PP i Vox rebutgen retirar el monument franquista de Sa Feixina per crear-hi un espai de memòria: “És un exponent de l''art déco'”

PP i Vox s'han oposat a l'enderrocament del major monument franquista de les Balears, erigit el 1947 al parc palmesà de Sa Feixina per glorificar els “herois” del Creuer Baleares, que el 1937 havia dut a terme un bombardeig contra la població civil que fugia de Màlaga a Almeria en plena ofensiva feixista –episodi històricament conegut com 'la Desbandada'– i va acabar enfonsat un any després. “Hi ha informes que li atorguen un valor artístic digne a protegir i se li considera un exponent de l'art déco”, ha defensat la diputada del Grup Popular Cristina Gil.

Tant conservadors com extrema dreta han votat aquest dimarts contra una Proposició No de Llei (PNL) amb què el Grup Socialista pretenia instar el Govern balear a promoure la retirada de l'estructura per crear-hi un espai de memòria que reconegui les víctimes de la dictadura, i a recolçar la seva inclusió al cens estatal de simbologia franquista. La iniciativa, rebutjada en la seva totalitat, també cercava emplaçar l'Ajuntament de Palma a no incloure el monument al catàleg municipal d'elements protegits.

Durant la seva defensa de la proposta a la Comissió d'Assumptes Institucionals, el parlamentari del PSIB-PSOE Omar Lamin ha recriminat que el fet de posar en valor el monument és “un problema de democràcia, de drets i de dignitat de les víctimes i els seus familiars, que han de veure com se'ls està humiliant cada dia que passegen per cadascuna de les places i llocs públics, recordant els feixistes que les assassinaren, perseguiren i maltractaren”.

El socialista ha asseverat que el monolít “té la significació que té” i, de fet, ha recordat que la seva part “més simbòlica” rau en el fet que “cada any els ultres feixistes d'aquesta terra fan en ell un acte d'exaltació i de record a la dictadura i als qui provocaren que tantes persones romanguin encara dins cunetes”. El diputat ha recordat que sa Feixina ha servit també d'escenari per a alguns dels actes polítics de Vox, el president del qual, Santiago Abascal, va celebrar l'abril de 2023 el míting principal de precampanya del partit a Balears.

Per la seva banda, el parlamentari de Vox Sergio Rodríguez ha expressat la seva postura contrària subratllant que el monument “està resignificat i avui dia es dedica a totes les víctimes de la Guerra Civil”. “És com si volguessin vostès retirar un monument d'Aurora Picornell”, ha etzibat en al·lusió a l'activista sindical assassinada pel franquisme la nit de Reis de 1937 i icona del republicanisme a Mallorca, l'escultura de la qual, precisament, ha amanegut vandalitzada fins a dues ocasions les últimes setmanes amb pintades de simbologia nazi i el seu rostre martellejat.

“Amb els problemes que tenim d'habitatge, d'ocupació precària, de sous baixos i d'inflació, vostès prefereixen, amb aquesta fúria iconoclasta, enderrocar monuments, com si a més les pedres tinguessin una mena de forces tel·lúriques que fossin capaces de ressuscitar Franco”, ha incidit Rodríguez, qui ha recalcat que “les pedres són pedres” i ha aprofitat per criticar el projecte per a resignificar el Valle de Cuelgamuros (antic Valle de los Caídos), al qual “volen convertir en una mena de semitemple maçònic” perquè “la lleona Ayuso, del PP, que de vegades més que lleona és gateta, no s'ha atrevit a protegir-lo”.

Mentrestant, el portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha cridat l'atenció sobre el fet que el parlamentari d'extrema dreta al·ludeixi a la necessitat de parlar de l'actual crisi de l'habitatge quan des de Vox “ja han presentat dues vegades la seva proposta de derogar la Llei de Memòria Democràtica i la fixen com un element primordial en les seves negociacions amb el PP. Crida l'atenció perquè els sentim parlar força poc d'habitatge en les seves negociacions i força de memòria democràtica”.

L'ecosobiranista ha considerat, tot seguit, que el revisionisme aplicat als elements arquitectònics i artístics del carrer “és delicat” perquè “ens pot induir a amagar foscos aspectes de la nostra història”. En aquest sentit, ha apel·lat que aquest revisionisme es faci des del consens, tenint en compte, entre altres elements “clau”, que en l'actualitat hi ha “víctimes vives del règim exaltat pel monument”, el que, ha incidit, “suposa una ofensa” per a elles.

Convertit en un dels símbols més controvertits del paisatge urbà de Palma, el monument de Sa Feixina ha estat, durant dècades, focus de diversos intents de resignificació, campanyes a favor de la seva demolició i diferents batalles judicials. Amb tot, l'Ajuntament de la capital balear, governat per PP i Vox, l'ha inclòs, amb la màxima protecció integral, al catàleg municipal de béns d'interès històric, artístic i arquitectònic.

El monolít, inaugurat el 1947 amb la presència del dictador Francisco Franco i dissenyat pels arquitectes Francisco Roca Simó i Antoni Roca Cabanellas, va ser construït gràcies a les abundants donacions de particulars i empreses que van reunir les 100.000 pessetes que va costar la seva execució en record dels mariners morts en l'enfonsament del Baleares: el creuer del bàndol revoltat havia estat torpedejat per la flota republicana el 1938 durant la batalla del cap de Palos, a la Guerra Civil. El vaixell es va enfonsar amb més de 700 homes a bord, molts d'ells reclutats a Mallorca.

L'entitat Memòria de Mallorca ha reclamat, sense èxit, que el monument s'inclogui al cens estatal de simbologia franquista. “Per molt que es pretengui disfressar de democràtic o justificar com un element protegible, continua sent un monument franquista que vulnera la memòria democràtica del nostre poble i ofèn la dignitat de les milers de víctimes civils innocents que foren bombardejades per la tripulació d'aquest creuer militar que s'honra”, asseveren des de l'entitat, bolcada des de fa més de vint anys en la recerca de les restes de víctimes del franquisme a Balears.