<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Crímenes del franquismo]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/crimenes-del-franquismo/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Crímenes del franquismo]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1006985/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Barcelona creará un memorial del terrorismo en el Castillo de Montjuïc para “reconocer a todas las víctimas”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona-creara-memorial-terrorismo-castillo-montjuic-reconocer-victimas_1_13147048.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ca721a68-d83f-4f5b-8830-9a7370537316_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Barcelona creará un memorial del terrorismo en el Castillo de Montjuïc para “reconocer a todas las víctimas”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El proyecto se enmarca en un Plan estratégico de memoria histórica que prevé diversos espacios museísticos, así como una web dedicada a identificar los lugares de la ciudad vinculados al esclavismo</p><p class="subtitle">Una última oda a la alegría: el concierto de Pau Casals y Conxita Badia frustrado por el golpe de Franco revive 90 años después
</p></div><p class="article-text">
        El Ayuntamiento de Barcelona ha presentado un Plan estrat&eacute;gico de memoria que plantea la creaci&oacute;n de diversos espacios memoriales y actividades para &ldquo;contrarrestar una cierta falta de transmisi&oacute;n p&uacute;blica y educativa de la historia del siglo XX&rdquo;. Entre las principales propuestas destaca la inauguraci&oacute;n de un espacio memorial en el Castillo de Montju&iuml;c sobre el terrorismo.
    </p><p class="article-text">
        Este museo, que tambi&eacute;n funcionar&aacute; como archivo y centro de investigaci&oacute;n, zanja una <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/catalunya-recupera-servicio-atencion-victimas-terrorismo-cerrado-2012_1_12711728.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">larga negociaci&oacute;n con las v&iacute;ctimas del terrorismo</a>, que hace a&ntilde;os que piden a diversas instituciones -entre ellas el Ayuntamiento- m&aacute;s reconocimiento y acompa&ntilde;amiento. El consistorio se comprometi&oacute; a crear este espacio ya en 2024 y ahora queda financiado bajo el paraguas de este Plan estrat&eacute;gico.
    </p><p class="article-text">
        Se espera que las obras finalicen durante el primer semestre de este 2026, aunque el espacio de memoria y museo no se estrenar&aacute; hasta 2027. La idea es que este castillo, hist&oacute;ricamente vinculado a la represi&oacute;n militar y en el que se llevaron a cabo diversas <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/olvido-noi-sucre_132_4053754.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ejecuciones durante el franquismo</a>, tenga 200 metros cuadrados dedicados a la divulgaci&oacute;n sobre estos episodios.
    </p><p class="article-text">
        El consistorio apunta que combinar&aacute; una exposici&oacute;n permanente con actividades de investigaci&oacute;n y educativas. &ldquo;Barcelona ha estado marcada por episodios de alto impacto, como los <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/politica/otegi-atentado-hipercor-hago-victimas_1_3988228.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">atentados multitudinarios de Hipercor</a>, en 1987, y de <a href="https://www.eldiario.es/spin/cronos-pelicula-atentados-terroristas-ramblas-barcelona-pm_1_12705626.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la Rambla, en 2017</a>, que han dejado una profunda huella humana, social y emocional en la ciudad&rdquo;, apuntan desde el Ayuntamiento. Por ello, el memorial pretende ser un espacio que explique &ldquo;con rigor y sensibilidad&rdquo; el terrorismo &ldquo;en toda su complejidad, situando a las v&iacute;ctimas en el centro y contribuyendo a su reconocimiento&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La teniente de Alcald&iacute;a del &aacute;rea de Derechos Sociales y Memoria Democr&aacute;tica, Raquel Gil, considera que &ldquo;se debe preservar el pasado para fortalecer el futuro&rdquo; y destaca que el Plan de memoria es &ldquo;fruto de un proceso colectivo&rdquo;. A &eacute;l han contribuido diversas entidades como el Observatorio Europeo de Memorias (EUROM), la Asociaci&oacute;n Pro-Memoria de los Inmolados por la Libertad en Catalunya, el Ateneu de Memoria Popular, el Amical de Mauthausen, el de las Brigadas Internacionales, el espacio feminista Ca la Dona o la Fundaci&oacute;n Cipriano Garc&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        Y es que, adem&aacute;s del memorial de terrorismo, el Plan -financiado con 6.151.280 euros- contempla otros proyectos, como el Centro Model de la Memoria, que transformar&aacute; la <a href="https://www.eldiario.es/spin/modelo-barcelona-carceles-presos-prision-pm_1_12114257.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">antigua galer&iacute;a 4 de la c&aacute;rcel </a>en un espacio muse&iacute;stico. Tambi&eacute;n se revisar&aacute; la normativa del <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/mapa-franquismo-pervive-5-600-vestigios-dictadura-siguen-calles_1_9165511.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">nomencl&aacute;tor de la ciudad</a> para &ldquo;garantizar la coherencia y la precisi&oacute;n historiogr&aacute;fica&rdquo;, as&iacute; como para impulsar nombres que, hasta ahora, han sido &ldquo;poco visibles&rdquo;, con especial atenci&oacute;n a la &ldquo;necesaria feminizaci&oacute;n&rdquo; de las calles.
    </p><p class="article-text">
        Por &uacute;ltimo, tambi&eacute;n se reactivar&aacute; la Junta de Valoraci&oacute;n del Tardofranquismo, que revisar&aacute; los protocolos e incorporar&aacute; perfiles no contemplados hasta la fecha, como el de las mujeres internadas en el <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/reformatorios-franco-descarriadas-sobrevivieron-decada-muerte-seguian-infierno_1_13131460.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Patronato de Protecci&oacute;n a la Mujer</a>, las represaliadas por motivos pol&iacute;ticos o morales o las perseguidas por su orientaci&oacute;n sexual y de g&eacute;nero.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, se prev&eacute; realizar un ciclo de actividades, con diversas propuestas educativas, as&iacute; como la creaci&oacute;n de una web interactiva sobre el <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/capitanes-financiadores-esclavista-barcelona-xix_1_3283929.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pasado esclavista de Barcelona</a>. En &eacute;l, se identificar&aacute;n los espacios de la ciudad vinculados al tr&aacute;fico de esclavos. &ldquo;Son memorias que han estado largamente silenciadas y la ciudad conserva numerosas trazas de esta participaci&oacute;n, desde los domicilios de armadores de indianos hasta aquellos financiados con capitales procedentes de la explotaci&oacute;n&rdquo;, apuntan desde el Ayuntamiento.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sandra Vicente]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona-creara-memorial-terrorismo-castillo-montjuic-reconocer-victimas_1_13147048.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 16 Apr 2026 10:00:49 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ca721a68-d83f-4f5b-8830-9a7370537316_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="734233" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ca721a68-d83f-4f5b-8830-9a7370537316_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="734233" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Barcelona creará un memorial del terrorismo en el Castillo de Montjuïc para “reconocer a todas las víctimas”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ca721a68-d83f-4f5b-8830-9a7370537316_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Franquismo,Dictadura franquista,Vestigios franquistas,Represión franquista,Crímenes del franquismo,Víctimas del franquismo,Atentados,Atentados 17A,Atentado en Barcelona,Terrorismo,Memoria Histórica,Barcelona,Ayuntamiento de Barcelona]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Medio siglo de la muerte del estudiante andaluz que no pudo acabar la pintada por la libertad en España]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/andalucia/granada/medio-siglo-muerte-estudiante-andaluz-no-pudo-acabar-pintada-libertad-espana_1_13078937.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/cd2324b2-a7aa-405f-a57e-17468f7af967_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Medio siglo de la muerte del estudiante andaluz que no pudo acabar la pintada por la libertad en España"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La figura de Javier Verdejo sigue siendo poco conocida pese a haber sido una de las primeras víctimas del franquismo tras la muerte del dictador. Ahora, la Universidad de Granada le rinde un homenaje</p><p class="subtitle">“No ocultaba sus ideas de extrema izquierda”: sale a la luz la depuración en la Fábrica de Tabacos de Sevilla en 1936</p></div><p class="article-text">
        A Javier Verdejo nadie le iba a frenar su &iacute;mpetu por vivir en una democracia en Espa&ntilde;a. Con la muerte del dictador Francisco Franco, este joven estudiante almeriense de la Universidad de Granada sab&iacute;a que estaba ante la oportunidad perfecta para reivindicar un nuevo tiempo para su pa&iacute;s. Nadie, ni siquiera su padre, un reconocido alcalde franquista de Almer&iacute;a, le iba a impedir militar hacia una transici&oacute;n pol&iacute;tica en la que la dictadura fuese historia. Nadie, hasta que una bala de un guardia civil le atraves&oacute; el cuerpo y le cercen&oacute; la vida. Era el verano de 1976, pero su asesinato pareci&oacute; te&ntilde;ir de invierno las ambiciones <a href="https://www.eldiario.es/euskadi/documentos-confidenciales-masacre-3-marzo-1976-vitoria-huelga-reprimira-rigor_1_13010991.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">de quienes</a>, como Javier, so&ntilde;aban con una Espa&ntilde;a democr&aacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        Ten&iacute;a tan solo 19 a&ntilde;os cuando esa bala acab&oacute; con su futuro en la playa del Zapillo de su Almer&iacute;a natal. Militante de la Joven Guardia Roja de Espa&ntilde;a (JGRE), la organizaci&oacute;n juvenil del Partido de los Trabajadores de Espa&ntilde;a (PTE), Verdejo apenas llevaba un a&ntilde;o estudiando Biolog&iacute;a en la universidad cuando fue sorprendido en una caseta de ba&ntilde;o pr&oacute;xima a la orilla escribiendo en un muro, con letras rojas: &ldquo;Pan, trabajo y libertad&rdquo;. No lleg&oacute; a escribir m&aacute;s que la &ldquo;t&rdquo; de trabajo cuando un agente de la Guardia Civil le persigui&oacute;, mientras trataba de huir, hasta darle alcance con su fusil. En apenas unos segundos, el joven muri&oacute;, convirti&eacute;ndose en <a href="https://www.eldiario.es/politica/soldados-memoria-recuerdan-arturo-ruiz-49-anos-despues-asesinos-tenian-consentimiento-gobierno_1_12931242.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">una de las casi 800 v&iacute;ctimas</a> que se produjeron en los primeros a&ntilde;os de la transici&oacute;n espa&ntilde;ola tras la muerte de Franco en noviembre de 1975.
    </p><p class="article-text">
        Quiz&aacute; por eso, por parecer tan solo un n&uacute;mero, Javier Verdejo no ocupa los recuerdos que <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/gobierno-reactiva-ayudas-ley-memoria-indemnizar-familia-garcia-caparros-250-000-euros_1_13033057.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">s&iacute; logran otros como Manuel Garc&iacute;a Caparr&oacute;s</a>, asesinado el 4 de diciembre de 1977 mientras luchaba por la autonom&iacute;a de Andaluc&iacute;a. Quiz&aacute; por eso, la de Verdejo es la historia de un chaval que tuvo la mala suerte de so&ntilde;ar con una democracia cuando la dictadura a&uacute;n segu&iacute;a existiendo, pese a la muerte de Franco. 
    </p><p class="article-text">
        Ahora, 50 a&ntilde;os despu&eacute;s de su asesinato, la Universidad de Granada le hace un homenaje para que la comunidad acad&eacute;mica y la poblaci&oacute;n en general, que empieza a ser mayor&iacute;a la que no vivi&oacute; el franquismo, no olvide lo que pas&oacute; en los primeros a&ntilde;os de la transici&oacute;n que permiti&oacute; que Espa&ntilde;a sea hoy una democracia. Porque el contexto de aquel tiempo merece ser recordado para entender qui&eacute;n era Javier Verdejo y qu&eacute; pasaba en el pa&iacute;s en aquellas fechas. En ese sentido, Rafael Gil Bracero, profesor de Historia en la Universidad de Granada, que ten&iacute;a casi la misma edad que Verdejo cuando fue asesinado, es una de las personas que m&aacute;s ha estudiado sobre su figura y de las que m&aacute;s luces puede aportar a los vac&iacute;os que la versi&oacute;n oficial arroj&oacute; sobre la muerte del joven.
    </p><h2 class="article-text">Una transici&oacute;n que no fue mod&eacute;lica</h2><p class="article-text">
        &ldquo;Ni fue una transici&oacute;n ni mucho menos mod&eacute;lica. Fue sangrienta&rdquo;, resume Gil. El historiador sit&uacute;a el asesinato de Verdejo en un momento de enorme tensi&oacute;n pol&iacute;tica y social, apenas meses despu&eacute;s de la llegada de Adolfo Su&aacute;rez al Gobierno. En aquel 1976, ni los partidos pol&iacute;ticos ni los sindicatos estaban legalizados, y la movilizaci&oacute;n en las calles &ndash;especialmente de estudiantes y trabajadores&ndash; formaba parte de la lucha por conquistar libertades b&aacute;sicas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cd2324b2-a7aa-405f-a57e-17468f7af967_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cd2324b2-a7aa-405f-a57e-17468f7af967_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cd2324b2-a7aa-405f-a57e-17468f7af967_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cd2324b2-a7aa-405f-a57e-17468f7af967_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cd2324b2-a7aa-405f-a57e-17468f7af967_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cd2324b2-a7aa-405f-a57e-17468f7af967_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cd2324b2-a7aa-405f-a57e-17468f7af967_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El mural que estaba pintando Javier Verdejo antes de ser asesinado"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El mural que estaba pintando Javier Verdejo antes de ser asesinado                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Ese clima ten&iacute;a en la universidad uno de sus principales epicentros. &ldquo;El ambiente universitario estaba muy politizado&rdquo;, explica Gil, que vivi&oacute; aquellos a&ntilde;os como estudiante. &ldquo;En la Universidad de Granada, el Partido Comunista era casi lo m&aacute;s a la derecha&rdquo;. La frase, provocadora, ilustra hasta qu&eacute; punto el espacio universitario estaba dominado por organizaciones de izquierda y extrema izquierda, donde militaban buena parte del alumnado.
    </p><p class="article-text">
        Lejos de ser una excepci&oacute;n, la implicaci&oacute;n pol&iacute;tica formaba parte de la vida cotidiana. Carteles, asambleas y panfletos articulaban un movimiento estudiantil que se organizaba al margen de la legalidad vigente. &ldquo;La mayor&iacute;a de estudiantes estaban vinculados a organizaciones pol&iacute;ticas&rdquo;, recuerda el historiador. En ese contexto, la militancia de Javier Verdejo no ten&iacute;a nada de extraordinario: era, en realidad, la norma entre quienes protagonizaban la oposici&oacute;n al franquismo en las aulas.
    </p><p class="article-text">
        Pero esa efervescencia chocaba de frente con un aparato estatal que apenas hab&iacute;a cambiado. Gil insiste en que la transici&oacute;n pol&iacute;tica no vino acompa&ntilde;ada de una depuraci&oacute;n real de las fuerzas de orden p&uacute;blico. &ldquo;Pod&iacute;an disparar y no pasaba nada&rdquo;, asegura. La combinaci&oacute;n de movilizaci&oacute;n social y continuidad represiva explica, en parte, la violencia de aquellos a&ntilde;os. En cifras, el balance es contundente. &ldquo;Del 75 al 83 hubo al menos setecientas muertes violentas&rdquo;, se&ntilde;ala. De ellas, al menos 178 corresponden a violencia ejercida por el propio Estado. &ldquo;Son muertes que apenas han tenido investigaci&oacute;n, reparaci&oacute;n ni reconocimiento&rdquo;, a&ntilde;ade. La de Javier Verdejo fue una m&aacute;s de esa lista, aunque con el paso del tiempo haya quedado diluida en el relato oficial de una transici&oacute;n pac&iacute;fica.
    </p><p class="article-text">
        La versi&oacute;n oficial sostuvo que el disparo fue accidental: el agente habr&iacute;a ca&iacute;do mientras persegu&iacute;a al joven y el arma se habr&iacute;a disparado de forma fortuita. Sin embargo, Gil cuestiona esa explicaci&oacute;n. &ldquo;Si te caes con el arma, el disparo no va al cuello&rdquo;, apunta. Para el historiador, se construy&oacute; un relato para evitar responsabilidades. &ldquo;No fue una muerte, fue un asesinato&rdquo;, afirma con rotundidad.
    </p><h2 class="article-text">La impunidad de su asesinato</h2><p class="article-text">
        El caso nunca se investig&oacute; en profundidad y qued&oacute; impune. La respuesta en la propia universidad, aunque existente, fue limitada. Hubo comunicados y protestas, pero no una movilizaci&oacute;n sostenida. &ldquo;Se hicieron panfletos denunciando el asesinato, pero no hubo m&aacute;s&rdquo;, admite Gil. Aun as&iacute;, el impacto fue profundo entre quienes compart&iacute;an generaci&oacute;n con Verdejo: la constataci&oacute;n de que la represi&oacute;n segu&iacute;a operando incluso en plena transici&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e1d6a620-43dc-4856-a40b-702679eb3185_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e1d6a620-43dc-4856-a40b-702679eb3185_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e1d6a620-43dc-4856-a40b-702679eb3185_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e1d6a620-43dc-4856-a40b-702679eb3185_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e1d6a620-43dc-4856-a40b-702679eb3185_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e1d6a620-43dc-4856-a40b-702679eb3185_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e1d6a620-43dc-4856-a40b-702679eb3185_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        A diferencia de otros nombres que s&iacute; han logrado cierto reconocimiento institucional, la figura de Javier Verdejo qued&oacute; marcada por el olvido. Algunas fuentes han sostenido que existi&oacute; un distanciamiento por parte de su familia debido a su militancia pol&iacute;tica, en un contexto marcado por profundas divisiones ideol&oacute;gicas. Sin embargo, sus hermanos han querido matizar esta interpretaci&oacute;n y subrayan que su familia siempre se ha sentido &ldquo;muy orgullosa&rdquo; de Javier, al que consideran &ldquo;querido, recordado y a&ntilde;orado&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Una tragedia de tal envergadura marc&oacute; a sus padres y a toda su familia, la cual ha sido v&iacute;ctima, al igual que lo fue Javier, de falta de respeto y solidaridad&rdquo;, explican los hermanos Verdejo Lucas. Asimismo, recuerdan que en 2010 fue reconocido oficialmente como &ldquo;v&iacute;ctima de la violencia estatal&rdquo; a petici&oacute;n de la propia familia. Y aseguran haber participado &ldquo;en todos los actos en reconocimiento a Javier a los que la familia ha sido invitada, y tambi&eacute;n ha asistido a muchos otros eventos, aunque lo ha hecho sin significarse, respetando as&iacute;, la iniciativa de los convocantes&rdquo;. &nbsp;
    </p><h2 class="article-text">Memoria y presente</h2><p class="article-text">
        Medio siglo despu&eacute;s, el homenaje impulsado ahora desde la Universidad de Granada, con participaci&oacute;n institucional, supone un cambio respecto a d&eacute;cadas anteriores. &ldquo;Ya era hora de que el Estado reconociera a quienes dieron su vida por la democracia&rdquo;, sostiene Gil.
    </p><p class="article-text">
        Para el historiador, la recuperaci&oacute;n de estas historias no es solo una cuesti&oacute;n de memoria, sino tambi&eacute;n de presente. &ldquo;Esto no se ense&ntilde;a en las aulas, aunque la ley diga que es obligatorio&rdquo;, advierte. En un contexto en el que las nuevas generaciones consumen informaci&oacute;n de forma fragmentaria y r&aacute;pida, reivindica el papel de la divulgaci&oacute;n y del periodismo para reconstruir estos relatos.
    </p><p class="article-text">
        Porque la historia de Javier Verdejo no es solo la de un estudiante asesinado en una playa de Almer&iacute;a. Es tambi&eacute;n la de una universidad que fue motor de cambio pol&iacute;tico, la de una generaci&oacute;n que se jug&oacute; la libertad en las aulas y en la calle, y la de <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/hijos-nietos-franquistas-denuncian-publico-crimenes-morire-tranquilo-conciencia_1_12869260.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un pa&iacute;s que, durante demasiado tiempo, prefiri&oacute; no hacerse preguntas</a>. Medio siglo despu&eacute;s, su nombre vuelve a aparecer para recordarlas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Álvaro López]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/andalucia/granada/medio-siglo-muerte-estudiante-andaluz-no-pudo-acabar-pintada-libertad-espana_1_13078937.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 21 Mar 2026 20:03:55 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/cd2324b2-a7aa-405f-a57e-17468f7af967_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="419905" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/cd2324b2-a7aa-405f-a57e-17468f7af967_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="419905" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Medio siglo de la muerte del estudiante andaluz que no pudo acabar la pintada por la libertad en España]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/cd2324b2-a7aa-405f-a57e-17468f7af967_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Franquismo,Crímenes del franquismo,Transición española,Universidad de Granada]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Vox tacha de “mercancía averiada” la historia oficial de la represión franquista y presume de derogar la ley balear de memoria]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/vox-tacha-mercancia-averiada-historia-oficial-represion-franquista-presume-derogar-ley-balear-memoria_1_13039763.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a178560f-a858-4819-987e-197ce6a4fdcc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Vox tacha de “mercancía averiada” la historia oficial de la represión franquista y presume de derogar la ley balear de memoria"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La norma, inscrita en las políticas de reparación impulsadas en Europa y señalada como ejemplo de desarrollo de los estándares internacionales en materia de derechos humanos, será con toda probabilidad eliminada el próximo martes con los votos de PP y extrema derecha </p><p class="subtitle">PP y Vox certifican la fulminación de la ley balear de memoria y cierran la puerta a la reparación de las víctimas del franquismo
</p></div><p class="article-text">
        Vox ha sacado pecho este mi&eacute;rcoles de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-certifican-fulminacion-ley-balear-memoria-cierran-puerta-reparacion-victimas-franquismo_1_12978203.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">derogaci&oacute;n de la ley balear de memoria democr&aacute;tica </a>que, con toda probabilidad, se materializar&aacute; la pr&oacute;xima semana. Lo ha hecho, de nuevo, apelado a la <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/pp-vox-consagran-borrado-golpe-1936-dictadura-leyes-autonomicas_1_12708310.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">narrativa de la extrema derecha </a>seg&uacute;n la cual las normas aprobadas en esta materia buscan reescribir el relato del golpe franquista, la guerra civil y la dictadura: &ldquo;Esta ley nunca ha buscado justicia, sino venganza y borrar a media Espa&ntilde;a de los libros de historia con dinero p&uacute;blico&rdquo;, ha proclamado de la portavoz del partido en el Parlament balear, Manuela Ca&ntilde;adas, a pesar de que el texto auton&oacute;mico rechaza cualquier tipo de totalitarismo y r&eacute;gimen antidemocr&aacute;tico, se inscribe en las pol&iacute;ticas de reparaci&oacute;n impulsadas en Europa y ha sido se&ntilde;alado por organizaciones y expertos como un ejemplo de desarrollo de los est&aacute;ndares internacionales en materia de derechos humanos. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Se acab&oacute; el tiempo del revanchismo y se acab&oacute; la dictadura del pensamiento &uacute;nico&rdquo;, ha espetado Ca&ntilde;adas, quien ya elev&oacute; la tensi&oacute;n en el pleno del Parlament de este martes al <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/presidente-parlament-balear-avala-vox-acuse-izquierda-complice-violaciones-llaman-fascistas_1_13036692.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">acusar a los partidos de izquierda de ser &ldquo;c&oacute;mplices&rdquo; de &ldquo;violaciones&rdquo;, </a>de &ldquo;tr&aacute;fico de seres humanos&rdquo; y del &ldquo;terrorismo yihadista&rdquo; por apoyar la regularizaci&oacute;n extraordinaria de personas migrantes, sin que el presidente de la C&aacute;mara, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/le-senne-xenofobo-negacionista-acolito-milei-desgarro-retrato-pasionaria-balear-fusilada-franco_1_11459911.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Gabriel Le Senne</a> (Vox), reprobara o retirara sus imputaciones del libro de sesiones.
    </p><p class="article-text">
        La instituci&oacute;n ha estado de nuevo este mi&eacute;rcoles marcada por la controversia a tenor del debate de una proposici&oacute;n no de ley del PSIB-PSOE que reclamaba al Govern de Marga Prohens (PP) no derogar la ley de memoria. Durante la defensa de la iniciativa en la Comisi&oacute;n de Asuntos Institucionales, el diputado socialista Omar Lamin ha recriminado que la supresi&oacute;n de la norma, pactada por PP y Vox a inicios de legislatura, supone &ldquo;una involuci&oacute;n moral y pol&iacute;tica sin precedentes&rdquo;. &ldquo;Utilizar la memoria de las v&iacute;ctimas como moneda de cambio para mantener el poder pol&iacute;tico es un acto de indignidad y una traici&oacute;n a los valores democr&aacute;ticos&rdquo;, ha aseverado.
    </p><p class="article-text">
        El parlamentario ha recordado, adem&aacute;s, que la derogaci&oacute;n supone la ruptura del acuerdo con el que, en diciembre de 2024, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-culmina-pacto-izquierda-e-impide-derogacion-ley-recuerda-victimas-franquismo_1_11906388.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">los populares se comprometieron con los partidos de izquierdas</a> a no eliminar la norma a cambio de poder contar con el apoyo de la oposici&oacute;n para corregir una votaci&oacute;n. Apenas seis meses despu&eacute;s, el PP incumpli&oacute; el pacto: la necesidad de contar con los votos de Vox para sacar adelante los presupuestos auton&oacute;micos de 2025 los llev&oacute; a ceder finalmente a la agenda ultra de su socio de investidura. Un cambio de postura que la izquierda recrimina con dureza a los conservadores.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Tras una crisis pol&iacute;tica e institucional, el Govern de Marga&nbsp;Prohens&nbsp;y el PP se comprometieron y acordaron con las fuerzas progresistas y con la sociedad balear a no derogar la ley de memoria y a mantener las pol&iacute;ticas de verdad, justicia y reparaci&oacute;n&rdquo;, ha recalcado Lamin, quien ha reprochado que el incumplimiento de este acuerdo &ldquo;es una traici&oacute;n manifiesta a aquel compromiso, una falta de respeto hacia las v&iacute;ctimas y sus familias y una ruptura de confianza con toda la ciudadan&iacute;a&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, Vox ha reivindicado nuevamente y sin ambages la supresi&oacute;n de la ley. &ldquo;Yo me sentir&eacute; muy orgulloso de mi paso por este Parlament si una de mis aportaciones a la pol&iacute;tica de estas islas ha sido la derogaci&oacute;n de la ley de memoria democr&aacute;tica&rdquo;, ha espetado el diputado Sergio Rodr&iacute;guez, quien ha advertido de que su grupo &ldquo;nunca aceptar&aacute; una ley que diga que en nuestra guerra civil hab&iacute;a un bando bueno y un bando malo&rdquo;. &ldquo;No les compramos esa mercanc&iacute;a averiada&rdquo;, ha proseguido, mostr&aacute;ndose &ldquo;dispuesto, con estoicismo, paciencia y rigor, a aguantar su culebr&oacute;n venezolano sin ning&uacute;n tipo de problema&rdquo;, en alusi&oacute;n al pleno en el que, el pr&oacute;ximo martes, ser&aacute; sometida a voto la revocaci&oacute;n del texto. El diputado ha deslizado finalmente que eliminar la ley de memoria &ldquo;de antidemocr&aacute;tico no tiene absolutamente nada, porque cualquier decisi&oacute;n que en un parlamento democr&aacute;ticamente elegido se toma por mayor&iacute;a es una decisi&oacute;n democr&aacute;tica&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;No es lo mismo ser democr&aacute;tico que dem&oacute;crata&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Frente a ello, el portavoz de M&eacute;s per Mallorca, Llu&iacute;s Apesteguia, ha replicado la intervenci&oacute;n de Vox cuestionando su interpretaci&oacute;n del concepto de democracia. &ldquo;No es lo mismo ser democr&aacute;tico que ser dem&oacute;crata&rdquo;, ha se&ntilde;alado, antes de ilustrarlo con un ejemplo hist&oacute;rico: &ldquo;Podr&iacute;amos coincidir en que Hitler fue elegido democr&aacute;ticamente, pero dif&iacute;cilmente coincidiremos en que Hitler era una persona dem&oacute;crata&rdquo;. A su juicio, confundir ambos conceptos conduce a lecturas simplistas del pasado, cuando precisamente el estudio de la historia debe servir para aprender de los errores y evitar que se repitan.
    </p><p class="article-text">
        En ese sentido, el parlamentario ecosoberanista ha defendido la importancia de recordar el pasado para evitar repetir los errores hist&oacute;ricos y a la necesidad de contextualizar la Guerra Civil y el franquismo, recordando que numerosas &ldquo;personas inocentes del bando republicano acabaron en los campos de concentraci&oacute;n nazis, compartiendo espacio con jud&iacute;os y con homosexuales&rdquo;, mientras que &ldquo;las personas del bando nacional fueron a luchar con los nazis en la Divisi&oacute;n Azul&rdquo;. Se trata de unos hechos que, ha incidido, evidencian que el franquismo &ldquo;no es un champi&ntilde;&oacute;n hist&oacute;rico que surge de forma aislada&rdquo;, sino que se inscribe en un contexto internacional y en alianzas con reg&iacute;menes hoy considerados incompatibles con los valores democr&aacute;ticos.
    </p><p class="article-text">
        Mientras tanto, el diputado del Grupo Mixto Josep Castells ha recordado que la ley se aprob&oacute; con consenso y suprimirla supondr&iacute;a romper ese marco. &ldquo;Una cosa es mejorar una norma y otra es derogarla, romper continuidades y dejar procesos a medio camino&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        El diputado independiente Lloren&ccedil; C&oacute;rdoba se ha sumado a las cr&iacute;ticas relativas a la &ldquo;instrumentalizaci&oacute;n pol&iacute;tica&rdquo; del debate memorialista. &ldquo;Cuando la memoria democr&aacute;tica se usa como herramienta partidista, en lugar de reparar se polariza&rdquo;, ha advertido, aunque ha insistido en que la soluci&oacute;n no es eliminar la ley sino &ldquo;despolitizar&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Por parte del PP, Rafael Nadal ha evitado entrar en el fondo del debate &ldquo;m&aacute;s all&aacute; del relato que se ha querido construir&rdquo;, defendiendo que la derogaci&oacute;n de la ley debe discutirse en el pleno de la C&aacute;mara. &ldquo;Una y otra vez estamos debatiendo sobre lo mismo con iniciativas que repiten el mismo planteamiento. Y, sinceramente, no nos parece la mejor manera de utilizar el tiempo de este Parlament&rdquo;, ha se&ntilde;alado el popular, reconociendo, con todo, que se trata de &ldquo;un tema sensible que merece ser tratado con rigor y serenidad
    </p><p class="article-text">
        Finalmente, la comisi&oacute;n ha rechazado, con los votos en contra de PP y Vox, el punto central de la iniciativa socialista, que instaba al Govern a no derogar la ley de memoria democr&aacute;tica y a mantener las pol&iacute;ticas p&uacute;blicas de memoria. Populares y extrema derecha tambi&eacute;n han tumbado el punto que ped&iacute;a impulsar desde el &aacute;mbito local acciones de memoria democr&aacute;tica, como la localizaci&oacute;n de fosas o la conmemoraci&oacute;n de las v&iacute;ctimas del franquismo. La comisi&oacute;n s&iacute; ha aprobado otros tres puntos de la proposici&oacute;n, entre ellos reafirmar el compromiso con la verdad, la justicia y la reparaci&oacute;n, mantener las pol&iacute;ticas de memoria democr&aacute;tica y expresar apoyo a las familias de las v&iacute;ctimas y a las entidades memorialistas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/vox-tacha-mercancia-averiada-historia-oficial-represion-franquista-presume-derogar-ley-balear-memoria_1_13039763.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 04 Mar 2026 16:20:35 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a178560f-a858-4819-987e-197ce6a4fdcc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="357132" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a178560f-a858-4819-987e-197ce6a4fdcc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="357132" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Vox tacha de “mercancía averiada” la historia oficial de la represión franquista y presume de derogar la ley balear de memoria]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a178560f-a858-4819-987e-197ce6a4fdcc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Represión franquista,Dictadura franquista,Franquismo,Crímenes del franquismo,Víctimas del franquismo,Vox,PP - Partido Popular,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'esquerra aprova amb PP i Vox homenatjar "sense distinció" les víctimes de la guerra civil a Balears: "El seu dolor no té bàndol"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-esquerra-aprova-amb-pp-i-vox-homenatjar-sense-distincio-les-victimes-guerra-civil-balears-seu-dolor-no-bandol_1_12964482.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c357de6d-bf68-485d-8bba-92c818e9e239_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="L&#039;esquerra aprova amb PP i Vox homenatjar &quot;sense distinció&quot; les víctimes de la guerra civil a Balears: &quot;El seu dolor no té bàndol&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La votació ha tingut lloc tot just uns dies abans que conservadors i extrema dreta tombin, amb tota seguretat, l'esmena a la totalitat de l'esquerra contra la derogació de la llei autonòmica de memòria democràtica. La iniciativa aprovada, registrada pel PSOE, assenyala que les víctimes dels bombardeigs feixistes i republicans "formen part de la tragèdia compartida que va suposar la guerra"</p><p class="subtitle">PP i Vox segellen el seu pacte per tombar la llei balear de memòria democràtica</p></div><p class="article-text">
        El Parlament balear ha aprovat una proposici&oacute; no de llei (PNL) del PSIB-PSOE que insta el Govern a organitzar un acte institucional de reconeixement i homenatge a totes les v&iacute;ctimes civils, &ldquo;sense distinci&oacute; de b&agrave;ndol&rdquo;, dels bombardejos patits a les illes durant la Guerra Civil. La iniciativa, que ha tirat endavant amb el suport un&agrave;nime de tots els grups -inclosos PP i Vox-, assevera que &ldquo;aquestes v&iacute;ctimes formen part de la trag&egrave;dia compartida que va suposar la guerra i mereixen totes el reconeixement i la reparaci&oacute; moral de les institucions democr&agrave;tiques&rdquo;. &ldquo;El seu dolor no t&eacute; b&agrave;ndol, i la seva mem&ograve;ria ha de contribuir a refor&ccedil;ar la conviv&egrave;ncia i la pau&rdquo;, afegeix el text.
    </p><p class="article-text">
        La votaci&oacute; ha tingut lloc tot just uns dies abans que, amb tota probabilitat, conservadors i extrema dreta utilitzin la seva majoria parlament&agrave;ria per rebutjar l'esmena a la totalitat de l'esquerra contra la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-sellan-pacto-tumbar-ley-balear-memoria-democratica_1_12699011.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">derogaci&oacute; de la Llei de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica</a>, l'entramat legal que, precisament, d&oacute;na cobertura institucional i continu&iuml;tat a aquest tipus d'homenatges. No en va, PP, Vox i el diputat del Grup Mixt han avan&ccedil;at aquest dimecres en el desmantellament d'aquest marc normatiu en rebutjar diverses mesures clau, incloses en la mateixa PNL, vinculades a la mem&ograve;ria hist&ograve;rica. Entre elles, el punt que reclamava que l'homenatge se celebri de manera descentralitzada a cada illa amb la participaci&oacute; dels Consells Insulars, els ajuntaments i les entitats memorialistes, mantenint un car&agrave;cter com&uacute; per a tot l'arxip&egrave;lag. 
    </p><p class="article-text">
        Del mateix mode, tamb&eacute; ha estat tombada la incorporaci&oacute; d'aquests fets hist&ograve;rics als continguts educatius, el refor&ccedil; de les pol&iacute;tiques p&uacute;bliques de mem&ograve;ria i els programes d'exhumacions, la preservaci&oacute; dels espais de mem&ograve;ria, aix&iacute; com la defensa expressa de la llei vigent. El resultat ha estat l'aprovaci&oacute; d'una iniciativa a&iuml;llada, la celebraci&oacute; del reconeixement conjunt, sense que aquest es vegi acompanyat d'un marc estable d'actuaci&oacute; institucional. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>Els bombardejos que van sacsejar les illes</strong></h2><p class="article-text">
        El document aprovat aquest dimecres recorda com Balears va patir, despr&eacute;s del cop franquista que va desembocar en el conflicte b&egrave;l&middot;lic, diversos bombardejos que &ldquo;van afectar greument la poblaci&oacute; civil&rdquo;. A Palma, una esquadrilla de les Forces A&egrave;ries de la Rep&uacute;blica va bombardejar el 1937 la ciutat, &ldquo;causant prop d'un centenar de v&iacute;ctimes, entre elles nombrosos nens&rdquo;. A Eivissa, al migdia del 13 de setembre del 1936, els bombardejos de l'aviaci&oacute; feixista italiana instal&middot;lada a Mallorca &ldquo;van provocar morts i ferits entre la poblaci&oacute; civil i la destrucci&oacute; d'infraestructures al port i a la ciutat&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Al mateix temps, el 29 de maig del 1937, despr&eacute;s d'un bombardeig sobre el creuer alemany Deutschland, una esquadra republicana va canonar la ciutat d'Eivissa, provocant diverses v&iacute;ctimes mortals entre la poblaci&oacute; civil. A Menorca, durant els &uacute;ltims mesos del conflicte, tamb&eacute; es van produir bombardejos aeris i navals que &ldquo;van afectar ciutadans innocents&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La iniciativa socialista recorda que recentment es va anunciar la voluntat de retre homenatge a les v&iacute;ctimes dels bombardejos republicans sobre Palma, coincidint amb el 90 aniversari d'aquells fets. &ldquo;Aquest record &eacute;s just i necessari&rdquo;, subratlla el text, que assevera a continuaci&oacute; que &ldquo;el reconeixement de la mem&ograve;ria democr&agrave;tica no pot ser selectiu&rdquo;. &ldquo;Si volem construir una mem&ograve;ria comuna i inclusiva, cal tamb&eacute; recordar i homenatjar a les v&iacute;ctimes dels bombardejos feixistes a Eivissa i a Menorca, aix&iacute; com a totes les persones innocents que van patir la viol&egrave;ncia i la repressi&oacute; de qualsevol b&agrave;ndol&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Greu retroc&eacute;s en la garantia dels drets humans&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La proposta assenyala, tanmateix, que &ldquo;aquest deure de mem&ograve;ria no pot desvincular-se del marc legal que el fa possible&rdquo;. Es refereix a la llei de mem&ograve;ria democr&agrave;tica, aprovada el 2018 sota el mandat de la socialista Francina Armengol i que -afegeix el document- &ldquo;ha perm&egrave;s avan&ccedil;ar en la veritat, la just&iacute;cia i la reparaci&oacute; de les v&iacute;ctimes&rdquo;. &ldquo;La seva derogaci&oacute;, impulsada per Vox amb el suport del Partit Popular, suposaria un greu retroc&eacute;s en la garantia dels drets humans i en el reconeixement institucional de totes les v&iacute;ctimes del conflicte&rdquo;, incideix el text, fent &egrave;mfasi, de nou, en qu&egrave; la mem&ograve;ria democr&agrave;tica &ldquo;ha de servir per unir, no per dividir; per recon&egrave;ixer el dolor de tots, no per jerarquitzar-lo. Nom&eacute;s des del respecte, la veritat i el comprom&iacute;s de no repetici&oacute; podrem construir una conviv&egrave;ncia s&ograve;lida i justa&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En aquesta l&iacute;nia, el Parlament ha donat llum verda a la proposta d'impulsar estudis i projectes d'investigaci&oacute; hist&ograve;rica sobre els bombardejos, &ldquo;tant republicans com franquistes&rdquo;, amb la col&middot;laboraci&oacute; de les universitats, arxius i associacions de mem&ograve;ria, i de fer p&uacute;blics els resultats &ldquo;per garantir el dret a la veritat&rdquo;. Aquest punt ha obtingut el suport majoritari de la Cambra, amb l'&uacute;nica abstenci&oacute; de Vox. 
    </p><p class="article-text">
        Per &uacute;ltim, la Cambra ha reafirmat el seu comprom&iacute;s amb &ldquo;una mem&ograve;ria democr&agrave;tica plural, inclusiva i reconciliadora, que no oblidi ni silenci cap v&iacute;ctima i que mantingui viva la dignitat de totes les persones innocents que van perdre la vida a les nostres illes durant la Guerra Civil&rdquo;. &ldquo;Nom&eacute;s des del respecte a totes les v&iacute;ctimes podrem construir una societat que recordi sense odi, repari sense distincions i aprengui per sempre m&eacute;s a no repetir&rdquo;, sentencia el text.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-esquerra-aprova-amb-pp-i-vox-homenatjar-sense-distincio-les-victimes-guerra-civil-balears-seu-dolor-no-bandol_1_12964482.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 05 Feb 2026 07:18:54 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c357de6d-bf68-485d-8bba-92c818e9e239_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="455158" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c357de6d-bf68-485d-8bba-92c818e9e239_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="455158" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[L'esquerra aprova amb PP i Vox homenatjar "sense distinció" les víctimes de la guerra civil a Balears: "El seu dolor no té bàndol"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c357de6d-bf68-485d-8bba-92c818e9e239_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Guerra Civil Española,Franquismo,Víctimas del franquismo,Crímenes del franquismo,Segunda República,Islas Baleares,Mallorca,Menorca,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La izquierda aprueba con PP y Vox homenajear "sin distinción" a las víctimas de la guerra civil en Balears: "Su dolor no tiene bando"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/izquierda-aprueba-pp-vox-homenajear-victimas-guerra-civil-balears-dolor-no-bando_1_12963954.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c357de6d-bf68-485d-8bba-92c818e9e239_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La izquierda aprueba con PP y Vox homenajear &quot;sin distinción&quot; a las víctimas de la guerra civil en Balears: &quot;Su dolor no tiene bando&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La votación ha tenido lugar apenas unos días antes de que conservadores y extrema derecha tumben, con toda seguridad, la enmienda a la totalidad de la izquierda contra la derogación de la ley autonómica de memoria democrática. La iniciativa aprobada, registrada por el PSOE, señala que las víctimas de los bombardeos fascistas y republicanos "forman parte de la tragedia compartida que supuso la guerra"</p><p class="subtitle">PP y Vox sellan su pacto para tumbar la ley balear de memoria democrática
</p></div><p class="article-text">
        El Parlament balear ha aprobado una proposici&oacute;n no de ley (PNL) del PSIB-PSOE que insta al Govern a organizar un acto institucional de reconocimiento y homenaje a todas las v&iacute;ctimas civiles, &ldquo;sin distinci&oacute;n de bando&rdquo;, de los bombardeos sufridos en las islas durante la Guerra Civil. La iniciativa, que ha salido adelante con el apoyo un&aacute;nime de todos los grupos -incluidos PP y Vox-, asevera que &ldquo;estas v&iacute;ctimas forman parte de la tragedia compartida que supuso la guerra y merecen todas el reconocimiento y la reparaci&oacute;n moral de las instituciones democr&aacute;ticas&rdquo;. &ldquo;Su dolor no tiene bando, y su memoria tiene que contribuir a reforzar la convivencia y la paz&rdquo;, a&ntilde;ade el texto. 
    </p><p class="article-text">
        La votaci&oacute;n ha tenido lugar apenas unos d&iacute;as antes de que, con toda probabilidad, conservadores y extrema derecha utilicen su mayor&iacute;a parlamentaria para rechazar la enmienda a la totalidad de la izquierda contra la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-sellan-pacto-tumbar-ley-balear-memoria-democratica_1_12699011.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">derogaci&oacute;n de la Ley de Memoria Democr&aacute;tica</a>, el armaz&oacute;n legal que, precisamente, da cobertura institucional y continuidad a este tipo de homenajes. No en vano, PP, Vox y el diputado del Grupo Mixto han avanzado este mi&eacute;rcoles en el desmantelamiento de ese marco normativo al rechazar varias medidas clave, incluidas en la misma PNL, vinculadas a la memoria hist&oacute;rica. Entre ellas, el punto que reclamaba que el homenaje se celebre de forma descentralizada en cada isla con la participaci&oacute;n de los Consells Insulars, los ayuntamientos y las entidades memorialistas, manteniendo un car&aacute;cter com&uacute;n para todo el archipi&eacute;lago. 
    </p><p class="article-text">
        Del mismo modo, tambi&eacute;n ha sido tumbada la incorporaci&oacute;n de estos hechos hist&oacute;ricos a los contenidos educativos, el refuerzo de las pol&iacute;ticas p&uacute;blicas de memoria y los programas de exhumaciones, la preservaci&oacute;n de los espacios de memoria, as&iacute; como la defensa expresa de la ley vigente. El resultado ha sido la aprobaci&oacute;n de una iniciativa aislada, la celebraci&oacute;n del reconocimiento conjunto, sin que &eacute;ste se vea acompa&ntilde;ado de un marco estable de actuaci&oacute;n institucional. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>Los bombardeos que sacudieron las islas</strong></h2><p class="article-text">
        El documento aprobado este mi&eacute;rcoles recuerda c&oacute;mo Balears sufri&oacute;, tras el golpe franquista que desemboc&oacute; en el conflicto b&eacute;lico, diversos varios bombardeos que &ldquo;afectaron gravemente a la poblaci&oacute;n civil&rdquo;. En Palma, una escuadrilla de las Fuerzas A&eacute;reas de la Rep&uacute;blica bombarde&oacute; en 1937 la ciudad, &ldquo;causando cerca de un centenar de v&iacute;ctimas, entre ellas numerosos ni&ntilde;os&rdquo;. En Eivissa, al mediod&iacute;a del 13 de septiembre del 1936, los bombardeos de la aviaci&oacute;n fascista italiana instalada en Mallorca &ldquo;provocaron muertes y heridos entre la poblaci&oacute;n civil y la destrucci&oacute;n de infraestructuras en el puerto y en la ciudad&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, el 29 de mayo del 1937, tras un bombardeo sobre el crucero alem&aacute;n&nbsp;Deutschland, una escuadra republicana enca&ntilde;on&oacute; la ciudad de Eivissa, provocando varias v&iacute;ctimas mortales entre la poblaci&oacute;n civil. En Menorca, durante los &uacute;ltimos meses del conflicto, tambi&eacute;n se produjeron bombardeos a&eacute;reos y navales que &ldquo;afectaron a ciudadanos inocentes&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La iniciativa socialista recuerda que recientemente se anunci&oacute; la voluntad de rendir homenaje a las v&iacute;ctimas de los bombardeos republicanos sobre Palma, coincidiendo con el 90 aniversario de aquellos hechos: &ldquo;Este recuerdo es justo y necesario&rdquo;, subraya el texto, que asevera a continuaci&oacute;n que &ldquo;el reconocimiento de la memoria democr&aacute;tica no puede ser selectivo&rdquo;. &ldquo;Si queremos construir una memoria com&uacute;n e inclusiva, hace falta tambi&eacute;n recordar y homenajear a las v&iacute;ctimas de los bombardeos fascistas en Eivissa y Menorca, as&iacute; como a todas las personas inocentes que sufrieron la violencia y la represi&oacute;n de cualquier bando&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Grave retroceso en la garant&iacute;a de los derechos humanos&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La propuesta se&ntilde;ala, con todo, que &ldquo;este deber de memoria no puede desvincularse del marco legal que lo hace posible&rdquo;. Se refiere a la ley de memoria democr&aacute;tica, aprobada en 2018 bajo el mandato de la socialista Francina Armengol y que -a&ntilde;ade el documento- &ldquo;ha permitido avanzar en la verdad, la justicia y la reparaci&oacute;n de las v&iacute;ctimas&rdquo;. &ldquo;Su derogaci&oacute;n, impulsada por Vox con el apoyo del Partido Popular, supondr&iacute;a un grave retroceso en la garant&iacute;a de los derechos humanos y en el reconocimiento institucional de todas las v&iacute;ctimas del conflicto&rdquo;, incide el texto, haciendo &eacute;nfasis, de nuevo, en que la memoria democr&aacute;tica &ldquo;debe servir para unir, no para dividir; para reconocer el dolor de todos, no para jerarquizarlo. Solo desde el respeto, la verdad y el compromiso de no repetici&oacute;n podremos construir una convivencia s&oacute;lida y justa&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En esta l&iacute;nea, el Parlament ha dado luz verde a la propuesta de impulsar estudios y proyectos de investigaci&oacute;n hist&oacute;rica sobre los bombardeos, &ldquo;tanto republicanos como franquistas&rdquo;, con la colaboraci&oacute;n de las universidades, archivos y asociaciones de memoria, y de hacer p&uacute;blicos los resultados &ldquo;para garantizar el derecho a la verdad&rdquo;. Este punto ha obtenido el respaldo mayoritario de la C&aacute;mara, con la &uacute;nica abstenci&oacute;n de Vox. 
    </p><p class="article-text">
        Por &uacute;ltimo, la C&aacute;mara ha reafirmado su compromiso con &ldquo;una memoria democr&aacute;tica plural, inclusiva y reconciliadora, que no olvide ni silencie a ninguna v&iacute;ctima y que mantenga viva la dignidad de todas las personas inocentes que perdieron la vida en nuestras islas durante la Guerra Civil&rdquo;. &ldquo;Solo desde el respecto a todas las v&iacute;ctimas podremos construir una sociedad que recuerde sin odio, repare sin distinciones y aprenda por siempre jam&aacute;s a no repetir&rdquo;, sentencia el texto.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/izquierda-aprueba-pp-vox-homenajear-victimas-guerra-civil-balears-dolor-no-bando_1_12963954.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 04 Feb 2026 19:02:09 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c357de6d-bf68-485d-8bba-92c818e9e239_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="455158" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c357de6d-bf68-485d-8bba-92c818e9e239_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="455158" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La izquierda aprueba con PP y Vox homenajear "sin distinción" a las víctimas de la guerra civil en Balears: "Su dolor no tiene bando"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c357de6d-bf68-485d-8bba-92c818e9e239_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Guerra Civil Española,Franquismo,Víctimas del franquismo,Crímenes del franquismo,Segunda República,Islas Baleares,Mallorca,Menorca,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[🎙 PODCAST | No todos perdimos la guerra]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/blog/al-dia/podcast-no-perdimos-guerra_132_12947333.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/67d3f8f0-ac33-4583-8e9c-eb2205427b42_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="🎙 PODCAST | No todos perdimos la guerra"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Al nuevo revisionismo histórico le gusta el relato de las dos Españas, retroalimentar los bandos de hace 90 años. Como si los nietos de republicanos defendieran la democracia solo por herencia familiar. Como si los nietos de los franquistas no pudieran también condenar la dictadura. ¿Y si le damos una vuelta?</p><p class="subtitle">Hijos y nietos de franquistas que denuncian en público sus crímenes: “Me moriré tranquilo con mi conciencia”
</p></div><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <iframe src="https://omny.fm/shows/un-tema-al-dia/no-todos-perdimos-la-guerra/embed?style=cover" allow="autoplay; clipboard-write" width="100%" height="180" frameborder="0" title="No todos perdimos la guerra"></iframe>
    </figure><p class="article-text">
        Esta semana se ha hablado mucho en Espa&ntilde;a de di&aacute;logo y guerra civil. Arturo P&eacute;rez- Reverte hab&iacute;a organizado unas jornadas en Sevilla tituladas &ldquo;La guerra que todos perdimos&rdquo;. Este t&iacute;tulo ya era problem&aacute;tico, pero la pol&eacute;mica estall&oacute; cuando uno de los asistentes, el escritor David Ucl&eacute;s, anunci&oacute; que se retiraba. No quer&iacute;a formar parte de un cartel (y debatir) en el que est&aacute;n el expresidente del Gobierno, Jos&eacute; Mar&iacute;a Aznar, y el fundador de Vox, Iv&aacute;n Espinosa de los Monteros.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &iquest;Y si salimos de ese bucle? &iquest;Y si dejamos de tratar la Guerra Civil Espa&ntilde;ola como un debate entre nietos de republicanos y nietos de franquistas? &lsquo;Historias Desobedientes de Espa&ntilde;a' re&uacute;ne a familiares de personas que tuvieron alguna responsabilidad en el franquismo. Pero no para glorificarles, sino para cuestionarles, para denunciar lo que supuso la dictadura que ellos ayudaron a sostener. Hablamos con tres de ellos: Anna Velasco, Loreto Urraca y Tom&aacute;s Gil.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>***</strong>
    </p><p class="article-text">
        <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/hijos-nietos-franquistas-denuncian-publico-crimenes-morire-tranquilo-conciencia_1_12869260.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Hijos y nietos de franquistas que denuncian en p&uacute;blico sus cr&iacute;menes: &ldquo;Me morir&eacute; tranquilo con mi conciencia&rdquo;</strong></a>
    </p><p class="article-text">
        ***
    </p><p class="article-text">
        <strong>Env&iacute;anos una nota de voz por Whatsapp</strong> cont&aacute;ndonos <strong>alguna historia que conozcas</strong> o <strong>alg&uacute;n sonido</strong> que tengas cerca y que te llame la atenci&oacute;n. Lo importante es que sea algo que tenga que ver contigo. <strong>Gu&aacute;rdanos en la agenda como &ldquo;Un tema Al d&iacute;a</strong>&rdquo;. El n&uacute;mero es el <strong>699 518 743</strong>
    </p><p class="article-text">
        ***
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo escuchar 'Un tema Al d&iacute;a'?</strong>
    </p><p class="article-text">
        &#9654; Si eres socio/a, puedes escuchar los nuevos cap&iacute;tulos del podcast cada noche en elDiario.es con unas horas de antelaci&oacute;n respecto al resto de lectores. Recibir&aacute;s el enlace en tu correo electr&oacute;nico en el bolet&iacute;n del Adelanto de noticias.
    </p><p class="article-text">
        &#9654; Si no eres socio/a, el episodio est&aacute; disponible&nbsp;<strong>a primera hora de la ma&ntilde;ana en cualquier aplicaci&oacute;n</strong>&nbsp;que uses habitualmente.&nbsp;
    </p><div class="list">
                    <ul>
                                    <li><a href="https://open.spotify.com/show/54Vnd9qwrTaINwzCkTTIWO?si=dwfgtj3_QNC8ZyKejFcSjQ&amp;dl_branch=1&amp;nd=1" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia">Spotify</a></li>
                                    <li><a href="https://podcasts.apple.com/us/podcast/un-tema-al-d%C3%ADa/id1586302997" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia">Apple Podcast</a></li>
                                    <li><a href="https://www.ivoox.com/podcast-un-tema-al-dia_sq_f11360990_1.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia">Ivoox</a></li>
                                    <li><a href="https://podimo.com/es/aldia" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia">Podimo </a></li>
                                    <li><a href="https://eldiario.us6.list-manage.com/track/click?u=c69ba1ef3f044e29f01e39064&amp;id=7b609ffcf1&amp;e=37e93612d2" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia">Amazon Music</a></li>
                                    <li><a href="https://www.omnycontent.com/d/playlist/554539c9-b3b2-431a-9f3a-ada4006d04a0/fdb7ac24-1c3a-4a0d-b03b-ada400b2e7a1/161b26db-5f85-42a9-abc8-ada6008a528b/podcast.rss" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia">Feed RSS</a></li>
                            </ul>
            </div><p class="article-text">
        &#9654; Acu&eacute;rdate de suscribirte al podcast 'Un tema al d&iacute;a' en tu app para que te lleguen autom&aacute;ticamente los nuevos cap&iacute;tulos. Es gratis.
    </p><p class="article-text">
        &#9654; Tendr&aacute;s disponibles tambi&eacute;n todas las entregas de 'Un tema Al d&iacute;a' en&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/aldia" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es/aldia</a>
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <iframe src="https://omny.fm/shows/un-tema-al-dia/playlists/podcast/embed?style=cover" allow="autoplay; clipboard-write" width="100%" height="500" frameborder="0" title="Un tema Al Día"></iframe>
    </figure>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Juan Luis Sánchez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/blog/al-dia/podcast-no-perdimos-guerra_132_12947333.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 30 Jan 2026 07:30:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/67d3f8f0-ac33-4583-8e9c-eb2205427b42_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="201845" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/67d3f8f0-ac33-4583-8e9c-eb2205427b42_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="201845" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[🎙 PODCAST | No todos perdimos la guerra]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/67d3f8f0-ac33-4583-8e9c-eb2205427b42_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,José María Aznar,Iván Espinosa de Los Monteros,Memoria Histórica,Franquismo,Víctimas del franquismo,Crímenes del franquismo,Guerra Civil Española]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Familiares de trabajadores esclavos del franquismo llevarán su querella al Comité de Derechos Humanos de la ONU]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/navarra/familiares-trabajadores-esclavos-franquismo-llevaran-querella-comite-derechos-humanos-onu_1_12937328.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/29b50e41-4181-4d3b-b9c5-cbbd3b07a0c4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1135121.jpg" width="3212" height="1807" alt="Ana Barrena Arellano, Valentín Esteban Gutiérrez y Sabino Cuadra Lasarte, en la rueda de prensa en la que han anunciado que llevarán la demanda por trabajo esclavo en el franquismo a la ONU."></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Reclaman el reconocimiento de sus familiares, que trabajaron como esclavos construyendo la carretera  Igal-Vidángoz-Roncal entre 1939 y 1941, como víctimas de la dictadura tras agotar la vía judicial en España</p><p class="subtitle">Los trabajadores esclavos del franquismo en el Pirineo navarro: “Se iban secando hasta que morían”</p></div><p class="article-text">
        Trece familias de presos republicanos que trabajaron como <a href="https://www.eldiario.es/navarra/trabajadores-esclavos-franquismo-pirineo-navarro-iban-secando-morian_1_10615950.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">esclavos del franquismo en la construcci&oacute;n de una carretera en el Pirineo navarro</a> &mdash;representadas por Valent&iacute;n Esteban, hijo de uno de los trabajadores forzosos&mdash; junto con la asociaci&oacute;n memorialista Memoriaren Bidean y la Coordinadora Estatal de Apoyo a la Querella Argentina (Ceaqua), llevar&aacute;n su caso al Comit&eacute; de Derechos Humanos de la ONU. Reclaman el reconocimiento como v&iacute;ctimas del franquismo de los prisioneros obligados a trabajar en la construcci&oacute;n de la carretera Igal-Vid&aacute;ngoz-Roncal. La decisi&oacute;n se toma despu&eacute;s de que los tribunales espa&ntilde;oles no admitieran la querella presentada, que define lo ocurrido como &ldquo;cr&iacute;menes de lesa humanidad&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        M&aacute;s de 2.000 prisioneros republicanos trabajaron entre 1939 y 1941 de manera forzosa y en condiciones extremas durante la construcci&oacute;n de la carretera que une los valles del Roncal y Salazar en el Pirineo navarro. En octubre de 2023 el colectivo present&oacute; <a href="https://www.eldiario.es/navarra/familias-presos-republicanos-presentan-primera-querella-trabajos-forzados-franquismo_1_10613006.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la primera querella en Espa&ntilde;a por&nbsp;trabajos forzosos durante el franquismo</a>, respaldada por la Coordinadora Estatal de Apoyo a la Querella Argentina (CEAQUA) y la asociaci&oacute;n Memoriaren Bideak, en el juzgado de Aoiz (Navarra). La Fiscal&iacute;a consider&oacute; que los hechos relatados eran constitutivos de delito, pero la denuncia no fue apreciada al estimar el juez que los cr&iacute;menes denunciados&nbsp;hab&iacute;an prescrito. 
    </p><p class="article-text">
        En el resto de instancias a las que recurrieron posteriormente, Audiencia Provincial de Navarra y Tribunal Constitucional, &ldquo;tampoco han considerado la querella o han considerado los cr&iacute;menes aministiados por la Ley de 1978&rdquo;, ha lamentado Valent&iacute;n Esteban, representante de las familias. 
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, seg&uacute;n los familiares y colectivos que les apoyan, &ldquo;la Ley de Memoria Democr&aacute;tica de 2022 establece que La Ley de Amnist&iacute;a de 1978 debe interpretarse conforme al Derecho Internacional&rdquo; cuando se trata de cr&iacute;menes de lesa humanidad, representando la desestimaci&oacute;n de la querella, seg&uacute;n ellos, &ldquo;un d&eacute;ficit democr&aacute;tico y una transici&oacute;n [del sistema franquista] inacabada&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Tras agotar las v&iacute;as en la Justicia espa&ntilde;ola, han presentado la denuncia a la ONU al considerar &ldquo;sin duda&rdquo; un marco legal &ldquo;bastante m&aacute;s favorable&rdquo; que el existente en Espa&ntilde;a &ldquo;en relaci&oacute;n con estos cr&iacute;menes&rdquo;. Sabino Cuadra Lasarte, abogado y miembro de la Coordinadora Estatal de Apoyo a la Querella Argentina (Ceaqua), impulsora de la queja, se&ntilde;ala que es posible &ldquo;obtener una resoluci&oacute;n positiva&rdquo; porque &ldquo;hay precedentes&rdquo;. &ldquo;El Comit&eacute; de Derechos Humanos ya ha se&ntilde;alado anteriormente que no puede aplicarse [a casos de esta naturaleza] ni la prescriptividad ni la aprobaci&oacute;n de leyes de amnist&iacute;a&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Los familiares exigen &ldquo;verdad, justicia y reparaci&oacute;n&rdquo;. &ldquo;Jam&aacute;s han dicho lo que han dicho para crear enfrentamiento, por miedo o por revancha. Simplemente, han trabajado para que aquello que pasaron [sus padres] no se repitiera&rdquo;, a&ntilde;ad&iacute;a Ana Barrena, representante de Memoriaren Bidean. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/54b80aad-fe63-427d-a240-5f1ccb472e74_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/54b80aad-fe63-427d-a240-5f1ccb472e74_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/54b80aad-fe63-427d-a240-5f1ccb472e74_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/54b80aad-fe63-427d-a240-5f1ccb472e74_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/54b80aad-fe63-427d-a240-5f1ccb472e74_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/54b80aad-fe63-427d-a240-5f1ccb472e74_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/54b80aad-fe63-427d-a240-5f1ccb472e74_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Trabajadores esclavos del franquismo que participaron en la construcción de la carretera Igal-Vidángoz-Roncal, en el Pirineo navarro."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Trabajadores esclavos del franquismo que participaron en la construcción de la carretera Igal-Vidángoz-Roncal, en el Pirineo navarro.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text">Trabajos en condiciones de esclavitud</h2><p class="article-text">
        Durante los primeros a&ntilde;os de la dictadura, trabajaron en la fortificaci&oacute;n de la frontera francesa unos 15.000 prisioneros republicanos, los conocidos como &ldquo;desafectos&rdquo;, personas que no ten&iacute;an imputaciones por delitos graves en contra del r&eacute;gimen, pero que no apoyaban el sistema franquista. Se encontraban en campos de concentraci&oacute;n y, sin ser juzgados, fueron organizadas en batallones para realizar trabajos en condiciones de esclavitud que se prolongar&iacute;an durante a&ntilde;os. En el caso de esta carretera pirenaica se estima que trabajaron m&aacute;s de 2.500 presos.
    </p><p class="article-text">
        Las condiciones en las que trabajaban y viv&iacute;an eran extremas y precarias, con picos, palas y martillos como &uacute;nico material para picar la piedra y hacer los caminos bajo la atenta mirada de los soldados. Dorm&iacute;an hacinados en barracones sin apenas comida m&aacute;s all&aacute; que unos &ldquo;tallos de berzas o ra&iacute;ces&rdquo;, provocando que, en ocasiones &ldquo;el compa&ntilde;ero que dorm&iacute;a al lado estaba vivo a la noche y por la ma&ntilde;ana amanec&iacute;a cad&aacute;ver&rdquo;, como describi&oacute; en una carta remitida a sus familiares el prisionero Jos&eacute; Barajas Galindo. 
    </p><p class="article-text">
        En estas condiciones, muchos de ellos mor&iacute;an por enfermedades como la tuberculosis o eran fusilados por intentar huir. Solo hay trece muertes registradas de trabajadores en la carretera Igal-Vid&aacute;ngoz-Roncal, aunque se cree que fueron muchas m&aacute;s. 
    </p><p class="article-text">
        Tras varios a&ntilde;os de prisioneros esclavos,quienes sobrevivieron y fueron liberados, quedaron &ldquo;marcados&rdquo; para el resto de sus vidas. A muchos les cost&oacute; encontrar trabajo por la mancha de &ldquo;desafecto&rdquo; que figuraba en sus expedientes. Ahora sus familias quedan a la espera para su reconocimiento como v&iacute;ctimas de la dictadura.
    </p><h2 class="article-text">M&aacute;s de 20 querellas en Espa&ntilde;a desde 2022 y m&aacute;s de 120 desde 2016</h2><p class="article-text">
        Jacinto Lara Bonilla, abogado y expresidente de la Asociaci&oacute;n Pro Derechos Humanos de Espa&ntilde;a (APDHE), ha afirmado que desde que se aprob&oacute; la Ley de Memoria Democr&aacute;tica en 2022 se hab&iacute;an presentado m&aacute;s de 20 querellas denunciando cr&iacute;menes del franquismo, tres de ellas por trabajos forzados. Adem&aacute;s, ha explicado que desde 2016, &ldquo;que se empezaron a presentar querellas como una campa&ntilde;a propia y espec&iacute;fica de la CEAQUA&rdquo;, en Espa&ntilde;a se han presentado m&aacute;s de 120. 
    </p><p class="article-text">
        Ahora mismo hay admitidas a tr&aacute;mite cuatro querellas criminales. Una de ellas por un juzgado de Padr&oacute;n (Galicia), por torturas; otra en Madrid, tambi&eacute;n por torturas, que se investiga en los tribunales de instancia; una en Paterna, por enterramientos en fosas comunes; y una &uacute;ltima por el asesinato de Te&oacute;filo del Valle, primera v&iacute;ctima de la Transici&oacute;n, en la que se le tomar&aacute; declaraci&oacute;n a Mart&iacute;n Villa y a Daniel Aroca en calidad de investigados en ese proceso penal.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        A pesar de que las cuatro mencionadas anteriormente han sido admitidas a tr&aacute;mite, el resto est&aacute;n todas archivadas y gran parte de ellas &ldquo;han agotado la v&iacute;a judicial interna&rdquo;, como el caso de los presos de la carretera Igal-Vid&aacute;ngoz-Roncal, explica Jacinto Lara. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Fushan Equiza, Rodrigo Saiz]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/navarra/familiares-trabajadores-esclavos-franquismo-llevaran-querella-comite-derechos-humanos-onu_1_12937328.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 27 Jan 2026 17:16:04 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/29b50e41-4181-4d3b-b9c5-cbbd3b07a0c4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1135121.jpg" length="2849462" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/29b50e41-4181-4d3b-b9c5-cbbd3b07a0c4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1135121.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2849462" width="3212" height="1807"/>
      <media:title><![CDATA[Familiares de trabajadores esclavos del franquismo llevarán su querella al Comité de Derechos Humanos de la ONU]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/29b50e41-4181-4d3b-b9c5-cbbd3b07a0c4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1135121.jpg" width="3212" height="1807"/>
      <media:keywords><![CDATA[Franquismo,Crímenes del franquismo,Navarra,Víctimas,Víctimas del franquismo,ONU - Organización de las Naciones Unidas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Culminan la primera exhumación de víctimas del franquismo "con rigor científico" de Albacete]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/provincias/albacete/culminan-primera-exhumacion-rigor-cientifico-albacete-son-personas-correctas_1_12906412.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/cf2f94c7-76f0-448c-9a48-749914ca332e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Culminan la primera exhumación de víctimas del franquismo &quot;con rigor científico&quot; de Albacete"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Elaborada por la Asociación Fosa de Alcaraz, el próximo sábado 17 de enero tendrá lugar la entrega de los restos a las familias de Francisco Fenoll Lozano, Eleazar Navarro Rodríguez, Antonio Andrés García y Antonio Poveda Ruiz ejecutados el 14 de enero de 1940, en la sala del tanatorio municipal</p><p class="subtitle">Nuevas catas arqueológicas para hallar una segunda fosa común y recuperar los cuerpos en el cementerio de La Roda</p></div><p class="article-text">
        M&aacute;s de 1.000 personas fallecieron fusiladas o en las c&aacute;rceles franquistas en la ciudad de Albacete. Al igual que ocurre en otros lugares de Espa&ntilde;a, poco a poco se van recuperando restos de estas personas represaliadas para que sus familias puedan, de alguna forma, cerrar esa herida que permanece latente. La Asociaci&oacute;n Fosa de Alcaraz, que desarrolla su actividad de investigaci&oacute;n en la provincia albacete&ntilde;a, ha logrado realizar la &ldquo;primera exhumaci&oacute;n con rigor cient&iacute;fico&rdquo; de la ciudad de Albacete, al analizar e identificar los restos de cuatro personas que fueron ejecutadas por el franquismo y que permanec&iacute;an juntos en un nicho com&uacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        El pr&oacute;ximo s&aacute;bado 17 de enero tendr&aacute; lugar la entrega de los restos a las familias de Francisco Fenoll Lozano, Eleazar Navarro Rodr&iacute;guez, Antonio Andr&eacute;s Garc&iacute;a y Antonio Poveda Ruiz ejecutados el 14 de enero de 1940, en la sala del tanatorio municipal de Albacete. 
    </p><p class="article-text">
        La Asociaci&oacute;n Fosa de Alcaraz y el Grupo Amigos y Amigas de Antonio Machado se&ntilde;alan que durante la represi&oacute;n franquista, en Albacete se &ldquo;asesin&oacute; ante un pelot&oacute;n de fusilamiento a 758 personas en las tapias del cementerio, de la cuales 15 eran mujeres&rdquo;, en un periodo comprendido entre 1939 y 1951. Adem&aacute;s, explican que m&aacute;s de 300 personas fallecieron en las c&aacute;rceles franquistas de la capital, y que en total, esas m&aacute;s de 1.000 v&iacute;ctimas fueron enterradas en tres fosas comunes ubicadas en el cementerio, cada una ubicada en uno de los tres patios.
    </p><p class="article-text">
        Manuel Ram&iacute;rez, portavoz de la asociaci&oacute;n explica en la entrevista que ha mantenido con <strong>elDiario.es Castilla-La Mancha</strong> que a partir del a&ntilde;o 1945 &ldquo;las autoridades franquistas decidieron unilateralmente, no sabemos a&uacute;n la raz&oacute;n, exhumar a las personas de las fosas&rdquo;. Expone que lo hicieron &ldquo;sin rigor cient&iacute;fico&rdquo; y que despu&eacute;s informaron a las familias, hasta 418 en total, donde algunas decidieron que sus familiares se quedasen juntos &ldquo;agrup&aacute;ndolos en un mismo nicho, y otras que decidieron separarlos y trasladarlos a su localidad de origen&rdquo;. Ram&iacute;rez se&ntilde;ala tambi&eacute;n que otras familias &ldquo;bien porque no ten&iacute;an claro las garant&iacute;as o porque no fueron localizadas, alrededor de 340, fueron depositados en el osario en el fondo del cementerio&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/235e7e45-cd00-44f5-94d3-17ebe8604212_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/235e7e45-cd00-44f5-94d3-17ebe8604212_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/235e7e45-cd00-44f5-94d3-17ebe8604212_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/235e7e45-cd00-44f5-94d3-17ebe8604212_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/235e7e45-cd00-44f5-94d3-17ebe8604212_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/235e7e45-cd00-44f5-94d3-17ebe8604212_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/235e7e45-cd00-44f5-94d3-17ebe8604212_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Uno de los tótems que marcan el emplazamiento en el que se encontraban una de las tres fosas comunes de represaliados del franquismo en el cementerio de Albacete"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Uno de los tótems que marcan el emplazamiento en el que se encontraban una de las tres fosas comunes de represaliados del franquismo en el cementerio de Albacete                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Nos cuenta que a lo largo del tiempo, gracias a los conocimientos que &ldquo;nos brinda la ciencia, gracias a la investigaci&oacute;n y el ADN, las familias se han ido haciendo preguntas l&oacute;gicas, para saber si realmente les entregaron a sus familiares o no&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En primer lugar, familias decidieron juntar los restos de sus familiares, donde &ldquo;pusieron por ejemplo a las cuatro personas que entregamos pr&oacute;ximamente, algunos de ellos estaban en condici&oacute;n anat&oacute;mica, y los metieron en una caja&rdquo;, y otras que decidieron disgregarlos y &ldquo;que ahora son m&aacute;s dif&iacute;ciles de identificar, porque se pusieron sin rigor cient&iacute;fico&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        En el caso de Francisco Fenoll Lozano, Eleazar Navarro Rodr&iacute;guez, Antonio Andr&eacute;s Garc&iacute;a y Antonio Poveda Ruiz han podido sacarlos e identificar sus restos de manera individualizada. &ldquo;En este caso, las exhumaciones que realizaron las autoridades en aquel entonces son correctas, porque los restos corresponden a estas personas&rdquo;, explica Ram&iacute;rez. De igual forma, se&ntilde;ala que entienden que &ldquo;si esta exhumaci&oacute;n de cuatro personas que se realiz&oacute; en una misma fecha es correcta, es posible que las que se han realizado en los a&ntilde;os anteriores y posteriores tambi&eacute;n lo sean, que sea un acierto en cascada&rdquo;, un hecho que &ldquo;tranquiliza un poco a las familias&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/32ba8905-b769-4adb-a6bc-4f3d93caa54b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/32ba8905-b769-4adb-a6bc-4f3d93caa54b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/32ba8905-b769-4adb-a6bc-4f3d93caa54b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/32ba8905-b769-4adb-a6bc-4f3d93caa54b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/32ba8905-b769-4adb-a6bc-4f3d93caa54b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/32ba8905-b769-4adb-a6bc-4f3d93caa54b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/32ba8905-b769-4adb-a6bc-4f3d93caa54b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Tótem colocado en el cementerio de Albacete, que localiza el &#039;osario&#039; en el que se encuentran los restos de represaliados del franquismo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Tótem colocado en el cementerio de Albacete, que localiza el &#039;osario&#039; en el que se encuentran los restos de represaliados del franquismo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Ram&iacute;rez se&ntilde;ala que este es un fen&oacute;meno que no ha ocurrido en otros lugares. &ldquo;Hemos hablado con otras asociaciones, se conoce que en otros lugares levantaron un parcial de las fosas para un traslado al Valle de Cuelgamuros, pero lo que ocurri&oacute; en Albacete no&rdquo;. Considera que se trata de una inc&oacute;gnita, y aunque existen varias hip&oacute;tesis, donde &ldquo;una historiadora de la asociaci&oacute;n apunta a que como en 1945 ven&iacute;a el fin de la Segunda Guerra Mundial les pudo entrar miedo a las autoridades, sin embargo, no entendemos por qu&eacute; no se pararon en ese caso las ejecuciones hasta 1951&rdquo; lo que produzca que esta hip&oacute;tesis &ldquo;se quede un poco descolgada&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El portavoz de la Asociaci&oacute;n Fosa de Alcaraz explica que por el momento no hay establecido contacto con otras familias: &ldquo;Hablaron con nosotros varias familias, de 30 personas que ejecutaron en el cementerio de Albacete, la mayor ejecuci&oacute;n que se hizo, y que est&aacute;n en un nicho todos juntos, pero por el momento no sabemos nada, se ha quedado parado&rdquo;, aunque plantea que quiz&aacute; &ldquo;alguna familia se animar&aacute; a arrancar a ra&iacute;z de este hallazgo&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Rodrigo Abad]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/provincias/albacete/culminan-primera-exhumacion-rigor-cientifico-albacete-son-personas-correctas_1_12906412.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 15 Jan 2026 18:51:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/cf2f94c7-76f0-448c-9a48-749914ca332e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1673216" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/cf2f94c7-76f0-448c-9a48-749914ca332e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1673216" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Culminan la primera exhumación de víctimas del franquismo "con rigor científico" de Albacete]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/cf2f94c7-76f0-448c-9a48-749914ca332e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Democracia,Fosas del franquismo,Crímenes del franquismo,Víctimas del franquismo,Víctimas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Gobierno central reconoce a 'Txiki' y Otaegi, últimos fusilados del franquismo, como víctimas por falta de un juicio justo]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/euskadi/gobierno-espana-reconoce-txiki-otaegi-ultimos-fusilados-franquismo-victimas-falta-juicio-justo_1_12836992.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/1217a1cd-6ec4-4ffe-af08-3a3e379e6a5f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2520y1663.jpg" width="1200" height="675" alt="El Gobierno central reconoce a &#039;Txiki&#039; y Otaegi, últimos fusilados del franquismo, como víctimas por falta de un juicio justo"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Ha anulado sus condenas tras declarar "ilegal" el Consejo de Guerra al que fueron sometidos en 1975</p><p class="subtitle">Medio siglo sin 'Txiki' y Otaegi, los últimos fusilados vascos del franquismo</p></div><p class="article-text">
        El Gobierno de Espa&ntilde;a ha reconocido a los miembros de ETA Juan Paredes Manot, 'Txiki', y &Aacute;ngel Otaegi, fusilados al final del franquismo, como v&iacute;ctimas al no haber tenido un juicio justo y ha anulado sus condenas tras declarar &ldquo;ilegal&rdquo; el Consejo de Guerra al que fueron sometidos, por el que fueron ejecutados hace 50 a&ntilde;os, seg&uacute;n los documentos oficiales a los que ha tenido acceso Europa Press.
    </p><p class="article-text">
        Las familias de 'Txiki' y Otaegi solicitaron la reparaci&oacute;n, a principios de este a&ntilde;o, ante la Delegaci&oacute;n del Gobierno del Pa&iacute;s Vasco en base a la Ley de Memoria Democr&aacute;tica. En respuesta, el Ejecutivo espa&ntilde;ol ha aprobado, con fecha del pasado 25 de noviembre, sendas Declaraciones de Reconocimiento y Reparaci&oacute;n Personal a favor de Paredes Manot y Otaegi, por el que se les reconoce su condici&oacute;n de v&iacute;ctimas, al no haber tenido un juicio justo, y se anulan las condenas.
    </p><p class="article-text">
        El ministro de Pol&iacute;tica Territorial y Memoria Democr&aacute;tica, &Aacute;ngel V&iacute;ctor Torres, ha entregado a sus familias los escritos de reparaci&oacute;n por &ldquo;la persecuci&oacute;n y violencia padecidas por razones pol&iacute;ticas, ideol&oacute;gicas y de conciencia durante la dictadura&rdquo; de Franco, y en reconocimiento a su condici&oacute;n de &ldquo;v&iacute;ctimas&rdquo; por haber sido vulneradas, en su caso, &ldquo;las m&aacute;s elementales exigencias del derecho a un juicio justo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n se refiere a la concurrencia de &ldquo;intimidaci&oacute;n e indefensi&oacute;n en su proceso&rdquo;, seg&uacute;n establece la Ley 20/2022 del 19 de octubre de Memoria Democr&aacute;tica, que reconoce y declara &ldquo;la ilegalidad y la ilegitimidad del Consejo de Guerra que les juzg&oacute;&rdquo;. De esta forma, &ldquo;reconoce y declara ileg&iacute;timas y nulas, por vicios de forma y fondo&rdquo;, las resoluciones del r&eacute;gimen franquista que &ldquo;dict&oacute; y que tuvo como consecuencia su fusilamiento&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiario.es Euskadi]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/euskadi/gobierno-espana-reconoce-txiki-otaegi-ultimos-fusilados-franquismo-victimas-falta-juicio-justo_1_12836992.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 11 Dec 2025 11:29:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/1217a1cd-6ec4-4ffe-af08-3a3e379e6a5f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2520y1663.jpg" length="10704430" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/1217a1cd-6ec4-4ffe-af08-3a3e379e6a5f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2520y1663.jpg" type="image/jpeg" fileSize="10704430" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El Gobierno central reconoce a 'Txiki' y Otaegi, últimos fusilados del franquismo, como víctimas por falta de un juicio justo]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/1217a1cd-6ec4-4ffe-af08-3a3e379e6a5f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2520y1663.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Franquismo,Represión franquista,Dictadura franquista,Víctimas del franquismo,Crímenes del franquismo,ETA,Presos de ETA]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[A peu de fossa mentre PP i Vox deroguen la Llei de Memòria balear: “Volen exhumacions en silenci”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/peu-fossa-mentre-pp-i-vox-deroguen-llei-memoria-balear-volen-exhumacions-silenci_1_12812489.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0da04ff4-f75d-43f9-a766-8d8d02c40d41_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="A peu de fossa mentre PP i Vox deroguen la Llei de Memòria balear: “Volen exhumacions en silenci”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Els conservadors necessiten l’extrema dreta per aprovar els pressupostos de 2026 i, per això, eliminaran la normativa. Les associacions denuncien que els “menystenen”</p><p class="subtitle">Ramon Franco, el germà del dictador que va acabar “embolicat en el misteri” després de morir davant les costes de Mallorca</p></div><p class="article-text">
        L&rsquo;antrop&ograve;loga Almudena Garc&iacute;a-Rubio t&eacute; un Crist entre les mans. La figura &ndash;els bra&ccedil;os estesos a esquerra i dreta, els peus units pel clau que travessa les empenyes&ndash; &eacute;s de metall i ha sobreviscut als t&egrave;rmits que es van menjar la fusta de la creu a la qual estava unit el cos i del ta&uuml;t al qual estava unida la creu. Els pinzells i les brotxes netegen la terra que queda sobre les restes del f&egrave;retre. Una c&agrave;mera de fotos i diversos bol&iacute;grafs documenten les troballes, que es retiren &ndash;amb summa delicadesa&ndash; i es guarden &ndash;en unes capses de pl&agrave;stic, ja sobre la superf&iacute;cie&ndash; per continuar reobrint, cent&iacute;metre a cent&iacute;metre, una rasa que, segons sospiten els investigadors, s&rsquo;hauria pogut obrir diverses vegades &ndash;entre 1937 i 1938&ndash; per llen&ccedil;ar-hi cad&agrave;vers: desenes de v&iacute;ctimes de la repressi&oacute; franquista durant la Guerra Civil. Hores despr&eacute;s de retirar el crucifix, all&agrave; mateix apareixeran unes restes que encaixen amb all&ograve; que es busca. Hi ha un crani amb &ndash;a simple vista&ndash; ferides de bala.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;escena va tenir lloc fa pocs dies al Cementiri Vell d&rsquo;Eivissa i, tot i que no &eacute;s ni de bon tros la primera vegada que succeeix (ja s&rsquo;hi va buscar republicans desapareguts el 2018, 2020 i 2024), ara t&eacute; una transcend&egrave;ncia especial. Representa l&rsquo;inici de la primera campanya del nou Pla de Fosses que aprova el Govern. El quint en els &uacute;ltims deu anys &ndash;342 restes recuperades, 67 morts identificats&ndash;, per&ograve; el primer des que el Partit Popular ha reconegut que cedir&agrave; a les pressions de Vox per derogar la Llei de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-i-vox-segellen-seu-pacte-per-tombar-llei-balear-memoria-democratica_1_12702756.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">A l&rsquo;octubre van comen&ccedil;ar els tr&agrave;mits</a>. Per eliminar-la, els populars hauran de votar a favor d&rsquo;una exig&egrave;ncia que es presenta clau perqu&egrave; els representants d&rsquo;un partit que enalteix la dictadura &ndash;Vox&ndash; aprovin el proper pressupost per a la comunitat aut&ograve;noma. <a href="https://efe.com/espana/2024-12-17/ley-memoria-baleares-pp-vox/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">El PP va fer marxa enrere el desembre de 2024</a>, quan la temptativa dels diputats ultres va arribar al ple del Parlament, i <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/govern-balear-pp-salva-els-pressupostos-2025-i-aconsegueix-mantenir-superficie-dictat-l-agenda-vox_1_12451868.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">l&rsquo;arxip&egrave;lag no va tenir partida de despesa fins a l&rsquo;estiu de 2025</a>.
    </p><p class="article-text">
        La Llei de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica es va aprovar el 2018 &ndash;<a href="https://www.eldiario.es/sociedad/aprobada-definitivamente-nueva-ley-memoria-democratica-declara-ilegal-dictadura-franquista_1_9597256.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">quatre anys abans que l&rsquo;estatal</a>&ndash; i ara pateix un seri&oacute;s perill de desaparici&oacute;. Des que el pacte de centreesquerra que presidia Francina Armengol va deixar pas al Consolat de Mar &ndash;seu del Govern balear&ndash; al PP de Marga Prohens, que governa en minoria d&rsquo;en&ccedil;&agrave; les &uacute;ltimes eleccions, la seua derogaci&oacute; &eacute;s un tema recurrent als plens i a les comissions que es celebren a la cambra auton&ograve;mica. L&rsquo;&uacute;ltima vegada, la passada setmana, arran d&rsquo;una petici&oacute; llan&ccedil;ada pels socialistes<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-i-vox-rebutgen-retirar-monument-franquista-sa-feixina-exponent-l-art-deco_1_12798661.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> per retirar un mon&ograve;lit</a> &ndash;que el <em>General&iacute;simo</em> en persona va inaugurar el 1947 per honrar els ofegats d&rsquo;un creuer feixista torpedinat pels destructors de la Marina lleial a la Rep&uacute;blica&ndash; del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sa-feixina-monument-franquista-recentment-blindat-pel-pp-honora-els-autors-massacre-desbanda_1_12216088.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Parc de sa Feixina</a>, a Palma.
    </p><p class="article-text">
        Segons Vox, la Llei de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica &ldquo;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/vox-fa-primer-pas-per-derogar-llei-memoria-balears-amb-l-excusa-promou-rancunia_1_11277565.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">promou la ranc&uacute;nia</a>&rdquo;. L&rsquo;esperit amb qu&egrave; es redact&agrave; la norma, per&ograve;, concorda <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/espana-entorpeciendo-investigacion-desapariciones-onu_1_3219698.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">amb les indicacions que l&rsquo;ONU va fer al Govern d&rsquo;Espanya durant anys per &ldquo;garantir veritat i just&iacute;cia a les v&iacute;ctimes de la dictadura&rdquo;</a>. Aprofundeix, tamb&eacute;, en la Llei de Fosses, que no ser&agrave; derogada &ndash;de moment&ndash; i que des del 2016 permet cavar als llocs on se sabia &ndash;per fonts documentals&ndash; o sovint s&rsquo;intu&iuml;a &ndash;per testimonis orals&ndash; que s&rsquo;havien obert fosses comunes durant la Guerra Civil i els primers anys de la postguerra.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/80402339-d215-4c3c-acbf-d396926ac014_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/80402339-d215-4c3c-acbf-d396926ac014_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/80402339-d215-4c3c-acbf-d396926ac014_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/80402339-d215-4c3c-acbf-d396926ac014_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/80402339-d215-4c3c-acbf-d396926ac014_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/80402339-d215-4c3c-acbf-d396926ac014_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/80402339-d215-4c3c-acbf-d396926ac014_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Restes del crani que, a simple vista, presenta l’impacte d’una bala."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Restes del crani que, a simple vista, presenta l’impacte d’una bala.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ndash;D&oacute;na un sentit de reparaci&oacute;, que no pas de revenja, a les fam&iacute;lies que no s&rsquo;han resignat a saber qu&egrave; va passar amb l&rsquo;avantpassat que van matar a la Guerra Civil. El Govern anterior s&iacute; que va fer una pol&iacute;tica de reparaci&oacute;, donant certificats als familiars de les v&iacute;ctimes, reconeixent que havien estat represaliades de manera injusta. Que &eacute;s simb&ograve;lic? S&iacute;, per&ograve; ho reconeixia la m&agrave;xima autoritat de la comunitat aut&ograve;noma. Aix&ograve; &eacute;s el que el PP vol derogar perqu&egrave; quedi com una cosa discreta, amagada, exhumant en silenci, sense actes p&uacute;blics.
    </p><p class="article-text">
        Diu en Luis Ruiz. Igual que en les anteriors exhumacions &ndash;i, ara, amb m&eacute;s temps disponible perqu&egrave; ja s&rsquo;ha jubilat despr&eacute;s de donar classes d&rsquo;Hist&ograve;ria durant d&egrave;cades en diversos instituts de l&rsquo;illa&ndash;, el president del F&ograve;rum per la Mem&ograve;ria d&rsquo;Eivissa i Formentera passa moltes hores al costat dels nou t&egrave;cnics &ndash;contractats per la Societat de Ci&egrave;ncies Aranzadi i l&rsquo;Associaci&oacute; de T&egrave;cnics d&rsquo;Investigacions Culturals i Socials&ndash; que treballen al Cementiri Vell. A m&eacute;s de traginar els cubs que carreguen la terra que es treu a la superf&iacute;cie per engrandir el clot, l&rsquo;historiador aporta dades i dates &ndash;vitals per tra&ccedil;ar una cronologia fiable&ndash; i fa d&rsquo;enlla&ccedil; entre qui busca i qui anhela que trobin: els familiars dels morts.
    </p><p class="article-text">
        La comunicaci&oacute; &ndash;amb els descendents de set desapareguts&ndash; &eacute;s fluida. Tanmateix, Ruiz diu que els ponts entre el Govern i les associacions memorialistes de les Illes Balears han saltat pels aires: &ldquo;El PP va entrar a governar sabent que la mem&ograve;ria hist&ograve;rica ni els beneficia ni els d&oacute;na vots, que fins i tot podia crear divisi&oacute; entre el seu electorat. La Llei de Fosses ja contemplava la creaci&oacute; d&rsquo;una comissi&oacute;, de la qual naltros formem part, que havia d&rsquo;aprovar el calendari d&rsquo;exhumacions, proposar noms per elegir els t&egrave;cnics que havien de treballar en tot el proc&eacute;s, determinar les dotacions del pressupost&hellip; Aquest tipus de decisions ha passat a prendre-les unilateralment el Govern&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Com?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&Eacute;s molt simple: la comissi&oacute; de fosses no funciona perqu&egrave; no es convoquen reunions perqu&egrave; funcioni.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El PP va entrar a governar sabent que la memòria històrica ni els beneficia ni els dóna vots, que fins i tot podia crear divisió entre el seu electorat</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Luis Ruiz</span>
                                        <span>—</span> Historiador i president del Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb0e2f53-4336-4a04-a1c1-88629f796f0a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb0e2f53-4336-4a04-a1c1-88629f796f0a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb0e2f53-4336-4a04-a1c1-88629f796f0a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb0e2f53-4336-4a04-a1c1-88629f796f0a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb0e2f53-4336-4a04-a1c1-88629f796f0a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb0e2f53-4336-4a04-a1c1-88629f796f0a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eb0e2f53-4336-4a04-a1c1-88629f796f0a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Luis Ruiz (primer per l’esquerra) i Almudena García-Rubio (a la dreta) escolten les explicacions d’un dels membres de l’equip d’exhumació"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Luis Ruiz (primer per l’esquerra) i Almudena García-Rubio (a la dreta) escolten les explicacions d’un dels membres de l’equip d’exhumació                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Mem&ograve;ria de Mallorca i el Govern: dues visions oposades</strong></h2><p class="article-text">
        Dos tel&egrave;fons es despenjen a Mallorca per parlar amb elDiario.es. Les veus &ndash;femenines&ndash; donen versions oposades sobre el panorama que descriu Luis Ruiz. Maria Ant&ograve;nia Oliver, presidenta de Mem&ograve;ria de Mallorca &ndash;i n&eacute;ta de represaliats pel franquisme&ndash;, &eacute;s molt gr&agrave;fica a l&rsquo;hora de confirmar all&ograve; que afirma el seu col&middot;lega: &ldquo;Amb l&rsquo;anterior Govern es van convocar setanta reunions en una legislatura. Amb l&rsquo;actual, en duim dues en dos anys. I no &eacute;s perqu&egrave; no haguem demanat audi&egrave;ncia amb la presidenta del Govern &ndash;que l&rsquo;hem demanada, tres voltes&ndash;, per&ograve; no ens ha pogut veure, encara, aquesta senyora; quan tengui un espai a la seva agenda, ja ens rebr&agrave;. Som la primera comunitat aut&ograve;noma que t&eacute; gaireb&eacute; fetes totes les fosses de la repressi&oacute; que eren viables d&rsquo;exhumar. El que est&agrave; fet no ens ho prendran, per&ograve; ens preocupa que tot el coneixement acumulat es perdi si no se li d&oacute;na un sentit&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Oliver envia per WhatsApp captures dels correus que el col&middot;lectiu que representa va enviar fa temps &ndash;al setembre de 2023, al gener de 2024&ndash; al Govern plantejant diverses q&uuml;estions &ndash;pregunten per la den&uacute;ncia que l&rsquo;executiu d&rsquo;Armengol va presentar a la Fiscalia al final de l&rsquo;anterior mandat, proposen un ordre del dia en la seg&uuml;ent comissi&oacute; de fosses&hellip;&mdash; i afegeix: &ldquo;No ens han respost. A cap <em>mail</em>. &Eacute;s molt mallorqu&iacute; aix&ograve; de passar pena, per&ograve; &eacute;s el que hi ha. Ens menystenen&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Hem demanat audiència amb la presidenta del Govern [Marga Prohens, del PP], però aquesta senyora encara no ens ha pogut rebre. El que ja s’ha fet no ens ho trauran [les exhumacions anteriors], però ens preocupa que tot el coneixement acumulat es perdi si no se li dóna un sentit</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Maria Antònia Oliver</span>
                                        <span>—</span> Presidenta de Memòria de Mallorca
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/86d5163a-4908-4855-bcaa-296d6090df49_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/86d5163a-4908-4855-bcaa-296d6090df49_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/86d5163a-4908-4855-bcaa-296d6090df49_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/86d5163a-4908-4855-bcaa-296d6090df49_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/86d5163a-4908-4855-bcaa-296d6090df49_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/86d5163a-4908-4855-bcaa-296d6090df49_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/86d5163a-4908-4855-bcaa-296d6090df49_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La tomba de la sindicalista Margalida Llogat, empresonada per la dictadura franquista, és al rectangle del Cementeri Vell d’Eivissa on es busca els republicans desapareguts."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La tomba de la sindicalista Margalida Llogat, empresonada per la dictadura franquista, és al rectangle del Cementeri Vell d’Eivissa on es busca els republicans desapareguts.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En canvi, Xesca Ramis t&eacute; una visi&oacute; completament diferent. A aquesta pol&iacute;tica del PP &ndash;directora general de Relacions Institucionals en l&rsquo;Executiu de Prohens i portaveu de l&rsquo;oposici&oacute; a l&rsquo;Ajuntament de Lloseta, un municipi on els falangistes van matar funcionaris p&uacute;blics i on la dictadura va depurar mestres de l&rsquo;escola republicana&ndash; la sorprenen les acusacions dels presidents de les associacions memorialistes: &ldquo;El meu desconeixement del que diuen &eacute;s total. Des del principi, les reunions han estat h&iacute;brides. En cap moment m&rsquo;han demanat que siguin presencials. No ho puc entendre&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Ramis tampoc t&eacute; const&agrave;ncia dels correus sense respondre &ndash;&ldquo;Els funcionaris del servei de mem&ograve;ria contesten r&agrave;pid&rdquo;&ndash; i afegeix: &ldquo;Noltros continuam treballant en tot all&ograve; que contempla la Llei de Fosses. Hem encarregat m&eacute;s pedres de la mem&ograve;ria, estam esperant resposta de les associacions memorialistes per etiquetar els n&iacute;nxols [per enterrar-hi les v&iacute;ctimes identificades] i tenim pendent la inauguraci&oacute; d&rsquo;un columbari al Cementeri de Palma, que per problemes d&rsquo;humitat no s&rsquo;ha pogut fer encara. Els arquitectes que es varen encarregar del projecte no se n&rsquo;han fet c&agrave;rrec [d&rsquo;arranjar-lo], no ens varen contestar els correus, per&ograve; el tema va passar a la Direcci&oacute; General d&rsquo;Habitatge i Arquitectura i s&rsquo;hi han posat. Calcul que al febrer estar&agrave; enllestit&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Directora general, &iquest;els tr&agrave;mits per derogar la Llei de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica i el debat enc&egrave;s que es viu al Parlament sobre el tema afecta d&rsquo;alguna manera la feina que es fa des del seu departament?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Que no fem les pol&iacute;tiques de l&rsquo;esquerra no vol dir que no fem pol&iacute;tiques de mem&ograve;ria. Noltros intentam fer pol&iacute;tiques que siguin &uacute;tils, amb rigor, i respectuoses amb les fam&iacute;lies per retornar la dignitat a les persones que van patir la guerra. No cercam la foto, sin&oacute; conhortar les fam&iacute;lies. La mem&ograve;ria no es pot considerar un element de confrontaci&oacute;. Aqu&iacute; no ens hi trobaran.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Que no fem les polítiques de l’esquerra no vol dir que no fem polítiques de memòria. Nosaltres intentam realitzar polítiques que siguin útils, amb rigor i respectuoses amb les famílies per retornar la dignitat a les persones que van patir la guerra</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Xesca Ramis</span>
                                        <span>—</span> Directora general de Relacions Institucionals del Govern
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ndash;Creu que aix&ograve;, la confrontaci&oacute;, &eacute;s el que diferencia les pol&iacute;tiques de mem&ograve;ria del PP de les que aplicava el pacte de centreesquerra que va governar les Illes Balears entre 2015 i 2023?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Noltros no valoram el que va fer l&rsquo;esquerra. Sabem que no ha de ser un element de confrontaci&oacute; i aix&iacute; s&oacute;n les nostres actuacions, que corresponen a mem&ograve;ria democr&agrave;tica dins la Direcci&oacute; General de Relacions Institucionals.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c56562c-cdb7-4b7a-a372-53f247955a59_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c56562c-cdb7-4b7a-a372-53f247955a59_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c56562c-cdb7-4b7a-a372-53f247955a59_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c56562c-cdb7-4b7a-a372-53f247955a59_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c56562c-cdb7-4b7a-a372-53f247955a59_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c56562c-cdb7-4b7a-a372-53f247955a59_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4c56562c-cdb7-4b7a-a372-53f247955a59_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Almudena García-Rubio assenyala la localització de l’únic esquelet trobat en posició primària –no remogut– de les tretze restes localitzades darrere unes capelles"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Almudena García-Rubio assenyala la localització de l’únic esquelet trobat en posició primària –no remogut– de les tretze restes localitzades darrere unes capelles                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Avis que &ldquo;mai no es ficaren en pol&iacute;tica&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        De tornada al Cementeri Vell, Luis Ruiz deixa l&rsquo;actualitat pol&iacute;tica de banda i descriu quin era el perfil dels morts que es buscaran, almenys, fins al 12 de desembre, quan est&agrave; previst que acabi la campanya iniciada a Eivissa. &ldquo;Les tretze restes que van apar&egrave;ixer en l&rsquo;exhumaci&oacute; anterior&rdquo;, diu l&rsquo;historiador, &ldquo;creim que corresponen, com en el cas dels tres que hem pogut identificar, a v&iacute;ctimes del <em>terror calent</em>: <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-llums-d-taxi-assassi-doble-i-planol-d-altra-fossa-les-pistes-per-trobar-unes-victimes-inaccessibles-franquisme_1_11432955.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">matances en grup que es van dur a terme els darrers mesos del 36</a>, despr&eacute;s de la retirada republicana durant la qual, el 13 de setembre, els milicians assassinen noranta-tres presos [<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/matutes-duenos-ibiza-abuelo-padre-hijo-han-controlado-isla-durante-decadas_1_9937675.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">als quals metrallaren a sang freda per considerar-los simpatitzants dels colpistes</a>] al Castell de Dalt Vila&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Ara, en canvi, sospitam que els morts que poden apar&egrave;ixer a la franja del cementeri que s&rsquo;est&agrave; excavant, paral&middot;lela a la que es s&rsquo;obr&iacute; l&rsquo;any passat, moriren al llarg del 37 i, fins i tot, durant el 38. No va ser senzill aconseguir documentaci&oacute;, per&ograve; quan el 2015 vam elaborar el mapa de fosses d&rsquo;Eivissa, vam reunir m&eacute;s d&rsquo;un centenar d&rsquo;actes de defunci&oacute;. Amb noms, llinatges i dates de les defuncions. Aix&iacute; podem saber que, un any o fins i tot dos anys m&eacute;s tard, els falangistes seguien prenent-se la revenja pels <em>fets des Castell</em> i mataven de tres en tres, de dos en dos, o d&rsquo;un en un&rdquo;, afegeix.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e6bd4df0-64f6-485d-adaf-cbdd0e583792_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e6bd4df0-64f6-485d-adaf-cbdd0e583792_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e6bd4df0-64f6-485d-adaf-cbdd0e583792_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e6bd4df0-64f6-485d-adaf-cbdd0e583792_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e6bd4df0-64f6-485d-adaf-cbdd0e583792_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e6bd4df0-64f6-485d-adaf-cbdd0e583792_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e6bd4df0-64f6-485d-adaf-cbdd0e583792_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Detall de la paret on encara poden apreciar-se els impactes de les bales"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Detall de la paret on encara poden apreciar-se els impactes de les bales                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ndash;Molts dels militants o sindicalistes que s&rsquo;havien convertit en milicians i s&rsquo;havien vist involucrats en delictes de sang havien fugit de l&rsquo;illa amb les tropes del capit&agrave; Bayo. Qui eren les v&iacute;ctimes?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Quan el 1999 vam crear el F&ograve;rum per la Mem&ograve;ria i vam comen&ccedil;ar a contactar amb familiars &ndash;llavors encara quedaven molts fills vius&ndash; era normal sentir: &ldquo;<em>Es g&uuml;elo mai s&rsquo;havia ficat en pol&iacute;tica</em>&rdquo;. Per&ograve; despr&eacute;s rascaves una mica i trobaves que, moltes voltes, la persona de qui asseguraven que era apol&iacute;tica resulta que estava afiliada a un sindicat. Alerta: en aquella &egrave;poca calia estar-hi per poder treballar en alguns oficis. Per&ograve;, m&eacute;s enll&agrave; de la seua ideologia o simpaties, creim que en molts casos all&ograve; que pesava per assenyalar l&rsquo;un o l&rsquo;altre eren simples q&uuml;estions personals, ranc&uacute;nies o enveges a les quals se&rsquo;ls buscava un acompanyament per justificar aquests crims. Un familiar amb qui mantenim molt de contacte i que t&eacute; esperances de trobar el seu avi &eacute;s, per exemple, el n&eacute;t d&rsquo;un pescador de Sant Antoni de Portmany a qui varen assassinar per ser amic del darrer batle republic&agrave;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Moltes vegades, la persona de qui asseguraven que era apolítica resulta que estava afiliada a un sindicat. Però, més enllà de la seua ideologia o simpaties, creim que en molts casos el que pesava per assenyalar l’un o l’altre eren simples qüestions personals, rancúnies o enveges a les quals es buscava un acompanyament per justificar aquests crims</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Luis Ruiz</span>
                                        <span>—</span> Historiador i president del Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Republicans entre tombes de noms estrangers</strong></h2><p class="article-text">
        Els nou investigadors surten de les dos rases que han cavat durant les primeres jornades, quan, abans dels pinzells i les brotxes, s&rsquo;usaren pics i pales. Colpegen les botes contra el terra per desfer-se del fang. S&oacute;n les deu i quart, l&rsquo;hora del bocata. La meitat del grup s&rsquo;acosta a un s&uacute;per que queda a l&rsquo;altra banda del carrer per comprar la berenada i la resta, els m&eacute;s joves, la duen de casa. Dos al&middot;lotes i un al&middot;lot peleen unes mandarines i obren un <em>tupper</em> ple de menjar. Parlen amb accent valenci&agrave;. Ell viu a l&rsquo;illa, elles han vengut expressament.
    </p><p class="article-text">
        Han passat uns quants matins de pluja i fred, per&ograve; avui fins i tot fa calor. El cel &eacute;s ser&egrave;. Anyil. El sol els d&oacute;na a la cara, la llum rebota a la t&agrave;pia on recolzen l&rsquo;esquena, berenen. No gaire lluny, en una altra paret del cementeri, encara poden palpar-se, sobre la cal&ccedil;, els impactes de les bales que dispararen els botxins que varen netejar de &ldquo;subversius&rdquo;, com afirmava la propaganda franquista, la rereguarda d&rsquo;una Eivissa que &ndash;igual que Mallorca, o les Can&agrave;ries, d&rsquo;on va enlairar-se el general Franco per sublevar els ex&egrave;rcits africans, tamb&eacute; amb &egrave;xit del complot&ndash;, mentre a la pen&iacute;nsula encara quedaven dos anys llargs de bombardejos i batalles, ja travessava, de fet, la seua posguerra particular.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/28e1ff54-1f87-4cc7-8c60-d01c903d1533_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/28e1ff54-1f87-4cc7-8c60-d01c903d1533_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/28e1ff54-1f87-4cc7-8c60-d01c903d1533_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/28e1ff54-1f87-4cc7-8c60-d01c903d1533_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/28e1ff54-1f87-4cc7-8c60-d01c903d1533_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/28e1ff54-1f87-4cc7-8c60-d01c903d1533_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/28e1ff54-1f87-4cc7-8c60-d01c903d1533_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els treballs al Cementeri Vell d’Eivissa van començar el 18 de novembre i està previst que s’allarguin fins al 12 de desembre"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els treballs al Cementeri Vell d’Eivissa van començar el 18 de novembre i està previst que s’allarguin fins al 12 de desembre                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Per a alguns membres de l&rsquo;equip&rdquo;, explica Almudena Garc&iacute;a-Rubio, &ldquo;aquesta &eacute;s la seua primera campanya a Eivissa&rdquo;. &ldquo;Igual que passa amb les de Mallorca, aquest cementeri t&eacute; unes condicions molt particulars. La humitat i la salinitat fan dif&iacute;cil trobar restes en tan bon estat com en altres zones d&rsquo;Espanya. A m&eacute;s, com que va estar en &uacute;s fins als anys vuitanta, s&rsquo;hi va enterrar damunt les fosses i la terra est&agrave; molt remoguda. Apareixen molt pocs ossos en posici&oacute; prim&agrave;ria i, per aix&ograve;, als nous els insistim que all&ograve; important no s&oacute;n les tombes que puguin trobar, sin&oacute; la terra que queda entre elles: all&agrave; hi poden ser les persones que cercam&rdquo;, afegeix.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Aquest cementeri té unes condicions molt particulars. La humitat i la salinitat fan difícil trobar restes en tan bon estat com en altres zones de l’Estat. A més, com que va estar en ús fins als anys vuitanta, es va enterrar damunt les fosses i la terra està molt remoguda</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Almudena García-Rubio</span>
                                        <span>—</span> Historiadora i osteoarqueòloga
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/almudena-garcia-rubio-antropologa-tocar-huesos-fosa-no-dice-objetos-hablan-persona_1_10553555.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">L&rsquo;osteoarque&ograve;loga eivissenca</a> &ndash;llicenciada en Hist&ograve;ria per la Complutense el 2001 i m&agrave;ster en Antropologia F&iacute;sica i Forense per la Universitat de Granada el 2007, especialitat en qu&egrave; va basar la seva tesi doctoral, defensada a l&rsquo;Aut&ograve;noma de Madrid el 2017&ndash; fa exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil des de 2003. El 2016 va participar en el primer Pla de Fosses del Govern balear. Quan, d&rsquo;aqu&iacute; a uns mesos, intentin localitzar els esquelets sepultats a son Servera, un municipi on encara no s&rsquo;ha exhumat tot i haver estat un dels escenaris de la Batalla de Mallorca, a tocar amb els deu anys de la primera actuaci&oacute;: l&rsquo;obertura de la fossa comuna de Porreres, l&rsquo;epicentre de la repressi&oacute; franquista a les Illes Balears.
    </p><p class="article-text">
        <a href="https://www.diariodemallorca.es/part-forana/2016/11/29/francisco-etxeberria-gabilondo-republicanos-porreres-3511284.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Paco Etxeberria es pos&agrave; al capdavant d&rsquo;aquella actuaci&oacute;</a>. Aquest forense &eacute;s una refer&egrave;ncia mundial entre els professionals dedicats a esclarir on anaren a parar els desapareguts de guerres, genocidis i neteges &egrave;tniques. Etxeberria &eacute;s, a m&eacute;s, una mena de mentor per a Garc&iacute;a-Rubio. Ella va descobrir qu&egrave; s&rsquo;havia de fer &ndash;i qu&egrave; s&rsquo;havia d&rsquo;evitar&ndash; durant una exhumaci&oacute; dirigida pel guipusco&agrave;, ja fa m&eacute;s de dos d&egrave;cades. L&rsquo;antrop&ograve;loga en va recollir el testimoni i, despr&eacute;s de Porreres, ha coordinat les campanyes finan&ccedil;ades pel Govern balear.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Encara queden moltes coses per fer, per&ograve; ja anam recollint algunes alegries&rdquo;, diu Garc&iacute;a-Rubio, &ldquo;i tant de bo en venguin m&eacute;s els pr&ograve;xims mesos&rdquo;. &ldquo;Als laboratoris d&rsquo;Aranzadi, a Vit&ograve;ria, i &Agrave;tics, a Barcelona, se segueix treballant amb mostres d&rsquo;ADN de familiars per obtenir m&eacute;s identificacions. Ara hem estat a Badajoz lliurant les restes a les fam&iacute;lies dels presos republicans que tancaren a Formentera en acabar la Guerra Civil. Que les associacions d&rsquo;una prov&iacute;ncia on s&rsquo;ha reivindicat amb tanta for&ccedil;a la mem&ograve;ria hist&ograve;rica des de fa tant de temps alabassin el m&egrave;tode de treball que hem desenvolupat a les Illes Balears &eacute;s el millor reconeixement que podr&iacute;em rebre&rdquo;, afegeix.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;antrop&ograve;loga torna a la feina i baixa a una de les rases per ajudar els seus companys a prendre les mesures &ndash;amb uns tubs articulats als quals diuen jalons&ndash; i l&rsquo;orientaci&oacute; &ndash;amb un cartellet que indica el nord i un GPS&ndash; d&rsquo;un ta&uuml;t que comen&ccedil;a a intuir-se sota el mantell terr&oacute;s. El forat que han obert els exhumadors est&agrave; envoltat de m&eacute;s tombes, que queden a la vista tot i ser al subs&ograve;l. Hi ha l&agrave;pides &ndash;horitzontals i verticals&ndash; i creus, xinxetes que marquen la ubicaci&oacute; dels darrers cossos que es varen enterrar &ndash;damunt d&rsquo;altres&ndash; al mateix rectangle del cementeri on creuen que podrien localitzar noves fosses de la Guerra Civil. Temps en&ccedil;&agrave;, era una parcel&middot;la comunit&agrave;ria on no calia comprar un n&iacute;nxol per dipositar un cad&agrave;ver. La pr&agrave;ctica va durar fins a finals dels anys setanta, quan es va esgotar l&rsquo;espai. Potser aix&ograve; explica per qu&egrave; les identitats que es llegeixen a les l&agrave;pides s&oacute;n estrangeres &ndash;anglosaxones, franceses, alemanyes&ndash; i &ndash;relativament&ndash; j&oacute;vens. Entre els morts del boom tur&iacute;stic hi ha un parell d&rsquo;excepcions. Una d&rsquo;elles, molt relacionada amb el record dels represaliats:
    </p><p class="article-text">
        <em>MARGARITA ROIG COLOMAR. 28-6-1966. A LOS 57 A&Ntilde;OS. R.I.P. TU ESPOSO, HIJOS, HERMANOS Y SOBRINOS NO TE OLVIDARAN.</em>
    </p><p class="article-text">
        <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/margalida-recupera-nombre-google-maps-deja-pp-vox-excusa-borrarla-callejero_1_10758054.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Sota aquesta inscripci&oacute; descansa Margalida Llogat</a>, la sindicalista empresonada i torturada durant la Guerra Civil, que es va lliurar del tir al clatell, per&ograve; a qui la dictadura va humiliar durant d&egrave;cades. Cinquanta anys despr&eacute;s de la seva mort &ndash;per causes naturals&ndash;, l&rsquo;Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia li va dedicar un carrer. Era l&rsquo;agost del 2020. Al novembre del 2023, el PP va acceptar una moci&oacute; de Vox per retirar-li el nom al&middot;legant que &ldquo;Google Maps no havia canviat el nom&rdquo; de la via i aix&ograve; &ldquo;creava confusi&oacute; entre els repartidors&rdquo;. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/margalida-recupera-nombre-google-maps-deja-pp-vox-excusa-borrarla-callejero_1_10758054.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">L&rsquo;alcalde va fer marxa enrere quan va veure que el gegant tecnol&ograve;gic actualitzava els seus pl&agrave;nols davant la reacci&oacute; popular a les xarxes socials</a>.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/peu-fossa-mentre-pp-i-vox-deroguen-llei-memoria-balear-volen-exhumacions-silenci_1_12812489.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 02 Dec 2025 05:31:12 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0da04ff4-f75d-43f9-a766-8d8d02c40d41_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="343546" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0da04ff4-f75d-43f9-a766-8d8d02c40d41_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="343546" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[A peu de fossa mentre PP i Vox deroguen la Llei de Memòria balear: “Volen exhumacions en silenci”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0da04ff4-f75d-43f9-a766-8d8d02c40d41_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Memoria Histórica,PP - Partido Popular,Vox,Franquismo,Víctimas del franquismo,Fosas del franquismo,Fosas comunes,Francisco Franco,Dictadura franquista,Represión franquista,Crímenes del franquismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[A pie de fosa mientras PP y Vox derogan la Ley de Memoria balear: "Quieren exhumaciones en silencio"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pie-fosa-pp-vox-derogan-ley-memoria-balear-quieren-exhumaciones-silencio_1_12811728.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0da04ff4-f75d-43f9-a766-8d8d02c40d41_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="A pie de fosa mientras PP y Vox derogan la Ley de Memoria balear: &quot;Quieren exhumaciones en silencio&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los conservadores necesitan a la ultraderecha para aprobar los presupuestos de 2026 y, por ello, eliminarán la normativa. Las asociaciones denuncian que les "ningunean"</p><p class="subtitle">Ramón Franco, el hermano del dictador que acabó “envuelto en el misterio” tras morir frente a las costas de Mallorca</p></div><p class="article-text">
        La antrop&oacute;loga Almudena Garc&iacute;a-Rubio tiene un Cristo entre las manos. La figura &ndash;los brazos extendidos a izquierda y derecha, los pies reunidos por el clavo que atraviesa los empeines&ndash; es de metal y ha sobrevivido a las termitas que se comieron la madera de la cruz a la que estaba unida el cuerpo y del ata&uacute;d a la que estaba unida la cruz. Los pinceles y las brochas limpian la tierra que queda sobre los despojos del f&eacute;retro. Una c&aacute;mara de fotos y varios bol&iacute;grafos documentan los hallazgos, que se retiran &ndash;con suma delicadeza&ndash; y se guardan &ndash;en unas cajas de pl&aacute;stico, ya sobre la superficie&ndash;&nbsp;para seguir reabriendo, cent&iacute;metro a cent&iacute;metro, una zanja que, seg&uacute;n sospechan los investigadores, pudo abrirse varias veces &ndash;entre 1937 y 1938&ndash;&nbsp;para arrojar cad&aacute;veres: decenas de v&iacute;ctimas de la represi&oacute;n franquista durante la Guerra Civil. Horas despu&eacute;s de retirar el crucifijo, aparecer&aacute;n unos restos que encajan con lo que se busca. Hay un cr&aacute;neo con &ndash;a simple vista&ndash; heridas de bala.
    </p><p class="article-text">
        La escena ocurri&oacute; hace pocos d&iacute;as en el Cementeri Vell de Eivissa y, aunque no es ni mucho menos la primera vez que sucede (ya se busc&oacute; all&iacute; a republicanos desaparecidos en 2018, 2020 y 2024), ahora tiene una trascendencia especial. Representa el arranque de la primera campa&ntilde;a del nuevo Pla de Fosses que aprueba el Govern. El quinto en los &uacute;ltimos diez a&ntilde;os &ndash;342 restos recuperados, 67 muertos identificados&ndash;, pero el primero desde que el Partido Popular reconoci&oacute; que ceder&aacute; a las presiones de Vox para derogar la Llei de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-sellan-pacto-tumbar-ley-balear-memoria-democratica_1_12699011.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">En octubre comenzaron los tr&aacute;mites</a>. Para eliminarla, los populares deber&aacute;n votar a favor de una exigencia que se antoja clave para que los representantes de un partido que ensalza la dictadura &ndash;Vox&ndash; aprueben el pr&oacute;ximo presupuesto para la comunidad aut&oacute;noma. El PP se ech&oacute; atr&aacute;s en diciembre de 2024, <a href="https://efe.com/espana/2024-12-17/ley-memoria-baleares-pp-vox/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">cuando la intentona de los diputados ultraderechistas lleg&oacute; al pleno del Parlament</a>, y el archipi&eacute;lago <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/govern-balear-pp-salva-presupuestos-2025-logra-mantenerse-flote-dictado-agenda-vox_1_12450202.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">no tuvo partida de gastos hasta el verano de 2025</a>.
    </p><p class="article-text">
        La Llei de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica se aprob&oacute; en 2018 &ndash;<a href="https://www.eldiario.es/sociedad/aprobada-definitivamente-nueva-ley-memoria-democratica-declara-ilegal-dictadura-franquista_1_9597256.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">cuatro a&ntilde;os antes que la estatal</a>&ndash; y ahora corre serio peligro de desaparici&oacute;n. Desde que el pacto de centroizquierda que presid&iacute;a Francina Armengol dej&oacute; paso en el Consolat de Mar &ndash;sede del Govern balear&ndash; al PP de Marga Prohens, que gobierna en minor&iacute;a desde las &uacute;ltimas elecciones, su derogaci&oacute;n es un tema recurrente en los plenos y en las comisiones que se celebran en la c&aacute;mara auton&oacute;mica. La &uacute;ltima vez, la semana pasada, a prop&oacute;sito de una petici&oacute;n lanzada por los socialistas para <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-rechazan-retirar-mayor-monumento-franquista-balears-erigir-espacio-memoria-exponente-art-deco_1_12798091.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">retirar un monolito</a> &ndash;que el General&iacute;simo en persona inaugur&oacute; en 1947 para honrar a los ahogados de un crucero fascista que torpedearon los destructores de la Marina leal a la Rep&uacute;blica&ndash; <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/sa-feixina-monumento-franquista-recien-blindado-pp-honra-autores-masacre-desbanda_1_12206433.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">del Parc de sa Feixina</a>, en Palma. 
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n Vox, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/vox-da-primer-paso-derogar-ley-memoria-balears-excusa-promueve-rencor_1_11277398.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la Llei de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica &ldquo;promueve el rencor&rdquo;</a>. El esp&iacute;ritu con el que se redact&oacute; la norma, no obstante, concuerda con <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/espana-entorpeciendo-investigacion-desapariciones-onu_1_3219698.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">las indicaciones que la ONU hizo al Gobierno de Espa&ntilde;a</a> durante a&ntilde;os para &ldquo;garantizar verdad y justicia a las v&iacute;ctimas de la dictadura&rdquo;. Profundiza, tambi&eacute;n, en la Llei de Fosses, que no ser&aacute; derogada &ndash;por el momento&ndash; y que desde 2016 permite cavar en los lugares donde se sab&iacute;a &ndash;por fuentes documentales&ndash;&nbsp;o, a menudo, se intu&iacute;a &ndash;por testimonios orales&ndash;&nbsp;que se abrieron fosas comunes durante la Guerra Civil y los primeros a&ntilde;os de la posguerra.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/80402339-d215-4c3c-acbf-d396926ac014_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/80402339-d215-4c3c-acbf-d396926ac014_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/80402339-d215-4c3c-acbf-d396926ac014_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/80402339-d215-4c3c-acbf-d396926ac014_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/80402339-d215-4c3c-acbf-d396926ac014_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/80402339-d215-4c3c-acbf-d396926ac014_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/80402339-d215-4c3c-acbf-d396926ac014_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Restos del cráneo que, a simple vista, presenta el impacto de una bala."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Restos del cráneo que, a simple vista, presenta el impacto de una bala.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ndash; Le da un sentido de reparaci&oacute;n, que no de revancha, a las familias que no se han resignado a saber qu&eacute; ocurri&oacute; con el antepasado al que mataron en la Guerra Civil. El Govern anterior s&iacute; que hizo una pol&iacute;tica de reparaci&oacute;n, dando certificados a los familiares de las v&iacute;ctimas, reconociendo que hab&iacute;an sido represaliados de forma injusta. &iquest;Que es simb&oacute;lico? S&iacute;, pero lo reconoc&iacute;a la m&aacute;xima autoridad de la comunidad aut&oacute;noma. Eso es lo que el PP quiere derogar para que quede como algo discreto, escondido, exhumando en silencio, sin actos p&uacute;blicos.
    </p><p class="article-text">
        Dice Luis Ruiz. Igual que en las anteriores exhumaciones &ndash;y, ahora, con m&aacute;s tiempo disponible porque ya se jubil&oacute; despu&eacute;s de dar clases de Historia durante d&eacute;cadas en varios institutos de la isla&ndash;, el presidente del F&ograve;rum per la Mem&ograve;ria d&rsquo;Eivissa i Formentera pasa muchas horas junto a los nueve antrop&oacute;logos &ndash;contratados por la Sociedad de Ciencias Aranzadi y la Associaci&oacute; de T&egrave;cnics d&rsquo;Investigacions Culturals i Socials&ndash;&nbsp;que trabajan en el Cementeri Vell. Adem&aacute;s de arrimar el hombro cuando le piden que trajine los cubos que cargan la tierra que se saca a la superficie para agrandar el hoyo, el historiador aporta datos y fechas &ndash;vitales para trazar una cronolog&iacute;a fiable&ndash; y sirve de enlace entre quien busca y quien anhela que encuentren: los familiares de los muertos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La comunicaci&oacute;n &ndash;con los descendientes de siete desaparecidos&ndash;&nbsp;es fluida. Sin embargo, Ruiz dice que los puentes entre el Govern y las asociaciones memorialistas de las Illes Balears han saltado por los aires: &ldquo;El PP entr&oacute; a gobernar sabiendo que la memoria hist&oacute;rica ni les beneficia ni les da votos, que incluso pod&iacute;a crear divisi&oacute;n entre su electorado. La Llei de Fosses ya contemplaba la creaci&oacute;n de una comisi&oacute;n, de la que nosotros formamos parte, que deb&iacute;a aprobar el calendario de exhumaciones, proponer nombres para elegir a los t&eacute;cnicos que iban a trabajar en todo el proceso, determinar las dotaciones del presupuesto&hellip; Ese tipo de decisiones ha pasado a tomarlas unilateralmente el Govern&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;C&oacute;mo?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Es muy simple: la comisi&oacute;n de fosas no funciona porque no se convocan reuniones para que funcione.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El PP entró a gobernar sabiendo que la memoria histórica ni les beneficia ni les da votos, que incluso podía crear división entre su electorado</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Luis Ruiz</span>
                                        <span>—</span> Historiador y presidente del Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb0e2f53-4336-4a04-a1c1-88629f796f0a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb0e2f53-4336-4a04-a1c1-88629f796f0a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb0e2f53-4336-4a04-a1c1-88629f796f0a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb0e2f53-4336-4a04-a1c1-88629f796f0a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb0e2f53-4336-4a04-a1c1-88629f796f0a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb0e2f53-4336-4a04-a1c1-88629f796f0a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eb0e2f53-4336-4a04-a1c1-88629f796f0a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Luis Ruiz (primero por la izquierda) y Almudena García-Rubio (a la izquierda) escuchan las explicaciones de uno de los miembros del equipo de exhumación."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Luis Ruiz (primero por la izquierda) y Almudena García-Rubio (a la izquierda) escuchan las explicaciones de uno de los miembros del equipo de exhumación.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Mem&ograve;ria de Mallorca y el Govern: dos visiones opuestas</strong></h2><p class="article-text">
        Dos tel&eacute;fonos se descuelgan en Mallorca para hablar con elDiario.es. Las voces &ndash;femeninas&ndash; dan versiones contrapuestas sobre el panorama que pinta Luis Ruiz. Maria Ant&ograve;nia Oliver, presidenta de Mem&ograve;ria de Mallorca &ndash;y nieta de represaliados por el franquismo&ndash;, es muy gr&aacute;fica a la hora de refrendar lo que afirma su colega: &ldquo;Con el anterior Govern se convocaron setenta reuniones en una legislatura. Con el actual, llevamos dos en dos a&ntilde;os. Y no es porque no hayamos pedido audiencia con la presidenta del Govern &ndash;que la hemos pedido, tres veces&ndash;, pero no nos ha podido ver, todav&iacute;a, esta se&ntilde;ora; cuando tenga un hueco en su agenda, ya nos recibir&aacute;. Somos la primera comunidad aut&oacute;noma que las fosas de la represi&oacute;n que era viable exhumar las tiene casi todas hechas. Lo que est&aacute; hecho no nos lo quitar&aacute;n, pero nos preocupa que todo el conocimiento acumulado se pierda si no se le da un sentido&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Oliver manda por WhatsApp pantallazos de los correos que el colectivo que representa envi&oacute; hace tiempo &ndash;en septiembre de 2023, en enero de 2024&ndash; al Govern planteando distintas cuestiones&nbsp;&ndash;preguntar por la denuncia que present&oacute; el ejecutivo de Armengol a la Fiscal&iacute;a al final del pasado mandato, proponer un orden del d&iacute;a en la siguiente comisi&oacute;n de fosas&ndash; y a&ntilde;ade: &ldquo;No nos han respondido. A ning&uacute;n mail. Es muy mallorqu&iacute;n lo de <em>passar pena </em>[sufrir], pero es lo que hay. Nos ningunean&rdquo;. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Hemos pedido audiencia con la presidenta del Govern [Marga Prohens, del PP], pero no nos ha podido ver, todavía, esta señora. Lo que está hecho no nos lo quitarán [las anteriores exhumaciones], pero nos preocupa que todo el conocimiento acumulado se pierda si no se le da un sentido</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Maria Antònia Oliver</span>
                                        <span>—</span> Presidenta de Memòria de Mallorca
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/86d5163a-4908-4855-bcaa-296d6090df49_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/86d5163a-4908-4855-bcaa-296d6090df49_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/86d5163a-4908-4855-bcaa-296d6090df49_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/86d5163a-4908-4855-bcaa-296d6090df49_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/86d5163a-4908-4855-bcaa-296d6090df49_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/86d5163a-4908-4855-bcaa-296d6090df49_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/86d5163a-4908-4855-bcaa-296d6090df49_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La tumba de la sindicalista Margalida Llogat, encarcelada por la dictadura franquista, está en el rectángulo del Cementeri Vell d’Eivissa donde se busca a los republicanos desaparecidos."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La tumba de la sindicalista Margalida Llogat, encarcelada por la dictadura franquista, está en el rectángulo del Cementeri Vell d’Eivissa donde se busca a los republicanos desaparecidos.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En cambio, Xesca Ramis tiene una visi&oacute;n completamente distinta. A esta pol&iacute;tica del PP &ndash;directora general de Relacions Institucionals en el Ejecutivo de Prohens y portavoz de la oposici&oacute;n en el Ajuntament de Lloseta, un municipio donde los falangistas mataron a funcionarios p&uacute;blicos y donde la dictadura depur&oacute; a maestras de la escuela republicana&ndash; le sorprenden las acusaciones de los presidentes de las asociaciones memorialistas: &ldquo;Mi desconocimiento de lo que dicen es total. Desde el principio, las reuniones han sido h&iacute;bridas. En ning&uacute;n momento me han pedido que sean presenciales. No puedo entenderlo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Ramis tampoco tiene constancia de los correos sin responder &ndash;&ldquo;Los funcionarios del servicio de memoria contestan r&aacute;pido&rdquo;&ndash; y a&ntilde;ade: &ldquo;Nosotros seguimos trabajando en todo lo que contempla la Llei de Fosses. Hemos encargado m&aacute;s piedras de la memoria, estamos esperando respuesta de las asociaciones memorialistas para etiquetar los nichos [para enterrar a las v&iacute;ctimas identificadas] y tenemos pendiente la inauguraci&oacute;n de un columbario en el Cementeri de Palma, que por problemas de humedad no se ha podido realizar todav&iacute;a. Los arquitectos que se encargaron del proyecto no se han hecho cargo [de arreglarlo], no nos contestaron los correos, pero el tema pas&oacute; a la Direcci&oacute; General d&rsquo;Habitatge i Arquitectura y se han puesto manos a la obra. Calculo que en febrero estar&aacute; terminado&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Directora general, &iquest;los tr&aacute;mites para derogar la Llei de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica y el encendido debate que se vive en el Parlament sobre el tema afecta de alguna forma al trabajo que se hace desde su departamento?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Que no hagamos las pol&iacute;ticas de la izquierda no quiere decir que no hagamos pol&iacute;ticas de memoria. Nosotros tratamos de realizar pol&iacute;ticas que sean &uacute;tiles, con rigor, y respetuosas con las familias para devolver la dignidad a las personas que sufrieron la guerra. No buscamos la foto, sino confortar a las familias. La memoria no se puede considerar un elemento de confrontaci&oacute;n. Aqu&iacute; no nos van a encontrar.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Que no hagamos las políticas de la izquierda no quiere decir que no hagamos políticas de memoria. Nosotros tratamos de realizar políticas que sean útiles, con rigor, y respetuosas con las familias para devolver la dignidad a las personas que sufrieron la guerra</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Xesca Ramis</span>
                                        <span>—</span> Directora general de Relacions Institucionals del Govern
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Cree que eso, la confrontaci&oacute;n, es lo que diferencia las pol&iacute;ticas de memoria del PP de las que aplicaba el pacto de centroizquierda que gobern&oacute; las Illes Balears entre 2015 y 2023?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Nosotros no valoramos lo que hizo la izquierda. Sabemos que no debe ser un elemento de confrontaci&oacute;n y as&iacute; son nuestras actuaciones que corresponden a memoria democr&aacute;tica dentro de la direcci&oacute;n general de Relaciones Institucionales.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c56562c-cdb7-4b7a-a372-53f247955a59_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c56562c-cdb7-4b7a-a372-53f247955a59_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c56562c-cdb7-4b7a-a372-53f247955a59_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c56562c-cdb7-4b7a-a372-53f247955a59_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c56562c-cdb7-4b7a-a372-53f247955a59_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c56562c-cdb7-4b7a-a372-53f247955a59_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4c56562c-cdb7-4b7a-a372-53f247955a59_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Almudena García-Rubio señala la localización del único esqueleto encontrado en posición primaria –no removido– de los trece restos hallados junto a la trasera de unas capillas."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Almudena García-Rubio señala la localización del único esqueleto encontrado en posición primaria –no removido– de los trece restos hallados junto a la trasera de unas capillas.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Abuelos que &ldquo;nunca se metieron en pol&iacute;tica&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        De vuelta en el Cementeri Vell, Luis Ruiz deja la actualidad pol&iacute;tica a un lado y describe cu&aacute;l era el perfil de los muertos que se buscar&aacute;n, al menos, hasta el 12 de diciembre, cuando est&aacute; previsto que termine la campa&ntilde;a iniciada en Eivissa. &ldquo;Los trece restos que aparecieron en la anterior exhumaci&oacute;n&rdquo;, dice el historiador, &ldquo;creemos que corresponden, como en el caso de los tres que hemos podido identificar, a v&iacute;ctimas del terror caliente: <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/luces-taxi-asesino-doble-plano-fosa-pistas-dar-victimas-inaccesibles-franquismo_1_11429874.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">matanzas en grupo que se llevaron a cabo en los &uacute;ltimos meses del 36</a>, tras la retirada republicana durante la que, el 13 de septiembre, los milicianos asesinan a noventa y tres presos [<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/matutes-duenos-ibiza-abuelo-padre-hijo-han-controlado-isla-durante-decadas_1_9937675.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">a los que ametrallaron a sangre fr&iacute;a por considerarlos simpatizantes de los golpistas</a>] en el Castell de Dalt Vila&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Ahora, en cambio, sospechamos que los muertos que pueden aparecer en la franja de cementerio que se est&aacute; excavando, paralela a la que se abri&oacute; el a&ntilde;o pasado, murieron a lo largo del 37 e, incluso, durante el 38. No fue sencillo conseguir documentaci&oacute;n, pero cuando en 2015 elaboramos el mapa de fosas de Eivissa, reunimos m&aacute;s de un centenar de actas de defunci&oacute;n. Con nombres, apellidos y fechas de los fallecimientos. As&iacute; podemos saber que, un a&ntilde;o o incluso dos a&ntilde;os m&aacute;s tarde, los falangistas segu&iacute;an tom&aacute;ndose la revancha por los <em>fets des Castell</em> y mataban de tres en tres, de dos en dos, o de uno en uno&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e6bd4df0-64f6-485d-adaf-cbdd0e583792_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e6bd4df0-64f6-485d-adaf-cbdd0e583792_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e6bd4df0-64f6-485d-adaf-cbdd0e583792_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e6bd4df0-64f6-485d-adaf-cbdd0e583792_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e6bd4df0-64f6-485d-adaf-cbdd0e583792_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e6bd4df0-64f6-485d-adaf-cbdd0e583792_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e6bd4df0-64f6-485d-adaf-cbdd0e583792_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Detalle de la pared todavía pueden apreciarse los impactos de las balas."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Detalle de la pared todavía pueden apreciarse los impactos de las balas.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ndash;Muchos de los militantes o sindicalistas que se hab&iacute;an convertido en milicianos y se hab&iacute;an visto envuelto en delitos de sangre hab&iacute;an escapado de la isla con las tropas del capit&aacute;n Bayo. &iquest;Qui&eacute;nes eran las v&iacute;ctimas?&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Cuando en 1999 creamos el F&ograve;rum per la Mem&ograve;ria y empezamos a contactar con familiares &ndash;quedaban entonces muchos hijos vivos&ndash;&nbsp;era normal escuchar: &ldquo;<em>Es g&uuml;elo mai s&rsquo;havia ficat en pol&iacute;tica</em>&rdquo; [&ldquo;El abuelo nunca se meti&oacute; en pol&iacute;tica&rdquo;] Pero luego rascabas un poco y encontrabas que, muchas veces, la persona de la que aseguraban que era apol&iacute;tico resulta que estaba afiliada a un sindicato. Ojo: en esa &eacute;poca hab&iacute;a que estarlo para poder trabajar en algunos oficios. Pero, m&aacute;s all&aacute; de su ideolog&iacute;a o simpat&iacute;as, creemos que en muchos casos lo que pesaba para se&ntilde;alar a uno u otro eran simples cuestiones personales, rencillas o envidias a las que se buscaba un acompa&ntilde;amiento para justificar estos cr&iacute;menes. Un familiar con el que mantenemos mucho contacto y que tiene esperanzas de encontrar a su abuelo es, por ejemplo, el nieto de un pescador de Sant Antoni de Portmany al que asesinaron por ser amigo del &uacute;ltimo alcalde republicano.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Muchas veces, la persona de la que aseguraban que era apolítico resulta que estaba afiliada a un sindicato. Pero, más allá de su ideología o simpatías, creemos que en muchos casos lo que pesaba para señalar a uno u otro eran simples cuestiones personales, rencillas o envidias a las que se buscaba un acompañamiento para justificar estos crímenes</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Luis Ruiz</span>
                                        <span>—</span> Historiador y presidente del Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Republicanos entre tumbas de nombres extranjeros</strong></h2><p class="article-text">
        Los nueve investigadores salen de las dos zanjas que han cavado durante las primeras jornadas, cuando, antes de los pinceles y las brochas, se usaron picos y palas. Golpean sus botas contra el suelo para deshacerse del barro. Son las diez y cuarto, la pausa del bocata. La mitad del grupo se acerca a un s&uacute;per que queda al otro lado de la calle para comprar la merienda y el resto, los m&aacute;s j&oacute;venes, la traen de casa. Dos chicas y un chico pelan unas mandarinas y abren un t&aacute;per lleno de comida. Hablan con acento valenciano. &Eacute;l vive en la isla, ellas han venido<em> ex profeso</em>.
    </p><p class="article-text">
        Se han comido varias ma&ntilde;anas de lluvia y fr&iacute;o, pero esta ma&ntilde;ana hace hasta calor. El cielo est&aacute; despejado. A&ntilde;il. El sol les da en la cara, la luz rebota en la tapia donde apoyan la espalda, almuerzan. No demasiado lejos, en otra pared del camposanto, todav&iacute;a pueden palparse, sobre la cal, los impactos de las balas que dispararon los verdugos que limpiaron de &ldquo;subversivos&rdquo;, como afirmaba la propaganda franquista, la retaguardia en una Eivissa que &ndash;como Mallorca, o las Canarias, de donde despeg&oacute; el general Franco para sublevar a los ej&eacute;rcitos africanos, tambi&eacute;n tuvo &eacute;xito el complot militar&ndash;, mientras que en la pen&iacute;nsula a&uacute;n quedaban dos a&ntilde;os largos de bombardeos y batallas, ya atravesaba, de facto, su posguerra particular. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/28e1ff54-1f87-4cc7-8c60-d01c903d1533_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/28e1ff54-1f87-4cc7-8c60-d01c903d1533_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/28e1ff54-1f87-4cc7-8c60-d01c903d1533_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/28e1ff54-1f87-4cc7-8c60-d01c903d1533_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/28e1ff54-1f87-4cc7-8c60-d01c903d1533_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/28e1ff54-1f87-4cc7-8c60-d01c903d1533_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/28e1ff54-1f87-4cc7-8c60-d01c903d1533_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los trabajos en el Cementeri Vell d’Eivissa comenzaron el 18 de noviembre y está previsto que se alarguen hasta el 12 de diciembre."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los trabajos en el Cementeri Vell d’Eivissa comenzaron el 18 de noviembre y está previsto que se alarguen hasta el 12 de diciembre.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Para algunos miembros del equipo&rdquo;, explica Almudena Garc&iacute;a-Rubio, &ldquo;esta es su primera campa&ntilde;a en Eivissa&rdquo;. &ldquo;Igual que ocurre con los de Mallorca, este cementerio tiene unas condiciones muy particulares. La humedad y la salinidad hacen dif&iacute;cil encontrar restos en tan buen estado como en otras zonas de Espa&ntilde;a. Adem&aacute;s, al haber estado en uso hasta los a&ntilde;os ochenta, se enterr&oacute; sobre las fosas y la tierra est&aacute; muy removida. Aparecen muy pocos huesos en posici&oacute;n primaria y, por eso, a los nuevos les insistimos en que lo importante no son las tumbas que puedan encontrar, sino la tierra que queda entre ellas: ah&iacute; pueden estar las personas que buscamos&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Este cementerio tiene unas condiciones muy particulares. La humedad y la salinidad hacen difícil encontrar restos en tan buen estado como en otras zonas de España. Además, al haber estado en uso hasta los años ochenta, se enterró sobre las fosas y la tierra está muy removida</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Almudena García-Rubio</span>
                                        <span>—</span> Historiadora y osteoarqueóloga
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/almudena-garcia-rubio-antropologa-tocar-huesos-fosa-no-dice-objetos-hablan-persona_1_10553555.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">La osteoarque&oacute;loga ibicenca </a>&ndash;licenciada en Historia por la Complutense, en 2001 y m&aacute;ster en Antropolog&iacute;a F&iacute;sica y Forense por la Universidad de Granada, en 2007, especialidad en la que bas&oacute; su tesis doctoral, refrendada por la Aut&oacute;noma de Madrid en 2017&ndash; lleva exhumando fosas comunes de la Guerra Civil desde 2003. En 2016 particip&oacute; en el primer Pla de Fosses del Govern balear. Cuando, dentro de unos meses, traten de localizar los esqueletos sepultados en son Servera, un municipio donde todav&iacute;a no se han exhumado pese a que fue uno de los escenarios de la Batalla de Mallorca, estar&aacute;n a punto de cumplirse diez a&ntilde;os de la primera actuaci&oacute;n: la apertura de la fosa com&uacute;n de Porreres, el epicentro de la represi&oacute;n franquista en las Illes Balears.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <a href="https://www.diariodemallorca.es/part-forana/2016/11/29/francisco-etxeberria-gabilondo-republicanos-porreres-3511284.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Paco Etxeberria se puso al frente de aquella actuaci&oacute;n</a>. Este forense es una referencia a nivel mundial entre los profesionales que se dedican a esclarecer el paradero de los desaparecidos de guerras, genocidios y limpiezas &eacute;tnicas.&nbsp;Etxeberria es, adem&aacute;s, una suerte de mentor para Garc&iacute;a-Rubio. Ella descubri&oacute; qu&eacute; deb&iacute;a hacerse &ndash;y qu&eacute; deb&iacute;a evitarse&ndash; durante una exhumaci&oacute;n dirigida por el guipuzcoano, hace ya m&aacute;s de dos d&eacute;cadas. La antrop&oacute;loga recogi&oacute; el testigo y, tras Porreres, ha coordinado las campa&ntilde;as financiadas por el Govern balear.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Todav&iacute;a quedan muchas cosas por hacer, pero ya vamos recogiendo algunas alegr&iacute;as&rdquo;, dice Garc&iacute;a-Rubio, &ldquo;y ojal&aacute; vengan m&aacute;s en los pr&oacute;ximos meses&rdquo;. &ldquo;En los laboratorios de Aranzadi, en Vitoria, y &Agrave;tics, en Barcelona, se sigue trabajando con muestras de ADN de familiares para conseguir m&aacute;s identificaciones. Ahora hemos estado en Badajoz entregando los restos a las familias de los presos republicanos que encerraron en Formentera al acabar la Guerra Civil. Que las asociaciones de una provincia donde se ha reivindicado con tanta fuerza la memoria hist&oacute;rica desde hace tanto tiempo alaben el m&eacute;todo de trabajo que hemos desarrollado en las Illes Balears es el mayor reconocimiento que podr&iacute;amos recibir&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><p class="article-text">
        La antrop&oacute;loga vuelve al trabajo y desciende a una de las zanjas para ayudar a sus compa&ntilde;eros a tomar las medidas &ndash;con unos tubos articulables a los que llaman jalones&ndash; y la orientaci&oacute;n &ndash;con un cartelito que indica el norte y un GPS&ndash; de un ata&uacute;d que se empieza a intuir bajo el manto terroso. El agujero que han cavado los exhumadores est&aacute; rodeado de m&aacute;s tumbas, que quedan a la vista pese a estar en el subsuelo. Hay l&aacute;pidas &ndash;horizontales y verticales&ndash; y cruces, chinchetas que marcan la ubicaci&oacute;n de los &uacute;ltimos cuerpos que se enterraron &ndash;sobre otros&ndash; en el mismo rect&aacute;ngulo del cementerio donde creen que podr&iacute;an localizar nuevas fosas de la Guerra Civil. Desde anta&ntilde;o, fue una parcela comunitaria donde no era preciso comprar un nicho para depositar un cad&aacute;ver. La pr&aacute;ctica dur&oacute; hasta finales de los setenta, cuando se agot&oacute; el espacio. Quiz&aacute;s explique por qu&eacute; las identidades que se leen en las l&aacute;pidas son extranjeras &ndash;anglosajonas, francesas, alemanas&ndash; y &ndash;relativamente&ndash; j&oacute;venes. Entre los muertos del boom tur&iacute;stico hay un par de excepciones. Una de ellas, muy relacionada con el recuerdo de los represaliados:
    </p><p class="article-text">
        <em>MARGARITA ROIG COLOMAR. 28-6-1966. A LOS 57 A&Ntilde;OS. R.I.P. TU ESPOSO, HIJOS, HERMANOS Y SOBRINOS NO TE OLVIDARAN.</em>
    </p><p class="article-text">
        <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/margalida-recupera-nombre-google-maps-deja-pp-vox-excusa-borrarla-callejero_1_10758054.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Bajo esa inscripci&oacute;n descansa Margalida Llogat, la sindicalista encarcelada y torturada durante la Guerra Civil, que se libr&oacute; del tiro en la nuca, pero a la que la dictadura humill&oacute; durante d&eacute;cadas</a>. Cincuenta a&ntilde;os despu&eacute;s de su muerte &ndash;por causas naturales&ndash; el Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia le dedic&oacute; una calle. Era agosto de 2020. En noviembre de 2023, el PP acept&oacute; una moci&oacute;n de Vox para retirarle el nombre alegando que &ldquo;Google Maps no hab&iacute;a cambiado el nombre&rdquo; de la v&iacute;a y eso &ldquo;creaba confusi&oacute;n entre los repartidores&rdquo;. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/margalida-recupera-nombre-google-maps-deja-pp-vox-excusa-borrarla-callejero_1_10758054.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">El alcalde recul&oacute; cuando vio que el gigante tecnol&oacute;gico actualizaba sus planos ante la reacci&oacute;n popular en redes sociales</a>.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pie-fosa-pp-vox-derogan-ley-memoria-balear-quieren-exhumaciones-silencio_1_12811728.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 01 Dec 2025 21:11:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0da04ff4-f75d-43f9-a766-8d8d02c40d41_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="343546" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0da04ff4-f75d-43f9-a766-8d8d02c40d41_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="343546" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[A pie de fosa mientras PP y Vox derogan la Ley de Memoria balear: "Quieren exhumaciones en silencio"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0da04ff4-f75d-43f9-a766-8d8d02c40d41_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Memoria Histórica,PP - Partido Popular,Vox,Franquismo,Víctimas del franquismo,Fosas del franquismo,Fosas comunes,Francisco Franco,Dictadura franquista,Represión franquista,Crímenes del franquismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[PP i Vox rebutgen retirar el monument franquista de Sa Feixina per crear-hi un espai de memòria: "És un exponent de l''art déco'"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-i-vox-rebutgen-retirar-monument-franquista-sa-feixina-exponent-l-art-deco_1_12798661.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6512656d-e20d-426e-b1be-eb6f58f8f554_16-9-discover-aspect-ratio_default_1131249.jpg" width="1993" height="1121" alt="PP i Vox rebutgen retirar el monument franquista de Sa Feixina per crear-hi un espai de memòria: &quot;És un exponent de l&#039;&#039;art déco&#039;&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Durant el debat de la iniciativa, els d'Abascal han assenyalat que "les pedres són pedres" i han criticat el projecte per a resignificar l'antic Valle de los Caídos: "La lleona Ayuso, del PP, que a vegades més que lleona és gateta, no s'ha atrevit a protegir-lo"
</p><p class="subtitle">Sa Feixina, el monument franquista recentment blindat pel PP que honora els autors de la massacre de 'La Desbandá'
</p></div><p class="article-text">
        PP i Vox s'han oposat a l'enderrocament del major monument franquista de les Balears, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/sa-feixina-monumento-franquista-recien-blindado-pp-honra-autores-masacre-desbanda_1_12206433.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">erigit el 1947 al parc palmes&agrave; de Sa Feixina </a>per glorificar els &ldquo;herois&rdquo; del&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/madrid/crucero-bombardeo-malaga-guerra-civil-vuelve-calle-madrid_1_8663443.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Creuer Baleares</a>, que el 1937 havia dut a terme un bombardeig contra la poblaci&oacute; civil que fugia de M&agrave;laga a Almeria en plena ofensiva feixista &ndash;episodi hist&ograve;ricament conegut com '<a href="https://www.eldiario.es/andalucia/malaga/desbanda-incognitas-resolver-despues-masacre_1_1710011.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la Desbandada</a>'&ndash; i va acabar enfonsat un any despr&eacute;s. &ldquo;Hi ha informes que li atorguen un valor art&iacute;stic digne a protegir i se li considera un exponent de l'<em>art d&eacute;co</em>&rdquo;, ha defensat la diputada del Grup Popular Cristina Gil.
    </p><p class="article-text">
        Tant conservadors com extrema dreta han votat aquest dimarts contra una Proposici&oacute; No de Llei (PNL) amb qu&egrave; el Grup Socialista pretenia instar el Govern balear a promoure la retirada de l'estructura per crear-hi un espai de mem&ograve;ria que reconegui les v&iacute;ctimes de la dictadura, i a recol&ccedil;ar la seva inclusi&oacute; al cens estatal de simbologia franquista. La iniciativa, rebutjada en la seva totalitat, tamb&eacute; cercava empla&ccedil;ar l'Ajuntament de Palma a no incloure el monument al cat&agrave;leg municipal d'elements protegits.
    </p><p class="article-text">
        Durant la seva defensa de la proposta a la Comissi&oacute; d'Assumptes Institucionals, el parlamentari del PSIB-PSOE Omar Lamin ha recriminat que el fet de posar en valor el monument &eacute;s &ldquo;un problema de democr&agrave;cia, de drets i de dignitat de les v&iacute;ctimes i els seus familiars, que han de veure com se'ls est&agrave; humiliant cada dia que passegen per cadascuna de les places i llocs p&uacute;blics, recordant els feixistes que les assassinaren, perseguiren i maltractaren&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El socialista ha asseverat que el monol&iacute;t &ldquo;t&eacute; la significaci&oacute; que t&eacute;&rdquo; i, de fet, ha recordat que la seva part &ldquo;m&eacute;s simb&ograve;lica&rdquo; rau en el fet que &ldquo;cada any els ultres feixistes d'aquesta terra fan en ell un acte d'exaltaci&oacute; i de record a la dictadura i als qui provocaren que tantes persones romanguin encara dins cunetes&rdquo;. El diputat ha recordat que sa Feixina ha servit tamb&eacute; d'escenari per a alguns dels actes pol&iacute;tics de Vox, el president del qual, Santiago Abascal, va celebrar l'abril de 2023 el m&iacute;ting principal de precampanya del partit a Balears. 
    </p><p class="article-text">
        Per la seva banda, el parlamentari de Vox <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/diputado-balear-vox-enaltece-triunfo-franco-feliz-dia-victoria-pleno-hemiciclo_1_12181519.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Sergio Rodr&iacute;guez </a>ha expressat la seva postura contr&agrave;ria subratllant que el monument &ldquo;est&agrave; resignificat i avui dia es dedica a totes les v&iacute;ctimes de la Guerra Civil&rdquo;. &ldquo;&Eacute;s com si volguessin vost&egrave;s retirar un monument d'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/aurora-picornell-pasionaria-balear-asesinada-franquismo-cuya-foto-roto-presidente-parlament_1_11459151.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Aurora Picornell</a>&rdquo;, ha etzibat en al&middot;lusi&oacute; a l'activista sindical assassinada pel franquisme la nit de Reis de 1937 i icona del republicanisme a Mallorca, l'escultura de la qual, precisament, ha amanegut <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/vandalizar-segunda-vez-mes-busto-aurora-picornell-icono-republicanismo-mallorca_1_12774815.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">vandalitzada fins a dues ocasions</a> les &uacute;ltimes setmanes amb pintades de simbologia nazi i el seu rostre martellejat.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Amb els problemes que tenim d'habitatge, d'ocupaci&oacute; prec&agrave;ria, de sous baixos i d'inflaci&oacute;, vost&egrave;s prefereixen, amb aquesta f&uacute;ria iconoclasta, enderrocar monuments, com si a m&eacute;s les pedres tinguessin una mena de forces tel&middot;l&uacute;riques que fossin capaces de ressuscitar Franco&rdquo;, ha incidit Rodr&iacute;guez, qui ha recalcat que &ldquo;les pedres s&oacute;n pedres&rdquo; i ha aprofitat per criticar el projecte per a <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/resignificacion-cuelgamuros-decepciona-expertos-quiera-rezar-franco-seguira-yendo_1_12765009.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">resignificar el Valle de Cuelgamuros (antic Valle de los Ca&iacute;dos), </a>al qual &ldquo;volen convertir en una mena de semitemple ma&ccedil;&ograve;nic&rdquo; perqu&egrave; &ldquo;la <em>lleona </em>Ayuso, del PP, que de vegades m&eacute;s que <em>lleona </em>&eacute;s <em>gateta</em>, no s'ha atrevit a protegir-lo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Mentrestant, el portaveu de M&eacute;s per Mallorca, Llu&iacute;s Apesteguia, ha cridat l'atenci&oacute; sobre el fet que el parlamentari d'extrema dreta al&middot;ludeixi a la necessitat de parlar de l'actual crisi de l'habitatge quan des de Vox &ldquo;ja han presentat dues vegades la seva proposta de derogar la Llei de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica i la fixen com un element primordial en les seves negociacions amb el PP. Crida l'atenci&oacute; perqu&egrave; els sentim parlar for&ccedil;a poc d'habitatge en les seves negociacions i for&ccedil;a de mem&ograve;ria democr&agrave;tica&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        L'ecosobiranista ha considerat, tot seguit, que el revisionisme aplicat als elements arquitect&ograve;nics i art&iacute;stics del carrer &ldquo;&eacute;s delicat&rdquo; perqu&egrave; &ldquo;ens pot induir a amagar foscos aspectes de la nostra hist&ograve;ria&rdquo;. En aquest sentit, ha apel&middot;lat que aquest revisionisme es faci des del consens, tenint en compte, entre altres elements &ldquo;clau&rdquo;, que en l'actualitat hi ha &ldquo;v&iacute;ctimes vives del r&egrave;gim exaltat pel monument&rdquo;, el que, ha incidit, &ldquo;suposa una ofensa&rdquo; per a elles.
    </p><p class="article-text">
        Convertit en un dels s&iacute;mbols m&eacute;s controvertits del paisatge urb&agrave; de Palma, el monument de Sa Feixina ha estat, durant d&egrave;cades, focus de diversos intents de resignificaci&oacute;, campanyes a favor de la seva demolici&oacute; i diferents batalles judicials. Amb tot, l'Ajuntament de la capital balear, governat per PP i Vox, l'ha incl&ograve;s, amb la m&agrave;xima protecci&oacute; integral, al cat&agrave;leg municipal de b&eacute;ns d'inter&egrave;s hist&ograve;ric, art&iacute;stic i arquitect&ograve;nic.
    </p><p class="article-text">
        El monol&iacute;t, inaugurat el 1947 amb la pres&egrave;ncia del dictador Francisco Franco i dissenyat pels arquitectes Francisco Roca Sim&oacute; i Antoni Roca Cabanellas, va ser constru&iuml;t gr&agrave;cies a les abundants donacions de particulars i empreses que van reunir les 100.000 pessetes que va costar la seva execuci&oacute; en record dels mariners morts en l'enfonsament del Baleares: el creuer del b&agrave;ndol revoltat havia estat torpedejat per la flota republicana el 1938 durant la batalla del cap de Palos, a la Guerra Civil. El vaixell es va enfonsar amb m&eacute;s de 700 homes a bord, molts d'ells reclutats a Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        L'entitat <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/memoria-mallorca-pide-incluir-monumento-sa-feixina-censo-estatal-simbologia-franquista_1_12201921.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Mem&ograve;ria de Mallorca ha reclamat, sense &egrave;xit, que el monument s'inclogui al cens estatal de simbologia franquista</a>. &ldquo;Per molt que es pretengui disfressar de democr&agrave;tic o justificar com un element protegible, continua sent un monument franquista que vulnera la mem&ograve;ria democr&agrave;tica del nostre poble i of&egrave;n la dignitat de les milers de v&iacute;ctimes civils innocents que foren bombardejades per la tripulaci&oacute; d'aquest creuer militar que s'honra&rdquo;, asseveren des de l'entitat, bolcada des de fa m&eacute;s de vint anys en la recerca de les restes de v&iacute;ctimes del franquisme a Balears.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-i-vox-rebutgen-retirar-monument-franquista-sa-feixina-exponent-l-art-deco_1_12798661.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 26 Nov 2025 13:42:27 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6512656d-e20d-426e-b1be-eb6f58f8f554_16-9-discover-aspect-ratio_default_1131249.jpg" length="783219" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6512656d-e20d-426e-b1be-eb6f58f8f554_16-9-discover-aspect-ratio_default_1131249.jpg" type="image/jpeg" fileSize="783219" width="1993" height="1121"/>
      <media:title><![CDATA[PP i Vox rebutgen retirar el monument franquista de Sa Feixina per crear-hi un espai de memòria: "És un exponent de l''art déco'"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6512656d-e20d-426e-b1be-eb6f58f8f554_16-9-discover-aspect-ratio_default_1131249.jpg" width="1993" height="1121"/>
      <media:keywords><![CDATA[Franquismo,Víctimas del franquismo,Memoria Histórica,La desbandá,Símbolos franquistas,Vestigios franquistas,Crímenes del franquismo,Guerra Civil Española,Represión franquista,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[PP y Vox rechazan retirar el mayor monumento franquista de Balears: "Es un exponente del 'art déco'"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-rechazan-retirar-mayor-monumento-franquista-balears-erigir-espacio-memoria-exponente-art-deco_1_12798091.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6512656d-e20d-426e-b1be-eb6f58f8f554_16-9-discover-aspect-ratio_default_1131249.jpg" width="1993" height="1121" alt="PP y Vox rechazan retirar el mayor monumento franquista de Balears: &quot;Es un exponente del &#039;art déco&#039;&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Durante el debate de la iniciativa, los de Abascal han señalado que "las piedras son piedras" y han criticado el proyecto para resignificar el antiguo Valle de los Caídos: "La leona Ayuso, del PP, que a veces más que leona es gatita, no se ha atrevido a protegerlo"</p><p class="subtitle">Sa Feixina, el monumento franquista recién blindado por el PP que honra a los autores de la masacre de 'La Desbandá'
</p></div><p class="article-text">
        PP y Vox se han opuesto al derribo del mayor monumento franquista de Balears, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/sa-feixina-monumento-franquista-recien-blindado-pp-honra-autores-masacre-desbanda_1_12206433.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">erigido en 1947 en el parque palmesano de Sa Feixina </a>para glorificar a los &ldquo;h&eacute;roes&rdquo; del&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/madrid/crucero-bombardeo-malaga-guerra-civil-vuelve-calle-madrid_1_8663443.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Crucero Baleares</a>, que en 1937 hab&iacute;a llevado a cabo un bombardeo contra la poblaci&oacute;n civil que hu&iacute;a de M&aacute;laga a Almer&iacute;a en plena ofensiva fascista &ndash;episodio hist&oacute;ricamente conocido como '<a href="https://www.eldiario.es/andalucia/malaga/desbanda-incognitas-resolver-despues-masacre_1_1710011.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la Desband&aacute;</a>'&ndash; y acab&oacute; hundido un a&ntilde;o despu&eacute;s. &ldquo;Hay informes que le otorgan un valor art&iacute;stico digno a proteger y se le considera un exponente del <em>art d&eacute;co</em>&rdquo;, ha defendido la diputada del Grupo Popular Cristina Gil.
    </p><p class="article-text">
        Tanto conservadores como extrema derecha han votado este martes contra una Proposici&oacute;n No de ley (PNL) con la que el Grupo Socialista pretend&iacute;a instar al Govern balear a promover la retirada de la estructura para crear en su lugar un espacio de memoria que reconozca a las v&iacute;ctimas de la dictadura, apoyando asimismo su inclusi&oacute;n en el censo estatal de simbolog&iacute;a franquista. La iniciativa, rechazada en su totalidad, tambi&eacute;n buscaba emplazar al Ayuntamiento de Palma a no incluir el monumento en el cat&aacute;logo municipal de elementos protegidos.
    </p><p class="article-text">
        Durante su defensa de la propuesta en la Comisi&oacute;n de Asuntos Institucionales, el parlamentario del PSIB-PSOE Omar Lamin ha recriminado que el hecho de poner en valor el monumento es &ldquo;un problema de democracia, de derechos y de dignidad de las v&iacute;ctimas y sus familiares, que tienen que ver c&oacute;mo se les humilla cada d&iacute;a que pasean por cada una de las plazas y lugares p&uacute;blicos, recordando a los fascistas que las asesinaron, persiguieron y maltrataron&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El socialista ha aseverado que el monolito &ldquo;tiene la significaci&oacute;n que tiene&rdquo; y, de hecho, ha recordado que su parte &ldquo;m&aacute;s simb&oacute;lica&rdquo; radica en que &ldquo;cada a&ntilde;o los ultras fascistas de esta tierra hacen en &eacute;l un acto de exaltaci&oacute;n y de recuerdo a la dictadura y a quienes provocaron que tantas personas permanezcan todav&iacute;a dentro de cunetas&rdquo;. El diputado ha recordado que sa Feixina ha servido tambi&eacute;n de escenario para algunos de los actos pol&iacute;ticos de Vox, cuyo presidente, Santiago Abascal, celebr&oacute; en abril de 2023 el mitin principal de precampa&ntilde;a del partido en Balears. 
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, el parlamentario de Vox <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/diputado-balear-vox-enaltece-triunfo-franco-feliz-dia-victoria-pleno-hemiciclo_1_12181519.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Sergio Rodr&iacute;guez </a>ha expresado su postura contraria subrayando que monumento &ldquo;est&aacute; resignificado y hoy en d&iacute;a se dedica a todas las v&iacute;ctimas de la Guerra Civil&rdquo;. &ldquo;Es como si quisieran ustedes retirar un monumento de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/aurora-picornell-pasionaria-balear-asesinada-franquismo-cuya-foto-roto-presidente-parlament_1_11459151.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Aurora Picornell</a>&rdquo;, ha espetado en alusi&oacute;n a la activista sindical asesinada por el franquismo en la noche de reyes de 1937 e icono del republicanismo en Mallorca, cuya escultura, precisamente, ha amanecido <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/vandalizar-segunda-vez-mes-busto-aurora-picornell-icono-republicanismo-mallorca_1_12774815.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">vandalizada hasta en dos ocasiones </a>en las &uacute;ltimas semanas con pintadas de simbolog&iacute;a nazi y su rostro martilleado.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Con los problemas que tenemos de vivienda, de empleo precario, de sueldos bajos y de inflaci&oacute;n, ustedes prefieren, con esta furia iconoclasta, derribar monumentos, como si adem&aacute;s las piedras tuvieran una especie de fuerzas tel&uacute;ricas que fueran capaces de resucitar a Franco&rdquo;, ha incidido Rodr&iacute;guez, quien ha recalcado que &ldquo;las piedras son piedras&rdquo; y ha aprovechado para criticar el&nbsp;proyecto para <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/resignificacion-cuelgamuros-decepciona-expertos-quiera-rezar-franco-seguira-yendo_1_12765009.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">resignificar el Valle de Cuelgamuros (antiguo Valle de los Ca&iacute;dos), </a>al que &ldquo;quieren convertir en una especie de semitemplo mas&oacute;nico&rdquo; porque &ldquo;la <em>leona </em>Ayuso, del PP, que a veces m&aacute;s que <em>leona </em>es <em>gatita</em>, no se ha atrevido a protegerlo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Mientras tanto, el portavoz de M&eacute;s per Mallorca, Llu&iacute;s Apesteguia, ha llamado la atenci&oacute;n sobre el hecho de que el parlamentario de extrema derecha aluda a la necesidad de hablar de la actual crisis de la vivienda cuando desde Vox &ldquo;ya han presentado dos veces su propuesta de derogar la Ley de Memoria Democr&aacute;tica y la fijan como un elemento primordial en sus negociaciones con el PP. Llama la atenci&oacute;n porque les o&iacute;mos hablar bastante poco de vivienda en sus negociaciones y bastante de memoria democr&aacute;tica&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        El ecosoberanista ha considerado, a continuaci&oacute;n, que el revisionismo aplicado a los elementos arquitect&oacute;nicos y art&iacute;sticos de la calle &ldquo;es delicado&rdquo; porque &ldquo;nos puede inducir a esconder oscuros aspectos de nuestra historia&rdquo;. En este sentido, ha apelado a que este revisionismo se realice desde el consenso, teniendo en cuenta, entre otros elementos &ldquo;clave&rdquo;, que en la actualidad hay &ldquo;v&iacute;ctimas vivas del r&eacute;gimen exaltado por el monumento&rdquo;, lo que, ha incidido, &ldquo;supone una ofensa&rdquo; para ellas.
    </p><p class="article-text">
        Convertido en uno de los s&iacute;mbolos m&aacute;s controvertidos del paisaje urbano de Palma, el monumento de Sa Feixina ha sido, durante d&eacute;cadas, foco de varios intentos de resignificaci&oacute;n, campa&ntilde;as en pro de su demolici&oacute;n y distintas batallas judiciales. Con todo, el Ayuntamiento de la capital balear, gobernado por PP y Vox, lo ha incluido, con la m&aacute;xima protecci&oacute;n integral, en el cat&aacute;logo municipal de bienes de inter&eacute;s hist&oacute;rico, art&iacute;stico y arquitect&oacute;nico.
    </p><p class="article-text">
        El monolito, inaugurado en 1947 con la presencia del dictador Francisco Franco y dise&ntilde;ado por los arquitectos Francisco Roca Sim&oacute; y Antoni Roca Cabanellas, fue construido gracias a las abundantes donaciones de particulares y empresas que reunieron las 100.000 pesetas que cost&oacute; su ejecuci&oacute;n en recuerdo de los marineros fallecidos en el hundimiento del Baleares: el crucero del bando sublevado hab&iacute;a sido torpedeado por la flota republicana en 1938 durante la batalla del cabo de Palos, en la Guerra Civil. El barco se hundi&oacute; con m&aacute;s de 700 hombres a bordo, muchos de ellos reclutados en Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        La entidad <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/memoria-mallorca-pide-incluir-monumento-sa-feixina-censo-estatal-simbologia-franquista_1_12201921.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Mem&ograve;ria de Mallorca ha reclamado, sin &eacute;xito, que el monumento se incluya en el censo estatal de simbolog&iacute;a franquista</a>. &ldquo;Por mucho que se pretenda disfrazar de democr&aacute;tico o justificar como un elemento protegible, sigue siendo un monumento franquista que vulnera la memoria democr&aacute;tica de nuestro pueblo y ofende la dignidad de las miles de v&iacute;ctimas civiles inocentes que fueron bombardeadas por la tripulaci&oacute;n de este crucero militar que se honra&rdquo;, aseveran desde la entidad, volcada desde hace m&aacute;s de veinte a&ntilde;os en la b&uacute;squeda de los restos de v&iacute;ctimas del franquismo de Balears.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-rechazan-retirar-mayor-monumento-franquista-balears-erigir-espacio-memoria-exponente-art-deco_1_12798091.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 26 Nov 2025 13:20:14 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6512656d-e20d-426e-b1be-eb6f58f8f554_16-9-discover-aspect-ratio_default_1131249.jpg" length="783219" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6512656d-e20d-426e-b1be-eb6f58f8f554_16-9-discover-aspect-ratio_default_1131249.jpg" type="image/jpeg" fileSize="783219" width="1993" height="1121"/>
      <media:title><![CDATA[PP y Vox rechazan retirar el mayor monumento franquista de Balears: "Es un exponente del 'art déco'"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6512656d-e20d-426e-b1be-eb6f58f8f554_16-9-discover-aspect-ratio_default_1131249.jpg" width="1993" height="1121"/>
      <media:keywords><![CDATA[Franquismo,Víctimas del franquismo,Memoria Histórica,La desbandá,Símbolos franquistas,Vestigios franquistas,Crímenes del franquismo,Guerra Civil Española,Represión franquista,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Vandalitzen el bust d'Aurora Picornell, la 'Pasionària balear' assassinada pel franquisme]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/vandalitzen-bust-d-aurora-picornell-pasionaria-balear-assassinada-pel-franquisme_1_12697721.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/756e85ff-677e-40e7-a5e5-e062430e120a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Vandalitzen el bust d&#039;Aurora Picornell, la &#039;Pasionària balear&#039; assassinada pel franquisme"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Els fets es produeixen tot just un dia abans que el Parlament debati la derogació de la llei de memòria democràtica, la supressió de la qual ha estat instada per Vox a través d'una Proposició de Llei a favor de la qual preveu votar el PP</p><p class="subtitle">Qui va ser Aurora Picornell, la Pasionària balear assassinada pel franquisme i la foto de la qual ha trencat el president del Parlament
</p></div><p class="article-text">
        El bust que recorda <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/qui-aurora-picornell-passionaria-balear-assassinada-pel-franquisme-i-foto-qual-trencat-president-parlament_1_11459274.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Aurora&nbsp;Picornell</a>, activista sindical assassinada pel franquisme en la nit de reis de 1937 i icona del republicanisme i a Mallorca, ha aparegut aquest mat&iacute; vandalitzat amb pintades de simbologia nazi, uns fets que es produeixen tot just un dia abans que el&nbsp;Parlament&nbsp;balear debati la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/vox-reactiva-ofensiva-tumbar-pp-ley-balear-memoria-democratica_1_12571981.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">derogaci&oacute; de la llei de mem&ograve;ria democr&agrave;tica</a>, la supressi&oacute; de la qual ha estat promoguda per Vox a trav&eacute;s d'una Proposici&oacute; de Llei (PL)&nbsp;a favor de la qual preveu votar el PP.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de con&egrave;ixer el succ&eacute;s, l'associaci&oacute;&nbsp;Mem&ograve;ria&nbsp;de Mallorca ha anunciat la interposici&oacute; d'una den&uacute;ncia davant la Fiscalia General i la Fiscal Delegada de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica de&nbsp;Balears&nbsp;en considerar que aquest nou atac &ldquo;afecta a la mem&ograve;ria de les v&iacute;ctimes de la guerra civil i el franquisme&rdquo; i, en concret, de&nbsp;Picornell. L'entitat recorda que la jove, al costat d'altres quatre dones -les conegudes com 'les roges del&nbsp;Molinar'-&nbsp;,&ldquo;va ser v&iacute;ctima de desaparici&oacute; for&ccedil;ada i posterior assassinat el dia 5 de gener de 1937&rdquo;, uns fets que, afegeix, &ldquo;constitueixen greus violacions dels drets humans&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La presidenta de&nbsp;Mem&ograve;ria&nbsp;de Mallorca, Maria Ant&ograve;nia Oliver, reclama aix&iacute; l'obertura de dilig&egrave;ncies d'investigaci&oacute; amb l'objectiu d'identificar els autors dels fets i determinar la seva responsabilitat. &ldquo;No podem permetre que s'atempti contra la mem&ograve;ria de les v&iacute;ctimes i contra els drets humans, no podem permetre que es vulnerin els seus drets i els drets de tots i totes, i, per tant, continuarem denunciant on faci falta i demanant veritat, just&iacute;cia, reparaci&oacute;, garanties de no repetici&oacute; i mem&ograve;ria&rdquo;, recalca l'associaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Per part seva, el grup municipal del&nbsp;PSIB-PSOE&nbsp;ha condemnat &ldquo;amb rotunditat&rdquo; l'acte vand&agrave;lic i ha reafirmat el seu &ldquo;comprom&iacute;s amb la llibertat, la just&iacute;cia social i el llegat d'Aurora, s&iacute;mbol de dignitat, democr&agrave;cia i lluita&rdquo;. &ldquo;Atacar el bust d'Aurora&nbsp;Picornell&nbsp;&eacute;s atacar la mem&ograve;ria democr&agrave;tica del nostre poble&rdquo;, sentencia en un missatge publicat en 'X'.
    </p><p class="article-text">
        No &eacute;s la primera vegada que els elements erigits en mem&ograve;ria de la popularment coneguda com 'La Passionera de Mallorca' s&oacute;n objecte d'atacs vand&agrave;lics. El 26 d'agost de 2024, Mem&ograve;ria&nbsp;de Mallorca va denunciar la&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/denuncian-fiscalia-vandalizacion-placa-recuerdo-fusilada-franquismo-aurora-picornell_1_11609211.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">vandalitzaci&oacute;&nbsp;de la placa homenatge a&nbsp;Picornell&nbsp;</a>instal&middot;lada en 2019 al Mur de&nbsp;Sa&nbsp;Petrolera, en la barriada palmesana de&nbsp;Es&nbsp;Molinar, d'on era origin&agrave;ria.
    </p><p class="article-text">
        Mentrestant, PP i Vox donaran aquest dimarts el primer pas per a derogar de manera &iacute;ntegra la llei de mem&ograve;ria, aprovada durant la primera legislatura del pacte d'esquerres liderat per la socialista Francina Armengol (2015-2019). L'eliminaci&oacute; d'aquesta llei es troba, de fet, entre les les 110 mesures contemplades a l'acord que conservadors i extrema dreta van firmar a l'inici de l'actual mandat: a canvi d'acceptar la supressi&oacute; de la norma, Vox es va comprometre a abstenir-se en la&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/lider-popular-marga-prohens-investida-presidenta-balears-gracias-abstencion-vox_1_10356061.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">investidura de la popular Marga Prohens&nbsp;</a>com a presidenta del&nbsp;Govern, com aix&iacute; va acabar ocorrent.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat que al desembre de 2024 els populars van aconseguir un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-culmina-pacto-izquierda-e-impide-derogacion-ley-recuerda-victimas-franquismo_1_11906388.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ins&ograve;lit pacte amb els partits d'esquerres</a> per a no derogar la llei de mem&ograve;ria, el PP va incomplir el seu comprom&iacute;s tan sols mig any despr&eacute;s a canvi de comptar amb el suport Vox per a poder&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-balear-pliega-vox-presupuestos-derogara-ley-memoria-reforzara-espanol-escuela_1_12343151.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tirar endavant els pressupostos auton&ograve;mics de 2025</a>. Revocar les legislacions que pretenen garantir els drets de les v&iacute;ctimes del conflicte b&egrave;l&middot;lic i la dictadura s'ha convertit aix&iacute; en un dels compromisos clau que han segellat les dretes amb l'objectiu de substituir-les per lleis que anomenen &ldquo;de conc&ograve;rdia&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Enfront d'aix&ograve;, el Govern central ja ha dut a terme&nbsp;diverses accions contra el retroc&eacute;s de tots dos partits&nbsp;en mat&egrave;ria de mem&ograve;ria: el Consell de Ministres ha aprovat la interposici&oacute; de sengles recursos davant el Tribunal Constitucional contra la derogaci&oacute; de la llei auton&ograve;mica d'Arag&oacute; aix&iacute; com contra l'aprovaci&oacute; de la&nbsp;'Llei de Conc&ograve;rdia' pactada pel PP de Carlos Maz&oacute;n i l'extrema dreta de Vox&nbsp;en la Comunitat Valenciana.
    </p><p class="article-text">
        D'altra banda, el president del&nbsp;Parlament&nbsp;balear, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/bulos-antivacunas-loas-milei-viaje-canal-telegram-presidente-parlament-balear-vox_1_10856225.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Gabriel&nbsp;Le&nbsp;Senne&nbsp;</a>(Vox), es troba pendent de ser jutjat per un delicte d'odi per&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/presidente-parlament-balear-vox-expulsa-diputadas-socialistas-ordena-retirar-fotos-victimas-franquismo_1_11458430.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">trencar, el 18 de juny de l'any passat, una fotografia de&nbsp;Picornell&nbsp;</a>i d'altres dues v&iacute;ctimes del franquisme&nbsp;mentre tenia lloc un debat sobre la llei de mem&ograve;ria. Els fets van provocar una&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/gobierno-central-oposicion-balears-exigen-cese-le-senne-romper-foto-victima-franco_1_11459996.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">onada d'indignaci&oacute; dins i fora de l'arxip&egrave;lag</a>, amb peticions de dimissi&oacute; que&nbsp;Le&nbsp;Senne&nbsp;mai ha at&egrave;s. El&nbsp;Govern&nbsp;de Marga&nbsp;Prohens&nbsp;(PP) tampoc li ha for&ccedil;at a abandonar el c&agrave;rrec.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/vandalitzen-bust-d-aurora-picornell-pasionaria-balear-assassinada-pel-franquisme_1_12697721.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 20 Oct 2025 10:14:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/756e85ff-677e-40e7-a5e5-e062430e120a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="165547" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/756e85ff-677e-40e7-a5e5-e062430e120a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="165547" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Vandalitzen el bust d'Aurora Picornell, la 'Pasionària balear' assassinada pel franquisme]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/756e85ff-677e-40e7-a5e5-e062430e120a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Víctimas del franquismo,Crímenes del franquismo,Memoria Histórica,Franquismo,Segunda República,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Vandalizan el busto de Aurora Picornell, la 'Pasionaria balear' asesinada por el franquismo]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/vandalizan-busto-aurora-picornell-pasionaria-balear-asesinada-franquismo_1_12697530.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/756e85ff-677e-40e7-a5e5-e062430e120a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Vandalizan el busto de Aurora Picornell, la &#039;Pasionaria balear&#039; asesinada por el franquismo"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los hechos se producen apenas un día antes de que el Parlament debata la derogación de la ley autonómica de memoria democrática, cuya supresión ha sido promovida por Vox a través de una Proposición de Ley a favor de la cual prevé votar el PP</p><p class="subtitle">Quién fue Aurora Picornell, la Pasionaria balear asesinada por el franquismo y cuya foto ha roto el presidente del Parlament
</p></div><p class="article-text">
        El busto que recuerda a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/aurora-picornell-pasionaria-balear-asesinada-franquismo-cuya-foto-roto-presidente-parlament_1_11459151.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Aurora Picornell</a>, activista sindical asesinada por el franquismo en la noche de reyes de 1937 e icono del republicanismo y en Mallorca, ha amanecido vandalizado con pintadas de simbolog&iacute;a nazi, unos hechos que se producen apenas un d&iacute;a antes de que el Parlament balear debata la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/vox-reactiva-ofensiva-tumbar-pp-ley-balear-memoria-democratica_1_12571981.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">derogaci&oacute;n de la ley de memoria democr&aacute;tica</a>, cuya supresi&oacute;n ha sido promovida por Vox a trav&eacute;s de una Proposici&oacute;n de Ley (PL)&nbsp;a favor de la cual prev&eacute; votar el PP.
    </p><p class="article-text">
        Tras conocer el suceso, la asociaci&oacute;n Mem&ograve;ria de Mallorca ha anunciado la interposici&oacute;n de una denuncia ante la Fiscal&iacute;a General y la Fiscal Delegada de Memoria Democr&aacute;tica de Balears al considerar que este nuevo ataque &ldquo;afecta a la memoria de las v&iacute;ctimas de la guerra civil y el franquismo&rdquo; y, en concreto, de  Picornell. La entidad recuerda que la joven, junto a otras cuatro mujeres -las conocidas como 'las rojas del Molinar'- ,&ldquo;fue v&iacute;ctima de desaparici&oacute;n forzada y posterior asesinato el d&iacute;a 5 de enero de 1937&rdquo;, unos hechos que, a&ntilde;ade, &ldquo;constituyen graves violaciones de los derechos humanos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La presidenta de Mem&ograve;ria de Mallorca, Maria Ant&ograve;nia Oliver, reclama as&iacute; la apertura de diligencias de investigaci&oacute;n con el objetivo de identificar a los autores de los hechos y determinar su responsabilidad. &ldquo;No podemos permitir que se atente contra la memoria de las v&iacute;ctimas y contra los derechos humanos, no podemos permitir que se vulneren sus derechos y los derechos de todos y todas, y, por tanto, seguiremos denunciando donde haga falta y demandando verdad, justicia, reparaci&oacute;n, garant&iacute;as de no repetici&oacute;n y memoria&rdquo;, recalca la asociaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, el grupo municipal del PSIB-PSOE ha condenado &ldquo;con rotundidad&rdquo; el acto vand&aacute;lico y ha reafirmado su &ldquo;compromiso con la libertad, la justicia social y el legado de Aurora, s&iacute;mbolo de dignidad, democracia y lucha&rdquo;. &ldquo;Atacar el busto de Aurora&nbsp;Picornell&nbsp;es atacar la memoria democr&aacute;tica de nuestro pueblo&rdquo;, sentencia en un mensaje publicado en 'X'.
    </p><p class="article-text">
        No es la primera vez que los elementos erigidos en memoria de la popularmente conocida como 'La Pasionaria de Mallorca' son objeto de ataques vand&aacute;licos. El 26 de agosto de 2024, Mem&ograve;ria de Mallorca denunci&oacute; la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/denuncian-fiscalia-vandalizacion-placa-recuerdo-fusilada-franquismo-aurora-picornell_1_11609211.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">vandalizaci&oacute;n de la placa homenaje a Picornell</a> instalada en 2019 en el Mur de Sa Petrolera, en la barriada palmesana de Es Molinar, de donde era originaria. 
    </p><p class="article-text">
        Mientras tanto, PP y Vox dar&aacute;n este martes el primer paso para derogar de forma &iacute;ntegra la ley de memoria, aprobada durante la primera legislatura del pacto de izquierdas liderado por la socialista Francina Armengol (2015-2019). La eliminaci&oacute;n de esta ley se encuentra, de hecho, entre las las 110 medidas contempladas en el acuerdo que conservadores y extrema derecha alcanzaron al inicio del actual mandato: a cambio de aceptar la supresi&oacute;n de la norma, Vox se comprometi&oacute; a abstenerse en la&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/lider-popular-marga-prohens-investida-presidenta-balears-gracias-abstencion-vox_1_10356061.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">investidura de la popular Marga Prohens&nbsp;</a>como presidenta del Govern, como as&iacute; acab&oacute; ocurriendo.
    </p><p class="article-text">
        A pesar de que en diciembre de 2024 los populares alcanzaron un&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-culmina-pacto-izquierda-e-impide-derogacion-ley-recuerda-victimas-franquismo_1_11906388.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ins&oacute;lito pacto con los partidos de izquierdas&nbsp;</a>para no derogar la ley de memoria, el PP incumpli&oacute; su compromiso tan solo medio a&ntilde;o despu&eacute;s a cambio de contar con el apoyo Vox para poder&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-balear-pliega-vox-presupuestos-derogara-ley-memoria-reforzara-espanol-escuela_1_12343151.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">sacar adelante los presupuestos auton&oacute;micos de 2025</a>. Revocar las legislaciones que pretenden garantizar los derechos de las v&iacute;ctimas del conflicto b&eacute;lico y la dictadura se ha convertido en uno de los compromisos clave que han sellado las derechas y su objetivo pasa por sustituirlas por leyes que llaman &ldquo;de concordia&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Frente a ello, el Gobierno central ya ha llevado a cabo&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/sociedad/gobierno-recurre-constitucional-derogacion-ley-memoria-democratica-aragon_1_11401821.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">varias acciones contra el retroceso de ambos partidos&nbsp;</a>en materia de memoria: el Consejo de Ministros ha aprobado la interposici&oacute;n de sendos recursos ante el Tribunal Constitucional contra la derogaci&oacute;n de la ley auton&oacute;mica de Arag&oacute;n as&iacute; como contra la aprobaci&oacute;n de la&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/politica/pp-vox-derogan-ley-valenciana-memoria-historica-aprueban-concordia-equipara-franquismo-democracia_1_11512935.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">'Ley de Concordia' pactada por el PP de Carlos Maz&oacute;n y la extrema derecha de Vox</a>&nbsp;en la Comunitat Valenciana.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, el presidente del Parlament balear, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/bulos-antivacunas-loas-milei-viaje-canal-telegram-presidente-parlament-balear-vox_1_10856225.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Gabriel Le Senne </a>(Vox), se encuentra pendiente de ser juzgado por un delito de odio por&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/presidente-parlament-balear-vox-expulsa-diputadas-socialistas-ordena-retirar-fotos-victimas-franquismo_1_11458430.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">romper, el 18 de junio del a&ntilde;o pasado, una fotograf&iacute;a de Picornell y de otras dos v&iacute;ctimas del franquismo</a>&nbsp;mientras ten&iacute;a lugar un debate sobre la ley de memoria. Los hechos provocaron una&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/gobierno-central-oposicion-balears-exigen-cese-le-senne-romper-foto-victima-franco_1_11459996.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">oleada de indignaci&oacute;n dentro y fuera del archipi&eacute;lago</a>, con peticiones de dimisi&oacute;n que Le Senne nunca ha atendido. El Govern de Prohens tampoco le ha forzado a abandonar el cargo.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/vandalizan-busto-aurora-picornell-pasionaria-balear-asesinada-franquismo_1_12697530.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 20 Oct 2025 09:57:17 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/756e85ff-677e-40e7-a5e5-e062430e120a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="165547" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/756e85ff-677e-40e7-a5e5-e062430e120a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="165547" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Vandalizan el busto de Aurora Picornell, la 'Pasionaria balear' asesinada por el franquismo]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/756e85ff-677e-40e7-a5e5-e062430e120a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Víctimas del franquismo,Crímenes del franquismo,Memoria Histórica,Franquismo,Segunda República,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Por fin los hemos encontrado”: Hallazgos clave que confirman la mina La Paloma en Cáceres como una fosa del franquismo]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/extremadura/memoria-democratica/hemos-encontrado-hallazgos-clave-confirman-mina-paloma-caceres-fosa-franquismo_1_12669103.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3381eb31-2db7-4857-980a-303c14687955_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;Por fin los hemos encontrado”: Hallazgos clave que confirman la mina La Paloma en Cáceres como una fosa del franquismo"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Después de 89 años, los primeros restos humanos —junto con objetos personales como monedas, mechero, cartera y una suela de zapato— han sido localizados a 36 metros de profundidad bajo 300 toneladas de piedra en la mina La Paloma, en la localidad cacereña de Zarza la Mayor. El descubrimiento supone un avance significativo en la exhumación iniciada hace tres años por la Universidad de Extremadura y la Diputación de Cáceres</p><p class="subtitle">Una batalla política paraliza la exhumación de una fosa franquista en Cáceres a las puertas de la derogación de la ley de Memoria Histórica</p></div><p class="article-text">
        Tras d&eacute;cadas de silencios, testimonios y movilizaciones, los trabajos arqueol&oacute;gicos iniciados hace tres a&ntilde;os en la mina La Paloma han dado sus primeros frutos: este mi&eacute;rcoles se han desenterrado restos humanos en la fosa com&uacute;n de la mina, situada bajo 300 toneladas de piedra, a 36 metros de profundidad. Junto a los huesos, se han hallado monedas, una cartera, un mechero y la suela de un zapato, entre otros objetos personales.  
    </p><p class="article-text">
        El equipo responsable, Aranzadi, impulsado por la Universidad de Extremadura y la Diputaci&oacute;n de C&aacute;ceres, ha informado de que los restos encontrados corresponder&iacute;an a los &uacute;ltimos cuerpos arrojados a la mina, y que se identificar&aacute;n a personas de Zarza la Mayor, Ceclav&iacute;n u otros municipios cercanos, incluso de la comarca de Sierra de Gata.  
    </p><p class="article-text">
        Los trabajos, exigentes y complejos, han requerido maquinaria especializada. Hasta ahora se hab&iacute;an alcanzado profundidades de entre 25 y 30 metros, pero para continuar fue necesario instalar una nueva gr&uacute;a que permitiera acceder m&aacute;s abajo.  
    </p><p class="article-text">
        El origen de este proyecto se remonta a historias recogidas durante d&eacute;cadas por el catedr&aacute;tico Juli&aacute;n Chaves (Universidad de Extremadura), familiares y vecinos, que desde los a&ntilde;os ochenta y noventa reunieron testimonios que aseguraban que vecinos del lugar y de otros pueblos pr&oacute;ximos hab&iacute;an sido asesinados en el verano de 1936 y arrojados a la mina.  
    </p><p class="article-text">
        El presupuesto para continuar la exhumaci&oacute;n fue aprobado por la Diputaci&oacute;n de C&aacute;ceres, que reserv&oacute; 75.000 euros para la segunda fase. Tambi&eacute;n han existido tensiones institucionales: recientemente el Ayuntamiento de Zarza la Mayor denunci&oacute; &ldquo;ataques y presiones&rdquo; y obstaculizaci&oacute;n burocr&aacute;tica por permisos medioambientales relacionados con la Red Natura 2000, paralizando temporalmente los trabajos.  
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Esto nos ha devuelto la esperanza&rdquo;, se escuchaba entre los familiares que se acercaron al lugar. Luisa, por ejemplo, conf&iacute;a en encontrar los restos de su suegro: &ldquo;Al menos yo, porque su hijo, mi marido, muri&oacute; cuando acab&aacute;bamos de comenzar este trabajo, sin tiempo para tener esta alegr&iacute;a. &Eacute;l fue uno de los que empez&oacute; a mover todo esto, porque ten&iacute;a esa espinita&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Mar&iacute;a tambi&eacute;n busca a su padre. &ldquo;Mi padre no desapareci&oacute;, lo sacaron de casa y no volvi&oacute;. Crec&iacute; sin &eacute;l&hellip; Nunca pod&iacute;amos decir qu&eacute; le hab&iacute;an hecho, solo que estaba desaparecido. Pero estoy esperanzada, a ver si tenemos suerte y mi padre est&aacute; aqu&iacute;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La vicepresidenta primera de la Diputaci&oacute;n de C&aacute;ceres y concejala del Ayuntamiento de Zarza la Mayor, Esther Guti&eacute;rrez, quiso acompa&ntilde;ar a las familias, junto con el responsable del Servicio de Memoria Hist&oacute;rica y Democr&aacute;tica de la Diputaci&oacute;n, Fernando Ayala.
    </p><p class="article-text">
        Guti&eacute;rrez expres&oacute; su satisfacci&oacute;n por los avances: &ldquo;Lo hemos conseguido, entre todos hemos dado un paso m&aacute;s hacia la verdad, la justicia y la reparaci&oacute;n. La Diputaci&oacute;n mantiene un compromiso total con la defensa de los derechos humanos y con la Ley de Memoria Hist&oacute;rica. Estamos empe&ntilde;ados en sensibilizar a las nuevas generaciones sobre lo que supuso aquel r&eacute;gimen. No se trata de ideolog&iacute;a, sino de responsabilidad colectiva: de conocer la verdad, asumir la historia y evitar que se repita&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El descubrimiento ha provocado una gran emoci&oacute;n entre los familiares de los desaparecidos. &ldquo;Por fin los hemos encontrado&rdquo; se escuchaba entre quienes desde hace generaciones han reclamado verdad y reparaci&oacute;n. El hallazgo abre la esperanza de poder identificar los cuerpos, entregar los restos a los familiares y avanzar en la memoria hist&oacute;rica y la justicia. Y en la paz, por fin, para las familias.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sandra Moreno Quintanilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/extremadura/memoria-democratica/hemos-encontrado-hallazgos-clave-confirman-mina-paloma-caceres-fosa-franquismo_1_12669103.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 09 Oct 2025 07:47:48 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3381eb31-2db7-4857-980a-303c14687955_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3163632" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3381eb31-2db7-4857-980a-303c14687955_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3163632" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["Por fin los hemos encontrado”: Hallazgos clave que confirman la mina La Paloma en Cáceres como una fosa del franquismo]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3381eb31-2db7-4857-980a-303c14687955_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Ley de Memoria Histórica,Franquismo,Crímenes del franquismo,Represión franquista,Cáceres]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[José Castro, jutge del cas Nóos: "Hauria investigat el rei Joan Carles si no existís l'article que blinda la seva inviolabilitat"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/jose-castro-jutge-cas-noos-hauria-investigat-rei-joan-carles-si-no-existis-l-article-blinda-seva-inviolabilitat_1_12653704.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/099fe56b-03da-4916-a348-f6f199320410_16-9-discover-aspect-ratio_default_1127067.jpg" width="3983" height="2240" alt="José Castro, jutge del cas Nóos: &quot;Hauria investigat el rei Joan Carles si no existís l&#039;article que blinda la seva inviolabilitat&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El jurista, ja retirat, publica 'El caso Nóos. Toda la verdad del proceso que conmocionó España, contada por su juez protagonista', on repassa aquell mediàtic procés. Castro, a més, comenta a elDiario.es la seva visió d'Espanya: "Moltes persones instal·lades en institucions fonamentals a la democràcia segueixen mantenint pensament dictatorials"</p><p class="subtitle">Els jutges Castro i Yllanes insten el rei Felip que renunciï a la seva inviolabilitat durant el seu discurs de Nadal
</p></div><p class="article-text">
        Jos&eacute; Castro Arag&oacute;n (C&ograve;rdova, 1945) porta tatuada a la seva biografia l'etiqueta de&ldquo;jutge del cas N&oacute;os&rdquo;, la causa que va posar en escac la monarquia i que, per primera vegada, va asseure a la banqueta un fill de la fam&iacute;lia real, la infanta Cristina, una fita sense precedents en la hist&ograve;ria judicial espanyola. Al capdavant del Jutjat d'Instrucci&oacute; n&uacute;mero 3 de Palma, es va convertir, a m&eacute;s, en assot de l'expresident del Govern balear Jaume Matas (PP), es va endinsar de ple als secrets del finan&ccedil;ament irregular del partit i va tenir davant seu investigats com l'arquitecte Santiago Calatrava, autor de l'avantprojecte d'una &ograve;pera pel qual l'Executiu auton&ograve;mic va pagar 1,2 milions d'euros. Aquella construcci&oacute; mai no va veure la llum.
    </p><p class="article-text">
        Afable i trempat en el tracte, Castro, <em>Pepe</em> per als amics i coneguts, assegura que hauria investigat el rei Joan Carles si no exist&iacute;s l'article 56.3 de la Constituci&oacute;, que blinda la inviolabilitat del cap de l'Estat. Ara, el grup de jutges i juristes amb qu&egrave; treballa reclama cada any al Govern d'Espanya que insti el rei a renunciar a aquest privilegi, &ldquo;per&ograve; ni punyeter cas&rdquo;, assenyala. Retirat de la judicatura, acaba de publicar <em>El caso N&oacute;os. Toda la verdad del proceso que conmocion&oacute; Espa&ntilde;a, contada por su juez protagonista </em>(Roca Editorial), on repassa la instrucci&oacute; d'un procediment que va marcar un abans i un despr&eacute;s en la percepci&oacute; ciutadana de la Just&iacute;cia i la monarquia. 
    </p><p class="article-text">
        En una entrevista concedida a elDiario.es a la seu de la delegaci&oacute; balear d'aquest diari, sost&eacute; que &ldquo;la Just&iacute;cia mima m&eacute;s el poder&oacute;s que el desvalgut&rdquo;, encara que el que m&eacute;s el preocupa &eacute;s l'arbitrarietat legal, protegida per la mateixa llei, com la doctrina Bot&iacute;n. Es mostra severament cr&iacute;tic amb l'encausament de Bego&ntilde;a G&oacute;mez &ndash;&ldquo;el que haur&agrave; fet la senyora G&oacute;mez d'encarregar el seu assistent personal a trav&eacute;s d'uns correus electr&ograve;nics podr&agrave; ser correcte o no, per&ograve; no es pot elevar a la categoria de delicte&rdquo;&ndash; i amb el processament del Fiscal General de l'Estat, &Aacute;lvaro Garc&iacute;a Ortiz, per la suposada filtraci&oacute; d'un correu de la presidenta de Madrid, Isabel D&iacute;az Ayuso -&ldquo;condemnar aix&ograve; em semblaria absurd&rdquo;-, mentre recrimina el retroc&eacute;s democr&agrave;tic que pateix el pa&iacute;s: &ldquo;Tenim joventuts amb uns valors tan feixistes, retr&ograve;grads i absurds al m&oacute;n en qu&egrave; vivim...&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Parla sense embuts, a m&eacute;s, de la polititzaci&oacute; de la Just&iacute;cia: &ldquo;El Consell General del Poder Judicial &eacute;s un &ograve;rgan de control que per als altres poders &eacute;s indesitjable. Indesitjable perqu&egrave; controla i els altres poders no volen ser controlats&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6766ec27-52e2-423a-bff5-6db4dd04d56c_4-3-aspect-ratio_50p_1127070.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6766ec27-52e2-423a-bff5-6db4dd04d56c_4-3-aspect-ratio_50p_1127070.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6766ec27-52e2-423a-bff5-6db4dd04d56c_4-3-aspect-ratio_75p_1127070.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6766ec27-52e2-423a-bff5-6db4dd04d56c_4-3-aspect-ratio_75p_1127070.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6766ec27-52e2-423a-bff5-6db4dd04d56c_4-3-aspect-ratio_default_1127070.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6766ec27-52e2-423a-bff5-6db4dd04d56c_4-3-aspect-ratio_default_1127070.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6766ec27-52e2-423a-bff5-6db4dd04d56c_4-3-aspect-ratio_default_1127070.jpg"
                    alt="José Castro, en un moment de l&#039;entrevista"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                José Castro, en un moment de l&#039;entrevista                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Qu&egrave; us ha portat a publicar un llibre sobre el cas N&oacute;os? Qu&egrave; aporta que no s'hagi explicat fins ara?</strong>
    </p><p class="article-text">
        B&eacute;, he de dir que jo no vaig tenir mai intenci&oacute; d'escriure un llibre sobre el cas N&oacute;os, com tampoc ho he escrit sobre el cas Calvi&agrave; [per un intent de suborn per part del PP a un regidor socialista perqu&egrave; recolz&eacute;s una moci&oacute; de censura contra la llavors alcaldessa, Margarita N&aacute;jera] o sobre la <a href="https://www.eldiario.es/politica/son-espases-macroinvestigacion-vinculo-baleares-financiacion-ilegal-pp_1_8462323.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">adjudicaci&oacute; de l'hospital Son Espases</a>. No, no tenia aquesta intenci&oacute;, per&ograve; una editorial es va interessar pel tema. M'ho vaig pensar durant un temps. Entenia que si no ho escrivia jo, ho escriurien altres persones des d'&ograve;ptiques molt diferents de la meva. Realment aquest llibre el podria haver escrit vost&egrave;, que en va fer el seguiment, el fiscal <a href="https://www.eldiario.es/politica/horrach-infanta-cristina-juzgada-mediatica_1_3571146.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Pedro Horrach </a>o qualsevol lletrat que intervingu&eacute;s en la causa. Al final em vaig decidir a escriure'l. &Eacute;s una obra sobre un proc&eacute;s judicial, i per aix&ograve; no em puc inventar un judici diferent. Relato el que va passar des de la meva &ograve;ptica, per&ograve; sense apartar-me del que &eacute;s el sumari. Pel que fa al que diu el llibre que no se sab&eacute;s... Hi ha una mica de <em>trastienda</em> sobre la causa, com la part m&eacute;s nova en qu&egrave;, per fer-lo m&eacute;s digerible, sotmeto a un di&agrave;leg determinats passatges. &Eacute;s un di&agrave;leg purament imaginat i potser no gaire diferent del que hauria pogut ser. Cada lector ho anir&agrave; descobrint.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La dedicat&ograve;ria del llibre diu: &ldquo;Als que no es van atrevir a fer el que devien per por a la repercussi&oacute; de les seves pr&ograve;pies decisions, perqu&egrave; recapacitin fins on la seva consci&egrave;ncia els ho permeti&rdquo;. A qui es refereix?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Va dirigit a terceres persones, entre les quals m'hi incloc. Realment aquesta dedicat&ograve;ria no &eacute;s m&eacute;s que una recomanaci&oacute; als qui llegeixin el llibre i als qui van intervenir en aquest cas perqu&egrave; reflexionin sobre si van fer el que havien de fer.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Si Joan Carles I no hagu&eacute;s gaudit del privilegi de la inviolabilitat &ndash;de qu&egrave; continua gaudint Felip VI&ndash;, fins on hauria arribat la instrucci&oacute;? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Mai no se sap fins on pot arribar una instrucci&oacute;. Se sap com comen&ccedil;a, per&ograve; mai no se sap com pot acabar. El que s&iacute; que &eacute;s cert &eacute;s que una de les l&iacute;nies de recerca que hauria pogut desenvolupar &eacute;s el paper que va tenir el rei Joan Carles si l'article 56.3 de la Constituci&oacute;, que blinda la seva inviolabilitat, no exist&iacute;s. Aquest article impedia iniciar la menor investigaci&oacute; sobre el llavors rei. Que pens&eacute;s d'una manera o d'una altra, que abrig&eacute;s els meus dubtes sobre la intervenci&oacute; que aquest senyor va tenir en el cas, no condu&iuml;a a res. No s&eacute; fins on hagu&eacute;s pogut arribar, per&ograve; que ho vaig abrigar en un moment s&iacute; que &eacute;s cert. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Mai se sap fins a on pot arribar una instrucció. Se sap com comença, però mai com pot acabar. El que sí que és cert és que una de les línies de recerca que hauria pogut desenvolupar és el paper que va tenir el rei Joan Carles si l&#039;article 56.3 de la Constitució, el que blinda la seva inviolabilitat, no existís. No sé fins a on hauria pogut arribar, però que ho vaig abrigar en un moment donat sí que és cert
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">José Castro</span>
                                        <span>—</span> Exjutge juez del cas Nóos
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2f97a4d-9d2f-460a-aedb-bc9c5569b4db_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2f97a4d-9d2f-460a-aedb-bc9c5569b4db_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2f97a4d-9d2f-460a-aedb-bc9c5569b4db_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2f97a4d-9d2f-460a-aedb-bc9c5569b4db_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2f97a4d-9d2f-460a-aedb-bc9c5569b4db_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2f97a4d-9d2f-460a-aedb-bc9c5569b4db_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e2f97a4d-9d2f-460a-aedb-bc9c5569b4db_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="José Castro: &quot;L&#039;article 56.3 de la Constitució, el que blinda la inviolabilitat del rei, impedia iniciar la menor investigació sobre Joan Carles I&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                José Castro: &quot;L&#039;article 56.3 de la Constitució, el que blinda la inviolabilitat del rei, impedia iniciar la menor investigació sobre Joan Carles I&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Aleshores, es pot induir de la seva resposta que comptava amb indicis suficients per imputar el rei em&egrave;rit, per&ograve; l'article 56.3 ho impedia?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Si no eren indicis, s&iacute; que eren objectius clars, per&ograve; no es va desenvolupar cap investigaci&oacute;. A priori jo podia tenir una l&iacute;nia de recerca que s'alineava amb la causa, per&ograve; la vaig menysprear perqu&egrave;, atesa l'exist&egrave;ncia d'aquest article, no tenia sentit ni condu&iuml;a enlloc.   
    </p><p class="article-text">
        <strong>Precisament, un grup de jutges, juristes i altres professionals de Balears, entre els que vost&egrave; es troba, han reclamat al Govern d'Espanya instar el rei Felip VI a que, en algun dels seus discursos de Nadal, anunci&iuml; la seva ren&uacute;ncia a la inviolabilitat...</strong>
    </p><p class="article-text">
        Cada any enviem un escrit al president del Govern [central], per&ograve; ni punyeter cas. I en aquest escrit li diem: &ldquo;Recomani a sa Majestat el Rei que aprofiti el discurs de Nadal per renunciar&rdquo;. Ja sabem que el que renunci&iuml; no significa que el precepte s'elimini, per&ograve; almenys el Tribunal Constitucional es podr&agrave; sentir m&eacute;s tranquil concordant que la interpretaci&oacute; m&eacute;s l&ograve;gica no &eacute;s la que se li ha donat. Aquesta interpretaci&oacute; &eacute;s que &eacute;s inviolable pels actes propis de la seva funci&oacute; com a rei, que &eacute;s all&ograve; que diu la pr&ograve;pia Constituci&oacute;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cada any enviem un escrit al president del Govern, però ni punyeter cas. I en aquest escrit li diem: &#039;Recomani a la seva Majestat el Rei que aprofiti el discurs de Nadal per a renunciar a la inviolabilitat&#039;
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">José Castro</span>
                                        <span>—</span> Jutge del cas Nóos
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>No si comet altres fets delictius fora d'aquestes funcions...</strong>
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s que no t&eacute; cap sentit.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Tornant al cas N&oacute;os, fa uns diez va comentar que les causes amb aforat eren com &ldquo;trepitjar una mina antipersona&rdquo;. Vost&egrave; va enviar una exposici&oacute; raonada al Tribunal Superior de Just&iacute;cia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) perqu&egrave; </strong><a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/agenda-rita-barbera-revela-reuniones-noos-evento-urdangarin-obtuvo-3-6-millones-euros_1_9126274.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Francisco Camps i Rita Barber&aacute; </strong></a><strong>fossin imputats en el cas N&oacute;os. El TSJCV ho va rebutjar. Tamb&eacute; va quedar fora del cas l'exconseller valenci&agrave; i exvicesecretari general del PP </strong><a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/hora-testigos-salvaron-banquillo_1_4073316.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Esteban Gonz&aacute;lez Pons </strong></a><strong>tot i que va afavorir amb la seva firma uns Jocs europeus que mai no van arribar a celebrar-se. Al final, la branca valenciana del cas N&oacute;os va quedar pr&agrave;cticament en foc d'encenalls en comparaci&oacute; de la branca balear. A qu&egrave; ho atribueix? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Jo vaig oferir al tribunal sentenciador tot l'elenc de persones que podien haver contret algun tipus de responsabilitat i entre elles hi havia la trama valenciana, que no diferia gaire de la que despr&eacute;s es va desenvolupar aqu&iacute; a les Balears. El tribunal, que &eacute;s amo i senyor per valorar les proves que s'obtinguin al plenari, va optar per relativitzar tots els indicis amb qu&egrave; es comptaven i els va absoldre. No hi tinc res a dir. No &eacute;s la primera vegada que un tribunal sentenciador no acull els plantejaments d'un jutge instructor i, b&eacute;, el que volem &eacute;s que els nostres plantejaments siguin acollits. Per&ograve; si no ho s&oacute;n, hi estem acostumats. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Jo li vaig oferir al tribunal sentenciador tot l&#039;elenc de persones que podien haver contret algun tipus de responsabilitat i entre elles estava la trama valenciana [del cas Nóos]. El tribunal, que és amo i senyor per a valorar les proves que s&#039;obtinguin en el plenari, va optar per relativitzar tots els indicis amb els quals es comptaven i els va absoldre
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">José Castro</span>
                                        <span>—</span> Exjutge del cas Nóos
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/487296ec-d782-4279-b6bf-d76ecee94bb9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/487296ec-d782-4279-b6bf-d76ecee94bb9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/487296ec-d782-4279-b6bf-d76ecee94bb9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/487296ec-d782-4279-b6bf-d76ecee94bb9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/487296ec-d782-4279-b6bf-d76ecee94bb9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/487296ec-d782-4279-b6bf-d76ecee94bb9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/487296ec-d782-4279-b6bf-d76ecee94bb9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="José Castro: &quot;El tribunal, que és amo i senyor per valorar les proves que s&#039;obtinguin al plenari, va optar per relativitzar tots els indicis amb què es comptaven [sobre la branca valenciana del cas Nóos] i els va absoldre&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                José Castro: &quot;El tribunal, que és amo i senyor per valorar les proves que s&#039;obtinguin al plenari, va optar per relativitzar tots els indicis amb què es comptaven [sobre la branca valenciana del cas Nóos] i els va absoldre&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Van influir interessos pol&iacute;tics en el fet que el TSJCV no assum&iacute;s les compet&egrave;ncies per investigar aquesta part del cas N&oacute;os?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Jo he de pensar b&eacute; del tribunal. No tinc cap altra alternativa...
    </p><p class="article-text">
        <strong>A la interlocut&ograve;ria amb qu&egrave;, el mar&ccedil; del 2010, va imposar l'expresident del Govern balear </strong><a href="https://www.eldiario.es/politica/jaume-matas-sale-tercer-grado-diez-juicios-anos-medio-rejas-acusacion-pendiente_1_6184207.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Jaume Matas </strong></a><strong>una fian&ccedil;a de tres milions d'euros, la m&eacute;s alta decretada fins aleshores per a un pol&iacute;tic a Espanya, va assenyalar que l'exl&iacute;der del PP va venir &ldquo;a burlar-se dels simples mortals&rdquo; segons les justificacions que va oferir al seu dia al voltant del sobrecost d'un dels seus grans projectes, el vel&ograve;drom Palma Arena, i el descomunal increment del seu patrimoni. Creu que continua burlant-se despr&eacute;s de lliurar-se de possibles condemnes per enriquiment il&middot;l&iacute;cit o per blanquejar diners amb l'adquisici&oacute; del seu palauet de Palma?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Sempre que alg&uacute; a qui el poble ha encimbellat d'alguna manera, si no compleix el seu deure de procurar el benestar dels ciutadans, se n'est&agrave; rient.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Es va enriquir il&middot;l&iacute;citament Matas?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No rastregem tot el que es podia rastrejar. Comptes corrents, comprovar si hi havia caixes fortes... No ja a nom d'ell, sin&oacute; de testaferros. Degueren cuidar-se molt. O potser no hi havia res... No es va trobar absolutament res. Per&ograve; les obres del palauet del carrer Feliu, aquestes es van sufragar amb diners opacs al fisc [nombrosos prove&iuml;dors que van declarar com a testimonis van manifestar que Matas els va arribar a abonar m&eacute;s de 300.000 euros en efectiu pels treballs que van dur a terme]. I on estaven residenciats aquests fons? Jo vaig enviar als Estats Units una comissi&oacute; rogat&ograve;ria, per&ograve; la veritat &eacute;s que no em van fer gaire cas. Deu haver-hi algun lloc on estan atape&iuml;ts aquests diners.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ec0dd53-d933-462a-9fc1-731d20df3a77_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ec0dd53-d933-462a-9fc1-731d20df3a77_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ec0dd53-d933-462a-9fc1-731d20df3a77_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ec0dd53-d933-462a-9fc1-731d20df3a77_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ec0dd53-d933-462a-9fc1-731d20df3a77_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ec0dd53-d933-462a-9fc1-731d20df3a77_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3ec0dd53-d933-462a-9fc1-731d20df3a77_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;expresident balear Jaume Matas (dreta), en el primer judici, amb el periodista Antonio Alemany (c) i l&#039;exdirectora general de la radiotelevisió autonòmica balear IB3 Maria Umbert (i)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;expresident balear Jaume Matas (dreta), en el primer judici, amb el periodista Antonio Alemany (c) i l&#039;exdirectora general de la radiotelevisió autonòmica balear IB3 Maria Umbert (i)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les obres del palauet [de Jaume Matas], aquestes es van sufragar amb diners opacs al fisc. I on estaven residenciats aquests fons? Jo vaig enviar als Estats Units una comissió rogatòria, però la veritat és que no em van fer massa cas. Ha d&#039;haver-hi algun lloc on estigui aquests diners
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">José Castro </span>
                                        <span>—</span> Exjutge del cas Palma Arena
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>A la recent presentaci&oacute; del seu llibre va comentar que, durant la segona legislatura de Matas (2003&ndash;2007), cada adjudicatari &ldquo;havia de passar per caixa&rdquo;, &eacute;s a dir, pagar un suborn per cada concessi&oacute;. Una de les causes derivades d'aquella &egrave;poca va ser el </strong><a href="https://www.eldiario.es/politica/son-espases-macroinvestigacion-vinculo-baleares-financiacion-ilegal-pp_1_8462323.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>cas Son Espades</strong></a><strong>, en el sumari del qual van aflorar noms com els de </strong><a href="https://www.eldiario.es/economia/villar-mir-empresario-construido-golpe-gangas-contactos-politicos_129_11505397.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Juan Miguel Villar Mir </strong></a><strong>i </strong><a href="https://www.eldiario.es/politica/florentino-perez-matas-bernabeu-hablado_1_4399565.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Florentino P&eacute;rez </strong></a><strong>per presumptes favors al PP a canvi de ser-los adjudicades les obres de l'hospital. Va arribar a apuntar, fins i tot, que aquests suposats suborns es van destinar als </strong><a href="https://www.eldiario.es/politica/audiencia-nacional-condena-luis-barcenas-pp-reforma-sede-genova-dinero-negro_1_8439000.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>treballs de reforma de la seu nacional del PP.</strong></a><strong> A la interlocut&ograve;ria amb qu&egrave; va arxivar aquesta l&iacute;nia de recerca va admetre no haver pogut demostrar aquests pagaments, per&ograve; va lliscar que &ldquo;no seria desgavellat sospitar que diners obtinguts en ocasi&oacute; d'aquest concurs fossin la font d'alimentaci&oacute; de la caixa B del PP&rdquo;. Qu&egrave; li va impedir acreditar-ho?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Quan un es troba davant d'un mur que ja no pot travessar, cal recon&egrave;ixer-ho. Aix&ograve; vol dir que l'instructor ha de renunciar a la seva l&iacute;nia de recerca, als seus plantejaments del que realment va passar? No. I fixeu-vos fins a quin punt que el cunyat del senyor Matas, Fernando Areal Montesinos [extresorer del PP balear], qui davant meu es va mostrar virulent en dir-me que jo la tenia presa amb ell i que ja el tenia condemnat <em>a priori</em>, en una altra causa va arribar a un pacte amb la Fiscalia i va recon&egrave;ixer que el partit manejava diners negres [amb els qual es van sufragar les campanyes municipals i auton&ograve;miques de 2007]. Si, com ell va confessar, hi havia diners negres, una caixa B, que alg&uacute; em digui d'on es nodreix, d'on s'alimenta aquesta caixa. No es va poder demostrar d'on sortien aquests diners, per&ograve;, si tu t'est&agrave;s relacionant amb persones que adjudiquen contractes milionaris, no &eacute;s dif&iacute;cil imaginar-ho.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a8c1a18-d30f-47bc-95e6-3eaae56bae30_16-9-aspect-ratio_50p_1127075.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a8c1a18-d30f-47bc-95e6-3eaae56bae30_16-9-aspect-ratio_50p_1127075.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a8c1a18-d30f-47bc-95e6-3eaae56bae30_16-9-aspect-ratio_75p_1127075.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a8c1a18-d30f-47bc-95e6-3eaae56bae30_16-9-aspect-ratio_75p_1127075.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a8c1a18-d30f-47bc-95e6-3eaae56bae30_16-9-aspect-ratio_default_1127075.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a8c1a18-d30f-47bc-95e6-3eaae56bae30_16-9-aspect-ratio_default_1127075.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1a8c1a18-d30f-47bc-95e6-3eaae56bae30_16-9-aspect-ratio_default_1127075.jpg"
                    alt="El president d&#039;ACS, Florentino Pérez, durant la seva compareixença a la comissió d&#039;investigació que es va dur a terme al Parlament balear al voltant de l&#039;adjudicació de Son Espases"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El president d&#039;ACS, Florentino Pérez, durant la seva compareixença a la comissió d&#039;investigació que es va dur a terme al Parlament balear al voltant de l&#039;adjudicació de Son Espases                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/04bec00c-50f3-4c04-80ed-b9beb56486e1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/04bec00c-50f3-4c04-80ed-b9beb56486e1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/04bec00c-50f3-4c04-80ed-b9beb56486e1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/04bec00c-50f3-4c04-80ed-b9beb56486e1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/04bec00c-50f3-4c04-80ed-b9beb56486e1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/04bec00c-50f3-4c04-80ed-b9beb56486e1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/04bec00c-50f3-4c04-80ed-b9beb56486e1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El que fos president d&#039;OHL, Juan Miguel Villar Mir (a l&#039;esquerra), durant la seva declaració com a investigat davant el jutge Castro el setembre del 2015"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El que fos president d&#039;OHL, Juan Miguel Villar Mir (a l&#039;esquerra), durant la seva declaració com a investigat davant el jutge Castro el setembre del 2015                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Si, com va confessar Fernando Areal [extesorero del PP balear i cunyat de Matas], hi havia diners negres, una caixa B en el partit, que algú em digui d&#039;on es nodreix, d&#039;on s&#039;alimenta aquesta caixa. No es va poder demostrar d&#039;on sortia aquests diners, però, si tu t&#039;estàs relacionant amb persones que adjudiquen contractes milionaris, no és difícil imaginar-lo
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">José Castro</span>
                                        <span>—</span> Exjutge del cas Palma Arena
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>En el cas de la reforma de la seu balear del PP, l'exregidor </strong><a href="https://www.eldiario.es/politica/arrepentido-financiacion-pp-ruz-castro_1_4352248.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Javier Rodrigo de Santos </strong></a><strong>ha assegurat que les obres havien estat sufragades en part per l'empresari Antonio Pinal, qui li hauria confessat que havia &ldquo;ajudat&rdquo; en el finan&ccedil;ament dels treballs a canvi de ser-li adjudicat el desenvolupament d'un projecte urban&iacute;stic a les casernes de Son Busquets, a Palma. L'extresorer del PP </strong><a href="https://www.eldiario.es/politica/barcenas-donaciones-financiar-reforma-pp_1_4413664.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Luis B&aacute;rcenas </strong></a><strong>tamb&eacute; va al&middot;ludir a les suposades 'aportacions' d'aquest empresari, a qui es va referir com a un &ldquo;donant gener&oacute;s&rdquo;amb el PP. </strong><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/ultimo-coletazo-corrupcion-pp-matas-dinero-negro-tocateja-sede-partido_1_9132212.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Alguns adjudicataris van confessar tamb&eacute; pagaments en negre</strong></a><strong>. De nou, vost&egrave; va arxivar la causa a contracor despr&eacute;s que aix&iacute; ho deman&eacute;s la Fiscalia Anticorrupci&oacute; i l'Advocacia de la Comunitat Aut&ograve;noma s'apart&eacute;s del procediment. En la seva interlocut&ograve;ria de sobrese&iuml;ment, tot i aix&ograve;, va insinuar que els que haguessin finan&ccedil;at les obres &ldquo;ja s'afanyarien per fer els lliuraments de manera que no deixessin rastre&rdquo;.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Efectivament, em vaig fer ress&ograve; que el senyor Pinal buscaria la manera de no deixar rastre. I no &eacute;s que jo li estigui imputant una cosa inexistent. &Eacute;s que si circulen diners negres [com havia confessat Areal] ja es cuidarien els que exerceixen aquesta circulaci&oacute; que no qued&eacute;s rastre. Aix&ograve; &eacute;s una manera habitual i normal en l'&eacute;sser hum&agrave;, sobretot si tria el cam&iacute; de la corrupci&oacute;. Tamb&eacute; el cas Son Dureta [en qu&egrave; es va investigar el desviament de fons p&uacute;blics a trav&eacute;s de la gesti&oacute; d'aquest hospital i la implantaci&oacute; de marcapassos a pacients morts] es va haver d'arxivar perqu&egrave; ning&uacute; va col&middot;laborar. No vam aconseguir indicis clars malgrat que all&ograve; era un aut&egrave;ntic desastre, com la cust&ograve;dia de les pr&ograve;tesis: algunes, molt cares, es perdien i ning&uacute; sabia on anaven. I &eacute;s clar, jo ho vaig arxivar perqu&egrave; no tenia indicis. Per&ograve; ning&uacute; no em pot privar del dret a fer constar que ho arxivo perqu&egrave; no tinc m&eacute;s remei.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9fc63538-4cb0-41aa-b15a-039540abe263_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9fc63538-4cb0-41aa-b15a-039540abe263_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9fc63538-4cb0-41aa-b15a-039540abe263_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9fc63538-4cb0-41aa-b15a-039540abe263_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9fc63538-4cb0-41aa-b15a-039540abe263_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9fc63538-4cb0-41aa-b15a-039540abe263_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9fc63538-4cb0-41aa-b15a-039540abe263_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="José Castro: &quot;Si circulen diners negres i es cuidarien els que exerceixen aquesta circulació que no quedi rastre. Això és una manera habitual i normal en l&#039;ésser humà, sobretot si tria el camí de la corrupció&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                José Castro: &quot;Si circulen diners negres i es cuidarien els que exerceixen aquesta circulació que no quedi rastre. Això és una manera habitual i normal en l&#039;ésser humà, sobretot si tria el camí de la corrupció&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Creu que la just&iacute;cia espanyola protegeix els poderosos?</strong>
    </p><p class="article-text">
        L'espanyola, la francesa, la nord-americana, tota la just&iacute;cia del m&oacute;n mima m&eacute;s el poder&oacute;s que al desvalgut. Aix&ograve; &eacute;s clar. De fet, no ho podem evitar: el desvalgut t&eacute; el seu advocat del torn d'ofici. S&oacute;n dolents els del torn d'ofici? No. Per&ograve; qualsevol persona acabalada contracta el seu propi advocat, com el cas de la infanta Cristina, que crec que en tenia tres. Naturalment, a tres ments se li acudeixen m&eacute;s recursos. Se'ls il&middot;lumina la ment a tres m&eacute;s que a un. O almenys hi ha m&eacute;s possibilitats que aix&ograve; sigui aix&iacute;. Aquest tipus d'injust&iacute;cia no es pot evitar, per&ograve; el que s&iacute; que es pot evitar &eacute;s l'arbitrarietat legal que est&agrave; protegida per la mateixa llei. Es poden evitar els aforats, es poden evitar l&iacute;nies jurisprudencials com la <a href="https://www.eldiario.es/contrapoder/estado-de-derecho-garantismo-seguridad-juridica-acusacion-popular_132_5072574.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">doctrina Bot&iacute;n</a>: que es pretengu&eacute;s privar de legitimitat l'acusaci&oacute; popular perqu&egrave; acusava el senyor Bot&iacute;n [president del Banc de Santander]. El Tribunal Suprem va elaborar una l&iacute;nia jurisprudencial que tirava per terra tota la que havia seguit fins aleshores, que deia que l'acusaci&oacute; popular t&eacute; les mateixes atribucions i les mateixes compet&egrave;ncies que l'acusaci&oacute; p&uacute;blica. Aquesta arbitrarietat &eacute;s la que s'hauria d'evitar, no pas que hi hagi rics i pobres. Podem repartir millor la riquesa, per&ograve; sempre hi haur&agrave; rics i pobres. Aix&ograve; no ho podem canviar. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La Justícia espanyola, la francesa, la nord-americana, tota la justícia del món mima més al poderós que al desvalgut. Aquest tipus d&#039;injustícia no es pot evitar, però el que sí que es pot evitar és l&#039;arbitrarietat legal que ve protegida per la pròpia llei. Es poden evitar els aforats i es poden evitar línies jurisprudencials com ara la doctrina Botín
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">José Castro</span>
                                        <span>—</span> Exjutge
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>El Fiscal General de l'Estat, &Aacute;lvaro Garc&iacute;a Ortiz, s'asseur&agrave; a la banqueta per la filtraci&oacute; d'un correu de la parella d'Isabel D&iacute;az Ayuso, despr&eacute;s que la Sala Penal del Tribunal Suprem </strong><a href="https://www.eldiario.es/politica/supremo-confirma-procesamiento-fiscal-general-correo-pareja-ayuso_1_12499961.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>confirm&eacute;s</strong></a><strong> el seu processament amb </strong><a href="https://www.eldiario.es/politica/juez-supremo-carga-hurtado-encausar-pruebas-fiscal-general_1_12500215.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>un dels magistrats</strong></a><strong> en contra... </strong>
    </p><p class="article-text">
        Jo entenc que no ho poden condemnar. Si el condemnessin, em causaria molta m&eacute;s sorpresa encara que el que ho hagin assegut a la banqueta, que tamb&eacute; m'ha causat sorpresa. Ning&uacute; no pot ser condemnat per revelar un secret quan aquest secret ja ha deixat de ser-ho. Quan ja s'ha fet p&uacute;blic. Condemnar aix&ograve; em semblaria absurd. Per&ograve;, cosa absurda, estan prosperant els qui aix&iacute; ho desitgen. Esperem que s'acabi la ratxa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/636e3e58-1058-4a67-a440-9ebc8251e46b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/636e3e58-1058-4a67-a440-9ebc8251e46b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/636e3e58-1058-4a67-a440-9ebc8251e46b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/636e3e58-1058-4a67-a440-9ebc8251e46b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/636e3e58-1058-4a67-a440-9ebc8251e46b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/636e3e58-1058-4a67-a440-9ebc8251e46b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/636e3e58-1058-4a67-a440-9ebc8251e46b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El fiscal general de l&#039;Estat, Álvaro García Ortiz, en una imatge d&#039;arxiu recent. EFE/ Fernando Villar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El fiscal general de l&#039;Estat, Álvaro García Ortiz, en una imatge d&#039;arxiu recent. EFE/ Fernando Villar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Jo entenc que no ho poden condemnar [al Fiscal General de l&#039;Estat, Álvaro García Ortiz]. Si ho condemnessin, em causaria molta més sorpresa encara que el que ho hagin assegut en la banqueta. Ningú pot ser condemnat per revelar un secret quan aquest secret ja ha deixat de ser-ho
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">José Castro</span>
                                        <span>—</span> Exjutge del cas Nóos
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>La presidenta de Madrid, Isabel Ayuso, i la seva m&agrave; dreta, </strong><a href="https://www.eldiario.es/politica/mensajes-miguel-angel-rodriguez-pareja-ayuso-demuestran-mintio-sabiendas-pacto_1_11971860.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Miguel &Aacute;ngel Rodr&iacute;guez</strong></a><strong>, </strong><a href="https://www.eldiario.es/politica/miguel-angel-rodriguez-ano-medio-ataques-jueces-fiscales-han-investigado-pareja-ayuso_1_12626348.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>fa m&eacute;s d'un any que desacrediten els jutges i fiscals </strong></a><strong>que han investigat</strong><a href="https://www.eldiario.es/politica/fraude-fiscal-pareja-ayuso-exclusiva-eldiario-18-meses-excusas-culpar-aparato_1_12623565.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong> la seva parella, Alberto Gonz&aacute;lez Amador, per frau fiscal</strong></a><strong>. I tot aix&ograve; davant la passivitat de les associacions majorit&agrave;ries i conservadores, d'altres jutges i fiscals i del mateix Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Qu&egrave; opina sobre aix&ograve;? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Sembla que la societat s'ha dividit, s'ha polaritzat i ara n'hi ha uns que defensen un delinq&uuml;ent conf&eacute;s. No ho han condemnat, per&ograve; ell s'ha confessat com a autor de dos delictes contra la hisenda p&uacute;blica. Per&ograve; ara resulta que &eacute;s el govern del senyor Pedro S&aacute;nchez qui ha organitzat totes les institucions p&uacute;bliques perqu&egrave; l'Ag&egrave;ncia Tribut&agrave;ria pugui atacar aquest senyor per ser la parella sentimental d'Ayuso. Aix&ograve; &eacute;s rid&iacute;cul, &eacute;s absurd. Per&ograve; &eacute;s que tot all&ograve; que diu aquesta senyora t&eacute; una visi&oacute; alterada de la realitat que l'envolta. T&eacute; una agressivitat desaforada. I b&eacute;, hi ha persones a qui els encanta. &Eacute;s lamentable que la societat avui dia estigui com estigui. La veritat &eacute;s que &eacute;s descoratjador el que est&agrave; passant. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Sembla ser que la societat s&#039;ha dividit, s&#039;ha polaritzat i ara hi ha uns que defensen un delinqüent confés [Alberto González Amador]. Ara resulta que és el govern del senyor Pedro Sánchez el que ha organitzat totes les institucions públiques perquè l&#039;Agència Tributària pugui atacar a aquest senyor per ser la parella sentimental d&#039;Ayuso. Això és ridícul, absurd
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Bego&ntilde;a G&oacute;mez est&agrave; a punt d'asseure's a la banqueta, i amb jurat popular, per suposada malversaci&oacute; arran de les tasques realitzades per la seva assessora per a la c&agrave;tedra que dirigia a la Complutense... </strong>
    </p><p class="article-text">
        El dret penal es regeix per un principi i un &eacute;s el de la intervenci&oacute; m&iacute;nima, per&ograve; sembla que a ning&uacute; se li ha acudit al&middot;legar que el dret penal est&agrave; per a fets que tinguin rellev&agrave;ncia punitiva criminal. Cada cop que no t'agrada una cosa, cada cop que creus que alg&uacute; ha actuat de manera no totalment correcta, ho pots elevar a delicte. I el que haur&agrave; fet la senyora G&oacute;mez d'encarregar al seu assistent personal, diguem-ho aix&iacute;, a trav&eacute;s d'una s&egrave;rie de correus electr&ograve;nics podr&agrave; ser correcte o no, podr&agrave; semblar innocu a alguns o els podr&agrave; semblar malament als altres, per&ograve; no es pot elevar a la categoria de delicte. Ho he dit m&eacute;s d'una vegada. Si una persona, un funcionari p&uacute;blic, encarrega a un subordinat que vagi a comprar tabac, &eacute;s clar que &eacute;s incorrecte. Per&ograve; organitzarem un judici amb jurat per malversaci&oacute;? Estem bojos. Aix&ograve; no t&eacute; cap sentit. En el cas del Fiscal General ja sabem que s'hi asseur&agrave;. Haur&agrave; de suportar un judici. I jo espero que en el cas de la senyora Bego&ntilde;a G&oacute;mez aix&ograve; no arribi a passar. Per seny, per sentit com&uacute;, aix&ograve; no pot arribar a passar. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El que haurà fet la senyora Begoña Gómez podrà ser correcte o no, però no es pot elevar a la categoria de delicte. Estem bojos. No té sentit. Espero que no arribi a anar a judici. Per sensatesa, per sentit comú, això no pot arribar a ocórrer
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">José Castro</span>
                                        <span>—</span> Exjjutge del cas Nóos
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>El ministre F&eacute;lix Bola&ntilde;os defensa que cal limitar la figura de l'acusaci&oacute; popular perqu&egrave; en aquests moments &eacute;s &ldquo;</strong><a href="https://www.eldiario.es/politica/bolanos-defiende-limitar-acusacion-popular-feria-ultras-ganas-publicitarse_1_11965096.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>una fira d'ultres amb ganes de fer publicitat</strong></a><strong>&rdquo;. Est&agrave; instrumentalitzada aquesta figura?&ldquo; </strong>
    </p><p class="article-text">
        Si alg&uacute; digu&eacute;s que es far&agrave; servir un judici per publicitar una instrucci&oacute; perqu&egrave; alg&uacute; se'n fes publicitat, tots dir&iacute;em que aix&ograve; &eacute;s una aberraci&oacute;, no? Per&ograve; est&agrave; passant. En el meu cas van pretendre constituir-se en acusaci&oacute; popular un munt de persones i a la majoria li vaig denegar la personaci&oacute; perqu&egrave; l'&uacute;nica cosa que volien era fer-se sentir. Igual que Hazte O&iacute;r, per&ograve; fer-se <em>o&iacute;r</em> de veritat [riu]. Volien fer publicitat a les seves pretensions, com ara l'Esgl&eacute;sia Evang&egrave;lica Jes&uacute;s, Amor i Llibertat. Aleshores el primer garbell l'ha de fer el jutge d'instrucci&oacute;, negant la personaci&oacute; a aquelles preteses acusacions populars que no responguin als criteris per als quals es va instituir aquesta figura. I despr&eacute;s cal fer un control de la intervenci&oacute; d'aquestes acusacions davant de peticions que l'&uacute;nic que persegueixen &eacute;s el llu&iuml;ment. Van arribar a demanar-me que vingu&eacute;s Corina... Ara, eliminar o limitar la figura de l'acusador popular mai no em pot semblar b&eacute;. Per qu&egrave;? Doncs perqu&egrave; seria tant com dir que sense Ministeri Fiscal ja no cal fer just&iacute;cia. Hi ha casos en qu&egrave; hi ha fundats recels. No ho estic dient jo. Ho van dir els set o vuit magistrats del Suprem quan aquest pretenia o va decidir deslegitimar Manos Limpias. Es van queixar que aix&ograve; conduiria a lliurar les causes completament al Ministeri Fiscal, quan hi pot haver casos en qu&egrave; hi hagi un leg&iacute;tim dubte sobre l'actuaci&oacute; de la mateixa Fiscalia. Aleshores, l'acusaci&oacute; popular est&agrave; cridada a intervenir per posar remei a aix&ograve;. Ara, el circ que estan muntant les acusacions populars avui dia em sembla indesitjable. Per&ograve; &eacute;s clar, si pel fet que han muntat un circ eliminarem aquesta figura, que a m&eacute;s est&agrave; contemplada a l'article 125 de la Constituci&oacute;... 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d46b3206-0bc0-4469-bcde-789631282a93_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d46b3206-0bc0-4469-bcde-789631282a93_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d46b3206-0bc0-4469-bcde-789631282a93_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d46b3206-0bc0-4469-bcde-789631282a93_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d46b3206-0bc0-4469-bcde-789631282a93_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d46b3206-0bc0-4469-bcde-789631282a93_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d46b3206-0bc0-4469-bcde-789631282a93_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;exjutge José Castro, durant l&#039;entrevista"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;exjutge José Castro, durant l&#039;entrevista                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Als noranta alguns pa&iuml;sos europeus van crear &ograve;rgans encarregats de vetllar per la independ&egrave;ncia de la just&iacute;cia mentre que a Espanya el CGPJ no aconsegueix consolidar-se com a garant de la independ&egrave;ncia, amb den&uacute;ncies alternes de corporativisme o de polititzaci&oacute;... </strong>
    </p><p class="article-text">
        L'&ograve;rgan el tenim, el CGPJ, que ni t&eacute; atribucions pressupost&agrave;ries sobre la just&iacute;cia en general, ni pot fer una llei, ni, per descomptat, dictar la creaci&oacute; de nous tribunals i jutjats. El CGPJ hauria de ser en dos sentits &ograve;rgan de control &ndash;no de control jurisdiccional, sin&oacute; de control disciplinari real i aut&egrave;ntic dels jutges&ndash; i, d'altra banda, ser &ograve;rgan de pressi&oacute; davant el Ministeri de Just&iacute;cia perqu&egrave; les mancances que actualment tenim s'eliminin d'una vegada, perqu&egrave; la Just&iacute;cia encomanada exclusivament al Ministeri de Just&iacute;cia, i no em refereixo a tots cap, absolutament cap no ha fet res en favor de la Just&iacute;cia ni de la seva celeritat. I llavors es fa m&eacute;s necessari que hi hagi un &ograve;rgan de pressi&oacute; davant el Govern [d'Espanya] perqu&egrave; aquesta situaci&oacute; de car&egrave;ncia absoluta acabi d'una punyetera vegada. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Ministeri de Justícia, i no em refereixo a l&#039;actual ministre, sinó a tots els que li han precedit, cap, absolutament cap d&#039;ells ha fet res en favor de la Justícia ni de la seva celeritat. I llavors es fa més necessari que hi hagi un òrgan de pressió davant el Govern perquè aquesta situació d&#039;absoluta manca acabi d&#039;una punyetera vegada
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">José Castro</span>
                                        <span>—</span> Exjutge
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>I sobre el sistema de </strong><a href="https://www.eldiario.es/politica/ultimos-nombramientos-judicial-consolidan-dominio-conservadores_1_12285681.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>proposta dels vocals del CGPJ</strong></a><strong>?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Durant molt de temps s'ha confitat aquest sistema. Els pares de la Constituci&oacute; podrien haver deixat resolt el tema, van preferir no fer-ho. Van deixar en blanc el sistema de proposici&oacute; dels vocals remetent-ho a una llei org&agrave;nica. Aleshores, qu&egrave; passa? Que cada Govern porta<em><strong>&nbsp;</strong></em>l'aigua al seu mol&iacute;. Aleshores, en funci&oacute; de fins a quin punt pensaments conservadors o progressistes poden dominar el CGPJ, s'aprofiten perqu&egrave; entri o surti aquell. Perqu&egrave;, en definitiva, no oblidem que el Consell Geneal del Poder Judicial, la Just&iacute;cia, &eacute;s un &ograve;rgan de control que per als altres poders &eacute;s indesitjable. &Eacute;s indesitjable perqu&egrave; controla i els altres poders no volen ser controlats. I, a m&eacute;s, a la Just&iacute;cia se la culpa, igual que els altres poders tenen un origen democr&agrave;tic, de no tenir-ho clar. El poble no anomena els jutges. Per&ograve; es pret&eacute;n que sigui la sobirania popular la que controli d'alguna manera el CGPJ. Per&ograve; &eacute;s un control pol&iacute;tic de la jurisdicci&oacute; i aix&ograve; va contranatura. No pot ser. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Durant moltíssim temps s&#039;ha porfidiejat el sistema d&#039;elecció dels vocals del CGPJ. Els pares de la Constitució podrien haver deixat resolt el tema, però van preferir no fer-lo. Llavors, què ocorre? Que cada Govern porta l&#039;aigua al seu molí. En funció de fins a quin punt pensaments conservadors o progressistes poden dominar en el CGPJ, s&#039;aprofiten perquè entre aquest o surti aquell
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>L'exfiscal anticorrupci&oacute; Carlos Jim&eacute;nez Villarejo sost&eacute;, al llibre </strong><em><strong>Jutges, per&ograve; parcials</strong></em><strong>, que la Transici&oacute; va deixar intactes molts ressorts del franquisme, sobretot en l'&agrave;mbit judicial. Quines petjades persisteixen d'aquesta her&egrave;ncia, si creu que persisteixen? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Quan accedim a la democr&agrave;cia eliminem coses que formalment no concorden amb una democr&agrave;cia. Eliminem un tribunal d'ordre p&uacute;blic, per&ograve; all&ograve; que no es pot eliminar &eacute;s el pensament. Moltes persones instal&middot;lades en institucions fonamentals a la democr&agrave;cia segueixen mantenint pensament dictatorials. I aix&ograve;, fins que no passin gaires, molts anys, continuar&agrave; passant. Hi ha joves que no han conegut la dictadura ni Franco, que no en saben res, per&ograve; en la mesura que pertanyen a fam&iacute;lies que sospiren per aquestes idees, segueixen mantenint una postura de rebuig cap a valors els democr&agrave;tics. Perqu&egrave; en democr&agrave;cia hi cap tothom, tant el que t&eacute; un pensament progressista com el que t&eacute; un pensament m&eacute;s conservador, per&ograve; respectant-se. Lamentablement, el pas del temps no est&agrave; tornant els valors democr&agrave;tics al ritme que a un li agradaria, perqu&egrave; tenim joventuts amb uns valors tan feixistes, retr&ograve;grads i absurds al m&oacute;n en qu&egrave; vivim...
    </p><p class="article-text">
        En el cas dels jutges, sempre he dit que tenim les nostres idees. Efectivament, pensar que els jutges tenen el cap buit d'idees pol&iacute;tiques, morals, socials o religioses &eacute;s pretendre all&ograve; que &eacute;s impossible. El que cal &eacute;s no contaminar amb les nostres idees. Les nostres resolucions han d'estar totalment ajustades a dret. Encara que desitgem que el dret fos diferent, &eacute;s el dret que hem d'aplicar.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Quan vam accedir a la democràcia eliminem coses que formalment no concorden amb una democràcia. Eliminem un tribunal d&#039;ordre públic, però el que no es pot eliminar és el pensament. Moltes persones instal·lades en institucions fonamentals en la democràcia continuen mantenint pensaments dictatorials
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">José Castro</span>
                                        <span>—</span> Exjutge
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Ha de ser condemnat el president del Parlament balear, </strong><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/justicia-envia-juicio-president-parlament-balear-vox-romper-foto-victimas-franquismo_1_12348493.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Gabriel Le Senne (Vox), per trencar la fotografia de tres v&iacute;ctimes del franquisme</strong></a><strong>?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Ha de ser condemnat, per&ograve; si la pregunta &eacute;s si ho ser&agrave;, penso que no. &Eacute;s una opini&oacute;, no estic anunciant una sent&egrave;ncia: s&iacute; que mereix ser condemnat, per&ograve; no ho ser&agrave; perqu&egrave; les conseq&uuml;&egrave;ncies d'una decisi&oacute; d'aquest calibre poden fer atemorir els que la dicten. I sobre els fets: no s'ho inventa ning&uacute;, estan enregistrats. El seu tarann&agrave;, la seva resposta desabrida hi s&oacute;n gravats. Que aix&ograve; s'interpreti com una sortida de to d'un senyor que aquell dia estava emprenyat o com un delicte d'odi, ens podem inclinar pel segon. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a663730f-f23b-451f-ac83-116633b6ce45_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a663730f-f23b-451f-ac83-116633b6ce45_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a663730f-f23b-451f-ac83-116633b6ce45_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a663730f-f23b-451f-ac83-116633b6ce45_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a663730f-f23b-451f-ac83-116633b6ce45_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a663730f-f23b-451f-ac83-116633b6ce45_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a663730f-f23b-451f-ac83-116633b6ce45_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Gabriel Le Senne, durant la intervenció de la presidenta balear, Marga Prohens (PP), al ple en què va estripar la fotografia d&#039;Aurora Picornell i les &#039;Rojas&#039; del Molinar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Gabriel Le Senne, durant la intervenció de la presidenta balear, Marga Prohens (PP), al ple en què va estripar la fotografia d&#039;Aurora Picornell i les &#039;Rojas&#039; del Molinar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Seguint a Balears, el</strong><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/terremoto-caso-cursach-magnate-absuelto-juez-fiscal-condenados-9-anos-carcel_1_10688101.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong> cas Cursach </strong></a><strong>va acabar amb l'absoluci&oacute; del magnat </strong><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/cursach-oscuro-magnate-codeo-pp-llegar-cuspide-ocio-nocturno_1_9082245.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Bartomeu Cursach </strong></a><strong>i amb el jutge instructor i el fiscal condemnats... Qu&egrave; creu que va fallar?</strong>
    </p><p class="article-text">
        L'assumpte <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/juez-fiscal-condenados-9-anos-investigacion-magnate-cursach-buscan-absolucion-supremo_1_10986345.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">es troba a cassaci&oacute; </a>davant el Tribunal Suprem [la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/justicia-balear-condena-nueve-anos-carcel-juez-fiscal-investigaron-magnate-cursach_1_10646221.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">condemna de nou anys de pres&oacute; a l'exjutge Manuel Penalva ia l'exfiscal Miguel &Aacute;ngel Subir&aacute;n</a>]. Jo lamento de deb&ograve; que hagin acabat aix&iacute;. Crec que ells mai no van pensar que aix&ograve; podia passar. Per&ograve; es van excedir al zel investigador. I quan investigues, has de patir i experimentar les limitacions de la pr&ograve;pia llei. Em sap greu perqu&egrave; a m&eacute;s els considero amics, per&ograve; no tot s'hi val en una investigaci&oacute; per aconseguir una finalitat determinada. Aquest &eacute;s el plantejament que jo faig arran que el Tribunal Superior de Just&iacute;cia de Balears els condemn&eacute;s. Tant de bo el Suprem vegi raons per disminuir la pena o absoldre'ls.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Qu&egrave; els diria als que pensen que, en aquest cas, el 'poder&oacute;s' s'ha escapolit?</strong>
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s com la lluita entre el delinq&uuml;ent i els que el persegueixen. En aquest cas va guanyar el delinq&uuml;ent, que jo no dic que ho sigui. I a la trama 'policia i lladre' resulta que guanya el lladre. Per&ograve; no &eacute;s aquesta la lectura que cal donar-hi. Si en aquest repartiment de rols el delinq&uuml;ent ha sortit guanyant &ndash;que, repeteixo, jo no dic que el senyor Cursach ho sigui&ndash;, &eacute;s perqu&egrave; altres no ho han fet b&eacute;. I quan les coses no es fan b&eacute;, hi surt guanyant aquell que ha estat investigat. Si un entra al domicili d'una persona investigada, sense desar ni mantenir els requisits que estableix la Llei d'Enjudiciament Criminal, pot trobar el que sigui, per&ograve; no ser&agrave; v&agrave;lid. I llavors &eacute;s quan assistim a l'escena esperp&egrave;ntica del fiscal plorant al final del judici contra Cursach. No entenc com passen aquestes coses.  
    </p><p class="article-text">
        <strong>Per acabar, l'expresident del Govern d'Espanya Adolfo Su&aacute;rez va encarregar, uns quants anys abans de l'aprovaci&oacute; de la Constituci&oacute; espanyola, unes enquestes per con&egrave;ixer si </strong><a href="https://www.eldiario.es/politica/adolfo-suarez-referendum-monarquia-encuestas_1_1158112.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>l'opini&oacute; p&uacute;blica, en el context de la Transici&oacute;, preferia un Estat mon&agrave;rquic o republic&agrave;</strong></a><strong>. Els sondejos donaven la vict&ograve;ria a la proclamaci&oacute; d'una nova Rep&uacute;blica, per&ograve; els documents no han sortit mai a la llum. El grup de jutges i juristes amb qu&egrave; vost&egrave; treballa reclama que </strong><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/jueces-castro-e-yllanes-instan-gobierno-desclasificar-sondeos-suarez-favor-iii-republica_1_10829896.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>es desclassifiqui tota la informaci&oacute; relativa a aquests sondejos</strong></a><strong>. Com es troba aquesta q&uuml;esti&oacute;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Estem esperant que s'aprovi la nova Llei d'Informaci&oacute; Classificada [que pret&eacute;n substituir la Llei de Secrets Oficials franquista actual] perqu&egrave; a aquestes enquestes els afecti el transcurs dels terminis que marca la normativa. Espero que a partir d'aqu&iacute; es desclassifiqui tota aquesta documentaci&oacute; i sapiguem qui va fer l'enquesta i quin perfil tenien els enquestats. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>Per qu&egrave; creu que des del primer moment s'han mantingut en secret els sondejos?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Perqu&egrave; sortia guanyadora la Rep&uacute;blica. I per a Adolfo Su&aacute;rez aix&ograve; no podia ser. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/jose-castro-jutge-cas-noos-hauria-investigat-rei-joan-carles-si-no-existis-l-article-blinda-seva-inviolabilitat_1_12653704.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 03 Oct 2025 11:03:31 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/099fe56b-03da-4916-a348-f6f199320410_16-9-discover-aspect-ratio_default_1127067.jpg" length="822980" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/099fe56b-03da-4916-a348-f6f199320410_16-9-discover-aspect-ratio_default_1127067.jpg" type="image/jpeg" fileSize="822980" width="3983" height="2240"/>
      <media:title><![CDATA[José Castro, jutge del cas Nóos: "Hauria investigat el rei Joan Carles si no existís l'article que blinda la seva inviolabilitat"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/099fe56b-03da-4916-a348-f6f199320410_16-9-discover-aspect-ratio_default_1127067.jpg" width="3983" height="2240"/>
      <media:keywords><![CDATA[Justicia,Tribunales,Caso Nóos,José Castro,Infanta Cristina,Iñaki Urdangarin,Francisco Camps,Jaume Matas,Florentino Pérez,Villar Mir,Juan Miguel Villar Mir,Begoña Gómez,Álvaro García Ortiz,Fiscalía General del Estado,Pedro Horrach,CGPJ - Consejo General del Poder Judicial,Franquismo,Crímenes del franquismo,Transición,Adolfo Suárez,República,Monarquía,Monarquía española,Juan Carlos I,Islas Baleares,Comunidad Valenciana,Gabriel Le Senne]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[José Castro, juez del caso Nóos: "Habría investigado al rey Juan Carlos si no existiera el artículo que blinda su inviolabilidad"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/jose-castro-juez-caso-noos-habria-investigado-rey-juan-carlos-si-no-existiera-articulo-blinda-inviolabilidad_1_12649450.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/099fe56b-03da-4916-a348-f6f199320410_16-9-discover-aspect-ratio_default_1127067.jpg" width="3983" height="2240" alt="José Castro, juez del caso Nóos: &quot;Habría investigado al rey Juan Carlos si no existiera el artículo que blinda su inviolabilidad&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El jurista, ya retirado, publica 'El caso Nóos. Toda la verdad del proceso que conmocionó España', donde repasa aquel mediático proceso. Castro, además, comenta a elDiario.es su visión de España: "Muchas personas instaladas en instituciones fundamentales en la democracia siguen manteniendo pensamientos dictatoriales"</p><p class="subtitle">Los jueces Castro e Yllanes instan al rey Felipe a que renuncie a su inviolabilidad durante su discurso de Navidad
</p></div><p class="article-text">
        Jos&eacute; Castro Arag&oacute;n (C&oacute;rdoba, 1945) lleva tatuada en su biograf&iacute;a la etiqueta de &ldquo;juez del caso N&oacute;os&rdquo;, la causa que puso en jaque a la monarqu&iacute;a y que, por primera vez, sent&oacute; en el banquillo a un miembro de la familia real, la infanta Cristina, un hito sin precedentes en la historia judicial espa&ntilde;ola. Al frente del Juzgado de Instrucci&oacute;n n&uacute;mero 3 de Palma, se convirti&oacute;, adem&aacute;s, en azote del expresidente balear <a href="https://www.eldiario.es/politica/jaume-matas-sale-tercer-grado-diez-juicios-anos-medio-rejas-acusacion-pendiente_1_6184207.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Jaume Matas </a>(PP), se adentr&oacute; de lleno en los entresijos de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/ultimo-coletazo-corrupcion-pp-matas-dinero-negro-tocateja-sede-partido_1_9132212.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">financiaci&oacute;n irregular del partido </a>y tuvo frente a &eacute;l a investigados como el arquitecto Santiago Calatrava, autor del anteproyecto de una &oacute;pera por el que el Ejecutivo auton&oacute;mico pag&oacute; 1,2 millones de euros. Aquella construcci&oacute;n nunca vio la luz.
    </p><p class="article-text">
        Afable y campechano en el trato, Castro, <em>Pepe</em> para los conocidos y amigos, asegura que habr&iacute;a investigado al rey Juan Carlos si no existiera el art&iacute;culo 56.3 de la Constituci&oacute;n, el que blinda la inviolabilidad del jefe del Estado. Ahora, el grupo de jueces y juristas con el que trabaja reclama cada a&ntilde;o al Gobierno que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/jueces-castro-e-yllanes-instan-rey-felipe-renuncie-inviolabilidad-durante-discurso-navidad_1_11920928.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">inste al rey a renunciar a este privilegio</a>, &ldquo;pero ni pu&ntilde;etero caso&rdquo;, se&ntilde;ala. Retirado de la judicatura, acaba de publicar <em>El caso N&oacute;os. Toda la verdad del proceso que conmocion&oacute; Espa&ntilde;a, contada por su juez protagonista </em>(Roca Editorial), en el que repasa la instrucci&oacute;n de un procedimiento que marc&oacute; un antes y un despu&eacute;s en la percepci&oacute;n ciudadana de la Justicia y la monarqu&iacute;a. 
    </p><p class="article-text">
        En una entrevista concedida a elDiario.es en la sede de la delegaci&oacute;n balear de este peri&oacute;dico, sostiene que &ldquo;la Justicia mima m&aacute;s al poderoso que al desvalido&rdquo;, aunque lo que m&aacute;s le preocupa es la arbitrariedad legal, protegida por la propia ley, como la doctrina Bot&iacute;n. Se muestra severamente cr&iacute;tico con el encausamiento de Bego&ntilde;a G&oacute;mez &ndash;&ldquo;lo que habr&aacute; hecho la se&ntilde;ora G&oacute;mez de encargar a su asistente personal a trav&eacute;s de unos correos electr&oacute;nicos podr&aacute; ser correcto o no, pero no se puede elevar a la categor&iacute;a de delito&rdquo;&ndash; y con el procesamiento del Fiscal General del Estado, <a href="https://www.eldiario.es/politica/causa-general-fiscal-garcia-ortiz_129_12588906.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&Aacute;lvaro Garc&iacute;a Ortiz</a>, por la supuesta filtraci&oacute;n de un correo de <a href="https://www.eldiario.es/politica/fraude-fiscal-pareja-ayuso-exclusiva-eldiario-18-meses-excusas-culpar-aparato_1_12623565.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Alberto Gonz&aacute;lez Amador</a>, pareja de la presidenta de Madrid, Isabel D&iacute;az Ayuso -&ldquo;condenar esto me parecer&iacute;a absurdo&rdquo;-, mientras recrimina el retroceso democr&aacute;tico que sufre el pa&iacute;s: &ldquo;Tenemos juventudes con unos valores tan fascistas, retr&oacute;grados y absurdos en el mundo en que vivimos...&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Habla sin tapujos, adem&aacute;s, de la politizaci&oacute;n de la Justicia: &ldquo;El Consejo General del Poder Judicial es un &oacute;rgano de control que para los dem&aacute;s poderes es indeseable. Indeseable porque controla y los dem&aacute;s poderes no quieren ser controlados&rdquo;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6766ec27-52e2-423a-bff5-6db4dd04d56c_4-3-aspect-ratio_50p_1127070.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6766ec27-52e2-423a-bff5-6db4dd04d56c_4-3-aspect-ratio_50p_1127070.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6766ec27-52e2-423a-bff5-6db4dd04d56c_4-3-aspect-ratio_75p_1127070.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6766ec27-52e2-423a-bff5-6db4dd04d56c_4-3-aspect-ratio_75p_1127070.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6766ec27-52e2-423a-bff5-6db4dd04d56c_4-3-aspect-ratio_default_1127070.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6766ec27-52e2-423a-bff5-6db4dd04d56c_4-3-aspect-ratio_default_1127070.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6766ec27-52e2-423a-bff5-6db4dd04d56c_4-3-aspect-ratio_default_1127070.jpg"
                    alt="José Castro, en un momento de la entrevista"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                José Castro, en un momento de la entrevista                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; le ha llevado a publicar un libro sobre el caso N&oacute;os? &iquest;Qu&eacute; aporta que no se haya contado hasta ahora?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Bueno, tengo que decir que yo no tuve nunca intenci&oacute;n de escribir un libro sobre el caso N&oacute;os, como tampoco lo he escrito sobre el caso Calvi&agrave; [por un intento de soborno por parte del PP a un concejal socialista para que apoyase una moci&oacute;n de censura contra la entonces alcaldesa, Margarita N&aacute;jera] o sobre la <a href="https://www.eldiario.es/politica/son-espases-macroinvestigacion-vinculo-baleares-financiacion-ilegal-pp_1_8462323.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">adjudicaci&oacute;n del hospital Son Espases</a>. No, no ten&iacute;a esa intenci&oacute;n, pero una editorial se interes&oacute; por el tema. Me lo pens&eacute; durante un tiempo. Entend&iacute;a que si no lo escrib&iacute;a yo, lo escribir&iacute;an otras personas desde &oacute;pticas muy diferentes a la m&iacute;a. Realmente este libro lo podr&iacute;a haber escrito usted, que hizo el seguimiento, el fiscal <a href="https://www.eldiario.es/politica/horrach-infanta-cristina-juzgada-mediatica_1_3571146.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Pedro Horrach </a>o cualquier letrado que interviniera en la causa. Al final me decid&iacute; a escribirlo. Es una obra sobre un proceso judicial, por lo que no me puedo inventar un juicio distinto. Relato lo que ocurri&oacute; desde mi &oacute;ptica, pero sin apartarme de lo que es el sumario. En cuanto a lo que dice el libro que no se supiera... Hay un poco de trastienda sobre la causa, como la parte m&aacute;s novedosa en la que, para hacerlo m&aacute;s digerible, someto a un di&aacute;logo determinados pasajes. Es un di&aacute;logo puramente imaginado y quiz&aacute;s no muy distinto de lo que hubiera podido ser. Cada lector lo ir&aacute; descubriendo.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La dedicatoria del libro reza: &ldquo;A quienes no se atrevieron a hacer lo que deb&iacute;an por temor a la repercusi&oacute;n de sus propias decisiones, para que recapaciten hasta donde su conciencia se lo permita&rdquo;. &iquest;A qui&eacute;nes se refiere?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Va dirigido a terceras personas, entre las que me incluyo. Realmente esa dedicatoria no es m&aacute;s que una recomendaci&oacute;n a quienes lean el libro y a quienes intervinieron en este caso para que reflexionen sobre si hicieron lo que deb&iacute;an hacer.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Si Juan Carlos I no hubiera disfrutado del privilegio de la inviolabilidad &ndash;de la que sigue disfrutando Felipe VI&ndash;, &iquest;hasta d&oacute;nde habr&iacute;a llegado la instrucci&oacute;n? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Nunca se sabe hasta d&oacute;nde puede llegar una instrucci&oacute;n. Se sabe c&oacute;mo comienza, pero nunca se sabe c&oacute;mo puede terminar. Lo que s&iacute; es cierto es que una de las l&iacute;neas de investigaci&oacute;n que habr&iacute;a podido desarrollar es el papel que tuvo el rey Juan Carlos si el art&iacute;culo 56.3 de la Constituci&oacute;n, el que blinda su inviolabilidad, no existiera. Ese art&iacute;culo imped&iacute;a iniciar la menor investigaci&oacute;n acerca del entonces rey. El que yo pensara de una manera o de otra, el que yo abrigara mis dudas sobre la intervenci&oacute;n que este se&ntilde;or tuvo en el caso, no conduc&iacute;a a nada. No s&eacute; hasta d&oacute;nde hubiera podido llegar, pero que lo abrigu&eacute; en un momento s&iacute; es cierto. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Nunca se sabe hasta dónde puede llegar una instrucción. Se sabe cómo comienza, pero nunca cómo puede terminar. Lo que sí es cierto es que una de las líneas de investigación que habría podido desarrollar es el papel que tuvo el rey Juan Carlos si el artículo 56.3 de la Constitución, el que blinda su inviolabilidad, no existiera. No sé hasta dónde habría podido llegar, pero que lo abrigué en un momento dado sí es cierto
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">José Castro</span>
                                        <span>—</span> Exjuez del caso Nóos
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2f97a4d-9d2f-460a-aedb-bc9c5569b4db_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2f97a4d-9d2f-460a-aedb-bc9c5569b4db_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2f97a4d-9d2f-460a-aedb-bc9c5569b4db_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2f97a4d-9d2f-460a-aedb-bc9c5569b4db_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2f97a4d-9d2f-460a-aedb-bc9c5569b4db_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2f97a4d-9d2f-460a-aedb-bc9c5569b4db_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e2f97a4d-9d2f-460a-aedb-bc9c5569b4db_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="José Castro: &quot;El artículo 56.3 de la Constitución, el que blinda la inviolabilidad del rey, impedía iniciar la menor investigación acerca de Juan Carlos I&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                José Castro: &quot;El artículo 56.3 de la Constitución, el que blinda la inviolabilidad del rey, impedía iniciar la menor investigación acerca de Juan Carlos I&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Entonces, &iquest;se puede inducir de su respuesta que contaba con indicios suficientes para imputar al rey em&eacute;rito, pero el art&iacute;culo 56.3 lo imped&iacute;a?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Si no eran indicios, s&iacute; eran objetivos claros, pero no se desarroll&oacute; ninguna investigaci&oacute;n. A priori yo pod&iacute;a tener una l&iacute;nea de investigaci&oacute;n que se alineaba con la causa, pero la despreci&eacute; porque, dada la existencia de ese art&iacute;culo, no ten&iacute;a sentido ni conduc&iacute;a a ning&uacute;n lado.   
    </p><p class="article-text">
        <strong>Precisamente, un grupo de jueces, juristas y otros profesionales de Balears, entre quienes usted se encuentra, han reclamado al Gobierno instar al rey Felipe VI a que, </strong><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/jueces-castro-e-yllanes-instan-rey-felipe-renuncie-inviolabilidad-durante-discurso-navidad_1_11920928.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>en alguno de sus discursos de Navidad, anuncie su renuncia a la inviolabilidad</strong></a><strong>...</strong>
    </p><p class="article-text">
        Cada a&ntilde;o enviamos un escrito al presidente del Gobierno, pero ni pu&ntilde;etero caso. Y en ese escrito le decimos: &ldquo;Recomiende a su Majestad el Rey que aproveche el discurso de Navidad para renunciar a la inviolabilidad&rdquo;. Ya sabemos que el que renuncie no significa que el precepto se elimine, pero al menos el Tribunal Constitucional se podr&aacute; sentir m&aacute;s tranquilo concordando con que la interpretaci&oacute;n m&aacute;s l&oacute;gica no es la que se le ha venido dando. Esta interpretaci&oacute;n es que es inviolable por los actos propios de su funci&oacute;n como rey, que es lo que dice la propia Constituci&oacute;n.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cada año enviamos un escrito al presidente del Gobierno, pero ni puñetero caso. Y en ese escrito le decimos: &#039;Recomiende a su Majestad el Rey que aproveche el discurso de Navidad para renunciar a la inviolabilidad&#039;</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">José Castro</span>
                                        <span>—</span> Juez del caso Nóos
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>No si comete otros hechos delictivos fuera de esas funciones...</strong>
    </p><p class="article-text">
        Es que no tiene sentido.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Volviendo al caso N&oacute;os, en alguna ocasi&oacute;n ha comentado que las causas con aforado eran como &ldquo;pisar una mina antipersona&rdquo;. Usted envi&oacute; una exposici&oacute;n razonada al Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) para que </strong><a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/agenda-rita-barbera-revela-reuniones-noos-evento-urdangarin-obtuvo-3-6-millones-euros_1_9126274.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Francisco Camps y Rita Barber&aacute; </strong></a><strong>fuesen imputados en el caso N&oacute;os. El TSJCV lo rechaz&oacute;. Tambi&eacute;n qued&oacute; fuera del caso el exconseller valenciano y exvicesecretario general del PP </strong><a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/hora-testigos-salvaron-banquillo_1_4073316.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Esteban Gonz&aacute;lez Pons </strong></a><strong>a pesar de que auspici&oacute; con su firma unos Juegos europeos que nunca llegaron a celebrarse. Al final, la rama valenciana del caso N&oacute;os qued&oacute; pr&aacute;cticamente en agua de borrajas en comparaci&oacute;n con la rama balear. &iquest;A qu&eacute; lo atribuye? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Yo le ofrec&iacute; al tribunal sentenciador todo el elenco de personas que pod&iacute;an haber contra&iacute;do alg&uacute;n tipo de responsabilidad y entre ellas estaba la trama valenciana, que no difer&iacute;a mucho de la que luego se desarroll&oacute; aqu&iacute; en Balears. El tribunal, que es due&ntilde;o y se&ntilde;or para valorar las pruebas que se obtengan en el plenario, opt&oacute; por relativizar todos los indicios con los que se contaban y los absolvi&oacute;. No tengo nada que decir. No es la primera vez que un tribunal sentenciador no acoge los planteamientos de un juez instructor y, bueno, lo que queremos es que nuestros planteamientos sean acogidos. Pero si no lo son, estamos acostumbrados. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Yo le ofrecí al tribunal sentenciador todo el elenco de personas que podían haber contraído algún tipo de responsabilidad y entre ellas estaba la trama valenciana [del caso Nóos]. El tribunal, que es dueño y señor para valorar las pruebas que se obtengan en el plenario, optó por relativizar todos los indicios con los que se contaban y los absolvió</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">José Castro</span>
                                        <span>—</span> Exjuez del caso Nóos
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/487296ec-d782-4279-b6bf-d76ecee94bb9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/487296ec-d782-4279-b6bf-d76ecee94bb9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/487296ec-d782-4279-b6bf-d76ecee94bb9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/487296ec-d782-4279-b6bf-d76ecee94bb9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/487296ec-d782-4279-b6bf-d76ecee94bb9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/487296ec-d782-4279-b6bf-d76ecee94bb9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/487296ec-d782-4279-b6bf-d76ecee94bb9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="José Castro: &quot;El tribunal, que es dueño y señor para valorar las pruebas que se obtengan en el plenario, optó por relativizar todos los indicios con los que se contaban [sobre la rama valenciana del caso Nóos] y los absolvió&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                José Castro: &quot;El tribunal, que es dueño y señor para valorar las pruebas que se obtengan en el plenario, optó por relativizar todos los indicios con los que se contaban [sobre la rama valenciana del caso Nóos] y los absolvió&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Influyeron intereses pol&iacute;ticos en el hecho de que el TSJCV no asumiera las competencias para investigar esa parte del caso N&oacute;os?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Yo tengo que pensar bien del tribunal. No tengo otra alternativa...
    </p><p class="article-text">
        <strong>En el auto con el que, en marzo de 2010, impuso al expresidente del Govern balear </strong><a href="https://www.eldiario.es/politica/jaume-matas-sale-tercer-grado-diez-juicios-anos-medio-rejas-acusacion-pendiente_1_6184207.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Jaume Matas </strong></a><strong>una fianza de&nbsp;tres millones de euros, la m&aacute;s alta decretada hasta entonces para un pol&iacute;tico en Espa&ntilde;a, se&ntilde;al&oacute; que el exl&iacute;der del PP vino &ldquo;a burlarse de los simples mortales&rdquo; a tenor de las justificaciones que ofreci&oacute; en su d&iacute;a en torno al sobrecoste de uno de sus grandes proyectos, el vel&oacute;dromo Palma Arena, y el descomunal incremento de su patrimonio, cuyo origen nunca lleg&oacute; a justificarse. &iquest;Cree que contin&uacute;a burl&aacute;ndose tras librarse de posibles condenas por enriquecimiento il&iacute;cito o por blanquear dinero con la adquisici&oacute;n de su </strong><a href="https://www.eldiario.es/la-rioja/registran-el-palacete-del-ex-presidente-del-gobierno-balear-jaume-matas_1_11039922.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>palacete de Palma</strong></a><strong>?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Siempre que alguien al que el pueblo ha encumbrado de alguna manera, si no cumple con su deber de procurar el bienestar de los ciudadanos, se est&aacute; riendo de ellos.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Se enriqueci&oacute; il&iacute;citamente Matas?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No rastreamos todo lo que se pod&iacute;a rastrear. Cuentas corrientes, comprobar si hab&iacute;a cajas fuertes... No ya a nombre de &eacute;l, sino de testaferros. Debieron de cuidarse mucho. O a lo mejor no hab&iacute;a nada... No se encontr&oacute; absolutamente nada. Pero las<a href="https://www.eldiario.es/opinion/zona-critica/matas-carcel-escobilla-vater_129_4754399.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> obras del palacete </a>de la calle Feliu, esas se sufragaron con dinero opaco al fisco [numerosos proveedores que declararon como testigos manifestaron que Matas lleg&oacute; a abonarles m&aacute;s de 300.000 euros en efectivo por los trabajos que llevaron a cabo]. &iquest;Y d&oacute;nde estaban residenciados esos fondos? Yo mand&eacute; a Estados Unidos una comisi&oacute;n rogatoria, pero la verdad es que no me hicieron demasiado caso. Debe de haber alg&uacute;n sitio donde est&aacute; remansado ese dinero.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ec0dd53-d933-462a-9fc1-731d20df3a77_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ec0dd53-d933-462a-9fc1-731d20df3a77_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ec0dd53-d933-462a-9fc1-731d20df3a77_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ec0dd53-d933-462a-9fc1-731d20df3a77_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ec0dd53-d933-462a-9fc1-731d20df3a77_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ec0dd53-d933-462a-9fc1-731d20df3a77_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3ec0dd53-d933-462a-9fc1-731d20df3a77_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El expresidente balear Jaume Matas (derecha), en su primer juicio, junto al periodista Antonio Alemany (c) y la exdirectora general de la radiotelevisión autonómica balear IB3 Maria Umbert (i)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El expresidente balear Jaume Matas (derecha), en su primer juicio, junto al periodista Antonio Alemany (c) y la exdirectora general de la radiotelevisión autonómica balear IB3 Maria Umbert (i)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las obras del palacete [de Jaume Matas], esas se sufragaron con dinero opaco al fisco. ¿Y dónde estaban residenciados esos fondos? Yo mandé a Estados Unidos una comisión rogatoria, pero la verdad es que no me hicieron demasiado caso. Debe de haber algún sitio donde esté ese dinero</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">José Castro </span>
                                        <span>—</span> Exjuez del caso Palma Arena
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>En la reciente presentaci&oacute;n de su libro coment&oacute; que, durante la segunda legislatura de Matas (2003&ndash;2007), cada adjudicatario &ldquo;ten&iacute;a que pasar por caja&rdquo;, es decir, pagar un soborno por cada concesi&oacute;n. Una de las causas derivadas de aquella &eacute;poca fue el </strong><a href="https://www.eldiario.es/politica/son-espases-macroinvestigacion-vinculo-baleares-financiacion-ilegal-pp_1_8462323.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>caso Son Espases</strong></a><strong>, en cuyo sumario afloraron nombres como los de </strong><a href="https://www.eldiario.es/economia/villar-mir-empresario-construido-golpe-gangas-contactos-politicos_129_11505397.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Juan Miguel Villar Mir </strong></a><strong>y </strong><a href="https://www.eldiario.es/politica/florentino-perez-matas-bernabeu-hablado_1_4399565.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Florentino P&eacute;rez </strong></a><strong>por presuntos favores al PP a cambio de serles adjudicadas las obras del hospital. Lleg&oacute; a apuntar, incluso, que estos supuestos sobornos se destinaron a los </strong><a href="https://www.eldiario.es/politica/audiencia-nacional-condena-luis-barcenas-pp-reforma-sede-genova-dinero-negro_1_8439000.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>trabajos de reforma de la sede nacional del PP.</strong></a><strong> En el auto con el que archiv&oacute; esta l&iacute;nea de investigaci&oacute;n admiti&oacute; no haber podido demostrar esos pagos, pero desliz&oacute; que &ldquo;no ser&iacute;a descabellado sospechar que dinero obtenido con ocasi&oacute;n de ese concurso fuera la fuente de alimentaci&oacute;n de la caja B del PP&rdquo;. &iquest;Qu&eacute; le impidi&oacute; acreditarlo?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Cuando uno se encuentra frente a un muro que ya no puede atravesar, hay que reconocerlo. &iquest;Significa esto que el instructor debe renunciar a su l&iacute;nea de investigaci&oacute;n, a sus planteamientos de lo que realmente ocurri&oacute;? No. Y f&iacute;jese hasta qu&eacute; punto que el cu&ntilde;ado del se&ntilde;or Matas, <a href="https://www.eldiario.es/politica/extesorero-pp-culpable-campana-electoral_1_2446694.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Fernando Areal Montesinos </a>[extesorero del PP balear], quien ante m&iacute; se mostr&oacute; virulento al decirme que yo la ten&iacute;a tomada con &eacute;l y que ya le ten&iacute;a condenado <em>a priori</em>, en otra causa lleg&oacute; a un pacto con la Fiscal&iacute;a y reconoci&oacute; que el partido <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/jose-maria-rodriguez-factotum-matas-manejaba-hilos-pp-balear-dinero-negro_1_9133072.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">manejaba dinero negro </a>[con el que se sufragaron las campa&ntilde;as municipales y auton&oacute;micas de 2007]. Si, como &eacute;l confes&oacute;, hab&iacute;a dinero negro, una caja B, que alguien me diga de d&oacute;nde se nutre, de d&oacute;nde se alimenta esa caja. No se pudo demostrar de d&oacute;nde sal&iacute;a este dinero, pero, si t&uacute; te est&aacute;s relacionando con personas que adjudican contratos millonarios, no es dif&iacute;cil imaginarlo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a8c1a18-d30f-47bc-95e6-3eaae56bae30_16-9-aspect-ratio_50p_1127075.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a8c1a18-d30f-47bc-95e6-3eaae56bae30_16-9-aspect-ratio_50p_1127075.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a8c1a18-d30f-47bc-95e6-3eaae56bae30_16-9-aspect-ratio_75p_1127075.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a8c1a18-d30f-47bc-95e6-3eaae56bae30_16-9-aspect-ratio_75p_1127075.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a8c1a18-d30f-47bc-95e6-3eaae56bae30_16-9-aspect-ratio_default_1127075.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a8c1a18-d30f-47bc-95e6-3eaae56bae30_16-9-aspect-ratio_default_1127075.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1a8c1a18-d30f-47bc-95e6-3eaae56bae30_16-9-aspect-ratio_default_1127075.jpg"
                    alt="El presidente de ACS, Florentino Pérez, durante su comparecencia en la comisión de investigación que se llevó a cabo en el Parlament balear en torno a la adjudicación de Son Espases"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El presidente de ACS, Florentino Pérez, durante su comparecencia en la comisión de investigación que se llevó a cabo en el Parlament balear en torno a la adjudicación de Son Espases                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/04bec00c-50f3-4c04-80ed-b9beb56486e1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/04bec00c-50f3-4c04-80ed-b9beb56486e1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/04bec00c-50f3-4c04-80ed-b9beb56486e1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/04bec00c-50f3-4c04-80ed-b9beb56486e1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/04bec00c-50f3-4c04-80ed-b9beb56486e1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/04bec00c-50f3-4c04-80ed-b9beb56486e1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/04bec00c-50f3-4c04-80ed-b9beb56486e1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El que fuese presidente de OHL, Juan Miguel Villar Mir (a la izquierda), durante su declaración como investigado ante el juez Castro en septiembre de 2015"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El que fuese presidente de OHL, Juan Miguel Villar Mir (a la izquierda), durante su declaración como investigado ante el juez Castro en septiembre de 2015                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Si, como confesó Fernando Areal [extesorero del PP balear y cuñado de Matas], había dinero negro, una caja B en el partido, que alguien me diga de dónde se nutre, de dónde se alimenta esa caja. No se pudo demostrar de dónde salía este dinero, pero, si tú te estás relacionando con personas que adjudican contratos millonarios, no es difícil imaginarlo</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">José Castro</span>
                                        <span>—</span> Exjuez del caso Palma Arena
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>En el caso de la reforma de la sede balear del PP, el exconcejal </strong><a href="https://www.eldiario.es/politica/arrepentido-financiacion-pp-ruz-castro_1_4352248.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Javier Rodrigo de Santos </strong></a><strong>asegur&oacute; que las obras hab&iacute;an sido sufragadas en parte por el empresario </strong><a href="https://www.eldiario.es/euskadi/euskadi/pp-sede-bilbao-financiacion-irregular-empresarios-tesorero-bruesa_1_4344607.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Antonio Pinal</strong></a><strong>, quien le habr&iacute;a confesado que hab&iacute;a &ldquo;ayudado&rdquo; en la financiaci&oacute;n de los trabajos a cambio de serle adjudicado el desarrollo de un proyecto urban&iacute;stico en los cuarteles de Son Busquets, en Palma. El extesorero del PP </strong><a href="https://www.eldiario.es/politica/barcenas-donaciones-financiar-reforma-pp_1_4413664.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Luis B&aacute;rcenas </strong></a><strong>tambi&eacute;n aludi&oacute; a las supuestas 'aportaciones' de este empresario, a quien se refiri&oacute; como un &ldquo;donante generoso&rdquo; con el PP. </strong><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/ultimo-coletazo-corrupcion-pp-matas-dinero-negro-tocateja-sede-partido_1_9132212.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Incluso algunos adjudicatarios confesaron pagos en negro</strong></a><strong>. De nuevo, usted archiv&oacute; la causa a rega&ntilde;adientes despu&eacute;s de que as&iacute; lo pidiera&nbsp;la Fiscal&iacute;a Anticorrupci&oacute;n y la Abogac&iacute;a de la Comunidad Aut&oacute;noma se apartase del procedimiento. En su auto de sobreseimiento, sin embargo, insinu&oacute; que quienes hubieran financiado las obras &ldquo;ya se afanar&iacute;an por hacer las entregas de manera que no dejasen rastro&rdquo;.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Efectivamente, me hice eco de que el se&ntilde;or Pinal buscar&iacute;a la manera de no dejar rastro. Y no es que yo le est&eacute; imputando algo inexistente. Es que si circula dinero negro [como hab&iacute;a confesado Areal] ya se cuidar&iacute;an quienes ejercen esa circulaci&oacute;n de que no quedase rastro. Eso es un proceder habitual y normal en el ser humano, sobre todo si elige el camino de la corrupci&oacute;n. Tambi&eacute;n el caso Son Dureta [en el que se investig&oacute; el desv&iacute;o de fondos p&uacute;blicos a trav&eacute;s de la gesti&oacute;n de este hospital y la implantaci&oacute;n de marcapasos a fallecidos] se tuvo que archivar porque nadie colabor&oacute;. No logramos indicios claros a pesar de que aquello era un aut&eacute;ntico desastre, como la custodia de las pr&oacute;tesis: algunas de ellas, muy caras, se perd&iacute;an y nadie sab&iacute;a d&oacute;nde iban. Y claro, yo lo archiv&eacute; porque no ten&iacute;a indicios. Pero nadie me puede privar del derecho a hacer constar que lo archivo porque no tengo m&aacute;s remedio.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9fc63538-4cb0-41aa-b15a-039540abe263_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9fc63538-4cb0-41aa-b15a-039540abe263_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9fc63538-4cb0-41aa-b15a-039540abe263_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9fc63538-4cb0-41aa-b15a-039540abe263_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9fc63538-4cb0-41aa-b15a-039540abe263_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9fc63538-4cb0-41aa-b15a-039540abe263_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9fc63538-4cb0-41aa-b15a-039540abe263_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="José Castro: &quot;Si circula dinero negroya se cuidarían quienes ejercen esa circulación de que no quede rastro. Eso es un proceder habitual y normal en el ser humano, sobre todo si elige el camino de la corrupción&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                José Castro: &quot;Si circula dinero negroya se cuidarían quienes ejercen esa circulación de que no quede rastro. Eso es un proceder habitual y normal en el ser humano, sobre todo si elige el camino de la corrupción&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Cree que la justicia espa&ntilde;ola protege a los poderosos?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La espa&ntilde;ola, la francesa, la estadounidense, toda la justicia del mundo, mima m&aacute;s al poderoso que al desvalido. Eso est&aacute; claro. De hecho, hay algo que no podemos evitar: el desvalido tiene su abogado del turno de oficio. &iquest;Son malos los del turno de oficio? No. Pero cualquier persona acaudalada contrata a su propio abogado, como el caso de la infanta Cristina, que creo que ten&iacute;a tres. Naturalmente, a tres mentes se le ocurren m&aacute;s recursos. Se les ilumina la mente a tres m&aacute;s que a uno. O al menos hay m&aacute;s posibilidades de que eso sea as&iacute;. Ese tipo de injusticia no se puede evitar, pero lo que s&iacute; se puede evitar es la arbitrariedad legal que viene protegida por la propia ley. Se pueden evitar los aforados, se pueden evitar l&iacute;neas jurisprudenciales tales como la <a href="https://www.eldiario.es/contrapoder/estado-de-derecho-garantismo-seguridad-juridica-acusacion-popular_132_5072574.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">doctrina Bot&iacute;n</a>: que se pretendiese privar de legitimidad a la acusaci&oacute;n popular porque acusaba al se&ntilde;or Bot&iacute;n [presidente del Banco de Santander]. El Tribunal Supremo elabor&oacute; una l&iacute;nea jurisprudencial que echaba por tierra toda la que hab&iacute;a seguido hasta entonces, que dec&iacute;a que la acusaci&oacute;n popular tiene las mismas atribuciones y las mismas competencias que la acusaci&oacute;n p&uacute;blica. Esa arbitrariedad es la que se debiera evitar, no la de que haya ricos y pobres. Podemos repartir mejor la riqueza, pero siempre habr&aacute; ricos y pobres. Esto no lo podemos cambiar. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La Justicia española, la francesa, la estadounidense, toda la justicia del mundo, mima más al poderoso que al desvalido. Ese tipo de injusticia no se puede evitar, pero lo que sí se puede evitar es la arbitrariedad legal que viene protegida por la propia ley. Se pueden evitar los aforados y se pueden evitar líneas jurisprudenciales tales como la doctrina Botín
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>El Fiscal General del Estado, &Aacute;lvaro Garc&iacute;a Ortiz, se sentar&aacute; en el banquillo por la filtraci&oacute;n de un correo de la pareja de Isabel D&iacute;az Ayuso, despu&eacute;s de que la Sala de lo Penal del Tribunal Supremo&nbsp;</strong><a href="https://www.eldiario.es/politica/supremo-confirma-procesamiento-fiscal-general-correo-pareja-ayuso_1_12499961.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>confirmara</strong></a><strong> su procesamiento con&nbsp;</strong><a href="https://www.eldiario.es/politica/juez-supremo-carga-hurtado-encausar-pruebas-fiscal-general_1_12500215.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>uno de los magistrados</strong></a><strong> en contra... </strong>
    </p><p class="article-text">
        Yo entiendo que no lo pueden condenar. Si lo condenaran, me causar&iacute;a mucha m&aacute;s sorpresa a&uacute;n que el que lo hayan sentado en el banquillo, que tambi&eacute;n me ha causado sorpresa. Nadie puede ser condenado por revelar un secreto cuando ese secreto ya ha dejado de serlo. Cuando ya se ha hecho p&uacute;blico. Condenar esto me parecer&iacute;a absurdo. Pero ojo, cosa absurda, est&aacute;n prosperando quienes as&iacute; lo desean. Esperemos que se termine la racha.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/636e3e58-1058-4a67-a440-9ebc8251e46b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/636e3e58-1058-4a67-a440-9ebc8251e46b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/636e3e58-1058-4a67-a440-9ebc8251e46b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/636e3e58-1058-4a67-a440-9ebc8251e46b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/636e3e58-1058-4a67-a440-9ebc8251e46b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/636e3e58-1058-4a67-a440-9ebc8251e46b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/636e3e58-1058-4a67-a440-9ebc8251e46b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El fiscal general del Estado, Álvaro García Ortiz, en un reciente imagen de archivo. EFE/ Fernando Villar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El fiscal general del Estado, Álvaro García Ortiz, en un reciente imagen de archivo. EFE/ Fernando Villar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Yo entiendo que no lo pueden condenar [al Fiscal General del Estado, Álvaro García Ortiz]. Si lo condenaran, me causaría mucha más sorpresa aún que el que lo hayan sentado en el banquillo. Nadie puede ser condenado por revelar un secreto cuando ese secreto ya ha dejado de serlo</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">José Castro</span>
                                        <span>—</span> Exjuez del caso Nóos
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>D&iacute;az Ayuso y su mano derecha, </strong><a href="https://www.eldiario.es/politica/mensajes-miguel-angel-rodriguez-pareja-ayuso-demuestran-mintio-sabiendas-pacto_1_11971860.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Miguel &Aacute;ngel Rodr&iacute;guez</strong></a><strong>, </strong><a href="https://www.eldiario.es/politica/miguel-angel-rodriguez-ano-medio-ataques-jueces-fiscales-han-investigado-pareja-ayuso_1_12626348.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>llevan m&aacute;s de un a&ntilde;o desacreditando a los jueces y fiscales </strong></a><strong>que han investigado </strong><a href="https://www.eldiario.es/politica/fraude-fiscal-pareja-ayuso-exclusiva-eldiario-18-meses-excusas-culpar-aparato_1_12623565.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>a su pareja, Alberto Gonz&aacute;lez Amador, por fraude fiscal</strong></a><strong>. Y todo ello ante la pasividad de las asociaciones mayoritarias y conservadoras, de otros jueces y fiscales y del propio Consejo General del Poder Judicial (CGPJ). &iquest;Qu&eacute; opina al respecto? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Parece ser que la sociedad se ha dividido, se ha polarizado y ahora hay unos que defienden a un delincuente confeso. No lo han condenado, pero &eacute;l se ha confesado. Autor de dos delitos contra la Hacienda P&uacute;blica. Pero ahora resulta que es el gobierno del se&ntilde;or Pedro S&aacute;nchez el que ha organizado todas las instituciones p&uacute;blicas para que la Agencia Tributaria pueda atacar a este se&ntilde;or por ser la pareja sentimental de Ayuso. Eso es rid&iacute;culo, es absurdo. Pero es que todo lo que dice esta se&ntilde;ora tiene una visi&oacute;n alterada de la realidad que la rodea. Tiene una agresividad desaforada. Y bueno, hay personas a las que les encanta. Es lamentable que la sociedad hoy d&iacute;a est&eacute; como est&eacute;. La verdad es que es desalentador lo que est&aacute; ocurriendo. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Parece ser que la sociedad se ha dividido, se ha polarizado y ahora hay unos que defienden a un delincuente confeso [Alberto González Amador]. Ahora resulta que es el gobierno del señor Pedro Sánchez el que ha organizado todas las instituciones públicas para que la Agencia Tributaria pueda atacar a este señor por ser la pareja sentimental de Ayuso. Eso es ridículo, absurdo</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Bego&ntilde;a G&oacute;mez est&aacute; a punto de sentarse en el banquillo, y con jurado popular, por supuesta malversaci&oacute;n a ra&iacute;z de las labores realizadas por su asesora para la c&aacute;tedra que dirig&iacute;a en la Complutense... </strong>
    </p><p class="article-text">
        El derecho penal se rige por un principio y uno de ellos es el de la intervenci&oacute;n m&iacute;nima, pero parece que a nadie se le ha ocurrido alegar que el derecho penal est&aacute; para hechos que tengan relevancia punitiva criminal. Cada vez que no te gusta una cosa, cada vez que crees que alguien ha actuado de manera no totalmente correcta, no lo puedes elevar a delito. Y lo que habr&aacute; hecho la se&ntilde;ora G&oacute;mez de encargar a su asistente personal, llam&eacute;moslo as&iacute;, a trav&eacute;s de una serie de correos electr&oacute;nicos podr&aacute; ser correcto o no, podr&aacute; parecerles inocuo a algunos o les podr&aacute; parecer mal a otros, pero no se puede elevar a la categor&iacute;a de delito. Lo he dicho m&aacute;s de una vez. Si una persona, un funcionario p&uacute;blico, encarga a un subordinado que vaya a comprar tabaco, por supuesto que es incorrecto. &iquest;Pero vamos a organizar un juicio con jurado por malversaci&oacute;n? Estamos locos. No tiene sentido. En el caso del Fiscal General ya sabemos que se va a sentar en el banquillo. Va a tener que soportar un juicio. Y yo espero que en el caso de la se&ntilde;ora Bego&ntilde;a G&oacute;mez eso no llegue a ocurrir. Por sensatez, por sentido com&uacute;n, eso no puede llegar a ocurrir. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El derecho penal se rige por un principio y uno de ellos es el de la intervención mínima. Lo que habrá hecho la señora Begoña Gómez podrá ser correcto o no, pero no se puede elevar a la categoría de delito. Estamos locos. No tiene sentido. Espero que no llegue a ir a juicio. Por sensatez, por sentido común, eso no puede llegar a ocurrir</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">José Castro</span>
                                        <span>—</span> Exjuez del caso Nóos
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>El ministro F&eacute;lix Bola&ntilde;os defiende que hay que limitar la figura de la acusaci&oacute;n popular porque en estos momentos es &ldquo;</strong><a href="https://www.eldiario.es/politica/bolanos-defiende-limitar-acusacion-popular-feria-ultras-ganas-publicitarse_1_11965096.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>una feria de ultras con ganas de publicitarse</strong></a><strong>&rdquo;. &iquest;Est&aacute; instrumentalizada esta figura? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Si alguien dijera que se utilizar&aacute; un juicio para publicitar una instrucci&oacute;n para que alguien se hiciera publicidad, todos dir&iacute;amos que eso es una aberraci&oacute;n, &iquest;no? Pero est&aacute; ocurriendo. En mi caso pretendieron constituirse en acusaci&oacute;n popular un mont&oacute;n de personas y a la mayor&iacute;a le denegu&eacute; la personaci&oacute;n porque lo &uacute;nico que quer&iacute;an era hacerse o&iacute;r. Igual que Hazte O&iacute;r, pero hacerse o&iacute;r de verdad [r&iacute;e]. Quer&iacute;an hacer publicidad a sus pretensiones, como la Iglesia Evang&eacute;lica Jes&uacute;s, Amor y Libertad. Entonces la primera criba debe hacerla el juez de instrucci&oacute;n, negando la personaci&oacute;n a aquellas pretendidas acusaciones populares que no respondan a los criterios para los que se instituy&oacute; esta figura. Y luego hay que hacer un control de la intervenci&oacute;n de estas acusaciones ante peticiones que lo &uacute;nico que persiguen es el lucimiento. Llegaron a pedirme que viniera Corina... 
    </p><p class="article-text">
        Ahora, eliminar o limitar la figura del acusador popular nunca me puede parecer bien. &iquest;Por qu&eacute;? Pues porque ser&iacute;a tanto como decir que sin Ministerio Fiscal ya no cabe hacer justicia. Y ojo, hay casos en lo que existen fundados recelos. No lo estoy diciendo yo. Lo dijeron los siete u ocho magistrados del Supremo cuando &eacute;ste pretend&iacute;a o decidi&oacute; deslegitimar a Manos Limpias. Se quejaron de que eso conducir&iacute;a a entregar las causas por completo al Ministerio Fiscal, cuando puede haber casos en que haya una leg&iacute;tima duda sobre la actuaci&oacute;n de la propia Fiscal&iacute;a. Entonces, la acusaci&oacute;n popular est&aacute; llamada a intervenir para remediar esto. Ahora, el circo que est&aacute;n montando las acusaciones populares hoy en d&iacute;a me parece indeseable. Pero claro, si por el hecho de que han montado un circo vamos a eliminar esta figura, que adem&aacute;s est&aacute; contemplada en el art&iacute;culo 125 de la Constituci&oacute;n... 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Hay que hacer un control de la intervención de estas acusaciones ante peticiones que lo único que persiguen es el lucimiento. Pero si por el hecho de que en la actualidad están montando un circo vamos a eliminar esta figura no me puede parecer bien</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">José Castro</span>
                                        <span>—</span> Exjuez
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d46b3206-0bc0-4469-bcde-789631282a93_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d46b3206-0bc0-4469-bcde-789631282a93_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d46b3206-0bc0-4469-bcde-789631282a93_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d46b3206-0bc0-4469-bcde-789631282a93_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d46b3206-0bc0-4469-bcde-789631282a93_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d46b3206-0bc0-4469-bcde-789631282a93_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d46b3206-0bc0-4469-bcde-789631282a93_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El exjuez José Castro, durante la entrevista"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El exjuez José Castro, durante la entrevista                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>En los noventa algunos pa&iacute;ses europeos crearon &oacute;rganos encargados de velar por la independencia de la justicia mientras que en Espa&ntilde;a el CGPJ&nbsp;no logra consolidarse como garante de la independencia, con denuncias alternas de corporativismo o de politizaci&oacute;n...&nbsp; </strong>
    </p><p class="article-text">
        El &oacute;rgano lo tenemos, el CGPJ, que ni tiene atribuciones presupuestarias sobre la justicia en general, ni puede elaborar una ley, ni, por supuesto, dictar la creaci&oacute;n de nuevos tribunales y juzgados. El CGPJ debiera ser en dos sentidos &oacute;rgano de control &ndash;no de control jurisdiccional, sino de control disciplinario real y aut&eacute;ntico de los jueces&ndash; y, por otro lado, ser &oacute;rgano de presi&oacute;n ante el Ministerio de Justicia para que las carencias que actualmente tenemos se eliminen de una vez, porque la Justicia encomendada exclusivamente al Ministerio de Justicia, y no me refiero al actual ministro de Justicia, sino a todos los que le han precedido, ninguno, absolutamente ninguno de ellos ha hecho nada en favor de la Justicia ni de su celeridad. Y entonces se hace m&aacute;s necesario que haya un &oacute;rgano de presi&oacute;n ante el Gobierno para que esta situaci&oacute;n de absoluta carencia termine de una pu&ntilde;etera vez. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Ministerio de Justicia, y no me refiero al actual ministro, sino a todos los que le han precedido, ninguno, absolutamente ninguno de ellos ha hecho nada en favor de la Justicia ni de su celeridad. Y entonces se hace más necesario que haya un órgano de presión ante el Gobierno para que esta situación de absoluta carencia termine de una puñetera vez</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">José Castro</span>
                                        <span>—</span> Exjuez
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Y sobre el sistema de </strong><a href="https://www.eldiario.es/politica/ultimos-nombramientos-judicial-consolidan-dominio-conservadores_1_12285681.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>propuesta de los vocales del CGPJ</strong></a><strong>?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Durante much&iacute;simo tiempo se ha porfiado este sistema. Los padres de la Constituci&oacute;n podr&iacute;an haber dejado resuelto el tema, prefirieron no hacerlo. Dejaron en blanco el sistema de proposici&oacute;n de los vocales remiti&eacute;ndolo a una ley org&aacute;nica. Entonces, &iquest;qu&eacute; ocurre? Que cada Gobierno arrima el ascua a su sardina y entonces, en funci&oacute;n de hasta qu&eacute; punto pensamientos conservadores o progresistas pueden dominar en el Consejo, se aprovechan para que entre este o salga aquel. Porque, en definitiva, no olvidemos que el Consejo, la Justicia, es un &oacute;rgano de control que para los dem&aacute;s poderes es indeseable. Es indeseable porque controla y los dem&aacute;s poderes no quieren ser controlados. Y, adem&aacute;s, a la Justicia se la culpa, al igual que los dem&aacute;s poderes tienen un origen democr&aacute;tico, de no tenerlo claro. El pueblo no nombra a los jueces. Pero se pretende que sea la soberan&iacute;a popular la que controle de alguna manera el Consejo General del Poder Judicial. Pero es un control pol&iacute;tico de la jurisdicci&oacute;n y eso va contranatura. No puede ser. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Durante muchísimo tiempo se ha porfiado el sistema de elección de los vocales del CGPJ. Los padres de la Constitución podrían haber dejado resuelto el tema, pero prefirieron no hacerlo. Entonces, ¿qué ocurre? Que cada Gobierno arrima el ascua a su sardina. En función de hasta qué punto pensamientos conservadores o progresistas pueden dominar en el Consejo, se aprovechan para que entre este o salga aquel</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>El exfiscal anticorrupci&oacute;n </strong><a href="https://www.eldiario.es/autores/carlos_jimenez_villarejo/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Carlos Jim&eacute;nez Villarejo </strong></a><strong>sostiene, en su libro </strong><em><strong>Jueces, pero parciales</strong></em><strong>, que la Transici&oacute;n dej&oacute; intactos muchos resortes del franquismo, sobre todo en el &aacute;mbito judicial. &iquest;Qu&eacute; huellas persisten de esa herencia, si es que cree que persisten? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Cuando accedimos a la democracia eliminamos cosas que formalmente no concuerdan con una democracia. Eliminamos un tribunal de orden p&uacute;blico, pero lo que no se puede eliminar es el pensamiento. Muchas personas instaladas en instituciones fundamentales de la democracia siguen manteniendo pensamientos dictatoriales. Y eso, hasta que no pasen muchos, muchos a&ntilde;os, seguir&aacute; pasando. Hay j&oacute;venes que no han conocido la dictadura ni a Franco, que no saben nada de &eacute;l, pero en la medida en que pertenecen a familias que suspiran por esas ideas, siguen manteniendo una postura de rechazo hacia valores los democr&aacute;ticos. Porque en democracia cabe todo el mundo, tanto el que tiene un pensamiento progresista como el que tiene un pensamiento m&aacute;s conservador, pero respet&aacute;ndose. Lamentablemente, el paso del tiempo no est&aacute; devolviendo los valores democr&aacute;ticos al ritmo que a uno le gustar&iacute;a, porque tenemos juventudes con unos valores tan fascistas, retr&oacute;grados y absurdos en el mundo en que vivimos...  
    </p><p class="article-text">
        En el caso de los jueces, siempre he dicho que tenemos nuestras ideas. Efectivamente, pensar que los jueces tienen la cabeza vac&iacute;a de ideas pol&iacute;ticas, morales, sociales o religiosas es pretender lo imposible. Lo que hay que hacer es no contaminar con nuestras ideas. Nuestras resoluciones deben estar totalmente ajustadas a derecho. Aunque dese&aacute;ramos que el Derecho fuera distinto, es el Derecho que tenemos que aplicar. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cuando accedimos a la democracia eliminamos cosas que formalmente no concuerdan con una democracia. Eliminamos un tribunal de orden público, pero lo que no se puede eliminar es el pensamiento. Muchas personas instaladas en instituciones fundamentales en la democracia siguen manteniendo pensamiento dictatoriales</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">José Castro</span>
                                        <span>—</span> Exjuez
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Debe ser condenado el presidente del Parlament, </strong><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/justicia-envia-juicio-president-parlament-balear-vox-romper-foto-victimas-franquismo_1_12348493.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Gabriel Le Senne (Vox), por romper la fotograf&iacute;a de tres v&iacute;ctimas del franquismo</strong></a><strong>?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Debe ser condenado, pero si la pregunta es si lo ser&aacute;, pienso que no. Es una opini&oacute;n, no estoy anunciando una sentencia: s&iacute; merece ser condenado, pero no lo ser&aacute;  porque las consecuencias de una decisi&oacute;n de este calibre pueden hacer atemorizar a quienes la dictan. Y sobre los hechos: no se lo inventa nadie, est&aacute;n grabados. Su talante, su desabrida respuesta est&aacute;n ah&iacute; grabados. Que esto se interprete como una salida de tono de un se&ntilde;or que aquel d&iacute;a estaba cabreado o como un delito de odio, nos podemos inclinar por lo segundo. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a663730f-f23b-451f-ac83-116633b6ce45_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a663730f-f23b-451f-ac83-116633b6ce45_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a663730f-f23b-451f-ac83-116633b6ce45_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a663730f-f23b-451f-ac83-116633b6ce45_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a663730f-f23b-451f-ac83-116633b6ce45_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a663730f-f23b-451f-ac83-116633b6ce45_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a663730f-f23b-451f-ac83-116633b6ce45_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Gabriel Le Senne, durante la intervención de la presidenta balear, Marga Prohens (PP), en el pleno en el que desgarró la fotografía de Aurora Picornell y las &#039;Rojas&#039; del Molinar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Gabriel Le Senne, durante la intervención de la presidenta balear, Marga Prohens (PP), en el pleno en el que desgarró la fotografía de Aurora Picornell y las &#039;Rojas&#039; del Molinar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Continuando en Balears, el</strong><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/terremoto-caso-cursach-magnate-absuelto-juez-fiscal-condenados-9-anos-carcel_1_10688101.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong> caso Cursach </strong></a><strong>termin&oacute; con la absoluci&oacute;n del magnate </strong><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/cursach-oscuro-magnate-codeo-pp-llegar-cuspide-ocio-nocturno_1_9082245.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Bartolom&eacute; Cursach </strong></a><strong>y con el juez instructor y el fiscal condenados... &iquest;Qu&eacute; cree que fall&oacute;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El asunto <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/juez-fiscal-condenados-9-anos-investigacion-magnate-cursach-buscan-absolucion-supremo_1_10986345.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">se encuentra en casaci&oacute;n </a>ante el Tribunal Supremo [la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/justicia-balear-condena-nueve-anos-carcel-juez-fiscal-investigaron-magnate-cursach_1_10646221.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">condena de nueve a&ntilde;os de prisi&oacute;n al exjuez Manuel Penalva y al exfiscal Miguel &Aacute;ngel Subir&aacute;n</a>]. Yo lamento de verdad que hayan acabado as&iacute;. Creo que ellos nunca pensaron que esto pod&iacute;a ocurrir. Pero se excedieron en el celo investigador. Y cuando investigas, tienes que sufrir y experimentar las limitaciones de la propia ley. Me sabe mal porque adem&aacute;s los considero amigos, pero no todo vale en una investigaci&oacute;n para conseguir un fin determinado. Este es el planteamiento que yo hago a ra&iacute;z de que el Tribunal Superior de Justicia de Balears los condenase. Ojal&aacute; el Supremo vea razones para disminuir la pena o absolverlos.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; les dir&iacute;a a quienes piensan que, en este caso, el 'poderoso' &ldquo;se ha ido de rositas&rdquo;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Es como la lucha entre el delincuente y los que lo persiguen. En este caso gan&oacute; el delincuente, que yo no digo que lo sea. Y en la trama 'polic&iacute;a y ladr&oacute;n' resulta que gana el ladr&oacute;n. Pero no es esta la lectura que hay que darle. Si en este reparto de roles el delincuente ha salido ganando &ndash;que, repito, yo no digo que el se&ntilde;or Cursach lo sea&ndash;, es porque otros no lo han hecho bien. Y cuando las cosas no se hacen bien, sale ganando aquel que ha sido investigado. Si usted entra en el domicilio de una persona investigada, sin guardar ni mantener los requisitos que establece la Ley de Enjuiciamiento Criminal, puede encontrar lo que sea, pero no ser&aacute; v&aacute;lido. Y entonces es cuando asistimos a la escena esperp&eacute;ntica del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/fiscal-caso-cursach-rompe-llorar-juicio-procedimiento-fracaso-total-justicia_1_9757196.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fiscal llorando al t&eacute;rmino del juicio contra Cursach</a>. No entiendo c&oacute;mo pasan estas cosas.  
    </p><p class="article-text">
        <strong>Para terminar, el expresidente del Gobierno Adolfo Su&aacute;rez encarg&oacute;, varios a&ntilde;os antes de la aprobaci&oacute;n de la Constituci&oacute;n espa&ntilde;ola, unas encuestas para conocer si&nbsp;</strong><a href="https://www.eldiario.es/politica/adolfo-suarez-referendum-monarquia-encuestas_1_1158112.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>la opini&oacute;n p&uacute;blica, en el contexto de la Transici&oacute;n, prefer&iacute;a un Estado mon&aacute;rquico o republicano</strong></a><strong>. Los sondeos daban la victoria a la proclamaci&oacute;n de una nueva Rep&uacute;blica en Espa&ntilde;a, pero los documentos no han salido nunca a la luz. El grupo de jueces y juristas con el que usted trabaja reclama que </strong><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/jueces-castro-e-yllanes-instan-gobierno-desclasificar-sondeos-suarez-favor-iii-republica_1_10829896.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>se desclasifique toda la informaci&oacute;n relativa a esos sondeos</strong></a><strong>. &iquest;C&oacute;mo se encuentra el asunto?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Estamos esperando a que se apruebe la nueva Ley de Informaci&oacute;n Clasificada [que pretende sustituir la actual Ley de Secretos Oficiales franquista] para que a esas encuestas les afecte el transcurso de los plazos que marca la normativa. Espero que a partir de ah&iacute; se desclasifique toda esa documentaci&oacute;n y sepamos qui&eacute;n hizo la encuesta y qu&eacute; perfil ten&iacute;an los encuestados. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Por qu&eacute; cree que, desde el primer momento, se han mantenido en secreto los sondeos?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Porque sal&iacute;a ganadora la Rep&uacute;blica. Y para Adolfo Su&aacute;rez eso no pod&iacute;a ser.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/jose-castro-juez-caso-noos-habria-investigado-rey-juan-carlos-si-no-existiera-articulo-blinda-inviolabilidad_1_12649450.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 02 Oct 2025 19:58:56 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/099fe56b-03da-4916-a348-f6f199320410_16-9-discover-aspect-ratio_default_1127067.jpg" length="822980" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/099fe56b-03da-4916-a348-f6f199320410_16-9-discover-aspect-ratio_default_1127067.jpg" type="image/jpeg" fileSize="822980" width="3983" height="2240"/>
      <media:title><![CDATA[José Castro, juez del caso Nóos: "Habría investigado al rey Juan Carlos si no existiera el artículo que blinda su inviolabilidad"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/099fe56b-03da-4916-a348-f6f199320410_16-9-discover-aspect-ratio_default_1127067.jpg" width="3983" height="2240"/>
      <media:keywords><![CDATA[Justicia,Tribunales,Caso Nóos,José Castro,Infanta Cristina,Iñaki Urdangarin,Francisco Camps,Jaume Matas,Florentino Pérez,Villar Mir,Juan Miguel Villar Mir,Begoña Gómez,Álvaro García Ortiz,Fiscalía General del Estado,Pedro Horrach,CGPJ - Consejo General del Poder Judicial,Franquismo,Crímenes del franquismo,Transición,Adolfo Suárez,República,Monarquía,Monarquía española,Juan Carlos I,Islas Baleares,Comunidad Valenciana,Gabriel Le Senne]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un centenar de organizaciones firman un manifiesto contra "los 50 años de impunidad" tras la muerte de Franco]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/centenar-organizaciones-firman-manifiesto-50-anos-impunidad-muerte-franco_1_12628142.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2aa74274-6a7a-4231-8d3f-1f2a0aaad787_16-9-discover-aspect-ratio_default_1126463.jpg" width="796" height="448" alt="Un centenar de organizaciones firman un manifiesto contra &quot;los 50 años de impunidad&quot; tras la muerte de Franco"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El texto, impulsado por la Coordinadora estatal de apoyo a la Querella Argentina (CEAQUA) y presentado este miércoles a los partidos políticos, denuncia que después de 1975 "el poder se mantuvo en las mismas manos sin depuración" y derivó en que no se hayan juzgado los crímenes franquistas
</p><p class="subtitle">El Constitucional certifica que los crímenes del franquismo no se investigarán pese a ley de Memoria
</p></div><p class="article-text">
        Medidas legislativas para &ldquo;poner fin a la impunidad&rdquo; de los cr&iacute;menes franquistas. Es la petici&oacute;n que han lanzado las m&aacute;s de 100 organizaciones firmantes de un manifiesto que han presentado este mi&eacute;rcoles a los partidos pol&iacute;ticos en el Congreso. Aprovechando que este a&ntilde;o se cumple medio siglo de la muerte de Franco y de los &uacute;ltimos fusilamientos que orden&oacute; una semana como esta pero de 1975, el texto denuncia que &ldquo;el poder se mantuvo en las mismas manos sin depuraci&oacute;n&rdquo;, el mismo, asegura, que &ldquo;construy&oacute; <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/crimenes-franquismo-topan-muro-seguimos-derecho-justicia-49-anos-despues_1_11641978.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un muro de impunidad</a>&rdquo; frente a los fusilamientos, las detenciones, la tortura, el trabajo forzado o las desapariciones durante m&aacute;s de 40 a&ntilde;os de dictadura.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El sistema de impunidad construido por los tres poderes del Estado tras la muerte de Franco se ha mantenido b&aacute;sicamente hasta hoy en d&iacute;a&rdquo;, sostienen los firmantes, que hacen referencia al mantenimiento de la Ley de Amnist&iacute;a o la Ley de Secretos Oficiales, de la que actualmente el Congreso <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/historiadores-miran-prudencia-secretos-franquismo-valioso-quedar_1_12483202.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tramita una reforma</a>. Tambi&eacute;n apuntan a que las pol&iacute;ticas de memoria hist&oacute;rica est&aacute;n &ldquo;m&aacute;s orientadas a reconocimientos institucionales&rdquo; que a &ldquo;facilitar el acceso a la justicia&rdquo; y censuran que el poder judicial &ldquo;se niegue reiteradamente a investigar y enjuiciar los cr&iacute;menes contra la humanidad cometidos&rdquo; durante el franquismo.
    </p><p class="article-text">
        El manifiesto, impulsado por la Coordinadora estatal de apoyo a la Querella Argentina (CEAQUA), lo rubrican entidades memorialistas y de derechos humanos como la Asociaci&oacute;n para la Recuperaci&oacute;n de la Memoria Hist&oacute;rica de varias localidades, la de Memoria Militar Democr&aacute;tica o La Comuna, a las que se suman sindicatos, entre ellos CCOO y UGT. A la presentaci&oacute;n del texto en las escalinatas del Congreso han acudido representantes de ERC, Sumar, Bildu, Podemos y el BNG. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1700676-f688-4c12-97ec-87d75176cf68_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1700676-f688-4c12-97ec-87d75176cf68_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1700676-f688-4c12-97ec-87d75176cf68_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1700676-f688-4c12-97ec-87d75176cf68_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1700676-f688-4c12-97ec-87d75176cf68_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1700676-f688-4c12-97ec-87d75176cf68_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b1700676-f688-4c12-97ec-87d75176cf68_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Varios representantes de los partidos políticos con miembros de organizaciones firmantes."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Varios representantes de los partidos políticos con miembros de organizaciones firmantes.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Seguir manteniendo pol&iacute;ticas de impunidad que impiden la investigaci&oacute;n de los cr&iacute;menes franquistas resulta incompatible con pol&iacute;ticas de regeneraci&oacute;n democr&aacute;tica&rdquo;, reza el texto, que pone sobre la mesa &ldquo;la inadmisi&oacute;n&rdquo; de 115 querellas presentadas en Espa&ntilde;a por este tipo de hechos en los &uacute;ltimos a&ntilde;os. Este ha sido el <em>modus operandi</em> habitual, hasta el punto que la &uacute;nica causa penal abierta contra el franquismo que ha permanecido viva ha sido la argentina. Sin embargo, este verano una jueza de Elda (Alicante) <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/martin-villa-jueza-responsable-franquismo-respondera-banquillo-crimenes_1_12388472.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">imput&oacute; al exministro Rodolfo Mart&iacute;n Villa</a> junto a un polic&iacute;a por la muerte en 1976 de Te&oacute;filo del Valle. Si nada cambia, ambos tendr&aacute;n que declarar el pr&oacute;ximo noviembre.
    </p><p class="article-text">
        La citaci&oacute;n es una ins&oacute;lita grieta en el muro de impunidad que denuncian las organizaciones porque &ldquo;sistem&aacute;ticamente&rdquo; las querellas son &ldquo;desestimadas&rdquo; con argumentos como la Ley de Amnist&iacute;a, la prescripci&oacute;n de los delitos y el principio de legalidad. Una triada que en la pr&aacute;ctica ha impedido que los responsables de alguno de aquellos hechos se sienten en el banquillo. &ldquo;Ni el Gobierno ni Congreso han promovido reformas legales que permitan superar el actual marco de impunidad. Adem&aacute;s, el Tribunal Constitucional <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/constitucional-certifica-crimenes-franquismo-no-investigaran-pese-ley-memoria_1_11465585.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ha establecido recientemente</a> que la vigente Ley de Memoria Democr&aacute;tica no habilita a los jueces para investigar estos cr&iacute;menes&rdquo;, a&ntilde;aden desde CEAQUA.
    </p><p class="article-text">
        Por ello, las organizaciones firmantes hacen un llamamiento a los partidos pol&iacute;ticos, a los que reclaman entre otras cosas la modificaci&oacute;n de la Ley de Amnist&iacute;a de 1977 o la modificaci&oacute;n del C&oacute;digo Penal para introducir el principio de legalidad internacional, algo que ha sido rechazado en el Congreso <a href="https://www.eldiario.es/politica/psoe-derechas-tumban-reforma-codigo-penal-juzgar-crimenes-franquismo_1_8832942.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en varias ocasiones.</a> Por otro lado, frente al recelo que entre historiadores y asociaciones produjo la nueva Ley de Secretos Oficiales presentada por el Gobierno, piden una &ldquo;acorde a los principios democr&aacute;ticos de transparencia&rdquo; y tambi&eacute;n una censo sobre violaciones de derechos humanos en el franquismo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Marta Borraz]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/centenar-organizaciones-firman-manifiesto-50-anos-impunidad-muerte-franco_1_12628142.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 24 Sep 2025 11:14:31 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2aa74274-6a7a-4231-8d3f-1f2a0aaad787_16-9-discover-aspect-ratio_default_1126463.jpg" length="65656" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2aa74274-6a7a-4231-8d3f-1f2a0aaad787_16-9-discover-aspect-ratio_default_1126463.jpg" type="image/jpeg" fileSize="65656" width="796" height="448"/>
      <media:title><![CDATA[Un centenar de organizaciones firman un manifiesto contra "los 50 años de impunidad" tras la muerte de Franco]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2aa74274-6a7a-4231-8d3f-1f2a0aaad787_16-9-discover-aspect-ratio_default_1126463.jpg" width="796" height="448"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Franquismo,Dictadura franquista,Congreso de los Diputados,Crímenes del franquismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Ferroviaris contra Franco: la història silenciada dels obrers que van aturar els trens per defensar Mallorca del feixisme]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/ferroviaris-franco-historia-silenciada-dels-obrers-aturar-els-trens-per-defensar-mallorca-feixisme_1_12617708.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f0f3ab23-57d9-4c59-a7c6-61b9542804ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Ferroviaris contra Franco: la història silenciada dels obrers que van aturar els trens per defensar Mallorca del feixisme"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Entre el 19 i el 20 de juliol de 1936, els treballadors van dur a terme una acció breu però suficient per posar problemes al bàndol franquista, que necessitava els combois per transportar tropes i presoners i assegurar els subministraments. La majoria dels vaguistes van ser depurats, empresonats o assassinats</p><p class="subtitle">L'alcalde republicà que es va enfrontar als militars franquistes i va acabar en un camp de concentració
</p></div><p class="article-text">
        L'estiu del 1936, quan el cop militar contra la Segona Rep&uacute;blica es va estendre per Espanya i Mallorca va quedar sota control revoltat, un col&middot;lectiu de treballadors va decidir plantar cara als insurgents protagonitzant una de les resist&egrave;ncies m&eacute;s decidides contra l'aven&ccedil; del feixisme a l'illa. Van ser els empleats del ferrocarril els qui, en un context de repressi&oacute; fulminant, es van organitzar en una vaga que per a molts suposaria l'assassinat i la repres&agrave;lia: l'aparell franquista va emprendre una depuraci&oacute; sistem&agrave;tica fruit de la qual una quarta part de la plantilla -gaireb&eacute; 200 dels seus 800 treballadors- va quedar aniquilada o marcada per la viol&egrave;ncia en els primers mesos de la contesa.
    </p><p class="article-text">
        Ho documenta la historiadora i arxivera Maria Ant&ograve;nia Fern&aacute;ndez Piz&agrave; al seu estudi <em>La Companyia dels Ferrocarrils de Mallorca durant la Guerra Civil: la seva contribuci&oacute; a la defensa passiva de l'illa</em>, en qu&egrave; explica el destacat pes que van tenir els ferroviaris tant en el moviment obrer com en la defensa de Mallorca acabat d'esclatar el conflicte b&egrave;l&middot;lic. 
    </p><p class="article-text">
        Entre el 19 i el 20 de juliol de 1936, els trens de l'illa van quedar paralitzats en una acci&oacute; breu per&ograve; suficient per a posar en dificultats el b&agrave;ndol franquista, que necessitava controlar la xarxa ferrovi&agrave;ria de l'illa per transportar tropes i presoners i assegurar els subministraments. Va ser, com remarca la investigadora, &ldquo;el pitjor maldecap&rdquo; dels militars franquistes en els primers moments de la guerra. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El 19 i 20 de juliol de 1936, els trens de l&#039;illa van quedar paralitzats en una acció breu però suficient per a posar en destrets el bàndol franquista, que necessitava controlar la xarxa ferroviària de l&#039;illa per a transportar tropes i presoners i assegurar els subministraments
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tot i aix&ograve;, la derrota del moviment obrer a l'illa va tenir conseq&uuml;&egrave;ncies devastadores i els ferroviaris van pagar un preu especialment alt. D'acord amb les indagacions efectuades per la historiadora, 78 persones (el 10% del personal) van ser assassinades o acomiadades i 102 m&eacute;s (el 13%) van ser assenyalades, investigades i apartades. La Companyia dels Ferrocarrils de Mallorca es va convertir en un espai de control ferri, on qualsevol sospita de simpatia republicana o de milit&agrave;ncia sindical era suficient per perdre la feina o la vida. A nivell estatal, <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/gobierno-homenaje-ferroviarios-victimas-franquismo_1_1828823.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la repressi&oacute; franquista es va acarnissar amb prop de 83.000 professionals</a>, sotmesos tots ells a sancions, pres&oacute;, exili, internament en camps nazis i penes de mort. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/04a80ad2-8d13-4e13-ba1a-385c1cd4b5ac_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/04a80ad2-8d13-4e13-ba1a-385c1cd4b5ac_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/04a80ad2-8d13-4e13-ba1a-385c1cd4b5ac_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/04a80ad2-8d13-4e13-ba1a-385c1cd4b5ac_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/04a80ad2-8d13-4e13-ba1a-385c1cd4b5ac_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/04a80ad2-8d13-4e13-ba1a-385c1cd4b5ac_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/04a80ad2-8d13-4e13-ba1a-385c1cd4b5ac_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cartell del sindicat estatal de ferroviaris (1936)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cartell del sindicat estatal de ferroviaris (1936)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El mapa ferroviari que va modernitzar Mallorca</strong></h2><p class="article-text">
        Des del 1875, el ferrocarril havia impulsat la modernitzaci&oacute; de Mallorca. D'acord amb les investigacions dutes a terme pel doctor en Hist&ograve;ria Econ&ograve;mica per la UIB Ramon Molina -recollides per Fern&aacute;ndez al seu estudi-, el primer ter&ccedil; del segle XX va ser, de fet, el moment de m&agrave;xima esplendor del sector: l'illa comptava amb una important xarxa ferrovi&agrave;ria que enlla&ccedil;ava els principals pobles de l'illa. Amb una extensi&oacute; de 281 km, el mapa ferroviari va assolir una densitat de 12,95 km quadrats, molt superior a la mitjana peninsular. En cinquanta anys, el tren havia aconseguit un gran &egrave;xit social i comercial amb la connexi&oacute; de m&eacute;s de 40 estacions.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El primer terç del segle XX va ser el moment de màxima esplendor del ferrocarril a Mallorca: l&#039;illa comptava amb una important xarxa ferroviària que enllaçava els principals pobles de l&#039;illa. Amb una extensió de 281 km, el mapa ferroviari va aconseguir una densitat de 12,95 km quadrats, molt superior a la mitjana peninsular
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        No obstant aix&ograve;, la compet&egrave;ncia del transport per carretera, molt m&eacute;s r&agrave;pid i flexible, i el fet que la ind&uacute;stria tradicional de Mallorca an&eacute;s a poc a poc perdent pes en favor del turisme, que r&agrave;pidament esdevindria el principal motor econ&ograve;mic de l'illa, van provocar que el transport ferroviari acab&eacute;s sent un mitj&agrave; de transport residual. Quan va esclatar la guerra, el ferrocarril es trobava en una situaci&oacute; prec&agrave;ria, afectada pel tancament de l&iacute;nies com la d'Alar&oacute; i una severa crisi econ&ograve;mica. Davant d'aix&ograve;, els ferroviaris, que comptaven amb una forta implantaci&oacute; sindical, eren en aquests moments un col&middot;lectiu habituat a defensar els seus drets en un clima laboral de conflictivitat creixent que va propiciar la presa d'una gran consci&egrave;ncia de classe. El ferrocarril no era nom&eacute;s una infraestructura de transport aquells anys, sin&oacute; tamb&eacute; un camp de batalla pol&iacute;tic i social. Per aix&ograve;, quan es va desfermar el cop, subratlla l'autora, &ldquo;van emprendre una iniciativa que, per a molts, seria su&iuml;cida: oposar-se mitjan&ccedil;ant una vaga&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d0c9aa47-11d5-404e-8c57-3bdf5d5d1f55_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d0c9aa47-11d5-404e-8c57-3bdf5d5d1f55_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d0c9aa47-11d5-404e-8c57-3bdf5d5d1f55_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d0c9aa47-11d5-404e-8c57-3bdf5d5d1f55_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d0c9aa47-11d5-404e-8c57-3bdf5d5d1f55_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d0c9aa47-11d5-404e-8c57-3bdf5d5d1f55_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d0c9aa47-11d5-404e-8c57-3bdf5d5d1f55_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Diversos mestres d&#039;obres i enginyers durant la visita, als anys trenta, a les obres del projecte de doble via de la línia Palma-Inca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Diversos mestres d&#039;obres i enginyers durant la visita, als anys trenta, a les obres del projecte de doble via de la línia Palma-Inca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Aix&iacute;, tot just un dia despr&eacute;s que l'aixecament militar s'estengu&eacute;s per Espanya, la plantilla dels ferrocarrils va iniciar l'atur en un gest de solidaritat amb el Govern leg&iacute;tim de la Rep&uacute;blica i en un intent de desestabilitzar el pla militar dels revoltats, que necessitaven els trens per moure tropes i assegurar el control de l'illa. Els ferroviaris no es van limitar a abandonar els seus llocs de treball: es van organitzar per custodiar les instal&middot;lacions, vigilar els trens i evitar que els colpistes els poguessin fer servir amb llibertat. Molts van participar en els comit&egrave;s obrers que van sorgir de manera espont&agrave;nia, seguint la din&agrave;mica d'autoorganitzaci&oacute; que es replicava a altres zones del pa&iacute;s on la resist&egrave;ncia republicana tenia m&eacute;s for&ccedil;a.
    </p><h2 class="article-text"><strong>L'estaci&oacute; de Palma, el punt neur&agrave;lgic de la protesta</strong></h2><p class="article-text">
        Convocada pels sectors d'esquerra com a resposta a la insurrecci&oacute; a Barcelona, la vaga va aconseguir en un primer moment paralitzar Palma, amb el sector de transports esdevenint el m&eacute;s afectat, seguit per les f&agrave;briques. L'estaci&oacute; de tren de la capital balear es va erigir aix&iacute; en un punt neur&agrave;lgic de la protesta: hi van confluir ferroviaris, tramviaris i obrers que exigien resistir al cop.
    </p><p class="article-text">
        Davant d'aquesta situaci&oacute;, el nou governador civil, Luis Garc&iacute;a Ruiz, immediatament, va actuar amb contund&egrave;ncia, detenint i amena&ccedil;ant de mort els promotors de la vaga. Tot i aix&ograve;, i fins i tot despr&eacute;s que el recent proclamat comandant militar de Balears Manuel Goded declar&eacute;s l'estat de guerra a les illes i assum&iacute;s el control absolut de Mallorca i Eivissa, els ferroviaris van aconseguir mantenir la protesta durant diversos dies aprofitant el pes estrat&egrave;gic que tenien en el transport, tal com recorda Molina.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/adf40ff4-43ec-4ef5-bb8d-ca191e574beb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/adf40ff4-43ec-4ef5-bb8d-ca191e574beb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/adf40ff4-43ec-4ef5-bb8d-ca191e574beb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/adf40ff4-43ec-4ef5-bb8d-ca191e574beb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/adf40ff4-43ec-4ef5-bb8d-ca191e574beb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/adf40ff4-43ec-4ef5-bb8d-ca191e574beb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/adf40ff4-43ec-4ef5-bb8d-ca191e574beb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Diversos treballadors durant la construcció d&#039;un túnel a les vies que comunicaven el municipi d&#039;Inca amb Sa Pobla i Manacor"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Diversos treballadors durant la construcció d&#039;un túnel a les vies que comunicaven el municipi d&#039;Inca amb Sa Pobla i Manacor                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La repressi&oacute; va ser immediata i brutal -amb l'ex&egrave;rcit i la Gu&agrave;rdia Civil r&agrave;pidament alineats amb els revoltats-, per&ograve; durant dos dies els ferroviaris van mantenir el pols, resistint-se a tornar a la feina i mostrant que, malgrat l'a&iuml;llament de Mallorca, la seva voluntat passava per plantar cara al feixisme. Els vaguistes, no obstant, van comen&ccedil;ar a ser fortament pressionats pel general Garc&iacute;a Ruiz, que des de la premsa local arengava els treballadors a reprendre el servei &ldquo;en benefici del p&uacute;blic i d'ells mateixos&rdquo;. Les detencions i les repres&agrave;lies van comen&ccedil;ar a succeir-se, amb especial duresa contra els que havien tingut responsabilitats sindicals els mesos anteriors, com els ferroviaris lligats a la UGT. La pressi&oacute; militar va acabar sent insostenible: la pres&egrave;ncia de soldats a l'estaci&oacute; de Palma i als dip&ograve;sits de tramvies va dissuadir molts treballadors de continuar l'atur i la circulaci&oacute; de trens va tornar de manera progressiva a la 'normalitat'.
    </p><p class="article-text">
        La majoria dels vaguistes van ser depurats, empresonats o assassinats. El que va comen&ccedil;ar com un acte de resist&egrave;ncia col&middot;lectiva en defensa de la Rep&uacute;blica es va convertir en el pretext per dur a terme una onada de persecuci&oacute; pol&iacute;tica i d'aniquilaci&oacute; de bona part del moviment obrer ferroviari mallorqu&iacute;. Les autoritats militars van obrir expedients contra tots aquells que no es van presentar als seus llocs els dies 20 i 21 de juliol, investigant fins i tot els qui s'havien absentat per por o inseguretat.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La majoria dels vaguistes van ser depurats, empresonats o assassinats. El que va començar com un acte de resistència col·lectiva en defensa de la República es va convertir en el pretext per a dur a terme una ona de persecució política i d&#039;anihilació de bona part del moviment obrer ferroviari mallorquí
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El l&iacute;der sindical Miquel Femenias Mas, president del Consell Obrer Ferroviari de Mallorca, va ser assassinat pels colpistes el 1936. Aquest mateix any, els revoltats tamb&eacute; van treure la vida a l'administratiu ferroviari Antoni Tom&agrave;s Prats, pertanyent al Partit Socialista i qui havia estat jugador de futbol amb l'equip Alfons XIII:&nbsp;la nit del 9 al 10 d'agost d'aquest any el van matar a tirs en la carretera de S&oacute;ller.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8625d09b-b642-46ae-960d-d448c58eeb4e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8625d09b-b642-46ae-960d-d448c58eeb4e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8625d09b-b642-46ae-960d-d448c58eeb4e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8625d09b-b642-46ae-960d-d448c58eeb4e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8625d09b-b642-46ae-960d-d448c58eeb4e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8625d09b-b642-46ae-960d-d448c58eeb4e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8625d09b-b642-46ae-960d-d448c58eeb4e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fotografia aèria de Palma a finals dels anys cinquanta, amb les vies de tren que comunicaven amb el port"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fotografia aèria de Palma a finals dels anys cinquanta, amb les vies de tren que comunicaven amb el port                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Les depuracions es van formalitzar en expedients judicials. El jutge especial Francisco de Bonilla va certificar el setembre de 1936 que, dels 713 agents amb qu&egrave; comptava la Companyia de Ferrocarrils de Mallorca el 31 juliol de 1936, van ser acomiadats 58, mentre que 94 van ser &ldquo;corregits amb advert&egrave;ncia d'expulsi&oacute;&rdquo;. Segons l'historiador David Ginard, les depuracions van continuar: nom&eacute;s a l'ap&egrave;ndix de Mem&ograve;ria Civil figuren un total de 206 ferroviaris depurats, entre els treballadors del ferrocarril i els del tramvia. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una hist&ograve;ria silenciada durant d&egrave;cades</strong></h2><p class="article-text">
        Mentrestant, la circulaci&oacute; de trens es va convertir durant la guerra en un element essencial per sostenir la rereguarda i, despr&eacute;s de cada combat, es treballava amb urg&egrave;ncia per restablir les comunicacions. Amb aix&ograve;, es va construir una complexa xarxa de refugis subterranis i el subs&ograve;l de l'estaci&oacute; de Palma es va convertir en un laberint de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/bunker-vecinos-construyeron-manos-guerra-civil-sorpresa-oculta-80-anos-destapada-obras_1_12055389.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">galeries destinades a garantir la resist&egrave;ncia davant dels atacs aeris</a>. El t&uacute;nel de la l&iacute;nia que unia el centre de la ciutat amb el port es va erigir en el refugi antiaeri m&eacute;s gran de la ciutat, mentre que altres espais, com el Pont d'Inca, van ser refor&ccedil;ats davant l'amena&ccedil;a d'atacs per la seva proximitat a instal&middot;lacions militars.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La circulació de trens es va convertir durant la guerra en un element essencial per a sostenir la rereguarda i, després de cada combat, es treballava amb urgència per a restablir les comunicacions. Al costat d&#039;això, es va construir una complexa xarxa de refugis subterranis per a garantir la resistència davant els atacs aeris
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La pr&ograve;pia contesa i l'escassetat de combustibles van donar un respir temporal al sector i, durant els anys que es van prolongar el conflicte i la postguerra, la situaci&oacute; del ferrocarril va millorar gr&agrave;cies a la limitaci&oacute; dels vehicles de motor, recuperant el volum de mercaderies i fins i tot el nombre de viatgers.
    </p><p class="article-text">
        Durant d&egrave;cades, la mem&ograve;ria dels treballadors del ferrocarril va quedar soterrada. El relat oficial parlava de la &ldquo;normalitzaci&oacute;&rdquo; del servei ferroviari despr&eacute;s del cop, per&ograve; ometia que aquesta normalitat es va construir sobre acomiadaments, presons i sang. La hist&ograve;ria de com els treballadors del tren es van organitzar per defensar la legalitat republicana i es van atrevir a desafiar el feixisme amb prou feines va circular en &agrave;mbits familiars i sindicals. Nom&eacute;s les investigacions posteriors han perm&egrave;s recuperar una part d'aquesta mem&ograve;ria. Tot i que els ferroviaris de Mallorca no van poder evitar la consolidaci&oacute; del feixisme a l'illa amb la seva vaga, el seu gest va ser molt m&eacute;s que un acte fallit: amb la seva protesta van demostrar que, fins i tot en un dels territoris m&eacute;s controlats pels colpistes, hi va haver els que van estar disposats a jugar-se tot per la democr&agrave;cia i per la Rep&uacute;blica.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/ferroviaris-franco-historia-silenciada-dels-obrers-aturar-els-trens-per-defensar-mallorca-feixisme_1_12617708.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 22 Sep 2025 08:26:48 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f0f3ab23-57d9-4c59-a7c6-61b9542804ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="230007" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f0f3ab23-57d9-4c59-a7c6-61b9542804ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="230007" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Ferroviaris contra Franco: la història silenciada dels obrers que van aturar els trens per defensar Mallorca del feixisme]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f0f3ab23-57d9-4c59-a7c6-61b9542804ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Franquismo,Víctimas del franquismo,Crímenes del franquismo,Guerra Civil Española,Segunda República,Ferrocarriles,Trabajadores,Huelgas,Memoria Histórica,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
