<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Crímenes del franquismo]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/crimenes-del-franquismo/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Crímenes del franquismo]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1006985/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[La derogación de la Ley de Memoria Democrática también perjudica a la infancia y la juventud]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/derogacion-ley-memoria-democratica-perjudica-infancia-juventud_132_13480167.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/123f3b5f-bdec-4327-af94-809f202013ed_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x639y153.jpg" width="1200" height="675" alt="La derogación de la Ley de Memoria Democrática también perjudica a la infancia y la juventud"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La memoria democrática no es únicamente una política de reparación hacia quienes sufrieron la Guerra Civil o la dictadura franquista; también es una herramienta educativa y social</p><p class="subtitle">Una investigación saca a la luz los 73 lugares de la represión franquista en Balears: “Éramos 'gentuza' sin valor”</p></div><p class="article-text">
        El Govern balear ha alegado ante el Tribunal Constitucional que derogar la ley de memoria es leg&iacute;timo y que las v&iacute;ctimas no quedan desamparadas porque otras leyes las protegen. Y adem&aacute;s con esta declaraci&oacute;n el Govern demuestra varias cosas: ignorancia, sectarismo, inutilidad, crueldad y que no va a trabajar por la cohesi&oacute;n social en las Illes Balears.
    </p><p class="article-text">
        Cuando se habla de la derogaci&oacute;n de la Ley de Memoria y Reconocimiento Democr&aacute;ticos de las Illes Balears, el debate suele centrarse en la pol&iacute;tica, en las v&iacute;ctimas del franquismo o en el enfrentamiento ideol&oacute;gico entre partidos. Sin embargo, existe una dimensi&oacute;n mucho menos visible y extraordinariamente importante: el impacto que esta decisi&oacute;n puede tener sobre los ni&ntilde;os, las ni&ntilde;as y las personas adolescentes.
    </p><p class="article-text">
        La memoria democr&aacute;tica no es &uacute;nicamente una pol&iacute;tica de reparaci&oacute;n hacia quienes sufrieron la Guerra Civil o la dictadura franquista. Tambi&eacute;n es una herramienta educativa y social que ayuda a las nuevas generaciones a comprender qui&eacute;nes son, de d&oacute;nde vienen y cu&aacute;les son los valores sobre los que se construye una sociedad democr&aacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        Los ni&ntilde;os, las ni&ntilde;as y los adolescentes tienen derecho a conocer la historia de su comunidad y de sus familias. Para muchos de ellos, las consecuencias de la represi&oacute;n franquista no son una realidad lejana. Existen familias que todav&iacute;a buscan respuestas sobre familiares desaparecidos, exiliados o perseguidos y que siguen esperando reconocimiento institucional.
    </p><p class="article-text">
        La memoria democr&aacute;tica cumple adem&aacute;s una funci&oacute;n fundamental en la construcci&oacute;n de la identidad personal. El conocimiento de los propios or&iacute;genes y de la historia familiar favorece el bienestar emocional, el sentido de pertenencia y la autoestima.
    </p><p class="article-text">
        La derogaci&oacute;n de las leyes de memoria democr&aacute;tica tiene tambi&eacute;n consecuencias directas en el &aacute;mbito educativo. Sin una protecci&oacute;n legislativa clara, los contenidos relacionados con la represi&oacute;n franquista, los derechos humanos o la transici&oacute;n democr&aacute;tica corren el riesgo de depender de la voluntad individual del profesorado.
    </p><p class="article-text">
        Esto significa que miles de alumnos podr&iacute;an finalizar su escolarizaci&oacute;n sin comprender c&oacute;mo se perdi&oacute; la democracia en Espa&ntilde;a, cu&aacute;les fueron las consecuencias de la dictadura o por qu&eacute; los derechos y libertades actuales son conquistas que deben protegerse.
    </p><p class="article-text">
        La memoria democr&aacute;tica act&uacute;a adem&aacute;s como una vacuna frente a la desinformaci&oacute;n. En una &eacute;poca marcada por las redes sociales y la circulaci&oacute;n de discursos extremistas, la educaci&oacute;n hist&oacute;rica proporciona herramientas para identificar la manipulaci&oacute;n, los mensajes de odio y las posiciones antidemocr&aacute;ticas.
    </p><p class="article-text">
        Desde Esquerra Unida de las Illes Balears se defiende que educar en memoria democr&aacute;tica no busca imponer una ideolog&iacute;a, sino formar ciudadanos capaces de reconocer las vulneraciones de derechos humanos y comprender los riesgos del autoritarismo.
    </p><p class="article-text">
        Los testimonios de las v&iacute;ctimas y las visitas a espacios de memoria poseen un enorme potencial educativo. Permiten desarrollar empat&iacute;a, sensibilidad hacia el sufrimiento ajeno y compromiso con los valores democr&aacute;ticos.
    </p><p class="article-text">
        Por todo ello, la derogaci&oacute;n de la Ley de Memoria Democr&aacute;tica no afecta &uacute;nicamente a quienes vivieron la dictadura o a sus descendientes directos. Tambi&eacute;n afecta a quienes est&aacute;n creciendo hoy, a la calidad de la educaci&oacute;n que reciben y a la fortaleza de los valores democr&aacute;ticos con los que construir&aacute;n el futuro.
    </p><p class="article-text">
        La memoria democr&aacute;tica no es una cuesti&oacute;n del pasado. Es una inversi&oacute;n en la infancia, en la juventud y en la salud democr&aacute;tica de las generaciones que alg&uacute;n d&iacute;a tendr&aacute;n la responsabilidad de defender las libertades de todos.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[José María García García]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/derogacion-ley-memoria-democratica-perjudica-infancia-juventud_132_13480167.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 02 Sep 2026 15:00:02 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/123f3b5f-bdec-4327-af94-809f202013ed_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x639y153.jpg" length="100110" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/123f3b5f-bdec-4327-af94-809f202013ed_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x639y153.jpg" type="image/jpeg" fileSize="100110" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La derogación de la Ley de Memoria Democrática también perjudica a la infancia y la juventud]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/123f3b5f-bdec-4327-af94-809f202013ed_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x639y153.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Franquismo,Crímenes del franquismo,Víctimas del franquismo,Fosas del franquismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Una investigació treu a la llum els 73 llocs de la repressió franquista a Balears: "Érem 'gentussa' sense valor"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/investigacio-treu-llum-els-73-llocs-repressio-franquista-balears-erem-gentussa-sense_1_13456454.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/33ac54f8-3e24-46bf-b35c-05c683753ec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1837y1498.jpg" width="1200" height="675" alt="Una investigació treu a la llum els 73 llocs de la repressió franquista a Balears: &quot;Érem &#039;gentussa&#039; sense valor&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un nou estudi identifica una xarxa de presons, camps de concentració i espais habilitats molt més extensa del que ha arribat a la memòria col·lectiva i recupera dibuixos, cartes i altres rastres dels presos</p><p class="subtitle">El PP treu del calaix els 15 informes inèdits que mantenia 'ocults' sobre la repressió franquista a les Balears</p></div><p class="article-text">
        Jaume Serra Cardell no t&eacute; prou paper per escriure a la seva fam&iacute;lia, aix&iacute; que busca un altre suport: la roba. Acaba omplint de paraules la tela de l'esquena de dues camises. No &eacute;s l'&uacute;nic que acut a les formes m&eacute;s inimaginables de deixar const&agrave;ncia del que passa rere els murs de la Pres&oacute; Provincial de Palma. Ricardo Ordinas Fuster, a m&eacute;s d'escriure sobre el seu tancament, ho dibuixa. Per fer-ho, utilitza petits trossos de paper de fumar que li fa arribar la seva fam&iacute;lia. En un d'ells identifica pel seu nom els presos que comparteixen l'espai i deixa const&agrave;ncia de la distribuci&oacute; de la cel&middot;la. El que sembla una escena quotidiana acaba convertida en una radiografia del massificaci&oacute;, amb noms i cossos encaixats en un espai m&iacute;nim.
    </p><p class="article-text">
        Julio L&oacute;pez Bermejo, per la seva banda, aprofita els documents que t&eacute; a m&agrave; a les oficines de la pres&oacute;, on es troba destinat, i utilitza els seus revessos per dibuixar, convertint-los en un suport clandest&iacute;. De sobte, comencen a florir desenes de caricatures tant dels seus companys com dels guardes i els capellans, conformant una col&middot;lecci&oacute; improvisada que, molt de temps despr&eacute;s, permetr&agrave; recuperar els rostres dels qui van compartir aquella vida penitenci&agrave;ria. Joan Cort&egrave;s C&agrave;naves far&agrave; una cosa semblant a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/horrores-carcel-franquista-can-mir-tenia-suerte-moria_1_9220290.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Can Mir, una de les presons m&eacute;s fosques i tr&agrave;giques de l'&egrave;poca</a>, reproduint tamb&eacute; l'interior del recinte.  
    </p><p class="article-text">
        S&oacute;n petits gestos de resist&egrave;ncia enfront d'un sistema que intenta controlar fins a l'&uacute;ltima paraula que surt de les presons franquistes de Mallorca. En elles, fins i tot una pe&ccedil;a de roba pot convertir-se en una via clandestina de comunicaci&oacute; amb l'exterior. Les cartes estan censurades, els presos tenen limitat quan i quant poden escriure i qualsevol missatge considerat inconvenient pot ser destru&iuml;t. Per aix&ograve; busquen escletxes: amaguen notes al coll de les camises, entre els plecs dels pantalons o als cinturons, dibuixen en papers destinats a altres usos i aprofiten qualsevol superf&iacute;cie que pugui sobreviure als murs de la pres&oacute;.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&#039;Un llençol recossegut&#039;: una de les cartes escrites per Jaume Serra Cardell, mostrada en una exposició a Casa de Amèrica (Madrid) dedicada a l&#039;exili espanyol"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &#039;Un llençol recossegut&#039;: una de les cartes escrites per Jaume Serra Cardell, mostrada en una exposició a Casa de Amèrica (Madrid) dedicada a l&#039;exili espanyol                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Són petits gestos de resistència davant un sistema que intenta controlar fins a l&#039;última paraula que surt de les presons franquistes de Mallorca. En elles, fins i tot una peça de roba pot convertir-se en una via clandestina de comunicació amb l&#039;exterior</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        D&egrave;cades despr&eacute;s, aquells diminuts dibuixos, les cartes i els escrits sobre roba obren una finestra a una realitat que el r&egrave;gim franquista va intentar mantenir a l'altre costat dels murs i rescaten aspectes de la vida quotidiana que dif&iacute;cilment apareixen en els expedients administratius. S&oacute;n rastres m&iacute;nims, per&ograve; eloq&uuml;ents, que han recopilat els investigadors Manel Su&aacute;rez Salv&agrave; i Maria Eug&egrave;nia Jaume Esteva en un estudi sobre els llocs de la repressi&oacute; franquista a les Balears. Entre els documents conservats hi ha un dibuix d'Ordinas: est&agrave; datat el 29 d'agost de 1936, tot just unes setmanes despr&eacute;s del cop militar, i representa el pati de la Pres&oacute; Provincial de Palma.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dibuix del pati interior de la Presó Provincial realitzat per Ricardo Ordinas Fuster el 29 d&#039;agost de 1936"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dibuix del pati interior de la Presó Provincial realitzat per Ricardo Ordinas Fuster el 29 d&#039;agost de 1936                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>73 llocs per tancar els &ldquo;enemics&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La investigaci&oacute;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-treu-calaix-els-15-informes-inedits-mantenia-ocults-repressio-franquista-les-balears_1_13364992.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">encarregada pel Govern durant la passada legislatura progressista</a>, recorda com van comen&ccedil;ar els empresonaments sistem&agrave;tics de Mallorca despr&eacute;s de l'al&ccedil;ament feixista de juliol: no van ser una reacci&oacute; improvisada a l'esclat del cop, sin&oacute; que van respondre a una planificaci&oacute; pr&egrave;via, seguint les instruccions que el general Emilio Mola Vidal havia fixat el 25 de maig: &ldquo;Es tindr&agrave; en compte que l'acci&oacute; ha de ser en extrem violenta per reduir com m&eacute;s aviat millor l'enemic, que &eacute;s fort i ben organitzat. Sens dubte, seran empresonats tots els directius dels partits pol&iacute;tics, societats o sindicats no afectes al moviment, aplicant-los c&agrave;stigs exemplars a els dits individus per estrangular els moviments de rebel&middot;lia o vagues&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        A partir d'aquell moment, l'informe, de 366 p&agrave;gines, identifica fins a 73 llocs de reclosa i concentraci&oacute; de presos a l'arxip&egrave;lag -65 a Mallorca, quatre a Menorca, tres a Eivissa i un a Formentera- i mostra una xarxa molt m&eacute;s extensa del que suggereixen les presons que han quedat en la mem&ograve;ria col&middot;lectiva, com la de Can Mir. La ra&oacute; &eacute;s que no es tractava &uacute;nicament de presons: el r&egrave;gim va reutilitzar magatzems, convents, hospicis, hospitals, fortaleses, vaixells, edificis p&uacute;blics i altres espais per tancar aquells a qui considerava enemics. La mateixa arquitectura del sistema revela la improvisaci&oacute; com una caracter&iacute;stica del mateix: la majoria dels centres habilitats com a presons o camps de concentraci&oacute; van ser espais preexistents reutilitzats, a vegades mitjan&ccedil;ant expropiacions o lloguers a baix cost.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista de l&#039;antic magatzem de fustes Can Mir, reconvertit en presó franquista a mitjan 1936. En l&#039;actualitat, ocupen aquest mateix espai els actuals cinemes Augusta"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista de l&#039;antic magatzem de fustes Can Mir, reconvertit en presó franquista a mitjan 1936. En l&#039;actualitat, ocupen aquest mateix espai els actuals cinemes Augusta                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El règim franquista va reutilitzar magatzems, convents, hospicis, hospitals, fortaleses, vaixells, edificis públics i altres espais per tancar els qui considerava enemics</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Com documenten Su&aacute;rez i Jaume, l'empresonament no nom&eacute;s buscava a&iuml;llar f&iacute;sicament els presos. Tamb&eacute; pretenia convertir-los en paries socials. Heinz Kraschutzki, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/paradis-com-trampa-per-als-jueus-perseguits-pels-nazis-mallorca-ratera-dissidents-alemanys_1_12873071.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pacifista i antifeixista alemany</a>, recordava, per exemple, la humiliaci&oacute; que suposava rebre diaris dins la pres&oacute;. La lectura podia ser un entreteniment, per&ograve; tamb&eacute; els recordava di&agrave;riament com els presentava la propaganda del nou r&egrave;gim.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;&Eacute;rem 'gentussa' que no tenia cap valor&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Kraschutzki, autor de <em>Mem&ograve;ries a les presons de la Guerra Civil a Mallorca</em>, ho evocava aix&iacute;: &ldquo;Pod&iacute;em rebre peri&ograve;dics i no era una lectura agradable. Pod&iacute;em llegir p&agrave;gines i m&eacute;s p&agrave;gines de com 'els rojos', &eacute;s a dir, nosaltres, no &eacute;rem altra cosa que 'gentussa' que no tenia cap valor&rdquo;. En algunes ocasions, i assumint un gran risc, els presos aconseguien introduir a la pres&oacute; peri&oacute;dics republicans, una de les escasses vies que tenien per accedir a una informaci&oacute; distinta de la propaganda que difonia el nou r&egrave;gim.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Podíem rebre diaris i no era una lectura agradable. Podíem llegir pàgines i més pàgines de com &#039;els rojos&#039;, és a dir, nosaltres, no érem res més que &#039;gentussa&#039; que no tenia cap valor</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Heinz Kraschutzki</span>
                                        <span>—</span> Pacifista i antifeixista alemany
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La mateixa pres&oacute; es convertia aix&iacute; en un espai d'exclusi&oacute;. L'estudi explica que rebre una visita, un paquet de menjar o fins i tot una carta depenia que la direcci&oacute; consider&eacute;s que el pres acceptava les regles del nou Estat. Les fam&iacute;lies quedaven atrapades tamb&eacute; al voltant de les presons, despla&ccedil;ant-se per portar roba, menjar o qualsevol ajuda que pogu&eacute;s evitar que els seus familiars morissin de fam. 
    </p><p class="article-text">
        La Pres&oacute; Provincial de Palma resumeix aquesta precarietat. El 1936, l'augment de detinguts va obligar a utilitzar fins i tot la capella com a espai de reclusi&oacute;. Presos comuns i pol&iacute;tics van arribar a conviure aclaparats i els calabossos no tenien lavabos: els interns havien de fer servir grans recipients coneguts com a &ldquo;zambullos&rdquo;. Un informe posterior va descriure la &ldquo;p&uacute;trida olor i emanacions perjudicials&rdquo; provocada per aquelles condicions. A finals de 1941, hi havia 277 reclusos i prop d'un miler d'homes havien passat pel centre des del 1936. Deu van morir dins la pres&oacute; o durant el seu trasllat a l'Hospital Provincial, v&iacute;ctimes de la mala alimentaci&oacute;, les malalties, l'angoixa i la manca d'higiene.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Exterior de la Presó Provincial de Palma el 1960, amb l&#039;església dels Caputxins al fons"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Exterior de la Presó Provincial de Palma el 1960, amb l&#039;església dels Caputxins al fons                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Les &ldquo;nits tristes&rdquo; de Can Mir</strong></h2><p class="article-text">
        La imatge m&eacute;s brutal d'aquell sistema potser sigui la de Can Mir. El recinte no havia estat constru&iuml;t com a pres&oacute;: era un magatzem de fusta. La investigaci&oacute; actualitza les xifres d'aquell espai i permet dimensionar la magnitud delTheorem i les condicions en qu&egrave; foren reclosos els presos. Entre el 19 de juliol de 1936 i comen&ccedil;aments de 1941, hi passaren 2.081 homes i una dona. D'ells, 128 moriren v&iacute;ctimes de les anomenades &ldquo;tretes&rdquo; (&ldquo;sacas&rdquo;), altres 54 foren afusellats i deu moriren per malalties contretes durant el seu empresonament. En total, 192 homes no varen sobreviure al seu pas per la pres&oacute;, gaireb&eacute; el 10% dels reclusos. 
    </p><p class="article-text">
        Dins d'aquella nau, els presos amb prou feines podien sortir a l'exterior. Els qui aconseguien alguna feina -els coneguts com a &ldquo;peladors de patates&rdquo;- podien escombrar el pati, descarregar camions o treballar a la cuina. Era una de les escasses oportunitats per respirar aire lliure i, amb sort, intentar veure els seus familiars a l'altre costat de la tanca. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Entre el 19 de juliol de 1936 i principis de 1941, per Can Mir van passar 2.081 homes i una dona. D&#039;ells, 128 van morir víctimes de les anomenades &quot;tretes&quot; (&quot;sacas&quot;), altres 54 van ser afusellats i deu van morir per malalties contretes durant el seu empresonament</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de les poques imatges existents de l&#039;interior de la presó de Can Mir"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de les poques imatges existents de l&#039;interior de la presó de Can Mir                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El menjar tampoc arribava a Can Mir. El men&uacute; habitual estava compost per patates, moniatos, mongetes i algun os bullit. Els presos passaven fam i depenien dels paquets que enviaven les seves fam&iacute;lies. L'estudi explica que aquells paquets arribaven de vegades oberts i amb part del seu contingut desaparegut, fins al punt que els familiars van comen&ccedil;ar a enganxar a les caixes una llista del que havien introdu&iuml;t. En aquella pres&oacute;, a m&eacute;s, hi va haver moments en qu&egrave; fins i tot s'interrompia el subministrament d'aigua, especialment durant l'estiu. 
    </p><p class="article-text">
        Les &ldquo;tretes&rdquo; van seguir un patr&oacute; particularment sinistre. De nit, alg&uacute; entrava a la pres&oacute; i llegia una llista de noms. Als presos se'ls deia que serien posats en llibertat. Quan arribaven a la porta, en molts casos els lligaven les mans uns amb els altres amb filferro o manilles i els pujaven a un cami&oacute;. Alguns eren alliberats. Altres eren condu&iuml;ts cap a la mort. M&eacute;s de 300 persones van morir a conseq&uuml;&egrave;ncia d'aquestes sacs o &ldquo;tretes&rdquo;, segons l'estudi. Entre les presons de les quals van sortir presos per ser assassinats hi havia Can Mir, Bellver, Manacor i Can Sales. Quan van acabar les &ldquo;tretes&rdquo; generalitzades, el nou governador civil, V&iacute;ctor Ense&ntilde;at, va pronunciar una frase que va quedar associada a Can Mir: &ldquo;S'han acabat les nits tristes en aquesta casa&rdquo;. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un miler de dones entre quatre parets</strong></h2><p class="article-text">
        La repressi&oacute; va tenir tamb&eacute; un escenari espec&iacute;ficament femen&iacute;. Can Sales, antic hospici gestionat per les Germanetes dels Pobres, es va convertir des de 1940 en la Pres&oacute; Central de Dones de Palma i va comen&ccedil;ar a rebre internes procedents d'altres punts de l'Estat. El que havia comen&ccedil;at amb 31 dones repartides en dos dormitoris d'uns 66 metres quadrats va acabar convertint-se en un espai que va arribar a albergar al voltant d'un miler de recloses entre 1941 i 1942. L'alimentaci&oacute; es va tornar escassa i de mala qualitat i les malalties es van estendre entre les internes.  
    </p><p class="article-text">
        Algunes van ser tancades sense una acusaci&oacute; concreta. Altres van ser utilitzades com a &ldquo;hostatges&rdquo; per intentar localitzar familiars amagats. I cinc dones -Aurora Picornell, Catalina Flaquer, Maria Pascual Flaquer, Ant&ograve;nia Pascual Flaquer i Belarmina Gonz&aacute;lez- van ser tretes de Can Sales sota una ordre que formalment deia que quedaven &ldquo;en llibertat, a disposici&oacute;&rdquo; del governador civil. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/son-coletes-cementerio-mujeres-represaliadas-franquismo-albergo-restos-pasionaria-mallorca_1_13455325.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Poc despr&eacute;s van ser assassinades a Son Coletes</a>. El document que va ordenar aquella falsa alliberaci&oacute; conserva encara els seus cinc noms mecanografiats i la signatura del governador civil Mateu Torres Bestard. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A Can Sales, algunes dones van ser tancades sense una acusació concreta. Altres van ser utilitzades com a &quot;hostatges&quot; per intentar localitzar familiars amagats. I cinc preses -Aurora Picornell, Catalina Flaquer, Maria Pascual Flaquer, Antònia Pascual Flaquer i Belarmina González- van ser posades &quot;a disposició&quot; del governador civil. Poc després van ser assassinades</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Galeria del castell de Sant Felip (Maó)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Galeria del castell de Sant Felip (Maó)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un camp de concentraci&oacute; al costat del mar</strong></h2><p class="article-text">
        A Formentera, el tancament va adquirir una altra dimensi&oacute;. La col&ograve;nia penitenci&agrave;ria de La Savina va rebre entre 1940 i 1942 al voltant de 2.133 presos. Un mur de m&eacute;s de dos metres envoltava les instal&middot;lacions i fins i tot un filferro travessava la zona de mar per impedir les fugues. Els barracons estaven alineats al costat de la costa i les latrines consistien en simples barres de fusta: les deposicions queien a una canaleta que les condu&iuml;a directament a l'aigua.
    </p><p class="article-text">
        En total, 58 homes van morir all&agrave;. L'estudi assenyala que un percentatge elevat de les morts es va produir per tuberculosi i caqu&egrave;xia, &eacute;s a dir, per fam. La manca d'higiene, d'aigua potable i l'alimentaci&oacute; deficient van agreujar les malalties entre uns presos sotmesos a condemnes de llarga durada. D'aquell camp encara queden restes f&iacute;siques: part del mur, els terres d'alguns barracons, les canaletes que condu&iuml;en les deposicions des de les latrines fins al mar i dos pous d'aigua constru&iuml;ts pels mateixos presos, que encara conserven les inicials d'alguns. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A Formentera, el tancament va adquirir una altra dimensió. La colònia penitenciària de La Savina va rebre entre 1940 i 1942 al voltant de 2.133 presos. 58 homes hi van morir, molts d&#039;ells per tuberculosi i caquèxia, és a dir, per fam</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Aules i claustres convertits en presons</strong></h2><p class="article-text">
        La repressi&oacute;, per&ograve;, no es va quedar a les presons. Va sortir-ne per instal&middot;lar-se en espais quotidians com les escoles, les aules de les quals van deixar de ser espais per ensenyar per albergar adults detinguts, com la de Santany&iacute;, La Salle de Llucmajor i la de Santa Margalida.  
    </p><p class="article-text">
        A Santany&iacute;, la Gu&agrave;rdia Civil i la Falange van utilitzar el col&middot;legi com a centre de detenci&oacute; durant les primeres setmanes del cop. Dinou persones hi van ser tancades fins a finals d'agost de 1936 abans de ser traslladades a altres presons de l'illa. L'edifici, constru&iuml;t entre 1926 i 1931 i amb una superf&iacute;cie de 1.503 metres quadrats, va continuar funcionant com a escola despr&eacute;s de la guerra. La mateixa construcci&oacute; que havia acollit alumnes es va convertir aix&iacute;, durant aquelles setmanes, en un espai de tancament.  
    </p><p class="article-text">
        L'Escola Graduada de Manacor es va sumar a aquests enclaus. All&agrave; hi van ser retingudes cinc infermeres catalanes i altres milicians republicans despr&eacute;s del frac&agrave;s del desembarcament del capit&agrave; Alberto Bayo el setembre de 1936. Tamb&eacute; hi va passar Magdalena Bassa Galm&eacute;s, &ldquo;na Mora&rdquo;, esposa de Jaume Pompeia, alcalde de Son Carri&oacute;. Es va negar a facilitar informaci&oacute; sobre el parador del seu marit i va ser detinguda el 4 de setembre de 1936. Va ser alliberada aquest mateix dia i assassinada poc despr&eacute;s. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Magdalena Bassa Galmés, &quot;na Mora&quot;, es va negar a proporcionar informació sobre el parador del seu marit, Jaume Pompeia, alcalde republicà de Son Carrió. Va ser detinguda el 4 de setembre de 1936, alliberada el mateix dia i assassinada poc després</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Mentrestant, el dip&ograve;sit municipal de Palma es va convertir, des del cop d'Estat, en una de les primeres estacions de la maquin&agrave;ria repressiva. Entre el 20 de juliol i finals d'agost de 1936, al voltant de 60 ve&iuml;ns de Palma, homes i dones, van passar pels seus calabossos, la majoria detinguts simplement com a &ldquo;sospitosos&rdquo;. Entre ells figuren Antoni Perales Hern&aacute;ndez i Francesc Veny Nadal, arrestats sota l'acusaci&oacute; de ser &ldquo;pol&iacute;tics&rdquo;, i Hellmuth Kaiser, assenyalat per ser &ldquo;alemany&rdquo;. Altres cinc van ser detinguts per secundar la vaga convocada pels sindicats. 
    </p><p class="article-text">
        L'estada solia ser breu: la majoria recuperava la llibertat el mateix dia i la resta hi romania, com a m&agrave;xim, dos dies, abans de ser traslladat principalment a Can Mir o al castell de Bellver. El dip&ograve;sit va continuar funcionant com a centre de detenci&oacute; almenys fins al 1938.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Convents i hospitals</strong></h2><p class="article-text">
        Mentrestant, a Palma, el franquisme va habilitar com a espais de detenci&oacute; el convent del carrer Missi&oacute; i el de la Pietat; a Porreres va utilitzar Cals Germans; a Art&agrave;, el claustre dels franciscans; i a Inca, el claustre de Sant Domingo. Fins i tot els vaixells es van convertir en presons: el <em>Cala Gat</em> i el <em>Jaume I</em> van ser emprats com a presons habilitades al costat d'espais tan distints com el mercat de Felanitx o el cinema Modern d'Inca, on, tal com consta en els registres de la repressi&oacute; a les illes, van ser retinguts, entre d'altres, els socialistes Jaume Beltran Munar i Antoni Muntaner Sampol. 
    </p><p class="article-text">
        Tamb&eacute; hospitals com els de Manacor, el Provincial de Palma -on arribaven presos des de totes les illes, majorit&agrave;riament des de Can Mir o de Formentera- i l'hospital militar van acollir desenes de reclusos. El cas de Bernat Colomar Martorell, tamb&eacute; recuperat en la investigaci&oacute;, mostra fins a quin punt el tancament podia acabar destruint els mateixos presos. Electricista d'Inca, tenia 30 anys quan va ser condemnat a mort per adhesi&oacute; a la rebel&middot;li&oacute;, una pena que posteriorment li va ser commutada per 30 anys de reclusi&oacute;. Durant la seva estada a Can Mir va acabar perdent la ra&oacute; i va ser traslladat al manicomi de Palma, on finalment va morir. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Personal tècnic i religiós de l&#039;antic manicomi provincial de Palma, on van ser ingressats desenes de reclusos"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Personal tècnic i religiós de l&#039;antic manicomi provincial de Palma, on van ser ingressats desenes de reclusos                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Es Pujol, una finca convertida en campament de presos</strong></h2><p class="article-text">
        Es Pujol, una finca del terme de Santany&iacute;, va ser tamb&eacute; un dels espais que el franquisme va incorporar a la seva <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/esclavos-franquismo-sirvieron-construir-mallorca-sol-playa_1_9269172.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">xarxa de camps de concentraci&oacute; i treballs for&ccedil;ats</a>. L'estudi situa all&iacute; un dels enclaus utilitzats per recloure presos durant la Guerra Civil i la postguerra, dins d'un sistema que va aprofitar grans propietats rurals per concentrar els captius i destinar-los a treballs.
    </p><p class="article-text">
        Les seves primeres construccions es remunten a finals de l'Edat Mitjana, encara que la major part dels edificis actuals van ser lle- vantats entre el segle XVI i principis del XX. El 26 de febrer de 1940, tanmateix, el lloc va adquirir una funci&oacute; radicalment distinta: va obrir all&iacute; un camp de concentraci&oacute; de postguerra. Per aquest camp van passar almenys 357 presoners del Batall&oacute; Disciplinari de Soldats Treballadors n&uacute;mero 39, tots ells presos de postguerra que havien retornat de l'exili. Despr&eacute;s de ser classificats en els principals dip&ograve;sits de la Pen&iacute;nsula, entre ells Miranda de Ebro (Burgos) o Miguel de Unamuno (Madrid), van ser distribu&iuml;ts per distints punts d'Espanya per fer treballs for&ccedil;ats. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es Pujol, una finca del terme de Santanyí, va ser també un dels espais que el franquisme va incorporar a la seva xarxa de camps de concentració i treballs forçats. L&#039;estudi el situa dins d&#039;un sistema que va aprofitar grans propietats rurals per concentrar els captius i destinar-los a treballs</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        A Es Pujol, el seu dest&iacute; va estar lligat a la construcci&oacute; de carreteres incloses en l'anomenat Circuit Estrat&egrave;gic, entre elles la carretera de Santany&iacute; a Portocolom. La proximitat del camp a les obres no era casual: el mateix projecte justificava evitar despla&ccedil;aments llargs a uns homes que havien de rec&oacute;rrer el trajecte d'anada i tornada cada dia. El juny de 1940 van arribar a destinar-se 150 homes a aquestes obres, mentre que un altre destacament d'un centenar de presos va ser emprat durant un temps en els treballs del Circuit Estrat&egrave;gic del far de Cap de ses Salines i en la construcci&oacute; del cam&iacute; militar entre el far i la bateria de Salines. 
    </p><p class="article-text">
        El pressupost inicial del campament, aprovat el 23 d'abril de 1940, pujava a 4.710 pessetes per a les denominades obres majors. Es Pujol era aix&iacute; molt m&eacute;s que un lloc de tancament: formava part d'un sistema que utilitzava els presos com a m&agrave; d'obra per transformar infraestructures estrat&egrave;giques de l'illa.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El castell de Sant Felip</strong></h2><p class="article-text">
        A Menorca, una antiga fortificaci&oacute; del segle XVI va acabar convertida en pres&oacute;. El castell de Sant Felip, a Ma&oacute;,es va fer servir com a pres&oacute; entre abril i novembre de 1939. Les cartes del pres Jaume Bestard Mateu permeten reconstruir fins i tot el moment del desallotjament: &ldquo;La not&iacute;cia del meu trasllat a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/mola-prision-fortaleza-sometio-sindicalistas-opositores-lluis-companys-noi-sucre_1_9641562.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">La Mola </a>t'havia causat gran pesar [...] s'havia de buidar Sant Felip i tots vam ser traslladats aqu&iacute; a la Mola&rdquo;. No tots van acabar all&agrave;: alguns van ser enviats a l'Hospital de Sang i altres a la Pres&oacute; Provincial de Palma. El mateix Hospital de Sang ofereix una altra imatge ins&ograve;lita: havia estat projectat com un hospital subterrani i, en quedar inacabat el 1939, les noves autoritats el van transformar primer en camp de concentraci&oacute; de classificaci&oacute; i despr&eacute;s en pres&oacute;.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x2429y1796.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x2429y1796.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x2429y1796.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x2429y1796.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2429y1796.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2429y1796.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2429y1796.jpg"
                    alt="La presó de &#039;La Mola&#039;, en l&#039;actualitat"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La presó de &#039;La Mola&#039;, en l&#039;actualitat                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una xarxa de repressi&oacute; que va ocupar tota la geografia</strong></h2><p class="article-text">
        El nou mapa que dibuixa l'estudi mostra que la repressi&oacute; franquista a les Balears no va tenir un &uacute;nic centre ni es va limitar a les presons. Va ser una xarxa que va aprofitar edificis existents, va despla&ccedil;ar presos d'uns centres a uns altres i va convertir espais quotidians en llocs de tancament. El mateix informe considera que la investigaci&oacute; haur&agrave; de completar-se amb estudis locals capa&ccedil;os de treure a la llum altres llocs encara desconeguts.  
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; potser els documents m&eacute;s eloq&uuml;ents no siguin els mapes ni les estad&iacute;stiques. S&oacute;n aquelles petites traces que els presos van deixar per demostrar que hi van ser: un dibuix fet sobre paper de fumar, els noms escrits dins d'una cel&middot;la, una caricatura amagada al revers d'un document, una carta cosida a una camisa o les inicials gravades en un pou de Formentera. La dictadura va voler convertir-los en n&uacute;meros. Ells van deixar, en canvi, els seus noms, els seus dibuixos i les seves paraules.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/investigacio-treu-llum-els-73-llocs-repressio-franquista-balears-erem-gentussa-sense_1_13456454.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 26 Aug 2026 04:31:25 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/33ac54f8-3e24-46bf-b35c-05c683753ec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1837y1498.jpg" length="1359981" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/33ac54f8-3e24-46bf-b35c-05c683753ec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1837y1498.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1359981" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Una investigació treu a la llum els 73 llocs de la repressió franquista a Balears: "Érem 'gentussa' sense valor"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/33ac54f8-3e24-46bf-b35c-05c683753ec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1837y1498.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Memoria Histórica,Víctimas del franquismo,Franquismo,Crímenes del franquismo,Guerra Civil Española,Golpe de Estado,Francisco Franco]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Una investigación saca a la luz los 73 lugares de la represión franquista en Balears: "Éramos 'gentuza' sin valor"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/investigacion-saca-luz-73-lugares-represion-franquista-balears-gentuza_1_13420669.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/33ac54f8-3e24-46bf-b35c-05c683753ec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1837y1498.jpg" width="1200" height="675" alt="Una investigación saca a la luz los 73 lugares de la represión franquista en Balears: &quot;Éramos &#039;gentuza&#039; sin valor&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un nuevo estudio identifica una red de cárceles, campos de concentración y espacios habilitados mucho más extensa de lo que ha llegado a la memoria colectiva y recupera dibujos, cartas y otros rastros de los presos</p><p class="subtitle">El PP saca del cajón los 15 informes inéditos que mantenía 'ocultos' sobre la represión franquista en Balears</p></div><p class="article-text">
        Jaume Serra Cardell no tiene suficiente papel para escribir a su familia, as&iacute; que busca otro soporte: la ropa. Termina llenando de palabras la tela de la espalda de dos camisas. No es el &uacute;nico que acude a las formas m&aacute;s inimaginables de dejar constancia de lo que ocurre tras los muros de la Prisi&oacute;n Provincial de Palma. Ricardo Ordinas Fuster, adem&aacute;s de escribir sobre su encierro, lo dibuja. Para ello, utiliza peque&ntilde;os trozos de papel de fumar que le hace llegar su familia. En uno de ellos identifica por su nombre a los presos que comparten el espacio y deja constancia de la distribuci&oacute;n de la celda. Lo que parece una escena cotidiana acaba convertida en una radiograf&iacute;a del hacinamiento, con nombres y cuerpos encajados en un espacio m&iacute;nimo.
    </p><p class="article-text">
        Julio L&oacute;pez Bermejo, por su parte, aprovecha los documentos que tiene a mano en las oficinas de la c&aacute;rcel, donde se encuentra destinado, y utiliza sus reversos para dibujar, convirti&eacute;ndolos en un soporte clandestino. De repente, comienzan a florecer decenas de caricaturas tanto de sus compa&ntilde;eros como de los guardias y los capellanes, conformando una colecci&oacute;n improvisada que, mucho tiempo despu&eacute;s, permitir&aacute; recuperar los rostros de quienes compartieron aquella vida penitenciaria. Joan Cort&egrave;s C&agrave;naves har&aacute; algo parecido en <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/horrores-carcel-franquista-can-mir-tenia-suerte-moria_1_9220290.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Can Mir, una de las prisiones m&aacute;s oscuras y tr&aacute;gicas de la &eacute;poca</a>, reproduciendo tambi&eacute;n el interior del recinto.  
    </p><p class="article-text">
        Son peque&ntilde;os gestos de resistencia frente a un sistema que intenta controlar hasta la &uacute;ltima palabra que sale de las c&aacute;rceles franquistas de Mallorca. En ellas, hasta una prenda puede convertirse en una v&iacute;a clandestina de comunicaci&oacute;n con el exterior. Las cartas est&aacute;n censuradas, los presos tienen limitado cu&aacute;ndo y cu&aacute;nto pueden escribir y cualquier mensaje considerado inconveniente puede ser destruido. Por eso buscan resquicios: esconden notas en los cuellos de las camisas, entre los dobleces de los pantalones o en los cinturones, dibujan en papeles destinados a otros usos y aprovechan cualquier superficie que pueda sobrevivir a los muros de la prisi&oacute;n.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&#039;Una sábana remendada&#039;: una de las cartas escritas por Jaume Serra Cardell, mostrada en una exposición en Casa de América (Madrid) dedicada al exilio español"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &#039;Una sábana remendada&#039;: una de las cartas escritas por Jaume Serra Cardell, mostrada en una exposición en Casa de América (Madrid) dedicada al exilio español                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Son pequeños gestos de resistencia frente a un sistema que intenta controlar hasta la última palabra que sale de las cárceles franquistas de Mallorca. En ellas, hasta una prenda puede convertirse en una vía clandestina de comunicación con el exterior</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        D&eacute;cadas despu&eacute;s, aquellos diminutos dibujos, las cartas y los escritos sobre ropa abren una ventana a una realidad que el r&eacute;gimen franquista trat&oacute; de mantener al otro lado de los muros y rescatan aspectos de la vida cotidiana que dif&iacute;cilmente aparecen en los expedientes administrativos. Son rastros m&iacute;nimos, pero elocuentes, que han recopilado los investigadores Manel Su&aacute;rez Salv&agrave; y Maria Eug&egrave;nia Jaume Esteva en un estudio sobre los lugares de la represi&oacute;n franquista en Balears. Entre los documentos conservados hay un dibujo de Ordinas: est&aacute; fechado el 29 de agosto de 1936, apenas unas semanas despu&eacute;s del golpe militar, y representa el patio de la Prisi&oacute;n Provincial de Palma.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dibujo del patio interior de la Prisión Provincial realizado por Ricardo Ordinas Fuster el 29 de agosto de 1936"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dibujo del patio interior de la Prisión Provincial realizado por Ricardo Ordinas Fuster el 29 de agosto de 1936                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>73 lugares para encerrar a los &ldquo;enemigos&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La investigaci&oacute;n, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pp-saca-cajon-15-informes-ineditos-mantenia-ocultos-represion-franquista-balears_1_13364743.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">encargada por el Govern durante la pasada legislatura progresista</a>, recuerda c&oacute;mo comenzaron las detenciones sistem&aacute;ticas de Mallorca tras el alzamiento fascista de julio: no fueron una reacci&oacute;n improvisada al estallido del golpe, sino que respondieron a una planificaci&oacute;n previa, siguiendo las instrucciones que el general Emilio Mola Vidal hab&iacute;a fijado el 25 de mayo: &ldquo;Se tendr&aacute; en cuenta que la acci&oacute;n ha de ser en extremo violenta para reducir lo antes posible al enemigo, que es fuerte y bien organizado. Desde luego, ser&aacute;n encarcelados todos los directivos de los partidos pol&iacute;ticos, sociedades o sindicatos no afectos al movimiento, aplic&aacute;ndoles castigos ejemplares a dichos individuos para estrangular los movimientos de rebeld&iacute;a o huelgas&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        A partir de ese momento, el informe, de 366 p&aacute;ginas, identifica hasta 73 lugares de reclusi&oacute;n y concentraci&oacute;n de presos en el archipi&eacute;lago -65 en Mallorca, cuatro en Menorca, tres en Eivissa y uno en Formentera- y muestra una red mucho m&aacute;s extensa de lo que sugieren las prisiones que han quedado en la memoria colectiva, como la de Can Mir. Y es que no se trataba &uacute;nicamente de c&aacute;rceles: el r&eacute;gimen reutiliz&oacute; almacenes, conventos, hospicios, hospitales, fortalezas, barcos, edificios p&uacute;blicos y otros espacios para encerrar a quienes consideraba enemigos. La propia arquitectura del sistema revela la improvisaci&oacute;n como una caracter&iacute;stica del mismo: la mayor&iacute;a de los centros habilitados como prisiones o campos de concentraci&oacute;n fueron espacios preexistentes reutilizados, en ocasiones mediante expropiaciones o alquileres a bajo coste.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista del antiguo almacén de maderas Can Mir, reconvertido en cárcel franquista a mediados de 1936. En la actualidad, ocupan ese mismo espacio los actuales cines Augusta"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista del antiguo almacén de maderas Can Mir, reconvertido en cárcel franquista a mediados de 1936. En la actualidad, ocupan ese mismo espacio los actuales cines Augusta                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El régimen franquista reutilizó almacenes, conventos, hospicios, hospitales, fortalezas, barcos, edificios públicos y otros espacios para encerrar a quienes consideraba enemigos</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Como documentan Su&aacute;rez y Jaume, el encierro no solo buscaba aislar f&iacute;sicamente a los presos. Tambi&eacute;n pretend&iacute;a convertirlos en parias sociales. Heinz Kraschutzki, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/paraiso-trampa-judios-perseguidos-nazis-mallorca-ratonera-disidentes-alemanes_1_12866351.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pacifista y antifascista alem&aacute;n</a>, recordaba, por ejemplo, la humillaci&oacute;n que supon&iacute;a recibir peri&oacute;dicos dentro de la prisi&oacute;n. La lectura pod&iacute;a ser un entretenimiento, pero tambi&eacute;n les recordaba diariamente c&oacute;mo los presentaba la propaganda del nuevo r&eacute;gimen.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;&Eacute;ramos 'gentuza' que no ten&iacute;a ning&uacute;n valor&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Kraschutzki, autor de <em>Mem&ograve;ries a les presons de la Guerra Civil a Mallorca</em>, lo evocaba as&iacute;: &ldquo;Pod&iacute;amos recibir peri&oacute;dicos y no era una lectura agradable. Pod&iacute;amos leer p&aacute;ginas y m&aacute;s p&aacute;ginas de c&oacute;mo 'los rojos', es decir, nosotros, no &eacute;ramos otra cosa que 'gentuza' que no ten&iacute;a ning&uacute;n valor&rdquo;. En algunas ocasiones, y asumiendo un gran riesgo, los presos consegu&iacute;an introducir en la c&aacute;rcel peri&oacute;dicos republicanos, una de las escasas v&iacute;as que ten&iacute;an para acceder a una informaci&oacute;n distinta de la propaganda que difund&iacute;a el nuevo r&eacute;gimen.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Podíamos recibir periódicos y no era una lectura agradable. Podíamos leer páginas y más páginas de cómo &#039;los rojos&#039;, es decir, nosotros, no éramos otra cosa que &#039;gentuza&#039; que no tenía ningún valor</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Heinz Kraschutzki</span>
                                        <span>—</span> Pacifista y antifascista alemán
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La propia prisi&oacute;n se convert&iacute;a as&iacute; en un espacio de exclusi&oacute;n. El estudio explica que recibir una visita, un paquete de comida o incluso una carta depend&iacute;a de que la direcci&oacute;n considerara que el preso aceptaba las reglas del nuevo Estado. Las familias quedaban atrapadas tambi&eacute;n alrededor de las c&aacute;rceles, desplaz&aacute;ndose para llevar ropa, comida o cualquier ayuda que pudiera evitar que sus familiares murieran de hambre. 
    </p><p class="article-text">
        La Prisi&oacute;n Provincial de Palma resume esa precariedad. En 1936, el aumento de detenidos oblig&oacute; a utilizar incluso la capilla como espacio de reclusi&oacute;n. Presos comunes y pol&iacute;ticos llegaron a convivir hacinados y las celdas carec&iacute;an de retretes: los internos ten&iacute;an que utilizar grandes recipientes conocidos como &ldquo;zambullos&rdquo;. Un informe posterior describi&oacute; el &ldquo;hedor y emanaciones perjudiciales&rdquo; provocado por aquellas condiciones. A finales de 1941, hab&iacute;a 277 reclusos y cerca de un millar de hombres hab&iacute;an pasado por el centro desde 1936. Diez murieron dentro de la prisi&oacute;n o durante su traslado al Hospital Provincial, v&iacute;ctimas de la mala alimentaci&oacute;n, las enfermedades, la angustia y la falta de higiene.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Exterior de la Prisión Provincial de Palma en 1960, con la iglesia de los Caputxins al fondo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Exterior de la Prisión Provincial de Palma en 1960, con la iglesia de los Caputxins al fondo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Las &ldquo;noches tristes&rdquo; de Can Mir</strong></h2><p class="article-text">
        La imagen m&aacute;s brutal de ese sistema quiz&aacute; sea la de Can Mir. El recinto no hab&iacute;a sido construido como prisi&oacute;n: era un almac&eacute;n de madera. La investigaci&oacute;n actualiza las cifras de aquel espacio y permite dimensionar la magnitud del hacinamiento y las condiciones en las que fueron recluidos los presos. Entre el 19 de julio de 1936 y comienzos de 1941, pasaron 2.081 hombres y una mujer. De ellos, 128 murieron v&iacute;ctimas de las llamadas &ldquo;tretes&rdquo; (&ldquo;sacas&rdquo;), otros 54 fueron fusilados y diez fallecieron por enfermedades contra&iacute;das durante su encarcelamiento. En total, 192 hombres no sobrevivieron a su paso por la prisi&oacute;n, casi el 10% de los reclusos. 
    </p><p class="article-text">
        Dentro de aquella nave, los presos apenas pod&iacute;an salir al exterior. Los que consegu&iacute;an alg&uacute;n trabajo -los conocidos como &ldquo;peladores de patatas&rdquo;- pod&iacute;an barrer el patio, descargar camiones o trabajar en la cocina. Era una de las escasas oportunidades para respirar aire libre y, con suerte, intentar ver a sus familiares al otro lado de la valla. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Entre el 19 de julio de 1936 y comienzos de 1941, por Can Mir pasaron 2.081 hombres y una mujer. De ellos, 128 murieron víctimas de las llamadas &quot;tretes&quot; (&quot;sacas&quot;), otros 54 fueron fusilados y diez fallecieron por enfermedades contraídas durante su encarcelamiento</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de las pocas imágenes existentes del interior de la prisión de Can Mir"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de las pocas imágenes existentes del interior de la prisión de Can Mir                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La comida tampoco alcanzaba en Can Mir. El men&uacute; habitual estaba compuesto por patatas, boniatos, jud&iacute;as y alg&uacute;n hueso hervido. Los presos pasaban hambre y depend&iacute;an de los paquetes que enviaban sus familias. El estudio explica que esos paquetes llegaban a veces abiertos y con parte de su contenido desaparecido, hasta el punto de que los familiares comenzaron a pegar en las cajas una lista de lo que hab&iacute;an introducido. En aquella c&aacute;rcel, adem&aacute;s, hubo momentos en que incluso se interrump&iacute;a el suministro de agua, especialmente durante el verano. 
    </p><p class="article-text">
        Las &ldquo;tretes&rdquo; siguieron un patr&oacute;n particularmente siniestro. De noche, alguien entraba en la prisi&oacute;n y le&iacute;a una lista de nombres. A los presos se les dec&iacute;a que iban a ser puestos en libertad. Cuando llegaban a la puerta, en muchos casos les ataban las manos unos a otros con alambre o esposas y los sub&iacute;an a un cami&oacute;n. Algunos eran liberados. Otros eran conducidos hacia la muerte. M&aacute;s de 300 personas murieron como consecuencia de estas sacas o &ldquo;tretes&rdquo;, seg&uacute;n el estudio. Entre las prisiones de las que salieron presos para ser asesinados estaban Can Mir, Bellver, Manacor y Can Sales. Cuando terminaron las &ldquo;tretes&rdquo; generalizadas, el nuevo gobernador civil, V&iacute;ctor Ense&ntilde;at, pronunci&oacute; una frase que qued&oacute; asociada a Can Mir: &ldquo;Se han acabado las noches tristes en esta casa&rdquo;. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un millar de mujeres entre cuatro paredes</strong></h2><p class="article-text">
        La represi&oacute;n tuvo tambi&eacute;n un escenario espec&iacute;ficamente femenino. Can Sales, antiguo hospicio gestionado por las Hermanitas de los Pobres, se convirti&oacute; desde 1940 en la Prisi&oacute;n Central de Mujeres de Palma y comenz&oacute; a recibir internas procedentes de otros puntos del Estado. Lo que hab&iacute;a comenzado con 31 mujeres repartidas en dos dormitorios de unos 66 metros cuadrados termin&oacute; convirti&eacute;ndose en un espacio que lleg&oacute; a albergar alrededor de un millar de reclusas entre 1941 y 1942. La alimentaci&oacute;n se volvi&oacute; escasa y de mala calidad y las enfermedades se extendieron entre las internas.  
    </p><p class="article-text">
        Algunas fueron encerradas sin una acusaci&oacute;n concreta. Otras fueron utilizadas como &ldquo;rehenes&rdquo; para intentar localizar a familiares escondidos. Y cinco mujeres -Aurora Picornell, Catalina Flaquer, Maria Pascual Flaquer, Ant&ograve;nia Pascual Flaquer y Belarmina Gonz&aacute;lez- fueron sacadas de Can Sales bajo una orden que formalmente dec&iacute;a que quedaban &ldquo;en libertad, a disposici&oacute;n&rdquo; del gobernador civil. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/son-coletes-cementerio-mujeres-represaliadas-franquismo-albergo-restos-pasionaria-mallorca_1_13455325.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Poco despu&eacute;s fueron asesinadas en Son Coletes</a>. El documento que orden&oacute; aquella falsa liberaci&oacute;n conserva todav&iacute;a sus cinco nombres mecanografiados y la firma del gobernador civil Mateu Torres Bestard. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En Can Sales, algunas mujeres fueron encerradas sin una acusación concreta. Otras fueron utilizadas como &quot;rehenes&quot; para intentar localizar a familiares escondidos. Y cinco presas  -Aurora Picornell, Catalina Flaquer, Maria Pascual Flaquer, Antònia Pascual Flaquer y Belarmina González- fueron puestas &quot;a disposición&quot; del gobernador civil. Poco después fueron asesinadas</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Galería del castillo de Sant Felip (Maó)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Galería del castillo de Sant Felip (Maó)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un campo de concentraci&oacute;n frente al mar</strong></h2><p class="article-text">
        En Formentera, el encierro adquiri&oacute; otra dimensi&oacute;n. La colonia penitenciaria de La Savina recibi&oacute; entre 1940 y 1942 alrededor de 2.133 presos. Un muro de m&aacute;s de dos metros rodeaba las instalaciones y hasta un alambre atravesaba la zona de mar para impedir las fugas. Los barracones estaban alineados junto a la costa y las letrinas consist&iacute;an en simples barras de madera: las deposiciones ca&iacute;an a una canaleta que las conduc&iacute;a directamente al agua.
    </p><p class="article-text">
        En total, 58 hombres murieron all&iacute;. El estudio se&ntilde;ala que un porcentaje elevado de las muertes se produjo por tuberculosis y caquexia, es decir, por hambre. La falta de higiene, de agua potable y la alimentaci&oacute;n deficiente agravaron las enfermedades entre unos presos sometidos a condenas de larga duraci&oacute;n. De aquel campo todav&iacute;a quedan restos f&iacute;sicos: parte del muro, los suelos de algunos barracones, las canaletas que conduc&iacute;an las deposiciones desde las letrinas hasta el mar y dos pozos de agua construidos por los propios presos, que a&uacute;n conservan las iniciales de algunos de ellos. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En Formentera, el encierro adquirió otra dimensión. La colonia penitenciaria de La Savina recibió entre 1940 y 1942 alrededor de 2.133 presos. 58 hombres murieron allí, muchos de ellos por tuberculosis y caquexia, es decir, por hambre</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Aulas y claustros convertidos en c&aacute;rceles</strong></h2><p class="article-text">
        La represi&oacute;n, sin embargo, no se qued&oacute; en las c&aacute;rceles. Sali&oacute; de ellas para instalarse en espacios cotidianos como las escuelas, cuyas aulas dejaron de ser espacios para ense&ntilde;ar para albergar a adultos detenidos, como la de Santany&iacute;, La Salle de Llucmajor y la de Santa Margalida.  
    </p><p class="article-text">
        En Santany&iacute;, la Guardia Civil y Falange utilizaron el colegio como centro de detenci&oacute;n durante las primeras semanas del golpe. Diecinueve personas fueron encerradas all&iacute; hasta finales de agosto de 1936 antes de ser trasladadas a otras prisiones de la isla. El edificio, construido entre 1926 y 1931 y con una superficie de 1.503 metros cuadrados, continu&oacute; funcionando como escuela despu&eacute;s de la guerra. La misma construcci&oacute;n que hab&iacute;a acogido a alumnos se convirti&oacute; as&iacute;, durante aquellas semanas, en un espacio de encierro.  
    </p><p class="article-text">
        La Escola Graduada de Manacor se sum&oacute; a estos enclaves. All&iacute; fueron retenidas cinco enfermeras catalanas y otros milicianos republicanos tras el fracaso del desembarco del capit&aacute;n Alberto Bayo en septiembre de 1936. Tambi&eacute;n pas&oacute; por all&iacute; Magdalena Bassa Galm&eacute;s, &ldquo;na Mora&rdquo;, esposa de Jaume Pompeia, alcalde de Son Carri&oacute;. Se neg&oacute; a facilitar informaci&oacute;n sobre el paradero de su marido y fue detenida el 4 de septiembre de 1936. Fue liberada ese mismo d&iacute;a y asesinada poco despu&eacute;s. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Magdalena Bassa Galmés, &quot;na Mora&quot;, se negó a proporcionar información sobre el paradero de su marido, Jaume Pompeia, alcalde republicano de Son Carrió. Fue detenida el 4 de septiembre de 1936, liberada ese mismo día y asesinada poco después</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Mientras tanto, el dep&oacute;sito municipal de Palma se convirti&oacute;, desde el golpe de Estado, en una de las primeras estaciones de la maquinaria represiva. Entre el 20 de julio y finales de agosto de 1936, alrededor de 60 vecinos de Palma, hombres y mujeres, pasaron por sus calabozos, la mayor&iacute;a detenidos simplemente como &ldquo;sospechosos&rdquo;. Entre ellos figuran Antoni Perales Hern&aacute;ndez y Francesc Veny Nadal, arrestados bajo la acusaci&oacute;n de ser &ldquo;pol&iacute;ticos&rdquo;, y Hellmuth Kaiser, se&ntilde;alado por ser &ldquo;alem&aacute;n&rdquo;. Otros cinco fueron detenidos por secundar la huelga convocada por los sindicatos. 
    </p><p class="article-text">
        La estancia sol&iacute;a ser breve: la mayor&iacute;a recuperaba la libertad el mismo d&iacute;a y el resto permanec&iacute;a all&iacute;, como m&aacute;ximo, dos d&iacute;as, antes de ser trasladado principalmente a Can Mir o al castillo de Bellver. El dep&oacute;sito sigui&oacute; funcionando como centro de detenci&oacute;n al menos hasta 1938.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Conventos y hospitales</strong></h2><p class="article-text">
        Mientras tanto, en Palma, el franquismo habilit&oacute; como espacios de detenci&oacute;n el convento del carrer Missi&oacute; y el de la Pietat; en Porreres utiliz&oacute; Cals Hermanos; en Art&agrave;, el claustro de los franciscanos; y en Inca, el claustro de Sant Domingo. Incluso los barcos se convirtieron en c&aacute;rceles: el <em>Cala Gat</em> y el <em>Jaume I</em> fueron empleados como prisiones habilitadas junto a espacios tan distintos como el mercado de Felanitx o el cine Moderno de Inca, donde, tal como consta en los registros de la represi&oacute;n en las islas, fueron retenidos, entre otros, los socialistas Jaume Beltran Munar y Antoni Muntaner Sampol. 
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n hospitales como los de Manacor, el Provincial de Palma -a donde llegaban presos desde todas las islas, mayoritariamente desde Can Mir o de Formentera- y el hospital militar acogieron a decenas de reclusos. El caso de Bernat Colomar Martorell, tambi&eacute;n recuperado en la investigaci&oacute;n, muestra hasta qu&eacute; punto el encierro pod&iacute;a acabar destruyendo a los propios presos. Electricista de Inca, ten&iacute;a 30 a&ntilde;os cuando fue condenado a muerte por adhesi&oacute;n a la rebeli&oacute;n, una pena que posteriormente le fue conmutada por 30 a&ntilde;os de reclusi&oacute;n. Durante su estancia en Can Mir acab&oacute; perdiendo la raz&oacute;n y fue trasladado al manicomio de Palma, donde finalmente muri&oacute;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Personal técnico y religioso del antiguo manicomio provincial de Palma, donde fueron ingresados decenas de reclusos"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Personal técnico y religioso del antiguo manicomio provincial de Palma, donde fueron ingresados decenas de reclusos                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Es Pujol, una finca convertida en campo de presos</strong></h2><p class="article-text">
        Es Pujol, una finca del t&eacute;rmino de Santany&iacute;, fue tambi&eacute;n uno de los espacios que el franquismo incorpor&oacute; a su <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/esclavos-franquismo-sirvieron-construir-mallorca-sol-playa_1_9269172.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">red de campos de concentraci&oacute;n y trabajos forzados</a>. El estudio sit&uacute;a all&iacute; uno de los enclaves utilizados para recluir a presos durante la Guerra Civil y la posguerra, dentro de un sistema que aprovech&oacute; grandes propiedades rurales para concentrar a los cautivos y destinarlos a trabajos.
    </p><p class="article-text">
        Sus primeras construcciones se remontan a finales de la Edad Media, aunque la mayor parte de los edificios actuales fueron levantados entre el siglo XVI y comienzos del XX. El 26 de febrero de 1940, sin embargo, el lugar adquiri&oacute; una funci&oacute;n radicalmente distinta: abri&oacute; all&iacute; un campo de concentraci&oacute;n de posguerra. Por este campo pasaron al menos 357 prisioneros del Batall&oacute;n Disciplinario de Soldados Trabajadores n&uacute;mero 39, todos ellos presos de posguerra que hab&iacute;an regresado del exilio. Tras ser clasificados en los principales dep&oacute;sitos de la Pen&iacute;nsula, entre ellos Miranda de Ebro (Burgos) o Miguel de Unamuno (Madrid), fueron distribuidos por distintos puntos de Espa&ntilde;a para realizar trabajos forzados. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es Pujol, una finca del término de Santanyí, fue también uno de los espacios que el franquismo incorporó a su red de campos de concentración y trabajos forzados. El estudio lo sitúa dentro de un sistema que aprovechó grandes propiedades rurales para concentrar a los cautivos y destinarlos a trabajos</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En Es Pujol, su destino estuvo ligado a la construcci&oacute;n de carreteras incluidas en el llamado Circuito Estrat&eacute;gico, entre ellas la carretera de Santany&iacute; a Portocolom. La proximidad del campo a las obras no era casual: el propio proyecto justificaba evitar desplazamientos largos a unos hombres que deb&iacute;an recorrer el trayecto de ida y vuelta cada d&iacute;a. En junio de 1940 llegaron a destinarse 150 hombres a estas obras, mientras que otro destacamento de un centenar de presos fue empleado durante un tiempo en los trabajos del Circuito Estrat&eacute;gico del faro de Cap de Ses Salines y en la construcci&oacute;n del camino militar entre el faro y la bater&iacute;a de Salines. 
    </p><p class="article-text">
        El presupuesto inicial del campamento, aprobado el 23 de abril de 1940, ascend&iacute;a a 4.710 pesetas para las denominadas obras mayores. Es Pujol era as&iacute; mucho m&aacute;s que un lugar de encierro: formaba parte de un sistema que utilizaba a los presos como mano de obra para transformar infraestructuras estrat&eacute;gicas de la isla.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El castillo de Sant Felip</strong></h2><p class="article-text">
        En Menorca, una antigua fortificaci&oacute;n del siglo XVI acab&oacute; convertida en c&aacute;rcel. El castillo de Sant Felip, en Ma&oacute;, fue utilizado como prisi&oacute;n entre abril y noviembre de 1939. Las cartas del preso Jaume Bestard Mateu permiten reconstruir incluso el momento del desalojo: &ldquo;La noticia de mi traslado a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/mola-prision-fortaleza-sometio-sindicalistas-opositores-lluis-companys-noi-sucre_1_9641562.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">La Mola </a>te hab&iacute;a causado gran pesar [...] se ten&iacute;a que vaciar San Felipe y todos fuimos trasladados aqu&iacute; en La Mola&rdquo;. No todos terminaron all&iacute;: algunos fueron enviados al Hospital de Sang y otros a la Prisi&oacute;n Provincial de Palma. El propio Hospital de Sang ofrece otra imagen ins&oacute;lita: hab&iacute;a sido proyectado como un hospital subterr&aacute;neo y, al quedar inacabado en 1939, las nuevas autoridades lo transformaron primero en campo de concentraci&oacute;n de clasificaci&oacute;n y despu&eacute;s en prisi&oacute;n.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x2429y1796.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x2429y1796.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x2429y1796.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x2429y1796.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2429y1796.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2429y1796.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2429y1796.jpg"
                    alt="La cárcel de &#039;La Mola&#039;, en la actualidad"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La cárcel de &#039;La Mola&#039;, en la actualidad                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una red de represi&oacute;n que ocup&oacute; toda la geograf&iacute;a</strong></h2><p class="article-text">
        El nuevo mapa que dibuja el estudio muestra que la represi&oacute;n franquista en Balears no tuvo un &uacute;nico centro ni se limit&oacute; a las c&aacute;rceles. Fue una red que aprovech&oacute; edificios existentes, desplaz&oacute; presos de unos centros a otros y convirti&oacute; espacios cotidianos en lugares de encierro. El propio informe considera que la investigaci&oacute;n deber&aacute; completarse con estudios locales capaces de sacar a la luz otros lugares todav&iacute;a desconocidos.  
    </p><p class="article-text">
        Pero quiz&aacute; los documentos m&aacute;s elocuentes no sean los mapas ni las estad&iacute;sticas. Son aquellos peque&ntilde;os rastros que los presos dejaron para demostrar que estuvieron all&iacute;: un dibujo hecho sobre papel de fumar, los nombres escritos dentro de una celda, una caricatura escondida en el reverso de un documento, una carta cosida a una camisa o las iniciales grabadas en un pozo de Formentera. La dictadura quiso convertirlos en n&uacute;meros. Ellos dejaron, en cambio, sus nombres, sus dibujos y sus palabras.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/investigacion-saca-luz-73-lugares-represion-franquista-balears-gentuza_1_13420669.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 25 Aug 2026 19:53:52 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/33ac54f8-3e24-46bf-b35c-05c683753ec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1837y1498.jpg" length="1359981" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/33ac54f8-3e24-46bf-b35c-05c683753ec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1837y1498.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1359981" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Una investigación saca a la luz los 73 lugares de la represión franquista en Balears: "Éramos 'gentuza' sin valor"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/33ac54f8-3e24-46bf-b35c-05c683753ec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1837y1498.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Memoria Histórica,Víctimas del franquismo,Franquismo,Crímenes del franquismo,Guerra Civil Española,Golpe de Estado,Francisco Franco]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El enésimo intento de las víctimas del franquismo para trasladar la comisaría de Via Laietana: "El Gobierno teme a los sindicatos policiales"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/enesimo-victimas-franquismo-trasladar-comisaria-via-laietana-gobierno-teme-sindicatos-policiales_1_13456439.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6a65281d-70a9-48be-b5b9-c6b7a08c8efe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x975y1152.jpg" width="1200" height="675" alt="El enésimo intento de las víctimas del franquismo para trasladar la comisaría de Via Laietana: &quot;El Gobierno teme a los sindicatos policiales&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Las entidades de represaliados y torturados recurren la resolución del Ejecutivo que considera compatible el uso policial del edificio barcelonés con su declaración como lugar de memoria </p><p class="subtitle">Carles Vallejo, expreso político: “Cuando me torturaron en Via Laietana, le dieron a mi familia mi ropa manchada de sangre”
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;A nivel personal, como represaliado, no ir&eacute; a un espacio declarado como lugar de memoria que sea una comisar&iacute;a, porque todav&iacute;a supone un lugar de dolor&rdquo;. As&iacute; se expresa <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/carles-vallejo-expreso-politico-torturaron-via-laietana-le-dieron-familia-ropa-manchada-sangre_1_11716734.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Carles Vallejo, hist&oacute;rico integrante del PSUC y CCOO</a> que en 1970 sufri&oacute; 20 d&iacute;as de torturas por su militancia pol&iacute;tica y sindical en la comisar&iacute;a de Via Laietana de Barcelona, conocida como <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona-pesadillas-policia-via-laietana_1_1630995.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">'la casa de los horrores'.</a>
    </p><p class="article-text">
        El Gobierno <a href="https://www.boe.es/boe/dias/2026/07/17/pdfs/BOE-A-2026-15658.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">oficializ&oacute; el pasado 17 de julio</a> la declaraci&oacute;n de Via Laietana 43 como &ldquo;lugar de memoria democr&aacute;tica&rdquo;. En la misma disposici&oacute;n se recogi&oacute; que esta denominaci&oacute;n &ldquo;no altera el uso actual&rdquo; del edificio como sede de la Jefatura Superior de Polic&iacute;a de Catalunya.
    </p><p class="article-text">
        El Ejecutivo <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/gobierno-desoye-victimas-franquismo-mantiene-policia-comisaria-via-laietana-barcelona_1_13387336.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ha deso&iacute;do una de las reivindicaciones hist&oacute;ricas de los represaliados por el franquismo</a> y ha mantenido a la Polic&iacute;a Nacional en el edificio. Los planes para cesar el uso policial de Via Laietana se remontan al a&ntilde;o 2006, con un pacto entre el entonces president, Pasqual Maragall, y el ministro Alfredo P&eacute;rez Rubalcaba, pero nunca se han materializado. Ni con Gobiernos del PP ni del PSOE.
    </p><p class="article-text">
        Los distintos colectivos de represaliados no se dan por vencidos y han presentado un recurso, al que ha tenido acceso elDiario.es, en el que sostienen que la decisi&oacute;n del Ejecutivo supone &ldquo;mantener la impunidad&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La impugnaci&oacute;n tiene pocos visos de prosperar, pues se presenta ante la misma secretar&iacute;a de Estado de Memoria Democr&aacute;tica que justific&oacute; mantener la comisar&iacute;a en el edificio y ensalz&oacute; a la Polic&iacute;a &ldquo;plenamente comprometida con la protecci&oacute;n de los derechos y libertades de la ciudadan&iacute;a&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El argumento de que los polic&iacute;as que hay ahora no son los mismos que durante el franquismo no me vale. La Polic&iacute;a tendr&iacute;a que ser la primera en ser consciente de que una comisar&iacute;a es incompatible con un lugar de memoria&rdquo;, reflexiona Vallejo.
    </p><p class="article-text">
        Las entidades adjuntaron varios informes psicol&oacute;gicos y de especialistas de la Universitat de Barcelona (UB) y la Aut&ograve;noma de Barcelona (UAB) que<a href="https://www.eldiario.es/catalunya/victimas-franquismo-cargan-gobierno-mantener-policia-via-laietana-inaceptable_1_12727231.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> justificaban el traslado policial, pero el Gobierno no los mencion&oacute; en su resoluci&oacute;n</a>. &ldquo;Es bastante evidente que mientras la Polic&iacute;a siga en Via Laietana la sombra del franquismo seguir&aacute; proyect&aacute;ndose sobre ellos. El traslado forma parte de nuestra reparaci&oacute;n como represaliados&rdquo;, expone Vallejo.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute;n del Ejecutivo ha generado malestar y decepci&oacute;n entre los represaliados y los colectivos de memoria. Las v&iacute;ctimas son conscientes de que el traslado de la comisar&iacute;a ser&iacute;a casi imposible con un eventual Gobierno de PP y Vox, pero confiaban en una mayor sensibilidad del PSOE y m&aacute;s presi&oacute;n de sus socios parlamentarios para lograrlo.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El Gobierno tiene un discurso favorable al traslado, pero cuando el bal&oacute;n llega al Ministerio del Interior todo se encalla. Creo que el Gobierno teme a los sindicatos policiales que han hecho de Via Laietana un caballo de batalla en sus negociaciones laborales&rdquo;, asevera Vallejo en conversaci&oacute;n telef&oacute;nica con este diario.
    </p><p class="article-text">
        De todos los espacios de represi&oacute;n franquista de Barcelona, la comisar&iacute;a de Via Laietana de Barcelona es el que m&aacute;s se le atraganta al PSOE. En cambio, la antigua prisi&oacute;n Modelo, el Camp de la Bota o el castillo de Montjuic se han reconvertido en lugares de memoria.
    </p><p class="article-text">
        A d&iacute;a de hoy, la comisar&iacute;a tiene casi siempre usos institucionales y de oficinas, pues la mayor&iacute;a de tr&aacute;mites policiales se realizan en la sede de la Polic&iacute;a Nacional de La Verneda. El edificio, adem&aacute;s, presenta d&eacute;ficits de climatizaci&oacute;n. &ldquo;No pasar&iacute;a una inspecci&oacute;n de Trabajo, querer seguir all&iacute; es un 'sostenella y no enmendalla'&rdquo;, resume Vallejo.
    </p><p class="article-text">
        El recurso de los represaliados, que firma el abogado Josep Cruanyes, se ha presentado en nombre de distintas entidades de memoria catalanas: la Comissi&oacute; de la Dignitat, la Amical Mauthausen, la Associaci&oacute; Catalana de Persones Expreses Pol&iacute;tiques del Franquisme, el Ateneu de Mem&ograve;ria Popular, la Comissi&oacute; de la Mem&ograve;ria Hist&ograve;rica, la Fundaci&oacute; Cipriano Garc&iacute;a-CCOO, Ir&iacute;dia y &Ograve;mnium Cultural.
    </p><p class="article-text">
        El escrito recoge hasta nueve ejemplos internacionales de centros de represi&oacute;n durante dictaduras en pa&iacute;ses europeos y latinoamericanos que, tras la llegada de la democracia, se reconvirtieron en museos para recordar las torturas. Por ejemplo, la antigua sede de la Stasi en Berl&iacute;n, la prisi&oacute;n de Pitesti de Ruman&iacute;a o la ESMA de Buenos Aires.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No encontramos ning&uacute;n caso en el mundo de centros de represi&oacute;n pol&iacute;tica declarados lugares de memoria que sigan prestando servicios de polic&iacute;a o prisi&oacute;n en los mismos t&eacute;rminos&rdquo;, enfatiza el escrito de las entidades. Esta excepcionalidad, agregan, &ldquo;pone en evidencia&rdquo; la &ldquo;incompatibilidad&rdquo; de mantener a la Polic&iacute;a en Via Laietana y que el edificio sea declarado, al mismo tiempo, lugar de memoria.
    </p><p class="article-text">
        Los represaliados recuerdan al Gobierno que, a nivel internacional, la conversi&oacute;n de las celdas de tortura en museos &ldquo;busca romper y tomar distancia de las instituciones represoras&rdquo; y &ldquo;abrir a la ciudadan&iacute;a&rdquo; los espacios, algo &ldquo;materialmente imposible&rdquo; de conseguir en el caso de Via Laietana con la Polic&iacute;a en el edificio.
    </p><p class="article-text">
        El recurso tambi&eacute;n considera incompleta la declaraci&oacute;n de Via Laietana como lugar de memoria, pues la resoluci&oacute;n del Gobierno no identifica como espacios a preservar las celdas de detenci&oacute;n, las dependencias de los grupos de la Brigada Pol&iacute;tico Social y las habitaciones donde se practicaban los interrogatorios y las torturas. Los represaliados no se dan por vencidos. &ldquo;Mientras haya energ&iacute;a, insistiremos&rdquo;, concluye Vallejo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Oriol Solé Altimira]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/enesimo-victimas-franquismo-trasladar-comisaria-via-laietana-gobierno-teme-sindicatos-policiales_1_13456439.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 23 Aug 2026 18:56:18 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6a65281d-70a9-48be-b5b9-c6b7a08c8efe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x975y1152.jpg" length="6088314" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6a65281d-70a9-48be-b5b9-c6b7a08c8efe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x975y1152.jpg" type="image/jpeg" fileSize="6088314" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El enésimo intento de las víctimas del franquismo para trasladar la comisaría de Via Laietana: "El Gobierno teme a los sindicatos policiales"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6a65281d-70a9-48be-b5b9-c6b7a08c8efe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x975y1152.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Franquismo,Crímenes del franquismo,Represión franquista,Memoria Histórica,PSOE,Gobierno,Barcelona,Policía Nacional]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Secundino Bugallo y Francisco Arca, asesinato y mutilación de dos sindicalistas del rural de Pontevedra en agosto del 36]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/galicia/secundino-bugallo-francisco-arca-asesinato-mutilacion-sindicalistas-rural-pontevedra-agosto-36_1_13438925.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7d86fd6b-63b3-45ae-a274-1bf906179352_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Secundino Bugallo y Francisco Arca, asesinato y mutilación de dos sindicalistas del rural de Pontevedra en agosto del 36"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un homenaje recuerda, 90 años después de que varios falangistas los matasen en una cuneta, a estos dos represaliados, que trataron de resistir el golpe de Estado en la comarca pontevedresa de Terra de Montes</p><p class="subtitle">“Yo creí que en este pueblo pequeño no había asesinos”: los poemas subterráneos que el gallego Luís Pimentel escribió en la posguerra
</p></div><p class="article-text">
        Participaron en el &ldquo;peque&ntilde;o intento de resistencia&rdquo; con el que se encontr&oacute; en la comarca de Terra de Montes, en el interior de la provincia de Pontevedra, el golpe de Estado del 18 de julio de 1936. Tuvieron que huir al monte y terminaron siendo detenidos. Los asesinaron falangistas el 13 de agosto de ese a&ntilde;o, tras someterlos a torturas. Y dejaron sus cuerpos bien visibles en la cuneta, con los genitales mutilados, para asegurarse de que el mensaje de terror se iba a extender por la zona. Hoy, en ese punto, una placa los recuerda: &ldquo;Secundino Bugallo Iglesias. Francisco Arca Vali&ntilde;as. Morreron por defender as s&uacute;as ideas republicanas [Murieron por defender sus ideas republicanas]&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Si en su asesinato hay aspectos especialmente crudos se debe, probablemente, a que ambos eran l&iacute;deres destacados a nivel local, se&ntilde;ala Anjo Torres, vecino de la comarca e integrante del colectivo A Lumieira, que se implica desde hace a&ntilde;os en una labor voluntaria para recuperar la memoria de la represi&oacute;n del franquismo en Terra de Montes y que convoca un homenaje a Bugallo y a Arca coincidiendo con el 90 aniversario de su ejecuci&oacute;n, el 13 de agosto. Torres indica que, aunque se centra en estos dos dirigentes sindicalistas y militantes de Izquierda Republicana, la intenci&oacute;n es que el acto sirva para recordar a todos los hombres y mujeres asesinados o perseguidos durante la guerra y el franquismo.
    </p><p class="article-text">
        Secundino Bugallo y Francisco Arca eran canteros y tratantes de ganado. Ambos hab&iacute;an nacido en la d&eacute;cada de los 80 del siglo XIX y ten&iacute;an en com&uacute;n la parroquia de Figueiroa, en Cerdedo (hoy, Cerdedo-Cotobade, en el interior de la provincia de Pontevedra), en donde viv&iacute;an. Tambi&eacute;n compart&iacute;an posturas pol&iacute;ticas y activismo. Los dos fueron dirigentes de la Sociedad Agraria y de Oficios Varios <em>El Trabajo</em>, integrada en el sindicato CNT y que formaba parte de la federaci&oacute;n de agricultores y obreros de Cerdedo, como recoge en <a href="https://www.tabeirosmontes.com/novas/o-campo-das-laudas-de-cerdedo-acollera-unha-lauda-na-memoria-dos-arca-e-dos-bugallo" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">uno de sus escritos</a> Calros Solla, uno de los vecinos que, junto al historiador Dionisio Pereira, m&aacute;s ha investigado la represi&oacute;n en Terra de Montes. Bugallo y Arca tuvieron tambi&eacute;n cargos a nivel local en Izquierda Republicana, el partido que fund&oacute; en 1934 Manuel Aza&ntilde;a.
    </p><p class="article-text">
        Sus posturas y sus actividades los enfrentaban a los caciques locales, que se manten&iacute;an en la zona desde la &eacute;poca de la Restauraci&oacute;n. &ldquo;Destacaron porque eran dirigentes y gente muy implicada&rdquo;, recalca Torres, que relata que los dos se sumaron al intento de resistencia al golpe de Estado que lider&oacute; Franco. Bugallo, a&ntilde;ade Solla, se encarg&oacute; que requisarles las armas, yendo puerta por puerta, a los derechistas m&aacute;s exaltados. Vecinos de Figueiroa se enfrentaron a un destacamento de la Guardia Civil que se hab&iacute;a desplazado desde Pontevedra para apresar a las autoridades republicanas. Una parte fueron detenidos, otros escaparon o se ocultaron en el monte. Sus esposas, recuerda Solla, tambi&eacute;n sufrir&aacute;n la represi&oacute;n, con continuas coerciones y vejaciones.
    </p><p class="article-text">
        Tanto Bugallo como Arca se escondieron y fueron apresados unos d&iacute;as despu&eacute;s. Los llevaron al cuartel de la Guardia Civil de Cerdedo. Y en la noche del 12 al 13 de agosto, como en <a href="https://www.eldiario.es/galicia/politica/martir-galleguismo_1_6873501.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">muchos otros puntos</a> de Galicia aquellos d&iacute;as, los pasearon: se los llevaron fuera para matarlos. En su caso, el destino fue el kil&oacute;metro 74 de la carretera de Ourense, en donde primero los torturaron y luego los mataron. 
    </p><p class="article-text">
        Sus cad&aacute;veres fueron abandonados, mutilados, en la cuneta. All&iacute; mismo se los encontraron por la ma&ntilde;ana los pasajeros de un coche de l&iacute;nea, entre los que estaba la mujer de Arca, que se dirig&iacute;a a Pontevedra para intentar localizar a su marido. Y ah&iacute;, en A Ponte do Barco, es donde ahora se les hace un homenaje anual, en el que lleg&oacute; a participar un hijo de Francisco Arca, Rogelio Arca, fallecido en 2010 -y que combati&oacute; en las filas republicanas-. &Eacute;l fue quien se&ntilde;al&oacute; el lugar exacto y sugiri&oacute; que una placa recordase lo ocurrido. Ese monumento, instalado en 2006, tambi&eacute;n ha sufrido ataques, relata Anjo Torres. Dos veces se encontraron con que alguien hab&iacute;a arrancado y hecho desaparecer la placa. Ahora la sustituye un monolito con el mensaje grabado en la piedra.
    </p><h2 class="article-text">La memoria casi perdida de las Casas do Pobo</h2><p class="article-text">
        El borrado de la II Rep&uacute;blica se extendi&oacute; tambi&eacute;n a los espacios que se utilizaban para las reuniones sociales, sindicales o pol&iacute;ticas. Fue lo que ocurri&oacute; tambi&eacute;n con las Casas do Pobo que hab&iacute;a en Terra de Montes. Anjo Torres indica que estos locales hab&iacute;an empezado a aparecer desde principios del siglo XX. La de De&aacute;n, de referencia en la comarca, era la sede de la federaci&oacute;n de agricultores y obreros en la que militaban Bugallo y Arca. Se inaugur&oacute; en 1907, tras una colecta popular para recaudar fondos, y, seg&uacute;n <a href="https://www.tabeirosmontes.com/a-casa-do-pobo-de-deaacuten-cerdedo.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">recoge Dionisio Pereira</a>, ten&iacute;a botica y m&eacute;dico. Los falangistas le prendieron fuego y la dejaron en ruinas. 
    </p><p class="article-text">
        Muchas otras Casas do Pobo corrieron la misma suerte. Anjo Torres se&ntilde;ala que lo habitual era que fuesen arrasadas o requisadas por los franquistas. Algunas se perdieron y tambi&eacute;n se esfum&oacute; la noci&oacute;n de lo que eran. Este vecino cuenta que, recabando datos para sus indagaciones, habl&oacute; con una vecina que dec&iacute;a que recordaba una de esas casas, la de Bugar&iacute;n, ya en ruinas cuando era ni&ntilde;a y solo ten&iacute;a una vaga idea de que aquello lo hab&iacute;a creado la gente de la aldea. El colectivo Lumieira ha ido registrando en <a href="https://volaivai.com/index.php?option=com_content&amp;view=article&amp;id=445&amp;catid=17" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">una web</a> los datos de estos espacios, en un trabajo que sigue en marcha.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Beatriz Muñoz]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/galicia/secundino-bugallo-francisco-arca-asesinato-mutilacion-sindicalistas-rural-pontevedra-agosto-36_1_13438925.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 12 Aug 2026 21:21:14 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7d86fd6b-63b3-45ae-a274-1bf906179352_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="524015" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7d86fd6b-63b3-45ae-a274-1bf906179352_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="524015" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Secundino Bugallo y Francisco Arca, asesinato y mutilación de dos sindicalistas del rural de Pontevedra en agosto del 36]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7d86fd6b-63b3-45ae-a274-1bf906179352_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Franquismo,Crímenes del franquismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP honra les víctimes dels bombardejos republicans de Mallorca després de derogar amb Vox la Llei de Memòria]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-honra-les-victimes-dels-bombardejos-republicans-mallorca-despres-derogar-amb-vox-llei-memoria_1_13412173.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/680ebf76-adea-4384-9bdc-e88f90c8716e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148283.jpg" width="1421" height="799" alt="El PP honra les víctimes dels bombardejos republicans de Mallorca després de derogar amb Vox la Llei de Memòria"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La presidenta del Govern balear, Marga Prohens, que mai no ha expressat una condemna específica a la repressió franquista contra milers de persones a Balears, defensa la necessitat de "tancar ferides" i tenir presents els "errors del passat". "La memòria no ha d'anar de bàndols", va subratllar</p><p class="subtitle">PP i Vox deroguen la llei balear de memòria històrica i evoquen els “assassinats per les hordes roges”
</p></div><p class="article-text">
        El Govern balear va retre homenatge ahir a la nit al prop de centenasr de civils que van morir sota els bombardejos republicans registrats a Mallorca entre 1936 i 1938. L'acte institucional, celebrat a la capital balear, va tenir lloc, per&ograve;, tot just quatre mesos despr&eacute;s que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-i-vox-deroguen-llei-balear-memoria-historica-i-evoquen-els-assassinats-per-les-hordes-roges_1_13056278.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">PP i Vox derogessin la Llei balear de mem&ograve;ria democr&agrave;tica</a>, el contingut de la qual donava cobertura a aquest tipus de tributs i al reconeixement institucional de les v&iacute;ctimes de la guerra civil i la dictadura franquista. 
    </p><p class="article-text">
        A la cerim&ograve;nia hi van assistir els descendents de diverses d'aquelles v&iacute;ctimes, com tamb&eacute; la presidenta de l'Executiu auton&ograve;mic, Marga Prohens (PP), i altres alts c&agrave;rrecs conservadors i d'extrema dreta. Cap formaci&oacute; d'esquerres no va ser-hi present, com tampoc Mem&ograve;ria de Mallorca, que havia <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-homenatjara-les-victimes-dels-bombardejos-republicans-palma-despres-derogar-llei-memoria-democratica_1_13401408.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">supeditat la seva pres&egrave;ncia al fet que el Govern renunci&eacute;s p&uacute;blicament a la derogaci&oacute; de la llei auton&ograve;mica de mem&ograve;ria democr&agrave;tica</a>, exig&egrave;ncia que l'Executiu en cap moment no ha at&egrave;s. Per la seva banda, el PSIB-PSOE va criticar que el PP pretengui &ldquo;donar lli&ccedil;ons de mem&ograve;ria&rdquo; tot just uns mesos despr&eacute;s d'haver derogat la norma que empara els drets de les v&iacute;ctimes i &ldquo;d'haver menyspreat les fam&iacute;lies i les entitats memorialistes&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Durant l'homenatge, Prohens, que mai no ha expressat una condemna p&uacute;blica espec&iacute;fica a les v&iacute;ctimes de la repressi&oacute; franquista desfermada a les Balears despr&eacute;s del cop militar de juliol de 1936 -unes 2.000 persones assassinades- i a les <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/en-abierto/represion-franquista-victimas-victimarios_132_8823974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">violacions de drets humans </a>comeses durant la dictadura, ha defensat durant l'acte que la societat balear ha pres consci&egrave;ncia de la necessitat de &ldquo;tancar ferides restituint la dignitat&rdquo; de les persones assassinades durant la guerra civil, reconduint despr&eacute;s el seu discurs cap als bombardejos de l'Ex&egrave;rcit republic&agrave;. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No parlem de v&iacute;ctimes col&middot;laterals. Parlem d'un atac sistem&agrave;tic contra poblaci&oacute; civil, contra una illa que es trobava indefensa amb l'&uacute;nic objectiu de minar la moral i de for&ccedil;ar la rendici&oacute; de Mallorca que havia quedat en el b&agrave;ndol revoltat, per&ograve; a&iuml;llada&rdquo;, va incidir.
    </p><p class="article-text">
        En un altre moment, la presidenta s'ha referit al mur inaugurat aquest dilluns amb els noms de les v&iacute;ctimes, asseverant que la frase inscrita en ell permetr&agrave; conservar &ldquo;per sempre&rdquo; el record de &ldquo;les v&iacute;ctimes dels bombardejos republicans a la ciutat de Palma&rdquo;. No obstant aix&ograve;, la inscripci&oacute; col&middot;locada al&middot;ludeix de forma gen&egrave;rica a les &ldquo;v&iacute;ctimes de la Guerra Civil&rdquo;, una formulaci&oacute; m&eacute;s &agrave;mplia que la utilitzada per la l&iacute;der auton&ograve;mica.
    </p><p class="article-text">
        Prohens va posar xifres als atacs aeris dels republicans: entre el juliol i l'agost de 1936, Mallorca va patir 46 bombardejos, dels quals 25 van afectar directament Palma. Durant el conflicte es van produir onze atacs aeris m&eacute;s, especialment intensos el 1937. En total, va dir, els atemptats van causar 97 morts i 224 ferits a tota l'illa. Entre els finats hi havia 32 dones i 17 nens.
    </p><p class="article-text">
        La l&iacute;der auton&ograve;mica va al&middot;ludir aix&iacute; mateix al paper de la &ldquo;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/guillem-coneixer-seu-avi-despres-exhumat-d-fossa-franquista-no-ho-vaig-evitar-vaig-anar-cap-ell-vaig-abracar-i-li-vaig-fer-peto_1_13298017.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">llei de fosses -la seva aprovaci&oacute; va complir recentment deu anys-, </a>una norma que, ha recordat, ha perm&egrave;s recuperar &rdquo;334 cossos i identificar 67 v&iacute;ctimes&ldquo;, sense mencionar en cap moment que la mort d'aquestes va ser causada per la repressi&oacute; franquista, una viol&egrave;ncia que, com assenyalen els historiadors, ja havia estat planificada mesos abans de la guerra civil i va ser executada per falangistes, militars, autoritats civils, xarxes clientelars de dretes, capellans fins i tot despr&eacute;s de finalitzar el conflicte b&egrave;l&middot;lic. 
    </p><p class="article-text">
        Malgrat que la llei de fosses manca de l'abast de la llei de mem&ograve;ria democr&agrave;tica, que tamb&eacute; regulava les pol&iacute;tiques p&uacute;bliques de veritat, reconeixement, divulgaci&oacute;, retirada de simbologia franquista, r&egrave;gim sancionador i garanties de no repetici&oacute;, Prohens va apel&middot;lar reiteradament a ella i la va reivindicar com el principal instrument de reparaci&oacute; de les v&iacute;ctimes, ignorant la derogaci&oacute; del principal marc legal de mem&ograve;ria de les Illes. 
    </p><p class="article-text">
        Fa dues setmanes, el Constitucional va admetre a tr&agrave;mit el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/govern-espanyol-porta-constitucional-derogacio-llei-memoria-democratica-balears_1_13269895.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern central </a>contra la derogaci&oacute; de la norma balear i va acordar suspendre cautelarment la seva aplicaci&oacute;. La decisi&oacute; de l'alt tribunal implica que la llei continua vigent mentre resol sobre el fons del recurs, en considerar l'Executiu que la seva eliminaci&oacute; podria vulnerar els drets de les v&iacute;ctimes de greus violacions de drets humans.
    </p><p class="article-text">
        L'alt c&agrave;rrec del PP ha asseverat que &ldquo;la recuperaci&oacute; de les v&iacute;ctimes i de la seva mem&ograve;ria no ha d'anar de b&agrave;ndols&rdquo;, insistint que no es tracta de &ldquo;buscar culpables&rdquo; ni de recordar els bombardejos &ldquo;des de l'odi o el revanxisme&rdquo;, sin&oacute; de &ldquo;recordar amb respecte a cadascuna d'aquestes v&iacute;ctimes i recordar les seves hist&ograve;ries i les seves vides truncades i interrompudes per aquests fets&rdquo; i de treure de l'oblit un episodi que va qualificar de &ldquo;un dels esdeveniments b&egrave;l&middot;lics m&eacute;s durs i alhora m&eacute;s desconeguts de la hist&ograve;ria tant de Balears com d'Espanya&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Avan&ccedil;ar &ldquo;sense rancors, b&agrave;ndols ni divisions&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        En cap moment de la seva intervenci&oacute; Prohens va efectuar una condemna expressa al cop militar de 1936, a la dictadura franquista ni a la repressi&oacute; exercida durant gaireb&eacute; quatre d&egrave;cades. S&iacute; que va apel&middot;lar a la necessitat d'avan&ccedil;ar &ldquo;sense rancors, sense b&agrave;ndols i sense divisions, sent conscients i tenint presents els errors del passat&rdquo;, en l&iacute;nia del discurs de populars i extrema dreta, que en altres CCAA tamb&eacute; han tombat els seus textos memorialistes, substitu&iuml;ts en alguns casos per 'lleis de la conc&ograve;rdia' que, <em>sota </em>text d'excusa de &ldquo;reconciliar&rdquo; els espanyols en lloc de &ldquo;reobrir ferides&rdquo;, equiparen el franquisme amb la democr&agrave;cia.
    </p><p class="article-text">
        El Mur de la Dignitat instal&middot;lat aquest dilluns al Passeig Sagrera &eacute;s una obra concebuda, exposa el Govern en una nota de premsa, &ldquo;per transmetre la dualitat entre la destrucci&oacute; representada per la guerra i l'esperan&ccedil;a simbolitzada per la mem&ograve;ria&rdquo;. &ldquo;L'ombra evoca el dolor, les abs&egrave;ncies i la trag&egrave;dia que van deixar els atemptats, mentre que la llum representa la mem&ograve;ria permanent de les v&iacute;ctimes, la seva dignitat i el comprom&iacute;s de la societat de no oblidar-les&rdquo;, prossegueix el comunicat.
    </p><p class="article-text">
        La cerim&ograve;nia va comen&ccedil;ar amb la lectura, un a un, dels noms i les edats de les 73 v&iacute;ctimes civils identificades dels bombardeigs republicans sobre Palma. Despr&eacute;s de l'enumeraci&oacute;, els assistents van guardar un minut de silenci abans que es record&eacute;s que el nou Mur de la Dignitat neix amb l'objectiu de recon&egrave;ixer, reparar i dignificar la mem&ograve;ria de les v&iacute;ctimes i de les seves fam&iacute;lies perqu&egrave; els seus noms i les seves hist&ograve;ries perdurin en el temps.
    </p><p class="article-text">
        Tot seguit va intervenir l'historiador Manuel Aguilera, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-morts-sepultats-primer-terror-aeri-guerra-civil-provocar-l-aviacio-republica_1_13269913.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">impulsor de la investigaci&oacute; que ha perm&egrave;s identificar les v&iacute;ctimes</a>, qui va afirmar que amb la inauguraci&oacute; del memorial es salda &ldquo;un deute hist&ograve;ric&rdquo;. Va recordar que les v&iacute;ctimes dels bombardeigs sobre Palma no havien rebut &ldquo;cap homenatge ni durant els 40 anys de dictadura ni en els 50 de democr&agrave;cia&rdquo; i va defensar que &ldquo;en una democr&agrave;cia no hi pot haver silencis&rdquo; perqu&egrave; &ldquo;la veritat ha d'estar per sobre de tot&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aguilera, autor del llibre <em>Mallorca en llamas. Las v&iacute;ctimas del primer terror a&eacute;reo de la Guerra Civil</em>, va repassar a m&eacute;s el context hist&ograve;ric dels atacs aeris sobre Mallorca i va assenyalar que Palma va ser una de les primeres ciutats a patir bombardejos sistem&agrave;tics contra la rereguarda durant la Guerra Civil. Tot i que els objectius eren inicialment militars, va explicar, les bombes van acabar caient sobre barris obrers i zones comercials, causant nombroses v&iacute;ctimes civils. A continuaci&oacute; va posar rostre a diverses de les persones traspassades relatant les seves hist&ograve;ries i va agrair la pres&egrave;ncia dels seus familiars, abans de concloure que actes com el celebrat constitueixen &ldquo;una forma de reparaci&oacute;&rdquo;, ja que les conseq&uuml;&egrave;ncies de la guerra &ldquo;de vegades perduren durant generacions&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-honra-les-victimes-dels-bombardejos-republicans-mallorca-despres-derogar-amb-vox-llei-memoria_1_13412173.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 28 Jul 2026 14:18:21 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/680ebf76-adea-4384-9bdc-e88f90c8716e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148283.jpg" length="208121" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/680ebf76-adea-4384-9bdc-e88f90c8716e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148283.jpg" type="image/jpeg" fileSize="208121" width="1421" height="799"/>
      <media:title><![CDATA[El PP honra les víctimes dels bombardejos republicans de Mallorca després de derogar amb Vox la Llei de Memòria]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/680ebf76-adea-4384-9bdc-e88f90c8716e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148283.jpg" width="1421" height="799"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,PP - Partido Popular,Vox,Segunda República,Guerra Civil Española,Represión franquista,Franquismo,Crímenes del franquismo,Dictadura franquista,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP honra a las víctimas de los bombardeos republicanos de Mallorca tras derogar con Vox la Ley de Memoria]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-honra-victimas-bombardeos-republicanos-mallorca-derogar-vox-ley-memoria-democratica_1_13410454.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/680ebf76-adea-4384-9bdc-e88f90c8716e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148283.jpg" width="1421" height="799" alt="El PP honra a las víctimas de los bombardeos republicanos de Mallorca tras derogar con Vox la Ley de Memoria"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La presidenta del Govern balear, Marga Prohens, que nunca ha expresado una condena específica de la represión franquista desatada en Balears y que causó miles de asesinatos, defiende la necesidad de "cerrar heridas" por los "errores del pasado". "La memoria no debe ir de bandos", subrayó</p><p class="subtitle">PP y Vox derogan la ley balear de memoria histórica y evocan a los “asesinados por las hordas rojas”
</p></div><p class="article-text">
        El Govern balear rindi&oacute; anoche homenaje al cerca de centenar de civiles que fallecieron bajo los bombardeos republicanos registrados en Mallorca entre 1936 y 1938. El acto institucional, celebrado en la capital balear, tuvo lugar, sin embargo, apenas cuatro meses despu&eacute;s de que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">PP y Vox derogasen la Ley balear de memoria democr&aacute;tica</a>, cuyo contenido daba cobertura a este tipo de tributos y al reconocimiento institucional de las v&iacute;ctimas de la guerra civil y la dictadura franquista. 
    </p><p class="article-text">
        A la ceremonia asistieron los descendientes de varias de aquellas v&iacute;ctimas as&iacute; como la presidenta del Ejecutivo auton&oacute;mico, Marga Prohens (PP), y otros altos cargos conservadores y de extrema derecha. Ninguna formaci&oacute;n de izquierdas estuvo presente como tampoco Mem&ograve;ria de Mallorca, que hab&iacute;a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-homenajeara-victimas-bombardeos-republicanos-palma-derogar-ley-memoria-democratica_1_13401116.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">supeditado su presencia a que el Govern renunciase p&uacute;blicamente a la derogaci&oacute;n de la ley auton&oacute;mica de memoria democr&aacute;tica</a>, exigencia que el Ejecutivo en ning&uacute;n momento ha atendido. Por su parte, el PSIB-PSOE critic&oacute; que el PP pretenda &ldquo;dar lecciones de memoria&rdquo; apenas unos meses despu&eacute;s de haber derogado la norma que ampara los derechos de las v&iacute;ctimas y de &ldquo;haber menospreciado a las familias y a las entidades memorialistas&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Durante el homenaje, Prohens, que nunca ha expresado una condena p&uacute;blica espec&iacute;fica a las v&iacute;ctimas de la represi&oacute;n franquista desatada en Balears tras el golpe militar de julio de 1936 -unas 2.000 personas asesinadas- y a las <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/en-abierto/represion-franquista-victimas-victimarios_132_8823974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">violaciones de derechos humanos </a>cometidas durante la dictadura, ha defendido durante el acto que la sociedad balear ha tomado conciencia de la necesidad de &ldquo;cerrar heridas restituyendo la dignidad&rdquo; de las personas asesinadas durante la guerra civil, reconduciendo tras ello su discurso hacia los bombardeos del Ej&eacute;rcito republicano. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No hablamos de v&iacute;ctimas colaterales. Hablamos de un ataque sistem&aacute;tico contra poblaci&oacute;n civil, contra una isla que se encontraba indefensa con el &uacute;nico objetivo de minar la moral y de forzar la rendici&oacute;n de Mallorca que hab&iacute;a quedado en el bando sublevado pero aislada&rdquo;, incidi&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        En otro momento, la presidenta se ha referido al muro inaugurado este lunes con los nombres de las v&iacute;ctimas, aseverando que la frase inscrita en &eacute;l permitir&aacute; conservar &ldquo;para siempre&rdquo; el recuerdo de &ldquo;las v&iacute;ctimas de los bombardeos republicanos en la ciudad de Palma&rdquo;. Sin embargo, la inscripci&oacute;n colocada alude de forma gen&eacute;rica a las &ldquo;v&iacute;ctimas de la Guerra Civil&rdquo;, una formulaci&oacute;n m&aacute;s amplia que la utilizada por la l&iacute;der auton&oacute;mica.
    </p><p class="article-text">
        Prohens puso cifras a los ataques a&eacute;reos de los republicanos: entre julio y agosto de 1936, Mallorca sufri&oacute; 46 bombardeos, de los que 25 afectaron directamente a Palma. Durante el conflicto se produjeron once ataques a&eacute;reos m&aacute;s, especialmente intensos en 1937. En total, dijo, los atentados causaron 97 muertes y 224 heridos en toda la isla. Entre los fallecidos hab&iacute;a 32 mujeres y 17 ni&ntilde;os.
    </p><p class="article-text">
        La l&iacute;der auton&oacute;mica aludi&oacute; asimismo al papel de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/guillem-conocio-abuelo-exhumado-fosa-franquista-no-pude-evitar-abrace-le-di-beso_1_13288117.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ley de fosas -cuya aprobaci&oacute;n cumpli&oacute; recientemente diez a&ntilde;os-, </a>una norma que, ha recordado, ha permitido recuperar &ldquo;334 cuerpos e identificar a 67 v&iacute;ctimas&rdquo;, sin mencionar en momento alguno que la muerte de &eacute;stas fue causada por la represi&oacute;n franquista, una violencia que, como se&ntilde;alan los historiadores, ya hab&iacute;a sido planificada meses antes de la guerra civil y fue ejecutada por falangistas, militares, autoridades civiles, redes clientelares de derechas, capellanes incluso despu&eacute;s de finalizar el conflicto b&eacute;lico. 
    </p><p class="article-text">
        Pese a que la ley de fosas carece del alcance de la ley de memoria democr&aacute;tica, que tambi&eacute;n regulaba las pol&iacute;ticas p&uacute;blicas de verdad, reconocimiento, divulgaci&oacute;n, retirada de simbolog&iacute;a franquista, r&eacute;gimen sancionador y garant&iacute;as de no repetici&oacute;n, Prohens apel&oacute; reiteradamente a ella y la reivindic&oacute; como el principal instrumento de reparaci&oacute;n de las v&iacute;ctimas, obviando la derogaci&oacute;n del principal marco legal de memoria de las Islas. 
    </p><p class="article-text">
        Hace dos semanas, el Constitucional admiti&oacute; a tr&aacute;mite el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/gobierno-lleva-constitucional-derogacion-ley-memoria-democratica-balears_1_13269592.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">recurso de inconstitucionalidad presentado por el Gobierno central </a>contra la derogaci&oacute;n de la norma balear y acord&oacute; suspender cautelarmente su aplicaci&oacute;n. La decisi&oacute;n del alto tribunal implica que la ley contin&uacute;a vigente mientras resuelve sobre el fondo del recurso, al considerar el Ejecutivo que su eliminaci&oacute;n podr&iacute;a vulnerar los derechos de las v&iacute;ctimas de graves violaciones de derechos humanos.
    </p><p class="article-text">
        La alto cargo del PP ha asever&oacute; que &ldquo;la recuperaci&oacute;n de las v&iacute;ctimas y de su memoria no debe ir de bandos&rdquo;, insistiendo en que no se trata de &ldquo;buscar culpables&rdquo; ni de recordar los bombardeos &ldquo;desde el odio o el revanchismo&rdquo;, sino de &ldquo;recordar con respeto a cada una de estas v&iacute;ctimas y recordar sus historias y sus vidas truncadas e interrumpidas por estos hechos&rdquo; y de sacar del olvido un episodio que calific&oacute; como &ldquo;uno de los acontecimientos b&eacute;licos m&aacute;s duros y a la vez m&aacute;s desconocidos de la historia tanto de Balears como de Espa&ntilde;a&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Avanzar &ldquo;sin rencores, bandos ni divisiones&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        En ning&uacute;n momento de su intervenci&oacute;n Prohens efectu&oacute; una condena expresa al golpe militar de 1936, a la dictadura franquista ni a la represi&oacute;n ejercida durante casi cuatro d&eacute;cadas. S&iacute; apel&oacute; a la necesidad de avanzar &ldquo;sin rencores, sin bandos y sin divisiones, siendo conscientes y teniendo presentes los errores del pasado&rdquo;, en l&iacute;nea del discurso de populares y extrema derecha, que en otras CCAA tambi&eacute;n han tumbado sus textos memorialistas, sustituidos en algunos casos por 'leyes de la concordia' que, <em>so </em>pretexto de &ldquo;reconciliar&rdquo; a los espa&ntilde;oles en lugar de &ldquo;reabrir heridas&rdquo;, equiparan el franquismo con la democracia.
    </p><p class="article-text">
        El Muro de la Dignidad instalado este lunes en el Passeig Sagrera es una obra concebida, expone el Govern en una nota de prensa, &ldquo;para transmitir la dualidad entre la destrucci&oacute;n representada por la guerra y la esperanza simbolizada por la memoria&rdquo;. &ldquo;La sombra evoca el dolor, las ausencias y la tragedia que dejaron los atentados, mientras que la luz representa la memoria permanente de las v&iacute;ctimas, su dignidad y el compromiso de la sociedad de no olvidarlas&rdquo;, prosigue el comunicado.
    </p><p class="article-text">
        La ceremonia dio comienzo con la lectura, uno a uno, de los nombres y las edades de las 73 v&iacute;ctimas civiles identificadas de los bombardeos republicanos sobre Palma. Tras la enumeraci&oacute;n, los asistentes guardaron un minuto de silencio antes de que se recordara que el nuevo Muro de la Dignidad nace con el objetivo de reconocer, reparar y dignificar la memoria de las v&iacute;ctimas y de sus familias para que sus nombres y sus historias perduren en el tiempo.
    </p><p class="article-text">
        Acto seguido intervino el historiador Manuel Aguilera, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/muertos-sepultados-primer-terror-aereo-guerra-civil-causo-aviacion-republica_1_13267817.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">impulsor de la investigaci&oacute;n que ha permitido identificar a las v&iacute;ctimas</a>, quien afirm&oacute; que con la inauguraci&oacute;n del memorial se salda &ldquo;una deuda hist&oacute;rica&rdquo;. Record&oacute; que las v&iacute;ctimas de los bombardeos sobre Palma no hab&iacute;an recibido &ldquo;ning&uacute;n homenaje ni durante los 40 a&ntilde;os de dictadura ni en los 50 de democracia&rdquo; y defendi&oacute; que &ldquo;en una democracia no puede haber silencios&rdquo; porque &ldquo;la verdad debe estar por encima de todo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aguilera, autor del libro <em>Mallorca en llamas. Las v&iacute;ctimas del primer terror a&eacute;reo de la Guerra Civil</em>, repas&oacute; adem&aacute;s el contexto hist&oacute;rico de los ataques a&eacute;reos sobre Mallorca y se&ntilde;al&oacute; que Palma fue una de las primeras ciudades en sufrir bombardeos sistem&aacute;ticos contra la retaguardia durante la Guerra Civil. Aunque los objetivos eran inicialmente militares, explic&oacute;, las bombas acabaron cayendo sobre barrios obreros y zonas comerciales, causando numerosas v&iacute;ctimas civiles. A continuaci&oacute;n puso rostro a varias de las personas fallecidas relatando sus historias y agradeci&oacute; la presencia de sus familiares, antes de concluir que actos como el celebrado constituyen &ldquo;una forma de reparaci&oacute;n&rdquo;, ya que las consecuencias de la guerra &ldquo;a veces perduran durante generaciones&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-honra-victimas-bombardeos-republicanos-mallorca-derogar-vox-ley-memoria-democratica_1_13410454.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 28 Jul 2026 09:18:34 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/680ebf76-adea-4384-9bdc-e88f90c8716e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148283.jpg" length="208121" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/680ebf76-adea-4384-9bdc-e88f90c8716e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148283.jpg" type="image/jpeg" fileSize="208121" width="1421" height="799"/>
      <media:title><![CDATA[El PP honra a las víctimas de los bombardeos republicanos de Mallorca tras derogar con Vox la Ley de Memoria]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/680ebf76-adea-4384-9bdc-e88f90c8716e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148283.jpg" width="1421" height="799"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,PP - Partido Popular,Vox,Segunda República,Guerra Civil Española,Represión franquista,Franquismo,Crímenes del franquismo,Dictadura franquista,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP treu del calaix els 15 informes inèdits que mantenia 'ocults' sobre la repressió franquista a les Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-treu-calaix-els-15-informes-inedits-mantenia-ocults-repressio-franquista-les-balears_1_13364992.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/438294db-0ea4-4693-b9e3-62a8325c29ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP treu del calaix els 15 informes inèdits que mantenia &#039;ocults&#039; sobre la repressió franquista a les Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Es tracta d'investigacions de gran abast de les quals elDiario.es va informar en exclusiva, encarregades per l'anterior Govern progressista i el contingut de les quals romanien sense veure la llum des de l'inici de l'actual legislatura. Els treballs ja es poden consultar a través del portal institucional de l'Executiu </p><p class="subtitle">El PP manté 'ocults' 15 estudis inèdits de la repressió franquista a les Balears que van costar 218.000 euros
</p></div><p class="article-text">
        El Govern balear ha fet p&uacute;blics aquest dimarts els 15 estudis de mem&ograve;ria democr&agrave;tica encarregats durant la passada legislatura sobre aspectes clau de la repressi&oacute; franquista a les Illes. Es tracta d'informes in&egrave;dits que l'Executiu de Marga Prohens (PP) mantenia sense difondre des que va comen&ccedil;ar l'actual legislatura, circumst&agrave;ncia de la qual <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-mantiene-ocultos-15-estudios-ineditos-represion-franquista-balears-costaron-218-000-euros_1_13123368.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es va informar en exclusiva </a>el passat mes d'abril. 
    </p><p class="article-text">
        Els treballs, de gran abast -amb milers de p&agrave;gines en conjunt- i de car&agrave;cter multidisciplinari -des d'una perspectiva hist&ograve;rica, psicol&ograve;gica i jur&iacute;dica-, reconstrueixen els episodis menys explorats del cop militar de 1936, la guerra civil i la dictadura franquista i van ser concebuts, de fet, com una de les peces centrals de la pol&iacute;tica p&uacute;blica de mem&ograve;ria democr&agrave;tica a Balears. No nom&eacute;s van ser encarregats, sin&oacute; tamb&eacute; executats i remunerats: en total, l'Administraci&oacute; auton&ograve;mica ha abonat 218.000 euros als diferents autors sense que les seves investigacions veiessin la llum fins ara.
    </p><p class="article-text">
        Les investigacions van ser promogudes per l'anterior Executiu progressista en el marc del IV Pla de Fosses, desenvolupat a l'empara de la llei auton&ograve;mica de recuperaci&oacute; de persones desaparegudes durant la guerra civil i el franquisme -m&eacute;s coneguda com a '<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/guillem-conocio-abuelo-exhumado-fosa-franquista-no-pude-evitar-abrace-le-di-beso_1_13288117.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">llei de fosses</a>'-. D'acord al propi disseny del pla, aquests treballs han de revertir en la societat a trav&eacute;s d'exposicions, materials pedag&ograve;gics i presentacions p&uacute;bliques.
    </p><p class="article-text">
        La Conselleria de Presid&egrave;ncia, Coordinaci&oacute; de l'Acci&oacute; de Govern i Cooperaci&oacute; Local ha anunciat la publicaci&oacute; d'aquests informes juntament amb altres cinc treballs, fins a un total de vint investigacions, que ja poden consultar-se a trav&eacute;s del <a href="https://www.caib.es/sites/memoria/ca/estudis_de_fosses_i_de_memaria_democratica/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">portal institucional del Govern</a>. La iniciativa es presenta com una mesura per facilitar l'acc&eacute;s p&uacute;blic a les investigacions realitzades sobre la guerra civil, la repressi&oacute; franquista i les pol&iacute;tiques de mem&ograve;ria democr&agrave;tica. 
    </p><p class="article-text">
        Entre els estudis ara publicats figuren investigacions de car&agrave;cter hist&ograve;ric, jur&iacute;dic, antropol&ograve;gic i psicol&ograve;gic, com un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/catalina-moragues-autora-estudio-franquismo-oculta-pp-espana-negado-derecho-justicia_1_13193791.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">informe sobre la resposta de l'Estat espanyol als crims del franquisme </a>des de la perspectiva del dret internacional dels drets humans, aix&iacute; com treballs sobre els refugis antiaeris, els espais de mem&ograve;ria, els arxius de mem&ograve;ria democr&agrave;tica o la pres&egrave;ncia de nazis i feixistes italians refugiats a Balears despr&eacute;s de la Segona Guerra Mundial. 
    </p><p class="article-text">
        Tamb&eacute; aborden q&uuml;estions com la relaci&oacute; de l'arxip&egrave;lag amb la Vall de Cuelgamuros, els bombardejos durant la guerra civil, l'actualitzaci&oacute; del cens de v&iacute;ctimes de la repressi&oacute; franquista, les pol&iacute;tiques memorialistes del franquisme, el desembarcament del capit&agrave; Bayo, l'exili o el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/depresion-demencia-luto-final-traumas-arrastran-descendientes-victimas-franco_1_12171750.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">trauma transgeneracional </a>derivat del cop d'estat de 1936. 
    </p><p class="article-text">
        L'abs&egrave;ncia de difusi&oacute; contrastava a m&eacute;s amb els objectius amb qu&egrave; van ser concebuts. Quan l'anterior Govern va presentar el IV Pla de Fosses, va defensar que les investigacions tindrien un retorn social mitjan&ccedil;ant exposicions, materials pedag&ograve;gics i activitats divulgatives, amb el prop&ograve;sit de consolidar Balears com a referent estatal en pol&iacute;tiques de mem&ograve;ria democr&agrave;tica.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una &ldquo;reivindicaci&oacute; hist&ograve;rica&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de con&egrave;ixer l'anunci, l'associaci&oacute; de Mem&ograve;ria de Mallorca ha celebrat el fet que, &ldquo;per primera vegada, s'aconsegueix una de les reivindicacions hist&ograve;riques&rdquo; de l'entitat en publicar-se un cens de v&iacute;ctimes des de la perspectiva del Dret Internacional dels Drets Humans amb la inclusi&oacute; de la tipologia del delicte com&egrave;s.
    </p><p class="article-text">
        La publicaci&oacute; dels informes arriba en un context de forta controv&egrave;rsia al voltant de les pol&iacute;tiques memorialistes de l'Executiu de Prohens. El passat mes de mar&ccedil;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el PP i Vox van derogar la Llei balear de Mem&ograve;ria i Reconeixement Democr&agrave;tics</a>, una decisi&oacute; que el Govern central ha recorregut davant el Tribunal Constitucional. Aquesta setmana, l'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/constitucional-suspende-cautelarmente-derogacion-ley-balear-memoria-democratica_1_13362877.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">alt tribunal admetia a tr&agrave;mit el recurs</a>, la qual cosa deixa sense efecte, de forma provisional, l'eliminaci&oacute; de la norma. 
    </p><p class="article-text">
        Precisament, Mem&ograve;ria de Mallorca assevera que la pretensi&oacute; d'aquests estudis havia de ser un fonament per desenvolupar la llei balear de mem&ograve;ria mitjan&ccedil;ant la realitzaci&oacute; de reconeixements, actes i divulgaci&oacute; en pro de &ldquo;garantir els drets a la veritat, la just&iacute;cia i la reparaci&oacute;&rdquo; i, especialment, &ldquo;pedagogia per garantir la no repetici&oacute; dels fets ocorreguts arran del cop d'estat de 1936&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat que -afegeix- nombroses de les incorporacions proposades per l'entitat no han estat acceptades i que l'Executiu del PP &ldquo;ha fet cas omis&rdquo; a les mateixes, l'entitat considera que la publicaci&oacute; dels estudis &ldquo;&eacute;s un primer pas&rdquo;. &ldquo;Despr&eacute;s de la not&iacute;cia [de l'admissi&oacute; a tr&agrave;mit] per part del Tribunal Constitucional i la publicaci&oacute; avui dels 20 estudis encarregats per l'anterior Executiu, seguirem vigilants perqu&egrave; s'apliqui la Llei 2/2018, de 13 d'abril, de Mem&ograve;ria i Reconeixements Democr&agrave;tics de Balears&rdquo;, sentencien des de Mem&ograve;ria de Mallorca.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-treu-calaix-els-15-informes-inedits-mantenia-ocults-repressio-franquista-les-balears_1_13364992.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 08 Jul 2026 11:01:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/438294db-0ea4-4693-b9e3-62a8325c29ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="180489" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/438294db-0ea4-4693-b9e3-62a8325c29ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="180489" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP treu del calaix els 15 informes inèdits que mantenia 'ocults' sobre la repressió franquista a les Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/438294db-0ea4-4693-b9e3-62a8325c29ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,Memoria Histórica,Franquismo,Víctimas del franquismo,Crímenes del franquismo,Represión franquista,Dictadura franquista,Guerra Civil Española,Símbolos franquistas,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP saca del cajón los 15 informes inéditos que mantenía 'ocultos' sobre la represión franquista en Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pp-saca-cajon-15-informes-ineditos-mantenia-ocultos-represion-franquista-balears_1_13364743.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/438294db-0ea4-4693-b9e3-62a8325c29ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP saca del cajón los 15 informes inéditos que mantenía &#039;ocultos&#039; sobre la represión franquista en Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Se trata de investigaciones de gran alcance de las que elDiario.es informó en exclusiva, encargadas por el anterior Govern progresista y cuyo contenido permanecía sin ver la luz desde que arrancó la actual legislatura. Los trabajos ya pueden consultarse a través del portal institucional del Ejecutivo autonómico </p><p class="subtitle">El PP mantiene 'ocultos' 15 estudios inéditos de la represión franquista en Balears que costaron 218.000 euros
</p></div><p class="article-text">
        El Govern balear ha hecho p&uacute;blicos este martes los 15 estudios de memoria democr&aacute;tica encargados durante la pasada legislatura sobre aspectos clave de la represi&oacute;n franquista en las islas. Se trata de informes in&eacute;ditos que el Ejecutivo de Marga Prohens (PP) manten&iacute;a sin difundir desde que arranc&oacute; la actualidad legislatura, circunstancia de la que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-mantiene-ocultos-15-estudios-ineditos-represion-franquista-balears-costaron-218-000-euros_1_13123368.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es inform&oacute; en exclusiva </a>el pasado mes de abril. 
    </p><p class="article-text">
        Los trabajos, de gran alcance -con miles de p&aacute;ginas en conjunto- y de car&aacute;cter multidisciplinar -a nivel hist&oacute;rico, psicol&oacute;gico y jur&iacute;dico, entre otros-, reconstruyen los episodios menos explorados del golpe militar de 1936, la guerra civil y la dictadura franquista y fueron concebidos, de hecho, como una de las piezas centrales de la pol&iacute;tica p&uacute;blica de memoria democr&aacute;tica en Balears. No solo fueron encargados, sino tambi&eacute;n ejecutados y remunerados: en total, la Administraci&oacute;n auton&oacute;mica ha abonado 218.000 euros a los distintos autores de los mismos sin que sus investigaciones viesen la luz hasta ahora.
    </p><p class="article-text">
        Las investigaciones fueron promovidas por el anterior Ejecutivo progresista en el marco del IV Plan de Fosas, desarrollado al amparo de la ley auton&oacute;mica de recuperaci&oacute;n de personas desaparecidas durante la guerra civil y el franquismo -m&aacute;s conocida como '<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/guillem-conocio-abuelo-exhumado-fosa-franquista-no-pude-evitar-abrace-le-di-beso_1_13288117.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ley de fosas</a>'-. De acuerdo al propio dise&ntilde;o del plan, estos trabajos deben revertir en la sociedad a trav&eacute;s de exposiciones, materiales pedag&oacute;gicos y presentaciones p&uacute;blicas.
    </p><p class="article-text">
        La Conselleria de Presidencia, Coordinaci&oacute;n de la Acci&oacute;n de Gobierno y Cooperaci&oacute;n Local ha anunciado la publicaci&oacute;n de estos informes junto con otros cinco trabajos, hasta un total de veinte investigaciones, que ya pueden consultarse a trav&eacute;s del <a href="https://www.caib.es/sites/memoria/ca/estudis_de_fosses_i_de_memaria_democratica/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">portal institucional del Govern</a>. La iniciativa se presenta como una medida para facilitar el acceso p&uacute;blico a las investigaciones realizadas sobre la guerra civil, la represi&oacute;n franquista y las pol&iacute;ticas de memoria democr&aacute;tica. 
    </p><p class="article-text">
        Entre los estudios ahora publicados figuran investigaciones de car&aacute;cter hist&oacute;rico, jur&iacute;dico, antropol&oacute;gico y psicol&oacute;gico, entre ellas un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/catalina-moragues-autora-estudio-franquismo-oculta-pp-espana-negado-derecho-justicia_1_13193791.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">informe sobre la respuesta del Estado espa&ntilde;ol a los cr&iacute;menes del franquismo </a>desde la perspectiva del derecho internacional de los derechos humanos, as&iacute; como trabajos sobre los refugios antia&eacute;reos, los espacios de memoria, los archivos de memoria democr&aacute;tica o la presencia de nazis y fascistas italianos refugiados en Balears tras la Segunda Guerra Mundial. 
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n abordan cuestiones como la relaci&oacute;n del archipi&eacute;lago con el Valle de Cuelgamuros, los bombardeos durante la guerra civil, la actualizaci&oacute;n del censo de v&iacute;ctimas de la represi&oacute;n franquista, las pol&iacute;ticas memorialistas del franquismo, el desembarco del capit&aacute;n Bayo, el exilio o el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/depresion-demencia-luto-final-traumas-arrastran-descendientes-victimas-franco_1_12171750.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">trauma transgeneracional </a>derivado del golpe de Estado de 1936. 
    </p><p class="article-text">
        La ausencia de difusi&oacute;n contrastaba adem&aacute;s con los objetivos con los que fueron concebidos. Cuando el anterior Govern present&oacute; el IV Plan de Fosas, defendi&oacute; que las investigaciones tendr&iacute;an un retorno social mediante exposiciones, materiales pedag&oacute;gicos y actividades divulgativas, con el prop&oacute;sito de consolidar a Balears como referente estatal en pol&iacute;ticas de memoria democr&aacute;tica.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una &ldquo;reivindicaci&oacute;n hist&oacute;rica&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Tras conocer el anuncio, la asociaci&oacute;n de Mem&ograve;ria de Mallorca ha celebrado el hecho de que, &ldquo;por primera vez, se logra una de las reivindicaciones hist&oacute;ricas&rdquo; de la entidad al publicarse un censo de v&iacute;ctimas desde la perspectiva del Derecho Internacional de los Derechos Humanos con la inclusi&oacute;n de la tipolog&iacute;a del delito cometido.
    </p><p class="article-text">
        La publicaci&oacute;n de los informes llega en un contexto de fuerte controversia en torno a las pol&iacute;ticas memorialistas del Ejecutivo de Prohens. El pasado mes de marzo, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">PP y Vox derogaron la Ley balear de Memoria y Reconocimiento Democr&aacute;ticos</a>, una decisi&oacute;n que el Gobierno central ha recurrido ante el Tribunal Constitucional. Esta semana, el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/constitucional-suspende-cautelarmente-derogacion-ley-balear-memoria-democratica_1_13362877.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">alto tribunal admit&iacute;a a tr&aacute;mite el recurso</a>, lo que deja sin efecto, de forma provisional, la eliminaci&oacute;n de la norma. 
    </p><p class="article-text">
        Precisamente, Mem&ograve;ria de Mallorca asevera que la pretensi&oacute;n de estos estudios deb&iacute;a ser un fundamento para desarrollar la ley balear de memoria mediante la realizaci&oacute;n de reconocimientos, actos y divulgaci&oacute;n en aras a &ldquo;garantizar los derechos a la verdad, la justicia y la reparaci&oacute;n&rdquo; y, en especial, &ldquo;pedagog&iacute;a para garantizar la no repetici&oacute;n de los hechos ocurridos ra&iacute;z del golpe de estado de 1936&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        A pesar de que -apostilla- numerosas de las incorporaciones propuestas por la entidad no han sido aceptadas y de que el Ejecutivo del PP &ldquo;ha hecho caso omiso&rdquo; a las mismas, la entidad considera que la publicaci&oacute;n de los estudios &ldquo;es un primer paso&rdquo;. &ldquo;Tras la noticia [de la admisi&oacute;n a tr&aacute;mite] por parte del Tribunal Constitucional y la publicaci&oacute;n hoy de los 20 estudios encargados por el anterior Ejecutivo, seguiremos vigilantes para que se aplique la Ley 2/2018, de 13 de abril, de Memoria y Reconocimientos Democr&aacute;ticos de Balears&rdquo;, sentencian desde Mem&ograve;ria de Mallorca.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pp-saca-cajon-15-informes-ineditos-mantenia-ocultos-represion-franquista-balears_1_13364743.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 08 Jul 2026 10:31:16 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/438294db-0ea4-4693-b9e3-62a8325c29ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="180489" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/438294db-0ea4-4693-b9e3-62a8325c29ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="180489" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP saca del cajón los 15 informes inéditos que mantenía 'ocultos' sobre la represión franquista en Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/438294db-0ea4-4693-b9e3-62a8325c29ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,Memoria Histórica,Franquismo,Víctimas del franquismo,Crímenes del franquismo,Represión franquista,Dictadura franquista,Guerra Civil Española,Símbolos franquistas,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Constitucional suspèn la derogació impulsada per PP i Vox de la llei balear de memòria democràtica]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/constitucional-suspen-derogacio-impulsada-per-pp-i-vox-llei-balear-memoria-democratica_1_13362958.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" width="1200" height="675" alt="El Constitucional suspèn la derogació impulsada per PP i Vox de la llei balear de memòria democràtica"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Admet a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern central contra la supressió, materialitzada el mes de març passat amb els vots de conservadors i extrema dreta</p><p class="subtitle">PP i Vox deroguen la llei balear de memòria històrica i evoquen els “assassinats per les hordes roges”
</p></div><p class="article-text">
        El Tribunal Constitucional (TC) ha adm&egrave;s a tr&agrave;mit el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel president del Govern espanyol contra la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-i-vox-deroguen-llei-balear-memoria-historica-i-evoquen-els-assassinats-per-les-hordes-roges_1_13056278.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">derogaci&oacute; de la Llei balear de mem&ograve;ria i reconeixement democr&agrave;tics</a>. 
    </p><p class="article-text">
        La decisi&oacute; suposa, de manera provisional, deixar sense efecte la derogaci&oacute; aprovada el mar&ccedil; passat amb els vots de PP i Vox. Ser&agrave; el mateix Tribunal Constitucional qui haur&agrave; de pronunciar-se ara sobre el fons del recurs i decidir si la derogaci&oacute; s'ajusta o no a la Constituci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        La norma, aprovada el 2018, va articular un marc institucional per investigar els crims del franquisme i promoure el reconeixement p&uacute;blic de les persones represaliades despr&eacute;s del cop militar de 1936. En el seu recurs, l'Executiu central assenyala que l'eliminaci&oacute; de la llei suposa una vulneraci&oacute; dels articles 15 i 10.1 de la Constituci&oacute;, en suprimir l'estatut jur&iacute;dic de les v&iacute;ctimes de greus vulneracions dels drets humans, a m&eacute;s de dificultar el compliment de la legislaci&oacute; estatal en mat&egrave;ria de mem&ograve;ria democr&agrave;tica.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, considera que la llei podria envair compet&egrave;ncies estatals, vulnerar el principi de col&middot;laboraci&oacute; entre administracions i infringir els principis de seguretat jur&iacute;dica i d'interdicci&oacute; de l'arbitrarietat dels poders p&uacute;blics.
    </p><p class="article-text">
        La derogaci&oacute; de la Llei de mem&ograve;ria democr&agrave;tica va ser un dels principals acords assolits entre el PP i Vox durant l'actual legislatura i va provocar un ampli rebuig d'associacions memorialistes, familiars de v&iacute;ctimes i organitzacions de drets humans. Tot i que el desembre de 2024 els populars varen assolir <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-culmina-pacto-izquierda-e-impide-derogacion-ley-recuerda-victimas-franquismo_1_11906388.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ins&ograve;lit pacte amb els partits d'esquerres </a>per no suprimir la normativa balear, nom&eacute;s mig any despr&eacute;s varen incomplir el seu comprom&iacute;s en pactar novament amb Vox la seva eliminaci&oacute; a canvi d'assegurar-se el suport dels de Santiago Abascal per poder <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-balear-pliega-vox-presupuestos-derogara-ley-memoria-reforzara-espanol-escuela_1_12343151.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tirar endavant els pressupostos auton&ograve;mics de 2025</a>.
    </p><p class="article-text">
        El mar&ccedil; passat, lluny d'expressar cap mena de condemna a la sublevaci&oacute; feixista i a les <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/en-abierto/represion-franquista-victimas-victimarios_132_8823974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">violacions de drets humans </a>comeses durant la dictadura, PP i Vox varen sumar els seus vots per derogar una norma que rebutja expressament &ldquo;qualsevol totalitarisme i r&egrave;gim antidemocr&agrave;tic&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Entre altres fites, la Llei balear de mem&ograve;ria democr&agrave;tica ha perm&egrave;s delimitar i ampliar la consideraci&oacute; de v&iacute;ctimes de la Guerra Civil i la dictadura: no nom&eacute;s ha fet possible recon&egrave;ixer persones represaliades directament, sin&oacute; tamb&eacute; organitzacions socials, professionals o culturals, partits pol&iacute;tics, sindicats, l&ograve;gies ma&ccedil;&ograve;niques, moviments feministes o col&middot;lectius LGTBI, aix&iacute; com v&iacute;ctimes de bombardejos, nadons robats o persones perseguides per motius ideol&ograve;gics.
    </p><p class="article-text">
        A l'empara d'aquesta normativa tamb&eacute; es va declarar la nul&middot;litat de ple dret de totes les sent&egrave;ncies i resolucions dictades per motius pol&iacute;tics en causes penals, civils o administratives durant la dictadura a les Illes, una mesura simb&ograve;lica destinada a reparar jur&iacute;dicament les persones condemnades pels tribunals franquistes. La llei tamb&eacute; va introduir mesures en l'&agrave;mbit educatiu per garantir la transmissi&oacute; d'aquest per&iacute;ode hist&ograve;ric a les noves generacions. Entre altres disposicions, establia la incorporaci&oacute; de la mem&ograve;ria democr&agrave;tica als curr&iacute;culums escolars, l'impuls de programes pedag&ograve;gics sobre el conflicte b&egrave;l&middot;lic i el r&egrave;gim franquista, aix&iacute; com activitats de recerca i divulgaci&oacute; en col&middot;laboraci&oacute; amb centres educatius i universitats.
    </p><p class="article-text">
        La suspensi&oacute; de la derogaci&oacute; es produeix despr&eacute;s que l'Executiu central invoqu&eacute;s l'article 161.2 de la Constituci&oacute;, que permet paralitzar autom&agrave;ticament una disposici&oacute; auton&ograve;mica quan el Govern espanyol interposa un recurs d'inconstitucionalitat. La mesura tindr&agrave; efectes des del 9 de juny per a les parts del procediment i des de la seva publicaci&oacute; al <em>Butllet&iacute; Oficial de l'Estat</em> per a tercers.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute; del Tribunal Constitucional encara no entra a valorar la constitucionalitat de la llei, per&ograve; garanteix que la derogaci&oacute; romandr&agrave; suspesa mentre el tribunal estudia el recurs presentat pel Govern espanyol.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/constitucional-suspen-derogacio-impulsada-per-pp-i-vox-llei-balear-memoria-democratica_1_13362958.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 07 Jul 2026 14:37:39 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" length="341709" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" type="image/jpeg" fileSize="341709" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El Constitucional suspèn la derogació impulsada per PP i Vox de la llei balear de memòria democràtica]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Ley de Memoria Histórica,Franquismo,Víctimas del franquismo,Crímenes del franquismo,Represión franquista,Dictadura franquista,PP - Partido Popular,Vox,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Constitucional suspende la derogación impulsada por PP y Vox de la ley balear de memoria democrática]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/constitucional-suspende-cautelarmente-derogacion-ley-balear-memoria-democratica_1_13362877.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" width="1200" height="675" alt="El Constitucional suspende la derogación impulsada por PP y Vox de la ley balear de memoria democrática"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Admite a trámite el recurso de inconstitucionalidad presentado por el Gobierno central contra la supresión, materializada el pasado mes de marzo con los votos de PP y Vox</p><p class="subtitle">PP y Vox derogan la ley balear de memoria histórica y evocan a los “asesinados por las hordas rojas”
</p></div><p class="article-text">
        El Tribunal Constitucional (TC) ha admitido a tr&aacute;mite el recurso de inconstitucionalidad presentado por el presidente del Gobierno contra la derogaci&oacute;n de la Ley balear de memoria y reconocimiento democr&aacute;ticos de Balears. 
    </p><p class="article-text">
        La decisi&oacute;n supone, de forma provisional, dejar sin efecto la derogaci&oacute;n aprobada el pasado mes de marzo con los votos de PP. Ser&aacute; el propio Constitucional el que deba pronunciarse ahora sobre el fondo del recurso y decidir si la derogaci&oacute;n se ajusta o no a la Carta Magna.
    </p><p class="article-text">
        La norma, aprobada en 2016, articul&oacute; un marco institucional para investigar los cr&iacute;menes del franquismo y el reconocimiento p&uacute;blico de quienes fueron represaliados tras el golpe militar de 1936. En su recurso, el Ejecutivo central se&ntilde;ala que la eliminaci&oacute;n de la ley supone una vulneraci&oacute;n de los art&iacute;culos 15 y 10.1 de la Constituci&oacute;n, al eliminar el estatuto jur&iacute;dico de las v&iacute;ctimas de graves violaciones de derechos humanos, adem&aacute;s de dificultar el cumplimiento de la legislaci&oacute;n estatal en materia de memoria democr&aacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, considera que la ley podr&iacute;a invadir competencias estatales, quebrantar el principio de colaboraci&oacute;n entre administraciones y vulnerar los principios de seguridad jur&iacute;dica y de interdicci&oacute;n de la arbitrariedad de los poderes p&uacute;blicos.
    </p><p class="article-text">
        La derogaci&oacute;n de la Ley de memoria democr&aacute;tica fue uno de los principales acuerdos alcanzados entre PP y Vox durante la presente legislatura y provoc&oacute; un amplio rechazo de asociaciones memorialistas, familiares de v&iacute;ctimas y organizaciones de derechos humanos. A pesar de que en diciembre de 2024 los conservadores alcanzaron un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-culmina-pacto-izquierda-e-impide-derogacion-ley-recuerda-victimas-franquismo_1_11906388.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ins&oacute;lito pacto con los partidos de izquierdas </a>para no suprimir la normativa balear, tan solo medio a&ntilde;o despu&eacute;s incumplieron su compromiso al pactar nuevamente con Vox su eliminaci&oacute;n a cambio de granjearse el apoyo de los de Santiago Abascal para poder <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-balear-pliega-vox-presupuestos-derogara-ley-memoria-reforzara-espanol-escuela_1_12343151.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">sacar adelante los presupuestos auton&oacute;micos de 2025</a>. 
    </p><p class="article-text">
        En marzo, lejos de expresar cualquier tipo de condena a la sublevaci&oacute;n fascista y a las <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/en-abierto/represion-franquista-victimas-victimarios_132_8823974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">violaciones de derechos humanos </a>cometidas durante la dictadura, PP y Vox sumaron sus votos para echar abajo un documento que rechaza expresamente &ldquo;cualquier totalitarismo y r&eacute;gimen antidemocr&aacute;tico&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Entre otros hitos, la ley balear de memoria democr&aacute;tica ha permitido delimitar y ampliar la consideraci&oacute;n de v&iacute;ctimas de la guerra civil y la dictadura: no solo ha posibilitado reconocer a personas represaliadas directamente, sino tambi&eacute;n a organizaciones sociales, profesionales o culturales, partidos pol&iacute;ticos, sindicatos, logias mas&oacute;nicas, movimientos feministas o colectivos LGTBI, adem&aacute;s de v&iacute;ctimas de bombardeos, beb&eacute;s robados o personas perseguidas por motivos ideol&oacute;gicos.
    </p><p class="article-text">
        Bajo el amparo de esta normativa tambi&eacute;n se declar&oacute; la nulidad de pleno derecho de todas las sentencias y resoluciones dictadas por razones pol&iacute;ticas en causas penales, civiles o administrativas durante la dictadura en las islas, una medida simb&oacute;lica destinada a reparar jur&iacute;dicamente a quienes fueron condenados por tribunales franquistas. La ley tambi&eacute;n introdujo medidas en el &aacute;mbito educativo para garantizar la transmisi&oacute;n de este periodo hist&oacute;rico a las nuevas generaciones. Entre otras disposiciones, establec&iacute;a la incorporaci&oacute;n de la memoria democr&aacute;tica en los curr&iacute;culos escolares, el impulso de programas pedag&oacute;gicos sobre el conflicto b&eacute;lico y el r&eacute;gimen franquista, as&iacute; como actividades de investigaci&oacute;n y divulgaci&oacute;n en colaboraci&oacute;n con centros educativos y universidades.
    </p><p class="article-text">
        La suspensi&oacute;n de la derogaci&oacute;n se produce despu&eacute;s de que el Ejecutivo invocara el art&iacute;culo 161.2 de la Constituci&oacute;n, que permite paralizar autom&aacute;ticamente una disposici&oacute;n auton&oacute;mica cuando el Gobierno interpone un recurso de inconstitucionalidad. La medida tendr&aacute; efectos desde el 9 de junio para las partes del procedimiento y desde su publicaci&oacute;n en el Bolet&iacute;n Oficial del Estado para terceros.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute;n del Constitucional no entra todav&iacute;a a valorar la constitucionalidad de la ley, pero garantiza que la derogaci&oacute;n permanecer&aacute; suspendida mientras el tribunal estudia el recurso presentado por el Gobierno.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/constitucional-suspende-cautelarmente-derogacion-ley-balear-memoria-democratica_1_13362877.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 07 Jul 2026 14:17:47 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" length="341709" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" type="image/jpeg" fileSize="341709" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El Constitucional suspende la derogación impulsada por PP y Vox de la ley balear de memoria democrática]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Ley de Memoria Histórica,Franquismo,Víctimas del franquismo,Crímenes del franquismo,Represión franquista,Dictadura franquista,PP - Partido Popular,Vox,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Balears guarda silenci sobre les indemnitzacions a les víctimes de la dictadura franquista]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/balears-guarda-silenci-les-indemnitzacions-les-victimes-dictadura-franquista_1_13315331.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145566.jpg" width="1920" height="1080" alt="Balears guarda silenci sobre les indemnitzacions a les víctimes de la dictadura franquista"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un recent informe analitza les iniciatives desenvolupades per diverses comunitats autònomes per complementar les compensacions estatals als represaliats per motius polítics. No obstant això, les illes no han aportat informació suficient per determinar quantes persones van ser indemnitzades ni quines quantitats van percebre</p><p class="subtitle">Guillem va conèixer el seu avi després de ser exhumat d'una fossa franquista: “No ho vaig poder evitar. Vaig anar cap a ell, el vaig abraçar i li vaig fer un petó”
</p></div><p class="article-text">
        Balears no ha facilitat a la Comissi&oacute; T&egrave;cnica de la Llei de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica informaci&oacute; qualitativa sobre les indemnitzacions concedides per reparar econ&ograve;micament les v&iacute;ctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista, tal com consta en un informe fet p&uacute;blic aquest dijous per aquest &ograve;rgan, encarregat d'avaluar les mesures de reparaci&oacute; impulsades per les diferents administracions p&uacute;bliques.
    </p><p class="article-text">
        El document analitza les iniciatives desenvolupades per diverses comunitats aut&ograve;nomes per complementar les compensacions estatals a les persones represaliades per motius pol&iacute;tics. Tanmateix, en el cas de Balears -igual que passa a Arag&oacute;, Euskadi, Extremadura, Cant&agrave;bria, Castella i Lle&oacute;, La Rioja, Madrid, M&uacute;rcia i la Comunitat Valenciana&mdash; la comissi&oacute; no ha rebut informaci&oacute; suficient per determinar quantes persones van ser indemnitzades ni quines quantitats van percebre.
    </p><p class="article-text">
        El Ministeri de Pol&iacute;tica Territorial i Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica matisa que aquesta abs&egrave;ncia de dades no implica necess&agrave;riament que no s'hagin desenvolupat actuacions de reparaci&oacute; econ&ograve;mica, sin&oacute; que la informaci&oacute; no estava disponible o no va ser remesa a la comissi&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        L'informe, el contingut del qual recull Europa Press, revela a m&eacute;s una notable desigualtat territorial en les pol&iacute;tiques de compensaci&oacute;. Catalunya encap&ccedil;ala amb difer&egrave;ncia el volum d'ajudes auton&ograve;miques, amb m&eacute;s de 52,7 milions d'euros destinats a complementar les indemnitzacions estatals a m&eacute;s de 22.500 v&iacute;ctimes del franquisme. Andalusia figura en segon lloc, amb m&eacute;s de 9,4 milions d'euros repartits entre 2.522 beneficiaris, mentre que Ast&uacute;ries supera els 3,4 milions d'euros en ajudes.
    </p><p class="article-text">
        La publicaci&oacute; d'aquestes dades coincideix amb un moment especialment sensible per a les pol&iacute;tiques memorial&iacute;stiques a Balears. El mar&ccedil; passat, el Parlament <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-i-vox-deroguen-llei-balear-memoria-historica-i-evoquen-els-assassinats-per-les-hordes-roges_1_13056278.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va derogar la Llei de Mem&ograve;ria i Reconeixement Democr&agrave;tics amb els vots del PP i Vox</a>, una decisi&oacute; que el Govern central ha anunciat que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/govern-espanyol-porta-constitucional-derogacio-llei-memoria-democratica-balears_1_13269895.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">recorrer&agrave; davant el Tribunal Constitucional </a>en considerar que pot vulnerar els drets de les v&iacute;ctimes.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat aix&ograve;, la Llei de Fosses continua vigent a la comunitat aut&ograve;noma. Gr&agrave;cies a aquesta normativa, aprovada el 2016, s'han impulsat <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/guillem-coneixer-seu-avi-despres-exhumat-d-fossa-franquista-no-ho-vaig-evitar-vaig-anar-cap-ell-vaig-abracar-i-li-vaig-fer-peto_1_13298017.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">exhumacions i identificacions de v&iacute;ctimes del franquisme </a>mitjan&ccedil;ant t&egrave;cniques arqueol&ograve;giques i gen&egrave;tiques, convertint Balears en un dels territoris amb m&eacute;s activitat en la localitzaci&oacute; i recuperaci&oacute; de desapareguts.
    </p><p class="article-text">
        D'altra banda, l'Executiu central ha anunciat tamb&eacute; un conjunt de propostes de reparaci&oacute; simb&ograve;lica dirigides al poble gitano despr&eacute;s de segles de discriminaci&oacute; institucional i exclusi&oacute; social.
    </p><p class="article-text">
        Entre les recomanacions figura la celebraci&oacute; d'un congr&eacute;s espec&iacute;fic sobre la mem&ograve;ria hist&ograve;rica del poble gitano i l'organitzaci&oacute; d'un gran acte d'Estat al Congr&eacute;s dels Diputats amb la pres&egrave;ncia del rei Felip VI. L'objectiu seria recon&egrave;ixer p&uacute;blicament la persecuci&oacute; patida per aquesta comunitat i avan&ccedil;ar en una reparaci&oacute; simb&ograve;lica d'unes vulneracions de drets que, segons conclou l'informe, es van prolongar durant segles i tamb&eacute; van arribar al franquisme.
    </p><p class="article-text">
        L'estudi, elaborat per la comissi&oacute; de treball sobre mem&ograve;ria i reconciliaci&oacute; amb el poble gitano, repassa episodis com la Gran Batuda de 1749, definida com un intent d'extermini burocr&agrave;tic de la poblaci&oacute; gitana, i documenta la vigil&agrave;ncia i persecuci&oacute; que va continuar durant la dictadura franquista. Els experts conclouen que l'antigitanisme ha estat un fenomen estructural a Espanya i recomanen refor&ccedil;ar les mesures educatives, institucionals i de reconeixement p&uacute;blic per combatre'n els efectes actuals.
    </p><p class="article-text">
        La proposta s'afegeix a altres actes institucionals celebrats en els darrers anys per visibilitzar la hist&ograve;ria i les aportacions del poble gitano. El 2025, amb motiu del 600&egrave; aniversari de la seva arribada a la Pen&iacute;nsula, els Reis van presidir al Congr&eacute;s un homenatge en qu&egrave; Felip VI va reclamar una &ldquo;plena integraci&oacute;&rdquo; de la comunitat gitana i va denunciar la persist&egrave;ncia de la discriminaci&oacute;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/balears-guarda-silenci-les-indemnitzacions-les-victimes-dictadura-franquista_1_13315331.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 18 Jun 2026 13:30:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145566.jpg" length="454495" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145566.jpg" type="image/jpeg" fileSize="454495" width="1920" height="1080"/>
      <media:title><![CDATA[Balears guarda silenci sobre les indemnitzacions a les víctimes de la dictadura franquista]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145566.jpg" width="1920" height="1080"/>
      <media:keywords><![CDATA[Víctimas del franquismo,Represión franquista,Franquismo,Dictadura franquista,Crímenes del franquismo,Indemnización,Memoria Histórica,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Balears guarda silencio sobre las indemnizaciones a las víctimas de la dictadura franquista]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/balears-guarda-silencio-indemnizaciones-victimas-dictadura-franquista_1_13315276.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145566.jpg" width="1920" height="1080" alt="Balears guarda silencio sobre las indemnizaciones a las víctimas de la dictadura franquista"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un reciente informe analiza las iniciativas desarrolladas por varias comunidades autónomas para complementar las compensaciones estatales a los represaliados por motivos políticos. Sin embargo, las islas no han aportado información suficiente para determinar cuántas personas fueron indemnizadas ni qué cuantías percibieron</p><p class="subtitle">Guillem conoció a su abuelo tras ser exhumado de una fosa franquista: “No lo pude evitar. Fui hacia él, lo abracé y le di un beso”
</p></div><p class="article-text">
        Balears no ha facilitado a la Comisi&oacute;n T&eacute;cnica de la Ley de Memoria Democr&aacute;tica informaci&oacute;n cualitativa sobre las indemnizaciones concedidas para reparar econ&oacute;micamente a las v&iacute;ctimas de la Guerra Civil y la dictadura franquista, tal como consta en un informe hecho p&uacute;blico este jueves por este &oacute;rgano, encargado de evaluar las medidas de reparaci&oacute;n impulsadas por las distintas administraciones p&uacute;blicas.
    </p><p class="article-text">
        El documento analiza las iniciativas desarrolladas por varias comunidades aut&oacute;nomas para complementar las compensaciones estatales a las personas represaliadas por motivos pol&iacute;ticos. Sin embargo, en el caso de Balears -al igual que ocurre en Arag&oacute;n, Euskadi, Extremadura, Cantabria, Castilla y Le&oacute;n, La Rioja, Madrid, Murcia y la Comunitat Valenciana- la comisi&oacute;n no ha recibido informaci&oacute;n suficiente para determinar cu&aacute;ntas personas fueron indemnizadas ni qu&eacute; cuant&iacute;as percibieron.
    </p><p class="article-text">
        El Ministerio de Pol&iacute;tica Territorial y Memoria Democr&aacute;tica matiza que esta ausencia de datos no implica necesariamente que no se hayan desarrollado actuaciones de reparaci&oacute;n econ&oacute;mica, sino que la informaci&oacute;n no estaba disponible o no fue remitida a la comisi&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        El informe, cuyo contenido recoge Europa Press, revela adem&aacute;s una notable desigualdad territorial en las pol&iacute;ticas de compensaci&oacute;n. Catalunya encabeza con diferencia el volumen de ayudas auton&oacute;micas, con m&aacute;s de 52,7 millones de euros destinados a complementar las indemnizaciones estatales a m&aacute;s de 22.500 v&iacute;ctimas del franquismo. Andaluc&iacute;a figura en segundo lugar, con m&aacute;s de 9,4 millones de euros repartidos entre 2.522 beneficiarios, mientras que Asturias supera los 3,4 millones de euros en ayudas.
    </p><p class="article-text">
        La publicaci&oacute;n de estos datos coincide con un momento especialmente sensible para las pol&iacute;ticas memorialistas en Balears. El pasado mes de marzo, el Parlament <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">derog&oacute; la Ley de Memoria y Reconocimiento Democr&aacute;ticos con los votos de PP y Vox</a>, una decisi&oacute;n que el Gobierno central ha anunciado que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/gobierno-lleva-constitucional-derogacion-ley-memoria-democratica-balears_1_13269592.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">recurrir&aacute; ante el Tribunal Constitucional </a>al considerar que puede vulnerar los derechos de las v&iacute;ctimas.
    </p><p class="article-text">
        Pese a ello, la Ley de Fosas contin&uacute;a vigente en la comunidad aut&oacute;noma. Gracias a esta normativa, aprobada en 2016, se han impulsado <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/guillem-conocio-abuelo-exhumado-fosa-franquista-no-pude-evitar-abrace-le-di-beso_1_13288117.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">exhumaciones e identificaciones de v&iacute;ctimas del franquismo </a>mediante t&eacute;cnicas arqueol&oacute;gicas y gen&eacute;ticas, convirtiendo a Balears en uno de los territorios con mayor actividad en la localizaci&oacute;n y recuperaci&oacute;n de desaparecidos.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, el Ejecutivo central ha anunciado tambi&eacute;n una bater&iacute;a de propuestas de reparaci&oacute;n simb&oacute;lica dirigidas al pueblo gitano tras siglos de discriminaci&oacute;n institucional y exclusi&oacute;n social.
    </p><p class="article-text">
        Entre las recomendaciones figura la celebraci&oacute;n de un congreso espec&iacute;fico sobre memoria hist&oacute;rica del pueblo gitano y la organizaci&oacute;n de un gran acto de Estado en el Congreso de los Diputados con la presencia del rey Felipe VI. El objetivo ser&iacute;a reconocer p&uacute;blicamente la persecuci&oacute;n sufrida por esta comunidad y avanzar en una reparaci&oacute;n simb&oacute;lica de unas vulneraciones de derechos que, seg&uacute;n concluye el informe, se prolongaron durante siglos y alcanzaron tambi&eacute;n al franquismo.
    </p><p class="article-text">
        El estudio, elaborado por la comisi&oacute;n de trabajo sobre memoria y reconciliaci&oacute;n con el pueblo gitano, repasa episodios como la Gran Redada de 1749, definida como un intento de exterminio burocr&aacute;tico de la poblaci&oacute;n gitana, y documenta la vigilancia y persecuci&oacute;n que continu&oacute; durante la dictadura franquista. Los expertos concluyen que el antigitanismo ha sido un fen&oacute;meno estructural en Espa&ntilde;a y recomiendan reforzar las medidas educativas, institucionales y de reconocimiento p&uacute;blico para combatir sus efectos actuales.
    </p><p class="article-text">
        La propuesta se suma a otros actos institucionales celebrados en los &uacute;ltimos a&ntilde;os para visibilizar la historia y las aportaciones del pueblo gitano. En 2025, con motivo del 600 aniversario de su llegada a la Pen&iacute;nsula, los Reyes presidieron en el Congreso un homenaje en el que Felipe VI reclam&oacute; una &ldquo;plena integraci&oacute;n&rdquo; de la comunidad gitana y denunci&oacute; la persistencia de la discriminaci&oacute;n.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/balears-guarda-silencio-indemnizaciones-victimas-dictadura-franquista_1_13315276.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 18 Jun 2026 13:26:53 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145566.jpg" length="454495" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145566.jpg" type="image/jpeg" fileSize="454495" width="1920" height="1080"/>
      <media:title><![CDATA[Balears guarda silencio sobre las indemnizaciones a las víctimas de la dictadura franquista]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145566.jpg" width="1920" height="1080"/>
      <media:keywords><![CDATA[Víctimas del franquismo,Represión franquista,Franquismo,Dictadura franquista,Crímenes del franquismo,Indemnización,Memoria Histórica,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[¿Por qué le llaman concordia cuando quieren decir silencio y olvido?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/andalucia/en-abierto/le-llaman-concordia-quieren-decir-silencio-olvido_132_13299195.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b12679b5-8618-4021-8a88-e72c79edca5d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="¿Por qué le llaman concordia cuando quieren decir silencio y olvido?"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Sólo a los familiares de los olvidados, de los que nunca tuvieron reparación se nos exige una templanza y una piedad que jamás se les sugirió a los que llenaron el país de sepulturas</p><p class="subtitle">En memoria de la mayor fosa común de España
</p></div><p class="article-text">
        D&iacute;as pasados, en el marco de un homenaje municipal a Francisco Espinosa Jim&eacute;nez,&nbsp;primer presidente de la Asociaci&oacute;n contra el Silencio y el Olvido de M&aacute;laga, el alcalde de la ciudad no perdi&oacute; la ocasi&oacute;n de reivindicar la concordia como referente a salvaguardar en el antiguo cementerio de San Rafael.
    </p><p class="article-text">
        En funci&oacute;n del discurso que lanz&oacute;, parece que en la mente del alcalde va tomando cuerpo la idea de que el Centro de Interpretaci&oacute;n,que se est&aacute; construyendo a escasos metros de donde se ubicaban las fosas tambi&eacute;n se dedique a homenajear la &ldquo;concordia&rdquo;. Es conveniente recordar que de esa fosas <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/memoria-mayor-fosa-comun-espana_1_5084336.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">se exhumaron los restos de 2.840 republicanos asesinados</a> durante la guerra y la postguerra. Seg&uacute;n los documentos oficiales, los fusilados en aquel lugar entre febrero de 1937 y marzo de 1948 fueron casi 4.500 &ndash;once a&ntilde;os de cr&iacute;menes impunes dan para mucho-, pero &ldquo;s&oacute;lo&rdquo; se recuperaron esos 2.840 que hoy en d&iacute;a <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/papa-polvora-hoy-enterrarte-despues_1_5080553.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">reposan bajo la pir&aacute;mide levantada en el lugar</a>.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Yo fui miembro fundacional de la Asociaci&oacute;n y permanec&iacute; como socio hasta que concluy&oacute; la exhumaci&oacute;n de restos. Hace, cosa de dos a&ntilde;os, ya jubilado, volv&iacute; a asociarme porque pienso que en estos momentos de vuelta de la extrema derecha estamos m&aacute;s obligados que nunca con quienes fueron asesinados y silenciados y contra quienes a&ntilde;oran el fascismo, aunque se disfrace con palabras tan sugerentes como &ldquo;concordia&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Para los que no sean de M&aacute;laga es preciso recordar que la exhumaci&oacute;n de las fosas del cementerio de San Rafael se acometi&oacute; con un acuerdo entre el gobierno central, la Junta de Andaluc&iacute;a y el Ayuntamiento de la ciudad. Las dos primeras administraciones estaban dirigidas en aquel momento por gobiernos del PSOE, pero en la capital gobernaba el PP con Francisco de la Torre como alcalde. Hace 20 a&ntilde;os dio un apoyo leal y sin condiciones al proceso de exhumaci&oacute;n de las v&iacute;ctimas del franquismo, algo muy raro en aquellos momentos, incluso en ayuntamientos gobernados por la izquierda. Tambi&eacute;n aceptaba que el parque que se iba a levantar en los terrenos del antiguo cementerio se dedicara a &ldquo;La memoria&rdquo; y que el centro de interpretaci&oacute;n explicara las fosas y la mayor exhumaci&oacute;n de Espa&ntilde;a hasta la fecha.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Francisco de la Torre sabe bien que no tenemos ni rencor ni espíritu de venganza; sirva como muestra la frase de Melchor Rodríguez que elegimos para coronar la pirámide con los nombres de todos los abandonados en las fosas comunes: “Se puede morir por la ideas, pero nunca matar por ellas”</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Hace unos a&ntilde;os el alcalde&nbsp;de M&aacute;laga comenz&oacute; a hablar de &ldquo;concordia&rdquo;. Creo que fue uno de los pioneros en utilizar este t&eacute;rmino que posteriormente fue utilizado por su partido y por VOX para nombrar unas leyes que se opon&iacute;an a las leyes de Memoria Democr&aacute;tica. En paralelo, Francisco de la Torre fue incrementando su alusiones a ese t&eacute;rmino y comenz&oacute; a acusar a los que no recibimos con algarab&iacute;a su &ldquo;concordia&rdquo; de actuar con rencor. &Eacute;l sabe bien que no tenemos ni rencor ni esp&iacute;ritu de venganza; sirva como muestra la frase de Melchor Rodr&iacute;guez que elegimos para coronar la pir&aacute;mide con los nombres de todos los abandonados en las fosas comunes: &ldquo;Se puede morir por la ideas, pero nunca matar por ellas&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Se refiri&oacute; el se&ntilde;or alcalde, en varios momentos de sus dos intervenciones, a la necesidad de incluir a todos los muertos de la guerra en el memorial de San Rafael, como si los asesinados en la etapa republicana no hubieran tenido nunca un reconocimiento y eso es falso. Como bien sabe el alcalde -se refiri&oacute; a ello de pasada- los vencedores de la guerra tuvieron sus homenajes y sus memoriales antes incluso de que acabara la guerra, en pleno centro de la ciudad, en la catedral. All&iacute; quedaron inscritos sus nombres sin que nadie reclamara nunca que se ampliara la lista con los olvidados. Nadie, reclam&oacute; concordia, ni el propio Francisco de la Torre que fue presidente de la Diputaci&oacute;n en el Tardofranquismo. Nadie.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n tuvieron los &ldquo;ca&iacute;dos por Dios y por Espa&ntilde;a&rdquo; su propio relato de la historia, elaborado al dictado de la &ldquo;Causa General&rdquo;, y difundido durante d&eacute;cadas entre todos los espa&ntilde;oles ocultando y tergiversando lo que hab&iacute;a supuesto la Rep&uacute;blica, en la Historia de Espa&ntilde;a. 
    </p><p class="article-text">
        Los familiares de los represaliados en la zona republicana fueron recompensados con dinero, con propiedades y con puestos de trabajo lo que les permiti&oacute; capear de las hambrunas de la posguerra, especialmente las de los a&ntilde;os 1941 y 1946, mientras se segu&iacute;a asesinando a republicanos y sus familias se mor&iacute;an de hambre, porque se les negaba la posibilidad de trabajar por ser &ldquo;familia de rojos&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cuando los seguidores de la dictadura rendían homenaje a su caídos, nadie, absolutamente nadie, les recordó que había que desechar el rencor</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Cuando los seguidores de la dictadura rend&iacute;an homenaje a su ca&iacute;dos, nadie, absolutamente nadie, les record&oacute; que hab&iacute;a que desechar el rencor, es m&aacute;s continuaron asesinando a miles de compatriotas sometidos a unos juicios farsa que arrastraron por el barro la dignidad de la Justicia de este pa&iacute;s. Nunca se les alert&oacute;, ni se les alerta, sobre los peligros del rencor. S&oacute;lo a los familiares de los olvidados, de los que nunca tuvieron reparaci&oacute;n se nos exige una templanza y una piedad que jam&aacute;s se les sugiri&oacute; a los que llenaron el pa&iacute;s de sepulturas.
    </p><p class="article-text">
        En cuanto a la concordia, tampoco estoy de acuerdo con la utilizaci&oacute;n que hacen del t&eacute;rmino las derechas espa&ntilde;olas. La palabra proviene del lat&iacute;n <em>con-cordis</em>, que se traduce literalmente como &ldquo;uni&oacute;n de corazones&rdquo;. Para que se produzca una verdadera uni&oacute;n es preciso que los corazones se encuentren en un mismo nivel. Es imposible que latan al mismo ritmo cuando a uno est&aacute; en un altar y el otro abandonado en una cuneta. La concordia no se alcanza por decreto. La concordia es un acto de voluntad que requiere una actitud activa de las personas en discordia. Pero antes de plantearse siquiera superar las heridas es imprescindible que todos conozcamos lo que realmente pas&oacute;. Luego llegar&aacute; el momento de la concordia y de que cada uno decida si quiere concordar o simplemente exige respeto por su dolor.
    </p><p class="article-text">
        Antes de plantearse una concordia habr&iacute;a que saber qu&eacute; cuerpos fueron trasladados al valle de Cuelgamuros a espaldas de sus familias; cu&aacute;ntos malague&ntilde;os fueron asesinados los primeros d&iacute;as de la <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/malaga/desbanda-incognitas-resolver-despues-masacre_1_1710011.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">entrada de los sublevados en los pueblos y en la capital sin juicio</a> y sin levantar acta; cu&aacute;ntos fueron los asesinados en la <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/infierno-camino_1_5034892.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">carretera de Almer&iacute;a por el fuego de los buques de guerra</a> o por las balas de los aviones italianos, alemanes y espa&ntilde;oles que hostigaban a los civiles que hu&iacute;an; cu&aacute;ntos fueron capturados en Motril y qu&eacute; destino sufrieron; cu&aacute;ntos fueron asesinados y enterrados en fosas como la del Carrizal en &Oacute;rgiva o en otros pueblos de la Alpujarra. La mayor parte de estos datos nunca los conoceremos, bien porque no qued&oacute; rastro de ellos en ning&uacute;n archivo, bien porque fueron convenientemente destruidos en el ocaso de la dictadura.
    </p><p class="article-text">
        Pero hay muchas m&aacute;s cosas que habr&iacute;a que investigar y rescatar del olvido antes de cerrar las heridas y hacer posible esa concordia que pregonan las derechas. El propio Papa, en su visita a Madrid, ha hecho hincapi&eacute; en el derecho de los padres a educar a sus hijos conforme a sus creencias, una reivindicaci&oacute;n que hab&iacute;a sido enarbolada en muchas ocasiones por los obispos de este pa&iacute;s. Y nadie parece acordarse de tantos y tantas ni&ntilde;os y ni&ntilde;as espa&ntilde;oles, hijos de republicanos, anarquistas, socialistas o comunistas que fueron educados en principios y valores contrarios a los de sus padres. Y se hizo en todo el pa&iacute;s con la colaboraci&oacute;n entusiasta de la Iglesia, la misma Iglesia que defiende hoy justo lo contrario de lo que realiz&oacute; ayer y, por su puesto, sin pedir perd&oacute;n ni mostrar arrepentimiento.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">¿Se puede avanzar en la concordia sin antes recuperar el buen nombre y el buen hacer de tantos maestros y maestras que fueron asesinados, encarcelados o depurados por soñar con educar en libertad a sus alumnos? 
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &iquest;Se puede avanzar en la concordia sin antes recuperar el buen nombre y el buen hacer de tantos maestros y maestras que fueron asesinados, encarcelados o depurados por so&ntilde;ar con educar en libertad a sus alumnos? 
    </p><p class="article-text">
        &iquest;Se puede avanzar en la reconciliaci&oacute;n al mismo tiempo que se oculta la labor que realizaron miles de presos republicanos internados en campos de trabajo esclavo, mientras que unos cuantos se enriquec&iacute;an con su sufrimiento? 
    </p><p class="article-text">
        &iquest;Se puede hablar de perd&oacute;n, mientras desconocemos los trabajos de Vallejo N&aacute;gera con presas malague&ntilde;as y, sobre todo, los efectos que tuvieron esos trabajos en el asesinato de j&oacute;venes y en el robo masivo de ni&ntilde;os? &iquest;Y que decir de la labor miserable que desempe&ntilde;&oacute; el patronato de la Mujer en las tareas de sometimiento de la poblaci&oacute;n femenina a los esquemas machistas y patriarcales de los vencedores de la guerra?
    </p><p class="article-text">
        &iquest;Tenemos que olvidar el expolio y el pillaje que se legaliz&oacute; al abrigo de leyes tan arbitrarias como la Ley de Responsabilidades Pol&iacute;ticas? 
    </p><p class="article-text">
        &iquest;Tienen que seguir renunciado todos los que se jugaron la libertad o la propia vida en la lucha contra la dictadura y por la democracia y que, a&uacute;n hoy, siguen sin obtener amparo de una justicia que parece m&aacute;s preocupada de ocultar sus verg&uuml;enzas corporativas que de amparar a la ciudadan&iacute;a que sufri&oacute; <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/malaga/sacas-represion-antigua-prision-ayuntamiento-malaga-destina-educacion-privada-entrabas_1_12749359.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">represi&oacute;n por actos que jam&aacute;s debieron ser considerados delitos</a>? 
    </p><p class="article-text">
        Por mucho que se empe&ntilde;e el alcalde, la palabra &ldquo;concordia&rdquo; es utilizada como se&ntilde;uelo para hacer digerible unas leyes totalmente indigestas. Las leyes de PP y VOX buscan el silencio y el olvido aunque lo disfracen de concordia. Uno de los primeros objetivos de las leyes que defienden PP y VOX es recuperar el relato de la guerra y del franquismo que realiz&oacute; la dictadura; echar otra paletada de tierra o de cal sobre los asesinados que han sido abandonados en fosas comunes y ocultar definitivamente a sus asesinos. &iquest;Cree alguien realmente que se puede llamar concordia a las maniobras para impedir que haya una respuesta verdadera a todas las preguntas de los p&aacute;rrafos anteriores? &nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Y no lo digo s&oacute;lo yo. Lo dijeron el Relator Especial y el Grupo de Trabajo sobre desapariciones forzadas de la ONU en un informe publicado en 2024 en el que alertan de que las leyes de concordia &ldquo;pueden acarrear l&iacute;mites al acceso a la verdad sobre el destino o paradero de las v&iacute;ctimas&rdquo; y &ldquo;pueden invisibilizar las graves violaciones de derechos humanos cometidos durante el r&eacute;gimen dictatorial franquista&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        No podemos callar, ni olvidar: &ldquo;Contra el Silencio y el Olvido&rdquo; fue el nombre que adopt&oacute; nuestra asociaci&oacute;n. M&aacute;s de 20 a&ntilde;os despu&eacute;s muchos mantenemos aquellos principios: ni odio, ni olvido, ni silencio. Pienso que la concordia, la verdadera concordia, esa que aproxima los corazones, s&oacute;lo es posible por voluntad libre de v&iacute;ctimas una vez que se hayan aclarado los hechos y los cr&iacute;menes, que la dictadura se afan&oacute; en enterrar y que las leyes que promueven ahora PP y VOX tratan de seguir ocultando. Se lo digo, SIN RENCOR, as&iacute; en may&uacute;sculas.
    </p><p class="article-text">
        <em>Antonio Somoza Barcenilla es periodista jubilado y autor del libro &ldquo;</em><a href="https://www.eldiario.es/andalucia/lacajanegra/libros/cronicas-barbarie-libro-rompe-imaginario-impuso-franquismo_1_12693127.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Cr&oacute;nicas de la Barbarie&rdquo;</em></a><em>, algunas de las cuales </em><a href="https://www.eldiario.es/andalucia/en-abierto/legalizacion-saqueo-pillaje_132_12015957.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>ha publicado en elDiario.es Andaluc&iacute;a</em></a>
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Antonio Somoza]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/andalucia/en-abierto/le-llaman-concordia-quieren-decir-silencio-olvido_132_13299195.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 14 Jun 2026 03:30:08 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b12679b5-8618-4021-8a88-e72c79edca5d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="6719509" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b12679b5-8618-4021-8a88-e72c79edca5d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="6719509" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[¿Por qué le llaman concordia cuando quieren decir silencio y olvido?]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b12679b5-8618-4021-8a88-e72c79edca5d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Málaga,Francisco de la Torre,Memoria Histórica,Franquismo,Crímenes del franquismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Guillem va conèixer el seu avi després de ser exhumat d'una fossa franquista: "No ho vaig poder evitar. Vaig anar cap a ell, el vaig abraçar i li vaig fer un petó"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/guillem-coneixer-seu-avi-despres-exhumat-d-fossa-franquista-no-ho-vaig-evitar-vaig-anar-cap-ell-vaig-abracar-i-li-vaig-fer-peto_1_13298017.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/01b9814b-da09-4598-9216-7a84aee8d74c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Guillem va conèixer el seu avi després de ser exhumat d&#039;una fossa franquista: &quot;No ho vaig poder evitar. Vaig anar cap a ell, el vaig abraçar i li vaig fer un petó&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La llei balear de fosses, que va ser aprovada per unanimitat al Parlament i ha permès la recuperació de més de 300 víctimes i la identificació de més de mig centenar, compleix deu anys. PP i Vox han derogat altra norma, la de memòria democràtica, que impulsava homenatges i reconeixements als represaliats</p><p class="subtitle">A peu de fossa mentre PP i Vox deroguen la Llei de Memòria balear: “Volen exhumacions en silenci”</p></div><p class="article-text">
        El 15 de desembre de 1936, falangistes i dos gu&agrave;rdies civils irromperen a casa dels sogres de Joan Canyelles Capllonch, a Esporles (Mallorca). Tenia 32 anys. Picapedrer i afiliat a la Casa del Poble, formava part d'una generaci&oacute; que havia abra&ccedil;at amb convicci&oacute; els canvis impulsats per la Segona Rep&uacute;blica en un municipi conegut aleshores com la &ldquo;petita R&uacute;ssia&rdquo; per la seva intensa activitat sindical i obrera. Despr&eacute;s del cop militar de juliol, va intentar amagar-se en una barraca del&nbsp;Port&nbsp;des Canonge. Despr&eacute;s va tornar a Esporles, per&ograve; una ve&iuml;na el va acabar delatant.
    </p><p class="article-text">
        Aquell dia, sense poder acomiadar-se de la seva dona, Francisca, amb qui tenia dues filles petites, Catalina i Magdalena, se'l van emportar a la for&ccedil;a i el van arrossegar pel carrer. Despr&eacute;s el van traslladar fins a un vell magatzem de fustes situat en el centre de Palma i reconvertit en una de les presons m&eacute;s fosques i tr&agrave;giques de la&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/sociedad/baleares-comunidad-asesinatos-guerra-civil_1_2219528.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">repressi&oacute; franquista a Mallorca</a>: la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/horrores-carcel-franquista-can-mir-tenia-suerte-moria_1_9220290.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pres&oacute; de Can Mir</a>. Un mes despr&eacute;s, els carcellers van cridar el seu nom. Juntament amb altres dotze presos, va ser emmanillat i condu&iuml;t al llarg de m&eacute;s de 30 quil&ograve;metres fins al mur de la Creu de Porreres, l'indret on, nit rere nit, els escamots feixistes duien a terme les seves execucions. All&agrave; el van metrallar. Les ferides localitzades a les cames suggereixen que podria haver estat l'&uacute;ltim a morir, potser abatut mentre intentava fugir despr&eacute;s de presenciar l'assassinat dels seus companys. La seva fam&iacute;lia va haver d'esperar m&eacute;s de vuit d&egrave;cades per recuperar les seves restes.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Jo sabia que l'havia de trobar&rdquo;. Guillem Mir parla a poc a poc i visiblement emocionat. Han passat vuit anys des que va poder enterrar finalment el seu avi, per&ograve; encara recorda amb precisi&oacute; el moment en qu&egrave; va deixar de ser un desaparegut per tornar a tenir un nom, una hist&ograve;ria i una tomba. Fins aleshores, la seva fam&iacute;lia, com les de tants altres desapareguts arran del cop militar de 1936 i la dictadura franquista, va conviure amb una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/depresion-demencia-luto-final-traumas-arrastran-descendientes-victimas-franco_1_12171750.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">abs&egrave;ncia suspesa en el temps i un dol impossible de tancar</a>. &ldquo;Quan vius cont&iacute;nuament amb anys d'angoixa, malestar i dolor, sense poder expressar-los ni alliberar-te'n, aix&ograve; acaba convertint-se en un trauma. A la meva mare li va passar factura. Mai no t'ho planteges, per&ograve; et va minvant tota la vida&rdquo;, confessa Guillem a elDiario.es.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Guillem Mir, nét de Joan Canyelles Capllonch, assenyala la casa de la qual els falangistes van arrencar el seu avi"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Guillem Mir, nét de Joan Canyelles Capllonch, assenyala la casa de la qual els falangistes van arrencar el seu avi                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Quan vius contínuament amb anys d&#039;angoixa, malestar i dolor, sense poder expressar ni purgar, això acaba convertint-se en un trauma. A la meva mare li va passar factura. Mai t&#039;ho planteges, però et va minvant tota la vida</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Guillem Mir</span>
                                        <span>—</span> Nét de Joan Canyelles Capllonch, assassinat pel franquisme
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>L'abs&egrave;ncia heretada</strong></h2><p class="article-text">
        La hist&ograve;ria de Joan Canyelles Capllonch condensa la recerca incessant d'aquells que durant generacions van ignorar on eren els seus morts. Mentre els franquistes havien pogut recuperar els seus gaireb&eacute; des del final de la guerra -el r&egrave;gim va facilitar la localitzaci&oacute;, l'exhumaci&oacute; i el trasllat dels qui havien mort a la rereguarda republicana-, els ven&ccedil;uts van ser condemnats al silenci i a la por. Les <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/nietas-invisibilizadas-viudas-guerra-civil-abuela-quedo-sola-ropa-luto-le-dejaron-traer_1_11338099.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">v&iacute;dues -estigmatitzades i sense dret a cap tipus de reconeixement ni pensi&oacute;</a>- recorrien cementiris, preguntaven als enterradors i, infructuosament, seguien qualsevol rumor amb l'esperan&ccedil;a de trobar una pista, un bot&oacute;, una pe&ccedil;a de roba o qualsevol rastre que les condu&iacute;s fins als seus marits. Els fills -als qui despr&eacute;s s'afegirien els n&eacute;ts- van cr&eacute;ixer escoltant relats fragmentaris, converses xiuxiuejades i refer&egrave;ncies imprecises a cunetes i pous. La dictadura, mentrestant, erigia monuments, concedia honors i constru&iuml;a una mem&ograve;ria oficial que glorificava els 'ca&iacute;dos por Dios y por Espa&ntilde;a'.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, quaranta anys de r&egrave;gim no van aconseguir esborrar la mem&ograve;ria dels desapareguts. Mort Franco i encarrilat el cam&iacute; cap a la democr&agrave;cia, els descendents republicans es van llan&ccedil;ar a rastrejar arxius i a recollir testimonis. Per&ograve;, sobretot -i quan una gran part del pa&iacute;s havia decidit oblidar-, <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/victimas-franquismo-abrian-tierra-manos-historia-exhumaciones-fosas-transicion_1_6201776.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">van comen&ccedil;ar a esgarrapar la terra</a>. Caldrien, amb tot, quatre d&egrave;cades m&eacute;s perqu&egrave; aquella tasca comen&ccedil;&agrave;s, a principis dels anys 2000 -m&eacute;s de seixanta anys despr&eacute;s dels assassinats-, a obrir-se pas en el debat p&uacute;blic. Paul Preston ho va anomenar &ldquo;<a href="https://www.eldiario.es/politica/anomalia-espana-homenajes-dictadura-franco_1_1829883.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">l'anomalia d'Espanya</a>&rdquo;: mentre la resta de pa&iuml;sos condemnaven les seves dictadures i afrontaven d'una manera o altra el llegat dels seus r&egrave;gims autoritaris, la Transici&oacute; espanyola <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/catalina-moragues-autora-estudio-franquismo-oculta-pp-espana-negado-derecho-justicia_1_13193791.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">havia deixat sense investigar els crims del franquisme</a>, havia optat per mantenir milers de desapareguts en fosses comunes i havia relegat la recerca de les v&iacute;ctimes a l'empenta de les seves fam&iacute;lies.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge real d&#039;una execució al Fortí d&#039;Illetes (Mallorca), on els feixistes van assassinar unes seixanta persones"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge real d&#039;una execució al Fortí d&#039;Illetes (Mallorca), on els feixistes van assassinar unes seixanta persones                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Mort Franco i encarrilat el camí cap a la democràcia, els descendents republicans es van llançar a rastrejar arxius i a recollir testimonis. Però, sobretot, van començar a esgarrapar la terra. Amb tot, haurien de passar quatre dècades més perquè aquella tasca començàs a obrir-se pas en el debat públic a principis dels anys 2000</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Era com tenir una paret de vint metres d'al&ccedil;ada davant i dir: 'La botarem'&rdquo;, il&middot;lustra Miguel Rabal, n&eacute;t d'un altre dels represaliats del franquisme a Mallorca, Emilio Garc&iacute;a-Pe&ntilde;uela, en recordar els inicis d'un moviment memorialista que s'enfrontava a d&egrave;cades de desinter&egrave;s institucional, silenci social i abs&egrave;ncia de pol&iacute;tiques p&uacute;bliques per localitzar els desapareguts. En aquell moment, recorda, no faltava qui els considerava &ldquo;quatre vells donant la llauna&rdquo; amb una guerra que, per a molts, pertanyia a un temps remot i una hist&ograve;ria que gran part del pa&iacute;s creia definitivament tancada.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, aquell esfor&ccedil; va cristal&middot;litzar a les Illes Balears amb la creaci&oacute; de l'associaci&oacute; Mem&ograve;ria de Mallorca. Era l'any 2006. La mare de Rabal va assistir a l'acte fundacional, celebrat a l'edifici de Sa Riera de Palma. Molts dels qui hi acudiren ja eren persones grans que portaven tota una vida esperant respostes sobre el parador dels seus pares, germans o marits. En una de les fotografies d'aquell dia hi apareixia una llarga filera de fills de represaliats. La reivindicaci&oacute; de tots ells es podia resumir en una sola frase: &ldquo;Els volem trobar&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cementiri d&#039;Esporles, on està enterrat Joan Canyelles Capllonch"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cementiri d&#039;Esporles, on està enterrat Joan Canyelles Capllonch                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">[La tasca inicial del moviment memorialista després de dècades de silenci] era com tenir una paret de 20 metres d&#039;alt i dir: &#039;Anem a saltar&#039;</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Miguel Rabal</span>
                                        <span>—</span> Nét d&#039;Emilio García-Peñuela, represaliat pel franquisme
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La llei que va canviar les regles</strong></h2><p class="article-text">
        Sant Joan (Mallorca), juny de 2014. Sota el sol abrasador d'aquell estiu, arque&ograve;legs, forenses i familiars assisteixen a una escena in&egrave;dita a les Illes Balears: l'obertura de la primera fossa comuna de la Guerra Civil excavada a les illes. Al petit cementeri d'aquesta localitat de 2.300 habitants, les pales retiren les primeres capes de terra mentre desenes d'ulls segueixen cada moviment amb una barreja d'expectaci&oacute; i nerviosisme. Molts dels presents porten tota una vida esperant aquell moment. La intervenci&oacute; no est&agrave; exempta de dificultats: part de les sepultures es troben ocultes sota construccions de formig&oacute;, fet que obliga a dur a terme una complexa tasca pr&egrave;via d'investigaci&oacute; hist&ograve;rica, prospecci&oacute; arqueol&ograve;gica i retirada controlada d'estructures.
    </p><p class="article-text">
        Durant sis dies, l'excavaci&oacute; combina documentaci&oacute; d'arxiu, testimonis orals, arqueologia i antropologia forense. Coordinats per Mem&ograve;ria de Mallorca i gr&agrave;cies a la feina volunt&agrave;ria d'especialistes del Laboratori de Bioarqueologia Humana de la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona, els equips avancen cent&iacute;metre a cent&iacute;metre. El 20 de juny apareixen els primers indicis inequ&iacute;vocs de la fossa. Dos dies despr&eacute;s, en pres&egrave;ncia dels familiars, emergeixen a la llum els tres primers cossos exhumats: corresponen a Jaume Gual Mas, Joan Gual Genovart i Miquel Salom Ribot, tres pagesos de Maria de la Salut assassinats pels feixistes l'octubre de 1936. Un any despr&eacute;s, el juny de 2015, les an&agrave;lisis gen&egrave;tiques permeten retornar les seves restes a les seves fam&iacute;lies.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fotografies de Joan Canyelles Capllonch, custodiades pel seu nét"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fotografies de Joan Canyelles Capllonch, custodiades pel seu nét                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L'investigador Manel Su&aacute;rez, autor de nombrosos estudis sobre la Segona Rep&uacute;blica i el moviment obrer a Mallorca, recorda que l'elecci&oacute; de Sant Joan per dur a terme la primera exhumaci&oacute; d'una fossa de la Guerra Civil a les Illes Balears no va ser casual. L'aleshores batlessa del municipi, l'ecosoberanista Catalina Gay&agrave; -que governava amb el suport del PP-, va donar suport a la intervenci&oacute; des del primer moment, fet que va facilitar que el projecte pogu&eacute;s tirar endavant malgrat la manca de suport institucional. &ldquo;No vam rebre cap ajuda&rdquo;, recorda Su&aacute;rez. Tamb&eacute; rememora que, tot i haver localitzat tres cossos amb evidents impactes de bala, ni jutges ni fiscals es van despla&ccedil;ar fins al lloc dels fets per investigar-los.
    </p><p class="article-text">
        Amb tot, el resultat va superar totes les expectatives. L'exhumaci&oacute; va despertar un enorme inter&egrave;s social i medi&agrave;tic i es va convertir en un esdeveniment sense precedents a les illes. Ja no hi havia marxa enrere. L'obertura de la fossa de Sant Joan va demostrar que els desapareguts podien ser localitzats i que d&egrave;cades de silenci no havien aconseguit esborrar-ne les petjades. Dos anys despr&eacute;s, el juny de 2016, Balears feia el pas decisiu: l'aprovaci&oacute;, per unanimitat, de la Llei de recuperaci&oacute; de persones desaparegudes durant la guerra civil i el franquisme, una norma que va convertir en obligaci&oacute; p&uacute;blica all&ograve; que fins aleshores havia estat una lluita sostinguda en solitari per familiars i activistes. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Amb aquesta llei es pret&eacute;n complir les obligacions que t&eacute; Espanya amb les v&iacute;ctimes de les desaparicions de la Guerra Civil i del franquisme, i tamb&eacute; amb els seus familiars&rdquo;, resa l'exposici&oacute; de motius del text. El Govern passava a assumir la responsabilitat de localitzar fosses, elaborar mapes d'enterraments, impulsar an&agrave;lisis gen&egrave;tiques i coordinar els treballs arqueol&ograve;gics. Aquesta setmana, la llei de fosses, que va marcar un abans i un despr&eacute;s en aquesta hist&ograve;ria d'incertesa col&middot;lectiva i va canviar la relaci&oacute; de les Illes Balears amb un dels cap&iacute;tols m&eacute;s foscos del seu passat recent, ha complert deu anys. En aquest temps, la norma ha perm&egrave;s recuperar fins ara les restes de 334 v&iacute;ctimes i identificar-ne 68 mitjan&ccedil;ant t&egrave;cniques forenses i proves gen&egrave;tiques.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Placa amb el nom de Joan Canyelles Capllonch al cementiri d&#039;Esporles"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Placa amb el nom de Joan Canyelles Capllonch al cementiri d&#039;Esporles                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;obertura de la fossa de Sant Joan, el 2014, va demostrar que els desapareguts podien ser trobats i que dècades de silenci no havien aconseguit esborrar les seves petjades. Dos anys després, el Parlament aprovava per unanimitat la seva llei de fosses, que ha permès recuperar les restes de més de 330 víctimes i identificar-ne més de mig centenar</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El seu impact resulta significatiu en un territori on la repressi&oacute; franquista va ser especialment cruenta. Despr&eacute;s que, el 19 de juliol de 1936, el recent proclamat comandant militar de Balears Manuel Goded declar&eacute;s l'estat de guerra i assum&iacute;s el control absolut de Mallorca i Eivissa, es va deslligar una intensa viol&egrave;ncia que, com sost&eacute; l'historiador Bartomeu Gar&iacute; Salleras, ja havia estat planificada mesos abans del conflicte i seria perfectament executada per falangistes, militars, autoritats civils, xarxes clientelars de dretes, capellans i, fins i tot, per familiars de les pr&ograve;pies v&iacute;ctimes.&nbsp; 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Es va iniciar una aut&egrave;ntica ca&ccedil;a de sospitosos, que serien afusellats sense contemplacions a les cunetes de les carreteres o davant les t&agrave;pies dels cementeris, sense cap mena de judici i sovint per motius inconfessables&rdquo;, afirma Gar&iacute;. L'historiador, autor de <em>La repressi&oacute; a Mallorca durant la Guerra Civil espanyola</em>, es basa en les investigacions recollides a <em>Guerra Civil i repressi&oacute; a Mallorca</em>, de Josep Massot i Muntaner, un dels estudiosos que m&eacute;s esfor&ccedil;os va dedicar durant la Transici&oacute; a esclarir com es va desenvolupar el conflicte b&egrave;l&middot;lic a l'illa. Prop de 2.000 persones van ser assassinades a les Balears i m&eacute;s de 10.000 van passar per la pres&oacute;. A aquestes v&iacute;ctimes s'hi afegeixen les que van patir condemnes injustes, execucions extrajudicials i desaparicions for&ccedil;ades. Es calcula que encara queden 56 fosses repartides entre Mallorca, Eivissa i Formentera.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Excavació en una de les fosses del cementiri de Son Coletes (Mallorca)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Excavació en una de les fosses del cementiri de Son Coletes (Mallorca)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Des de l'aprovaci&oacute; de la llei de fosses, les exhumacions s'han dut a terme seguint protocols arqueol&ograve;gics i forenses homologats internacionalment. Els equips delimiten les &agrave;rees de recerca a partir de l'estudi d'arxius, testimonis orals, documentaci&oacute; hist&ograve;rica i pl&agrave;nols antics, i posteriorment excaven de manera manual i estratigr&agrave;fica per preservar qualsevol evid&egrave;ncia que pugui contribuir a la identificaci&oacute; de les v&iacute;ctimes. Un cop localitzades les restes, els especialistes documenten minuciosament la posici&oacute; de cada individu, recuperen els objectes associats a l'enterrament i traslladen els ossos als laboratoris d'antropologia forense.
    </p><p class="article-text">
        All&agrave;, els experts analitzen possibles lesions compatibles amb execucions extrajudicials, determinen el perfil biol&ograve;gic de les v&iacute;ctimes -edat, sexe o caracter&iacute;stiques f&iacute;siques- i, quan &eacute;s possible, duen a terme proves gen&egrave;tiques per contrastar-les amb les mostres d'ADN aportades pels familiars. Aquest procediment ha perm&egrave;s no nom&eacute;s recuperar centenars de desapareguts, sin&oacute; tamb&eacute; restituir-ne la identitat i oferir una resposta a fam&iacute;lies que, en molts casos, han hagut d'esperar m&eacute;s de vuit d&egrave;cades per saber on eren els seus &eacute;ssers estimats.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La llei balear de fosses ha permès recuperar les restes de més de 280 víctimes i identificar-ne més d&#039;un centenar en un territori on la repressió franquista va ser especialment cruenta. Més de 2.000 persones assassinades. Es calcula que encara existeixen 56 fosses repartides entre Mallorca, Eivissa i Formentera</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Molt m&eacute;s que exhumar restes</strong></h2><p class="article-text">
        Cada exhumaci&oacute; permet reconstruir biografies, documentar la repressi&oacute; i retornar hist&ograve;ries a l'espai p&uacute;blic. Per a Guillem Mir, la recerca del seu avi va acabar convertint-se en una part inseparable de la seva pr&ograve;pia vida. Quan li van comunicar que les proves d'ADN havien confirmat la identitat de les restes, va sentir una punxada al pit. &ldquo;Va ser una emoci&oacute; enorme&rdquo;, rememora encara avui amb ll&agrave;grimes als ulls. Durant anys havia perseguit documents, testimonis i pistes disperses per reconstruir la hist&ograve;ria de Joan Canyelles. De sobte, aquella recerca deixava de ser una hip&ograve;tesi per convertir-se en una certesa. &ldquo;El vam trobar&rdquo;, resumeix. Per primera vegada des de 1937, la fam&iacute;lia sabia on havia estat tot aquell temps. All&ograve; que havia comen&ccedil;at com una inquietud familiar es va acabar transformant en una necessitat &iacute;ntima, gaireb&eacute; en una obligaci&oacute; moral cap a un home que mai no va arribar a con&egrave;ixer, per&ograve; l'abs&egrave;ncia del qual havia marcat diverses generacions.
    </p><p class="article-text">
        Guillem reconeix que la desaparici&oacute; d'un familiar deixa seq&uuml;eles que travessen el temps. En el seu cas, el silenci heretat, les hist&ograve;ries explicades a mitges i la incertesa sobre el parador del seu avi van acabar formant part de la identitat familiar. La identificaci&oacute; de les restes va permetre posar fi a aquella recerca. &ldquo;El dia de l'entrega &eacute;s un dia que tampoc no oblidar&eacute; mai&rdquo;, recorda. Quan els forenses van demanar a la fam&iacute;lia si volien obrir la capsa que contenia les restes de Joan Canyelles, van acceptar. &ldquo;El primer que vaig veure va ser el crani. Era petit, cabia dins una capsa aix&iacute;. I hi havia un forat molt gros&rdquo;. L'emoci&oacute; va poder m&eacute;s que les paraules. &ldquo;No ho vaig poder evitar. Vaig anar cap a ell, el vaig abra&ccedil;ar i li vaig fer un pet&oacute;&rdquo;. M&eacute;s de vuitanta anys despr&eacute;s del seu assassinat, el seu avi deixava definitivament de ser un desaparegut per tornar a casa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Despatx on Guillem emmagatzema gran part dels documents i records del seu avi"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Despatx on Guillem emmagatzema gran part dels documents i records del seu avi                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;El dia del lliurament &eacute;s un dia que tampoc no oblidar&eacute; mai&rdquo;, recorda. Els forenses van demanar a la fam&iacute;lia si volia obrir la caixa que contenia les restes de Joan Canyelles. Van acceptar. &ldquo;El primer que vaig veure va ser el crani. Era molt petit, cabia dins una caixa aix&iacute;. I hi havia un forat molt gros&rdquo;. L'emoci&oacute; va poder m&eacute;s que les paraules. &ldquo;No ho vaig poder evitar. Vaig anar cap a ell, el vaig abra&ccedil;ar i li vaig fer un pet&oacute;&rdquo;. Aquell gest va posar fi a m&eacute;s de vuitanta anys d'incertesa i va permetre que el seu avi deix&agrave;s de ser un desaparegut per tornar, finalment, amb la seva fam&iacute;lia.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Guillem mai no va conèixer el seu avi, assassinat pels franquistes, però per a ell &#039;va ser una emoció enorme&#039; quan li van comunicar que l&#039;ADN havia confirmat la identitat de les restes. Recorda, amb llàgrimes als ulls, que va sentir una punxada al pit: &#039;No ho vaig poder evitar. Vaig anar cap a ell, el vaig abraçar i li vaig fer un petó&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En conversa amb elDiario.es, insisteix que la recuperaci&oacute; dels cossos transcendeix l'&agrave;mbit estrictament familiar. &ldquo;La hist&ograve;ria del meu avi &eacute;s la hist&ograve;ria de tots aquells a qui van voler matar&rdquo;, sost&eacute;. Per aix&ograve; considera que les exhumacions no nom&eacute;s reparen les v&iacute;ctimes i els seus descendents, sin&oacute; que tamb&eacute; contribueixen a reconstruir una part de la hist&ograve;ria col&middot;lectiva que durant massa temps va romandre soterrada sota el silenci i la por.
    </p><p class="article-text">
        Des de llavors, continua investigant i recopilant documentaci&oacute; sobre altres represaliats d'Esporles. &ldquo;No aturam&rdquo;, explica en refer&egrave;ncia a l'arxiu que ha anat construint juntament amb altres investigadors locals. Potser aquesta sigui la gran her&egrave;ncia de la llei de fosses. No nom&eacute;s ha perm&egrave;s recuperar cossos: ha ajudat a rescatar vides senceres de l'oblit i a restituir hist&ograve;ries que la repressi&oacute; va intentar esborrar per sempre.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Document d&#039;afiliació de Joan Canyelles a l&#039;Agrupació Socialista d&#039;Esporles"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Document d&#039;afiliació de Joan Canyelles a l&#039;Agrupació Socialista d&#039;Esporles                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La història del meu avi és la història de tots aquells als qui van voler matar</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Guillem Mir</span>
                                        <span>—</span> Nét de Joan Canyelles Capllonch, represaliat pel franquisme
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>L'ordenan&ccedil;a detingut a la sucursal del Banc d'Espanya</strong></h2><p class="article-text">
        A centenars de quil&ograve;metres de Madrid, on havia nascut el 1899, Emilio Garc&iacute;a-Pe&ntilde;uela va construir una nova vida a Mallorca. Havia arribat a Palma el 1929 despr&eacute;s d'obtenir una pla&ccedil;a d'ordenan&ccedil;a a la sucursal del Banc d'Espanya. Socialista, laic i comprom&egrave;s pol&iacute;ticament, freq&uuml;entava la Casa del Poble i col&middot;laborava econ&ograve;micament amb iniciatives obreres, malgrat les limitacions econ&ograve;miques d'una fam&iacute;lia treballadora amb dues filles petites. Deu dies despr&eacute;s del cop d'Estat, la policia es va presentar a la sucursal per detenir-lo. Des d'all&agrave; fou traslladat al castell de Bellver, convertit aleshores en centre de reclusi&oacute; per a centenars de republicans. Era el 28 de juliol de 1936.
    </p><p class="article-text">
        El seu n&eacute;t, Miquel Rabal, ha dedicat anys a reconstruir aquella hist&ograve;ria. La fam&iacute;lia sabia que Emilio havia estat detingut, per&ograve; desconeixia bona part del que havia succe&iuml;t despr&eacute;s. La investigaci&oacute; li va permetre descobrir fins a quin punt havia estat vigilat per les seves idees pol&iacute;tiques i com va acabar convertit en objectiu de la repressi&oacute;. &ldquo;No era precisament l'Stalin de Mallorca&rdquo;, ironitza, &ldquo;per&ograve; s&iacute; una persona prou significativa perqu&egrave; no el deixassin en llibertat&rdquo;. Aquella persecuci&oacute; acabaria conduint-lo a una de les fosses comunes de Porreres, on romangu&eacute; desaparegut durant m&eacute;s de vuit d&egrave;cades.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fotografia d&#039;Emilio García-Peñuela"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fotografia d&#039;Emilio García-Peñuela                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El meu avi no era precisament l&#039;&#039;Stalin&#039; de Mallorca, però sí prou interessant com per què no el deixassin en llibertat</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Miguel Rabal</span>
                                        <span>—</span> Nét d&#039;Emilio García-Peñuela, assassinat pel franquisme
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Molt abans que les an&agrave;lisis gen&egrave;tiques confirmessin la identitat del seu avi, Miguel ja tenia una esperan&ccedil;a. Quan van comen&ccedil;ar les exhumacions i la recollida de mostres d'ADN, la seva mare i la seva tia van aportar les seves conven&ccedil;udes que algun dia podrien trobar-lo. Aquella possibilitat va deixar de semblar remota durant la segona campanya d'excavacions en la fossa de Son&nbsp;Coletes, en la localitat de Manacor, quan desenes de familiars van poder contemplar per primera vegada les restes que emergien de la terra despr&eacute;s de vuit d&egrave;cades de silenci. A tot just uns metres de dist&agrave;ncia, dins de la mateixa fossa, havien estat localitzats les restes d'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/aurora-picornell-pasionaria-balear-asesinada-franquismo-cuya-foto-roto-presidente-parlament_1_11459151.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Aurora Picornell</a>, batejada com la 'Passionera balear' i icona del republicanisme a Mallorca. Formava part de les conegudes com 'Roges del&nbsp;Molinar', assassinades pel franquisme la nit de reis de 1937.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Informe de la Comissaria d&#039;Investigació i Vigilància de Balears, datat de 1937, en què Joan Canyelles Capllonch és descrit com un &quot;socialista perillós&quot; després del seu assassinat a mans dels franquistes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Informe de la Comissaria d&#039;Investigació i Vigilància de Balears, datat de 1937, en què Joan Canyelles Capllonch és descrit com un &quot;socialista perillós&quot; després del seu assassinat a mans dels franquistes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Semblava que ens cridaven: 'A la fi ens heu trobat'&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        El n&eacute;t de Garc&iacute;a-Pe&ntilde;uela&nbsp;rememora especialment un petit acte celebrat al costat de la fossa, sense tribunes ni grans discursos. Els familiars es trobaven a escassos metres dels esquelets recentment exhumats. &ldquo;Pod&iacute;em gaireb&eacute; tocar-los&rdquo;, recorda. Sonaven un violoncel i una flauta mentre els assistents observaven aquells cossos que, durant d&egrave;cades, havien rom&agrave;s ocults sota terra. Va ser llavors quan va sentir una cosa dif&iacute;cil d'explicar. &ldquo;Semblava que els senties&rdquo;, diu. &ldquo;Com si ens estiguessin cridant: 'A la fi ens heu trobat'&rdquo;. La imatge continua emocionant-li anys despr&eacute;s. &ldquo;Fins llavors tots ells eren desapareguts&rdquo;, reflexiona. Enfront de la fossa oberta, envoltat de familiars que portaven d&egrave;cades esperant respostes, va tenir la sensaci&oacute; que els qui jeien all&agrave; baix recuperaven per fi all&ograve; que els havia estat arrabassat: un nom, una hist&ograve;ria i el dret a ser trobats.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Treballs d&#039;exhumació al cementiri de Son Coletes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Treballs d&#039;exhumació al cementiri de Son Coletes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Igual que Guillem i tants altres familiars, Miquel Rabal tampoc no oblidar&agrave; mai la telefonada que va rebre el novembre de 2022. Caminava tot sol per la Comuna de Bunyola quan va sonar el tel&egrave;fon. A l'altra banda de la l&iacute;nia hi havia Maria Ant&ograve;nia Oliver, presidenta de Mem&ograve;ria de Mallorca i una de les persones que m&eacute;s ha lluitat durant les darreres d&egrave;cades per localitzar els desapareguts del franquisme. Dos dies abans li havia enviat diverses fotografies del seu avi per a una exposici&oacute; dedicada a les v&iacute;ctimes de la repressi&oacute;. En veure el seu nom a la pantalla, va tenir la intu&iuml;ci&oacute; que aquella telefonada estava relacionada amb la recerca que havia marcat bona part de la seva vida. No va fer falta gaire m&eacute;s. Amb unes poques paraules, Oliver li va confirmar all&ograve; que feia anys que esperava sentir. &ldquo;Miquel, el teu avi ha estat identificat&rdquo;, recorda que li va dir. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Va ser com si s'hagu&eacute;s trencat un dic&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Rabal explica que va intentar contenir l'emoci&oacute; durant la conversa. Sabia que l'activista havia acompanyat desenes de fam&iacute;lies en moments semblants -&ldquo;t&eacute; una espatlla per a aix&ograve; i per a tot el que li tirin&rdquo;, subratlla- i va procurar mantenir la serenor. &ldquo;Vaig aguantar com vaig poder&rdquo;, rememora. Amb el pas del temps, gaireb&eacute; no recorda qu&egrave; li va respondre. &ldquo;Ja no importava el que jo digu&eacute;s&rdquo;. Va ser despr&eacute;s de penjar quan tot es va desbordar. &ldquo;Va ser com si s'hagu&eacute;s trencat un dic&rdquo;, recorda. De cop van aflorar d&egrave;cades de preguntes, documents consultats, hist&ograve;ries familiars reconstru&iuml;des i esperances acumulades. La recerca havia acabat. M&eacute;s de vuitanta anys despr&eacute;s del seu assassinat, Emilio Garc&iacute;a-Pe&ntilde;uela deixava de ser un desaparegut per tornar, finalment, amb la seva fam&iacute;lia.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Guillem Mir, recolzat en un dels murs de l&#039;habitatge on es van emportar el seu avi"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Guillem Mir, recolzat en un dels murs de l&#039;habitatge on es van emportar el seu avi                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        S'emociona de nou en recordar el dia en qu&egrave; la fam&iacute;lia va rebre les restes del seu avi. L'acte es va celebrar al cementiri de Son Valent&iacute; seguint un minuci&oacute;s protocol, dissenyat per respectar els temps i els desitjos de cada fam&iacute;lia. Els forens els van preguntar si volien obrir la caixa que contenia els ossos recuperats de la fossa. Tamb&eacute; els van consultar si permetien la pres&egrave;ncia de representants institucionals i observadors internacionals. &ldquo;Tot estava fet amb una delicadesa extraordin&agrave;ria. Entenien que cada fam&iacute;lia viu aix&ograve; d'una manera diferent&rdquo;, rememora.
    </p><p class="article-text">
        Entre els assistents es trobava&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/fabian-salvioli-relator-onu-no-entiende-dolor-victimas-franquismo-no-buena-persona_128_10021022.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Favi&aacute;n Salvioli</a>, relator especial per a la promoci&oacute; de la veritat, la just&iacute;cia, reparacions i garanties de no repetici&oacute; de l'ONU. Lluny de percebre-ho com una pres&egrave;ncia aliena, Rabal ho va interpretar com un reconeixement a la dignitat del seu avi. &ldquo;Per a mi va ser un honor maj&uacute;scul&rdquo;, explica. &ldquo;Era una persona que representava la humanitat acompanyant una altra persona an&ograve;nima i modesta en un moment tan important&rdquo;, afegeix. La imatge el continua emocionant: un treballador del Banc d'Espanya, assassinat i desaparegut durant d&egrave;cades, rebent finalment l'empara i el reconeixement que li havien estat negats. Quan van obrir la caixa, Miguel va veure per primera vegada les restes del seu avi. Es va apropar al crani i el va tocar: &ldquo;El vaig con&egrave;ixer en aquell moment&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Acte d&#039;homenatge a Emilio García-Peñuela i altres represaliats del franquisme al cementiri de Son Valentí"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Acte d&#039;homenatge a Emilio García-Peñuela i altres represaliats del franquisme al cementiri de Son Valentí                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Miguel Rabal continua emocionant-se en recordar l&#039;acte d&#039;homenatge al seu avi: un treballador del Banc d&#039;Espanya, assassinat i desaparegut durant dècades, rebent finalment l&#039;empara i el reconeixement que li havien estat negats. Quan van obrir la caixa, va veure per primera vegada el pare de la seva mare. Es va acostar al crani i el va tocar: &quot;El vaig conèixer en aquell moment&quot;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Lluny d'erigir-se en protagonista, Miguel reivindica la perseveran&ccedil;a d'activistes, historiadors i associacions memorialistes i com, amb el pas dels anys, van demostrar que el seu afany estava lluny de ser una extravag&agrave;ncia. L'aprovaci&oacute; de la llei balear de fosses el 2016 va ser, per a ell, la prova que aquella obstinaci&oacute; havia valgut la pena. Com Guillem, subratlla que el veritable abast de les exhumacions va molt m&eacute;s enll&agrave; de cada cas individual. 
    </p><p class="article-text">
        L'arque&ograve;loga <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/almudena-garcia-rubio-antropologa-tocar-huesos-fosa-no-dice-objetos-hablan-persona_1_10553555.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Almudena Garc&iacute;a-Rubio</a>, responsable de nombroses de les exhumacions a les illes, explica que els plans de fosses impulsats en Balears van anar incorporant progressivament noves disciplines i eines per a abordar les conseq&uuml;&egrave;ncies de la repressi&oacute;. A la labor d'arque&ograve;legs, antrop&ograve;legs forenses i historiadors es van sumar especialistes en restauraci&oacute;, juristes, antrop&ograve;legs socials i, fins i tot, equips d'acompanyament psicosocial per a atendre els familiars durant tot el proc&eacute;s. La investigadora, qui aquest divendres va participar en la jornada organitzada per la Universitat de les Illes Balears (UIB) per a commemorar els deu anys de la llei de fosses, subratlla que aquest enfocament multidisciplinari va convertir a les illes en una refer&egrave;ncia dins de l'Estat, en entendre que la recuperaci&oacute; dels desapareguts no consisteix &uacute;nicament a localitzar i identificar restes, sin&oacute; tamb&eacute; a acompanyar a les fam&iacute;lies i preservar la mem&ograve;ria de les v&iacute;ctimes. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Darrere de cada esquelet hi ha una persona desapareguda i una família que porta dècades esperant resposta
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Almudena García-Rubio</span>
                                        <span>—</span> Arqueòloga
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La llavor del moviment memorialista</strong></h2><p class="article-text">
        Es tracta d'una idea que connecta directament amb l'origen mateix del moviment memorialista. Perqu&egrave;, per a les associacions i els familiars, mai no es va tractar &uacute;nicament d'obrir una fossa o de retornar unes restes als seus descendents. Tamb&eacute; implica reconstruir les hist&ograve;ries que la repressi&oacute; va intentar esborrar, explicar qui van ser aquelles persones i recon&egrave;ixer p&uacute;blicament les vulneracions de drets humans que van patir.
    </p><p class="article-text">
        Maria Ant&ograve;nia Oliver recorda, de fet, que l'origen de Mem&ograve;ria de Mallorca va n&eacute;ixer d'una convicci&oacute; profundament arrelada. &ldquo;Tenia clar que en democr&agrave;cia tenim drets&rdquo;, explica. No podia entendre que hi hagu&eacute;s fam&iacute;lies que desconeixien on eren els seus pares, germans o marits i que les institucions romanguessin al marge. Molt abans de familiaritzar-se amb conceptes com veritat, just&iacute;cia i reparaci&oacute;, assegura que ja els sentia com una necessitat vital.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No els coneixia te&ograve;ricament, per&ograve; els sentia&rdquo;, rememora. Li resultava incomprensible que hi hagu&eacute;s persones cercant els seus desapareguts mentre jutges, fiscals i administracions miraven cap a una altra banda. &ldquo;Em demanava com era possible que hi hagu&eacute;s gent exhumant i que tot qued&agrave;s aqu&iacute;&rdquo;, afirma, mentre observava com en altres pa&iuml;sos les desaparicions for&ccedil;ades eren abordades des de la just&iacute;cia i els drets humans. Aquella inquietud va n&eacute;ixer d'una experi&egrave;ncia personal &mdash;la recerca del seu avi, Andreu Par&iacute;s&mdash; que aviat va descobrir compartida per centenars de fam&iacute;lies.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_50p_1136220.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_50p_1136220.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_75p_1136220.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_75p_1136220.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_default_1136220.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_default_1136220.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_default_1136220.jpg"
                    alt="Protesta duta a terme al juny de 2024 després que el president del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), trenqués a l&#039;hemicicle la foto de tres víctimes del franquisme"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Protesta duta a terme al juny de 2024 després que el president del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), trenqués a l&#039;hemicicle la foto de tres víctimes del franquisme                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En els primers anys de recerca, Oliver acudia a historiadors, arxius i testimonis amb una sensaci&oacute; inc&ograve;moda. &ldquo;A vegades em sentia violenta demanant informaci&oacute;. Pensava que no havia de ser jo qui ho fes; havien de ser les institucions o un jutge qui m'ho diguessin&rdquo;. All&ograve; que havia viscut a la seva pr&ograve;pia fam&iacute;lia ho trobava repetit una vegada i una altra en els relats d'altres fills i n&eacute;ts de represaliats. Recorda especialment les hist&ograve;ries de dones que havien passat d&egrave;cades preguntant pels seus marits desapareguts i suportant burles o insinuacions. &ldquo;Ni tan sols sabien si els havien matat perqu&egrave; ning&uacute; no els ho deia&rdquo;, lamenta.
    </p><p class="article-text">
        Per aix&ograve; insisteix que els aven&ccedil;os assolits durant les darreres dues d&egrave;cades no van sorgir del no-res. Abans de les lleis, dels plans de fosses i de les exhumacions institucionals hi va haver anys de feina discreta de familiars i activistes recopilant testimonis, localitzant enterraments i elaborant els primers llistats de desapareguts. &ldquo;Si avui tenim un mapa de fosses &eacute;s gr&agrave;cies als familiars de les v&iacute;ctimes&rdquo;, subratlla. Aquella documentaci&oacute; va permetre demostrar que les fosses existien i que es podien obrir. &ldquo;Era important demostrar que es podia exhumar, que els pol&iacute;tics no tinguessin por de fer-ho&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En un context marcat per la recent <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-i-vox-deroguen-llei-balear-memoria-historica-i-evoquen-els-assassinats-per-les-hordes-roges_1_13056278.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">derogaci&oacute; de la llei balear de mem&ograve;ria democr&agrave;tica per part de PP i Vox</a>, les v&iacute;ctimes insisteixen que la reparaci&oacute; no acaba quan es localitza un cos. Sense pol&iacute;tiques p&uacute;bliques de mem&ograve;ria, adverteixen, les exhumacions corren el risc de convertir-se en simples operacions arqueol&ograve;giques desprove&iuml;des de context. Per aix&ograve; continuen reclamant veritat, just&iacute;cia i reparaci&oacute; per retornar la dignitat als qui van ser assassinats i restituir una part de la hist&ograve;ria col&middot;lectiva que durant massa temps va romandre enterrada sota la terra i el silenci.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/guillem-coneixer-seu-avi-despres-exhumat-d-fossa-franquista-no-ho-vaig-evitar-vaig-anar-cap-ell-vaig-abracar-i-li-vaig-fer-peto_1_13298017.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 13 Jun 2026 04:30:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/01b9814b-da09-4598-9216-7a84aee8d74c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1341729" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/01b9814b-da09-4598-9216-7a84aee8d74c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1341729" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Guillem va conèixer el seu avi després de ser exhumat d'una fossa franquista: "No ho vaig poder evitar. Vaig anar cap a ell, el vaig abraçar i li vaig fer un petó"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/01b9814b-da09-4598-9216-7a84aee8d74c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Fosas comunes,Fosas del franquismo,Franquismo,Víctimas del franquismo,Represión franquista,Crímenes del franquismo,Guerra Civil Española,Dictadura franquista,Desaparecidos,Islas Baleares,Mallorca,Ibiza,Formentera]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Guillem conoció a su abuelo tras ser exhumado de una fosa franquista: "No lo pude evitar. Fui hacia él, lo abracé y le di un beso"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/guillem-conocio-abuelo-exhumado-fosa-franquista-no-pude-evitar-abrace-le-di-beso_1_13288117.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/01b9814b-da09-4598-9216-7a84aee8d74c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Guillem conoció a su abuelo tras ser exhumado de una fosa franquista: &quot;No lo pude evitar. Fui hacia él, lo abracé y le di un beso&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La ley balear de fosas, que fue aprobada por unanimidad en el Parlament y ha permitido la recuperación de más de 330 víctimas y la identificación de más de medio centenar, cumple diez años. PP y Vox han derogado otra norma, la de memoria democrática, que impulsaba homenajes y reconocimientos a los represaliados</p><p class="subtitle">A pie de fosa mientras PP y Vox derogan la Ley de Memoria balear: “Quieren exhumaciones en silencio”
</p></div><p class="article-text">
        El 15 de diciembre de 1936, dos guardias civiles y varios falangistas irrumpieron en casa de los suegros de Joan Canyelles Capllonch, en Esporles (Mallorca). Ten&iacute;a 32 a&ntilde;os. <em>Picapedrer</em> y afiliado a la Casa del Pueblo, formaba parte de una generaci&oacute;n que hab&iacute;a abrazado con convicci&oacute;n los cambios impulsados por la Segunda Rep&uacute;blica en un municipio conocido entonces como la &ldquo;peque&ntilde;a Rusia&rdquo; por su intensa actividad sindical y obrera. Tras el golpe militar de julio, intent&oacute; esconderse en una barraca del Port des Canonge. Despu&eacute;s regres&oacute; a Esporles, pero una vecina acab&oacute; delat&aacute;ndolo. 
    </p><p class="article-text">
        Aquel d&iacute;a, sin poder despedirse de su mujer, Francisca, con quien ten&iacute;a dos hijas peque&ntilde;as, Catalina y Magdalena, se lo llevaron a la fuerza, lo ataron y lo arrastraron por la calle. Despu&eacute;s lo trasladaron hasta un viejo almac&eacute;n de maderas situado en el centro de Palma y reconvertido en una de las c&aacute;rceles m&aacute;s oscuras y tr&aacute;gicas de la&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/sociedad/baleares-comunidad-asesinatos-guerra-civil_1_2219528.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">represi&oacute;n franquista en Mallorca</a>: la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/horrores-carcel-franquista-can-mir-tenia-suerte-moria_1_9220290.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">prisi&oacute;n de Can Mir</a>. Un mes despu&eacute;s, los carceleros gritaron su nombre. Junto a otros doce presos, fue esposado y conducido en cami&oacute;n, a lo largo de m&aacute;s de 30 kil&oacute;metros, hasta el muro de la Cruz de Porreres, el lugar donde, noche tras noche, los escuadrones fascistas llevaban a cabo sus ejecuciones. All&iacute; lo acribillaron a tiros. Las hip&oacute;tesis apuntan a que fue el &uacute;ltimo en morir: lo sugieren los disparos hallados en sus piernas, quiz&aacute;s al intentar huir tras presenciar el asesinato de sus compa&ntilde;eros. Su familia tard&oacute; m&aacute;s de ocho d&eacute;cadas en recuperar sus restos. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Yo sab&iacute;a que ten&iacute;a que encontrarlo&rdquo;. Guillem Mir habla despacio y visiblemente emocionado. Han pasado ocho a&ntilde;os desde que pudo enterrar por fin a su abuelo, pero todav&iacute;a recuerda con precisi&oacute;n el momento en que dej&oacute; de ser un desaparecido para volver a tener un nombre, una historia y una tumba. Hasta entonces, su familia, como las de tantos otros desaparecidos por el golpe militar de 1936 y la dictadura franquista, convivi&oacute; con una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/depresion-demencia-luto-final-traumas-arrastran-descendientes-victimas-franco_1_12171750.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ausencia suspendida en el tiempo y un duelo imposible de cerrar</a>. &ldquo;Cuando vives continuamente con a&ntilde;os de angustia, malestar y dolor, sin poder expresar ni purgar, acaba convirti&eacute;ndose en un trauma. A mi madre le pas&oacute; factura. Nunca te lo planteas, pero te va mermando toda la vida&rdquo;, confiesa Guillem a elDiario.es. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Guillem Mir señala la casa de la que los falangistas arrancaron a su abuelo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Guillem Mir señala la casa de la que los falangistas arrancaron a su abuelo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cuando vives continuamente con años de angustia, malestar y dolor, sin poder expresar ni purgar, acaba convertido en un trauma. A mi madre le pasó factura. Nunca te lo planteas, pero te va mermando toda la vida</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Guillem Mir</span>
                                        <span>—</span> Nieto de Joan Canyelles Capllonch, asesinado por el franquismo
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La ausencia heredada</strong></h2><p class="article-text">
        La historia de Joan Canyelles Capllonch condensa la b&uacute;squeda incesante de aquellos que durante generaciones ignoraron d&oacute;nde estaban sus muertos. Mientras los franquistas hab&iacute;an podido recuperar a los suyos casi desde el final de la guerra -el r&eacute;gimen facilit&oacute; la localizaci&oacute;n, exhumaci&oacute;n y traslado de quienes hab&iacute;an fallecido en la retaguardia republicana-, los vencidos fueron condenados al silencio y al miedo. Las <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/nietas-invisibilizadas-viudas-guerra-civil-abuela-quedo-sola-ropa-luto-le-dejaron-traer_1_11338099.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">viudas -estigmatizadas y sin derecho a ning&uacute;n tipo de reconocimiento ni pensi&oacute;n-</a> recorr&iacute;an cementerios, preguntaban a enterradores y, de forma infructuosa, segu&iacute;an cualquier rumor con la esperanza de encontrar una pista, un bot&oacute;n, una prenda de ropa o cualquier rastro que las condujera hasta sus maridos. Los hijos -a quienes despu&eacute;s se unir&iacute;an los nietos- crecieron escuchando relatos fragmentarios, conversaciones susurradas y referencias imprecisas a cunetas, simas y pozos. En paralelo, la dictadura erig&iacute;a monumentos, conced&iacute;a honores y constru&iacute;a una memoria oficial que glorificaba a los 'ca&iacute;dos por Dios y por Espa&ntilde;a'. 
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, casi cuarenta a&ntilde;os de r&eacute;gimen no lograron borrar la memoria de los desaparecidos. Muerto Franco y encauzado el camino hacia la democracia, los descendientes republicanos se lanzaron a rastrear archivos y a recoger testimonios. Pero, sobre todo -cuando gran parte del pa&iacute;s hab&iacute;a decidido olvidar-, <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/victimas-franquismo-abrian-tierra-manos-historia-exhumaciones-fosas-transicion_1_6201776.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">comenzaron a ara&ntilde;ar la tierra</a>. Har&iacute;an falta, con todo, otras tantas d&eacute;cadas para que aquella labor comenzara, a principios de los 2000 -m&aacute;s de 60 a&ntilde;os despu&eacute;s de los asesinatos-, a abrirse paso en el debate p&uacute;blico. Paul Preston lo llam&oacute; &ldquo;<a href="https://www.eldiario.es/politica/anomalia-espana-homenajes-dictadura-franco_1_1829883.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la anomal&iacute;a de Espa&ntilde;a</a>&rdquo;: mientras el resto de pa&iacute;ses condenaban sus dictaduras, afrontando de una u otra forma el legado de sus reg&iacute;menes autoritarios, la Transici&oacute;n espa&ntilde;ola, en aras a la &ldquo;reconciliaci&oacute;n&rdquo; nacional, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/catalina-moragues-autora-estudio-franquismo-oculta-pp-espana-negado-derecho-justicia_1_13193791.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">hab&iacute;a cerrado la puerta a la posibilidad de investigar los cr&iacute;menes del franquismo</a>, hab&iacute;a optado por mantener a miles de desaparecidos en fosas comunes y hab&iacute;a relegado la b&uacute;squeda de las v&iacute;ctimas al empe&ntilde;o de sus familias.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen real de una ejecución en el Fortí de Illetes (Mallorca), donde los fascistas asesinaron a unas sesenta personas"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen real de una ejecución en el Fortí de Illetes (Mallorca), donde los fascistas asesinaron a unas sesenta personas                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Muerto Franco y encauzado el camino hacia la democracia, los descendientes republicanos se lanzaron a rastrear archivos y a recoger testimonios. Pero, sobre todo, comenzaron a arañar la tierra. Harían falta, con todo, otras tantas décadas para que aquella labor comenzara, a principios de los 2000, a abrirse paso en el debate público</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Era como tener una pared de 20 metros de alto y decir: 'Vamos a saltar'&rdquo;, ilustra Miguel Rabal, nieto de otro de los represaliados del franquismo en Mallorca, Emilio Garc&iacute;a-Pe&ntilde;uela, al recordar los inicios de un movimiento memorialista que se enfrentaba a d&eacute;cadas de desinter&eacute;s institucional, silencio social y ausencia de pol&iacute;ticas p&uacute;blicas para localizar a los desaparecidos. En aquel momento, recuerda, no faltaban quienes los consideraban &ldquo;cuatro viejos dando la paliza&rdquo; con una guerra que para muchos pertenec&iacute;a a un tiempo remoto y una historia que gran parte del pa&iacute;s cre&iacute;a definitivamente cerrada. 
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, aquel empe&ntilde;o cristaliz&oacute; en Balears con la creaci&oacute;n de la asociaci&oacute;n Mem&ograve;ria de Mallorca. Era el a&ntilde;o 2006. La madre de Rabal asisti&oacute; al acto fundacional, celebrado en el edificio de Sa Riera de Palma. Muchos de quienes acudieron eran ya ancianos que llevaban toda una vida esperando respuestas sobre el paradero de sus padres, hermanos o maridos. En una de las fotograf&iacute;as de aquel d&iacute;a aparec&iacute;a una larga fila de hijos de represaliados. La reivindicaci&oacute;n de todos ellos pod&iacute;a resumirse en una sola frase: &ldquo;Queremos encontrarlos&rdquo;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cementerio de Esporles, donde está enterrado Joan Canyelles Capllonch"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cementerio de Esporles, donde está enterrado Joan Canyelles Capllonch                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">[La labor inicial del movimiento memorialista tras décadas de silencio] era como tener una pared de 20 metros de alto y decir: &#039;Vamos a saltar&#039;</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Miguel Rabal</span>
                                        <span>—</span> Nieto de Emilio García-Peñuela, represaliado por el franquismo
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La ley que cambi&oacute; las reglas</strong></h2><p class="article-text">
        Sant Joan (Mallorca), junio de 2014. Bajo el sol abrasador de aquel verano, arque&oacute;logos, forenses y familiares asisten a una escena in&eacute;dita en Balears: la apertura de la primera fosa com&uacute;n de la guerra civil excavada en las islas. En el peque&ntilde;o cementerio de esta localidad de 2.300 habitantes, las palas retiran las primeras capas de tierra mientras decenas de ojos siguen cada movimiento con una mezcla de expectaci&oacute;n y nerviosismo. Muchos de los presentes llevan toda una vida esperando aquel momento. La intervenci&oacute;n no est&aacute; exenta de dificultades: parte de las sepulturas se encuentran ocultas bajo construcciones de hormig&oacute;n, lo que obliga a desarrollar una compleja labor previa de investigaci&oacute;n hist&oacute;rica, prospecci&oacute;n arqueol&oacute;gica y retirada controlada de estructuras.
    </p><p class="article-text">
        Durante seis d&iacute;as, la excavaci&oacute;n combina documentaci&oacute;n de archivo, testimonios orales, arqueolog&iacute;a y antropolog&iacute;a forense. Coordinados por Mem&ograve;ria de Mallorca y gracias al trabajo voluntario de especialistas del Laboratori de Bioarqueologia Humana de la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona, los equipos avanzan cent&iacute;metro a cent&iacute;metro. El 20 de junio aparecen los primeros indicios inequ&iacute;vocos de la fosa. Dos d&iacute;as despu&eacute;s, en presencia de los familiares, emergen a la luz los tres primeros cuerpos exhumados: corresponden a Jaume Gual Mas, Joan Gual Genovart y Miquel Salom Ribot, tres campesinos de Maria de la Salut asesinados por los fascistas en octubre de 1936. Un a&ntilde;o despu&eacute;s, en junio de 2015, los an&aacute;lisis gen&eacute;ticos permiten devolverlos a sus familias.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fotografías de Joan Canyelles Capllonch, custodiadas por su nieto"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fotografías de Joan Canyelles Capllonch, custodiadas por su nieto                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El investigador Manel Su&aacute;rez, autor de numerosas investigaciones sobre la Segunda Rep&uacute;blica y el movimiento obrero de Mallorca, recuerda que la elecci&oacute;n de Sant Joan para acometer la primera exhumaci&oacute;n de una fosa de la guerra civil en Balears no fue casual. La entonces alcaldesa del municipio, la ecosoberanista Catalina Gay&agrave; -quien gobernaba con el apoyo del PP-, respald&oacute; desde el primer momento la intervenci&oacute;n, lo que facilit&oacute; que el proyecto pudiera salir adelante pese a la ausencia de apoyo institucional. &ldquo;No recibimos ninguna ayuda&rdquo;, rememora Su&aacute;rez. Recuerda, asimismo, que, pese a hallar tres cuerpos con evidentes impactos de bala, ni jueces ni fiscales acudieron al lugar para investigar los hechos. 
    </p><p class="article-text">
        Con todo, el resultado super&oacute; todas las expectativas. La exhumaci&oacute;n despert&oacute; un enorme inter&eacute;s social y medi&aacute;tico y se convirti&oacute; en un acontecimiento sin precedentes en las islas. Ya no hab&iacute;a vuelta atr&aacute;s: la apertura de la fosa de Sant Joan demostr&oacute; que los desaparecidos pod&iacute;an ser encontrados y que d&eacute;cadas de silencio no hab&iacute;an logrado borrar sus huellas. Dos a&ntilde;os despu&eacute;s, en junio de 2016, Balears daba el paso decisivo: la aprobaci&oacute;n, por unanimidad, de la Ley de recuperaci&oacute;n de personas desaparecidas durante la Guerra Civil y el franquismo, una norma que convirti&oacute; en obligaci&oacute;n p&uacute;blica lo que hasta entonces hab&iacute;a sido una lucha sostenida en solitario por familiares y activistas. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Con esta ley se pretende cumplir con las obligaciones que tiene Espa&ntilde;a con las v&iacute;ctimas de las desapariciones de la Guerra Civil y del franquismo, y tambi&eacute;n con quienes son sus familiares&rdquo;, reza la exposici&oacute;n de motivos del texto.&nbsp;El Govern, presidido entonces por la socialista Francina Armengol, pasaba a asumir la responsabilidad de localizar fosas, elaborar mapas de enterramientos, impulsar an&aacute;lisis gen&eacute;ticos y coordinar los trabajos arqueol&oacute;gicos. Esta semana, la 'ley de fosas', que marc&oacute; un antes y un despu&eacute;s en esta historia de incertidumbre colectiva y cambi&oacute; la relaci&oacute;n de Balears con uno de los cap&iacute;tulos m&aacute;s oscuros de su pasado reciente, ha cumplido 10 a&ntilde;os. En todo este tiempo, la norma ha permitido recuperar los restos de 334 v&iacute;ctimas e identificar a 68 mediante t&eacute;cnicas forenses y pruebas gen&eacute;ticas. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Placa con el nombre de Joan Canyelles Capllonch en el cementerio de Esporles"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Placa con el nombre de Joan Canyelles Capllonch en el cementerio de Esporles                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La apertura de la fosa de Sant Joan, en 2014, demostró que los desaparecidos podían ser encontrados y que décadas de silencio no habían logrado borrar sus huellas. Dos años después, el Parlament aprobaba por unanimidad su &#039;ley de fosas&#039;, que ha permitido recuperar los restos de más de 280 víctimas e identificar a más de medio centenar</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Su impacto resulta significativo en un territorio donde la represi&oacute;n franquista fue especialmente cruenta. Despu&eacute;s de que, el 19 de julio de 1936, el reci&eacute;n proclamado comandante militar de Balears Manuel Goded declarase el estado de guerra y asumiera el control absoluto de Mallorca y Eivissa, se desat&oacute; una intensa violencia que, como sostiene el historiador Bartomeu Gar&iacute; Salleras, ya hab&iacute;a sido planificada meses antes del conflicto y ser&iacute;a perfectamente ejecutada por falangistas, militares, autoridades civiles, redes clientelares de derechas, capellanes e, incluso, por familiares de las propias v&iacute;ctimas.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Se inici&oacute; una aut&eacute;ntica caza de sospechosos, que ser&iacute;an fusilados sin contemplaciones en las&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/balears-completara-mapa-fosas-guerra-civil-localizadas-menorca_1_9142457.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">cunetas de las carreteras o en las tapias de los cementerios</a>, sin ning&uacute;n tipo de juicio y sin ning&uacute;n motivo o muchas veces por motivos inconfesables&rdquo;, afirma Gar&iacute;, autor de <em>La repressi&oacute; a Mallorca durant la Guerra Civil espanyola</em>, con base en lo arrojado en&nbsp;<em>Guerra Civil i repressi&oacute; a Mallorca</em>, del historiador Josep Massot Muntaner, uno de los estudiosos que durante la Transici&oacute;n se volc&oacute; en esclarecer c&oacute;mo se desarroll&oacute; el conflicto b&eacute;lico en la isla. Cerca de 2.000 personas fueron asesinadas en las islas y m&aacute;s de 10.000 pasaron por prisi&oacute;n. A ellas se suman quienes sufrieron condenas consideradas injustas, ejecuciones extrajudiciales y desapariciones forzadas. Se calcula que todav&iacute;a existen 56 fosas repartidas entre la mayor de las Balears y las Piti&uuml;sas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Excavación en una de las fosas del cementerio de Son Coletes (Mallorca)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Excavación en una de las fosas del cementerio de Son Coletes (Mallorca)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Desde la aprobaci&oacute;n de la 'ley de fosas', las exhumaciones se han llevado a cabo siguiendo protocolos arqueol&oacute;gicos y forenses homologados internacionalmente. Los equipos delimitan las &aacute;reas de b&uacute;squeda mediante el estudio de archivos, testimonios y planos hist&oacute;ricos, excavando despu&eacute;s de forma manual y estratigr&aacute;fica para preservar cualquier evidencia. Una vez localizados los restos, los especialistas documentan la posici&oacute;n de cada individuo, recuperan objetos asociados y trasladan los huesos a laboratorios de antropolog&iacute;a forense. All&iacute; analizan lesiones compatibles con ejecuciones, determinan el perfil biol&oacute;gico de las v&iacute;ctimas y, cuando es posible, realizan pruebas de ADN para cotejarlas con las muestras aportadas por familiares. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La ley balear de fosas ha permitido recuperar los restos de más de 330 víctimas e identificar a más de medio centenar en un territorio donde la represión franquista fue especialmente cruenta. Más de 2.000 personas asesinadas. Se calcula que todavía existen 56 fosas repartidas entre Mallorca, Eivissa y Formentera</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Mucho m&aacute;s que exhumar restos</strong></h2><p class="article-text">
        Cada exhumaci&oacute;n permite reconstruir biograf&iacute;as, documentar la represi&oacute;n y devolver historias al espacio p&uacute;blico. Para Guillem Mir, la b&uacute;squeda de su abuelo acab&oacute; convirti&eacute;ndose en una parte inseparable de su propia vida. Cuando le comunicaron que el ADN hab&iacute;a confirmado la identidad de los restos, Guillem sinti&oacute; una punzada en el pecho. &ldquo;Fue una emoci&oacute;n enorme&rdquo;, rememora con l&aacute;grimas en los ojos. Durante a&ntilde;os hab&iacute;a perseguido documentos, testimonios y pistas dispersas para reconstruir la historia de su abuelo. De repente, aquella b&uacute;squeda dejaba de ser una hip&oacute;tesis para convertirse en una certeza. &ldquo;Lo encontramos&rdquo;, resume. Por primera vez desde 1937, la familia sab&iacute;a d&oacute;nde hab&iacute;a estado todo ese tiempo. Lo que comenz&oacute; como una inquietud familiar acab&oacute; transform&aacute;ndose en una necesidad &iacute;ntima, casi en una obligaci&oacute;n moral hacia un hombre al que nunca lleg&oacute; a conocer, pero cuya ausencia marc&oacute; a varias generaciones.
    </p><p class="article-text">
        Guillem reconoce que la desaparici&oacute;n de un familiar deja secuelas que atraviesan el tiempo. En su caso, el silencio heredado, las historias contadas a medias y la incertidumbre sobre el paradero de su abuelo acabaron formando parte de la identidad familiar. La identificaci&oacute;n de los restos permiti&oacute; poner fin a esa b&uacute;squeda. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Despacho en el que Guillem almacena gran parte de los documentos y recuerdos de su abuelo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Despacho en el que Guillem almacena gran parte de los documentos y recuerdos de su abuelo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;El d&iacute;a de la entrega fue un d&iacute;a que tampoco olvidar&eacute; nunca&rdquo;, recuerda. Los forenses preguntaron a la familia si quer&iacute;a abrir la caja que conten&iacute;a los restos de Joan Canyelles. Aceptaron. &ldquo;Lo primero que vi fue el cr&aacute;neo. Era muy peque&ntilde;o, cab&iacute;a en una caja as&iacute;. Y hab&iacute;a un agujero muy grande&rdquo;. La emoci&oacute;n pudo m&aacute;s que las palabras. &ldquo;No lo pude evitar. Fui hacia &eacute;l, lo abrac&eacute; y le di un beso&rdquo;. Aquel gesto puso fin a m&aacute;s de ochenta a&ntilde;os de incertidumbre y permiti&oacute; que su abuelo dejara de ser un desaparecido para regresar definitivamente a su familia.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Guillem nunca conoció a su abuelo, asesinado por los franquistas, pero para él &#039;fue una emoción enorme&#039; cuando le comunicaron que el ADN había confirmado la identidad de los restos. Recuerda, con lágrimas en los ojos, que sintió una punzada en el pecho: &#039;No lo pude evitar. Fui hacia él, lo abracé y le di un beso&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En conversaci&oacute;n con elDiario.es, insiste en que la recuperaci&oacute;n de los cuerpos va m&aacute;s all&aacute; del &aacute;mbito familiar. &ldquo;La historia de mi abuelo es la historia de todos aquellos a quienes quisieron matar&rdquo;, sostiene. Por eso considera que las exhumaciones no solo reparan a las v&iacute;ctimas y a sus descendientes, sino que ayudan a reconstruir una parte de la historia colectiva que durante demasiado tiempo permaneci&oacute; enterrada. Desde entonces contin&uacute;a investigando y recopilando documentaci&oacute;n sobre otros represaliados de Esporles. &ldquo;No paramos&rdquo;, explica al hablar del archivo que ha construido junto a otros investigadores locales. Esa quiz&aacute; sea la mayor herencia de la ley de fosas. No solo ha permitido recuperar cuerpos: ha contribuido a rescatar vidas enteras del olvido.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Documento de afiliación de Joan Canyelles a la Agrupación Socialista de Esporles"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Documento de afiliación de Joan Canyelles a la Agrupación Socialista de Esporles                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La historia de mi abuelo es la historia de todos aquellos a quienes quisieron matar</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Guillem Mir</span>
                                        <span>—</span> Nieto de Joan Canyelles Capllonch, represaliado por el franquismo
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El ordenanza detenido en la sucursal del Banco de Espa&ntilde;a</strong></h2><p class="article-text">
        A cientos de kil&oacute;metros de Madrid, donde hab&iacute;a nacido en 1899, Emilio Garc&iacute;a-Pe&ntilde;uela construy&oacute; una nueva vida en Mallorca. Hab&iacute;a llegado a Palma en 1929 tras obtener una plaza de ordenanza en la sucursal del Banco de Espa&ntilde;a. Socialista, laico y comprometido pol&iacute;ticamente, frecuentaba la Casa del Pueblo y colaboraba econ&oacute;micamente con iniciativas obreras, incluso a pesar de las limitaciones econ&oacute;micas de una familia trabajadora con dos hijas peque&ntilde;as. Diez d&iacute;as despu&eacute;s del golpe de Estado, la polic&iacute;a acudi&oacute; hasta la sucursal para detenerlo. Desde all&iacute; fue trasladado hasta el castillo de Bellver, convertido entonces en prisi&oacute;n para centenares de detenidos republicanos. Era el 28 de julio de 1936. 
    </p><p class="article-text">
        Su nieto, Miguel Rabal, ha dedicado a&ntilde;os a reconstruir aquella historia. La familia sab&iacute;a que Emilio hab&iacute;a sido detenido, pero desconoc&iacute;a muchos detalles de lo ocurrido. La investigaci&oacute;n permiti&oacute; descubrir c&oacute;mo hab&iacute;a sido vigilado durante a&ntilde;os por sus ideas pol&iacute;ticas y c&oacute;mo acab&oacute; convertido en objetivo prioritario de la represi&oacute;n. &ldquo;No era precisamente el 'Stalin' de Mallorca, pero s&iacute; lo suficientemente interesante como para no dejarlo suelto&rdquo;, recuerda.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fotografía de Emilio García-Peñuela"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fotografía de Emilio García-Peñuela                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Mi abuelo no era precisamente el &#039;Stalin&#039; de Mallorca, pero sí lo suficientemente interesante como para no dejarlo suelto</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Miguel Rabal</span>
                                        <span>—</span> Nieto de Emilio García-Peñuela, asesinado por el franquismo
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Mucho antes de que los an&aacute;lisis gen&eacute;ticos confirmaran la identidad de su abuelo, Miguel ya albergaba una esperanza. Cuando comenzaron las exhumaciones y la recogida de muestras de ADN, su madre y su t&iacute;a aportaron las suyas convencidas de que alg&uacute;n d&iacute;a podr&iacute;an encontrarlo. Aquella posibilidad dej&oacute; de parecer remota durante la segunda campa&ntilde;a de excavaciones en la fosa de Son Coletes, en la localidad de Manacor, cuando decenas de familiares pudieron contemplar por primera vez los restos que emerg&iacute;an de la tierra tras ocho d&eacute;cadas de silencio. A apenas unos metros de distancia, dentro de la misma fosa, hab&iacute;an sido localizados los restos de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/aurora-picornell-pasionaria-balear-asesinada-franquismo-cuya-foto-roto-presidente-parlament_1_11459151.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Aurora Picornell</a>, bautizada como la 'Pasionaria balear' e icono del republicanismo en Mallorca. Formaba parte de las conocidas como 'Rojas del Molinar', asesinadas por el franquismo la noche de reyes de 1937. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Informe de la Comisaría de Investigación y Vigilancia de Balears, fechado en 1937, en el que Joan Canyelles Capllonch es descrito como un &quot;socialista peligroso&quot; tras su asesinato a manos de los franquistas"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Informe de la Comisaría de Investigación y Vigilancia de Balears, fechado en 1937, en el que Joan Canyelles Capllonch es descrito como un &quot;socialista peligroso&quot; tras su asesinato a manos de los franquistas                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Parec&iacute;a que nos gritaban: 'Por fin nos hab&eacute;is encontrado'&rdquo;</strong> </h2><p class="article-text">
        El nieto de Garc&iacute;a-Pe&ntilde;uela rememora especialmente un peque&ntilde;o acto celebrado junto a la fosa, sin tribunas ni grandes discursos. Los familiares se encontraban a escasos metros de los esqueletos reci&eacute;n exhumados. &ldquo;Pod&iacute;amos casi tocarlos&rdquo;, recuerda. Sonaban un violonchelo y una flauta mientras los asistentes observaban aquellos cuerpos que, durante d&eacute;cadas, hab&iacute;an permanecido ocultos bajo tierra. Fue entonces cuando sinti&oacute; algo dif&iacute;cil de explicar. &ldquo;Parec&iacute;a que los o&iacute;as&rdquo;, dice. &ldquo;Como si nos estuvieran gritando: 'Por fin nos hab&eacute;is encontrado'&rdquo;. La imagen contin&uacute;a emocion&aacute;ndole a&ntilde;os despu&eacute;s. &ldquo;Hasta entonces todos ellos eran desaparecidos&rdquo;, reflexiona. Frente a la fosa abierta, rodeado de familiares que llevaban d&eacute;cadas esperando respuestas, tuvo la sensaci&oacute;n de que quienes yac&iacute;an all&iacute; abajo recuperaban por fin aquello que les hab&iacute;a sido arrebatado: un nombre, una historia y el derecho a ser encontrados.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Trabajos de exhumación en el cementerio de Son Coletes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Trabajos de exhumación en el cementerio de Son Coletes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Al igual que Guillem y tantos otros familiares, tampoco olvida la llamada que recibi&oacute; en noviembre de 2022. Estaba solo, caminando por la Comuna de Bunyola, cuando son&oacute; el tel&eacute;fono. Al otro lado de la l&iacute;nea estaba Maria Ant&ograve;nia Oliver, presidenta de Mem&ograve;ria de Mallorca, quien lleva d&eacute;cadas luchando por localizar a los desaparecidos del franquismo. Dos d&iacute;as antes le hab&iacute;a enviado varias fotograf&iacute;as de su abuelo para una exposici&oacute;n sobre las v&iacute;ctimas de la represi&oacute;n. Al ver su nombre en la pantalla, intuy&oacute; que se trataba de aquel asunto. Sin embargo, bastaron apenas unas palabras para confirmar lo que llevaba a&ntilde;os esperando: &ldquo;Miguel, tu abuelo ha sido identificado&rdquo;, recuerda que le dijo. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Guillem Mir, apoyado en uno de los muros de la vivienda donde se llevaron a su abuelo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Guillem Mir, apoyado en uno de los muros de la vivienda donde se llevaron a su abuelo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Fue como si se hubiera roto un dique&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Miguel recuerda que intent&oacute; contenerse durante la conversaci&oacute;n. Sab&iacute;a que la activista hab&iacute;a acompa&ntilde;ado a decenas de familias en momentos similares -&ldquo;tiene un hombro para eso y para todo lo que le echen&rdquo;, subraya- y no quiso derrumbarse al tel&eacute;fono. &ldquo;Aguant&eacute; como pude&rdquo;, rememora. Apenas recuerda qu&eacute; le respondi&oacute;. &ldquo;Ya daba igual lo que dijera. Lo importante era otra cosa&rdquo;. Fue despu&eacute;s de colgar cuando la emoci&oacute;n acumulada durante a&ntilde;os termin&oacute; por desbordarse. &ldquo;Fue como si se hubiera roto un dique&rdquo;, explica. De repente afloraron d&eacute;cadas de preguntas, de documentos consultados, de historias familiares reconstruidas y de incertidumbre. La llamada confirmaba que la b&uacute;squeda hab&iacute;a terminado. 
    </p><p class="article-text">
        Se emociona de nuevo al recordar el d&iacute;a en que la familia recibi&oacute; los restos de su abuelo. El acto se celebr&oacute; en el cementerio de Son Valent&iacute; siguiendo un minucioso protocolo, dise&ntilde;ado para respetar los tiempos y los deseos de cada familia. Los forenses les preguntaron si quer&iacute;an abrir la caja que conten&iacute;a los huesos recuperados de la fosa. Tambi&eacute;n les consultaron si permit&iacute;an la presencia de representantes institucionales y observadores internacionales. &ldquo;Todo estaba hecho con una delicadeza extraordinaria. Entend&iacute;an que cada familia vive esto de una manera distinta&rdquo;, rememora.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Acto de homenaje a Emilio García-Peñuela y otros represaliados del franquismo en el cementerio de Son Valentí"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Acto de homenaje a Emilio García-Peñuela y otros represaliados del franquismo en el cementerio de Son Valentí                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Entre los asistentes se encontraba <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/fabian-salvioli-relator-onu-no-entiende-dolor-victimas-franquismo-no-buena-persona_128_10021022.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Favi&aacute;n Salvioli</a>, relator especial para la promoci&oacute;n de la verdad, la justicia, reparaciones y garant&iacute;as de no repetici&oacute;n de la ONU. Lejos de percibirlo como una presencia ajena, Rabal lo interpret&oacute; como un reconocimiento a la dignidad de su abuelo. &ldquo;Para m&iacute; fue un honor may&uacute;sculo&rdquo;, explica. &ldquo;Era una persona que representaba a la humanidad acompa&ntilde;ando a otra persona an&oacute;nima y modesta en un momento tan importante&rdquo;, a&ntilde;ade. La imagen le sigue emocionando: un trabajador del Banco de Espa&ntilde;a, asesinado y desaparecido durante d&eacute;cadas, recibiendo finalmente el amparo y el reconocimiento que le hab&iacute;an sido negados. Cuando abrieron la caja, Miguel vio por primera vez los restos de su abuelo. Se acerc&oacute; al cr&aacute;neo y lo toc&oacute;: &ldquo;Lo conoc&iacute; en aquel momento&rdquo;. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Miguel Rabal continúa emocionándose al recordar el acto de homenaje a su abuelo: un trabajador del Banco de España, asesinado y desaparecido durante décadas, recibiendo finalmente el amparo y el reconocimiento que le habían sido negados. Cuando abrieron la caja, vio por primera al padre de su madre. Se acercó al cráneo y lo tocó: &quot;Lo conocí en aquel momento&quot;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Lejos de erigirse en protagonista, Miguel reivindica la perseverancia de activistas, historiadores y asociaciones memorialistas y c&oacute;mo, con el paso de los a&ntilde;os, demostraron que su empe&ntilde;o estaba lejos de ser una extravagancia. La aprobaci&oacute;n de la ley balear de fosas en 2016 fue, para &eacute;l, la prueba de que aquella obstinaci&oacute;n hab&iacute;a merecido la pena. Como Guillem, subraya que el verdadero alcance de las exhumaciones va mucho m&aacute;s all&aacute; de cada caso individual. 
    </p><p class="article-text">
        La arque&oacute;loga <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/almudena-garcia-rubio-antropologa-tocar-huesos-fosa-no-dice-objetos-hablan-persona_1_10553555.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Almudena Garc&iacute;a-Rubio</a>, responsable de numerosas exhumaciones en las islas, explica que los planes de fosas impulsados en Balears fueron incorporando progresivamente nuevas disciplinas y herramientas para abordar las consecuencias de la represi&oacute;n. A la labor de arque&oacute;logos, antrop&oacute;logos forenses e historiadores se sumaron especialistas en restauraci&oacute;n, juristas, antrop&oacute;logos sociales e, incluso, equipos de acompa&ntilde;amiento psicosocial para atender a los familiares durante todo el proceso. Durante la jornada organizada este viernes por la Universitat de les Illes Balears (UIB) para conmemorar los diez a&ntilde;os de la ley de fosas, la investigadora subray&oacute; que este enfoque multidisciplinar convirti&oacute; a las islas en una referencia dentro del Estado, al entender que la recuperaci&oacute;n de los desaparecidos no consiste &uacute;nicamente en localizar e identificar restos, sino tambi&eacute;n en acompa&ntilde;ar a las familias y preservar la memoria de las v&iacute;ctimas.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Detrás de cada esqueleto hay una persona desaparecida y una familia que lleva décadas esperando respuesta</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Almudena García-Rubio</span>
                                        <span>—</span> Arqueóloga
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La semilla del movimiento memorialista</strong></h2><p class="article-text">
        Se trata de una idea que conecta directamente con el origen del propio movimiento memorialista. Porque para las asociaciones y los familiares nunca se trat&oacute; &uacute;nicamente de abrir una fosa o devolver unos huesos a sus descendientes. Tambi&eacute;n implica reconstruir las historias que la represi&oacute;n intent&oacute; borrar, explicar qui&eacute;nes fueron aquellas personas y reconocer p&uacute;blicamente las vulneraciones de derechos humanos que sufrieron. Maria Ant&ograve;nia Oliver recuerda, de hecho, que el origen de Mem&ograve;ria de Mallorca naci&oacute; de una convicci&oacute;n profundamente arraigada. &ldquo;Ten&iacute;a claro que en democracia tenemos derechos&rdquo;, explica. No pod&iacute;a entender que hubiera familias que desconoc&iacute;an d&oacute;nde estaban sus padres, hermanos o maridos y que las instituciones permanecieran al margen. Mucho antes de familiarizarse con conceptos como verdad, justicia y reparaci&oacute;n, asegura que ya los sent&iacute;a como una necesidad vital. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No los conoc&iacute;a te&oacute;ricamente, pero los sent&iacute;a&rdquo;, rememora. Le resultaba incomprensible que hubiera personas buscando a sus desaparecidos mientras jueces, fiscales y administraciones miraban hacia otro lado. &ldquo;Me preguntaba c&oacute;mo era posible que hubiera gente exhumando y que todo quedara ah&iacute;&rdquo;, afirma, mientras observaba c&oacute;mo en otros pa&iacute;ses las desapariciones forzadas eran abordadas desde la justicia y los derechos humanos. Aquella inquietud naci&oacute; de una experiencia personal -la b&uacute;squeda de su abuelo, Andreu Par&iacute;s- que pronto descubri&oacute; compartida por centenares de familias. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Protesta llevada a cabo en junio de 2024 después de que el presidente del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), rompiese en pleno hemiciclo la foto de varias víctimas del franquismo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Protesta llevada a cabo en junio de 2024 después de que el presidente del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), rompiese en pleno hemiciclo la foto de varias víctimas del franquismo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Me preguntaba cómo era posible que hubiera gente exhumando y que todo quedara ahí </p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Maria Antònia Oliver</span>
                                        <span>—</span> Presidenta de Memòria de Mallorca
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En los primeros a&ntilde;os de b&uacute;squeda, Oliver acud&iacute;a a historiadores, archivos y testigos con una sensaci&oacute;n inc&oacute;moda. &ldquo;A veces me sent&iacute;a violenta pidiendo informaci&oacute;n. Pensaba que no deb&iacute;a ser yo quien lo hiciera; ten&iacute;an que ser las instituciones o un juez quienes me lo dijeran&rdquo;. Lo que hab&iacute;a vivido en su propia familia lo encontraba repetido una y otra vez en los relatos de otros hijos y nietos de represaliados. Recuerda especialmente las historias de mujeres que hab&iacute;an pasado d&eacute;cadas preguntando por sus maridos desaparecidos y soportando burlas o insinuaciones. &ldquo;Ni siquiera sab&iacute;an si los hab&iacute;an matado porque no se lo dec&iacute;an&rdquo;, lamenta.
    </p><p class="article-text">
        Por eso insiste en que los avances logrados durante las &uacute;ltimas dos d&eacute;cadas no surgieron de la nada. Antes de las leyes, de los planes de fosas y de las exhumaciones institucionales hubo a&ntilde;os de trabajo sigiloso de familiares y activistas recopilando testimonios, localizando enterramientos y elaborando los primeros listados de desaparecidos. &ldquo;Si hoy tenemos un mapa de fosas es gracias a los familiares de las v&iacute;ctimas&rdquo;, subraya. Aquella documentaci&oacute;n permiti&oacute; demostrar que las fosas exist&iacute;an y que pod&iacute;an abrirse. &ldquo;Era importante demostrar que se pod&iacute;a exhumar, que los pol&iacute;ticos no tuvieran miedo de hacerlo&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        En un contexto marcado por la reciente <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">derogaci&oacute;n de la ley balear de memoria democr&aacute;tica -la otra gran norma memorialista de las Islas- por parte de PP y Vox</a>, las v&iacute;ctimas insisten en que la reparaci&oacute;n no termina cuando se localiza un cuerpo. Sin pol&iacute;ticas p&uacute;blicas de memoria, advierten, las exhumaciones corren el riesgo de convertirse en simples operaciones arqueol&oacute;gicas desprovistas de contexto. Por eso contin&uacute;an reclamando verdad, justicia y reparaci&oacute;n para devolver la dignidad a quienes fueron asesinados y restituir una parte de la historia colectiva que durante demasiado tiempo permaneci&oacute; enterrada bajo la tierra y el silencio.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/guillem-conocio-abuelo-exhumado-fosa-franquista-no-pude-evitar-abrace-le-di-beso_1_13288117.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 12 Jun 2026 20:45:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/01b9814b-da09-4598-9216-7a84aee8d74c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1341729" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/01b9814b-da09-4598-9216-7a84aee8d74c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1341729" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Guillem conoció a su abuelo tras ser exhumado de una fosa franquista: "No lo pude evitar. Fui hacia él, lo abracé y le di un beso"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/01b9814b-da09-4598-9216-7a84aee8d74c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Fosas comunes,Fosas del franquismo,Franquismo,Víctimas del franquismo,Represión franquista,Crímenes del franquismo,Guerra Civil Española,Dictadura franquista,Desaparecidos,Islas Baleares,Mallorca,Ibiza,Formentera]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP reivindica com a "democràtica" la derogació de la llei balear de memòria però "acatarà" el Constitucional]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-reivindica-com-democratica-derogacio-llei-balear-memoria-acatara-constitucional_1_13287114.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/cdc1e5fb-194e-4ca8-92a5-5850693f4ce9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP reivindica com a &quot;democràtica&quot; la derogació de la llei balear de memòria però &quot;acatarà&quot; el Constitucional"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Govern espanyol recorrerà la supressió de la norma en considerar que vulnera els drets de les víctimes del franquisme i dificulta el compliment de la legislació estatal en aquesta matèria</p><p class="subtitle">PP i Vox deroguen la llei balear de memòria històrica i evoquen els "assassinats per les hodes roges"
</p></div><p class="article-text">
        El Govern de Marga Prohens (PP) ha reivindicat la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">derogaci&oacute; de la llei balear de mem&ograve;ria i reconeixement democr&agrave;tics</a>, encara que assegura que acatar&agrave; la decisi&oacute; que adopti el Tribunal Constitucional (TC) arran l'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/gobierno-lleva-constitucional-derogacion-ley-memoria-democratica-balears_1_13269592.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">anunci del Govern central de rec&oacute;rrer la supressi&oacute; de la norma</a>, culminada el passat mes de mar&ccedil; per conservadors i Vox.
    </p><p class="article-text">
        La consellera de Presid&egrave;ncia, Coordinaci&oacute; de l'Acci&oacute; de Govern i Cooperaci&oacute; Local, Ant&ograve;nia Maria Estarellas, ha manifestat aquest dimarts al ple del Parlament que l'Executiu auton&ograve;mic defensar&agrave; l'autonomia de la Cambra balear, tot i que respectar&agrave; l'eventual pronunciament de l'alt tribunal. &ldquo;Acatarem el que digui la Just&iacute;cia perqu&egrave; creim en el poder judicial&rdquo;, ha afirmat.
    </p><p class="article-text">
        La portaveu del Govern espanyol, Elma Saiz, va anunciar la setmana passada la interposici&oacute; del recurs d'inconstitucionalitat despr&eacute;s que fracassassin les negociacions obertes amb l'Executiu balear per intentar revertir la derogaci&oacute; del text, que preveia mesures com l'elaboraci&oacute; d'un cens de s&iacute;mbols franquistes per facilitar-ne la retirada, la prohibici&oacute; d'actes d'exaltaci&oacute; de la dictadura, la conservaci&oacute; d'arxius vinculats a la mem&ograve;ria democr&agrave;tica i la garantia d'acc&eacute;s a la documentaci&oacute; relacionada amb la repressi&oacute; franquista.
    </p><p class="article-text">
        El Ministeri de Pol&iacute;tica Territorial i Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica, dirigit per &Aacute;ngel V&iacute;ctor Torres, va oferir al Govern obrir una via de negociaci&oacute; per restituir la llei. Tanmateix, les converses no varen fructificar i l'Executiu central ha optat finalment per acudir al Constitucional amb la intenci&oacute;, a m&eacute;s, que la suspensi&oacute; de la derogaci&oacute; es pugui aplicar de manera cautelar mentre es resol el procediment.
    </p><p class="article-text">
        El Govern d'Espanya sost&eacute; que la decisi&oacute; compta amb l'aval del Consell d'Estat, que considera que la supressi&oacute; de la norma balear vulnera el deure de col&middot;laboraci&oacute; de les comunitats aut&ograve;nomes en el desplegament de la Llei estatal de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica. L'&ograve;rgan consultiu ent&eacute;n, a m&eacute;s, que la derogaci&oacute; afecta drets fonamentals relacionats amb la dignitat de les persones i la integritat moral de les v&iacute;ctimes.
    </p><p class="article-text">
        Durant el debat parlamentari d'aquest dimarts, Estarellas ha reivindicat l'actuaci&oacute; del Govern en mat&egrave;ria memorialista a trav&eacute;s de la llei de fosses, una normativa que continua vigent i que ha perm&egrave;s continuar amb les tasques de localitzaci&oacute; i identificaci&oacute; de represaliats. Segons ha detallat, durant aquesta legislatura s'han obert vuit fosses comunes i actualment es treballa en dues m&eacute;s, amb un balan&ccedil; de 24 cossos recuperats.
    </p><p class="article-text">
        La consellera ha insistit que el Govern encara espera con&egrave;ixer l'informe de l'Advocacia de l'Estat sobre el recurs anunciat per la Moncloa i ha defensat que la derogaci&oacute; de la llei de mem&ograve;ria va ser una decisi&oacute; adoptada de manera plenament leg&iacute;tima per la majoria parlament&agrave;ria. &ldquo;Va ser un acte democr&agrave;tic, no un assalt&rdquo;, ha etzibat.
    </p><p class="article-text">
        Des de l'oposici&oacute;, la diputada socialista Pilar Costa ha donat per fet que el Constitucional acabar&agrave; suspenent cautelarment la derogaci&oacute;, com ja ha passat amb altres iniciatives similars impulsades per governs auton&ograve;mics del PP i Vox. En aquest escenari, ha demanat al Govern com pensa actuar quan la norma torni temporalment a estar vigent.
    </p><p class="article-text">
        Costa tamb&eacute; ha acusat l'Executiu balear d'haver incomplert la llei de mem&ograve;ria quan encara estava en vigor. Al seu parer, el fet que Estarellas es remeti exclusivament a la llei de fosses evidencia que el Govern va deixar d'aplicar bona part de les pol&iacute;tiques p&uacute;bliques previstes a la normativa derogada.
    </p><p class="article-text">
        La llei balear de mem&ograve;ria, aprovada el 2018, va articular un marc institucional per investigar els crims del franquisme i el reconeixement p&uacute;blic de les persones represaliades despr&eacute;s del cop militar de 1936.
    </p><p class="article-text">
        La seva derogaci&oacute; ha seguit la senda d'autonomies com&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/politica/pp-vox-derogan-ley-valenciana-memoria-historica-aprueban-concordia-equipara-franquismo-democracia_1_11512935.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Comunitat Valenciana</a>,&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/aragon/politica/derogacion-ley-memoria-aragonesa-ano-recursos-nuevo-plan-concordia-omite-franco_1_11828377.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Arag&oacute;</a>&nbsp;i&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/cantabria/tribunal-constitucional-paraliza-derogacion-ley-memoria-historica-cantabria-aprobada-pp-vox_1_12089868.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Cant&agrave;bria</a>, les normatives de mem&ograve;ria democr&agrave;tica de les quals han estat substitu&iuml;des per &ldquo;lleis de la conc&ograve;rdia&rdquo; que, sota el pretext de &ldquo;reconciliar&rdquo; els espanyols en lloc de &ldquo;reobrir ferides&rdquo;, equiparen el franquisme amb la democr&agrave;cia. El <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/gobierno-llevara-constitucional-leyes-contrarias-memoria-historica-pp-vox_1_11253874.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Govern ha recorregut la supressi&oacute; de totes elles </a>mentre&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/extremadura/politica/gobierno-frena-ley-concordia-pp-vox-extremadura-pacta-cambios-ira-constitucional_1_12906013.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">mant&eacute; negociacions sobre iniciatives impulsades en altres territoris com Extremadura</a>.
    </p><p class="article-text">
        L'Executiu central considera que les normes de 'conc&ograve;rdia' &ldquo;blanquegen la dictadura franquista, neguen l'exist&egrave;ncia del cop d'Estat com a causant de la Guerra d'Espanya de 1936 a 1939, pretenen que no es conegui la veritat del que va succeir i, el que &eacute;s pitjor, condemnen les v&iacute;ctimes novament a l'oblit&rdquo;. Aix&iacute; mateix, sost&eacute; que aquestes reformes mantenen aspectes vinculats a les exhumacions per&ograve; eliminen elements essencials relacionats amb el dret a la veritat, la reparaci&oacute; i les garanties de no repetici&oacute;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-reivindica-com-democratica-derogacio-llei-balear-memoria-acatara-constitucional_1_13287114.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 09 Jun 2026 11:02:02 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/cdc1e5fb-194e-4ca8-92a5-5850693f4ce9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2127919" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/cdc1e5fb-194e-4ca8-92a5-5850693f4ce9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2127919" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP reivindica com a "democràtica" la derogació de la llei balear de memòria però "acatarà" el Constitucional]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/cdc1e5fb-194e-4ca8-92a5-5850693f4ce9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Franquismo,Víctimas del franquismo,Crímenes del franquismo,Represión franquista,Dictadura franquista,PP - Partido Popular,Vox,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP reivindica como "democrática" la derogación de la ley balear de memoria pero "acatará" al Constitucional]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-reivindica-democratica-derogacion-ley-balear-memoria-acatara-diga-constitucional_1_13286802.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/cdc1e5fb-194e-4ca8-92a5-5850693f4ce9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP reivindica como &quot;democrática&quot; la derogación de la ley balear de memoria pero &quot;acatará&quot; al Constitucional"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Gobierno central recurrirá la supresión de la norma por vulnerar los derechos de las víctimas del franquismo y dificultar el cumplimiento de la legislación estatal en esta materia</p><p class="subtitle">PP y Vox derogan la ley balear de memoria histórica y evocan a los “asesinados por las hordas rojas”
</p></div><p class="article-text">
        El Govern de Marga Prohens (PP) ha reivindicado la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">derogaci&oacute;n de la ley balear de memoria y reconocimiento democr&aacute;ticos</a>, aunque asegura acatar&aacute; la decisi&oacute;n que adopte el Tribunal Constitucional (TC) tras el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/gobierno-lleva-constitucional-derogacion-ley-memoria-democratica-balears_1_13269592.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">anuncio del Gobierno central de recurrir la supresi&oacute;n de la norma</a>, culminada el pasado mes de marzo por conservadores y Vox.
    </p><p class="article-text">
        La consellera de Presidencia, Coordinaci&oacute;n de la Acci&oacute;n de Gobierno y Cooperaci&oacute;n Local, Ant&ograve;nia Maria Estarellas, ha manifestado este martes en el pleno del Parlament que el Ejecutivo auton&oacute;mico defender&aacute; la autonom&iacute;a de la C&aacute;mara balear, aunque respetar&aacute; el eventual pronunciamiento del alto tribunal. &ldquo;Acataremos lo que diga la Justicia porque creemos en el poder judicial&rdquo;, ha afirmado.
    </p><p class="article-text">
        La portavoz del Gobierno espa&ntilde;ol, Elma Saiz, anunci&oacute; la semana pasada la interposici&oacute;n del recurso de inconstitucionalidad despu&eacute;s de que fracasaran las negociaciones abiertas con el Ejecutivo balear para intentar revertir la derogaci&oacute;n del texto, que contemplaba medidas como la elaboraci&oacute;n de un censo de s&iacute;mbolos franquistas para facilitar su retirada, la prohibici&oacute;n de actos de exaltaci&oacute;n de la dictadura, la conservaci&oacute;n de archivos vinculados a la memoria democr&aacute;tica y la garant&iacute;a de acceso a la documentaci&oacute;n relacionada con la represi&oacute;n franquista.
    </p><p class="article-text">
        El Ministerio de Pol&iacute;tica Territorial y Memoria Democr&aacute;tica, dirigido por &Aacute;ngel V&iacute;ctor Torres, ofreci&oacute; al Govern abrir una v&iacute;a de negociaci&oacute;n para restituir la ley. Sin embargo, las conversaciones no fructificaron y el Ejecutivo central ha optado finalmente por acudir al Constitucional con la intenci&oacute;n adem&aacute;s de que la suspensi&oacute;n de la derogaci&oacute;n pueda aplicarse de forma cautelar mientras se resuelve el procedimiento.
    </p><p class="article-text">
        El Gobierno sostiene que la decisi&oacute;n cuenta con el aval del Consejo de Estado, que considera que la supresi&oacute;n de la norma balear vulnera el deber de colaboraci&oacute;n de las comunidades aut&oacute;nomas en el desarrollo de la Ley estatal de Memoria Democr&aacute;tica. El &oacute;rgano consultivo entiende adem&aacute;s que la derogaci&oacute;n afecta a derechos fundamentales relacionados con la dignidad de las personas y la integridad moral de las v&iacute;ctimas.
    </p><p class="article-text">
        Durante el debate parlamentario de este martes, Estarellas ha reivindicado la actuaci&oacute;n del Govern en materia memorialista a trav&eacute;s de la ley de fosas, una normativa que permanece vigente y que ha permitido continuar con las tareas de localizaci&oacute;n e identificaci&oacute;n de represaliados. Seg&uacute;n ha detallado, durante esta legislatura se han abierto ocho fosas comunes y actualmente se trabaja en otras dos, con un balance de 24 cuerpos recuperados.
    </p><p class="article-text">
        La consellera ha insistido en que el Govern todav&iacute;a espera conocer el informe de la Abogac&iacute;a del Estado sobre el recurso anunciado por Moncloa y ha defendido que la derogaci&oacute;n de la ley de memoria fue una decisi&oacute;n adoptada de forma plenamente leg&iacute;tima por la mayor&iacute;a parlamentaria. &ldquo;Fue un acto democr&aacute;tico, no un asalto&rdquo;, ha espetado.
    </p><p class="article-text">
        Desde la oposici&oacute;n, la diputada socialista Pilar Costa ha dado por hecho que el Constitucional acabar&aacute; suspendiendo cautelarmente la derogaci&oacute;n, como ya ha ocurrido con otras iniciativas similares impulsadas por gobiernos auton&oacute;micos de PP y Vox. En ese escenario, ha preguntado al Govern c&oacute;mo piensa actuar cuando la norma vuelva temporalmente a estar vigente.
    </p><p class="article-text">
        Costa tambi&eacute;n ha acusado al Ejecutivo balear de haber incumplido la ley de memoria cuando todav&iacute;a estaba en vigor. A su juicio, el hecho de que Estarellas se remita exclusivamente a la ley de fosas evidencia que el Govern dej&oacute; de aplicar buena parte de las pol&iacute;ticas p&uacute;blicas contempladas en la normativa derogada.
    </p><p class="article-text">
        La ley balear de memoria, aprobada en 2016, articul&oacute; un marco institucional para investigar los cr&iacute;menes del franquismo y el reconocimiento p&uacute;blico de quienes fueron represaliados tras el golpe militar de 1936.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Su derogaci&oacute;n ha seguido la senda de autonom&iacute;as como&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/politica/pp-vox-derogan-ley-valenciana-memoria-historica-aprueban-concordia-equipara-franquismo-democracia_1_11512935.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Comunitat Valenciana</a>,&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/aragon/politica/derogacion-ley-memoria-aragonesa-ano-recursos-nuevo-plan-concordia-omite-franco_1_11828377.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Arag&oacute;n</a>&nbsp;y&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/cantabria/tribunal-constitucional-paraliza-derogacion-ley-memoria-historica-cantabria-aprobada-pp-vox_1_12089868.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Cantabria</a>, cuyas normativas de memoria democr&aacute;tica han sido sustituidas por 'leyes de la concordia' que,&nbsp;<em>so&nbsp;</em>pretexto de &ldquo;reconciliar&rdquo; a los espa&ntilde;oles en lugar de &ldquo;reabrir heridas&rdquo;, equiparan el franquismo con la democracia. El <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/gobierno-llevara-constitucional-leyes-contrarias-memoria-historica-pp-vox_1_11253874.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Gobierno ha recurrido la supresi&oacute;n de todas ellas </a>mientras&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/extremadura/politica/gobierno-frena-ley-concordia-pp-vox-extremadura-pacta-cambios-ira-constitucional_1_12906013.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">mantiene negociaciones sobre iniciativas impulsadas en otros territorios como Extremadura</a>. 
    </p><p class="article-text">
        El Ejecutivo central considera que las normas de 'concordia' &ldquo;blanquean la dictadura franquista, niegan la existencia del golpe de Estado como causante de la Guerra de Espa&ntilde;a de 1936 a 1939, pretenden que no se conozca la verdad de lo que ocurri&oacute; y, lo que es peor, condenan a las v&iacute;ctimas de nuevo al olvido&rdquo;. Asimismo, sostiene que estas reformas mantienen aspectos vinculados a las exhumaciones pero eliminan elementos esenciales relacionados con el derecho a la verdad, la reparaci&oacute;n y las garant&iacute;as de no repetici&oacute;n.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-reivindica-democratica-derogacion-ley-balear-memoria-acatara-diga-constitucional_1_13286802.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 09 Jun 2026 10:41:23 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/cdc1e5fb-194e-4ca8-92a5-5850693f4ce9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2127919" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/cdc1e5fb-194e-4ca8-92a5-5850693f4ce9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2127919" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP reivindica como "democrática" la derogación de la ley balear de memoria pero "acatará" al Constitucional]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/cdc1e5fb-194e-4ca8-92a5-5850693f4ce9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Franquismo,Víctimas del franquismo,Crímenes del franquismo,Represión franquista,Dictadura franquista,PP - Partido Popular,Vox,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los primeros juicios de la memoria llegan a Cádiz: la dignificación de cinco represaliados 90 años después]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/andalucia/cadiz/primeros-juicios-memoria-llegan-cadiz-dignificacion-cinco-represaliados-90-anos-despues_1_13273716.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8760890c-006e-4232-a77d-80492a7aa2fe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Los primeros juicios de la memoria llegan a Cádiz: la dignificación de cinco represaliados 90 años después"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Fiscalía impulsa los primeros procedimientos judiciales en la provincia al amparo de la Ley de Memoria Democrática para declarar ilegítimas y nulas las condenas sufridas por un gobernador civil, un diputado republicano, un sindicalista, un médico y un militar represaliados tras el golpe de Estado de 1936</p><p class="subtitle">Hacer justicia 90 años después: la Fiscalía de Cádiz ultima dos denuncias clave sobre la represión franquista</p></div><p class="article-text">
        La aplicaci&oacute;n pr&aacute;ctica de la Ley de Memoria Democr&aacute;tica dar&aacute; un paso in&eacute;dito en C&aacute;diz el pr&oacute;ximo 17 de junio. Ese d&iacute;a comenzar&aacute;n en los juzgados de San Jos&eacute; las primeras vistas destinadas a declarar ileg&iacute;timas y nulas las condenas y represalias sufridas por cinco v&iacute;ctimas del franquismo, en unos procedimientos impulsados por la <a href="https://www.facebook.com/CadizMemoriaHistorica/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Asociaci&oacute;n para la Recuperaci&oacute;n y la Divulgaci&oacute;n de la Memoria Hist&oacute;rica en C&aacute;diz</a> y la Fiscal&iacute;a de Memoria Democr&aacute;tica. Es un paso que los colectivos memorialistas consideran hist&oacute;rico porque abre una v&iacute;a judicial novedosa para reparar, aunque sea simb&oacute;licamente, a quienes fueron represaliados tras el golpe militar de julio de 1936. 
    </p><p class="article-text">
        No habr&aacute; acusados en el banquillo ni responsabilidades penales que depurar. Lo que se juzgar&aacute; ser&aacute; la posibilidad de que el Estado reconozca oficialmente que cinco v&iacute;ctimas de la represi&oacute;n franquista nunca debieron ser perseguidas, condenadas o castigadas. La iniciativa parte de la Fiscal&iacute;a de Memoria Democr&aacute;tica de C&aacute;diz, creada al amparo de la legislaci&oacute;n estatal aprobada en 2022.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n explica el presidente de la Asociaci&oacute;n para la Recuperaci&oacute;n y Divulgaci&oacute;n de la Memoria Hist&oacute;rica de C&aacute;diz, Felipe Barbosa, el origen de estos procedimientos se remonta a una reuni&oacute;n celebrada en oto&ntilde;o de 2024 con el entonces reci&eacute;n nombrado <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/cadiz/memoria-historica-no-politica-justicia-victimas_128_12634992.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fiscal de Memoria, Jos&eacute; Miguel Ruiz de Molina</a>. Los memorialistas plantearon entonces una cuesti&oacute;n evidente: si la persecuci&oacute;n penal de los responsables era ya imposible por el tiempo transcurrido, &iquest;qu&eacute; mecanismos quedaban para hacer justicia?
    </p><p class="article-text">
        La respuesta fue explorar la v&iacute;a de los expedientes de jurisdicci&oacute;n voluntaria. Un procedimiento civil que permite revisar y declarar ileg&iacute;timas las actuaciones represivas sufridas por determinadas personas durante la dictadura. El objetivo no es castigar a nadie, sino restaurar oficialmente el honor y la dignidad de quienes fueron convertidos en enemigos por defender la legalidad republicana o por su actividad profesional, sindical o pol&iacute;tica. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Fueron asesinados, apartados de sus trabajos, humillados, y sus familias tuvieron que pasar un calvario muy grande&rdquo;, resume Barbosa. Lo que se busca ahora es &ldquo;recuperar su anterior estatus profesional y familiar&rdquo;. 
    </p><h2 class="article-text">Una represi&oacute;n sistem&aacute;tica</h2><p class="article-text">
        Los colectivos memorialistas ven en estas vistas la apertura de una v&iacute;a judicial que nunca existi&oacute; para cientos de represaliados gaditanos. Durante d&eacute;cadas, historiadores, investigadores y familiares han reconstruido sus historias en libros, archivos y testimonios. Ahora ser&aacute; un juez quien reciba esa documentaci&oacute;n, la incorpore a un procedimiento y determine institucionalmente que aquellas condenas y represalias fueron ileg&iacute;timas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bba0970b-ce42-4191-b81d-c5868abfedb8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bba0970b-ce42-4191-b81d-c5868abfedb8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bba0970b-ce42-4191-b81d-c5868abfedb8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bba0970b-ce42-4191-b81d-c5868abfedb8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bba0970b-ce42-4191-b81d-c5868abfedb8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bba0970b-ce42-4191-b81d-c5868abfedb8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bba0970b-ce42-4191-b81d-c5868abfedb8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Solicitud de información y antecedentes sobre el médico Pablo Bauzano."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Solicitud de información y antecedentes sobre el médico Pablo Bauzano.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La historia de estos expedientes comienza en una provincia donde la violencia franquista se despleg&oacute; con rapidez tras el golpe militar de julio de 1936. C&aacute;diz fue una de las primeras ciudades en caer en manos de los sublevados. La resistencia apenas pudo sostenerse durante unas horas. Hubo barricadas, enfrentamientos armados, el Gobierno Civil cercado y el Ayuntamiento convertido en uno de los objetivos prioritarios de los golpistas. Despu&eacute;s lleg&oacute; la represi&oacute;n sistem&aacute;tica. Historiadores como Jos&eacute; Luis Guti&eacute;rrez Molina han documentado c&oacute;mo jueces, abogados y fiscales militarizados instruyeron en 1937 un total de 456 procedimientos sumar&iacute;simos de urgencia que afectaron a unas 1.300 personas. Muchos otros represaliados nunca llegaron siquiera a tener un juicio formal. 
    </p><p class="article-text">
        Los cinco casos seleccionados pretenden representar distintas formas de esa represi&oacute;n. Uno de ellos es Mariano Zapico, gobernador civil de C&aacute;diz cuando se produjo el golpe de Estado. Como m&aacute;xima autoridad del Gobierno de la Rep&uacute;blica en la provincia, intent&oacute; coordinar la resistencia frente a los militares sublevados. Su caso simboliza el derrumbe violento de las instituciones democr&aacute;ticas y la persecuci&oacute;n de quienes intentaron mantener la legalidad constitucional en aquellos d&iacute;as decisivos de julio de 1936. Barbosa lo define como la figura que trat&oacute; de organizar la respuesta de ciudadanos y fuerzas leales frente a unos golpistas que contaban con una aplastante superioridad militar. 
    </p><h2 class="article-text">El diputado y el m&eacute;dico</h2><p class="article-text">
        Junto a &eacute;l figura <a href="https://www.youtube.com/watch?v=v8TCS_UJ2Vk" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Manuel Mu&ntilde;oz Mart&iacute;nez</a>, probablemente el dirigente republicano m&aacute;s relevante de la provincia de C&aacute;diz durante la II Rep&uacute;blica. Diputado en Cortes y una de las figuras pol&iacute;ticas m&aacute;s influyentes del republicanismo gaditano, su incorporaci&oacute;n a estas diligencias ha sido promovida tambi&eacute;n por su familia, encabezada por su nieta Lola Esteban. Su caso representa la persecuci&oacute;n contra quienes encarnaron el proyecto pol&iacute;tico derrotado por la fuerza de las armas. 
    </p><p class="article-text">
        La historia m&aacute;s detalladamente documentada es quiz&aacute;s la de Pablo Bauzano Guill&eacute;n. Nacido en Chipiona en 1904, m&eacute;dico municipal, miembro de Izquierda Republicana y mas&oacute;n desde 1927, fue jefe del Servicio de Desinfecci&oacute;n de la Beneficencia Municipal de C&aacute;diz. Tras el golpe sigui&oacute; atendiendo a heridos en la Casa de Socorro. Primero fue sometido a arresto domiciliario y despu&eacute;s detenido de nuevo. Entre los hechos utilizados contra &eacute;l figuraba la escucha de emisoras gubernamentales a trav&eacute;s de un aparato de radio instalado en el Parque de Desinfecci&oacute;n Municipal. 
    </p><p class="article-text">
        Aquellas acusaciones desembocaron en un consejo de guerra celebrado en mayo de 1937. Bauzano fue condenado a muerte por &ldquo;rebeli&oacute;n militar&rdquo;, una paradoja jur&iacute;dica que convirti&oacute; en rebeldes a quienes permanecieron fieles al Gobierno leg&iacute;timo. La sentencia fue anulada por defectos formales, pero la persecuci&oacute;n continu&oacute;. Volvi&oacute; a ser juzgado, fue condenado por el Tribunal para la Represi&oacute;n de la Masoner&iacute;a y el Comunismo, sometido a un expediente de responsabilidades pol&iacute;ticas y depurado profesionalmente. Su trayectoria resume el funcionamiento de una maquinaria represiva que no se limit&oacute; a los fusilamientos, sino que busc&oacute; la exclusi&oacute;n social, profesional y econ&oacute;mica de los vencidos. 
    </p><h2 class="article-text">El capit&aacute;n y el sindicalista</h2><p class="article-text">
        Otro de los expedientes corresponde a Julio Ramos Hermoso, capit&aacute;n de Artiller&iacute;a destinado en C&aacute;diz. Fue condenado a seis a&ntilde;os de prisi&oacute;n. Su presencia en estas vistas recuerda que la represi&oacute;n tambi&eacute;n alcanz&oacute; a militares que permanecieron leales a la Rep&uacute;blica y que fueron castigados precisamente por no secundar el golpe. 
    </p><p class="article-text">
        La quinta historia es la de Jos&eacute; D&iacute;az D&iacute;az, secretario del metal de UGT de C&aacute;diz. Fue asesinado y se ha convertido en el representante simb&oacute;lico de miles de trabajadores, sindicalistas y dirigentes obreros perseguidos tras el triunfo de los sublevados. Su nombre lleva ahora ante los tribunales la memoria de un movimiento obrero que sufri&oacute; una de las represiones m&aacute;s intensas de toda la provincia. 
    </p><p class="article-text">
        Felipe Barbosa reconoce el car&aacute;cter simb&oacute;lico de estos procedimientos, pero rechaza que se trate &uacute;nicamente de un gesto. &Eacute;l y miembros de la asociaci&oacute;n comparecer&aacute;n como testigos para ratificar la documentaci&oacute;n hist&oacute;rica aportada a la Fiscal&iacute;a. Tambi&eacute;n participar&aacute;n familiares de las v&iacute;ctimas. El objetivo es que los tribunales declaren la ilegalidad y la ilegitimidad de las sanciones y condenas impuestas a estas personas y que esa declaraci&oacute;n sirva de precedente para otros muchos casos. 
    </p><p class="article-text">
        La importancia de lo que ocurrir&aacute; el 17 de junio reside precisamente ah&iacute;. Durante d&eacute;cadas, estas historias sobrevivieron en archivos, investigaciones acad&eacute;micas y recuerdos familiares. Ahora pasar&aacute;n a formar parte de un procedimiento judicial. La aspiraci&oacute;n de quienes han impulsado el proceso es sencilla y ambiciosa al mismo tiempo: que un juez afirme oficialmente que aquellas personas no fueron culpables de nada. Fueron v&iacute;ctimas. Que se haga justicia, aunque sea 90 a&ntilde;os despu&eacute;s.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pedro Espinosa]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/andalucia/cadiz/primeros-juicios-memoria-llegan-cadiz-dignificacion-cinco-represaliados-90-anos-despues_1_13273716.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 03 Jun 2026 19:16:48 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8760890c-006e-4232-a77d-80492a7aa2fe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="52435" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8760890c-006e-4232-a77d-80492a7aa2fe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="52435" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Los primeros juicios de la memoria llegan a Cádiz: la dignificación de cinco represaliados 90 años después]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8760890c-006e-4232-a77d-80492a7aa2fe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Represión franquista,Víctimas del franquismo,Crímenes del franquismo,Cádiz]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Govern espanyol porta al Constitucional la derogació de la llei de memòria democràtica de Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/govern-espanyol-porta-constitucional-derogacio-llei-memoria-democratica-balears_1_13269895.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/991e0ddc-f1f5-4ad4-9173-b96accade042_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144373.jpg" width="1832" height="1030" alt="El Govern espanyol porta al Constitucional la derogació de la llei de memòria democràtica de Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'Executiu central impugnarà la supressió de la norma després que no hagin fructificat les negociacions amb el Govern de Marga Prohens (PP) per restituir-la. La Moncloa ja ha recorregut la supressió de les lleis memorialistes d'Aragó, Cantàbria i Comunitat Valenciana</p><p class="subtitle">PP i Vox deroguen la llei balear de memòria històrica i evoquen els “assassinats per les hordes roges”
</p></div><p class="article-text">
        El Govern central portar&agrave; davant del Tribunal Constitucional la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">derogaci&oacute; de la Llei de Mem&ograve;ria i Reconeixement Democr&agrave;tics de les Balears</a>, suprimida el passat mes de mar&ccedil; per PP i Vox. La norma, aprovada el 2016, va articular un marc institucional per investigar els crims del franquisme i el reconeixement p&uacute;blic dels qui van ser represaliats despr&eacute;s del cop militar de 1936. Segons ha defensat el Consell de Ministres, l'eliminaci&oacute; de la llei auton&ograve;mica suposa una vulneraci&oacute; dels drets de les v&iacute;ctimes del franquisme i dificulta el compliment de la legislaci&oacute; estatal en mat&egrave;ria de mem&ograve;ria democr&agrave;tica.
    </p><p class="article-text">
        La portaveu de l'Executiu espanyol, Elma Saiz, ha anunciat aquest dimarts la interposici&oacute; del recurs despr&eacute;s que fracassassin les negociacions obertes amb el Govern balear per intentar revertir la derogaci&oacute; del text, que preveia mesures com l'elaboraci&oacute; d'un cens de s&iacute;mbols franquistes per facilitar-ne la retirada, la prohibici&oacute; d'actes d'exaltaci&oacute; de la dictadura, la conservaci&oacute; d'arxius vinculats a la mem&ograve;ria democr&agrave;tica i la garantia d'acc&eacute;s a la documentaci&oacute; relacionada amb la repressi&oacute; franquista.
    </p><p class="article-text">
        El Ministeri de Pol&iacute;tica Territorial i Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica, dirigit per &Aacute;ngel V&iacute;ctor Torres, va oferir al Govern obrir una via de negociaci&oacute; per restituir la llei. Tanmateix, les converses no varen fructificar i l'Executiu central ha optat finalment per acudir al Constitucional amb la intenci&oacute;, a m&eacute;s, que la suspensi&oacute; de la derogaci&oacute; es pugui aplicar de manera cautelar mentre es resol el procediment.
    </p><p class="article-text">
        El Govern sost&eacute; que la decisi&oacute; compta amb l'aval del Consell d'Estat, que considera que la supressi&oacute; de la norma balear vulnera el deure de col&middot;laboraci&oacute; de les comunitats aut&ograve;nomes en el desplegament de la Llei estatal de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica. L'&ograve;rgan consultiu ent&eacute;n, a m&eacute;s, que la derogaci&oacute; afecta drets fonamentals relacionats amb la dignitat de les persones i la integritat moral de les v&iacute;ctimes.
    </p><p class="article-text">
        L'ofensiva judicial contra la decisi&oacute; adoptada a les Balears s'emmarca en la l&iacute;nia ja iniciada per l'Executiu de Pedro S&aacute;nchez amb comunitats aut&ograve;nomes com <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/politica/pp-vox-derogan-ley-valenciana-memoria-historica-aprueban-concordia-equipara-franquismo-democracia_1_11512935.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Comunitat Valenciana</a>, <a href="https://www.eldiario.es/aragon/politica/derogacion-ley-memoria-aragonesa-ano-recursos-nuevo-plan-concordia-omite-franco_1_11828377.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Arag&oacute;</a> i <a href="https://www.eldiario.es/cantabria/tribunal-constitucional-paraliza-derogacion-ley-memoria-historica-cantabria-aprobada-pp-vox_1_12089868.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Cant&agrave;bria</a>, les normatives de mem&ograve;ria hist&ograve;rica de les quals han estat substitu&iuml;des per &ldquo;lleis de la conc&ograve;rdia&rdquo; que, amb el pretext de &ldquo;reconciliar&rdquo; els espanyols en lloc de &ldquo;reobrir ferides&rdquo;, equiparen el franquisme amb la democr&agrave;cia, mentre <a href="https://www.eldiario.es/extremadura/politica/gobierno-frena-ley-concordia-pp-vox-extremadura-pacta-cambios-ira-constitucional_1_12906013.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">mant&eacute; negociacions sobre iniciatives impulsades en altres territoris com Extremadura</a>. 
    </p><p class="article-text">
        El Govern central considera que aquests textos &ldquo;blanquegen la dictadura franquista, neguen l'exist&egrave;ncia del cop d'Estat com a causant de la Guerra d'Espanya de 1936 a 1939, pretenen que no es conegui la veritat del que va succeir i, el que &eacute;s pitjor, condemnen les v&iacute;ctimes novament a l'oblit&rdquo;. Aix&iacute; mateix, sost&eacute; que aquestes reformes mantenen aspectes vinculats a les exhumacions per&ograve; eliminen elements essencials relacionats amb el dret a la veritat, la reparaci&oacute; i les garanties de no repetici&oacute;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>L'esquerra celebra la impugnaci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        La decisi&oacute; ha estat celebrada pels grups d'esquerra a les Balears. El portaveu del PSIB-PSOE al Parlament, Iago Negueruela, ha acusat la presidenta auton&ograve;mica, Marga Prohens (PP), d'haver cedit davant Vox, defensant que el recurs suposa un fre a l'extrema dreta i assegurant que, si el Constitucional admet la impugnaci&oacute; i acorda mesures cautelars, la derogaci&oacute; podria quedar suspesa i la llei auton&ograve;mica tornaria temporalment a estar vigent.
    </p><p class="article-text">
        Tamb&eacute; M&eacute;s per Mallorca ha acollit positivament l'anunci. La diputada Maria Ramon ha assenyalat que recuperar la norma &eacute;s especialment rellevant quan es compleixen deu anys de l'aprovaci&oacute; de la llei de fosses de les Balears, i ha defensat que ambdues legislacions formen part d'una mateixa pol&iacute;tica p&uacute;blica destinada al reconeixement i la reparaci&oacute; de les v&iacute;ctimes.
    </p><p class="article-text">
        Vox, per contra, ha carregat durament contra la iniciativa de l'Executiu estatal. La seva portaveu parlament&agrave;ria, Manuela Ca&ntilde;adas, ha qualificat el recurs de &ldquo;rebequeria&rdquo; i ha q&uuml;estionat que el Govern pugui impedir que una majoria parlament&agrave;ria auton&ograve;mica derogui una llei aprovada pel Parlament. La diputada ha titllat, a m&eacute;s, d'&ldquo;antidemocr&agrave;tica&rdquo; la possibilitat que la derogaci&oacute; quedi suspesa cautelarment i ha insistit que la norma eliminada era, al seu parer, &ldquo;injusta i sect&agrave;ria&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La derogaci&oacute; de la Llei de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica va ser aprovada definitivament pel Parlament el mar&ccedil; passat i va entrar en vigor despr&eacute;s de la seva publicaci&oacute; al BOE el 10 d'abril. La mesura va formar part de les exig&egrave;ncies plantejades per Vox al PP durant la legislatura i va convertir les Balears en una de les comunitats aut&ograve;nomes on l'agenda memorialista impulsada pel Govern central ha patit un major retroc&eacute;s institucional.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/govern-espanyol-porta-constitucional-derogacio-llei-memoria-democratica-balears_1_13269895.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 02 Jun 2026 15:33:20 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/991e0ddc-f1f5-4ad4-9173-b96accade042_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144373.jpg" length="431088" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/991e0ddc-f1f5-4ad4-9173-b96accade042_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144373.jpg" type="image/jpeg" fileSize="431088" width="1832" height="1030"/>
      <media:title><![CDATA[El Govern espanyol porta al Constitucional la derogació de la llei de memòria democràtica de Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/991e0ddc-f1f5-4ad4-9173-b96accade042_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144373.jpg" width="1832" height="1030"/>
      <media:keywords><![CDATA[Gobierno,Ángel Víctor Torres,Memoria Histórica,Tribunal Constitucional,Franquismo,Crímenes del franquismo,Víctimas del franquismo,Represión franquista,Islas Baleares,PP - Partido Popular,Vox]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
