<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Esther Ballesteros]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/esther_ballesteros/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Esther Ballesteros]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/515481/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Detingut per fracturar el crani a un home que va intentar impedir que agredís una dona a Cala d'Or]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/detingut-per-fracturar-crani-home-impedir-agredis-dona-cala-d-or_1_13495601.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/eadb0a1b-5d65-4954-82e1-12e3738cdc64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Detingut per fracturar el crani a un home que va intentar impedir que agredís una dona a Cala d&#039;Or"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La víctima va intervenir en veure com el suposat agressor increpava i colpejava la dona i va acabar rebent punyetades i un cop amb una ampolla de vidre al cap. L'atacant, juntament amb un altre investigat, van continuar colpejant-lo quan ja estava a terra i sagnant</p><p class="subtitle">Dos detinguts per agredir sexualment amb submissió química una dona a Palma
</p></div><p class="article-text">
        La Gu&agrave;rdia Civil ha detingut un home de 20 anys i n'investiga un altre de 22 per presumptament agredir un jove que va intervenir per defensar una dona a qui un dels sospitosos estava increpant i havia arribat a colpejar al rostre. La v&iacute;ctima va acabar amb una fractura de crani despr&eacute;s de rebre diversos cops de puny i un cop al front amb una ampolla de vidre.
    </p><p class="article-text">
        Els fets van succeir el passat mes d'agost a les immediacions d'un establiment nocturn de Cala d'Or (Mallorca). Segons ha informat aquest dimarts la Gu&agrave;rdia Civil, el jove agredit es trobava a la zona quan es va adonar que un dels homes estava increpant una dona, a qui havia arribat a colpejar a la cara.
    </p><p class="article-text">
        El jove, de 22 anys, va intervenir per mediar en la situaci&oacute;. Va ser llavors quan el presumpte agressor va comen&ccedil;ar a colpejar-lo amb diversos cops de puny a la cara. Poc despr&eacute;s, hi va intervenir un segon individu, que portava una ampolla de vidre i li va propinar un cop al front. L'impacte li va provocar una fractura de crani.
    </p><p class="article-text">
        L'agressi&oacute;, per&ograve;, no va acabar aqu&iacute;. Malgrat que la v&iacute;ctima havia caigut a terra i es trobava sagnant abundantment, els dos agressors van continuar colpejant-la. Els atacants van cessar l'agressi&oacute; i van fugir corrents del lloc quan es van adonar de l'arribada dels agents de l'Institut Armat i dels serveis sanitaris.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s dels fets, agents de la Gu&agrave;rdia Civil de Santany&iacute; van iniciar una investigaci&oacute; per intentar identificar els responsables. Els investigadors van realitzar diverses gestions fins a aconseguir localitzar els dos homes presumptament implicats en l'agressi&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Finalment, els agents van procedir a detenir l'home de 20 anys com a presumpte autor d'un delicte de lesions greus, mentre que el jove de 22 anys va quedar en qualitat d'investigat per un presumpte delicte de lesions lleus.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/detingut-per-fracturar-crani-home-impedir-agredis-dona-cala-d-or_1_13495601.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 08 Sep 2026 15:16:05 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/eadb0a1b-5d65-4954-82e1-12e3738cdc64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1962485" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/eadb0a1b-5d65-4954-82e1-12e3738cdc64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1962485" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Detingut per fracturar el crani a un home que va intentar impedir que agredís una dona a Cala d'Or]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/eadb0a1b-5d65-4954-82e1-12e3738cdc64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Sucesos,Agresiones,Agresiones machistas,Violencia machista,Guardia Civil,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Detenido por fracturar el cráneo a un hombre que intentó impedir que agrediera a una mujer en Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/detenido-fracturar-craneo-hombre-impedir-agrediera-mujer-mallorca_1_13495533.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/eadb0a1b-5d65-4954-82e1-12e3738cdc64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Detenido por fracturar el cráneo a un hombre que intentó impedir que agrediera a una mujer en Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La víctima intervino al ver cómo el supuesto agresor increpaba y golpeaba a la mujer y acabó recibiendo puñetazos y un botellazo en la cabeza. El atacante, junto a otro investigado, continuaron golpeándolo cuando ya estaba en el suelo y sangrando</p><p class="subtitle">Dos detenidos por agredir sexualmente con sumisión química a una mujer en Palma
</p></div><p class="article-text">
        La Guardia Civil ha detenido a un hombre de 20 a&ntilde;os e investiga a otro de 22 por presuntamente agredir a un joven que intervino para defender a una mujer a la que uno de los sospechosos estaba increpando y hab&iacute;a llegado a golpear en el rostro. La v&iacute;ctima acab&oacute; con una fractura de cr&aacute;neo tras recibir varios pu&ntilde;etazos y un golpe en la frente con una botella de cristal.
    </p><p class="article-text">
        Los hechos sucedieron el pasado mes de agosto en en las inmediaciones de un establecimiento nocturno de Cala d'Or (Mallorca). Seg&uacute;n ha informado este martes la Guardia Civil, el joven agredido se encontraba en la zona cuando se percat&oacute; de que uno de los hombres estaba increpando a la mujer, a la que lleg&oacute; a golpear en la cara.
    </p><p class="article-text">
        El joven, de 22 a&ntilde;os, intervino para mediar en la situaci&oacute;n. Fue entonces cuando el presunto agresor comenz&oacute; a golpearlo con varios pu&ntilde;etazos en la cara. Poco despu&eacute;s intervino un segundo individuo, que portaba una botella de cristal y le propin&oacute; un golpe en la frente. El impacto le provoc&oacute; una fractura de cr&aacute;neo. 
    </p><p class="article-text">
        La agresi&oacute;n, sin embargo, no termin&oacute; ah&iacute;: pese a que la v&iacute;ctima hab&iacute;a ca&iacute;do al suelo y se encontraba sangrando abundantemente, los dos agresores continuaron golpe&aacute;ndola. Los atacantes cesaron la agresi&oacute;n y huyeron del lugar a la carrera cuando se percataron de la llegada de los agentes del Instituto Armado y de los servicios sanitarios.
    </p><p class="article-text">
        Tras los hechos, agentes de la Guardia Civil de Santany&iacute; iniciaron una investigaci&oacute;n para tratar de identificar a los responsables. Los investigadores realizaron diversas gestiones hasta conseguir localizar a los dos hombres presuntamente implicados en la agresi&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Finalmente, los agentes procedieron a detener al hombre de 20 a&ntilde;os como presunto autor de un delito de lesiones graves, mientras que el joven de 22 a&ntilde;os qued&oacute; en calidad de investigado por un presunto delito de lesiones leves.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/detenido-fracturar-craneo-hombre-impedir-agrediera-mujer-mallorca_1_13495533.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 08 Sep 2026 14:55:12 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/eadb0a1b-5d65-4954-82e1-12e3738cdc64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1962485" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/eadb0a1b-5d65-4954-82e1-12e3738cdc64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1962485" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Detenido por fracturar el cráneo a un hombre que intentó impedir que agrediera a una mujer en Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/eadb0a1b-5d65-4954-82e1-12e3738cdc64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Sucesos,Agresiones,Agresiones machistas,Violencia machista,Guardia Civil,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Govern espanyol retira el seu veto a la llei que cerca donar a Balears més poder sobre els seus aeroports]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/govern-espanyol-retira-seu-veto-llei-cerca-donar-balears-mes-els-seus-aeroports_1_13494712.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/96963710-4d19-454f-862d-da72042cca2e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1126579.jpg" width="1912" height="1076" alt="El Govern espanyol retira el seu veto a la llei que cerca donar a Balears més poder sobre els seus aeroports"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La decisió permetrà que la proposta pugui continuar el seu recorregut al Congrés dels Diputats. La iniciativa pretén donar resposta a una de les demandes històriques d'un territori dependent del turisme i fortament condicionat per la insularitat</p><p class="subtitle">Balears desafia Aena i inicia els tràmits per assumir per llei el control dels seus aeroports
</p></div><p class="article-text">
        El Govern espanyol ha retirat la seva oposici&oacute; a la tramitaci&oacute; de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/balears-desafia-aena-e-inicia-tramites-asumir-ley-control-aeropuertos_1_12607317.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">llei balear de cogesti&oacute; aeroportu&agrave;ria</a>, la qual cosa permetr&agrave; que la iniciativa aprovada pel Parlament auton&ograve;mic pugui continuar el seu recorregut al Congr&eacute;s dels Diputats. La decisi&oacute; suposa fer marxa enrere en el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/gobierno-opone-ley-balears-quiere-ganar-voz-aeropuertos_1_13488120.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">veto plantejat la setmana passada</a> per l'Executiu central, que havia al&middot;legat un possible impacte sobre els ingressos d'Aena i, per extensi&oacute;, sobre els comptes p&uacute;blics.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; ho ha donat a con&egrave;ixer el diputat de M&eacute;s per Mallorca al Congr&eacute;s, Vicen&ccedil; Vidal, que ha celebrat la decisi&oacute; i ha defensat que el que estava en joc no era encara l'aprovaci&oacute; de la llei, sin&oacute; una q&uuml;esti&oacute; pr&egrave;via: que Balears pugui debatre a la Cambra Baixa sobre el model de gesti&oacute; dels seus aeroports. &ldquo;Hem aconseguit que es retiri el veto a una llei que &eacute;s fonamental per al nostre futur i perqu&egrave; les institucions de Balears puguin tenir veu sobre els seus aeroports&rdquo;, ha emfatitzat Vidal, que ha insistit que la iniciativa haur&agrave; de superar ara la resta de tr&agrave;mits parlamentaris.
    </p><p class="article-text">
        Per la seva banda, l'assessor de M&eacute;s al Congr&eacute;s, Antoni Trobat, ha assenyalat, en declaracions a aquest mitj&agrave;, que la iniciativa es tramitar&agrave; &ldquo;gr&agrave;cies a la pressi&oacute;&rdquo; exercida pel seu partit i, especialment, per Vidal. Aix&iacute; mateix, ha destacat que la proposta compta amb el suport del ministre de Cultura, Ernest Urtasun.
    </p><p class="article-text">
        Fonts socialistes assenyalen, mentrestant, que ha estat la presidenta del Congr&eacute;s i secret&agrave;ria general del PSOE a Balears, Francina Armengol, qui ha fet possible finalment que la Cambra Baixa tramiti la proposta.
    </p><p class="article-text">
        La cogesti&oacute; aeroportu&agrave;ria &eacute;s una reivindicaci&oacute; hist&ograve;rica a les Illes, que cerca que la comunitat aut&ograve;noma pugui participar en la presa de decisions sobre unes infraestructures estrat&egrave;giques per a un territori dependent del turisme i fortament condicionat per la insularitat. La reclamaci&oacute; s'ha intensificat els darrers anys en paral&middot;lel al creixent debat sobre la saturaci&oacute; tur&iacute;stica i la necessitat de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/balears-colapsa-aire-exige-gestion-aeropuertos-saturacion-turistica-puerta-islas_1_12375913.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">limitar l'arribada de passatgers a les Illes</a>.
    </p><p class="article-text">
        La retirada del veto arriba despr&eacute;s de diversos dies de pressi&oacute; pol&iacute;tica de M&eacute;s per Mallorca i a les portes que la Mesa del Congr&eacute;s abord&eacute;s el futur de la iniciativa. El partit havia reclamat al Govern que retir&eacute;s la seva oposici&oacute; i havia posat especialment el focus en els grups amb representaci&oacute; a la Mesa perqu&egrave; permetessin que la proposici&oacute; pogu&eacute;s ser debatuda.
    </p><p class="article-text">
        La formaci&oacute; havia q&uuml;estionat des del principi els arguments econ&ograve;mics utilitzats pel Govern per impedir-ne la tramitaci&oacute;. En l'escrit rem&egrave;s al Congr&eacute;s, l'Executiu sostenia que l'aplicaci&oacute; de la norma podia afectar les tarifes aeroportu&agrave;ries i el creixement del tr&agrave;nsit aeri i provocar una reducci&oacute; dels ingressos d'Aena. Segons els seus c&agrave;lculs, mantenir el 2026 el volum de passatgers del 2025, en lloc d'arribar als 49 milions previstos, suposaria 32,5 milions d'euros menys d'ingressos. Tamb&eacute; calculava una minva de 32,9 milions si es mantinguessin les tarifes mitjanes del 2025.
    </p><p class="article-text">
        Vidal havia rebutjat aquests arguments i havia acusat Hisenda i Aena d'&ldquo;inventar-se un perjudici econ&ograve;mic per justificar una decisi&oacute; pol&iacute;tica&rdquo;. El diputat havia subratllat, a m&eacute;s, que permetre a les institucions de les Illes participar en les decisions aeroportu&agrave;ries no significa necess&agrave;riament que s'hagin de reduir els vols.
    </p><p class="article-text">
        La proposta que ha arribat al Congr&eacute;s pret&eacute;n precisament refor&ccedil;ar aquesta participaci&oacute;. El text aprovat planteja ampliar les funcions del Comit&egrave; de Coordinaci&oacute; Aeroportu&agrave;ria de les Balears i convertir-lo en un instrument de cogesti&oacute; en el qual, a m&eacute;s de representants de l'Estat i d'Aena, tinguin pres&egrave;ncia la comunitat aut&ograve;noma, els quatre consells insulars, els municipis afectats, les cambres de comer&ccedil;, les organitzacions econ&ograve;miques i els sindicats.
    </p><p class="article-text">
        Entre les funcions previstes figura la participaci&oacute; en la definici&oacute; de l'estrat&egrave;gia aeroportu&agrave;ria i la possibilitat d'informar sobre documents i plans de planificaci&oacute; aeroportu&agrave;ria, tenint en compte la capacitat de c&agrave;rrega de les diferents illes. La iniciativa tamb&eacute; preveu crear una comissi&oacute; de coordinaci&oacute; espec&iacute;fica per a l'aeroport de Menorca.
    </p><p class="article-text">
        La reivindicaci&oacute; ha cobrat especial for&ccedil;a els darrers anys al caliu del debat sobre la saturaci&oacute; tur&iacute;stica i el creixement continuat del nombre de passatgers. L'aeroport s'ha convertit aix&iacute; en una de les principals peces del debat sobre els l&iacute;mits al creixement tur&iacute;stic, especialment a Mallorca i Eivissa.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/govern-espanyol-retira-seu-veto-llei-cerca-donar-balears-mes-els-seus-aeroports_1_13494712.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 08 Sep 2026 10:44:24 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/96963710-4d19-454f-862d-da72042cca2e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1126579.jpg" length="91713" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/96963710-4d19-454f-862d-da72042cca2e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1126579.jpg" type="image/jpeg" fileSize="91713" width="1912" height="1076"/>
      <media:title><![CDATA[El Govern espanyol retira el seu veto a la llei que cerca donar a Balears més poder sobre els seus aeroports]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/96963710-4d19-454f-862d-da72042cca2e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1126579.jpg" width="1912" height="1076"/>
      <media:keywords><![CDATA[Aeropuertos,Aena,Aviones,Ernest Urtasun,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Gobierno retira su veto a la ley que busca dar a Balears más poder sobre sus aeropuertos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/gobierno-retira-veto-ley-busca-dar-balears-aeropuertos_1_13494379.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/96963710-4d19-454f-862d-da72042cca2e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1126579.jpg" width="1912" height="1076" alt="El Gobierno retira su veto a la ley que busca dar a Balears más poder sobre sus aeropuertos"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La decisión permitirá que la propuesta pueda continuar su recorrido en el Congreso de los Diputados. La iniciativa pretende dar respuesta a una de las demandas históricas de un territorio dependiente del turismo y fuertemente condicionado por la insularidad</p><p class="subtitle">Balears desafía a Aena e inicia los trámites para asumir por ley el control de sus aeropuertos
</p></div><p class="article-text">
        El Gobierno ha retirado su oposici&oacute;n a la tramitaci&oacute;n de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/balears-desafia-aena-e-inicia-tramites-asumir-ley-control-aeropuertos_1_12607317.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ley balear de cogesti&oacute;n aeroportuaria</a>, lo que permitir&aacute; que la iniciativa aprobada por el Parlament auton&oacute;mico pueda continuar su recorrido en el Congreso de los Diputados. La decisi&oacute;n supone dar marcha atr&aacute;s al <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/gobierno-opone-ley-balears-quiere-ganar-voz-aeropuertos_1_13488120.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">veto planteado la semana pasada </a>por el Ejecutivo central, que hab&iacute;a alegado un posible impacto sobre los ingresos de Aena y, por extensi&oacute;n, sobre las cuentas p&uacute;blicas.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute; lo ha dado a conocer el diputado de M&eacute;s per Mallorca en el Congreso, Vicen&ccedil; Vidal, quien ha celebrado la decisi&oacute;n y ha defendido que lo que estaba en juego no era todav&iacute;a la aprobaci&oacute;n de la ley, sino algo previo: que Balears pueda debatir en la C&aacute;mara Baja sobre el modelo de gesti&oacute;n de sus aeropuertos. &ldquo;Hemos conseguido que se retire el veto a una ley que es fundamental para nuestro futuro y para que las instituciones de Balears puedan tener voz sobre sus aeropuertos&rdquo;, ha enfatizado Vidal, que ha insistido en que la iniciativa debe ahora superar el resto de tr&aacute;mites parlamentarios.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, el asesor de M&eacute;s en el Congreso, Antoni Trobat, ha se&ntilde;alado, en declaraciones a este medio, que la iniciativa se tramitar&aacute; &ldquo;gracias a la presi&oacute;n&rdquo; ejercida por su partido y, especialmente, por Vidal. Asimismo, ha destacado que la propuesta cuenta con el apoyo del ministro de Cultura, Ernest Urtasun.
    </p><p class="article-text">
        Fuentes socialistas se&ntilde;alan, mientras tanto, que ha sido la presidenta del Congreso y secretaria general del PSOE en Balears, Francina Armengol, quien ha hecho efectivo que la C&aacute;mara Baja tramite finalmente la propuesta. La retirada del veto se ha producido antes de la reuni&oacute;n de la Mesa del Congreso, que ten&iacute;a previsto esta tarde abordar este aspecto. Finalmente, este punto ha deca&iacute;do del orden del d&iacute;a al retirar el Ejecutivo su oposici&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        La cogesti&oacute;n aeroportuaria es una demanda hist&oacute;rica en las islas que busca que la comunidad aut&oacute;noma pueda participar en la toma de decisiones sobre unas infraestructuras que resultan estrat&eacute;gicas para un territorio dependiente del turismo y ampliamente condicionado por la insularidad. La reclamaci&oacute;n se ha intensificado en los &uacute;ltimos a&ntilde;os en paralelo al creciente debate sobre la saturaci&oacute;n tur&iacute;stica y la necesidad de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/balears-colapsa-aire-exige-gestion-aeropuertos-saturacion-turistica-puerta-islas_1_12375913.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">limitar la llegada de pasajeros a las islas</a>.
    </p><p class="article-text">
        La retirada del veto llega despu&eacute;s de varios d&iacute;as de presi&oacute;n pol&iacute;tica de M&eacute;s per Mallorca y en v&iacute;speras de que la Mesa del Congreso abordara el futuro de la iniciativa. El partido hab&iacute;a reclamado al Gobierno que retirara su oposici&oacute;n y hab&iacute;a situado especialmente el foco sobre los grupos con representaci&oacute;n en la Mesa para que permitieran que la proposici&oacute;n pudiera ser debatida.
    </p><p class="article-text">
        La formaci&oacute;n hab&iacute;a cuestionado desde el principio los argumentos econ&oacute;micos utilizados por el Gobierno para impedir la tramitaci&oacute;n. En el escrito remitido al Congreso, el Ejecutivo sosten&iacute;a que la aplicaci&oacute;n de la norma pod&iacute;a afectar a las tarifas aeroportuarias y al crecimiento del tr&aacute;fico a&eacute;reo y provocar una reducci&oacute;n de los ingresos de Aena. Seg&uacute;n sus c&aacute;lculos, mantener en 2026 el volumen de pasajeros de 2025, en lugar de alcanzar los 49 millones previstos, supondr&iacute;a 32,5 millones de euros menos de ingresos. Tambi&eacute;n calculaba una merma de 32,9 millones si se mantuvieran las tarifas medias de 2025.
    </p><p class="article-text">
        Vidal hab&iacute;a rechazado estos argumentos y acusado a Hacienda y a Aena de &ldquo;inventarse un perjuicio econ&oacute;mico para justificar una decisi&oacute;n pol&iacute;tica&rdquo;. El diputado hab&iacute;a subrayado adem&aacute;s que permitir a las instituciones de las Islas participar en las decisiones aeroportuarias no significa necesariamente que vayan a reducirse los vuelos.
    </p><p class="article-text">
        La propuesta que ha llegado al Congreso pretende precisamente reforzar esa participaci&oacute;n. El texto aprobado plantea ampliar las funciones del Comit&eacute; de Coordinaci&oacute;n Aeroportuaria de Baleares y convertirlo en un instrumento de cogesti&oacute;n en el que, adem&aacute;s de representantes del Estado y de Aena, tengan presencia la comunidad aut&oacute;noma, los cuatro consells insulars, los municipios afectados, las c&aacute;maras de comercio, las organizaciones econ&oacute;micas y los sindicatos. 
    </p><p class="article-text">
        Entre las funciones previstas figura la participaci&oacute;n en la definici&oacute;n de la estrategia aeroportuaria y la posibilidad de informar sobre documentos y planes de planificaci&oacute;n aeroportuaria, teniendo en cuenta la capacidad de carga de las diferentes islas. La iniciativa tambi&eacute;n prev&eacute; crear una comisi&oacute;n de coordinaci&oacute;n espec&iacute;fica para el aeropuerto de Menorca. 
    </p><p class="article-text">
        La reivindicaci&oacute;n ha cobrado especial fuerza en los &uacute;ltimos a&ntilde;os al calor del debate sobre la saturaci&oacute;n tur&iacute;stica y el crecimiento continuado del n&uacute;mero de pasajeros. El aeropuerto se ha convertido as&iacute; en una de las principales piezas del debate sobre los l&iacute;mites al crecimiento tur&iacute;stico, especialmente en Mallorca y Eivissa.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/gobierno-retira-veto-ley-busca-dar-balears-aeropuertos_1_13494379.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 08 Sep 2026 10:33:54 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/96963710-4d19-454f-862d-da72042cca2e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1126579.jpg" length="91713" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/96963710-4d19-454f-862d-da72042cca2e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1126579.jpg" type="image/jpeg" fileSize="91713" width="1912" height="1076"/>
      <media:title><![CDATA[El Gobierno retira su veto a la ley que busca dar a Balears más poder sobre sus aeropuertos]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/96963710-4d19-454f-862d-da72042cca2e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1126579.jpg" width="1912" height="1076"/>
      <media:keywords><![CDATA[Aeropuertos,Aena,Aviones,Ernest Urtasun,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La batalla de Joana i els seus veïns pel solar que ha comprat un promotor: "Volem un lloc per trobar-nos"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/batalla-joana-i-els-seus-veins-pel-solar-comprat-promotor-volem-lloc-per-trobar_1_13494151.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/18144087-dbac-476d-8b45-a7aa98723ade_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1447y530.jpg" width="1200" height="675" alt="La batalla de Joana i els seus veïns pel solar que ha comprat un promotor: &quot;Volem un lloc per trobar-nos&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El terreny de Can Pasquet, que el PP va prometre comprar per construir un casal de barri i una biblioteca, ha acabat en mans d'un agent immobiliari després que l'Ajuntament de Palma reservés 237.976 euros per a l'operació</p><p class="subtitle">Leonor, Josefa i centenars de majors es queden sense el seu 'casal' després d'un desnonament: “Sortim amb el 'tacataca' i els cotxets”
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Si fessin una llar, un parc... Que la gent gran hi pugui venir, que hi posin pedals per fer exercici, bancs per prendre la fresca...&rdquo;. Als seus 82 anys, Joana fa massa temps que espera el mateix que una bona part dels ve&iuml;ns de Son Sardina: un lloc p&uacute;blic on seure, reunir-se i fer vida de poble. En aquesta antiga barriada de Palma hi ha una pla&ccedil;a que fa anys que est&agrave; dibuixada sobre el paper, per&ograve; que mai no ha arribat a existir sobre el terreny. All&agrave;, entre el nucli tradicional de cases i el creixement residencial dels darrers anys, l'Ajuntament va prometre un gran espai p&uacute;blic, un casal de barri i una biblioteca. Enguany, quan semblava que Cort estava finalment a punt de comprar-lo, el solar ja havia canviat de mans.
    </p><p class="article-text">
        Can Pasquet, un solar de gaireb&eacute; 2.000 metres quadrats situat al cor de Son Sardina, &eacute;s per als ve&iuml;ns molt m&eacute;s que un terreny buit. &Eacute;s l'espai que fa anys que reclamen per trobar-se, organitzar activitats i disposar d'uns equipaments p&uacute;blics que ara estan dispersos o funcionen en locals que ni tan sols s&oacute;n municipals.
    </p><p class="article-text">
        El 13 d'agost de 2025, el batle de Palma, Jaime Mart&iacute;nez (PP), va acudir a Son Sardina i va anunciar que Cort havia iniciat el proc&eacute;s per adquirir Can Pasquet. La intenci&oacute; era construir-hi una pla&ccedil;a, un casal de barri i estudiar la possibilitat d'incorporar-hi un aparcament. L'anunci va generar una expectativa evident entre els ve&iuml;ns. La promesa, a m&eacute;s, no era nova: Can Pasquet feia anys que apareixia en els plans i les reivindicacions del barri, per&ograve; la compra mai no havia arribat a formalitzar-se.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La inversi&oacute; privada s'avan&ccedil;a</strong></h2><p class="article-text">
        Tanmateix, quan el passat 19 de febrer Cort va aprovar una modificaci&oacute; de despeses que reservava 237.976 euros per adquirir el solar, la finca va passar, tot just vuit dies despr&eacute;s, a mans d'una promotora immobili&agrave;ria constitu&iuml;da tres anys abans, Polnaval&oacute;n S.L., tal com figura en la documentaci&oacute; registral consultada per aquest diari. elDiario.es s'ha posat en contacte amb el seu administrador per con&egrave;ixer els detalls de l'operaci&oacute; i el dest&iacute; que preveu donar al solar, per&ograve; aquest ha declinat fer declaracions.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge del solar amb un cartell reivindicatiu penjat a la tanca: &quot;Prou menyspreu, plaça i casal ja!&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge del solar amb un cartell reivindicatiu penjat a la tanca: &quot;Prou menyspreu, plaça i casal ja!&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Davant la reixa de Can Pasquet, Joana explica el problema des d'un punt de vista molt m&eacute;s senzill que qualsevol expedient urban&iacute;stic: l'actual casal de barri est&agrave; situat en una primera planta i cal pujar-hi per les escales. &ldquo;Com podem pujar si molts ja passam dels 80 anys?&rdquo;, es demana. A l'altre costat de la tanca hi ha el solar que els ve&iuml;ns fa anys que reclamen com a futura pla&ccedil;a p&uacute;blica i on el batle va prometre, fa un any, construir un nou casal de barri i una biblioteca. A Son Sardina, lamenta Joana, &ldquo;no hi ha res&rdquo;. Hi ha un petit parc infantil a l'entrada del poble, per&ograve; resulta insuficient. I el casal tampoc no dona resposta a les necessitats de la gent gran.
    </p><p class="article-text">
        La seva preocupaci&oacute; no &eacute;s nom&eacute;s disposar d'un espai nou. Malgrat les incomoditats de l'actual casal, tem perdre'l com va succeir amb el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/leonor-josefa-i-centenars-persones-majors-queden-sense-seu-casal-despres-d-desnonament-vam-sortir-amb-tacataca-i-els-cotxets_1_13386719.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">local de majors del barri de Son Cladera</a>, desallotjat a principis de juliol mentre desenes de persones participaven en un taller de mem&ograve;ria. El futur del centre comunitari i de la biblioteca est&agrave; condicionat pel fet que tots dos equipaments funcionen actualment en un immoble adquirit el 2019 per una societat vinculada a un gran fons d'inversi&oacute; internacional amb seu als Estats Units. L'Ajuntament reconeix que tots dos serveis s'ofereixen en locals arrendats i planteja traslladar-los a Can Pasquet si aconsegueix fer-se amb el solar. L'Associaci&oacute; de Ve&iuml;nats tamb&eacute; ha advertit del mal estat del casal actual, amb goteres, humitats i un terra de formig&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Aquest diumenge, mentre queia la tarda sobre Son Sardina, Joana i altres ve&iuml;ns es concentraven davant el solar, convocats per l'Assemblea Popular de Son Sardina i sa Garriga, per exigir que l'Ajuntament lluiti per la parcel&middot;la i la posi a disposici&oacute; del barri.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Desenes de veïns concentrats aquest diumenge davant el solar de Can Pasquet per exigir que l&#039;Ajuntament es faci amb la parcel·la i la posi a disposició del barri"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Desenes de veïns concentrats aquest diumenge davant el solar de Can Pasquet per exigir que l&#039;Ajuntament es faci amb la parcel·la i la posi a disposició del barri                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un barri de 3.000 ve&iuml;ns sense espais p&uacute;blics</strong></h2><p class="article-text">
        La import&agrave;ncia de Can Pasquet s'ent&eacute;n millor en rec&oacute;rrer Son Sardina. El nucli conserva encara un marcat car&agrave;cter de poble malgrat formar part del municipi de Palma. El seu origen es remunta a l'&egrave;poca isl&agrave;mica, vinculat a les antigues xarxes d'aigua i als molins de la zona, i entre els segles XVII i XIX es va consolidar com un petit nucli d'agricultors, jornalers i artesans. L'agricultura va ser durant segles la principal activitat fins que el creixement residencial va anar transformant progressivament el territori.
    </p><p class="article-text">
        Aquest car&agrave;cter de poble continua sent una de les seves principals senyes d'identitat. Son Sardina est&agrave; f&iacute;sicament separat del centre de Palma -gaireb&eacute; cinc quil&ograve;metres separen tots dos nuclis- i conserva una trama urbana de cases baixes, camins estrets i antigues possessions, envoltada per noves zones residencials i grans &agrave;rees de serveis com Son Castell&oacute;, Son Reus o la Universitat. Amb m&eacute;s de 3.000 habitants, mant&eacute; tamb&eacute; una intensa activitat associativa i festiva. Per&ograve; aquesta vida comunit&agrave;ria topa amb una mancan&ccedil;a: m&eacute;s enll&agrave; del col&middot;legi i el centre de salut, el nucli no disposa d'una xarxa suficient d'espais p&uacute;blics municipals on desenvolupar-la.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un dels cartells exhibits durant la concentració"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un dels cartells exhibits durant la concentració                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un deute pendent des dels anys vuitanta</strong></h2><p class="article-text">
        Ho il&middot;lustra a elDiario.es Antoni Marim&oacute;n, ve&iacute; del nucli i catedr&agrave;tic d'Hist&ograve;ria Contempor&agrave;nia. Marim&oacute;n resumeix el problema en una &ldquo;falta cr&ograve;nica d'equipaments p&uacute;blics&rdquo; malgrat la forta identitat comunit&agrave;ria de Son Sardina. L'abs&egrave;ncia d'espais de titularitat municipal dificulta que les associacions disposin de llocs on reunir-se, que la gent gran compti amb instal&middot;lacions accessibles i que infants i joves tenguin zones de trobada.
    </p><p class="article-text">
        L'historiador situa l'origen del problema urban&iacute;stic de Can Pasquet a comen&ccedil;ament dels anys vuitanta. Segons explica, el planejament d'aquella &egrave;poca ja preveia que els terrenys acabassin destinats a equipaments p&uacute;blics. El sistema previst era complex: la propietat havia de cedir el terreny a l'Ajuntament a canvi que s'hi permet&eacute;s determinada edificaci&oacute;. Per&ograve; el mecanisme mai no va arribar a executar-se. &ldquo;Esperes i esperes i no s'arriba a complir&rdquo;, resumeix Marim&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        El resultat ha estat una llarga successi&oacute; de propietaris i oportunitats frustrades. Marim&oacute;n assegura que el solar ha passat per &ldquo;cinc o sis mans&rdquo; des d'aleshores i que fins i tot altres governs municipals van intentar abordar-ne l'adquisici&oacute;. El problema, explica, &eacute;s que el sistema urban&iacute;stic previst inicialment no va arribar a funcionar. Ara, per primera vegada en anys, l'Ajuntament havia donat la impressi&oacute; que l'operaci&oacute; estava encarrilada. El PP, de fet, va arribar a incloure en el seu darrer programa electoral la construcci&oacute; de la pla&ccedil;a de Can Pasquet: &ldquo;Invertirem a Son Sardina i farem realitat les peticions dels ve&iuml;ns&rdquo;, exposava la formaci&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Antoni Marimón, veí de Son Sardina i catedràtic d&#039;Història Contemporània, resumeix el problema en una &quot;manca crònica d&#039;equipaments públics&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Antoni Marimón, veí de Son Sardina i catedràtic d&#039;Història Contemporània, resumeix el problema en una &quot;manca crònica d&#039;equipaments públics&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En Gen&iacute;s, membre de l'Assemblea Popular de Son Sardina i sa Garriga, introdueix una altra dimensi&oacute; en la reivindicaci&oacute;: la dels joves que ja no poden quedar-se a viure al poble. Ell mateix n'ha hagut de marxar. En conversa amb aquest diari, explica que del grup d'una trentena de joves que participa habitualment en les festes de Son Sardina, amb prou feines en queden uns pocs que hi visquin. Molts han acabat traslladant-se a Palma o a altres municipis perqu&egrave; consideren pr&agrave;cticament impossible accedir a un habitatge al nucli si no disposen de terres, d'una casa familiar o d'una her&egrave;ncia. &ldquo;Si no tens preparat un mili&oacute; per gastar, no et pots quedar&rdquo;, afirma. Gen&iacute;s vincula aquesta expulsi&oacute; progressiva de la poblaci&oacute; jove amb l'encariment de l'habitatge, l'especulaci&oacute; immobili&agrave;ria i la turistificaci&oacute; de l'illa.
    </p><p class="article-text">
        Per a ell, la reivindicaci&oacute; de Can Pasquet forma part d'alguna cosa m&eacute;s &agrave;mplia: quin tipus de poble vol continuar sent Son Sardina i si podr&agrave; conservar una vida comunit&agrave;ria pr&ograve;pia mentre augmenta la pressi&oacute; immobili&agrave;ria.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Genís, veí de Son Sardina: &quot;Si no tens preparat un milionet per gastar, no et pots quedar&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Genís, veí de Son Sardina: &quot;Si no tens preparat un milionet per gastar, no et pots quedar&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L'agost de 2025, l'Assemblea Popular de Son Sardina i sa Garriga ja alertava de la situaci&oacute; del terreny i del risc que acab&agrave;s en mans privades. L'entitat recordava que el Ple de Palma havia aprovat el maig de 2024, amb el suport del PP, instar l'equip de govern a adquirir els terrenys per construir-hi una pla&ccedil;a p&uacute;blica, despr&eacute;s que les associacions del barri reclamassin tamb&eacute; un casal. Malgrat el comprom&iacute;s municipal i les m&eacute;s de 1.000 signatures recollides en nom&eacute;s quatre mesos, denunciava que l'Ajuntament no havia informat de cap avan&ccedil; i mantenia un &ldquo;silenci&rdquo; que deixava en l'aire el futur del solar.
    </p><p class="article-text">
        La preocupaci&oacute; va cr&eacute;ixer quan a la parcel&middot;la va apar&egrave;ixer un cartell de Solvia anunciant-ne la venda. L'Assemblea advertia, a m&eacute;s, que el solar, tot i estar reservat en el Pla General per a espais lliures i equipaments, podia quedar exposat a promocions privades arran de la nova legislaci&oacute; urban&iacute;stica aprovada aleshores pel Parlament. Reclamava aix&iacute; que Cort materialitz&agrave;s el comprom&iacute;s anunciat i imped&iacute;s que Can Pasquet acab&agrave;s venut al millor postor, frustrant l'oportunitat de dotar Son Sardina d'una pla&ccedil;a i un casal p&uacute;blics.
    </p><p class="article-text">
        Els anuncis de venda localitzats per aquest diari permeten posar xifres al valor que tenia aleshores el terreny al mercat. La parcel&middot;la, anunciada amb una superf&iacute;cie de 1.751 metres quadrats, va arribar a oferir-se per 180.700 euros, a ra&oacute; de 103 euros per metre quadrat. Un altre portal immobiliari situava el preu de venda en 210.000 euros. S&oacute;n, en tot cas, preus d'oferta i no permeten determinar l'import pel qual es va tancar finalment la compravenda.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cartell que anunciava la venda de Can Pasquet"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cartell que anunciava la venda de Can Pasquet                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L'inter&egrave;s del solar no resideix &uacute;nicament en la seva ubicaci&oacute;, sin&oacute; tamb&eacute; en la seva situaci&oacute; urban&iacute;stica. Com recorda Marim&oacute;n, Can Pasquet arrossega des dels anys vuitanta una ordenaci&oacute; que mai no va arribar a executar-se i que ha anat canviant amb les successives revisions del planejament. L'aprovaci&oacute; del Pla General de 2023 i la posterior caiguda del Pla d'Ordenaci&oacute; Detallada han deixat l'&agrave;mbit en una situaci&oacute; d'incertesa sobre el seu futur urban&iacute;stic. Aquest escenari incorpora, a m&eacute;s, una variable econ&ograve;mica rellevant: una eventual modificaci&oacute; del planejament que millor&agrave;s les condicions urban&iacute;stiques de la parcel&middot;la i n'augment&agrave;s l'aprofitament podria incrementar-ne de manera significativa el valor. No hi ha const&agrave;ncia, per&ograve;, que el nou propietari hagi iniciat cap tr&agrave;mit en aquest sentit ni que aquesta possibilitat estigu&eacute;s darrere de l'adquisici&oacute;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>L'Ajuntament assegura que lluitar&agrave; pel solar</strong></h2><p class="article-text">
        Enmig d'aquesta incertesa, l'Ajuntament assegura que no ha renunciat al projecte. elDiario.es s'ha posat en contacte amb el Consistori, que remet a un comunicat recent en el qual, subratlla, des que l'alcalde va anunciar el seu comprom&iacute;s d'adquirir la parcel&middot;la, l'Administraci&oacute; va iniciar les gestions pertinents amb l'entitat banc&agrave;ria llavors propiet&agrave;ria de la mateixa.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Part dels veïns i membres de l&#039;Assemblea Popular de Son Sardina i Sa Garriga, durant la concentració d&#039;aquest diumenge"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Part dels veïns i membres de l&#039;Assemblea Popular de Son Sardina i Sa Garriga, durant la concentració d&#039;aquest diumenge                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El consistori explica que, des de llavors, treballa per trobar una soluci&oacute; i que actualment negocia amb el propietari per assolir un acord de compravenda. Si no fos possible, l'Ajuntament afirma que iniciar&agrave; el corresponent procediment d'expropiaci&oacute;. La intenci&oacute; municipal &eacute;s mantenir el projecte previst: un nou casal de barri i una biblioteca, una pla&ccedil;a p&uacute;blica i, com a possibilitat addicional, un aparcament que contribueixi a alleujar el d&egrave;ficit d'estacionament de la zona. Cort assenyala, a m&eacute;s, que el disseny dels futurs equipaments es far&agrave; amb la participaci&oacute; de les associacions ve&iuml;nals i les entitats del barri.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;Ajuntament està negociant amb el propietari per arribar a un acord de compravenda. Si no fos possible, iniciarà l&#039;expropiació</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L'oposici&oacute; tamb&eacute; ha carregat contra la gesti&oacute; de l'Ajuntament. El secretari general de l'Agrupaci&oacute; Socialista de Palma, Iago Negueruela, ha reclamat explicacions i responsabilitats pol&iacute;tiques a l'equip de govern per la venda de Can Pasquet a una immobili&agrave;ria i ha q&uuml;estionat que Cort no aconsegu&iacute;s tancar la compra del solar que havia anunciat. Per la seva banda, M&eacute;s per Palma ha resumit la seva cr&iacute;tica en una frase: &ldquo;Mart&iacute;nez ho va prometre. El PP ho ha deixat perdre&rdquo;. El regidor Miquel &Agrave;ngel Contreras sost&eacute; que el batle va generar &ldquo;una expectativa davant tot Son Sardina&rdquo; en anunciar una pla&ccedil;a, un casal de barri i un aparcament i considera que ara ha d'explicar per qu&egrave; el consistori no va arribar a adquirir el terreny.
    </p><p class="article-text">
        El manifest llegit durant la concentraci&oacute; reclama que l'Ajuntament adquireixi immediatament el solar i posi en marxa el projecte de pla&ccedil;a i casal de barri. L'Assemblea Popular reivindica, a m&eacute;s, que aquests espais siguin de titularitat p&uacute;blica i que el seu disseny tengui en compte els projectes elaborats pels mateixos ve&iuml;ns. El missatge de fons &eacute;s que Can Pasquet no &eacute;s vist com un equipament m&eacute;s, sin&oacute; com una pe&ccedil;a necess&agrave;ria per mantenir la vida comunit&agrave;ria de Son Sardina. Les entitats recorden que la manca d'espais municipals dificulta fins i tot l'organitzaci&oacute; de les festes i d'altres activitats associatives.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de d&egrave;cades d'espera i d'una promesa municipal que va acabar coincidint amb la venda del solar a un particular, la pregunta que queda entre els ve&iuml;ns &eacute;s ara quan arribar&agrave;, finalment, la soluci&oacute;. Per a l'Assemblea Popular, la resposta no admet m&eacute;s demores: &ldquo;No &eacute;s una necessitat ni una promesa: &eacute;s un dret&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Jaime Reina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/batalla-joana-i-els-seus-veins-pel-solar-comprat-promotor-volem-lloc-per-trobar_1_13494151.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 08 Sep 2026 08:39:04 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/18144087-dbac-476d-8b45-a7aa98723ade_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1447y530.jpg" length="1881278" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/18144087-dbac-476d-8b45-a7aa98723ade_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1447y530.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1881278" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La batalla de Joana i els seus veïns pel solar que ha comprat un promotor: "Volem un lloc per trobar-nos"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/18144087-dbac-476d-8b45-a7aa98723ade_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1447y530.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Urbanismo,Espacios públicos,Servicios públicos,PP - Partido Popular,Protestas,Protestas ciudadanas,Inmobiliarias,Mercado inmobiliario,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La batalla de Joana y sus vecinos por el solar que ha comprado un promotor: "Queremos un lugar para encontrarnos"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/batalla-joana-vecinos-solar-comprado-promotor-queremos-lugar-encontrarnos_1_13482640.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/18144087-dbac-476d-8b45-a7aa98723ade_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1447y530.jpg" width="1200" height="675" alt="La batalla de Joana y sus vecinos por el solar que ha comprado un promotor: &quot;Queremos un lugar para encontrarnos&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El terreno de Can Pasquet, que el PP prometió comprar para construir un casal de barri y una biblioteca, ha acabado en manos de un agente inmobiliario después de que el Ayuntamiento de Palma reservase 237.976 euros para la operación</p><p class="subtitle">Leonor, Josefa y cientos de mayores se quedan sin su 'casal' tras un desahucio: “Salimos con el tacataca y los carritos”
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Si hicieran un hogar, un parque... Que la gente mayor pueda venir, que pongan pedales para hacer ejercicio, bancos para tomar el fresco...&rdquo;. A sus 82 a&ntilde;os, Joana lleva demasiado tiempo esperando lo mismo que gran parte de los vecinos de Son Sardina: un lugar p&uacute;blico donde sentarse, reunirse y hacer vida de pueblo. En esta antigua barriada de Palma hay una plaza que lleva a&ntilde;os dibujada sobre el papel, pero que nunca ha llegado a existir sobre el terreno. All&iacute;, entre el n&uacute;cleo tradicional de casas y el crecimiento residencial de los &uacute;ltimos a&ntilde;os, el Ayuntamiento prometi&oacute; un gran espacio p&uacute;blico, un casal de barrio y una biblioteca. Este a&ntilde;o, cuando parec&iacute;a que Cort -como se conoce popularmente al Consistorio- estaba finalmente a punto de comprarlo, el solar ya hab&iacute;a cambiado de manos.
    </p><p class="article-text">
        Can Pasquet, un solar de casi 2.000 metros cuadrados ubicado en el coraz&oacute;n de Son Sardina, es para los vecinos mucho m&aacute;s que un terreno vac&iacute;o. Es el espacio que llevan a&ntilde;os reclamando para encontrarse, organizar actividades y tener unos equipamientos p&uacute;blicos que ahora est&aacute;n dispersos o funcionan en locales que ni siquiera son municipales. 
    </p><p class="article-text">
        El 13 de agosto de 2025, el alcalde de Palma, Jaime Mart&iacute;nez (PP), acudi&oacute; a Son Sardina y anunci&oacute; que Cort hab&iacute;a iniciado el proceso para adquirir Can Pasquet. La intenci&oacute;n era construir una plaza, un casal y estudiar la posibilidad de incorporar un aparcamiento. El anuncio gener&oacute; una expectativa evidente entre los vecinos. La promesa, adem&aacute;s, no era nueva: Can Pasquet llevaba a&ntilde;os apareciendo en los planes y reivindicaciones del barrio, pero la compra nunca hab&iacute;a llegado a formalizarse.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La inversi&oacute;n privada se adelanta</strong></h2><p class="article-text">
        Sin embargo, cuando el pasado 19 de febrero Cort aprob&oacute; una modificaci&oacute;n de gastos que reservaba 237.976 euros para adquirir el solar, la finca pas&oacute;, apenas ocho d&iacute;as despu&eacute;s, a manos de una promotora inmobiliaria constituida tres a&ntilde;os antes, Polnaval&oacute;n S.L., tal como figura en la documentaci&oacute;n registral consultada por este peri&oacute;dico. elDiario.es se ha puesto en contacto con su administrador para conocer los detalles de la operaci&oacute;n y el destino que prev&eacute; dar al solar, pero &eacute;ste ha declinado hacer declaraciones.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen del solar con un cartel reivindicativo colgado de la verja: &quot;Basta de menosprecio, ¡plaza y casal ya!&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen del solar con un cartel reivindicativo colgado de la verja: &quot;Basta de menosprecio, ¡plaza y casal ya!&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Frente a la verja de Can Pasquet, Joana habla del problema desde un punto de vista mucho m&aacute;s sencillo que cualquier expediente urban&iacute;stico: el actual casal de barri est&aacute; en una primera planta y hay que subir por escaleras. &ldquo;&iquest;C&oacute;mo podemos subir si muchos ya pasamos de 80 a&ntilde;os?&rdquo;, se pregunta. Al otro lado de la valla est&aacute; el solar que los vecinos llevan a&ntilde;os reclamando como futura plaza p&uacute;blica. En Son Sardina, lamenta Joana, &ldquo;no hay nada&rdquo;. Tan solo un peque&ntilde;o parque para los ni&ntilde;os en la entrada del pueblo, pero resulta insuficiente. Y el casal actual tampoco resuelve las necesidades de los mayores.
    </p><p class="article-text">
        Su preocupaci&oacute;n no es &uacute;nicamente disponer de un espacio nuevo. Pese a las incomodidades del actual casal, teme perderlo como sucedi&oacute; con el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/leonor-josefa-cientos-mayores-quedan-casal-desahucio-salimos-tacataca-carritos_1_13381796.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">local de mayores del barrio de Son Cladera</a>, desalojado a principios de julio mientras decenas de personas participaban en un taller de memoria. El futuro del centro comunitario y de la biblioteca est&aacute; condicionado por el hecho de que funcionan en un inmueble adquirido en 2019 por una sociedad vinculada a un gran fondo internacional estadounidense. El Ayuntamiento reconoce que ambos equipamientos est&aacute;n actualmente en locales arrendados y plantea trasladarlos a Can Pasquet si consigue hacerse con el solar. La Associaci&oacute; de Ve&iuml;nats ya ha advertido adem&aacute;s del mal estado del casal actual, con goteras, humedades y suelo de hormig&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Este domingo, mientras la tarde ca&iacute;a sobre Son Sardina, Joana y otros vecinos se concentraban frente al terreno convocados por la Assemblea Popular de Son Sardina i sa Garriga para exigir que el Consistorio luche por la parcela y la ponga a disposici&oacute;n del barrio.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Decenas de vecinos concentrados este domingo frente al solar de Can Pasquet para exigir que el Ayuntamiento se haga con la parcela y la ponga a disposición del barrio"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Decenas de vecinos concentrados este domingo frente al solar de Can Pasquet para exigir que el Ayuntamiento se haga con la parcela y la ponga a disposición del barrio                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un barrio de 3.000 vecinos sin espacios p&uacute;blicos</strong></h2><p class="article-text">
        La importancia de Can Pasquet se entiende mejor al recorrer Son Sardina. El n&uacute;cleo conserva todav&iacute;a un marcado car&aacute;cter de pueblo pese a formar parte del municipio de Palma. Su origen se remonta a la &eacute;poca isl&aacute;mica, relacionado con las antiguas redes de agua y molinos de la zona, y durante los siglos XVII y XIX se consolid&oacute; como un peque&ntilde;o n&uacute;cleo de agricultores, jornaleros y artesanos. La agricultura fue durante siglos la actividad dominante hasta que el crecimiento residencial fue transformando progresivamente el territorio.
    </p><p class="article-text">
        Ese car&aacute;cter de pueblo sigue siendo una de sus principales se&ntilde;as de identidad. Son Sardina est&aacute; separado f&iacute;sicamente del centro de Palma -casi cinco kil&oacute;metros lo separan ambas zonas- y mantiene una estructura urbana de casas bajas, caminos estrechos y antiguas posesiones, rodeada por zonas residenciales y grandes &aacute;reas de servicios como Son Castell&oacute;, Son Reus o la Universitat. Son Sardina cuenta con m&aacute;s de 3.000 habitantes y mantiene una intensa actividad asociativa y festiva. Pero esa vida comunitaria se desarrolla, m&aacute;s all&aacute; del colegio y el centro de salud, sin una red suficiente de espacios p&uacute;blicos municipales.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Uno de los carteles exhibidos durante la concentración"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Uno de los carteles exhibidos durante la concentración                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una deuda pendiente desde los a&ntilde;os ochenta</strong></h2><p class="article-text">
        Lo ilustra, en declaraciones a elDiario.es, Antoni Marim&oacute;n, vecino del n&uacute;cleo y catedr&aacute;tico de Historia Contempor&aacute;nea. Marim&oacute;n resume el problema en una &ldquo;falta cr&oacute;nica de equipamientos p&uacute;blicos&rdquo; a pesar de la fuerte identidad comunitaria del barrio. La ausencia de espacios que sean realmente de titularidad municipal impide que las asociaciones dispongan de lugares donde reunirse, los mayores, de instalaciones accesibles, y los ni&ntilde;os y j&oacute;venes, de zonas de encuentro.
    </p><p class="article-text">
        El historiador sit&uacute;a el origen del problema urban&iacute;stico de Can Pasquet a comienzos de los a&ntilde;os ochenta. Seg&uacute;n explica, el planeamiento de aquella &eacute;poca ya contemplaba que el espacio terminara destinado a equipamientos. El sistema previsto era complejo: la propiedad deb&iacute;a ceder el terreno al Ayuntamiento a cambio de que se permitiera determinada edificaci&oacute;n. El mecanismo nunca lleg&oacute; a ejecutarse. &ldquo;Esperas y esperas y no se llega a cumplir&rdquo;, resume el historiador. 
    </p><p class="article-text">
        La consecuencia ha sido una larga sucesi&oacute;n de propietarios y oportunidades frustradas. Marim&oacute;n asegura que el solar ha pasado por &ldquo;cinco o seis manos&rdquo; desde entonces y que incluso otros gobiernos municipales intentaron abordar su adquisici&oacute;n. El problema, a&ntilde;ade, es que el sistema urban&iacute;stico previsto no lleg&oacute; a funcionar. Ahora, por primera vez en a&ntilde;os, el Ayuntamiento hab&iacute;a dado la impresi&oacute;n de que la operaci&oacute;n estaba encarrilada. El PP lleg&oacute; a incluir en su &uacute;ltimo programa electoral la construcci&oacute;n de la plaza de Can Pasquet: &ldquo;Invertiremos en Son Sardina y haremos realidad las peticiones de los vecinos&rdquo;, promet&iacute;a la formaci&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Antoni Marimón, vecino de Son Sardina y catedrático de Historia Contemporánea, resume el problema en una &quot;falta crónica de equipamientos públicos&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Antoni Marimón, vecino de Son Sardina y catedrático de Historia Contemporánea, resume el problema en una &quot;falta crónica de equipamientos públicos&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Mientras tanto, Gen&iacute;s, miembro de la Assemblea Popular de Son Sardina i sa Garriga, introduce otra dimensi&oacute;n: la de los j&oacute;venes que ya no pueden quedarse en la zona. &Eacute;l mismo ha tenido que marcharse. En conversaci&oacute;n con este peri&oacute;dico, cuenta que entre el grupo de unos 30 j&oacute;venes que participa en las fiestas son Sardina apenas quedan unos pocos viviendo all&iacute;; muchos se han trasladado a Palma o a otros municipios porque consideran imposible acceder a una vivienda en el n&uacute;cleo sin disponer de tierras, una casa familiar o una herencia. &ldquo;Si no tienes preparado un milloncito para gastar, no te puedes quedar&rdquo;, explica. Vincula esa expulsi&oacute;n de poblaci&oacute;n joven al encarecimiento de la vivienda, la especulaci&oacute;n y la turistificaci&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        Para &eacute;l, la reivindicaci&oacute;n de Can Pasquet forma parte de algo m&aacute;s amplio: qu&eacute; tipo de pueblo quiere seguir siendo Son Sardina y si podr&aacute; conservar una vida comunitaria propia mientras aumenta la presi&oacute;n inmobiliaria. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Genís, vecino de Son Sardina: &quot;Si no tienes preparado un milloncito para gastar, no te puedes quedar&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Genís, vecino de Son Sardina: &quot;Si no tienes preparado un milloncito para gastar, no te puedes quedar&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En agosto de 2025, la Assemblea Popular de Son Sardina i sa Garriga ya alertaba de la situaci&oacute;n del solar de Can Pasquet y del riesgo de que acabara en manos privadas. Los vecinos recordaban que el pleno de Palma hab&iacute;a aprobado en mayo de 2024, con el apoyo del PP, instar al equipo de gobierno a adquirir los terrenos para construir una plaza p&uacute;blica despu&eacute;s de que las asociaciones del barrio reclamaran tambi&eacute;n un casal. La entidad denunciaba que, pese al compromiso municipal y a las m&aacute;s de 1.000 firmas recogidas en cuatro meses, el Ayuntamiento no hab&iacute;a informado de ning&uacute;n avance y persist&iacute;a en un &ldquo;silencio&rdquo; que dejaba en el aire el futuro del solar.
    </p><p class="article-text">
        La preocupaci&oacute;n vecinal aument&oacute; al aparecer en la parcela un cartel de Solvia que anunciaba su disponibilidad. La Assemblea advert&iacute;a adem&aacute;s de que el solar, pese a estar reservado en el Plan General para espacios libres y equipamientos, pod&iacute;a quedar expuesto a promociones privadas si Palma aplicaba la nueva legislaci&oacute;n urban&iacute;stica aprobada entonces por el Parlament. Los vecinos reclamaban as&iacute; que Cort materializara su compromiso y evitara que Can Pasquet acabara vendido al mejor postor, frustrando la oportunidad de dotar a Son Sardina de una plaza y un casal p&uacute;blicos.
    </p><p class="article-text">
        En anuncios localizados por este peri&oacute;dico, la parcela de 1.751 metros cuadrados lleg&oacute; a ofrecerse por 180.700 euros, a raz&oacute;n de 103 euros por metro cuadrado, mientras que otro portal situaba el precio de venta en 210.000 euros. Apenas ocho d&iacute;as despu&eacute;s de que el Ayuntamiento habilitase 237.976 euros para hacer frente a la adquisici&oacute;n, el solar acab&oacute; en manos privadas. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cartel que anunciaba la venta de Can Pasquet"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cartel que anunciaba la venta de Can Pasquet                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El inter&eacute;s del solar no reside &uacute;nicamente en su ubicaci&oacute;n, sino tambi&eacute;n en su situaci&oacute;n urban&iacute;stica. Como se&ntilde;ala Miram&oacute;n, Can Pasquet arrastra desde los a&ntilde;os ochenta una ordenaci&oacute;n que nunca lleg&oacute; a ejecutarse y que ha ido cambiando con las sucesivas revisiones del planeamiento. La aprobaci&oacute;n del Plan General de 2023 y la posterior ca&iacute;da del Plan de Ordenaci&oacute;n Detallada han a&ntilde;adido incertidumbre sobre el futuro urban&iacute;stico del espacio. Esta circunstancia introduce una variable econ&oacute;mica relevante: cualquier modificaci&oacute;n futura que mejorase las condiciones urban&iacute;sticas de la parcela y aumentase su aprovechamiento podr&iacute;a incrementar de forma significativa su valor.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El Ayuntamiento asegura que pelear&aacute; el solar</strong></h2><p class="article-text">
        En medio de esta incertidumbre, el Ayuntamiento asegura que no ha renunciado al proyecto. elDiario.es se ha puesto en contacto con el Consistorio, que remite a un comunicado reciente en el que, subraya, desde que el alcalde anunci&oacute; su compromiso de adquirir la parcela, la Administraci&oacute;n inici&oacute; las gestiones pertinentes con la entidad bancaria entonces propietaria de la misma.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Parte de los vecinos y miembros de la Assemblea Popular de Son Sardina y Sa Garriga, durante la concentración de este domingo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Parte de los vecinos y miembros de la Assemblea Popular de Son Sardina y Sa Garriga, durante la concentración de este domingo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El Consistorio asegura que, desde entonces, trabaja para encontrar una soluci&oacute;n y se&ntilde;ala que actualmente est&aacute; negociando con el propietario para alcanzar un acuerdo de compraventa. Si no fuera posible, el Ayuntamiento asegura que iniciar&aacute; el correspondiente procedimiento de expropiaci&oacute;n. La intenci&oacute;n municipal es mantener el proyecto: un nuevo casal de barri y una biblioteca, una plaza p&uacute;blica y, como posibilidad adicional, un aparcamiento que contribuya a aliviar el d&eacute;ficit de estacionamiento de la zona. Cort asegura, adem&aacute;s, que el dise&ntilde;o de los futuros equipamientos contar&aacute; con la participaci&oacute;n de las asociaciones vecinales y entidades del barrio.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Ayuntamiento está negociando con el propietario para alcanzar un acuerdo de compraventa. Si no fuera posible, iniciará la expropiación</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La oposici&oacute;n tambi&eacute;n ha cargado contra la gesti&oacute;n del Ayuntamiento. El secretario general de la Agrupaci&oacute;n Socialista de Palma, Iago Negueruela, ha reclamado explicaciones y responsabilidades pol&iacute;ticas al equipo de gobierno por la venta de Can Pesquet a una inmobiliaria y ha cuestionado que Cort no lograra cerrar la compra del solar que hab&iacute;a anunciado. Por su parte, M&eacute;s per Palma ha resumido su cr&iacute;tica en una frase: &ldquo;Mart&iacute;nez lo prometi&oacute;. El PP lo ha dejado perder&rdquo;. El regidor Miquel &Agrave;ngel Contreras sostiene que el alcalde gener&oacute; &ldquo;una expectativa ante todo Son Sardina&rdquo; al anunciar una plaza, un casal de barri y un aparcamiento y ahora debe explicar por qu&eacute; el Consistorio no lleg&oacute; a adquirir el terreno.
    </p><p class="article-text">
        El manifiesto le&iacute;do durante la concentraci&oacute;n reclama que el Ayuntamiento adquiera inmediatamente el solar y comience el proyecto de plaza y casal. La Assemblea Popular reivindica adem&aacute;s que estos espacios sean p&uacute;blicos y tengan en cuenta los proyectos elaborados por los propios vecinos. El mensaje de fondo es que Can Pasquet no se considera una infraestructura m&aacute;s. Las entidades recuerdan que la falta de espacios municipales dificulta incluso organizar las fiestas y las actividades asociativas. Los vecinos, despu&eacute;s de d&eacute;cadas de espera y de una promesa que termin&oacute; coincidiendo con una venta privada, quieren saber cu&aacute;ndo. Porque, como resum&iacute;a el manifiesto de la concentraci&oacute;n, &ldquo;no es una necesidad ni una promesa: es un derecho&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Jaime Reina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/batalla-joana-vecinos-solar-comprado-promotor-queremos-lugar-encontrarnos_1_13482640.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 08 Sep 2026 04:30:44 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/18144087-dbac-476d-8b45-a7aa98723ade_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1447y530.jpg" length="1881278" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/18144087-dbac-476d-8b45-a7aa98723ade_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1447y530.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1881278" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La batalla de Joana y sus vecinos por el solar que ha comprado un promotor: "Queremos un lugar para encontrarnos"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/18144087-dbac-476d-8b45-a7aa98723ade_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1447y530.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Urbanismo,Espacios públicos,Servicios públicos,PP - Partido Popular,Protestas,Protestas ciudadanas,Inmobiliarias,Mercado inmobiliario,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Trobades les restes de dos soldats morts en la gran ofensiva republicana desplegada el 1936 a Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/trobades-les-restes-soldats-morts-gran-ofensiva-republicana-desplegada-1936-mallorca_1_13493424.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Trobades les restes de dos soldats morts en la gran ofensiva republicana desplegada el 1936 a Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Les bales i les insígnies militars han estat les principals pistes per reconstruir la seva història: juntament amb les restes òssies han aparegut munició d'arma llarga ja disparada, un projectil de set mil·límetres, dues insígnies del cos de Sanitat i altres restes de vestimenta militar</p><p class="subtitle">La fatídica derrota republicana en què va batallar Amalia Lobato, una de les primeres dones mortes en combat</p></div><p class="article-text">
        Els treballs d'excavaci&oacute; i exhumaci&oacute; al cementiri municipal de Son Servera (Mallorca) han perm&egrave;s localitzar les restes d'almenys dos homes que haurien estat v&iacute;ctimes de les forces revoltades el 1936. Els investigadors apunten que aquestes dues persones van perdre la vida en algun dels enfrontaments registrats als voltants del municipi durant la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/fatidica-derrota-republicana-batallo-amalia-lobato-primera-mujer-fallecida-combate_1_11967200.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Batalla de Mallorca</a>, la gran ofensiva que, entre agost i setembre de 1936, va dur a terme la Rep&uacute;blica amb l'objectiu de recuperar l'illa de mans dels colpistes. L'operaci&oacute; va acabar amb la retirada de les tropes republicanes despr&eacute;s de diverses setmanes de combats.
    </p><p class="article-text">
        Les bales i les ins&iacute;gnies militars han estat les principals pistes per reconstruir la seva hist&ograve;ria: juntament amb les restes &ograve;ssies han aparegut munici&oacute; d'arma llarga ja disparada, un projectil de set mil&middot;l&iacute;metres, dues ins&iacute;gnies del cos de Sanitat i altres restes de vestimenta militar, un conjunt que, segons fonts memorialistes consultades per elDiario.es, apuntarien que els dos homes van pert&agrave;nyer a l'Ex&egrave;rcit republic&agrave;. La Batalla de Mallorca va ser l'&uacute;ltima operaci&oacute; amf&iacute;bia de la hist&ograve;ria d'Espanya i en ella van participar totes les armes de l'Ex&egrave;rcit i les mil&iacute;cies antifeixistes. Tamb&eacute; va ser la primera que va comptar amb un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/maria-cogio-fusil-5-000-milicianas-marcharon-frente-defender-republica_1_10451974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">batall&oacute; format &iacute;ntegrament per dones</a>. 
    </p><p class="article-text">
        La intervenci&oacute; arqueol&ograve;gica s'emmarca en el V Pla de Fosses del Govern balear i dona continu&iuml;tat als treballs de localitzaci&oacute; realitzats entre mitjans d'abril i finals de maig. L'objectiu, tal com assenyala l'Executiu en un comunicat dif&oacute;s aquest dilluns, &eacute;s recuperar i estudiar restes humanes que puguin correspondre a milicians morts durant els combats i avan&ccedil;ar, quan sigui possible, en la seva identificaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Les pistes han aparegut gaireb&eacute; 90 anys despr&eacute;s d'aquells enfrontaments i estan precisament on els investigadors esperaven trobar respostes: a la part m&eacute;s antiga del cementiri. All&agrave;, sota les actuals zones enjardinades i part de les voreres, els arque&ograve;legs han anat separant enterraments ordinaris d'aquells que presenten senyals que podrien revelar una mort vinculada a la Guerra Civil.
    </p><p class="article-text">
        La primera fase de la intervenci&oacute;, desenvolupada entre mitjans d'abril i finals de maig, va treure a la llum un gran nombre d'enterraments de diferents &egrave;poques. En una de les zones enjardinades situada al costat de l'entrada, per exemple, van apar&egrave;ixer 40 sepultures individuals perfectament alineades, amb els cossos dipositats en caixes funer&agrave;ries.
    </p><p class="article-text">
        La majoria d'aquestes persones eren d'edat avan&ccedil;ada i els enterraments corresponien principalment a dates posteriors a la Guerra Civil, a partir de la d&egrave;cada de 1940. Per aix&ograve;, els investigadors van descartar que fossin v&iacute;ctimes de la Batalla de Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        El gir va arribar en estudiar els antics pl&agrave;nols del cementiri conservats a l'Arxiu Municipal de Son Servera. Els documents van permetre comprovar que la terrassa superior, la zona m&eacute;s antiga del recinte, havia estat utilitzada durant la primera meitat del segle XX per realitzar enterraments directament a terra.
    </p><p class="article-text">
        L'excavaci&oacute; va permetre documentar almenys 65 inhumacions al sector est, 63 a l'oest i altres 13 a la zona enjardinada central. Entre elles van apar&egrave;ixer enterraments que trencaven amb el patr&oacute; habitual. Alguns cossos havien estat col&middot;locats en posicions inusuals i d'altres mancaven de ta&uuml;t o de qualsevol altre receptacle funerari. S&oacute;n precisament aquestes anomalies les que han perm&egrave;s als arque&ograve;legs concentrar la investigaci&oacute; en determinades sepultures.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una intervenci&oacute; que obliga a aixecar part del cementiri</strong></h2><p class="article-text">
        Els treballs s'han repr&egrave;s aquesta setmana i es troben ara en una fase m&eacute;s delicada: l'excavaci&oacute; i exhumaci&oacute; de les restes que poden estar relacionades amb la Guerra Civil. El problema rau en el fet que algunes d'aquestes inhumacions es troben parcialment sota la vorera actual que envolta les zones enjardinades. Per accedir-hi, els arque&ograve;legs han de desmuntar part del paviment i continuar l'excavaci&oacute; sota la infraestructura constru&iuml;da posteriorment.
    </p><p class="article-text">
        L'objectiu no &eacute;s &uacute;nicament recuperar les restes. La investigaci&oacute; pret&eacute;n estudiar els esquelets i els objectes associats a ells per obtenir tota la informaci&oacute; possible i, si les proves ho permeten, arribar a identificar les persones enterrades.
    </p><p class="article-text">
        La intervenci&oacute; compta amb la participaci&oacute; de l'equip d'Aranzadi i s'integra en el V Pla de Fosses del Govern. La directora general de Relacions Institucionals i de Relacions amb el Parlament, Xesca Ramis, ha visitat aquest dilluns el cementiri juntament amb el tinent de batle de Son Servera, Jaume Servera, i el t&egrave;cnic d'Aranzadi Cesc Busquets.
    </p><p class="article-text">
        La investigaci&oacute; obre ara la possibilitat que les restes recuperades permetin reconstruir part de la hist&ograve;ria d'uns homes que van morir durant un dels episodis m&eacute;s importants de la Guerra Civil a Mallorca i que van ser enterrats sense que, fins ara, s'hagu&eacute;s pogut establir amb certesa la seva identitat. El prop&ograve;sit &uacute;ltim de la intervenci&oacute; &eacute;s, subratlla el Govern, retornar-los un nom i, quan sigui possible, fer arribar les seves restes a les seves fam&iacute;lies, a m&eacute;s de garantir-los una sepultura digna.
    </p><p class="article-text">
        En la Batalla de Mallorca va morir, a m&eacute;s, una de les primeres dones lluitant al front, Amalia Lobato Rosique, tal com documenten els historiadors Manuel Aguilera i Gonzalo Berger en un estudi sobre l'ofensiva republicana. Juntament amb ella, cinc milicianes del b&agrave;ndol republic&agrave; van perdre la vida a mans dels feixistes en la Batalla de Mallorca. S&oacute;n conegudes com '<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/maria-cogio-fusil-5-000-milicianas-marcharon-frente-defender-republica_1_10451974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">les milicianes de Bayo</a>': Teresa Bellera, Mar&iacute;a Garc&iacute;a, les germanes Dar&iacute;a i Merc&egrave; Buixad&eacute; i una cinquena el nom de la qual es desconeix, encara que va ser autora del <em>Diari d&rsquo;una miliciana, </em>en el qual narrava aquells dies de caos i lluita. Va ser publicat al setmanari <em>Arriba, </em>per&ograve; mai s'ha trobat el manuscrit original. El relat va servir de base per al documental <em>Milicianas </em>dirigit per T&agrave;nia Ball&oacute; i el manacor&iacute; Jaume Mir&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        El mateix dia que va entrar en combat, el 20 d'agost, va rebre un tret de bala al ventre i va ser traslladada a l'hospital de sang de Ciutadella, on va morir tres dies despr&eacute;s, convertint-se en la primera dona caiguda en defensa de la Segona Rep&uacute;blica. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/trobades-les-restes-soldats-morts-gran-ofensiva-republicana-desplegada-1936-mallorca_1_13493424.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 07 Sep 2026 17:46:26 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="559279" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="559279" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Trobades les restes de dos soldats morts en la gran ofensiva republicana desplegada el 1936 a Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Víctimas del franquismo,Represión franquista,Guerra Civil Española,Franquismo,Segunda República,Fosas del franquismo,Memoria Histórica,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Justícia nega la incapacitat a un treballador amb fibromiàlgia perquè les seves crisis les pot afrontar amb "baixes"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/justicia-nega-incapacitat-treballador-amb-fibromialgia-perque-les-seves-crisis-les-pot-afrontar-amb-baixes_1_13493423.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/368acccc-b3c2-4362-8025-f8deb0229ac7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Justícia nega la incapacitat a un treballador amb fibromiàlgia perquè les seves crisis les pot afrontar amb &quot;baixes&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Tribunal Superior de Justícia de les Balears defensa que les limitacions de l'afectat "no presenten un caràcter permanent, sinó fluctuant", de manera que durant els moments de més intensitat l'empleat pot recórrer a acudir a períodes d'incapacitat temporal</p><p class="subtitle">Viure amb fibromiàlgia: “He de prendre calmants per alleujar el dolor brutal que sento”
</p></div><p class="article-text">
        El Tribunal Superior de Just&iacute;cia de les Balears (TSJIB) ha rebutjat recon&egrave;ixer la incapacitat permanent absoluta a un treballador diagnosticat de fibromi&agrave;lgia i altres patologies en considerar que les seves limitacions no s&oacute;n permanents, sin&oacute; que es produeixen de forma fluctuant. La Sala social considera que, encara que el treballador pateix un quadre cr&ograve;nic, pot desenvolupar tasques administratives i de gesti&oacute; fora dels per&iacute;odes de major intensitat dels s&iacute;mptomes. 
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute;, que confirma la sent&egrave;ncia dictada en primera inst&agrave;ncia pel Jutjat social n&uacute;mero 1 de Ciutadella de Menorca, analitza el cas d'un empleat de 54 anys la professi&oacute; habitual del qual &eacute;s la de responsable d'una ag&egrave;ncia de viatges, un lloc que compr&egrave;n tasques administratives, de gesti&oacute; i atenci&oacute; al client. L'afectat reclamava que se li reconegu&eacute;s el grau d'incapacitat permanent absoluta, en considerar que les seves patologies li impedien desenvolupar qualsevol activitat laboral. De forma subsidi&agrave;ria, sol&middot;licitava que se li atorgu&eacute;s la incapacitat permanent total. 
    </p><p class="article-text">
        El treballador pateix, segons els fets provats, fibromi&agrave;lgia, polimi&agrave;lgia, poliartr&agrave;lgies, s&iacute;ndrome d'apnea-hipopnea del son (SAHS) lleu, una mononeuropatia axonal al nervi peroneal dret i un trastorn adaptatiu secundari a pluripatologia, a m&eacute;s d'alteracions a la columna vertebral. La sent&egrave;ncia, no obstant aix&ograve;, recull que es tracta d'un quadre de car&agrave;cter cr&ograve;nic i d'evoluci&oacute; fluctuant, la qual cosa permetria al treballador realitzar labors administratives, de gesti&oacute;, cobraments i d'altres de similars, encara que durant els per&iacute;odes de reaguditzaci&oacute; pot veure's afectada la seva capacitat laboral i necessitar una baixa per incapacitat temporal.  
    </p><p class="article-text">
        La Sala considera que, encara que no es discuteix l'exist&egrave;ncia de les patologies, aquestes &ldquo;no presenten un car&agrave;cter permanent, sin&oacute; fluctuant&rdquo;, de manera que durant els moments de major intensitat el treballador pot acudir a per&iacute;odes d'incapacitat temporal. Per al TSJ, aquest &eacute;s &ldquo;el factor determinant&rdquo; que va portar el Jutjat a rebutjar la incapacitat permanent. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>El treballador va al&middot;legar dolor en els 18 punts</strong></h2><p class="article-text">
        El treballador havia sol&middot;licitat tamb&eacute; modificar els fets provats de la sent&egrave;ncia de primera inst&agrave;ncia. Entre altres q&uuml;estions, pretenia que s'incorpor&eacute;s al relat judicial que patia una fibromi&agrave;lgia amb 18 punts de dolor sobre 18 possibles, aix&iacute; com ast&egrave;nia, s&iacute;ndrome de fatiga cr&ograve;nica, dolors generalitzats, alteracions de mem&ograve;ria i concentraci&oacute;, ansietat, marejos, fatiga i debilitat muscular, entre altres s&iacute;mptomes. Per a aix&ograve; aportava diferents informes m&egrave;dics, entre ells documents de la Cl&iacute;nica Quir&oacute;n i dels serveis de Reumatologia i Medicina Interna de l'Hospital General Mateu Orfila, a m&eacute;s d'un informe m&egrave;dic aportat amb la demanda. 
    </p><p class="article-text">
        En el seu recurs, assenyalava que pateix, entre altres, dolors generalitzats, episodis de tremolors, sudoraci&oacute; nocturna, entumiment generalitzat, mal de cap, marejos posturals, cansament des del mat&iacute;, fatiga i debilitat muscular generalitzada, aix&iacute; com alteracions de mem&ograve;ria i concentraci&oacute; i episodis d'ansietat amb palpitacions. El curs de la malaltia, al&middot;legava, ha repercutit molt desfavorablement sobre la seva vida laboral i relaci&oacute;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El tribunal rebutja revisar la valoraci&oacute; de les proves m&egrave;diques</strong></h2><p class="article-text">
        El TSJIB, tanmateix, rebutja incorporar aquestes modificacions. La Sala considera que la petici&oacute; suposava, en realitat, oferir una valoraci&oacute; alternativa de la prova m&egrave;dica, en recolzar-se en determinats informes per&ograve; ometre'n d'altres que havien estat tinguts en compte per la jutgessa d'inst&agrave;ncia, especialment l'informe de la metgessa forense. El tribunal recorda a m&eacute;s que un recurs de suplicaci&oacute; no permet simplement tornar a valorar tota la prova com si es tract&eacute;s d'una apel&middot;laci&oacute; ordin&agrave;ria. Per modificar els fets provats ha d'existir un error evident i acreditat documentalment, cosa que la Sala no aprecia en aquest cas. 
    </p><p class="article-text">
        En concret, la sent&egrave;ncia de primera inst&agrave;ncia, que ara confirma el TSJ, havia atorgat especial rellev&agrave;ncia a l'informe de la metgessa forense. Segons recull literalment la resoluci&oacute;, aquesta professional va coincidir amb el metge avaluador de l'INSS i va considerar que el quadre patol&ograve;gic no presentava suficient severitat per impedir l'exercici de la professi&oacute; habitual. La sent&egrave;ncia de Ciutadella assenyalava que la metgessa forense no apreciava limitacions per a la concentraci&oacute; i la mem&ograve;ria i considerava que el treballador podia realitzar les tasques pr&ograve;pies de la seva professi&oacute; habitual, llevat &ldquo;en els per&iacute;odes de reaguditzaci&oacute; amb afectaci&oacute; de la capacitat laboral que determinin situacions de baixa per incapacitat temporal&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La jutgessa tamb&eacute; va considerar que la durada dels per&iacute;odes d'incapacitat temporal no permetia deduir per si sola ni la severitat de les patologies ni que els s&iacute;mptomes s'haguessin mantingut de forma cont&iacute;nua, ja que una baixa pot mantenir-se durant l'estudi, diagn&ograve;stic i tractament d'una malaltia. 
    </p><p class="article-text">
        El TSJ recorda que la Llei General de la Seguretat Social defineix la incapacitat permanent a partir de l'exist&egrave;ncia de reduccions anat&ograve;miques o funcionals greus, objectivables i previsiblement definitives que redueixin o anul&middot;lin la capacitat laboral. La norma estableix diferents graus d'incapacitat, entre ells la permanent total i l'absoluta. En aquest cas, els magistrats consideren que els fets provats no permeten concloure que existeixi una limitaci&oacute; permanent de la capacitat laboral en els termes necessaris per recon&egrave;ixer la incapacitat absoluta en una sent&egrave;ncia contra la qual cap recurs de cassaci&oacute; davant el Tribunal Suprem.  
    </p><h2 class="article-text"><strong>El TSJIB s&iacute; que va atorgar l'absoluta a una altra treballadora</strong></h2><p class="article-text">
        El pronunciament del TSJIB contrasta amb una altra sent&egrave;ncia dictada pel mateix tribunal tot just un mes abans. A l'abril de 2026, la Sala social va ratificar la incapacitat permanent absoluta d'una agent d'assegurances que patia fibromi&agrave;lgia severa, depressi&oacute; i s&iacute;ndrome de cames inquietes. En aquest cas, el Jutjat social n&uacute;mero 1 de Palma ja havia reconegut la incapacitat absoluta a l'octubre de 2024 i l'INSS va rec&oacute;rrer la decisi&oacute;. El TSJIB va rebutjar el recurs i va confirmar el dret de la treballadora a percebre una pensi&oacute; vital&iacute;cia equivalent al 100% de la seva base reguladora, fixada en 1.097,09 euros, amb les corresponents revaloritzacions.
    </p><p class="article-text">
        La difer&egrave;ncia entre ambd&oacute;s casos es troba en les limitacions funcionals que els tribunals consideren acreditades, i no en el diagn&ograve;stic de fibromi&agrave;lgia per si sol. En la sent&egrave;ncia d'abril, el TSJIB va considerar que el quadre de la treballadora feia impossible exercir qualsevol professi&oacute; amb les exig&egrave;ncies m&iacute;nimes de &ldquo;continu&iuml;tat, dedicaci&oacute; i efic&agrave;cia&rdquo; que requereix una activitat laboral. 
    </p><p class="article-text">
        El tribunal va tenir a m&eacute;s en compte que un servei de prevenci&oacute; l'havia declarat no apta per al seu lloc per no reunir les condicions psicof&iacute;siques i que posteriorment havia estat acomiadada per ineptitud sobrevinguda. La pr&ograve;pia Sala va assenyalar que la incapacitat absoluta no pot descartar-se per la mera possibilitat de realitzar determinades tasques de forma espor&agrave;dica. La sent&egrave;ncia no era ferma i podia ser recorreguda davant el Tribunal Suprem.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/justicia-nega-incapacitat-treballador-amb-fibromialgia-perque-les-seves-crisis-les-pot-afrontar-amb-baixes_1_13493423.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 07 Sep 2026 17:40:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/368acccc-b3c2-4362-8025-f8deb0229ac7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="115887" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/368acccc-b3c2-4362-8025-f8deb0229ac7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="115887" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Justícia nega la incapacitat a un treballador amb fibromiàlgia perquè les seves crisis les pot afrontar amb "baixes"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/368acccc-b3c2-4362-8025-f8deb0229ac7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Fibromialgia,Enfermedades,Medicina,Incapacidad permanente,Salud,Tribunales,Islas Baleares,Menorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Hallan los restos de dos soldados muertos en la gran ofensiva republicana desplegada en 1936 en Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hallan-restos-soldados-muertos-gran-ofensiva-republicana-desplegada-1936-mallorca_1_13493147.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Hallan los restos de dos soldados muertos en la gran ofensiva republicana desplegada en 1936 en Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Las balas y las insignias militares han sido las principales pistas para reconstruir su historia: junto a los restos óseos han aparecido munición de arma larga ya disparada, un proyectil de siete milímetros, dos insignias del cuerpo de Sanidad y otros restos de vestimenta militar</p><p class="subtitle">La fatídica derrota republicana en la que batalló Amalia Lobato, una de las primeras mujeres fallecidas en combate
</p></div><p class="article-text">
        Los trabajos de excavaci&oacute;n y exhumaci&oacute;n en el cementerio municipal de Son Servera (Mallorca) han permitido localizar los restos de al menos dos hombres que habr&iacute;an sido v&iacute;ctimas de las fuerzas sublevadas en 1936. Los investigadores apuntan a que estas dos personas perdieron la vida en alguno de los enfrentamientos registrados en los alrededores del municipio durante la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/fatidica-derrota-republicana-batallo-amalia-lobato-primera-mujer-fallecida-combate_1_11967200.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Batalla de Mallorca</a>, la gran ofensiva que, entre agosto y septiembre de 1936, llev&oacute; a cabo la Rep&uacute;blica con el objetivo de recuperar la isla de manos de los golpistas. La operaci&oacute;n termin&oacute; con la retirada de las tropas republicanas tras varias semanas de combates.
    </p><p class="article-text">
        Las balas y las insignias militares han sido las principales pistas para reconstruir su historia: junto a los restos &oacute;seos han aparecido munici&oacute;n de arma larga ya disparada, un proyectil de siete mil&iacute;metros, dos insignias del cuerpo de Sanidad y otros restos de vestimenta militar, un conjunto que, seg&uacute;n fuentes memorialistas consultadas por elDiario.es, apuntar&iacute;a a que los dos hombres pertenecieron al Ej&eacute;rcito republicano. La Batalla de Mallorca fue la &uacute;ltima operaci&oacute;n anfibia de la historia de Espa&ntilde;a y en ella participaron todas las armas del Ej&eacute;rcito y las milicias antifascistas. Tambi&eacute;n fue la primera que cont&oacute; con un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/maria-cogio-fusil-5-000-milicianas-marcharon-frente-defender-republica_1_10451974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">batall&oacute;n formado &iacute;ntegramente por mujeres</a>. 
    </p><p class="article-text">
        La intervenci&oacute;n arqueol&oacute;gica se enmarca en el V Plan de Fosas del Govern balear y da continuidad a los trabajos de localizaci&oacute;n realizados entre mediados de abril y finales de mayo. El objetivo, tal como se&ntilde;ala el Ejecutivo en un comunicado difundido este lunes, es recuperar y estudiar restos humanos que puedan corresponder a milicianos fallecidos durante los combates y avanzar, cuando sea posible, en su identificaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Las pistas han aparecido casi 90 a&ntilde;os despu&eacute;s de aquellos enfrentamientos y est&aacute;n precisamente donde los investigadores esperaban encontrar respuestas: en la parte m&aacute;s antigua del cementerio. All&iacute;, bajo las actuales zonas ajardinadas y parte de las aceras, los arque&oacute;logos han ido separando enterramientos ordinarios de aquellos que presentan se&ntilde;ales que podr&iacute;an revelar una muerte vinculada a la Guerra Civil.
    </p><p class="article-text">
        La primera fase de la intervenci&oacute;n, desarrollada entre mediados de abril y finales de mayo, sac&oacute; a la luz un gran n&uacute;mero de enterramientos de diferentes &eacute;pocas. En una de las zonas ajardinadas situada junto a la entrada, por ejemplo, aparecieron 40 sepulturas individuales perfectamente alineadas, con los cuerpos depositados en cajas funerarias.
    </p><p class="article-text">
        La mayor&iacute;a de estas personas eran de edad avanzada y los enterramientos correspond&iacute;an principalmente a fechas posteriores a la Guerra Civil, a partir de la d&eacute;cada de 1940. Por ello, los investigadores descartaron que fueran v&iacute;ctimas de la Batalla de Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        El giro lleg&oacute; al estudiar los antiguos planos del cementerio conservados en el Archivo Municipal de Son Servera. Los documentos permitieron comprobar que la terraza superior, la zona m&aacute;s antigua del recinto, hab&iacute;a sido utilizada durante la primera mitad del siglo XX para realizar enterramientos directamente en tierra.
    </p><p class="article-text">
        La excavaci&oacute;n permiti&oacute; documentar al menos 65 inhumaciones en el sector este, 63 en el oeste y otras 13 en la zona ajardinada central. Entre ellas aparecieron enterramientos que romp&iacute;an con el patr&oacute;n habitual. Algunos cuerpos hab&iacute;an sido colocados en posiciones inusuales y otros carec&iacute;an de ata&uacute;d o de cualquier otro recept&aacute;culo funerario. Son precisamente estas anomal&iacute;as las que han permitido a los arque&oacute;logos concentrar la investigaci&oacute;n en determinadas sepulturas.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una intervenci&oacute;n que obliga a levantar parte del cementerio</strong></h2><p class="article-text">
        Los trabajos se han retomado esta semana y se encuentran ahora en una fase m&aacute;s delicada: la excavaci&oacute;n y exhumaci&oacute;n de los restos que pueden estar relacionados con la Guerra Civil. El problema radica en que algunas de estas inhumaciones se encuentran parcialmente bajo la acera actual que rodea las zonas ajardinadas. Para acceder a ellas, los arque&oacute;logos tienen que desmontar parte del pavimento y continuar la excavaci&oacute;n bajo la infraestructura construida posteriormente.
    </p><p class="article-text">
        El objetivo no es &uacute;nicamente recuperar los restos. La investigaci&oacute;n pretende estudiar los esqueletos y los objetos asociados a ellos para obtener toda la informaci&oacute;n posible y, si las pruebas lo permiten, llegar a identificar a las personas enterradas.
    </p><p class="article-text">
        La intervenci&oacute;n cuenta con la participaci&oacute;n del equipo de Aranzadi y se integra en el V Plan de Fosas del Govern balear. La directora general de Relaciones Institucionales y de Relaciones con el Parlament, Xesca Ramis, ha visitado este lunes el cementerio junto al teniente de alcalde de Son Servera, Jaume Servera, y el t&eacute;cnico de Aranzadi Cesc Busquets.
    </p><p class="article-text">
        La investigaci&oacute;n abre ahora la posibilidad de que los restos recuperados permitan reconstruir parte de la historia de unos hombres que murieron durante uno de los episodios m&aacute;s importantes de la Guerra Civil en Mallorca y que fueron enterrados sin que, hasta ahora, se hubiera podido establecer con certeza su identidad. El prop&oacute;sito &uacute;ltimo de la intervenci&oacute;n es, subraya el Govern, devolverles un nombre y, cuando sea posible, hacer llegar sus restos a sus familias, adem&aacute;s de garantizarles una sepultura digna.
    </p><p class="article-text">
        En la Batalla de Mallorca falleci&oacute;, adem&aacute;s, una de las primeras mujeres luchando en el frente, Amalia Lobato Rosique, tal como documentan los historiadores Manuel Aguilera y Gonzalo Berger en un estudio sobre la ofensiva republicana. Junto a ella, cinco milicianas del bando republicano perdieron la vida de manos de los fascistas en la Batalla de Mallorca. Son conocidas como '<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/maria-cogio-fusil-5-000-milicianas-marcharon-frente-defender-republica_1_10451974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">las milicianas de Bayo</a>': Teresa Bellera, Mar&iacute;a Garc&iacute;a, las hermanas Dar&iacute;a y Merc&egrave; Buixad&eacute; y una quinta cuyo nombre se desconoce, aunque fue autora del <em>Diari d&rsquo;una miliciana, </em>en el que narraba aquellos d&iacute;as de caos y lucha. Fue publicado en el semanario <em>Arriba, </em>pero nunca se ha encontrado el manuscrito original. El relato sirvi&oacute; de base para el documental <em>Milicianas </em>dirigido por T&agrave;nia Ball&oacute; y el manacor&iacute; Jaume Mir&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        El mismo d&iacute;a que entr&oacute; en combate, el 20 de agosto, recibi&oacute; un disparo de bala en el vientre y fue trasladada al hospital de sangre de Ciutadella, donde muri&oacute; tres d&iacute;as despu&eacute;s, convirti&eacute;ndose en la primera mujer ca&iacute;da en defensa de la Segunda Rep&uacute;blica. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hallan-restos-soldados-muertos-gran-ofensiva-republicana-desplegada-1936-mallorca_1_13493147.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 07 Sep 2026 16:40:25 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="559279" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="559279" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Hallan los restos de dos soldados muertos en la gran ofensiva republicana desplegada en 1936 en Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Víctimas del franquismo,Represión franquista,Guerra Civil Española,Franquismo,Segunda República,Fosas del franquismo,Memoria Histórica,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Justicia niega la incapacidad a un trabajador con fibromialgia porque sus crisis puede afrontarlas con "bajas"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/justicia-niega-incapacidad-absoluta-trabajador-fibromialgia-sintomas-son-fluctuantes_1_13492309.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/368acccc-b3c2-4362-8025-f8deb0229ac7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Justicia niega la incapacidad a un trabajador con fibromialgia porque sus crisis puede afrontarlas con &quot;bajas&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Tribunal Superior de Justicia de Balears defiende que las limitaciones del afectado "no presentan un carácter permanente, sino fluctuante", de modo que durante los momentos de mayor intensidad el empleado puede recurrir acudir a periodos de incapacidad temporal</p><p class="subtitle">Vivir con fibromialgia: “Tengo que tomar calmantes para aliviar el dolor brutal que siento”
</p></div><p class="article-text">
        El Tribunal Superior de Justicia de Balears (TSJIB) ha rechazado reconocer la incapacidad permanente absoluta a un trabajador diagnosticado de fibromialgia y otras patolog&iacute;as al considerar que sus limitaciones no son permanentes, sino que se producen de forma fluctuante. La Sala de lo Social considera que, aunque el trabajador sufre un cuadro cr&oacute;nico, puede desarrollar tareas administrativas y de gesti&oacute;n fuera de los periodos de mayor intensidad de los s&iacute;ntomas. 
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute;n, que confirma la sentencia dictada en primera instancia por el Juzgado de lo Social n&uacute;mero 1 de Ciutadella de Menorca, analiza el caso de un empleado de 54 a&ntilde;os cuya profesi&oacute;n habitual es la de responsable de una agencia de viajes, un puesto que comprende tareas administrativas, de gesti&oacute;n y atenci&oacute;n al cliente. El afectado reclamaba que se le reconociera el grado de incapacidad permanente absoluta, al considerar que sus patolog&iacute;as le imped&iacute;an desarrollar cualquier actividad laboral. De forma subsidiaria, solicitaba que se le otorgara la incapacidad permanente total. 
    </p><p class="article-text">
        El trabajador padece, seg&uacute;n los hechos probados, fibromialgia, polimialgia, poliartralgias, s&iacute;ndrome de apnea-hipopnea del sue&ntilde;o (SAHS) leve, una mononeuropat&iacute;a axonal en el nervio peroneal derecho y un trastorno adaptativo secundario a pluripatolog&iacute;a, adem&aacute;s de alteraciones en la columna vertebral. La sentencia, sin embargo, recoge que se trata de un cuadro de car&aacute;cter cr&oacute;nico y de evoluci&oacute;n fluctuante, lo que permitir&iacute;a al trabajador realizar labores administrativas, de gesti&oacute;n, cobros y otras similares, aunque durante los periodos de reagudizaci&oacute;n puede verse afectada su capacidad laboral y necesitar una baja por incapacidad temporal.  
    </p><p class="article-text">
        La Sala considera que, aunque no se discute la existencia de las patolog&iacute;as, estas &ldquo;no presentan un car&aacute;cter permanente, sino fluctuante&rdquo;, de modo que durante los momentos de mayor intensidad el trabajador puede acudir a periodos de incapacidad temporal. Para el TSJ, este es &ldquo;el factor determinante&rdquo; que llev&oacute; al Juzgado a rechazar la incapacidad permanente. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>El trabajador aleg&oacute; dolor en los 18 puntos</strong></h2><p class="article-text">
        El trabajador hab&iacute;a solicitado tambi&eacute;n modificar los hechos probados de la sentencia de primera instancia. Entre otras cuestiones, pretend&iacute;a que se incorporase al relato judicial que padec&iacute;a una fibromialgia con 18 puntos de dolor sobre 18 posibles, as&iacute; como astenia, s&iacute;ndrome de fatiga cr&oacute;nica, dolores generalizados, alteraciones de memoria y concentraci&oacute;n, ansiedad, mareos, fatiga y debilidad muscular, entre otros s&iacute;ntomas. Para ello aportaba distintos informes m&eacute;dicos, entre ellos documentos de la Cl&iacute;nica Quir&oacute;n y de los servicios de Reumatolog&iacute;a y Medicina Interna del Hospital General Mateu Orfila, adem&aacute;s de un informe m&eacute;dico aportado con la demanda. 
    </p><p class="article-text">
        En su recurso, se&ntilde;alaba que padece, entre otros, dolores generalizados, ardores en manos y pies, episodios de temblores, sudoraci&oacute;n nocturna, entumecimiento generalizado, dolor de cabeza, mareos posturales, cansancio desde la ma&ntilde;ana, fatiga y debilidad muscular generalizada, as&iacute; como alteraciones de memoria y concentraci&oacute;n y episodios de ansiedad con palpitaciones. El curso de la enfermedad, alegaba, ha repercutido muy desfavorablemente sobre su vida laboral y relaci&oacute;n.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El tribunal rechaza revisar la valoraci&oacute;n de las pruebas m&eacute;dicas</strong></h2><p class="article-text">
        El TSJIB, sin embargo, rechaza incorporar esas modificaciones. La Sala considera que la petici&oacute;n supon&iacute;a, en realidad, ofrecer una valoraci&oacute;n alternativa de la prueba m&eacute;dica, al apoyarse en determinados informes pero omitir otros que hab&iacute;an sido tenidos en cuenta por la juzgadora de instancia, especialmente el informe de la m&eacute;dico forense. El tribunal recuerda adem&aacute;s que un recurso de suplicaci&oacute;n no permite simplemente volver a valorar toda la prueba como si se tratara de una apelaci&oacute;n ordinaria. Para modificar los hechos probados debe existir un error evidente y acreditado documentalmente, algo que la Sala no aprecia en este caso. 
    </p><p class="article-text">
        En concreto, la sentencia de primera instancia, que ahora confirma el TSJ, hab&iacute;a otorgado especial relevancia al informe de la m&eacute;dico forense. Seg&uacute;n recoge literalmente la resoluci&oacute;n, esta profesional coincidi&oacute; con el m&eacute;dico evaluador del INSS y consider&oacute; que el cuadro patol&oacute;gico no presentaba suficiente severidad para impedir el desempe&ntilde;o de la profesi&oacute;n habitual. La sentencia de Ciutadella se&ntilde;alaba que la m&eacute;dico forense no apreciaba limitaciones para la concentraci&oacute;n y la memoria y consideraba que el trabajador pod&iacute;a realizar las tareas propias de su profesi&oacute;n habitual, salvo &ldquo;en los per&iacute;odos de reagudizaci&oacute;n con afectaci&oacute;n de la capacidad laboral que determinen situaciones de baja por incapacidad temporal&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La jueza tambi&eacute;n consider&oacute; que la duraci&oacute;n de los periodos de incapacidad temporal no permit&iacute;a deducir por s&iacute; sola ni la severidad de las patolog&iacute;as ni que los s&iacute;ntomas se hubieran mantenido de forma continua, puesto que una baja puede mantenerse durante el estudio, diagn&oacute;stico y tratamiento de una enfermedad. 
    </p><p class="article-text">
        El TSJ recuerda que la Ley General de la Seguridad Social define la incapacidad permanente a partir de la existencia de reducciones anat&oacute;micas o funcionales graves, objetivables y previsiblemente definitivas que reduzcan o anulen la capacidad laboral. La norma establece distintos grados de incapacidad, entre ellos la permanente total y la absoluta. En este caso, los magistrados consideran que los hechos probados no permiten concluir que exista una limitaci&oacute;n permanente de la capacidad laboral en los t&eacute;rminos necesarios para reconocer la incapacidad absoluta en una sentencia contra la que cabe recurso de casaci&oacute;n ante el Tribunal Supremo.  
    </p><h2 class="article-text"><strong>El TSJIB s&iacute; otorg&oacute; la absoluta a otra trabajadora</strong></h2><p class="article-text">
        El pronunciamiento del TSJIB contrasta con otra sentencia dictada por el mismo tribunal apenas un mes antes. En abril de 2026, la Sala de lo Social ratific&oacute; la incapacidad permanente absoluta de una agente de seguros que padec&iacute;a fibromialgia severa, depresi&oacute;n y s&iacute;ndrome de piernas inquietas. En ese caso, el Juzgado de lo Social n&uacute;mero 1 de Palma ya hab&iacute;a reconocido la incapacidad absoluta en octubre de 2024 y el INSS recurri&oacute; la decisi&oacute;n. El TSJIB rechaz&oacute; el recurso y confirm&oacute; el derecho de la trabajadora a percibir una pensi&oacute;n vitalicia equivalente al 100% de su base reguladora, fijada en 1.097,09 euros, con las correspondientes revalorizaciones.
    </p><p class="article-text">
        La diferencia entre ambos casos se encuentra en las limitaciones funcionales que los tribunales consideran acreditadas, y no en el diagn&oacute;stico de fibromialgia por s&iacute; solo. En la sentencia de abril, el TSJIB consider&oacute; que el cuadro de la trabajadora hac&iacute;a imposible desempe&ntilde;ar cualquier profesi&oacute;n con las exigencias m&iacute;nimas de &ldquo;continuidad, dedicaci&oacute;n y eficacia&rdquo; que requiere una actividad laboral. 
    </p><p class="article-text">
        El tribunal tuvo adem&aacute;s en cuenta que un servicio de prevenci&oacute;n la hab&iacute;a declarado no apta para su puesto por no reunir las condiciones psicof&iacute;sicas y que posteriormente hab&iacute;a sido despedida por ineptitud sobrevenida. La propia Sala se&ntilde;al&oacute; que la incapacidad absoluta no puede descartarse por la mera posibilidad de realizar determinadas tareas de forma espor&aacute;dica. La sentencia no era firme y pod&iacute;a ser recurrida ante el Tribunal Supremo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/justicia-niega-incapacidad-absoluta-trabajador-fibromialgia-sintomas-son-fluctuantes_1_13492309.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 07 Sep 2026 12:43:26 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/368acccc-b3c2-4362-8025-f8deb0229ac7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="115887" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/368acccc-b3c2-4362-8025-f8deb0229ac7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="115887" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Justicia niega la incapacidad a un trabajador con fibromialgia porque sus crisis puede afrontarlas con "bajas"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/368acccc-b3c2-4362-8025-f8deb0229ac7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Fibromialgia,Enfermedades,Medicina,Incapacidad permanente,Salud,Tribunales,Islas Baleares,Menorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Balears rebutja el nou sistema de finançament autonòmic: "Ens han servit un plat de llenties"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/balears-rebutja-nou-sistema-financament-autonomic-ens-han-servit-plat-llenties_1_13488349.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/fd74f5b0-4bed-4422-961a-da823bbce2c0_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148555.jpg" width="4176" height="2349" alt="Balears rebutja el nou sistema de finançament autonòmic: &quot;Ens han servit un plat de llenties&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El vicepresident primer i conseller d'Economia, Antoni Costa, critica que la proposta no recull "ni una sola de les reclamacions unànimes" plantejades per l'arxipèlag ni contempla la insularitat, la població flotant, el creixement demogràfic ni el principi d'ordinalitat
</p><p class="subtitle">Hisenda tira endavant la reforma del finançament autonòmic amb Catalunya i Canàries i l'absència de Madrid
</p></div><p class="article-text">
        El Govern balear ha votat aquest divendres en contra de la proposta de reforma del sistema de finan&ccedil;ament auton&ograve;mic presentada pel Ministeri d'Hisenda i aprovada en el Consell de Pol&iacute;tica Fiscal i Financera (CPFF). El <a href="https://www.eldiario.es/economia/hacienda-saca-adelante-reforma-financiacion-autonomica-catalunya-canarias-ausencia-madrid_1_13487253.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">model ha tirat endavant</a> amb el vot favorable de l'Executiu central, Catalunya i les Can&agrave;ries, enfront del rebuig de la resta de comunitats presents.
    </p><p class="article-text">
        El vicepresident primer i conseller d'Economia, Hisenda i Innovaci&oacute;, Antoni Costa, ha defensat el rebuig de les Illes &ldquo;amb total convicci&oacute;&rdquo;, en considerar que la proposta no recull &ldquo;ni una sola de les reclamacions un&agrave;nimes&rdquo; plantejades per Balears. Segons ha assenyalat la Conselleria en un comunicat, el nou model no contempla adequadament la insularitat, la poblaci&oacute; flotant, el creixement demogr&agrave;fic ni el principi d'ordinalitat.
    </p><p class="article-text">
        Costa ha acusat, a m&eacute;s, el Ministeri d'Hisenda d'haver presentat un model &ldquo;imposat&rdquo; i sense marge real de negociaci&oacute;. &ldquo;Ens han servit un plat de llenties&rdquo;, ha retret el conseller. El tamb&eacute; portaveu del Govern ha atribu&iuml;t la reforma a les necessitats pol&iacute;tiques del president del Govern, Pedro S&aacute;nchez, i als seus compromisos amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), unes cr&iacute;tiques que es produeixen en un context en qu&egrave; el nou model parteix de l'acord assolit per l'Executiu central amb Catalunya i compta amb el suport d'aquesta comunitat en el CPFF.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Balears reclama m&eacute;s pes de la insularitat</strong></h2><p class="article-text">
        Una de les principals objeccions del Govern &eacute;s el tractament de la insularitat. Costa ha assegurat que Balears havia reclamat que aquesta variable tingu&eacute;s m&eacute;s pes en el c&agrave;lcul dels recursos que reben les comunitats, i ha retret que la proposta, al seu parer, &ldquo;no nom&eacute;s no ho fa, sin&oacute; que redueix el pes de la variable&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        L'Executiu balear tamb&eacute; considera insuficient el tractament del creixement demogr&agrave;fic i de l'anomenada poblaci&oacute; flotant. Costa ha recordat que la poblaci&oacute; de les Illes ha augmentat un 50% en els darrers 20 anys i ha destacat que l'arxip&egrave;lag rep cada any milions de turistes i treballadors temporals que utilitzen els serveis p&uacute;blics, sense que aquesta poblaci&oacute; tingui, segons el Govern, un reflex suficient en el sistema de finan&ccedil;ament.
    </p><p class="article-text">
        Un altre dels punts de discrep&agrave;ncia &eacute;s el principi d'ordinalitat. Balears reclama que les comunitats que m&eacute;s aporten al sistema no acabin ocupant posicions molt inferiors pel que fa als recursos rebuts per habitant. &ldquo;Nosaltres som els segons que m&eacute;s diners aportem al sistema de finan&ccedil;ament, per&ograve; som els desens a l'hora de rebre recursos&rdquo;, ha afirmat Costa. &ldquo;Volem ser els segons a aportar, per&ograve; tamb&eacute; els segons a rebre&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El nou model preveu precisament un major finan&ccedil;ament per al conjunt de les autonomies de r&egrave;gim com&uacute;. Hisenda calcula que suposar&agrave; prop de 21.000 milions d'euros addicionals a partir del 2027. La proposta incrementa, entre altres mesures, la participaci&oacute; auton&ograve;mica en l'IRPF del 50% al 55% i en l'IVA del 50% al 56,5%, a m&eacute;s d'augmentar els recursos aportats directament per l'Estat.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El Govern tem una p&egrave;rdua d'autonomia fiscal</strong></h2><p class="article-text">
        Costa tamb&eacute; ha expressat el seu rebuig a qualsevol mecanisme que pugui acabar obligant les comunitats a apujar determinats impostos. El conseller ha advertit que el Govern de Marga Prohens considera una &ldquo;l&iacute;nia vermella&rdquo; qualsevol reducci&oacute; de l'autonomia fiscal de les Balears.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El Govern de Marga Prohens <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/bajada-impuestos-pp-vox-grandes-herederos-deja-agujero-280-millones-euros-balears_1_12685224.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ha abaixat els impostos i ha eliminat l'impost de successions</a> perqu&egrave; aix&iacute; ho van votar els ciutadans de les Balears i aquest Govern no tolerar&agrave; que se'n redueixi l'autonomia fiscal i que ens obliguin a apujar els impostos&rdquo;, ha incidit.
    </p><p class="article-text">
        L'aprovaci&oacute; del CPFF no suposa encara l'entrada en vigor del nou sistema. El projecte haur&agrave; de passar primer pel Consell de Ministres i, posteriorment, pel Congr&eacute;s dels Diputats, on la seva tramitaci&oacute; es presenta incerta. Junts ja ha anunciat una esmena a la totalitat. A m&eacute;s, el nou model es planteja sobre una base volunt&agrave;ria: les comunitats podran romandre en el sistema vigent, aprovat el 2009 i caducat des del 2014, si decideixen no incorporar-se al nou esquema.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press, Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/balears-rebutja-nou-sistema-financament-autonomic-ens-han-servit-plat-llenties_1_13488349.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 04 Sep 2026 15:31:53 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/fd74f5b0-4bed-4422-961a-da823bbce2c0_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148555.jpg" length="4551479" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/fd74f5b0-4bed-4422-961a-da823bbce2c0_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148555.jpg" type="image/jpeg" fileSize="4551479" width="4176" height="2349"/>
      <media:title><![CDATA[Balears rebutja el nou sistema de finançament autonòmic: "Ens han servit un plat de llenties"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/fd74f5b0-4bed-4422-961a-da823bbce2c0_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148555.jpg" width="4176" height="2349"/>
      <media:keywords><![CDATA[Financiación autonómica,Comunidades Autónomas,PP - Partido Popular,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Govern espanyol s'oposa a la llei amb què Balears vol guanyar veu sobre els seus aeroports]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/govern-espanyol-s-oposa-llei-amb-balears-vol-guanyar-veu-els-seus-aeroports_1_13488306.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c89c760d-9add-46d5-b210-39f536bf6d23_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El Govern espanyol s&#039;oposa a la llei amb què Balears vol guanyar veu sobre els seus aeroports"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'Executiu central al·lega que la norma, que pretén donar resposta a una de les demandes històriques d'un territori dependent del turisme i fortament condicionat per la insularitat, podria tenir un "efecte directe" sobre les tarifes aeroportuàries i el trànsit aeri </p><p class="subtitle">Balears desafia Aena i inicia els tràmits per assumir per llei el control dels seus aeroports
</p></div><p class="article-text">
        El Govern d'Espanya ha expressat el seu rebuig a tramitar al Congr&eacute;s la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/balears-desafia-aena-e-inicia-tramites-asumir-ley-control-aeropuertos_1_12607317.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">llei balear de cogesti&oacute; aeroportu&agrave;ria</a> aprovada pel Parlament auton&ograve;mic, en considerar que l'assumpci&oacute; del control dels aeroports per part de les Illes podria provocar una reducci&oacute; dels ingressos d'Aena que hauria de ser compensada amb finan&ccedil;ament de la Secretaria d'Estat de Transports i Mobilitat Sostenible.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; consta en l'escrit registrat a la Cambra Baixa per la Secretaria d'Estat de Relacions amb les Corts i Afers Institucionals, dif&oacute;s aquest divendres per M&eacute;s per Mallorca, en el qual l'Executiu central argumenta que la norma podria tenir un &ldquo;efecte directe&rdquo; sobre les tarifes aeroportu&agrave;ries i el tr&agrave;nsit aeri, amb una repercussi&oacute; econ&ograve;mica &ldquo;molt significativa&rdquo; en el compte de resultats d'Aena i, per tant, en els dividends.
    </p><p class="article-text">
        La cogesti&oacute; aeroportu&agrave;ria &eacute;s una reivindicaci&oacute; hist&ograve;rica a les Illes que cerca que la comunitat aut&ograve;noma pugui participar en la presa de decisions sobre unes infraestructures que s&oacute;n estrat&egrave;giques per a un territori dependent del turisme i fortament condicionat per la insularitat. La reclamaci&oacute; s'ha intensificat els darrers anys en paral&middot;lel al creixent debat sobre la saturaci&oacute; tur&iacute;stica i la necessitat de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/balears-colapsa-aire-exige-gestion-aeropuertos-saturacion-turistica-puerta-islas_1_12375913.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">limitar l'arribada de passatgers a les Illes</a>.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, davant els arguments esgrimits per Balears, el Govern central calcula que, si el 2026 els aeroports de l'arxip&egrave;lag mantenen els 47,2 milions de passatgers del 2025 en lloc d'arribar als 49 milions previstos, els ingressos d'Aena es reduirien en 32,5 milions d'euros. A m&eacute;s, estima que mantenir la tarifa aeroportu&agrave;ria mitjana del 2025 en lloc d'aplicar la que es va aprovar per al 2026 suposaria deixar d'ingressar altres 32,9 milions.
    </p><p class="article-text">
        Amb aquests arguments, l'Executiu sost&eacute; que l'aprovaci&oacute; de la llei &ldquo;&eacute;s susceptible&rdquo; de produir una disminuci&oacute; d'ingressos que s'hauria de compensar mitjan&ccedil;ant una transfer&egrave;ncia de capital de la Secretaria d'Estat de Transports i Mobilitat Sostenible, la qual cosa suposaria un augment dels cr&egrave;dits dels Pressupostos Generals de l'Estat.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Un vet aberrant&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        M&eacute;s per Mallorca ha reaccionat amb duresa a l'escrit i l'ha qualificat de &ldquo;vet aberrant&rdquo; per part del Govern de Pedro S&aacute;nchez. La formaci&oacute; ecosobiranista, en declaracions recollides per Europa Press, considera que l'Executiu est&agrave; utilitzant un suposat impacte pressupostari per impedir que el Congr&eacute;s pugui ni tan sols debatre una iniciativa destinada a donar a les Illes capacitat de decisi&oacute; sobre la gesti&oacute; dels seus aeroports.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Pedro S&aacute;nchez no nom&eacute;s diu que no a la cogesti&oacute;: pret&eacute;n impedir que es pugui debatre. &Eacute;s un vet aberrant contra l'autogovern de les Illes&rdquo;, ha denunciat el coordinador de M&eacute;s, Llu&iacute;s Apesteguia.
    </p><p class="article-text">
        Els ecosobiranistes q&uuml;estionen, a m&eacute;s, que el vet pugui justificar-se sobre la base de conseq&uuml;&egrave;ncies futures i hipot&egrave;tiques, com una eventual reducci&oacute; dels ingressos per taxes aeroportu&agrave;ries o del valor de les accions d'Aena. El diputat de Sumar M&eacute;s, Vicen&ccedil; Vidal, ha acusat Hisenda i Aena d'&ldquo;inventar-se un perjudici econ&ograve;mic per justificar una decisi&oacute; pol&iacute;tica&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Vidal ha defensat que permetre a les institucions de les Illes participar en les decisions sobre el sostre de vols no implica necess&agrave;riament reduir el nombre d'operacions. &ldquo;La llei decideix qui ha de tenir veu, no quina decisi&oacute; s'ha de prendre&rdquo;, ha argumentat.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El Govern defensa la cogesti&oacute; per limitar el creixement</strong></h2><p class="article-text">
        Per la seva banda, el Govern balear tamb&eacute; ha defensat la llei aprovada pel Parlament, encara que la seva portaveu adjunta, Ant&ograve;nia Maria Estarellas, ha evitat valorar en profunditat l'escrit del Govern central perqu&egrave;, segons ha assegurat, l'Executiu auton&ograve;mic encara no en coneix el contingut amb detall.
    </p><p class="article-text">
        Estarellas ha insistit, no obstant aix&ograve;, que el Govern considera la cogesti&oacute; aeroportu&agrave;ria una eina necess&agrave;ria per &ldquo;posar l&iacute;mits al creixement d'Aena&rdquo; i alinear la gesti&oacute; aeroportu&agrave;ria amb les pol&iacute;tiques de contenci&oacute; que defensa l'Executiu auton&ograve;mic.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;&Eacute;s ben conegut que defensem aquesta llei, aquesta cogesti&oacute;, per la import&agrave;ncia d'Aena en la nostra estrat&egrave;gia de contenci&oacute; del que &eacute;s el creixement&rdquo;, ha assenyalat. La portaveu ha confiat, a m&eacute;s, que les possibles discrep&agrave;ncies no es redueixin &uacute;nicament a una q&uuml;esti&oacute; econ&ograve;mica: &ldquo;No tot sigui caixa i que les traves no siguin en termes de tenir m&eacute;s o menys recursos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La decisi&oacute; sobre si la proposici&oacute; de llei podr&agrave; iniciar finalment la seva tramitaci&oacute; parlament&agrave;ria est&agrave; ara en mans de la Mesa del Congr&eacute;s, que abordar&agrave; l'assumpte dimarts que ve. Els dos representants de Sumar tenen previst votar a favor de permetre'n la tramitaci&oacute;, per la qual cosa el desenlla&ccedil; dependr&agrave; dels quatre membres del PP i de la presidenta de la Cambra, Francina Armengol.
    </p><p class="article-text">
        M&eacute;s ha situat precisament Armengol al centre de la decisi&oacute;. &ldquo;Haur&agrave; de decidir si defensa el dret de les Illes a debatre sobre els seus aeroports o si es posa del costat d'Aena i del Ministeri d'Hisenda&rdquo;, ha advertit Apesteguia. Vidal ha recalcat que la seva formaci&oacute; no reclama al PSOE ni al PP que donin suport a la llei, sin&oacute; simplement que permetin que sigui debatuda.
    </p><p class="article-text">
        La votaci&oacute; posar&agrave;, a m&eacute;s, a prova els compromisos que el PP balear va assegurar haver assolit amb la direcci&oacute; nacional del partit. Abans que el Parlament aprov&eacute;s la norma, a finals d'abril, la presidenta del Govern, Marga Prohens, havia parlat amb Alberto N&uacute;&ntilde;ez Feij&oacute;o per demanar-li el suport del grup parlamentari popular quan la iniciativa arrib&eacute;s al Congr&eacute;s. El portaveu del Govern, Antoni Costa, va assegurar llavors que la proposta comptava amb l'aval de G&egrave;nova. El PSIB, en canvi, ha sostingut reiteradament que el PP no acabaria donant suport a la llei a Madrid.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/govern-espanyol-s-oposa-llei-amb-balears-vol-guanyar-veu-els-seus-aeroports_1_13488306.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 04 Sep 2026 15:27:25 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c89c760d-9add-46d5-b210-39f536bf6d23_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="9985779" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c89c760d-9add-46d5-b210-39f536bf6d23_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="9985779" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El Govern espanyol s'oposa a la llei amb què Balears vol guanyar veu sobre els seus aeroports]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c89c760d-9add-46d5-b210-39f536bf6d23_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Aeropuertos,Aviones,Aena,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Gobierno se opone a la ley con la que Balears quiere ganar voz sobre sus aeropuertos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/gobierno-opone-ley-balears-quiere-ganar-voz-aeropuertos_1_13488120.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c89c760d-9add-46d5-b210-39f536bf6d23_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El Gobierno se opone a la ley con la que Balears quiere ganar voz sobre sus aeropuertos"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Ejecutivo central alega que la norma, que pretende dar respuesta a una de las demandas históricas de un territorio dependiente del turismo y fuertemente condicionado por la insularidad, podría tener un "efecto directo" sobre las tarifas aeroportuarias y el tráfico aéreo </p><p class="subtitle">Balears desafía a Aena e inicia los trámites para asumir por ley el control de sus aeropuertos
</p></div><p class="article-text">
        El Gobierno central ha expresado su rechazo a tramitar en el Conreso la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/balears-desafia-aena-e-inicia-tramites-asumir-ley-control-aeropuertos_1_12607317.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ley balear de cogesti&oacute;n aeroportuaria </a>aprobada por el Parlament auton&oacute;mico al considerar que la asunci&oacute;n del control de los aeropuertos por parte de las islas podr&iacute;a provocar una reducci&oacute;n de los ingresos de Aena que tendr&iacute;a que ser compensada con financiaci&oacute;n de la Secretar&iacute;a de Estado de Transportes y Movilidad Sostenible.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute; consta en el escrito registrado en la C&aacute;mara Baja por la Secretar&iacute;a de Estado de Relaciones con las Cortes y Asuntos Institucionales, difundido este viernes por M&eacute;s per Mallorca, en el que el Ejecutivo central argumenta que la norma podr&iacute;a tener un &ldquo;efecto directo&rdquo; sobre las tarifas aeroportuarias y el tr&aacute;fico a&eacute;reo, con una repercusi&oacute;n econ&oacute;mica &ldquo;muy significativa&rdquo; en la cuenta de resultados de Aena y, por tanto, en los dividendos.
    </p><p class="article-text">
        La cogesti&oacute;n aeroportuaria es una demanda hist&oacute;rica en las islas que busca que la comunidad aut&oacute;noma pueda participar en la toma de decisiones sobre unas infraestructuras que resultan estrat&eacute;gicas para un territorio dependiente del turismo y ampliamente condicionado por la insularidad. La reclamaci&oacute;n se ha intensificado en los &uacute;ltimos a&ntilde;os en paralelo al creciente debate sobre la saturaci&oacute;n tur&iacute;stica y la necesidad de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/balears-colapsa-aire-exige-gestion-aeropuertos-saturacion-turistica-puerta-islas_1_12375913.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">limitar la llegada de pasajeros a las islas</a>.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, frente a los argumentos esgrimidos por Balears, el Gobierno calcula que, si en 2026 los aeropuertos del archipi&eacute;ago mantienen los 47,2 millones de pasajeros de 2025 en lugar de alcanzar los 49 millones previstos, los ingresos de Aena se reducir&iacute;an en 32,5 millones de euros. Adem&aacute;s, estima que mantener la tarifa aeroportuaria media de 2025 en lugar de aplicar la aprobada para 2026 supondr&iacute;a dejar de ingresar otros 32,9 millones.
    </p><p class="article-text">
        Con estos mimbres, el Gobierno sostiene que la aprobaci&oacute;n de la ley &ldquo;es susceptible&rdquo; de producir una disminuci&oacute;n de ingresos que deber&iacute;a compensarse mediante una transferencia de capital de la Secretar&iacute;a de Estado de Transportes y Movilidad Sostenible, lo que supondr&iacute;a un aumento de los cr&eacute;ditos de los Presupuestos Generales del Estado.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Un veto aberrante&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        M&eacute;s per Mallorca ha reaccionado con dureza al escrito y lo ha calificado de &ldquo;veto aberrante&rdquo; por parte del Gobierno de Pedro S&aacute;nchez. La formaci&oacute;n ecosoberanista, en declaraciones recogidas por Europa Press, considera que el Ejecutivo est&aacute; utilizando un supuesto impacto presupuestario para impedir que el Congreso pueda siquiera debatir una iniciativa destinada a dar a Balears capacidad de decisi&oacute;n sobre la gesti&oacute;n de sus aeropuertos.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Pedro S&aacute;nchez no solo dice que no a la cogesti&oacute;n: pretende impedir que se pueda debatir. Es un veto aberrante contra el autogobierno de Balears&rdquo;, ha denunciado el coordinador de M&eacute;s, Llu&iacute;s Apesteguia.
    </p><p class="article-text">
        Los ecosoberanistas cuestionan adem&aacute;s que el veto pueda justificarse sobre la base de consecuencias futuras e hipot&eacute;ticas, como una eventual reducci&oacute;n de los ingresos por tasas aeroportuarias o del valor de las acciones de Aena. El diputado de Sumar M&eacute;s, Vicen&ccedil; Vidal, ha acusado a Hacienda y a Aena de &ldquo;inventarse un perjuicio econ&oacute;mico para justificar una decisi&oacute;n pol&iacute;tica&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Vidal ha defendido que permitir a las instituciones de Balears participar en las decisiones sobre el techo de vuelos no implica necesariamente reducir el n&uacute;mero de operaciones. &ldquo;La ley decide qui&eacute;n debe tener voz, no qu&eacute; decisi&oacute;n se debe tomar&rdquo;, ha argumentado.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El Govern defiende la cogesti&oacute;n para limitar el crecimiento</strong></h2><p class="article-text">
        Por su parte, el Govern balear tambi&eacute;n ha defendido la ley aprobada por el Parlament, aunque su portavoz adjunta, Ant&ograve;nia Maria Estarellas, ha evitado valorar en profundidad el escrito del Gobierno central al asegurar que el Ejecutivo auton&oacute;mico todav&iacute;a no conoce su contenido con detalle. Estarellas ha insistido, no obstante, en que el Govern considera la cogesti&oacute;n aeroportuaria una herramienta necesaria para &ldquo;poner l&iacute;mites al crecimiento de Aena&rdquo; y alinear la gesti&oacute;n aeroportuaria con las pol&iacute;ticas de contenci&oacute;n que defiende el Ejecutivo auton&oacute;mico.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Es bien conocido que defendemos esta ley, esta cogesti&oacute;n, por la importancia de Aena en nuestra estrategia de contenci&oacute;n de lo que es el crecimiento&rdquo;, ha se&ntilde;alado. La portavoz ha confiado adem&aacute;s en que las posibles discrepancias no se reduzcan &uacute;nicamente a una cuesti&oacute;n econ&oacute;mica: &ldquo;No todo sea caja y que las trabas no sean en t&eacute;rminos de tener m&aacute;s o menos recursos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La decisi&oacute;n sobre si la proposici&oacute;n de ley podr&aacute; iniciar finalmente su tramitaci&oacute;n parlamentaria est&aacute; ahora en manos de la Mesa del Congreso, que abordar&aacute; el asunto el pr&oacute;ximo martes. Los dos representantes de Sumar tienen previsto votar a favor de permitir su tramitaci&oacute;n, por lo que el desenlace depender&aacute; de los cuatro miembros del PP y de la presidenta de la C&aacute;mara, Francina Armengol.
    </p><p class="article-text">
        M&eacute;s ha situado precisamente a Armengol en el centro de la decisi&oacute;n. &ldquo;Deber&aacute; decidir si defiende el derecho de Balears a debatir sobre sus aeropuertos o si se pone del lado de Aena y del Ministerio de Hacienda&rdquo;, ha advertido Apesteguia. Vidal ha recalcado que su formaci&oacute;n no reclama al PSOE ni al PP que apoyen la ley, sino simplemente que permitan que sea debatida.
    </p><p class="article-text">
        La votaci&oacute;n pondr&aacute; adem&aacute;s a prueba los compromisos que el PP balear asegur&oacute; haber alcanzado con la direcci&oacute;n nacional del partido. Antes de que el Parlament aprobara la norma, a finales de abril, la presidenta del Govern, Marga Prohens, hab&iacute;a hablado con Alberto N&uacute;&ntilde;ez Feij&oacute;o para pedirle el respaldo del grupo parlamentario popular cuando la iniciativa llegara al Congreso. El portavoz del Govern, Antoni Costa, asegur&oacute; entonces que la propuesta contaba con el aval de G&eacute;nova. El PSIB, en cambio, ha sostenido reiteradamente que el PP no terminar&iacute;a respaldando la ley en Madrid.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/gobierno-opone-ley-balears-quiere-ganar-voz-aeropuertos_1_13488120.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 04 Sep 2026 15:12:17 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c89c760d-9add-46d5-b210-39f536bf6d23_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="9985779" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c89c760d-9add-46d5-b210-39f536bf6d23_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="9985779" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El Gobierno se opone a la ley con la que Balears quiere ganar voz sobre sus aeropuertos]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c89c760d-9add-46d5-b210-39f536bf6d23_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Aeropuertos,Aviones,Aena,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Balears rechaza el nuevo sistema de financiación autonómica: "Nos han servido un plato de lentejas"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/balears-rechaza-nuevo-sistema-financiacion-autonomica-han-servido-plato-lentejas_1_13488041.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/fd74f5b0-4bed-4422-961a-da823bbce2c0_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148555.jpg" width="4176" height="2349" alt="Balears rechaza el nuevo sistema de financiación autonómica: &quot;Nos han servido un plato de lentejas&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El vicepresidente primero y conseller de Economía, Antoni Costa, critica que la propuesta no recoge "ni una sola de las reclamaciones unánimes" planteadas por Balears ni contempla la insularidad, la población flotante, el crecimiento demográfico ni el principio de ordinalidad
</p><p class="subtitle">Hacienda saca adelante la reforma de la financiación autonómica con Catalunya y Canarias y la ausencia de Madrid
</p></div><p class="article-text">
        El Govern balear ha votado este viernes en contra de la propuesta de reforma del sistema de financiaci&oacute;n auton&oacute;mica presentada por el Ministerio de Hacienda y aprobada en el Consejo de Pol&iacute;tica Fiscal y Financiera (CPFF). El <a href="https://www.eldiario.es/economia/hacienda-saca-adelante-reforma-financiacion-autonomica-catalunya-canarias-ausencia-madrid_1_13487253.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">modelo ha salido adelante </a>con el voto favorable del Ejecutivo central, Catalunya y Canarias frente al rechazo del resto de comunidades presentes. 
    </p><p class="article-text">
        El vicepresidente primero y conseller de Econom&iacute;a, Hacienda e Innovaci&oacute;n, Antoni Costa, ha defendido el rechazo de las Islas &ldquo;con total convicci&oacute;n&rdquo; al considerar que la propuesta no recoge &ldquo;ni una sola de las reclamaciones un&aacute;nimes&rdquo; planteadas por Balears. Seg&uacute;n ha se&ntilde;alado la Conselleria en un comunicado, el nuevo modelo no contempla adecuadamente la insularidad, la poblaci&oacute;n flotante, el crecimiento demogr&aacute;fico ni el principio de ordinalidad.
    </p><p class="article-text">
        Costa ha acusado adem&aacute;s al Ministerio de Hacienda de haber presentado un modelo &ldquo;impuesto&rdquo; y sin margen real de negociaci&oacute;n. &ldquo;Nos han servido un plato de lentejas&rdquo;, ha reprochado el conseller. El tambi&eacute;n portavoz del Govern ha atribuido la reforma a las necesidades pol&iacute;ticas del presidente del Gobierno, Pedro S&aacute;nchez, y a sus compromisos con Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), unas cr&iacute;ticas que se producen en un contexto en el que el nuevo modelo parte del acuerdo alcanzado por el Ejecutivo central con Catalunya y cuenta con el respaldo de esta comunidad en el CPFF.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Balears reclama m&aacute;s peso de la insularidad</strong></h2><p class="article-text">
        Una de las principales objeciones del Govern es el tratamiento de la insularidad. Costa ha aseverado que Balears hab&iacute;a reclamado que esta variable tuviera un mayor peso en el c&aacute;lculo de los recursos que reciben las comunidades, recriminando que la propuesta, a su juicio, &ldquo;no s&oacute;lo no lo hace, sino que reduce el peso de la variable&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El Ejecutivo balear tambi&eacute;n considera insuficiente el tratamiento del crecimiento demogr&aacute;fico y de la llamada poblaci&oacute;n flotante. Costa ha recordado que la poblaci&oacute;n de las Islas ha aumentado un 50% en los &uacute;ltimos 20 a&ntilde;os y ha destacado que el archipi&eacute;lago recibe cada a&ntilde;o millones de turistas y trabajadores temporales que utilizan servicios p&uacute;blicos sin que esta poblaci&oacute;n tenga, seg&uacute;n el Govern, un reflejo suficiente en el sistema de financiaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Otro de los puntos de discrepancia es el principio de ordinalidad. Balears reclama que las comunidades que m&aacute;s aportan al sistema no terminen ocupando posiciones muy inferiores en recursos recibidos por habitante. &ldquo;Nosotros somos los segundos que m&aacute;s dinero aportamos al sistema de financiaci&oacute;n, pero somos los d&eacute;cimos a la hora de recibir recursos&rdquo;, ha afirmado Costa: &ldquo;Queremos ser los segundos en aportar, pero tambi&eacute;n los segundos en recibir&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El nuevo modelo prev&eacute; precisamente una mayor financiaci&oacute;n para el conjunto de las autonom&iacute;as de r&eacute;gimen com&uacute;n. Hacienda calcula que supondr&aacute; cerca de 21.000 millones de euros adicionales a partir de 2027. La propuesta incrementa, entre otras medidas, la participaci&oacute;n auton&oacute;mica en el IRPF del 50% al 55% y en el IVA del 50% al 56,5%, adem&aacute;s de elevar los recursos aportados directamente por el Estado.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El Govern teme una p&eacute;rdida de autonom&iacute;a fiscal</strong></h2><p class="article-text">
        Costa tambi&eacute;n ha expresado su rechazo a cualquier mecanismo que pueda terminar obligando a las comunidades a elevar determinados impuestos. El conseller ha advertido de que el Govern de Marga Prohens considera una &ldquo;l&iacute;nea roja&rdquo; cualquier reducci&oacute;n de la autonom&iacute;a fiscal de Balears.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El Govern de Marga Prohens <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/bajada-impuestos-pp-vox-grandes-herederos-deja-agujero-280-millones-euros-balears_1_12685224.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ha bajado los impuestos y ha eliminado el impuesto de las herencias </a>porque as&iacute; lo votaron los ciudadanos de Balears y este Govern no tolerar&aacute; que se reduzca su autonom&iacute;a fiscal y que nos obliguen a subir los impuestos&rdquo;, ha incidido.
    </p><p class="article-text">
        La aprobaci&oacute;n del CPFF no supone todav&iacute;a la entrada en vigor del nuevo sistema. El proyecto deber&aacute; pasar primero por el Consejo de Ministros y posteriormente por el Congreso de los Diputados, donde su tramitaci&oacute;n se presenta incierta. Junts ya ha anunciado una enmienda a la totalidad. Adem&aacute;s, el nuevo modelo se plantea sobre una base voluntaria: las comunidades podr&aacute;n permanecer en el sistema vigente, aprobado en 2009 y caducado desde 2014, si deciden no incorporarse al nuevo esquema.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press, Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/balears-rechaza-nuevo-sistema-financiacion-autonomica-han-servido-plato-lentejas_1_13488041.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 04 Sep 2026 14:16:37 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/fd74f5b0-4bed-4422-961a-da823bbce2c0_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148555.jpg" length="4551479" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/fd74f5b0-4bed-4422-961a-da823bbce2c0_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148555.jpg" type="image/jpeg" fileSize="4551479" width="4176" height="2349"/>
      <media:title><![CDATA[Balears rechaza el nuevo sistema de financiación autonómica: "Nos han servido un plato de lentejas"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/fd74f5b0-4bed-4422-961a-da823bbce2c0_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148555.jpg" width="4176" height="2349"/>
      <media:keywords><![CDATA[Financiación autonómica,Comunidades Autónomas,PP - Partido Popular,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Prohens acusa Pedro Sánchez d'"ocultar" informació policial sobre les arribades de migrants a Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/prohens-acusa-pedro-sanchez-d-ocultar-informacio-policial-les-arribades-migrants-balears_1_13487446.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/cc468758-c7c5-4956-a7a5-48384cd059f1_16-9-discover-aspect-ratio_default_1101516.jpg" width="2335" height="1314" alt="Prohens acusa Pedro Sánchez d&#039;&quot;ocultar&quot; informació policial sobre les arribades de migrants a Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En una compareixença extraordinària, la presidenta autonòmica ha assegurat que encara no ha parlat al respecte amb els seus homòlegs de Múrcia i la Comunitat Valenciana. Anuncia que sol·licitarà "per tots els canals formals" informació sobre el document policial</p><p class="subtitle">Sánchez evita xocar amb el Marroc però demana "una cooperació diferent" i apel·la a Europa per blindar Ceuta i Melilla
</p></div><p class="article-text">
        La presidenta del Govern balear, Marga Prohens, ha convertit aquest divendres el Consolat de Mar en l&rsquo;escenari d&rsquo;un nou xoc amb l&rsquo;Executiu de Pedro S&aacute;nchez. La l&iacute;der auton&ograve;mica ha comparegut de manera extraordin&agrave;ria per sol&middot;licitar &ldquo;per tots els canals formals&rdquo; informaci&oacute; sobre un informe policial que, segons va assenyalar S&aacute;nchez aquest dijous al Congr&eacute;s, es referia, una setmana abans de la crisi de Ceuta, a les arribades mar&iacute;times de migrants a la Pen&iacute;nsula i a Balears. La dirigent del PP ha acusat el Govern central d&rsquo;&ldquo;ocultar&rdquo; una informaci&oacute; que, al seu parer, comprometia la seguretat de les illes, i ha reclamat saber qu&egrave; va fer l&rsquo;Estat des que en va tenir coneixement i per qu&egrave; no va ser comunicada a les autoritats balears.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Creiem que &eacute;s molt greu l&rsquo;ocultaci&oacute; d&rsquo;aquesta informaci&oacute; tan sensible al Govern de les Illes Balears&rdquo;, ha insistit Prohens, qui, interpel&middot;lada sobre una possible ofensiva conjunta amb altres presidents auton&ograve;mics del PP, ha assegurat que encara no ha parlat amb els seus hom&ograve;legs de M&uacute;rcia i de la Comunitat Valenciana, tot i que ha adm&egrave;s que es tracta d&rsquo;un problema que afecta tot l&rsquo;arc mediterrani.
    </p><p class="article-text">
        En concret, durant la seva <a href="https://www.eldiario.es/politica/sanchez-evita-chocar-marruecos-pide-cooperacion-diferente-apela-europa-blindar-ceuta-melilla_1_13485081.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">compareixen&ccedil;a al Congr&eacute;s dels Diputats per donar explicacions sobre la situaci&oacute; de Ceuta</a>, S&aacute;nchez va negar que la Policia Nacional hagu&eacute;s advertit d&rsquo;un &ldquo;risc alt&rdquo; a la ciutat aut&ograve;noma, si b&eacute; va confirmar l&rsquo;exist&egrave;ncia de l&rsquo;<a href="https://www.eldiario.es/politica/policia-busca-autor-crisis-ceuta-no-mafia-evita-dar-cara-ayuda-gendarmeria-marroqui_1_13483327.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">informe</a> i va precisar que aquest es referia a la Pen&iacute;nsula i a Balears: &ldquo;S&rsquo;ha dit tamb&eacute; que la Policia Nacional havia advertit una setmana abans d&rsquo;un risc alt a Ceuta. I no &eacute;s correcte. Aquest informe va existir, per&ograve; parlava exclusivament de les arribades mar&iacute;times a la Pen&iacute;nsula i a les Illes Balears i no, per tant, a la frontera ceutina&rdquo;, van ser les seves paraules.
    </p><p class="article-text">
        El document citat pel president s&rsquo;emmarca en la informaci&oacute; elaborada pel <a href="https://www.eldiario.es/politica/cenif-unidad-informe-ceuta-agentes-terreno-dirige-antiguo-asesor-jefe-brigada-politica-pp_1_13481662.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Centre Nacional d&rsquo;Immigraci&oacute; i Fronteres (CENIF)</a>, dependent de la Policia Nacional, en els dies previs a la crisi de Ceuta. S&aacute;nchez va explicar que l&rsquo;organisme va redactar notes els dies 28 i 29 de juliol i va defensar que cap d&rsquo;aquestes no permetia anticipar el que finalment va oc&oacute;rrer.
    </p><p class="article-text">
        Prohens, tanmateix, ha anat m&eacute;s enll&agrave; de les paraules de S&aacute;nchez i les ha interpretat com una confirmaci&oacute; que Balears es trobava sota una alerta d&rsquo;&ldquo;alt risc&rdquo; davant una possible &ldquo;entrada massiva&rdquo; d&rsquo;immigraci&oacute; irregular que, segons la l&iacute;der auton&ograve;mica, &ldquo;compromet la seguretat de les nostres illes&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La presidenta balear ha explicat que les manifestacions de S&aacute;nchez sobre l&rsquo;informe van provocar al Govern &ldquo;primer sorpresa i despr&eacute;s fonda preocupaci&oacute;&rdquo; per la possibilitat que se&rsquo;ls estigu&eacute;s ocultant informaci&oacute;. No obstant aix&ograve;, ha reivindicat la singularitat de les Balears per la seva condici&oacute; insular, la seva proximitat a la costa africana i la limitaci&oacute; dels seus recursos, i ha posat com a exemple la situaci&oacute; de Formentera, que, segons ha denunciat, ha obligat el Govern a aportar m&eacute;s de 10 milions d&rsquo;euros per garantir uns serveis que no s&oacute;n compet&egrave;ncia auton&ograve;mica. Sense aquesta ajuda, ha sostingut, el Consell de Formentera estaria &ldquo;pr&agrave;cticament en fallida&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Prohens ha avan&ccedil;at que sol&middot;licitar&agrave; &ldquo;per tots els canals d&rsquo;informaci&oacute;, per tots els canals formals&rdquo; informaci&oacute; sobre les comunicacions de la Policia Nacional i tamb&eacute; &ldquo;directament al president del Govern d&rsquo;Espanya&rdquo;. &ldquo;Tamb&eacute; demanarem explicacions sobre per qu&egrave; no se&rsquo;ns ha informat degudament, amb transpar&egrave;ncia i des de la responsabilitat i lleialtat institucional que s&rsquo;hauria de requerir quan parlem de la protecci&oacute; i del control de les nostres fronteres i de la seguretat dels ciutadans de les Balears&rdquo;, ha insistit.
    </p><p class="article-text">
        La q&uuml;esti&oacute; adquireix encara m&eacute;s rellev&agrave;ncia, ha subratllat, tenint en compte que <a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">S&aacute;nchez es va reunir amb ella al Consolat de Mar el passat 29 de juliol</a>, tot just un dia abans de l&rsquo;entrada massiva de persones migrants a Ceuta. &ldquo;No nom&eacute;s no se&rsquo;ns va informar, sin&oacute; que va dir que les xifres d&rsquo;arribades d&rsquo;immigraci&oacute; irregular a les nostres costes millorarien&rdquo;, ha insistit la l&iacute;der conservadora.
    </p><p class="article-text">
        En aquesta l&iacute;nia, Prohens ha subratllat que la q&uuml;esti&oacute; fonamental ara no &eacute;s &uacute;nicament qui va rebre aquests documents, sin&oacute; quina resposta va donar el Govern central una vegada en va tenir coneixement. &ldquo;Qu&egrave; es va fer despr&eacute;s d&rsquo;aquesta alerta? Quins serveis extraordinaris, des d&rsquo;abans del 30 de juliol, ara, a principis de setembre, s&rsquo;han posat en marxa?&rdquo;, s&rsquo;ha preguntat la presidenta balear, que ha insistit que vol con&egrave;ixer si es van activar plans espec&iacute;fics, quins mitjans policials es van refor&ccedil;ar, quins recursos extraordinaris es van posar a disposici&oacute; de les Balears i si es van fer gestions amb els pa&iuml;sos d&rsquo;origen o de tr&agrave;nsit per evitar noves arribades. Tamb&eacute; ha plantejat que s&rsquo;aclareixi si es va activar Frontex a les Balears i ha reclamat que l&rsquo;ag&egrave;ncia europea tingui una pres&egrave;ncia permanent a les fronteres mar&iacute;times de les illes.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Prohens: &ldquo;Jo no acuso de res&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, preguntada sobre si el Govern estudia emprendre algun tipus d&rsquo;acci&oacute; legal contra l&rsquo;Executiu central, Prohens ha rebaixat el to i ha centrat la seva resposta en l&rsquo;exig&egrave;ncia d&rsquo;informaci&oacute;. &ldquo;Jo no acuso de res&rdquo;, ha respost, per insistir despr&eacute;s que el que considera imprescindible &eacute;s rebre els informes i con&egrave;ixer quines mesures es van adoptar despr&eacute;s de l&rsquo;alerta. La presidenta ha definit l&rsquo;assumpte com una q&uuml;esti&oacute; que transcendeix l&rsquo;enfrontament entre partits i ha situat la seguretat de les Balears al centre de la seva reivindicaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        La dirigent popular ha reivindicat un pla espec&iacute;fic per a les Balears, m&eacute;s mitjans humans i materials per a les Forces i Cossos de Seguretat de l&rsquo;Estat i l&rsquo;activaci&oacute; de Frontex per al control de les fronteres mar&iacute;times. Ha tancat la seva compareixen&ccedil;a amb un advertiment dirigit al Govern central: si es tracta de protegir les fronteres i garantir la seguretat de les illes, ha dit, el Govern mantindr&agrave; &ldquo;la m&agrave; estesa&rdquo; per col&middot;laborar; per&ograve; &ldquo;si se&rsquo;ns oculta informaci&oacute;, si no s&rsquo;actua, si es mira cap a una altra banda mentre s&rsquo;arrisca la seguretat dels nostres ciutadans, ens trobaran al davant&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/prohens-acusa-pedro-sanchez-d-ocultar-informacio-policial-les-arribades-migrants-balears_1_13487446.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 04 Sep 2026 11:28:22 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/cc468758-c7c5-4956-a7a5-48384cd059f1_16-9-discover-aspect-ratio_default_1101516.jpg" length="3747045" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/cc468758-c7c5-4956-a7a5-48384cd059f1_16-9-discover-aspect-ratio_default_1101516.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3747045" width="2335" height="1314"/>
      <media:title><![CDATA[Prohens acusa Pedro Sánchez d'"ocultar" informació policial sobre les arribades de migrants a Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/cc468758-c7c5-4956-a7a5-48384cd059f1_16-9-discover-aspect-ratio_default_1101516.jpg" width="2335" height="1314"/>
      <media:keywords><![CDATA[Migrantes,Migraciones,Crisis migratoria,Políticas migratorias,Ceuta,Marga Prohens,Pedro Sánchez,PP - Partido Popular,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La presidenta balear del PP acusa a Sánchez de "ocultar" información policial sobre las llegadas de migrantes a Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/presidenta-balear-pp-acusa-sanchez-ocultar-informe-policial-llegadas-migrantes-balears_1_13486974.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/cc468758-c7c5-4956-a7a5-48384cd059f1_16-9-discover-aspect-ratio_default_1101516.jpg" width="2335" height="1314" alt="La presidenta balear del PP acusa a Sánchez de &quot;ocultar&quot; información policial sobre las llegadas de migrantes a Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En una comparecencia extraordinaria, Marga Prohens ha asegurado que aún no ha hablado al respecto con sus homólogos de Murcia y la Comunitat Valenciana. Anuncia que solicitará "por todos los canales formales" información acerca del documento policial</p><p class="subtitle">Sánchez evita chocar con Marruecos pero pide “una cooperación diferente” y apela a Europa para blindar Ceuta y Melilla
</p></div><p class="article-text">
        La presidenta del Govern balear, Marga Prohens, ha convertido este viernes el Consolat de Mar en el escenario de un nuevo choque con el Ejecutivo de Pedro S&aacute;nchez. La l&iacute;der auton&oacute;mica ha comparecido de forma extraordinaria para solicitar &ldquo;por todos los canales formales&rdquo; informaci&oacute;n acerca de un informe policial que, seg&uacute;n se&ntilde;al&oacute; S&aacute;nchez este jueves en el Congreso, alud&iacute;a, d&iacute;as antes de la crisis de Ceuta, a la llegada de personas migrantes por v&iacute;a mar&iacute;tima a la Pen&iacute;nsula y a Balears. La dirigente del PP ha acusado al Gobierno central de &ldquo;ocultar&rdquo; una informaci&oacute;n que, a su juicio, compromet&iacute;a la seguridad de las islas, y ha reclamado saber qu&eacute; hizo el Estado desde que tuvo conocimiento de ella y por qu&eacute; no fue comunicada a las autoridades baleares.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Creemos que es muy grave la ocultaci&oacute;n de esta informaci&oacute;n tan sensible al Govern de las Illes Balears&rdquo;, ha incidido Prohens, quien, interpelada acerca de una posible ofensiva conjunta con otros presidentes auton&oacute;micos del PP, ha asegurado que todav&iacute;a no ha hablado con sus hom&oacute;logos de Murcia y la Comunitat Valenciana, aunque ha admitido que se trata de un problema que afecta a todo el arco mediterr&aacute;neo. 
    </p><p class="article-text">
        En concreto, durante su <a href="https://www.eldiario.es/politica/sanchez-evita-chocar-marruecos-pide-cooperacion-diferente-apela-europa-blindar-ceuta-melilla_1_13485081.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">comparecencia en la C&aacute;mara Baja para dar explicaciones sobre la situaci&oacute;n de Ceuta</a>, S&aacute;nchez neg&oacute; que la Polic&iacute;a Nacional hubiera advertido de un &ldquo;riesgo alto&rdquo; en la ciudad aut&oacute;noma, si bien confirm&oacute; la existencia del <a href="https://www.eldiario.es/politica/policia-busca-autor-crisis-ceuta-no-mafia-evita-dar-cara-ayuda-gendarmeria-marroqui_1_13483327.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">informe</a> y precis&oacute; que &eacute;ste se refer&iacute;a a la Pen&iacute;nsula y a Balears: &ldquo;Se ha dicho tambi&eacute;n que la Polic&iacute;a Nacional hab&iacute;a advertido una semana antes de un riesgo alto en Ceuta. Y no es correcto. Ese informe existi&oacute;, pero hablaba exclusivamente de las llegadas mar&iacute;timas a la pen&iacute;nsula y a las Islas Baleares y no, por tanto, a la frontera ceut&iacute;&rdquo;, fueron sus palabras.
    </p><p class="article-text">
        El documento citado por el presidente se enmarca en la informaci&oacute;n elaborada por el <a href="https://www.eldiario.es/politica/cenif-unidad-informe-ceuta-agentes-terreno-dirige-antiguo-asesor-jefe-brigada-politica-pp_1_13481662.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Centro Nacional de Inmigraci&oacute;n y Fronteras (CENIF), </a>dependiente de la Polic&iacute;a Nacional, en los d&iacute;as previos a la crisis de Ceuta. S&aacute;nchez explic&oacute; que el organismo redact&oacute; notas los d&iacute;as 28 y 29 de julio y defendi&oacute; que ninguna permit&iacute;a anticipar lo que finalmente ocurri&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Prohens, sin embargo, ha llevado m&aacute;s all&aacute; las palabras de S&aacute;nchez, interpret&aacute;ndolas como una confirmaci&oacute;n de que Balears se encontraba bajo una alerta de &ldquo;alto riesgo&rdquo; ante una posible &ldquo;entrada masiva&rdquo; de inmigraci&oacute;n irregular que, a juicio de la l&iacute;der auton&oacute;mica, &ldquo;compromete la seguridad de nuestras islas&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La presidenta balear ha explicado que las manifestaciones de S&aacute;nchez acerca del informe provocaron en el Govern &ldquo;primero sorpresa y despu&eacute;s honda preocupaci&oacute;n&rdquo; por la posibilidad de que se les estuviera ocultando informaci&oacute;n. No obstante, ha reivindicado la singularidad de Balears por su condici&oacute;n insular, su proximidad a la costa africana y la limitaci&oacute;n de sus recursos, y ha puesto como ejemplo la situaci&oacute;n de Formentera, que, seg&uacute;n ha denunciado, ha obligado al Govern a aportar m&aacute;s de 10 millones de euros para garantizar unos servicios que no son competencia auton&oacute;mica. Sin esa ayuda, ha sostenido, el Consell de Formentera estar&iacute;a &ldquo;pr&aacute;cticamente en quiebra&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Prohens ha avanzado que solicitar&aacute; &ldquo;por todos los canales de informaci&oacute;n, por todos los canales formales&rdquo; informaci&oacute;n sobre las comunicaciones de la Polic&iacute;a Nacional, y tambi&eacute;n &ldquo;directamente al presidente del Gobierno de Espa&ntilde;a&rdquo;. &ldquo;Tambi&eacute;n pediremos explicaciones sobre por qu&eacute; no se nos ha informado debidamente, con transparencia y desde la responsabilidad y lealtad institucional que se deber&iacute;a requerir cuando hablamos de la protecci&oacute;n y del control de nuestras fronteras y de la seguridad de los ciudadanos de Balears&rdquo;, ha incidido.
    </p><p class="article-text">
        La cuesti&oacute;n adquiere a&uacute;n m&aacute;s relevancia, ha subrayado, teniendo en cuenta que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/prohens-presenta-sanchez-propias-reivindicaciones-macroprotesta-turistificacion-balears_1_13415051.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">S&aacute;nchez se reuni&oacute; con ella en el Consolat de Mar el pasado 29 de julio</a>, apenas un d&iacute;a antes de la entrada masiva de personas migrantes en Ceuta. &ldquo;No solo no se nos inform&oacute;, sino que dijo que las cifras de llegadas de inmigraci&oacute;n irregular a nuestras costas mejorar&iacute;an&rdquo;, ha insistido la l&iacute;der conservadora.
    </p><p class="article-text">
        En esta l&iacute;nea, Prohens ha subrayado que la cuesti&oacute;n fundamental ahora no es &uacute;nicamente qui&eacute;n recibi&oacute; esos documentos, sino qu&eacute; respuesta dio el Gobierno central una vez que tuvo conocimiento de ellos. &ldquo;&iquest;Qu&eacute; se hizo despu&eacute;s de esta alerta? &iquest;Qu&eacute; servicios extraordinarios, desde antes del 30 de julio, ahora a principios de septiembre se han puesto en marcha?&rdquo;, se ha preguntado la presidenta balear, quien ha insistido en que quiere conocer si se activaron planes espec&iacute;ficos, qu&eacute; medios policiales fueron reforzados, qu&eacute; recursos extraordinarios se pusieron a disposici&oacute;n de Balears y si se realizaron gestiones con los pa&iacute;ses de origen o tr&aacute;nsito para evitar nuevas llegadas. Tambi&eacute;n ha planteado que se aclare si se activ&oacute; Frontex en Balears y ha reclamado que la agencia europea tenga una presencia permanente en las fronteras mar&iacute;timas de las islas.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Prohens: &ldquo;Yo no acuso de nada&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Asimismo, preguntada sobre si el Govern estudia emprender alg&uacute;n tipo de acci&oacute;n legal contra el Ejecutivo central, Prohens ha rebajado el tono y ha centrado su respuesta en exigir informaci&oacute;n. &ldquo;Yo no acuso de nada&rdquo;, ha respondido, para insistir despu&eacute;s en que lo que considera imprescindible es recibir los informes y conocer qu&eacute; medidas se adoptaron despu&eacute;s de la alerta. La presidenta ha definido el asunto como una cuesti&oacute;n que trasciende el enfrentamiento entre partidos y ha situado la seguridad de Balears en el centro de su reivindicaci&oacute;n.  
    </p><p class="article-text">
        La dirigente popular ha reivindicado un plan espec&iacute;fico para Balears, m&aacute;s medios humanos y materiales para las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y la activaci&oacute;n de Frontex para el control de las fronteras mar&iacute;timas, cerrando su comparecencia con una advertencia dirigida al Gobierno central: si se trata de proteger las fronteras y garantizar la seguridad de las islas, ha dicho, el Govern mantendr&aacute; &ldquo;la mano tendida&rdquo; para colaborar; pero &ldquo;si se nos oculta informaci&oacute;n, si no se act&uacute;a, si se mira hacia otro lado mientras se arriesga la seguridad de nuestros ciudadanos, nos encontrar&aacute;n enfrente&rdquo;. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/presidenta-balear-pp-acusa-sanchez-ocultar-informe-policial-llegadas-migrantes-balears_1_13486974.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 04 Sep 2026 10:56:22 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/cc468758-c7c5-4956-a7a5-48384cd059f1_16-9-discover-aspect-ratio_default_1101516.jpg" length="3747045" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/cc468758-c7c5-4956-a7a5-48384cd059f1_16-9-discover-aspect-ratio_default_1101516.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3747045" width="2335" height="1314"/>
      <media:title><![CDATA[La presidenta balear del PP acusa a Sánchez de "ocultar" información policial sobre las llegadas de migrantes a Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/cc468758-c7c5-4956-a7a5-48384cd059f1_16-9-discover-aspect-ratio_default_1101516.jpg" width="2335" height="1314"/>
      <media:keywords><![CDATA[Migrantes,Migraciones,Crisis migratoria,Políticas migratorias,Ceuta,Marga Prohens,Pedro Sánchez,PP - Partido Popular,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les entitats memorialistes temen que els homenatges del PP recuperin el relat franquista a Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/les-entitats-memorialistes-temen-els-memorials-pp-recuperin-relat-franquista-balears_1_13485714.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" width="1200" height="675" alt="Les entitats memorialistes temen que els homenatges del PP recuperin el relat franquista a Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Memòria de Mallorca acusa el Govern de Marga Prohens d'impulsar reconeixements de manera aïllada, sense contextualitzar la repressió sistemàtica exercida pel franquisme i sense abans sotmetre'ls a la Comissió Tècnica de Memòria Democràtica</p><p class="subtitle">El PP honra les víctimes dels bombardeigs republicans de Mallorca després de derogar amb Vox la Llei de Memòria
</p></div><p class="article-text">
        La intenci&oacute; del Govern balear, presidit pel PP, d&rsquo;implantar en set municipis de les Illes un memorial per a les v&iacute;ctimes civils dels bombardejos de la Guerra Civil ha despertat les cr&iacute;tiques del moviment memorialista. En un manifest dif&oacute;s aquest dijous, Mem&ograve;ria de Mallorca acusa l&rsquo;Executiu de plantejar aquests reconeixements de manera a&iuml;llada, sense contextualitzar la repressi&oacute; sistem&agrave;tica exercida pel franquisme i sense haver-los sotm&egrave;s pr&egrave;viament a la Comissi&oacute; T&egrave;cnica de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica, l&rsquo;&ograve;rgan previst per la legislaci&oacute; auton&ograve;mica per desenvolupar aquestes pol&iacute;tiques.
    </p><p class="article-text">
        En concret, la controv&egrave;rsia se situa entorn de la iniciativa &ldquo;Mur de la Dignitat&rdquo;, un memorial concebut per recuperar i fer visible el record de les v&iacute;ctimes dels atacs aeris produ&iuml;ts durant el conflicte b&egrave;l&middot;lic i que, tal com va anunciar el passat 25 d&rsquo;agost la presidenta del Govern, Marga Prohens, l&rsquo;Executiu t&eacute; previst estendre -ja <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-honra-victimas-bombardeos-republicanos-mallorca-derogar-vox-ley-memoria-democratica_1_13410454.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">se'n va celebrar un a Palma</a>- als municipis d&rsquo;Art&agrave;, Inca, Santa Maria del Cam&iacute;, ses Salines, S&oacute;ller, Ma&oacute; i Eivissa, la poblaci&oacute; dels quals va patir durant la guerra les conseq&uuml;&egrave;ncies dels bombardejos. L&rsquo;Administraci&oacute; auton&ograve;mica proposa que cada consistori determini l&rsquo;empla&ccedil;ament, que podr&agrave; ser un lloc directament relacionat amb els bombardejos o qualsevol altre espai que garanteixi la dignitat, la visibilitat i l&rsquo;accessibilitat del memorial.
    </p><p class="article-text">
        En el seu comunicat, Mem&ograve;ria de Mallorca deixa clar que el seu rebuig no es dirigeix contra el reconeixement de les persones que varen morir en els bombardejos, sin&oacute; contra la manera de desenvolupar els homenatges. Recorda, aix&iacute; mateix, que va ser precisament la mateixa entitat la que va proposar al Govern elaborar un informe espec&iacute;fic sobre totes les v&iacute;ctimes d&rsquo;aquests atacs, un treball que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pp-saca-cajon-15-informes-ineditos-mantenia-ocultos-represion-franquista-balears_1_13364743.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va acabar incorporant-se al IV Pla de Fosses i Mem&ograve;ria i Reconeixement Democr&agrave;tics </a>de Balears. L&rsquo;estudi ha perm&egrave;s identificar i documentar 152 persones mortes: 97 a Mallorca, 29 a Menorca i 26 a Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        Des de l&rsquo;associaci&oacute; memorialista recorden que es tracta de v&iacute;ctimes &ldquo;d&rsquo;una guerra conseq&uuml;&egrave;ncia d&rsquo;un cop d&rsquo;estat contra el govern legal i leg&iacute;tim de la II Rep&uacute;blica que mai no s&rsquo;havia d&rsquo;haver produ&iuml;t&rdquo;, alhora que defensen &ldquo;el reconeixement de totes les v&iacute;ctimes del cop d&rsquo;estat de 1936, de la guerra que aquest va desencadenar i de la posterior dictadura franquista&rdquo;. Precisament per aix&ograve; consideren &ldquo;inacceptable&rdquo; que les pol&iacute;tiques p&uacute;bliques de mem&ograve;ria &ldquo;puguin convertir-se en una selecci&oacute; interessada de v&iacute;ctimes o en una recuperaci&oacute; parcial d&rsquo;un relat hist&ograve;ric que durant d&egrave;cades va ser imposat per la dictadura franquista&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, l&rsquo;associaci&oacute; recrimina que el Govern hagi traslladat directament als ajuntaments diversos oficis per instal&middot;lar els memorials sense haver sotm&egrave;s pr&egrave;viament les propostes a la Comissi&oacute; T&egrave;cnica de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica -&ograve;rgan t&egrave;cnic previst en la llei balear de mem&ograve;ria democr&agrave;tica per desenvolupar aquest tipus de reconeixements- i mesos despr&eacute;s que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">PP i Vox aprovessin derogar aquesta norma</a>. El text es troba <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/constitucional-suspende-cautelarmente-derogacion-ley-balear-memoria-democratica_1_13362877.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">recorregut davant el Tribunal Constitucional</a>. Mem&ograve;ria de Mallorca considera &ldquo;una profunda contradicci&oacute;&rdquo; que el mateix Executiu que va intentar eliminar aquest marc legal presenti ara aquestes actuacions com a pol&iacute;tiques de mem&ograve;ria democr&agrave;tica.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No acceptarem que es presentin memorials p&uacute;blics a v&iacute;ctimes de la guerra de manera a&iuml;llada&rdquo;, insisteix l&rsquo;entitat, que reclama que qualsevol memorial relacionat amb els bombardejos inclogui espec&iacute;ficament les v&iacute;ctimes de l&rsquo;aviaci&oacute; del b&agrave;ndol sublevat que operava des de les bases militars de Mallorca, amb el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pp-recorta-mitad-cifra-represaliados-franquismo-ibiza-faltan-victimas-bombardeos-italianos_1_13437287.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">suport de l'aviaci&oacute; italiana </a>i alemanya. Tamb&eacute; exigeix la participaci&oacute; de les entitats memorialistes i de v&iacute;ctimes i que els projectes, insisteix, siguin sotmesos pr&egrave;viament a la Comissi&oacute; T&egrave;cnica.
    </p><p class="article-text">
        Des de la Conselleria de Presid&egrave;ncia, de la qual dep&egrave;n la gesti&oacute; de les pol&iacute;tiques de mem&ograve;ria democr&agrave;tica, defensen, a preguntes d'elDiario.es, que la iniciativa respon a un mandat aprovat per unanimitat pel Parlament de les Illes Balears i que els reconeixements parteixen de l&rsquo;estudi hist&ograve;ric elaborat pel doctor en Hist&ograve;ria Manuel Aguilera, que, incideix l&rsquo;Executiu, ha perm&egrave;s censar i posar nom i llinatges per primera vegada a totes les v&iacute;ctimes dels bombardejos patits a les Illes.
    </p><p class="article-text">
        El que fa ara el Govern, assenyalen, &eacute;s oferir als municipis que varen patir bombardejos la possibilitat de comptar tamb&eacute; amb un monument en record de les v&iacute;ctimes, si b&eacute;, precisen, seran els mateixos municipis i les fam&iacute;lies de les v&iacute;ctimes qui decidiran si desitgen acollir aquests actes i monuments. Des del departament dirigit per Ant&ograve;nia Maria Estarellas asseguren que es tracta del mateix criteri que s&rsquo;aplica amb les conegudes com a &ldquo;Pedres de la Mem&ograve;ria&rdquo;: el Govern, assenyalen les mateixes fonts, facilita i posa a disposici&oacute; dels municipis aquests elements de record, per&ograve; s&oacute;n els ajuntaments i les fam&iacute;lies qui han de decidir com i on es materialitza aquest homenatge.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;L&rsquo;objectiu &eacute;s molt senzill: recon&egrave;ixer totes les v&iacute;ctimes, recuperar-ne els noms i preservar-ne la mem&ograve;ria amb rigor hist&ograve;ric, respectant sempre la voluntat dels municipis i de les fam&iacute;lies&rdquo;, sentencien.
    </p><h2 class="article-text"><strong>M&eacute;s de 2.000 assassinats pel b&agrave;ndol franquista</strong></h2><p class="article-text">
        En el mateix manifest, Mem&ograve;ria de Mallorca reclama l&rsquo;elaboraci&oacute; d&rsquo;una relaci&oacute; nominal de les v&iacute;ctimes dels bombardejos del b&agrave;ndol feixista procedents de les bases de Mallorca contra poblacions de la costa peninsular, amb especial atenci&oacute; a Menorca, Catalunya, la Comunitat Valenciana i Andalusia, a m&eacute;s d&rsquo;un memorial amb els noms de les v&iacute;ctimes civils de l&rsquo;anomenada &ldquo;carretera de la mort&rdquo;, en al&middot;lusi&oacute; als atacs patits per la poblaci&oacute; que fugia per la carretera de M&agrave;laga a Almeria el febrer de 1937, i un altre amb les v&iacute;ctimes causades per l&rsquo;aviaci&oacute; sublevada procedent de Mallorca a la costa peninsular. Per a aquest darrer reclama una ubicaci&oacute; al passeig Sagrera, integrat en l&rsquo;actual espai del Mur de la Dignitat.
    </p><p class="article-text">
        En aquesta mateixa l&iacute;nia, reclamen un memorial al centre de Palma amb els noms de les m&eacute;s de 2.000 persones assassinades, moltes de les quals v&iacute;ctimes de desaparici&oacute; for&ccedil;ada els familiars de les quals encara desconeixen el seu parador i les circumst&agrave;ncies de la seva mort. Finalment, exigeixen que el Govern convoqui &ldquo;amb car&agrave;cter urgent&rdquo; la Comissi&oacute; T&egrave;cnica de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica per explicar les actuacions que est&agrave; impulsant i que qualsevol projecte de memorial relacionat amb els bombardejos sigui debatut pr&egrave;viament per aquest &ograve;rgan, amb la participaci&oacute; d&rsquo;entitats memorialistes i especialistes en hist&ograve;ria, dret i altres disciplines vinculades a la mem&ograve;ria democr&agrave;tica.
    </p><p class="article-text">
        Les actuacions previstes pel Govern del PP donen continu&iuml;tat al memorial inaugurat el 27 de juliol al passeig Sagrera de Palma en homenatge al <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/muertos-sepultados-primer-terror-aereo-guerra-civil-causo-aviacion-republica_1_13267817.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">centenar de civils que van morir sota els bombardejos republicans </a>registrats a Mallorca entre 1936 i 1938. A l'acte van assistir els descendents de diverses d'aquelles v&iacute;ctimes aix&iacute; com Prohens i altres alts c&agrave;rrecs conservadors i d'extrema dreta. Cap formaci&oacute; d'esquerres va ser present com tampoc Mem&ograve;ria de Mallorca, que havia <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-homenajeara-victimas-bombardeos-republicanos-palma-derogar-ley-memoria-democratica_1_13401116.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">supeditat la seva pres&egrave;ncia al fet que el Govern renunci&eacute;s p&uacute;blicament a la derogaci&oacute; de la llei auton&ograve;mica de mem&ograve;ria democr&agrave;tica</a>, exig&egrave;ncia que l'Executiu en cap moment ha at&egrave;s. 
    </p><p class="article-text">
        Durant l'homenatge, Prohens, que mai no ha expressat una condemna p&uacute;blica espec&iacute;fica a les v&iacute;ctimes de la repressi&oacute; franquista desfermada a les Balears despr&eacute;s del cop militar de juliol de 1936 i a les <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/en-abierto/represion-franquista-victimas-victimarios_132_8823974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">violacions de drets humans </a>comeses durant la dictadura, va defensar que la societat balear ha pres consci&egrave;ncia de la necessitat de &ldquo;tancar ferides restituint la dignitat&rdquo; de les persones assassinades durant la guerra civil, reconduint despr&eacute;s d'aix&ograve; el seu discurs cap als bombardejos de l'Ex&egrave;rcit republic&agrave;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/les-entitats-memorialistes-temen-els-memorials-pp-recuperin-relat-franquista-balears_1_13485714.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 03 Sep 2026 15:38:32 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" length="341709" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" type="image/jpeg" fileSize="341709" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Les entitats memorialistes temen que els homenatges del PP recuperin el relat franquista a Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,Memoria Histórica,Represión franquista,Víctimas del franquismo,Guerra Civil Española,Segunda República,Dictadura franquista,Homenajes,Islas Baleares,Mallorca,Menorca,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Las entidades memorialistas temen que los homenajes del PP recuperen el relato franquista en Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/entidades-memorialistas-temen-memoriales-pp-recuperen-relato-franquista-balears_1_13485393.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" width="1200" height="675" alt="Las entidades memorialistas temen que los homenajes del PP recuperen el relato franquista en Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Memòria de Mallorca acusa al Govern de Marga Prohens de impulsar reconocimientos de forma aislada, sin contextualizar la represión sistemática ejercida por el franquismo y sin antes someterlos a la Comisión Técnica de Memoria Democrática</p><p class="subtitle">El PP honra a las víctimas de los bombardeos republicanos de Mallorca tras derogar con Vox la Ley de Memoria
</p></div><p class="article-text">
        La intenci&oacute;n del Govern balear, presidido por el PP, de implantar en siete municipios de las Islas un memorial para las v&iacute;ctimas civiles de los bombardeos de la guerra civil ha despertado las cr&iacute;ticas del movimiento memorialista. En un manifiesto difundido este jueves, Mem&ograve;ria de Mallorca acusa al Ejecutivo de plantear estos reconocimientos de forma aislada, sin contextualizar la represi&oacute;n sistem&aacute;tica ejercida por el franquismo y sin antes someterlos a la Comisi&oacute;n T&eacute;cnica de Memoria Democr&aacute;tica, el &oacute;rgano previsto por la legislaci&oacute;n auton&oacute;mica para desarrollar estas pol&iacute;ticas. 
    </p><p class="article-text">
        En concreto, la controversia se sit&uacute;a en torno a la iniciativa 'Mur de la Dignitat', un memorial concebido para recuperar y hacer visible el recuerdo de las v&iacute;ctimas de los ataques a&eacute;reos producidos durante el conflicto b&eacute;lico y que, como anunci&oacute; el pasado 25 de agosto la presidenta del Govern, Marga Prohens, el Ejecutivo tiene previsto extender -ya <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-honra-victimas-bombardeos-republicanos-mallorca-derogar-vox-ley-memoria-democratica_1_13410454.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">se celebr&oacute; uno en Palma</a>- a los municipios de Art&agrave;, Inca, Santa Maria del Cam&iacute;, ses Salines, S&oacute;ller, Ma&oacute; y Eivissa, cuya poblaci&oacute;n sufri&oacute; durante la guerra las consecuencias de las deflagraciones. La Administraci&oacute;n auton&oacute;mica propone que cada consistorio determine el emplazamiento, que podr&aacute; ser un lugar directamente relacionado con los bombardeos o cualquier otro espacio que garantice la dignidad, visibilidad y accesibilidad del memorial.
    </p><p class="article-text">
        En su comunicado, Mem&ograve;ria de Mallorca deja claro que su rechazo no se dirige contra el reconocimiento de quienes murieron en los bombardeos, sino contra la forma de desarrollar los homenajes. Recuerda, asimismo, que fue precisamente la propia entidad la que propuso al Govern elaborar un informe espec&iacute;fico sobre todas las v&iacute;ctimas de estos ataques, un trabajo que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pp-saca-cajon-15-informes-ineditos-mantenia-ocultos-represion-franquista-balears_1_13364743.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">acab&oacute; incorpor&aacute;ndose al IV Plan de Fosas y Memoria y Reconocimiento Democr&aacute;ticos </a>de Balears. El estudio ha permitido identificar y documentar 152 personas fallecidas: 97 en Mallorca, 29 en Menorca y 26 en Eivissa. 
    </p><p class="article-text">
        Desde la asociaci&oacute;n memorialista recuerdan que se trata de v&iacute;ctimas &ldquo;de una guerra consecuencia de un golpe de estado contra el gobierno legal y leg&iacute;timo de la II Rep&uacute;blica que nunca se ten&iacute;a que haber producido&rdquo;, al tiempo que defienden &ldquo;el reconocimiento de todas las v&iacute;ctimas del golpe de estado de 1936, de la guerra que &eacute;ste desencaden&oacute; y de la posterior dictadura franquista&rdquo;. Precisamente por ello consideran &ldquo;inaceptable&rdquo; que las pol&iacute;ticas p&uacute;blicas de memoria &ldquo;puedan convertirse en una selecci&oacute;n interesada de v&iacute;ctimas o en una recuperaci&oacute;n parcial de un relato hist&oacute;rico que durante d&eacute;cadas fue impuesto por la dictadura franquista&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, la asociaci&oacute;n recrimina que el Govern haya trasladado directamente a los ayuntamientos diversos oficios para instalar los memoriales sin previamente haber sometido las propuestas a la Comisi&oacute;n T&eacute;cnica de Memoria Democr&aacute;tica -&oacute;rgano t&eacute;cnico previsto en la ley balear de memoria democr&aacute;tica para desarrollar este tipo de reconocimientos- y varios meses despu&eacute;s de que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">PP y Vox aprobasen derogar esta norma</a>. El texto se encuentra <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/constitucional-suspende-cautelarmente-derogacion-ley-balear-memoria-democratica_1_13362877.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">recurrido ante el Tribunal Constitucional</a>. Mem&ograve;ria de Mallorca considera &ldquo;una profunda contradicci&oacute;n&rdquo; que el mismo Ejecutivo que trat&oacute; de eliminar ese marco legal presente ahora actuaciones como pol&iacute;ticas de memoria democr&aacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No aceptaremos que se presenten memoriales p&uacute;blicos a v&iacute;ctimas de la guerra de manera aislada&rdquo;, incide la entidad, que reclama que cualquier memorial relacionado con los bombardeos incluya espec&iacute;ficamente a las v&iacute;ctimas de la aviaci&oacute;n del bando sublevado que operaba desde las bases militares de Mallorca, con <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pp-recorta-mitad-cifra-represaliados-franquismo-ibiza-faltan-victimas-bombardeos-italianos_1_13437287.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">apoyo de la aviaci&oacute;n italiana </a>y alemana. Tambi&eacute;n exige la participaci&oacute;n de las entidades memorialistas y de v&iacute;ctimas y que los proyectos, insiste, sean sometidos previamente a la Comisi&oacute;n T&eacute;cnica. 
    </p><p class="article-text">
        Desde la Conselleria de Presidencia, de la que depende la gesti&oacute;n de las pol&iacute;ticas de memoria democr&aacute;tica, defienden, a preguntas de elDiario.es, que la iniciativa responde a un mandato aprobado por unanimidad por el Parlament de les Illes Balears y que los reconocimientos parten del estudio hist&oacute;rico elaborado por el doctor en Historia Manuel Aguilera, que, incide el Ejecutivo, ha permitido censar y poner nombre y apellidos por primera vez a todas las v&iacute;ctimas de los bombardeos sufridos en las Islas.
    </p><p class="article-text">
        Lo que hace ahora el Govern, se&ntilde;alan, es ofrecer a los municipios que sufrieron bombardeos la posibilidad de contar tambi&eacute;n con un monumento en recuerdo de las v&iacute;ctimas, si bien, precisan, ser&aacute;n los propios municipios y las familias de las v&iacute;ctimas quienes decidan si desean acoger estos actos y monumentos. Desde el departamento dirigido por Ant&ograve;nia Maria Estarellas aseguran que se trata del mismo criterio que se aplica con las conocidas como 'Piedras de la Memoria': el Govern, se&ntilde;alan las mismas fuentes, facilita y pone a disposici&oacute;n de los municipios estos elementos de recuerdo, pero son los ayuntamientos y las familias quienes deben decidir c&oacute;mo y d&oacute;nde se materializa ese homenaje. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El objetivo es muy sencillo: reconocer a todas las v&iacute;ctimas, recuperar sus nombres y preservar su memoria con rigor hist&oacute;rico, respetando siempre la voluntad de los municipios y de las familias&rdquo;, sentencian.
    </p><h2 class="article-text"><strong>M&aacute;s de 2.000 asesinados por el bando franquista</strong> </h2><p class="article-text">
        En el mismo manifiesto, Mem&ograve;ria de Mallorca reclama la elaboraci&oacute;n de una relaci&oacute;n nominal de las v&iacute;ctimas de los bombardeos del bando fascista procedentes de las bases de Mallorca contra poblaciones de la costa peninsular, con especial atenci&oacute;n a Menorca, Catalunya, la Comunitat Valenciana y Andaluc&iacute;a, adem&aacute;s de un memorial con los nombres de las v&iacute;ctimas civiles de la denominada 'carretera de la muerte', en alusi&oacute;n a los ataques sufridos por la poblaci&oacute;n que hu&iacute;a por la carretera de M&aacute;laga a Almer&iacute;a en febrero de 1937, y otro con las v&iacute;ctimas causadas por la aviaci&oacute;n sublevada procedente de Mallorca en la costa peninsular. Para este &uacute;ltimo reclama una ubicaci&oacute;n en el paseo Sagrera, integrado en el actual espacio del Mur de la Dignitat.
    </p><p class="article-text">
        En esta misma l&iacute;nea, reclaman un memorial en el centro de Palma con los nombres de las m&aacute;s de 2.000 personas asesinadas, muchas de ellas v&iacute;ctimas de desaparici&oacute;n forzada cuyos familiares todav&iacute;a desconocen su paradero y las circunstancias de su muerte. Finalmente, exigen que el Govern convoque &ldquo;con car&aacute;cter urgente&rdquo; la Comisi&oacute;n T&eacute;cnica de Memoria Democr&aacute;tica para explicar las actuaciones que est&aacute; impulsando y que cualquier proyecto de memorial relacionado con los bombardeos sea debatido previamente por este &oacute;rgano, con participaci&oacute;n de entidades memorialistas y especialistas en historia, derecho y otras disciplinas vinculadas a la memoria democr&aacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        Las actuaciones previstas por el Govern del PP dan continuidad al memorial inaugurado el 27 de julio en el paseo Sagrera de Palma en homenaje al <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/muertos-sepultados-primer-terror-aereo-guerra-civil-causo-aviacion-republica_1_13267817.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">centenar de civiles que fallecieron bajo los bombardeos republicanos </a>registrados en Mallorca entre 1936 y 1938. Al acto asistieron los descendientes de varias de aquellas v&iacute;ctimas as&iacute; como Prohens y otros altos cargos conservadores y de extrema derecha. Ninguna formaci&oacute;n de izquierdas estuvo presente como tampoco Mem&ograve;ria de Mallorca, que hab&iacute;a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-homenajeara-victimas-bombardeos-republicanos-palma-derogar-ley-memoria-democratica_1_13401116.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">supeditado su presencia a que el Govern renunciase p&uacute;blicamente a la derogaci&oacute;n de la ley auton&oacute;mica de memoria democr&aacute;tica</a>, exigencia que el Ejecutivo en ning&uacute;n momento ha atendido. 
    </p><p class="article-text">
        Durante el homenaje, Prohens, que nunca ha expresado una condena p&uacute;blica espec&iacute;fica a las v&iacute;ctimas de la represi&oacute;n franquista desatada en Balears tras el golpe militar de julio de 1936 y a las <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/en-abierto/represion-franquista-victimas-victimarios_132_8823974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">violaciones de derechos humanos </a>cometidas durante la dictadura, defendi&oacute; que la sociedad balear ha tomado conciencia de la necesidad de &ldquo;cerrar heridas restituyendo la dignidad&rdquo; de las personas asesinadas durante la guerra civil, reconduciendo tras ello su discurso hacia los bombardeos del Ej&eacute;rcito republicano.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/entidades-memorialistas-temen-memoriales-pp-recuperen-relato-franquista-balears_1_13485393.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 03 Sep 2026 15:20:27 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" length="341709" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" type="image/jpeg" fileSize="341709" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Las entidades memorialistas temen que los homenajes del PP recuperen el relato franquista en Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,Memoria Histórica,Represión franquista,Víctimas del franquismo,Guerra Civil Española,Segunda República,Dictadura franquista,Homenajes,Islas Baleares,Mallorca,Menorca,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP blinda la gerent de Son Espases malgrat una denúncia per assetjament laboral i la 'fuga' de càrrecs]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-blinda-gerent-son-espases-malgrat-denuncia-per-assetjament-laboral-i-fuga-carrecs_1_13482907.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f8ece6e2-a6c9-4083-818f-120f9f950555_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150348.jpg" width="4226" height="2377" alt="El PP blinda la gerent de Son Espases malgrat una denúncia per assetjament laboral i la &#039;fuga&#039; de càrrecs"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El director general del Servei de Salut, Javier Ureña, defensa la tasca de Cristina Granados mentre s'acumulen les sortides dins l'equip directiu de Son Espases i una extreballadora assegura haver estat acusada i humiliada durant la seva etapa al centre hospitalari</p><p class="subtitle">El PP blinda en un lloc d'alt nivell el responsable del Servei Balear de Salut denunciat pel cas Koldo
</p></div><p class="article-text">
        El director general del Servei de Salut de les Illes Balears (IB-Salut), Javier Ure&ntilde;a, ha descartat aquest dimecres cessar la gerent de l'Hospital Universitari Son Espases, Cristina Granados, malgrat l'acumulaci&oacute; de sortides en l'equip directiu del principal centre hospitalari p&uacute;blic de l'arxip&egrave;lag i la recent den&uacute;ncia p&uacute;blica d'una extreballadora, que assegura haver patit situacions d'assetjament i humiliaci&oacute; durant la seva etapa a l'hospital.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de la presentaci&oacute; d'un nou conveni amb la Universitat de les Illes Balears (UIB), i preguntat per un eventual relleu de Granados, Ure&ntilde;a ha tancat files al voltant de la gerent, assegurant que &ldquo;en cap moment&rdquo; s'ha plantejat la possibilitat d'apartar-la del c&agrave;rrec. El m&agrave;xim responsable de l'IB-Salut ha defensat la traject&ograve;ria de Granados, aix&iacute; com la seva experi&egrave;ncia al capdavant de diferents hospitals. &ldquo;Tenim una gerent amb molt de coneixement i experi&egrave;ncia, ha treballat en molts hospitals&rdquo;, ha incidit.
    </p><p class="article-text">
        En aquesta l&iacute;nia, ha posat en valor que, quan viatgen a altres comunitats aut&ograve;nomes, antics companys o subordinats de Granados s'acosten a parlar d'ella &ldquo;amb un &agrave;nim molt constructiu, amb molt bons records i amb la sensaci&oacute; que han apr&egrave;s molt al seu costat&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La defensa p&uacute;blica de Granados arriba en un moment de creixent controv&egrave;rsia entorn de la gesti&oacute; de l'hospital. La setmana passada, el director de Gesti&oacute; i Serveis Generals, Jos&eacute; Antonio Visedo, va comunicar la seva voluntat de dimitir despr&eacute;s d'aproximadament un any i mig en el c&agrave;rrec. La seva marxa se suma a una cadena de baixes en l'estructura de Son Espases, tant en l'equip directiu de Granados com en la ger&egrave;ncia, des de l'arribada de l'actual gerent el setembre de 2023, coincidint amb l'arrencada de l'actual legislatura del PP.
    </p><p class="article-text">
        Respecte a aix&ograve;, Ure&ntilde;a ha reconegut que a Son Espases &ldquo;hi ha hagut algunes sortides&rdquo;, encara que ha tractat de relativitzar-ne l'abast en assenyalar que es tracta del centre amb &ldquo;l'equip directiu m&eacute;s gran&rdquo; i que algunes de les persones la marxa de les quals s'ha publicat &ldquo;formalment no s&oacute;n directius&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hi ha hagut sortides, algunes proposades per la direcci&oacute; i altres atribu&iuml;bles completament a circumst&agrave;ncies personals que evidentment respectem&rdquo;, ha assenyalat. Ure&ntilde;a ha afegit que, en tractar-se d'un centre de treball amb m&eacute;s de 6.000 professionals, un elevat pressupost i nombrosos serveis, &ldquo;hi pot haver situacions de tensi&oacute;&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La den&uacute;ncia d'&ldquo;una supervivent de la ger&egrave;ncia de Son Espases&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Ure&ntilde;a s'ha pronunciat, aix&iacute; mateix, sobre la den&uacute;ncia p&uacute;blica efectuada aquest dimarts per Sabrina Vidal, periodista que des de novembre de 2024 dirigia el gabinet de comunicaci&oacute; de Son Espases. En un escrit publicat a les seves xarxes socials, Vidal arriba a definir-se com &ldquo;una supervivent de la ger&egrave;ncia de Son Espases&rdquo;. &ldquo;Ni tan sols s&eacute; com he arribat fins aqu&iacute;, encara que reconec que amb aquesta estrat&egrave;gia s&iacute; va aconseguir callar-me, apagar-me&rdquo;, confessa en al&middot;lusi&oacute; a la ger&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        L'extreballadora relata una s&egrave;rie d'episodis que, segons el seu testimoni, es van produir durant l'any i mig que va treballar a l'hospital, com el fet que, en diverses reunions setmanals de la direcci&oacute; i davant d'unes 15 persones, reb&eacute;s en diferents ocasions la frase &ldquo;tu calla que no tens ni idea&rdquo;. Tamb&eacute; assenyala que durant el Nadal va ser apartada de la fotografia de fam&iacute;lia de la direcci&oacute; amb l'expressi&oacute; &ldquo;tu no, tu v&eacute;s-te'n&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Vidal, que no identifica expressament Cristina Granados per&ograve; s&iacute; que al&middot;ludeix a la &ldquo;ger&egrave;ncia&rdquo;, assegura que la persona a qui atribueix aquests comportaments acudia &ldquo;sovint&rdquo; als seus superiors per dir que ella &ldquo;no li servia&rdquo;, volia que li deman&eacute;s perd&oacute; per millorar la relaci&oacute; i pretenia controlar &ldquo;cada moviment&rdquo; que feia. La veterana periodista assegura aix&iacute; mateix que va ser apartada de reunions, repr&egrave;s p&uacute;blicament en cadenes de correus i desautoritzada professionalment. &ldquo;Em va pont, em va renyar en fils de mails davant de nou p&uacute;blic, em va dir que feia malament la meva feina sense llegir els meus informes...&rdquo;, recorda.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Vaig aprendre a sobreviure&rdquo;, escriu, abans d'explicar que va arribar a presentar projectes a trav&eacute;s de companys per evitar enfrontaments. L'exresponsable de Comunicaci&oacute; afirma que va recopilar proves durant mesos amb la intenci&oacute; de denunciar la situaci&oacute; i assegura que se li va indicar que el procediment adequat passava per crear un grup d'investigaci&oacute;. Segons el seu relat, la persona que havia de dirigir-lo o designar-lo era la pr&ograve;pia gerent. Tamb&eacute; afirma que va sol&middot;licitar un canvi de centre que finalment li va ser concedit.
    </p><p class="article-text">
        La situaci&oacute; va acabar afectant la seva salut: relata que va acudir a tres psic&ograve;logues, va patir atacs d'ansietat, va romandre dos mesos de baixa i va sol&middot;licitar un trasllat de lloc. Finalment va abandonar l'IB-Salut. La connexi&oacute; amb Granados deriva del fet que el gabinet de Comunicaci&oacute; depenia directament de la ger&egrave;ncia de l'hospital.
    </p><h2 class="article-text"><strong>L'IB-Salut assegura que no coneixia el cas</strong></h2><p class="article-text">
        Respecte a aix&ograve;, el director general ha afirmat que no van rebre cap comunicaci&oacute; sobre el presumpte assetjament ni a trav&eacute;s del Servei de Prevenci&oacute; de Riscos Laborals ni mitjan&ccedil;ant el canal intern de den&uacute;ncies de l'organitzaci&oacute;. Ure&ntilde;a ha destacat que aquest canal ha rebut enguany unes 2.800 den&uacute;ncies, avisos o reclamacions.
    </p><p class="article-text">
        L'alt c&agrave;rrec ha rebaixat l'abast del conflicte i ha assegurat que el que s&iacute; que havia detectat l'IB-Salut eren &ldquo;desavinences t&egrave;cniques a nivell professional&rdquo;, una explicaci&oacute; que contrasta amb el relat de la comunicadora. Segons Ure&ntilde;a, es va oferir a Vidal la possibilitat de canviar de centre de treball. &ldquo;Aquesta persona va canviar d'hospital i estava all&agrave; exercint quan va deixar l'IB-Salut&rdquo;, ha assenyalat. El m&agrave;xim responsable de l'IB-Salut ha agra&iuml;t els seus serveis i li ha desitjat una prompta recuperaci&oacute;, alhora que ha situat &ldquo;el benestar dels professionals&rdquo; entre les seves &ldquo;m&agrave;ximes preocupacions&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Per la seva banda, el sindicat d'infermeria SATSE ha reclamat l'obertura extraordin&agrave;ria del Comit&egrave; de Seguretat i Salut i d'una Junta de Personal per abordar la situaci&oacute; denunciada per Vidal i determinar, si escau, l'obertura d'un expedient per assetjament laboral. Aix&iacute; mateix, ha sol&middot;licitat la pres&egrave;ncia de Cristina Granados perqu&egrave; doni explicacions no nom&eacute;s sobre la den&uacute;ncia de l'antiga responsable de Comunicaci&oacute;, sin&oacute; tamb&eacute; sobre la successi&oacute; de dimissions i cessaments que s'han produ&iuml;t en l'estructura directiva de l'hospital.
    </p><p class="article-text">
        La Junta de Personal est&agrave; cridada a abordar la situaci&oacute; mentre l'IB-Salut mant&eacute; el seu suport a Granados i descarta ara com ara qualsevol relleu.
    </p><p class="article-text">
        Cristina Granados va arribar a Son Espases el setembre de 2023 amb un ampli curr&iacute;culum en gesti&oacute; hospital&agrave;ria. Metgessa especialista en Admissi&oacute; i Documentaci&oacute; Cl&iacute;nica, ha desenvolupat bona part de la seva carrera en llocs de responsabilitat en hospitals p&uacute;blics i privats de diferents comunitats aut&ograve;nomes, entre ells els de M&oacute;stoles, Guadalajara, Toledo i Salamanca, a m&eacute;s de l'Hospital Universitari de Torrej&oacute;n. Abans d'incorporar-se a l'IB-Salut tamb&eacute; va ocupar responsabilitats directives a Quir&oacute;nsalud. El Govern de Marga Prohens va destacar precisament la seva experi&egrave;ncia en nomenar-la gerent del principal hospital de Balears, en substituci&oacute; de Josep Pomar.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Els altres conflictes de Son Espases</strong></h2><p class="article-text">
        La pol&egrave;mica se suma a altres conflictes recents a Son Espases, entre ells les den&uacute;ncies sindicals sobre la situaci&oacute; recurrent de col&middot;lapse en el servei d'Urg&egrave;ncies. En aquest sentit, USAE denunciava el passat mes d'abril &ldquo;la insostenible situaci&oacute; que es viu di&agrave;riament en aquest servei&rdquo;, assegurant que havien arribat a concentrar-se fins a 70 pacients pendents d'ingr&eacute;s que acumulaven fins a 118 hores d'espera. USAE va criticar que la ger&egrave;ncia de l'hospital &ldquo;continu&eacute;s sense adoptar un protocol d'actuaci&oacute;&rdquo; davant les seves sistem&agrave;tiques den&uacute;ncies i la &ldquo;nefasta gesti&oacute; que s'est&agrave; fent d'aquest servei d'urg&egrave;ncies&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, SATSE va acusar a l'agost l'IB-Salut de &ldquo;posar en risc&rdquo; la seguretat d'infermeres i nadons a Neonatologia de Son Espases per la manca de professionals. El sindicat va alertar que la unitat, amb 12 places, havia arribat a atendre 16 pacients sense augmentar la plantilla, cosa que havia obligat en m&uacute;ltiples ocasions una infermera a atendre tres pacients d'UCI neonatal, enfront de la r&agrave;tio habitual de dos.
    </p><p class="article-text">
        SATSE va denunciar, a m&eacute;s, torns sense cobrir, acumulaci&oacute; d'hores extraordin&agrave;ries i un &ldquo;esgotament&rdquo; de les professionals, aix&iacute; com nou places de llevadora sense cobrir a l'&agrave;rea maternoinfantil. El sindicat va assegurar haver comunicat el risc al Comit&egrave; de Seguretat i Salut i va amena&ccedil;ar amb traslladar l'assumpte a altres &ograve;rgans, inclosos els judicials.
    </p><p class="article-text">
        Dos dies abans, el Govern havia posat el focus en l'increment de recursos humans de Son Espases. En un comunicat, la Conselleria de Salut va assegurar que l'hospital havia augmentat la seva plantilla un 8% des del 2023, amb 441 professionals m&eacute;s, entre ells 320 incorporacions d'infermeres i t&egrave;cnics en cures auxiliars d'infermeria (TCAE) i 78 metges especialistes. Segons les dades facilitades per l'Executiu, la plantilla de l'hospital de refer&egrave;ncia de Balears ascendeix actualment a 5.822 treballadors.
    </p><p class="article-text">
        El mateix Executiu havia dif&oacute;s el 29 de juliol una informaci&oacute; espec&iacute;fica sobre la Unitat de Cures Intensives Pedi&agrave;triques (UCIP) de Neonatologia, centrada en la incorporaci&oacute; de 27 butaques ergon&ograve;miques destinades a millorar el benestar dels pacients i les seves fam&iacute;lies. La comunicaci&oacute;, tanmateix, no feia refer&egrave;ncia a les r&agrave;tios d'infermeria ni a la cobertura dels torns a Neonatologia, que s&oacute;n precisament alguns dels aspectes sobre els quals SATSE va alertar posteriorment en denunciar la manca de professionals a la unitat.
    </p><p class="article-text">
        L'octubre de 2025, la presidenta de l'Executiu balear, Marga Prohens, va clausurar a Son Espases l'acte pel 15&egrave; aniversari de l'hospital i va destacar davant els seus treballadors la seva &ldquo;implicaci&oacute;, feina i esfor&ccedil;&rdquo;. La gerent tamb&eacute; va participar en la jornada i va posar en valor els aven&ccedil;os del centre, atribuint les fites sanit&agrave;ries assolides a la feina dels seus professionals i assegurant que &ldquo;cadascun de vosaltres &eacute;s necessari&rdquo;. La consellera de Salut, Manuela Garc&iacute;a, va definir per la seva part Son Espases com un &ldquo;hospital m&eacute;s hum&agrave;&rdquo; gr&agrave;cies al comprom&iacute;s dels seus treballadors i va situar els professionals com &ldquo;el valor m&eacute;s important&rdquo; del centre.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-blinda-gerent-son-espases-malgrat-denuncia-per-assetjament-laboral-i-fuga-carrecs_1_13482907.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 02 Sep 2026 15:25:45 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f8ece6e2-a6c9-4083-818f-120f9f950555_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150348.jpg" length="699762" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f8ece6e2-a6c9-4083-818f-120f9f950555_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150348.jpg" type="image/jpeg" fileSize="699762" width="4226" height="2377"/>
      <media:title><![CDATA[El PP blinda la gerent de Son Espases malgrat una denúncia per assetjament laboral i la 'fuga' de càrrecs]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f8ece6e2-a6c9-4083-818f-120f9f950555_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150348.jpg" width="4226" height="2377"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,Cargos públicos,Hospitales,Acoso laboral,Sanidad,Sanidad pública,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP blinda a la gerente del principal hospital de Balears pese a una denuncia por acoso laboral y la 'fuga' de cargos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-blinda-gerente-principal-hospital-balears-pese-denuncia-acoso-laboral-fuga-cargos_1_13482648.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f8ece6e2-a6c9-4083-818f-120f9f950555_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150348.jpg" width="4226" height="2377" alt="El PP blinda a la gerente del principal hospital de Balears pese a una denuncia por acoso laboral y la &#039;fuga&#039; de cargos"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El director general del Servei de Salut, Javier Ureña, defiende la labor de Cristina Granados mientras se acumulan las salidas en el equipo directivo de Son Espases y una extrabajadora asegura haber sido acusada y humillada durante su etapa en el centro hospitalario</p><p class="subtitle">El PP blinda en un puesto de alto nivel al responsable del Servicio Balear de Salud denunciado por el caso Koldo
</p></div><p class="article-text">
        El director general del Servei de Salut de les Illes Balears (IB-Salut), Javier Ure&ntilde;a, ha descartado este mi&eacute;rcoles cesar a la gerente del Hospital Universitario Son Espases, Cristina Granados, pese a la acumulaci&oacute;n de salidas en el equipo directivo del principal centro hospitalario p&uacute;blico del archipi&eacute;lago y a la reciente denuncia p&uacute;blica de una extrabajadora, quien asegura haber sufrido situaciones de acoso y humillaci&oacute;n durante su etapa en el hospital.
    </p><p class="article-text">
        Tras la presentaci&oacute;n de un nuevo convenio con la Universitat de les Illes Balears (UIB), y preguntado por un eventual relevo de Granados, Ure&ntilde;a ha cerrado filas en torno a la gerente, asegurando que &ldquo;en ning&uacute;n momento&rdquo; se ha planteado la posibilidad de apartarla del cargo. El m&aacute;ximo responsable del IB-Salut ha defendido la trayectoria de Granados as&iacute; como su experiencia al frente de distintos hospitales. &ldquo;Tenemos una gerente con mucho conocimiento y experiencia, ha trabajado en muchos hospitales&rdquo;, ha incidido.
    </p><p class="article-text">
        En esta l&iacute;nea, ha puesto en valor que, cuando viajan a otras comunidades aut&oacute;nomas, antiguos compa&ntilde;eros o subordinados de Granados se acercan a hablar de ella &ldquo;con un &aacute;nimo muy constructivo, con muy buenos recuerdos y con la sensaci&oacute;n de que han aprendido mucho a su lado&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La defensa p&uacute;blica de Granados llega en un momento de creciente controversia en torno a la gesti&oacute;n del hospital. La semana pasada, el director de Gesti&oacute;n y Servicios Generales, Jos&eacute; Antonio Visedo, comunic&oacute; su voluntad de dimitir tras aproximadamente un a&ntilde;o y medio en el cargo. Su marcha se suma a una cadena de bajas en la estructura de Son Espases -tanto equipo en el equipo directivo de Granados como en la gerencia- desde la llegada de la actual gerente en septiembre de 2023, coincidiendo con el arranque de la actual legislatura del PP. 
    </p><p class="article-text">
        Al respecto, Ure&ntilde;a ha reconocido que en Son Espases &ldquo;ha habido algunas salidas&rdquo;, aunque ha tratado de relativizar su alcance al se&ntilde;alar que se trata del centro con &ldquo;el equipo directivo m&aacute;s grande&rdquo; y que algunas de las personas cuya marcha se ha publicado &ldquo;formalmente no son directivos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Ha habido salidas, algunas propuestas por la direcci&oacute;n y otras atribuibles completamente a circunstancias personales que evidentemente respetamos&rdquo;, ha se&ntilde;alado. Ure&ntilde;a ha a&ntilde;adido que, al tratarse de un centro de trabajo con m&aacute;s de 6.000 profesionales, un elevado presupuesto y numerosos servicios, &ldquo;puede haber situaciones de tensi&oacute;n&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La denuncia de &ldquo;una superviviente de la gerencia de Son Espases&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Ure&ntilde;a se ha pronunciado, asimismo, sobre la denuncia p&uacute;blica efectuada este martes por Sabrina Vidal, periodista que desde noviembre de 2024 dirig&iacute;a el gabinete de comunicaci&oacute;n de Son Espases, un escrito en el que llega a definirse como &ldquo;una superviviente de la gerencia de Son Espases&rdquo;. Ni siquiera s&eacute; c&oacute;mo he llegado hasta aqu&iacute;, aunque reconozco que con esta estrategia s&iacute; logr&oacute; callarme, apagarme&ldquo;, confiesa en alusi&oacute;n a la gerencia.
    </p><p class="article-text">
        La extrabajadora relata una serie de episodios que, seg&uacute;n su testimonio, se produjeron durante el a&ntilde;o y medio que trabaj&oacute; en el hospital, como el hecho de que, en varias reuniones semanales de la direcci&oacute;n y delante de unas 15 personas, recibiese en distintas ocasiones la frase &ldquo;t&uacute; c&aacute;llate que no tienes ni idea&rdquo;. Tambi&eacute;n se&ntilde;ala que durante la Navidad fue apartada de la fotograf&iacute;a de familia de la direcci&oacute;n con la expresi&oacute;n &ldquo;t&uacute; no, t&uacute; vete&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Vidal, quien no identifica expresamente a Cristina Granados pero s&iacute; alude a la &ldquo;gerencia&rdquo;, asegura que la persona a la que atribuye estos comportamientos acud&iacute;a &ldquo;a menudo&rdquo; a sus superiores para decir que ella &ldquo;no le serv&iacute;a&rdquo;, quer&iacute;a que le pidiera perd&oacute;n para mejorar la relaci&oacute;n y pretend&iacute;a controlar &ldquo;cada movimiento&rdquo; que hac&iacute;a. La veterana periodista asegura asimismo que fue apartada de reuniones, reprendida p&uacute;blicamente en cadenas de correos y desautorizada profesionalmente. &ldquo;Me puente&oacute;, me rega&ntilde;&oacute; en hilos de mails frente a nuevo p&uacute;blico, me dijo que hac&iacute;a mal mi trabajo sin leer mis informes&hellip;&rdquo;, recuerda.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Aprend&iacute; a sobrevivir&rdquo;, escribe, antes de explicar que lleg&oacute; a presentar proyectos a trav&eacute;s de compa&ntilde;eros para evitar enfrentamientos. La exresponsable de Comunicaci&oacute;n afirma que recopil&oacute; pruebas durante meses con la intenci&oacute;n de denunciar la situaci&oacute;n y asegura que se le indic&oacute; que el procedimiento adecuado pasaba por crear un grupo de investigaci&oacute;n. Seg&uacute;n su versi&oacute;n, la persona que deb&iacute;a dirigirlo o designarlo era la propia gerente. Tambi&eacute;n afirma que solicit&oacute; un cambio de centro que finalmente le fue concedido.
    </p><p class="article-text">
        La situaci&oacute;n termin&oacute; afectando a su salud: relata que acudi&oacute; a tres psic&oacute;logas, sufri&oacute; ataques de ansiedad, permaneci&oacute; dos meses de baja y solicit&oacute; un traslado de puesto. Finalmente abandon&oacute; el IB-Salut. La conexi&oacute;n con Granados deriva de que el gabinete de Comunicaci&oacute;n depend&iacute;a directamente de la gerencia del hospital.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El IB-Salut asegura que no conoc&iacute;a el caso</strong></h2><p class="article-text">
        Al respecto, el director general ha afirmado que no recibieron ninguna comunicaci&oacute;n sobre el supuesto acoso ni a trav&eacute;s del Servicio de Prevenci&oacute;n de Riesgos Laborales ni mediante el canal interno de denuncias de la organizaci&oacute;n. Ure&ntilde;a ha destacado que ese canal ha recibido este a&ntilde;o unas 2.800 denuncias, avisos o reclamaciones.
    </p><p class="article-text">
        El alto cargo ha rebajado el alcance del conflicto, se&ntilde;alando que lo que s&iacute; hab&iacute;a detectado el IB-Salut eran &ldquo;desavenencias t&eacute;cnicas a nivel profesional&rdquo;, una lectura que contrasta con lo relatado por la comunicadora. Seg&uacute;n la versi&oacute;n de Ure&ntilde;a, se ofreci&oacute; a Vidal la posibilidad de cambiar de centro de trabajo. &ldquo;Esta persona cambi&oacute; de hospital y estaba ah&iacute; ejerciendo cuando dej&oacute; el IB-Salut&rdquo;, ha se&ntilde;alado. El m&aacute;ximo responsable del IB-Salut ha agradecido sus servicios y le ha deseado una pronta recuperaci&oacute;n, al tiempo que ha situado &ldquo;el bienestar de los profesionales&rdquo; entre sus &ldquo;m&aacute;ximas preocupaciones&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, el sindicato de enfermer&iacute;a SATSE ha reclamado la apertura extraordinaria del Comit&eacute; de Seguridad y Salud y de una Junta de Personal para abordar la situaci&oacute;n denunciada por Vidal y determinar, si procede, la apertura de un expediente por acoso laboral. Asimismo, ha solicitado la presencia de Cristina Granados para que d&eacute; explicaciones no solo sobre la denuncia de la antigua responsable de Comunicaci&oacute;n, sino tambi&eacute;n sobre la sucesi&oacute;n de dimisiones y ceses que se han producido en la estructura directiva del hospital.
    </p><p class="article-text">
        La Junta de Personal est&aacute; llamada a abordar la situaci&oacute;n mientras el IB-Salut mantiene su respaldo a Granados y descarta por ahora cualquier relevo.
    </p><p class="article-text">
        Cristina Granados lleg&oacute; a Son Espases en septiembre de 2023 con un amplio curr&iacute;culum en gesti&oacute;n hospitalaria. M&eacute;dica especialista en Admisi&oacute;n y Documentaci&oacute;n Cl&iacute;nica, ha desarrollado buena parte de su carrera en puestos de responsabilidad en hospitales p&uacute;blicos y privados de distintas comunidades aut&oacute;nomas, entre ellos los de M&oacute;stoles, Guadalajara, Toledo y Salamanca, adem&aacute;s del Hospital Universitario de Torrej&oacute;n. Antes de incorporarse al IB-Salut tambi&eacute;n ocup&oacute; responsabilidades directivas en Quir&oacute;nsalud. El Govern de Marga Prohens destac&oacute; precisamente su experiencia al nombrarla gerente del principal hospital de Balears en sustituci&oacute;n de Josep Pomar. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>Los otros conflictos de Son Espases</strong></h2><p class="article-text">
        La pol&eacute;mica se suma a otros conflictos recientes en Son Espases, entre ellos las denuncias sindicales sobre la situaci&oacute;n recurrente de colapso en el servicio de Urgencias. En este sentido, USAE denunciaba el pasado mes de abril &ldquo;la insostenible situaci&oacute;n que se vive diariamente en este servicio&rdquo;, aseverando que hab&iacute;an llegado a concentrarse hasta 70 pacientes pendientes de ingreso que acumulaban hasta 118 horas de espera. USAE critic&oacute; que la gerencia del Hospital &ldquo;continuase sin adoptar un protocolo de actuaci&oacute;n&rdquo; ante sus sistem&aacute;ticas denuncias y la &ldquo;nefasta gesti&oacute;n que se est&aacute; haciendo de este servicio de urgencias&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, SATSE acus&oacute; en agosto al IB-Salut de &ldquo;poner en riesgo&rdquo; la seguridad de enfermeras y reci&eacute;n nacidos en Neonatolog&iacute;a de Son Espases por la falta de profesionales. El sindicato alert&oacute; de que la unidad, con 12 plazas, hab&iacute;a llegado a atender a 16 pacientes sin aumentar la plantilla, lo que hab&iacute;a obligado en m&uacute;ltiples ocasiones a una enfermera a atender a tres pacientes de UCI neonatal, frente a la ratio habitual de dos. 
    </p><p class="article-text">
        SATSE denunci&oacute; adem&aacute;s turnos sin cubrir, acumulaci&oacute;n de horas extraordinarias y un &ldquo;agotamiento&rdquo; de las profesionales, as&iacute; como nueve plazas de matrona sin cubrir en el &aacute;rea materno-infantil. La entidad asegur&oacute; haber comunicado el riesgo al Comit&eacute; de Seguridad y Salud y amenaz&oacute; con trasladar el asunto a otros &oacute;rganos, incluidos los judiciales. 
    </p><p class="article-text">
        Dos d&iacute;as antes, el Govern hab&iacute;a puesto el foco en el incremento de recursos humanos de Son Espases. En un comunicado, la Conselleria de Salud asegur&oacute; que el hospital hab&iacute;a aumentado su plantilla un 8% desde 2023, con 441 profesionales m&aacute;s, entre ellos 320 incorporaciones de enfermeras y t&eacute;cnicos en cuidados auxiliares de enfermer&iacute;a (TCAE) y 78 m&eacute;dicos especialistas. Seg&uacute;n los datos facilitados por el Ejecutivo, la plantilla del hospital de referencia de Balears asciende actualmente a 5.822 trabajadores.
    </p><p class="article-text">
        El propio Ejecutivo hab&iacute;a difundido el 29 de julio una informaci&oacute;n espec&iacute;fica sobre la Unidad de Cuidados Intensivos Pedi&aacute;tricos (UCIP) de Neonatolog&iacute;a, centrada en la incorporaci&oacute;n de 27 sillones ergon&oacute;micos destinados a mejorar el bienestar de los pacientes y sus familias. La comunicaci&oacute;n, sin embargo, no hac&iacute;a referencia a las ratios de enfermer&iacute;a ni a la cobertura de los turnos en Neonatolog&iacute;a, que son precisamente algunos de los aspectos sobre los que SATSE alert&oacute; posteriormente al denunciar la falta de profesionales en la unidad.
    </p><p class="article-text">
        En octubre de 2025, la presidenta del Ejecutivo balear, Marga Prohens, clausur&oacute; en Son Espases el acto por el 15&ordm; aniversario del hospital y destac&oacute; ante sus trabajadores su &ldquo;implicaci&oacute;n, trabajo y esfuerzo&rdquo;. La gerente particip&oacute; tambi&eacute;n en la jornada y puso en valor los avances del centro, atribuyendo los hitos sanitarios alcanzados al trabajo de sus profesionales y asegurando que &ldquo;cada uno de vosotros es necesario&rdquo;. La consellera de Salud, Manuela Garc&iacute;a, defini&oacute; por su parte Son Espases como un &ldquo;hospital m&aacute;s humano&rdquo; gracias al compromiso de sus trabajadores y situ&oacute; a los profesionales como &ldquo;el valor m&aacute;s importante&rdquo; del centro. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-blinda-gerente-principal-hospital-balears-pese-denuncia-acoso-laboral-fuga-cargos_1_13482648.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 02 Sep 2026 15:09:13 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f8ece6e2-a6c9-4083-818f-120f9f950555_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150348.jpg" length="699762" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f8ece6e2-a6c9-4083-818f-120f9f950555_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150348.jpg" type="image/jpeg" fileSize="699762" width="4226" height="2377"/>
      <media:title><![CDATA[El PP blinda a la gerente del principal hospital de Balears pese a una denuncia por acoso laboral y la 'fuga' de cargos]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f8ece6e2-a6c9-4083-818f-120f9f950555_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150348.jpg" width="4226" height="2377"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,Cargos públicos,Hospitales,Acoso laboral,Sanidad,Sanidad pública,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
