El PP homenatjarà les víctimes dels bombardejos republicans a Palma després de derogar la Llei de memòria democràtica

El Govern balear celebrarà el proper 27 de juliol un acte d'homenatge a les víctimes civils dels bombardejos republicans efectuats sobre Palma el 24 de maig de 1937. L'associació Memòria de Mallorca ha condicionat la seva assistència a l'acte institucional al fet que l'Executiu de Marga Prohens (PP) renunciï públicament a la derogació de la llei autonòmica de memòria democràtica, la supressió de la qual, materialitzada el passat 10 de març, es troba suspesa de forma cautelar pel Tribunal Constitucional.

L'entitat memorialista, que assegura haver rebut la primera invitació del Govern durant tota la legislatura per participar en un acte institucional, afirma que només hi assistirà si, abans del pròxim dia 27, l'Executiu fa públic el seu compromís de mantenir la vigència de la Llei 2/2018 de memòria i reconeixement democràtics i promou que la Cambra autonòmica voti revocar aquella decisió.

En un comunicat difós aquest dimecres, Memòria de Mallorca expressa el seu “respecte, solidaritat i reconeixement” envers totes les víctimes civils dels bombardejos i recorda que va ser la mateixa associació la que va proposar durant l'anterior legislatura l'elaboració d'un estudi específic sobre aquests atacs, incorporat finalment al IV Pla de Fosses i Estudis de Memòria Democràtica impulsat per l'anterior Executiu progressista.

L'entitat considera, tanmateix, que resulta “profundament contradictori” que el mateix Govern que va impulsar la derogació de la Llei de memòria democràtica convoqui ara un acte institucional emparant-se en uns principis que, al seu parer, emanen precisament d'aquesta norma. En aquest sentit, recorda que la llei continua vigent després que el Tribunal Constitucional suspengués cautelarment la seva derogació en admetre a tràmit el recurs presentat pel Govern central.

Memòria de Mallorca també retreu a l'Executiu autonòmic haver deixat al marge la Comissió de Memòria Democràtica —òrgan del qual forma part com a representant del moviment memorialista— en l'organització de l'acte. Segons denuncia, la Comissió no ha estat informada ni ha participat en els preparatius i únicament ha estat convocada dues vegades en més de tres anys de legislatura, malgrat ser l'òrgan previst per la llei per coordinar les polítiques públiques de memòria.

L'associació sosté que atorgar legitimitat a una convocatòria institucional dedicada a les víctimes mentre es manté la voluntat política d'eliminar la llei que garanteix els seus drets resulta “incoherent i inacceptable”. Per això, ha remès un escrit a la presidenta del Govern comunicant-li que únicament participarà en l'homenatge si l'Executiu rectifica la seva posició respecte de la normativa memorialista.

En el mateix comunicat, Memòria de Mallorca reitera el seu compromís amb “una memòria democràtica basada en la veritat, la justícia, la reparació, les garanties de no repetició i la memòria de les víctimes”, i insisteix que els drets d'aquestes només estan plenament garantits quan existeix una llei que els protegeix, unes institucions que la desenvolupen i una voluntat política de complir-la.

Una investigació de l'historiador Manuel Aguilera ha recuperat la identitat de, si més no, 86 víctimes civils dels bombardejos republicans sobre Mallorca. Els bombardejos, dirigits contra objectius militars però amb greus conseqüències sobre barris i zones comercials de Palma, van deixar desenes de morts —entre ells dones i menors— i van romandre durant dècades en un segon pla.

Mesos abans d'aquells bombardejos, el 13 de setembre de 1936, els atacs de l'aviació feixista italiana establerta a Mallorca van causar morts i ferits entre la població civil d'Eivissa, a més d'importants destrosses al port i en diferents punts de la ciutat. El 29 de maig de 1937, una esquadra republicana va bombardejar l'illa pitiüsa en represàlia per l'atac al creuer alemany Deutschland, provocant noves víctimes mortals entre la població civil. Menorca també va patir, durant els últims mesos de la contesa, bombardejos aeris i navals que van afectar igualment la població civil.

“Amb els 90 anys dels bombardejos republicans sobre la ciutat de Palma també commemorarem el centenar de víctimes civils”, va anunciar Prohens el passat mes d'octubre. Arran d'això, el 4 de febrer, el Parlament balear va aprovar una proposició no de llei (PNL) del PSIB-PSOE que insta el Govern a organitzar un acte institucional de reconeixement i homenatge a totes les víctimes civils, “sense distinció de bàndol”, dels bombardejos patits a les Illes durant la Guerra Civil.

La iniciativa, que va tirar endavant amb el suport unànime de tots els grups —inclosos PP i Vox—, assevera que “aquestes víctimes formen part de la tragèdia compartida que va suposar la guerra i mereixen totes el reconeixement i la reparació moral de les institucions democràtiques”. “El seu dolor no té bàndol, i la seva memòria ha de contribuir a reforçar la convivència i la pau”, afegeix el text.

Derogació de la llei balear de memòria

Cal recordar que, el passat 10 de març, PP i Vox van culminar un dels compromisos polítics assumits per ambdós partits a l'inici de la legislatura a les Balears: la derogació de la Llei autonòmica de memòria democràtica. La votació duta a terme al Parlament va suposar l'eliminació d'una de les primeres normes aprovades a escala estatal en aquesta matèria, la que per primera vegada a l'arxipèlag va articular un marc institucional per investigar els crims del franquisme i promoure el reconeixement públic de les persones represaliades després del cop militar de 1936.

L'arxipèlag es va sumar així a les comunitats autònomes que, governades pel PP i l'extrema dreta, ja han derogat les seves lleis memorialistes, substituïdes en alguns casos per les anomenades lleis de concòrdia, que, amb el pretext de “reconciliar” els espanyols en lloc de “reobrir ferides”, equiparen el franquisme amb la democràcia.

Malgrat que el desembre de 2024 els conservadors van assolir un insòlit pacte amb els partits d'esquerres per no suprimir la normativa balear, tan sols mig any després van incomplir el seu compromís en pactar novament amb Vox la seva eliminació a canvi d'assegurar-se el suport dels de Santiago Abascal per poder tirar endavant els pressupostos autonòmics del 2025. El passat mes de març, lluny d'expressar qualsevol tipus de condemna a la sublevació feixista i a les violacions de drets humans comeses durant la dictadura, PP i Vox van sumar els seus vots per fer caure una norma que rebutja expressament “qualsevol totalitarisme i règim antidemocràtic”.

Mentre a les portes de la Cambra un centenar de persones es manifestaven contra l'eliminació de la llei, a l'hemicicle la bancada de l'esquerra exhibia fotografies de víctimes del franquisme i carregava amb duresa contra la derogació i contra l'“assumpció”, per part dels populars, dels postulats de l'extrema dreta “per un grapat de vots per continuar governant”.

Fa dues setmanes, el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern espanyol contra la derogació de la norma balear i en va acordar la suspensió cautelar. La decisió de l'alt tribunal implica que la llei continua vigent mentre resol sobre el fons del recurs, en considerar l'Executiu que la seva eliminació podria vulnerar els drets de les víctimes de greus violacions dels drets humans, a més d'afectar el repartiment competencial entre l'Estat i les comunitats autònomes i principis constitucionals com la seguretat jurídica.