<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Segunda República]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/segunda-republica/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Segunda República]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1008477/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[El historiador Martín Molina: "La guerra civil empezó porque había sectores que no querían una España plural"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/provincias/toledo/historiador-martin-molina-guerra-civil-empezo-habia-sectores-no-querian-espana-plural_1_13599494.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e86ef4e9-7c3e-4b0f-8f5c-04a5e57a985a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x787y515.jpg" width="1200" height="675" alt="El historiador Martín Molina: &quot;La guerra civil empezó porque había sectores que no querían una España plural&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Durante este otoño participa en un ciclo de conferencias centrado en la historia más reciente de España, entre 1925 y 2025, coincidiendo con los 90 años de la guerra civil española que dio paso a una dictadura de ultraderecha que "limitó las libertades"</p><p class="subtitle">Adiós a Castilla La Nueva, hola a la libertad: una ventana a la transición castellanomanchega tras cinco décadas
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;La guerra civil de 1936 empez&oacute; porque hab&iacute;a sectores que no quer&iacute;an una Espa&ntilde;a plural y porque hab&iacute;a una oposici&oacute;n muy fuerte a las reformas&rdquo;. Lo afirma el historiador Mart&iacute;n Molina (Toledo, 1952), licenciado en Filosof&iacute;a y Letras, especializado en Historia y doctor en Derecho. &ldquo;Me preocupa poder explicar por qu&eacute; llegamos al episodio m&aacute;s dram&aacute;tico de la historia de Espa&ntilde;a&rdquo;, asegura, en alusi&oacute;n a la guerra entre espa&ntilde;oles. 
    </p><p class="article-text">
        Este martes ofrece una charla sobre la contienda civil que tuvo lugar entre 1936 y 1939, en la Biblioteca de Castilla-La Mancha, con sede en el Alc&aacute;zar de Toledo, a las 19 horas. &ldquo;Partir&eacute; de las elecciones generales de febrero de 1936, unas elecciones democr&aacute;ticas celebradas bajo la Presidencia de Gobierno de un conservador, cat&oacute;lico, como era Niceto Alcal&aacute;-Zamora, que era presidente por un acuerdo entre las fuerzas de la Segunda Rep&uacute;blica, desde 1931&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        En 1936, explica, &ldquo;el clima pol&iacute;tico estaba muy polarizado: hab&iacute;a sectores de la Segunda Rep&uacute;blica que quer&iacute;an avanzar en reformas y otras estaban en contra&rdquo;. Se refiere en concreto a cambios que pasaban por la reconversi&oacute;n del ej&eacute;rcito espa&ntilde;ol, m&aacute;s moderno y m&aacute;s dependiente del poder civil, teniendo en cuenta, recuerda el historiador, que &ldquo;la Constituci&oacute;n de 1931 recog&iacute;a la idea de que Espa&ntilde;a fuera un pa&iacute;s m&aacute;s pacifista&rdquo;. En concreto, el art&iacute;culo 6 dec&iacute;a entonces que Espa&ntilde;a renunciaba a la guerra &ldquo;como instrumento de pol&iacute;tica nacional&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        A eso se sumaba el deseo de reformas en el sector agrario o en el &aacute;mbito educativo, &ldquo;tendiendo hacia la secularizaci&oacute;n&rdquo;, dice, de un sistema controlado hasta entonces por la iglesia cat&oacute;lica y en el que la mujer apenas ten&iacute;a participaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Incluso, abunda Mart&iacute;n Molina, &ldquo;hab&iacute;a deseos de avanzar en los estatutos de autonom&iacute;a&rdquo; en los territorios. De hecho, la Constituci&oacute;n de la &eacute;poca en su art&iacute;culo 1 defin&iacute;a a Espa&ntilde;a como un &ldquo;Estado integral, compatible con la autonom&iacute;a de los municipios y las regiones&rdquo; y en realidad fue el germen del actual Estado de las Autonom&iacute;as, como Castilla-La Mancha. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hab&iacute;a sectores que no quer&iacute;an una Espa&ntilde;a plural&rdquo;, insiste. &ldquo;Se miraba con mucho recelo y eso llev&oacute; a que se configurase un frente popular y un frente nacional, y a que el ej&eacute;rcito mostrase una vez m&aacute;s su intenci&oacute;n de intervenir y vaya que lo hizo&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        A la postre, una parte del ej&eacute;rcito provocar&iacute;a un golpe de Estado para impedir los cambios, al frente del cual termin&oacute; situ&aacute;ndose Francisco Franco. Con &eacute;l vendr&iacute;a una dictadura durante 36 a&ntilde;os en la que, seg&uacute;n recuerda el historiador, &ldquo;se limitaron las libertades&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Mart&iacute;n Molina ya ofreci&oacute; el pasado d&iacute;a 13 de octubre una primera conferencia sobre el periodo hist&oacute;rico comprendido entre el reinado de Alfonso XIII y la llegada de la Segunda Rep&uacute;blica.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-u8SE7d0JwqM-8434', 'youtube', 'u8SE7d0JwqM', document.getElementById('yt-u8SE7d0JwqM-8434'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-u8SE7d0JwqM-8434 src="https://www.youtube.com/embed/u8SE7d0JwqM?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><h2 class="article-text">Las &ldquo;carencias del sistema educativo y el falso argumento de que &rdquo;con Franco se viv&iacute;a mejor&ldquo;</h2><p class="article-text">
        &ldquo;La idea de este ciclo surgi&oacute; porque, entre el p&uacute;blico en general, hay bastante d&eacute;ficit sobre el conocimiento de nuestra historia m&aacute;s reciente&rdquo;, asegura. Una &ldquo;carencia&rdquo;, dice, que hoy se mantiene en el &aacute;mbito educativo. &ldquo;Se aprenden la lista de los reyes godos, se habla de Isabel y de Fernando, de la Espa&ntilde;a imperial... pero cuando se llega a la guerra de la independencia el curso se acaba por los programas tan apretados&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Mart&iacute;n Molina cree que &ldquo;no se ha prestado suficiente atenci&oacute;n a los a&ntilde;os m&aacute;s recientes de nuestra historia que tanto nos han afectado&rdquo;. Cree que es importante que los m&aacute;s j&oacute;venes - tambi&eacute;n los mayores- conozcan todos los aspectos de la historia m&aacute;s reciente. &ldquo;Ser&iacute;a importante&rdquo;, defiente, al menos para los estudiantes de Secundaria y en la propia universidad.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;He dado charlas en universidades de mayores a los que acuden personas que han sido economistas o ingenieros y que despu&eacute;s han estudiado historia porque tienen esa carencia&rdquo;, relata. Reconoce que a partir de 1975 &ldquo;hab&iacute;a que mejorar las calles en los pueblos, los hospitales o los colegios, pero desgraciadamente no se ha trabajando lo suficiente en la democracia espa&ntilde;ola el hecho de reflexionar sobre nuestra historia m&aacute;s reciente&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Por eso, no le resulta extra&ntilde;o que las generaciones m&aacute;s j&oacute;venes afirmen ahora que <em>con Franco se viv&iacute;a mejor</em>. &ldquo;No me cabe duda de que esto se origina por la ignorancia y la ignorancia es muy peligrosa&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;l apuesta por conocer la historia porque &ldquo;eso permite que las personas sean m&aacute;s prudentes, m&aacute;s reflexivas y que se lo piensen antes de tomar decisiones. Creo que la polarizaci&oacute;n de la Espa&ntilde;a de hoy no tendr&iacute;a sentido si hubi&eacute;ramos hecho el esfuerzo de conocer la historia de los hechos. Es lo que pretendo trasladar y que la gente reflexione&rdquo;, dice, con argumentos objetivos.
    </p><h2 class="article-text">Pr&oacute;ximas citas el 27 de octubre y el 10 de noviembre</h2><p class="article-text">
        La iniciativa coincide con los 90 a&ntilde;os del inicio de la guerra civil y forma parte del ciclo 'Nuestra historia m&aacute;s reciente 1925-2025', con conferencias que se celebrar&aacute;n a lo largo de las pr&oacute;ximas semanas, en este y en futuros ciclos, analizando sucesivos periodos hist&oacute;ricos que llegar&aacute;n hasta la actualidad.
    </p><p class="article-text">
        El martes 27 de octubre la charla se centrar&aacute; en la 'Pol&iacute;tica, sociedad y econom&iacute;a en la dictadura de Franco'. En esta charla distinguir&aacute; entre las distintas fases del franquismo. &ldquo;Desde la fase m&aacute;s fascista, hasta el final de la Segunda Guerra Mundial, la fase del aislamiento internacional entre 1945 y 1959 y la fase del desarrollismo, hasta 1975, de la mano de los tecn&oacute;cratas del Opus Dei&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Se trata, dice de que &ldquo;cada uno saque sus conclusiones&rdquo;. En cada charla. 
    </p><p class="article-text">
        Ya el martes 10 de noviembre se cerrar&aacute; este ciclo inicial con la conferencia 'La democracia espa&ntilde;ola: cambios sociales y pol&iacute;ticos', que se centrar&aacute; en los a&ntilde;os entre 1975 y la primera parte de la d&eacute;cada de los a&ntilde;os 80 del siglo XX.
    </p><p class="article-text">
        La entrada es libre hasta completar el aforo. Todas las conferencias se celebran en la Biblioteca de Castilla-La Mancha, a las 19 horas. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Carmen Bachiller]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/provincias/toledo/historiador-martin-molina-guerra-civil-empezo-habia-sectores-no-querian-espana-plural_1_13599494.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 20 Oct 2026 11:33:47 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e86ef4e9-7c3e-4b0f-8f5c-04a5e57a985a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x787y515.jpg" length="41601" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e86ef4e9-7c3e-4b0f-8f5c-04a5e57a985a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x787y515.jpg" type="image/jpeg" fileSize="41601" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El historiador Martín Molina: "La guerra civil empezó porque había sectores que no querían una España plural"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e86ef4e9-7c3e-4b0f-8f5c-04a5e57a985a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x787y515.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Historia de España,Historia,Guerra Civil Española,Democracia,Franquismo,Segunda República,Conferencias]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Benedicció divina o salutació feixista? El colossal Crist de Mallorca que s'enfronta a la memòria històrica]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/benediccio-divina-salutacio-feixista-colossal-crist-mallorca-s-enfronta-memoria-historica_1_13598711.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7f430b25-c53f-48cd-98e3-32a62f61ff82_16-9-discover-aspect-ratio_default_1153611.jpg" width="1148" height="646" alt="Benedicció divina o salutació feixista? El colossal Crist de Mallorca que s&#039;enfronta a la memòria històrica"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un investigador reclama al Govern espanyol que examini l'escultura, inaugurada el 1934, després de documentar que el disseny final del Crist va incorporar simbologia d'exaltació falangista. Altres veus defensen que beneeix el poble i PP i Hazte Oír es mobilitzen per protegir-lo</p><p class="subtitle">El Govern espanyol declara símbol franquista el monòlit que alça als assassins de 'La Desbandá' mentre PP i Vox el blinden
</p></div><p class="article-text">
        En arribar a Felanitx, un Crist est&eacute;n el bra&ccedil; des de dalt del puig de Sant Salvador, un dels cims m&eacute;s emblem&agrave;tics del llevant de Mallorca. Est&agrave; beneint el poble o evoca la salutaci&oacute; romana? Inaugurada el 1934, l'escultura s'ha convertit en un nou front de la batalla pels s&iacute;mbols vinculats al feixisme a Espanya: l'investigador Bartomeu Mestre ha presentat una sol&middot;licitud al Govern perqu&egrave; estudi&iuml; la possible inclusi&oacute; del monument en el cat&agrave;leg estatal d'elements contraris a la mem&ograve;ria democr&agrave;tica.
    </p><p class="article-text">
        La controv&egrave;rsia rau en el disseny mateix de l'escultura, ja que la proposta original representava un Sagrat Cor amb els bra&ccedil;os oberts. Mestre sost&eacute; que el canvi, introdu&iuml;t despr&eacute;s de la mort de qui havia impulsat el projecte, va incorporar deliberadament una simbologia d'exaltaci&oacute; feixista que, al seu parer, s'hauria d'estudiar i contextualitzar. La iniciativa ha desencadenat una ofensiva per blindar el monument: el PP local amena&ccedil;a d'acampar sota l'est&agrave;tua i Hazte O&iacute;r n'ha reclamat aquest dilluns la declaraci&oacute; com a b&eacute; d'inter&egrave;s cultural.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;M'han insultat i fins i tot amena&ccedil;at. En cap moment no he demanat que s'enderroqui el monument; el que vull &eacute;s que se'n conegui la hist&ograve;ria&rdquo;, assegura Mestre en declaracions a elDiario.es. L'investigador felanitxer, conegut com a Balutxo, fa anys que estudia la figura del Crist Rei, que domina el paisatge del municipi des de fa m&eacute;s de nou d&egrave;cades.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">M&#039;han insultat i fins i tot amenaçat. En cap moment he demanat que s&#039;enderroqui el monument; el que vull és que se&#039;n conegui la història</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Bartomeu Mestre</span>
                                        <span>—</span> investigador
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El passat 2 d'octubre va presentar, juntament amb 33 ciutadans i l'associaci&oacute; Mem&ograve;ria de Mallorca, una sol&middot;licitud perqu&egrave; el Ministeri de Pol&iacute;tica Territorial i Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica estudi&iuml; la documentaci&oacute; relativa al monument i determini quina actuaci&oacute; correspon d'acord amb la llei: des de la instal&middot;laci&oacute; d'una placa explicativa fins a altres mesures que es considerin oportunes en aplicaci&oacute; de la legislaci&oacute; de mem&ograve;ria democr&agrave;tica. &ldquo;No es tracta d'esborrar la hist&ograve;ria, sin&oacute; de con&egrave;ixer-la i explicar-la&rdquo;, insisteix. Segons el seu plantejament, l'escultura no es pot analitzar &uacute;nicament a partir del seu significat religi&oacute;s actual, sin&oacute; tamb&eacute; tenint en compte les circumst&agrave;ncies hist&ograve;riques en qu&egrave; es va dissenyar i executar.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/891c10ee-883d-4c27-8772-738d0421c6d6_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/891c10ee-883d-4c27-8772-738d0421c6d6_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/891c10ee-883d-4c27-8772-738d0421c6d6_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/891c10ee-883d-4c27-8772-738d0421c6d6_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/891c10ee-883d-4c27-8772-738d0421c6d6_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/891c10ee-883d-4c27-8772-738d0421c6d6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/891c10ee-883d-4c27-8772-738d0421c6d6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Foto aèria del Monestir del Puig de Sant Salvador i el Crist Rei de Felanitx"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Foto aèria del Monestir del Puig de Sant Salvador i el Crist Rei de Felanitx                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La investigaci&oacute; de Mestre es recolza en fotografies i not&iacute;cies publicades en la premsa de l'&egrave;poca, aix&iacute; com en nombrosa documentaci&oacute; sobre la construcci&oacute; del conjunt. D'acord amb les mateixes, el projecte inicial, obra del canonge Mateu Alzamora, contemplava una imatge convencional del Sagrat Cor de Jes&uacute;s radicalment distinta de l'escultura que finalment es va col&middot;locar al capdamunt del monument. Es tractava d'un projecte al qual Alzamora va dedicar anys d'esfor&ccedil;os i recursos: vinculat estretament al santuari, va promoure diverses obres de millora del patrimoni religi&oacute;s mallorqu&iacute; i, des de la col&middot;locaci&oacute; de la primera pedra el maig de 1928, va supervisar personalment la construcci&oacute; de l'escultura que havia somiat aixecar a la muntanya del seu Felanitx natal.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un projecte religi&oacute;s sufragat pels fidels</strong></h2><p class="article-text">
        El monument fou impulsat com una iniciativa de car&agrave;cter estrictament religi&oacute;s en uns terrenys, els del Puig de Sant Salvador, que havien passat a mans privades despr&eacute;s de les desamortitzacions del segle XIX i la subhasta estatal d'aquests. El 1888, Joan Antoni Puig Montserrat, bisbe de Puerto Rico, va participar juntament amb el llavors rector i altres ve&iuml;ns en la compra de la muntanya, que va quedar posteriorment vinculada al Bisbat de Mallorca despr&eacute;s de la cessi&oacute; dels drets sobre Sant Salvador al bisbe de Mallorca, Jacint Cervera. 
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de la proclamaci&oacute; de la Segona Rep&uacute;blica i tot just elegit alcalde Pere Oliver, aquest va comunicar al rector que no assistiria oficialment a actes religiosos en aplicaci&oacute; del principi de llibertat de consci&egrave;ncia i va establir que les processons i els actes lit&uacute;rgics havien de limitar-se als espais religiosos, una directriu que va portar a celebrar nombroses cerim&ograve;nies al santuari de Sant Salvador (la joia arquitect&ograve;nica del mass&iacute;s, constru&iuml;da al segle XV) aix&iacute; com a projectar, a desenes de metres al sud-est del santuari, la construcci&oacute; del Crist Rei.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76206e83-2870-48ff-819a-bb1b39514942_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76206e83-2870-48ff-819a-bb1b39514942_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76206e83-2870-48ff-819a-bb1b39514942_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76206e83-2870-48ff-819a-bb1b39514942_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76206e83-2870-48ff-819a-bb1b39514942_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76206e83-2870-48ff-819a-bb1b39514942_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/76206e83-2870-48ff-819a-bb1b39514942_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Maqueta de Mateu Oliver Capó"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Maqueta de Mateu Oliver Capó                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Mateu Oliver i l'ideal d'un Crist humil</strong></h2><p class="article-text">
        El 22 de desembre de 1928, en un ambient d'expectaci&oacute; per con&egrave;ixer com seria el monument que s'al&ccedil;aria sobre el Puig de Sant Salvador, l'encarregat de tra&ccedil;ar el projecte, Mateu Oliver Cap&oacute;, va presentar el primer esb&oacute;s de Crist Rei a La Protectora de Felanitx. Ho va fer durant una confer&egrave;ncia titulada<em> L'ideal en art</em>, en la qual va desgranar els detalls d'un projecte cridat a transformar la silueta del mass&iacute;s i a convertir-se en un dels grans s&iacute;mbols del municipi. Delineant, il&middot;lustrador i activista cultural, Oliver estava vinculat a l'ambient intel&middot;lectual i republic&agrave; de la Mallorca d'entreguerres, va col&middot;laborar amb hist&ograve;riques figures com Pere Oliver i Domenge i Emili Darder, i defensava una concepci&oacute; de l'art allunyada de l'ostentaci&oacute; i la grandiloq&uuml;&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        Durant la seva intervenci&oacute; a La Protectora -publicada el 4 de gener de 1929 a <em>El Felanigense-</em>, Oliver va defensar l'escultura del Crist Rei de Felanitx com una renovaci&oacute; moderna del mite cristi&agrave; allunyada de la sumptuositat tradicional: &ldquo;Tots els Pares, tots els homes quedaran sublimats en aquest, que, per tal que sigui m&eacute;s home, no va abillat amb les vestidures sumptuoses ni amb mantells radiants de pedreria, sin&oacute; que vesteix humil roba del poble i porta els peus despullats. Tot l'amor pel poble d'origen queda significat en aquesta talaia imponent i monol&iacute;tica, tan sols amb lleugeres aplicacions de bronze&rdquo;. La senzillesa era, per tant, un dels principis centrals de la proposta inicial.
    </p><p class="article-text">
        La construcci&oacute; va arrancar, finalment, el 1929, assolint els 37 metres d'altura, amb una cripta, una base de pedra i una est&agrave;tua d'aproximadament set metres. La fitxa patrimonial municipal identifica el mateix Mateu Oliver com a autor del conjunt arquitect&ograve;nic.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La construcció va arrancar, finalment, el 1929, assolint els 37 metres d&#039;altura, amb una cripta, una base de pedra i una estàtua d&#039;aproximadament set metres</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Del Sagrat Cor al bra&ccedil; est&egrave;s</strong></h2><p class="article-text">
        El punt d'inflexi&oacute;, tanmateix, va arribar el 1933. Alzamora, que havia impulsat i supervisat les obres, va emmalaltir greument i moria el 10 de setembre d'aquell any, abans de veure culminada l'obra que havia promogut durant anys. El dia 11, en anunciar la defunci&oacute; del canonge, la premsa publicava una imatge que reprodu&iuml;a la maqueta original d'Oliver i que res tindria a veure amb la que finalment prendria forma. 
    </p><p class="article-text">
        El nou rector, Antoni J. Mora, va prendre el control de la fase final de la construcci&oacute; i va promoure un canvi substancial del monument de la m&agrave; de l'escultor Tom&agrave;s Vila, qui va redissenyar la concepci&oacute; original de la figura de Crist: el projecte inicial va ser substitu&iuml;t per una figura coronada, revestida d'atributs regis, amb una vara o espasa a la m&agrave; esquerra i el bra&ccedil; dret est&egrave;s cap endavant. Francesc Salv&agrave; i Piz&agrave; va ser l'encarregat de materialitzar la nova versi&oacute; de la figura.
    </p><p class="article-text">
        Va ser llavors quan, en paraules de Mestre, es va produir el gir decisiu en la concepci&oacute; del monument i es van introduir els canvis que, al seu parer, van transformar la imatge religiosa original en una figura la simbologia de la qual connectaria amb la salutaci&oacute; romana emprada pel feixisme itali&agrave;, el nazisme alemany i la Falange espanyola. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/130d761c-060a-4e18-a4d5-21f16a74ffa5_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/130d761c-060a-4e18-a4d5-21f16a74ffa5_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/130d761c-060a-4e18-a4d5-21f16a74ffa5_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/130d761c-060a-4e18-a4d5-21f16a74ffa5_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/130d761c-060a-4e18-a4d5-21f16a74ffa5_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/130d761c-060a-4e18-a4d5-21f16a74ffa5_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/130d761c-060a-4e18-a4d5-21f16a74ffa5_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de les maquetes inicials del projecte del Sagrat Cor"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de les maquetes inicials del projecte del Sagrat Cor                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec8195a9-8410-45e3-9ca0-bd5d22035698_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec8195a9-8410-45e3-9ca0-bd5d22035698_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec8195a9-8410-45e3-9ca0-bd5d22035698_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec8195a9-8410-45e3-9ca0-bd5d22035698_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec8195a9-8410-45e3-9ca0-bd5d22035698_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec8195a9-8410-45e3-9ca0-bd5d22035698_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ec8195a9-8410-45e3-9ca0-bd5d22035698_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de les fotografies conservades de la construcció final del Crist"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de les fotografies conservades de la construcció final del Crist                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Les tatxes que van boicotejar la inauguraci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        La inauguraci&oacute; del monument al Crist Rei va tenir lloc l'1 de juliol de 1934, en un acte multitudinari al qual van assistir ve&iuml;ns de Felanitx i d'altres municipis de Mallorca, a m&eacute;s de diverses autoritats eclesi&agrave;stiques. L'escultura, d'uns set metres d'al&ccedil;&agrave;ria, coronava un conjunt monumental que arribava als 37 metres. La figura de Jes&uacute;s tenia la m&agrave; dreta estesa i sostenia a l'esquerra un objecte semblant a una espasa.
    </p><p class="article-text">
        La jornada va quedar marcada per un incident a la carretera d'acc&eacute;s al santuari. Alg&uacute; havia escampat tatxes pel cam&iacute;, cosa que va provocar punxades als pneum&agrave;tics de diversos vehicles dels assistents, incl&ograve;s el del bisbe de Mallorca, Josep Miralles. Alguns dels participants van haver de continuar la pujada a peu. L'incident va desfermar la indignaci&oacute; dels sectors cat&ograve;lics i conservadors, i aviat van sorgir sospites contra el republicanisme local. Entre els assenyalats hi havia Rafel Estades Adrover, conegut com a <em>s'Esparter</em>, comerciant, exportador i regidor republic&agrave; que havia exercit de tinent de batle durant el mandat de Pere Oliver i Domenge. Estades va ser detingut per la Gu&agrave;rdia Civil, per&ograve; va quedar en llibertat perqu&egrave; no es va poder demostrar la seva participaci&oacute; en els fets.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, aquella sospita acabaria projectant una ombra tr&agrave;gica sobre el seu dest&iacute;. Dos anys i mig despr&eacute;s, arran del cop militar de juliol de 1936, l'acusaci&oacute; tornaria a perseguir-lo en un context de repressi&oacute; contra els republicans. Estades va romandre amagat durant mesos, fins que va ser localitzat i detingut el gener de 1937. Durant el trasllat cap a Palma, diversos falangistes el van torturar clavant-li tatxes a la cara, al cap i al cos, en una brutal repres&agrave;lia que evocava l'incident de 1934. Va ser assassinat al cementiri de Palma. La seva responsabilitat en l'episodi de les tatxes mai no va quedar acreditada, i la seva hist&ograve;ria &eacute;s recordada com un dels episodis m&eacute;s cruels de la repressi&oacute; franquista a Felanitx.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/caa7bd1d-dd75-427b-b49e-a364664e69ea_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/caa7bd1d-dd75-427b-b49e-a364664e69ea_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/caa7bd1d-dd75-427b-b49e-a364664e69ea_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/caa7bd1d-dd75-427b-b49e-a364664e69ea_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/caa7bd1d-dd75-427b-b49e-a364664e69ea_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/caa7bd1d-dd75-427b-b49e-a364664e69ea_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/caa7bd1d-dd75-427b-b49e-a364664e69ea_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Publicació que anunciava la inauguració del monument"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Publicació que anunciava la inauguració del monument                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a92a987-cdd7-4c26-bad6-903b62605f1b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a92a987-cdd7-4c26-bad6-903b62605f1b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a92a987-cdd7-4c26-bad6-903b62605f1b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a92a987-cdd7-4c26-bad6-903b62605f1b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a92a987-cdd7-4c26-bad6-903b62605f1b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a92a987-cdd7-4c26-bad6-903b62605f1b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8a92a987-cdd7-4c26-bad6-903b62605f1b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fotografies de la inauguració i benedicció del monument l&#039;1 de juliol de 1934"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fotografies de la inauguració i benedicció del monument l&#039;1 de juliol de 1934                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Per a Mestre, el fet que l'escultura s'inaugur&eacute;s abans de l'al&ccedil;ament militar de juliol de 1936 no invalida la seva interpretaci&oacute;. L'investigador considera que cal examinar tant el canvi de disseny com les circumst&agrave;ncies pol&iacute;tiques i les persones que hi van intervenir.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Les veus que defensen el monument</strong></h2><p class="article-text">
        Davant d'aquesta interpretaci&oacute;, altres veus defensen que el Crist, en realitat, beneeix i protegeix el poble de Felanitx. L'historiador felanitxer Pere Xamena Fiol va transmetre aquesta idea al mateix Mestre durant una conversa mantinguda el 2005, en qu&egrave; es feia ress&ograve; de les explicacions que havia donat en el seu moment el rector Mora: &ldquo;Vull creure, com va dir el rector d'aleshores, que la imatge beneeix el poble de Felanitx&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta &eacute;s tamb&eacute; la interpretaci&oacute; que reivindica l'alcaldessa de Felanitx, Catalina Soler (PP), que rebutja que el gest de l'escultura s'hagi d'entendre com una exaltaci&oacute; feixista i en defensa l'arrelament religi&oacute;s, hist&ograve;ric i sentimental entre els ve&iuml;ns. &ldquo;En 90 anys mai no hi havia hagut cap pol&egrave;mica&rdquo;, afirma en declaracions a elDiario.es. La batlessa assenyala que l'Ajuntament no ha rebut cap notificaci&oacute; sobre la petici&oacute; d'incloure el monument en el cat&agrave;leg estatal i subratlla que, quan arribi el moment, escoltar&agrave; l'opini&oacute; de la poblaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        El PP de Felanitx ja ha expressat la seva oposici&oacute; a una eventual retirada i ha plantejat mobilitzar la poblaci&oacute; per protegir l'escultura, amb una recollida de signatures i fins i tot la possibilitat d'acampar als peus de l'est&agrave;tua per impedir-ne la retirada. &ldquo;Molts ciutadans s'han mostrat disposats a fer-ho&rdquo;, assegura Soler.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0a37f231-30f8-44bf-9280-4daf5ddbc368_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0a37f231-30f8-44bf-9280-4daf5ddbc368_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0a37f231-30f8-44bf-9280-4daf5ddbc368_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0a37f231-30f8-44bf-9280-4daf5ddbc368_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0a37f231-30f8-44bf-9280-4daf5ddbc368_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0a37f231-30f8-44bf-9280-4daf5ddbc368_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0a37f231-30f8-44bf-9280-4daf5ddbc368_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Aquarel·la del Crist Rei de Felanitx realitzada per Mateu Oliver"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Aquarel·la del Crist Rei de Felanitx realitzada per Mateu Oliver                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La hist&ograve;rica dirigent popular recorda, aix&iacute; mateix, que el Crist Rei no figura en el cens de simbologia franquista elaborat pel Govern el 2019, quan Francina Armengol presidia l'Executiu auton&ograve;mic. Aquell inventari va ser elaborat per un equip d'historiadors dirigit per Bartomeu Gar&iacute; a partir de treball de camp i documentaci&oacute; hist&ograve;rica. L'Executiu auton&ograve;mic va anunciar la inclusi&oacute; de 92 elements repartits per 28 municipis, entre ells plaques, noms de carrers, distincions i creus de la Vict&ograve;ria. El llistat va incloure tamb&eacute; <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/gobierno-declara-simbolo-franquista-monolito-alza-asesinos-desbanda-pp-vox-blindan_1_13099442.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el pol&egrave;mic mon&ograve;lit de sa Feixina, a Palma</a>. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Crist Rei no figura en el cens de simbologia franquista elaborat pel Govern el 2019, quan Francina Armengol presidia l&#039;Executiu autonòmic</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Amb tot, el cat&agrave;leg auton&ograve;mic de 2019 i l'eventual procediment que segueixi el Govern no s&oacute;n equivalents. La legislaci&oacute; estatal contempla la possibilitat d'examinar elements situats en propietats privades o religioses quan aquestes tenen projecci&oacute; p&uacute;blica. La titularitat eclesi&agrave;stica del monument no resol per si mateixa la q&uuml;esti&oacute;: l'Administraci&oacute; haur&agrave; d'estudiar el seu significat, els antecedents hist&ograve;rics i les circumst&agrave;ncies jur&iacute;diques i patrimonials. 
    </p><p class="article-text">
        A la pol&egrave;mica s'hi ha sumat aquest dilluns l'organitzaci&oacute; ultracat&ograve;lica Hazte O&iacute;r, que, sota el lema &ldquo;Salvem el Crist&rdquo;, ha llan&ccedil;at una campanya per reclamar la protecci&oacute; patrimonial de l'escultura. L'entitat demana al president del Consell de Mallorca, Lloren&ccedil; Galm&eacute;s, i als responsables insulars de Cultura i Patrimoni que inici&iuml;n l'expedient per declarar b&eacute; d'inter&egrave;s cultural (BIC) el Crist Rei del puig de Sant Salvador o que reconeguin expressament la seva protecci&oacute; si ja est&agrave; incl&ograve;s en la del santuari. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/benediccio-divina-salutacio-feixista-colossal-crist-mallorca-s-enfronta-memoria-historica_1_13598711.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 20 Oct 2026 08:12:14 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7f430b25-c53f-48cd-98e3-32a62f61ff82_16-9-discover-aspect-ratio_default_1153611.jpg" length="221565" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7f430b25-c53f-48cd-98e3-32a62f61ff82_16-9-discover-aspect-ratio_default_1153611.jpg" type="image/jpeg" fileSize="221565" width="1148" height="646"/>
      <media:title><![CDATA[Benedicció divina o salutació feixista? El colossal Crist de Mallorca que s'enfronta a la memòria històrica]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7f430b25-c53f-48cd-98e3-32a62f61ff82_16-9-discover-aspect-ratio_default_1153611.jpg" width="1148" height="646"/>
      <media:keywords><![CDATA[Símbolos franquistas,Vestigios franquistas,Franquismo,Segunda República,Monumentos,Patrimonio Histórico,Iglesia católica,Memoria Histórica,Islas Baleares,Mallorca,PP - Partido Popular,HazteOir]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[¿Bendición divina o saludo fascista? El colosal Cristo de Mallorca que se enfrenta a la memoria histórica]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/bendicion-divina-saludo-fascista-colosal-cristo-mallorca-enfrenta-memoria-historica_1_13596346.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7f430b25-c53f-48cd-98e3-32a62f61ff82_16-9-discover-aspect-ratio_default_1153611.jpg" width="1148" height="646" alt="¿Bendición divina o saludo fascista? El colosal Cristo de Mallorca que se enfrenta a la memoria histórica"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un investigador reclama al Gobierno que examine la escultura, inaugurada en 1934, tras documentar que el diseño final del Cristo incorporó simbología de exaltación falangista. Otras voces defienden que bendice al pueblo y el PP y Hazte Oír se movilizan para protegerlo</p><p class="subtitle">El Gobierno declara símbolo franquista el monolito que alza a los asesinos de 'La Desbandá' mientras PP y Vox lo blindan
</p></div><p class="article-text">
        Al llegar a Felanitx, un Cristo extiende su brazo desde lo alto del Puig de Sant Salvador, una de las cimas m&aacute;s emblem&aacute;ticas del levante de Mallorca. &iquest;Est&aacute; bendiciendo al pueblo o evocando el saludo romano? Inaugurada en 1934, la escultura se ha convertido en el nuevo frente de la batalla por los s&iacute;mbolos vinculados al fascismo en Espa&ntilde;a: el investigador Bartomeu Mestre ha cursado una petici&oacute;n ante el Gobierno para que estudie su posible inclusi&oacute;n en el cat&aacute;logo estatal de elementos contrarios a la memoria democr&aacute;tica. 
    </p><p class="article-text">
        La controversia radica en el propio dise&ntilde;o de la escultura, cuya propuesta original representaba un Sagrado Coraz&oacute;n con los brazos abiertos. Mestre sostiene que el cambio, realizado tras la muerte de quien impuls&oacute; el proyecto, introdujo deliberadamente una simbolog&iacute;a de exaltaci&oacute;n fascista que, a su juicio, deber&iacute;a ser estudiada y contextualizada. La iniciativa ha desatado una ofensiva para blindar el monumento: el PP local amenaza con acampar bajo la estatua y Hazte O&iacute;r ha reclamado este lunes su declaraci&oacute;n como Bien de Inter&eacute;s Cultural.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Me han insultado e incluso amenazado. En ning&uacute;n momento he pedido que se derribe el monumento; lo que quiero es que se conozca su historia&rdquo;, asegura Mestre en declaraciones a elDiario.es. El investigador 'felanitxer', conocido como 'Balutxo,' lleva a&ntilde;os investigando la figura del Cristo Rey que domina el paisaje del municipio desde hace m&aacute;s de nueve d&eacute;cadas. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Me han insultado e incluso amenazado. En ningún momento he pedido que se derribe el monumento; lo que quiero es que se conozca su historia</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Bartomeu Mestre</span>
                                        <span>—</span> investigador
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El pasado 2 de octubre present&oacute;, junto con 33 ciudadanos y la asociaci&oacute;n Mem&ograve;ria de Mallorca, una solicitud para que el Ministerio de Pol&iacute;tica Territorial y Memoria Democr&aacute;tica estudie la documentaci&oacute;n relativa al monumento y decida qu&eacute; actuaci&oacute;n corresponde conforme a la ley: desde la instalaci&oacute;n de una placa explicativa a otras medidas que consideren oportunas en aplicaci&oacute;n de la ley de memoria democr&aacute;tica. &ldquo;No se trata de borrar la historia, sino de conocerla y explicarla&rdquo;, incide. Su planteamiento es que la escultura no puede analizarse &uacute;nicamente desde su significado religioso actual, sino tambi&eacute;n a partir de las circunstancias hist&oacute;ricas en las que se dise&ntilde;&oacute; y ejecut&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/891c10ee-883d-4c27-8772-738d0421c6d6_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/891c10ee-883d-4c27-8772-738d0421c6d6_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/891c10ee-883d-4c27-8772-738d0421c6d6_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/891c10ee-883d-4c27-8772-738d0421c6d6_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/891c10ee-883d-4c27-8772-738d0421c6d6_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/891c10ee-883d-4c27-8772-738d0421c6d6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/891c10ee-883d-4c27-8772-738d0421c6d6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Foto aérea del Monasterio del Puig de Sant Salvador y el Cristo Rey de Felanitx"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Foto aérea del Monasterio del Puig de Sant Salvador y el Cristo Rey de Felanitx                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La investigaci&oacute;n de Mestre se apoya en fotograf&iacute;as y noticias publicadas en la prensa de la &eacute;poca, as&iacute; como en numerosa documentaci&oacute;n sobre la construcci&oacute;n del conjunto. De acuerdo a las mismas, el proyecto inicial, obra del can&oacute;nigo Mateu Alzamora, contemplaba una imagen convencional del Sagrado Coraz&oacute;n de Jes&uacute;s radicalmente distinta de la escultura que finalmente se coloc&oacute; en lo alto del monumento. Se trataba de un proyecto al que Alzamora dedic&oacute; a&ntilde;os de esfuerzos y recursos: vinculado estrechamente al santuario, promovi&oacute; diversas obras de mejora del patrimonio religioso mallorqu&iacute;n y, desde la colocaci&oacute;n de la primera piedra en mayo de 1928, supervis&oacute; personalmente la construcci&oacute;n de la escultura que hab&iacute;a so&ntilde;ado levantar en la monta&ntilde;a de su Felanitx natal.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un proyecto religioso sufragado por los fieles</strong></h2><p class="article-text">
        El monumento fue impulsado como una iniciativa de car&aacute;cter estrictamente religioso en unos terrenos, los del Puig de Sant Salvador, que hab&iacute;an pasado a manos privadas tras las desamortizaciones del siglo XIX y la subasta estatal de los mismos. En 1888, Joan Antoni Puig Montserrat, obispo de Puerto Rico, particip&oacute; junto con el entonces rector y otros vecinos en la compra de la monta&ntilde;a, que qued&oacute; posteriormente vinculada al Obispado de Mallorca tras la cesi&oacute;n de los derechos sobre Sant Salvador al obispo de Mallorca, Jacint Cervera. 
    </p><p class="article-text">
        Tras la proclamaci&oacute;n de la Segunda Rep&uacute;blica y reci&eacute;n elegido alcalde Pere Oliver, &eacute;ste comunic&oacute; al rector que no asistir&iacute;a oficialmente a actos religiosos en aplicaci&oacute;n del principio de libertad de conciencia y estableci&oacute; que las procesiones y los actos lit&uacute;rgicos deb&iacute;an limitarse a los espacios religiosos, una directriz que llev&oacute; a celebrar numerosas ceremonias en el santuario de Sant Salvador (la joya arquitect&oacute;nica del macizo, construida en el siglo XV) as&iacute; como a proyectar, a varias decenas de metros al sureste del santuario, la construcci&oacute;n del Cristo Rey.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76206e83-2870-48ff-819a-bb1b39514942_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76206e83-2870-48ff-819a-bb1b39514942_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76206e83-2870-48ff-819a-bb1b39514942_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76206e83-2870-48ff-819a-bb1b39514942_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76206e83-2870-48ff-819a-bb1b39514942_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76206e83-2870-48ff-819a-bb1b39514942_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/76206e83-2870-48ff-819a-bb1b39514942_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Maqueta de Mateu Oliver Capó"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Maqueta de Mateu Oliver Capó                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Mateu Oliver y el ideal de un Cristo humilde</strong></h2><p class="article-text">
        El 22 de diciembre de 1928, en un ambiente de expectaci&oacute;n por conocer c&oacute;mo ser&iacute;a el monumento que se alzar&iacute;a sobre el Puig de Sant Salvador, el encargado de trazar el proyecto, Mateu Oliver Cap&oacute;, present&oacute; el primer esbozo de Cristo Rey en La Protectora de Felanitx. Lo hizo durante una conferencia titulada<em> L'ideal en art</em>, en la que desgran&oacute; los detalles de un proyecto llamado a transformar la silueta del macizo y a convertirse en uno de los grandes s&iacute;mbolos del municipio. Delineante, ilustrador y activista cultural, Oliver estaba vinculado al ambiente intelectual y republicano de la Mallorca de entreguerras, colabor&oacute; con hist&oacute;ricas figuras como Pere Oliver i Domenge y Emili Darder, y defend&iacute;a una concepci&oacute;n del arte alejada de la ostentaci&oacute;n y la grandilocuencia.
    </p><p class="article-text">
        Durante su intervenci&oacute;n en La Protectora -publicada el 4 de enero de 1929 en <em>El Felanigense-</em>, Oliver defendi&oacute; la escultura del Cristo Rey de Felanitx como una renovaci&oacute;n moderna del mito cristiano alejada de la suntuosidad tradicional: &ldquo;Todos los Padres, todos los hombres quedar&aacute;n sublimados en este, que, para que sea m&aacute;s hombre, no va ataviado con las vestiduras suntuosas ni con mantos radiantes de pedrer&iacute;as, sino que viste humilde ropaje del pueblo y lleva los pies desnudos. Todo el amor por el pueblo de origen queda significado en esta atalaya imponente y monol&iacute;tica, tan solo con ligeras aplicaciones de bronce&rdquo;. La sencillez era, por tanto, uno de los principios centrales de la propuesta inicial.
    </p><p class="article-text">
        La construcci&oacute;n arranc&oacute;, finalmente, en 1929, alcanzando los 37 metros de altura, con una cripta, una base de piedra y una estatua de aproximadamente siete metros. La ficha patrimonial municipal identifica al propio Mateu Oliver como autor del conjunto arquitect&oacute;nico.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La construcción arrancó, finalmente, en 1929, alcanzando los 37 metros de altura, con una cripta, una base de piedra y una estatua de aproximadamente siete metros</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Del Sagrado Coraz&oacute;n al brazo extendido</strong></h2><p class="article-text">
        El punto de inflexi&oacute;n, sin embargo, lleg&oacute; en 1933. Alzamora, que hab&iacute;a impulsado y supervisado las obras, enferm&oacute; gravemente y mor&iacute;a el 10 de septiembre de ese a&ntilde;o, antes de ver culminada la obra que hab&iacute;a promovido durante a&ntilde;os. El d&iacute;a 11, al anunciar el fallecimiento del can&oacute;nigo, la prensa publicaba una imagen que reproduc&iacute;a la maqueta original de Oliver y que nada tendr&iacute;a que ver con la que finalmente tomar&iacute;a forma. 
    </p><p class="article-text">
        El nuevo rector, Antoni J. Mora, tom&oacute; el control de la fase final de la construcci&oacute;n y promovi&oacute; un cambio sustancial del monumento de la mano del escultor Tom&agrave;s Vila, quien redise&ntilde;&oacute; la concepci&oacute;n original de la figura de Cristo: el proyecto original fue sustituido por una figura coronada, revestida de atributos regios, con una vara o espada en la mano izquierda y el brazo derecho extendido hacia delante. Francesc Salv&agrave; i Piz&agrave; fue el encargado de materializar la nueva versi&oacute;n de la figura.
    </p><p class="article-text">
        Fue entonces cuando, en palabras de Mestre, se produjo el giro decisivo en la concepci&oacute;n del monumento y se introdujeron los cambios que, a su juicio, transformaron la imagen religiosa original en una figura cuya simbolog&iacute;a conectar&iacute;a con el saludo romano empleado por el fascismo italiano, el nazismo alem&aacute;n y la Falange espa&ntilde;ola. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/130d761c-060a-4e18-a4d5-21f16a74ffa5_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/130d761c-060a-4e18-a4d5-21f16a74ffa5_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/130d761c-060a-4e18-a4d5-21f16a74ffa5_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/130d761c-060a-4e18-a4d5-21f16a74ffa5_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/130d761c-060a-4e18-a4d5-21f16a74ffa5_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/130d761c-060a-4e18-a4d5-21f16a74ffa5_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/130d761c-060a-4e18-a4d5-21f16a74ffa5_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de las maquetas iniciales del proyecto del Sagrado Corazón"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de las maquetas iniciales del proyecto del Sagrado Corazón                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec8195a9-8410-45e3-9ca0-bd5d22035698_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec8195a9-8410-45e3-9ca0-bd5d22035698_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec8195a9-8410-45e3-9ca0-bd5d22035698_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec8195a9-8410-45e3-9ca0-bd5d22035698_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec8195a9-8410-45e3-9ca0-bd5d22035698_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec8195a9-8410-45e3-9ca0-bd5d22035698_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ec8195a9-8410-45e3-9ca0-bd5d22035698_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de las fotografías conservadas de la construcción final del Cristo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de las fotografías conservadas de la construcción final del Cristo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Las tachuelas que boicotearon la inauguraci&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        La inauguraci&oacute;n del monumento a Cristo Rey tuvo lugar el 1 de julio de 1934, en un acto multitudinario al que acudieron vecinos de Felanitx y de otros municipios de Mallorca, adem&aacute;s de varias autoridades eclesi&aacute;sticas. La escultura, de unos siete metros de altura, coronaba un conjunto monumental que alcanzaba los 37 metros. La figura de Jes&uacute;s, con la mano derecha extendida y un objeto semejante a una espada en la izquierda. 
    </p><p class="article-text">
        La jornada qued&oacute; marcada por un incidente en la carretera de acceso al santuario. Alguien hab&iacute;a esparcido tachuelas sobre el camino, lo que provoc&oacute; pinchazos en varios veh&iacute;culos de los asistentes, incluido el del obispo de Mallorca, Josep Miralles. Algunos de los asistentes tuvieron que continuar la subida a pie. El incidente desat&oacute; la indignaci&oacute;n de los sectores cat&oacute;licos y conservadores y pronto activ&oacute; las sospechas contra el republicanismo local. Entre los se&ntilde;alados se encontraba Rafel Estades, conocido como <em>s'Esparter</em>, comerciante, exportador y concejal republicano que hab&iacute;a ejercido como teniente de alcalde durante el mandato de Pere Oliver. Estades fue detenido por la Guardia Civil, aunque qued&oacute; en libertad al no poder demostrarse su participaci&oacute;n en los hechos.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, aquella sospecha acabar&iacute;a proyectando una sombra tr&aacute;gica sobre su destino. Dos a&ntilde;os y medio despu&eacute;s, tras el golpe militar de julio de 1936, la acusaci&oacute;n volver&iacute;a a perseguirlo en un contexto de represi&oacute;n contra los republicanos. Estades permaneci&oacute; escondido durante meses, hasta que fue localizado y detenido en enero de 1937. Durante su traslado hacia Palma, varios falangistas lo torturaron incrust&aacute;ndole clavos en la cara, la cabeza y el cuerpo en una brutal represalia por el sabotaje de 1934. Fue asesinado en el cementerio de Palma. Su responsabilidad en el incidente de las tachuelas nunca qued&oacute; acreditada y su historia es recordada como uno de los episodios m&aacute;s crueles de la represi&oacute;n franquista en Felanitx.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/caa7bd1d-dd75-427b-b49e-a364664e69ea_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/caa7bd1d-dd75-427b-b49e-a364664e69ea_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/caa7bd1d-dd75-427b-b49e-a364664e69ea_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/caa7bd1d-dd75-427b-b49e-a364664e69ea_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/caa7bd1d-dd75-427b-b49e-a364664e69ea_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/caa7bd1d-dd75-427b-b49e-a364664e69ea_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/caa7bd1d-dd75-427b-b49e-a364664e69ea_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Publicación que anunciaba la inauguración del monumento"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Publicación que anunciaba la inauguración del monumento                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a92a987-cdd7-4c26-bad6-903b62605f1b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a92a987-cdd7-4c26-bad6-903b62605f1b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a92a987-cdd7-4c26-bad6-903b62605f1b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a92a987-cdd7-4c26-bad6-903b62605f1b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a92a987-cdd7-4c26-bad6-903b62605f1b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a92a987-cdd7-4c26-bad6-903b62605f1b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8a92a987-cdd7-4c26-bad6-903b62605f1b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fotografías de la inauguración y bedición del monumento el 1 de julio de 1934"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fotografías de la inauguración y bedición del monumento el 1 de julio de 1934                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Para Mestre, que la escultura se inaugurase antes del alzamiento de julio de 1936 no invalida su interpretaci&oacute;n: considera que deben examinarse tanto el cambio de dise&ntilde;o como las circunstancias pol&iacute;ticas y las personas que intervinieron en &eacute;l. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>Las voces que defienden el monumento</strong></h2><p class="article-text">
        Frente a ello, otras voces defienden que el Cristo, en realidad, est&aacute; bendiciendo y protegiendo al pueblo de Felanitx. El historiador 'felanitxer' Pere Xamena Fiol as&iacute; se lo transmiti&oacute; al propio Mestre en una conversaci&oacute;n mantenida en 2005, en la que se apoyaba en las explicaciones que dio en su momento el rector Mora: &ldquo;Quiero creer, como dijo el rector de entonces, que la imagen bendice al pueblo de Felanitx&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Esa interpretaci&oacute;n es la que reivindica tambi&eacute;n la alcaldesa de Felanitx, Catalina Soler (PP), quien rechaza que el gesto de la escultura deba entenderse como una exaltaci&oacute;n fascista y defiende el arraigo religioso, hist&oacute;rico y sentimental del monumento entre los vecinos. &ldquo;En 90 a&ntilde;os jam&aacute;s hab&iacute;a habido ninguna pol&eacute;mica&rdquo;, asevera en declaraciones a elDiario.es. La primera edil se&ntilde;ala que el Ayuntamiento no ha recibido ninguna notificaci&oacute;n sobre la petici&oacute;n de incluir el monumento en el censo estatal y subraya que, llegado el momento, escuchar&aacute; el parecer de la poblaci&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        El PP de Felanitx ya ha expresado su oposici&oacute;n a una eventual retirada y ha planteado movilizar a la poblaci&oacute;n para proteger la escultura, incluida una recogida de firmas e incluso la posibilidad de acampar a los pies de la estatua para impedir el derribo. &ldquo;Muchos ciudadanos se han mostrado dispuestos a ello&rdquo;, asegura Soler. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0a37f231-30f8-44bf-9280-4daf5ddbc368_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0a37f231-30f8-44bf-9280-4daf5ddbc368_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0a37f231-30f8-44bf-9280-4daf5ddbc368_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0a37f231-30f8-44bf-9280-4daf5ddbc368_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0a37f231-30f8-44bf-9280-4daf5ddbc368_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0a37f231-30f8-44bf-9280-4daf5ddbc368_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0a37f231-30f8-44bf-9280-4daf5ddbc368_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Acuarela del Cristo Rey de Felanitx realizada por Mateu Oliver"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Acuarela del Cristo Rey de Felanitx realizada por Mateu Oliver                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La hist&oacute;rica dirigente popular recuerda, asimismo, que el Cristo Rey no figura en el censo de simbolog&iacute;a franquista elaborado por el Govern en 2019, cuando Francina Armengol presid&iacute;a el Ejecutivo auton&oacute;mico. Aquel inventario fue elaborado por un equipo de historiadores dirigido por Bartomeu Gar&iacute; a partir de trabajo de campo y documentaci&oacute;n hist&oacute;rica. El Ejecutivo auton&oacute;mico anunci&oacute; la inclusi&oacute;n de 92 elementos repartidos por 28 municipios, entre ellos placas, nombres de calles, distinciones y cruces de la Victoria. El listado incluy&oacute; tambi&eacute;n <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/gobierno-declara-simbolo-franquista-monolito-alza-asesinos-desbanda-pp-vox-blindan_1_13099442.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el pol&eacute;mico monolito de Sa Feixina, en Palma</a>. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Cristo Rey no figura en el censo de simbología franquista elaborado por el Govern en 2019, cuando Francina Armengol presidía el Ejecutivo autonómico</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Con todo, el cat&aacute;logo auton&oacute;mico de 2019 y el eventual procedimiento que siga el Gobierno no son equivalentes. La legislaci&oacute;n estatal contempla la posibilidad de examinar elementos situados en propiedades privadas o religiosas cuando &eacute;stas tienen proyecci&oacute;n p&uacute;blica. La titularidad eclesi&aacute;stica del monumento no resuelve por s&iacute; misma la cuesti&oacute;n: la Administraci&oacute;n deber&aacute; estudiar su significado, los antecedentes hist&oacute;ricos y las circunstancias jur&iacute;dicas y patrimoniales. 
    </p><p class="article-text">
        A la pol&eacute;mica se ha sumado este mismo lunes la organizaci&oacute;n ultracat&oacute;lica Hazte O&iacute;r, que, bajo el lema 'Salvemos el Cristo', ha lanzado una campa&ntilde;a para reclamar la protecci&oacute;n patrimonial de la escultura. La entidad pide al presidente del Consell de Mallorca, Lloren&ccedil; Galm&eacute;s, y a los responsables insulares de Cultura y Patrimonio que inicien el expediente para declarar Bien de Inter&eacute;s Cultural (BIC) el Cristo Rey del Puig de Sant Salvador o que reconozcan expresamente su protecci&oacute;n si ya est&aacute; incluida en la del santuario. La iniciativa coincide con el pleno del Ayuntamiento de Felanitx previsto para este mismo lunes.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/bendicion-divina-saludo-fascista-colosal-cristo-mallorca-enfrenta-memoria-historica_1_13596346.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 20 Oct 2026 08:09:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7f430b25-c53f-48cd-98e3-32a62f61ff82_16-9-discover-aspect-ratio_default_1153611.jpg" length="221565" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7f430b25-c53f-48cd-98e3-32a62f61ff82_16-9-discover-aspect-ratio_default_1153611.jpg" type="image/jpeg" fileSize="221565" width="1148" height="646"/>
      <media:title><![CDATA[¿Bendición divina o saludo fascista? El colosal Cristo de Mallorca que se enfrenta a la memoria histórica]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7f430b25-c53f-48cd-98e3-32a62f61ff82_16-9-discover-aspect-ratio_default_1153611.jpg" width="1148" height="646"/>
      <media:keywords><![CDATA[Símbolos franquistas,Vestigios franquistas,Franquismo,Segunda República,Monumentos,Patrimonio Histórico,Iglesia católica,Memoria Histórica,Islas Baleares,Mallorca,PP - Partido Popular,HazteOir]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La història silenciada de Josep Comes, l'obrer que duia tatuat Marx i va alçar la veu des de l'URSS]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/historia-silenciada-josep-comes-l-obrer-duia-tatuat-marx-i-alcar-veu-des-l-urss_1_13594426.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e54cbf7a-c6e5-4e22-bfc3-815dd45cb28a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x601y308.jpg" width="1200" height="675" alt="La història silenciada de Josep Comes, l&#039;obrer que duia tatuat Marx i va alçar la veu des de l&#039;URSS"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Conegut com a 'Largo Caballero', aquesta setmana s'han complert noranta anys del seu assassinat per part dels colpistes. La documentació policial l'assenyalava com un perillós propagandista marxista, però un escrit posterior assenyalava que havia estat alliberat perquè no hi havia càrrecs contra ell. L'havien matat dos mesos abans</p><p class="subtitle">Guillem va conèixer el seu avi després de ser exhumat d'una fossa franquista: “No ho vaig poder evitar. Vaig anar cap a ell, el vaig abraçar i li vaig fer un petó”
</p></div><p class="article-text">
        24 de maig de 1931. La Segona Rep&uacute;blica fa tot just unes setmanes que est&agrave; en marxa i un grup de joves treballadors d'Esporles (Mallorca) ha decidit organitzar-se pol&iacute;ticament. Congregats a la Casa del Poble, funden l'Agrupaci&oacute; Socialista del municipi, que es presenta com un instrument per &ldquo;educar c&iacute;vicament la classe treballadora&rdquo; i &ldquo;capacitar-la per a la conquesta de tots els seus drets&rdquo; mentre criden els treballadors a trencar les cadenes de la seva explotaci&oacute; econ&ograve;mica. Entre ells es troba Jos&eacute; Comes Ferr&agrave;, elegit secretari. 
    </p><p class="article-text">
        Jornaler, es convertir&agrave; en una de les figures m&eacute;s reconegudes del moviment obrer de la Serra de Tramuntana. Tant, que els seus companys acabaran anomenant-lo 'Largo Caballero': igual que l'hist&ograve;ric dirigent socialista espanyol, defensa posicions revolucion&agrave;ries i &eacute;s un dels principals referents del socialisme en un municipi que, per la seva intensa activitat obrera i sindical, &eacute;s conegut com la &ldquo;petita R&uacute;ssia&rdquo; de Mallorca. Els qui el coneixen asseguren que Josep Comes porta tatuada al pit una imatge de Karl Marx.
    </p><p class="article-text">
        El seu comprom&iacute;s pol&iacute;tic i les seves idees revolucion&agrave;ries acabarien convertint-lo en un dels objectius de la repressi&oacute; desencadenada despr&eacute;s del cop militar de juliol de 1936. En l'ofensiva per desarticular el moviment obrer i esborrar qualsevol rastre d'organitzaci&oacute; col&middot;lectiva, els colpistes van perseguir, empresonar i assassinar dirigents sindicals, militants socialistes i republicans. Entre ells hi havia Josep Comes Ferr&agrave;, que encarnava precisament all&ograve; que pretenien eradicar: l'aspiraci&oacute; dels treballadors a transformar la societat. Aquesta setmana s'han complert 90 anys del seu assassinat al crit de &ldquo;Visca R&uacute;ssia!&rdquo;, juntament amb el d'altres joves que compartien aquell anhel i que van pagar amb la vida el desafiament a l'ordre que els colpistes volien imposar.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bcba9ce1-02bf-4561-ac9a-154fddaae321_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bcba9ce1-02bf-4561-ac9a-154fddaae321_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bcba9ce1-02bf-4561-ac9a-154fddaae321_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bcba9ce1-02bf-4561-ac9a-154fddaae321_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bcba9ce1-02bf-4561-ac9a-154fddaae321_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bcba9ce1-02bf-4561-ac9a-154fddaae321_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bcba9ce1-02bf-4561-ac9a-154fddaae321_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de les poques fotografies que es conserven de Josep Comes, exhibida durant l&#039;homenatge celebrat a finals de setembre al cementiri de Palma en memòria de les víctimes del cop militar de 1936, la guerra civil i la repressió franquista"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de les poques fotografies que es conserven de Josep Comes, exhibida durant l&#039;homenatge celebrat a finals de setembre al cementiri de Palma en memòria de les víctimes del cop militar de 1936, la guerra civil i la repressió franquista                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd99d570-5ea0-4e64-b340-ceb2ef7d0908_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd99d570-5ea0-4e64-b340-ceb2ef7d0908_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd99d570-5ea0-4e64-b340-ceb2ef7d0908_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd99d570-5ea0-4e64-b340-ceb2ef7d0908_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd99d570-5ea0-4e64-b340-ceb2ef7d0908_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd99d570-5ea0-4e64-b340-ceb2ef7d0908_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/dd99d570-5ea0-4e64-b340-ceb2ef7d0908_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Article publicat el 5 de juny de 1931 sobre la fundació de l&#039;Agrupació Socialista d&#039;Esporles"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Article publicat el 5 de juny de 1931 sobre la fundació de l&#039;Agrupació Socialista d&#039;Esporles                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Les investigacions dutes a terme pel grup de mem&ograve;ria hist&ograve;rica d'Esporles permeten rastrejar la traject&ograve;ria de Comes Ferr&agrave; des de la seva activitat pol&iacute;tica durant la Segona Rep&uacute;blica fins al seu assassinat. El treball de Guillem Mir, Arnau Alemany i Bartomeu Garau, plasmat en el llibre <em>Les petjades dels oblidats. La repressi&oacute; a Esporles </em>('Les petjades dels oblidats. La repressi&oacute; a Esporles'), reconstrueix la vida de fins a 157 ve&iuml;ns represaliats despr&eacute;s del cop militar franquista en un poble que, m&eacute;s enll&agrave; del seu teixit de f&agrave;briques t&egrave;xtils, es va convertir en un dels grans focus obrers i socialistes de la Mallorca d'entreguerres. 
    </p><p class="article-text">
        La concentraci&oacute; de treballadors, l'organitzaci&oacute; sindical i la inauguraci&oacute; de la 'Casa del Poble' el 1930 van alimentar una consci&egrave;ncia de classe que va fer d'Esporles un s&iacute;mbol de la mobilitzaci&oacute; obrera a l'illa. Va ser all&agrave; on va n&eacute;ixer, el 12 de juliol de 1909, el 'Largo Caballero' mallorqu&iacute;, un nom durant d&egrave;cades relegat a la mem&ograve;ria familiar i al record d'antics militants obrers i que els investigadors han recuperat dels arxius, els expedients judicials i els testimonis orals.
    </p><p class="article-text">
        L'activitat de Comes a l'Agrupaci&oacute; Socialista d'Esporles anava molt m&eacute;s enll&agrave; d'un c&agrave;rrec org&agrave;nic. Exercia com a propagandista i divulgador del socialisme i utilitzava les p&agrave;gines d'<em>El Obrero Balear</em> per intervenir en els debats pol&iacute;tics i ideol&ograve;gics de l'&egrave;poca. Al llarg d'aquells anys, Comes va deixar impresa la seva visi&oacute; materialista de la societat, la seva cr&iacute;tica de la propietat privada i del capitalisme, la seva defensa de l'organitzaci&oacute; obrera i una preocupaci&oacute; expl&iacute;cita per la formaci&oacute; pol&iacute;tica dels treballadors.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Del sindicat a la Casa del Poble</strong></h2><p class="article-text">
        La seva activitat es va desenvolupar tamb&eacute; en el moviment sindical. El gener de 1932 <em>El Obrero Balear</em> l'identifica com a representant de la Federaci&oacute; Gremial d'Esporles, una organitzaci&oacute; que comptava llavors amb 200 afiliats. El seu nom apareix entre els delegats de les organitzacions obreres representades en el congr&eacute;s socialista balear. 
    </p><p class="article-text">
        La Casa del Poble d'Esporles havia estat inaugurada el 20 d'abril de 1930, culminant un projecte iniciat el 1923 per un grup de treballadors de la Federaci&oacute; Gremial Esporlerina que va impulsar la construcci&oacute; d'un local destinat a la classe treballadora sobre uns terrenys cedits per l'escriptor i pol&iacute;tic Alexandre Jaume Rossell&oacute;. Durant anys, nombrosos ve&iuml;ns van contribuir a aixecar l'edifici amb petites aportacions econ&ograve;miques i jornades de treball, convertint-lo en un s&iacute;mbol de l'esfor&ccedil; col&middot;lectiu i de la lluita per la dignitat. La Casa del Poble es va convertir en un espai de trobada, formaci&oacute;, alfabetitzaci&oacute;, participaci&oacute; pol&iacute;tica i activitat cultural i recreativa, fonamental per a la identitat del moviment obrer local. Comes formava part d'aquest entramat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dad8293-2c3a-4c36-bff0-8aba8a03e7d4_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dad8293-2c3a-4c36-bff0-8aba8a03e7d4_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dad8293-2c3a-4c36-bff0-8aba8a03e7d4_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dad8293-2c3a-4c36-bff0-8aba8a03e7d4_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dad8293-2c3a-4c36-bff0-8aba8a03e7d4_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dad8293-2c3a-4c36-bff0-8aba8a03e7d4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6dad8293-2c3a-4c36-bff0-8aba8a03e7d4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Edifici de la &#039;Casa del Poble&#039; d&#039;Esporles"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Edifici de la &#039;Casa del Poble&#039; d&#039;Esporles                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La seva milit&agrave;ncia tenia, a m&eacute;s, una marcada dimensi&oacute; laica. <em>El Obrero Balear</em> recollia diverses informacions procedents d'Esporles sobre matrimonis i actes civils. El maig de 1935, per exemple, Comes va signar, en nom de l'Agrupaci&oacute; Socialista, una cr&ograve;nica sobre el matrimoni civil de dos militants. Hi destacava les dificultats que la parella havia hagut de superar davant la tradici&oacute; i els prejudicis familiars, i presentava la celebraci&oacute; com una ruptura amb el &ldquo;clericalisme&rdquo;. La defensa d'una vida civil al marge de l'Esgl&eacute;sia formava part del projecte pol&iacute;tic d'aquell socialisme. Comas no era &uacute;nicament un organitzador sindical: tamb&eacute; contribu&iuml;a a construir una cultura pol&iacute;tica socialista que pretenia transformar les relacions econ&ograve;miques, l'educaci&oacute; i els costums.
    </p><p class="article-text">
        Aquella notorietat va assolir fins i tot una dimensi&oacute; ins&ograve;lita per a un jove obrer mallorqu&iacute;. El 1934, Comes, a qui les fonts de l'&egrave;poca el descriuen com un home de forta pres&egrave;ncia f&iacute;sica, amb un notable prestigi entre els treballadors d'Esporles i d'altres municipis de Mallorca, va ser seleccionat per participar en un viatge a la Uni&oacute; Sovi&egrave;tica. <em>El Obrero Balear</em> va obrir una subscripci&oacute; per sufragar el trajecte. Les organitzacions obreres i particulars de Mallorca van anar realitzant aportacions per cobrir el cost. El maig, el peri&ograve;dic explicava que s'havien recaptat 409,30 pessetes i que el viatge podia costar al voltant de mil. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87c05168-d0c8-472a-aa8a-5a811b0c5a28_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87c05168-d0c8-472a-aa8a-5a811b0c5a28_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87c05168-d0c8-472a-aa8a-5a811b0c5a28_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87c05168-d0c8-472a-aa8a-5a811b0c5a28_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87c05168-d0c8-472a-aa8a-5a811b0c5a28_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87c05168-d0c8-472a-aa8a-5a811b0c5a28_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/87c05168-d0c8-472a-aa8a-5a811b0c5a28_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Nota a l&#039;article publicat el 5 de maig de 1934 sobre el viatge de José Comes a l&#039;URSS"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Nota a l&#039;article publicat el 5 de maig de 1934 sobre el viatge de José Comes a l&#039;URSS                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Com anunciava la publicaci&oacute;, al seu retorn Comes oferiria diverses confer&egrave;ncies per compartir les seves impressions a la R&uacute;ssia sovi&egrave;tica amb l'objectiu de traslladar al moviment obrer els debats internacionals del socialisme i convertiria la seva experi&egrave;ncia en material de divulgaci&oacute; per a altres treballadors. Durant la seva estada a l'URSS va participar en diverses intervencions radiof&ograve;niques des de Moscou que van ser escoltades pels seus companys d'Esporles. A la seva tornada, va emprendre una gira per diversos pobles de Mallorca per explicar el que havia vist i apr&egrave;s durant el viatge. Aquella experi&egrave;ncia va refor&ccedil;ar encara m&eacute;s el seu prestigi entre la milit&agrave;ncia socialista i va alimentar l'hostilitat que despertava entre els seus adversaris pol&iacute;tics. No en va, la seva influ&egrave;ncia preocupava especialment els sectors conservadors del municipi, que l'identificaven com un dels dirigents m&eacute;s destacats de l'esquerra local. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El jove obrer mallorquí va participar en un viatge a la Unió Soviètica, sufragat en part per El Obrero Balear, per traslladar al moviment obrer els debats internacionals del socialisme</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tot just unes setmanes abans del cop militar, durant el Congr&eacute;s de la Federaci&oacute; Socialista Balear celebrat a la Casa del Poble de Palma, Comes va formar part de la pon&egrave;ncia encarregada d'examinar les credencials de les agrupacions i apareix com a representant d'Esporles, amb 50 afiliats. Aix&iacute; mateix, <em>El Obrero Balear</em> el situa per aquestes mateixes dates en un m&iacute;ting celebrat a Alar&oacute; amb motiu de la unificaci&oacute; de les Joventuts Socialistes i Comunistes. L'acte va concloure amb la creaci&oacute; d'una organitzaci&oacute; marxista unificada de les joventuts. El seu &uacute;ltim per&iacute;ode d'activitat pol&iacute;tica documentada coincideix amb una creixent radicalitzaci&oacute; del moviment obrer i amb la crisi que va precedir el cop de juliol de 1936.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3b1c749-0af3-4b51-9ca9-f806a4c136e4_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3b1c749-0af3-4b51-9ca9-f806a4c136e4_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3b1c749-0af3-4b51-9ca9-f806a4c136e4_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3b1c749-0af3-4b51-9ca9-f806a4c136e4_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3b1c749-0af3-4b51-9ca9-f806a4c136e4_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3b1c749-0af3-4b51-9ca9-f806a4c136e4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f3b1c749-0af3-4b51-9ca9-f806a4c136e4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un dels articles publicats per Josep Comes a &#039;El Obrero Balear&#039;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un dels articles publicats per Josep Comes a &#039;El Obrero Balear&#039;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La resist&egrave;ncia al cop</strong></h2><p class="article-text">
        Una investigaci&oacute; publicada a <em>Llucmajor. De Pinte en Ample</em> reconstrueix els seus &uacute;ltims mesos i relata com durant la nit del 18 al 19 de juliol de 1936, quan van comen&ccedil;ar a arribar les not&iacute;cies de la revolta militar, Comes va participar activament en l'organitzaci&oacute; de la resist&egrave;ncia republicana a Esporles. Va organitzar gu&agrave;rdies a la Casa del Poble i a l'Ajuntament, va impulsar piquets en diversos punts del municipi i va supervisar grups de vigil&agrave;ncia pels carrers de la localitat.
    </p><p class="article-text">
        La resist&egrave;ncia, tanmateix, fou breu. El 20 de juliol, una vegada consumat el triomf del cop militar a Mallorca i lliurat l'Ajuntament a la Gu&agrave;rdia Civil, Comes va comprendre que la seva situaci&oacute; era extremadament perillosa. Juntament amb el sindicalista Miquel Segu&iacute; es va refugiar a la muntanya, on va romandre ocult durant prop de tres mesos. La seva captura es va convertir en una obsessi&oacute; per als falangistes locals. Els dirigents obrers m&eacute;s visibles figuraven entre els principals objectius de la repressi&oacute; que s'estava desplegant per tota l'illa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Després del cop militar a Mallorca, Comes es va refugiar a la muntanya, on va romandre ocult durant prop de tres mesos. La seva captura es va convertir en una obsessió per als falangistes locals</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        A mitjan octubre de 1936, despr&eacute;s de mesos amagat, Comes es trobava exhaust. Per&ograve; hi havia un altre motiu que l'empentava a abandonar el refugi: volia tornar a veure el seu fill Tomeu, de tot just tres mesos, a qui pr&agrave;cticament no havia pogut con&egrave;ixer. El 13 d'octubre va descendir de la muntanya acompanyat d'altres fugits. Va buscar refugi a casa d'un ve&iacute;, Pere Bonet, conegut com a <em>Palla Llarga</em>. El propietari ja havia estat detingut. La seva esposa els va donar aixopluc, per&ograve; una den&uacute;ncia ve&iuml;nal va acabar precipitant-ho tot.
    </p><p class="article-text">
        Aquell mateix mat&iacute;, falangistes i gu&agrave;rdies civils van localitzar l'amagatall i van procedir a la detenci&oacute;. Els arrestats van ser condu&iuml;ts primer a la caserna de la Gu&agrave;rdia Civil d'Esporles. Segons la documentaci&oacute; conservada, els falangistes van exigir al comandant que els lliur&eacute;s els detinguts. L'oficial s'hi va negar i va ordenar el seu trasllat a Palma, on van quedar a disposici&oacute; de la Direcci&oacute; General de Seguretat.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Visca R&uacute;ssia!&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Les hores seg&uuml;ents van estar marcades per les tortures. Durant els interrogatoris, els seus botxins li van arrencar el tatuatge de Karl Marx a ganivetades. Tamb&eacute; van intentar obligar-lo a cridar &ldquo;Visca Espanya!&rdquo;, al que ell responia reiteradament: &ldquo;Visca R&uacute;ssia!&rdquo;. L'endem&agrave;, 14 d'octubre de 1936, va apar&egrave;ixer mort.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cementiri d&#039;Esporles, on va ser assassinats alguns represaliats del municipi"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cementiri d&#039;Esporles, on va ser assassinats alguns represaliats del municipi                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El seu cad&agrave;ver va ser trobat al costat del de Miquel Segu&iacute; a prop de les portes del cementiri de Palma. L'aut&ograve;psia va atribuir la mort a diversos impactes de bala. El cos va ser identificat pel seu pare, Josep Comes Arb&oacute;s. Entre les seves pertinences va apar&egrave;ixer un petit retrat de la seva vida truncada: a la butxaca de l'americana portava el rebut d'unes entrades per a les pel&middot;l&iacute;cules <em>Sin rumbo</em> i <em>Justicia del fuego</em>, projectades a la Casa del Poble el 19 de juliol, aix&iacute; com un pl&agrave;nol del futur habitatge que projectava construir per a la seva fam&iacute;lia a la costa des Rafal. Dies despr&eacute;s, un falangista local va arribar a jactar-se p&uacute;blicament de les tortures infligides al dirigent socialista. &ldquo;Quin gran gust he passat estirant dels cabells a Largo Caballero&rdquo;, va dir en un caf&egrave; del poble.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un enemic prioritari</strong></h2><p class="article-text">
        La import&agrave;ncia pol&iacute;tica de Josep Comes Ferr&agrave; queda reflectida en la pr&ograve;pia documentaci&oacute; repressiva. En un informe, les autoritats franquistes el descrivien com &ldquo;un dels principals dirigents marxistes d'aquesta localitat&rdquo;. Recordaven el seu viatge a la Uni&oacute; Sovi&egrave;tica, les seves intervencions radiof&ograve;niques des de Moscou i les confer&egrave;ncies que va impartir al seu retorn. Tamb&eacute; destacaven el seu paper en l'organitzaci&oacute; sindical i la seva influ&egrave;ncia entre els treballadors d'Esporles.
    </p><p class="article-text">
        Segons el document, havia participat activament en les mobilitzacions obreres dels anys republicans i era considerat &ldquo;el major responsable de la propaganda marxista d'aquesta vila&rdquo; i una persona &ldquo;molt perillosa&rdquo;. Paradoxalment, la burocr&agrave;cia franquista va deixar una mostra m&eacute;s del car&agrave;cter arbitrari de la repressi&oacute;: un escrit policial datat el 22 de desembre de 1936 afirmava que Josep Comes havia estat posat en llibertat perqu&egrave; no s'havia trobat cap c&agrave;rrec contra ell. Aleshores feia m&eacute;s de dos mesos que era mort. El 22 de setembre de 1937, les autoritats militars van emetre un requeriment perqu&egrave; comparegu&eacute;s davant el jutjat en un termini de cinc dies, sota amena&ccedil;a de ser declarat rebel. El destinatari d'aquella citaci&oacute; havia estat executat feia gaireb&eacute; un any.
    </p><p class="article-text">
        Noranta anys despr&eacute;s del seu assassinat, el sobrenom amb el qual era conegut continua ressonant en la mem&ograve;ria d'Esporles. La figura de Josep Comes Ferr&agrave; roman lligada a aquella generaci&oacute; de treballadors que es van organitzar per conquerir drets i defensar els seus ideals pol&iacute;tics, i que van acabar convertint-se en objectiu de la repressi&oacute; deslligada despr&eacute;s del cop militar de 1936. La seva hist&ograve;ria, com la de tants altres militants perseguits i assassinats, forma part d'una mem&ograve;ria col&middot;lectiva que encara mira de recuperar els seus noms, reconstruir les seves traject&ograve;ries i tornar-los el lloc que els va ser arrabassat.
    </p><p class="article-text">
        Al juliol de l'any passat, l'Ajuntament d'Esporles va aprovar la primera ordenan&ccedil;a municipal de mem&ograve;ria democr&agrave;tica de l'Estat, en resposta a la<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-certifican-fulminacion-ley-balear-memoria-cierran-puerta-reparacion-victimas-franquismo_1_12978203.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-certifican-fulminacion-ley-balear-memoria-cierran-puerta-reparacion-victimas-franquismo_1_12978203.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>derogaci&oacute; de la llei auton&ograve;mica per part de PP i Vox</strong></a>. La norma local estableix un marc normatiu propi per recon&egrave;ixer, reparar i preservar la mem&ograve;ria de les v&iacute;ctimes de la repressi&oacute; franquista. El Grup de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica d'Esporles &mdash;constitu&iuml;t com a delegaci&oacute; local de l'associaci&oacute; Mem&ograve;ria de Mallorca&mdash; eleva a prop de 300 les dones i homes que van ser represaliats al municipi &ldquo;per tenir unes idees diferents de les d'aquells que es van revoltar contra la Segona Rep&uacute;blica&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/historia-silenciada-josep-comes-l-obrer-duia-tatuat-marx-i-alcar-veu-des-l-urss_1_13594426.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 18 Oct 2026 04:31:29 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e54cbf7a-c6e5-4e22-bfc3-815dd45cb28a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x601y308.jpg" length="674328" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e54cbf7a-c6e5-4e22-bfc3-815dd45cb28a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x601y308.jpg" type="image/jpeg" fileSize="674328" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La història silenciada de Josep Comes, l'obrer que duia tatuat Marx i va alçar la veu des de l'URSS]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e54cbf7a-c6e5-4e22-bfc3-815dd45cb28a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x601y308.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Víctimas del franquismo,Crímenes del franquismo,Franquismo,Guerra Civil Española,Segunda República,Represión franquista,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La historia silenciada de Josep Comes, el obrero que llevaba tatuado a Marx y alzó la voz desde la URSS]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/historia-silenciada-josep-comes-obrero-llevaba-tatuado-marx-alzo-voz-urss_1_13314836.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e54cbf7a-c6e5-4e22-bfc3-815dd45cb28a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x601y308.jpg" width="1200" height="675" alt="La historia silenciada de Josep Comes, el obrero que llevaba tatuado a Marx y alzó la voz desde la URSS"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Apodado como 'Largo Caballero', esta semana se han cumplido noventa años de su asesinato por parte de los golpistas. La documentación policial lo señalaba como un "peligroso" propagandista marxista, pero un escrito posterior señalaba que había sido liberado porque no había cargos contra él. Lo habían matado dos meses antes</p><p class="subtitle">Guillem conoció a su abuelo tras ser exhumado de una fosa franquista: “No lo pude evitar. Fui hacia él, lo abracé y le di un beso”
</p></div><p class="article-text">
        24 de mayo de 1931. La Segunda Rep&uacute;blica lleva apenas unas semanas en marcha y un grupo de j&oacute;venes trabajadores de Esporles (Mallorca) ha decidido organizarse pol&iacute;ticamente. Congregados en la Casa del Pueblo, fundan la Agrupaci&oacute;n Socialista del municipio, que se presenta como un instrumento para &ldquo;educar c&iacute;vicamente a la clase trabajadora&rdquo; y &ldquo;capacitarle para la conquista de todos sus derechos&rdquo; mientras llaman a los trabajadores a romper las cadenas de su explotaci&oacute;n econ&oacute;mica. Entre ellos se encuentra Jos&eacute; Comes Ferr&agrave;, elegido secretario. 
    </p><p class="article-text">
        Jornalero, se convertir&aacute; en una de las figuras m&aacute;s reconocidas del movimiento obrero de la Serra de Tramuntana. Tanto, que sus compa&ntilde;eros acabar&aacute;n apod&aacute;ndolo 'Largo Caballero': al igual que el hist&oacute;rico dirigente socialista espa&ntilde;ol, defiende posiciones revolucionarias y es uno de los principales referentes del socialismo en un municipio que, por su intensa actividad obrera y sindical, es conocido como la &ldquo;peque&ntilde;a Rusia&rdquo; de Mallorca. Quienes le conocen aseguran que Josep Comes lleva tatuada en el pecho una imagen de Karl Marx.
    </p><p class="article-text">
        Su compromiso pol&iacute;tico y sus ideas revolucionarias acabar&aacute;n convirti&eacute;ndolo en uno de los objetivos de la represi&oacute;n desatada tras el golpe militar de julio de 1936. En su ofensiva por desarticular el movimiento obrero y borrar cualquier rastro de organizaci&oacute;n colectiva, los sublevados perseguir&aacute;n, encarcelar&aacute;n y matar&aacute;n a dirigentes sindicales, militantes socialistas y republicanos. Entre ellos se encuentra Josep Comes Ferr&agrave;, quien encarna precisamente aquello que los fascistas pretenden erradicar: la aspiraci&oacute;n de los trabajadores a transformar la sociedad. Esta semana se han cumplido 90 a&ntilde;os de su asesinato, junto al de otros j&oacute;venes que compart&iacute;an ese anhelo y que pagaron con su vida el desaf&iacute;o al orden que los golpistas pretend&iacute;an imponer.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bcba9ce1-02bf-4561-ac9a-154fddaae321_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bcba9ce1-02bf-4561-ac9a-154fddaae321_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bcba9ce1-02bf-4561-ac9a-154fddaae321_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bcba9ce1-02bf-4561-ac9a-154fddaae321_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bcba9ce1-02bf-4561-ac9a-154fddaae321_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bcba9ce1-02bf-4561-ac9a-154fddaae321_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bcba9ce1-02bf-4561-ac9a-154fddaae321_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de las pocas fotografías que se conservan de Josep Comes, exhibida durante el homenaje celebrado a finales de septiembre en el cementerio de Palma en memoria de las víctimas del golpe militar de 1936, la guerra civil y la represión franquista"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de las pocas fotografías que se conservan de Josep Comes, exhibida durante el homenaje celebrado a finales de septiembre en el cementerio de Palma en memoria de las víctimas del golpe militar de 1936, la guerra civil y la represión franquista                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd99d570-5ea0-4e64-b340-ceb2ef7d0908_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd99d570-5ea0-4e64-b340-ceb2ef7d0908_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd99d570-5ea0-4e64-b340-ceb2ef7d0908_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd99d570-5ea0-4e64-b340-ceb2ef7d0908_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd99d570-5ea0-4e64-b340-ceb2ef7d0908_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd99d570-5ea0-4e64-b340-ceb2ef7d0908_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/dd99d570-5ea0-4e64-b340-ceb2ef7d0908_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Artículo publicado el 5 de junio de 1931 sobre la fundación de la Agrupación Socialista de Esporles"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Artículo publicado el 5 de junio de 1931 sobre la fundación de la Agrupación Socialista de Esporles                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Las investigaciones llevadas a cabo por el grupo de memoria hist&oacute;rica de Esporles permiten rastrear la trayectoria de Comes Ferr&agrave; desde su actividad pol&iacute;tica durante la Segunda Rep&uacute;blica hasta su asesinato. El trabajo de Guillem Mir, Arnau Alemany y Bartomeu Garau, plasmado en el libro <em>Les petjades dels oblidats. La repressi&oacute; a Esporles </em>('Las huellas de los olvidados. La represi&oacute;n en Esporles'), reconstruye la vida de hasta 157 vecinos represaliados tras el golpe militar franquista en un pueblo que, m&aacute;s all&aacute; de su tejido de f&aacute;bricas textiles, se convirti&oacute; en uno de los grandes focos obreros y socialistas de la Mallorca de entreguerras. 
    </p><p class="article-text">
        La concentraci&oacute;n de trabajadores, la organizaci&oacute;n sindical y la inauguraci&oacute;n de la 'Casa del Poble' en 1930 alimentaron una conciencia de clase que hizo de Esporles un s&iacute;mbolo de la movilizaci&oacute;n obrera en la isla. Fue all&iacute; donde naci&oacute;, el 12 de julio de 1909, el 'Largo Caballero' mallorqu&iacute;n, un nombre durante d&eacute;cadas relegado a la memoria familiar y al recuerdo de antiguos militantes obreros y que los investigadores han recuperado de los archivos, los expedientes judiciales y los testimonios orales.
    </p><p class="article-text">
        La actividad de Comes en la Agrupaci&oacute;n Socialista de Esporles iba mucho m&aacute;s all&aacute; de un cargo org&aacute;nico. Ejerc&iacute;a como propagandista y divulgador del socialismo y utilizaba las p&aacute;ginas de <em>El Obrero Balear</em> para intervenir en los debates pol&iacute;ticos e ideol&oacute;gicos de la &eacute;poca. A lo largo de aquellos a&ntilde;os, Comes dej&oacute; impresa su visi&oacute;n materialista de la sociedad, su cr&iacute;tica de la propiedad privada y del capitalismo, su defensa de la organizaci&oacute;n obrera y una preocupaci&oacute;n expl&iacute;cita por la formaci&oacute;n pol&iacute;tica de los trabajadores.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Del sindicato a la Casa del Pueblo</strong></h2><p class="article-text">
        Su actividad se desarroll&oacute; tambi&eacute;n en el movimiento sindical. En enero de 1932 <em>El Obrero Balear</em> lo identifica como representante de la Federaci&oacute;n Gremial de Esporles, una organizaci&oacute;n que contaba entonces con 200 afiliados. Su nombre aparece entre los delegados de las organizaciones obreras representadas en el congreso socialista balear. 
    </p><p class="article-text">
        La Casa del Pueblo de Esporles hab&iacute;a sido inaugurada el 20 de abril de 1930, culminando un proyecto iniciado en 1923 por un grupo de trabajadores de la Federaci&oacute;n Gremial Esporlerense que impuls&oacute; la construcci&oacute;n de un local destinado a la clase trabajadora sobre unos terrenos cedidos por el escritor y pol&iacute;tico Alexandre Jaume Rossell&oacute;. Durante a&ntilde;os, numerosos vecinos contribuyeron a levantar el edificio con peque&ntilde;as aportaciones econ&oacute;micas y jornadas de trabajo, convirti&eacute;ndolo en un s&iacute;mbolo del esfuerzo colectivo y de la lucha por la dignidad. La Casa del Pueblo se convirti&oacute; en un espacio de encuentro, formaci&oacute;n, alfabetizaci&oacute;n, participaci&oacute;n pol&iacute;tica y actividad cultural y recreativa, fundamental para la identidad del movimiento obrero local. Comes formaba parte de ese entramado.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dad8293-2c3a-4c36-bff0-8aba8a03e7d4_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dad8293-2c3a-4c36-bff0-8aba8a03e7d4_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dad8293-2c3a-4c36-bff0-8aba8a03e7d4_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dad8293-2c3a-4c36-bff0-8aba8a03e7d4_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dad8293-2c3a-4c36-bff0-8aba8a03e7d4_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dad8293-2c3a-4c36-bff0-8aba8a03e7d4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6dad8293-2c3a-4c36-bff0-8aba8a03e7d4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Edificio de la &#039;Casa del Poble&#039; de Esporles"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Edificio de la &#039;Casa del Poble&#039; de Esporles                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Su militancia ten&iacute;a adem&aacute;s una marcada dimensi&oacute;n laica. <em>El Obrero Balear</em> recoge distintas informaciones procedentes de Esporles sobre matrimonios y actos civiles. En mayo de 1935, por ejemplo, Comes firm&oacute; en nombre de la Agrupaci&oacute;n Socialista una cr&oacute;nica sobre el matrimonio civil de dos militantes y destac&oacute; las dificultades que la pareja hab&iacute;a tenido que superar frente a la tradici&oacute;n y los prejuicios familiares y relata la celebraci&oacute;n como una ruptura con el &ldquo;clericalismo&rdquo;. La defensa de una vida civil al margen de la Iglesia formaba parte del proyecto pol&iacute;tico de aquel socialismo. Comes no era &uacute;nicamente un organizador sindical: interven&iacute;a tambi&eacute;n en la construcci&oacute;n de una cultura pol&iacute;tica socialista que pretend&iacute;a transformar las relaciones econ&oacute;micas, la educaci&oacute;n y las costumbres.
    </p><p class="article-text">
        Aquella notoriedad alcanz&oacute; incluso una dimensi&oacute;n ins&oacute;lita para un joven obrero mallorqu&iacute;n. En 1934, Comes, a quien las fuentes de la &eacute;poca lo describen como un hombre de fuerte presencia f&iacute;sica, con un notable prestigio entre los trabajadores de Esporles y de otros municipios de Mallorca, fue seleccionado para participar en un viaje a la Uni&oacute;n Sovi&eacute;tica. <em>El Obrero Balear</em> abri&oacute; una suscripci&oacute;n para sufragar el trayecto. Las organizaciones obreras y particulares de Mallorca fueron realizando aportaciones para cubrir el coste. En mayo, el peri&oacute;dico explicaba que se hab&iacute;an recaudado 409,30 pesetas y que el viaje pod&iacute;a costar alrededor de mil. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87c05168-d0c8-472a-aa8a-5a811b0c5a28_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87c05168-d0c8-472a-aa8a-5a811b0c5a28_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87c05168-d0c8-472a-aa8a-5a811b0c5a28_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87c05168-d0c8-472a-aa8a-5a811b0c5a28_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87c05168-d0c8-472a-aa8a-5a811b0c5a28_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87c05168-d0c8-472a-aa8a-5a811b0c5a28_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/87c05168-d0c8-472a-aa8a-5a811b0c5a28_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Nota al artículo publicado el 5 de mayo de 1934 sobre el viaje de José Comes a la URSS"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Nota al artículo publicado el 5 de mayo de 1934 sobre el viaje de José Comes a la URSS                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Como anunciaba la publicaci&oacute;n, a su regreso Comes ofrecer&iacute;a varias conferencias para compartir sus impresiones en la Rusia sovi&eacute;tica con el objetivo de trasladar al movimiento obrero los debates internacionales del socialismo y convertir&iacute;a su experiencia en material de divulgaci&oacute;n para otros trabajadores. Durante su estancia en la URSS particip&oacute; en varias intervenciones radiof&oacute;nicas desde Mosc&uacute; que fueron escuchadas por sus compa&ntilde;eros de Esporles. A su vuelta, emprendi&oacute; una gira por distintos pueblos de Mallorca para explicar lo que hab&iacute;a visto y aprendido durante el viaje. Aquella experiencia reforz&oacute; a&uacute;n m&aacute;s su prestigio entre la militancia socialista y aliment&oacute; la hostilidad que despertaba entre sus adversarios pol&iacute;ticos. No en vano, su influencia preocupaba especialmente a los sectores conservadores del municipio, que lo identificaban como uno de los dirigentes m&aacute;s destacados de la izquierda local. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El joven obrero mallorquín participó en un viaje a la Unión Soviética, sufragado en parte por El Obrero Balear, para trasladar al movimiento obrero los debates internacionales del socialismo</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Apenas unas semanas antes del golpe militar, durante el Congreso de la Federaci&oacute;n Socialista Balear celebrado en la Casa del Pueblo de Palma, Comes form&oacute; parte de la ponencia encargada de examinar las credenciales de las agrupaciones y aparece como representante de Esporles, con 50 afiliados. Asimismo, <em>El Obrero Balear</em> lo sit&uacute;a por esas mismas fechas en un mitin celebrado en Alar&oacute; con motivo de la unificaci&oacute;n de las Juventudes Socialistas y Comunistas. El acto concluy&oacute; con la creaci&oacute;n de una organizaci&oacute;n marxista unificada de las juventudes. Su &uacute;ltimo periodo de actividad pol&iacute;tica documentada coincide con una creciente radicalizaci&oacute;n del movimiento obrero y con la crisis que precedi&oacute; al golpe de julio de 1936.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3b1c749-0af3-4b51-9ca9-f806a4c136e4_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3b1c749-0af3-4b51-9ca9-f806a4c136e4_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3b1c749-0af3-4b51-9ca9-f806a4c136e4_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3b1c749-0af3-4b51-9ca9-f806a4c136e4_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3b1c749-0af3-4b51-9ca9-f806a4c136e4_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3b1c749-0af3-4b51-9ca9-f806a4c136e4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f3b1c749-0af3-4b51-9ca9-f806a4c136e4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Uno de los artículos publicados por Josep Comes en &#039;El Obrero Balear&#039;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Uno de los artículos publicados por Josep Comes en &#039;El Obrero Balear&#039;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La resistencia al golpe</strong></h2><p class="article-text">
        Una investigaci&oacute;n hist&oacute;rica publicada en <em>Llucmajor. De Pinte en Ample</em> reconstruye sus &uacute;ltimos meses y relata c&oacute;mo durante la noche del 18 al 19 de julio de 1936, cuando comenzaron a llegar las noticias de la sublevaci&oacute;n militar, Comes particip&oacute; activamente en la organizaci&oacute;n de la resistencia republicana en Esporles. Organiz&oacute; guardias en la Casa del Pueblo y en el Ayuntamiento, impuls&oacute; piquetes en diversos puntos del municipio y supervis&oacute; grupos de vigilancia por las calles de la localidad.
    </p><p class="article-text">
        La resistencia, sin embargo, fue breve. El 20 de julio, una vez consumado el triunfo del golpe militar en Mallorca y entregado el Ayuntamiento a la Guardia Civil, Comes comprendi&oacute; que su situaci&oacute;n era extremadamente peligrosa. Junto al sindicalista Miquel Segu&iacute; se refugi&oacute; en la monta&ntilde;a, donde permaneci&oacute; oculto durante cerca de tres meses. Su captura se convirti&oacute; en una obsesi&oacute;n para los falangistas locales. Los dirigentes obreros m&aacute;s visibles figuraban entre los principales objetivos de la represi&oacute;n que se estaba desplegando por toda la isla.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tras el golpe militar en Mallorca, Comes se refugió en la montaña, donde permaneció oculto durante cerca de tres meses. Su captura se convirtió en una obsesión para los falangistas locales</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        A mediados de octubre de 1936, tras meses escondido, Comes se encontraba exhausto. Pero hab&iacute;a otro motivo que lo empujaba a abandonar el refugio: quer&iacute;a volver a ver a su hijo Tomeu, de apenas tres meses, a quien pr&aacute;cticamente no hab&iacute;a podido conocer. El 13 de octubre descendi&oacute; de la monta&ntilde;a acompa&ntilde;ado de otros huidos. Busc&oacute; refugio en casa de un vecino, Pere Bonet, conocido como <em>Palla Llarga</em>. El propietario ya hab&iacute;a sido detenido. Su esposa les dio cobijo, pero una denuncia vecinal acab&oacute; precipit&aacute;ndolo todo.
    </p><p class="article-text">
        Aquella misma ma&ntilde;ana, falangistas y guardias civiles localizaron el escondite y procedieron a la detenci&oacute;n. Los arrestados fueron conducidos primero al cuartel de la Guardia Civil de Esporles. Seg&uacute;n la documentaci&oacute;n conservada, los falangistas exigieron al comandante que les entregara a los detenidos. El oficial se neg&oacute; y orden&oacute; su traslado a Palma, donde quedaron a disposici&oacute;n de la Direcci&oacute;n General de Seguridad.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;&iexcl;Viva Rusia!&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Las horas siguientes estuvieron marcadas por las torturas. Durante los interrogatorios, sus verdugos le arrancaron el tatuaje de Karl Marx a cuchilladas. Tambi&eacute;n intentaron obligarlo a gritar &ldquo;&iexcl;Viva Espa&ntilde;a!&rdquo;, a lo que &eacute;l respond&iacute;a reiteradamente: &ldquo;&iexcl;Viva Rusia!&rdquo;. Al d&iacute;a siguiente, 14 de octubre de 1936, apareci&oacute; muerto.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cementerio de Esporles, donde fueron asesinados algunos represaliados del municipio"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cementerio de Esporles, donde fueron asesinados algunos represaliados del municipio                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Su cad&aacute;ver fue hallado junto al de Miquel Segu&iacute; cerca de las puertas del cementerio de Palma. La autopsia atribuy&oacute; la muerte a diversos impactos de bala. El cuerpo fue identificado por su padre, Josep Comes Arb&oacute;s. Entre sus pertenencias apareci&oacute; un peque&ntilde;o retrato de su vida truncada: en el bolsillo de la americana llevaba el recibo de unas entradas para las pel&iacute;culas <em>Sin rumbo</em> y <em>Justicia del fuego</em>, proyectadas en la Casa del Pueblo el 19 de julio, as&iacute; como un plano de la futura vivienda que proyectaba construir para su familia en la costa des Rafal. D&iacute;as despu&eacute;s, un falangista local lleg&oacute; a jactarse p&uacute;blicamente de las torturas infligidas al dirigente socialista. &ldquo;Qu&eacute; gran gusto he pasado estirando de los cabellos a Largo Caballero&rdquo;, dijo en un caf&eacute; del pueblo.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un enemigo prioritario</strong></h2><p class="article-text">
        La importancia pol&iacute;tica de Josep Comes Ferr&agrave; queda reflejada en la propia documentaci&oacute;n represiva. En un informe, las autoridades franquistas lo describ&iacute;an como &ldquo;uno de los principales dirigentes marxistas de esta localidad&rdquo;. Recordaban su viaje a la Uni&oacute;n Sovi&eacute;tica, sus intervenciones radiof&oacute;nicas desde Mosc&uacute; y las conferencias que imparti&oacute; a su regreso. Tambi&eacute;n destacaban su papel en la organizaci&oacute;n sindical y su influencia entre los trabajadores de Esporles.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n el documento, hab&iacute;a participado activamente en las movilizaciones obreras de los a&ntilde;os republicanos y era considerado &ldquo;el mayor responsable de la propaganda marxista de esta villa&rdquo; y una persona &ldquo;muy peligrosa&rdquo;. Parad&oacute;jicamente, la burocracia franquista dej&oacute; una muestra m&aacute;s del car&aacute;cter arbitrario de la represi&oacute;n: un escrito policial fechado el 22 de diciembre de 1936 afirmaba que Josep Comes hab&iacute;a sido puesto en libertad porque no se hab&iacute;a hallado ning&uacute;n cargo contra &eacute;l. Para entonces llevaba m&aacute;s de dos meses muerto. El 22 de septiembre de 1937, las autoridades militares emitieron un requerimiento para que compareciera ante el juzgado en un plazo de cinco d&iacute;as, bajo amenaza de ser declarado rebelde. El destinatario de aquella citaci&oacute;n hab&iacute;a sido ejecutado hac&iacute;a casi un a&ntilde;o.
    </p><p class="article-text">
        Noventa a&ntilde;os despu&eacute;s de su asesinato, el sobrenombre con el que era conocido contin&uacute;a resonando en la memoria de Esporles. La figura de Josep Comes Ferr&agrave; permanece ligada a aquella generaci&oacute;n de trabajadores que se organizaron para conquistar derechos y defender sus ideales pol&iacute;ticos, y que acabaron convirti&eacute;ndose en objetivo de la represi&oacute;n desatada tras el golpe militar de 1936. Su historia, como la de tantos otros militantes perseguidos y asesinados, forma parte de una memoria colectiva que todav&iacute;a trata de recuperar sus nombres, reconstruir sus trayectorias y devolverles el lugar que les fue arrebatado.
    </p><p class="article-text">
        En julio del a&ntilde;o pasado, el Ayuntamiento de Esporles aprob&oacute; la primera ordenanza municipal de memoria democr&aacute;tica del Estado, en respuesta a la<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-certifican-fulminacion-ley-balear-memoria-cierran-puerta-reparacion-victimas-franquismo_1_12978203.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-certifican-fulminacion-ley-balear-memoria-cierran-puerta-reparacion-victimas-franquismo_1_12978203.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>derogaci&oacute;n de la ley auton&oacute;mica por parte de PP y Vox</strong></a>. La norma local establece un marco normativo propio para reconocer, reparar y preservar la memoria de las v&iacute;ctimas de la represi&oacute;n franquista.&nbsp;El Grupo de Memoria Democr&aacute;tica de Esporles &mdash;constituida como delegaci&oacute;n local de la asociaci&oacute;n Mem&ograve;ria de Mallorca&mdash; eleva a cerca de 300 las mujeres y hombres que fueron represaliados en el municipio &ldquo;por tener unas ideas diferentes de quienes se sublevaron contra la Segunda Rep&uacute;blica&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/historia-silenciada-josep-comes-obrero-llevaba-tatuado-marx-alzo-voz-urss_1_13314836.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 17 Oct 2026 20:11:46 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e54cbf7a-c6e5-4e22-bfc3-815dd45cb28a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x601y308.jpg" length="674328" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e54cbf7a-c6e5-4e22-bfc3-815dd45cb28a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x601y308.jpg" type="image/jpeg" fileSize="674328" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La historia silenciada de Josep Comes, el obrero que llevaba tatuado a Marx y alzó la voz desde la URSS]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e54cbf7a-c6e5-4e22-bfc3-815dd45cb28a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x601y308.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Víctimas del franquismo,Crímenes del franquismo,Franquismo,Guerra Civil Española,Segunda República,Represión franquista,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Homenaje solemne a Aguirre y a su generación en Gernika a los 90 años de la primera experiencia autonómica vasca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/euskadi/homenaje-solemne-aguirre-generacion-gernika-90-anos-primera-experiencia-autonomica-vasca_1_13568522.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9037b4df-9cb9-4f1c-8c6e-543bb742dd9e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x450y478.jpg" width="1200" height="675" alt="Homenaje solemne a Aguirre y a su generación en Gernika a los 90 años de la primera experiencia autonómica vasca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Pradales y los lehendakaris vivos, decenas de consejeros y exconsejeros, otros cargos y familiares de los pioneros de 1936 conmemoran el aniversario de un Gobierno de Euzkadi nacido en plena Guerra Civil y uno de cuyos miembros fue fusilado</p><p class="subtitle">José Antonio de Aguirre, noventa años del primer lehendakari y de un Gobierno de Euzkadi nacido en plena Guerra Civil
</p></div><p class="article-text">
        Con gran solemnidad, la Casa de Juntas de Gernika, s&iacute;mbolo de la foralidad vasca y a la vez de la resistencia frente al bombardeo nazi de 1937, ha acogido este mi&eacute;rcoles el acto central conmemorativo del nonag&eacute;simo aniversario del primer Gobierno de Euzkadi. Tal d&iacute;a como este 7 de octubre, en 1936, jur&oacute; bajo el roble el primer lehendakari, Jos&eacute; Antonio de Aguirre. Era del PNV y lider&oacute; una coalici&oacute;n de la que tambi&eacute;n formaban parte el PSOE, el PCE, otra fuerza nacionalista, ANV, y los republicanos UR e IR.
    </p><p class="article-text">
        El acto, con 250 invitados, ha estado presidido por el actual lehendakari, Imanol Pradales, que ha dicho asumir con &ldquo;responsabilidad&rdquo; el &ldquo;testigo&rdquo; de aquella generaci&oacute;n para &ldquo;seguir construyendo la Euskadi que ellos so&ntilde;aban&rdquo;. Ha estado acompa&ntilde;ado en todo momento por los otros lehendakaris vivos, I&ntilde;igo Urkullu, Patxi L&oacute;pez y Juan Jos&eacute; Ibarretxe, as&iacute; como por familiares de los ya fallecidos, incluidos los del propio Aguirre. Han acudido, igualmente, familiares de otros miembros de aquella primera Administraci&oacute;n &mdash;como an&eacute;cdota, I&ntilde;aki Anasagasti del PNV lo ha hecho como descendiente de un socialista, Santiago Aznar&mdash;, decenas de consejeros de las &uacute;ltimas legislaturas y el gabinete actual en pleno, los l&iacute;deres pol&iacute;ticos de tres de aquellos partidos pioneros, Aitor Esteban, del PNV, Eneko Andueza, del PSE-EE, y Jon Hern&aacute;ndez, del PCE, y representantes de EH Bildu, PP, Sumar o Podemos, as&iacute; como alcaldes, diputados generales y otros cargos institucionales.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Recordemos y preservemos los valores del lehendakari Aguirre: democracia, libertad y justicia social&rdquo;, ha manifestado el PNV sobre la efem&eacute;ride. &ldquo;La Euskadi del presente se parece, en buena medida, a la que aquellos comenzaron a construir con sus primeros decretos&rdquo;, a&ntilde;ade el PSE-EE, que incide en que &ldquo;muchos de ellos jam&aacute;s volver&iacute;an a pisar aquella Euskadi libre y democr&aacute;tica con la que hab&iacute;an so&ntilde;ado&rdquo;. El PCE mantiene en la actualidad representaci&oacute;n en el Parlamento Vasco dentro de IU y de la coalici&oacute;n 
    </p><p class="article-text">
        ANV, en la etapa democr&aacute;tica, se integr&oacute; en HB, aunque fue rescatada como marca en 2007 ante las sucesivas ilegalizaciones. No tiene actividad propia desde entonces. IR, que sigue existiendo como otra de las patas de IU, al igual que el PCE, y que tiene unos 2.000 afiliados en Espa&ntilde;a, no ha sido invitada, seg&uacute;n explica Joaqu&iacute;n Rodero, su secretario de Organizaci&oacute;n. &ldquo;Es un aniversario que hace unos a&ntilde;os s&iacute; celebr&aacute;bamos, pero nuestra gente mayor en el Pa&iacute;s Vasco ha ido desapareciendo&rdquo;, lamenta. UR solamente se mantiene en un reducto en Castell&oacute;n, en Segorbe, donde mantiene a&uacute;n representaci&oacute;n. <a href="https://www.eldiario.es/euskadi/gobierno-de-euzkadi-90-anos/alfredo-espinosa-orive-consejero-sanidad-fusilado-murio-euzkadi-espana-republica_132_13399747.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Es el partido del &uacute;nico asesinado de aquel primer Gobierno, Alfredo Espinosa, consejero de Sanidad</a>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/99b81cec-fa23-4c3e-a311-e58b7762e494_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x593y315.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/99b81cec-fa23-4c3e-a311-e58b7762e494_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x593y315.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/99b81cec-fa23-4c3e-a311-e58b7762e494_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x593y315.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/99b81cec-fa23-4c3e-a311-e58b7762e494_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x593y315.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/99b81cec-fa23-4c3e-a311-e58b7762e494_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x593y315.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/99b81cec-fa23-4c3e-a311-e58b7762e494_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x593y315.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/99b81cec-fa23-4c3e-a311-e58b7762e494_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x593y315.jpg"
                    alt="El lehendakari, Imanol Pradales, al acceder a la Casa de Juntas de Gernika"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El lehendakari, Imanol Pradales, al acceder a la Casa de Juntas de Gernika                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Pradales, en su discurso, ha querido repetir el juramento formulado por Aguirre en Gernika hace nueve decenios, incluido su &ldquo;ante dios humillado&rdquo;. Es una f&oacute;rmula que, con ligeras variaciones, se ha mantenido hasta el presente. El lehendakari ha contrapuesto la &ldquo;emoci&oacute;n&rdquo; por la primera experiencia auton&oacute;mica de la historia con el contexto en que naci&oacute;, el de la Guerra Civil y &ldquo;dos tercios&rdquo; del territorio conquistados ya por los sublevados franquistas. Es de &ldquo;justicia hist&oacute;rica&rdquo; poner en valor a aquella generaci&oacute;n, ha se&ntilde;alado el lehendakari en un discurso en el que ha alternado el euskera y el castellano. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Aquel Gobierno tuvo una prioridad: defender la casa vasca. Hacer frente al enemigo y expulsarlo, pero no de cualquier manera. Incluso en aquellas dram&aacute;ticas circunstancias, su empe&ntilde;o fue respetar siempre los derechos humanos [...]. Los principios humanistas del Gobierno Aguirre forman parte de nuestra br&uacute;jula moral&rdquo;, ha se&ntilde;alado. Tambi&eacute;n ha puesto en valor su trabajo posterior, ya en el exilio, para &ldquo;preparar el futuro del pa&iacute;s&rdquo;. Y ha mencionado a <a href="https://www.eldiario.es/euskadi/gobierno-de-euzkadi-90-anos/jesus-maria-leizaola-sanchez-mano-derecha-aguirre-euzkadi-lehendakari-zaharra-exilio_132_13415991.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Jes&uacute;s Mar&iacute;a de Leizaola, igualmente del PNV, y lehendakari en el exilio a la muerte en 1960 de Aguirre.</a>
    </p><p class="article-text">
        Despu&eacute;s, el lehendakari ha tra&iacute;do el discurso al presente. Ha lamentado que el Estado siga sin completar en 2026 el Estatuto de 1979, ha demandado un nuevo &ldquo;pacto pol&iacute;tico&rdquo; para &Aacute;lava, Bizkaia y Gipuzkoa y ha lamentado la Euskadi &ldquo;negra&rdquo; que trajeron ETA &ldquo;u quienes la apoyaron&rdquo; y los &ldquo;atajos&rdquo; de las &ldquo;cloacas&rdquo; del Estado. Ha avisado de que no sirve reivindicar el legado de Aguirre y, a la vez, justificar &ldquo;asesinatos, secuestros, miedo, extorsi&oacute;n, desapariciones y torturas&rdquo;. &ldquo;Por ello, quienes alentaron, ampararon o justificar la violencia terrorista tienen todav&iacute;a hoy una deuda moral pendiente&rdquo;, ha manifestado en probable referencia a la izquierda abertzale, presente en el acto encabezada por Arnaldo Otegi y Pello Otxandiano y que lleva semanas destacando que Aguirre aun&oacute; en su Gobierno a dos familias abertzales. HB, sin embargo, rechaz&oacute; homenajear al &uacute;nico consejero de ANV, <a href="https://www.eldiario.es/euskadi/gobierno-de-euzkadi-90-anos/gonzalo-nardiz-bengochea-consejero-anv-leal-colaborador-aguirre-ultimo-superviviente-gobierno-euzkadi_132_13433454.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Gonzalo Nardiz</a>, cuando as&iacute; lo propuso Bermeo, su localidad natal.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fcc0326d-0c23-462f-9cb8-7bf02accbfed_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fcc0326d-0c23-462f-9cb8-7bf02accbfed_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fcc0326d-0c23-462f-9cb8-7bf02accbfed_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fcc0326d-0c23-462f-9cb8-7bf02accbfed_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fcc0326d-0c23-462f-9cb8-7bf02accbfed_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fcc0326d-0c23-462f-9cb8-7bf02accbfed_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fcc0326d-0c23-462f-9cb8-7bf02accbfed_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La nieta de Aguirre y alcaldesa de Getxo, junto a Patxi López"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La nieta de Aguirre y alcaldesa de Getxo, junto a Patxi López                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Pradales ha mencionado tambi&eacute;n la migraci&oacute;n &mdash;y vuelto a recordar que los extranjeros tienen derechos pero tambi&eacute;n &ldquo;obligaciones&rdquo; cuando llegan&mdash;, la importancia del euskera como s&iacute;mbolo de &ldquo;personalidad&rdquo; y la necesidad de una transformaci&oacute;n econ&oacute;mica y clim&aacute;tica. Ha definido a Euskadi como una &ldquo;naci&oacute;n sin Estado&rdquo; y ha cerrado su parlamento volviendo a parafrasear a Aguirre: &ldquo;El territorio habr&aacute; sido conquistado, el alma del pueblo vasco, no; no lo ser&aacute; jam&aacute;s&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El acto ha revestido una gran solemnidad. Pradales ha comparecido con la 'makila' de mando y ertzainas con uniformes de gala (rojos) y de gran gala (verdes) han custodiado el Parlamento vizca&iacute;no, cuyos esca&ntilde;os estaban repletos con 250 invitados y un coro que ha interpretado varias melod&iacute;as, como el 'Euzko Abendaren ereserkia', 'Zaindu maite duzun hori' o el 'Agur jaunak' y hasta soniquetes m&aacute;s modernos de ETS, acompa&ntilde;ados de violines, timbales e incluso un arpa. Se han proyectado algunos v&iacute;deos conmemorativos, con abundancia de im&aacute;genes en blanco y negro. Pradales ha tomado la palabra no dentro del hemiciclo sino fuera, bajo el roble de Gernika. El pr&oacute;ximo a&ntilde;o, el 7 de octubre ser&aacute; festivo como cierre a las conmemoraciones.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Iker Rioja Andueza]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/euskadi/homenaje-solemne-aguirre-generacion-gernika-90-anos-primera-experiencia-autonomica-vasca_1_13568522.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 07 Oct 2026 11:15:35 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9037b4df-9cb9-4f1c-8c6e-543bb742dd9e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x450y478.jpg" length="302032" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9037b4df-9cb9-4f1c-8c6e-543bb742dd9e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x450y478.jpg" type="image/jpeg" fileSize="302032" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Homenaje solemne a Aguirre y a su generación en Gernika a los 90 años de la primera experiencia autonómica vasca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9037b4df-9cb9-4f1c-8c6e-543bb742dd9e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x450y478.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Euskadi,Gernika,José Antonio de Aguirre,PNV,PSOE,PCE - Partido Comunista de España,Segunda República,Guerra Civil Española,Imanol Pradales,Iñigo Urkullu,Patxi López]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Jesús Esteban y Gerardo Gómez, fusilados en Navarra, ya están con sus familias: "Ha sido recobrar nuestra historia"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/navarra/jesus-esteban-gerardo-gomez-fusilados-navarra-familias-sido-recobrar-historia_1_13507217.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/622f3139-3f2e-4a3f-b32a-c5297b81c5b7_16-9-discover-aspect-ratio_default_1151144.jpg" width="1463" height="823" alt="Jesús Esteban y Gerardo Gómez, fusilados en Navarra, ya están con sus familias: &quot;Ha sido recobrar nuestra historia&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los restos de dos presos fugados del Fuerte de San Cristobal en 1938, que fueron capturados y fusilados ese mismo año, han sido identificados y entregados a sus familias en un acto celebrado en el Rozalejo por el Gobierno de Navarra</p><p class="subtitle">“¿Mató tu bisabuelo al mío?”: el trauma de los fusilados por el franquismo alcanza a la cuarta generación
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;La historia de nuestra familia es como la de muchas otras de nuestro pa&iacute;s&rdquo;, ha comenzado su intervenci&oacute;n Fernando Zamora, sobrino nieto de Jes&uacute;s Esteban, fusilado y enterrado en una fosa com&uacute;n tras intentar fugarse del Fuerte de San Crist&oacute;bal en mayo de 1938, al igual que Gerardo G&oacute;mez Lorenzo, preso fugado y capturado en la misma huida. Ambos han estado perdidos 88 a&ntilde;os, 3 meses y 23 d&iacute;as. En total 32.257 jornadas que han estado sepultados sin nombre, &ldquo;historia&rdquo; y &ldquo;dignidad&rdquo;. Zamora asegura que encontrar los restos de los fusilados no solo alivia a la familia, sino que &ldquo;es m&aacute;s bien que los huesos, que cada resto, tengan su nombre&rdquo;. &ldquo;Es importante tambi&eacute;n para ellos mismos y por la dignidad humana [de qui&eacute;n fue asesinado]&rdquo;, expresa. 
    </p><p class="article-text">
        En un acto celebrado este lunes en el reci&eacute;n inaugurado &lsquo;Rozalejo, Espacio de Memoria y Convivencia&rsquo; del casco antiguo de la capital navarra, la vicepresidenta segunda del Gobierno de Navarra y consejera de Memoria y Convivencia, Acci&oacute;n Exterior y Euskera, Ana Ollo, ha entregado a sus familiares los restos de Jes&uacute;s Esteban Mu&ntilde;oz&nbsp;y de Gerardo G&oacute;mez Lorenzo, identificados por el banco de ADN del Ejecutivo foral, tras las exhumaciones llevadas a cabo en 2017 y 2018 en las fosas de Urtasun&nbsp;y de Leranotz&nbsp;respectivamente. Un nutrido grupo de familiares de ambos represaliados, desplazado a Pamplona desde Galicia y Bizkaia, representantes institucionales, asociaciones memorialistas, parte del equipo de la Sociedad de Ciencias Aranzadi y Nasertic y del Instituto Navarro de la Memoria han participado en el acto. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Esperamos y deseamos que este hecho [la entrega de los restos a sus familiares], contribuya a cerrar ese c&iacute;rculo que nunca se tuvo que abrir. Ese c&iacute;rculo que de forma terrible ocurri&oacute; hace 80 a&ntilde;os&rdquo;, ha declarado en su intervenci&oacute;n la consejera Ana Ollo, que a su vez ha querido trasmitir a los asistentes la contribuci&oacute;n de esta entrega &ldquo;a la esperanza de cientos de familias que todav&iacute;a no han encontrado a sus familiares asesinados&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Mi madre siempre hablaba de Gerardo porque era de su edad. Se le ven&iacute;an las l&aacute;grimas a los ojos porque eran como hermanos. Viv&iacute;an en la misma finca de sus abuelos a 50 metros el uno del otro&rdquo;, cuenta Julio Su&aacute;rez, hijo de la prima de Gerardo G&oacute;mez Lorenzo. Frente a los asistentes, ha recordado que &ldquo;era un ni&ntilde;o&rdquo; de tan solo unos cuatro o cinco a&ntilde;os cuando los militares aparecieron en la casa familiar y preguntaron por el primo de su madre. &ldquo;Su casa ya ten&iacute;a cocina&rdquo; y en ella hab&iacute;a &ldquo;una manilla dorada&rdquo;. &ldquo;Y yo me acuerdo de estar agarrado ah&iacute; mientras se marchaban los agentes&rdquo;, narra Su&aacute;rez. A&ntilde;os despu&eacute;s, supo que su t&iacute;o Gerardo intent&oacute; escapar &ldquo;cuando fueron a buscarlo&rdquo; y finalmente &ldquo;fue apresado&rdquo;. A partir de entonces &ldquo;no supieron nada m&aacute;s de &eacute;l&rdquo;. &ldquo;Ni mi madre, ni mi abuela, ni las primas de Buenos Aires. No supieron ni si estaba muerto o ni si estaba vivo&rdquo;, describe. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d225ca6-9000-4af4-bb87-d457846d5f2e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d225ca6-9000-4af4-bb87-d457846d5f2e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d225ca6-9000-4af4-bb87-d457846d5f2e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d225ca6-9000-4af4-bb87-d457846d5f2e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d225ca6-9000-4af4-bb87-d457846d5f2e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d225ca6-9000-4af4-bb87-d457846d5f2e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3d225ca6-9000-4af4-bb87-d457846d5f2e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dos presos huidos de San Cristobal y posteriormente fusilados. El marcado como número 1 es Gerardo Gómez"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dos presos huidos de San Cristobal y posteriormente fusilados. El marcado como número 1 es Gerardo Gómez                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La madre de Su&aacute;rez muri&oacute; sin saber qu&eacute; le ocurri&oacute; a su primo, apresado con 18 a&ntilde;os. El joven carpintero, natural y vecino de Bergondo (A Coru&ntilde;a) ingres&oacute; en el Fuerte el 14 de junio de 1937, donde permaneci&oacute; hasta la fecha de la fuga, 22 de mayo de 1938. Su cuerpo fue exhumado 80 a&ntilde;os despu&eacute;s de este intento de huida. &ldquo;Lo enterraron con su pipa y el anillo, que llevaba sus iniciales&rdquo;, describe Su&aacute;rez. 
    </p><p class="article-text">
        Jes&uacute;s Esteban Mu&ntilde;oz, naci&oacute; el 22 de junio de 1906 en Villaverde de &Iacute;scar (Segovia) y era vecino de Portillo (Valladolid). Para Maite M&eacute;ndez, hija de la sobrina de este, la entrega de sus restos supone &ldquo;recobrar la historia&rdquo; de su familia. &ldquo;Nuestro t&iacute;o abuelo estaba en el limbo, no sab&iacute;amos nada de &eacute;l. Sab&iacute;amos que hab&iacute;a participado en la fuga, pero nunca supimos m&aacute;s&rdquo;, afirma. Su madre, que ahora tiene 99 a&ntilde;os y hubiera querido haber asistido, porque a pesar de la edad &ldquo;la cabeza la tiene muy l&uacute;cida&rdquo; y, sobre todo, &ldquo;para esta memoria, siempre se acord&oacute; de su t&iacute;o Jes&uacute;s&rdquo;. Fue ella, de hecho, quien aport&oacute; la mayor&iacute;a de informaci&oacute;n sobre el segoviano al saber que hab&iacute;a participado en la huida, hecho que conoc&iacute;a por &ldquo;otros presos que no participaron en la fuga&rdquo; y que viv&iacute;an cerca de los abuelos de M&eacute;ndez, explica ella misma.  
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Para mi madre ha sido muy emocionante&rdquo;, explica M&eacute;ndez. Tras las investigaciones, se supo que Jes&uacute;s Esteban formaba parte de un grupo de fugados del que tres fueron detenidos en Eugi y otros dos, en el paraje de Bardegi, entre Usetxi y el alto de Egozkue. Despu&eacute;s de ser asesinados fueron llevados al cementerio de Urtasun (Esteribar), donde fueron enterrados en una fosa com&uacute;n. En mayo de 2017, se llev&oacute; a cabo la exhumaci&oacute;n de los cinco cuerpos inhumados en esa fosa del cementerio. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Esas familias que durante muchos a&ntilde;os han visto su c&iacute;rculo maldito abierto y hace d&eacute;cadas que no se les ha cerrado, es el momento de darles protagonismo&rdquo;, ha reivindicado la consejera Ollo. &ldquo;Reconoceros esa trasmisi&oacute;n de la memoria que ha conseguido que muchos a&ntilde;os despu&eacute;s est&eacute;is aqu&iacute;, con la intenci&oacute;n de reivindicar a vuestros familiares. Porque no eran personas que murieron por nada, por no haber hecho nada. Hab&iacute;an luchado por una sociedad m&aacute;s justa, m&aacute;s libre, m&aacute;s social y con m&aacute;s derechos para todas y todos. Y los mataron por eso&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Con los de Jes&uacute;s Esteban y Gerardo G&oacute;mez son ya 53 los cuerpos devueltos por el Gobierno de Navarra a sus familiares tras su exhumaci&oacute;n e identificaci&oacute;n. Seg&uacute;n el Departamento de Memoria y Convivencia, Acci&oacute;n Exterior y Euskera, hasta la fecha&nbsp;se han abierto 444 expedientes de personas represaliadas. Desde el Instituto Navarro de la Memoria recuerdan que las familias de personas desaparecidas tras el golpe de estado militar de 1936 pueden contactar con el banco p&uacute;blico de ADN a trav&eacute;s del correo &ldquo;para que se pueda continuar con nuevas identificaciones y restituci&oacute;n de cuerpos a sus familias, as&iacute; como con la localizaci&oacute;n de emplazamientos donde puedan encontrarse nuevas fosas&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Fushan Equiza]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/navarra/jesus-esteban-gerardo-gomez-fusilados-navarra-familias-sido-recobrar-historia_1_13507217.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 14 Sep 2026 19:55:03 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/622f3139-3f2e-4a3f-b32a-c5297b81c5b7_16-9-discover-aspect-ratio_default_1151144.jpg" length="317909" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/622f3139-3f2e-4a3f-b32a-c5297b81c5b7_16-9-discover-aspect-ratio_default_1151144.jpg" type="image/jpeg" fileSize="317909" width="1463" height="823"/>
      <media:title><![CDATA[Jesús Esteban y Gerardo Gómez, fusilados en Navarra, ya están con sus familias: "Ha sido recobrar nuestra historia"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/622f3139-3f2e-4a3f-b32a-c5297b81c5b7_16-9-discover-aspect-ratio_default_1151144.jpg" width="1463" height="823"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Navarra,Franquismo,Crímenes del franquismo,Víctimas del franquismo,Fosas del franquismo,República,Segunda República]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Trobades les restes de dos soldats morts en la gran ofensiva republicana desplegada el 1936 a Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/trobades-les-restes-soldats-morts-gran-ofensiva-republicana-desplegada-1936-mallorca_1_13493424.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Trobades les restes de dos soldats morts en la gran ofensiva republicana desplegada el 1936 a Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Les bales i les insígnies militars han estat les principals pistes per reconstruir la seva història: juntament amb les restes òssies han aparegut munició d'arma llarga ja disparada, un projectil de set mil·límetres, dues insígnies del cos de Sanitat i altres restes de vestimenta militar</p><p class="subtitle">La fatídica derrota republicana en què va batallar Amalia Lobato, una de les primeres dones mortes en combat</p></div><p class="article-text">
        Els treballs d'excavaci&oacute; i exhumaci&oacute; al cementiri municipal de Son Servera (Mallorca) han perm&egrave;s localitzar les restes d'almenys dos homes que haurien estat v&iacute;ctimes de les forces revoltades el 1936. Els investigadors apunten que aquestes dues persones van perdre la vida en algun dels enfrontaments registrats als voltants del municipi durant la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/fatidica-derrota-republicana-batallo-amalia-lobato-primera-mujer-fallecida-combate_1_11967200.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Batalla de Mallorca</a>, la gran ofensiva que, entre agost i setembre de 1936, va dur a terme la Rep&uacute;blica amb l'objectiu de recuperar l'illa de mans dels colpistes. L'operaci&oacute; va acabar amb la retirada de les tropes republicanes despr&eacute;s de diverses setmanes de combats.
    </p><p class="article-text">
        Les bales i les ins&iacute;gnies militars han estat les principals pistes per reconstruir la seva hist&ograve;ria: juntament amb les restes &ograve;ssies han aparegut munici&oacute; d'arma llarga ja disparada, un projectil de set mil&middot;l&iacute;metres, dues ins&iacute;gnies del cos de Sanitat i altres restes de vestimenta militar, un conjunt que, segons fonts memorialistes consultades per elDiario.es, apuntarien que els dos homes van pert&agrave;nyer a l'Ex&egrave;rcit republic&agrave;. La Batalla de Mallorca va ser l'&uacute;ltima operaci&oacute; amf&iacute;bia de la hist&ograve;ria d'Espanya i en ella van participar totes les armes de l'Ex&egrave;rcit i les mil&iacute;cies antifeixistes. Tamb&eacute; va ser la primera que va comptar amb un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/maria-cogio-fusil-5-000-milicianas-marcharon-frente-defender-republica_1_10451974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">batall&oacute; format &iacute;ntegrament per dones</a>. 
    </p><p class="article-text">
        La intervenci&oacute; arqueol&ograve;gica s'emmarca en el V Pla de Fosses del Govern balear i dona continu&iuml;tat als treballs de localitzaci&oacute; realitzats entre mitjans d'abril i finals de maig. L'objectiu, tal com assenyala l'Executiu en un comunicat dif&oacute;s aquest dilluns, &eacute;s recuperar i estudiar restes humanes que puguin correspondre a milicians morts durant els combats i avan&ccedil;ar, quan sigui possible, en la seva identificaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Les pistes han aparegut gaireb&eacute; 90 anys despr&eacute;s d'aquells enfrontaments i estan precisament on els investigadors esperaven trobar respostes: a la part m&eacute;s antiga del cementiri. All&agrave;, sota les actuals zones enjardinades i part de les voreres, els arque&ograve;legs han anat separant enterraments ordinaris d'aquells que presenten senyals que podrien revelar una mort vinculada a la Guerra Civil.
    </p><p class="article-text">
        La primera fase de la intervenci&oacute;, desenvolupada entre mitjans d'abril i finals de maig, va treure a la llum un gran nombre d'enterraments de diferents &egrave;poques. En una de les zones enjardinades situada al costat de l'entrada, per exemple, van apar&egrave;ixer 40 sepultures individuals perfectament alineades, amb els cossos dipositats en caixes funer&agrave;ries.
    </p><p class="article-text">
        La majoria d'aquestes persones eren d'edat avan&ccedil;ada i els enterraments corresponien principalment a dates posteriors a la Guerra Civil, a partir de la d&egrave;cada de 1940. Per aix&ograve;, els investigadors van descartar que fossin v&iacute;ctimes de la Batalla de Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        El gir va arribar en estudiar els antics pl&agrave;nols del cementiri conservats a l'Arxiu Municipal de Son Servera. Els documents van permetre comprovar que la terrassa superior, la zona m&eacute;s antiga del recinte, havia estat utilitzada durant la primera meitat del segle XX per realitzar enterraments directament a terra.
    </p><p class="article-text">
        L'excavaci&oacute; va permetre documentar almenys 65 inhumacions al sector est, 63 a l'oest i altres 13 a la zona enjardinada central. Entre elles van apar&egrave;ixer enterraments que trencaven amb el patr&oacute; habitual. Alguns cossos havien estat col&middot;locats en posicions inusuals i d'altres mancaven de ta&uuml;t o de qualsevol altre receptacle funerari. S&oacute;n precisament aquestes anomalies les que han perm&egrave;s als arque&ograve;legs concentrar la investigaci&oacute; en determinades sepultures.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una intervenci&oacute; que obliga a aixecar part del cementiri</strong></h2><p class="article-text">
        Els treballs s'han repr&egrave;s aquesta setmana i es troben ara en una fase m&eacute;s delicada: l'excavaci&oacute; i exhumaci&oacute; de les restes que poden estar relacionades amb la Guerra Civil. El problema rau en el fet que algunes d'aquestes inhumacions es troben parcialment sota la vorera actual que envolta les zones enjardinades. Per accedir-hi, els arque&ograve;legs han de desmuntar part del paviment i continuar l'excavaci&oacute; sota la infraestructura constru&iuml;da posteriorment.
    </p><p class="article-text">
        L'objectiu no &eacute;s &uacute;nicament recuperar les restes. La investigaci&oacute; pret&eacute;n estudiar els esquelets i els objectes associats a ells per obtenir tota la informaci&oacute; possible i, si les proves ho permeten, arribar a identificar les persones enterrades.
    </p><p class="article-text">
        La intervenci&oacute; compta amb la participaci&oacute; de l'equip d'Aranzadi i s'integra en el V Pla de Fosses del Govern. La directora general de Relacions Institucionals i de Relacions amb el Parlament, Xesca Ramis, ha visitat aquest dilluns el cementiri juntament amb el tinent de batle de Son Servera, Jaume Servera, i el t&egrave;cnic d'Aranzadi Cesc Busquets.
    </p><p class="article-text">
        La investigaci&oacute; obre ara la possibilitat que les restes recuperades permetin reconstruir part de la hist&ograve;ria d'uns homes que van morir durant un dels episodis m&eacute;s importants de la Guerra Civil a Mallorca i que van ser enterrats sense que, fins ara, s'hagu&eacute;s pogut establir amb certesa la seva identitat. El prop&ograve;sit &uacute;ltim de la intervenci&oacute; &eacute;s, subratlla el Govern, retornar-los un nom i, quan sigui possible, fer arribar les seves restes a les seves fam&iacute;lies, a m&eacute;s de garantir-los una sepultura digna.
    </p><p class="article-text">
        En la Batalla de Mallorca va morir, a m&eacute;s, una de les primeres dones lluitant al front, Amalia Lobato Rosique, tal com documenten els historiadors Manuel Aguilera i Gonzalo Berger en un estudi sobre l'ofensiva republicana. Juntament amb ella, cinc milicianes del b&agrave;ndol republic&agrave; van perdre la vida a mans dels feixistes en la Batalla de Mallorca. S&oacute;n conegudes com '<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/maria-cogio-fusil-5-000-milicianas-marcharon-frente-defender-republica_1_10451974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">les milicianes de Bayo</a>': Teresa Bellera, Mar&iacute;a Garc&iacute;a, les germanes Dar&iacute;a i Merc&egrave; Buixad&eacute; i una cinquena el nom de la qual es desconeix, encara que va ser autora del <em>Diari d&rsquo;una miliciana, </em>en el qual narrava aquells dies de caos i lluita. Va ser publicat al setmanari <em>Arriba, </em>per&ograve; mai s'ha trobat el manuscrit original. El relat va servir de base per al documental <em>Milicianas </em>dirigit per T&agrave;nia Ball&oacute; i el manacor&iacute; Jaume Mir&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        El mateix dia que va entrar en combat, el 20 d'agost, va rebre un tret de bala al ventre i va ser traslladada a l'hospital de sang de Ciutadella, on va morir tres dies despr&eacute;s, convertint-se en la primera dona caiguda en defensa de la Segona Rep&uacute;blica. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/trobades-les-restes-soldats-morts-gran-ofensiva-republicana-desplegada-1936-mallorca_1_13493424.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 07 Sep 2026 17:46:26 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="559279" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="559279" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Trobades les restes de dos soldats morts en la gran ofensiva republicana desplegada el 1936 a Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Víctimas del franquismo,Represión franquista,Guerra Civil Española,Franquismo,Segunda República,Fosas del franquismo,Memoria Histórica,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Hallan los restos de dos soldados muertos en la gran ofensiva republicana desplegada en 1936 en Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hallan-restos-soldados-muertos-gran-ofensiva-republicana-desplegada-1936-mallorca_1_13493147.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Hallan los restos de dos soldados muertos en la gran ofensiva republicana desplegada en 1936 en Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Las balas y las insignias militares han sido las principales pistas para reconstruir su historia: junto a los restos óseos han aparecido munición de arma larga ya disparada, un proyectil de siete milímetros, dos insignias del cuerpo de Sanidad y otros restos de vestimenta militar</p><p class="subtitle">La fatídica derrota republicana en la que batalló Amalia Lobato, una de las primeras mujeres fallecidas en combate
</p></div><p class="article-text">
        Los trabajos de excavaci&oacute;n y exhumaci&oacute;n en el cementerio municipal de Son Servera (Mallorca) han permitido localizar los restos de al menos dos hombres que habr&iacute;an sido v&iacute;ctimas de las fuerzas sublevadas en 1936. Los investigadores apuntan a que estas dos personas perdieron la vida en alguno de los enfrentamientos registrados en los alrededores del municipio durante la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/fatidica-derrota-republicana-batallo-amalia-lobato-primera-mujer-fallecida-combate_1_11967200.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Batalla de Mallorca</a>, la gran ofensiva que, entre agosto y septiembre de 1936, llev&oacute; a cabo la Rep&uacute;blica con el objetivo de recuperar la isla de manos de los golpistas. La operaci&oacute;n termin&oacute; con la retirada de las tropas republicanas tras varias semanas de combates.
    </p><p class="article-text">
        Las balas y las insignias militares han sido las principales pistas para reconstruir su historia: junto a los restos &oacute;seos han aparecido munici&oacute;n de arma larga ya disparada, un proyectil de siete mil&iacute;metros, dos insignias del cuerpo de Sanidad y otros restos de vestimenta militar, un conjunto que, seg&uacute;n fuentes memorialistas consultadas por elDiario.es, apuntar&iacute;a a que los dos hombres pertenecieron al Ej&eacute;rcito republicano. La Batalla de Mallorca fue la &uacute;ltima operaci&oacute;n anfibia de la historia de Espa&ntilde;a y en ella participaron todas las armas del Ej&eacute;rcito y las milicias antifascistas. Tambi&eacute;n fue la primera que cont&oacute; con un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/maria-cogio-fusil-5-000-milicianas-marcharon-frente-defender-republica_1_10451974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">batall&oacute;n formado &iacute;ntegramente por mujeres</a>. 
    </p><p class="article-text">
        La intervenci&oacute;n arqueol&oacute;gica se enmarca en el V Plan de Fosas del Govern balear y da continuidad a los trabajos de localizaci&oacute;n realizados entre mediados de abril y finales de mayo. El objetivo, tal como se&ntilde;ala el Ejecutivo en un comunicado difundido este lunes, es recuperar y estudiar restos humanos que puedan corresponder a milicianos fallecidos durante los combates y avanzar, cuando sea posible, en su identificaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Las pistas han aparecido casi 90 a&ntilde;os despu&eacute;s de aquellos enfrentamientos y est&aacute;n precisamente donde los investigadores esperaban encontrar respuestas: en la parte m&aacute;s antigua del cementerio. All&iacute;, bajo las actuales zonas ajardinadas y parte de las aceras, los arque&oacute;logos han ido separando enterramientos ordinarios de aquellos que presentan se&ntilde;ales que podr&iacute;an revelar una muerte vinculada a la Guerra Civil.
    </p><p class="article-text">
        La primera fase de la intervenci&oacute;n, desarrollada entre mediados de abril y finales de mayo, sac&oacute; a la luz un gran n&uacute;mero de enterramientos de diferentes &eacute;pocas. En una de las zonas ajardinadas situada junto a la entrada, por ejemplo, aparecieron 40 sepulturas individuales perfectamente alineadas, con los cuerpos depositados en cajas funerarias.
    </p><p class="article-text">
        La mayor&iacute;a de estas personas eran de edad avanzada y los enterramientos correspond&iacute;an principalmente a fechas posteriores a la Guerra Civil, a partir de la d&eacute;cada de 1940. Por ello, los investigadores descartaron que fueran v&iacute;ctimas de la Batalla de Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        El giro lleg&oacute; al estudiar los antiguos planos del cementerio conservados en el Archivo Municipal de Son Servera. Los documentos permitieron comprobar que la terraza superior, la zona m&aacute;s antigua del recinto, hab&iacute;a sido utilizada durante la primera mitad del siglo XX para realizar enterramientos directamente en tierra.
    </p><p class="article-text">
        La excavaci&oacute;n permiti&oacute; documentar al menos 65 inhumaciones en el sector este, 63 en el oeste y otras 13 en la zona ajardinada central. Entre ellas aparecieron enterramientos que romp&iacute;an con el patr&oacute;n habitual. Algunos cuerpos hab&iacute;an sido colocados en posiciones inusuales y otros carec&iacute;an de ata&uacute;d o de cualquier otro recept&aacute;culo funerario. Son precisamente estas anomal&iacute;as las que han permitido a los arque&oacute;logos concentrar la investigaci&oacute;n en determinadas sepulturas.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una intervenci&oacute;n que obliga a levantar parte del cementerio</strong></h2><p class="article-text">
        Los trabajos se han retomado esta semana y se encuentran ahora en una fase m&aacute;s delicada: la excavaci&oacute;n y exhumaci&oacute;n de los restos que pueden estar relacionados con la Guerra Civil. El problema radica en que algunas de estas inhumaciones se encuentran parcialmente bajo la acera actual que rodea las zonas ajardinadas. Para acceder a ellas, los arque&oacute;logos tienen que desmontar parte del pavimento y continuar la excavaci&oacute;n bajo la infraestructura construida posteriormente.
    </p><p class="article-text">
        El objetivo no es &uacute;nicamente recuperar los restos. La investigaci&oacute;n pretende estudiar los esqueletos y los objetos asociados a ellos para obtener toda la informaci&oacute;n posible y, si las pruebas lo permiten, llegar a identificar a las personas enterradas.
    </p><p class="article-text">
        La intervenci&oacute;n cuenta con la participaci&oacute;n del equipo de Aranzadi y se integra en el V Plan de Fosas del Govern balear. La directora general de Relaciones Institucionales y de Relaciones con el Parlament, Xesca Ramis, ha visitado este lunes el cementerio junto al teniente de alcalde de Son Servera, Jaume Servera, y el t&eacute;cnico de Aranzadi Cesc Busquets.
    </p><p class="article-text">
        La investigaci&oacute;n abre ahora la posibilidad de que los restos recuperados permitan reconstruir parte de la historia de unos hombres que murieron durante uno de los episodios m&aacute;s importantes de la Guerra Civil en Mallorca y que fueron enterrados sin que, hasta ahora, se hubiera podido establecer con certeza su identidad. El prop&oacute;sito &uacute;ltimo de la intervenci&oacute;n es, subraya el Govern, devolverles un nombre y, cuando sea posible, hacer llegar sus restos a sus familias, adem&aacute;s de garantizarles una sepultura digna.
    </p><p class="article-text">
        En la Batalla de Mallorca falleci&oacute;, adem&aacute;s, una de las primeras mujeres luchando en el frente, Amalia Lobato Rosique, tal como documentan los historiadores Manuel Aguilera y Gonzalo Berger en un estudio sobre la ofensiva republicana. Junto a ella, cinco milicianas del bando republicano perdieron la vida de manos de los fascistas en la Batalla de Mallorca. Son conocidas como '<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/maria-cogio-fusil-5-000-milicianas-marcharon-frente-defender-republica_1_10451974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">las milicianas de Bayo</a>': Teresa Bellera, Mar&iacute;a Garc&iacute;a, las hermanas Dar&iacute;a y Merc&egrave; Buixad&eacute; y una quinta cuyo nombre se desconoce, aunque fue autora del <em>Diari d&rsquo;una miliciana, </em>en el que narraba aquellos d&iacute;as de caos y lucha. Fue publicado en el semanario <em>Arriba, </em>pero nunca se ha encontrado el manuscrito original. El relato sirvi&oacute; de base para el documental <em>Milicianas </em>dirigido por T&agrave;nia Ball&oacute; y el manacor&iacute; Jaume Mir&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        El mismo d&iacute;a que entr&oacute; en combate, el 20 de agosto, recibi&oacute; un disparo de bala en el vientre y fue trasladada al hospital de sangre de Ciutadella, donde muri&oacute; tres d&iacute;as despu&eacute;s, convirti&eacute;ndose en la primera mujer ca&iacute;da en defensa de la Segunda Rep&uacute;blica. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hallan-restos-soldados-muertos-gran-ofensiva-republicana-desplegada-1936-mallorca_1_13493147.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 07 Sep 2026 16:40:25 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="559279" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="559279" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Hallan los restos de dos soldados muertos en la gran ofensiva republicana desplegada en 1936 en Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Víctimas del franquismo,Represión franquista,Guerra Civil Española,Franquismo,Segunda República,Fosas del franquismo,Memoria Histórica,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les entitats memorialistes temen que els homenatges del PP recuperin el relat franquista a Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/les-entitats-memorialistes-temen-els-memorials-pp-recuperin-relat-franquista-balears_1_13485714.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" width="1200" height="675" alt="Les entitats memorialistes temen que els homenatges del PP recuperin el relat franquista a Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Memòria de Mallorca acusa el Govern de Marga Prohens d'impulsar reconeixements de manera aïllada, sense contextualitzar la repressió sistemàtica exercida pel franquisme i sense abans sotmetre'ls a la Comissió Tècnica de Memòria Democràtica</p><p class="subtitle">El PP honra les víctimes dels bombardeigs republicans de Mallorca després de derogar amb Vox la Llei de Memòria
</p></div><p class="article-text">
        La intenci&oacute; del Govern balear, presidit pel PP, d&rsquo;implantar en set municipis de les Illes un memorial per a les v&iacute;ctimes civils dels bombardejos de la Guerra Civil ha despertat les cr&iacute;tiques del moviment memorialista. En un manifest dif&oacute;s aquest dijous, Mem&ograve;ria de Mallorca acusa l&rsquo;Executiu de plantejar aquests reconeixements de manera a&iuml;llada, sense contextualitzar la repressi&oacute; sistem&agrave;tica exercida pel franquisme i sense haver-los sotm&egrave;s pr&egrave;viament a la Comissi&oacute; T&egrave;cnica de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica, l&rsquo;&ograve;rgan previst per la legislaci&oacute; auton&ograve;mica per desenvolupar aquestes pol&iacute;tiques.
    </p><p class="article-text">
        En concret, la controv&egrave;rsia se situa entorn de la iniciativa &ldquo;Mur de la Dignitat&rdquo;, un memorial concebut per recuperar i fer visible el record de les v&iacute;ctimes dels atacs aeris produ&iuml;ts durant el conflicte b&egrave;l&middot;lic i que, tal com va anunciar el passat 25 d&rsquo;agost la presidenta del Govern, Marga Prohens, l&rsquo;Executiu t&eacute; previst estendre -ja <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-honra-victimas-bombardeos-republicanos-mallorca-derogar-vox-ley-memoria-democratica_1_13410454.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">se'n va celebrar un a Palma</a>- als municipis d&rsquo;Art&agrave;, Inca, Santa Maria del Cam&iacute;, ses Salines, S&oacute;ller, Ma&oacute; i Eivissa, la poblaci&oacute; dels quals va patir durant la guerra les conseq&uuml;&egrave;ncies dels bombardejos. L&rsquo;Administraci&oacute; auton&ograve;mica proposa que cada consistori determini l&rsquo;empla&ccedil;ament, que podr&agrave; ser un lloc directament relacionat amb els bombardejos o qualsevol altre espai que garanteixi la dignitat, la visibilitat i l&rsquo;accessibilitat del memorial.
    </p><p class="article-text">
        En el seu comunicat, Mem&ograve;ria de Mallorca deixa clar que el seu rebuig no es dirigeix contra el reconeixement de les persones que varen morir en els bombardejos, sin&oacute; contra la manera de desenvolupar els homenatges. Recorda, aix&iacute; mateix, que va ser precisament la mateixa entitat la que va proposar al Govern elaborar un informe espec&iacute;fic sobre totes les v&iacute;ctimes d&rsquo;aquests atacs, un treball que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pp-saca-cajon-15-informes-ineditos-mantenia-ocultos-represion-franquista-balears_1_13364743.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va acabar incorporant-se al IV Pla de Fosses i Mem&ograve;ria i Reconeixement Democr&agrave;tics </a>de Balears. L&rsquo;estudi ha perm&egrave;s identificar i documentar 152 persones mortes: 97 a Mallorca, 29 a Menorca i 26 a Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        Des de l&rsquo;associaci&oacute; memorialista recorden que es tracta de v&iacute;ctimes &ldquo;d&rsquo;una guerra conseq&uuml;&egrave;ncia d&rsquo;un cop d&rsquo;estat contra el govern legal i leg&iacute;tim de la II Rep&uacute;blica que mai no s&rsquo;havia d&rsquo;haver produ&iuml;t&rdquo;, alhora que defensen &ldquo;el reconeixement de totes les v&iacute;ctimes del cop d&rsquo;estat de 1936, de la guerra que aquest va desencadenar i de la posterior dictadura franquista&rdquo;. Precisament per aix&ograve; consideren &ldquo;inacceptable&rdquo; que les pol&iacute;tiques p&uacute;bliques de mem&ograve;ria &ldquo;puguin convertir-se en una selecci&oacute; interessada de v&iacute;ctimes o en una recuperaci&oacute; parcial d&rsquo;un relat hist&ograve;ric que durant d&egrave;cades va ser imposat per la dictadura franquista&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, l&rsquo;associaci&oacute; recrimina que el Govern hagi traslladat directament als ajuntaments diversos oficis per instal&middot;lar els memorials sense haver sotm&egrave;s pr&egrave;viament les propostes a la Comissi&oacute; T&egrave;cnica de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica -&ograve;rgan t&egrave;cnic previst en la llei balear de mem&ograve;ria democr&agrave;tica per desenvolupar aquest tipus de reconeixements- i mesos despr&eacute;s que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">PP i Vox aprovessin derogar aquesta norma</a>. El text es troba <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/constitucional-suspende-cautelarmente-derogacion-ley-balear-memoria-democratica_1_13362877.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">recorregut davant el Tribunal Constitucional</a>. Mem&ograve;ria de Mallorca considera &ldquo;una profunda contradicci&oacute;&rdquo; que el mateix Executiu que va intentar eliminar aquest marc legal presenti ara aquestes actuacions com a pol&iacute;tiques de mem&ograve;ria democr&agrave;tica.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No acceptarem que es presentin memorials p&uacute;blics a v&iacute;ctimes de la guerra de manera a&iuml;llada&rdquo;, insisteix l&rsquo;entitat, que reclama que qualsevol memorial relacionat amb els bombardejos inclogui espec&iacute;ficament les v&iacute;ctimes de l&rsquo;aviaci&oacute; del b&agrave;ndol sublevat que operava des de les bases militars de Mallorca, amb el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pp-recorta-mitad-cifra-represaliados-franquismo-ibiza-faltan-victimas-bombardeos-italianos_1_13437287.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">suport de l'aviaci&oacute; italiana </a>i alemanya. Tamb&eacute; exigeix la participaci&oacute; de les entitats memorialistes i de v&iacute;ctimes i que els projectes, insisteix, siguin sotmesos pr&egrave;viament a la Comissi&oacute; T&egrave;cnica.
    </p><p class="article-text">
        Des de la Conselleria de Presid&egrave;ncia, de la qual dep&egrave;n la gesti&oacute; de les pol&iacute;tiques de mem&ograve;ria democr&agrave;tica, defensen, a preguntes d'elDiario.es, que la iniciativa respon a un mandat aprovat per unanimitat pel Parlament de les Illes Balears i que els reconeixements parteixen de l&rsquo;estudi hist&ograve;ric elaborat pel doctor en Hist&ograve;ria Manuel Aguilera, que, incideix l&rsquo;Executiu, ha perm&egrave;s censar i posar nom i llinatges per primera vegada a totes les v&iacute;ctimes dels bombardejos patits a les Illes.
    </p><p class="article-text">
        El que fa ara el Govern, assenyalen, &eacute;s oferir als municipis que varen patir bombardejos la possibilitat de comptar tamb&eacute; amb un monument en record de les v&iacute;ctimes, si b&eacute;, precisen, seran els mateixos municipis i les fam&iacute;lies de les v&iacute;ctimes qui decidiran si desitgen acollir aquests actes i monuments. Des del departament dirigit per Ant&ograve;nia Maria Estarellas asseguren que es tracta del mateix criteri que s&rsquo;aplica amb les conegudes com a &ldquo;Pedres de la Mem&ograve;ria&rdquo;: el Govern, assenyalen les mateixes fonts, facilita i posa a disposici&oacute; dels municipis aquests elements de record, per&ograve; s&oacute;n els ajuntaments i les fam&iacute;lies qui han de decidir com i on es materialitza aquest homenatge.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;L&rsquo;objectiu &eacute;s molt senzill: recon&egrave;ixer totes les v&iacute;ctimes, recuperar-ne els noms i preservar-ne la mem&ograve;ria amb rigor hist&ograve;ric, respectant sempre la voluntat dels municipis i de les fam&iacute;lies&rdquo;, sentencien.
    </p><h2 class="article-text"><strong>M&eacute;s de 2.000 assassinats pel b&agrave;ndol franquista</strong></h2><p class="article-text">
        En el mateix manifest, Mem&ograve;ria de Mallorca reclama l&rsquo;elaboraci&oacute; d&rsquo;una relaci&oacute; nominal de les v&iacute;ctimes dels bombardejos del b&agrave;ndol feixista procedents de les bases de Mallorca contra poblacions de la costa peninsular, amb especial atenci&oacute; a Menorca, Catalunya, la Comunitat Valenciana i Andalusia, a m&eacute;s d&rsquo;un memorial amb els noms de les v&iacute;ctimes civils de l&rsquo;anomenada &ldquo;carretera de la mort&rdquo;, en al&middot;lusi&oacute; als atacs patits per la poblaci&oacute; que fugia per la carretera de M&agrave;laga a Almeria el febrer de 1937, i un altre amb les v&iacute;ctimes causades per l&rsquo;aviaci&oacute; sublevada procedent de Mallorca a la costa peninsular. Per a aquest darrer reclama una ubicaci&oacute; al passeig Sagrera, integrat en l&rsquo;actual espai del Mur de la Dignitat.
    </p><p class="article-text">
        En aquesta mateixa l&iacute;nia, reclamen un memorial al centre de Palma amb els noms de les m&eacute;s de 2.000 persones assassinades, moltes de les quals v&iacute;ctimes de desaparici&oacute; for&ccedil;ada els familiars de les quals encara desconeixen el seu parador i les circumst&agrave;ncies de la seva mort. Finalment, exigeixen que el Govern convoqui &ldquo;amb car&agrave;cter urgent&rdquo; la Comissi&oacute; T&egrave;cnica de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica per explicar les actuacions que est&agrave; impulsant i que qualsevol projecte de memorial relacionat amb els bombardejos sigui debatut pr&egrave;viament per aquest &ograve;rgan, amb la participaci&oacute; d&rsquo;entitats memorialistes i especialistes en hist&ograve;ria, dret i altres disciplines vinculades a la mem&ograve;ria democr&agrave;tica.
    </p><p class="article-text">
        Les actuacions previstes pel Govern del PP donen continu&iuml;tat al memorial inaugurat el 27 de juliol al passeig Sagrera de Palma en homenatge al <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/muertos-sepultados-primer-terror-aereo-guerra-civil-causo-aviacion-republica_1_13267817.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">centenar de civils que van morir sota els bombardejos republicans </a>registrats a Mallorca entre 1936 i 1938. A l'acte van assistir els descendents de diverses d'aquelles v&iacute;ctimes aix&iacute; com Prohens i altres alts c&agrave;rrecs conservadors i d'extrema dreta. Cap formaci&oacute; d'esquerres va ser present com tampoc Mem&ograve;ria de Mallorca, que havia <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-homenajeara-victimas-bombardeos-republicanos-palma-derogar-ley-memoria-democratica_1_13401116.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">supeditat la seva pres&egrave;ncia al fet que el Govern renunci&eacute;s p&uacute;blicament a la derogaci&oacute; de la llei auton&ograve;mica de mem&ograve;ria democr&agrave;tica</a>, exig&egrave;ncia que l'Executiu en cap moment ha at&egrave;s. 
    </p><p class="article-text">
        Durant l'homenatge, Prohens, que mai no ha expressat una condemna p&uacute;blica espec&iacute;fica a les v&iacute;ctimes de la repressi&oacute; franquista desfermada a les Balears despr&eacute;s del cop militar de juliol de 1936 i a les <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/en-abierto/represion-franquista-victimas-victimarios_132_8823974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">violacions de drets humans </a>comeses durant la dictadura, va defensar que la societat balear ha pres consci&egrave;ncia de la necessitat de &ldquo;tancar ferides restituint la dignitat&rdquo; de les persones assassinades durant la guerra civil, reconduint despr&eacute;s d'aix&ograve; el seu discurs cap als bombardejos de l'Ex&egrave;rcit republic&agrave;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/les-entitats-memorialistes-temen-els-memorials-pp-recuperin-relat-franquista-balears_1_13485714.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 03 Sep 2026 15:38:32 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" length="341709" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" type="image/jpeg" fileSize="341709" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Les entitats memorialistes temen que els homenatges del PP recuperin el relat franquista a Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,Memoria Histórica,Represión franquista,Víctimas del franquismo,Guerra Civil Española,Segunda República,Dictadura franquista,Homenajes,Islas Baleares,Mallorca,Menorca,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Las entidades memorialistas temen que los homenajes del PP recuperen el relato franquista en Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/entidades-memorialistas-temen-memoriales-pp-recuperen-relato-franquista-balears_1_13485393.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" width="1200" height="675" alt="Las entidades memorialistas temen que los homenajes del PP recuperen el relato franquista en Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Memòria de Mallorca acusa al Govern de Marga Prohens de impulsar reconocimientos de forma aislada, sin contextualizar la represión sistemática ejercida por el franquismo y sin antes someterlos a la Comisión Técnica de Memoria Democrática</p><p class="subtitle">El PP honra a las víctimas de los bombardeos republicanos de Mallorca tras derogar con Vox la Ley de Memoria
</p></div><p class="article-text">
        La intenci&oacute;n del Govern balear, presidido por el PP, de implantar en siete municipios de las Islas un memorial para las v&iacute;ctimas civiles de los bombardeos de la guerra civil ha despertado las cr&iacute;ticas del movimiento memorialista. En un manifiesto difundido este jueves, Mem&ograve;ria de Mallorca acusa al Ejecutivo de plantear estos reconocimientos de forma aislada, sin contextualizar la represi&oacute;n sistem&aacute;tica ejercida por el franquismo y sin antes someterlos a la Comisi&oacute;n T&eacute;cnica de Memoria Democr&aacute;tica, el &oacute;rgano previsto por la legislaci&oacute;n auton&oacute;mica para desarrollar estas pol&iacute;ticas. 
    </p><p class="article-text">
        En concreto, la controversia se sit&uacute;a en torno a la iniciativa 'Mur de la Dignitat', un memorial concebido para recuperar y hacer visible el recuerdo de las v&iacute;ctimas de los ataques a&eacute;reos producidos durante el conflicto b&eacute;lico y que, como anunci&oacute; el pasado 25 de agosto la presidenta del Govern, Marga Prohens, el Ejecutivo tiene previsto extender -ya <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-honra-victimas-bombardeos-republicanos-mallorca-derogar-vox-ley-memoria-democratica_1_13410454.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">se celebr&oacute; uno en Palma</a>- a los municipios de Art&agrave;, Inca, Santa Maria del Cam&iacute;, ses Salines, S&oacute;ller, Ma&oacute; y Eivissa, cuya poblaci&oacute;n sufri&oacute; durante la guerra las consecuencias de las deflagraciones. La Administraci&oacute;n auton&oacute;mica propone que cada consistorio determine el emplazamiento, que podr&aacute; ser un lugar directamente relacionado con los bombardeos o cualquier otro espacio que garantice la dignidad, visibilidad y accesibilidad del memorial.
    </p><p class="article-text">
        En su comunicado, Mem&ograve;ria de Mallorca deja claro que su rechazo no se dirige contra el reconocimiento de quienes murieron en los bombardeos, sino contra la forma de desarrollar los homenajes. Recuerda, asimismo, que fue precisamente la propia entidad la que propuso al Govern elaborar un informe espec&iacute;fico sobre todas las v&iacute;ctimas de estos ataques, un trabajo que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pp-saca-cajon-15-informes-ineditos-mantenia-ocultos-represion-franquista-balears_1_13364743.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">acab&oacute; incorpor&aacute;ndose al IV Plan de Fosas y Memoria y Reconocimiento Democr&aacute;ticos </a>de Balears. El estudio ha permitido identificar y documentar 152 personas fallecidas: 97 en Mallorca, 29 en Menorca y 26 en Eivissa. 
    </p><p class="article-text">
        Desde la asociaci&oacute;n memorialista recuerdan que se trata de v&iacute;ctimas &ldquo;de una guerra consecuencia de un golpe de estado contra el gobierno legal y leg&iacute;timo de la II Rep&uacute;blica que nunca se ten&iacute;a que haber producido&rdquo;, al tiempo que defienden &ldquo;el reconocimiento de todas las v&iacute;ctimas del golpe de estado de 1936, de la guerra que &eacute;ste desencaden&oacute; y de la posterior dictadura franquista&rdquo;. Precisamente por ello consideran &ldquo;inaceptable&rdquo; que las pol&iacute;ticas p&uacute;blicas de memoria &ldquo;puedan convertirse en una selecci&oacute;n interesada de v&iacute;ctimas o en una recuperaci&oacute;n parcial de un relato hist&oacute;rico que durante d&eacute;cadas fue impuesto por la dictadura franquista&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, la asociaci&oacute;n recrimina que el Govern haya trasladado directamente a los ayuntamientos diversos oficios para instalar los memoriales sin previamente haber sometido las propuestas a la Comisi&oacute;n T&eacute;cnica de Memoria Democr&aacute;tica -&oacute;rgano t&eacute;cnico previsto en la ley balear de memoria democr&aacute;tica para desarrollar este tipo de reconocimientos- y varios meses despu&eacute;s de que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">PP y Vox aprobasen derogar esta norma</a>. El texto se encuentra <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/constitucional-suspende-cautelarmente-derogacion-ley-balear-memoria-democratica_1_13362877.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">recurrido ante el Tribunal Constitucional</a>. Mem&ograve;ria de Mallorca considera &ldquo;una profunda contradicci&oacute;n&rdquo; que el mismo Ejecutivo que trat&oacute; de eliminar ese marco legal presente ahora actuaciones como pol&iacute;ticas de memoria democr&aacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No aceptaremos que se presenten memoriales p&uacute;blicos a v&iacute;ctimas de la guerra de manera aislada&rdquo;, incide la entidad, que reclama que cualquier memorial relacionado con los bombardeos incluya espec&iacute;ficamente a las v&iacute;ctimas de la aviaci&oacute;n del bando sublevado que operaba desde las bases militares de Mallorca, con <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pp-recorta-mitad-cifra-represaliados-franquismo-ibiza-faltan-victimas-bombardeos-italianos_1_13437287.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">apoyo de la aviaci&oacute;n italiana </a>y alemana. Tambi&eacute;n exige la participaci&oacute;n de las entidades memorialistas y de v&iacute;ctimas y que los proyectos, insiste, sean sometidos previamente a la Comisi&oacute;n T&eacute;cnica. 
    </p><p class="article-text">
        Desde la Conselleria de Presidencia, de la que depende la gesti&oacute;n de las pol&iacute;ticas de memoria democr&aacute;tica, defienden, a preguntas de elDiario.es, que la iniciativa responde a un mandato aprobado por unanimidad por el Parlament de les Illes Balears y que los reconocimientos parten del estudio hist&oacute;rico elaborado por el doctor en Historia Manuel Aguilera, que, incide el Ejecutivo, ha permitido censar y poner nombre y apellidos por primera vez a todas las v&iacute;ctimas de los bombardeos sufridos en las Islas.
    </p><p class="article-text">
        Lo que hace ahora el Govern, se&ntilde;alan, es ofrecer a los municipios que sufrieron bombardeos la posibilidad de contar tambi&eacute;n con un monumento en recuerdo de las v&iacute;ctimas, si bien, precisan, ser&aacute;n los propios municipios y las familias de las v&iacute;ctimas quienes decidan si desean acoger estos actos y monumentos. Desde el departamento dirigido por Ant&ograve;nia Maria Estarellas aseguran que se trata del mismo criterio que se aplica con las conocidas como 'Piedras de la Memoria': el Govern, se&ntilde;alan las mismas fuentes, facilita y pone a disposici&oacute;n de los municipios estos elementos de recuerdo, pero son los ayuntamientos y las familias quienes deben decidir c&oacute;mo y d&oacute;nde se materializa ese homenaje. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El objetivo es muy sencillo: reconocer a todas las v&iacute;ctimas, recuperar sus nombres y preservar su memoria con rigor hist&oacute;rico, respetando siempre la voluntad de los municipios y de las familias&rdquo;, sentencian.
    </p><h2 class="article-text"><strong>M&aacute;s de 2.000 asesinados por el bando franquista</strong> </h2><p class="article-text">
        En el mismo manifiesto, Mem&ograve;ria de Mallorca reclama la elaboraci&oacute;n de una relaci&oacute;n nominal de las v&iacute;ctimas de los bombardeos del bando fascista procedentes de las bases de Mallorca contra poblaciones de la costa peninsular, con especial atenci&oacute;n a Menorca, Catalunya, la Comunitat Valenciana y Andaluc&iacute;a, adem&aacute;s de un memorial con los nombres de las v&iacute;ctimas civiles de la denominada 'carretera de la muerte', en alusi&oacute;n a los ataques sufridos por la poblaci&oacute;n que hu&iacute;a por la carretera de M&aacute;laga a Almer&iacute;a en febrero de 1937, y otro con las v&iacute;ctimas causadas por la aviaci&oacute;n sublevada procedente de Mallorca en la costa peninsular. Para este &uacute;ltimo reclama una ubicaci&oacute;n en el paseo Sagrera, integrado en el actual espacio del Mur de la Dignitat.
    </p><p class="article-text">
        En esta misma l&iacute;nea, reclaman un memorial en el centro de Palma con los nombres de las m&aacute;s de 2.000 personas asesinadas, muchas de ellas v&iacute;ctimas de desaparici&oacute;n forzada cuyos familiares todav&iacute;a desconocen su paradero y las circunstancias de su muerte. Finalmente, exigen que el Govern convoque &ldquo;con car&aacute;cter urgente&rdquo; la Comisi&oacute;n T&eacute;cnica de Memoria Democr&aacute;tica para explicar las actuaciones que est&aacute; impulsando y que cualquier proyecto de memorial relacionado con los bombardeos sea debatido previamente por este &oacute;rgano, con participaci&oacute;n de entidades memorialistas y especialistas en historia, derecho y otras disciplinas vinculadas a la memoria democr&aacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        Las actuaciones previstas por el Govern del PP dan continuidad al memorial inaugurado el 27 de julio en el paseo Sagrera de Palma en homenaje al <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/muertos-sepultados-primer-terror-aereo-guerra-civil-causo-aviacion-republica_1_13267817.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">centenar de civiles que fallecieron bajo los bombardeos republicanos </a>registrados en Mallorca entre 1936 y 1938. Al acto asistieron los descendientes de varias de aquellas v&iacute;ctimas as&iacute; como Prohens y otros altos cargos conservadores y de extrema derecha. Ninguna formaci&oacute;n de izquierdas estuvo presente como tampoco Mem&ograve;ria de Mallorca, que hab&iacute;a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-homenajeara-victimas-bombardeos-republicanos-palma-derogar-ley-memoria-democratica_1_13401116.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">supeditado su presencia a que el Govern renunciase p&uacute;blicamente a la derogaci&oacute;n de la ley auton&oacute;mica de memoria democr&aacute;tica</a>, exigencia que el Ejecutivo en ning&uacute;n momento ha atendido. 
    </p><p class="article-text">
        Durante el homenaje, Prohens, que nunca ha expresado una condena p&uacute;blica espec&iacute;fica a las v&iacute;ctimas de la represi&oacute;n franquista desatada en Balears tras el golpe militar de julio de 1936 y a las <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/en-abierto/represion-franquista-victimas-victimarios_132_8823974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">violaciones de derechos humanos </a>cometidas durante la dictadura, defendi&oacute; que la sociedad balear ha tomado conciencia de la necesidad de &ldquo;cerrar heridas restituyendo la dignidad&rdquo; de las personas asesinadas durante la guerra civil, reconduciendo tras ello su discurso hacia los bombardeos del Ej&eacute;rcito republicano.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/entidades-memorialistas-temen-memoriales-pp-recuperen-relato-franquista-balears_1_13485393.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 03 Sep 2026 15:20:27 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" length="341709" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" type="image/jpeg" fileSize="341709" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Las entidades memorialistas temen que los homenajes del PP recuperen el relato franquista en Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,Memoria Histórica,Represión franquista,Víctimas del franquismo,Guerra Civil Española,Segunda República,Dictadura franquista,Homenajes,Islas Baleares,Mallorca,Menorca,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La UCLM crea una Cátedra de Memoria Democrática para impulsar nuevas líneas de investigación]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/universidades/uclm-crea-catedra-memoria-democratica-impulsar-nuevas-lineas-investigacion_1_13476012.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4fa65e4f-f7c1-43b3-813f-21e9a5416e64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La UCLM crea una Cátedra de Memoria Democrática para impulsar nuevas líneas de investigación"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Se ha publicado en el Boletín Oficial del Estado el convenio entre la Universidad de Castilla-La Mancha y el Ministerio de Política Territorial y Memoria Democrática con vigencia hasta noviembre de 2027 con hasta 200.000 euros de presupuesto. A través de ella se procurará la participación del estudiantado como oyentes y ponentes en diferentes actividades</p><p class="subtitle">¿Cómo interactuaremos con la tecnología en la era de la IA? La UCLM lo debatirá en un congreso en Albacete</p></div><p class="article-text">
        La Universidad de Castilla-La Mancha (UCLM) y el Ministerio de Pol&iacute;tica Territorial y Memoria Democr&aacute;tica firman un convenio para la creaci&oacute;n de la C&aacute;tedra de Memoria Democr&aacute;tica, a trav&eacute;s de la cual definir&aacute;n l&iacute;neas de investigaci&oacute;n en diferentes tem&aacute;ticas del &aacute;mbito de actuaci&oacute;n de la misma. As&iacute; lo ha publicado este lunes el Bolet&iacute;n Oficial del Estado (BOE), cuyo convenio tendr&aacute; vigencia hasta la finalizaci&oacute;n de las actividades programadas, y en todo caso, el 30 de noviembre de 2027.
    </p><p class="article-text">
        El objetivo de esta instituci&oacute;n es desarrollar la cooperaci&oacute;n entre la Universidad de Castilla-La Mancha y la Secretar&iacute;a de Estado de Memoria Democr&aacute;tica, promoviendo la difusi&oacute;n de todos los aspectos de inter&eacute;s com&uacute;n entre ambas. Por otro lado, proyectar actividades dentro y fuera de los campus universitarios para enlazar con un amplio conjunto de demandas sociales y pol&iacute;ticas en torno al reconocimiento de la memoria democr&aacute;tica; as&iacute; como favorecer la difusi&oacute;n y el avance del conocimiento hist&oacute;rico sobre unos temas y problemas que, adem&aacute;s de su indudable inter&eacute;s acad&eacute;mico e historiogr&aacute;fico, afectan a la cultura c&iacute;vica e hist&oacute;rica del conjunto de la sociedad espa&ntilde;ola.
    </p><p class="article-text">
        La financiaci&oacute;n de esta C&aacute;tedra se har&aacute; con una aportaci&oacute;n m&aacute;xima de 100.000 euros por parte del Gobierno de Espa&ntilde;a, as&iacute; como otros 100.000 euros desde la UCLM, para los dos a&ntilde;os de vigencia del convenio (2026 y 2027).
    </p><h2 class="article-text">Investigaci&oacute;n y actividades</h2><p class="article-text">
        En primer lugar se aprobar&aacute; la direcci&oacute;n de la C&aacute;tedra a propuesta de la Universidad de Castilla-La Mancha, que procurar&aacute; la participaci&oacute;n del estudiantado de la C&aacute;tedra en actividades organizadas por la Secretar&iacute;a de Estado de Memoria Democr&aacute;tica, en calidad de oyentes y ponentes.
    </p><p class="article-text">
        Se organizar&aacute;n foros y encuentros entre el estudiantado de esta y otras c&aacute;tedras de Memoria Democr&aacute;tica establecidas en las universidades p&uacute;blicas y se facilitar&aacute; y asesorar&aacute; al estudiantado de la C&aacute;tedra el acceso a la documentaci&oacute;n p&uacute;blica que se refiera al periodo de la dictadura franquista.
    </p><p class="article-text">
        De igual forma, se promover&aacute; la celebraci&oacute;n de congresos cient&iacute;ficos, seminarios y jornadas de difusi&oacute;n, se promover&aacute;n actividades formativas, de reconocimiento y v&iacute;nculos con proyectos de investigaci&oacute;n I+D, se presentar&aacute;n libros y gu&iacute;as did&aacute;cticas relacionadas con la memoria democr&aacute;tica, se proyectar&aacute;n materiales visuales y documentales relacionados con la memoria democr&aacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        La C&aacute;tedra tambi&eacute;n estudiar&aacute; el tratamiento de los a&ntilde;os de la II Rep&uacute;blica, la Guerra Civil, la dictadura franquista y la Transici&oacute;n en el sistema educativo procurando establecer colaboraciones con institutos y grupos escolares, se presentar&aacute;n unidades did&aacute;cticas en colaboraci&oacute;n con institutos y grupos escolares y se fomentar&aacute;n la creaci&oacute;n de redes de memoria con grupos de investigaci&oacute;n de otras universidades.
    </p><p class="article-text">
        Se estudiar&aacute; y difundir&aacute; la persecuci&oacute;n que sufri&oacute; el pueblo gitano, as&iacute; como el Patronato de la Mujer durante la &eacute;poca de estudio de la C&aacute;tedra. Cualesquiera otras que quepan dentro del objeto de este convenio.
    </p><p class="article-text">
        Se crear&aacute; una p&aacute;gina web espec&iacute;fica para la C&aacute;tedra a la que podr&aacute; accederse desde la web de la Universidad de Castilla-La Mancha, en la que se incluir&aacute;n los datos esenciales respecto a la finalidad, actividades y &oacute;rganos responsables de la C&aacute;tedra, as&iacute; como las Memorias anuales de actividades.
    </p><p class="article-text">
        La Direcci&oacute;n de la C&aacute;tedra elaborar&aacute; un registro de dedicaci&oacute;n mensual que sirva de soporte documental a la Memoria Econ&oacute;mica anual.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press, elDiarioclm.es]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/universidades/uclm-crea-catedra-memoria-democratica-impulsar-nuevas-lineas-investigacion_1_13476012.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 31 Aug 2026 09:00:16 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4fa65e4f-f7c1-43b3-813f-21e9a5416e64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3632985" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4fa65e4f-f7c1-43b3-813f-21e9a5416e64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3632985" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La UCLM crea una Cátedra de Memoria Democrática para impulsar nuevas líneas de investigación]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4fa65e4f-f7c1-43b3-813f-21e9a5416e64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Universidad de Castilla-La Mancha,Franquismo,Segunda República,Transición,Guerra Civil Española]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Ricardo Altaba i Planuch, el hombre de ERC en el Gobierno de Euzkadi cuando tuvo su sede en Barcelona en 1937]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/euskadi/ricardo-altaba-i-planuch-hombre-erc-gobierno-euzkadi-tuvo-sede-barcelona-1937_1_13447947.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ff1909a4-351b-4af7-a506-794e712f98da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x918y482.jpg" width="1200" height="675" alt="Ricardo Altaba i Planuch, el hombre de ERC en el Gobierno de Euzkadi cuando tuvo su sede en Barcelona en 1937"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Antes de fallecer, entregó a Iñaki Anasagasti documentos sobre el paso del Ejecutivo autonómico durante la Guerra Civil por Catalunya, incluido un directorio con todo el personal</p><p class="subtitle">Especial - Las biografías de todos los miembros del Gobierno de Euzkadi</p></div><p class="article-text">
        En el oto&ntilde;o de 1937, el Gobierno de Euzkadi, creado un a&ntilde;o atr&aacute;s, ya en plena Guerra Civil, se reorganiz&oacute; en un palacio del 60 del paseo de Gracia de Barcelona, entonces conocido como calle de Pi i Margall. Aquel Ejecutivo era una coalici&oacute;n del PNV con las fuerzas del Frente Popular, los nacionalistas de ANV, los comunistas del PCE, los partidos republicanos IR y UR y, sobre todo, el PSOE. Sin embargo, el secretario general de aquella &ldquo;Delegaci&oacute;n del Gobierno de Euzkadi en Catalu&ntilde;a&rdquo; era de otro partido m&aacute;s, de ERC. Se llamaba Ricard Altaba i Planuch.
    </p><p class="article-text">
        Altaba i Planuch, que hab&iacute;a sido teniente de alcalde de la ciudad en la II Rep&uacute;blica y que pudo salvar la vida en un exilio que le llev&oacute; a Francia y M&eacute;xico tras ser condenado a muerte por el franquismo, falleci&oacute; en 1994 pero, antes de hacerlo, don&oacute; al hist&oacute;rico dirigente del PNV I&ntilde;aki Anasagasti abundante material de aquellos a&ntilde;os. El material incluye fotograf&iacute;as y, sobre todo, un directorio con personal al servicio del Gobierno de Euzkadi all&iacute; instalado. El documento sale a la luz coincidiendo con el inminente nonag&eacute;simo aniversario del Ejecutivo auton&oacute;mico. <a href="https://www.eldiario.es/euskadi/gobierno-de-euzkadi-90-anos/" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Se pueden leer aqu&iacute; las biograf&iacute;as de todos sus integrantes.</a>
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/35c164c0-57ba-4802-8363-42009f2c6017_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/35c164c0-57ba-4802-8363-42009f2c6017_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/35c164c0-57ba-4802-8363-42009f2c6017_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/35c164c0-57ba-4802-8363-42009f2c6017_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/35c164c0-57ba-4802-8363-42009f2c6017_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/35c164c0-57ba-4802-8363-42009f2c6017_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/35c164c0-57ba-4802-8363-42009f2c6017_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Presupuesto y directorio de la delegación de Euzkadi en Catalunya en 1937"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Presupuesto y directorio de la delegación de Euzkadi en Catalunya en 1937                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &iquest;C&oacute;mo lleg&oacute; el Ejecutivo a Barcelona? El Gobierno de Euzkadi naci&oacute; el 7 de octubre de 1936. En junio del a&ntilde;o siguiente, los sublevados conquistaron Bilbao y, despu&eacute;s, controlaron ya todo el territorio vasco. El lehendakari, Jos&eacute; Antonio de Aguirre, y muchos de sus consejeros pasaron a Francia pero regresaron a Espa&ntilde;a para continuar con su actividad en Catalunya, a&uacute;n bajo control republicano. 
    </p><p class="article-text">
        El historiador Ludger Mees explica que la delegaci&oacute;n, inicialmente, emple&oacute; un piso de la calle de Valencia que ya era usado por el denominado &ldquo;secretariado vasco&rdquo;, una verdadera delegaci&oacute;n preexistente. Hab&iacute;a sido cedido por la Generalitat, que manten&iacute;a muy buenas relaciones con la nueva autonom&iacute;a vasca. Pero la nueva &ldquo;delegaci&oacute;n&rdquo; era m&aacute;s que eso y necesit&oacute; m&aacute;s espacio. Es cuando se fue a una mansi&oacute;n al paseo de Pi i Margall, una de las principales arterias de Barcelona.
    </p><p class="article-text">
        El gabinete ya no lleg&oacute; al completo a Barcelona. <a href="https://www.eldiario.es/euskadi/gobierno-de-euzkadi-90-anos/alfredo-espinosa-orive-consejero-sanidad-fusilado-murio-euzkadi-espana-republica_132_13399747.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Alfredo Espinosa, republicano y consejero de Sanidad, hab&iacute;a sido fusilado</a>. Partidos como el PCE, IR e incipientemente tambi&eacute;n el PSOE empezaban a cuestionar la hegemon&iacute;a del PNV en aquella coalici&oacute;n. El directorio de Altaba i Planuch es de septiembre de 1937, es decir, justo de un mes antes de la llegada de Aguirre. Figura como delegado general Luis de Areitioaurtena, que ten&iacute;a un salario de 2.500 pesetas. Su secretario se llamaba Guillermo Ruiz Alegr&iacute;a. Hab&iacute;a tambi&eacute;n un representante comunista, Jos&eacute; Gonz&aacute;lez Maroto, y otro socialista, Manuel Enjuto Rubio. Altaba i Planuch percib&iacute;a 1.250 pesetas. 
    </p><p class="article-text">
        Una de sus ayudantes era una mujer, Maritxu Zagala. Tambi&eacute;n hab&iacute;a otras dos auxiliares en la delegaci&oacute;n de Asistencia Social, Rosal&iacute;a Gumma y Rosario Cuevas Ametller, dos en el Departamento de &ldquo;Guerra&rdquo;, Ramona Teller&iacute;a y Juana Da&ntilde;obeitia, y otra en Hacienda, Carmen Radua. Da&ntilde;obeitia era la persona con el sueldo m&aacute;s bajo de toda la delegaci&oacute;n, 300 pesetas. El resto cobraba 450 o 500, en la zona baja de las n&oacute;minas. 
    </p><p class="article-text">
        El Gobierno de Euzkadi se mantuvo en Catalunya hasta febrero de 1939, cuando Aguirre, en compa&ntilde;&iacute;a del 'president' catal&aacute;n Llu&iacute;s Companys, con quien hab&iacute;a tenido un trato continuo, cruz&oacute; la frontera francesa. Iban a hacerlo tambi&eacute;n los m&aacute;ximos dirigentes republicanos, Manuel Aza&ntilde;a y Juan Negr&iacute;n, pero se adelantaron finalmente. El Ejecutivo vasco pas&oacute; entonces a Par&iacute;s, al conocido <a href="https://www.eldiario.es/euskadi/testaferros-65-000-dolares-llegados-mexico-compro-1936-pnv-palacio-paris-ahora-recuperado_1_11971292.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">palacio del 11 de la avenida de Marceau que hab&iacute;a sido comprado por el PNV mediante testaferros</a>.
    </p><p class="article-text">
        La Filmoteca Espa&ntilde;a conserva unas pel&iacute;culas que recogen actos de Aguirre en Catalunya. Est&aacute;n en catal&aacute;n y forman parte ahora del archivo de RTVE. En ellas aparece un festival de danzas catalanas y vascas en Montjuic, una visita a Montserrat y tambi&eacute;n un encuentro con las milicias vascas &mdash;con ikurri&ntilde;as en sus boinas&mdash; que segu&iacute;an combatiendo en la Guerra Civil contra los sublevados, aunque el grueso de los pelotones del PNV se hab&iacute;an rendido en Santo&ntilde;a ante la Italia fascista. <a href="https://www.rtve.es/play/videos/archivo-historico/vascongadas-14-parte/2836114/" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">Se pueden ver aqu&iacute; los v&iacute;deos</a>.
    </p><p class="article-text">
        En Catalunya hubo tambi&eacute;n hospitales vascos, llamados Euzkadi, Gernika y Otxandiano. Aquel primer Gobierno de Euzkadi emiti&oacute; pesetas propias, <a href="https://www.eldiario.es/euskadi/efimera-peseta-vasca-euskadi-emitio-propios-billetes-monedas-guerra-civil_1_8919242.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">monedas de 1 y 2 y una tirada de billetes de banco</a>. Tuvieron una m&iacute;nima circulaci&oacute;n en el territorio vasco, principalmente en Bizkaia, pero algunos de ellos fueron introducidos en Catalunya dada la escasez de efectivo en plena Guerra Civil. Esas pesetas vascas llevaban un sello que pon&iacute;a &ldquo;Delegaci&oacute;n de Hacienda del Gobierno de Euzkadi en Catalu&ntilde;a&rdquo; y adquieren actualmente un gran valor entre coleccionistas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c9a1968-2d82-4409-a086-950d5e98c84b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c9a1968-2d82-4409-a086-950d5e98c84b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c9a1968-2d82-4409-a086-950d5e98c84b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c9a1968-2d82-4409-a086-950d5e98c84b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c9a1968-2d82-4409-a086-950d5e98c84b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c9a1968-2d82-4409-a086-950d5e98c84b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8c9a1968-2d82-4409-a086-950d5e98c84b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Billete de 10 pesetas vascas con sello catalán"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Billete de 10 pesetas vascas con sello catalán                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Iker Rioja Andueza]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/euskadi/ricardo-altaba-i-planuch-hombre-erc-gobierno-euzkadi-tuvo-sede-barcelona-1937_1_13447947.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 16 Aug 2026 19:31:01 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ff1909a4-351b-4af7-a506-794e712f98da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x918y482.jpg" length="75433" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ff1909a4-351b-4af7-a506-794e712f98da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x918y482.jpg" type="image/jpeg" fileSize="75433" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Ricardo Altaba i Planuch, el hombre de ERC en el Gobierno de Euzkadi cuando tuvo su sede en Barcelona en 1937]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ff1909a4-351b-4af7-a506-794e712f98da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x918y482.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Euskadi,Catalunya,PNV,Barcelona,Guerra Civil Española,ERC - Esquerra Republicana de Catalunya,Segunda República,PSE - Partido Socialista de Euskadi,PCE - Partido Comunista de España]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP honra les víctimes dels bombardejos republicans de Mallorca després de derogar amb Vox la Llei de Memòria]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-honra-les-victimes-dels-bombardejos-republicans-mallorca-despres-derogar-amb-vox-llei-memoria_1_13412173.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/680ebf76-adea-4384-9bdc-e88f90c8716e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148283.jpg" width="1421" height="799" alt="El PP honra les víctimes dels bombardejos republicans de Mallorca després de derogar amb Vox la Llei de Memòria"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La presidenta del Govern balear, Marga Prohens, que mai no ha expressat una condemna específica a la repressió franquista contra milers de persones a Balears, defensa la necessitat de "tancar ferides" i tenir presents els "errors del passat". "La memòria no ha d'anar de bàndols", va subratllar</p><p class="subtitle">PP i Vox deroguen la llei balear de memòria històrica i evoquen els “assassinats per les hordes roges”
</p></div><p class="article-text">
        El Govern balear va retre homenatge ahir a la nit al prop de centenasr de civils que van morir sota els bombardejos republicans registrats a Mallorca entre 1936 i 1938. L'acte institucional, celebrat a la capital balear, va tenir lloc, per&ograve;, tot just quatre mesos despr&eacute;s que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-i-vox-deroguen-llei-balear-memoria-historica-i-evoquen-els-assassinats-per-les-hordes-roges_1_13056278.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">PP i Vox derogessin la Llei balear de mem&ograve;ria democr&agrave;tica</a>, el contingut de la qual donava cobertura a aquest tipus de tributs i al reconeixement institucional de les v&iacute;ctimes de la guerra civil i la dictadura franquista. 
    </p><p class="article-text">
        A la cerim&ograve;nia hi van assistir els descendents de diverses d'aquelles v&iacute;ctimes, com tamb&eacute; la presidenta de l'Executiu auton&ograve;mic, Marga Prohens (PP), i altres alts c&agrave;rrecs conservadors i d'extrema dreta. Cap formaci&oacute; d'esquerres no va ser-hi present, com tampoc Mem&ograve;ria de Mallorca, que havia <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-homenatjara-les-victimes-dels-bombardejos-republicans-palma-despres-derogar-llei-memoria-democratica_1_13401408.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">supeditat la seva pres&egrave;ncia al fet que el Govern renunci&eacute;s p&uacute;blicament a la derogaci&oacute; de la llei auton&ograve;mica de mem&ograve;ria democr&agrave;tica</a>, exig&egrave;ncia que l'Executiu en cap moment no ha at&egrave;s. Per la seva banda, el PSIB-PSOE va criticar que el PP pretengui &ldquo;donar lli&ccedil;ons de mem&ograve;ria&rdquo; tot just uns mesos despr&eacute;s d'haver derogat la norma que empara els drets de les v&iacute;ctimes i &ldquo;d'haver menyspreat les fam&iacute;lies i les entitats memorialistes&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Durant l'homenatge, Prohens, que mai no ha expressat una condemna p&uacute;blica espec&iacute;fica a les v&iacute;ctimes de la repressi&oacute; franquista desfermada a les Balears despr&eacute;s del cop militar de juliol de 1936 -unes 2.000 persones assassinades- i a les <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/en-abierto/represion-franquista-victimas-victimarios_132_8823974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">violacions de drets humans </a>comeses durant la dictadura, ha defensat durant l'acte que la societat balear ha pres consci&egrave;ncia de la necessitat de &ldquo;tancar ferides restituint la dignitat&rdquo; de les persones assassinades durant la guerra civil, reconduint despr&eacute;s el seu discurs cap als bombardejos de l'Ex&egrave;rcit republic&agrave;. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No parlem de v&iacute;ctimes col&middot;laterals. Parlem d'un atac sistem&agrave;tic contra poblaci&oacute; civil, contra una illa que es trobava indefensa amb l'&uacute;nic objectiu de minar la moral i de for&ccedil;ar la rendici&oacute; de Mallorca que havia quedat en el b&agrave;ndol revoltat, per&ograve; a&iuml;llada&rdquo;, va incidir.
    </p><p class="article-text">
        En un altre moment, la presidenta s'ha referit al mur inaugurat aquest dilluns amb els noms de les v&iacute;ctimes, asseverant que la frase inscrita en ell permetr&agrave; conservar &ldquo;per sempre&rdquo; el record de &ldquo;les v&iacute;ctimes dels bombardejos republicans a la ciutat de Palma&rdquo;. No obstant aix&ograve;, la inscripci&oacute; col&middot;locada al&middot;ludeix de forma gen&egrave;rica a les &ldquo;v&iacute;ctimes de la Guerra Civil&rdquo;, una formulaci&oacute; m&eacute;s &agrave;mplia que la utilitzada per la l&iacute;der auton&ograve;mica.
    </p><p class="article-text">
        Prohens va posar xifres als atacs aeris dels republicans: entre el juliol i l'agost de 1936, Mallorca va patir 46 bombardejos, dels quals 25 van afectar directament Palma. Durant el conflicte es van produir onze atacs aeris m&eacute;s, especialment intensos el 1937. En total, va dir, els atemptats van causar 97 morts i 224 ferits a tota l'illa. Entre els finats hi havia 32 dones i 17 nens.
    </p><p class="article-text">
        La l&iacute;der auton&ograve;mica va al&middot;ludir aix&iacute; mateix al paper de la &ldquo;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/guillem-coneixer-seu-avi-despres-exhumat-d-fossa-franquista-no-ho-vaig-evitar-vaig-anar-cap-ell-vaig-abracar-i-li-vaig-fer-peto_1_13298017.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">llei de fosses -la seva aprovaci&oacute; va complir recentment deu anys-, </a>una norma que, ha recordat, ha perm&egrave;s recuperar &rdquo;334 cossos i identificar 67 v&iacute;ctimes&ldquo;, sense mencionar en cap moment que la mort d'aquestes va ser causada per la repressi&oacute; franquista, una viol&egrave;ncia que, com assenyalen els historiadors, ja havia estat planificada mesos abans de la guerra civil i va ser executada per falangistes, militars, autoritats civils, xarxes clientelars de dretes, capellans fins i tot despr&eacute;s de finalitzar el conflicte b&egrave;l&middot;lic. 
    </p><p class="article-text">
        Malgrat que la llei de fosses manca de l'abast de la llei de mem&ograve;ria democr&agrave;tica, que tamb&eacute; regulava les pol&iacute;tiques p&uacute;bliques de veritat, reconeixement, divulgaci&oacute;, retirada de simbologia franquista, r&egrave;gim sancionador i garanties de no repetici&oacute;, Prohens va apel&middot;lar reiteradament a ella i la va reivindicar com el principal instrument de reparaci&oacute; de les v&iacute;ctimes, ignorant la derogaci&oacute; del principal marc legal de mem&ograve;ria de les Illes. 
    </p><p class="article-text">
        Fa dues setmanes, el Constitucional va admetre a tr&agrave;mit el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/govern-espanyol-porta-constitucional-derogacio-llei-memoria-democratica-balears_1_13269895.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern central </a>contra la derogaci&oacute; de la norma balear i va acordar suspendre cautelarment la seva aplicaci&oacute;. La decisi&oacute; de l'alt tribunal implica que la llei continua vigent mentre resol sobre el fons del recurs, en considerar l'Executiu que la seva eliminaci&oacute; podria vulnerar els drets de les v&iacute;ctimes de greus violacions de drets humans.
    </p><p class="article-text">
        L'alt c&agrave;rrec del PP ha asseverat que &ldquo;la recuperaci&oacute; de les v&iacute;ctimes i de la seva mem&ograve;ria no ha d'anar de b&agrave;ndols&rdquo;, insistint que no es tracta de &ldquo;buscar culpables&rdquo; ni de recordar els bombardejos &ldquo;des de l'odi o el revanxisme&rdquo;, sin&oacute; de &ldquo;recordar amb respecte a cadascuna d'aquestes v&iacute;ctimes i recordar les seves hist&ograve;ries i les seves vides truncades i interrompudes per aquests fets&rdquo; i de treure de l'oblit un episodi que va qualificar de &ldquo;un dels esdeveniments b&egrave;l&middot;lics m&eacute;s durs i alhora m&eacute;s desconeguts de la hist&ograve;ria tant de Balears com d'Espanya&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Avan&ccedil;ar &ldquo;sense rancors, b&agrave;ndols ni divisions&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        En cap moment de la seva intervenci&oacute; Prohens va efectuar una condemna expressa al cop militar de 1936, a la dictadura franquista ni a la repressi&oacute; exercida durant gaireb&eacute; quatre d&egrave;cades. S&iacute; que va apel&middot;lar a la necessitat d'avan&ccedil;ar &ldquo;sense rancors, sense b&agrave;ndols i sense divisions, sent conscients i tenint presents els errors del passat&rdquo;, en l&iacute;nia del discurs de populars i extrema dreta, que en altres CCAA tamb&eacute; han tombat els seus textos memorialistes, substitu&iuml;ts en alguns casos per 'lleis de la conc&ograve;rdia' que, <em>sota </em>text d'excusa de &ldquo;reconciliar&rdquo; els espanyols en lloc de &ldquo;reobrir ferides&rdquo;, equiparen el franquisme amb la democr&agrave;cia.
    </p><p class="article-text">
        El Mur de la Dignitat instal&middot;lat aquest dilluns al Passeig Sagrera &eacute;s una obra concebuda, exposa el Govern en una nota de premsa, &ldquo;per transmetre la dualitat entre la destrucci&oacute; representada per la guerra i l'esperan&ccedil;a simbolitzada per la mem&ograve;ria&rdquo;. &ldquo;L'ombra evoca el dolor, les abs&egrave;ncies i la trag&egrave;dia que van deixar els atemptats, mentre que la llum representa la mem&ograve;ria permanent de les v&iacute;ctimes, la seva dignitat i el comprom&iacute;s de la societat de no oblidar-les&rdquo;, prossegueix el comunicat.
    </p><p class="article-text">
        La cerim&ograve;nia va comen&ccedil;ar amb la lectura, un a un, dels noms i les edats de les 73 v&iacute;ctimes civils identificades dels bombardeigs republicans sobre Palma. Despr&eacute;s de l'enumeraci&oacute;, els assistents van guardar un minut de silenci abans que es record&eacute;s que el nou Mur de la Dignitat neix amb l'objectiu de recon&egrave;ixer, reparar i dignificar la mem&ograve;ria de les v&iacute;ctimes i de les seves fam&iacute;lies perqu&egrave; els seus noms i les seves hist&ograve;ries perdurin en el temps.
    </p><p class="article-text">
        Tot seguit va intervenir l'historiador Manuel Aguilera, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-morts-sepultats-primer-terror-aeri-guerra-civil-provocar-l-aviacio-republica_1_13269913.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">impulsor de la investigaci&oacute; que ha perm&egrave;s identificar les v&iacute;ctimes</a>, qui va afirmar que amb la inauguraci&oacute; del memorial es salda &ldquo;un deute hist&ograve;ric&rdquo;. Va recordar que les v&iacute;ctimes dels bombardeigs sobre Palma no havien rebut &ldquo;cap homenatge ni durant els 40 anys de dictadura ni en els 50 de democr&agrave;cia&rdquo; i va defensar que &ldquo;en una democr&agrave;cia no hi pot haver silencis&rdquo; perqu&egrave; &ldquo;la veritat ha d'estar per sobre de tot&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aguilera, autor del llibre <em>Mallorca en llamas. Las v&iacute;ctimas del primer terror a&eacute;reo de la Guerra Civil</em>, va repassar a m&eacute;s el context hist&ograve;ric dels atacs aeris sobre Mallorca i va assenyalar que Palma va ser una de les primeres ciutats a patir bombardejos sistem&agrave;tics contra la rereguarda durant la Guerra Civil. Tot i que els objectius eren inicialment militars, va explicar, les bombes van acabar caient sobre barris obrers i zones comercials, causant nombroses v&iacute;ctimes civils. A continuaci&oacute; va posar rostre a diverses de les persones traspassades relatant les seves hist&ograve;ries i va agrair la pres&egrave;ncia dels seus familiars, abans de concloure que actes com el celebrat constitueixen &ldquo;una forma de reparaci&oacute;&rdquo;, ja que les conseq&uuml;&egrave;ncies de la guerra &ldquo;de vegades perduren durant generacions&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-honra-les-victimes-dels-bombardejos-republicans-mallorca-despres-derogar-amb-vox-llei-memoria_1_13412173.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 28 Jul 2026 14:18:21 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/680ebf76-adea-4384-9bdc-e88f90c8716e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148283.jpg" length="208121" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/680ebf76-adea-4384-9bdc-e88f90c8716e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148283.jpg" type="image/jpeg" fileSize="208121" width="1421" height="799"/>
      <media:title><![CDATA[El PP honra les víctimes dels bombardejos republicans de Mallorca després de derogar amb Vox la Llei de Memòria]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/680ebf76-adea-4384-9bdc-e88f90c8716e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148283.jpg" width="1421" height="799"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,PP - Partido Popular,Vox,Segunda República,Guerra Civil Española,Represión franquista,Franquismo,Crímenes del franquismo,Dictadura franquista,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP honra a las víctimas de los bombardeos republicanos de Mallorca tras derogar con Vox la Ley de Memoria]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-honra-victimas-bombardeos-republicanos-mallorca-derogar-vox-ley-memoria-democratica_1_13410454.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/680ebf76-adea-4384-9bdc-e88f90c8716e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148283.jpg" width="1421" height="799" alt="El PP honra a las víctimas de los bombardeos republicanos de Mallorca tras derogar con Vox la Ley de Memoria"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La presidenta del Govern balear, Marga Prohens, que nunca ha expresado una condena específica de la represión franquista desatada en Balears y que causó miles de asesinatos, defiende la necesidad de "cerrar heridas" por los "errores del pasado". "La memoria no debe ir de bandos", subrayó</p><p class="subtitle">PP y Vox derogan la ley balear de memoria histórica y evocan a los “asesinados por las hordas rojas”
</p></div><p class="article-text">
        El Govern balear rindi&oacute; anoche homenaje al cerca de centenar de civiles que fallecieron bajo los bombardeos republicanos registrados en Mallorca entre 1936 y 1938. El acto institucional, celebrado en la capital balear, tuvo lugar, sin embargo, apenas cuatro meses despu&eacute;s de que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">PP y Vox derogasen la Ley balear de memoria democr&aacute;tica</a>, cuyo contenido daba cobertura a este tipo de tributos y al reconocimiento institucional de las v&iacute;ctimas de la guerra civil y la dictadura franquista. 
    </p><p class="article-text">
        A la ceremonia asistieron los descendientes de varias de aquellas v&iacute;ctimas as&iacute; como la presidenta del Ejecutivo auton&oacute;mico, Marga Prohens (PP), y otros altos cargos conservadores y de extrema derecha. Ninguna formaci&oacute;n de izquierdas estuvo presente como tampoco Mem&ograve;ria de Mallorca, que hab&iacute;a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-homenajeara-victimas-bombardeos-republicanos-palma-derogar-ley-memoria-democratica_1_13401116.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">supeditado su presencia a que el Govern renunciase p&uacute;blicamente a la derogaci&oacute;n de la ley auton&oacute;mica de memoria democr&aacute;tica</a>, exigencia que el Ejecutivo en ning&uacute;n momento ha atendido. Por su parte, el PSIB-PSOE critic&oacute; que el PP pretenda &ldquo;dar lecciones de memoria&rdquo; apenas unos meses despu&eacute;s de haber derogado la norma que ampara los derechos de las v&iacute;ctimas y de &ldquo;haber menospreciado a las familias y a las entidades memorialistas&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Durante el homenaje, Prohens, que nunca ha expresado una condena p&uacute;blica espec&iacute;fica a las v&iacute;ctimas de la represi&oacute;n franquista desatada en Balears tras el golpe militar de julio de 1936 -unas 2.000 personas asesinadas- y a las <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/en-abierto/represion-franquista-victimas-victimarios_132_8823974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">violaciones de derechos humanos </a>cometidas durante la dictadura, ha defendido durante el acto que la sociedad balear ha tomado conciencia de la necesidad de &ldquo;cerrar heridas restituyendo la dignidad&rdquo; de las personas asesinadas durante la guerra civil, reconduciendo tras ello su discurso hacia los bombardeos del Ej&eacute;rcito republicano. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No hablamos de v&iacute;ctimas colaterales. Hablamos de un ataque sistem&aacute;tico contra poblaci&oacute;n civil, contra una isla que se encontraba indefensa con el &uacute;nico objetivo de minar la moral y de forzar la rendici&oacute;n de Mallorca que hab&iacute;a quedado en el bando sublevado pero aislada&rdquo;, incidi&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        En otro momento, la presidenta se ha referido al muro inaugurado este lunes con los nombres de las v&iacute;ctimas, aseverando que la frase inscrita en &eacute;l permitir&aacute; conservar &ldquo;para siempre&rdquo; el recuerdo de &ldquo;las v&iacute;ctimas de los bombardeos republicanos en la ciudad de Palma&rdquo;. Sin embargo, la inscripci&oacute;n colocada alude de forma gen&eacute;rica a las &ldquo;v&iacute;ctimas de la Guerra Civil&rdquo;, una formulaci&oacute;n m&aacute;s amplia que la utilizada por la l&iacute;der auton&oacute;mica.
    </p><p class="article-text">
        Prohens puso cifras a los ataques a&eacute;reos de los republicanos: entre julio y agosto de 1936, Mallorca sufri&oacute; 46 bombardeos, de los que 25 afectaron directamente a Palma. Durante el conflicto se produjeron once ataques a&eacute;reos m&aacute;s, especialmente intensos en 1937. En total, dijo, los atentados causaron 97 muertes y 224 heridos en toda la isla. Entre los fallecidos hab&iacute;a 32 mujeres y 17 ni&ntilde;os.
    </p><p class="article-text">
        La l&iacute;der auton&oacute;mica aludi&oacute; asimismo al papel de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/guillem-conocio-abuelo-exhumado-fosa-franquista-no-pude-evitar-abrace-le-di-beso_1_13288117.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ley de fosas -cuya aprobaci&oacute;n cumpli&oacute; recientemente diez a&ntilde;os-, </a>una norma que, ha recordado, ha permitido recuperar &ldquo;334 cuerpos e identificar a 67 v&iacute;ctimas&rdquo;, sin mencionar en momento alguno que la muerte de &eacute;stas fue causada por la represi&oacute;n franquista, una violencia que, como se&ntilde;alan los historiadores, ya hab&iacute;a sido planificada meses antes de la guerra civil y fue ejecutada por falangistas, militares, autoridades civiles, redes clientelares de derechas, capellanes incluso despu&eacute;s de finalizar el conflicto b&eacute;lico. 
    </p><p class="article-text">
        Pese a que la ley de fosas carece del alcance de la ley de memoria democr&aacute;tica, que tambi&eacute;n regulaba las pol&iacute;ticas p&uacute;blicas de verdad, reconocimiento, divulgaci&oacute;n, retirada de simbolog&iacute;a franquista, r&eacute;gimen sancionador y garant&iacute;as de no repetici&oacute;n, Prohens apel&oacute; reiteradamente a ella y la reivindic&oacute; como el principal instrumento de reparaci&oacute;n de las v&iacute;ctimas, obviando la derogaci&oacute;n del principal marco legal de memoria de las Islas. 
    </p><p class="article-text">
        Hace dos semanas, el Constitucional admiti&oacute; a tr&aacute;mite el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/gobierno-lleva-constitucional-derogacion-ley-memoria-democratica-balears_1_13269592.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">recurso de inconstitucionalidad presentado por el Gobierno central </a>contra la derogaci&oacute;n de la norma balear y acord&oacute; suspender cautelarmente su aplicaci&oacute;n. La decisi&oacute;n del alto tribunal implica que la ley contin&uacute;a vigente mientras resuelve sobre el fondo del recurso, al considerar el Ejecutivo que su eliminaci&oacute;n podr&iacute;a vulnerar los derechos de las v&iacute;ctimas de graves violaciones de derechos humanos.
    </p><p class="article-text">
        La alto cargo del PP ha asever&oacute; que &ldquo;la recuperaci&oacute;n de las v&iacute;ctimas y de su memoria no debe ir de bandos&rdquo;, insistiendo en que no se trata de &ldquo;buscar culpables&rdquo; ni de recordar los bombardeos &ldquo;desde el odio o el revanchismo&rdquo;, sino de &ldquo;recordar con respeto a cada una de estas v&iacute;ctimas y recordar sus historias y sus vidas truncadas e interrumpidas por estos hechos&rdquo; y de sacar del olvido un episodio que calific&oacute; como &ldquo;uno de los acontecimientos b&eacute;licos m&aacute;s duros y a la vez m&aacute;s desconocidos de la historia tanto de Balears como de Espa&ntilde;a&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Avanzar &ldquo;sin rencores, bandos ni divisiones&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        En ning&uacute;n momento de su intervenci&oacute;n Prohens efectu&oacute; una condena expresa al golpe militar de 1936, a la dictadura franquista ni a la represi&oacute;n ejercida durante casi cuatro d&eacute;cadas. S&iacute; apel&oacute; a la necesidad de avanzar &ldquo;sin rencores, sin bandos y sin divisiones, siendo conscientes y teniendo presentes los errores del pasado&rdquo;, en l&iacute;nea del discurso de populares y extrema derecha, que en otras CCAA tambi&eacute;n han tumbado sus textos memorialistas, sustituidos en algunos casos por 'leyes de la concordia' que, <em>so </em>pretexto de &ldquo;reconciliar&rdquo; a los espa&ntilde;oles en lugar de &ldquo;reabrir heridas&rdquo;, equiparan el franquismo con la democracia.
    </p><p class="article-text">
        El Muro de la Dignidad instalado este lunes en el Passeig Sagrera es una obra concebida, expone el Govern en una nota de prensa, &ldquo;para transmitir la dualidad entre la destrucci&oacute;n representada por la guerra y la esperanza simbolizada por la memoria&rdquo;. &ldquo;La sombra evoca el dolor, las ausencias y la tragedia que dejaron los atentados, mientras que la luz representa la memoria permanente de las v&iacute;ctimas, su dignidad y el compromiso de la sociedad de no olvidarlas&rdquo;, prosigue el comunicado.
    </p><p class="article-text">
        La ceremonia dio comienzo con la lectura, uno a uno, de los nombres y las edades de las 73 v&iacute;ctimas civiles identificadas de los bombardeos republicanos sobre Palma. Tras la enumeraci&oacute;n, los asistentes guardaron un minuto de silencio antes de que se recordara que el nuevo Muro de la Dignidad nace con el objetivo de reconocer, reparar y dignificar la memoria de las v&iacute;ctimas y de sus familias para que sus nombres y sus historias perduren en el tiempo.
    </p><p class="article-text">
        Acto seguido intervino el historiador Manuel Aguilera, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/muertos-sepultados-primer-terror-aereo-guerra-civil-causo-aviacion-republica_1_13267817.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">impulsor de la investigaci&oacute;n que ha permitido identificar a las v&iacute;ctimas</a>, quien afirm&oacute; que con la inauguraci&oacute;n del memorial se salda &ldquo;una deuda hist&oacute;rica&rdquo;. Record&oacute; que las v&iacute;ctimas de los bombardeos sobre Palma no hab&iacute;an recibido &ldquo;ning&uacute;n homenaje ni durante los 40 a&ntilde;os de dictadura ni en los 50 de democracia&rdquo; y defendi&oacute; que &ldquo;en una democracia no puede haber silencios&rdquo; porque &ldquo;la verdad debe estar por encima de todo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aguilera, autor del libro <em>Mallorca en llamas. Las v&iacute;ctimas del primer terror a&eacute;reo de la Guerra Civil</em>, repas&oacute; adem&aacute;s el contexto hist&oacute;rico de los ataques a&eacute;reos sobre Mallorca y se&ntilde;al&oacute; que Palma fue una de las primeras ciudades en sufrir bombardeos sistem&aacute;ticos contra la retaguardia durante la Guerra Civil. Aunque los objetivos eran inicialmente militares, explic&oacute;, las bombas acabaron cayendo sobre barrios obreros y zonas comerciales, causando numerosas v&iacute;ctimas civiles. A continuaci&oacute;n puso rostro a varias de las personas fallecidas relatando sus historias y agradeci&oacute; la presencia de sus familiares, antes de concluir que actos como el celebrado constituyen &ldquo;una forma de reparaci&oacute;n&rdquo;, ya que las consecuencias de la guerra &ldquo;a veces perduran durante generaciones&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-honra-victimas-bombardeos-republicanos-mallorca-derogar-vox-ley-memoria-democratica_1_13410454.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 28 Jul 2026 09:18:34 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/680ebf76-adea-4384-9bdc-e88f90c8716e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148283.jpg" length="208121" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/680ebf76-adea-4384-9bdc-e88f90c8716e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148283.jpg" type="image/jpeg" fileSize="208121" width="1421" height="799"/>
      <media:title><![CDATA[El PP honra a las víctimas de los bombardeos republicanos de Mallorca tras derogar con Vox la Ley de Memoria]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/680ebf76-adea-4384-9bdc-e88f90c8716e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148283.jpg" width="1421" height="799"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,PP - Partido Popular,Vox,Segunda República,Guerra Civil Española,Represión franquista,Franquismo,Crímenes del franquismo,Dictadura franquista,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Del fusilado Espinosa al lehendakari Aguirre: todas las biografías de los 71 integrantes del primer Gobierno de Euzkadi]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/euskadi/fusilado-espinosa-lehendakari-aguirre-biografias-71-integrantes-primer-gobierno-euzkadi_1_13403855.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5faef1a5-f22a-4101-b200-e4072081bd4a_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148089.jpg" width="4268" height="2401" alt="Del fusilado Espinosa al lehendakari Aguirre: todas las biografías de los 71 integrantes del primer Gobierno de Euzkadi"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Con motivo del nonagésimo aniversario de aquellos acontecimientos en plena Guerra Civil, elDiario.es recoge las vidas de todos aquellos pioneros de la mano del libro 'El nacimiento de un Gobierno a través de sus protagonistas. El Gobierno provisional vasco (1936-1937)' </p><p class="subtitle">Especial - Todas las biografías de los altos cargos del primer Gobierno de Euzkadi</p></div><p class="article-text">
        La autonom&iacute;a pol&iacute;tica para &Aacute;lava, Bizkaia, Gipuzkoa y tambi&eacute;n Navarra fue algo que se discuti&oacute; largamente durante la II Rep&uacute;blica. Hubo varios intentos fallidos y, en el camino, se cay&oacute; el cuarto territorio foral, donde el peso del carlismo fue decisivo. En julio de 1936, <a href="https://www.eldiario.es/euskadi/noventa-anos-rapido-golpe-vitoria-primer-ayuntamiento-nueva-espana_1_13386706.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">hace ahora noventa a&ntilde;os, se inici&oacute; la sublevaci&oacute;n franquista y la Guerra Civil.</a> Con parte del territorio vasco conquistado por los rebeldes, parad&oacute;jicamente, se aceler&oacute; la aprobaci&oacute;n del primer Estatuto, tambi&eacute;n con el objetivo de las fuerzas republicanas y de izquierdas de retener al PNV de su lado frente a unos sublevados que ten&iacute;an en la religi&oacute;n una de sus banderas. Fue el 1 de octubre de 1936, en Valencia, cuando se promulg&oacute; la 'constituci&oacute;n' para lo que entonces se vino en llamar Euzkadi. Y el 7 de octubre, &ldquo;ante dios humillado&rdquo;, jur&oacute; como lehendakari el nacionalista Jos&eacute; Antonio de Aguirre, apoyado masivamente por los concejales de los municipios a&uacute;n no conquistados, la f&oacute;rmula que se escogi&oacute; ante la imposibilidad de celebrar elecciones y constituir un Parlamento.
    </p><p class="article-text">
        Ah&iacute; naci&oacute; un Ejecutivo &ldquo;provisional&rdquo; liderado por el PNV pero con presencia tambi&eacute;n del PSOE, de otro partido nacionalista vasco como ANV, de los comunistas del PCE y de dos fuerzas republicanas, IR (Izquierda Republicana) y UR (Uni&oacute;n Republicana). De hecho, de once carteras cuatro fueron para el PNV y siete para las fuerzas coaligadas en el Frente Popular.
    </p><p class="article-text">
        En total, 71 personas asumieron labores de Gobierno en aquella primera experiencia auton&oacute;mica, un claro precedente de la actual arquitectura institucional vasca. Con motivo del nonag&eacute;simo aniversario, el libro 'El nacimiento de un Gobierno a trav&eacute;s de sus protagonistas. El Gobierno provisional vasco (1936-1937)' (Tecnos, 2026), dirigido por Mikel Urquijo Goitia y Mar&iacute;a Jos&eacute; Villa Rodr&iacute;guez en colaboraci&oacute;n con el Instituto Gogora, recoge todas sus biograf&iacute;as. Han sido redactores de los textos Eduardo Alonso Olea, Jos&eacute; Ignacio Aranes Usandizaga, Unai Belaustegui Bedialauneta, I&ntilde;aki Etxaniz Tesouro, Aritz Ipi&ntilde;a Bidaurrazaga, Carmelo Landa Montenegro, Fernando Mart&iacute;nez Rueda, Jon Penche Gonz&aacute;lez, Antonio P&eacute;rez Embeita, Luis Sala Gonz&aacute;lez, Jos&eacute; Ignacio Salazar Arechalde, Lorenzo Sebasti&aacute;n Garc&iacute;a, Mart&iacute; Sierra Riera, Mikel Urquijo Goitia y Mar&iacute;a Jos&eacute; Villa Rodr&iacute;guez. 
    </p><p class="article-text">
        elDiario.es/Euskadi va a publicar a partir de ahora y hasta el 7 de octubre, el d&iacute;a del aniversario y que, adem&aacute;s, ser&aacute; festivo en 2027 por los mismos motivos, un resumen de todos los cargos de aquel Gobierno de Euzkadi. La serie arrancar&aacute; con Alfredo Espinosa, republicano y &uacute;nico fusilado por el franquismo. <a href="https://www.eldiario.es/euskadi/alfredo-espinosa-traicionado-olvidado-unico-consejero-vasco-fusilado-franquismo-1937_1_11569572.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">El consejero de Sanidad fue ejecutado en Vitoria en 1937</a>. Y terminar&aacute; con el lehendakari Jos&eacute; Antonio de Aguirre. Los domingos de agosto y septiembre se publicar&aacute;n las biograf&iacute;as de los consejeros y el &uacute;ltimo domingo antes del final, en octubre, <a href="https://www.eldiario.es/euskadi/euskadi/euzkadi-confidencial-espias-casa-blanca_1_2034175.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el perfil de Ant&oacute;n de Irala</a>, un personaje clave porque fue el secretario de Aguirre en esos meses y tambi&eacute;n despu&eacute;s en el exilio en Estados Unidos. All&iacute;, lider&oacute; la agencia vasca de espionaje (el Servicio Vasco de Informaci&oacute;n) y la puso al servicio de la CIA (primero conocida como OSS) y del FBI.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/44eaac28-0696-43d9-99f3-6f968d6c1d14_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x719y179.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/44eaac28-0696-43d9-99f3-6f968d6c1d14_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x719y179.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/44eaac28-0696-43d9-99f3-6f968d6c1d14_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x719y179.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/44eaac28-0696-43d9-99f3-6f968d6c1d14_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x719y179.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/44eaac28-0696-43d9-99f3-6f968d6c1d14_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x719y179.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/44eaac28-0696-43d9-99f3-6f968d6c1d14_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x719y179.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/44eaac28-0696-43d9-99f3-6f968d6c1d14_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x719y179.jpg"
                    alt="El lehendakari Aguirre, en 1937, delante del hotel Carlton"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El lehendakari Aguirre, en 1937, delante del hotel Carlton                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En efecto, un 85% de los altos cargos pagaron con el exilio su lealtad al marco constitucional y estatutario. Algunos acabaron sirviendo a Estados Unidos, s&iacute;, pero otros, como el &uacute;nico consejero comunista, Juan de Astigarrabia, colaboraron con la Cuba de Fidel Castro. Muchos ni siquiera pudieron volver nunca a Espa&ntilde;a. Otros s&iacute; lo hicieron ya en democracia. El &uacute;ltimo en fallecer fue Gonzalo N&aacute;rdiz, en 2003, ya en el siglo XXI.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Nos pusimos a trabajar a finales del a&ntilde;o 2024&rdquo;, explica Urquijo, que destaca que encontr&oacute; en el director de Gogora, Alberto Alonso, &ldquo;que es historiador&rdquo;, la &ldquo;sensibilidad&rdquo; necesaria para poner en marcha esta propuesta. Urquijo tiene experiencia en otros proyectos de &ldquo;diccionarios biogr&aacute;ficos&rdquo; y en coordinar equipos redactores. Ha hecho lo propio con alcaldes de Bilbao, con parlamentarios vascos auton&oacute;micos o electos vascos en las Cortes Generales o, incluso, rescatando los nombres de los m&aacute;s de 3.700 parlamentarios espa&ntilde;oles entre 1810 hasta 1854, lo que implic&oacute; movilizar a &ldquo;369 personas de 80 universidades&rdquo;, muchas de ellas de Am&eacute;rica porque se trazaron tambi&eacute;n las vidas de los representantes de las colonias. <a href="https://www.eldiario.es/euskadi/7-octubre-2027-sera-festivo-euskadi-homenaje-primer-gobierno-autonomico-guerra-civil_1_13286432.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">El Gobierno vasco, en general, tiene un amplio programa de conmemoraciones</a>.
    </p><p class="article-text">
        Explica Urquijo que en estas biograf&iacute;as &ldquo;se habla mucho de la guerra&rdquo;, porque es lo que marc&oacute; el nacimiento y el r&aacute;pido final de este Gobierno de Euzkadi. Sin embargo, incide en que, al tiempo, se ha buscado igualmente poner en valor las otras pol&iacute;ticas puestas en marcha. &ldquo;Se ha tratado de destacar el proyecto pol&iacute;tico que construyeron, aunque luego quedara truncado por la dictadura. Hablamos de pol&iacute;ticas sociales, educativas o de salud p&uacute;blica. Adem&aacute;s de combatir, ten&iacute;an un proyecto de pa&iacute;s para ir desarrollando pol&iacute;ticas de transformaci&oacute;n&rdquo;, expone. El origen de la Ertzaintza (Ertza&ntilde;a) u Osakidetza (Osakintza) est&aacute; en esa &eacute;poca. <a href="https://www.eldiario.es/euskadi/efimera-peseta-vasca-euskadi-emitio-propios-billetes-monedas-guerra-civil_1_8919242.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Existieron tambi&eacute;n las pesetas vascas</a>.
    </p><p class="article-text">
        El libro no oculta una evidencia: todos los altos cargos eran hombres. No hay excepciones. &ldquo;No se nombr&oacute; a ninguna mujer a pesar de que la II Rep&uacute;blica es un momento en que las mujeres comenzaron a tener mayor presencia. Una cosa es que la ley fijara la igualdad y otra que eso llegara a ser una realidad&rdquo;, indica sobre decisi&oacute;n compartida por todos los partidos de aquella coalici&oacute;n. La media de edad no fue muy alta, de menos de 40 a&ntilde;os, y hab&iacute;a un elevado n&uacute;mero de cargos con estudios superiores y bien formados. 
    </p><p class="article-text">
        El deseo expreso del libro es poner en valor las figuras menos conocidas, m&aacute;s all&aacute; del lehendakari y de los consejeros. Tambi&eacute;n ofrecer un recuerdo &ldquo;integral&rdquo; de todo el Gobierno de Euzkadi. &ldquo;Es indudable que muchos est&aacute;n en el olvido. Los republicanos, como dir&iacute;a Garc&iacute;a M&aacute;rquez, no tienen quien les escriba. A la gente del PNV o del PSOE s&iacute; se les ha mantenido m&aacute;s la memoria, porque hay un partido y unas fundaciones detr&aacute;s. Pero a los republicanos no se les ha recordado. Hay muy poca cosa en general sobre el republicanismo y eso que desde el comienzo del siglo XX tiene concejales en las capitales y en todos los municipios grandes&rdquo;, indica Urquijo. Y a&ntilde;ade sobre el &uacute;nico asesinado: &ldquo;Si Espinosa hubiese sido del PNV, habr&iacute;a tenido mucho m&aacute;s reconocimiento&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Iker Rioja Andueza, Rubén Pereda]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/euskadi/fusilado-espinosa-lehendakari-aguirre-biografias-71-integrantes-primer-gobierno-euzkadi_1_13403855.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 26 Jul 2026 19:46:15 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5faef1a5-f22a-4101-b200-e4072081bd4a_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148089.jpg" length="3274615" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5faef1a5-f22a-4101-b200-e4072081bd4a_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148089.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3274615" width="4268" height="2401"/>
      <media:title><![CDATA[Del fusilado Espinosa al lehendakari Aguirre: todas las biografías de los 71 integrantes del primer Gobierno de Euzkadi]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5faef1a5-f22a-4101-b200-e4072081bd4a_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148089.jpg" width="4268" height="2401"/>
      <media:keywords><![CDATA[Euskadi,José Antonio de Aguirre,PNV,PSE - Partido Socialista de Euskadi,PCE - Partido Comunista de España,Segunda República,Guerra Civil Española,Bilbao,Bizkaia]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP homenatjarà les víctimes dels bombardejos republicans a Palma després de derogar la Llei de memòria democràtica]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-homenatjara-les-victimes-dels-bombardejos-republicans-palma-despres-derogar-llei-memoria-democratica_1_13401408.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0423edb3-0311-4959-958e-46bfdedbd34a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x79y296.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP homenatjarà les víctimes dels bombardejos republicans a Palma després de derogar la Llei de memòria democràtica"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'associació Memòria de Mallorca ha condicionat la seva assistència a l'acte institucional al fet que l'Executiu de Marga Prohens (PP) renunciï públicament a la supressió de la norma. Prop d'un centenar de civils van morir sota els atacs</p><p class="subtitle">Els morts sepultats del “primer terror aeri de la Guerra Civil” que va causar l'aviació de la República
</p></div><p class="article-text">
        El Govern balear celebrar&agrave; el proper 27 de juliol un acte d'homenatge a les v&iacute;ctimes civils dels bombardejos republicans efectuats sobre Palma el 24 de maig de 1937. L'associaci&oacute; Mem&ograve;ria de Mallorca ha condicionat la seva assist&egrave;ncia a l'acte institucional al fet que l'Executiu de Marga Prohens (PP) renunci&iuml; p&uacute;blicament a la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">derogaci&oacute; de la llei auton&ograve;mica de mem&ograve;ria democr&agrave;tica</a>, la supressi&oacute; de la qual, materialitzada el passat 10 de mar&ccedil;, es troba <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/constitucional-suspende-cautelarmente-derogacion-ley-balear-memoria-democratica_1_13362877.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">suspesa de forma cautelar pel Tribunal Constitucional</a>.
    </p><p class="article-text">
        L'entitat memorialista, que assegura haver rebut la primera invitaci&oacute; del Govern durant tota la legislatura per participar en un acte institucional, afirma que nom&eacute;s hi assistir&agrave; si, abans del pr&ograve;xim dia 27, l'Executiu fa p&uacute;blic el seu comprom&iacute;s de mantenir la vig&egrave;ncia de la Llei 2/2018 de mem&ograve;ria i reconeixement democr&agrave;tics i promou que la Cambra auton&ograve;mica voti revocar aquella decisi&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        En un comunicat dif&oacute;s aquest dimecres, Mem&ograve;ria de Mallorca expressa el seu &ldquo;respecte, solidaritat i reconeixement&rdquo; envers totes les v&iacute;ctimes civils dels bombardejos i recorda que va ser la mateixa associaci&oacute; la que va proposar durant l'anterior legislatura l'elaboraci&oacute; d'un estudi espec&iacute;fic sobre aquests atacs, incorporat finalment al IV Pla de Fosses i Estudis de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica impulsat per l'anterior Executiu progressista.
    </p><p class="article-text">
        L'entitat considera, tanmateix, que resulta &ldquo;profundament contradictori&rdquo; que el mateix Govern que va impulsar la derogaci&oacute; de la Llei de mem&ograve;ria democr&agrave;tica convoqui ara un acte institucional emparant-se en uns principis que, al seu parer, emanen precisament d'aquesta norma. En aquest sentit, recorda que la llei continua vigent despr&eacute;s que el Tribunal Constitucional suspengu&eacute;s cautelarment la seva derogaci&oacute; en admetre a tr&agrave;mit el recurs presentat pel Govern central.
    </p><p class="article-text">
        Mem&ograve;ria de Mallorca tamb&eacute; retreu a l'Executiu auton&ograve;mic haver deixat al marge la Comissi&oacute; de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica &mdash;&ograve;rgan del qual forma part com a representant del moviment memorialista&mdash; en l'organitzaci&oacute; de l'acte. Segons denuncia, la Comissi&oacute; no ha estat informada ni ha participat en els preparatius i &uacute;nicament ha estat convocada dues vegades en m&eacute;s de tres anys de legislatura, malgrat ser l'&ograve;rgan previst per la llei per coordinar les pol&iacute;tiques p&uacute;bliques de mem&ograve;ria.
    </p><p class="article-text">
        L'associaci&oacute; sost&eacute; que atorgar legitimitat a una convocat&ograve;ria institucional dedicada a les v&iacute;ctimes mentre es mant&eacute; la voluntat pol&iacute;tica d'eliminar la llei que garanteix els seus drets resulta &ldquo;incoherent i inacceptable&rdquo;. Per aix&ograve;, ha rem&egrave;s un escrit a la presidenta del Govern comunicant-li que &uacute;nicament participar&agrave; en l'homenatge si l'Executiu rectifica la seva posici&oacute; respecte de la normativa memorialista.
    </p><p class="article-text">
        En el mateix comunicat, Mem&ograve;ria de Mallorca reitera el seu comprom&iacute;s amb &ldquo;una mem&ograve;ria democr&agrave;tica basada en la veritat, la just&iacute;cia, la reparaci&oacute;, les garanties de no repetici&oacute; i la mem&ograve;ria de les v&iacute;ctimes&rdquo;, i insisteix que els drets d'aquestes nom&eacute;s estan plenament garantits quan existeix una llei que els protegeix, unes institucions que la desenvolupen i una voluntat pol&iacute;tica de complir-la.
    </p><p class="article-text">
        Una investigaci&oacute; de l'historiador Manuel Aguilera ha recuperat la identitat de, si m&eacute;s no, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/muertos-sepultados-primer-terror-aereo-guerra-civil-causo-aviacion-republica_1_13267817.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">86 v&iacute;ctimes civils dels bombardejos republicans sobre Mallorca</a>. Els bombardejos, dirigits contra objectius militars per&ograve; amb greus conseq&uuml;&egrave;ncies sobre barris i zones comercials de Palma, van deixar desenes de morts &mdash;entre ells dones i menors&mdash; i van romandre durant d&egrave;cades en un segon pla.
    </p><p class="article-text">
        Mesos abans d'aquells bombardejos, el 13 de setembre de 1936, els atacs de l'aviaci&oacute; feixista italiana establerta a Mallorca van causar morts i ferits entre la poblaci&oacute; civil d'Eivissa, a m&eacute;s d'importants destrosses al port i en diferents punts de la ciutat. El 29 de maig de 1937, una esquadra republicana va bombardejar l'illa piti&uuml;sa en repres&agrave;lia per l'atac al creuer alemany <em>Deutschland</em>, provocant noves v&iacute;ctimes mortals entre la poblaci&oacute; civil. Menorca tamb&eacute; va patir, durant els &uacute;ltims mesos de la contesa, bombardejos aeris i navals que van afectar igualment la poblaci&oacute; civil.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Amb els 90 anys dels bombardejos republicans sobre la ciutat de Palma tamb&eacute; commemorarem el centenar de v&iacute;ctimes civils&rdquo;, va anunciar Prohens el passat mes d'octubre. Arran d'aix&ograve;, el 4 de febrer, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/izquierda-aprueba-pp-vox-homenajear-victimas-guerra-civil-balears-dolor-no-bando_1_12963954.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el Parlament balear va aprovar una proposici&oacute; no de llei (PNL) del PSIB-PSOE </a>que insta el Govern a organitzar un acte institucional de reconeixement i homenatge a totes les v&iacute;ctimes civils, &ldquo;sense distinci&oacute; de b&agrave;ndol&rdquo;, dels bombardejos patits a les Illes durant la Guerra Civil.
    </p><p class="article-text">
        La iniciativa, que va tirar endavant amb el suport un&agrave;nime de tots els grups &mdash;inclosos PP i Vox&mdash;, assevera que &ldquo;aquestes v&iacute;ctimes formen part de la trag&egrave;dia compartida que va suposar la guerra i mereixen totes el reconeixement i la reparaci&oacute; moral de les institucions democr&agrave;tiques&rdquo;. &ldquo;El seu dolor no t&eacute; b&agrave;ndol, i la seva mem&ograve;ria ha de contribuir a refor&ccedil;ar la conviv&egrave;ncia i la pau&rdquo;, afegeix el text.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Derogaci&oacute; de la llei balear de mem&ograve;ria</strong></h2><p class="article-text">
        Cal recordar que, el passat 10 de mar&ccedil;, PP i Vox van culminar un dels compromisos pol&iacute;tics assumits per ambd&oacute;s partits a l'inici de la legislatura a les Balears: la derogaci&oacute; de la Llei auton&ograve;mica de mem&ograve;ria democr&agrave;tica. La votaci&oacute; duta a terme al Parlament va suposar l'eliminaci&oacute; d'una de les primeres normes aprovades a escala estatal en aquesta mat&egrave;ria, la que per primera vegada a l'arxip&egrave;lag va articular un marc institucional per investigar els crims del franquisme i promoure el reconeixement p&uacute;blic de les persones represaliades despr&eacute;s del cop militar de 1936.
    </p><p class="article-text">
        L'arxip&egrave;lag es va sumar aix&iacute; a les comunitats aut&ograve;nomes que, governades pel PP i l'extrema dreta, ja han derogat les seves lleis memorialistes, substitu&iuml;des en alguns casos per les anomenades lleis de conc&ograve;rdia, que, amb el pretext de &ldquo;reconciliar&rdquo; els espanyols en lloc de &ldquo;reobrir ferides&rdquo;, equiparen el franquisme amb la democr&agrave;cia.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat que el desembre de 2024 els conservadors van assolir un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-culmina-pacto-izquierda-e-impide-derogacion-ley-recuerda-victimas-franquismo_1_11906388.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ins&ograve;lit pacte amb els partits d'esquerres </a>per no suprimir la normativa balear, tan sols mig any despr&eacute;s van incomplir el seu comprom&iacute;s en pactar novament amb Vox la seva eliminaci&oacute; a canvi d'assegurar-se el suport dels de Santiago Abascal per poder <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-balear-pliega-vox-presupuestos-derogara-ley-memoria-reforzara-espanol-escuela_1_12343151.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tirar endavant els pressupostos auton&ograve;mics del 2025</a>. El passat mes de mar&ccedil;, lluny d'expressar qualsevol tipus de condemna a la sublevaci&oacute; feixista i a les <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/en-abierto/represion-franquista-victimas-victimarios_132_8823974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">violacions de drets humans </a>comeses durant la dictadura, PP i Vox van sumar els seus vots per fer caure una norma que rebutja expressament &ldquo;qualsevol totalitarisme i r&egrave;gim antidemocr&agrave;tic&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Mentre a les portes de la Cambra un centenar de persones es manifestaven contra l'eliminaci&oacute; de la llei, a l'hemicicle la bancada de l'esquerra exhibia fotografies de v&iacute;ctimes del franquisme i carregava amb duresa contra la derogaci&oacute; i contra l'&ldquo;assumpci&oacute;&rdquo;, per part dels populars, dels postulats de l'extrema dreta &ldquo;per un grapat de vots per continuar governant&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Fa dues setmanes, el Tribunal Constitucional va admetre a tr&agrave;mit el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/gobierno-lleva-constitucional-derogacion-ley-memoria-democratica-balears_1_13269592.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern espanyol contra la derogaci&oacute; de la norma balear </a>i en va acordar la suspensi&oacute; cautelar. La decisi&oacute; de l'alt tribunal implica que la llei continua vigent mentre resol sobre el fons del recurs, en considerar l'Executiu que la seva eliminaci&oacute; podria vulnerar els drets de les v&iacute;ctimes de greus violacions dels drets humans, a m&eacute;s d'afectar el repartiment competencial entre l'Estat i les comunitats aut&ograve;nomes i principis constitucionals com la seguretat jur&iacute;dica.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-homenatjara-les-victimes-dels-bombardejos-republicans-palma-despres-derogar-llei-memoria-democratica_1_13401408.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 23 Jul 2026 10:38:13 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0423edb3-0311-4959-958e-46bfdedbd34a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x79y296.jpg" length="105649" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0423edb3-0311-4959-958e-46bfdedbd34a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x79y296.jpg" type="image/jpeg" fileSize="105649" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP homenatjarà les víctimes dels bombardejos republicans a Palma després de derogar la Llei de memòria democràtica]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0423edb3-0311-4959-958e-46bfdedbd34a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x79y296.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Guerra Civil Española,Segunda República,Franquismo,PP - Partido Popular,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP homenajeará a las víctimas de los bombardeos republicanos en Palma tras derogar la Ley de memoria democrática]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-homenajeara-victimas-bombardeos-republicanos-palma-derogar-ley-memoria-democratica_1_13401116.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0423edb3-0311-4959-958e-46bfdedbd34a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x79y296.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP homenajeará a las víctimas de los bombardeos republicanos en Palma tras derogar la Ley de memoria democrática"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La asociación Memòria de Mallorca ha condicionado su asistencia al acto institucional a que el Ejecutivo de Marga Prohens (PP) renuncie públicamente a la supresión de la norma. Cerca de un centenar de civiles murieron bajo los ataques.</p><p class="subtitle">Los muertos sepultados del “primer terror aéreo de la Guerra Civil” que causó la aviación de la República
</p></div><p class="article-text">
        El Govern balear celebrar&aacute; el pr&oacute;ximo 27 de julio un acto de homenaje a las v&iacute;ctimas civiles de los bombardeos republicanos efectuados sobre Palma el 24 de mayo de 1937. La asociaci&oacute;n Mem&ograve;ria de Mallorca ha condicionado su asistencia al acto institucional a que el Ejecutivo de Marga Prohens (PP) renuncie p&uacute;blicamente a la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">derogaci&oacute;n de la ley auton&oacute;mica de memoria democr&aacute;tica</a>, cuya supresi&oacute;n, materializada el pasado 10 de marzo, se encuentra <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/constitucional-suspende-cautelarmente-derogacion-ley-balear-memoria-democratica_1_13362877.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">suspendida de forma cautelar por el Tribunal Constitucional</a>.
    </p><p class="article-text">
        La entidad memorialista, que asegura haber recibido la primera invitaci&oacute;n del Govern durante toda la legislatura para participar en un acto institucional, afirma que solo acudir&aacute; si, antes del pr&oacute;ximo d&iacute;a 27, el Ejecutivo hace p&uacute;blico su compromiso de mantener la vigencia de la Ley 2/2018 de memoria y reconocimiento democr&aacute;ticos y promueve que la C&aacute;mara auton&oacute;mica vote revocar aquella decisi&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        En un comunicado difundido este mi&eacute;rcoles, Mem&ograve;ria de Mallorca expresa su &ldquo;respeto, solidaridad y reconocimiento&rdquo; hacia todas las v&iacute;ctimas civiles de los bombardeos y recuerda que fue la propia asociaci&oacute;n la que propuso durante la anterior legislatura la elaboraci&oacute;n de un estudio espec&iacute;fico sobre estos ataques, incorporado finalmente al IV Plan de Fosas y Estudios de Memoria Democr&aacute;tica impulsado por el anterior Ejecutivo progresista.
    </p><p class="article-text">
        La entidad considera, sin embargo, que resulta &ldquo;profundamente contradictorio&rdquo; que el mismo Govern que impuls&oacute; la derogaci&oacute;n de la Ley de Memoria Democr&aacute;tica convoque ahora un acto institucional ampar&aacute;ndose en unos principios que, a su juicio, emanan precisamente de esa norma. En este sentido, recuerda que la ley contin&uacute;a vigente despu&eacute;s de que el Tribunal Constitucional suspendiera cautelarmente su derogaci&oacute;n al admitir a tr&aacute;mite el recurso presentado por el Gobierno central.
    </p><p class="article-text">
        Mem&ograve;ria de Mallorca tambi&eacute;n reprocha al Ejecutivo auton&oacute;mico haber dejado al margen a la Comisi&oacute;n de Memoria Democr&aacute;tica -&oacute;rgano del que forma parte como representante del movimiento memorialista- en la organizaci&oacute;n del acto. Seg&uacute;n denuncia, la comisi&oacute;n no ha sido informada ni ha participado en los preparativos y &uacute;nicamente ha sido convocada dos veces en m&aacute;s de tres a&ntilde;os de legislatura, pese a ser el &oacute;rgano previsto por la ley para coordinar las pol&iacute;ticas p&uacute;blicas de memoria.
    </p><p class="article-text">
        La asociaci&oacute;n sostiene que otorgar legitimidad a una convocatoria institucional dedicada a las v&iacute;ctimas mientras se mantiene la voluntad pol&iacute;tica de eliminar la ley que garantiza sus derechos resulta &ldquo;incoherente e inaceptable&rdquo;. Por ello, ha remitido un escrito a la presidenta del Govern comunic&aacute;ndole que &uacute;nicamente participar&aacute; en el homenaje si el Ejecutivo rectifica su posici&oacute;n respecto a la normativa memorialista.
    </p><p class="article-text">
        En el mismo comunicado, Mem&ograve;ria de Mallorca reitera su compromiso con &ldquo;una memoria democr&aacute;tica basada en la verdad, la justicia, la reparaci&oacute;n, las garant&iacute;as de no repetici&oacute;n y la memoria de las v&iacute;ctimas&rdquo;, e insiste en que los derechos de estas solo est&aacute;n plenamente garantizados cuando existe una ley que los protege, unas instituciones que la desarrollan y una voluntad pol&iacute;tica de cumplirla.
    </p><p class="article-text">
        Una investigaci&oacute;n del historiador Manuel Aguilera ha recuperado la identidad de, al menos, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/muertos-sepultados-primer-terror-aereo-guerra-civil-causo-aviacion-republica_1_13267817.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">86 v&iacute;ctimas civiles de los bombardeos republicanos sobre Mallorca</a>. Los bombardeos, dirigidos contra objetivos militares pero con graves consecuencias sobre barrios y zonas comerciales de Palma, dejaron decenas de muertos -entre ellos mujeres y menores- y permanecieron durante d&eacute;cadas en un segundo plano. 
    </p><p class="article-text">
        Meses antes de aquellos bombardeos, el 13 de septiembre de 1936, los ataques de la aviaci&oacute;n fascista italiana establecida en Mallorca causaron muertos y heridos entre la poblaci&oacute;n civil de Eivissa, adem&aacute;s de importantes destrozos en el puerto y en distintos puntos de la ciudad. El 29 de mayo de 1937, una escuadra republicana bombarde&oacute; la isla piti&uuml;sa en represalia por el ataque al crucero alem&aacute;n Deutschland, provocando nuevas v&iacute;ctimas mortales entre los civiles. Menorca tambi&eacute;n sufri&oacute;, durante los &uacute;ltimos meses de la contienda, bombardeos a&eacute;reos y navales que afectaron igualmente a poblaci&oacute;n inocente.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Con los 90 a&ntilde;os de los bombardeos republicanos sobre la ciudad de Palma tambi&eacute;n conmemoraremos el centenar de v&iacute;ctimas civiles&rdquo;, anunci&oacute; Prohens el pasado mes de octubre. Tras ello, el 4 de febrero, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/izquierda-aprueba-pp-vox-homenajear-victimas-guerra-civil-balears-dolor-no-bando_1_12963954.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el Parlament balear aprob&oacute; una proposici&oacute;n no de ley (PNL) del PSIB-PSOE </a>que insta al Govern a organizar un acto institucional de reconocimiento y homenaje a todas las v&iacute;ctimas civiles, &ldquo;sin distinci&oacute;n de bando&rdquo;, de los bombardeos sufridos en las islas durante la Guerra Civil. 
    </p><p class="article-text">
        La iniciativa, que sali&oacute; adelante con el apoyo un&aacute;nime de todos los grupos -incluidos PP y Vox-, asevera que &ldquo;estas v&iacute;ctimas forman parte de la tragedia compartida que supuso la guerra y merecen todas el reconocimiento y la reparaci&oacute;n moral de las instituciones democr&aacute;ticas&rdquo;. &ldquo;Su dolor no tiene bando, y su memoria tiene que contribuir a reforzar la convivencia y la paz&rdquo;, a&ntilde;ade el texto.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Derogaci&oacute;n de la ley balear de memoria </strong></h2><p class="article-text">
        Cabe recordar que, el pasado 10 de marzo, PP y Vox culminaron uno de los compromisos pol&iacute;ticos asumidos por ambos partidos al inicio de la legislatura en Balears: la derogaci&oacute;n de la ley auton&oacute;mica de memoria democr&aacute;tica. La votaci&oacute;n llevada a cabo en el Parlament supuso la eliminaci&oacute;n de una de las primeras normas aprobadas a nivel estatal en esta materia, la que por primera vez en el archipi&eacute;lago articul&oacute; un marco institucional para investigar los cr&iacute;menes del franquismo y el reconocimiento p&uacute;blico de quienes fueron represaliados tras el golpe militar de 1936. 
    </p><p class="article-text">
        El archipi&eacute;lago se sum&oacute; as&iacute; a las Comunidades Aut&oacute;nomas que, gobernadas por populares y extrema derecha, ya han tumbado sus textos memorialistas, sustituidos en algunos casos por 'leyes de la concordia' que, <em>so </em>pretexto de &ldquo;reconciliar&rdquo; a los espa&ntilde;oles en lugar de &ldquo;reabrir heridas&rdquo;, equiparan el franquismo con la democracia. 
    </p><p class="article-text">
        A pesar de que en diciembre de 2024 los conservadores alcanzaron un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-culmina-pacto-izquierda-e-impide-derogacion-ley-recuerda-victimas-franquismo_1_11906388.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ins&oacute;lito pacto con los partidos de izquierdas </a>para no suprimir la normativa balear, tan solo medio a&ntilde;o despu&eacute;s incumplieron su compromiso al pactar nuevamente con Vox su eliminaci&oacute;n a cambio de granjearse el apoyo de los de Santiago Abascal para poder <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-balear-pliega-vox-presupuestos-derogara-ley-memoria-reforzara-espanol-escuela_1_12343151.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">sacar adelante los presupuestos auton&oacute;micos de 2025</a>. Lejos de expresar cualquier tipo de condena a la sublevaci&oacute;n fascista y a las <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/en-abierto/represion-franquista-victimas-victimarios_132_8823974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">violaciones de derechos humanos </a>cometidas durante la dictadura, PP y Vox sumaron sus votos para echar abajo un documento que rechaza expresamente &ldquo;cualquier totalitarismo y r&eacute;gimen antidemocr&aacute;tico&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Mientras a las puertas de la C&aacute;mara un centenar de personas se manifestaban contra la eliminaci&oacute;n de la ley, en el hemiciclo la bancada de la izquierda exhib&iacute;a fotograf&iacute;as de v&iacute;ctimas del franquismo y cargaba con dureza contra la derogaci&oacute;n y contra la &ldquo;asunci&oacute;n&rdquo;, por parte de los populares, de los postulados de la extrema derecha &ldquo;por un pu&ntilde;ado de votos para seguir gobernando&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Hace dos semanas, el Constitucional admiti&oacute; a tr&aacute;mite el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/gobierno-lleva-constitucional-derogacion-ley-memoria-democratica-balears_1_13269592.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">recurso de inconstitucionalidad presentado por el Gobierno central </a>contra la derogaci&oacute;n de la norma balear y acord&oacute; suspender cautelarmente su aplicaci&oacute;n. La decisi&oacute;n del alto tribunal implica que la ley contin&uacute;a vigente mientras resuelve sobre el fondo del recurso, al considerar el Ejecutivo que su eliminaci&oacute;n podr&iacute;a vulnerar los derechos de las v&iacute;ctimas de graves violaciones de derechos humanos, adem&aacute;s de afectar al reparto competencial entre el Estado y las comunidades aut&oacute;nomas y a principios constitucionales como la seguridad jur&iacute;dica.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-homenajeara-victimas-bombardeos-republicanos-palma-derogar-ley-memoria-democratica_1_13401116.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 23 Jul 2026 10:12:16 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0423edb3-0311-4959-958e-46bfdedbd34a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x79y296.jpg" length="105649" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0423edb3-0311-4959-958e-46bfdedbd34a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x79y296.jpg" type="image/jpeg" fileSize="105649" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP homenajeará a las víctimas de los bombardeos republicanos en Palma tras derogar la Ley de memoria democrática]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0423edb3-0311-4959-958e-46bfdedbd34a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x79y296.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Guerra Civil Española,Segunda República,Franquismo,PP - Partido Popular,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA['Canarias: 50 años tras la oscuridad': El Golpe]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/canariasahora/sociedad/canarias-50-anos-oscuridad-golpe_1_13388365.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9334e695-766a-4cc2-af1d-60e78dfb9e4f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&#039;Canarias: 50 años tras la oscuridad&#039;: El Golpe"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Producido por Clan de Medios, el documental consta de tres capítulos. En el primero, se aborda la llegada de Franco a Canarias y cómo conspiró para sublevarse a un gobierno legítimo</p><p class="subtitle">Todo sobre ‘Canarias: 50 años tras la oscuridad’, el documental sobre el golpe de estado franquista y la brutal represión
</p></div><p class="article-text">
        <em><strong>Canarias: 50 a&ntilde;os tras la oscuridad</strong></em><strong>' </strong>es un documental producido por<strong> Clan de Medios</strong> sobre el golpe de estado y la brutal represi&oacute;n que ejerci&oacute; el franquismo en Canarias. Cuenta con historiadores como &Aacute;ngel Vi&ntilde;as, Sergio Millares, Maisa Navarro, entre otros, o los testimonios de la nieta del &uacute;ltimo alcalde republicano de Santa Cruz de Tenerife o la nieta de Juan Negr&iacute;n. Se trata de una serie documental que se enmarca dentro de las acciones de <em><strong>50 a&ntilde;os de Espa&ntilde;a libertad </strong></em>y que consta de tres cap&iacute;tulos: <em><strong>El Golpe</strong></em><em>,</em> <em><strong>La Represi&oacute;n </strong></em>y <em><strong>La Reparaci&oacute;n. </strong></em> 
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-GCvuR1s7iow-3152', 'youtube', 'GCvuR1s7iow', document.getElementById('yt-GCvuR1s7iow-3152'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-GCvuR1s7iow-3152 src="https://www.youtube.com/embed/GCvuR1s7iow?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Canarias Ahora]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/canariasahora/sociedad/canarias-50-anos-oscuridad-golpe_1_13388365.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 18 Jul 2026 10:00:22 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9334e695-766a-4cc2-af1d-60e78dfb9e4f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="43089" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9334e695-766a-4cc2-af1d-60e78dfb9e4f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="43089" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA['Canarias: 50 años tras la oscuridad': El Golpe]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9334e695-766a-4cc2-af1d-60e78dfb9e4f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Franquismo,Ley de Memoria Histórica,Segunda República,Francisco Franco,Guerra Civil Española,Juan Negrín]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Noventa años de un rápido golpe de Estado en Vitoria, que fue el "primer Ayuntamiento de la nueva España"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/euskadi/noventa-anos-rapido-golpe-vitoria-primer-ayuntamiento-nueva-espana_1_13386706.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3e5c14ef-41e4-4837-b0b8-3c20fc73000f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x880y160.jpg" width="1200" height="675" alt="Noventa años de un rápido golpe de Estado en Vitoria, que fue el &quot;primer Ayuntamiento de la nueva España&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El amigo de Franco Camilo Alonso Vega tomó ya el control de la capital al amanecer del 19 de julio de 1936 y ese mismo día Rafael Santaolalla, que acabó condecorado por Mussolini, fue impuesto como alcalde</p><p class="subtitle">Un libro rescata el diario del primer alcalde depuesto por el franquismo: “Creo que la República termina esta noche”
</p></div><p class="article-text">
        Si Eibar fue la primera ciudad en Espa&ntilde;a donde se iz&oacute;, el 14 de abril 1931, la bandera roja, amarilla y morada de la II Rep&uacute;blica, Vitoria fue la primera capital conquistada por los sublevados tras el golpe de Estado del 18 de julio de 1936, del que ahora se cumplen 90 a&ntilde;os. &ldquo;El primer Ayuntamiento de la nueva Espa&ntilde;a&rdquo;, en palabras del nuevo gobernador civil, el coronel C&aacute;ndido Fern&aacute;ndez Ichaso, seg&uacute;n un acta que conserva el Archivo Municipal. La Falange, el que fuera partido &uacute;nico del franquismo que ah&iacute; comenz&oacute;, se jact&oacute; tambi&eacute;n de ello en un acto recent&iacute;simo en la ciudad, el 12 de octubre de 2025, <a href="https://www.eldiario.es/euskadi/falange-expone-multa-10-000-euros-acto-vitoria-saludo-fascista-cara-sol_1_13072314.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en el que recuper&oacute; buena parte de la simbolog&iacute;a de aquellos oscuros a&ntilde;os</a>.  
    </p><p class="article-text">
        No es que Vitoria fuese una avanzadilla de nada. El golpe de Estado iniciado el 17 de julio, ejecutado en la pen&iacute;nsula el 18 de julio y completado el 19 de julio a las 17.00 horas en la Casa Consistorial de la todav&iacute;a llamada plaza de la Rep&uacute;blica con la designaci&oacute;n como alcalde de Rafael Santaolalla triunf&oacute; <a href="https://www.eldiario.es/navarra/san-fermin-capilla-mola-ultimo-preparativos-golpe-1936-plenas-fiestas_1_13371322.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tambi&eacute;n en la vecina Pamplona</a>. Pero all&iacute; no fue necesario el cambio municipal porque se entendi&oacute; que los anteriores gobernantes eran adecuados para los nuevos tiempos. Tambi&eacute;n Sevilla o las capitales castellanas fueron conquistadas a primera hora, aunque Ram&oacute;n de Carranza, el nuevo regidor sevillano impuesto por Gonzalo Queipo de Llano tard&oacute; varios d&iacute;as en sofocar la respuesta al golpe.
    </p><p class="article-text">
        Donostia caer&iacute;a unas pocas semanas despu&eacute;s, en septiembre de 1936. Bilbao resisti&oacute; hasta junio de 1937 y, entre medias, dio tiempo a crear el primer Gobierno auton&oacute;mico de Euzkadi. Aquellos meses tuvieron un precio muy alto, el de una dur&iacute;sima ofensiva que incluy&oacute; bombardeos por docenas y el decisivo apoyo que el bando franquista hall&oacute; de la Alemania de Adolf Hitler y de la Italia de Benito Mussolini. Vitoria puso la alfombra roja a estas potencias extranjeras, que instalaron aqu&iacute; sus respectivos estados mayores y fuerzas a&eacute;reas.
    </p><p class="article-text">
        La clave del &eacute;xito de la r&aacute;pida operaci&oacute;n militar en Vitoria estuvo en la figura del teniente coronel Camilo Alonso Vega, <a href="https://www.eldiario.es/euskadi/alava-acuerda-retirada-honores-franco-camilo-alonso-vega-representantes-dictadura_1_13033472.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">que s&oacute;lo este mismo 2026 ha perdido sus distinciones en &Aacute;lava</a>. Era el m&aacute;ximo mando militar de la plaza. Muy cercano al 'director' de la operaci&oacute;n, su hom&oacute;logo en Pamplona, Emilo Mola, y amigo personal de Francisco Franco, ya que ambos eran de El Ferrol, apenas tuvo dificultades para suplantar a las leg&iacute;timas instituciones republicanas. A&ntilde;os despu&eacute;s fue ministro de la dictadura.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s de Santaolalla, hubo otras designaciones. De hecho, Fern&aacute;ndez Ichaso no fue el primer gobernador civil. Su puesto era el de presidente de la Diputaci&oacute;n de &Aacute;lava. La primera m&aacute;xima autoridad del Estado en la provincia fue Germ&aacute;n Gil Yuste, otro que solamente en 2026 ha perdido sus condecoraciones. Pero a los d&iacute;as fue llamado a misiones m&aacute;s elevadas en la sublevaci&oacute;n. En el Gobierno militar se mantuvo a &Aacute;ngel Garc&iacute;a Ben&iacute;tez, que traicion&oacute; a la legalidad.
    </p><p class="article-text">
        Contaron los historiadores Javier Ugarte y Antonio Rivera que en la madrugada del 18 al 19 de julio dos ciclistas con instrucciones levantiscas desde Pamplona fueron interceptados por las autoridades y que se dio la orden de arresto del mando militar. Pero nadie la ejecut&oacute;. Al amanecer, el gobernador civil, Ram&oacute;n Navarro Vives, que el d&iacute;a anterior hab&iacute;a jurado a los peri&oacute;dicos que eran &ldquo;falsos de toda falsedad&rdquo; los rumores de una sublevaci&oacute;n en la plaza, se rindi&oacute; y se fue a Bilbao. 
    </p><p class="article-text">
        Desde las 7.00 horas Vitoria fue declarada en estado de guerra. Las tropas salieron a la calle, as&iacute; como tambi&eacute;n carlistas y algunos menos falangistas. Los conatos de resistencia de la izquierda fueron m&iacute;nimos, m&aacute;s all&aacute; de un intento de huelga para d&iacute;as posteriores que llegaba muy tarde.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec1dd22a-3e99-44ab-8ed2-72c0edc07a4c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec1dd22a-3e99-44ab-8ed2-72c0edc07a4c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec1dd22a-3e99-44ab-8ed2-72c0edc07a4c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec1dd22a-3e99-44ab-8ed2-72c0edc07a4c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec1dd22a-3e99-44ab-8ed2-72c0edc07a4c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec1dd22a-3e99-44ab-8ed2-72c0edc07a4c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ec1dd22a-3e99-44ab-8ed2-72c0edc07a4c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Falangistas, realizando el saludo fascista, en el centro de Vitoria después del golpe de Estado"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Falangistas, realizando el saludo fascista, en el centro de Vitoria después del golpe de Estado                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Ese d&iacute;a ocurrieron muchas cosas. &ldquo;Ayer estall&oacute; en &Aacute;frica un movimiento militar. [...] Llam&eacute; por tel&eacute;fono al Gobierno Civil [...]. Se puso al habla el secretario particular del gobernador, que me dijo que no ocurr&iacute;a nada. Pero en sus palabras not&eacute; algo extra&ntilde;o. [...] Es preciso evitar en Vitoria una cat&aacute;strofe. Creo que la Rep&uacute;blica termina esta noche&rdquo;, escribi&oacute; en su diario Tom&aacute;s Alfaro Fournier, que era el leg&iacute;timo alcalde en ese momento en sustituci&oacute;n del electo en 1931 Teodoro Gonz&aacute;lez de Z&aacute;rate, que hab&iacute;a sido repuesto tras el bienio del derechista Luis Gin&eacute;s Ostolaza.
    </p><p class="article-text">
        Alfaro Fournier era un republicano moderado, del partido IR, el de Manuel Aza&ntilde;a. <a href="https://www.eldiario.es/euskadi/libro-rescata-diario-primer-alcalde-depuesto-franquismo-creo-republica-termina-noche_1_10985900.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">En sus escritos, recuperados recientemente en un libro</a>, tem&iacute;a en aquella primavera de 1936 tanto una &ldquo;dictadura fascista&rdquo; como una &ldquo;dictadura del proletariado&rdquo;. La noche del 18 al 19 la pas&oacute; en el Gobierno Civil, entonces en el parque de La Florida, y fue testigo directo de la rendici&oacute;n de Navarro Vives.
    </p><p class="article-text">
        El diario de Alfaro Fournier coincide con otro escrito localizado en el Archivo de Vitoria: a las 17.00 horas lo depusieron como alcalde. &ldquo;En uso de las facultades excepcionales de que me hallo pose&iacute;do, he acordado destituir la actual Corporaci&oacute;n Municipal de Vitoria, nombrando alcalde a don Rafael Santaolalla. Disponga lo necesario para que este se&ntilde;or tome posesi&oacute;n a las cinco de la tarde de hoy. En Vitoria, a diez y nueve de julio de mil novecientos treinta y seis. El gobernador militar&rdquo;, se recibi&oacute; en el Ayuntamiento.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/52ea278b-438a-46aa-99b2-49f8c07e075e_16-9-aspect-ratio_50p_1147647.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/52ea278b-438a-46aa-99b2-49f8c07e075e_16-9-aspect-ratio_50p_1147647.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/52ea278b-438a-46aa-99b2-49f8c07e075e_16-9-aspect-ratio_75p_1147647.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/52ea278b-438a-46aa-99b2-49f8c07e075e_16-9-aspect-ratio_75p_1147647.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/52ea278b-438a-46aa-99b2-49f8c07e075e_16-9-aspect-ratio_default_1147647.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/52ea278b-438a-46aa-99b2-49f8c07e075e_16-9-aspect-ratio_default_1147647.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/52ea278b-438a-46aa-99b2-49f8c07e075e_16-9-aspect-ratio_default_1147647.jpg"
                    alt="Camilo Alonso Vega, de uniforme militar, junto a un agente del cuerpo de Miñones, en una recepción en la Diputación de Álava en 1956"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Camilo Alonso Vega, de uniforme militar, junto a un agente del cuerpo de Miñones, en una recepción en la Diputación de Álava en 1956                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Estoy demasiado impresionado para relatar con detalles todos los incidentes. [...] Felizmente no ha habido hechos sangrientos. A las cinco de la tarde me llaman al Ayuntamiento. Entrego la Alcald&iacute;a a Rafael Santaolalla, que me lo requiere en nombre de la autoridad militar. &iquest;Qu&eacute; ocurre en el resto de Espa&ntilde;a? Hace un d&iacute;a hermoso, rutilante de sol. Miro al cielo azul. Mi vida pol&iacute;tica ha terminado. Estoy satisfecho. La Rep&uacute;blica ha fracasado. Yo he trabajado honradamente pero ha sido in&uacute;til. Menos mal que Vitoria ha sido un oasis en el caos de toda Espa&ntilde;a durante los &uacute;ltimos tiempos. Ahora... la Dictadura. Se ha tirado demasiado la cuerda y &eacute;sta se ha roto&rdquo;, escribi&oacute; Alfaro Fournier.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n el historiador Santiago de Pablo, autor de la obra sobre el diario de Alfaro Fournier, hay dos versiones del traspaso de poder. Cita un informe policial que apunta que el alcalde democr&aacute;tico se resisti&oacute;, pero tambi&eacute;n que &ldquo;otras fuentes&rdquo; apuntan a un cambio m&aacute;s &ldquo;amigable&rdquo;. Sea como fuere, fue el primer municipio de Espa&ntilde;a controlado por los golpistas.
    </p><p class="article-text">
        Unas horas despu&eacute;s, a las cuatro de la madrugada, el alcalde fue arrestado. Tambi&eacute;n lo fueron otros cargos locales, como Teodoro Olarte, diputado general e igualmente republicano. Los encarcelaron en la prisi&oacute;n de la calle de La Paz, ya derribada. &ldquo;Mis ideales est&aacute;n apagados. Comprendo que el mundo no camina hoy por los senderos en que yo so&ntilde;aba y que ya nada tengo que hacer&rdquo;, le contaba a su mujer en una carta desde la c&aacute;rcel. Alfaro Fournier salv&oacute; la vida, a diferencia de otros compa&ntilde;eros, que acabaron fusilados, como Gonz&aacute;lez de Z&aacute;rate u Olarte. Se da la circunstancia de que la familia del &uacute;ltimo alcalde republicano de Vitoria, los descendientes de Heraclio Fournier, pusieron la f&aacute;brica de naipes al servicio de la sublevaci&oacute;n. All&iacute; se imprimieron mapas para la Italia fascista, los que se usaban para los bombardeos, o <a href="https://www.eldiario.es/euskadi/heraclio-fournier-fabrica-naipes-vitoria-salieron-primeros-sellos-franco-guerra-civil_1_12010476.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">los primeros sellos de Correos con la efigie de Franco</a>.
    </p><p class="article-text">
        Santaolalla, que desde el inicio pretendi&oacute; vender una imagen de normalidad absoluta en Vitoria, se encontr&oacute; pronto con la falta de suministros b&aacute;sicos. Tuvo que buscar huevos, patatas o pescado en otras zonas afectas a la sublevaci&oacute;n porque las comunicaciones ordinarias estaban cortadas. 
    </p><p class="article-text">
        Empez&oacute; tambi&eacute;n la purga de funcionarios municipales y forales desafectos a la rebeli&oacute;n. El gobernador militar lleg&oacute; a prohibir que los transistores de hoteles, bares y otros locales sintonizaran emisoras de radio &ldquo;enemigas&rdquo;, bajo amenaza de multa de 5.000 pesetas. Una de las primeras medidas fue celebrar el 25 de julio, una fecha muy relevante en Vitoria, con un marcado componente religioso y nacionalista espa&ntilde;ol. 
    </p><p class="article-text">
        Gil Yuste, de su lado, public&oacute; un escrito en el que se&ntilde;alaba que los verdaderos enemigos de la sublevaci&oacute;n no eran los &ldquo;marxistas&rdquo;, que estaban &ldquo;enga&ntilde;ados&rdquo;. Lo eran los &ldquo;separatistas&rdquo;, &ldquo;los que quieren hacer a Espa&ntilde;a pdazos&rdquo;. &ldquo;Esos son unos malvados, unos hombres que no merecen tener patria, cuando poseyendo una tan grande reniegan de ella. Ellos est&aacute;n impidiendo que en estos momentos del resurgir de Espa&ntilde;a esta noble tierra vasca, en la que nacieron espa&ntilde;oles tan gigantes como Sebasti&aacute;n Elcano, Ignacio de Loyola, Oquendo, Legazpi, Urdaneta y tantos otros [...] vibre&rdquo; con la creaci&oacute;n de una nueva Espa&ntilde;a, expuso.
    </p><p class="article-text">
        El 4 de agosto, la fecha que en Vitoria se asocia al inicio de sus fiestas patronales, fue el de constituci&oacute;n formal del nuevo Ayuntamiento, con el nombramiento de los concejales que iban a acompa&ntilde;ar a Santaolalla, ya perfectamente asentado en el cargo. Prometi&oacute; el primer edil, seg&uacute;n consta en acta, contribuir a la &ldquo;salvaci&oacute;n&rdquo; de Espa&ntilde;a, &ldquo;teniendo siempre presente al glorioso Ej&eacute;rcito&rdquo; y la religi&oacute;n cat&oacute;lica. Termin&oacute; con una &ldquo;inquebrantable adhesi&oacute;n&rdquo; a los golpistas.
    </p><p class="article-text">
        Entre otras medidas simb&oacute;licas, Santaolalla empez&oacute; a cambiar nombres de calles establecidos en el per&iacute;odo republicano. Se acab&oacute; la Constituci&oacute;n y volvi&oacute; a ser Fundadora de las Siervas de Jes&uacute;s, la Magdalena pas&oacute; a ser Ramiro de Maeztu, Ali recuper&oacute; el nombre de Beato Tom&aacute;s de Zum&aacute;rraga, Pablo Iglesias, el fundador del PSOE, recuper&oacute; el nombre de Prado, Pi i Margall pas&oacute; a Marqu&eacute;s de Urquijo, Garc&iacute;a Hern&aacute;ndez se convirti&oacute; en Rioja nuevamente, Ferm&iacute;n Gal&aacute;n se qued&oacute; &ldquo;como siempre&rdquo; en San Francisco y Portal del Rey y Sabino Arana se dej&oacute; simplemente en Arana.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe21f18-e2d0-405e-b758-66ab27032575_16-9-discover-aspect-ratio_50p_1048833.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe21f18-e2d0-405e-b758-66ab27032575_16-9-discover-aspect-ratio_50p_1048833.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe21f18-e2d0-405e-b758-66ab27032575_16-9-discover-aspect-ratio_75p_1048833.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe21f18-e2d0-405e-b758-66ab27032575_16-9-discover-aspect-ratio_75p_1048833.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe21f18-e2d0-405e-b758-66ab27032575_16-9-discover-aspect-ratio_default_1048833.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe21f18-e2d0-405e-b758-66ab27032575_16-9-discover-aspect-ratio_default_1048833.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/dfe21f18-e2d0-405e-b758-66ab27032575_16-9-discover-aspect-ratio_default_1048833.jpg"
                    alt="Rafael Santaolalla, en abril o mayo de 1938"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Rafael Santaolalla, en abril o mayo de 1938                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n se intervino sobre la plaza del Ayuntamiento, tradicional &ldquo;Plaza Nueva&rdquo; en contraposici&oacute;n con la &ldquo;Plaza Vieja&rdquo;, la de la Virgen Blanca. Fue Plaza de la Constituci&oacute;n, por la de 1812, durante un siglo, de Alfonso XIII despu&eacute;s, de la Rep&uacute;blica entre 1931 y 1936 y Santaolalla quiso que fuera Plaza de Espa&ntilde;a. &ldquo;Nuestra tradicional Plaza Nueva se encuentra en la actualidad sin nombre alguno, debido a la simb&oacute;lica desaparici&oacute;n del que vino ostentando hasta el d&iacute;a doce del actual [agosto de 1936]. Ha de buscarse un t&iacute;tulo para nuestra Plaza que sea al mismo tiempo de homenaje a nuestra Espa&ntilde;a tan ultrajada, viva representaci&oacute;n de las aspiraciones del verdadero pueblo espa&ntilde;ol&rdquo;, se planteaba en un escrito hecho llegar al nuevo alcalde, que acab&oacute; condecorado por la Italia de Mussolini por sus servicios al fascismo.
    </p><p class="article-text">
        Santaolalla siempre se atribuy&oacute; como gran m&eacute;rito haber convencido a Franco, ya como l&iacute;der de la sublevaci&oacute;n y autoproclamado &ldquo;general&iacute;simo&rdquo;, de que recuperara como himno la denominada 'Marcha Real' o 'Marcha Granadera', que sigue siendo el actual de Espa&ntilde;a, el que sonar&aacute; en la final de la Copa del Mundo. Su propuesta fue en noviembre de 1936. En 1937, Santaolalla contaba: &ldquo;Poco a poco se van restituyendo a la nueva Espa&ntilde;a, que es la antigua y tradicional, sus atributos, costumbres y tradiciones que forman todas ellas y contribuyen al esp&iacute;ritu nacional de la raza Hispana. Nuestro ilustre Caudillo General&iacute;simo Franco, fiel int&eacute;rprete como primero de los espa&ntilde;oles de las ansias y deseos de sus subordinados, ha devuelto a los espa&ntilde;oles la esencia y vida que constitu&iacute;an el alma espa&ntilde;ola. Primeramente acord&oacute; el que la Bandera Nacional fuese la gloriosa ense&ntilde;a roja y gualda, la que nuestros generales llevaron en d&iacute;as de gloria y de triunfo y la que fue mortaja de h&eacute;roes y de santos. Despu&eacute;s confirm&oacute; como religi&oacute;n nacional a la religi&oacute;n cat&oacute;lica, la de todos los espa&ntilde;oles. &Uacute;ltimamente ha decretado que el Himno Nacional sea la antigua Marcha Granadera, m&aacute;s conocida vulgarmente por la Marcha Real. Marcha que en d&iacute;as no lejanos rindi&oacute; honores a los Monarcas y Jefes de Estado de la Tierra y al Rey de los Cielos a su paso por las calles. Cabe el alto honor al Ayuntamiento de Vitoria de haber sido el primero que recabase de sus colegas el apoyo para que fuese declarado por el General&iacute;simo como himno oficial. Por primera vez los acordes de este himno sonaron en un acto oficial en la plaza de Salamanca al ejercer sus funciones de soberano del Estado el General Franco en la entrada solemne de las cartas credenciales del embajador de la naci&oacute;n amiga de Italia&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba52d547-f6d3-4486-97d2-749d07ebb167_16-9-aspect-ratio_50p_1147648.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba52d547-f6d3-4486-97d2-749d07ebb167_16-9-aspect-ratio_50p_1147648.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba52d547-f6d3-4486-97d2-749d07ebb167_16-9-aspect-ratio_75p_1147648.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba52d547-f6d3-4486-97d2-749d07ebb167_16-9-aspect-ratio_75p_1147648.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba52d547-f6d3-4486-97d2-749d07ebb167_16-9-aspect-ratio_default_1147648.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba52d547-f6d3-4486-97d2-749d07ebb167_16-9-aspect-ratio_default_1147648.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ba52d547-f6d3-4486-97d2-749d07ebb167_16-9-aspect-ratio_default_1147648.jpg"
                    alt="Germán Gil Yuste"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Germán Gil Yuste                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tras el golpe de Estado, Vitoria se qued&oacute; sin peri&oacute;dicos durante unos d&iacute;as. El 18 de julio s&iacute; se editaron y 'La Libertad', de l&iacute;nea editorial republicana, ya avisaba de movimientos de tropas en &Aacute;frica. Curiosamente, los ejemplares de aquella jornada anunciaban para ese d&iacute;a, s&aacute;bado como en 2026, el &ldquo;estreno&rdquo; de una pel&iacute;cula llamada 'La Bandera' en el Teatro Pr&iacute;ncipe de la calle de San Prudencio, <a href="https://www.eldiario.es/euskadi/teatro-principe-vitoria-cumple-cien-anos-carlos-gardel-guridi-lujo-casino-total-olvido-institucional_1_12867685.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">estrenado diez a&ntilde;os atr&aacute;s</a>. Versa sobre extranjeros enrolados como legionarios espa&ntilde;oles en el protectorado de Marruecos. Estaba protagonizada por Julien Duvivier y luego fue promocionada, por razones obvias, por la propaganda franquista.
    </p><p class="article-text">
        Cuatro d&iacute;as despu&eacute;s, el papel volvi&oacute; a los quioscos. El carlista 'Pensamiento Alav&eacute;s' pront&oacute; celebr&oacute; los cambios, pero 'La Libertad', todav&iacute;a a finales de julio, tuvo el valor de publicar un editorial junto al sello de la censura ya imperante en el que defend&iacute;a la democracia: &ldquo;Terminamos estas l&iacute;neas, escritas con nerviosismo y la incertidumbre que nos domina, expresando nuestro m&aacute;s ferviente deseo de que los anhelos de la verdadera democracia espa&ntilde;ola se vean colmados para bien de nuestra Patria. &iexcl;Viva Espa&ntilde;a! &iexcl;Viva la Rep&uacute;blica!&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Iker Rioja Andueza]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/euskadi/noventa-anos-rapido-golpe-vitoria-primer-ayuntamiento-nueva-espana_1_13386706.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 17 Jul 2026 19:41:22 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3e5c14ef-41e4-4837-b0b8-3c20fc73000f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x880y160.jpg" length="600788" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3e5c14ef-41e4-4837-b0b8-3c20fc73000f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x880y160.jpg" type="image/jpeg" fileSize="600788" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Noventa años de un rápido golpe de Estado en Vitoria, que fue el "primer Ayuntamiento de la nueva España"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3e5c14ef-41e4-4837-b0b8-3c20fc73000f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x880y160.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Euskadi,Vitoria,Álava,Segunda República,Guerra Civil Española,Francisco Franco]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
