<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Crímenes del franquismo]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/crimenes-del-franquismo/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Crímenes del franquismo]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1006985/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Las entidades memorialistas rompen con el Govern balear del PP por "ignorar" a las víctimas del franquismo]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/entidades-memorialistas-rompen-govern-balear-pp-ignorar-victimas-franquismo_1_13607878.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145566.jpg" width="1920" height="1080" alt="Las entidades memorialistas rompen con el Govern balear del PP por &quot;ignorar&quot; a las víctimas del franquismo"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Memòria de Mallorca, el Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera y Memòries de Menorca renuncian a participar en los órganos técnicos y denuncian que el Ejecutivo de Prohens toma decisiones al margen de las comisiones e incumple sus compromisos
</p><p class="subtitle">PP y Vox derogan la ley balear de memoria histórica y evocan a los “asesinados por las hordas rojas”
</p></div><p class="article-text">
        Las entidades memorialistas de Balears han abandonado en bloque las comisiones t&eacute;cnicas del Govern de Marga Prohens (PP) tras denunciar que el Ejecutivo margina a las asociaciones y a los familiares de las v&iacute;ctimas del franquismo, ignora sus propuestas y toma decisiones al margen del marco legal, es decir, de espaldas a los &oacute;rganos competentes en materia de memoria democr&aacute;tica. Mem&ograve;ria de Mallorca, el F&ograve;rum per la Mem&ograve;ria d&rsquo;Eivissa i Formentera y Mem&ograve;ries de Menorca han presentado este jueves su renuncia al considerar que estos &oacute;rganos han quedado vaciadas de sus funciones y que la presencia de las tres organizaciones se ha convertido en una presencia meramente testimonial y sin capacidad real para influir en las decisiones que afectan a las v&iacute;ctimas del golpe militar de 1936, la guerra civil y la dictadura franquista.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute; lo han dado a conocer en un comunicado conjunto, en el que denuncian el incumplimiento de los compromisos institucionales por parte del Govern en relaci&oacute;n a la organizaci&oacute;n de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/entidades-memorialistas-temen-memoriales-pp-recuperen-relato-franquista-balears_1_13485393.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">memoriales y homenajes </a>y alertan del desmantelamiento de instrumentos esenciales para garantizar sus derechos.
    </p><p class="article-text">
        La decisi&oacute;n se produce tras meses de controversia por las pol&iacute;ticas memorialistas del Ejecutivo de Prohens, que, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">de la mano de Vox, derog&oacute; el pasado mes de marzo la Ley de memoria democr&aacute;tica de Balears</a>. El Tribunal Constitucional admiti&oacute; a tr&aacute;mite el recurso presentado por el Gobierno central contra la medida y suspendi&oacute; cautelarmente la eliminaci&oacute;n de la norma mientras se resuelve el procedimiento.
    </p><p class="article-text">
        En un escrito presentado durante la reuni&oacute;n de la Comisi&oacute;n de la Ley de Fosas, Mem&ograve;ria de Mallorca relata los detalla los episodios que, asevera, ilustran esa p&eacute;rdida de capacidad de intervenci&oacute;n. La asociaci&oacute;n precisa que la ruptura &ldquo;no es fruto de un desacuerdo puntual&rdquo;, sino &ldquo;de la constataci&oacute;n&rdquo; de que el funcionamiento de este &oacute;rgano y la gesti&oacute;n de las pol&iacute;ticas de memoria democr&aacute;tica del Govern &ldquo;se han alejado de las finalidades por las cuales fueron creados&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La entidad critica que las actuaciones del Ejecutivo se deciden y, en ocasiones, se ejecutan antes de que las comisiones puedan valorarlas. Tambi&eacute;n denuncia que sus propuestas y preguntas son ignoradas de forma reiterada, que no se incorporan asuntos al orden del d&iacute;a y que las entidades no reciben informaci&oacute;n adecuada sobre decisiones que las afectan directamente. &ldquo;La participaci&oacute;n no puede limitarse a asistir a reuniones y expresar opiniones que despu&eacute;s no tienen ninguna incidencia real&rdquo;, advierte la entidad en el documento. Su renuncia afecta tanto a la comisi&oacute;n vinculada a la ley para la recuperaci&oacute;n de personas desaparecidas durante la Guerra Civil y el franquismo -m&aacute;s conocida como 'ley de fosas' como a la de la Ley de Memoria y Reconocimientos Democr&aacute;ticos de las Illes Balears.
    </p><p class="article-text">
        La asociaci&oacute;n tambi&eacute;n cuestiona el funcionamiento interno de estos &oacute;rganos. Asegura que el Govern no aplica un reglamento aprobado por mayor&iacute;a absoluta porque sostiene que no se ha localizado el acta de su aprobaci&oacute;n, pero tampoco ha procedido a aprobarlo de nuevo por el procedimiento legalmente exigido. Asimismo, denuncia que no se incorporan al orden del d&iacute;a asuntos que las entidades solicitan tratar y que se impulsan actuaciones sin recabar previamente el parecer de las comisiones correspondientes.
    </p><p class="article-text">
        Uno de los ejemplos que aporta es la informaci&oacute;n sobre la derogaci&oacute;n de la ley auton&oacute;mica. Mem&ograve;ria de Mallorca asegura que tuvo que conocer por los medios de comunicaci&oacute;n tanto la decisi&oacute;n de suprimirla como su posterior suspensi&oacute;n cautelar pese a formar parte de las comisiones y ser una de las organizaciones directamente afectadas. La entidad tambi&eacute;n critica que el Govern haya promovido <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-honra-victimas-bombardeos-republicanos-mallorca-derogar-vox-ley-memoria-democratica_1_13410454.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">actuaciones relativas a los bombardeos de la aviaci&oacute;n republicana </a>sin consultar previamente a la comisi&oacute;n de memoria democr&aacute;tica pese al papel que la legislaci&oacute;n atribuye a este &oacute;rgano.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El choque por el Columbari de la Dignitat</strong></h2><p class="article-text">
        Entre los incumplimientos que han contribuido a la ruptura, Mem&ograve;ria de Mallorca se&ntilde;ala el caso del Columbari de la Dignitat, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pasionaria-mallorca-224-victimas-franquismo-reciben-sepultura-decadas-silencio_1_13544135.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">inaugurado el pasado 28 de septiembre en el cementerio de Palma</a>. La asociaci&oacute;n afirma que present&oacute; una propuesta para el texto del memorial y fij&oacute; dos condiciones irrenunciables: que se incluyera una referencia expresa al golpe de Estado de 1936 y que la comisi&oacute;n asumiera el texto como propio, de modo que as&iacute; constara en la placa. Seg&uacute;n alega, el Govern les asegur&oacute; verbalmente que ambas condiciones se hab&iacute;an incorporado. Sin embargo, el memorial se inaugur&oacute; y la placa se descubri&oacute; sin respetar ninguno de esos dos requisitos.
    </p><p class="article-text">
        Para la entidad, la discrepancia va m&aacute;s all&aacute; de una cuesti&oacute;n de redacci&oacute;n. La referencia al golpe de Estado es, sostiene, fundamental para contextualizar la represi&oacute;n franquista y reconocer a sus v&iacute;ctimas. La participaci&oacute;n de la comisi&oacute;n deb&iacute;a garantizar, adem&aacute;s, que el texto fuese resultado de un proceso colectivo y de un acuerdo institucional, y no de una decisi&oacute;n unilateral. &ldquo;No podemos aceptar que se nos asegure que unos compromisos se cumplir&aacute;n y que, finalmente, se incumplan&rdquo;, arguye la asociaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Otro de los episodios que denuncia se remonta al pasado 2 de septiembre, cuando registr&oacute; una propuesta para instalar memoriales en las v&iacute;as p&uacute;blicas de Palma. La iniciativa pretend&iacute;a recordar a las m&aacute;s de 2.000 v&iacute;ctimas de desaparici&oacute;n forzada en Mallorca y a las m&aacute;s de 6.000 v&iacute;ctimas mortales de los bombardeos de la aviaci&oacute;n fascista procedente de la isla contra otros territorios. Seg&uacute;n Mem&ograve;ria de Mallorca, la propuesta ni siquiera se incluy&oacute; en el orden del d&iacute;a de la reuni&oacute;n de este jueves. La entidad tambi&eacute;n asegura que se elaboran planes de fosas sin la gesti&oacute;n ni la participaci&oacute;n de las comisiones correspondientes.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El desmantelamiento de los instrumentos de memoria</strong></h2><p class="article-text">
        La renuncia no responde &uacute;nicamente a los problemas de funcionamiento de las comisiones. Mem&ograve;ria de Mallorca la vincula tambi&eacute;n a la pol&iacute;tica general del Govern, que, seg&uacute;n denuncia, ha debilitado los instrumentos p&uacute;blicos destinados a garantizar los derechos de las v&iacute;ctimas del franquismo y sus familias. La asociaci&oacute;n se&ntilde;ala expresamente la eliminaci&oacute;n de la Direcci&oacute;n General de Memoria Democr&aacute;tica y de la oficina de informaci&oacute;n y atenci&oacute;n a las v&iacute;ctimas y sus familiares. Considera que ambos instrumentos fueron posibles tras a&ntilde;os de reivindicaci&oacute;n y que resultan esenciales para mantener una pol&iacute;tica p&uacute;blica de memoria continuada.
    </p><p class="article-text">
        A ello suma la derogaci&oacute;n de la ley auton&oacute;mica, una decisi&oacute;n que las entidades consideran incompatible con el reconocimiento y la defensa de los derechos de las v&iacute;ctimas. La suspensi&oacute;n cautelar acordada por el TC mantiene la norma vigente mientras se estudia el recurso del Gobierno central, pero no ha resuelto el enfrentamiento pol&iacute;tico sobre el modelo de memoria democr&aacute;tica que debe aplicar la comunidad.
    </p><p class="article-text">
        La salida de las tres organizaciones supone un nuevo rev&eacute;s para los mecanismos de participaci&oacute;n vinculados a estas pol&iacute;ticas. Las asociaciones, que trabajan en la localizaci&oacute;n de desaparecidos, la investigaci&oacute;n y la reparaci&oacute;n de las v&iacute;ctimas consideran que no pueden seguir formando parte de unos &oacute;rganos en los que, seg&uacute;n denuncian, no se les permite intervenir de manera efectiva.
    </p><h2 class="article-text"><strong>M&aacute;s de veinte a&ntilde;os de trabajo por la memoria</strong></h2><p class="article-text">
        Por otro lado, Mem&ograve;ria de Mallorca reivindica una trayectoria de m&aacute;s de dos d&eacute;cadas en la defensa de los derechos a la verdad, la justicia, la reparaci&oacute;n y las garant&iacute;as de no repetici&oacute;n. En su escrito recuerda que ha participado en m&aacute;s de sesenta reuniones relacionadas con las dos leyes auton&oacute;micas y que ha aportado testimonios, documentaci&oacute;n, contactos de especialistas y familiares de v&iacute;ctimas. La asociaci&oacute;n destaca su contribuci&oacute;n a proyectos de investigaci&oacute;n y exhumaci&oacute;n como los de las fosas de Porreres y Son Coletes. Tambi&eacute;n se&ntilde;ala que consigui&oacute; incorporar por primera vez veinte estudios al &uacute;ltimo Plan de Fosas y Memoria Democr&aacute;tica desde una perspectiva transversal.
    </p><p class="article-text">
        Entre sus propuestas figuran la elaboraci&oacute;n de un censo de v&iacute;ctimas, la incorporaci&oacute;n de la perspectiva del derecho internacional de los derechos humanos y el estudio del trauma transgeneracional. La entidad reivindica estas aportaciones para subrayar que su participaci&oacute;n en las comisiones nunca fue testimonial y que ha contribuido activamente a construir las pol&iacute;ticas auton&oacute;micas de memoria. Por ello, la entidad considera que mantener su presencia sin capacidad de decisi&oacute;n podr&iacute;a terminar legitimando una forma de actuar con la que discrepa profundamente.
    </p><p class="article-text">
        La renuncia, sin embargo, no supone un cierre definitivo a la participaci&oacute;n institucional. Mem&ograve;ria de Mallorca no descarta regresar si se produce un cambio efectivo en el funcionamiento de las comisiones, se respetan las normas vigentes y se garantiza a las entidades memorialistas y a las v&iacute;ctimas una capacidad real de intervenci&oacute;n. &ldquo;El di&aacute;logo exige voluntad de escuchar, la participaci&oacute;n exige capacidad de incidencia y la confianza exige que los compromisos se cumplan&rdquo;, resume la asociaci&oacute;n, que asegura que continuar&aacute; trabajando de forma independiente y fiscalizando la actuaci&oacute;n de las administraciones p&uacute;blicas.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Por respecto a las v&iacute;ctimas del franquismo, a sus familias y a los m&aacute;s de veinte a&ntilde;os de trabajo de Memoria de Mallorca, no podemos continuar legitimando con nuestra presencia una situaci&oacute;n que se ha alejado de los objetivos y del esp&iacute;ritu de las leyes auton&oacute;micas de memoria democr&aacute;tica&rdquo;, concluye el documento.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/entidades-memorialistas-rompen-govern-balear-pp-ignorar-victimas-franquismo_1_13607878.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 22 Oct 2026 17:45:16 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145566.jpg" length="454495" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145566.jpg" type="image/jpeg" fileSize="454495" width="1920" height="1080"/>
      <media:title><![CDATA[Las entidades memorialistas rompen con el Govern balear del PP por "ignorar" a las víctimas del franquismo]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145566.jpg" width="1920" height="1080"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Franquismo,Crímenes del franquismo,Represión franquista,Guerra Civil Española,Dictadura franquista,Fosas del franquismo,Víctimas del franquismo,PP - Partido Popular,Vox,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La història silenciada de Josep Comes, l'obrer que duia tatuat Marx i va alçar la veu des de l'URSS]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/historia-silenciada-josep-comes-l-obrer-duia-tatuat-marx-i-alcar-veu-des-l-urss_1_13594426.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e54cbf7a-c6e5-4e22-bfc3-815dd45cb28a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x601y308.jpg" width="1200" height="675" alt="La història silenciada de Josep Comes, l&#039;obrer que duia tatuat Marx i va alçar la veu des de l&#039;URSS"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Conegut com a 'Largo Caballero', aquesta setmana s'han complert noranta anys del seu assassinat per part dels colpistes. La documentació policial l'assenyalava com un perillós propagandista marxista, però un escrit posterior assenyalava que havia estat alliberat perquè no hi havia càrrecs contra ell. L'havien matat dos mesos abans</p><p class="subtitle">Guillem va conèixer el seu avi després de ser exhumat d'una fossa franquista: “No ho vaig poder evitar. Vaig anar cap a ell, el vaig abraçar i li vaig fer un petó”
</p></div><p class="article-text">
        24 de maig de 1931. La Segona Rep&uacute;blica fa tot just unes setmanes que est&agrave; en marxa i un grup de joves treballadors d'Esporles (Mallorca) ha decidit organitzar-se pol&iacute;ticament. Congregats a la Casa del Poble, funden l'Agrupaci&oacute; Socialista del municipi, que es presenta com un instrument per &ldquo;educar c&iacute;vicament la classe treballadora&rdquo; i &ldquo;capacitar-la per a la conquesta de tots els seus drets&rdquo; mentre criden els treballadors a trencar les cadenes de la seva explotaci&oacute; econ&ograve;mica. Entre ells es troba Jos&eacute; Comes Ferr&agrave;, elegit secretari. 
    </p><p class="article-text">
        Jornaler, es convertir&agrave; en una de les figures m&eacute;s reconegudes del moviment obrer de la Serra de Tramuntana. Tant, que els seus companys acabaran anomenant-lo 'Largo Caballero': igual que l'hist&ograve;ric dirigent socialista espanyol, defensa posicions revolucion&agrave;ries i &eacute;s un dels principals referents del socialisme en un municipi que, per la seva intensa activitat obrera i sindical, &eacute;s conegut com la &ldquo;petita R&uacute;ssia&rdquo; de Mallorca. Els qui el coneixen asseguren que Josep Comes porta tatuada al pit una imatge de Karl Marx.
    </p><p class="article-text">
        El seu comprom&iacute;s pol&iacute;tic i les seves idees revolucion&agrave;ries acabarien convertint-lo en un dels objectius de la repressi&oacute; desencadenada despr&eacute;s del cop militar de juliol de 1936. En l'ofensiva per desarticular el moviment obrer i esborrar qualsevol rastre d'organitzaci&oacute; col&middot;lectiva, els colpistes van perseguir, empresonar i assassinar dirigents sindicals, militants socialistes i republicans. Entre ells hi havia Josep Comes Ferr&agrave;, que encarnava precisament all&ograve; que pretenien eradicar: l'aspiraci&oacute; dels treballadors a transformar la societat. Aquesta setmana s'han complert 90 anys del seu assassinat al crit de &ldquo;Visca R&uacute;ssia!&rdquo;, juntament amb el d'altres joves que compartien aquell anhel i que van pagar amb la vida el desafiament a l'ordre que els colpistes volien imposar.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bcba9ce1-02bf-4561-ac9a-154fddaae321_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bcba9ce1-02bf-4561-ac9a-154fddaae321_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bcba9ce1-02bf-4561-ac9a-154fddaae321_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bcba9ce1-02bf-4561-ac9a-154fddaae321_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bcba9ce1-02bf-4561-ac9a-154fddaae321_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bcba9ce1-02bf-4561-ac9a-154fddaae321_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bcba9ce1-02bf-4561-ac9a-154fddaae321_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de les poques fotografies que es conserven de Josep Comes, exhibida durant l&#039;homenatge celebrat a finals de setembre al cementiri de Palma en memòria de les víctimes del cop militar de 1936, la guerra civil i la repressió franquista"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de les poques fotografies que es conserven de Josep Comes, exhibida durant l&#039;homenatge celebrat a finals de setembre al cementiri de Palma en memòria de les víctimes del cop militar de 1936, la guerra civil i la repressió franquista                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd99d570-5ea0-4e64-b340-ceb2ef7d0908_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd99d570-5ea0-4e64-b340-ceb2ef7d0908_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd99d570-5ea0-4e64-b340-ceb2ef7d0908_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd99d570-5ea0-4e64-b340-ceb2ef7d0908_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd99d570-5ea0-4e64-b340-ceb2ef7d0908_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd99d570-5ea0-4e64-b340-ceb2ef7d0908_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/dd99d570-5ea0-4e64-b340-ceb2ef7d0908_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Article publicat el 5 de juny de 1931 sobre la fundació de l&#039;Agrupació Socialista d&#039;Esporles"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Article publicat el 5 de juny de 1931 sobre la fundació de l&#039;Agrupació Socialista d&#039;Esporles                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Les investigacions dutes a terme pel grup de mem&ograve;ria hist&ograve;rica d'Esporles permeten rastrejar la traject&ograve;ria de Comes Ferr&agrave; des de la seva activitat pol&iacute;tica durant la Segona Rep&uacute;blica fins al seu assassinat. El treball de Guillem Mir, Arnau Alemany i Bartomeu Garau, plasmat en el llibre <em>Les petjades dels oblidats. La repressi&oacute; a Esporles </em>('Les petjades dels oblidats. La repressi&oacute; a Esporles'), reconstrueix la vida de fins a 157 ve&iuml;ns represaliats despr&eacute;s del cop militar franquista en un poble que, m&eacute;s enll&agrave; del seu teixit de f&agrave;briques t&egrave;xtils, es va convertir en un dels grans focus obrers i socialistes de la Mallorca d'entreguerres. 
    </p><p class="article-text">
        La concentraci&oacute; de treballadors, l'organitzaci&oacute; sindical i la inauguraci&oacute; de la 'Casa del Poble' el 1930 van alimentar una consci&egrave;ncia de classe que va fer d'Esporles un s&iacute;mbol de la mobilitzaci&oacute; obrera a l'illa. Va ser all&agrave; on va n&eacute;ixer, el 12 de juliol de 1909, el 'Largo Caballero' mallorqu&iacute;, un nom durant d&egrave;cades relegat a la mem&ograve;ria familiar i al record d'antics militants obrers i que els investigadors han recuperat dels arxius, els expedients judicials i els testimonis orals.
    </p><p class="article-text">
        L'activitat de Comes a l'Agrupaci&oacute; Socialista d'Esporles anava molt m&eacute;s enll&agrave; d'un c&agrave;rrec org&agrave;nic. Exercia com a propagandista i divulgador del socialisme i utilitzava les p&agrave;gines d'<em>El Obrero Balear</em> per intervenir en els debats pol&iacute;tics i ideol&ograve;gics de l'&egrave;poca. Al llarg d'aquells anys, Comes va deixar impresa la seva visi&oacute; materialista de la societat, la seva cr&iacute;tica de la propietat privada i del capitalisme, la seva defensa de l'organitzaci&oacute; obrera i una preocupaci&oacute; expl&iacute;cita per la formaci&oacute; pol&iacute;tica dels treballadors.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Del sindicat a la Casa del Poble</strong></h2><p class="article-text">
        La seva activitat es va desenvolupar tamb&eacute; en el moviment sindical. El gener de 1932 <em>El Obrero Balear</em> l'identifica com a representant de la Federaci&oacute; Gremial d'Esporles, una organitzaci&oacute; que comptava llavors amb 200 afiliats. El seu nom apareix entre els delegats de les organitzacions obreres representades en el congr&eacute;s socialista balear. 
    </p><p class="article-text">
        La Casa del Poble d'Esporles havia estat inaugurada el 20 d'abril de 1930, culminant un projecte iniciat el 1923 per un grup de treballadors de la Federaci&oacute; Gremial Esporlerina que va impulsar la construcci&oacute; d'un local destinat a la classe treballadora sobre uns terrenys cedits per l'escriptor i pol&iacute;tic Alexandre Jaume Rossell&oacute;. Durant anys, nombrosos ve&iuml;ns van contribuir a aixecar l'edifici amb petites aportacions econ&ograve;miques i jornades de treball, convertint-lo en un s&iacute;mbol de l'esfor&ccedil; col&middot;lectiu i de la lluita per la dignitat. La Casa del Poble es va convertir en un espai de trobada, formaci&oacute;, alfabetitzaci&oacute;, participaci&oacute; pol&iacute;tica i activitat cultural i recreativa, fonamental per a la identitat del moviment obrer local. Comes formava part d'aquest entramat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dad8293-2c3a-4c36-bff0-8aba8a03e7d4_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dad8293-2c3a-4c36-bff0-8aba8a03e7d4_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dad8293-2c3a-4c36-bff0-8aba8a03e7d4_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dad8293-2c3a-4c36-bff0-8aba8a03e7d4_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dad8293-2c3a-4c36-bff0-8aba8a03e7d4_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dad8293-2c3a-4c36-bff0-8aba8a03e7d4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6dad8293-2c3a-4c36-bff0-8aba8a03e7d4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Edifici de la &#039;Casa del Poble&#039; d&#039;Esporles"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Edifici de la &#039;Casa del Poble&#039; d&#039;Esporles                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La seva milit&agrave;ncia tenia, a m&eacute;s, una marcada dimensi&oacute; laica. <em>El Obrero Balear</em> recollia diverses informacions procedents d'Esporles sobre matrimonis i actes civils. El maig de 1935, per exemple, Comes va signar, en nom de l'Agrupaci&oacute; Socialista, una cr&ograve;nica sobre el matrimoni civil de dos militants. Hi destacava les dificultats que la parella havia hagut de superar davant la tradici&oacute; i els prejudicis familiars, i presentava la celebraci&oacute; com una ruptura amb el &ldquo;clericalisme&rdquo;. La defensa d'una vida civil al marge de l'Esgl&eacute;sia formava part del projecte pol&iacute;tic d'aquell socialisme. Comas no era &uacute;nicament un organitzador sindical: tamb&eacute; contribu&iuml;a a construir una cultura pol&iacute;tica socialista que pretenia transformar les relacions econ&ograve;miques, l'educaci&oacute; i els costums.
    </p><p class="article-text">
        Aquella notorietat va assolir fins i tot una dimensi&oacute; ins&ograve;lita per a un jove obrer mallorqu&iacute;. El 1934, Comes, a qui les fonts de l'&egrave;poca el descriuen com un home de forta pres&egrave;ncia f&iacute;sica, amb un notable prestigi entre els treballadors d'Esporles i d'altres municipis de Mallorca, va ser seleccionat per participar en un viatge a la Uni&oacute; Sovi&egrave;tica. <em>El Obrero Balear</em> va obrir una subscripci&oacute; per sufragar el trajecte. Les organitzacions obreres i particulars de Mallorca van anar realitzant aportacions per cobrir el cost. El maig, el peri&ograve;dic explicava que s'havien recaptat 409,30 pessetes i que el viatge podia costar al voltant de mil. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87c05168-d0c8-472a-aa8a-5a811b0c5a28_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87c05168-d0c8-472a-aa8a-5a811b0c5a28_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87c05168-d0c8-472a-aa8a-5a811b0c5a28_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87c05168-d0c8-472a-aa8a-5a811b0c5a28_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87c05168-d0c8-472a-aa8a-5a811b0c5a28_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87c05168-d0c8-472a-aa8a-5a811b0c5a28_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/87c05168-d0c8-472a-aa8a-5a811b0c5a28_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Nota a l&#039;article publicat el 5 de maig de 1934 sobre el viatge de José Comes a l&#039;URSS"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Nota a l&#039;article publicat el 5 de maig de 1934 sobre el viatge de José Comes a l&#039;URSS                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Com anunciava la publicaci&oacute;, al seu retorn Comes oferiria diverses confer&egrave;ncies per compartir les seves impressions a la R&uacute;ssia sovi&egrave;tica amb l'objectiu de traslladar al moviment obrer els debats internacionals del socialisme i convertiria la seva experi&egrave;ncia en material de divulgaci&oacute; per a altres treballadors. Durant la seva estada a l'URSS va participar en diverses intervencions radiof&ograve;niques des de Moscou que van ser escoltades pels seus companys d'Esporles. A la seva tornada, va emprendre una gira per diversos pobles de Mallorca per explicar el que havia vist i apr&egrave;s durant el viatge. Aquella experi&egrave;ncia va refor&ccedil;ar encara m&eacute;s el seu prestigi entre la milit&agrave;ncia socialista i va alimentar l'hostilitat que despertava entre els seus adversaris pol&iacute;tics. No en va, la seva influ&egrave;ncia preocupava especialment els sectors conservadors del municipi, que l'identificaven com un dels dirigents m&eacute;s destacats de l'esquerra local. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El jove obrer mallorquí va participar en un viatge a la Unió Soviètica, sufragat en part per El Obrero Balear, per traslladar al moviment obrer els debats internacionals del socialisme</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tot just unes setmanes abans del cop militar, durant el Congr&eacute;s de la Federaci&oacute; Socialista Balear celebrat a la Casa del Poble de Palma, Comes va formar part de la pon&egrave;ncia encarregada d'examinar les credencials de les agrupacions i apareix com a representant d'Esporles, amb 50 afiliats. Aix&iacute; mateix, <em>El Obrero Balear</em> el situa per aquestes mateixes dates en un m&iacute;ting celebrat a Alar&oacute; amb motiu de la unificaci&oacute; de les Joventuts Socialistes i Comunistes. L'acte va concloure amb la creaci&oacute; d'una organitzaci&oacute; marxista unificada de les joventuts. El seu &uacute;ltim per&iacute;ode d'activitat pol&iacute;tica documentada coincideix amb una creixent radicalitzaci&oacute; del moviment obrer i amb la crisi que va precedir el cop de juliol de 1936.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3b1c749-0af3-4b51-9ca9-f806a4c136e4_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3b1c749-0af3-4b51-9ca9-f806a4c136e4_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3b1c749-0af3-4b51-9ca9-f806a4c136e4_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3b1c749-0af3-4b51-9ca9-f806a4c136e4_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3b1c749-0af3-4b51-9ca9-f806a4c136e4_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3b1c749-0af3-4b51-9ca9-f806a4c136e4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f3b1c749-0af3-4b51-9ca9-f806a4c136e4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un dels articles publicats per Josep Comes a &#039;El Obrero Balear&#039;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un dels articles publicats per Josep Comes a &#039;El Obrero Balear&#039;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La resist&egrave;ncia al cop</strong></h2><p class="article-text">
        Una investigaci&oacute; publicada a <em>Llucmajor. De Pinte en Ample</em> reconstrueix els seus &uacute;ltims mesos i relata com durant la nit del 18 al 19 de juliol de 1936, quan van comen&ccedil;ar a arribar les not&iacute;cies de la revolta militar, Comes va participar activament en l'organitzaci&oacute; de la resist&egrave;ncia republicana a Esporles. Va organitzar gu&agrave;rdies a la Casa del Poble i a l'Ajuntament, va impulsar piquets en diversos punts del municipi i va supervisar grups de vigil&agrave;ncia pels carrers de la localitat.
    </p><p class="article-text">
        La resist&egrave;ncia, tanmateix, fou breu. El 20 de juliol, una vegada consumat el triomf del cop militar a Mallorca i lliurat l'Ajuntament a la Gu&agrave;rdia Civil, Comes va comprendre que la seva situaci&oacute; era extremadament perillosa. Juntament amb el sindicalista Miquel Segu&iacute; es va refugiar a la muntanya, on va romandre ocult durant prop de tres mesos. La seva captura es va convertir en una obsessi&oacute; per als falangistes locals. Els dirigents obrers m&eacute;s visibles figuraven entre els principals objectius de la repressi&oacute; que s'estava desplegant per tota l'illa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Després del cop militar a Mallorca, Comes es va refugiar a la muntanya, on va romandre ocult durant prop de tres mesos. La seva captura es va convertir en una obsessió per als falangistes locals</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        A mitjan octubre de 1936, despr&eacute;s de mesos amagat, Comes es trobava exhaust. Per&ograve; hi havia un altre motiu que l'empentava a abandonar el refugi: volia tornar a veure el seu fill Tomeu, de tot just tres mesos, a qui pr&agrave;cticament no havia pogut con&egrave;ixer. El 13 d'octubre va descendir de la muntanya acompanyat d'altres fugits. Va buscar refugi a casa d'un ve&iacute;, Pere Bonet, conegut com a <em>Palla Llarga</em>. El propietari ja havia estat detingut. La seva esposa els va donar aixopluc, per&ograve; una den&uacute;ncia ve&iuml;nal va acabar precipitant-ho tot.
    </p><p class="article-text">
        Aquell mateix mat&iacute;, falangistes i gu&agrave;rdies civils van localitzar l'amagatall i van procedir a la detenci&oacute;. Els arrestats van ser condu&iuml;ts primer a la caserna de la Gu&agrave;rdia Civil d'Esporles. Segons la documentaci&oacute; conservada, els falangistes van exigir al comandant que els lliur&eacute;s els detinguts. L'oficial s'hi va negar i va ordenar el seu trasllat a Palma, on van quedar a disposici&oacute; de la Direcci&oacute; General de Seguretat.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Visca R&uacute;ssia!&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Les hores seg&uuml;ents van estar marcades per les tortures. Durant els interrogatoris, els seus botxins li van arrencar el tatuatge de Karl Marx a ganivetades. Tamb&eacute; van intentar obligar-lo a cridar &ldquo;Visca Espanya!&rdquo;, al que ell responia reiteradament: &ldquo;Visca R&uacute;ssia!&rdquo;. L'endem&agrave;, 14 d'octubre de 1936, va apar&egrave;ixer mort.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cementiri d&#039;Esporles, on va ser assassinats alguns represaliats del municipi"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cementiri d&#039;Esporles, on va ser assassinats alguns represaliats del municipi                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El seu cad&agrave;ver va ser trobat al costat del de Miquel Segu&iacute; a prop de les portes del cementiri de Palma. L'aut&ograve;psia va atribuir la mort a diversos impactes de bala. El cos va ser identificat pel seu pare, Josep Comes Arb&oacute;s. Entre les seves pertinences va apar&egrave;ixer un petit retrat de la seva vida truncada: a la butxaca de l'americana portava el rebut d'unes entrades per a les pel&middot;l&iacute;cules <em>Sin rumbo</em> i <em>Justicia del fuego</em>, projectades a la Casa del Poble el 19 de juliol, aix&iacute; com un pl&agrave;nol del futur habitatge que projectava construir per a la seva fam&iacute;lia a la costa des Rafal. Dies despr&eacute;s, un falangista local va arribar a jactar-se p&uacute;blicament de les tortures infligides al dirigent socialista. &ldquo;Quin gran gust he passat estirant dels cabells a Largo Caballero&rdquo;, va dir en un caf&egrave; del poble.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un enemic prioritari</strong></h2><p class="article-text">
        La import&agrave;ncia pol&iacute;tica de Josep Comes Ferr&agrave; queda reflectida en la pr&ograve;pia documentaci&oacute; repressiva. En un informe, les autoritats franquistes el descrivien com &ldquo;un dels principals dirigents marxistes d'aquesta localitat&rdquo;. Recordaven el seu viatge a la Uni&oacute; Sovi&egrave;tica, les seves intervencions radiof&ograve;niques des de Moscou i les confer&egrave;ncies que va impartir al seu retorn. Tamb&eacute; destacaven el seu paper en l'organitzaci&oacute; sindical i la seva influ&egrave;ncia entre els treballadors d'Esporles.
    </p><p class="article-text">
        Segons el document, havia participat activament en les mobilitzacions obreres dels anys republicans i era considerat &ldquo;el major responsable de la propaganda marxista d'aquesta vila&rdquo; i una persona &ldquo;molt perillosa&rdquo;. Paradoxalment, la burocr&agrave;cia franquista va deixar una mostra m&eacute;s del car&agrave;cter arbitrari de la repressi&oacute;: un escrit policial datat el 22 de desembre de 1936 afirmava que Josep Comes havia estat posat en llibertat perqu&egrave; no s'havia trobat cap c&agrave;rrec contra ell. Aleshores feia m&eacute;s de dos mesos que era mort. El 22 de setembre de 1937, les autoritats militars van emetre un requeriment perqu&egrave; comparegu&eacute;s davant el jutjat en un termini de cinc dies, sota amena&ccedil;a de ser declarat rebel. El destinatari d'aquella citaci&oacute; havia estat executat feia gaireb&eacute; un any.
    </p><p class="article-text">
        Noranta anys despr&eacute;s del seu assassinat, el sobrenom amb el qual era conegut continua ressonant en la mem&ograve;ria d'Esporles. La figura de Josep Comes Ferr&agrave; roman lligada a aquella generaci&oacute; de treballadors que es van organitzar per conquerir drets i defensar els seus ideals pol&iacute;tics, i que van acabar convertint-se en objectiu de la repressi&oacute; deslligada despr&eacute;s del cop militar de 1936. La seva hist&ograve;ria, com la de tants altres militants perseguits i assassinats, forma part d'una mem&ograve;ria col&middot;lectiva que encara mira de recuperar els seus noms, reconstruir les seves traject&ograve;ries i tornar-los el lloc que els va ser arrabassat.
    </p><p class="article-text">
        Al juliol de l'any passat, l'Ajuntament d'Esporles va aprovar la primera ordenan&ccedil;a municipal de mem&ograve;ria democr&agrave;tica de l'Estat, en resposta a la<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-certifican-fulminacion-ley-balear-memoria-cierran-puerta-reparacion-victimas-franquismo_1_12978203.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-certifican-fulminacion-ley-balear-memoria-cierran-puerta-reparacion-victimas-franquismo_1_12978203.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>derogaci&oacute; de la llei auton&ograve;mica per part de PP i Vox</strong></a>. La norma local estableix un marc normatiu propi per recon&egrave;ixer, reparar i preservar la mem&ograve;ria de les v&iacute;ctimes de la repressi&oacute; franquista. El Grup de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica d'Esporles &mdash;constitu&iuml;t com a delegaci&oacute; local de l'associaci&oacute; Mem&ograve;ria de Mallorca&mdash; eleva a prop de 300 les dones i homes que van ser represaliats al municipi &ldquo;per tenir unes idees diferents de les d'aquells que es van revoltar contra la Segona Rep&uacute;blica&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/historia-silenciada-josep-comes-l-obrer-duia-tatuat-marx-i-alcar-veu-des-l-urss_1_13594426.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 18 Oct 2026 04:31:29 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e54cbf7a-c6e5-4e22-bfc3-815dd45cb28a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x601y308.jpg" length="674328" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e54cbf7a-c6e5-4e22-bfc3-815dd45cb28a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x601y308.jpg" type="image/jpeg" fileSize="674328" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La història silenciada de Josep Comes, l'obrer que duia tatuat Marx i va alçar la veu des de l'URSS]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e54cbf7a-c6e5-4e22-bfc3-815dd45cb28a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x601y308.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Víctimas del franquismo,Crímenes del franquismo,Franquismo,Guerra Civil Española,Segunda República,Represión franquista,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La historia silenciada de Josep Comes, el obrero que llevaba tatuado a Marx y alzó la voz desde la URSS]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/historia-silenciada-josep-comes-obrero-llevaba-tatuado-marx-alzo-voz-urss_1_13314836.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e54cbf7a-c6e5-4e22-bfc3-815dd45cb28a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x601y308.jpg" width="1200" height="675" alt="La historia silenciada de Josep Comes, el obrero que llevaba tatuado a Marx y alzó la voz desde la URSS"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Apodado como 'Largo Caballero', esta semana se han cumplido noventa años de su asesinato por parte de los golpistas. La documentación policial lo señalaba como un "peligroso" propagandista marxista, pero un escrito posterior señalaba que había sido liberado porque no había cargos contra él. Lo habían matado dos meses antes</p><p class="subtitle">Guillem conoció a su abuelo tras ser exhumado de una fosa franquista: “No lo pude evitar. Fui hacia él, lo abracé y le di un beso”
</p></div><p class="article-text">
        24 de mayo de 1931. La Segunda Rep&uacute;blica lleva apenas unas semanas en marcha y un grupo de j&oacute;venes trabajadores de Esporles (Mallorca) ha decidido organizarse pol&iacute;ticamente. Congregados en la Casa del Pueblo, fundan la Agrupaci&oacute;n Socialista del municipio, que se presenta como un instrumento para &ldquo;educar c&iacute;vicamente a la clase trabajadora&rdquo; y &ldquo;capacitarle para la conquista de todos sus derechos&rdquo; mientras llaman a los trabajadores a romper las cadenas de su explotaci&oacute;n econ&oacute;mica. Entre ellos se encuentra Jos&eacute; Comes Ferr&agrave;, elegido secretario. 
    </p><p class="article-text">
        Jornalero, se convertir&aacute; en una de las figuras m&aacute;s reconocidas del movimiento obrero de la Serra de Tramuntana. Tanto, que sus compa&ntilde;eros acabar&aacute;n apod&aacute;ndolo 'Largo Caballero': al igual que el hist&oacute;rico dirigente socialista espa&ntilde;ol, defiende posiciones revolucionarias y es uno de los principales referentes del socialismo en un municipio que, por su intensa actividad obrera y sindical, es conocido como la &ldquo;peque&ntilde;a Rusia&rdquo; de Mallorca. Quienes le conocen aseguran que Josep Comes lleva tatuada en el pecho una imagen de Karl Marx.
    </p><p class="article-text">
        Su compromiso pol&iacute;tico y sus ideas revolucionarias acabar&aacute;n convirti&eacute;ndolo en uno de los objetivos de la represi&oacute;n desatada tras el golpe militar de julio de 1936. En su ofensiva por desarticular el movimiento obrero y borrar cualquier rastro de organizaci&oacute;n colectiva, los sublevados perseguir&aacute;n, encarcelar&aacute;n y matar&aacute;n a dirigentes sindicales, militantes socialistas y republicanos. Entre ellos se encuentra Josep Comes Ferr&agrave;, quien encarna precisamente aquello que los fascistas pretenden erradicar: la aspiraci&oacute;n de los trabajadores a transformar la sociedad. Esta semana se han cumplido 90 a&ntilde;os de su asesinato, junto al de otros j&oacute;venes que compart&iacute;an ese anhelo y que pagaron con su vida el desaf&iacute;o al orden que los golpistas pretend&iacute;an imponer.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bcba9ce1-02bf-4561-ac9a-154fddaae321_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bcba9ce1-02bf-4561-ac9a-154fddaae321_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bcba9ce1-02bf-4561-ac9a-154fddaae321_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bcba9ce1-02bf-4561-ac9a-154fddaae321_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bcba9ce1-02bf-4561-ac9a-154fddaae321_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bcba9ce1-02bf-4561-ac9a-154fddaae321_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bcba9ce1-02bf-4561-ac9a-154fddaae321_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de las pocas fotografías que se conservan de Josep Comes, exhibida durante el homenaje celebrado a finales de septiembre en el cementerio de Palma en memoria de las víctimas del golpe militar de 1936, la guerra civil y la represión franquista"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de las pocas fotografías que se conservan de Josep Comes, exhibida durante el homenaje celebrado a finales de septiembre en el cementerio de Palma en memoria de las víctimas del golpe militar de 1936, la guerra civil y la represión franquista                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd99d570-5ea0-4e64-b340-ceb2ef7d0908_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd99d570-5ea0-4e64-b340-ceb2ef7d0908_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd99d570-5ea0-4e64-b340-ceb2ef7d0908_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd99d570-5ea0-4e64-b340-ceb2ef7d0908_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd99d570-5ea0-4e64-b340-ceb2ef7d0908_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd99d570-5ea0-4e64-b340-ceb2ef7d0908_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/dd99d570-5ea0-4e64-b340-ceb2ef7d0908_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Artículo publicado el 5 de junio de 1931 sobre la fundación de la Agrupación Socialista de Esporles"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Artículo publicado el 5 de junio de 1931 sobre la fundación de la Agrupación Socialista de Esporles                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Las investigaciones llevadas a cabo por el grupo de memoria hist&oacute;rica de Esporles permiten rastrear la trayectoria de Comes Ferr&agrave; desde su actividad pol&iacute;tica durante la Segunda Rep&uacute;blica hasta su asesinato. El trabajo de Guillem Mir, Arnau Alemany y Bartomeu Garau, plasmado en el libro <em>Les petjades dels oblidats. La repressi&oacute; a Esporles </em>('Las huellas de los olvidados. La represi&oacute;n en Esporles'), reconstruye la vida de hasta 157 vecinos represaliados tras el golpe militar franquista en un pueblo que, m&aacute;s all&aacute; de su tejido de f&aacute;bricas textiles, se convirti&oacute; en uno de los grandes focos obreros y socialistas de la Mallorca de entreguerras. 
    </p><p class="article-text">
        La concentraci&oacute;n de trabajadores, la organizaci&oacute;n sindical y la inauguraci&oacute;n de la 'Casa del Poble' en 1930 alimentaron una conciencia de clase que hizo de Esporles un s&iacute;mbolo de la movilizaci&oacute;n obrera en la isla. Fue all&iacute; donde naci&oacute;, el 12 de julio de 1909, el 'Largo Caballero' mallorqu&iacute;n, un nombre durante d&eacute;cadas relegado a la memoria familiar y al recuerdo de antiguos militantes obreros y que los investigadores han recuperado de los archivos, los expedientes judiciales y los testimonios orales.
    </p><p class="article-text">
        La actividad de Comes en la Agrupaci&oacute;n Socialista de Esporles iba mucho m&aacute;s all&aacute; de un cargo org&aacute;nico. Ejerc&iacute;a como propagandista y divulgador del socialismo y utilizaba las p&aacute;ginas de <em>El Obrero Balear</em> para intervenir en los debates pol&iacute;ticos e ideol&oacute;gicos de la &eacute;poca. A lo largo de aquellos a&ntilde;os, Comes dej&oacute; impresa su visi&oacute;n materialista de la sociedad, su cr&iacute;tica de la propiedad privada y del capitalismo, su defensa de la organizaci&oacute;n obrera y una preocupaci&oacute;n expl&iacute;cita por la formaci&oacute;n pol&iacute;tica de los trabajadores.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Del sindicato a la Casa del Pueblo</strong></h2><p class="article-text">
        Su actividad se desarroll&oacute; tambi&eacute;n en el movimiento sindical. En enero de 1932 <em>El Obrero Balear</em> lo identifica como representante de la Federaci&oacute;n Gremial de Esporles, una organizaci&oacute;n que contaba entonces con 200 afiliados. Su nombre aparece entre los delegados de las organizaciones obreras representadas en el congreso socialista balear. 
    </p><p class="article-text">
        La Casa del Pueblo de Esporles hab&iacute;a sido inaugurada el 20 de abril de 1930, culminando un proyecto iniciado en 1923 por un grupo de trabajadores de la Federaci&oacute;n Gremial Esporlerense que impuls&oacute; la construcci&oacute;n de un local destinado a la clase trabajadora sobre unos terrenos cedidos por el escritor y pol&iacute;tico Alexandre Jaume Rossell&oacute;. Durante a&ntilde;os, numerosos vecinos contribuyeron a levantar el edificio con peque&ntilde;as aportaciones econ&oacute;micas y jornadas de trabajo, convirti&eacute;ndolo en un s&iacute;mbolo del esfuerzo colectivo y de la lucha por la dignidad. La Casa del Pueblo se convirti&oacute; en un espacio de encuentro, formaci&oacute;n, alfabetizaci&oacute;n, participaci&oacute;n pol&iacute;tica y actividad cultural y recreativa, fundamental para la identidad del movimiento obrero local. Comes formaba parte de ese entramado.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dad8293-2c3a-4c36-bff0-8aba8a03e7d4_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dad8293-2c3a-4c36-bff0-8aba8a03e7d4_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dad8293-2c3a-4c36-bff0-8aba8a03e7d4_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dad8293-2c3a-4c36-bff0-8aba8a03e7d4_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dad8293-2c3a-4c36-bff0-8aba8a03e7d4_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dad8293-2c3a-4c36-bff0-8aba8a03e7d4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6dad8293-2c3a-4c36-bff0-8aba8a03e7d4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Edificio de la &#039;Casa del Poble&#039; de Esporles"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Edificio de la &#039;Casa del Poble&#039; de Esporles                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Su militancia ten&iacute;a adem&aacute;s una marcada dimensi&oacute;n laica. <em>El Obrero Balear</em> recoge distintas informaciones procedentes de Esporles sobre matrimonios y actos civiles. En mayo de 1935, por ejemplo, Comes firm&oacute; en nombre de la Agrupaci&oacute;n Socialista una cr&oacute;nica sobre el matrimonio civil de dos militantes y destac&oacute; las dificultades que la pareja hab&iacute;a tenido que superar frente a la tradici&oacute;n y los prejuicios familiares y relata la celebraci&oacute;n como una ruptura con el &ldquo;clericalismo&rdquo;. La defensa de una vida civil al margen de la Iglesia formaba parte del proyecto pol&iacute;tico de aquel socialismo. Comes no era &uacute;nicamente un organizador sindical: interven&iacute;a tambi&eacute;n en la construcci&oacute;n de una cultura pol&iacute;tica socialista que pretend&iacute;a transformar las relaciones econ&oacute;micas, la educaci&oacute;n y las costumbres.
    </p><p class="article-text">
        Aquella notoriedad alcanz&oacute; incluso una dimensi&oacute;n ins&oacute;lita para un joven obrero mallorqu&iacute;n. En 1934, Comes, a quien las fuentes de la &eacute;poca lo describen como un hombre de fuerte presencia f&iacute;sica, con un notable prestigio entre los trabajadores de Esporles y de otros municipios de Mallorca, fue seleccionado para participar en un viaje a la Uni&oacute;n Sovi&eacute;tica. <em>El Obrero Balear</em> abri&oacute; una suscripci&oacute;n para sufragar el trayecto. Las organizaciones obreras y particulares de Mallorca fueron realizando aportaciones para cubrir el coste. En mayo, el peri&oacute;dico explicaba que se hab&iacute;an recaudado 409,30 pesetas y que el viaje pod&iacute;a costar alrededor de mil. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87c05168-d0c8-472a-aa8a-5a811b0c5a28_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87c05168-d0c8-472a-aa8a-5a811b0c5a28_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87c05168-d0c8-472a-aa8a-5a811b0c5a28_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87c05168-d0c8-472a-aa8a-5a811b0c5a28_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87c05168-d0c8-472a-aa8a-5a811b0c5a28_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87c05168-d0c8-472a-aa8a-5a811b0c5a28_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/87c05168-d0c8-472a-aa8a-5a811b0c5a28_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Nota al artículo publicado el 5 de mayo de 1934 sobre el viaje de José Comes a la URSS"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Nota al artículo publicado el 5 de mayo de 1934 sobre el viaje de José Comes a la URSS                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Como anunciaba la publicaci&oacute;n, a su regreso Comes ofrecer&iacute;a varias conferencias para compartir sus impresiones en la Rusia sovi&eacute;tica con el objetivo de trasladar al movimiento obrero los debates internacionales del socialismo y convertir&iacute;a su experiencia en material de divulgaci&oacute;n para otros trabajadores. Durante su estancia en la URSS particip&oacute; en varias intervenciones radiof&oacute;nicas desde Mosc&uacute; que fueron escuchadas por sus compa&ntilde;eros de Esporles. A su vuelta, emprendi&oacute; una gira por distintos pueblos de Mallorca para explicar lo que hab&iacute;a visto y aprendido durante el viaje. Aquella experiencia reforz&oacute; a&uacute;n m&aacute;s su prestigio entre la militancia socialista y aliment&oacute; la hostilidad que despertaba entre sus adversarios pol&iacute;ticos. No en vano, su influencia preocupaba especialmente a los sectores conservadores del municipio, que lo identificaban como uno de los dirigentes m&aacute;s destacados de la izquierda local. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El joven obrero mallorquín participó en un viaje a la Unión Soviética, sufragado en parte por El Obrero Balear, para trasladar al movimiento obrero los debates internacionales del socialismo</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Apenas unas semanas antes del golpe militar, durante el Congreso de la Federaci&oacute;n Socialista Balear celebrado en la Casa del Pueblo de Palma, Comes form&oacute; parte de la ponencia encargada de examinar las credenciales de las agrupaciones y aparece como representante de Esporles, con 50 afiliados. Asimismo, <em>El Obrero Balear</em> lo sit&uacute;a por esas mismas fechas en un mitin celebrado en Alar&oacute; con motivo de la unificaci&oacute;n de las Juventudes Socialistas y Comunistas. El acto concluy&oacute; con la creaci&oacute;n de una organizaci&oacute;n marxista unificada de las juventudes. Su &uacute;ltimo periodo de actividad pol&iacute;tica documentada coincide con una creciente radicalizaci&oacute;n del movimiento obrero y con la crisis que precedi&oacute; al golpe de julio de 1936.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3b1c749-0af3-4b51-9ca9-f806a4c136e4_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3b1c749-0af3-4b51-9ca9-f806a4c136e4_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3b1c749-0af3-4b51-9ca9-f806a4c136e4_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3b1c749-0af3-4b51-9ca9-f806a4c136e4_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3b1c749-0af3-4b51-9ca9-f806a4c136e4_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3b1c749-0af3-4b51-9ca9-f806a4c136e4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f3b1c749-0af3-4b51-9ca9-f806a4c136e4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Uno de los artículos publicados por Josep Comes en &#039;El Obrero Balear&#039;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Uno de los artículos publicados por Josep Comes en &#039;El Obrero Balear&#039;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La resistencia al golpe</strong></h2><p class="article-text">
        Una investigaci&oacute;n hist&oacute;rica publicada en <em>Llucmajor. De Pinte en Ample</em> reconstruye sus &uacute;ltimos meses y relata c&oacute;mo durante la noche del 18 al 19 de julio de 1936, cuando comenzaron a llegar las noticias de la sublevaci&oacute;n militar, Comes particip&oacute; activamente en la organizaci&oacute;n de la resistencia republicana en Esporles. Organiz&oacute; guardias en la Casa del Pueblo y en el Ayuntamiento, impuls&oacute; piquetes en diversos puntos del municipio y supervis&oacute; grupos de vigilancia por las calles de la localidad.
    </p><p class="article-text">
        La resistencia, sin embargo, fue breve. El 20 de julio, una vez consumado el triunfo del golpe militar en Mallorca y entregado el Ayuntamiento a la Guardia Civil, Comes comprendi&oacute; que su situaci&oacute;n era extremadamente peligrosa. Junto al sindicalista Miquel Segu&iacute; se refugi&oacute; en la monta&ntilde;a, donde permaneci&oacute; oculto durante cerca de tres meses. Su captura se convirti&oacute; en una obsesi&oacute;n para los falangistas locales. Los dirigentes obreros m&aacute;s visibles figuraban entre los principales objetivos de la represi&oacute;n que se estaba desplegando por toda la isla.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tras el golpe militar en Mallorca, Comes se refugió en la montaña, donde permaneció oculto durante cerca de tres meses. Su captura se convirtió en una obsesión para los falangistas locales</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        A mediados de octubre de 1936, tras meses escondido, Comes se encontraba exhausto. Pero hab&iacute;a otro motivo que lo empujaba a abandonar el refugio: quer&iacute;a volver a ver a su hijo Tomeu, de apenas tres meses, a quien pr&aacute;cticamente no hab&iacute;a podido conocer. El 13 de octubre descendi&oacute; de la monta&ntilde;a acompa&ntilde;ado de otros huidos. Busc&oacute; refugio en casa de un vecino, Pere Bonet, conocido como <em>Palla Llarga</em>. El propietario ya hab&iacute;a sido detenido. Su esposa les dio cobijo, pero una denuncia vecinal acab&oacute; precipit&aacute;ndolo todo.
    </p><p class="article-text">
        Aquella misma ma&ntilde;ana, falangistas y guardias civiles localizaron el escondite y procedieron a la detenci&oacute;n. Los arrestados fueron conducidos primero al cuartel de la Guardia Civil de Esporles. Seg&uacute;n la documentaci&oacute;n conservada, los falangistas exigieron al comandante que les entregara a los detenidos. El oficial se neg&oacute; y orden&oacute; su traslado a Palma, donde quedaron a disposici&oacute;n de la Direcci&oacute;n General de Seguridad.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;&iexcl;Viva Rusia!&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Las horas siguientes estuvieron marcadas por las torturas. Durante los interrogatorios, sus verdugos le arrancaron el tatuaje de Karl Marx a cuchilladas. Tambi&eacute;n intentaron obligarlo a gritar &ldquo;&iexcl;Viva Espa&ntilde;a!&rdquo;, a lo que &eacute;l respond&iacute;a reiteradamente: &ldquo;&iexcl;Viva Rusia!&rdquo;. Al d&iacute;a siguiente, 14 de octubre de 1936, apareci&oacute; muerto.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cementerio de Esporles, donde fueron asesinados algunos represaliados del municipio"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cementerio de Esporles, donde fueron asesinados algunos represaliados del municipio                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Su cad&aacute;ver fue hallado junto al de Miquel Segu&iacute; cerca de las puertas del cementerio de Palma. La autopsia atribuy&oacute; la muerte a diversos impactos de bala. El cuerpo fue identificado por su padre, Josep Comes Arb&oacute;s. Entre sus pertenencias apareci&oacute; un peque&ntilde;o retrato de su vida truncada: en el bolsillo de la americana llevaba el recibo de unas entradas para las pel&iacute;culas <em>Sin rumbo</em> y <em>Justicia del fuego</em>, proyectadas en la Casa del Pueblo el 19 de julio, as&iacute; como un plano de la futura vivienda que proyectaba construir para su familia en la costa des Rafal. D&iacute;as despu&eacute;s, un falangista local lleg&oacute; a jactarse p&uacute;blicamente de las torturas infligidas al dirigente socialista. &ldquo;Qu&eacute; gran gusto he pasado estirando de los cabellos a Largo Caballero&rdquo;, dijo en un caf&eacute; del pueblo.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un enemigo prioritario</strong></h2><p class="article-text">
        La importancia pol&iacute;tica de Josep Comes Ferr&agrave; queda reflejada en la propia documentaci&oacute;n represiva. En un informe, las autoridades franquistas lo describ&iacute;an como &ldquo;uno de los principales dirigentes marxistas de esta localidad&rdquo;. Recordaban su viaje a la Uni&oacute;n Sovi&eacute;tica, sus intervenciones radiof&oacute;nicas desde Mosc&uacute; y las conferencias que imparti&oacute; a su regreso. Tambi&eacute;n destacaban su papel en la organizaci&oacute;n sindical y su influencia entre los trabajadores de Esporles.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n el documento, hab&iacute;a participado activamente en las movilizaciones obreras de los a&ntilde;os republicanos y era considerado &ldquo;el mayor responsable de la propaganda marxista de esta villa&rdquo; y una persona &ldquo;muy peligrosa&rdquo;. Parad&oacute;jicamente, la burocracia franquista dej&oacute; una muestra m&aacute;s del car&aacute;cter arbitrario de la represi&oacute;n: un escrito policial fechado el 22 de diciembre de 1936 afirmaba que Josep Comes hab&iacute;a sido puesto en libertad porque no se hab&iacute;a hallado ning&uacute;n cargo contra &eacute;l. Para entonces llevaba m&aacute;s de dos meses muerto. El 22 de septiembre de 1937, las autoridades militares emitieron un requerimiento para que compareciera ante el juzgado en un plazo de cinco d&iacute;as, bajo amenaza de ser declarado rebelde. El destinatario de aquella citaci&oacute;n hab&iacute;a sido ejecutado hac&iacute;a casi un a&ntilde;o.
    </p><p class="article-text">
        Noventa a&ntilde;os despu&eacute;s de su asesinato, el sobrenombre con el que era conocido contin&uacute;a resonando en la memoria de Esporles. La figura de Josep Comes Ferr&agrave; permanece ligada a aquella generaci&oacute;n de trabajadores que se organizaron para conquistar derechos y defender sus ideales pol&iacute;ticos, y que acabaron convirti&eacute;ndose en objetivo de la represi&oacute;n desatada tras el golpe militar de 1936. Su historia, como la de tantos otros militantes perseguidos y asesinados, forma parte de una memoria colectiva que todav&iacute;a trata de recuperar sus nombres, reconstruir sus trayectorias y devolverles el lugar que les fue arrebatado.
    </p><p class="article-text">
        En julio del a&ntilde;o pasado, el Ayuntamiento de Esporles aprob&oacute; la primera ordenanza municipal de memoria democr&aacute;tica del Estado, en respuesta a la<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-certifican-fulminacion-ley-balear-memoria-cierran-puerta-reparacion-victimas-franquismo_1_12978203.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-certifican-fulminacion-ley-balear-memoria-cierran-puerta-reparacion-victimas-franquismo_1_12978203.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>derogaci&oacute;n de la ley auton&oacute;mica por parte de PP y Vox</strong></a>. La norma local establece un marco normativo propio para reconocer, reparar y preservar la memoria de las v&iacute;ctimas de la represi&oacute;n franquista.&nbsp;El Grupo de Memoria Democr&aacute;tica de Esporles &mdash;constituida como delegaci&oacute;n local de la asociaci&oacute;n Mem&ograve;ria de Mallorca&mdash; eleva a cerca de 300 las mujeres y hombres que fueron represaliados en el municipio &ldquo;por tener unas ideas diferentes de quienes se sublevaron contra la Segunda Rep&uacute;blica&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/historia-silenciada-josep-comes-obrero-llevaba-tatuado-marx-alzo-voz-urss_1_13314836.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 17 Oct 2026 20:11:46 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e54cbf7a-c6e5-4e22-bfc3-815dd45cb28a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x601y308.jpg" length="674328" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e54cbf7a-c6e5-4e22-bfc3-815dd45cb28a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x601y308.jpg" type="image/jpeg" fileSize="674328" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La historia silenciada de Josep Comes, el obrero que llevaba tatuado a Marx y alzó la voz desde la URSS]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e54cbf7a-c6e5-4e22-bfc3-815dd45cb28a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x601y308.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Víctimas del franquismo,Crímenes del franquismo,Franquismo,Guerra Civil Española,Segunda República,Represión franquista,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Aurora Picornell i altres 224 víctimes de la guerra civil i el franquisme reben sepultura després de dècades de silenci]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/aurora-picornell-i-altres-224-victimes-franquisme-reben-sepultura-despres-decades-silenci_1_13545255.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4190fa19-c593-4c9d-aba0-e38c4d2b191e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Aurora Picornell i altres 224 víctimes de la guerra civil i el franquisme reben sepultura després de dècades de silenci"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'acte, organitzat pel Govern, ha posat rostre a un deute històric que continua obert enmig de la polèmica per la derogació de la llei de memòria democràtica i les crítiques de les associacions memorialistes</p><p class="subtitle">Guillem va conèixer el seu avi després de ser exhumat d'una fossa franquista: “No ho vaig poder evitar. Vaig anar cap a ell, el vaig abraçar i li vaig fer un petó”</p></div><p class="article-text">
        El silenci del cementiri de Son Valent&iacute; s'ha omplert aquest dilluns de noms, abs&egrave;ncies i mem&ograve;ria. Un total de 225 v&iacute;ctimes de la Guerra Civil i la repressi&oacute; franquista -onze d'elles identificades, les altres 214, no- han rebut sepultura al cementiri palmes&agrave;, on les seves restes, recuperades de fosses comunes despr&eacute;s de d&egrave;cades d'oblit, descansen ja al nou Columbari de la Dignitat. L'acte, organitzat pel Govern, ha posat rostre a un deute hist&ograve;ric que continua obert a Balears enmig de la pol&egrave;mica per la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">derogaci&oacute; de la llei de mem&ograve;ria democr&agrave;tica </a>i les cr&iacute;tiques de les associacions: Mem&ograve;ria de Mallorca denuncia que l'Executiu del PP no ha donat marge de decisi&oacute; algun a l'entitat ni a les fam&iacute;lies de les v&iacute;ctimes en l'organitzaci&oacute; de l'esdeveniment i recrimina la forma en qu&egrave; <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/entidades-memorialistas-temen-memoriales-pp-recuperen-relato-franquista-balears_1_13485393.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">els populars estan gestionant les pol&iacute;tiques de mem&ograve;ria</a>.
    </p><p class="article-text">
        L'acte, en el qual no ha estat present la presidenta del Govern, Marga Prohens, ha estat marcat per l'emoci&oacute; de les fam&iacute;lies que han pogut recuperar les restes dels seus &eacute;ssers estimats, per&ograve; tamb&eacute; per la reivindicaci&oacute; d'aquells que fa anys que reclamen veritat, just&iacute;cia i reparaci&oacute;. Despr&eacute;s de d&egrave;cades d'espera, moltes de les v&iacute;ctimes han comptat per fi amb un lloc on reposar i ser recordades. 
    </p><p class="article-text">
        La cerim&ograve;nia ha reunit representants institucionals i ha posat el focus en el treball de recuperaci&oacute; i identificaci&oacute; de les v&iacute;ctimes, una tasca que durant anys va recaure en mans de les associacions i de les pr&ograve;pies fam&iacute;lies. Les v&iacute;ctimes han estat dipositades en caixes de fusta individualitzades, amb les seves respectives plaques identificatives, en un espai que aspira a convertir-se en un lloc de mem&ograve;ria i de trobada per als seus familiars. 
    </p><p class="article-text">
        Entre els noms que s'han recordat durant l'acte figuren els d'Aurora Picornell, s&iacute;mbol de la repressi&oacute; franquista a Mallorca; el seu pare, Gabriel Picornell Femen&iacute;as, i el seu germ&agrave; Gabriel Picornell Serra. Tamb&eacute; s'han esmentat Francesca Llull i la seva filla Francesca Salas Llull, Maci&agrave; Salv&agrave; Coll i Jos&eacute; Luis San Toribio del Castillo. Bartomeu Cabanellas, una altra de les persones identificades, roman provisionalment al columbari a l'espera que la seva fam&iacute;lia decideixi la seva destinaci&oacute; definitiva.
    </p><p class="article-text">
        Durant l'acte, la presidenta de Mem&ograve;ria de Mallorca, Maria Ant&ograve;nia Oliver, ha denunciat que les fam&iacute;lies, l'associaci&oacute; i la resta de membres de la Comissi&oacute; T&egrave;cnica de Persones Desaparegudes i Fosses no han pogut participar com haurien volgut en l'elaboraci&oacute; i organitzaci&oacute; de la cerim&ograve;nia. &ldquo;Com a familiar de dues d'aquestes v&iacute;ctimes, i sense voler llevar protagonisme a aquest moment, permeteu-me que digui que no han pogut participar com haurien volgut en l'elaboraci&oacute; i organitzaci&oacute; d'aquest acte&rdquo;, ha subratllat durant la seva intervenci&oacute;. La representant memorialista ha lamentat que les fam&iacute;lies no hagin tingut el paper que els correspon en un proc&eacute;s que, ha defensat, ha de situar-les al centre.
    </p><p class="article-text">
        Oliver ha insistit que la inauguraci&oacute; no pot entendre's com l'obertura d'un espai qualsevol, sin&oacute; com la restituci&oacute; d'un dret que les v&iacute;ctimes del franquisme no han tingut fins fa poc i que moltes encara esperen: el de recuperar les seves restes i disposar d'un espai p&uacute;blic que preservi la seva mem&ograve;ria.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Les exhumacions no acaben quan es troben les v&iacute;ctimes. Abans i despr&eacute;s hi ha un llarg proc&eacute;s en el qual els familiars no han de ser uns actors m&eacute;s, sin&oacute; la seva ra&oacute; de ser&rdquo;, ha assenyalat. La presidenta de Mem&ograve;ria de Mallorca ha recordat que l'associaci&oacute; i les fam&iacute;lies han recorregut un llarg cam&iacute;, en ocasions en soledat, per localitzar els desapareguts i aconseguir que les seves restes siguin recuperades. La dirigent memorialista ha reivindicat aix&iacute; mateix la dignitat de les v&iacute;ctimes davant les cal&uacute;mnies i els insults que, ha denunciat, han sofert fins i tot despr&eacute;s de mortes. &ldquo;Van intentar arrabassar-los fins i tot la dignitat, per&ograve; no ho han aconseguit&rdquo;, ha afirmat. Oliver ha definit el columbari com la tornada a casa de les persones desaparegudes i ha dedicat unes paraules a qui encara no t&eacute; una tomba i a les fam&iacute;lies que continuen esperant respostes.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un espai per a les dones assassinades pel franquisme</strong></h2><p class="article-text">
        Per la seva banda, l'arque&ograve;leg Cesc Busquets, director de les excavacions dels plans de fosses del Govern i representant dels equips t&egrave;cnics d'Aranzadi i Amics, ha reservat un missatge a les dones assassinades pels feixistes i que des d'aquest dilluns reposen al columbari, com les conegudes com a Roges del Molinar, entre les quals es troben Aurora Picornell i Belarmina Gonz&aacute;lez. Tamb&eacute; hi reposen les restes de Francesca Llull i la seva filla, aix&iacute; com tres de les cinc milicianes infermeres assassinades a Manacor el 5 de setembre de 1936. 
    </p><p class="article-text">
        Busquets ha explicat que les restes procedeixen de diferents intervencions realitzades a Mallorca, principalment de les grans exhumacions de Porreres i Son Coletes, per&ograve; tamb&eacute; d'actuacions en cementiris de Marratx&iacute;, Calvi&agrave;, Llucmajor, Inca i Selva, aix&iacute; com del pou de s'&Agrave;guila i de llocs vinculats a la batalla de Mallorca d'agost i setembre de 1936. A Porreres es van recuperar almenys 114 v&iacute;ctimes i a Son Coletes, on es va intervenir entre 2018 i 2023, almenys 129. Busquets ha subratllat que Son Coletes, a Manacor, ha estat un dels principals escenaris de la repressi&oacute; contra les dones a Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        L'arque&ograve;leg ha recordat que els plans de fosses han perm&egrave;s exhumar 273 v&iacute;ctimes a Mallorca, de les aproximadament 850 de les quals es t&eacute; const&agrave;ncia que van ser assassinades o van morir durant la Guerra Civil i la repressi&oacute; feixista. De les 225 persones que reposen ara al columbari, nom&eacute;s 11 han pogut ser identificades, per la qual cosa en queden 214 pendents d'identificaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        El director de les excavacions ha advertit que el pas del temps dificulta cada vegada m&eacute;s les identificacions, a causa de la p&egrave;rdua de familiars de primera generaci&oacute; que puguin aportar mostres d'ADN i a les dificultats que presenta la conservaci&oacute; del material gen&egrave;tic en les restes &ograve;ssies. Malgrat aix&ograve;, ha assegurat que els equips continuen treballant amb noves mostres, t&egrave;cniques i col&middot;laboracions per augmentar el nombre de persones identificades. &ldquo;Sabem que anem tard i que el proc&eacute;s est&agrave; tardant molt, massa&rdquo;, ha reconegut Busquets, que ha agra&iuml;t a les fam&iacute;lies la seva confian&ccedil;a i paci&egrave;ncia i ha expressat el seu comprom&iacute;s de continuar treballant per posar nom a les persones desaparegudes.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Recuperar unes restes &eacute;s recuperar una persona&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        En darrer lloc ha intervingut la consellera de Presid&egrave;ncia, Ant&ograve;nia Maria Estarellas, durant el discurs de la qual diversos membres del col&middot;lectiu Aurora s'han girat en senyal de protesta per les pol&iacute;tiques de mem&ograve;ria del Govern. Estarellas ha assenyalat que la recuperaci&oacute; de les restes suposa molt m&eacute;s que una intervenci&oacute; arqueol&ograve;gica. &ldquo;Recuperar unes restes &eacute;s recuperar una persona, un nom, una hist&ograve;ria i, sobretot, poder donar una resposta a una fam&iacute;lia&rdquo;, ha afirmat. La consellera ha subratllat que els columbaris &eacute;s &ldquo;un lloc per a les v&iacute;ctimes, per a les persones que van perdre la vida assassinades durant la Guerra Civil i la repressi&oacute; franquista, i tamb&eacute; per a les seves fam&iacute;lies&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Entre els noms que avui hem escoltat hi ha els de la fam&iacute;lia Picornell, que recorden d'una manera especialment dura les conseq&uuml;&egrave;ncies que pot arribar a tenir una guerra i la seva repressi&oacute;&rdquo;, ha assenyalat. La titular de Presid&egrave;ncia ha convidat a no pensar &uacute;nicament en cada v&iacute;ctima individual, sin&oacute; tamb&eacute; en el buit que va deixar i en tot el que la viol&egrave;ncia i la repressi&oacute; posterior van arrabassar a les seves fam&iacute;lies. La refer&egrave;ncia expressa a les v&iacute;ctimes de la repressi&oacute; franquista ha estat un dels elements significatius del discurs d'Estarellas, la qual ha defensat que el nou espai representa una forma de reparaci&oacute; despr&eacute;s de d&egrave;cades de desaparicions i silenci. &ldquo;No saber qu&egrave; ha passat amb una persona, i m&eacute;s amb una persona a qui estimem, &eacute;s una de les formes m&eacute;s dures de sofriment&rdquo;, ha assenyalat.
    </p><p class="article-text">
        La titular de Presid&egrave;ncia ha recordat que algunes fam&iacute;lies han rebut, despr&eacute;s de molts anys, la trucada que els ha perm&egrave;s con&egrave;ixer finalment el parador dels seus &eacute;ssers estimats. &ldquo;&Eacute;s una alegria dif&iacute;cil d'explicar, perqu&egrave; &eacute;s l'alegria de saber finalment on &eacute;s aquesta persona estimada. Per&ograve; tamb&eacute; &eacute;s el dolor de recordar, una vegada m&eacute;s, que va ser assassinada i que durant d&egrave;cades va romandre en una fossa. &Eacute;s una alegria fosca, per&ograve; &eacute;s una resposta&rdquo;, ha afirmat. &ldquo;Despr&eacute;s de tants anys, tenir una resposta tamb&eacute; &eacute;s una forma de reparaci&oacute;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Durant la seva intervenci&oacute;, ha agra&iuml;t, aix&iacute; mateix, la feina de la Comissi&oacute; T&egrave;cnica de Desapareguts i Fosses, els equips d'exhumaci&oacute; i identificaci&oacute; i els serveis de mem&ograve;ria democr&agrave;tica, aix&iacute; com la dels treballadors de la Funer&agrave;ria Municipal que han traslladat les restes fins a la seva ubicaci&oacute; definitiva. 
    </p><p class="article-text">
        La consellera ha reconegut el paper de Mem&ograve;ria de Mallorca, a la qual ha definit com una entitat pionera a les illes en la reivindicaci&oacute; de la recuperaci&oacute; de les v&iacute;ctimes, la identificaci&oacute; dels seus familiars i l'acompanyament a les fam&iacute;lies. &ldquo;No sempre hem coincidit, no sempre hem vist les coses de la mateixa manera, per&ograve; crec que avui s&iacute; que hi ha una cosa que tots compartim: que les fam&iacute;lies mereixen respostes i que totes les persones que van morir i van ser enterrades en fosses ocultes han de poder descansar amb dignitat&rdquo;, ha afirmat.
    </p><p class="article-text">
        Estarellas ha recordat que el columbari se suma a altres espais de mem&ograve;ria ja existents a Son Valent&iacute;, com el Mur de la Mem&ograve;ria i l'Arbre de la Mem&ograve;ria, amb l'objectiu com&uacute; d'evitar que les v&iacute;ctimes siguin oblidades. Tamb&eacute; ha recordat que el projecte ha requerit anys de feina, obres, modificacions i tr&agrave;mits, i ha reivindicat que el Govern ha mantingut el seu comprom&iacute;s de fer-ho realitat. &ldquo;Una guerra mai no &eacute;s una vict&ograve;ria&rdquo;, ha assenyalat la consellera, que ha advertit que les guerres deixen fam&iacute;lies trencades, ve&iuml;nats enfrontats i vides perdudes. &ldquo;Precisament per aix&ograve; tenim l'obligaci&oacute; de recordar-ho i aprendre'n, i transmetre a les generacions que v&eacute;nen que la viol&egrave;ncia, l'odi i l'enfrontament mai no poden ser el cam&iacute;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La cerim&ograve;nia ha concl&ograve;s amb una crida a mantenir la feina d'identificaci&oacute; de les restes i a continuar donant respostes a les fam&iacute;lies. Estarellas ha assegurat que el Govern continuar&agrave; posant a disposici&oacute; dels familiars un servei d'atenci&oacute; psicol&ograve;gica, conscient del dolor que pot reobrir el proc&eacute;s de recuperaci&oacute; i identificaci&oacute;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un &ldquo;Visca la Rep&uacute;blica!&rdquo; en descobrir la placa</strong></h2><p class="article-text">
        A la placa del columbari, descoberta per Estarellas i Oliver mentre aquesta cridava &ldquo;Visca la Rep&uacute;blica!&rdquo;, ha quedat gravat el comprom&iacute;s que l'espai sigui un llegat de mem&ograve;ria, veritat, just&iacute;cia, reparaci&oacute; i dignitat per a les generacions presents i futures. Un lloc al qual les fam&iacute;lies puguin acudir, deixar una flor i pronunciar el nom d'aquells que durant d&egrave;cades van romandre desapareguts.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Que sigui un lloc de pau, un lloc de mem&ograve;ria, un lloc de dignitat i, sobretot, un lloc on aquestes persones deixin de ser desaparegudes, on les seves fam&iacute;lies puguin venir a buscar-les i on, despr&eacute;s de tants anys, puguem dir: aqu&iacute; descansen&rdquo;, ha concl&ograve;s Estarellas.
    </p><p class="article-text">
        L'acte arribava precedit de les cr&iacute;tiques de Mem&ograve;ria de Mallorca pel fet que el Govern no hagi comptat amb els que fa anys que treballen en la recuperaci&oacute; de les restes i acompanyant a les fam&iacute;lies, que han quedat al marge de l'organitzaci&oacute; de l'acte: l'entitat assegura que va tenir coneixement de la seva celebraci&oacute; a trav&eacute;s de tercers i que, despr&eacute;s de sol&middot;licitar informaci&oacute; i una reuni&oacute; amb la Conselleria de Presid&egrave;ncia -competent en la mat&egrave;ria-, va rebre la invitaci&oacute; quan els preparatius ja estaven en marxa.
    </p><p class="article-text">
        No nom&eacute;s aix&ograve;. La invitaci&oacute; a l'acte de Son Valent&iacute; no inclo&iuml;a les paraules &ldquo;v&iacute;ctimes&rdquo; ni &ldquo;homenatge&rdquo;, a difer&egrave;ncia de la comunicaci&oacute; emprada pel Govern per a l'acte celebrat el passat mes de juliol a Palma <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-honra-victimas-bombardeos-republicanos-mallorca-derogar-vox-ley-memoria-democratica_1_13410454.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en record dels civils morts en els bombardejos republicans</a>, en mem&ograve;ria dels quals va ser instal&middot;lada una l&agrave;pida commemorativa. Aquella cerim&ograve;nia, encap&ccedil;alada per Prohens, va incloure la inauguraci&oacute; de l'anomenat Mur de la Dignitat, un memorial amb 73 perforacions, una per cada una de les v&iacute;ctimes mortals documentades a la capital balear, i els noms i edats dels morts. 
    </p><p class="article-text">
        La presidenta de Mem&ograve;ria de Mallorca no q&uuml;estiona el dret de les v&iacute;ctimes dels bombardejos a rebre reconeixement institucional, per&ograve; considera que els actes organitzats pel Govern evidencien un tracte desigual entre les diferents v&iacute;ctimes del conflicte b&egrave;l&middot;lic, tenint en compte, a m&eacute;s, que les persones les restes de les quals s'han recuperat de les fosses de Mallorca van ser, en molts casos, persones assassinades per la repressi&oacute; desencadenada despr&eacute;s del cop militar de juliol de 1936 i durant la dictadura franquista i els seus familiars fa d&egrave;cades que reclamen veritat, just&iacute;cia i reparaci&oacute;. 
    </p><p class="article-text">
        L'acte de Son Valent&iacute; s'emmarca, a m&eacute;s, en l'enfrontament pol&iacute;tic obert a les Balears per la derogaci&oacute; de la Llei de Mem&ograve;ria i Reconeixement Democr&agrave;tics de 2018. La supressi&oacute; de la norma, no obstant aix&ograve;, es troba suspesa cautelarment pel Tribunal Constitucional despr&eacute;s que el Govern central recorregu&eacute;s la seva eliminaci&oacute;, deixant-la cautelarment en vigor mentre el tribunal resol la impugnaci&oacute;. La situaci&oacute; jur&iacute;dica afegeix un element d'incertesa a les pol&iacute;tiques de mem&ograve;ria a les illes en un moment en qu&egrave; el Govern mant&eacute; actuacions d'exhumaci&oacute; i organitza homenatges a v&iacute;ctimes de la contesa. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/aurora-picornell-i-altres-224-victimes-franquisme-reben-sepultura-despres-decades-silenci_1_13545255.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 28 Sep 2026 19:12:33 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4190fa19-c593-4c9d-aba0-e38c4d2b191e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="331604" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4190fa19-c593-4c9d-aba0-e38c4d2b191e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="331604" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Aurora Picornell i altres 224 víctimes de la guerra civil i el franquisme reben sepultura després de dècades de silenci]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4190fa19-c593-4c9d-aba0-e38c4d2b191e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Homenajes,Víctimas del franquismo,Guerra Civil Española,Represión franquista,Fosas del franquismo,Crímenes del franquismo,Dictadura franquista,Franquismo,PP - Partido Popular,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA['La Pasionaria' de Mallorca y otras 224 víctimas de la guerra civil y el franquismo reciben sepultura tras décadas de silencio]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pasionaria-mallorca-224-victimas-franquismo-reciben-sepultura-decadas-silencio_1_13544135.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4190fa19-c593-4c9d-aba0-e38c4d2b191e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&#039;La Pasionaria&#039; de Mallorca y otras 224 víctimas de la guerra civil y el franquismo reciben sepultura tras décadas de silencio"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El acto, organizado por el Govern balear, ha puesto rostro a una deuda histórica que continúa abierta en medio de la polémica por la derogación de la ley de memoria democrática y las críticas de las asociaciones memorialistas</p><p class="subtitle">Guillem conoció a su abuelo tras ser exhumado de una fosa franquista: “No lo pude evitar. Fui hacia él, lo abracé y le di un beso”
</p></div><p class="article-text">
        El silencio del cementerio de Son Valent&iacute; se ha llenado este lunes de nombres, ausencias y memoria. Un total de 225 v&iacute;ctimas de la Guerra Civil y la represi&oacute;n franquista -once de ellas identificadas, las otras 214, no- han recibido sepultura en el camposanto palmesano, donde sus restos, recuperados de fosas comunes tras d&eacute;cadas de olvido, descansan ya en el nuevo Columbari de la Dignitat. El acto, organizado por el Govern balear, ha puesto rostro a una deuda hist&oacute;rica que contin&uacute;a abierta en Balears en medio de la pol&eacute;mica por la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">derogaci&oacute;n de la ley de memoria democr&aacute;tica </a>y las cr&iacute;ticas de las asociaciones: Mem&ograve;ria de Mallorca denuncia que el Ejecutivo del PP no ha dado margen de decisi&oacute;n alguno a la entidad ni a las familias de las v&iacute;ctimas en la organizaci&oacute;n del evento y recrimina la forma en que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/entidades-memorialistas-temen-memoriales-pp-recuperen-relato-franquista-balears_1_13485393.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">los populares est&aacute;n gestionando las pol&iacute;ticas de memoria</a>.
    </p><p class="article-text">
        El acto, en el que no ha estado presente la presidenta del Govern, Marga Prohens, ha estado marcada por la emoci&oacute;n de las familias que han podido recuperar los restos de sus seres queridos, pero tambi&eacute;n por la reivindicaci&oacute;n de quienes llevan a&ntilde;os reclamando verdad, justicia y reparaci&oacute;n. Despu&eacute;s de d&eacute;cadas de espera, muchas de las v&iacute;ctimas han contado por fin con un lugar donde reposar y ser recordadas. 
    </p><p class="article-text">
        La ceremonia ha reunido a representantes institucionales y ha puesto el foco en el trabajo de recuperaci&oacute;n e identificaci&oacute;n de las v&iacute;ctimas, una tarea que durante a&ntilde;os recay&oacute; en manos de las asociaciones y de las propias familias. Las v&iacute;ctimas han sido depositadas en cajas de madera individualizadas, con sus respectivas placas identificativas, en un espacio que aspira a convertirse en un lugar de memoria y de encuentro para sus familiares. 
    </p><p class="article-text">
        Entre los nombres que se han recordado durante el acto figuran los de Aurora Picornell, s&iacute;mbolo de la represi&oacute;n franquista en Mallorca; su padre, Gabriel Picornell Femen&iacute;as, y su hermano Gabriel Picornell Serra. Tambi&eacute;n se han mencionado a Francesca Llull y su hija Francesca Salas Llull, Maci&agrave; Salv&agrave; Coll y Jos&eacute; Luis San Toribio del Castillo. Bartomeu Cabanellas, otra de las personas identificadas, permanece provisionalmente en el columbario a la espera de que su familia decida su destino definitivo.
    </p><p class="article-text">
        Durante el acto, la presidenta de Mem&ograve;ria de Mallorca, Maria Ant&ograve;nia Oliver, ha denunciado que las familias, la asociaci&oacute;n y el resto de miembros de la Comisi&oacute;n T&eacute;cnica de Personas Desaparecidas y Fosas no han podido participar como hubieran querido en la elaboraci&oacute;n y organizaci&oacute;n de la ceremonia. &ldquo;Como familiar de dos de estas v&iacute;ctimas, y sin querer quitar protagonismo a este momento, permitidme que diga que no han podido participar como hubieran querido en la elaboraci&oacute;n y organizaci&oacute;n de este acto&rdquo;, ha subrayado durante su intervenci&oacute;n. La representante memorialista ha lamentado que las familias no hayan tenido el papel que les corresponde en un proceso que, ha defendido, debe situarlas en el centro.
    </p><p class="article-text">
        Oliver ha insistido en que la inauguraci&oacute;n no puede entenderse como la apertura de un espacio cualquiera, sino como la restituci&oacute;n de un derecho que las v&iacute;ctimas del franquismo no han tenido hasta hace poco y que muchas todav&iacute;a esperan: el de recuperar sus restos y disponer de un espacio p&uacute;blico que preserve su memoria.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Las exhumaciones no acaban cuando se encuentran las v&iacute;ctimas. Antes y despu&eacute;s hay un largo proceso en el que los familiares no son unos actores m&aacute;s, sino su raz&oacute;n de ser&rdquo;, ha se&ntilde;alado. La presidenta de Mem&ograve;ria de Mallorca ha recordado que la asociaci&oacute;n y las familias han recorrido un largo camino, en ocasiones en soledad, para localizar a los desaparecidos y conseguir que sus restos sean recuperados. La dirigente memorialista ha reivindicado asimismo la dignidad de las v&iacute;ctimas frente a las calumnias y los insultos que, ha denunciado, han sufrido incluso despu&eacute;s de muertas. &ldquo;Intentaron arrebatarles hasta la dignidad, pero no lo han conseguido&rdquo;, ha afirmado. Oliver ha definido el columbario como el regreso a casa de las personas desaparecidas y ha dedicado unas palabras a quienes todav&iacute;a no tienen una tumba y a las familias que contin&uacute;an esperando respuestas.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un espacio para las mujeres asesinadas por el franquismo</strong></h2><p class="article-text">
        Por su parte, el arque&oacute;logo Cesc Busquets, director de las excavaciones de los planes de fosas del Govern y representante de los equipos t&eacute;cnicos de Aranzadi y Amics, ha reservado un mensaje a las mujeres asesinadas por los fascistas y que desde este lunes reposan en el columbario, como las conocidas como Roges del Molinar, entre las que se encuentran Aurora Picornell y Belarmina Gonz&aacute;lez. Tambi&eacute;n reposan los restos de Francesca Llull y su hija, as&iacute; como los de tres de las cinco milicianas enfermeras asesinadas en Manacor el 5 de septiembre de 1936. 
    </p><p class="article-text">
        Busquets ha explicado que los restos proceden de distintas intervenciones realizadas en Mallorca, principalmente de las grandes exhumaciones de Porreres y Son Coletes, pero tambi&eacute;n de actuaciones en cementerios de Marratx&iacute;, Calvi&agrave;, Llucmajor, Inca y Selva, as&iacute; como del pozo de s'&Agrave;guila y de lugares vinculados a la batalla de Mallorca de agosto y septiembre de 1936. En Porreres se recuperaron al menos 114 v&iacute;ctimas y en Son Coletes, donde se intervino entre 2018 y 2023, al menos 129.  Busquets ha subrayado que Son Coletes, en Manacor, ha sido uno de los principales escenarios de la represi&oacute;n contra las mujeres en Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        El arque&oacute;logo ha recordado que los planes de fosas han permitido exhumar 273 v&iacute;ctimas en Mallorca, de las aproximadamente 850 de las que se tiene constancia que fueron asesinadas o murieron durante la Guerra Civil y la represi&oacute;n fascista. De las 225 personas que reposan ahora en el columbario, solo 11 han podido ser identificadas, por lo que quedan 214 pendientes de identificaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        El director de las excavaciones ha advertido de que el paso del tiempo dificulta cada vez m&aacute;s las identificaciones, debido a la p&eacute;rdida de familiares de primera generaci&oacute;n que puedan aportar muestras de ADN y a las dificultades que presenta la conservaci&oacute;n del material gen&eacute;tico en los restos &oacute;seos. Pese a ello, ha asegurado que los equipos siguen trabajando con nuevas muestras, t&eacute;cnicas y colaboraciones para aumentar el n&uacute;mero de personas identificadas. &ldquo;Sabemos que vamos tarde y que el proceso est&aacute; tardando mucho, demasiado&rdquo;, ha reconocido Busquets, que ha agradecido a las familias su confianza y paciencia y ha expresado su compromiso de seguir trabajando para poner nombre a las personas desaparecidas.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Recuperar unos restos es recuperar a una persona, un nombre, una historia&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        En &uacute;ltimo lugar ha intervenido la consellera de Presid&egrave;ncia, Ant&ograve;nia Maria Estarellas, durante cuyo discurso varios miembros del colectivo Aurora se han dado la vuelta en se&ntilde;al de protesta por las pol&iacute;ticas de memoria del Govern. Estarellas ha se&ntilde;alado que la recuperaci&oacute;n de los restos supone mucho m&aacute;s que una intervenci&oacute;n arqueol&oacute;gica. &ldquo;Recuperar unos restos es recuperar a una persona, un nombre, una historia y, sobre todo, poder dar una respuesta a una familia&rdquo;, ha afirmado. La consellera ha subrayado que el columbario es &ldquo;un lugar para las personas que fueron asesinadas durante la Guerra Civil y la represi&oacute;n franquista, y tambi&eacute;n para sus familias&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La referencia expresa a las v&iacute;ctimas de la represi&oacute;n franquista ha sido uno de los elementos significativos del discurso de Estarellas, quien ha defendido que el nuevo espacio representa una forma de reparaci&oacute;n tras d&eacute;cadas de desapariciones y silencio. &ldquo;No saber qu&eacute; ha pasado con una persona, y m&aacute;s con una persona a la que queremos, es una de las formas m&aacute;s duras de sufrimiento&rdquo;, ha se&ntilde;alado, manifestando que &ldquo;entre los nombres que hoy hemos escuchado est&aacute;n los de la familia Picornell, que recuerda de una manera especialmente dura las consecuencias que puede llegar a tener una guerra y su represi&oacute;n&rdquo;. &ldquo;Es dif&iacute;cil imaginar el dolor que puede suponer que una familia entera sea golpeada de esta manera&rdquo;, ha a&ntilde;adido. 
    </p><p class="article-text">
        La titular de Presidencia ha invitado a no pensar &uacute;nicamente en cada v&iacute;ctima individual, sino tambi&eacute;n en el vac&iacute;o que dej&oacute; y en todo lo que la violencia y la represi&oacute;n posterior arrebataron a sus familias. Asimismo, ha puesto &eacute;nfasis en el hecho de que algunas familias hayan recibido, despu&eacute;s de muchos a&ntilde;os, la llamada que les ha permitido conocer finalmente el paradero de sus seres queridos. &ldquo;Es una alegr&iacute;a dif&iacute;cil de explicar, porque es la alegr&iacute;a de saber finalmente d&oacute;nde est&aacute; esa persona querida. Pero tambi&eacute;n es el dolor de recordar, una vez m&aacute;s, que fue asesinada y que durante d&eacute;cadas permaneci&oacute; en una fosa. Es una alegr&iacute;a oscura, pero es una respuesta&rdquo;, ha afirmado: &ldquo;Despu&eacute;s de tantos a&ntilde;os, tener una respuesta tambi&eacute;n es una forma de reparaci&oacute;n&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Durante su intervenci&oacute;n, ha agradecido, asimismo, el trabajo de la Comisi&oacute;n T&eacute;cnica de Desaparecidos y Fosas, los equipos de exhumaci&oacute;n e identificaci&oacute;n y los servicios de memoria democr&aacute;tica, as&iacute; como el de los trabajadores de la Funeraria Municipal que han trasladado los restos hasta su ubicaci&oacute;n definitiva. 
    </p><p class="article-text">
        La consellera ha reconocido el papel de Mem&ograve;ria de Mallorca, a la que ha definido como una entidad pionera en las islas en la reivindicaci&oacute;n de la recuperaci&oacute;n de las v&iacute;ctimas, la identificaci&oacute;n de sus familiares y el acompa&ntilde;amiento a las familias. &ldquo;No siempre hemos coincidido, no siempre hemos visto las cosas de la misma manera, pero creo que hoy s&iacute; hay algo que todos compartimos: que las familias merecen respuestas y que todas las personas que murieron y fueron enterradas en fosas ocultas deben poder descansar con dignidad&rdquo;, ha afirmado.
    </p><p class="article-text">
        Estarellas ha recordado que el columbario se suma a otros espacios de memoria ya existentes en Son Valent&iacute;, como el Muro de la Memoria y el &Aacute;rbol de la Memoria, con el objetivo com&uacute;n de evitar que las v&iacute;ctimas sean olvidadas. Tambi&eacute;n ha recordado que el proyecto ha requerido a&ntilde;os de trabajo, obras, modificaciones y tr&aacute;mites, y ha reivindicado que el Govern ha mantenido su compromiso de hacerlo realidad. &ldquo;Una guerra nunca es una victoria&rdquo;, ha se&ntilde;alado la consellera, que ha advertido de que las guerras dejan familias rotas, vecindarios enfrentados y vidas perdidas. &ldquo;Precisamente por eso tenemos la obligaci&oacute;n de recordarlo y aprender de ello, y transmitir a las generaciones que vienen que la violencia, el odio y el enfrentamiento nunca pueden ser el camino&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La ceremonia ha concluido con un llamamiento a mantener el trabajo de identificaci&oacute;n de los restos y a seguir dando respuestas a las familias. Estarellas ha asegurado que el Govern continuar&aacute; poniendo a disposici&oacute;n de los familiares un servicio de atenci&oacute;n psicol&oacute;gica, consciente del dolor que puede reabrir el proceso de recuperaci&oacute;n e identificaci&oacute;n.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un &ldquo;&iexcl;Viva la Rep&uacute;blica!&rdquo; al descubrir la placa</strong></h2><p class="article-text">
        En la placa del columbario, descubierta por Estarellas y Oliver mientras &eacute;sta gritaba &ldquo;&iexcl;Viva la Rep&uacute;blica!&rdquo;, ha quedado grabado el compromiso de que el espacio sea un legado de memoria, verdad, justicia, reparaci&oacute;n y dignidad para las generaciones presentes y futuras. Un lugar al que las familias puedan acudir, dejar una flor y pronunciar el nombre de quienes durante d&eacute;cadas permanecieron desaparecidos.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Que sea un lugar de paz, un lugar de memoria, un lugar de dignidad y, sobre todo, un lugar donde estas personas dejen de ser desaparecidas, donde sus familias puedan venir a buscarlas y donde, despu&eacute;s de tantos a&ntilde;os, podamos decir: aqu&iacute; descansan&rdquo;, ha concluido Estarellas.
    </p><p class="article-text">
        El acto llegaba precedido de las cr&iacute;ticas de Mem&ograve;ria de Mallorca por el hecho de que el Govern no haya contado con quienes llevan a&ntilde;os trabajando en la recuperaci&oacute;n de los restos y acompa&ntilde;ando a las familias, que han quedado al margen de la organizaci&oacute;n del acto: la entidad asegura que tuvo conocimiento de su celebraci&oacute;n a trav&eacute;s de terceros y que, tras solicitar informaci&oacute;n y una reuni&oacute;n con la Conselleria de Presidencia -competente en la materia-, recibi&oacute; la invitaci&oacute;n cuando los preparativos ya estaban en marcha.
    </p><p class="article-text">
        No solo eso. La invitaci&oacute;n al acto de Son Valent&iacute; no inclu&iacute;a las palabras &ldquo;v&iacute;ctimas&rdquo; ni &ldquo;homenaje&rdquo;, a diferencia de la comunicaci&oacute;n empleada por el Govern para el acto celebrado el pasado mes de julio en Palma <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-honra-victimas-bombardeos-republicanos-mallorca-derogar-vox-ley-memoria-democratica_1_13410454.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en recuerdo de los civiles muertos en los bombardeos republicanos</a>, en cuya memoria fue instalada una l&aacute;pida conmemorativa. Aquella ceremonia, encabezada por Prohens, incluy&oacute; la inauguraci&oacute;n del llamado Muro de la Dignidad, un memorial con 73 perforaciones, una por cada una de las v&iacute;ctimas mortales documentadas en la capital balear, y los nombres y edades de los fallecidos. 
    </p><p class="article-text">
        La presidenta de Mem&ograve;ria de Mallorca no cuestiona el derecho de las v&iacute;ctimas de los bombardeos a recibir reconocimiento institucional, pero considera que los actos organizados por el Govern evidencian un trato desigual entre las distintas v&iacute;ctimas del conflicto b&eacute;lico, teniendo en cuenta, adem&aacute;s, que las personas cuyos restos se han recuperado de las fosas de Mallorca fueron, en muchos casos, personas asesinadas por la represi&oacute;n desencadenada tras el golpe militar de julio de 1936 y durante la dictadura franquista y sus familiares llevan d&eacute;cadas reclamando verdad, justicia y reparaci&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        El acto de Son Valent&iacute; se enmarca, adem&aacute;s, en el enfrentamiento pol&iacute;tico abierto en Balears por la derogaci&oacute;n de la Ley de Memoria y Reconocimiento Democr&aacute;ticos de 2018. La supresi&oacute;n de la norma, no obstante, se encuentra suspendida cautelarmente por el Tribunal Constitucional despu&eacute;s de que el Gobierno central recurriera su eliminaci&oacute;n, dej&aacute;ndola cautelarmente en vigor mientras el tribunal resuelve la impugnaci&oacute;n. La situaci&oacute;n jur&iacute;dica a&ntilde;ade un elemento de incertidumbre a las pol&iacute;ticas de memoria en las islas en un momento en que el Govern mantiene actuaciones de exhumaci&oacute;n y organiza homenajes a v&iacute;ctimas de la contienda. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pasionaria-mallorca-224-victimas-franquismo-reciben-sepultura-decadas-silencio_1_13544135.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 28 Sep 2026 18:07:16 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4190fa19-c593-4c9d-aba0-e38c4d2b191e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="331604" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4190fa19-c593-4c9d-aba0-e38c4d2b191e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="331604" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA['La Pasionaria' de Mallorca y otras 224 víctimas de la guerra civil y el franquismo reciben sepultura tras décadas de silencio]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4190fa19-c593-4c9d-aba0-e38c4d2b191e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Homenajes,Víctimas del franquismo,Guerra Civil Española,Represión franquista,Fosas del franquismo,Crímenes del franquismo,Dictadura franquista,Franquismo,PP - Partido Popular,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Pilar Sánchez, la dona que va usar la seva parada al mercat per defensar la República i va acabar violada i assassinada per colpistes]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pilar-sanchez-dona-seva-parada-mercat-per-defensar-republica-i-acabar-assassinada-i-violada-per-colpistes_1_13530318.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f7e0b874-c86d-4e02-a467-18818dbccff2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x65y92.jpg" width="1200" height="675" alt="Pilar Sánchez, la dona que va usar la seva parada al mercat per defensar la República i va acabar violada i assassinada per colpistes"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La causa judicial de la seva mort va quedar sobreseguda el 1936 malgrat les irregularitats que recull la documentació oficial</p><p class="subtitle">Les dones antifeixistes violades, xantatjades per l'Església i obligades a ingerir oli de ricí</p></div><p class="article-text">
        18 de setembre de 1936. El cad&agrave;ver d'una dona ha aparegut rere uns arbustos a Sencelles (Mallorca). El cos presenta diversos impactes de bala i, segons les autoritats, es troba en avan&ccedil;at estat de descomposici&oacute; (les investigacions posteriors llan&ccedil;aran que presenta signes d'haver estat arrossegada per un cotxe). Finalment, l'enterren, sense identificar, en una fossa comuna del cementiri del municipi. Per&ograve; darrere del cos hi ha la hist&ograve;ria d'una dona de Palma que ha participat activament en la vida pol&iacute;tica de la Segona Rep&uacute;blica i que, despr&eacute;s del cop militar feixista de juliol, va haver d'amagar-se per evitar ser detinguda. El seu nom era Pilar S&aacute;nchez Llabr&eacute;s, tenia 33 anys, i el seu assassinat, segons fonts memorialistes, va ser &ldquo;un dels m&eacute;s cruels que es coneixen&rdquo; a l'illa.
    </p><p class="article-text">
        Noranta anys despr&eacute;s, l'Ajuntament de Palma continua sense donar resposta a la petici&oacute; perqu&egrave; sigui declarada Filla Il&middot;lustre de la ciutat. Mem&ograve;ria de Mallorca va registrar la primera sol&middot;licitud el 18 de setembre de 2024, coincidint amb el 88&egrave; aniversari del seu assassinat, i va tornar a presentar-la un any despr&eacute;s en no haver obtingut contestaci&oacute;. Ara, l'associaci&oacute; ha iniciat una <a href="https://www.change.org/p/pilar-s%C3%A1nchez-llabr%C3%A9s-filla-il-lustre-de-palma" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">campanya de recollida de signatures </a>per reclamar al Consistori que tramiti el reconeixement.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El reconeixement de Pilar S&aacute;nchez Llabr&eacute;s com a Filla Il&middot;lustre no pret&eacute;n &uacute;nicament homenatjar una v&iacute;ctima de la repressi&oacute; franquista. Significa tamb&eacute; recon&egrave;ixer la traject&ograve;ria d'una dona palmesana compromesa amb la democr&agrave;cia, la igualtat, els drets de les dones i els drets de la classe treballadora, i incorporar aquesta traject&ograve;ria al patrimoni c&iacute;vic i democr&agrave;tic de la ciutat&rdquo;, defensa l'entitat memorialista.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El reconeixement de Pilar Sánchez Llabrés com a Filla Il·lustre no pretén únicament homenatjar una víctima de la repressió franquista. Significa també reconèixer la trajectòria d&#039;una dona palmesana compromesa amb la democràcia, la igualtat, els drets de les dones i els drets de la classe treballadora, i incorporar aquesta trajectòria al patrimoni cívic i democràtic de la ciutat</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Memòria de Mallorca</span>
                                  </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Pilar S&aacute;nchez Llabr&eacute;s va n&eacute;ixer a Palma el 1903 i vivia al barri obrer de la Soledat. Era coneguda com a <em>Na Pilar Revulla</em> i treballava com a venedora de comestibles en una parada de la pla&ccedil;a Major. Des d'all&agrave; feia visible tamb&eacute; la seva milit&agrave;ncia pol&iacute;tica. Estava casada amb Miquel Borel, treballador de la construcci&oacute; i sabater, amb qui va tenir quatre fills: Rafel, Joan, Miquel i Francesca.
    </p><p class="article-text">
        La documentaci&oacute; posterior, consultada per elDiario.es, la presenta com una dona d'intensa activitat pol&iacute;tica que aprofitava el seu lloc al mercat per expressar p&uacute;blicament les seves idees, un fet que, en paraules de l'historiador Bartomeu Gar&iacute;, &ldquo;va provocar la por i, al mateix temps, l'odi dels seus adversaris&rdquo;. En les seves investigacions sobre la repressi&oacute; franquista a Mallorca, Gar&iacute; la recorda com una dona que no s'arronsava davant les adversitats, com va succeir el 16 de febrer de 1936, quan va ser detinguda per protestar davant un possible frau electoral, estavellant una urna al mig del carrer.
    </p><p class="article-text">
        El seu perfil apareix, aix&iacute; mateix, especialment definit a les p&agrave;gines d'<em>El Obrero Balear</em>, el peri&ograve;dic de l'organitzaci&oacute; socialista mallorquina. El setmanari recull la seva intervenci&oacute; en un m&iacute;ting celebrat el 9 de mar&ccedil; de 1936 a la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/odisea-casa-pueblo-banquero-franco-dono-obreros-convertida-pisos-sea-lugar-memoria_1_13309123.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">'Casa del Poble' de Palma</a> amb motiu de la jornada internacional per l'emancipaci&oacute; de la dona. Juntament amb Pilar S&aacute;nchez van participar dones de distintes organitzacions del Front Popular, entre elles Rosa Ros, Rosa Colom, Rosa Hurtado, Catalina Al&oacute;s i <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/autopsia-aurora-picornell-pasionaria-mallorca-confirma-golpeada-acribillada-tiros-franquistas_1_11706196.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Aurora Picornell</a>. La cr&ograve;nica d'<em>El Obrero Balear</em>, publicada el 13 de mar&ccedil;, destacava la novetat d'aquella pres&egrave;ncia femenina i la presentava com una ruptura amb les &ldquo;r&agrave;ncies concepcions&rdquo; sobre el paper de la dona en la vida p&uacute;blica.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/683dbeda-56d4-40c9-ac00-292b75aa0643_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/683dbeda-56d4-40c9-ac00-292b75aa0643_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/683dbeda-56d4-40c9-ac00-292b75aa0643_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/683dbeda-56d4-40c9-ac00-292b75aa0643_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/683dbeda-56d4-40c9-ac00-292b75aa0643_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/683dbeda-56d4-40c9-ac00-292b75aa0643_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/683dbeda-56d4-40c9-ac00-292b75aa0643_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Extracte de &#039;El Obrero Balear&#039;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Extracte de &#039;El Obrero Balear&#039;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La publicaci&oacute; es va fer ress&ograve; de la intervenci&oacute; de S&aacute;nchez: durant aquesta, l'activista es va estendre en consideracions sobre &ldquo;la perniciosa influ&egrave;ncia de l'Esgl&eacute;sia en la dona&rdquo; i sobre els avantatges de l'organitzaci&oacute; pol&iacute;tica i sindical. El seu paper se situava al voltant de l'emancipaci&oacute; femenina, l'organitzaci&oacute; pol&iacute;tica i sindical i la cr&iacute;tica a la influ&egrave;ncia de l'Esgl&eacute;sia.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La detenci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        La vida de Pilar va canviar radicalment despr&eacute;s del cop militar de juliol de 1936. Es va amagar al domicili de Joan Real, amic de la fam&iacute;lia i regidor de l'Ajuntament de Palma vinculat al Front Popular, al barri dels Hostalets. Els falangistes van acudir inicialment al seu domicili per localitzar-la. En no trobar-la, es van endur el seu marit i els seus fills a la comissaria de la pla&ccedil;a de Santa Magdalena, on Miquel Borel va ser torturat.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La vida de la Pilar va canviar radicalment després del cop militar de juliol de 1936. Es va amagar al domicili de Joan Real, regidor del Front Popular. En no trobar-la a casa seva, els falangistes es van emportar el seu marit i els seus fills a la comissaria de la plaça de Santa Magdalena de Palma, on en Miquel Borel va ser torturat</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La filla del matrimoni, Francisca Borel S&aacute;nchez, recordaria anys despr&eacute;s el terror viscut per la fam&iacute;lia despr&eacute;s de la detenci&oacute; del seu pare: &ldquo;La sensaci&oacute; de terror i el mal que ens van fer les beates i els falangistes va ser molt gran. Recordo quan els feixistes ens van empresonar i ens van portar, al meu pare, als meus germans i a mi, a un immoble que estava a la carretera de La Soledat, on servien berenars. Despr&eacute;s vam anar a una casa a prop de la costa de l'Hospital de la Sang [en al&middot;lusi&oacute; a la comissaria de Francisco Barrado Zorilla, cap de la policia secreta de Falange]. All&agrave; vaig escoltar els gemecs del meu pare&rdquo;. El seu testimoni va ser recollit per Bartomeu Gar&iacute; en una de les seves investigacions.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6745688-0aa7-40b5-8d71-09cc60cad880_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6745688-0aa7-40b5-8d71-09cc60cad880_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6745688-0aa7-40b5-8d71-09cc60cad880_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6745688-0aa7-40b5-8d71-09cc60cad880_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6745688-0aa7-40b5-8d71-09cc60cad880_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6745688-0aa7-40b5-8d71-09cc60cad880_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a6745688-0aa7-40b5-8d71-09cc60cad880_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Façana de la &#039;Casa del Poble&#039; de Palma on es va celebrar el míting del 9 de març de 1936"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Façana de la &#039;Casa del Poble&#039; de Palma on es va celebrar el míting del 9 de març de 1936                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Pilar, per la seva part, seria finalment localitzada i detinguda per quatre falangistes juntament amb Joan Real, que seria assassinat al cementiri de Porreres. Els seus botxins la van portar en un autom&ograve;bil per la carretera de Sineu i, a prop de la possessi&oacute; de Son Ganvada, la van fer baixar per la for&ccedil;a. D'acord amb els testimonis recollits posteriorment, es va resistir i va ser violada pels seus captors. Despr&eacute;s la van lligar pels peus a la part posterior del vehicle i la van arrossegar fins a la garriga de Son Palou, on li van disparar cinc vegades.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La sensació de terror i el dany que ens van fer les beatas i els falangistes va ser molt gran. Recordo quan els feixistes ens van empresonar i ens van portar, al meu pare, als meus germans i a mi, a un immoble. Després vam anar a una casa. Allà vaig escoltar els gemecs del meu pare</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Francisca Borel Sánchez</span>
                                        <span>—</span> Filla de Pilar Sánchez
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Els fets van ser presenciats per dos testimonis. Un era un home que es trobava ca&ccedil;ant a la zona. En escoltar l'autom&ograve;bil es va amagar i va poder observar el que havia passat. L'altre es trobava als voltants del cementiri de Sencelles i va recon&egrave;ixer la Pilar perqu&egrave; tamb&eacute; era ve&iacute; de la Soledat. La reconstrucci&oacute; dels &uacute;ltims moments de la Pilar procedeix fonamentalment de la causa judicial 901/1936 -l'expedient judicial que va documentar l'assassinat de Pilar S&aacute;nchez- i del testimoni de tots dos testimonis.
    </p><p class="article-text">
        L'escriptor Lloren&ccedil; Capell&agrave; ho va il&middot;lustrar aix&iacute; al seu <em>Diccionari Vermell</em> (1989), una de les obres de refer&egrave;ncia de la mem&ograve;ria hist&ograve;rica mallorquina: &ldquo;A les tres i mitja de la matinada, un home que vetllava en el cementiri de Sencelles, un parent seu mort, va sentir gemecs i insults de dona. Espaordit va apagar el llum i, procurant no fer renou, an&agrave; apropant-se a l&rsquo;indret del qual procedien les veus. Ho sentia tot. A l&rsquo;empar de la paret era un protagonista passiu i invisible del que succe&iuml;a. Cerc&agrave; a les palpentes i trob&agrave; una escletxa per on guaitar&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;De sobte la sang se li gla&ccedil;&agrave; a les venes. Ell vivia a La Soledat i va recon&egrave;ixer Pilar que tamb&eacute; hi vivia. I va recon&egrave;ixer els quatre homes que la martiritzaven, que tamb&eacute; hi vivien. Tot l&rsquo;esc&agrave;ndol quedava entre ve&iuml;nats. Els homes violaren Pilar i quan era estesa en terra, retuda, li descarregaren el carregador de les pistoles a sobre. Morta, l&rsquo;arrossegaren pels peus fins a les portes del cementiri&rdquo;, prosseguia la reconstrucci&oacute; de Capell&agrave;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els homes violaren Pilar i quan era estesa en terra, retuda, li descarregaren el carregador de les pistoles a sobre. Morta, l’arrossegaren pels peus fins a les portes del cementiri</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Llorenç Capellà</span>
                                        <span>—</span> Autor del &#039;Diccionari Vermell&#039;
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d31b083c-7aea-4f73-9d49-e9aec51a753e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d31b083c-7aea-4f73-9d49-e9aec51a753e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d31b083c-7aea-4f73-9d49-e9aec51a753e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d31b083c-7aea-4f73-9d49-e9aec51a753e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d31b083c-7aea-4f73-9d49-e9aec51a753e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d31b083c-7aea-4f73-9d49-e9aec51a753e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d31b083c-7aea-4f73-9d49-e9aec51a753e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Restes trobades en les excavacions dutes a terme entre 2019 i 2020 al cementiri de Sencelles. Les de Pilar Sánchez no van ser trobades"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Restes trobades en les excavacions dutes a terme entre 2019 i 2020 al cementiri de Sencelles. Les de Pilar Sánchez no van ser trobades                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Les investigacions posteriors sobre la repressi&oacute; franquista contra les dones han situat el cas de S&aacute;nchez Llabr&eacute;s com un exemple extrem d'una viol&egrave;ncia que incorporava humiliacions, agressions sexuals i c&agrave;stigs f&iacute;sics com a part del mecanisme repressiu.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de la mort de Pilar, les autoritats van posar en llibertat els seus fills, per&ograve; Miquel Borel, el seu esp&ograve;s, va ser tancat a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/horrores-carcel-franquista-can-mir-tenia-suerte-moria_1_9220290.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Can Mir</a>, una de les presons franquistes m&eacute;s fosques de les que van posar en marxa a Mallorca. Despr&eacute;s va passar per diferents camps de concentraci&oacute; de l'illa fins que, el 1940, va ser finalment posat en llibertat.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les investigacions sobre la repressió franquista contra les dones han il·lustrat el cas de Pilar Sánchez com a exemple extrem d&#039;una violència que incorporava humiliacions, agressions sexuals i càstigs físics com a part del mecanisme repressiu
</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Les anomalies de la causa 901/1936</strong></h2><p class="article-text">
        La pr&ograve;pia documentaci&oacute; oficial del Govern assenyala que la causa 901/1936, instru&iuml;da pel jutge i alferes Joan Guardiola Homar, va estar envoltada d'&ldquo;irregularitats en el procediment i la implicaci&oacute; de les autoritats en la repressi&oacute;&rdquo;. Entre altres anomalies, les investigacions i l'ordre per practicar l'aut&ograve;psia es van realitzar a requeriment del cap de Falange, malgrat que es tractava d'una tasca que corresponia a l'autoritat judicial. La documentaci&oacute; afegeix que les informacions aportades pel cap falangista &ldquo;no concorden amb les d'altres testimonis i informes&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat aquestes contradiccions, la investigaci&oacute; no va arribar a establir responsabilitats. A l'octubre de 1936, els fets van quedar sobrese&iuml;ts i la causa va ser tancada, la qual cosa va suposar, d'acord amb la mateixa documentaci&oacute;, la &ldquo;total impunitat&rdquo; dels responsables del crim.
    </p><p class="article-text">
        La causa 901/1936 es va poder recuperar d&egrave;cades despr&eacute;s gr&agrave;cies al treball d'investigaci&oacute; i digitalitzaci&oacute; de les causes judicials franquistes. Mem&ograve;ria de Mallorca va impulsar el projecte <em>Totes les causes</em>, que va permetre digitalitzar 295.332 documents corresponents a 2.761 casos, oberts entre juliol de 1936 i 1939 i que afecten 4.653 persones. L'associaci&oacute; va cedir el resultat d'aquest treball al Govern el 2020, durant la passada legislatura progressista.
    </p><p class="article-text">
        L'anterior Executiu, presidit per Francina Armengol i amb Juan Pedro Yllanes com a conseller de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica, va incorporar Pilar a la Ruta de la Mem&ograve;ria Feminista i Antifeixista de Palma i, el 2022, va instal&middot;lar una <em>Stolpersteine</em> (pedra de la mem&ograve;ria) a la Soledat, on havia viscut. La inscripci&oacute; recorda el seu nom, l'any de naixement i les dates i circumst&agrave;ncies de la seva mort.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddc986d6-634e-4208-8902-ef03adc2204e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddc986d6-634e-4208-8902-ef03adc2204e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddc986d6-634e-4208-8902-ef03adc2204e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddc986d6-634e-4208-8902-ef03adc2204e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddc986d6-634e-4208-8902-ef03adc2204e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddc986d6-634e-4208-8902-ef03adc2204e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ddc986d6-634e-4208-8902-ef03adc2204e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Excavacions a la fossa del cementiri de Sencelles (maig de 2020)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Excavacions a la fossa del cementiri de Sencelles (maig de 2020)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Sense resposta de l'Ajuntament</strong></h2><p class="article-text">
        Fa dos anys, Mem&ograve;ria de Mallorca va sol&middot;licitar per primera vegada a l'Ajuntament de Palma, governat per PP i Vox, que Pilar S&aacute;nchez Llabr&eacute;s fos declarada Filla Il&middot;lustre de la ciutat el 18 de setembre de 2024. L'associaci&oacute; argumentava que el reconeixement no s'havia de limitar a la seva condici&oacute; de v&iacute;ctima de la repressi&oacute;, sin&oacute; que havia de recon&egrave;ixer tamb&eacute; la seva traject&ograve;ria com a dona compromesa amb la democr&agrave;cia, la igualtat, els drets de les dones i els drets de la classe treballadora. Un any despr&eacute;s, el 18 de setembre de 2025, va tornar a registrar la petici&oacute; perqu&egrave; no havia rebut cap resposta del consistori.
    </p><p class="article-text">
        Al contrari del Consistori palmes&agrave;, l'Ajuntament de Sencelles va debatre el 2021 una moci&oacute; de M&eacute;s per Mallorca per incloure el nom de Pilar S&aacute;nchez al nomencl&agrave;tor del municipi. El ple va aprovar la proposta amb l'abstenci&oacute; del PP.
    </p><p class="article-text">
        Noranta anys despr&eacute;s del seu assassinat, les restes de Pilar no han estat trobades. El seu cos va ser enterrat a la fossa comuna del cementiri de Sencelles, per&ograve; les successives remodelacions de l'espai van dificultar posteriorment la seva localitzaci&oacute;. Les excavacions realitzades el 2018 i 2020 no van aconseguir trobar-lo. Les investigacions posteriors, tanmateix, han anat reconstruint una figura que durant d&egrave;cades va quedar redu&iuml;da fonamentalment al record dels seus familiars i d'aquells que van con&egrave;ixer la repressi&oacute; de la Palma republicana.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pilar-sanchez-dona-seva-parada-mercat-per-defensar-republica-i-acabar-assassinada-i-violada-per-colpistes_1_13530318.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 23 Sep 2026 04:30:39 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f7e0b874-c86d-4e02-a467-18818dbccff2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x65y92.jpg" length="30189" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f7e0b874-c86d-4e02-a467-18818dbccff2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x65y92.jpg" type="image/jpeg" fileSize="30189" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Pilar Sánchez, la dona que va usar la seva parada al mercat per defensar la República i va acabar violada i assassinada per colpistes]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f7e0b874-c86d-4e02-a467-18818dbccff2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x65y92.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Memoria Histórica,Palma,Mallorca,Crímenes del franquismo,Guerra Civil Española,Franquismo,Fosas del franquismo,Víctimas del franquismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Pilar Sánchez, la mujer que usó su puesto en el mercado para defender la República y acabó violada y asesinada por golpistas]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pilar-sanchez-mujer-puesto-mercado-defender-republica-acabo-asesinada-violada-golpistas_1_13526573.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f7e0b874-c86d-4e02-a467-18818dbccff2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x65y92.jpg" width="1200" height="675" alt="Pilar Sánchez, la mujer que usó su puesto en el mercado para defender la República y acabó violada y asesinada por golpistas"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La causa judicial de su muerte quedó sobreseída en 1936 pese a las irregularidades que recoge la documentación oficial</p><p class="subtitle">Las mujeres antifascistas violadas, chantajeadas por la Iglesia y obligadas a ingerir aceite de ricino</p></div><p class="article-text">
        18 de septiembre de 1936. El cad&aacute;ver de una mujer ha aparecido tras unos arbustos en Sencelles (Mallorca). El cuerpo presenta varios impactos de bala y, seg&uacute;n las autoridades, se encuentra en avanzado estado de descomposici&oacute;n (las investigaciones posteriores arrojar&aacute;n que presenta signos de haber sido arrastrada por un coche). Finalmente, lo entierran, sin identificar, en una fosa com&uacute;n del cementerio del municipio. Pero detr&aacute;s del cuerpo est&aacute; la historia de una mujer de Palma que ha participado activamente en la vida pol&iacute;tica de la Segunda Rep&uacute;blica y que, tras el golpe militar fascista de julio, tuvo que esconderse para evitar ser detenida. Su nombre era Pilar S&aacute;nchez Llabr&eacute;s, ten&iacute;a 33 a&ntilde;os, y su asesinato, seg&uacute;n fuentes memorialistas, fue &ldquo;uno de los m&aacute;s crueles que se conocen&rdquo; en la isla. 
    </p><p class="article-text">
        Noventa a&ntilde;os despu&eacute;s, el Ayuntamiento de Palma contin&uacute;a sin dar respuesta a la petici&oacute;n para que sea declarada Hija Ilustre de la ciudad. Mem&ograve;ria de Mallorca registr&oacute; la primera solicitud el 18 de septiembre de 2024, coincidiendo con el 88 aniversario de su asesinato, y volvi&oacute; a presentarla un a&ntilde;o despu&eacute;s al no haber obtenido contestaci&oacute;n. Ahora, la asociaci&oacute;n ha iniciado una <a href="https://www.change.org/p/pilar-s%C3%A1nchez-llabr%C3%A9s-filla-il-lustre-de-palma" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">campa&ntilde;a de recogida de firmas </a>para reclamar al Consistorio que tramite el reconocimiento. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El reconocimiento de Pilar S&aacute;nchez Llabr&eacute;s como Hija Ilustre no pretende &uacute;nicamente homenajear una v&iacute;ctima de la represi&oacute;n franquista. Significa tambi&eacute;n reconocer la trayectoria de una mujer palmesana comprometida con la democracia, la igualdad, los derechos de las mujeres y los derechos de la clase trabajadora, e incorporar esta trayectoria al patrimonio c&iacute;vico y democr&aacute;tico de la ciudad&rdquo;, defiende la entidad memorialista.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El reconocimiento de Pilar Sánchez Llabrés como Hija Ilustre no pretende únicamente homenajear una víctima de la represión franquista. Significa también reconocer la trayectoria de una mujer palmesana comprometida con la democracia, la igualdad, los derechos de las mujeres y los derechos de la clase trabajadora, e incorporar esta trayectoria al patrimonio cívico y democrático de la ciudad</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Memòria de Mallorca</span>
                                  </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Pilar S&aacute;nchez Llabr&eacute;s naci&oacute; en Palma en 1903 y viv&iacute;a en el barrio obrero de la Soledat. Era conocida como <em>Na Pilar Revulla</em> y trabajaba como vendedora de comestibles en una parada de la Pla&ccedil;a Major. Desde all&iacute; hac&iacute;a visible tambi&eacute;n su militancia pol&iacute;tica. Estaba casada con Miquel Borel, trabajador de la construcci&oacute;n y zapatero, con quien tuvo cuatro hijos: Rafel, Joan, Miquel y Francesca.
    </p><p class="article-text">
        La documentaci&oacute;n posterior, consultada por elDiario.es, la presenta como una mujer de intensa actividad pol&iacute;tica que aprovechaba su puesto en el mercado para expresar p&uacute;blicamente sus ideas, un hecho que, en palabras del historiador Bartomeu Gar&iacute;, &ldquo;provoc&oacute; el temor y, al mismo tiempo, el odio de sus adversarios&rdquo;. En sus investigaciones sobre la represi&oacute;n franquista en Mallorca, Gar&iacute; la recuerda como una mujer que no se achantaba ante las adversidades, como sucedi&oacute; el 16 de febrero de 1936, cuando fue detenida por protestar ante un posible fraude electoral, estrellando una urna en medio de la calle.
    </p><p class="article-text">
        Su perfil aparece, asimismo, especialmente definido en las p&aacute;ginas de <em>El Obrero Balear</em>, el peri&oacute;dico de la organizaci&oacute;n socialista mallorquina. El semanario recoge su intervenci&oacute;n en un mitin celebrado el 9 de marzo de 1936 en la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/odisea-casa-pueblo-banquero-franco-dono-obreros-convertida-pisos-sea-lugar-memoria_1_13309123.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">'Casa del Poble' de Palma</a> con motivo de la jornada internacional por la emancipaci&oacute;n de la mujer. Junto a Pilar S&aacute;nchez participaron mujeres de distintas organizaciones del Frente Popular, entre ellas Rosa Ros, Rosa Colom, Rosa Hurtado, Catalina Al&oacute;s y <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/autopsia-aurora-picornell-pasionaria-mallorca-confirma-golpeada-acribillada-tiros-franquistas_1_11706196.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Aurora Picornell</a>. La cr&oacute;nica de <em>El Obrero Balear</em>, publicada el 13 de marzo, destacaba la novedad de aquella presencia femenina y la presentaba como una ruptura con las &ldquo;rancias concepciones&rdquo; sobre el papel de la mujer en la vida p&uacute;blica.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/683dbeda-56d4-40c9-ac00-292b75aa0643_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/683dbeda-56d4-40c9-ac00-292b75aa0643_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/683dbeda-56d4-40c9-ac00-292b75aa0643_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/683dbeda-56d4-40c9-ac00-292b75aa0643_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/683dbeda-56d4-40c9-ac00-292b75aa0643_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/683dbeda-56d4-40c9-ac00-292b75aa0643_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/683dbeda-56d4-40c9-ac00-292b75aa0643_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Extracto de &#039;El Obrero Balear&#039;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Extracto de &#039;El Obrero Balear&#039;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La publicaci&oacute;n se hizo eco de la intervenci&oacute;n de S&aacute;nchez: durante la misma, la activista se extendi&oacute; en consideraciones sobre &ldquo;la perniciosa influencia de la Iglesia en la mujer&rdquo; y sobre las ventajas de la organizaci&oacute;n pol&iacute;tica y sindical. Su papel se situaba en torno a la emancipaci&oacute;n femenina, la organizaci&oacute;n pol&iacute;tica y sindical y la cr&iacute;tica a la influencia de la Iglesia.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La detenci&oacute;n </strong></h2><p class="article-text">
        La vida de Pilar cambi&oacute; radicalmente tras el golpe militar de julio de 1936. Se escondi&oacute; en el domicilio de Joan Real, amigo de la familia y concejal del Ayuntamiento de Palma vinculado al Frente Popular, en el barrio de los Hostalets. Los falangistas acudieron inicialmente a su domicilio para localizarla. Al no encontrarla, se llevaron a su marido y a sus hijos a la comisar&iacute;a de la plaza de Santa Magdalena, donde Miquel Borel fue torturado.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La vida de Pilar cambió radicalmente tras el golpe militar de julio de 1936. Se escondió en el domicilio de Joan Real, concejal del Frente Popular. Al no encontrarla en su domicilio, los falangistas se llevaron a su marido y a sus hijos a la comisaría de la plaza de Santa Magdalena de Palma, donde Miquel Borel fue torturado</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La hija del matrimonio, Francisca Borel S&aacute;nchez, recordar&iacute;a a&ntilde;os despu&eacute;s el terror vivido por la familia tras la detenci&oacute;n de su padre: &ldquo;La sensaci&oacute;n de terror y el da&ntilde;o que nos hicieron las beatas y los falangistas fue muy grande. Recuerdo cuando los fascistas nos apresaron y nos llevaron, a mi padre, a mis hermanos y a m&iacute;, a un inmueble que estaba en la carretera de La Soledad, donde serv&iacute;an meriendas. Despu&eacute;s fuimos a una casa cerca de la cuesta del Hospital de la Sang [en alusi&oacute;n a la comisar&iacute;a de Francisco Barrado Zorilla, jefe de la polic&iacute;a secreta de Falange]. All&iacute; escuch&eacute; los gemidos de mi padre&rdquo;. Su testimonio fue recogido por Bartomeu Gar&iacute; en una de sus investigaciones.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6745688-0aa7-40b5-8d71-09cc60cad880_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6745688-0aa7-40b5-8d71-09cc60cad880_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6745688-0aa7-40b5-8d71-09cc60cad880_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6745688-0aa7-40b5-8d71-09cc60cad880_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6745688-0aa7-40b5-8d71-09cc60cad880_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6745688-0aa7-40b5-8d71-09cc60cad880_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a6745688-0aa7-40b5-8d71-09cc60cad880_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fachada de la &#039;Casa del Poble&#039; de Palma donde se celebró el mitin del 9 de marzo de 1936"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fachada de la &#039;Casa del Poble&#039; de Palma donde se celebró el mitin del 9 de marzo de 1936                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Pilar, por su parte, ser&iacute;a finalmente localizada y detenida por cuatro falangistas junto a Joan Real, quien ser&iacute;a asesinado en el cementerio de Porreres. Sus verdugos la llevaron en un autom&oacute;vil por la carretera de Sineu y, cerca de la posesi&oacute;n de Son Ganvada, la hicieron bajar por la fuerza. De acuerdo a los testimonios recogidos posteriormente, se resisti&oacute; y fue violada por sus captores. Despu&eacute;s la ataron por los pies a la parte trasera del veh&iacute;culo y la arrastraron hasta la garriga de Son Palou, donde le dispararon cinco veces.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La sensación de terror y el daño que nos hicieron las beatas y los falangistas fue muy grande. Recuerdo cuando los fascistas nos apresaron y nos llevaron, a mi padre, a mis hermanos y a mí, a un inmueble. Después fuimos a una casa. Allí escuché los gemidos de mi padre</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Francisca Borel Sánchez</span>
                                        <span>—</span> Hija de Pilar Sánchez
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Los hechos fueron presenciados por dos testigos. Uno era un hombre que se encontraba cazando en la zona. Al escuchar el autom&oacute;vil se escondi&oacute; y pudo observar lo sucedido. El otro se hallaba en las inmediaciones del cementerio de Sencelles y reconoci&oacute; a Pilar porque tambi&eacute;n era vecino de la Soledat. La reconstrucci&oacute;n de los &uacute;ltimos momentos de Pilar procede fundamentalmente de la causa judicial 901/1936 -el expediente judicial que document&oacute; el asesinato de Pilar S&aacute;nchez- y del testimonio de ambos testigos. 
    </p><p class="article-text">
        El escritor Lloren&ccedil; Capell&agrave; lo ilustr&oacute; as&iacute; en su <em>Diccionari Vermell</em> (1989), una de las obras de referencia de la memoria hist&oacute;rica mallorquina: &ldquo;A las tres y media de la madrugada, un hombre que velaba en el cementerio de Sencelles a un familiar suyo fallecido oy&oacute; gemidos e insultos de una mujer. Asustado, apag&oacute; la luz y, procurando no hacer ruido, fue acerc&aacute;ndose al lugar del que proced&iacute;an las voces. Lo oy&oacute; todo. Al amparo de la pared, era un protagonista pasivo e invisible de lo que estaba sucediendo. Busc&oacute; a tientas y encontr&oacute; una grieta por la que mirar&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;De repente, la sangre se le hel&oacute; en las venas. Viv&iacute;a en La Soledat y reconoci&oacute; a Pilar, que tambi&eacute;n viv&iacute;a all&iacute;. Y reconoci&oacute; a los cuatro hombres que la martirizaban, que tambi&eacute;n viv&iacute;an all&iacute;. Todo el esc&aacute;ndalo quedaba entre vecinos. Los hombres violaron a Pilar y, cuando estaba tendida en el suelo, exhausta, descargaron los cargadores de sus pistolas sobre ella. Muerta, la arrastraron por los pies hasta las puertas del cementerio&rdquo;, prosegu&iacute;a la reconstrucci&oacute;n de Capell&agrave;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los hombres violaron a Pilar y, cuando estaba tendida en el suelo, exhausta, descargaron los cargadores de sus pistolas sobre ella. Muerta, la arrastraron por los pies hasta las puertas del cementerio</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Llorenç Capellà</span>
                                        <span>—</span> Autor del &#039;Diccionari Vermell&#039;
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d31b083c-7aea-4f73-9d49-e9aec51a753e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d31b083c-7aea-4f73-9d49-e9aec51a753e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d31b083c-7aea-4f73-9d49-e9aec51a753e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d31b083c-7aea-4f73-9d49-e9aec51a753e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d31b083c-7aea-4f73-9d49-e9aec51a753e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d31b083c-7aea-4f73-9d49-e9aec51a753e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d31b083c-7aea-4f73-9d49-e9aec51a753e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Restos hallados en las excavaciones llevadas a cabo entre 2019 y 2020 en el cementerio de Sencelles. Los de Pilar Sánchez no fueron encontrados"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Restos hallados en las excavaciones llevadas a cabo entre 2019 y 2020 en el cementerio de Sencelles. Los de Pilar Sánchez no fueron encontrados                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Las investigaciones posteriores sobre la represi&oacute;n franquista contra las mujeres han ilustrado el caso de S&aacute;nchez Llabr&eacute;s como ejemplo extremo de una violencia que incorporaba humillaciones, agresiones sexuales y castigos f&iacute;sicos como parte del mecanismo represivo.
    </p><p class="article-text">
        Tras la muerte de Pilar, las autoridades pusieron en libertad a sus hijos, pero Miquel Borel, su esposo, fue encerrado en la prisi&oacute;n de Can Mir, una de las c&aacute;rceles franquistas m&aacute;s oscuras de las que pusieron en marcha en Mallorca. Despu&eacute;s pas&oacute; por distintos campos de concentraci&oacute;n de la isla hasta que, en 1940, fue finalmente puesto en libertad.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las investigaciones sobre la represión franquista contra las mujeres han ilustrado el caso de Pilar Sánchez como ejemplo extremo de una violencia que incorporaba humillaciones, agresiones sexuales y castigos físicos como parte del mecanismo represivo
</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Las anomal&iacute;as de la causa 901/1936</strong></h2><p class="article-text">
        La propia documentaci&oacute;n oficial del Govern se&ntilde;ala que la causa 901/1936, instruida por el juez y alf&eacute;rez Joan Guardiola Homar, estuvo rodeada de &ldquo;irregularidades en el procedimiento y la implicaci&oacute;n de las autoridades en la represi&oacute;n&rdquo;. Entre otras anomal&iacute;as, las investigaciones y la orden para practicar la autopsia se realizaron a requerimiento del jefe de Falange pese a que se trataba de una tarea que correspond&iacute;a a la autoridad judicial. La documentaci&oacute;n a&ntilde;ade que las informaciones aportadas por el jefe falangista &ldquo;no concuerdan con las de otros testigos e informes&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Pese a estas contradicciones, la investigaci&oacute;n no lleg&oacute; a establecer responsabilidades. En octubre de 1936 los hechos quedaron sobrese&iacute;dos y la causa fue cerrada, lo que supuso, de acuerdo a la misma documentaci&oacute;n, la &ldquo;total impunidad&rdquo; de los responsables del crimen.
    </p><p class="article-text">
        La causa 901/1936 fue recuperada d&eacute;cadas despu&eacute;s gracias al trabajo de investigaci&oacute;n y digitalizaci&oacute;n de las causas judiciales franquistas. Mem&ograve;ria de Mallorca impuls&oacute; el proyecto 'Todas las causas', que permiti&oacute; digitalizar 295.332 documentos correspondientes a 2.761 casos, abiertos entre julio de 1936 y 1939 y que afectan a 4.653 personas. La asociaci&oacute;n cedi&oacute; el resultado de ese trabajo al Govern en 2020, durante la pasada legislatura progresista.
    </p><p class="article-text">
        El anterior Ejecutivo, presidido por Francina Armengol y con Juan Pedro Yllanes como conseller de Memoria Democr&aacute;tica, incorpor&oacute; a Pilar a la Ruta de la Mem&ograve;ria Feminista i Antifeixista de Palma y en 2022 instal&oacute; una <em>Stolpersteine</em> (piedra de la memoria) en la Soledat, donde hab&iacute;a vivido. La inscripci&oacute;n recuerda su nombre, el a&ntilde;o de nacimiento y las fechas y circunstancias de su muerte.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddc986d6-634e-4208-8902-ef03adc2204e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddc986d6-634e-4208-8902-ef03adc2204e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddc986d6-634e-4208-8902-ef03adc2204e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddc986d6-634e-4208-8902-ef03adc2204e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddc986d6-634e-4208-8902-ef03adc2204e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddc986d6-634e-4208-8902-ef03adc2204e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ddc986d6-634e-4208-8902-ef03adc2204e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Excavaciones en la fosa del cementerio de Sencelles (mayo de 2020)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Excavaciones en la fosa del cementerio de Sencelles (mayo de 2020)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Sin respuesta del Ayuntamiento</strong></h2><p class="article-text">
        Hace dos a&ntilde;os, Mem&ograve;ria de Mallorca solicit&oacute; por primera vez al Ayuntamiento de Palma, gobernado por PP y Vox, que Pilar S&aacute;nchez Llabr&eacute;s fuera declarada Hija Ilustre de la ciudad el 18 de septiembre de 2024. La asociaci&oacute;n argumentaba que el reconocimiento no deb&iacute;a limitarse a su condici&oacute;n de v&iacute;ctima de la represi&oacute;n, sino que deb&iacute;a reconocer tambi&eacute;n su trayectoria como mujer comprometida con la democracia, la igualdad, los derechos de las mujeres y los derechos de la clase trabajadora. Un a&ntilde;o despu&eacute;s, el 18 de septiembre de 2025, volvi&oacute; a registrar la petici&oacute;n porque no hab&iacute;a recibido ninguna respuesta del consistorio.
    </p><p class="article-text">
        Al contrario del Consistorio palmesano, el Ayuntamiento de Sencelles debati&oacute; en 2021 una moci&oacute;n de M&eacute;s per Mallorca para incluir el nombre de Pilar S&aacute;nchez en el nomencl&aacute;tor del municipio. El pleno aprob&oacute; la propuesta con la abstenci&oacute;n del PP.
    </p><p class="article-text">
        Noventa a&ntilde;os despu&eacute;s de su asesinato, los restos de Pilar no han sido encontrados. Su cuerpo fue enterrado en la fosa com&uacute;n del cementerio de Sencelles, pero las sucesivas remodelaciones del espacio dificultaron posteriormente su localizaci&oacute;n. Las excavaciones realizadas en 2018 y 2020 no lograron hallarlo. Las investigaciones posteriores, sin embargo, han ido reconstruyendo una figura que durante d&eacute;cadas qued&oacute; reducida fundamentalmente al recuerdo de sus familiares y de quienes conocieron la represi&oacute;n de la Palma republicana. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pilar-sanchez-mujer-puesto-mercado-defender-republica-acabo-asesinada-violada-golpistas_1_13526573.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 23 Sep 2026 04:30:34 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f7e0b874-c86d-4e02-a467-18818dbccff2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x65y92.jpg" length="30189" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f7e0b874-c86d-4e02-a467-18818dbccff2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x65y92.jpg" type="image/jpeg" fileSize="30189" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Pilar Sánchez, la mujer que usó su puesto en el mercado para defender la República y acabó violada y asesinada por golpistas]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f7e0b874-c86d-4e02-a467-18818dbccff2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x65y92.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Memoria Histórica,Palma,Mallorca,Crímenes del franquismo,Guerra Civil Española,Franquismo,Fosas del franquismo,Víctimas del franquismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Jesús Esteban y Gerardo Gómez, fusilados en Navarra, ya están con sus familias: "Ha sido recobrar nuestra historia"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/navarra/jesus-esteban-gerardo-gomez-fusilados-navarra-familias-sido-recobrar-historia_1_13507217.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/622f3139-3f2e-4a3f-b32a-c5297b81c5b7_16-9-discover-aspect-ratio_default_1151144.jpg" width="1463" height="823" alt="Jesús Esteban y Gerardo Gómez, fusilados en Navarra, ya están con sus familias: &quot;Ha sido recobrar nuestra historia&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los restos de dos presos fugados del Fuerte de San Cristobal en 1938, que fueron capturados y fusilados ese mismo año, han sido identificados y entregados a sus familias en un acto celebrado en el Rozalejo por el Gobierno de Navarra</p><p class="subtitle">“¿Mató tu bisabuelo al mío?”: el trauma de los fusilados por el franquismo alcanza a la cuarta generación
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;La historia de nuestra familia es como la de muchas otras de nuestro pa&iacute;s&rdquo;, ha comenzado su intervenci&oacute;n Fernando Zamora, sobrino nieto de Jes&uacute;s Esteban, fusilado y enterrado en una fosa com&uacute;n tras intentar fugarse del Fuerte de San Crist&oacute;bal en mayo de 1938, al igual que Gerardo G&oacute;mez Lorenzo, preso fugado y capturado en la misma huida. Ambos han estado perdidos 88 a&ntilde;os, 3 meses y 23 d&iacute;as. En total 32.257 jornadas que han estado sepultados sin nombre, &ldquo;historia&rdquo; y &ldquo;dignidad&rdquo;. Zamora asegura que encontrar los restos de los fusilados no solo alivia a la familia, sino que &ldquo;es m&aacute;s bien que los huesos, que cada resto, tengan su nombre&rdquo;. &ldquo;Es importante tambi&eacute;n para ellos mismos y por la dignidad humana [de qui&eacute;n fue asesinado]&rdquo;, expresa. 
    </p><p class="article-text">
        En un acto celebrado este lunes en el reci&eacute;n inaugurado &lsquo;Rozalejo, Espacio de Memoria y Convivencia&rsquo; del casco antiguo de la capital navarra, la vicepresidenta segunda del Gobierno de Navarra y consejera de Memoria y Convivencia, Acci&oacute;n Exterior y Euskera, Ana Ollo, ha entregado a sus familiares los restos de Jes&uacute;s Esteban Mu&ntilde;oz&nbsp;y de Gerardo G&oacute;mez Lorenzo, identificados por el banco de ADN del Ejecutivo foral, tras las exhumaciones llevadas a cabo en 2017 y 2018 en las fosas de Urtasun&nbsp;y de Leranotz&nbsp;respectivamente. Un nutrido grupo de familiares de ambos represaliados, desplazado a Pamplona desde Galicia y Bizkaia, representantes institucionales, asociaciones memorialistas, parte del equipo de la Sociedad de Ciencias Aranzadi y Nasertic y del Instituto Navarro de la Memoria han participado en el acto. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Esperamos y deseamos que este hecho [la entrega de los restos a sus familiares], contribuya a cerrar ese c&iacute;rculo que nunca se tuvo que abrir. Ese c&iacute;rculo que de forma terrible ocurri&oacute; hace 80 a&ntilde;os&rdquo;, ha declarado en su intervenci&oacute;n la consejera Ana Ollo, que a su vez ha querido trasmitir a los asistentes la contribuci&oacute;n de esta entrega &ldquo;a la esperanza de cientos de familias que todav&iacute;a no han encontrado a sus familiares asesinados&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Mi madre siempre hablaba de Gerardo porque era de su edad. Se le ven&iacute;an las l&aacute;grimas a los ojos porque eran como hermanos. Viv&iacute;an en la misma finca de sus abuelos a 50 metros el uno del otro&rdquo;, cuenta Julio Su&aacute;rez, hijo de la prima de Gerardo G&oacute;mez Lorenzo. Frente a los asistentes, ha recordado que &ldquo;era un ni&ntilde;o&rdquo; de tan solo unos cuatro o cinco a&ntilde;os cuando los militares aparecieron en la casa familiar y preguntaron por el primo de su madre. &ldquo;Su casa ya ten&iacute;a cocina&rdquo; y en ella hab&iacute;a &ldquo;una manilla dorada&rdquo;. &ldquo;Y yo me acuerdo de estar agarrado ah&iacute; mientras se marchaban los agentes&rdquo;, narra Su&aacute;rez. A&ntilde;os despu&eacute;s, supo que su t&iacute;o Gerardo intent&oacute; escapar &ldquo;cuando fueron a buscarlo&rdquo; y finalmente &ldquo;fue apresado&rdquo;. A partir de entonces &ldquo;no supieron nada m&aacute;s de &eacute;l&rdquo;. &ldquo;Ni mi madre, ni mi abuela, ni las primas de Buenos Aires. No supieron ni si estaba muerto o ni si estaba vivo&rdquo;, describe. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d225ca6-9000-4af4-bb87-d457846d5f2e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d225ca6-9000-4af4-bb87-d457846d5f2e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d225ca6-9000-4af4-bb87-d457846d5f2e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d225ca6-9000-4af4-bb87-d457846d5f2e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d225ca6-9000-4af4-bb87-d457846d5f2e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d225ca6-9000-4af4-bb87-d457846d5f2e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3d225ca6-9000-4af4-bb87-d457846d5f2e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dos presos huidos de San Cristobal y posteriormente fusilados. El marcado como número 1 es Gerardo Gómez"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dos presos huidos de San Cristobal y posteriormente fusilados. El marcado como número 1 es Gerardo Gómez                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La madre de Su&aacute;rez muri&oacute; sin saber qu&eacute; le ocurri&oacute; a su primo, apresado con 18 a&ntilde;os. El joven carpintero, natural y vecino de Bergondo (A Coru&ntilde;a) ingres&oacute; en el Fuerte el 14 de junio de 1937, donde permaneci&oacute; hasta la fecha de la fuga, 22 de mayo de 1938. Su cuerpo fue exhumado 80 a&ntilde;os despu&eacute;s de este intento de huida. &ldquo;Lo enterraron con su pipa y el anillo, que llevaba sus iniciales&rdquo;, describe Su&aacute;rez. 
    </p><p class="article-text">
        Jes&uacute;s Esteban Mu&ntilde;oz, naci&oacute; el 22 de junio de 1906 en Villaverde de &Iacute;scar (Segovia) y era vecino de Portillo (Valladolid). Para Maite M&eacute;ndez, hija de la sobrina de este, la entrega de sus restos supone &ldquo;recobrar la historia&rdquo; de su familia. &ldquo;Nuestro t&iacute;o abuelo estaba en el limbo, no sab&iacute;amos nada de &eacute;l. Sab&iacute;amos que hab&iacute;a participado en la fuga, pero nunca supimos m&aacute;s&rdquo;, afirma. Su madre, que ahora tiene 99 a&ntilde;os y hubiera querido haber asistido, porque a pesar de la edad &ldquo;la cabeza la tiene muy l&uacute;cida&rdquo; y, sobre todo, &ldquo;para esta memoria, siempre se acord&oacute; de su t&iacute;o Jes&uacute;s&rdquo;. Fue ella, de hecho, quien aport&oacute; la mayor&iacute;a de informaci&oacute;n sobre el segoviano al saber que hab&iacute;a participado en la huida, hecho que conoc&iacute;a por &ldquo;otros presos que no participaron en la fuga&rdquo; y que viv&iacute;an cerca de los abuelos de M&eacute;ndez, explica ella misma.  
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Para mi madre ha sido muy emocionante&rdquo;, explica M&eacute;ndez. Tras las investigaciones, se supo que Jes&uacute;s Esteban formaba parte de un grupo de fugados del que tres fueron detenidos en Eugi y otros dos, en el paraje de Bardegi, entre Usetxi y el alto de Egozkue. Despu&eacute;s de ser asesinados fueron llevados al cementerio de Urtasun (Esteribar), donde fueron enterrados en una fosa com&uacute;n. En mayo de 2017, se llev&oacute; a cabo la exhumaci&oacute;n de los cinco cuerpos inhumados en esa fosa del cementerio. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Esas familias que durante muchos a&ntilde;os han visto su c&iacute;rculo maldito abierto y hace d&eacute;cadas que no se les ha cerrado, es el momento de darles protagonismo&rdquo;, ha reivindicado la consejera Ollo. &ldquo;Reconoceros esa trasmisi&oacute;n de la memoria que ha conseguido que muchos a&ntilde;os despu&eacute;s est&eacute;is aqu&iacute;, con la intenci&oacute;n de reivindicar a vuestros familiares. Porque no eran personas que murieron por nada, por no haber hecho nada. Hab&iacute;an luchado por una sociedad m&aacute;s justa, m&aacute;s libre, m&aacute;s social y con m&aacute;s derechos para todas y todos. Y los mataron por eso&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Con los de Jes&uacute;s Esteban y Gerardo G&oacute;mez son ya 53 los cuerpos devueltos por el Gobierno de Navarra a sus familiares tras su exhumaci&oacute;n e identificaci&oacute;n. Seg&uacute;n el Departamento de Memoria y Convivencia, Acci&oacute;n Exterior y Euskera, hasta la fecha&nbsp;se han abierto 444 expedientes de personas represaliadas. Desde el Instituto Navarro de la Memoria recuerdan que las familias de personas desaparecidas tras el golpe de estado militar de 1936 pueden contactar con el banco p&uacute;blico de ADN a trav&eacute;s del correo &ldquo;para que se pueda continuar con nuevas identificaciones y restituci&oacute;n de cuerpos a sus familias, as&iacute; como con la localizaci&oacute;n de emplazamientos donde puedan encontrarse nuevas fosas&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Fushan Equiza]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/navarra/jesus-esteban-gerardo-gomez-fusilados-navarra-familias-sido-recobrar-historia_1_13507217.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 14 Sep 2026 19:55:03 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/622f3139-3f2e-4a3f-b32a-c5297b81c5b7_16-9-discover-aspect-ratio_default_1151144.jpg" length="317909" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/622f3139-3f2e-4a3f-b32a-c5297b81c5b7_16-9-discover-aspect-ratio_default_1151144.jpg" type="image/jpeg" fileSize="317909" width="1463" height="823"/>
      <media:title><![CDATA[Jesús Esteban y Gerardo Gómez, fusilados en Navarra, ya están con sus familias: "Ha sido recobrar nuestra historia"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/622f3139-3f2e-4a3f-b32a-c5297b81c5b7_16-9-discover-aspect-ratio_default_1151144.jpg" width="1463" height="823"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Navarra,Franquismo,Crímenes del franquismo,Víctimas del franquismo,Fosas del franquismo,República,Segunda República]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La derogación de la Ley de Memoria Democrática también perjudica a la infancia y la juventud]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/derogacion-ley-memoria-democratica-perjudica-infancia-juventud_132_13480167.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/123f3b5f-bdec-4327-af94-809f202013ed_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x639y153.jpg" width="1200" height="675" alt="La derogación de la Ley de Memoria Democrática también perjudica a la infancia y la juventud"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La memoria democrática no es únicamente una política de reparación hacia quienes sufrieron la Guerra Civil o la dictadura franquista; también es una herramienta educativa y social</p><p class="subtitle">Una investigación saca a la luz los 73 lugares de la represión franquista en Balears: “Éramos 'gentuza' sin valor”</p></div><p class="article-text">
        El Govern balear ha alegado ante el Tribunal Constitucional que derogar la ley de memoria es leg&iacute;timo y que las v&iacute;ctimas no quedan desamparadas porque otras leyes las protegen. Y adem&aacute;s con esta declaraci&oacute;n el Govern demuestra varias cosas: ignorancia, sectarismo, inutilidad, crueldad y que no va a trabajar por la cohesi&oacute;n social en las Illes Balears.
    </p><p class="article-text">
        Cuando se habla de la derogaci&oacute;n de la Ley de Memoria y Reconocimiento Democr&aacute;ticos de las Illes Balears, el debate suele centrarse en la pol&iacute;tica, en las v&iacute;ctimas del franquismo o en el enfrentamiento ideol&oacute;gico entre partidos. Sin embargo, existe una dimensi&oacute;n mucho menos visible y extraordinariamente importante: el impacto que esta decisi&oacute;n puede tener sobre los ni&ntilde;os, las ni&ntilde;as y las personas adolescentes.
    </p><p class="article-text">
        La memoria democr&aacute;tica no es &uacute;nicamente una pol&iacute;tica de reparaci&oacute;n hacia quienes sufrieron la Guerra Civil o la dictadura franquista. Tambi&eacute;n es una herramienta educativa y social que ayuda a las nuevas generaciones a comprender qui&eacute;nes son, de d&oacute;nde vienen y cu&aacute;les son los valores sobre los que se construye una sociedad democr&aacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        Los ni&ntilde;os, las ni&ntilde;as y los adolescentes tienen derecho a conocer la historia de su comunidad y de sus familias. Para muchos de ellos, las consecuencias de la represi&oacute;n franquista no son una realidad lejana. Existen familias que todav&iacute;a buscan respuestas sobre familiares desaparecidos, exiliados o perseguidos y que siguen esperando reconocimiento institucional.
    </p><p class="article-text">
        La memoria democr&aacute;tica cumple adem&aacute;s una funci&oacute;n fundamental en la construcci&oacute;n de la identidad personal. El conocimiento de los propios or&iacute;genes y de la historia familiar favorece el bienestar emocional, el sentido de pertenencia y la autoestima.
    </p><p class="article-text">
        La derogaci&oacute;n de las leyes de memoria democr&aacute;tica tiene tambi&eacute;n consecuencias directas en el &aacute;mbito educativo. Sin una protecci&oacute;n legislativa clara, los contenidos relacionados con la represi&oacute;n franquista, los derechos humanos o la transici&oacute;n democr&aacute;tica corren el riesgo de depender de la voluntad individual del profesorado.
    </p><p class="article-text">
        Esto significa que miles de alumnos podr&iacute;an finalizar su escolarizaci&oacute;n sin comprender c&oacute;mo se perdi&oacute; la democracia en Espa&ntilde;a, cu&aacute;les fueron las consecuencias de la dictadura o por qu&eacute; los derechos y libertades actuales son conquistas que deben protegerse.
    </p><p class="article-text">
        La memoria democr&aacute;tica act&uacute;a adem&aacute;s como una vacuna frente a la desinformaci&oacute;n. En una &eacute;poca marcada por las redes sociales y la circulaci&oacute;n de discursos extremistas, la educaci&oacute;n hist&oacute;rica proporciona herramientas para identificar la manipulaci&oacute;n, los mensajes de odio y las posiciones antidemocr&aacute;ticas.
    </p><p class="article-text">
        Desde Esquerra Unida de las Illes Balears se defiende que educar en memoria democr&aacute;tica no busca imponer una ideolog&iacute;a, sino formar ciudadanos capaces de reconocer las vulneraciones de derechos humanos y comprender los riesgos del autoritarismo.
    </p><p class="article-text">
        Los testimonios de las v&iacute;ctimas y las visitas a espacios de memoria poseen un enorme potencial educativo. Permiten desarrollar empat&iacute;a, sensibilidad hacia el sufrimiento ajeno y compromiso con los valores democr&aacute;ticos.
    </p><p class="article-text">
        Por todo ello, la derogaci&oacute;n de la Ley de Memoria Democr&aacute;tica no afecta &uacute;nicamente a quienes vivieron la dictadura o a sus descendientes directos. Tambi&eacute;n afecta a quienes est&aacute;n creciendo hoy, a la calidad de la educaci&oacute;n que reciben y a la fortaleza de los valores democr&aacute;ticos con los que construir&aacute;n el futuro.
    </p><p class="article-text">
        La memoria democr&aacute;tica no es una cuesti&oacute;n del pasado. Es una inversi&oacute;n en la infancia, en la juventud y en la salud democr&aacute;tica de las generaciones que alg&uacute;n d&iacute;a tendr&aacute;n la responsabilidad de defender las libertades de todos.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[José María García García]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/derogacion-ley-memoria-democratica-perjudica-infancia-juventud_132_13480167.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 02 Sep 2026 15:00:02 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/123f3b5f-bdec-4327-af94-809f202013ed_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x639y153.jpg" length="100110" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/123f3b5f-bdec-4327-af94-809f202013ed_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x639y153.jpg" type="image/jpeg" fileSize="100110" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La derogación de la Ley de Memoria Democrática también perjudica a la infancia y la juventud]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/123f3b5f-bdec-4327-af94-809f202013ed_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x639y153.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Franquismo,Crímenes del franquismo,Víctimas del franquismo,Fosas del franquismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Una investigació treu a la llum els 73 llocs de la repressió franquista a Balears: "Érem 'gentussa' sense valor"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/investigacio-treu-llum-els-73-llocs-repressio-franquista-balears-erem-gentussa-sense_1_13456454.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/33ac54f8-3e24-46bf-b35c-05c683753ec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1837y1498.jpg" width="1200" height="675" alt="Una investigació treu a la llum els 73 llocs de la repressió franquista a Balears: &quot;Érem &#039;gentussa&#039; sense valor&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un nou estudi identifica una xarxa de presons, camps de concentració i espais habilitats molt més extensa del que ha arribat a la memòria col·lectiva i recupera dibuixos, cartes i altres rastres dels presos</p><p class="subtitle">El PP treu del calaix els 15 informes inèdits que mantenia 'ocults' sobre la repressió franquista a les Balears</p></div><p class="article-text">
        Jaume Serra Cardell no t&eacute; prou paper per escriure a la seva fam&iacute;lia, aix&iacute; que busca un altre suport: la roba. Acaba omplint de paraules la tela de l'esquena de dues camises. No &eacute;s l'&uacute;nic que acut a les formes m&eacute;s inimaginables de deixar const&agrave;ncia del que passa rere els murs de la Pres&oacute; Provincial de Palma. Ricardo Ordinas Fuster, a m&eacute;s d'escriure sobre el seu tancament, ho dibuixa. Per fer-ho, utilitza petits trossos de paper de fumar que li fa arribar la seva fam&iacute;lia. En un d'ells identifica pel seu nom els presos que comparteixen l'espai i deixa const&agrave;ncia de la distribuci&oacute; de la cel&middot;la. El que sembla una escena quotidiana acaba convertida en una radiografia del massificaci&oacute;, amb noms i cossos encaixats en un espai m&iacute;nim.
    </p><p class="article-text">
        Julio L&oacute;pez Bermejo, per la seva banda, aprofita els documents que t&eacute; a m&agrave; a les oficines de la pres&oacute;, on es troba destinat, i utilitza els seus revessos per dibuixar, convertint-los en un suport clandest&iacute;. De sobte, comencen a florir desenes de caricatures tant dels seus companys com dels guardes i els capellans, conformant una col&middot;lecci&oacute; improvisada que, molt de temps despr&eacute;s, permetr&agrave; recuperar els rostres dels qui van compartir aquella vida penitenci&agrave;ria. Joan Cort&egrave;s C&agrave;naves far&agrave; una cosa semblant a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/horrores-carcel-franquista-can-mir-tenia-suerte-moria_1_9220290.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Can Mir, una de les presons m&eacute;s fosques i tr&agrave;giques de l'&egrave;poca</a>, reproduint tamb&eacute; l'interior del recinte.  
    </p><p class="article-text">
        S&oacute;n petits gestos de resist&egrave;ncia enfront d'un sistema que intenta controlar fins a l'&uacute;ltima paraula que surt de les presons franquistes de Mallorca. En elles, fins i tot una pe&ccedil;a de roba pot convertir-se en una via clandestina de comunicaci&oacute; amb l'exterior. Les cartes estan censurades, els presos tenen limitat quan i quant poden escriure i qualsevol missatge considerat inconvenient pot ser destru&iuml;t. Per aix&ograve; busquen escletxes: amaguen notes al coll de les camises, entre els plecs dels pantalons o als cinturons, dibuixen en papers destinats a altres usos i aprofiten qualsevol superf&iacute;cie que pugui sobreviure als murs de la pres&oacute;.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&#039;Un llençol recossegut&#039;: una de les cartes escrites per Jaume Serra Cardell, mostrada en una exposició a Casa de Amèrica (Madrid) dedicada a l&#039;exili espanyol"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &#039;Un llençol recossegut&#039;: una de les cartes escrites per Jaume Serra Cardell, mostrada en una exposició a Casa de Amèrica (Madrid) dedicada a l&#039;exili espanyol                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Són petits gestos de resistència davant un sistema que intenta controlar fins a l&#039;última paraula que surt de les presons franquistes de Mallorca. En elles, fins i tot una peça de roba pot convertir-se en una via clandestina de comunicació amb l&#039;exterior</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        D&egrave;cades despr&eacute;s, aquells diminuts dibuixos, les cartes i els escrits sobre roba obren una finestra a una realitat que el r&egrave;gim franquista va intentar mantenir a l'altre costat dels murs i rescaten aspectes de la vida quotidiana que dif&iacute;cilment apareixen en els expedients administratius. S&oacute;n rastres m&iacute;nims, per&ograve; eloq&uuml;ents, que han recopilat els investigadors Manel Su&aacute;rez Salv&agrave; i Maria Eug&egrave;nia Jaume Esteva en un estudi sobre els llocs de la repressi&oacute; franquista a les Balears. Entre els documents conservats hi ha un dibuix d'Ordinas: est&agrave; datat el 29 d'agost de 1936, tot just unes setmanes despr&eacute;s del cop militar, i representa el pati de la Pres&oacute; Provincial de Palma.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dibuix del pati interior de la Presó Provincial realitzat per Ricardo Ordinas Fuster el 29 d&#039;agost de 1936"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dibuix del pati interior de la Presó Provincial realitzat per Ricardo Ordinas Fuster el 29 d&#039;agost de 1936                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>73 llocs per tancar els &ldquo;enemics&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La investigaci&oacute;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-treu-calaix-els-15-informes-inedits-mantenia-ocults-repressio-franquista-les-balears_1_13364992.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">encarregada pel Govern durant la passada legislatura progressista</a>, recorda com van comen&ccedil;ar els empresonaments sistem&agrave;tics de Mallorca despr&eacute;s de l'al&ccedil;ament feixista de juliol: no van ser una reacci&oacute; improvisada a l'esclat del cop, sin&oacute; que van respondre a una planificaci&oacute; pr&egrave;via, seguint les instruccions que el general Emilio Mola Vidal havia fixat el 25 de maig: &ldquo;Es tindr&agrave; en compte que l'acci&oacute; ha de ser en extrem violenta per reduir com m&eacute;s aviat millor l'enemic, que &eacute;s fort i ben organitzat. Sens dubte, seran empresonats tots els directius dels partits pol&iacute;tics, societats o sindicats no afectes al moviment, aplicant-los c&agrave;stigs exemplars a els dits individus per estrangular els moviments de rebel&middot;lia o vagues&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        A partir d'aquell moment, l'informe, de 366 p&agrave;gines, identifica fins a 73 llocs de reclosa i concentraci&oacute; de presos a l'arxip&egrave;lag -65 a Mallorca, quatre a Menorca, tres a Eivissa i un a Formentera- i mostra una xarxa molt m&eacute;s extensa del que suggereixen les presons que han quedat en la mem&ograve;ria col&middot;lectiva, com la de Can Mir. La ra&oacute; &eacute;s que no es tractava &uacute;nicament de presons: el r&egrave;gim va reutilitzar magatzems, convents, hospicis, hospitals, fortaleses, vaixells, edificis p&uacute;blics i altres espais per tancar aquells a qui considerava enemics. La mateixa arquitectura del sistema revela la improvisaci&oacute; com una caracter&iacute;stica del mateix: la majoria dels centres habilitats com a presons o camps de concentraci&oacute; van ser espais preexistents reutilitzats, a vegades mitjan&ccedil;ant expropiacions o lloguers a baix cost.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista de l&#039;antic magatzem de fustes Can Mir, reconvertit en presó franquista a mitjan 1936. En l&#039;actualitat, ocupen aquest mateix espai els actuals cinemes Augusta"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista de l&#039;antic magatzem de fustes Can Mir, reconvertit en presó franquista a mitjan 1936. En l&#039;actualitat, ocupen aquest mateix espai els actuals cinemes Augusta                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El règim franquista va reutilitzar magatzems, convents, hospicis, hospitals, fortaleses, vaixells, edificis públics i altres espais per tancar els qui considerava enemics</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Com documenten Su&aacute;rez i Jaume, l'empresonament no nom&eacute;s buscava a&iuml;llar f&iacute;sicament els presos. Tamb&eacute; pretenia convertir-los en paries socials. Heinz Kraschutzki, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/paradis-com-trampa-per-als-jueus-perseguits-pels-nazis-mallorca-ratera-dissidents-alemanys_1_12873071.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pacifista i antifeixista alemany</a>, recordava, per exemple, la humiliaci&oacute; que suposava rebre diaris dins la pres&oacute;. La lectura podia ser un entreteniment, per&ograve; tamb&eacute; els recordava di&agrave;riament com els presentava la propaganda del nou r&egrave;gim.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;&Eacute;rem 'gentussa' que no tenia cap valor&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Kraschutzki, autor de <em>Mem&ograve;ries a les presons de la Guerra Civil a Mallorca</em>, ho evocava aix&iacute;: &ldquo;Pod&iacute;em rebre peri&ograve;dics i no era una lectura agradable. Pod&iacute;em llegir p&agrave;gines i m&eacute;s p&agrave;gines de com 'els rojos', &eacute;s a dir, nosaltres, no &eacute;rem altra cosa que 'gentussa' que no tenia cap valor&rdquo;. En algunes ocasions, i assumint un gran risc, els presos aconseguien introduir a la pres&oacute; peri&oacute;dics republicans, una de les escasses vies que tenien per accedir a una informaci&oacute; distinta de la propaganda que difonia el nou r&egrave;gim.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Podíem rebre diaris i no era una lectura agradable. Podíem llegir pàgines i més pàgines de com &#039;els rojos&#039;, és a dir, nosaltres, no érem res més que &#039;gentussa&#039; que no tenia cap valor</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Heinz Kraschutzki</span>
                                        <span>—</span> Pacifista i antifeixista alemany
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La mateixa pres&oacute; es convertia aix&iacute; en un espai d'exclusi&oacute;. L'estudi explica que rebre una visita, un paquet de menjar o fins i tot una carta depenia que la direcci&oacute; consider&eacute;s que el pres acceptava les regles del nou Estat. Les fam&iacute;lies quedaven atrapades tamb&eacute; al voltant de les presons, despla&ccedil;ant-se per portar roba, menjar o qualsevol ajuda que pogu&eacute;s evitar que els seus familiars morissin de fam. 
    </p><p class="article-text">
        La Pres&oacute; Provincial de Palma resumeix aquesta precarietat. El 1936, l'augment de detinguts va obligar a utilitzar fins i tot la capella com a espai de reclusi&oacute;. Presos comuns i pol&iacute;tics van arribar a conviure aclaparats i els calabossos no tenien lavabos: els interns havien de fer servir grans recipients coneguts com a &ldquo;zambullos&rdquo;. Un informe posterior va descriure la &ldquo;p&uacute;trida olor i emanacions perjudicials&rdquo; provocada per aquelles condicions. A finals de 1941, hi havia 277 reclusos i prop d'un miler d'homes havien passat pel centre des del 1936. Deu van morir dins la pres&oacute; o durant el seu trasllat a l'Hospital Provincial, v&iacute;ctimes de la mala alimentaci&oacute;, les malalties, l'angoixa i la manca d'higiene.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Exterior de la Presó Provincial de Palma el 1960, amb l&#039;església dels Caputxins al fons"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Exterior de la Presó Provincial de Palma el 1960, amb l&#039;església dels Caputxins al fons                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Les &ldquo;nits tristes&rdquo; de Can Mir</strong></h2><p class="article-text">
        La imatge m&eacute;s brutal d'aquell sistema potser sigui la de Can Mir. El recinte no havia estat constru&iuml;t com a pres&oacute;: era un magatzem de fusta. La investigaci&oacute; actualitza les xifres d'aquell espai i permet dimensionar la magnitud delTheorem i les condicions en qu&egrave; foren reclosos els presos. Entre el 19 de juliol de 1936 i comen&ccedil;aments de 1941, hi passaren 2.081 homes i una dona. D'ells, 128 moriren v&iacute;ctimes de les anomenades &ldquo;tretes&rdquo; (&ldquo;sacas&rdquo;), altres 54 foren afusellats i deu moriren per malalties contretes durant el seu empresonament. En total, 192 homes no varen sobreviure al seu pas per la pres&oacute;, gaireb&eacute; el 10% dels reclusos. 
    </p><p class="article-text">
        Dins d'aquella nau, els presos amb prou feines podien sortir a l'exterior. Els qui aconseguien alguna feina -els coneguts com a &ldquo;peladors de patates&rdquo;- podien escombrar el pati, descarregar camions o treballar a la cuina. Era una de les escasses oportunitats per respirar aire lliure i, amb sort, intentar veure els seus familiars a l'altre costat de la tanca. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Entre el 19 de juliol de 1936 i principis de 1941, per Can Mir van passar 2.081 homes i una dona. D&#039;ells, 128 van morir víctimes de les anomenades &quot;tretes&quot; (&quot;sacas&quot;), altres 54 van ser afusellats i deu van morir per malalties contretes durant el seu empresonament</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de les poques imatges existents de l&#039;interior de la presó de Can Mir"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de les poques imatges existents de l&#039;interior de la presó de Can Mir                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El menjar tampoc arribava a Can Mir. El men&uacute; habitual estava compost per patates, moniatos, mongetes i algun os bullit. Els presos passaven fam i depenien dels paquets que enviaven les seves fam&iacute;lies. L'estudi explica que aquells paquets arribaven de vegades oberts i amb part del seu contingut desaparegut, fins al punt que els familiars van comen&ccedil;ar a enganxar a les caixes una llista del que havien introdu&iuml;t. En aquella pres&oacute;, a m&eacute;s, hi va haver moments en qu&egrave; fins i tot s'interrompia el subministrament d'aigua, especialment durant l'estiu. 
    </p><p class="article-text">
        Les &ldquo;tretes&rdquo; van seguir un patr&oacute; particularment sinistre. De nit, alg&uacute; entrava a la pres&oacute; i llegia una llista de noms. Als presos se'ls deia que serien posats en llibertat. Quan arribaven a la porta, en molts casos els lligaven les mans uns amb els altres amb filferro o manilles i els pujaven a un cami&oacute;. Alguns eren alliberats. Altres eren condu&iuml;ts cap a la mort. M&eacute;s de 300 persones van morir a conseq&uuml;&egrave;ncia d'aquestes sacs o &ldquo;tretes&rdquo;, segons l'estudi. Entre les presons de les quals van sortir presos per ser assassinats hi havia Can Mir, Bellver, Manacor i Can Sales. Quan van acabar les &ldquo;tretes&rdquo; generalitzades, el nou governador civil, V&iacute;ctor Ense&ntilde;at, va pronunciar una frase que va quedar associada a Can Mir: &ldquo;S'han acabat les nits tristes en aquesta casa&rdquo;. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un miler de dones entre quatre parets</strong></h2><p class="article-text">
        La repressi&oacute; va tenir tamb&eacute; un escenari espec&iacute;ficament femen&iacute;. Can Sales, antic hospici gestionat per les Germanetes dels Pobres, es va convertir des de 1940 en la Pres&oacute; Central de Dones de Palma i va comen&ccedil;ar a rebre internes procedents d'altres punts de l'Estat. El que havia comen&ccedil;at amb 31 dones repartides en dos dormitoris d'uns 66 metres quadrats va acabar convertint-se en un espai que va arribar a albergar al voltant d'un miler de recloses entre 1941 i 1942. L'alimentaci&oacute; es va tornar escassa i de mala qualitat i les malalties es van estendre entre les internes.  
    </p><p class="article-text">
        Algunes van ser tancades sense una acusaci&oacute; concreta. Altres van ser utilitzades com a &ldquo;hostatges&rdquo; per intentar localitzar familiars amagats. I cinc dones -Aurora Picornell, Catalina Flaquer, Maria Pascual Flaquer, Ant&ograve;nia Pascual Flaquer i Belarmina Gonz&aacute;lez- van ser tretes de Can Sales sota una ordre que formalment deia que quedaven &ldquo;en llibertat, a disposici&oacute;&rdquo; del governador civil. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/son-coletes-cementerio-mujeres-represaliadas-franquismo-albergo-restos-pasionaria-mallorca_1_13455325.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Poc despr&eacute;s van ser assassinades a Son Coletes</a>. El document que va ordenar aquella falsa alliberaci&oacute; conserva encara els seus cinc noms mecanografiats i la signatura del governador civil Mateu Torres Bestard. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A Can Sales, algunes dones van ser tancades sense una acusació concreta. Altres van ser utilitzades com a &quot;hostatges&quot; per intentar localitzar familiars amagats. I cinc preses -Aurora Picornell, Catalina Flaquer, Maria Pascual Flaquer, Antònia Pascual Flaquer i Belarmina González- van ser posades &quot;a disposició&quot; del governador civil. Poc després van ser assassinades</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Galeria del castell de Sant Felip (Maó)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Galeria del castell de Sant Felip (Maó)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un camp de concentraci&oacute; al costat del mar</strong></h2><p class="article-text">
        A Formentera, el tancament va adquirir una altra dimensi&oacute;. La col&ograve;nia penitenci&agrave;ria de La Savina va rebre entre 1940 i 1942 al voltant de 2.133 presos. Un mur de m&eacute;s de dos metres envoltava les instal&middot;lacions i fins i tot un filferro travessava la zona de mar per impedir les fugues. Els barracons estaven alineats al costat de la costa i les latrines consistien en simples barres de fusta: les deposicions queien a una canaleta que les condu&iuml;a directament a l'aigua.
    </p><p class="article-text">
        En total, 58 homes van morir all&agrave;. L'estudi assenyala que un percentatge elevat de les morts es va produir per tuberculosi i caqu&egrave;xia, &eacute;s a dir, per fam. La manca d'higiene, d'aigua potable i l'alimentaci&oacute; deficient van agreujar les malalties entre uns presos sotmesos a condemnes de llarga durada. D'aquell camp encara queden restes f&iacute;siques: part del mur, els terres d'alguns barracons, les canaletes que condu&iuml;en les deposicions des de les latrines fins al mar i dos pous d'aigua constru&iuml;ts pels mateixos presos, que encara conserven les inicials d'alguns. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A Formentera, el tancament va adquirir una altra dimensió. La colònia penitenciària de La Savina va rebre entre 1940 i 1942 al voltant de 2.133 presos. 58 homes hi van morir, molts d&#039;ells per tuberculosi i caquèxia, és a dir, per fam</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Aules i claustres convertits en presons</strong></h2><p class="article-text">
        La repressi&oacute;, per&ograve;, no es va quedar a les presons. Va sortir-ne per instal&middot;lar-se en espais quotidians com les escoles, les aules de les quals van deixar de ser espais per ensenyar per albergar adults detinguts, com la de Santany&iacute;, La Salle de Llucmajor i la de Santa Margalida.  
    </p><p class="article-text">
        A Santany&iacute;, la Gu&agrave;rdia Civil i la Falange van utilitzar el col&middot;legi com a centre de detenci&oacute; durant les primeres setmanes del cop. Dinou persones hi van ser tancades fins a finals d'agost de 1936 abans de ser traslladades a altres presons de l'illa. L'edifici, constru&iuml;t entre 1926 i 1931 i amb una superf&iacute;cie de 1.503 metres quadrats, va continuar funcionant com a escola despr&eacute;s de la guerra. La mateixa construcci&oacute; que havia acollit alumnes es va convertir aix&iacute;, durant aquelles setmanes, en un espai de tancament.  
    </p><p class="article-text">
        L'Escola Graduada de Manacor es va sumar a aquests enclaus. All&agrave; hi van ser retingudes cinc infermeres catalanes i altres milicians republicans despr&eacute;s del frac&agrave;s del desembarcament del capit&agrave; Alberto Bayo el setembre de 1936. Tamb&eacute; hi va passar Magdalena Bassa Galm&eacute;s, &ldquo;na Mora&rdquo;, esposa de Jaume Pompeia, alcalde de Son Carri&oacute;. Es va negar a facilitar informaci&oacute; sobre el parador del seu marit i va ser detinguda el 4 de setembre de 1936. Va ser alliberada aquest mateix dia i assassinada poc despr&eacute;s. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Magdalena Bassa Galmés, &quot;na Mora&quot;, es va negar a proporcionar informació sobre el parador del seu marit, Jaume Pompeia, alcalde republicà de Son Carrió. Va ser detinguda el 4 de setembre de 1936, alliberada el mateix dia i assassinada poc després</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Mentrestant, el dip&ograve;sit municipal de Palma es va convertir, des del cop d'Estat, en una de les primeres estacions de la maquin&agrave;ria repressiva. Entre el 20 de juliol i finals d'agost de 1936, al voltant de 60 ve&iuml;ns de Palma, homes i dones, van passar pels seus calabossos, la majoria detinguts simplement com a &ldquo;sospitosos&rdquo;. Entre ells figuren Antoni Perales Hern&aacute;ndez i Francesc Veny Nadal, arrestats sota l'acusaci&oacute; de ser &ldquo;pol&iacute;tics&rdquo;, i Hellmuth Kaiser, assenyalat per ser &ldquo;alemany&rdquo;. Altres cinc van ser detinguts per secundar la vaga convocada pels sindicats. 
    </p><p class="article-text">
        L'estada solia ser breu: la majoria recuperava la llibertat el mateix dia i la resta hi romania, com a m&agrave;xim, dos dies, abans de ser traslladat principalment a Can Mir o al castell de Bellver. El dip&ograve;sit va continuar funcionant com a centre de detenci&oacute; almenys fins al 1938.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Convents i hospitals</strong></h2><p class="article-text">
        Mentrestant, a Palma, el franquisme va habilitar com a espais de detenci&oacute; el convent del carrer Missi&oacute; i el de la Pietat; a Porreres va utilitzar Cals Germans; a Art&agrave;, el claustre dels franciscans; i a Inca, el claustre de Sant Domingo. Fins i tot els vaixells es van convertir en presons: el <em>Cala Gat</em> i el <em>Jaume I</em> van ser emprats com a presons habilitades al costat d'espais tan distints com el mercat de Felanitx o el cinema Modern d'Inca, on, tal com consta en els registres de la repressi&oacute; a les illes, van ser retinguts, entre d'altres, els socialistes Jaume Beltran Munar i Antoni Muntaner Sampol. 
    </p><p class="article-text">
        Tamb&eacute; hospitals com els de Manacor, el Provincial de Palma -on arribaven presos des de totes les illes, majorit&agrave;riament des de Can Mir o de Formentera- i l'hospital militar van acollir desenes de reclusos. El cas de Bernat Colomar Martorell, tamb&eacute; recuperat en la investigaci&oacute;, mostra fins a quin punt el tancament podia acabar destruint els mateixos presos. Electricista d'Inca, tenia 30 anys quan va ser condemnat a mort per adhesi&oacute; a la rebel&middot;li&oacute;, una pena que posteriorment li va ser commutada per 30 anys de reclusi&oacute;. Durant la seva estada a Can Mir va acabar perdent la ra&oacute; i va ser traslladat al manicomi de Palma, on finalment va morir. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Personal tècnic i religiós de l&#039;antic manicomi provincial de Palma, on van ser ingressats desenes de reclusos"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Personal tècnic i religiós de l&#039;antic manicomi provincial de Palma, on van ser ingressats desenes de reclusos                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Es Pujol, una finca convertida en campament de presos</strong></h2><p class="article-text">
        Es Pujol, una finca del terme de Santany&iacute;, va ser tamb&eacute; un dels espais que el franquisme va incorporar a la seva <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/esclavos-franquismo-sirvieron-construir-mallorca-sol-playa_1_9269172.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">xarxa de camps de concentraci&oacute; i treballs for&ccedil;ats</a>. L'estudi situa all&iacute; un dels enclaus utilitzats per recloure presos durant la Guerra Civil i la postguerra, dins d'un sistema que va aprofitar grans propietats rurals per concentrar els captius i destinar-los a treballs.
    </p><p class="article-text">
        Les seves primeres construccions es remunten a finals de l'Edat Mitjana, encara que la major part dels edificis actuals van ser lle- vantats entre el segle XVI i principis del XX. El 26 de febrer de 1940, tanmateix, el lloc va adquirir una funci&oacute; radicalment distinta: va obrir all&iacute; un camp de concentraci&oacute; de postguerra. Per aquest camp van passar almenys 357 presoners del Batall&oacute; Disciplinari de Soldats Treballadors n&uacute;mero 39, tots ells presos de postguerra que havien retornat de l'exili. Despr&eacute;s de ser classificats en els principals dip&ograve;sits de la Pen&iacute;nsula, entre ells Miranda de Ebro (Burgos) o Miguel de Unamuno (Madrid), van ser distribu&iuml;ts per distints punts d'Espanya per fer treballs for&ccedil;ats. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es Pujol, una finca del terme de Santanyí, va ser també un dels espais que el franquisme va incorporar a la seva xarxa de camps de concentració i treballs forçats. L&#039;estudi el situa dins d&#039;un sistema que va aprofitar grans propietats rurals per concentrar els captius i destinar-los a treballs</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        A Es Pujol, el seu dest&iacute; va estar lligat a la construcci&oacute; de carreteres incloses en l'anomenat Circuit Estrat&egrave;gic, entre elles la carretera de Santany&iacute; a Portocolom. La proximitat del camp a les obres no era casual: el mateix projecte justificava evitar despla&ccedil;aments llargs a uns homes que havien de rec&oacute;rrer el trajecte d'anada i tornada cada dia. El juny de 1940 van arribar a destinar-se 150 homes a aquestes obres, mentre que un altre destacament d'un centenar de presos va ser emprat durant un temps en els treballs del Circuit Estrat&egrave;gic del far de Cap de ses Salines i en la construcci&oacute; del cam&iacute; militar entre el far i la bateria de Salines. 
    </p><p class="article-text">
        El pressupost inicial del campament, aprovat el 23 d'abril de 1940, pujava a 4.710 pessetes per a les denominades obres majors. Es Pujol era aix&iacute; molt m&eacute;s que un lloc de tancament: formava part d'un sistema que utilitzava els presos com a m&agrave; d'obra per transformar infraestructures estrat&egrave;giques de l'illa.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El castell de Sant Felip</strong></h2><p class="article-text">
        A Menorca, una antiga fortificaci&oacute; del segle XVI va acabar convertida en pres&oacute;. El castell de Sant Felip, a Ma&oacute;,es va fer servir com a pres&oacute; entre abril i novembre de 1939. Les cartes del pres Jaume Bestard Mateu permeten reconstruir fins i tot el moment del desallotjament: &ldquo;La not&iacute;cia del meu trasllat a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/mola-prision-fortaleza-sometio-sindicalistas-opositores-lluis-companys-noi-sucre_1_9641562.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">La Mola </a>t'havia causat gran pesar [...] s'havia de buidar Sant Felip i tots vam ser traslladats aqu&iacute; a la Mola&rdquo;. No tots van acabar all&agrave;: alguns van ser enviats a l'Hospital de Sang i altres a la Pres&oacute; Provincial de Palma. El mateix Hospital de Sang ofereix una altra imatge ins&ograve;lita: havia estat projectat com un hospital subterrani i, en quedar inacabat el 1939, les noves autoritats el van transformar primer en camp de concentraci&oacute; de classificaci&oacute; i despr&eacute;s en pres&oacute;.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x2429y1796.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x2429y1796.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x2429y1796.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x2429y1796.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2429y1796.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2429y1796.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2429y1796.jpg"
                    alt="La presó de &#039;La Mola&#039;, en l&#039;actualitat"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La presó de &#039;La Mola&#039;, en l&#039;actualitat                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una xarxa de repressi&oacute; que va ocupar tota la geografia</strong></h2><p class="article-text">
        El nou mapa que dibuixa l'estudi mostra que la repressi&oacute; franquista a les Balears no va tenir un &uacute;nic centre ni es va limitar a les presons. Va ser una xarxa que va aprofitar edificis existents, va despla&ccedil;ar presos d'uns centres a uns altres i va convertir espais quotidians en llocs de tancament. El mateix informe considera que la investigaci&oacute; haur&agrave; de completar-se amb estudis locals capa&ccedil;os de treure a la llum altres llocs encara desconeguts.  
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; potser els documents m&eacute;s eloq&uuml;ents no siguin els mapes ni les estad&iacute;stiques. S&oacute;n aquelles petites traces que els presos van deixar per demostrar que hi van ser: un dibuix fet sobre paper de fumar, els noms escrits dins d'una cel&middot;la, una caricatura amagada al revers d'un document, una carta cosida a una camisa o les inicials gravades en un pou de Formentera. La dictadura va voler convertir-los en n&uacute;meros. Ells van deixar, en canvi, els seus noms, els seus dibuixos i les seves paraules.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/investigacio-treu-llum-els-73-llocs-repressio-franquista-balears-erem-gentussa-sense_1_13456454.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 26 Aug 2026 04:31:25 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/33ac54f8-3e24-46bf-b35c-05c683753ec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1837y1498.jpg" length="1359981" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/33ac54f8-3e24-46bf-b35c-05c683753ec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1837y1498.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1359981" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Una investigació treu a la llum els 73 llocs de la repressió franquista a Balears: "Érem 'gentussa' sense valor"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/33ac54f8-3e24-46bf-b35c-05c683753ec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1837y1498.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Memoria Histórica,Víctimas del franquismo,Franquismo,Crímenes del franquismo,Guerra Civil Española,Golpe de Estado,Francisco Franco]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Una investigación saca a la luz los 73 lugares de la represión franquista en Balears: "Éramos 'gentuza' sin valor"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/investigacion-saca-luz-73-lugares-represion-franquista-balears-gentuza_1_13420669.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/33ac54f8-3e24-46bf-b35c-05c683753ec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1837y1498.jpg" width="1200" height="675" alt="Una investigación saca a la luz los 73 lugares de la represión franquista en Balears: &quot;Éramos &#039;gentuza&#039; sin valor&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un nuevo estudio identifica una red de cárceles, campos de concentración y espacios habilitados mucho más extensa de lo que ha llegado a la memoria colectiva y recupera dibujos, cartas y otros rastros de los presos</p><p class="subtitle">El PP saca del cajón los 15 informes inéditos que mantenía 'ocultos' sobre la represión franquista en Balears</p></div><p class="article-text">
        Jaume Serra Cardell no tiene suficiente papel para escribir a su familia, as&iacute; que busca otro soporte: la ropa. Termina llenando de palabras la tela de la espalda de dos camisas. No es el &uacute;nico que acude a las formas m&aacute;s inimaginables de dejar constancia de lo que ocurre tras los muros de la Prisi&oacute;n Provincial de Palma. Ricardo Ordinas Fuster, adem&aacute;s de escribir sobre su encierro, lo dibuja. Para ello, utiliza peque&ntilde;os trozos de papel de fumar que le hace llegar su familia. En uno de ellos identifica por su nombre a los presos que comparten el espacio y deja constancia de la distribuci&oacute;n de la celda. Lo que parece una escena cotidiana acaba convertida en una radiograf&iacute;a del hacinamiento, con nombres y cuerpos encajados en un espacio m&iacute;nimo.
    </p><p class="article-text">
        Julio L&oacute;pez Bermejo, por su parte, aprovecha los documentos que tiene a mano en las oficinas de la c&aacute;rcel, donde se encuentra destinado, y utiliza sus reversos para dibujar, convirti&eacute;ndolos en un soporte clandestino. De repente, comienzan a florecer decenas de caricaturas tanto de sus compa&ntilde;eros como de los guardias y los capellanes, conformando una colecci&oacute;n improvisada que, mucho tiempo despu&eacute;s, permitir&aacute; recuperar los rostros de quienes compartieron aquella vida penitenciaria. Joan Cort&egrave;s C&agrave;naves har&aacute; algo parecido en <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/horrores-carcel-franquista-can-mir-tenia-suerte-moria_1_9220290.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Can Mir, una de las prisiones m&aacute;s oscuras y tr&aacute;gicas de la &eacute;poca</a>, reproduciendo tambi&eacute;n el interior del recinto.  
    </p><p class="article-text">
        Son peque&ntilde;os gestos de resistencia frente a un sistema que intenta controlar hasta la &uacute;ltima palabra que sale de las c&aacute;rceles franquistas de Mallorca. En ellas, hasta una prenda puede convertirse en una v&iacute;a clandestina de comunicaci&oacute;n con el exterior. Las cartas est&aacute;n censuradas, los presos tienen limitado cu&aacute;ndo y cu&aacute;nto pueden escribir y cualquier mensaje considerado inconveniente puede ser destruido. Por eso buscan resquicios: esconden notas en los cuellos de las camisas, entre los dobleces de los pantalones o en los cinturones, dibujan en papeles destinados a otros usos y aprovechan cualquier superficie que pueda sobrevivir a los muros de la prisi&oacute;n.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&#039;Una sábana remendada&#039;: una de las cartas escritas por Jaume Serra Cardell, mostrada en una exposición en Casa de América (Madrid) dedicada al exilio español"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &#039;Una sábana remendada&#039;: una de las cartas escritas por Jaume Serra Cardell, mostrada en una exposición en Casa de América (Madrid) dedicada al exilio español                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Son pequeños gestos de resistencia frente a un sistema que intenta controlar hasta la última palabra que sale de las cárceles franquistas de Mallorca. En ellas, hasta una prenda puede convertirse en una vía clandestina de comunicación con el exterior</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        D&eacute;cadas despu&eacute;s, aquellos diminutos dibujos, las cartas y los escritos sobre ropa abren una ventana a una realidad que el r&eacute;gimen franquista trat&oacute; de mantener al otro lado de los muros y rescatan aspectos de la vida cotidiana que dif&iacute;cilmente aparecen en los expedientes administrativos. Son rastros m&iacute;nimos, pero elocuentes, que han recopilado los investigadores Manel Su&aacute;rez Salv&agrave; y Maria Eug&egrave;nia Jaume Esteva en un estudio sobre los lugares de la represi&oacute;n franquista en Balears. Entre los documentos conservados hay un dibujo de Ordinas: est&aacute; fechado el 29 de agosto de 1936, apenas unas semanas despu&eacute;s del golpe militar, y representa el patio de la Prisi&oacute;n Provincial de Palma.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dibujo del patio interior de la Prisión Provincial realizado por Ricardo Ordinas Fuster el 29 de agosto de 1936"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dibujo del patio interior de la Prisión Provincial realizado por Ricardo Ordinas Fuster el 29 de agosto de 1936                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>73 lugares para encerrar a los &ldquo;enemigos&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La investigaci&oacute;n, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pp-saca-cajon-15-informes-ineditos-mantenia-ocultos-represion-franquista-balears_1_13364743.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">encargada por el Govern durante la pasada legislatura progresista</a>, recuerda c&oacute;mo comenzaron las detenciones sistem&aacute;ticas de Mallorca tras el alzamiento fascista de julio: no fueron una reacci&oacute;n improvisada al estallido del golpe, sino que respondieron a una planificaci&oacute;n previa, siguiendo las instrucciones que el general Emilio Mola Vidal hab&iacute;a fijado el 25 de mayo: &ldquo;Se tendr&aacute; en cuenta que la acci&oacute;n ha de ser en extremo violenta para reducir lo antes posible al enemigo, que es fuerte y bien organizado. Desde luego, ser&aacute;n encarcelados todos los directivos de los partidos pol&iacute;ticos, sociedades o sindicatos no afectos al movimiento, aplic&aacute;ndoles castigos ejemplares a dichos individuos para estrangular los movimientos de rebeld&iacute;a o huelgas&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        A partir de ese momento, el informe, de 366 p&aacute;ginas, identifica hasta 73 lugares de reclusi&oacute;n y concentraci&oacute;n de presos en el archipi&eacute;lago -65 en Mallorca, cuatro en Menorca, tres en Eivissa y uno en Formentera- y muestra una red mucho m&aacute;s extensa de lo que sugieren las prisiones que han quedado en la memoria colectiva, como la de Can Mir. Y es que no se trataba &uacute;nicamente de c&aacute;rceles: el r&eacute;gimen reutiliz&oacute; almacenes, conventos, hospicios, hospitales, fortalezas, barcos, edificios p&uacute;blicos y otros espacios para encerrar a quienes consideraba enemigos. La propia arquitectura del sistema revela la improvisaci&oacute;n como una caracter&iacute;stica del mismo: la mayor&iacute;a de los centros habilitados como prisiones o campos de concentraci&oacute;n fueron espacios preexistentes reutilizados, en ocasiones mediante expropiaciones o alquileres a bajo coste.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista del antiguo almacén de maderas Can Mir, reconvertido en cárcel franquista a mediados de 1936. En la actualidad, ocupan ese mismo espacio los actuales cines Augusta"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista del antiguo almacén de maderas Can Mir, reconvertido en cárcel franquista a mediados de 1936. En la actualidad, ocupan ese mismo espacio los actuales cines Augusta                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El régimen franquista reutilizó almacenes, conventos, hospicios, hospitales, fortalezas, barcos, edificios públicos y otros espacios para encerrar a quienes consideraba enemigos</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Como documentan Su&aacute;rez y Jaume, el encierro no solo buscaba aislar f&iacute;sicamente a los presos. Tambi&eacute;n pretend&iacute;a convertirlos en parias sociales. Heinz Kraschutzki, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/paraiso-trampa-judios-perseguidos-nazis-mallorca-ratonera-disidentes-alemanes_1_12866351.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pacifista y antifascista alem&aacute;n</a>, recordaba, por ejemplo, la humillaci&oacute;n que supon&iacute;a recibir peri&oacute;dicos dentro de la prisi&oacute;n. La lectura pod&iacute;a ser un entretenimiento, pero tambi&eacute;n les recordaba diariamente c&oacute;mo los presentaba la propaganda del nuevo r&eacute;gimen.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;&Eacute;ramos 'gentuza' que no ten&iacute;a ning&uacute;n valor&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Kraschutzki, autor de <em>Mem&ograve;ries a les presons de la Guerra Civil a Mallorca</em>, lo evocaba as&iacute;: &ldquo;Pod&iacute;amos recibir peri&oacute;dicos y no era una lectura agradable. Pod&iacute;amos leer p&aacute;ginas y m&aacute;s p&aacute;ginas de c&oacute;mo 'los rojos', es decir, nosotros, no &eacute;ramos otra cosa que 'gentuza' que no ten&iacute;a ning&uacute;n valor&rdquo;. En algunas ocasiones, y asumiendo un gran riesgo, los presos consegu&iacute;an introducir en la c&aacute;rcel peri&oacute;dicos republicanos, una de las escasas v&iacute;as que ten&iacute;an para acceder a una informaci&oacute;n distinta de la propaganda que difund&iacute;a el nuevo r&eacute;gimen.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Podíamos recibir periódicos y no era una lectura agradable. Podíamos leer páginas y más páginas de cómo &#039;los rojos&#039;, es decir, nosotros, no éramos otra cosa que &#039;gentuza&#039; que no tenía ningún valor</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Heinz Kraschutzki</span>
                                        <span>—</span> Pacifista y antifascista alemán
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La propia prisi&oacute;n se convert&iacute;a as&iacute; en un espacio de exclusi&oacute;n. El estudio explica que recibir una visita, un paquete de comida o incluso una carta depend&iacute;a de que la direcci&oacute;n considerara que el preso aceptaba las reglas del nuevo Estado. Las familias quedaban atrapadas tambi&eacute;n alrededor de las c&aacute;rceles, desplaz&aacute;ndose para llevar ropa, comida o cualquier ayuda que pudiera evitar que sus familiares murieran de hambre. 
    </p><p class="article-text">
        La Prisi&oacute;n Provincial de Palma resume esa precariedad. En 1936, el aumento de detenidos oblig&oacute; a utilizar incluso la capilla como espacio de reclusi&oacute;n. Presos comunes y pol&iacute;ticos llegaron a convivir hacinados y las celdas carec&iacute;an de retretes: los internos ten&iacute;an que utilizar grandes recipientes conocidos como &ldquo;zambullos&rdquo;. Un informe posterior describi&oacute; el &ldquo;hedor y emanaciones perjudiciales&rdquo; provocado por aquellas condiciones. A finales de 1941, hab&iacute;a 277 reclusos y cerca de un millar de hombres hab&iacute;an pasado por el centro desde 1936. Diez murieron dentro de la prisi&oacute;n o durante su traslado al Hospital Provincial, v&iacute;ctimas de la mala alimentaci&oacute;n, las enfermedades, la angustia y la falta de higiene.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Exterior de la Prisión Provincial de Palma en 1960, con la iglesia de los Caputxins al fondo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Exterior de la Prisión Provincial de Palma en 1960, con la iglesia de los Caputxins al fondo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Las &ldquo;noches tristes&rdquo; de Can Mir</strong></h2><p class="article-text">
        La imagen m&aacute;s brutal de ese sistema quiz&aacute; sea la de Can Mir. El recinto no hab&iacute;a sido construido como prisi&oacute;n: era un almac&eacute;n de madera. La investigaci&oacute;n actualiza las cifras de aquel espacio y permite dimensionar la magnitud del hacinamiento y las condiciones en las que fueron recluidos los presos. Entre el 19 de julio de 1936 y comienzos de 1941, pasaron 2.081 hombres y una mujer. De ellos, 128 murieron v&iacute;ctimas de las llamadas &ldquo;tretes&rdquo; (&ldquo;sacas&rdquo;), otros 54 fueron fusilados y diez fallecieron por enfermedades contra&iacute;das durante su encarcelamiento. En total, 192 hombres no sobrevivieron a su paso por la prisi&oacute;n, casi el 10% de los reclusos. 
    </p><p class="article-text">
        Dentro de aquella nave, los presos apenas pod&iacute;an salir al exterior. Los que consegu&iacute;an alg&uacute;n trabajo -los conocidos como &ldquo;peladores de patatas&rdquo;- pod&iacute;an barrer el patio, descargar camiones o trabajar en la cocina. Era una de las escasas oportunidades para respirar aire libre y, con suerte, intentar ver a sus familiares al otro lado de la valla. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Entre el 19 de julio de 1936 y comienzos de 1941, por Can Mir pasaron 2.081 hombres y una mujer. De ellos, 128 murieron víctimas de las llamadas &quot;tretes&quot; (&quot;sacas&quot;), otros 54 fueron fusilados y diez fallecieron por enfermedades contraídas durante su encarcelamiento</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de las pocas imágenes existentes del interior de la prisión de Can Mir"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de las pocas imágenes existentes del interior de la prisión de Can Mir                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La comida tampoco alcanzaba en Can Mir. El men&uacute; habitual estaba compuesto por patatas, boniatos, jud&iacute;as y alg&uacute;n hueso hervido. Los presos pasaban hambre y depend&iacute;an de los paquetes que enviaban sus familias. El estudio explica que esos paquetes llegaban a veces abiertos y con parte de su contenido desaparecido, hasta el punto de que los familiares comenzaron a pegar en las cajas una lista de lo que hab&iacute;an introducido. En aquella c&aacute;rcel, adem&aacute;s, hubo momentos en que incluso se interrump&iacute;a el suministro de agua, especialmente durante el verano. 
    </p><p class="article-text">
        Las &ldquo;tretes&rdquo; siguieron un patr&oacute;n particularmente siniestro. De noche, alguien entraba en la prisi&oacute;n y le&iacute;a una lista de nombres. A los presos se les dec&iacute;a que iban a ser puestos en libertad. Cuando llegaban a la puerta, en muchos casos les ataban las manos unos a otros con alambre o esposas y los sub&iacute;an a un cami&oacute;n. Algunos eran liberados. Otros eran conducidos hacia la muerte. M&aacute;s de 300 personas murieron como consecuencia de estas sacas o &ldquo;tretes&rdquo;, seg&uacute;n el estudio. Entre las prisiones de las que salieron presos para ser asesinados estaban Can Mir, Bellver, Manacor y Can Sales. Cuando terminaron las &ldquo;tretes&rdquo; generalizadas, el nuevo gobernador civil, V&iacute;ctor Ense&ntilde;at, pronunci&oacute; una frase que qued&oacute; asociada a Can Mir: &ldquo;Se han acabado las noches tristes en esta casa&rdquo;. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un millar de mujeres entre cuatro paredes</strong></h2><p class="article-text">
        La represi&oacute;n tuvo tambi&eacute;n un escenario espec&iacute;ficamente femenino. Can Sales, antiguo hospicio gestionado por las Hermanitas de los Pobres, se convirti&oacute; desde 1940 en la Prisi&oacute;n Central de Mujeres de Palma y comenz&oacute; a recibir internas procedentes de otros puntos del Estado. Lo que hab&iacute;a comenzado con 31 mujeres repartidas en dos dormitorios de unos 66 metros cuadrados termin&oacute; convirti&eacute;ndose en un espacio que lleg&oacute; a albergar alrededor de un millar de reclusas entre 1941 y 1942. La alimentaci&oacute;n se volvi&oacute; escasa y de mala calidad y las enfermedades se extendieron entre las internas.  
    </p><p class="article-text">
        Algunas fueron encerradas sin una acusaci&oacute;n concreta. Otras fueron utilizadas como &ldquo;rehenes&rdquo; para intentar localizar a familiares escondidos. Y cinco mujeres -Aurora Picornell, Catalina Flaquer, Maria Pascual Flaquer, Ant&ograve;nia Pascual Flaquer y Belarmina Gonz&aacute;lez- fueron sacadas de Can Sales bajo una orden que formalmente dec&iacute;a que quedaban &ldquo;en libertad, a disposici&oacute;n&rdquo; del gobernador civil. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/son-coletes-cementerio-mujeres-represaliadas-franquismo-albergo-restos-pasionaria-mallorca_1_13455325.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Poco despu&eacute;s fueron asesinadas en Son Coletes</a>. El documento que orden&oacute; aquella falsa liberaci&oacute;n conserva todav&iacute;a sus cinco nombres mecanografiados y la firma del gobernador civil Mateu Torres Bestard. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En Can Sales, algunas mujeres fueron encerradas sin una acusación concreta. Otras fueron utilizadas como &quot;rehenes&quot; para intentar localizar a familiares escondidos. Y cinco presas  -Aurora Picornell, Catalina Flaquer, Maria Pascual Flaquer, Antònia Pascual Flaquer y Belarmina González- fueron puestas &quot;a disposición&quot; del gobernador civil. Poco después fueron asesinadas</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Galería del castillo de Sant Felip (Maó)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Galería del castillo de Sant Felip (Maó)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un campo de concentraci&oacute;n frente al mar</strong></h2><p class="article-text">
        En Formentera, el encierro adquiri&oacute; otra dimensi&oacute;n. La colonia penitenciaria de La Savina recibi&oacute; entre 1940 y 1942 alrededor de 2.133 presos. Un muro de m&aacute;s de dos metros rodeaba las instalaciones y hasta un alambre atravesaba la zona de mar para impedir las fugas. Los barracones estaban alineados junto a la costa y las letrinas consist&iacute;an en simples barras de madera: las deposiciones ca&iacute;an a una canaleta que las conduc&iacute;a directamente al agua.
    </p><p class="article-text">
        En total, 58 hombres murieron all&iacute;. El estudio se&ntilde;ala que un porcentaje elevado de las muertes se produjo por tuberculosis y caquexia, es decir, por hambre. La falta de higiene, de agua potable y la alimentaci&oacute;n deficiente agravaron las enfermedades entre unos presos sometidos a condenas de larga duraci&oacute;n. De aquel campo todav&iacute;a quedan restos f&iacute;sicos: parte del muro, los suelos de algunos barracones, las canaletas que conduc&iacute;an las deposiciones desde las letrinas hasta el mar y dos pozos de agua construidos por los propios presos, que a&uacute;n conservan las iniciales de algunos de ellos. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En Formentera, el encierro adquirió otra dimensión. La colonia penitenciaria de La Savina recibió entre 1940 y 1942 alrededor de 2.133 presos. 58 hombres murieron allí, muchos de ellos por tuberculosis y caquexia, es decir, por hambre</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Aulas y claustros convertidos en c&aacute;rceles</strong></h2><p class="article-text">
        La represi&oacute;n, sin embargo, no se qued&oacute; en las c&aacute;rceles. Sali&oacute; de ellas para instalarse en espacios cotidianos como las escuelas, cuyas aulas dejaron de ser espacios para ense&ntilde;ar para albergar a adultos detenidos, como la de Santany&iacute;, La Salle de Llucmajor y la de Santa Margalida.  
    </p><p class="article-text">
        En Santany&iacute;, la Guardia Civil y Falange utilizaron el colegio como centro de detenci&oacute;n durante las primeras semanas del golpe. Diecinueve personas fueron encerradas all&iacute; hasta finales de agosto de 1936 antes de ser trasladadas a otras prisiones de la isla. El edificio, construido entre 1926 y 1931 y con una superficie de 1.503 metros cuadrados, continu&oacute; funcionando como escuela despu&eacute;s de la guerra. La misma construcci&oacute;n que hab&iacute;a acogido a alumnos se convirti&oacute; as&iacute;, durante aquellas semanas, en un espacio de encierro.  
    </p><p class="article-text">
        La Escola Graduada de Manacor se sum&oacute; a estos enclaves. All&iacute; fueron retenidas cinco enfermeras catalanas y otros milicianos republicanos tras el fracaso del desembarco del capit&aacute;n Alberto Bayo en septiembre de 1936. Tambi&eacute;n pas&oacute; por all&iacute; Magdalena Bassa Galm&eacute;s, &ldquo;na Mora&rdquo;, esposa de Jaume Pompeia, alcalde de Son Carri&oacute;. Se neg&oacute; a facilitar informaci&oacute;n sobre el paradero de su marido y fue detenida el 4 de septiembre de 1936. Fue liberada ese mismo d&iacute;a y asesinada poco despu&eacute;s. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Magdalena Bassa Galmés, &quot;na Mora&quot;, se negó a proporcionar información sobre el paradero de su marido, Jaume Pompeia, alcalde republicano de Son Carrió. Fue detenida el 4 de septiembre de 1936, liberada ese mismo día y asesinada poco después</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Mientras tanto, el dep&oacute;sito municipal de Palma se convirti&oacute;, desde el golpe de Estado, en una de las primeras estaciones de la maquinaria represiva. Entre el 20 de julio y finales de agosto de 1936, alrededor de 60 vecinos de Palma, hombres y mujeres, pasaron por sus calabozos, la mayor&iacute;a detenidos simplemente como &ldquo;sospechosos&rdquo;. Entre ellos figuran Antoni Perales Hern&aacute;ndez y Francesc Veny Nadal, arrestados bajo la acusaci&oacute;n de ser &ldquo;pol&iacute;ticos&rdquo;, y Hellmuth Kaiser, se&ntilde;alado por ser &ldquo;alem&aacute;n&rdquo;. Otros cinco fueron detenidos por secundar la huelga convocada por los sindicatos. 
    </p><p class="article-text">
        La estancia sol&iacute;a ser breve: la mayor&iacute;a recuperaba la libertad el mismo d&iacute;a y el resto permanec&iacute;a all&iacute;, como m&aacute;ximo, dos d&iacute;as, antes de ser trasladado principalmente a Can Mir o al castillo de Bellver. El dep&oacute;sito sigui&oacute; funcionando como centro de detenci&oacute;n al menos hasta 1938.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Conventos y hospitales</strong></h2><p class="article-text">
        Mientras tanto, en Palma, el franquismo habilit&oacute; como espacios de detenci&oacute;n el convento del carrer Missi&oacute; y el de la Pietat; en Porreres utiliz&oacute; Cals Hermanos; en Art&agrave;, el claustro de los franciscanos; y en Inca, el claustro de Sant Domingo. Incluso los barcos se convirtieron en c&aacute;rceles: el <em>Cala Gat</em> y el <em>Jaume I</em> fueron empleados como prisiones habilitadas junto a espacios tan distintos como el mercado de Felanitx o el cine Moderno de Inca, donde, tal como consta en los registros de la represi&oacute;n en las islas, fueron retenidos, entre otros, los socialistas Jaume Beltran Munar y Antoni Muntaner Sampol. 
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n hospitales como los de Manacor, el Provincial de Palma -a donde llegaban presos desde todas las islas, mayoritariamente desde Can Mir o de Formentera- y el hospital militar acogieron a decenas de reclusos. El caso de Bernat Colomar Martorell, tambi&eacute;n recuperado en la investigaci&oacute;n, muestra hasta qu&eacute; punto el encierro pod&iacute;a acabar destruyendo a los propios presos. Electricista de Inca, ten&iacute;a 30 a&ntilde;os cuando fue condenado a muerte por adhesi&oacute;n a la rebeli&oacute;n, una pena que posteriormente le fue conmutada por 30 a&ntilde;os de reclusi&oacute;n. Durante su estancia en Can Mir acab&oacute; perdiendo la raz&oacute;n y fue trasladado al manicomio de Palma, donde finalmente muri&oacute;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Personal técnico y religioso del antiguo manicomio provincial de Palma, donde fueron ingresados decenas de reclusos"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Personal técnico y religioso del antiguo manicomio provincial de Palma, donde fueron ingresados decenas de reclusos                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Es Pujol, una finca convertida en campo de presos</strong></h2><p class="article-text">
        Es Pujol, una finca del t&eacute;rmino de Santany&iacute;, fue tambi&eacute;n uno de los espacios que el franquismo incorpor&oacute; a su <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/esclavos-franquismo-sirvieron-construir-mallorca-sol-playa_1_9269172.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">red de campos de concentraci&oacute;n y trabajos forzados</a>. El estudio sit&uacute;a all&iacute; uno de los enclaves utilizados para recluir a presos durante la Guerra Civil y la posguerra, dentro de un sistema que aprovech&oacute; grandes propiedades rurales para concentrar a los cautivos y destinarlos a trabajos.
    </p><p class="article-text">
        Sus primeras construcciones se remontan a finales de la Edad Media, aunque la mayor parte de los edificios actuales fueron levantados entre el siglo XVI y comienzos del XX. El 26 de febrero de 1940, sin embargo, el lugar adquiri&oacute; una funci&oacute;n radicalmente distinta: abri&oacute; all&iacute; un campo de concentraci&oacute;n de posguerra. Por este campo pasaron al menos 357 prisioneros del Batall&oacute;n Disciplinario de Soldados Trabajadores n&uacute;mero 39, todos ellos presos de posguerra que hab&iacute;an regresado del exilio. Tras ser clasificados en los principales dep&oacute;sitos de la Pen&iacute;nsula, entre ellos Miranda de Ebro (Burgos) o Miguel de Unamuno (Madrid), fueron distribuidos por distintos puntos de Espa&ntilde;a para realizar trabajos forzados. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es Pujol, una finca del término de Santanyí, fue también uno de los espacios que el franquismo incorporó a su red de campos de concentración y trabajos forzados. El estudio lo sitúa dentro de un sistema que aprovechó grandes propiedades rurales para concentrar a los cautivos y destinarlos a trabajos</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En Es Pujol, su destino estuvo ligado a la construcci&oacute;n de carreteras incluidas en el llamado Circuito Estrat&eacute;gico, entre ellas la carretera de Santany&iacute; a Portocolom. La proximidad del campo a las obras no era casual: el propio proyecto justificaba evitar desplazamientos largos a unos hombres que deb&iacute;an recorrer el trayecto de ida y vuelta cada d&iacute;a. En junio de 1940 llegaron a destinarse 150 hombres a estas obras, mientras que otro destacamento de un centenar de presos fue empleado durante un tiempo en los trabajos del Circuito Estrat&eacute;gico del faro de Cap de Ses Salines y en la construcci&oacute;n del camino militar entre el faro y la bater&iacute;a de Salines. 
    </p><p class="article-text">
        El presupuesto inicial del campamento, aprobado el 23 de abril de 1940, ascend&iacute;a a 4.710 pesetas para las denominadas obras mayores. Es Pujol era as&iacute; mucho m&aacute;s que un lugar de encierro: formaba parte de un sistema que utilizaba a los presos como mano de obra para transformar infraestructuras estrat&eacute;gicas de la isla.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El castillo de Sant Felip</strong></h2><p class="article-text">
        En Menorca, una antigua fortificaci&oacute;n del siglo XVI acab&oacute; convertida en c&aacute;rcel. El castillo de Sant Felip, en Ma&oacute;, fue utilizado como prisi&oacute;n entre abril y noviembre de 1939. Las cartas del preso Jaume Bestard Mateu permiten reconstruir incluso el momento del desalojo: &ldquo;La noticia de mi traslado a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/mola-prision-fortaleza-sometio-sindicalistas-opositores-lluis-companys-noi-sucre_1_9641562.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">La Mola </a>te hab&iacute;a causado gran pesar [...] se ten&iacute;a que vaciar San Felipe y todos fuimos trasladados aqu&iacute; en La Mola&rdquo;. No todos terminaron all&iacute;: algunos fueron enviados al Hospital de Sang y otros a la Prisi&oacute;n Provincial de Palma. El propio Hospital de Sang ofrece otra imagen ins&oacute;lita: hab&iacute;a sido proyectado como un hospital subterr&aacute;neo y, al quedar inacabado en 1939, las nuevas autoridades lo transformaron primero en campo de concentraci&oacute;n de clasificaci&oacute;n y despu&eacute;s en prisi&oacute;n.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x2429y1796.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x2429y1796.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x2429y1796.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x2429y1796.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2429y1796.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2429y1796.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2429y1796.jpg"
                    alt="La cárcel de &#039;La Mola&#039;, en la actualidad"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La cárcel de &#039;La Mola&#039;, en la actualidad                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una red de represi&oacute;n que ocup&oacute; toda la geograf&iacute;a</strong></h2><p class="article-text">
        El nuevo mapa que dibuja el estudio muestra que la represi&oacute;n franquista en Balears no tuvo un &uacute;nico centro ni se limit&oacute; a las c&aacute;rceles. Fue una red que aprovech&oacute; edificios existentes, desplaz&oacute; presos de unos centros a otros y convirti&oacute; espacios cotidianos en lugares de encierro. El propio informe considera que la investigaci&oacute;n deber&aacute; completarse con estudios locales capaces de sacar a la luz otros lugares todav&iacute;a desconocidos.  
    </p><p class="article-text">
        Pero quiz&aacute; los documentos m&aacute;s elocuentes no sean los mapas ni las estad&iacute;sticas. Son aquellos peque&ntilde;os rastros que los presos dejaron para demostrar que estuvieron all&iacute;: un dibujo hecho sobre papel de fumar, los nombres escritos dentro de una celda, una caricatura escondida en el reverso de un documento, una carta cosida a una camisa o las iniciales grabadas en un pozo de Formentera. La dictadura quiso convertirlos en n&uacute;meros. Ellos dejaron, en cambio, sus nombres, sus dibujos y sus palabras.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/investigacion-saca-luz-73-lugares-represion-franquista-balears-gentuza_1_13420669.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 25 Aug 2026 19:53:52 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/33ac54f8-3e24-46bf-b35c-05c683753ec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1837y1498.jpg" length="1359981" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/33ac54f8-3e24-46bf-b35c-05c683753ec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1837y1498.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1359981" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Una investigación saca a la luz los 73 lugares de la represión franquista en Balears: "Éramos 'gentuza' sin valor"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/33ac54f8-3e24-46bf-b35c-05c683753ec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1837y1498.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Memoria Histórica,Víctimas del franquismo,Franquismo,Crímenes del franquismo,Guerra Civil Española,Golpe de Estado,Francisco Franco]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El enésimo intento de las víctimas del franquismo para trasladar la comisaría de Via Laietana: "El Gobierno teme a los sindicatos policiales"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/enesimo-victimas-franquismo-trasladar-comisaria-via-laietana-gobierno-teme-sindicatos-policiales_1_13456439.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6a65281d-70a9-48be-b5b9-c6b7a08c8efe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x975y1152.jpg" width="1200" height="675" alt="El enésimo intento de las víctimas del franquismo para trasladar la comisaría de Via Laietana: &quot;El Gobierno teme a los sindicatos policiales&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Las entidades de represaliados y torturados recurren la resolución del Ejecutivo que considera compatible el uso policial del edificio barcelonés con su declaración como lugar de memoria </p><p class="subtitle">Carles Vallejo, expreso político: “Cuando me torturaron en Via Laietana, le dieron a mi familia mi ropa manchada de sangre”
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;A nivel personal, como represaliado, no ir&eacute; a un espacio declarado como lugar de memoria que sea una comisar&iacute;a, porque todav&iacute;a supone un lugar de dolor&rdquo;. As&iacute; se expresa <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/carles-vallejo-expreso-politico-torturaron-via-laietana-le-dieron-familia-ropa-manchada-sangre_1_11716734.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Carles Vallejo, hist&oacute;rico integrante del PSUC y CCOO</a> que en 1970 sufri&oacute; 20 d&iacute;as de torturas por su militancia pol&iacute;tica y sindical en la comisar&iacute;a de Via Laietana de Barcelona, conocida como <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona-pesadillas-policia-via-laietana_1_1630995.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">'la casa de los horrores'.</a>
    </p><p class="article-text">
        El Gobierno <a href="https://www.boe.es/boe/dias/2026/07/17/pdfs/BOE-A-2026-15658.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">oficializ&oacute; el pasado 17 de julio</a> la declaraci&oacute;n de Via Laietana 43 como &ldquo;lugar de memoria democr&aacute;tica&rdquo;. En la misma disposici&oacute;n se recogi&oacute; que esta denominaci&oacute;n &ldquo;no altera el uso actual&rdquo; del edificio como sede de la Jefatura Superior de Polic&iacute;a de Catalunya.
    </p><p class="article-text">
        El Ejecutivo <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/gobierno-desoye-victimas-franquismo-mantiene-policia-comisaria-via-laietana-barcelona_1_13387336.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ha deso&iacute;do una de las reivindicaciones hist&oacute;ricas de los represaliados por el franquismo</a> y ha mantenido a la Polic&iacute;a Nacional en el edificio. Los planes para cesar el uso policial de Via Laietana se remontan al a&ntilde;o 2006, con un pacto entre el entonces president, Pasqual Maragall, y el ministro Alfredo P&eacute;rez Rubalcaba, pero nunca se han materializado. Ni con Gobiernos del PP ni del PSOE.
    </p><p class="article-text">
        Los distintos colectivos de represaliados no se dan por vencidos y han presentado un recurso, al que ha tenido acceso elDiario.es, en el que sostienen que la decisi&oacute;n del Ejecutivo supone &ldquo;mantener la impunidad&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La impugnaci&oacute;n tiene pocos visos de prosperar, pues se presenta ante la misma secretar&iacute;a de Estado de Memoria Democr&aacute;tica que justific&oacute; mantener la comisar&iacute;a en el edificio y ensalz&oacute; a la Polic&iacute;a &ldquo;plenamente comprometida con la protecci&oacute;n de los derechos y libertades de la ciudadan&iacute;a&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El argumento de que los polic&iacute;as que hay ahora no son los mismos que durante el franquismo no me vale. La Polic&iacute;a tendr&iacute;a que ser la primera en ser consciente de que una comisar&iacute;a es incompatible con un lugar de memoria&rdquo;, reflexiona Vallejo.
    </p><p class="article-text">
        Las entidades adjuntaron varios informes psicol&oacute;gicos y de especialistas de la Universitat de Barcelona (UB) y la Aut&ograve;noma de Barcelona (UAB) que<a href="https://www.eldiario.es/catalunya/victimas-franquismo-cargan-gobierno-mantener-policia-via-laietana-inaceptable_1_12727231.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> justificaban el traslado policial, pero el Gobierno no los mencion&oacute; en su resoluci&oacute;n</a>. &ldquo;Es bastante evidente que mientras la Polic&iacute;a siga en Via Laietana la sombra del franquismo seguir&aacute; proyect&aacute;ndose sobre ellos. El traslado forma parte de nuestra reparaci&oacute;n como represaliados&rdquo;, expone Vallejo.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute;n del Ejecutivo ha generado malestar y decepci&oacute;n entre los represaliados y los colectivos de memoria. Las v&iacute;ctimas son conscientes de que el traslado de la comisar&iacute;a ser&iacute;a casi imposible con un eventual Gobierno de PP y Vox, pero confiaban en una mayor sensibilidad del PSOE y m&aacute;s presi&oacute;n de sus socios parlamentarios para lograrlo.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El Gobierno tiene un discurso favorable al traslado, pero cuando el bal&oacute;n llega al Ministerio del Interior todo se encalla. Creo que el Gobierno teme a los sindicatos policiales que han hecho de Via Laietana un caballo de batalla en sus negociaciones laborales&rdquo;, asevera Vallejo en conversaci&oacute;n telef&oacute;nica con este diario.
    </p><p class="article-text">
        De todos los espacios de represi&oacute;n franquista de Barcelona, la comisar&iacute;a de Via Laietana de Barcelona es el que m&aacute;s se le atraganta al PSOE. En cambio, la antigua prisi&oacute;n Modelo, el Camp de la Bota o el castillo de Montjuic se han reconvertido en lugares de memoria.
    </p><p class="article-text">
        A d&iacute;a de hoy, la comisar&iacute;a tiene casi siempre usos institucionales y de oficinas, pues la mayor&iacute;a de tr&aacute;mites policiales se realizan en la sede de la Polic&iacute;a Nacional de La Verneda. El edificio, adem&aacute;s, presenta d&eacute;ficits de climatizaci&oacute;n. &ldquo;No pasar&iacute;a una inspecci&oacute;n de Trabajo, querer seguir all&iacute; es un 'sostenella y no enmendalla'&rdquo;, resume Vallejo.
    </p><p class="article-text">
        El recurso de los represaliados, que firma el abogado Josep Cruanyes, se ha presentado en nombre de distintas entidades de memoria catalanas: la Comissi&oacute; de la Dignitat, la Amical Mauthausen, la Associaci&oacute; Catalana de Persones Expreses Pol&iacute;tiques del Franquisme, el Ateneu de Mem&ograve;ria Popular, la Comissi&oacute; de la Mem&ograve;ria Hist&ograve;rica, la Fundaci&oacute; Cipriano Garc&iacute;a-CCOO, Ir&iacute;dia y &Ograve;mnium Cultural.
    </p><p class="article-text">
        El escrito recoge hasta nueve ejemplos internacionales de centros de represi&oacute;n durante dictaduras en pa&iacute;ses europeos y latinoamericanos que, tras la llegada de la democracia, se reconvirtieron en museos para recordar las torturas. Por ejemplo, la antigua sede de la Stasi en Berl&iacute;n, la prisi&oacute;n de Pitesti de Ruman&iacute;a o la ESMA de Buenos Aires.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No encontramos ning&uacute;n caso en el mundo de centros de represi&oacute;n pol&iacute;tica declarados lugares de memoria que sigan prestando servicios de polic&iacute;a o prisi&oacute;n en los mismos t&eacute;rminos&rdquo;, enfatiza el escrito de las entidades. Esta excepcionalidad, agregan, &ldquo;pone en evidencia&rdquo; la &ldquo;incompatibilidad&rdquo; de mantener a la Polic&iacute;a en Via Laietana y que el edificio sea declarado, al mismo tiempo, lugar de memoria.
    </p><p class="article-text">
        Los represaliados recuerdan al Gobierno que, a nivel internacional, la conversi&oacute;n de las celdas de tortura en museos &ldquo;busca romper y tomar distancia de las instituciones represoras&rdquo; y &ldquo;abrir a la ciudadan&iacute;a&rdquo; los espacios, algo &ldquo;materialmente imposible&rdquo; de conseguir en el caso de Via Laietana con la Polic&iacute;a en el edificio.
    </p><p class="article-text">
        El recurso tambi&eacute;n considera incompleta la declaraci&oacute;n de Via Laietana como lugar de memoria, pues la resoluci&oacute;n del Gobierno no identifica como espacios a preservar las celdas de detenci&oacute;n, las dependencias de los grupos de la Brigada Pol&iacute;tico Social y las habitaciones donde se practicaban los interrogatorios y las torturas. Los represaliados no se dan por vencidos. &ldquo;Mientras haya energ&iacute;a, insistiremos&rdquo;, concluye Vallejo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Oriol Solé Altimira]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/enesimo-victimas-franquismo-trasladar-comisaria-via-laietana-gobierno-teme-sindicatos-policiales_1_13456439.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 23 Aug 2026 18:56:18 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6a65281d-70a9-48be-b5b9-c6b7a08c8efe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x975y1152.jpg" length="6088314" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6a65281d-70a9-48be-b5b9-c6b7a08c8efe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x975y1152.jpg" type="image/jpeg" fileSize="6088314" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El enésimo intento de las víctimas del franquismo para trasladar la comisaría de Via Laietana: "El Gobierno teme a los sindicatos policiales"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6a65281d-70a9-48be-b5b9-c6b7a08c8efe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x975y1152.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Franquismo,Crímenes del franquismo,Represión franquista,Memoria Histórica,PSOE,Gobierno,Barcelona,Policía Nacional]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Secundino Bugallo y Francisco Arca, asesinato y mutilación de dos sindicalistas del rural de Pontevedra en agosto del 36]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/galicia/secundino-bugallo-francisco-arca-asesinato-mutilacion-sindicalistas-rural-pontevedra-agosto-36_1_13438925.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7d86fd6b-63b3-45ae-a274-1bf906179352_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Secundino Bugallo y Francisco Arca, asesinato y mutilación de dos sindicalistas del rural de Pontevedra en agosto del 36"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un homenaje recuerda, 90 años después de que varios falangistas los matasen en una cuneta, a estos dos represaliados, que trataron de resistir el golpe de Estado en la comarca pontevedresa de Terra de Montes</p><p class="subtitle">“Yo creí que en este pueblo pequeño no había asesinos”: los poemas subterráneos que el gallego Luís Pimentel escribió en la posguerra
</p></div><p class="article-text">
        Participaron en el &ldquo;peque&ntilde;o intento de resistencia&rdquo; con el que se encontr&oacute; en la comarca de Terra de Montes, en el interior de la provincia de Pontevedra, el golpe de Estado del 18 de julio de 1936. Tuvieron que huir al monte y terminaron siendo detenidos. Los asesinaron falangistas el 13 de agosto de ese a&ntilde;o, tras someterlos a torturas. Y dejaron sus cuerpos bien visibles en la cuneta, con los genitales mutilados, para asegurarse de que el mensaje de terror se iba a extender por la zona. Hoy, en ese punto, una placa los recuerda: &ldquo;Secundino Bugallo Iglesias. Francisco Arca Vali&ntilde;as. Morreron por defender as s&uacute;as ideas republicanas [Murieron por defender sus ideas republicanas]&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Si en su asesinato hay aspectos especialmente crudos se debe, probablemente, a que ambos eran l&iacute;deres destacados a nivel local, se&ntilde;ala Anjo Torres, vecino de la comarca e integrante del colectivo A Lumieira, que se implica desde hace a&ntilde;os en una labor voluntaria para recuperar la memoria de la represi&oacute;n del franquismo en Terra de Montes y que convoca un homenaje a Bugallo y a Arca coincidiendo con el 90 aniversario de su ejecuci&oacute;n, el 13 de agosto. Torres indica que, aunque se centra en estos dos dirigentes sindicalistas y militantes de Izquierda Republicana, la intenci&oacute;n es que el acto sirva para recordar a todos los hombres y mujeres asesinados o perseguidos durante la guerra y el franquismo.
    </p><p class="article-text">
        Secundino Bugallo y Francisco Arca eran canteros y tratantes de ganado. Ambos hab&iacute;an nacido en la d&eacute;cada de los 80 del siglo XIX y ten&iacute;an en com&uacute;n la parroquia de Figueiroa, en Cerdedo (hoy, Cerdedo-Cotobade, en el interior de la provincia de Pontevedra), en donde viv&iacute;an. Tambi&eacute;n compart&iacute;an posturas pol&iacute;ticas y activismo. Los dos fueron dirigentes de la Sociedad Agraria y de Oficios Varios <em>El Trabajo</em>, integrada en el sindicato CNT y que formaba parte de la federaci&oacute;n de agricultores y obreros de Cerdedo, como recoge en <a href="https://www.tabeirosmontes.com/novas/o-campo-das-laudas-de-cerdedo-acollera-unha-lauda-na-memoria-dos-arca-e-dos-bugallo" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">uno de sus escritos</a> Calros Solla, uno de los vecinos que, junto al historiador Dionisio Pereira, m&aacute;s ha investigado la represi&oacute;n en Terra de Montes. Bugallo y Arca tuvieron tambi&eacute;n cargos a nivel local en Izquierda Republicana, el partido que fund&oacute; en 1934 Manuel Aza&ntilde;a.
    </p><p class="article-text">
        Sus posturas y sus actividades los enfrentaban a los caciques locales, que se manten&iacute;an en la zona desde la &eacute;poca de la Restauraci&oacute;n. &ldquo;Destacaron porque eran dirigentes y gente muy implicada&rdquo;, recalca Torres, que relata que los dos se sumaron al intento de resistencia al golpe de Estado que lider&oacute; Franco. Bugallo, a&ntilde;ade Solla, se encarg&oacute; que requisarles las armas, yendo puerta por puerta, a los derechistas m&aacute;s exaltados. Vecinos de Figueiroa se enfrentaron a un destacamento de la Guardia Civil que se hab&iacute;a desplazado desde Pontevedra para apresar a las autoridades republicanas. Una parte fueron detenidos, otros escaparon o se ocultaron en el monte. Sus esposas, recuerda Solla, tambi&eacute;n sufrir&aacute;n la represi&oacute;n, con continuas coerciones y vejaciones.
    </p><p class="article-text">
        Tanto Bugallo como Arca se escondieron y fueron apresados unos d&iacute;as despu&eacute;s. Los llevaron al cuartel de la Guardia Civil de Cerdedo. Y en la noche del 12 al 13 de agosto, como en <a href="https://www.eldiario.es/galicia/politica/martir-galleguismo_1_6873501.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">muchos otros puntos</a> de Galicia aquellos d&iacute;as, los pasearon: se los llevaron fuera para matarlos. En su caso, el destino fue el kil&oacute;metro 74 de la carretera de Ourense, en donde primero los torturaron y luego los mataron. 
    </p><p class="article-text">
        Sus cad&aacute;veres fueron abandonados, mutilados, en la cuneta. All&iacute; mismo se los encontraron por la ma&ntilde;ana los pasajeros de un coche de l&iacute;nea, entre los que estaba la mujer de Arca, que se dirig&iacute;a a Pontevedra para intentar localizar a su marido. Y ah&iacute;, en A Ponte do Barco, es donde ahora se les hace un homenaje anual, en el que lleg&oacute; a participar un hijo de Francisco Arca, Rogelio Arca, fallecido en 2010 -y que combati&oacute; en las filas republicanas-. &Eacute;l fue quien se&ntilde;al&oacute; el lugar exacto y sugiri&oacute; que una placa recordase lo ocurrido. Ese monumento, instalado en 2006, tambi&eacute;n ha sufrido ataques, relata Anjo Torres. Dos veces se encontraron con que alguien hab&iacute;a arrancado y hecho desaparecer la placa. Ahora la sustituye un monolito con el mensaje grabado en la piedra.
    </p><h2 class="article-text">La memoria casi perdida de las Casas do Pobo</h2><p class="article-text">
        El borrado de la II Rep&uacute;blica se extendi&oacute; tambi&eacute;n a los espacios que se utilizaban para las reuniones sociales, sindicales o pol&iacute;ticas. Fue lo que ocurri&oacute; tambi&eacute;n con las Casas do Pobo que hab&iacute;a en Terra de Montes. Anjo Torres indica que estos locales hab&iacute;an empezado a aparecer desde principios del siglo XX. La de De&aacute;n, de referencia en la comarca, era la sede de la federaci&oacute;n de agricultores y obreros en la que militaban Bugallo y Arca. Se inaugur&oacute; en 1907, tras una colecta popular para recaudar fondos, y, seg&uacute;n <a href="https://www.tabeirosmontes.com/a-casa-do-pobo-de-deaacuten-cerdedo.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">recoge Dionisio Pereira</a>, ten&iacute;a botica y m&eacute;dico. Los falangistas le prendieron fuego y la dejaron en ruinas. 
    </p><p class="article-text">
        Muchas otras Casas do Pobo corrieron la misma suerte. Anjo Torres se&ntilde;ala que lo habitual era que fuesen arrasadas o requisadas por los franquistas. Algunas se perdieron y tambi&eacute;n se esfum&oacute; la noci&oacute;n de lo que eran. Este vecino cuenta que, recabando datos para sus indagaciones, habl&oacute; con una vecina que dec&iacute;a que recordaba una de esas casas, la de Bugar&iacute;n, ya en ruinas cuando era ni&ntilde;a y solo ten&iacute;a una vaga idea de que aquello lo hab&iacute;a creado la gente de la aldea. El colectivo Lumieira ha ido registrando en <a href="https://volaivai.com/index.php?option=com_content&amp;view=article&amp;id=445&amp;catid=17" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">una web</a> los datos de estos espacios, en un trabajo que sigue en marcha.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Beatriz Muñoz]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/galicia/secundino-bugallo-francisco-arca-asesinato-mutilacion-sindicalistas-rural-pontevedra-agosto-36_1_13438925.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 12 Aug 2026 21:21:14 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7d86fd6b-63b3-45ae-a274-1bf906179352_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="524015" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7d86fd6b-63b3-45ae-a274-1bf906179352_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="524015" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Secundino Bugallo y Francisco Arca, asesinato y mutilación de dos sindicalistas del rural de Pontevedra en agosto del 36]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7d86fd6b-63b3-45ae-a274-1bf906179352_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Franquismo,Crímenes del franquismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP honra les víctimes dels bombardejos republicans de Mallorca després de derogar amb Vox la Llei de Memòria]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-honra-les-victimes-dels-bombardejos-republicans-mallorca-despres-derogar-amb-vox-llei-memoria_1_13412173.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/680ebf76-adea-4384-9bdc-e88f90c8716e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148283.jpg" width="1421" height="799" alt="El PP honra les víctimes dels bombardejos republicans de Mallorca després de derogar amb Vox la Llei de Memòria"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La presidenta del Govern balear, Marga Prohens, que mai no ha expressat una condemna específica a la repressió franquista contra milers de persones a Balears, defensa la necessitat de "tancar ferides" i tenir presents els "errors del passat". "La memòria no ha d'anar de bàndols", va subratllar</p><p class="subtitle">PP i Vox deroguen la llei balear de memòria històrica i evoquen els “assassinats per les hordes roges”
</p></div><p class="article-text">
        El Govern balear va retre homenatge ahir a la nit al prop de centenasr de civils que van morir sota els bombardejos republicans registrats a Mallorca entre 1936 i 1938. L'acte institucional, celebrat a la capital balear, va tenir lloc, per&ograve;, tot just quatre mesos despr&eacute;s que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-i-vox-deroguen-llei-balear-memoria-historica-i-evoquen-els-assassinats-per-les-hordes-roges_1_13056278.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">PP i Vox derogessin la Llei balear de mem&ograve;ria democr&agrave;tica</a>, el contingut de la qual donava cobertura a aquest tipus de tributs i al reconeixement institucional de les v&iacute;ctimes de la guerra civil i la dictadura franquista. 
    </p><p class="article-text">
        A la cerim&ograve;nia hi van assistir els descendents de diverses d'aquelles v&iacute;ctimes, com tamb&eacute; la presidenta de l'Executiu auton&ograve;mic, Marga Prohens (PP), i altres alts c&agrave;rrecs conservadors i d'extrema dreta. Cap formaci&oacute; d'esquerres no va ser-hi present, com tampoc Mem&ograve;ria de Mallorca, que havia <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-homenatjara-les-victimes-dels-bombardejos-republicans-palma-despres-derogar-llei-memoria-democratica_1_13401408.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">supeditat la seva pres&egrave;ncia al fet que el Govern renunci&eacute;s p&uacute;blicament a la derogaci&oacute; de la llei auton&ograve;mica de mem&ograve;ria democr&agrave;tica</a>, exig&egrave;ncia que l'Executiu en cap moment no ha at&egrave;s. Per la seva banda, el PSIB-PSOE va criticar que el PP pretengui &ldquo;donar lli&ccedil;ons de mem&ograve;ria&rdquo; tot just uns mesos despr&eacute;s d'haver derogat la norma que empara els drets de les v&iacute;ctimes i &ldquo;d'haver menyspreat les fam&iacute;lies i les entitats memorialistes&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Durant l'homenatge, Prohens, que mai no ha expressat una condemna p&uacute;blica espec&iacute;fica a les v&iacute;ctimes de la repressi&oacute; franquista desfermada a les Balears despr&eacute;s del cop militar de juliol de 1936 -unes 2.000 persones assassinades- i a les <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/en-abierto/represion-franquista-victimas-victimarios_132_8823974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">violacions de drets humans </a>comeses durant la dictadura, ha defensat durant l'acte que la societat balear ha pres consci&egrave;ncia de la necessitat de &ldquo;tancar ferides restituint la dignitat&rdquo; de les persones assassinades durant la guerra civil, reconduint despr&eacute;s el seu discurs cap als bombardejos de l'Ex&egrave;rcit republic&agrave;. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No parlem de v&iacute;ctimes col&middot;laterals. Parlem d'un atac sistem&agrave;tic contra poblaci&oacute; civil, contra una illa que es trobava indefensa amb l'&uacute;nic objectiu de minar la moral i de for&ccedil;ar la rendici&oacute; de Mallorca que havia quedat en el b&agrave;ndol revoltat, per&ograve; a&iuml;llada&rdquo;, va incidir.
    </p><p class="article-text">
        En un altre moment, la presidenta s'ha referit al mur inaugurat aquest dilluns amb els noms de les v&iacute;ctimes, asseverant que la frase inscrita en ell permetr&agrave; conservar &ldquo;per sempre&rdquo; el record de &ldquo;les v&iacute;ctimes dels bombardejos republicans a la ciutat de Palma&rdquo;. No obstant aix&ograve;, la inscripci&oacute; col&middot;locada al&middot;ludeix de forma gen&egrave;rica a les &ldquo;v&iacute;ctimes de la Guerra Civil&rdquo;, una formulaci&oacute; m&eacute;s &agrave;mplia que la utilitzada per la l&iacute;der auton&ograve;mica.
    </p><p class="article-text">
        Prohens va posar xifres als atacs aeris dels republicans: entre el juliol i l'agost de 1936, Mallorca va patir 46 bombardejos, dels quals 25 van afectar directament Palma. Durant el conflicte es van produir onze atacs aeris m&eacute;s, especialment intensos el 1937. En total, va dir, els atemptats van causar 97 morts i 224 ferits a tota l'illa. Entre els finats hi havia 32 dones i 17 nens.
    </p><p class="article-text">
        La l&iacute;der auton&ograve;mica va al&middot;ludir aix&iacute; mateix al paper de la &ldquo;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/guillem-coneixer-seu-avi-despres-exhumat-d-fossa-franquista-no-ho-vaig-evitar-vaig-anar-cap-ell-vaig-abracar-i-li-vaig-fer-peto_1_13298017.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">llei de fosses -la seva aprovaci&oacute; va complir recentment deu anys-, </a>una norma que, ha recordat, ha perm&egrave;s recuperar &rdquo;334 cossos i identificar 67 v&iacute;ctimes&ldquo;, sense mencionar en cap moment que la mort d'aquestes va ser causada per la repressi&oacute; franquista, una viol&egrave;ncia que, com assenyalen els historiadors, ja havia estat planificada mesos abans de la guerra civil i va ser executada per falangistes, militars, autoritats civils, xarxes clientelars de dretes, capellans fins i tot despr&eacute;s de finalitzar el conflicte b&egrave;l&middot;lic. 
    </p><p class="article-text">
        Malgrat que la llei de fosses manca de l'abast de la llei de mem&ograve;ria democr&agrave;tica, que tamb&eacute; regulava les pol&iacute;tiques p&uacute;bliques de veritat, reconeixement, divulgaci&oacute;, retirada de simbologia franquista, r&egrave;gim sancionador i garanties de no repetici&oacute;, Prohens va apel&middot;lar reiteradament a ella i la va reivindicar com el principal instrument de reparaci&oacute; de les v&iacute;ctimes, ignorant la derogaci&oacute; del principal marc legal de mem&ograve;ria de les Illes. 
    </p><p class="article-text">
        Fa dues setmanes, el Constitucional va admetre a tr&agrave;mit el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/govern-espanyol-porta-constitucional-derogacio-llei-memoria-democratica-balears_1_13269895.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern central </a>contra la derogaci&oacute; de la norma balear i va acordar suspendre cautelarment la seva aplicaci&oacute;. La decisi&oacute; de l'alt tribunal implica que la llei continua vigent mentre resol sobre el fons del recurs, en considerar l'Executiu que la seva eliminaci&oacute; podria vulnerar els drets de les v&iacute;ctimes de greus violacions de drets humans.
    </p><p class="article-text">
        L'alt c&agrave;rrec del PP ha asseverat que &ldquo;la recuperaci&oacute; de les v&iacute;ctimes i de la seva mem&ograve;ria no ha d'anar de b&agrave;ndols&rdquo;, insistint que no es tracta de &ldquo;buscar culpables&rdquo; ni de recordar els bombardejos &ldquo;des de l'odi o el revanxisme&rdquo;, sin&oacute; de &ldquo;recordar amb respecte a cadascuna d'aquestes v&iacute;ctimes i recordar les seves hist&ograve;ries i les seves vides truncades i interrompudes per aquests fets&rdquo; i de treure de l'oblit un episodi que va qualificar de &ldquo;un dels esdeveniments b&egrave;l&middot;lics m&eacute;s durs i alhora m&eacute;s desconeguts de la hist&ograve;ria tant de Balears com d'Espanya&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Avan&ccedil;ar &ldquo;sense rancors, b&agrave;ndols ni divisions&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        En cap moment de la seva intervenci&oacute; Prohens va efectuar una condemna expressa al cop militar de 1936, a la dictadura franquista ni a la repressi&oacute; exercida durant gaireb&eacute; quatre d&egrave;cades. S&iacute; que va apel&middot;lar a la necessitat d'avan&ccedil;ar &ldquo;sense rancors, sense b&agrave;ndols i sense divisions, sent conscients i tenint presents els errors del passat&rdquo;, en l&iacute;nia del discurs de populars i extrema dreta, que en altres CCAA tamb&eacute; han tombat els seus textos memorialistes, substitu&iuml;ts en alguns casos per 'lleis de la conc&ograve;rdia' que, <em>sota </em>text d'excusa de &ldquo;reconciliar&rdquo; els espanyols en lloc de &ldquo;reobrir ferides&rdquo;, equiparen el franquisme amb la democr&agrave;cia.
    </p><p class="article-text">
        El Mur de la Dignitat instal&middot;lat aquest dilluns al Passeig Sagrera &eacute;s una obra concebuda, exposa el Govern en una nota de premsa, &ldquo;per transmetre la dualitat entre la destrucci&oacute; representada per la guerra i l'esperan&ccedil;a simbolitzada per la mem&ograve;ria&rdquo;. &ldquo;L'ombra evoca el dolor, les abs&egrave;ncies i la trag&egrave;dia que van deixar els atemptats, mentre que la llum representa la mem&ograve;ria permanent de les v&iacute;ctimes, la seva dignitat i el comprom&iacute;s de la societat de no oblidar-les&rdquo;, prossegueix el comunicat.
    </p><p class="article-text">
        La cerim&ograve;nia va comen&ccedil;ar amb la lectura, un a un, dels noms i les edats de les 73 v&iacute;ctimes civils identificades dels bombardeigs republicans sobre Palma. Despr&eacute;s de l'enumeraci&oacute;, els assistents van guardar un minut de silenci abans que es record&eacute;s que el nou Mur de la Dignitat neix amb l'objectiu de recon&egrave;ixer, reparar i dignificar la mem&ograve;ria de les v&iacute;ctimes i de les seves fam&iacute;lies perqu&egrave; els seus noms i les seves hist&ograve;ries perdurin en el temps.
    </p><p class="article-text">
        Tot seguit va intervenir l'historiador Manuel Aguilera, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-morts-sepultats-primer-terror-aeri-guerra-civil-provocar-l-aviacio-republica_1_13269913.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">impulsor de la investigaci&oacute; que ha perm&egrave;s identificar les v&iacute;ctimes</a>, qui va afirmar que amb la inauguraci&oacute; del memorial es salda &ldquo;un deute hist&ograve;ric&rdquo;. Va recordar que les v&iacute;ctimes dels bombardeigs sobre Palma no havien rebut &ldquo;cap homenatge ni durant els 40 anys de dictadura ni en els 50 de democr&agrave;cia&rdquo; i va defensar que &ldquo;en una democr&agrave;cia no hi pot haver silencis&rdquo; perqu&egrave; &ldquo;la veritat ha d'estar per sobre de tot&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aguilera, autor del llibre <em>Mallorca en llamas. Las v&iacute;ctimas del primer terror a&eacute;reo de la Guerra Civil</em>, va repassar a m&eacute;s el context hist&ograve;ric dels atacs aeris sobre Mallorca i va assenyalar que Palma va ser una de les primeres ciutats a patir bombardejos sistem&agrave;tics contra la rereguarda durant la Guerra Civil. Tot i que els objectius eren inicialment militars, va explicar, les bombes van acabar caient sobre barris obrers i zones comercials, causant nombroses v&iacute;ctimes civils. A continuaci&oacute; va posar rostre a diverses de les persones traspassades relatant les seves hist&ograve;ries i va agrair la pres&egrave;ncia dels seus familiars, abans de concloure que actes com el celebrat constitueixen &ldquo;una forma de reparaci&oacute;&rdquo;, ja que les conseq&uuml;&egrave;ncies de la guerra &ldquo;de vegades perduren durant generacions&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-honra-les-victimes-dels-bombardejos-republicans-mallorca-despres-derogar-amb-vox-llei-memoria_1_13412173.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 28 Jul 2026 14:18:21 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/680ebf76-adea-4384-9bdc-e88f90c8716e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148283.jpg" length="208121" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/680ebf76-adea-4384-9bdc-e88f90c8716e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148283.jpg" type="image/jpeg" fileSize="208121" width="1421" height="799"/>
      <media:title><![CDATA[El PP honra les víctimes dels bombardejos republicans de Mallorca després de derogar amb Vox la Llei de Memòria]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/680ebf76-adea-4384-9bdc-e88f90c8716e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148283.jpg" width="1421" height="799"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,PP - Partido Popular,Vox,Segunda República,Guerra Civil Española,Represión franquista,Franquismo,Crímenes del franquismo,Dictadura franquista,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP honra a las víctimas de los bombardeos republicanos de Mallorca tras derogar con Vox la Ley de Memoria]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-honra-victimas-bombardeos-republicanos-mallorca-derogar-vox-ley-memoria-democratica_1_13410454.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/680ebf76-adea-4384-9bdc-e88f90c8716e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148283.jpg" width="1421" height="799" alt="El PP honra a las víctimas de los bombardeos republicanos de Mallorca tras derogar con Vox la Ley de Memoria"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La presidenta del Govern balear, Marga Prohens, que nunca ha expresado una condena específica de la represión franquista desatada en Balears y que causó miles de asesinatos, defiende la necesidad de "cerrar heridas" por los "errores del pasado". "La memoria no debe ir de bandos", subrayó</p><p class="subtitle">PP y Vox derogan la ley balear de memoria histórica y evocan a los “asesinados por las hordas rojas”
</p></div><p class="article-text">
        El Govern balear rindi&oacute; anoche homenaje al cerca de centenar de civiles que fallecieron bajo los bombardeos republicanos registrados en Mallorca entre 1936 y 1938. El acto institucional, celebrado en la capital balear, tuvo lugar, sin embargo, apenas cuatro meses despu&eacute;s de que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">PP y Vox derogasen la Ley balear de memoria democr&aacute;tica</a>, cuyo contenido daba cobertura a este tipo de tributos y al reconocimiento institucional de las v&iacute;ctimas de la guerra civil y la dictadura franquista. 
    </p><p class="article-text">
        A la ceremonia asistieron los descendientes de varias de aquellas v&iacute;ctimas as&iacute; como la presidenta del Ejecutivo auton&oacute;mico, Marga Prohens (PP), y otros altos cargos conservadores y de extrema derecha. Ninguna formaci&oacute;n de izquierdas estuvo presente como tampoco Mem&ograve;ria de Mallorca, que hab&iacute;a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-homenajeara-victimas-bombardeos-republicanos-palma-derogar-ley-memoria-democratica_1_13401116.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">supeditado su presencia a que el Govern renunciase p&uacute;blicamente a la derogaci&oacute;n de la ley auton&oacute;mica de memoria democr&aacute;tica</a>, exigencia que el Ejecutivo en ning&uacute;n momento ha atendido. Por su parte, el PSIB-PSOE critic&oacute; que el PP pretenda &ldquo;dar lecciones de memoria&rdquo; apenas unos meses despu&eacute;s de haber derogado la norma que ampara los derechos de las v&iacute;ctimas y de &ldquo;haber menospreciado a las familias y a las entidades memorialistas&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Durante el homenaje, Prohens, que nunca ha expresado una condena p&uacute;blica espec&iacute;fica a las v&iacute;ctimas de la represi&oacute;n franquista desatada en Balears tras el golpe militar de julio de 1936 -unas 2.000 personas asesinadas- y a las <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/en-abierto/represion-franquista-victimas-victimarios_132_8823974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">violaciones de derechos humanos </a>cometidas durante la dictadura, ha defendido durante el acto que la sociedad balear ha tomado conciencia de la necesidad de &ldquo;cerrar heridas restituyendo la dignidad&rdquo; de las personas asesinadas durante la guerra civil, reconduciendo tras ello su discurso hacia los bombardeos del Ej&eacute;rcito republicano. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No hablamos de v&iacute;ctimas colaterales. Hablamos de un ataque sistem&aacute;tico contra poblaci&oacute;n civil, contra una isla que se encontraba indefensa con el &uacute;nico objetivo de minar la moral y de forzar la rendici&oacute;n de Mallorca que hab&iacute;a quedado en el bando sublevado pero aislada&rdquo;, incidi&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        En otro momento, la presidenta se ha referido al muro inaugurado este lunes con los nombres de las v&iacute;ctimas, aseverando que la frase inscrita en &eacute;l permitir&aacute; conservar &ldquo;para siempre&rdquo; el recuerdo de &ldquo;las v&iacute;ctimas de los bombardeos republicanos en la ciudad de Palma&rdquo;. Sin embargo, la inscripci&oacute;n colocada alude de forma gen&eacute;rica a las &ldquo;v&iacute;ctimas de la Guerra Civil&rdquo;, una formulaci&oacute;n m&aacute;s amplia que la utilizada por la l&iacute;der auton&oacute;mica.
    </p><p class="article-text">
        Prohens puso cifras a los ataques a&eacute;reos de los republicanos: entre julio y agosto de 1936, Mallorca sufri&oacute; 46 bombardeos, de los que 25 afectaron directamente a Palma. Durante el conflicto se produjeron once ataques a&eacute;reos m&aacute;s, especialmente intensos en 1937. En total, dijo, los atentados causaron 97 muertes y 224 heridos en toda la isla. Entre los fallecidos hab&iacute;a 32 mujeres y 17 ni&ntilde;os.
    </p><p class="article-text">
        La l&iacute;der auton&oacute;mica aludi&oacute; asimismo al papel de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/guillem-conocio-abuelo-exhumado-fosa-franquista-no-pude-evitar-abrace-le-di-beso_1_13288117.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ley de fosas -cuya aprobaci&oacute;n cumpli&oacute; recientemente diez a&ntilde;os-, </a>una norma que, ha recordado, ha permitido recuperar &ldquo;334 cuerpos e identificar a 67 v&iacute;ctimas&rdquo;, sin mencionar en momento alguno que la muerte de &eacute;stas fue causada por la represi&oacute;n franquista, una violencia que, como se&ntilde;alan los historiadores, ya hab&iacute;a sido planificada meses antes de la guerra civil y fue ejecutada por falangistas, militares, autoridades civiles, redes clientelares de derechas, capellanes incluso despu&eacute;s de finalizar el conflicto b&eacute;lico. 
    </p><p class="article-text">
        Pese a que la ley de fosas carece del alcance de la ley de memoria democr&aacute;tica, que tambi&eacute;n regulaba las pol&iacute;ticas p&uacute;blicas de verdad, reconocimiento, divulgaci&oacute;n, retirada de simbolog&iacute;a franquista, r&eacute;gimen sancionador y garant&iacute;as de no repetici&oacute;n, Prohens apel&oacute; reiteradamente a ella y la reivindic&oacute; como el principal instrumento de reparaci&oacute;n de las v&iacute;ctimas, obviando la derogaci&oacute;n del principal marco legal de memoria de las Islas. 
    </p><p class="article-text">
        Hace dos semanas, el Constitucional admiti&oacute; a tr&aacute;mite el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/gobierno-lleva-constitucional-derogacion-ley-memoria-democratica-balears_1_13269592.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">recurso de inconstitucionalidad presentado por el Gobierno central </a>contra la derogaci&oacute;n de la norma balear y acord&oacute; suspender cautelarmente su aplicaci&oacute;n. La decisi&oacute;n del alto tribunal implica que la ley contin&uacute;a vigente mientras resuelve sobre el fondo del recurso, al considerar el Ejecutivo que su eliminaci&oacute;n podr&iacute;a vulnerar los derechos de las v&iacute;ctimas de graves violaciones de derechos humanos.
    </p><p class="article-text">
        La alto cargo del PP ha asever&oacute; que &ldquo;la recuperaci&oacute;n de las v&iacute;ctimas y de su memoria no debe ir de bandos&rdquo;, insistiendo en que no se trata de &ldquo;buscar culpables&rdquo; ni de recordar los bombardeos &ldquo;desde el odio o el revanchismo&rdquo;, sino de &ldquo;recordar con respeto a cada una de estas v&iacute;ctimas y recordar sus historias y sus vidas truncadas e interrumpidas por estos hechos&rdquo; y de sacar del olvido un episodio que calific&oacute; como &ldquo;uno de los acontecimientos b&eacute;licos m&aacute;s duros y a la vez m&aacute;s desconocidos de la historia tanto de Balears como de Espa&ntilde;a&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Avanzar &ldquo;sin rencores, bandos ni divisiones&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        En ning&uacute;n momento de su intervenci&oacute;n Prohens efectu&oacute; una condena expresa al golpe militar de 1936, a la dictadura franquista ni a la represi&oacute;n ejercida durante casi cuatro d&eacute;cadas. S&iacute; apel&oacute; a la necesidad de avanzar &ldquo;sin rencores, sin bandos y sin divisiones, siendo conscientes y teniendo presentes los errores del pasado&rdquo;, en l&iacute;nea del discurso de populares y extrema derecha, que en otras CCAA tambi&eacute;n han tumbado sus textos memorialistas, sustituidos en algunos casos por 'leyes de la concordia' que, <em>so </em>pretexto de &ldquo;reconciliar&rdquo; a los espa&ntilde;oles en lugar de &ldquo;reabrir heridas&rdquo;, equiparan el franquismo con la democracia.
    </p><p class="article-text">
        El Muro de la Dignidad instalado este lunes en el Passeig Sagrera es una obra concebida, expone el Govern en una nota de prensa, &ldquo;para transmitir la dualidad entre la destrucci&oacute;n representada por la guerra y la esperanza simbolizada por la memoria&rdquo;. &ldquo;La sombra evoca el dolor, las ausencias y la tragedia que dejaron los atentados, mientras que la luz representa la memoria permanente de las v&iacute;ctimas, su dignidad y el compromiso de la sociedad de no olvidarlas&rdquo;, prosigue el comunicado.
    </p><p class="article-text">
        La ceremonia dio comienzo con la lectura, uno a uno, de los nombres y las edades de las 73 v&iacute;ctimas civiles identificadas de los bombardeos republicanos sobre Palma. Tras la enumeraci&oacute;n, los asistentes guardaron un minuto de silencio antes de que se recordara que el nuevo Muro de la Dignidad nace con el objetivo de reconocer, reparar y dignificar la memoria de las v&iacute;ctimas y de sus familias para que sus nombres y sus historias perduren en el tiempo.
    </p><p class="article-text">
        Acto seguido intervino el historiador Manuel Aguilera, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/muertos-sepultados-primer-terror-aereo-guerra-civil-causo-aviacion-republica_1_13267817.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">impulsor de la investigaci&oacute;n que ha permitido identificar a las v&iacute;ctimas</a>, quien afirm&oacute; que con la inauguraci&oacute;n del memorial se salda &ldquo;una deuda hist&oacute;rica&rdquo;. Record&oacute; que las v&iacute;ctimas de los bombardeos sobre Palma no hab&iacute;an recibido &ldquo;ning&uacute;n homenaje ni durante los 40 a&ntilde;os de dictadura ni en los 50 de democracia&rdquo; y defendi&oacute; que &ldquo;en una democracia no puede haber silencios&rdquo; porque &ldquo;la verdad debe estar por encima de todo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aguilera, autor del libro <em>Mallorca en llamas. Las v&iacute;ctimas del primer terror a&eacute;reo de la Guerra Civil</em>, repas&oacute; adem&aacute;s el contexto hist&oacute;rico de los ataques a&eacute;reos sobre Mallorca y se&ntilde;al&oacute; que Palma fue una de las primeras ciudades en sufrir bombardeos sistem&aacute;ticos contra la retaguardia durante la Guerra Civil. Aunque los objetivos eran inicialmente militares, explic&oacute;, las bombas acabaron cayendo sobre barrios obreros y zonas comerciales, causando numerosas v&iacute;ctimas civiles. A continuaci&oacute;n puso rostro a varias de las personas fallecidas relatando sus historias y agradeci&oacute; la presencia de sus familiares, antes de concluir que actos como el celebrado constituyen &ldquo;una forma de reparaci&oacute;n&rdquo;, ya que las consecuencias de la guerra &ldquo;a veces perduran durante generaciones&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-honra-victimas-bombardeos-republicanos-mallorca-derogar-vox-ley-memoria-democratica_1_13410454.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 28 Jul 2026 09:18:34 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/680ebf76-adea-4384-9bdc-e88f90c8716e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148283.jpg" length="208121" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/680ebf76-adea-4384-9bdc-e88f90c8716e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148283.jpg" type="image/jpeg" fileSize="208121" width="1421" height="799"/>
      <media:title><![CDATA[El PP honra a las víctimas de los bombardeos republicanos de Mallorca tras derogar con Vox la Ley de Memoria]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/680ebf76-adea-4384-9bdc-e88f90c8716e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148283.jpg" width="1421" height="799"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,PP - Partido Popular,Vox,Segunda República,Guerra Civil Española,Represión franquista,Franquismo,Crímenes del franquismo,Dictadura franquista,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP treu del calaix els 15 informes inèdits que mantenia 'ocults' sobre la repressió franquista a les Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-treu-calaix-els-15-informes-inedits-mantenia-ocults-repressio-franquista-les-balears_1_13364992.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/438294db-0ea4-4693-b9e3-62a8325c29ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP treu del calaix els 15 informes inèdits que mantenia &#039;ocults&#039; sobre la repressió franquista a les Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Es tracta d'investigacions de gran abast de les quals elDiario.es va informar en exclusiva, encarregades per l'anterior Govern progressista i el contingut de les quals romanien sense veure la llum des de l'inici de l'actual legislatura. Els treballs ja es poden consultar a través del portal institucional de l'Executiu </p><p class="subtitle">El PP manté 'ocults' 15 estudis inèdits de la repressió franquista a les Balears que van costar 218.000 euros
</p></div><p class="article-text">
        El Govern balear ha fet p&uacute;blics aquest dimarts els 15 estudis de mem&ograve;ria democr&agrave;tica encarregats durant la passada legislatura sobre aspectes clau de la repressi&oacute; franquista a les Illes. Es tracta d'informes in&egrave;dits que l'Executiu de Marga Prohens (PP) mantenia sense difondre des que va comen&ccedil;ar l'actual legislatura, circumst&agrave;ncia de la qual <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-mantiene-ocultos-15-estudios-ineditos-represion-franquista-balears-costaron-218-000-euros_1_13123368.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es va informar en exclusiva </a>el passat mes d'abril. 
    </p><p class="article-text">
        Els treballs, de gran abast -amb milers de p&agrave;gines en conjunt- i de car&agrave;cter multidisciplinari -des d'una perspectiva hist&ograve;rica, psicol&ograve;gica i jur&iacute;dica-, reconstrueixen els episodis menys explorats del cop militar de 1936, la guerra civil i la dictadura franquista i van ser concebuts, de fet, com una de les peces centrals de la pol&iacute;tica p&uacute;blica de mem&ograve;ria democr&agrave;tica a Balears. No nom&eacute;s van ser encarregats, sin&oacute; tamb&eacute; executats i remunerats: en total, l'Administraci&oacute; auton&ograve;mica ha abonat 218.000 euros als diferents autors sense que les seves investigacions veiessin la llum fins ara.
    </p><p class="article-text">
        Les investigacions van ser promogudes per l'anterior Executiu progressista en el marc del IV Pla de Fosses, desenvolupat a l'empara de la llei auton&ograve;mica de recuperaci&oacute; de persones desaparegudes durant la guerra civil i el franquisme -m&eacute;s coneguda com a '<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/guillem-conocio-abuelo-exhumado-fosa-franquista-no-pude-evitar-abrace-le-di-beso_1_13288117.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">llei de fosses</a>'-. D'acord al propi disseny del pla, aquests treballs han de revertir en la societat a trav&eacute;s d'exposicions, materials pedag&ograve;gics i presentacions p&uacute;bliques.
    </p><p class="article-text">
        La Conselleria de Presid&egrave;ncia, Coordinaci&oacute; de l'Acci&oacute; de Govern i Cooperaci&oacute; Local ha anunciat la publicaci&oacute; d'aquests informes juntament amb altres cinc treballs, fins a un total de vint investigacions, que ja poden consultar-se a trav&eacute;s del <a href="https://www.caib.es/sites/memoria/ca/estudis_de_fosses_i_de_memaria_democratica/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">portal institucional del Govern</a>. La iniciativa es presenta com una mesura per facilitar l'acc&eacute;s p&uacute;blic a les investigacions realitzades sobre la guerra civil, la repressi&oacute; franquista i les pol&iacute;tiques de mem&ograve;ria democr&agrave;tica. 
    </p><p class="article-text">
        Entre els estudis ara publicats figuren investigacions de car&agrave;cter hist&ograve;ric, jur&iacute;dic, antropol&ograve;gic i psicol&ograve;gic, com un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/catalina-moragues-autora-estudio-franquismo-oculta-pp-espana-negado-derecho-justicia_1_13193791.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">informe sobre la resposta de l'Estat espanyol als crims del franquisme </a>des de la perspectiva del dret internacional dels drets humans, aix&iacute; com treballs sobre els refugis antiaeris, els espais de mem&ograve;ria, els arxius de mem&ograve;ria democr&agrave;tica o la pres&egrave;ncia de nazis i feixistes italians refugiats a Balears despr&eacute;s de la Segona Guerra Mundial. 
    </p><p class="article-text">
        Tamb&eacute; aborden q&uuml;estions com la relaci&oacute; de l'arxip&egrave;lag amb la Vall de Cuelgamuros, els bombardejos durant la guerra civil, l'actualitzaci&oacute; del cens de v&iacute;ctimes de la repressi&oacute; franquista, les pol&iacute;tiques memorialistes del franquisme, el desembarcament del capit&agrave; Bayo, l'exili o el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/depresion-demencia-luto-final-traumas-arrastran-descendientes-victimas-franco_1_12171750.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">trauma transgeneracional </a>derivat del cop d'estat de 1936. 
    </p><p class="article-text">
        L'abs&egrave;ncia de difusi&oacute; contrastava a m&eacute;s amb els objectius amb qu&egrave; van ser concebuts. Quan l'anterior Govern va presentar el IV Pla de Fosses, va defensar que les investigacions tindrien un retorn social mitjan&ccedil;ant exposicions, materials pedag&ograve;gics i activitats divulgatives, amb el prop&ograve;sit de consolidar Balears com a referent estatal en pol&iacute;tiques de mem&ograve;ria democr&agrave;tica.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una &ldquo;reivindicaci&oacute; hist&ograve;rica&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de con&egrave;ixer l'anunci, l'associaci&oacute; de Mem&ograve;ria de Mallorca ha celebrat el fet que, &ldquo;per primera vegada, s'aconsegueix una de les reivindicacions hist&ograve;riques&rdquo; de l'entitat en publicar-se un cens de v&iacute;ctimes des de la perspectiva del Dret Internacional dels Drets Humans amb la inclusi&oacute; de la tipologia del delicte com&egrave;s.
    </p><p class="article-text">
        La publicaci&oacute; dels informes arriba en un context de forta controv&egrave;rsia al voltant de les pol&iacute;tiques memorialistes de l'Executiu de Prohens. El passat mes de mar&ccedil;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el PP i Vox van derogar la Llei balear de Mem&ograve;ria i Reconeixement Democr&agrave;tics</a>, una decisi&oacute; que el Govern central ha recorregut davant el Tribunal Constitucional. Aquesta setmana, l'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/constitucional-suspende-cautelarmente-derogacion-ley-balear-memoria-democratica_1_13362877.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">alt tribunal admetia a tr&agrave;mit el recurs</a>, la qual cosa deixa sense efecte, de forma provisional, l'eliminaci&oacute; de la norma. 
    </p><p class="article-text">
        Precisament, Mem&ograve;ria de Mallorca assevera que la pretensi&oacute; d'aquests estudis havia de ser un fonament per desenvolupar la llei balear de mem&ograve;ria mitjan&ccedil;ant la realitzaci&oacute; de reconeixements, actes i divulgaci&oacute; en pro de &ldquo;garantir els drets a la veritat, la just&iacute;cia i la reparaci&oacute;&rdquo; i, especialment, &ldquo;pedagogia per garantir la no repetici&oacute; dels fets ocorreguts arran del cop d'estat de 1936&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat que -afegeix- nombroses de les incorporacions proposades per l'entitat no han estat acceptades i que l'Executiu del PP &ldquo;ha fet cas omis&rdquo; a les mateixes, l'entitat considera que la publicaci&oacute; dels estudis &ldquo;&eacute;s un primer pas&rdquo;. &ldquo;Despr&eacute;s de la not&iacute;cia [de l'admissi&oacute; a tr&agrave;mit] per part del Tribunal Constitucional i la publicaci&oacute; avui dels 20 estudis encarregats per l'anterior Executiu, seguirem vigilants perqu&egrave; s'apliqui la Llei 2/2018, de 13 d'abril, de Mem&ograve;ria i Reconeixements Democr&agrave;tics de Balears&rdquo;, sentencien des de Mem&ograve;ria de Mallorca.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-treu-calaix-els-15-informes-inedits-mantenia-ocults-repressio-franquista-les-balears_1_13364992.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 08 Jul 2026 11:01:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/438294db-0ea4-4693-b9e3-62a8325c29ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="180489" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/438294db-0ea4-4693-b9e3-62a8325c29ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="180489" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP treu del calaix els 15 informes inèdits que mantenia 'ocults' sobre la repressió franquista a les Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/438294db-0ea4-4693-b9e3-62a8325c29ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,Memoria Histórica,Franquismo,Víctimas del franquismo,Crímenes del franquismo,Represión franquista,Dictadura franquista,Guerra Civil Española,Símbolos franquistas,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP saca del cajón los 15 informes inéditos que mantenía 'ocultos' sobre la represión franquista en Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pp-saca-cajon-15-informes-ineditos-mantenia-ocultos-represion-franquista-balears_1_13364743.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/438294db-0ea4-4693-b9e3-62a8325c29ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP saca del cajón los 15 informes inéditos que mantenía &#039;ocultos&#039; sobre la represión franquista en Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Se trata de investigaciones de gran alcance de las que elDiario.es informó en exclusiva, encargadas por el anterior Govern progresista y cuyo contenido permanecía sin ver la luz desde que arrancó la actual legislatura. Los trabajos ya pueden consultarse a través del portal institucional del Ejecutivo autonómico </p><p class="subtitle">El PP mantiene 'ocultos' 15 estudios inéditos de la represión franquista en Balears que costaron 218.000 euros
</p></div><p class="article-text">
        El Govern balear ha hecho p&uacute;blicos este martes los 15 estudios de memoria democr&aacute;tica encargados durante la pasada legislatura sobre aspectos clave de la represi&oacute;n franquista en las islas. Se trata de informes in&eacute;ditos que el Ejecutivo de Marga Prohens (PP) manten&iacute;a sin difundir desde que arranc&oacute; la actualidad legislatura, circunstancia de la que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-mantiene-ocultos-15-estudios-ineditos-represion-franquista-balears-costaron-218-000-euros_1_13123368.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es inform&oacute; en exclusiva </a>el pasado mes de abril. 
    </p><p class="article-text">
        Los trabajos, de gran alcance -con miles de p&aacute;ginas en conjunto- y de car&aacute;cter multidisciplinar -a nivel hist&oacute;rico, psicol&oacute;gico y jur&iacute;dico, entre otros-, reconstruyen los episodios menos explorados del golpe militar de 1936, la guerra civil y la dictadura franquista y fueron concebidos, de hecho, como una de las piezas centrales de la pol&iacute;tica p&uacute;blica de memoria democr&aacute;tica en Balears. No solo fueron encargados, sino tambi&eacute;n ejecutados y remunerados: en total, la Administraci&oacute;n auton&oacute;mica ha abonado 218.000 euros a los distintos autores de los mismos sin que sus investigaciones viesen la luz hasta ahora.
    </p><p class="article-text">
        Las investigaciones fueron promovidas por el anterior Ejecutivo progresista en el marco del IV Plan de Fosas, desarrollado al amparo de la ley auton&oacute;mica de recuperaci&oacute;n de personas desaparecidas durante la guerra civil y el franquismo -m&aacute;s conocida como '<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/guillem-conocio-abuelo-exhumado-fosa-franquista-no-pude-evitar-abrace-le-di-beso_1_13288117.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ley de fosas</a>'-. De acuerdo al propio dise&ntilde;o del plan, estos trabajos deben revertir en la sociedad a trav&eacute;s de exposiciones, materiales pedag&oacute;gicos y presentaciones p&uacute;blicas.
    </p><p class="article-text">
        La Conselleria de Presidencia, Coordinaci&oacute;n de la Acci&oacute;n de Gobierno y Cooperaci&oacute;n Local ha anunciado la publicaci&oacute;n de estos informes junto con otros cinco trabajos, hasta un total de veinte investigaciones, que ya pueden consultarse a trav&eacute;s del <a href="https://www.caib.es/sites/memoria/ca/estudis_de_fosses_i_de_memaria_democratica/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">portal institucional del Govern</a>. La iniciativa se presenta como una medida para facilitar el acceso p&uacute;blico a las investigaciones realizadas sobre la guerra civil, la represi&oacute;n franquista y las pol&iacute;ticas de memoria democr&aacute;tica. 
    </p><p class="article-text">
        Entre los estudios ahora publicados figuran investigaciones de car&aacute;cter hist&oacute;rico, jur&iacute;dico, antropol&oacute;gico y psicol&oacute;gico, entre ellas un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/catalina-moragues-autora-estudio-franquismo-oculta-pp-espana-negado-derecho-justicia_1_13193791.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">informe sobre la respuesta del Estado espa&ntilde;ol a los cr&iacute;menes del franquismo </a>desde la perspectiva del derecho internacional de los derechos humanos, as&iacute; como trabajos sobre los refugios antia&eacute;reos, los espacios de memoria, los archivos de memoria democr&aacute;tica o la presencia de nazis y fascistas italianos refugiados en Balears tras la Segunda Guerra Mundial. 
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n abordan cuestiones como la relaci&oacute;n del archipi&eacute;lago con el Valle de Cuelgamuros, los bombardeos durante la guerra civil, la actualizaci&oacute;n del censo de v&iacute;ctimas de la represi&oacute;n franquista, las pol&iacute;ticas memorialistas del franquismo, el desembarco del capit&aacute;n Bayo, el exilio o el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/depresion-demencia-luto-final-traumas-arrastran-descendientes-victimas-franco_1_12171750.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">trauma transgeneracional </a>derivado del golpe de Estado de 1936. 
    </p><p class="article-text">
        La ausencia de difusi&oacute;n contrastaba adem&aacute;s con los objetivos con los que fueron concebidos. Cuando el anterior Govern present&oacute; el IV Plan de Fosas, defendi&oacute; que las investigaciones tendr&iacute;an un retorno social mediante exposiciones, materiales pedag&oacute;gicos y actividades divulgativas, con el prop&oacute;sito de consolidar a Balears como referente estatal en pol&iacute;ticas de memoria democr&aacute;tica.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una &ldquo;reivindicaci&oacute;n hist&oacute;rica&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Tras conocer el anuncio, la asociaci&oacute;n de Mem&ograve;ria de Mallorca ha celebrado el hecho de que, &ldquo;por primera vez, se logra una de las reivindicaciones hist&oacute;ricas&rdquo; de la entidad al publicarse un censo de v&iacute;ctimas desde la perspectiva del Derecho Internacional de los Derechos Humanos con la inclusi&oacute;n de la tipolog&iacute;a del delito cometido.
    </p><p class="article-text">
        La publicaci&oacute;n de los informes llega en un contexto de fuerte controversia en torno a las pol&iacute;ticas memorialistas del Ejecutivo de Prohens. El pasado mes de marzo, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">PP y Vox derogaron la Ley balear de Memoria y Reconocimiento Democr&aacute;ticos</a>, una decisi&oacute;n que el Gobierno central ha recurrido ante el Tribunal Constitucional. Esta semana, el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/constitucional-suspende-cautelarmente-derogacion-ley-balear-memoria-democratica_1_13362877.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">alto tribunal admit&iacute;a a tr&aacute;mite el recurso</a>, lo que deja sin efecto, de forma provisional, la eliminaci&oacute;n de la norma. 
    </p><p class="article-text">
        Precisamente, Mem&ograve;ria de Mallorca asevera que la pretensi&oacute;n de estos estudios deb&iacute;a ser un fundamento para desarrollar la ley balear de memoria mediante la realizaci&oacute;n de reconocimientos, actos y divulgaci&oacute;n en aras a &ldquo;garantizar los derechos a la verdad, la justicia y la reparaci&oacute;n&rdquo; y, en especial, &ldquo;pedagog&iacute;a para garantizar la no repetici&oacute;n de los hechos ocurridos ra&iacute;z del golpe de estado de 1936&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        A pesar de que -apostilla- numerosas de las incorporaciones propuestas por la entidad no han sido aceptadas y de que el Ejecutivo del PP &ldquo;ha hecho caso omiso&rdquo; a las mismas, la entidad considera que la publicaci&oacute;n de los estudios &ldquo;es un primer paso&rdquo;. &ldquo;Tras la noticia [de la admisi&oacute;n a tr&aacute;mite] por parte del Tribunal Constitucional y la publicaci&oacute;n hoy de los 20 estudios encargados por el anterior Ejecutivo, seguiremos vigilantes para que se aplique la Ley 2/2018, de 13 de abril, de Memoria y Reconocimientos Democr&aacute;ticos de Balears&rdquo;, sentencian desde Mem&ograve;ria de Mallorca.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pp-saca-cajon-15-informes-ineditos-mantenia-ocultos-represion-franquista-balears_1_13364743.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 08 Jul 2026 10:31:16 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/438294db-0ea4-4693-b9e3-62a8325c29ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="180489" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/438294db-0ea4-4693-b9e3-62a8325c29ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="180489" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP saca del cajón los 15 informes inéditos que mantenía 'ocultos' sobre la represión franquista en Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/438294db-0ea4-4693-b9e3-62a8325c29ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,Memoria Histórica,Franquismo,Víctimas del franquismo,Crímenes del franquismo,Represión franquista,Dictadura franquista,Guerra Civil Española,Símbolos franquistas,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Constitucional suspèn la derogació impulsada per PP i Vox de la llei balear de memòria democràtica]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/constitucional-suspen-derogacio-impulsada-per-pp-i-vox-llei-balear-memoria-democratica_1_13362958.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" width="1200" height="675" alt="El Constitucional suspèn la derogació impulsada per PP i Vox de la llei balear de memòria democràtica"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Admet a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern central contra la supressió, materialitzada el mes de març passat amb els vots de conservadors i extrema dreta</p><p class="subtitle">PP i Vox deroguen la llei balear de memòria històrica i evoquen els “assassinats per les hordes roges”
</p></div><p class="article-text">
        El Tribunal Constitucional (TC) ha adm&egrave;s a tr&agrave;mit el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel president del Govern espanyol contra la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-i-vox-deroguen-llei-balear-memoria-historica-i-evoquen-els-assassinats-per-les-hordes-roges_1_13056278.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">derogaci&oacute; de la Llei balear de mem&ograve;ria i reconeixement democr&agrave;tics</a>. 
    </p><p class="article-text">
        La decisi&oacute; suposa, de manera provisional, deixar sense efecte la derogaci&oacute; aprovada el mar&ccedil; passat amb els vots de PP i Vox. Ser&agrave; el mateix Tribunal Constitucional qui haur&agrave; de pronunciar-se ara sobre el fons del recurs i decidir si la derogaci&oacute; s'ajusta o no a la Constituci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        La norma, aprovada el 2018, va articular un marc institucional per investigar els crims del franquisme i promoure el reconeixement p&uacute;blic de les persones represaliades despr&eacute;s del cop militar de 1936. En el seu recurs, l'Executiu central assenyala que l'eliminaci&oacute; de la llei suposa una vulneraci&oacute; dels articles 15 i 10.1 de la Constituci&oacute;, en suprimir l'estatut jur&iacute;dic de les v&iacute;ctimes de greus vulneracions dels drets humans, a m&eacute;s de dificultar el compliment de la legislaci&oacute; estatal en mat&egrave;ria de mem&ograve;ria democr&agrave;tica.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, considera que la llei podria envair compet&egrave;ncies estatals, vulnerar el principi de col&middot;laboraci&oacute; entre administracions i infringir els principis de seguretat jur&iacute;dica i d'interdicci&oacute; de l'arbitrarietat dels poders p&uacute;blics.
    </p><p class="article-text">
        La derogaci&oacute; de la Llei de mem&ograve;ria democr&agrave;tica va ser un dels principals acords assolits entre el PP i Vox durant l'actual legislatura i va provocar un ampli rebuig d'associacions memorialistes, familiars de v&iacute;ctimes i organitzacions de drets humans. Tot i que el desembre de 2024 els populars varen assolir <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-culmina-pacto-izquierda-e-impide-derogacion-ley-recuerda-victimas-franquismo_1_11906388.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ins&ograve;lit pacte amb els partits d'esquerres </a>per no suprimir la normativa balear, nom&eacute;s mig any despr&eacute;s varen incomplir el seu comprom&iacute;s en pactar novament amb Vox la seva eliminaci&oacute; a canvi d'assegurar-se el suport dels de Santiago Abascal per poder <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-balear-pliega-vox-presupuestos-derogara-ley-memoria-reforzara-espanol-escuela_1_12343151.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tirar endavant els pressupostos auton&ograve;mics de 2025</a>.
    </p><p class="article-text">
        El mar&ccedil; passat, lluny d'expressar cap mena de condemna a la sublevaci&oacute; feixista i a les <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/en-abierto/represion-franquista-victimas-victimarios_132_8823974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">violacions de drets humans </a>comeses durant la dictadura, PP i Vox varen sumar els seus vots per derogar una norma que rebutja expressament &ldquo;qualsevol totalitarisme i r&egrave;gim antidemocr&agrave;tic&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Entre altres fites, la Llei balear de mem&ograve;ria democr&agrave;tica ha perm&egrave;s delimitar i ampliar la consideraci&oacute; de v&iacute;ctimes de la Guerra Civil i la dictadura: no nom&eacute;s ha fet possible recon&egrave;ixer persones represaliades directament, sin&oacute; tamb&eacute; organitzacions socials, professionals o culturals, partits pol&iacute;tics, sindicats, l&ograve;gies ma&ccedil;&ograve;niques, moviments feministes o col&middot;lectius LGTBI, aix&iacute; com v&iacute;ctimes de bombardejos, nadons robats o persones perseguides per motius ideol&ograve;gics.
    </p><p class="article-text">
        A l'empara d'aquesta normativa tamb&eacute; es va declarar la nul&middot;litat de ple dret de totes les sent&egrave;ncies i resolucions dictades per motius pol&iacute;tics en causes penals, civils o administratives durant la dictadura a les Illes, una mesura simb&ograve;lica destinada a reparar jur&iacute;dicament les persones condemnades pels tribunals franquistes. La llei tamb&eacute; va introduir mesures en l'&agrave;mbit educatiu per garantir la transmissi&oacute; d'aquest per&iacute;ode hist&ograve;ric a les noves generacions. Entre altres disposicions, establia la incorporaci&oacute; de la mem&ograve;ria democr&agrave;tica als curr&iacute;culums escolars, l'impuls de programes pedag&ograve;gics sobre el conflicte b&egrave;l&middot;lic i el r&egrave;gim franquista, aix&iacute; com activitats de recerca i divulgaci&oacute; en col&middot;laboraci&oacute; amb centres educatius i universitats.
    </p><p class="article-text">
        La suspensi&oacute; de la derogaci&oacute; es produeix despr&eacute;s que l'Executiu central invoqu&eacute;s l'article 161.2 de la Constituci&oacute;, que permet paralitzar autom&agrave;ticament una disposici&oacute; auton&ograve;mica quan el Govern espanyol interposa un recurs d'inconstitucionalitat. La mesura tindr&agrave; efectes des del 9 de juny per a les parts del procediment i des de la seva publicaci&oacute; al <em>Butllet&iacute; Oficial de l'Estat</em> per a tercers.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute; del Tribunal Constitucional encara no entra a valorar la constitucionalitat de la llei, per&ograve; garanteix que la derogaci&oacute; romandr&agrave; suspesa mentre el tribunal estudia el recurs presentat pel Govern espanyol.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/constitucional-suspen-derogacio-impulsada-per-pp-i-vox-llei-balear-memoria-democratica_1_13362958.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 07 Jul 2026 14:37:39 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" length="341709" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" type="image/jpeg" fileSize="341709" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El Constitucional suspèn la derogació impulsada per PP i Vox de la llei balear de memòria democràtica]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Ley de Memoria Histórica,Franquismo,Víctimas del franquismo,Crímenes del franquismo,Represión franquista,Dictadura franquista,PP - Partido Popular,Vox,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Constitucional suspende la derogación impulsada por PP y Vox de la ley balear de memoria democrática]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/constitucional-suspende-cautelarmente-derogacion-ley-balear-memoria-democratica_1_13362877.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" width="1200" height="675" alt="El Constitucional suspende la derogación impulsada por PP y Vox de la ley balear de memoria democrática"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Admite a trámite el recurso de inconstitucionalidad presentado por el Gobierno central contra la supresión, materializada el pasado mes de marzo con los votos de PP y Vox</p><p class="subtitle">PP y Vox derogan la ley balear de memoria histórica y evocan a los “asesinados por las hordas rojas”
</p></div><p class="article-text">
        El Tribunal Constitucional (TC) ha admitido a tr&aacute;mite el recurso de inconstitucionalidad presentado por el presidente del Gobierno contra la derogaci&oacute;n de la Ley balear de memoria y reconocimiento democr&aacute;ticos de Balears. 
    </p><p class="article-text">
        La decisi&oacute;n supone, de forma provisional, dejar sin efecto la derogaci&oacute;n aprobada el pasado mes de marzo con los votos de PP. Ser&aacute; el propio Constitucional el que deba pronunciarse ahora sobre el fondo del recurso y decidir si la derogaci&oacute;n se ajusta o no a la Carta Magna.
    </p><p class="article-text">
        La norma, aprobada en 2016, articul&oacute; un marco institucional para investigar los cr&iacute;menes del franquismo y el reconocimiento p&uacute;blico de quienes fueron represaliados tras el golpe militar de 1936. En su recurso, el Ejecutivo central se&ntilde;ala que la eliminaci&oacute;n de la ley supone una vulneraci&oacute;n de los art&iacute;culos 15 y 10.1 de la Constituci&oacute;n, al eliminar el estatuto jur&iacute;dico de las v&iacute;ctimas de graves violaciones de derechos humanos, adem&aacute;s de dificultar el cumplimiento de la legislaci&oacute;n estatal en materia de memoria democr&aacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, considera que la ley podr&iacute;a invadir competencias estatales, quebrantar el principio de colaboraci&oacute;n entre administraciones y vulnerar los principios de seguridad jur&iacute;dica y de interdicci&oacute;n de la arbitrariedad de los poderes p&uacute;blicos.
    </p><p class="article-text">
        La derogaci&oacute;n de la Ley de memoria democr&aacute;tica fue uno de los principales acuerdos alcanzados entre PP y Vox durante la presente legislatura y provoc&oacute; un amplio rechazo de asociaciones memorialistas, familiares de v&iacute;ctimas y organizaciones de derechos humanos. A pesar de que en diciembre de 2024 los conservadores alcanzaron un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-culmina-pacto-izquierda-e-impide-derogacion-ley-recuerda-victimas-franquismo_1_11906388.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ins&oacute;lito pacto con los partidos de izquierdas </a>para no suprimir la normativa balear, tan solo medio a&ntilde;o despu&eacute;s incumplieron su compromiso al pactar nuevamente con Vox su eliminaci&oacute;n a cambio de granjearse el apoyo de los de Santiago Abascal para poder <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-balear-pliega-vox-presupuestos-derogara-ley-memoria-reforzara-espanol-escuela_1_12343151.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">sacar adelante los presupuestos auton&oacute;micos de 2025</a>. 
    </p><p class="article-text">
        En marzo, lejos de expresar cualquier tipo de condena a la sublevaci&oacute;n fascista y a las <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/en-abierto/represion-franquista-victimas-victimarios_132_8823974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">violaciones de derechos humanos </a>cometidas durante la dictadura, PP y Vox sumaron sus votos para echar abajo un documento que rechaza expresamente &ldquo;cualquier totalitarismo y r&eacute;gimen antidemocr&aacute;tico&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Entre otros hitos, la ley balear de memoria democr&aacute;tica ha permitido delimitar y ampliar la consideraci&oacute;n de v&iacute;ctimas de la guerra civil y la dictadura: no solo ha posibilitado reconocer a personas represaliadas directamente, sino tambi&eacute;n a organizaciones sociales, profesionales o culturales, partidos pol&iacute;ticos, sindicatos, logias mas&oacute;nicas, movimientos feministas o colectivos LGTBI, adem&aacute;s de v&iacute;ctimas de bombardeos, beb&eacute;s robados o personas perseguidas por motivos ideol&oacute;gicos.
    </p><p class="article-text">
        Bajo el amparo de esta normativa tambi&eacute;n se declar&oacute; la nulidad de pleno derecho de todas las sentencias y resoluciones dictadas por razones pol&iacute;ticas en causas penales, civiles o administrativas durante la dictadura en las islas, una medida simb&oacute;lica destinada a reparar jur&iacute;dicamente a quienes fueron condenados por tribunales franquistas. La ley tambi&eacute;n introdujo medidas en el &aacute;mbito educativo para garantizar la transmisi&oacute;n de este periodo hist&oacute;rico a las nuevas generaciones. Entre otras disposiciones, establec&iacute;a la incorporaci&oacute;n de la memoria democr&aacute;tica en los curr&iacute;culos escolares, el impulso de programas pedag&oacute;gicos sobre el conflicto b&eacute;lico y el r&eacute;gimen franquista, as&iacute; como actividades de investigaci&oacute;n y divulgaci&oacute;n en colaboraci&oacute;n con centros educativos y universidades.
    </p><p class="article-text">
        La suspensi&oacute;n de la derogaci&oacute;n se produce despu&eacute;s de que el Ejecutivo invocara el art&iacute;culo 161.2 de la Constituci&oacute;n, que permite paralizar autom&aacute;ticamente una disposici&oacute;n auton&oacute;mica cuando el Gobierno interpone un recurso de inconstitucionalidad. La medida tendr&aacute; efectos desde el 9 de junio para las partes del procedimiento y desde su publicaci&oacute;n en el Bolet&iacute;n Oficial del Estado para terceros.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute;n del Constitucional no entra todav&iacute;a a valorar la constitucionalidad de la ley, pero garantiza que la derogaci&oacute;n permanecer&aacute; suspendida mientras el tribunal estudia el recurso presentado por el Gobierno.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/constitucional-suspende-cautelarmente-derogacion-ley-balear-memoria-democratica_1_13362877.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 07 Jul 2026 14:17:47 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" length="341709" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" type="image/jpeg" fileSize="341709" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El Constitucional suspende la derogación impulsada por PP y Vox de la ley balear de memoria democrática]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Ley de Memoria Histórica,Franquismo,Víctimas del franquismo,Crímenes del franquismo,Represión franquista,Dictadura franquista,PP - Partido Popular,Vox,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Balears guarda silenci sobre les indemnitzacions a les víctimes de la dictadura franquista]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/balears-guarda-silenci-les-indemnitzacions-les-victimes-dictadura-franquista_1_13315331.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145566.jpg" width="1920" height="1080" alt="Balears guarda silenci sobre les indemnitzacions a les víctimes de la dictadura franquista"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un recent informe analitza les iniciatives desenvolupades per diverses comunitats autònomes per complementar les compensacions estatals als represaliats per motius polítics. No obstant això, les illes no han aportat informació suficient per determinar quantes persones van ser indemnitzades ni quines quantitats van percebre</p><p class="subtitle">Guillem va conèixer el seu avi després de ser exhumat d'una fossa franquista: “No ho vaig poder evitar. Vaig anar cap a ell, el vaig abraçar i li vaig fer un petó”
</p></div><p class="article-text">
        Balears no ha facilitat a la Comissi&oacute; T&egrave;cnica de la Llei de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica informaci&oacute; qualitativa sobre les indemnitzacions concedides per reparar econ&ograve;micament les v&iacute;ctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista, tal com consta en un informe fet p&uacute;blic aquest dijous per aquest &ograve;rgan, encarregat d'avaluar les mesures de reparaci&oacute; impulsades per les diferents administracions p&uacute;bliques.
    </p><p class="article-text">
        El document analitza les iniciatives desenvolupades per diverses comunitats aut&ograve;nomes per complementar les compensacions estatals a les persones represaliades per motius pol&iacute;tics. Tanmateix, en el cas de Balears -igual que passa a Arag&oacute;, Euskadi, Extremadura, Cant&agrave;bria, Castella i Lle&oacute;, La Rioja, Madrid, M&uacute;rcia i la Comunitat Valenciana&mdash; la comissi&oacute; no ha rebut informaci&oacute; suficient per determinar quantes persones van ser indemnitzades ni quines quantitats van percebre.
    </p><p class="article-text">
        El Ministeri de Pol&iacute;tica Territorial i Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica matisa que aquesta abs&egrave;ncia de dades no implica necess&agrave;riament que no s'hagin desenvolupat actuacions de reparaci&oacute; econ&ograve;mica, sin&oacute; que la informaci&oacute; no estava disponible o no va ser remesa a la comissi&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        L'informe, el contingut del qual recull Europa Press, revela a m&eacute;s una notable desigualtat territorial en les pol&iacute;tiques de compensaci&oacute;. Catalunya encap&ccedil;ala amb difer&egrave;ncia el volum d'ajudes auton&ograve;miques, amb m&eacute;s de 52,7 milions d'euros destinats a complementar les indemnitzacions estatals a m&eacute;s de 22.500 v&iacute;ctimes del franquisme. Andalusia figura en segon lloc, amb m&eacute;s de 9,4 milions d'euros repartits entre 2.522 beneficiaris, mentre que Ast&uacute;ries supera els 3,4 milions d'euros en ajudes.
    </p><p class="article-text">
        La publicaci&oacute; d'aquestes dades coincideix amb un moment especialment sensible per a les pol&iacute;tiques memorial&iacute;stiques a Balears. El mar&ccedil; passat, el Parlament <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-i-vox-deroguen-llei-balear-memoria-historica-i-evoquen-els-assassinats-per-les-hordes-roges_1_13056278.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va derogar la Llei de Mem&ograve;ria i Reconeixement Democr&agrave;tics amb els vots del PP i Vox</a>, una decisi&oacute; que el Govern central ha anunciat que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/govern-espanyol-porta-constitucional-derogacio-llei-memoria-democratica-balears_1_13269895.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">recorrer&agrave; davant el Tribunal Constitucional </a>en considerar que pot vulnerar els drets de les v&iacute;ctimes.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat aix&ograve;, la Llei de Fosses continua vigent a la comunitat aut&ograve;noma. Gr&agrave;cies a aquesta normativa, aprovada el 2016, s'han impulsat <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/guillem-coneixer-seu-avi-despres-exhumat-d-fossa-franquista-no-ho-vaig-evitar-vaig-anar-cap-ell-vaig-abracar-i-li-vaig-fer-peto_1_13298017.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">exhumacions i identificacions de v&iacute;ctimes del franquisme </a>mitjan&ccedil;ant t&egrave;cniques arqueol&ograve;giques i gen&egrave;tiques, convertint Balears en un dels territoris amb m&eacute;s activitat en la localitzaci&oacute; i recuperaci&oacute; de desapareguts.
    </p><p class="article-text">
        D'altra banda, l'Executiu central ha anunciat tamb&eacute; un conjunt de propostes de reparaci&oacute; simb&ograve;lica dirigides al poble gitano despr&eacute;s de segles de discriminaci&oacute; institucional i exclusi&oacute; social.
    </p><p class="article-text">
        Entre les recomanacions figura la celebraci&oacute; d'un congr&eacute;s espec&iacute;fic sobre la mem&ograve;ria hist&ograve;rica del poble gitano i l'organitzaci&oacute; d'un gran acte d'Estat al Congr&eacute;s dels Diputats amb la pres&egrave;ncia del rei Felip VI. L'objectiu seria recon&egrave;ixer p&uacute;blicament la persecuci&oacute; patida per aquesta comunitat i avan&ccedil;ar en una reparaci&oacute; simb&ograve;lica d'unes vulneracions de drets que, segons conclou l'informe, es van prolongar durant segles i tamb&eacute; van arribar al franquisme.
    </p><p class="article-text">
        L'estudi, elaborat per la comissi&oacute; de treball sobre mem&ograve;ria i reconciliaci&oacute; amb el poble gitano, repassa episodis com la Gran Batuda de 1749, definida com un intent d'extermini burocr&agrave;tic de la poblaci&oacute; gitana, i documenta la vigil&agrave;ncia i persecuci&oacute; que va continuar durant la dictadura franquista. Els experts conclouen que l'antigitanisme ha estat un fenomen estructural a Espanya i recomanen refor&ccedil;ar les mesures educatives, institucionals i de reconeixement p&uacute;blic per combatre'n els efectes actuals.
    </p><p class="article-text">
        La proposta s'afegeix a altres actes institucionals celebrats en els darrers anys per visibilitzar la hist&ograve;ria i les aportacions del poble gitano. El 2025, amb motiu del 600&egrave; aniversari de la seva arribada a la Pen&iacute;nsula, els Reis van presidir al Congr&eacute;s un homenatge en qu&egrave; Felip VI va reclamar una &ldquo;plena integraci&oacute;&rdquo; de la comunitat gitana i va denunciar la persist&egrave;ncia de la discriminaci&oacute;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/balears-guarda-silenci-les-indemnitzacions-les-victimes-dictadura-franquista_1_13315331.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 18 Jun 2026 13:30:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145566.jpg" length="454495" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145566.jpg" type="image/jpeg" fileSize="454495" width="1920" height="1080"/>
      <media:title><![CDATA[Balears guarda silenci sobre les indemnitzacions a les víctimes de la dictadura franquista]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145566.jpg" width="1920" height="1080"/>
      <media:keywords><![CDATA[Víctimas del franquismo,Represión franquista,Franquismo,Dictadura franquista,Crímenes del franquismo,Indemnización,Memoria Histórica,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
