“Tinc reservades pràcticament totes les tardes fins al dia 15”. La Michelle atén taules sense aturar-se gairebé. És l'encarregada d'Es Poropo, un dels bars del passeig marítim de Sant Elm (Mallorca), i aquest estiu ha decidit fer una excepció. Habitualment tanca durant el mes d'agost, quan bona part dels seus clients habituals -residents estrangers que passen les setmanes de més calor fora de Mallorca- abandonen l'illa. Aquest any, però, obrirà expressament per l'eclipsi total que tindrà lloc el proper 12 d'agost. “Tornen només per veure'l”, explica. Calcula que únicament entre la comunitat internacional establerta al poble tornaran al voltant de 200 persones, en la seva majoria britànics, alemanys, suecs i danesos.

L'expectació també es percep en les converses que manté cada dia amb els clients. Molts pregunten des d'on es veurà millor l'eclipsi o quines alternatives hi ha si Sant Elm no ofereix una visió completa de la totalitat. La Michelle creu que bona part dels visitants acabarà desplaçant-se cap a diferents punts de la Serra de Tramuntana o contractant excursions en caiac per rodejar sa Dragonera i contemplar el fenomen des del mar. Tot i així, assegura que el poble assumeix amb naturalitat l'arribada de més visitants. “La gent ja està mentalitzada que vindrà molta gent”, resumeix.

A pocs metres, al bar Sa Calma, en Carlos confirma que l'interès internacional és molt més gran del que s'imaginava. Des de fa setmanes rep trucades per reservar taules des de llocs tan llunyans com Indonèsia o els Estats Units. Moltes amaguen la mateixa confusió. “He d'estar explicant contínuament que des d'aquí no es veurà perquè sa Dragonera ho tapa”, explica. Als qui insisteixen, els recomana buscar una embarcació o desplaçar-se fins a la Serra de Tramuntana si volen contemplar la totalitat. Malgrat el degoteig incessant de consultes, ell viu l'esdeveniment amb força distància. “Per a mi és un eclipsi que passa cada molts anys i ja està”, diu, abans de tornar a atendre una altra taula.

He d'estar explicant contínuament que des d'aquí no es veurà perquè ho tapa sa Dragonera

Carlos — Encarregat del bar Sa Calma

Mentre les administracions ultimen el dispositiu per gestionar una afluència sense precedents, el sector turístic fa mesos que prepara la seva pròpia estratègia per aprofitar l'empenta del fenomen astronòmic. Hotels, beach clubs, restaurants, empreses nàutiques i locals d'oci nocturn han convertit l'eclipsi en el gran reclam de l'estiu amb sopars temàtics, festes amb DJ, sortides en vaixell, ulleres homologades i espais reservats per seguir la totalitat des de terrasses orientades cap a l'oest. Tot plegat forma part d'una oferta pensada per a un públic disposat a viatjar milers de quilòmetres per contemplar poc més d'un minut d'obscuritat.

Al visitant habitual del mes d'agost —especialment el turista de sol i platja— s'hi afegeixen aficionats a l'astronomia, fotògrafs especialitzats, científics i viatgers que fa anys que planifiquen aquest moment i que han reservat allotjament amb molta antelació per assegurar-se un bon indret des d'on contemplar la totalitat.

Cancel·lacions per les restriccions de mobilitat

La situació, però, no es viu igual a tots els racons de l'illa. La branca de Restauració de la Confederació d'Associacions Empresarials de Balears (CAEB) ha alertat de les cancel·lacions que s'estan produint en nombrosos restaurants arran de les restriccions de mobilitat i d'accés previstes per al 12 d'agost, especialment a la Platja de Palma. A partir de les 12.00 hores, les rotondes i els accessos d'entrada a la zona romandran tancats al públic general, amb excepció dels residents, els treballadors acreditats, el transport públic i els taxis, entre d'altres.

“Molts establiments ja comptaven amb una ocupació pràcticament completa i amb nombroses reserves confirmades, algunes de les quals abonades per avançat”, lamenten des de l'entitat. Tot i que manifesten la seva disposició a col·laborar amb les mesures adoptades, adverteixen que les restriccions “suposaran un perjudici per als establiments i per als seus clients”.

Les mesures formen part de l'ampli dispositiu de seguretat dissenyat pel Govern i les administracions locals per evitar col·lapses a la xarxa viària, protegir els espais naturals, reduir el risc d'incendis —l'Executiu preveu desplegar uns 200 bombers forestals i agents de Medi Ambient— i garantir la resposta dels serveis d'emergència durant una jornada en què s'espera una afluència massiva de persones.

La patronal dels empresaris alerta de cancel·lacions per les restriccions de mobilitat imposades pel Govern, que busca evitar col·lapsos a les carreteres, protegir els espais naturals, reduir el risc d'incendis i garantir l'actuació dels serveis d'emergència

El pla preveu limitar l'accés per carretera a la Serra de Tramuntana i a altres punts sensibles com miradors, cales, fars, santuaris i platges, a més d'establir controls específics a la Platja de Palma, un dels principals espais oficials d'observació de l'eclipsi. En total, el Govern ha habilitat 26 zones oficials d'observació repartides per les quatre illes -nou d'elles a Mallorca- amb una capacitat inicial per acollir unes 300.000 persones.

El repte per a les administracions és encara més gran perquè l'eclipsi coincidirà amb un dels períodes de major saturació de la xarxa viària insular. I és que la preocupació per la massificació i el trànsit no és nova: els embussos llastren cada estiu les carreteres de la Serra, especialment als accessos a municipis com Sóller i a enclaus com Sa Calobra, el mirador de ses Barques o el far de Formentor, una pressió que les institucions volen evitar que es multipliqui amb motiu del fenomen astronòmic.

El repte per a les administracions és encara més gran perquè l'eclipsi coincidirà amb un dels períodes de major saturació de la xarxa viària insular. Els embussos llastren cada estiu les carreteres de la Serra, especialment en els accessos a municipis com Sóller i a enclavaments com Sa Calobra, el mirador de ses Barques o el far de Formentor

L'excepcionalitat del fenomen ha obert, a més, un nou nínxol de negoci per a una part de la indústria turística balear. En una illa on el model turístic porta anys virant cap a un visitant de més poder adquisitiu, nombrosos establiments han convertit l'eclipsi en un producte de luxe mitjançant experiències exclusives amb preus que oscil·len entre els 180 i els 600 euros per persona. Velers privats, sopars d'autor, xampany, vols en helicòpter o globus aerostàtic i altres serveis premium conformen una oferta amb la qual preveuen transformar un minut i mig d'obscuritat en un reclam d'alt valor comercial.

L'excepcionalitat del fenomen ha obert un nou nínxol de negoci per a una part de la indústria turística balear. Nombrosos establiments han convertit l'eclipsi en un producte de luxe mitjançant experiències exclusives amb preus que oscil·len entre els 180 i els 600 euros per persona

Tanmateix, més enllà dels grans complexos hotelers de la costa, que cada estiu voregen el ple, i dels adreçats al segment del luxe, alguns establiments de l'interior i de la Serra de Tramuntana també han vist en l'eclipsi una oportunitat per atraure un perfil de visitant diferent.

És el cas del Maristel Hotel & Spa, situat al poble d'Estellencs, que ha dissenyat l'experiència gastronòmica 'Sabores de la Vía Láctea', un menú especial inspirat en el fenomen astronòmic que aprofita una de les principals bazes de l'establiment: la seva orientació cap a ponent, amb vistes clares a la Mediterrània i a la posta de sol durant pràcticament tot l'any. “La nostra idea és oferir una experiència completa en un dia que molta gent considera que serà especial i únic i que no tornarem a viure. Que no sigui el minutet i mig que durarà l'eclipsi”, expliquen des de l'hotel a elDiario.es.

La nostra idea és oferir una experiència completa en un dia que molta gent considera que serà especial i únic i que no tornarem a viure. Que no sigui el minutet i mig que durarà l'eclipsi

Hotel Maristel

L'enclavament no és casual. Estellencs, un dels municipis més petits i menys poblats de Mallorca, roman al marge dels grans circuits turístics que concentren l'estiu en altres punts de l'illa. Enclavat en plena Serra de Tramuntana i amb tot just uns centenars d'habitants, el poble ha fet de la tranquil·litat i del turisme de naturalesa una de les seves principals senyes d'identitat.

Precisament per això, des de l'hotel consideren que l'eclipsi els permetrà ampliar la seva capacitat d'atracció sense renunciar a aquest model. Destaquen, a més, que la seva ubicació és “quasi única”, ja que són molt pocs els hotels de la costa oest que reunen unes condicions similars d'orientació i visibilitat de l'horitzó.

El perfil dels clients que estan reservant també difereix de l'habitual. Segons expliquen des de l'establiment, es tracta de viatgers especialment interessats en l'eclipsi, que han organitzat el viatge amb bastant antelació i arriben ben informats sobre les condicions d'observació. Molts han escollit l'hotel precisament perquè coneixen la seva ubicació privilegiada i l'absència de muntanyes davant l'horitzó, cosa que permet contemplar la posta de sol directament sobre el mar, un factor especialment valorat per seguir la totalitat de l'eclipsi.

La patronal demana responsabilitat als hotelers

La Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) assegura, tanmateix, que, en termes generals, l'eclipsi no ha alterat de forma significativa el comportament del mercat turístic i que l'ocupació prevista per a mitjans d'agost es manté en nivells molt similars als de qualsevol altre estiu. Encara que reconeix que alguns aficionats molt especialitzats van reservar allotjament amb anys d'antelació per assegurar-se un bon punt d'observació, considera que es tracta de casos “comptats amb els dits de la mà” en una destinació que ja assoleix de forma habitual una elevada ocupació durant el mes d'agost.

En declaracions a aquest diari, des de la federació expliquen que, a més, el comportament de les reserves ha canviat profundament després de la pandèmia i cada cop pesa més la contractació d'última hora, cosa que dificulta establir comparacions directes amb temporades anteriors. En aquest context, insisteixen que l'eclipsi no està tenint un impacte rellevant en la demanda hotelera i que l'evolució de l'ocupació es manté pràcticament en els mateixos nivells que l'estiu passat.

Més que incentivar desplaçaments cap als punts on millor s'observarà l'eclipsi, la FEHM fa mesos que trasllada als establiments un “missatge de responsabilitat”. La patronal forma part de la comissió creada pel Govern per preparar el dispositiu especial i anima els hotels a organitzar activitats a les seves pròpies instal·lacions per evitar moviments innecessaris de visitants cap a enclaus com Formentor o la Serra de Tramuntana. La recomanació passa per gaudir del fenomen des dels propis allotjaments o des de llocs pròxims, contribuint així a una gestió més ordenada d'una jornada en la qual es preveu una elevada mobilitat.

La Federació Empresarial Hotelera de Mallorca fa mesos que trasllada als establiments un 'missatge de responsabilitat', animant els hotels a organitzar activitats a les seves pròpies instal·lacions per evitar moviments innecessaris de visitants cap a enclaus com Formentor o la Serra de Tramuntana

Es dispara l'agenda musical

L'eclipsi també ha irromput en l'oferta musical i d'oci de l'illa. Alguns establiments han dissenyat una programació específica amb sessions de DJ, concerts i activitats gastronòmiques per aprofitar l'atractiu de l'esdeveniment. És el cas d'Anima Beach, a Palma, que celebrarà una festa amb el DJ mallorquí Kiko Navarro, actuacions en directe, servei de restauració, zones VIP i repartiment d'ulleres homologades per observar l'eclipsi. La cita arrencarà abans de la totalitat i continuarà posteriorment amb la programació nocturna. A ella se suma Purobeach Santa Ponça, que ha preparat l'esdeveniment Solar Eclipse at Sunset, una vetllada amb música, restauració i còctels davant del mar fins a la mitjanit.

La comercialització de l'eclipsi arriba, així mateix, a explotacions enoturístiques de l'interior de Mallorca. La finca vinícola Dalt Turó, a Campos, ha impulsat juntament amb Hort de Sa Vall una vetllada entre vinyes amb un sopar elaborat amb productes locals, degustació de vins de la finca, ulleres homologades per a l'observació i una sessió musical després de l'eclipsi, en un entorn rural allunyat dels principals focus d'afluència.

L'eclipsi ha impulsat esdeveniments musicals, repartiment d'ulleres homologades i festes específiques. Fins i tot l'històric Tren de Sóller ofereix una excursió per 220 euros

Tot i que la majoria de les grans discoteques de Mallorca mantindran la seva programació habitual el 12 d'agost, alguns beach clubs, hotels, cellers i altres espais d'oci han optat per vincular expressament les seves activitats a l'eclipsi, aprofitant l'atractiu internacional d'un esdeveniment que amb prou feines durarà un minut i mig, però que aspira a convertir-se en una de les grans cites turístiques de l'estiu.

Entre les iniciatives més singulars figura la del Tren de Sóller, que comercialitza una excursió específica per 220 euros. El recorregut combina el trajecte a l'històric tren de fusta, inaugurat el 1912, fins al Port de Sóller i una sortida en vaixell per contemplar la totalitat des del mar, incorporant així un dels símbols més reconeixibles del patrimoni ferroviari i paisatgístic de Mallorca a l'oferta creada al voltant de l'eclipsi.

“Tengo reservadas prácticamente todas las tardes hasta el día 15”. Michelle atiende mesas sin apenas detenerse. Es la encargada de Es Poropo, uno de los bares del paseo marítimo de Sant Elm (Mallorca), y este verano ha decidido hacer una excepción. Habitualmente cierra durante el mes de agosto, cuando buena parte de sus clientes habituales -residentes extranjeros que pasan las semanas de más calor fuera de Mallorca- abandonan la isla. Este año, sin embargo, abrirá expresamente por el eclipse total que tendrá lugar el próximo 12 de agosto. “Vuelven solo para verlo”, explica. Calcula que únicamente entre la comunidad internacional afincada en el pueblo regresarán alrededor de 200 personas, en su mayoría británicos, alemanes, suecos y daneses.

La expectación también se percibe en las conversaciones que mantiene cada día con los clientes. Muchos preguntan desde dónde se verá mejor el eclipse o qué alternativas existen si Sant Elm no ofrece una visión completa de la totalidad. Michelle cree que buena parte de los visitantes terminará desplazándose hacia distintos puntos de la Serra de Tramuntana o contratando excursiones en kayak para rodear sa Dragonera y contemplar el fenómeno desde el mar. Aun así, asegura que el pueblo asume con naturalidad la llegada de más visitantes. “La gente ya está mentalizada de que vendrá mucha gente”, resume.

A pocos metros, en el bar Sa Calma, Carlos confirma que el interés internacional es mucho mayor del que imaginaba. Desde hace semanas recibe llamadas para reservar mesas procedentes de lugares tan lejanos como Indonesia o Estados Unidos. Muchas esconden la misma confusión. “Tengo que estar explicando continuamente que desde aquí no se verá porque lo tapa sa Dragonera”, cuenta. A quienes insisten les recomienda buscar una embarcación o desplazarse hacia la Tramuntana si quieren contemplar la totalidad. Pese al incesante goteo de consultas, él vive el acontecimiento con bastante distancia. “Para mí es un eclipse que pasa cada muchos años y ya está”, dice, antes de volver a atender otra mesa.

Tengo que estar explicando continuamente que desde aquí no se verá porque lo tapa sa Dragonera

Carlos — Encargado del bar Sa Calma

Mientras las administraciones ultiman el operativo para gestionar una afluencia sin precedentes, el sector turístico lleva meses preparando su propia estrategia para aprovechar el tirón del fenómeno astronómico. Hoteles, beach clubs, restaurantes, empresas náuticas y locales de ocio nocturno han convertido el eclipse en el gran reclamo del verano con la organización de cenas temáticas, fiestas con DJ, salidas en barco, gafas homologadas y espacios reservados para seguir la totalidad del eclipse desde terrazas orientadas hacia el oeste que forman parte de una oferta diseñada para un público dispuesto a viajar miles de kilómetros para contemplar el fenómeno durante un minuto y medio de oscuridad.

Además del visitante habitual de un mes de agosto -especialmente turistas de sol y playa- se suman aficionados a la astronomía, fotógrafos especializados, científicos y viajeros que llevan años planificando este momento y que han reservado alojamiento con mucha antelación para asegurarse un buen lugar desde el que contemplar la totalidad.

Cancelaciones por las restricciones de movilidad

La situación, sin embargo, no se vive igual en todos los rincones de la isla. La rama de Restauración de la Confederación de Asociaciones Empresariales de Baleares (CAEB) ha alertado de las cancelaciones que se están produciendo en numerosos restaurantes debido a las restricciones de movilidad y acceso previstas para el 12 de agosto, especialmente en la Playa de Palma, donde, a partir de las 12.00 horas, las rotondas y los accesos de entrada a la zona permanecerán cerrados al público general -excepto a residentes, trabajadores acreditados, transporte público y taxis, entre otros-.

“Muchos establecimientos ya contaban con una ocupación prácticamente completa y con numerosas reservas confirmadas, algunas de ellas abonadas por adelantado”, lamentan desde la entidad. Aunque manifiestan su disposición a colaborar con las medidas adoptadas, recriminan que las restricciones “supondrán un perjuicio para los establecimientos y para sus clientes”.

Las medidas forman parte del amplio dispositivo de seguridad diseñado por el Govern y las administraciones locales para evitar colapsos en las carreteras, proteger los espacios naturales, reducir el riesgo de incendios -el Ejecutivo prevé desplegar unos 200 bomberos forestales y agentes de Medio Ambiente- y garantizar la actuación de los servicios de emergencia durante una jornada en la que se espera una afluencia masiva de personas.

La patronal de los empresarios alerta de cancelaciones por las restricciones de movilidad impuestas por el Govern, que busca evitar colapsos en las carreteras, proteger los espacios naturales, reducir el riesgo de incendios y garantizar la actuación de los servicios de emergencia

El plan prevé limitar el acceso por carretera a la Serra de Tramuntana y a otros puntos sensibles como miradores, calas, faros, santuarios y playas, además de establecer controles específicos en la Playa de Palma, uno de los principales espacios oficiales de observación del eclipse. En total, el Govern ha habilitado 26 zonas oficiales de observación repartidas por las cuatro islas -nueve de ellas en Mallorca- con una capacidad inicial para acoger a unas 300.000 personas.

El reto para las administraciones es aún mayor porque el eclipse coincidirá con uno de los periodos de mayor saturación de la red viaria insular. Y es que la preocupación por la masificación y el tráfico no es nueva: los atascos lastran cada verano las carreteras de la Serra, especialmente en los accesos a municipios como Sóller y a enclaves como Sa Calobra, el mirador de ses Barques o el faro de Formentor, una presión que las instituciones quieren evitar que se multiplique con motivo del fenómeno astronómico.

El reto para las administraciones es aún mayor porque el eclipse coincidirá con uno de los periodos de mayor saturación de la red viaria insular. Los atascos lastran cada verano las carreteras de la Serra, especialmente en los accesos a municipios como Sóller y a enclaves como Sa Calobra, el mirador de ses Barques o el faro de Formentor

La excepcionalidad del fenómeno ha abierto, además, un nuevo nicho de negocio para una parte de la industria turística balear. En una isla donde el modelo turístico lleva años virando hacia un visitante de mayor poder adquisitivo, numerosos establecimientos han convertido el eclipse en un producto de lujo mediante experiencias exclusivas con precios que oscilan entre los 180 y los 600 euros por persona. Veleros privados, cenas de autor, champán, vuelos en helicóptero o globo aerostático y otros servicios premium conforman una oferta con la que prevén transformar un minuto y medio de oscuridad en un reclamo de alto valor comercial.

La excepcionalidad del fenómeno ha abierto un nuevo nicho de negocio para una parte de la industria turística balear. Numerosos establecimientos han convertido el eclipse en un producto de lujo mediante experiencias exclusivas con precios que oscilan entre los 180 y los 600 euros por persona

Sin embargo, más allá de los grandes complejos hoteleros de la costa, que cada verano rozan el lleno, y de los dirigidos al segmento del lujo, algunos establecimientos del interior y de la Serra de Tramuntana también han visto en el eclipse una oportunidad para atraer a un perfil de visitante diferente.

Es el caso del Maristel Hotel & Spa, situado en el pueblo de Estellencs, que ha diseñado la experiencia gastronómica 'Sabores de la Vía Láctea', un menú especial inspirado en el fenómeno astronómico que aprovecha una de las principales bazas del establecimiento: su orientación hacia poniente, con vistas despejadas al Mediterráneo y a la puesta de sol durante prácticamente todo el año. “Nuestra idea es ofrecer una experiencia completa en un día que mucha gente considera que va a ser especial y único y que no volveremos a vivir. Que no sea el minutito y medio que durará el eclipse”, explican desde el hotel a elDiario.es.

Nuestra idea es ofrecer una experiencia completa en un día que mucha gente considera que va a ser especial y único y que no volveremos a vivir. Que no sea el minutito y medio que durará el eclipse

Hotel Maristel

El enclave no es casual. Estellencs, uno de los municipios más pequeños y menos poblados de Mallorca, permanece al margen de los grandes circuitos turísticos que concentran el verano en otros puntos de la isla. Enclavado en plena Serra de Tramuntana y con apenas unos centenares de habitantes, el pueblo ha hecho de la tranquilidad y del turismo de naturaleza una de sus principales señas de identidad.

Precisamente por ello, desde el hotel consideran que el eclipse les permitirá ampliar su capacidad de atracción sin renunciar a ese modelo. Destacan, además, que su ubicación es “casi única”, ya que son muy pocos los hoteles de la costa oeste que reúnen unas condiciones similares de orientación y visibilidad del horizonte.

El perfil de los clientes que están reservando también difiere del habitual. Según explican desde el establecimiento, se trata de viajeros especialmente interesados en el eclipse, que han organizado el viaje con bastante antelación y llegan bien informados sobre las condiciones de observación. Muchos han elegido el hotel precisamente porque conocen su ubicación privilegiada y la ausencia de montañas frente al horizonte, lo que permite contemplar la puesta de sol directamente sobre el mar, un factor especialmente valorado para seguir la totalidad del eclipse.

La patronal pide responsabilidad a los hoteleros

La Federación Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) asegura, sin embargo, que, en términos generales, el eclipse no ha alterado de forma significativa el comportamiento del mercado turístico y que la ocupación prevista para mediados de agosto se mantiene en niveles muy similares a los de cualquier otro verano. Aunque reconoce que algunos aficionados muy especializados reservaron alojamiento con años de antelación para asegurarse un buen punto de observación, considera que se trata de casos “contados con los dedos de la mano” en un destino que ya alcanza de forma habitual una elevada ocupación durante el mes de agosto.

En declaraciones a este periódico, desde la federación explican que, además, el comportamiento de las reservas ha cambiado profundamente tras la pandemia y cada vez pesa más la contratación de última hora, lo que dificulta establecer comparaciones directas con temporadas anteriores. En este contexto, insisten en que el eclipse no está teniendo un impacto relevante en la demanda hotelera y que la evolución de la ocupación se mantiene prácticamente en los mismos niveles que el verano pasado.

Más que incentivar desplazamientos hacia los puntos donde mejor se observará el eclipse, la FEHM lleva meses trasladando a los establecimientos un “mensaje de responsabilidad”. La patronal forma parte de la comisión creada por el Govern para preparar el dispositivo especial y anima a los hoteles a organizar actividades en sus propias instalaciones para evitar movimientos innecesarios de visitantes hacia enclaves como Formentor o la Serra de Tramuntana. La recomendación pasa por disfrutar del fenómeno desde los propios alojamientos o desde lugares próximos, contribuyendo así a una gestión más ordenada de una jornada en la que se prevé una elevada movilidad.

La Federación Empresarial Hotelera de Mallorca lleva meses trasladando a los establecimientos un 'mensaje de responsabilidad', animando a los hoteles a organizar actividades en sus propias instalaciones para evitar movimientos innecesarios de visitantes hacia enclaves como Formentor o la Serra de Tramuntana

Se dispara la agenda musical

El eclipse también ha irrumpido en la oferta musical y de ocio de la isla. Algunos establecimientos han diseñado una programación específica con sesiones de DJ, conciertos y actividades gastronómicas para sacar partido al atractivo del acontecimiento. Es el caso de Anima Beach, en Palma, que celebrará una fiesta con el DJ mallorquín Kiko Navarro, actuaciones en directo, servicio de restauración, zonas VIP y reparto de gafas homologadas para observar el eclipse. La cita arrancará antes de la totalidad y continuará posteriormente con la programación nocturna. A ella se suma Purobeach Santa Ponça, que ha preparado el evento Solar Eclipse at Sunset, una velada con música, restauración y cócteles frente al mar hasta la medianoche.

La comercialización del eclipse alcanza, asimismo, a explotaciones enoturísticas del interior de Mallorca. La finca vinícola Dalt Turó, en Campos, ha impulsado junto a Hort de Sa Vall una velada entre viñedos con una cena elaborada con productos locales, degustación de vinos de la finca, gafas homologadas para la observación y una sesión musical tras el eclipse, en un entorno rural alejado de los principales focos de afluencia.

El eclipse ha impulsado eventos musicales, reparto de gafas homologadas y fiestas específicas. Incluso el histórico Tren de Sóller ofrece una excursión por 220 euros

Aunque la mayoría de las grandes discotecas de Mallorca mantendrá su programación habitual el 12 de agosto, algunos beach clubs, hoteles, bodegas y otros espacios de ocio han optado por vincular expresamente sus actividades al eclipse, aprovechando el atractivo internacional de un acontecimiento que apenas durará un minuto y medio, pero que aspira a convertirse en una de las grandes citas turísticas del verano.

Entre las iniciativas más singulares figura la del Tren de Sóller, que comercializa una excursión específica por 220 euros. El recorrido combina el trayecto en el histórico tren de madera, inaugurado en 1912, hasta el Port de Sóller y una salida en barco para contemplar la totalidad desde el mar, incorporando así uno de los símbolos más reconocibles del patrimonio ferroviario y paisajístico de Mallorca a la oferta creada en torno al eclipse.

La presidenta del Govern balear, Marga Prohens (PP), ha aprofitat aquest divendres la tradicional audiència que el rei Felip VI ofereix cada estiu a les principals autoritats de les illes, per traslladar-li l'estratègia de “contenció” que, segons li ha transmès, ha impulsat el seu Executiu davant la saturació turística i en matèria d'habitatge. Mentrestant, la dirigent popular ha traslladat al monarca, segons ha assenyalat després de la trobada celebrada al Palau de l'Almudaina, la seva preocupació per l'augment de l'arribada de migrants per via marítima i per la situació dels menors estrangers no acompanyats que a l'arxipèlag.

Durant la seva compareixença davant els mitjans, la presidenta ha assenyalat que la conversa amb Felip VI ha girat entorn dels principals assumptes que marquen l'actualitat de les Balears. Entre ells, la gestió de l'eclipsi previst per a aquest estiu, la pressió demogràfica, la crisi d'accés a l'habitatge, la immigració irregular i el model turístic balear.

En matèria d'habitatge, i a les portes de la manifestació contra la turistificació que tindrà lloc aquest diumenge a Palma, Prohens ha subratllat que les Balears és “la primera comunitat que prioritza els residents en l'accés a l'habitatge”, malgrat que la crisi de l'habitatge continua agreujant-se i l'arxipèlag encapçala juntament amb Madrid els lloguers més cars d'Espanya. Com recriminen les entitats socials, l'especulació immobiliària, la compra massiva per part d'estrangers d'alt poder adquisitiu i l'ànsia dels fons voltor han contribuït en els últims anys a l'encariment dels preus de l'habitatge, provocant que nombrosos residents es vegin expulsats dels seus barris a conseqüència de la imparable gentrificació.

En aquest sentit, la líder autonòmica ha expressat que comprèn “el malestar d'una part de la població”, si bé ha atribuït la situació al “creixement desbocat” dels últims vuit anys. Segons va afirmar, durant aquest període es van crear 115.000 places turístiques, una xifra que el Govern del PP utilitza de forma recurrent per justificar la seva política de contenció i que ha qualificat “d'inassumible” per a un territori com les Balears.

En línia del que s'ha manifestat pel seu Executiu en ocasions anteriors, la presidenta balear ha defensat haver aconseguit contenir el nombre de turistes a les illes. Ho ha afirmat, tanmateix, en un context de xifres que continuen marcant màxims històrics: l'any passat, les Balears van superar per primera vegada els 19 milions de visitants -davant d'una població de 1,2 milions -, consolidant un nivell de pressió superior a l'assolit en prepandèmia.

Així mateix, ha defensat que l'actual Govern ha imposat una política de “creixement zero” en noves places turístiques, eliminant milers de places de lloguer turístic i impulsant mesures com la limitació de vehicles a les illes. Prohens ha anunciat que la primera llei que tramitarà el Parlament després de l'estiu serà la de limitació de vehicles a Mallorca, assenyalant que l'Executiu mantindrà aquesta estratègia malgrat el recurs presentat per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència contra la normativa aprovada a Eivissa.

De la mateixa manera, ha assegurat haver explicat al rei que les illes han duplicat la seva població des de l'any 2000, reclamant que l'Estat presti “atenció política” als territoris que creixen ràpidament igual que ho fa amb els afectats per la despoblació. També ha citat l'increment d'alumnes incorporats un cop iniciat el curs escolar i l'augment de targetes sanitàries.

Audiència amb Pedro Sánchez

De cara a la reunió que mantindrà el dimecres vinent amb el president del Govern, Pedro Sánchez, Prohens ha avançat que tornarà a reclamar el compliment del que ha denominat l'“agenda balear”, a més d'exigir una implicació més gran de l'Executiu central davant l'increment de la immigració irregular. La presidenta ha assegurat que Balears “no pot més”, denunciant que l'arxipèlag tutela ja més de 800 menors estrangers no acompanyats, una situació que, a parer seu, manté “totalment desbordat” al Consell de Formentera.

La líder de l'Executiu balear també ha acusat Sánchez de “castigar” els ciutadans de les illes en matèria de finançament i inversions. En aquest sentit, ha qüestionat que Balears hagi d'assumir “400 euros de deute que no li corresponen” després de la condonació pactada pel Govern, enfront dels més de 2.000 euros que, segons ha afirmat, es perdonen a Catalunya. Així mateix, ha retret a l'Executiu central la falta d'avenços en els convenis de carreteres i ferroviari mentre, va sostenir, destina “milers de milions” a infraestructures a Catalunya.

Respecte a l'eclipsi del pròxim 12 d'agost, Prohens ha defensat que el Govern porta “més de nou mesos” preparant un dispositiu especial concebut “com una emergència” i no com un atractiu turístic, amb més de 200 efectius forestals, drons per controlar l'afluència de visitants i un reforç sanitari per protegir tant les persones com la Serra de Tramuntana en un context de risc extrem d'incendis.

Preguntada per si aquesta havia estat la seva última audiència amb Felip VI abans de les eleccions autonòmiques de l'any vinent, Prohens ha evitat fer conjectures. En aquest sentit, ha assenyalat que continuarà treballant per “tornar a guanyar-se la confiança dels ciutadans” i ha reivindicat que el seu Executiu ha complert el 95% del programa electoral amb què va concórrer als comicis de 2023.

La presidenta del Govern balear, Marga Prohens (PP), ha aprovechado este viernes la tradicional audiencia que el rey Felipe VI ofrece cada verano a las principales autoridades de las islas, para trasladarle la estrategia de “contención” que, según le ha transmitido, ha impulsado su Ejecutivo frente a la saturación turística y en materia de vivienda. Mientras tanto, la dirigente popular ha trasladado al monarca, según ha señalado tras el encuentro celebrado en el Palacio de la Almudaina, su preocupación por el aumento de la llegada de migrantes por vía marítima y por la situación de los menores extranjeros no acompañadoque el archipiélago.

Durante su comparecencia ante los medios, la presidenta ha señalado que la conversación con Felipe VI ha girado en torno a los principales asuntos que marcan la actualidad de Balears. Entre ellos, la gestión del eclipse previsto para este verano, la presión demográfica, la crisis de acceso a la vivienda, la inmigración irregular y el modelo turístico balear.

En materia de vivienda, y a las puertas de la manifestación contra la turistificación que tendrá lugar este domingo en Palma, Prohens ha subrayado que Balears es “la primera comunidad que prioriza a los residentes en el acceso a la vivienda”, a pesar de que la crisis habitacional continúa agravándose y el archipiélago encabeza junto a Madrid los alquileres más caros de España. Como recriminan las entidades sociales, la especulación inmobiliaria, la compra masiva por parte de extranjeros de alto poder adquisitivo y la avidez de los fondos buitre han contribuido en los últimos años en el encarecimiento de los precios de la vivienda, provocando que numerosos residentes se vean expulsados de sus barrios como consecuencia de la imparable gentrificación.

En este sentido, la líder autonómica ha expresado que comprende “el malestar de una parte de la población”, si bien ha atribuido la situación al “crecimiento desbocado” de los últimos ocho años. Según afirmó, durante ese periodo se crearon 115.000 plazas turísticas, una cifra que el Govern del PP utiliza de forma recurrente para justificar su política de contención y que ha calificado de “inasumible” para un territorio como Balears.

En línea de lo manifestado por su Ejecutivo en ocasiones anteriores, la presidenta balear ha defendido haber logrado contener el número de turistas en las islas. Lo ha afirmado, sin embargo, en un contexto de cifras que siguen marcando máximos históricos: el año pasado, Balears superó por primera vez los 19 millones de visitantes -frente a una población de 1,2 millones-, consolidando un nivel de presión superior al alcanzado en prepandemia.

Asimismo, ha defendido que el actual Govern ha impuesto una política de “crecimiento cero” en nuevas plazas turísticas, eliminando miles de plazas de alquiler turístico y e impulsando medidas como la limitación de vehículos en las islas. Prohens ha anunciado que la primera ley que tramitará el Parlament tras el verano será la de limitación de vehículos en Mallorca, señalando que el Ejecutivo mantendrá esa estrategia pese al recurso presentado por la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia contra la normativa aprobada en Eivissa.

Del mismo modo, ha asegurado haber explicado al rey que las islas han duplicado su población desde el año 2000, reclamando que el Estado preste “atención política” a los territorios que crecen rápidamente al igual que lo hace con los afectados por la despoblación. También ha citado el incremento de alumnos incorporados una vez iniciado el curso escolar y el aumento de tarjetas sanitarias.

Audiencia con Pedro Sánchez

De cara a la reunión que mantendrá el próximo miércoles con el presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, Prohens ha avanzado que volverá a reclamar el cumplimiento de lo que ha denominado la “agenda balear”, además de exigir una mayor implicación del Ejecutivo central ante el incremento de la inmigración irregular. La presidenta ha asegurado que Balears “no puede más”, denunciando que el archipiélago tutela ya a más de 800 menores extranjeros no acompañados, una situación que, a su juicio, mantiene “totalmente desbordado” al Consell de Formentera.

La líder del Ejecutivo balear también ha acusado a Sánchez de “castigar” a los ciudadanos de las islas en materia de financiación e inversiones. En este sentido, ha cuestionado que Balears deba asumir “400 euros de deuda que no le corresponden” tras la condonación pactada por el Gobierno, frente a los más de 2.000 euros que, según ha afirmado, se perdonan a Catalunya. Asimismo, ha reprochado al Ejecutivo central la falta de avances en los convenios de carreteras y ferroviario mientras, sostuvo, destina “miles de millones” a infraestructuras en Catalunya.

Respecto al eclipse del próximo 12 de agosto, Prohens ha defendido que el Govern lleva “más de nueve meses” preparando un dispositivo especial concebido “como una emergencia” y no como un atractivo turístico, con más de 200 efectivos forestales, drones para controlar la afluencia de visitantes y un refuerzo sanitario para proteger tanto a las personas como a la Serra de Tramuntana en un contexto de riesgo extremo de incendios.

Preguntada por si esta había sido su última audiencia con Felipe VI antes de las elecciones autonómicas del próximo año, Prohens ha evitado hacer conjeturas. En este sentido, ha señalado que seguirá trabajando para “volver a ganarse la confianza de los ciudadanos” y ha reivindicado que su Ejecutivo ha cumplido el 95% del programa electoral con el que concurrió a los comicios de 2023.

El cap de la Guàrdia Civil a les Balears, el general de brigada Alejandro Hernández, ha defensat aquest dimarts la investigació que va culminar la passada setmana amb la detenció de dues joves activistes acusades de participar en els atacs contra cinc immobiliàries de Santa Maria del Camí. “No hi va haver cap tipus de desproporció”, ha asseverat.

L'operatiu ha suscitat una intensa controvèrsia política i social no només per l'exposició pública de les detingudes durant el seu arrest i trasllat als jutjats, sinó també pel contingut de l'atestat policial, que els atribueix, a més d'un delicte continuat de danys i un altre contra el patrimoni històric, un presumpte delicte de pertinença a grup criminal. Una qualificació que, juntament amb alguns dels indicis emprats pels investigadors per sostenir-la, ha estat qüestionada per organitzacions socials, que la consideren desproporcionada.

Preguntat per l'actuació dels agents, Hernández ha defensat que tant les detencions com els registres domiciliaris i el trasllat de les dues joves emmanillades a dependències judicials van ser “adients”. “Van ser alguna cosa més que pintades; es van trencar vidres amb un martell i es van inutilitzar ambcola els panys de cinc edificis. Hi ha un dany agreujat en aquestes actuacions”, ha afirmat durant la presentació dels nous agents destinats a les Balears.

Les declaracions arriben després de dies de controvèrsia des que es produïssin els arrestos com també les imputacions abocades per l'Institut Armat en el seu atestat, un informe de 116 pàgines que sosté que els atacs van ser una actuació “coordinada i premeditada” i que fonamenta bona part de la investigació en l'anàlisi de càmeres de videovigilància públiques i privades, el seguiment de perfils a xarxes socials i altres indicis, entre ells la presència d'una pancarta amb el lema SOS Residents, Stop Overtourism al domicili d'una de les investigades. L'informe arriba a afirmar que aquest últim element “confirmaria sense cap mena de dubte l'activitat delictiva d'aquesta persona”, una valoració que ha estat durament qüestionada pels col·lectius contra la turistificació.

Davant d'això, Hernández, les declaracions del qual han estat recollides per Europa Press, ha rebutjat que la Guàrdia Civil actuï moguda per criteris polítics o persegueixi activistes. “Nosaltres fem investigacions policials sobre denúncies de fets penals, no fem res més. La polèmica, a la Guàrdia Civil, realment no l'afecta”, ha assenyalat. El comandament ha insistit que l'Institut Armat continuarà investigant “tots els fets delictius” que arribin al seu coneixement i ha recalcat que “els responsables són els autors dels fets delictius”.

Respecte a una de les qüestions que més debat ha generat —la imputació per pertinença a grup criminal—, Hernández ha defensat que els investigadors es van limitar a aplicar el Codi Penal. Segons ha argumentat, aquest tipus delictiu concorre quan actuen “més de dues persones concertades”, per la qual cosa, a parer seu, “encalla a la perfecció”. No obstant això, aquesta interpretació ha estat un dels principals punts de fricció amb organitzacions com Menys Turisme, Més Vida, Alerta Solidària o el Sindicat de Llogateres, que consideren que la investigació suposa una criminalització de l'activisme contra la turistificació i la crisi d'accés a l'habitatge.

El general també ha restat excepcionalitat al desplegament policial i ha atribuït la repercussió del cas al debat públic generat entorn de la turistificació. “No veig cap tipus de desproporció, la considero adequada”, ha reiterat, defensant que els registres domiciliaris responien únicament a la necessitat d'intervenir la roba presumptament utilitzada durant els atacs i assegurar proves per a la investigació.

La Guàrdia Civil investigarà les pintades antisemites

Durant la seva compareixença, Hernández ha confirmat a més que la Guàrdia Civil ha assumit la investigació sobre les pintades de caràcter antisemita aparegudes el cap de setmana passat en dos habitatges vinculats a l'entorn familiar de les dues activistes. La denúncia va ser presentada inicialment davant la Policia Local de Santa Maria del Camí, que posteriorment va remetre les diligències a la Guàrdia Civil per tractar-se del cos competent.

Segons el comandament, els agents iniciaran les perquisicions per tractar d'identificar els autors de les pintades, que incloïen estrelles de David, la paraula “jueus” i simbologia nazi. “No sé on acabarà la investigació. Cada investigació té uns derroters diferents i els seus temps”, ha assenyalat.

El Govern balear celebrarà el proper 27 de juliol un acte d'homenatge a les víctimes civils dels bombardejos republicans efectuats sobre Palma el 24 de maig de 1937. L'associació Memòria de Mallorca ha condicionat la seva assistència a l'acte institucional al fet que l'Executiu de Marga Prohens (PP) renunciï públicament a la derogació de la llei autonòmica de memòria democràtica, la supressió de la qual, materialitzada el passat 10 de març, es troba suspesa de forma cautelar pel Tribunal Constitucional.

L'entitat memorialista, que assegura haver rebut la primera invitació del Govern durant tota la legislatura per participar en un acte institucional, afirma que només hi assistirà si, abans del pròxim dia 27, l'Executiu fa públic el seu compromís de mantenir la vigència de la Llei 2/2018 de memòria i reconeixement democràtics i promou que la Cambra autonòmica voti revocar aquella decisió.

En un comunicat difós aquest dimecres, Memòria de Mallorca expressa el seu “respecte, solidaritat i reconeixement” envers totes les víctimes civils dels bombardejos i recorda que va ser la mateixa associació la que va proposar durant l'anterior legislatura l'elaboració d'un estudi específic sobre aquests atacs, incorporat finalment al IV Pla de Fosses i Estudis de Memòria Democràtica impulsat per l'anterior Executiu progressista.

L'entitat considera, tanmateix, que resulta “profundament contradictori” que el mateix Govern que va impulsar la derogació de la Llei de memòria democràtica convoqui ara un acte institucional emparant-se en uns principis que, al seu parer, emanen precisament d'aquesta norma. En aquest sentit, recorda que la llei continua vigent després que el Tribunal Constitucional suspengués cautelarment la seva derogació en admetre a tràmit el recurs presentat pel Govern central.

Memòria de Mallorca també retreu a l'Executiu autonòmic haver deixat al marge la Comissió de Memòria Democràtica —òrgan del qual forma part com a representant del moviment memorialista— en l'organització de l'acte. Segons denuncia, la Comissió no ha estat informada ni ha participat en els preparatius i únicament ha estat convocada dues vegades en més de tres anys de legislatura, malgrat ser l'òrgan previst per la llei per coordinar les polítiques públiques de memòria.

L'associació sosté que atorgar legitimitat a una convocatòria institucional dedicada a les víctimes mentre es manté la voluntat política d'eliminar la llei que garanteix els seus drets resulta “incoherent i inacceptable”. Per això, ha remès un escrit a la presidenta del Govern comunicant-li que únicament participarà en l'homenatge si l'Executiu rectifica la seva posició respecte de la normativa memorialista.

En el mateix comunicat, Memòria de Mallorca reitera el seu compromís amb “una memòria democràtica basada en la veritat, la justícia, la reparació, les garanties de no repetició i la memòria de les víctimes”, i insisteix que els drets d'aquestes només estan plenament garantits quan existeix una llei que els protegeix, unes institucions que la desenvolupen i una voluntat política de complir-la.

Una investigació de l'historiador Manuel Aguilera ha recuperat la identitat de, si més no, 86 víctimes civils dels bombardejos republicans sobre Mallorca. Els bombardejos, dirigits contra objectius militars però amb greus conseqüències sobre barris i zones comercials de Palma, van deixar desenes de morts —entre ells dones i menors— i van romandre durant dècades en un segon pla.

Mesos abans d'aquells bombardejos, el 13 de setembre de 1936, els atacs de l'aviació feixista italiana establerta a Mallorca van causar morts i ferits entre la població civil d'Eivissa, a més d'importants destrosses al port i en diferents punts de la ciutat. El 29 de maig de 1937, una esquadra republicana va bombardejar l'illa pitiüsa en represàlia per l'atac al creuer alemany Deutschland, provocant noves víctimes mortals entre la població civil. Menorca també va patir, durant els últims mesos de la contesa, bombardejos aeris i navals que van afectar igualment la població civil.

“Amb els 90 anys dels bombardejos republicans sobre la ciutat de Palma també commemorarem el centenar de víctimes civils”, va anunciar Prohens el passat mes d'octubre. Arran d'això, el 4 de febrer, el Parlament balear va aprovar una proposició no de llei (PNL) del PSIB-PSOE que insta el Govern a organitzar un acte institucional de reconeixement i homenatge a totes les víctimes civils, “sense distinció de bàndol”, dels bombardejos patits a les Illes durant la Guerra Civil.

La iniciativa, que va tirar endavant amb el suport unànime de tots els grups —inclosos PP i Vox—, assevera que “aquestes víctimes formen part de la tragèdia compartida que va suposar la guerra i mereixen totes el reconeixement i la reparació moral de les institucions democràtiques”. “El seu dolor no té bàndol, i la seva memòria ha de contribuir a reforçar la convivència i la pau”, afegeix el text.

Derogació de la llei balear de memòria

Cal recordar que, el passat 10 de març, PP i Vox van culminar un dels compromisos polítics assumits per ambdós partits a l'inici de la legislatura a les Balears: la derogació de la Llei autonòmica de memòria democràtica. La votació duta a terme al Parlament va suposar l'eliminació d'una de les primeres normes aprovades a escala estatal en aquesta matèria, la que per primera vegada a l'arxipèlag va articular un marc institucional per investigar els crims del franquisme i promoure el reconeixement públic de les persones represaliades després del cop militar de 1936.

L'arxipèlag es va sumar així a les comunitats autònomes que, governades pel PP i l'extrema dreta, ja han derogat les seves lleis memorialistes, substituïdes en alguns casos per les anomenades lleis de concòrdia, que, amb el pretext de “reconciliar” els espanyols en lloc de “reobrir ferides”, equiparen el franquisme amb la democràcia.

Malgrat que el desembre de 2024 els conservadors van assolir un insòlit pacte amb els partits d'esquerres per no suprimir la normativa balear, tan sols mig any després van incomplir el seu compromís en pactar novament amb Vox la seva eliminació a canvi d'assegurar-se el suport dels de Santiago Abascal per poder tirar endavant els pressupostos autonòmics del 2025. El passat mes de març, lluny d'expressar qualsevol tipus de condemna a la sublevació feixista i a les violacions de drets humans comeses durant la dictadura, PP i Vox van sumar els seus vots per fer caure una norma que rebutja expressament “qualsevol totalitarisme i règim antidemocràtic”.

Mentre a les portes de la Cambra un centenar de persones es manifestaven contra l'eliminació de la llei, a l'hemicicle la bancada de l'esquerra exhibia fotografies de víctimes del franquisme i carregava amb duresa contra la derogació i contra l'“assumpció”, per part dels populars, dels postulats de l'extrema dreta “per un grapat de vots per continuar governant”.

Fa dues setmanes, el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern espanyol contra la derogació de la norma balear i en va acordar la suspensió cautelar. La decisió de l'alt tribunal implica que la llei continua vigent mentre resol sobre el fons del recurs, en considerar l'Executiu que la seva eliminació podria vulnerar els drets de les víctimes de greus violacions dels drets humans, a més d'afectar el repartiment competencial entre l'Estat i les comunitats autònomes i principis constitucionals com la seguretat jurídica.

El Govern balear celebrará el próximo 27 de julio un acto de homenaje a las víctimas civiles de los bombardeos republicanos efectuados sobre Palma el 24 de mayo de 1937. La asociación Memòria de Mallorca ha condicionado su asistencia al acto institucional a que el Ejecutivo de Marga Prohens (PP) renuncie públicamente a la derogación de la ley autonómica de memoria democrática, cuya supresión, materializada el pasado 10 de marzo, se encuentra suspendida de forma cautelar por el Tribunal Constitucional.

La entidad memorialista, que asegura haber recibido la primera invitación del Govern durante toda la legislatura para participar en un acto institucional, afirma que solo acudirá si, antes del próximo día 27, el Ejecutivo hace público su compromiso de mantener la vigencia de la Ley 2/2018 de memoria y reconocimiento democráticos y promueve que la Cámara autonómica vote revocar aquella decisión.

En un comunicado difundido este miércoles, Memòria de Mallorca expresa su “respeto, solidaridad y reconocimiento” hacia todas las víctimas civiles de los bombardeos y recuerda que fue la propia asociación la que propuso durante la anterior legislatura la elaboración de un estudio específico sobre estos ataques, incorporado finalmente al IV Plan de Fosas y Estudios de Memoria Democrática impulsado por el anterior Ejecutivo progresista.

La entidad considera, sin embargo, que resulta “profundamente contradictorio” que el mismo Govern que impulsó la derogación de la Ley de Memoria Democrática convoque ahora un acto institucional amparándose en unos principios que, a su juicio, emanan precisamente de esa norma. En este sentido, recuerda que la ley continúa vigente después de que el Tribunal Constitucional suspendiera cautelarmente su derogación al admitir a trámite el recurso presentado por el Gobierno central.

Memòria de Mallorca también reprocha al Ejecutivo autonómico haber dejado al margen a la Comisión de Memoria Democrática -órgano del que forma parte como representante del movimiento memorialista- en la organización del acto. Según denuncia, la comisión no ha sido informada ni ha participado en los preparativos y únicamente ha sido convocada dos veces en más de tres años de legislatura, pese a ser el órgano previsto por la ley para coordinar las políticas públicas de memoria.

La asociación sostiene que otorgar legitimidad a una convocatoria institucional dedicada a las víctimas mientras se mantiene la voluntad política de eliminar la ley que garantiza sus derechos resulta “incoherente e inaceptable”. Por ello, ha remitido un escrito a la presidenta del Govern comunicándole que únicamente participará en el homenaje si el Ejecutivo rectifica su posición respecto a la normativa memorialista.

En el mismo comunicado, Memòria de Mallorca reitera su compromiso con “una memoria democrática basada en la verdad, la justicia, la reparación, las garantías de no repetición y la memoria de las víctimas”, e insiste en que los derechos de estas solo están plenamente garantizados cuando existe una ley que los protege, unas instituciones que la desarrollan y una voluntad política de cumplirla.

Una investigación del historiador Manuel Aguilera ha recuperado la identidad de, al menos, 86 víctimas civiles de los bombardeos republicanos sobre Mallorca. Los bombardeos, dirigidos contra objetivos militares pero con graves consecuencias sobre barrios y zonas comerciales de Palma, dejaron decenas de muertos -entre ellos mujeres y menores- y permanecieron durante décadas en un segundo plano.

Meses antes de aquellos bombardeos, el 13 de septiembre de 1936, los ataques de la aviación fascista italiana establecida en Mallorca causaron muertos y heridos entre la población civil de Eivissa, además de importantes destrozos en el puerto y en distintos puntos de la ciudad. El 29 de mayo de 1937, una escuadra republicana bombardeó la isla pitiüsa en represalia por el ataque al crucero alemán Deutschland, provocando nuevas víctimas mortales entre los civiles. Menorca también sufrió, durante los últimos meses de la contienda, bombardeos aéreos y navales que afectaron igualmente a población inocente.

“Con los 90 años de los bombardeos republicanos sobre la ciudad de Palma también conmemoraremos el centenar de víctimas civiles”, anunció Prohens el pasado mes de octubre. Tras ello, el 4 de febrero, el Parlament balear aprobó una proposición no de ley (PNL) del PSIB-PSOE que insta al Govern a organizar un acto institucional de reconocimiento y homenaje a todas las víctimas civiles, “sin distinción de bando”, de los bombardeos sufridos en las islas durante la Guerra Civil.

La iniciativa, que salió adelante con el apoyo unánime de todos los grupos -incluidos PP y Vox-, asevera que “estas víctimas forman parte de la tragedia compartida que supuso la guerra y merecen todas el reconocimiento y la reparación moral de las instituciones democráticas”. “Su dolor no tiene bando, y su memoria tiene que contribuir a reforzar la convivencia y la paz”, añade el texto.

Derogación de la ley balear de memoria

Cabe recordar que, el pasado 10 de marzo, PP y Vox culminaron uno de los compromisos políticos asumidos por ambos partidos al inicio de la legislatura en Balears: la derogación de la ley autonómica de memoria democrática. La votación llevada a cabo en el Parlament supuso la eliminación de una de las primeras normas aprobadas a nivel estatal en esta materia, la que por primera vez en el archipiélago articuló un marco institucional para investigar los crímenes del franquismo y el reconocimiento público de quienes fueron represaliados tras el golpe militar de 1936.

El archipiélago se sumó así a las Comunidades Autónomas que, gobernadas por populares y extrema derecha, ya han tumbado sus textos memorialistas, sustituidos en algunos casos por 'leyes de la concordia' que, so pretexto de “reconciliar” a los españoles en lugar de “reabrir heridas”, equiparan el franquismo con la democracia.

A pesar de que en diciembre de 2024 los conservadores alcanzaron un insólito pacto con los partidos de izquierdas para no suprimir la normativa balear, tan solo medio año después incumplieron su compromiso al pactar nuevamente con Vox su eliminación a cambio de granjearse el apoyo de los de Santiago Abascal para poder sacar adelante los presupuestos autonómicos de 2025. Lejos de expresar cualquier tipo de condena a la sublevación fascista y a las violaciones de derechos humanos cometidas durante la dictadura, PP y Vox sumaron sus votos para echar abajo un documento que rechaza expresamente “cualquier totalitarismo y régimen antidemocrático”.

Mientras a las puertas de la Cámara un centenar de personas se manifestaban contra la eliminación de la ley, en el hemiciclo la bancada de la izquierda exhibía fotografías de víctimas del franquismo y cargaba con dureza contra la derogación y contra la “asunción”, por parte de los populares, de los postulados de la extrema derecha “por un puñado de votos para seguir gobernando”.

Hace dos semanas, el Constitucional admitió a trámite el recurso de inconstitucionalidad presentado por el Gobierno central contra la derogación de la norma balear y acordó suspender cautelarmente su aplicación. La decisión del alto tribunal implica que la ley continúa vigente mientras resuelve sobre el fondo del recurso, al considerar el Ejecutivo que su eliminación podría vulnerar los derechos de las víctimas de graves violaciones de derechos humanos, además de afectar al reparto competencial entre el Estado y las comunidades autónomas y a principios constitucionales como la seguridad jurídica.

L'Audiència Provincial de les Balears ha rebutjat l'intent d'una empresa immobiliària de desnonar una inquilina a Eivissa a la qual acusava de subarrendar l'habitatge per a ús turístic basant-se, fonamentalment, en una fotografia d'una persona amb maletes a les zones comunes i en diversos missatges de WhatsApp remesos per una veïna. El tribunal conclou que les proves aportades per la societat no són suficients per acreditar que l'arrendatària explotés l'immoble com a allotjament vacacional.

La sentència confirma íntegrament la resolució del Jutjat de Primera Instància número 4 d'Eivissa, que ja havia desestimat la demanda interposada per Lowestolf Norm SL, una societat constituïda el 2015 els administradors de la qual figuren al capdavant de nombroses societats vinculades al sector immobiliari i turístic a l'illa. Encara que la inquilina ja havia abandonat l'habitatge durant la tramitació del procediment i va lliurar les claus l'octubre del 2023, l'empresa va mantenir la seva reclamació econòmica i exigia el pagament de 50.000 euros, és a dir, 500 euros per cada dia que, segons la immobiliària, havia transcorregut des de la resolució del contracte fins al lliurament efectiu de l'immoble.

El litigi es va iniciar després que la immobiliària demandés l'arrendatària en considerar que aquesta havia vulnerat el contracte en cedir o subarrendar l'habitatge a tercers per a ús turístic, una conducta expressament prohibida tant pel contracte com per l'article 8 de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), que impedeix a l'inquilí subarrendar o cedir l'habitatge sense el consentiment escrit del propietari.

Segons l'empresa, la sospita va sorgir després de les queixes d'una veïna de la comunitat, a les quals s'afegia una fotografia presa a les zones comunes de l'edifici en les quals apareixia una dona amb maletes i bosses de gran mida. La immobiliària entenia que aquests indicis demostraven que l'habitatge estava sent utilitzat per a lloguer vacacional i va decidir resoldre el contracte d'arrendament mitjançant un burofax abans d'acudir als tribunals per reclamar el desnonament i una indemnització.

No obstant això, el tribunal considera que l'empresa no va aconseguir demostrar aquests fets, asseverant que l'única prova consistia en missatges de WhatsApp remesos per una veïna i en diverses fotografies d'una dona amb maletes, elements que, per si sols, no permeten acreditar l'existència d'un subarrendament o d'una activitat de lloguer turístic.

La sentència dictada en primera instància ja indicava que, juntament amb la demanda, “no es va aportar prova alguna d'aquests subarrendaments, aportant-se posteriorment una sèrie de wasaps i fotografies que no permeten tenir per acreditats els subarrendaments ni l'activitat de lloguer turístic al·legada”. “Estem davant de missatges d'una veïna i una fotografia d'una persona amb maletes per les zones comunes que no ens permeten tenir per acreditats els fets constitutius de la pretensió actora, per la qual cosa la demanda ha de ser desestimada”, afegia la resolució, confirmada íntegrament per l'Audiència.

El tribunal afegeix que l'empresa ni tan sols va proposar declarar com a testimoni la veïna que va alertar dels fets ni el president de la comunitat de propietaris, malgrat que ambdós podien haver aportat informació rellevant. Tampoc va incorporar els estatuts o acords comunitaris que, segons sostenia, prohibien expressament el lloguer turístic a l'edifici.

La sentència, contra la qual cap recurs de cassació davant del Tribunal Suprem, també posa en dubte un altre dels pilars de la demanda. Lowestolf Norm SL assegurava haver comunicat a l'arrendatària la resolució del contracte mitjançant un burofax. No obstant això, l'Audiència observa que la comunicació es va remetre a una adreça diferent de la que figurava en el contracte d'arrendament, per la qual cosa tampoc va quedar demostrat que la demandada tingués coneixement efectiu d'aquesta resolució contractual.

Una penalització de 500 euros diaris

L'empresa no només pretenia recuperar l'habitatge. El contracte incloïa una clàusula que imposava una penalització de 500 euros per cada dia que transcorregués des de la resolució del contracte fins al lliurament efectiu de l'immoble, a més d'una altra indemnització equivalent a una anualitat de renda. Amb base en aquesta clàusula, la immobiliària va arribar a reclamar 50.000 euros malgrat que l'arrendatària ja havia abandonat el pis durant la tramitació del procediment.

Encara que l'Audiència no entra a valorar la legalitat d'aquesta penalització, sí que recorda que el jutjat de primera instància havia advertit que podria tractar-se d'una condició abusiva en tractar-se d'un contracte signat entre una empresa i una consumidora. En qualsevol cas, considera innecessari pronunciar-se sobre aquesta qüestió perquè la demanda havia de desestimar-se prèviament per falta de prova del suposat lloguer turístic.

La Audiencia Provincial de Balears ha rechazado el intento de una empresa inmobiliaria de desahuciar a una inquilina en Eivissa a la que acusaba de subarrendar la vivienda para uso turístico basándose, fundamentalmente, en una fotografía de una persona con maletas en las zonas comunes y en varios mensajes de WhatsApp remitidos por una vecina. El tribunal concluye que las pruebas aportadas por la sociedad no son suficientes para acreditar que la arrendataria explotara el inmueble como alojamiento vacacional.

La sentencia confirma íntegramente el fallo del Juzgado de Primera Instancia número 4 de Eivissa, que ya había desestimado la demanda interpuesta por Lowestolf Norm SL, una sociedad constituida en 2015 cuyos administradores figuran al frente de numerosas sociedades vinculadas al sector inmobiliario y turístico en la isla. Aunque la inquilina ya había abandonado la vivienda durante la tramitación del procedimiento y entregó las llaves en octubre de 2023, la empresa mantuvo su reclamación económica y exigía el pago de 50.000 euros, es decir, 500 euros por cada día que, según la inmobiliaria, había transcurrido desde la resolución del contrato hasta la entrega efectiva del inmueble.

El litigio se inició después de que la inmobiliaria demandase a la arrendataria al considerar que ésta había vulnerado el contrato al ceder o subarrendar la vivienda a terceros para uso turístico, una conducta expresamente prohibida tanto por el contrato como por el artículo 8 de la Ley de Arrendamientos Urbanos (LAU), que impide al inquilino subarrendar o ceder la vivienda sin el consentimiento escrito del propietario.

Según la empresa, la sospecha surgió tras las quejas de una vecina de la comunidad, a las que se añadía una fotografía tomada en las zonas comunes del edificio en las que aparecía una mujer con maletas y bolsas de gran tamaño. La inmobiliaria entendía que esos indicios demostraban que la vivienda estaba siendo utilizada para alquiler vacacional y decidió resolver el contrato de arrendamiento mediante un burofax antes de acudir a los tribunales para reclamar el desahucio y una indemnización.

Sin embargo, el tribunal considera que la empresa no logró demostrar esos hechos, aseverando que la única prueba consistía en mensajes de WhatsApp remitidos por una vecina y en varias fotografías de una mujer con maletas, elementos que, por sí solos, no permiten acreditar la existencia de un subarriendo o de una actividad de alquiler turístico.

La sentencia dictada en primera instancia ya indicaba que, junto a la demanda, “no se aportó prueba alguna de dichos subarrendamientos, aportándose posteriormente una serie de wasaps y fotografías que no permiten tener por acreditados los subarriendos ni la actividad de alquiler turístico alegada”. “Estamos ante mensajes de una vecina y una fotografía de una persona con maletas por las zonas comunes que no nos permiten tener por acreditados los hechos constitutivos de la pretensión actora, por lo que la demanda debe ser desestimada”, añadía la resolución, confirmada íntegramente por la Audiencia.

El tribunal añade que la empresa ni siquiera propuso declarar como testigo a la vecina que alertó de los hechos ni al presidente de la comunidad de propietarios, pese a que ambos podían haber aportado información relevante. Tampoco incorporó los estatutos o acuerdos comunitarios que, según sostenía, prohibían expresamente el alquiler turístico en el edificio.

La sentencia, contra la que cabe recurso de casación ante el Tribunal Supremo, también pone en duda otro de los pilares de la demanda. Lowestolf Norm SL aseguraba haber comunicado a la arrendataria la resolución del contrato mediante un burofax. Sin embargo, la Audiencia observa que la comunicación se remitió a una dirección distinta de la que figuraba en el contrato de arrendamiento, por lo que tampoco quedó demostrado que la demandada tuviera conocimiento efectivo de esa resolución contractual.

Una penalización de 500 euros diarios

La empresa no solo pretendía recuperar la vivienda. El contrato incluía una cláusula que imponía una penalización de 500 euros por cada día que transcurriera desde la resolución del contrato hasta la entrega efectiva del inmueble, además de otra indemnización equivalente a una anualidad de renta. Con base en esa cláusula, la inmobiliaria llegó a reclamar 50.000 euros pese a que la arrendataria ya había abandonado el piso durante la tramitación del procedimiento.

Aunque la Audiencia no entra a valorar la legalidad de esa penalización, sí recuerda que el juzgado de primera instancia había advertido de que podría tratarse de una condición abusiva al tratarse de un contrato celebrado entre una empresa y una consumidora. En cualquier caso, considera innecesario pronunciarse sobre esa cuestión porque la demanda debía desestimarse previamente por falta de prueba del supuesto alquiler turístico.

El jefe de la Guardia Civil en Balears, el general de brigada Alejandro Hernández, ha defendido este martes la investigación que culminó la pasada semana con la detención de dos jóvenes activistas acusadas de participar en los ataques contra cinco inmobiliarias de Santa Maria del Camí. “No hubo ningún tipo de desproporción”, ha aseverado.

El operativo ha suscitado una intensa controversia política y social no solo por la exposición pública de las detenidas durante su arresto y traslado a los juzgados, sino también por el contenido del atestado policial, que les atribuye, además de un delito continuado de daños y otro contra el patrimonio histórico, un presunto delito de pertenencia a grupo criminal. Una calificación que, junto a algunos de los indicios empleados por los investigadores para sostenerla, ha sido cuestionada por organizaciones sociales, que la consideran desproporcionada.

Preguntado por la actuación de los agentes, Hernández ha defendido que tanto las detenciones como los registros domiciliarios y el traslado de las dos jóvenes esposadas a dependencias judiciales fueron “adecuados”. “Fueron algo más que pintadas; se rompieron cristales con un martillo y se inutilizaron con pegamento las cerraduras de cinco edificios. Hay un daño agravado en estas actuaciones”, ha afirmado durante la presentación de los nuevos agentes destinados a Baleares.

Las declaraciones llegan tras días de controversia desde que se produjeran los arrestos así como las imputaciones vertidas por el Instituto Armado en su atestado, un informe de 116 páginas que sostiene que los ataques fueron una actuación “coordinada y premeditada” y que fundamenta buena parte de la investigación en el análisis de cámaras de videovigilancia públicas y privadas, el seguimiento de perfiles en redes sociales y otros indicios, entre ellos la presencia de una pancarta con el lema SOS Residents, Stop Overtourism en el domicilio de una de las investigadas. El informe llega a afirmar que este último elemento “confirmaría sin lugar a dudas la actividad delictiva de esta persona”, una valoración que ha sido duramente cuestionada por los colectivos contra la turistificación.

Frente a ello, Hernández, cuyas declaraciones han sido recogidas por Europa Press, ha rechazado que la Guardia Civil actúe movida por criterios políticos o persiga a activistas. “Nosotros hacemos investigaciones policiales sobre denuncias de hechos penales, no hacemos otra cosa. La polémica, a la Guardia Civil, realmente no le afecta”, ha señalado. El mando ha insistido en que el Instituto Armado continuará investigando “todos los hechos delictivos” que lleguen a su conocimiento y ha recalcado que “los responsables son los autores de los hechos delictivos”.

Respecto a una de las cuestiones que más debate ha generado —la imputación por pertenencia a grupo criminal—, Hernández ha defendido que los investigadores se limitaron a aplicar el Código Penal. Según ha argumentado, este tipo delictivo concurre cuando actúan “más de dos personas concertadas”, por lo que, a su juicio, “encaja a la perfección”. Sin embargo, esa interpretación ha sido uno de los principales puntos de fricción con organizaciones como Menys Turisme, Més Vida, Alerta Solidària o el Sindicat de Llogateres, que consideran que la investigación supone una criminalización del activismo contra la turistificación y la crisis de acceso a la vivienda.

El general también ha restado excepcionalidad al despliegue policial y ha atribuido la repercusión del caso al debate público generado en torno a la turistificación. “No veo ningún tipo de desproporción, la considero adecuada”, ha reiterado, defendiendo que los registros domiciliarios respondían únicamente a la necesidad de intervenir la ropa presuntamente utilizada durante los ataques y asegurar pruebas para la investigación.

La Guardia Civil investigará las pintadas antisemitas

Durante su comparecencia, Hernández ha confirmado además que la Guardia Civil ha asumido la investigación sobre las pintadas de carácter antisemita aparecidas el pasado fin de semana en dos viviendas vinculadas al entorno familiar de las dos activistas. La denuncia fue presentada inicialmente ante la Policía Local de Santa Maria del Camí, que posteriormente remitió las diligencias a la Guardia Civil por tratarse del cuerpo competente.

Según el mando, los agentes iniciarán las pesquisas para tratar de identificar a los autores de las pintadas, que incluían estrellas de David, la palabra “judíos” y simbología nazi. “No sé dónde acabará la investigación. Cada investigación tiene unos derroteros distintos y sus tiempos”, ha señalado.

L'associació Stop Desnonaments Mallorca ha interposat aquest dimarts una denúncia contra el propietari dels habitatges infradignes i dels trasters situats als soterranis de l'avinguda Joan Miró de Palma, on malviuen desenes de persones en situació de vulnerabilitat. Es tracta d'un policia local que va ser detingut per llogar il·legalment aquests habitacles i va ser suspès de sou i feina arran d'aquests fets. El Govern balear li va imposar, a més, una multa de dos milions d'euros per l'explotació d'aquests infrahabitatges, però continua, segons denuncia l'entitat, cobrant lloguers i pressionant per buidar els habitacles.

La querella, registrada davant el jutjat de guàrdia, s'adreça contra Barama Nesa, la societat mercantil de la qual el policia és administrador únic, i li atribueix la presumpta comissió d'un delicte d'estafa processal, a més d'haver actuat en frau de llei i amb abús de dret.

La denúncia es presenta pocs dies abans de l'execució de dos desnonaments previstos a l'immoble situat al número 24B de l'avinguda Joan Miró, on resideixen diverses famílies. Segons Stop Desnonaments, un d'aquests llançaments estaria directament relacionat amb la presumpta estafa processal denunciada, motiu pel qual ha sol·licitat al jutjat la seva suspensió cautelar.

L'associació sosté que la mercantil hauria desenvolupat una estratègia “deliberada i de mala fe” per induir a error el jutjat sobre l'aplicació de la normativa vigent després de la finalització de la moratòria antidesnonaments. Al seu parer, l'objectiu hauria estat evitar l'aplicació de la Llei estatal pel Dret a l'Habitatge i el tràmit previ de mediació exigit en determinats supòsits.

Stop Desnonaments afegeix que, en cas que l'Administració assumís el pagament del lloguer d'una de les famílies vulnerables, els fons públics acabarien beneficiant una empresa que, assegura, acumula “quantioses multes”. L'organització sosté que aquesta circumstància explicaria el suposat interès del propietari a mantenir el cobrament d'uns lloguers que considera irregulars i eludir les conseqüències derivades de les sancions administratives.

Pel que fa al segon llançament previst a l'edifici, l'entitat afirma que afecta una altra família la situació de vulnerabilitat de la qual ja hauria estat reconeguda judicialment, tot i que el jutge no va suspendre el procediment per la seva interpretació de la legislació aplicable. En qualsevol cas, la plataforma té previst presentar aquest dimarts un nou escrit sol·licitant la paralització cautelar del desnonament.

A més d'aquest front judicial, Stop Desnonaments denuncia que les famílies residents en aquests soterranis continuen patint talls dels subministraments bàsics i acusa l'Ajuntament de Palma de desenvolupar una estratègia d'“assetjament institucional”. En concret, sosté que treballadors socials municipals han acudit als habitatges amb l'objectiu de convèncer els afectats que el desallotjament és “inevitable”, una actuació que l'organització considera destinada a “desmoralitzar” les famílies.

Tres desnonaments previstos per a dijous

La plataforma també ha alertat d'altres tres procediments de desnonament recents, entre ells el d'una família que resideix en un habitatge de l'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi) i el llançament de la qual està previst per a aquest dijous.

Segons explica l'associació, els afectats van romandre a l'immoble per tenir cura de la titular del contracte de lloguer, la seva padrina, ja difunta. Stop Desnonaments considera que l'Ibavi hauria d'haver estudiat la possibilitat d'autoritzar la subrogació del contracte a favor de la família.

L'entitat també denuncia presumptes irregularitats en la tramitació del procediment judicial. Assegura que la família està sense procurador des del novembre, quan la professional que la representava va causar baixa, i que el jutjat no n'ha designat cap substitut mentre continuava la tramitació de l'expedient. Per aquest motiu, ha sol·licitat la nul·litat de les actuacions i la suspensió del llançament a l'empara de la moratòria antidesnonaments, escrits sobre els quals, segons afirma, encara no ha rebut resposta.

L'organització recorda, així mateix, que dilluns passat es van aconseguir paralitzar altres dos desnonaments, un que ja estava programat i un altre comunicat, segons assegura, amb menys de dues hores d'antelació. Stop Desnonaments atribueix aquestes suspensions a la mobilització veïnal i fa una crida a la ciutadania perquè es concentri i intenti impedir els tres llançaments previstos per a aquest dijous.

De fet, el pròxim diumenge 26 hi ha convocada una manifestació per denunciar l'encariment de l'habitatge i reclamar mesures davant la dificultat d'accés a un habitatge digne, en un context de creixent tensió pels preus del lloguer i de la compravenda.

Des de fa anys, Balears acusa amb duresa els efectes de l'especulació immobiliària, la voracitat dels fons d'inversió, la polarització econòmica i la turistificació: l'arxipèlag és la comunitat autònoma que registra els majors encariments dels preus en la compravenda d'immobles i on més anys de salari es requereixen per poder afrontar l'adquisició d'una llar.

Aquest nou front judicial coincideix, precisament, amb la convocatòria d'una manifestació pel dret a l'habitatge prevista per al pròxim diumenge a Palma, en un moment en què l'accés a un sostre s'ha convertit en un dels principals conflictes socials de les Illes. L'escalada dels preus del lloguer i de la compra afecta ja treballadors de pràcticament tots els sectors, des de cambrers i personal sanitari fins a docents, mentre que les persones amb menys recursos es veuen empeses a viure en habitatges infradignes, caravanes o, directament

La asociación Stop Desahucios Mallorca ha interpuesto este martes una denuncia contra el propietario de las infraviviendas y trasteros situados en unos sótanos de la avenida Joan Miró de Palma, donde malviven decenas de personas en situación de vulnerabilidad. Se trata de un policía local que ya fue detenido por arrendar ilegalmente estos habitáculos y fue suspendido de empleo y sueldo a raíz de estos hechos. El Govern balear le impuso además una multa de dos millones de euros por la explotación de estas las infraviviendas, pero continúa, como denuncia la entidad, cobrando alquileres y presionando para vaciar los habitáculos.

La querella, registrada ante el juzgado de guardia, se dirige contra Barama Nesa, la sociedad mercantil de la que el policía es administrador único, y le atribuye la presunta comisión de un delito de estafa procesal, además de haber actuado en fraude de ley y abuso de derecho.

La denuncia se presenta a escasos días de la ejecución de dos desahucios previstos en el inmueble del número 24B de la avenida Joan Miró, donde residen varias familias. Según Stop Desahucios, uno de esos lanzamientos estaría directamente relacionado con la supuesta estafa procesal denunciada, por lo que ha solicitado al juzgado su suspensión cautelar.

La asociación sostiene que la mercantil habría desarrollado una estrategia “deliberada y de mala fe” para inducir a error al juzgado sobre la aplicación de la normativa vigente tras la finalización de la moratoria antidesahucios. A su juicio, el objetivo habría sido evitar la aplicación de la Ley estatal por el Derecho a la Vivienda y el trámite previo de mediación exigido en determinados supuestos.

Stop Desahucios añade que, en caso de que la Administración asumiera el pago del alquiler de una de las familias vulnerables, los fondos públicos acabarían beneficiando a una empresa que, asegura, acumula “cuantiosas multas”. La organización sostiene que esa circunstancia explicaría el supuesto interés del propietario en mantener el cobro de unos alquileres que considera irregulares y eludir las consecuencias derivadas de las sanciones administrativas.

Respecto al segundo lanzamiento previsto en el edificio, la entidad afirma que afecta a otra familia cuya situación de vulnerabilidad ya habría sido reconocida judicialmente, aunque el juez no suspendió el procedimiento por su interpretación de la legislación aplicable. En cualquier caso, la plataforma tiene previsto presentar este martes un nuevo escrito solicitando la paralización cautelar del desahucio.

Además de este frente judicial, Stop Desahucios denuncia que las familias residentes en estos sótanos continúan sufriendo cortes de suministros básicos y acusa al Ayuntamiento de Palma de desarrollar una estrategia de “acoso institucional”. En concreto, sostiene que trabajadores sociales municipales han acudido a las viviendas con el objetivo de convencer a los afectados de que el desalojo resulta “inevitable”, una actuación que la organización considera destinada a “desmoralizar” a las familias.

Tres desahucios previstos para el jueves

La plataforma también ha alertado de otros tres procedimientos de desahucio recientes, entre ellos el de una familia que reside en una vivienda del Instituto Balear de la Vivienda (Ibavi) y cuyo lanzamiento está previsto para este jueves.

Según explica la asociación, los afectados permanecieron en el inmueble para cuidar de la titular del contrato de alquiler, su abuela, ya fallecida. Stop Desahucios considera que el Ibavi debería haber estudiado la posibilidad de autorizar la subrogación del contrato en favor de la familia.

La entidad también denuncia supuestas irregularidades en la tramitación del procedimiento judicial. Asegura que la familia lleva sin procurador desde noviembre, cuando la profesional que la representaba causó baja, y que el juzgado no ha designado un sustituto mientras continuaba la tramitación del expediente. Por este motivo, ha solicitado la nulidad de las actuaciones y la suspensión del lanzamiento al amparo de la moratoria antidesahucios, escritos sobre los que, según afirma, todavía no ha recibido respuesta.

La organización recuerda, asimismo, que el pasado lunes logró frenar otros dos desahucios. Uno de ellos había sido suspendido días antes gracias a una providencia judicial que Stop Desahucios considera un precedente relevante para casos similares. El lanzamiento ya había sido paralizado el pasado 7 de julio a las puertas de la vivienda y estaba previsto que se ejecutara de nuevo el día 20 con presencia policial. El segundo caso fue suspendido la misma mañana del lanzamiento tras la movilización convocada por la plataforma. Según la entidad, el juzgado no resolvió el recurso presentado hasta después de la hora prevista para el desahucio, por lo que sostienen que la concentración fue determinante para evitar su ejecución.

Cabe recordar que el próximo domingo 26 está convocada una manifestación para denunciar el encarecimiento de la vivienda y reclamar medidas frente a la dificultad de acceso a un hogar, en un contexto de creciente tensión por los precios del alquiler y la compraventa.

Desde hace años, Balears acusa con dureza los efectos de la especulación inmobiliaria, la voracidad de los fondos de inversión, la polarización económica y la turistificación: el archipiélago es la comunidad autónoma que registra los mayores encarecimientos de los precios en la compraventa de inmuebles y donde más años de salario se requieren para poder afrontar la adquisición de un hogar.

El nuevo frente judicial coincide, de hecho, con la convocatoria de una manifestación por el derecho a la vivienda prevista el próximo domingo en Palma, en un momento en el que el acceso a un techo se ha convertido en uno de los principales conflictos sociales de las islas. La escalada de los precios del alquiler y la compra afecta ya a trabajadores de prácticamente todos los sectores, desde camareros y personal sanitario hasta docentes, mientras las personas con menos recursos se ven empujadas a infraviviendas, caravanas o, directamente, a abandonar el archipiélago.

L'entorn de les dues joves investigades per la seva presumpta vinculació amb la vandalització de cinc immobiliàries a Santa Maria del Camí (Mallorca) ha denunciat davant la Policia Local l'aparició de pintades de caràcter antisemita en dos habitatges vinculats a la família d'una de les activistes.

Segons ha avançat el diari local Última Hora i han confirmat a elDiario.es fonts properes a les investigades, les façanes van despertar aquest diumenge amb símbols d'inspiració nazi, diverses estrelles de David i la paraula “jueus”. En declaracions a aquest diari, l'advocat de les dues joves, Josep de Luis, assegura que les seves clientes no interpreten els fets com un “atac personal”, ja que, al seu judici, “no tindria raó de ser”.

No obstant això, considera que el contingut antisemita forma part d'un “posicionament ideològic d'algú que ha volgut manifestar odi i intolerància de la pitjor manera possible: tirant de simbologia nazi” i permet plantejar la hipòtesi que els autors estiguin vinculats a l'extrema dreta.

Les famílies han interposat una denúncia amb l'objectiu que s'investigui l'autoria de les pintades. Per ara, no consta que existeixi cap identificació o investigació que permeti atribuir l'autoria dels fets.

Les dues activistes van ser detingudes la setmana passada per la Guàrdia Civil en el marc de la investigació pels atacs a cinc immobiliàries de Santa Maria del Camí. Després de passar a disposició judicial, van quedar en llibertat provisional mentre continua la instrucció d'una causa en què se les investiga per presumptes delictes de danys, danys contra el patrimoni històric i pertinença a grup criminal.

El entorno de las dos jóvenes investigadas por su presunta vinculación con la vandalización de cinco inmobiliarias en Santa Maria del Camí (Mallorca) ha denunciado ante la Policía Local la aparición de pintadas de carácter antisemita en dos viviendas vinculadas a la familia de una de las activistas.

Según ha adelantado el periódico local Última Hora y han confirmado a elDiario.es fuentes próximas a las investigadas, las fachadas amanecieron este domingo con símbolos de inspiración nazi, varias estrellas de David y la palabra “judíos”. En declaraciones a este medio, el abogado de las dos jóvenes, Josep de Luis, asegura sus clientas no interpretan los hechos como un “ataque personal”, ya que, a su juicio, “no tendría razón de ser”.

No obstante, considera que el contenido antisemita forma parte de un “posicionamiento ideológico de alguien que ha querido manifestar odio e intolerancia de la peor forma posible: tirando de simbología nazi” y permite plantear la hipótesis de que los autores estén vinculados a la extrema derecha

Las familias han interpuesto una denuncia con el objetivo de que se investigue la autoría de las pintadas. Por el momento, no consta que exista ninguna identificación o investigación que permita atribuir la autoría de los hechos.

Las dos activistas fueron detenidas la pasada semana por la Guardia Civil en el marco de la investigación por los ataques a cinco inmobiliarias de Santa Maria del Camí. Tras pasar a disposición judicial, quedaron en libertad provisional mientras continúa la instrucción de una causa en la que se las investiga por presuntos delitos de daños, daños contra el patrimonio histórico y pertenencia a grupo criminal.

El que va començar amb unes pintades, diversos danys materials i panys inutilitzats en cinc immobiliàries de Santa Maria del Camí (Mallorca) en protesta per la turistificació i l'encariment de l'habitatge a les Balears ha acabat convertint-se en una investigació per presumpta pertinença a grup criminal. L'operació policial, saldada amb la detenció de dues joves presumptament vinculades als fets, ha desencadenat un intens debat polític i social sobre la resposta de les forces de seguretat i els límits de la protesta: mentre els investigadors consideren que va existir una actuació “coordinada i premeditada”, col·lectius com 'Menys Turisme, Més Vida', 'Alerta Solidària' o el Sindicat de Llogateres denuncien una “criminalització” de l'activisme pel dret a l'habitatge.

Els investigadors situen els fets la nit del 31 de maig. No obstant això, no va ser fins al passat dimecres quan els agents van arrestar les dues joves. Una circumstància que ha generat un profund malestar entre els col·lectius que integren el moviment contra la turistificació, que consideren significatiu que els arrestos es produïssin tot just una setmana després que 'Menys Turisme, Més Vida' difongués un manual d'acció contra la turistificació. El document, que va despertar les crítiques immediates per part del sector polític i empresarial, proposa actuacions com la realització de pintades, el bloqueig de panys dels habitatges de lloguer turístic o el llançament de pintura contra determinats objectius relacionats amb el negoci turístic, pràctiques que els seus promotors emmarquen en l' acció directa no violenta i en la desobediència civil com a eines històriques dels moviments socials i de defensa del territori.

elDiario.es s'ha posat en contacte amb la Guàrdia Civil per conèixer la seva valoració sobre les crítiques suscitades per la investigació i per l'actuació desenvolupada durant l'operatiu. No obstant això, fonts de l'Institut Armat han declinat fer declaracions al respecte i s'han limitat a assenyalar que els fets s'han tractat “com una denúncia més”.

Per la seva banda, el portaveu de 'Menys Turisme, Més Vida, Jaume Pujol', assenyala, en declaracions a aquest mitjà, que l'operació policial no pot entendre's al marge del clima polític i mediàtic generat en les setmanes prèvies arran de la difusió del seu manual d'acció. Al seu entendre, la campanya de crítiques impulsada, segons afirma, per determinats partits polítics, mitjans i denunciants particulars ha facilitat a la Guàrdia Civil dur a terme una operació policial de tal envergadura. “Primer hi ha una criminalització pública i, després, això dona peu a una ofensiva que, des del meu punt de vista, es pot considerar repressió”, incideix.

Les detencions s'han produït, a més, en un dels moments de tensió més alta entre els qui denuncien els efectes de la turistificació i les administracions públiques. No en va, el pròxim 26 de juliol una manifestació a Palma sota el lema “No tenim por” (“No tenim por”), que pretén denunciar l'impacte del model turístic sobre l'accés a l'habitatge, la precarització laboral, la pressió sobre els recursos naturals i la pèrdua de qualitat de vida de la població resident.

L'atestat de la Guàrdia Civil, al qual ha tingut accés aquest diari, sosté al llarg de les seves 116 pàgines que els atacs contra les cinc immobiliàries no van ser fets aïllats ni espontanis, sinó una actuació “coordinada i premeditada”. Sobre aquesta base, els investigadors atribueixen a les dues detingudes i a un tercer investigat no només un delicte continuat de danys i danys contra el patrimoni històric -una de les empreses està integrada en, sinó també pertinença a grup criminal, una qualificació que eleva considerablement la gravetat de la causa.

Una pancarta privada com a indici

L'informe policial es basa principalment en l'anàlisi de càmeres de videovigilància públiques i privades, un fet que ha generat la crítica de les entitats socials davant els dubtes sobre si diverses d'elles, instal·lades a la façana d'una de les immobiliàries, gravava més espai públic del permès per la normativa de protecció de dades. A partir de l'anàlisi de les gravacions, la Benemèrita reconstrueix els desplaçaments de les persones investigades, identifica vehicles, roba i motxilles i, posteriorment, recorre a perfils públics a xarxes socials per intentar confirmar les seves identitats i les relacions existents entre elles.

Els agents també incorporen referències a la vida privada de les investigades, com el fet que en l'habitatge d'una d'elles pengés una pancarta amb el lema “SOS Residents, Stop Overtourisme”. A partir d'aquest element, l'atestat arriba a afirmar que aquest fet “confirmaria sense cap mena de dubtes l'activitat delictiva d'aquesta persona”.

L'Institut Armat dedica a més part del seu informe al manual d'acció directa difós per 'Menys Turisme, Més Vida'. Malgrat que el document va ser difós públicament més d'un mes després dels atacs, els agents consideren “com a mínim cridaner” que les recomanacions que conté -com ocultar el rostre, emprar pintura o inutilitzar panys amb silicona- coincideixin amb el modus operandi observat durant la investigació dels fets. Per a la Guàrdia Civil, aquesta similitud constitueix un indici rellevant dins la investigació.

'Menys Turisme, Més Vida': “Volen criminalitzar el moviment”

L'operació ha generat una intensa reacció entre organitzacions socials i col·lectius pel dret a l'habitatge. El portaveu de 'Menys Turisme, Més Vida' Pujol qüestiona la utilització de les imatges de videovigilància incorporades a la investigació i assenyala que, d'acord amb la informació jurídica de què disposa la plataforma, un particular només pot gravar la via pública en supòsits molt excepcionals. Si finalment s'acredités que alguna de les càmeres no complia la normativa, considera que resultaria “molt fort” que aquestes imatges haguessin servit com a prova. A parer seu, la difusió pública dels vídeos de les detencions perseguia “criminalitzar i posar la gent en contra” del moviment i constitueix un exemple del que qualifica d'una operació “política”.

Respecte al manual d'acció contra la turistificació difós per la plataforma, nega que aquest suposi una incitació a cometre actes vandàlics. Defensa que el document recull formes de protesta que “ja s'estan duent a terme” tant a Mallorca com en altres territoris i sosté que el moviment pretén legitimar una forma d'acció directa no violenta que, assevera, ha format part històricament de les lluites ecologistes i socials. “No ens hem inventat res ni estem agitant la societat per fer bogeries, sinó recollint accions que ja es fan”, argumenta.

Per la seva banda, Alerta Solidària i el Sindicat de Llogateres de Mallorca denuncien que les detencions busquen “desmobilitzar” el moviment i sostenen que s'utilitza el dret penal per reprimir la protesta contra la turistificació. L'entitat sindical acusa a més els “poders fàctics del capital”, en referència al sector immobiliari i turístic, d'actuar al costat dels aparells coercitius de l'Estat per mirar de diluir les protestes. El col·lectiu sosté que la resposta policial pretén generar por entre els qui denuncien la crisi d'accés a l'habitatge i assegura que continuarà donant suport a les mobilitzacions convocades contra la turistificació, l'encari ment de l'habitatge, l'expansió del lloguer vacacional i l'augment de la pressió turística, que han situat l'accés a un habitatge assequible en el centre del debat polític i social.

Mentrestant, la plataforma SOS Residents ha impulsat una campanya per distribuir i penjar a balcons i finestres pancartes amb el lema “SOS Residents, Stop Overtourism!” arran de la seva inclusió en l'atestat com un dels indicis contra una de les detingudes. El col·lectiu anima la ciutadania a “omplir balcons, finestres i carrers de pancartes per demostrar que defensar el dret a l'habitatge i denunciar les polítiques del Govern no és cap delicte”.

Compareixença de Grande-Marlaska

A les crítiques també s'ha sumat Més per Mallorca, que ha qüestionat l'operatiu policial i ha advertit del risc de convertir la protesta social en un problema d'ordre públic. La formació ecosobiranista considera que la resposta institucional està desplaçant el focus del debat sobre l'emergència habitacional i la massificació turística cap a la persecució de qui denuncia les seves conseqüències. El diputat de Sumar-Més al Congrés Vicenç Vidal ha reclamat la compareixença del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i de la secretària d'Estat de Turisme i candidata del PSIB a la presidència del Govern, Rosario Sánchez, perquè donin explicacions sobre l'actuació de la Guàrdia Civil. En un missatge publicat a X, Vidal es pregunta: “Per què defensen les empreses que destrossen la vida dels nostres ciutadans?”.

La formació ecosobiranista vol conèixer què va motivar l'operatiu policial, quins protocols es van seguir i si es van respectar els drets de les detingudes. A més, sosté que el debat transcendeix l'actuació policial i es qüestiona “per què l'Estat acaba protegint els interessos del capital especulatiu que alimenta la turistificació i destrossa la vida de la gent, mentre posa el focus sobre les persones que denuncien aquesta situació”.

El Govern balear, mentrestant, ha evitat aquest divendres pronunciar-se sobre l'actuació de la Guàrdia Civil i la detenció de les dues activistes al·legant que desconeix els detalls de la investigació, encara que ha expressat el seu “màxim respecte” per la tasca dels agents. La vicepresidenta segona de l'Executiu, Antònia Maria Estarellas (PP), sí que ha condemnat la “vandalització” de comerços i ha reclamat que la manifestació convocada per al pròxim 26 de juliol es desenvolupi de forma “pacífica”, alhora que ha advertit que “no es poden normalitzar accions contra comerços que estan duent a terme activitats lícites, reglades i normalitzades”.

El xoc amb el negoci immobiliari

Es dona la circumstància que una de les immobiliàries que va denunciar la vandalització de la seva façana es Engel & Völkers, una firma que, recentment, va presentar un informe en què defineix les Balears com un dels principals “refugis” immobiliaris d'Europa. “Les Illes Balears continuen consolidant-se com una de les destinacions més segures i atractives d'Europa tant per viure-hi com per invertir-hi”, sosté la companyia en aquest document, en què destaca l'atractiu de l'arxipèlag per a la inversió internacional. Un discurs que xoca frontalment amb el dels col·lectius contra la turistificació, que consideren precisament la creixent pressió del mercat immobiliari un dels principals factors que alimenten la crisi d'accés a l'habitatge.

La publicació de l'informe va arribar fins i tot a un dels plens del Parlament. Interpel·lada per l'oposició sobre si compartia el diagnòstic d'Engel & Völkers -empresa participada majoritàriament pel fons de capital de risc britànic Permira- com a “refugi” per a la inversió immobiliària, la presidenta del Govern, Marga Prohens (PP), va evitar pronunciar-s'hi i va centrar la seva resposta en la defensa de la propietat privada. “La majoria dels propietaris no són senyors amb corbata, bancs i fons voltor, sinó petits propietaris, famílies, pensionistes i persones normals que són conscients de la situació”, va afirmar, alhora que va tornar a carregar contra l'ocupació il·legal i a reivindicar la necessitat de protegir els propietaris.

elDiario.es s'ha posat en contacte amb Engel & Völkers per recollir la seva versió sobre les crítiques formulades pels col·lectius que qüestionen la legalitat de les càmeres de videovigilància instal·lades a la façana de la seva oficina de Santa Maria, la seva utilització en la investigació dels actes vandàlics, si aquests dispositius disposen de la corresponent autorització municipal i si compleixen la normativa de protecció de dades i de videovigilància. Tanmateix, no havia obtingut cap resposta en el moment de la publicació d'aquest article.

Lo que comenzó con unas pintadas, diversos daños materiales y cerraduras inutilizadas en cinco inmobiliarias de Santa María del Camí (Mallorca) en protesta por la turistificación y el encarecimiento de la vivienda en Balears ha acabado convirtiéndose en una investigación por presunta pertenencia a grupo criminal. La operación policial, saldada con la detención de dos jóvenes presuntamente vinculadas a los hechos, ha desatado un intenso debate político y social sobre la respuesta de las fuerzas de seguridad y los límites de la protesta: mientras los investigadores consideran que existió una actuación “coordinada y premeditada”, colectivos como 'Menys Turisme, Més Vida', 'Alerta Solidària' o el Sindicat de Llogateres denuncian una “criminalización” del activismo por el derecho a la vivienda.

Los investigadores sitúan los hechos en la noche del 31 de mayo. Sin embargo, no fue hasta el pasado miércoles cuando los agentes arrestaron a las dos jóvenes. Una circunstancia que ha generado un profundo malestar entre los colectivos que integran el movimiento contra la turistificación, que consideran significativo que los arrestos se produjesen apenas una semana después de que 'Menys Turisme, Més Vida' difundiese un manual de acción contra la turistificación. El documento, que despertó las críticas inmediatas por parte del sector político y empresarial, propone actuaciones como la realización de pintadas, el bloqueo de cerraduras de viviendas de alquiler turístico o el lanzamiento de pintura contra determinados objetivos relacionados con el negocio turístico, prácticas que sus promotores enmarcan en la acción directa no violenta y en la desobediencia civil como herramientas históricas de los movimientos sociales y de defensa del territorio.

elDiario.es se ha puesto en contacto con la Guardia Civil para conocer su valoración sobre las críticas suscitadas por la investigación y por la actuación desarrollada durante el operativo. Sin embargo, fuentes del Instituto Armado han declinado hacer declaraciones al respecto y se han limitado a señalar que los hechos se han tratado “como una denuncia más”.

Por su parte, el portavoz de 'Menys Turisme, Més Vida, Jaume Pujol', señala, en declaraciones a este medio, que la operación policial no puede entenderse al margen del clima político y mediático generado en las semanas previas a raíz de la difusión de su manual de acción. En su opinión, la campaña de críticas impulsada, según afirma, por determinados partidos políticos, medios y denunciantes particulares ha facilitado a la Guardia Civil llevar a cabo una operación policial de tal envergatura. “Primero hay una criminalización pública y, después, eso da pie a una ofensiva que, desde mi punto de vista, se puede considerar represión”, incide.

Las detenciones se han producido, además, en uno de los momentos de mayor tensión entre quienes denuncian los efectos de la turistificación y las administraciones públicas. No en vano, el próximo 26 de julio una manifestación en Palma bajo el lema “No tenim por” (“No tenemos miedo”), que pretende denunciar el impacto del modelo turístico sobre el acceso a la vivienda, la precarización laboral, la presión sobre los recursos naturales y la pérdida de calidad de vida de la población residente.

El atestado de la Guardia Civil, a cuyo contenido ha tenido acceso este periódico, sostiene a lo largo de sus 116 páginas que los ataques contra las cinco inmobiliarias no fueron hechos aislados ni espontáneos, sino una actuación “coordinada y premeditada”. Sobre esa base, los investigadores atribuyen a las dos detenidas y a un tercer investigado no solo un delito continuado de daños y daños contra el patrimonio histórico -una de las empresas está integrada en , sino también pertenencia a grupo criminal, una calificación que eleva considerablemente la gravedad de la causa.

Una pancarta privada como indicio

El informe policial se apoya principalmente en el análisis de cámaras de videovigilancia públicas y privadas, un hecho que ha generado la crítica de las entidades sociales ante las dudas sobre si varias de ellas, instaladas en la fachada de una de las inmobiliarias, grababa más espacio público del permitido por la normativa de protección de datos. A partir del análisis de las grabaciones, la Benemérita reconstruye los desplazamientos de las personas investigadas, identifica vehículos, ropa y mochilas y, posteriormente, recurre a perfiles públicos en redes sociales para tratar de confirmar sus identidades y las relaciones existentes entre ellas.

Los agentes también incorporan referencias a la vida privada de las investigadas, como el hecho de que en la vivienda de una de ellas colgase una pancarta con el lema “SOS Residents, Stop Overtourisme”. A partir de este elemento, el atestado llega a afirmar que este hecho “confirmaría sin lugar a género de dudas la actividad delictiva de esta persona”.

El Instituto Armado dedica además parte de su informe al manual de acción directa difundido por 'Menys Turisme, Més Vida'. A pesar de que el documento fue difundido públicamente más de un mes después de los ataques, los agentes consideran “cuanto menos llamativo” que las recomendaciones que contiene -como ocultar el rostro, emplear pintura o inutilizar cerraduras con silicona- coincidan con el modus operandi observado durante la investigación de los hechos. Para la Guardia Civil, esa similitud constituye un indicio relevante dentro de la investigación.

'Menys Turisme, Més Vida': “Quieren criminalizar el movimiento”

La operación ha generado una intensa reacción entre organizaciones sociales y colectivos por el derecho a la vivienda. El portavoz de 'Menys Turisme, Més Vida' Pujol cuestiona la utilización de las imágenes de videovigilancia incorporadas a la investigación y señala que, de acuerdo a la información jurídica de la que dispone la plataforma, un particular solo puede grabar la vía pública en supuestos muy excepcionales. Si finalmente se acreditara que alguna de las cámaras no cumplía la normativa, considera que resultaría “muy fuerte” que esas imágenes hubieran servido como prueba. En su opinión, la difusión pública de los vídeos de las detenciones perseguía “criminalizar y poner a la gente en contra” del movimiento y constituye un ejemplo de lo que califica como una operación “política”.

Respecto al manual de acción contra la turistificación difundido por la plataforma, niega que éste suponga una incitación a cometer actos vandálicos. Defiende que el documento recoge formas de protesta que “ya se están llevando a cabo” tanto en Mallorca como en otros territorios y sostiene que el movimiento pretende legitimar una forma de acción directa no violenta que, asevera, ha formado parte históricamente de las luchas ecologistas y sociales. “No nos hemos inventado nada ni estamos agitando a la sociedad para hacer locuras, sino recogiendo acciones que ya se hacen”, argumenta.

Por su parte, Alerta Solidària y el Sindicat de Llogateres de Mallorca denuncian que las detenciones buscan “desmovilizar” al movimiento y sostienen que se está utilizando el derecho penal para reprimir la protesta contra la turistificación. La entidad sindical acusa además a los “poderes fácticos del capital”, en referencia al sector inmobiliario y turístico, de actuar junto a los aparatos coercitivos del Estado para tratar de diluir las protestas. El colectivo sostiene que la respuesta policial pretende generar miedo entre quienes denuncian la crisis de acceso a la vivienda y asegura que continuará apoyando las movilizaciones convocadas contra la turistificación, el encarecimiento de la vivienda, la expansión del alquiler vacacional y el aumento de la presión turística, que han situado el acceso a una vivienda asequible en el centro del debate político y social.

Mientras tanto, la plataforma SOS Residents ha impulsado una campaña para distribuir y colgar en balcones y ventanas pancartas con el lema “SOS Residents, Stop Overtourism!” a raíz de su inclusión en el atestado como uno de los indicios contra una de las detenidas. El colectivo anima a la ciudadanía a “llenar balcones, ventanas y calles de pancartas para demostrar que defender el derecho a la vivienda y denunciar las políticas del Govern no es ningún delito”.

Comparecencia de Grande-Marlaska

A las críticas también se ha sumado Més per Mallorca, que ha cuestionado el operativo policial y ha advertido del riesgo de convertir la protesta social en un problema de orden público. La formación ecosoberanista considera que la respuesta institucional está desplazando el foco del debate sobre la emergencia habitacional y la masificación turística hacia la persecución de quienes denuncian sus consecuencias. El diputado de Sumar-Més en el Congreso Vicenç Vidal ha reclamado la comparecencia del ministro del Interior, Fernando Grande-Marlaska, y de la secretaria de Estado de Turismo y candidata del PSIB a la presidencia del Govern, Rosario Sánchez, para que den explicaciones sobre la actuación de la Guardia Civil. En un mensaje publicado en X, Vidal se pregunta: “¿Por qué defienden a las empresas que destrozan la vida de nuestros ciudadanos?”.

La formación ecosoberanista quiere conocer qué motivó el operativo policial, qué protocolos se siguieron y si se respetaron los derechos de las detenidas. Además, sostiene que el debate trasciende la actuación policial y se cuestiona “por qué el Estado acaba protegiendo los intereses del capital especulativo que alimenta la turistificación y destroza la vida de la gente, mientras pone el foco sobre las personas que denuncian esta situación”.

El Govern balear, mientras tanto, ha evitado este viernes pronunciarse sobre la actuación de la Guardia Civil y la detención de las dos activistas al alegar que desconoce los detalles de la investigación, aunque ha expresado su “máximo respeto” por la labor de los agentes. La vicepresidenta segunda del Ejecutivo, Antònia Maria Estarellas (PP), sí ha condenado la “vandalización” de comercios y ha reclamado que la manifestación convocada para el próximo 26 de julio se desarrolle de forma “pacífica”, al tiempo que ha advertido de que “no se pueden normalizar acciones contra comercios que están llevando a cabo actividades lícitas, regladas y normalizadas”.

El choque con el negocio inmobiliario

Se da la circunstancia de que una de las inmobiliarias que denunció la vandalización de su fachada fue Engel & Völkers, una firma que, apenas unas semanas antes de los hechos, había presentado un informe en el que definía a Baleares como uno de los principales “refugios” inmobiliarios de Europa. “Las Islas Baleares siguen afianzándose como uno de los destinos más seguros y atractivos de Europa tanto para vivir como para invertir”, sostiene la compañía en ese documento, en el que destaca el atractivo del archipiélago para la inversión internacional. Un discurso que choca frontalmente con el de los colectivos antituristificación, que consideran precisamente la creciente presión del mercado inmobiliario uno de los principales factores que alimentan la crisis de acceso a la vivienda.

La publicación del informe llegó incluso a uno de los plenos del Parlament. Interpelada por la oposición sobre si compartía el diagnóstico de Engel & Völkers -empresa participada mayoritariamente por el fondo de capital de riesgo británico Permira- como un “refugio” para la inversión inmobiliaria, la presidenta del Govern, Marga Prohens (PP), evitó pronunciarse al respecto y centró su respuesta en la defensa de la propiedad privada. “La mayoría de los propietarios no son señores encorbatados, bancos y fondos buitre, sino pequeños propietarios, familias, pensionistas y personas normales que son conscientes de la situación”, afirmó, al tiempo que volvió a cargar contra la ocupación ilegal y a reivindicar la necesidad de proteger a los propietarios.

elDiario.es se ha puesto en contacto con Engel & Völkers para recabar su versión sobre las críticas formuladas por los colectivos que cuestionan la legalidad de las cámaras de videovigilancia instaladas en la fachada de su oficina de Santa Maria, su utilización en la investigación de los actos vandálicos, si los dispositivos cuentan con la correspondiente autorización municipal y si cumplen con la normativa de protección de datos y videovigilancia, pero no ha obtenido respuesta hasta la publicación de este artículo.

És mig matí i el sol cau a plom sobre el barri palmesà de Son Cladera. Amb prou feines hi ha moviment als carrers, només el murmuri que arriba des d'una petita plaça on, assegudes a la terrassa d'un bar de tota la vida, conversen diverses dones. Des de fa dues setmanes, aquest és el seu punt de trobada habitual. L'anterior el van perdre el passat 2 de juliol, quan una comissió judicial, acompanyada per agents de la Policia Nacional, va executar el desallotjament de La Cala, el local on, durant més de tres dècades, van ballar, jugar al bingo, celebrar dinars populars i, sobretot, van trobar companyia. Allà on, fins fa dues setmanes, els veïns entraven i sortien constantment, avui només hi queda una persiana abaixada. “Han llevat la diversió a molta gent”, lamenta Fidela, una de les antigues usuàries.

A Son Cladera, un barri de 7.500 habitants sorgit a mitjan anys seixanta arran de l'expansió urbana de Palma, la ferida del desallotjament continua ben oberta. El que va començar com un litigi entre l'associació de gent gran i la propietat de l'immoble ha acabat convertint-se en el reflex d'un malestar més profund: el d'un veïnat que veu desaparèixer progressivament els espais que articulaven la vida comunitària i altres serveis bàsics, com les sucursals bancàries. “A més del casal, ens han llevat els dos bancs que teníem. Ara depenem dels nostres familiars per poder anar a treure doblers”, explica Fidela.

Fidela Pedregal feia dècades que estava vinculada al casal, que comptava amb més de 300 usuaris. Hi anava dues vegades per setmana “per això del cap” -en referència als tallers de memòria- i compartia les tardes amb altres veïns entre activitats, festes i partides de bingo. Asseguda a la terrassa del bar Màlaga, on cada matí es reuneix amb Josefa, Leonor i altres veïnes que també freqüentaven La Cala, lamenta que el tancament ha deixat moltes persones grans del barri “sense cap lloc on anar-hi”. Considera que, d'un dia per l'altre, ha desaparegut un espai que durant anys havia servit per combatre la soledat i mantenir activa la gent gran. “Ens han abandonat”, conclou.

A més del casal, ens han pres els dos bancs que teníem. Ara depenem dels nostres familiars per poder anar a treure diners

Fidela — Usuària de La Cala i veïna de Son Cladera

El passat 2 de juliol, mentre desenes d'usuaris participaven en un taller de memòria, la comitiva judicial i els efectius policials van irrompre a l'edifici per executar el llançament. En qüestió de minuts, les activitats van quedar interrompudes i els assistents van haver d'abandonar el local entre el desconcert i la incertesa. Els cartells de balls, excursions i tallers que encara pengen a les finestres són l'únic vestigi de la intensa activitat que durant dècades va acollir el casal, avui convertit en el símbol d'una realitat que va més enllà d'aquest cas i que planteja interrogants sobre el futur dels espais comunitaris per a la gent gran i la vulnerabilitat de nombroses associacions que desenvolupen la seva tasca social en immobles de titularitat privada.

L'origen del conflicte es remunta al deute acumulat per l'anterior junta directiva amb la Fundació Sa Nostra, propietària de l'immoble des del 2020. Després de diversos impagaments del lloguer, la Fundació va iniciar un procediment judicial per recuperar la possessió del local. El 2024, ambdues parts van assolir un acord que va permetre suspendre un primer llançament i va donar marge a la nova junta gestora per intentar regularitzar la situació econòmica. A canvi, l'associació assumia una sèrie d'obligacions, entre les quals el pagament d'un lloguer de 2.200 euros mensuals, una quantitat destinada a cobrir tant la renda ordinària com l'amortització progressiva del deute acumulat, que rondava els 30.000 euros. El pacte va ser avalat per l'assemblea de socis, tot i que una part dels associats s'hi va oposar en considerar que deixava l'entitat en una situació de vulnerabilitat davant la propietat. Finalment, però, el desnonament es va acabar executant.

elDiario.es s'ha posat en contacte amb la Fundació Sa Nostra per conèixer, entre altres qüestions, quines comunicacions va mantenir amb l'associació gestora en relació amb la data del desallotjament, quins incompliments concrets van motivar finalment l'execució del llançament, si es van plantejar alternatives per evitar-lo un cop iniciat el procediment judicial i quin ús preveu donar a l'immoble a partir d'ara. Tanmateix, no ha obtingut resposta fins al moment de la publicació d'aquest reportatge.

“Només queden els metges i tres farmàcies”

Al costat de Fidela seu Josefa, que confessa que troba a faltar la rutina que durant anys va marcar les seves tardes. Anava al casal per jugar al bingo, comprar loteria i compartir unes hores amb els seus veïns, tot i que reconeix que evitava tornar sola a casa quan es feia fosc perquè el trajecte li feia por. No va presenciar el desallotjament, ja que es va produir al matí, però ha reconstruït el que va passar a partir dels relats dels seus antics companys i dels vídeos que van circular ràpidament pel barri.

“Hi havia persones que van haver de sortir de pressa amb el tacataca i els cotxets. Va ser una falta de respecte. Diuen que arreglaran la situació, però no ho sé. M'han dit que ja han comprat el local per fer-hi pisos”, afirma. Per a ella, el tancament del casal és un episodi més del progressiu abandonament que, al seu parer, pateix Son Cladera. “L'únic que ens queda són els metges i tres farmàcies”, lamenta, convençuda que les persones grans són les principals perjudicades.

“M'han mort”, afirma en la mateixa línia Isabel, a punt de fer 90 anys. Al portal de casa seva, a pocs metres del casal, descriu el tancament com un dur cop a la seva rutina. Recorda les tardes de bingo, els tallers de memòria i les converses que, fins fa tot just unes setmanes, omplien el local. Hi participava en les activitats de memòria i hi passava les tardes jugant al bingo abans de tornar a casa.

Asseguda al costat de Fidela i Josefa, Leonor explica que estava vinculada al casal des de pràcticament els seus inicis. Recorda que l'associació va començar en un local més petit abans de traslladar-se a l'edifici del qual ara ha estat desallotjada. “Era molt gran: tenia un menjador enorme, una cuina enorme i un pati molt gran”, rememora. Cada diumenge s'hi organitzaven dinars, s'hi celebraven festes i actes com la darrera missa rociera. “Els dissabtes feien pa i bunyols. Ens donava la vida”, recorda amb nostàlgia, resumint en una sola frase la intensa activitat social que durant dècades va acollir el casal.

Els dissabtes feien pa i bunyols. Ens donava la vida

Leonor — Usuària de La Cala i veïna de Son Cladera

L'Ana també troba a faltar la rutina que havia construït al voltant de La Cala. Hi jugava al bingo, llegia la premsa i, sobretot, hi trobava un espai on conversar amb les seves amigues. Ara confia que l'associació aconsegueixi un nou local on reprendre les activitats. “Tant de bo en trobin un altre. És una pena el que ha passat”, lamenta. Al seu parer, el tancament del casal se suma a la desaparició d'altres serveis essencials a Son Cladera, com les oficines bancàries, una circumstància que, assegura, ha incrementat la dependència de moltes persones grans. “Ara depenen d'algú que els dugui a algun lloc o que els faci les gestions”, resumeix.

Tant de bo trobin un altre local. És una pena el que ha passat

Ana — Usuària de La Cala i veïna de Son Cladera

“Els barris no interessen”

En un banc de la mateixa plaça, en José i en Salvador xerren amb altres veïns. En José lamenta que el tancament ha perjudicat persones grans com un dels seus familiars, que assistia amb freqüència als tallers de memòria i que, després del desnonament, ara depèn que les seves filles l'acompanyin a un altre centre. “Tot sol no hi pot anar”, explica, convençut que el desnonament ha complicat la vida quotidiana de molts usuaris que trobaven a La Cala un espai proper i accessible.

En Salvador, per la seva banda, sosté que el problema reflecteix l'abandonament que, al seu parer, pateix Son Cladera. Lamenta la desaparició de serveis al barri, critica la manca de presència policial i retreu a les administracions que no hagin trobat una solució abans del desnonament. “Els barris no interessen”, afirma. També defensa que l'associació havia aconseguit sanejar la seva situació econòmica i considera que les persones grans han acabat pagant les conseqüències d'un conflicte que, segons ell, s'hauria pogut resoldre d'una altra manera.

La junta gestora: “Seguirem lluitant”

La presidenta de la junta gestora de La Cala, Yusmelis Coronado, assegura que l'associació no dona la batalla per perduda. “Continuarem lluitant”, afirma en declaracions a elDiario.es, convençuda que encara hi ha opcions per recuperar el casal. Sosté, fins i tot, que el cas podria establir un precedent per a altres entitats. Coronado confia que el tancament no sigui definitiu, ja que, després del llançament, van rebre una comunicació del jutjat en què se'ls informava que revisaria la documentació del procediment i que els havia concedit un termini d'entre quatre i deu dies hàbils per fer-ho.

Tot i això, lamenta que la resolució s'estigui endarrerint a causa del període de vacances. “Ens ho prendrem com unes vacances i esperarem, perquè continuarem lluitant”, assenyala, tot i que reconeix que l'espera “es fa eterna” per a uns usuaris que fa setmanes que no poden accedir al local.

En aquest sentit, lamenta que qui més està patint les conseqüències del tancament són les persones grans. “Ara no saben on anar”, afirma. Explica que moltes hi acudien cada tarda per refugiar-se de la calor, compartir unes hores de companyia i participar en tallers o activitats lúdiques. “Els han pres això”, lamenta. Al seu parer, el tancament del local s'afegeix a la desaparició d'altres serveis bàsics del barri, com les sucursals bancàries, una situació que, assegura, deixa molts veïns d'edat avançada en una posició de més dependència. “Els han deixat abandonats”, conclou.

En els darrers anys s'han succeït les protestes, les concentracions i les crides per evitar el desnonament de La Cala. Després de conèixer la demanda de desnonament, l'Associació de Veïns de Son Cladera es va bolcar en la defensa del casal i va començar a organitzar mobilitzacions i campanyes de suport per intentar aturar-ne el tancament. “Avui són ells els qui fan fora; però demà tots serem grans i ens agradaria mantenir els nostres espais de convivència amb seguretat jurídica i una política social humanitària, sabent que es respecten els drets i les obligacions de tothom”, expressava l'entitat en un missatge difós a Facebook l'abril de 2024.

La presidenta de la gestora de La Cala, Yusmelis Coronado, lamenta que els qui més estan patint les conseqüències del tancament són els més grans: "Ara no saben on anar". Explica que molts acudien cada tarda al casal per escapar de la calor, compartir unes hores de companyia i participar en tallers o activitats lúdiques

Després del desallotjament del casal, diversos socis i veïns de Son Cladera han fet públiques cartes obertes en què qüestionen tant l'actuació de la Fundació Sa Nostra com la gestió de l'advocat de l'associació. Un dels socis, Juan Sánchez, retreu a la Fundació que trenqués amb el model de cessió gratuïta del local, vigent durant tres dècades, després d'assumir-ne la gestió el 2020 i d'imposar un contracte de lloguer a l'associació. Segons explica, el deute es va generar durant el mandat de l'anterior junta directiva, que va deixar de pagar les rendes, i va ser la posterior junta gestora la que va assumir el compromís de sanejar la situació econòmica i garantir la continuïtat de l'activitat del casal.

Sánchez defensa que, durant els dos últims anys, l'associació ha abonat pràcticament tot el deute acumulat després de duplicar la quota mensual que pagava a la Fundació. Per això, considera que el desallotjament no respon a un impagament, sinó a la voluntat de recuperar l'immoble. A la carta també acusa la Fundació Sa Nostra d'haver aprofitat el contracte signat amb la junta gestora per recuperar el local i deixar “al carrer” més de 250 persones grans, una actuació que considera incompatible amb els fins socials que proclama l'entitat i que, al seu parer, contradiu l'esperit dels seus propis estatuts.

D'altra banda, assegura que la voluntat majoritària de l'assemblea era esgotar totes les vies per continuar al local, inclosa la possibilitat de resistir-se al llançament si calia. En referència a l'advocat de la junta gestora, li retreu no haver informat els socis de la data prevista per a l'execució del desnonament. “Si hagués avisat del que faria el jutge, quan el jutge es va presentar al local l'hauria trobat ple de gent negant-se a sortir”, escriu.

Coronado, tanmateix, rebutja aquestes crítiques i assegura que el desallotjament va agafar per sorpresa fins i tot la mateixa entitat, ja que la comunicació judicial va arribar amb molt poc marge. Segons explica, el lletrat va rebre la notificació la tarda anterior i, quan van voler reaccionar, la comissió judicial ja s'havia presentat al casal a primera hora del matí. “No va donar temps a res. No entenem que actuïn d'aquesta manera”, lamenta. La presidenta de la junta gestora insisteix que la prioritat de l'entitat sempre ha estat defensar els interessos dels usuaris i assegura que continuaran lluitant per recuperar el local.

Possible cessió municipal

Per la seva banda, consultades per aquest diari, fonts de l'Ajuntament de Palma expliquen que el Consistori va posar, en el seu moment, el Casal de Barri de Son Cladera a disposició dels responsables de La Cala, però que l'entitat va rebutjar la proposta. L'Ajuntament recorda que el seu paper consisteix a cedir espais municipals perquè s'hi puguin desenvolupar activitats.

Coronado, tanmateix, retreu que el que es va posar sobre la taula va ser únicament una sala insuficient per desenvolupar l'activitat habitual de La Cala. “No era adequada per al que nosaltres fem”, sosté. Assegura que tècnics municipals van arribar a estudiar la possibilitat d'ampliar aquest espai, però van concloure que no era viable. La presidenta de la junta gestora recorda que el casal acollia activitats diàries i reunia un nombre d'usuaris molt superior al que podia assumir aquell equipament.

Desallotjament “inhumà” i “antidemocràtic”

La Unió d'Associacions de Mallorca (UAM) també s'ha sumat a les crítiques pel desallotjament del casal de La Cala. En un comunicat públic signat pel seu president, Pere Felip Buades, l'entitat assegura que no pot quedar-se “amb els braços plegats” davant el “tancament inadequat i infame” del local, “màxim tenint en compte que La Cala és l'associació de persones grans que més activitats duu a terme” i que aplega el nombre més gran de socis i sòcies de les Illes Balears. Tot i assegurar que respecta la resolució judicial que ha permès executar el llançament, afirma que no la comparteix i la qualifica d'“inhumana”, “anticristiana”, “antidemocràtica”, “immoral”, “caciquil” i “il·legal”.

Així mateix, l'organització ha reptat públicament la Fundació Sa Nostra a mantenir un debat públic “quan vulgui i on vulgui, amb la finalitat d'exposar lliurement i democràticament els respectius punts de vista”. En la mateixa nota, adverteix que, si l'entitat declina participar-hi, interpretarà aquesta decisió com una manca de voluntat d'oferir explicacions públiques sobre el cas.

La UAM assenyala, a més, que aquest assumpte serà abordat en el ple municipal d'aquest mes de juliol i sosté que tots els grups polítics tenen el deure de posicionar-se en defensa de l'associació. “Aquí no valdran les abstencions”, afirma en un altre comunicat, en què considera que no donar suport a La Cala equivaldria a girar l'esquena a una entitat que defineix com a “modèlica” i un “referent” del moviment associatiu de les Illes Balears.

Manca de mobilització social

Mentrestant, Stop Desnonaments Mallorca ha carregat durament contra el desallotjament del casal de persones grans de Son Cladera, que qualifica de “brutal”, i responsabilitza la propietària de l'immoble del que ha passat. La plataforma recorda que durant els darrers anys ha donat suport a les reivindicacions de l'associació per conservar el local, difonent les convocatòries i participant, en la mesura de les seves possibilitats, en les mobilitzacions organitzades en defensa del casal. Tot i això, el col·lectiu també marca distàncies amb la gestió de l'actual direcció de l'associació. Al seu parer, tant la majoria de la junta directiva com l'assemblea de socis que va donar suport a l'acord subscrit el 2024 amb la Fundació Sa Nostra “es van equivocar”.

L'organització lamenta que, en la reunió en què es va aprovar aquell acord, prevalgués el criteri de l'advocat per damunt del d'altres socis que, tot i no ser juristes, comptaven, segons sosté el col·lectiu, amb assessorament jurídic i amb l'experiència acumulada després d'anys de lluita veïnal. Al seu entendre, la direcció també es va equivocar en no tornar a convocar els socis per valorar l'evolució del conflicte i en optar per transmetre un missatge de tranquil·litat mentre el procediment judicial continuava avançant. Així mateix, sosté que la manca d'informació prèvia sobre la data del llançament va impedir organitzar una mobilització veïnal que, segons defensa, hauria pogut intentar evitar el desallotjament.

En aquest context, el col·lectiu defensa que l'estratègia per recuperar el casal s'ha de basar en la mobilització social i en la col·laboració entre entitats, i aposta per obrir una nova etapa sustentada en la unitat del barri. Amb aquest objectiu, ha demanat la convocatòria d'una reunió pública entre la junta de l'associació de persones grans, Stop Desnonaments SONKLA, l'Associació de Veïns de Son Cladera i qualsevol altre col·lectiu o veí que vulgui sumar-se a la defensa del casal.

“Esperem que, pel bé de l'associació, del casal i de les persones grans, la junta rectifiqui i passi a confiar en la mobilització del barri i en les aliances amb altres col·lectius que volem donar suport a la recuperació del local i a la defensa d'un barri digne”, subratlla. La plataforma reivindica la necessitat que les decisions puguin ser debatudes i qüestionades dins els moviments veïnals i socials i reitera la seva disposició a continuar donant suport a la recuperació d'un espai que considera fonamental per a la vida comunitària de Son Cladera.

Més enllà de la batalla judicial, Josefa, Ana, Isabel, Leonor i la resta d'usuaris del casal comparteixen una mateixa reivindicació: recuperar un espai que consideren imprescindible per mantenir viva la convivència a Son Cladera. Per a ells, La Cala no era només un casal de persones grans; era el lloc on omplien les tardes, feien amistats i continuaven sentint-se part d'un barri que avui, diuen, és una mica més pobre que fa dues setmanes. “Jo ja vaig cap als noranta anys i això era l'únic que tenia per sortir de casa”, conclou Isabel.

Es media mañana y el sol cae a plomo sobre la barriada palmesana de Son Cladera. Apenas hay movimiento en las calles, solo el murmullo que llega desde una pequeña plaza donde, sentadas en la terraza de un bar de toda la vida, conversan varias mujeres. Desde hace dos semanas es su punto de encuentro habitual. El anterior lo perdieron el pasado 2 de julio, cuando una comisión judicial y varios agentes de la Policía Nacional ejecutaron el desalojo de La Cala, el local en el que, durante más de tres décadas, bailaron, jugaron al bingo, celebraron comidas populares y, sobre todo, encontraron compañía. Allí donde, hasta hace dos semanas, los vecinos entraban y salían, hoy solo queda una persiana bajada. “Han quitado la diversión de mucha gente”, lamenta Fidela, una de las antiguas usuarias.

En Son Cladera, un barrio de 7.500 habitantes surgido a mediados de los sesenta al calor de la expansión urbana de Palma, la herida del desalojo aún continúa abierta. Y es que lo que comenzó como un litigio entre la asociación de mayores y la propiedad del inmueble ha acabado convirtiéndose en la máxima expresión de un malestar más profundo: el de un vecindario que llora la desaparición progresiva de los espacios que articulaban su vida comunitaria y la pérdida de otros servicios básicos como las sucursales bancarias. “Además del casal, nos han quitado los dos bancos que teníamos. Ahora dependemos de nuestros familiares para poder ir a sacar dinero”, prosigue Fidela.

Fidela Pedregal llevaba décadas vinculada al casal, que contaba con más de 300 usuarios. Allí acudía dos veces por semana “para lo de la cabeza” -en alusión a los talleres de memoria- y compartía las tardes con otros vecinos entre actividades, fiestas y partidas de bingo. Sentada en la terraza del bar Málaga, donde cada mañana se reúne con Josefa, Leonor y otras vecinas que también frecuentaban La Cala, lamenta que el cierre ha dejado a muchas personas mayores del barrio “sin sitio a donde ir”, recriminando que un espacio que durante años sirvió para combatir la soledad y mantener activa a la gente mayor haya desaparecido de un día para otro. “Nos han abandonado”, abunda.

Además del casal, nos han quitado los dos bancos que teníamos. Ahora dependemos de nuestros familiares para poder ir a sacar dinero

Fidela — Usuaria de La Cala y vecina de Son Cladera

El pasado 2 de julio, mientras decenas de usuarios participaban en un taller de memoria, la comitiva judicial y los efectivos policiales irrumpieron en el edificio para ejecutar el lanzamiento. En cuestión de minutos, las actividades quedaron interrumpidas y los asistentes tuvieron que abandonar el local entre el desconcierto y la incertidumbre. Los carteles de bailes, excursiones y talleres que aún cuelgan de las ventanas son el único vestigio de la intensa actividad que durante décadas acogió el casal, reconvertido en el símbolo de una realidad que va más allá del caso y que plantea interrogantes en torno al futuro de los espacios comunitarios para las personas mayores y sobre la vulnerabilidad de numerosas asociaciones que desarrollan su labor social en inmuebles de titularidad privada.

En cuestión de minutos, las actividades quedaron interrumpidas y los asistentes tuvieron que abandonar el local entre el desconcierto y la incertidumbre

El origen del conflicto se remonta a la deuda acumulada por la anterior junta directiva con la Fundació Sa Nostra, propietaria del inmueble desde 2020. Tras varios impagos del alquiler, la Fundació inició un procedimiento judicial para recuperar el local. En 2024, ambas partes alcanzaron un acuerdo que permitió suspender un primer intento de desalojo y dio margen a la nueva junta gestora para intentar regularizar la situación económica. A cambio, la asociación asumía una serie de obligaciones, entre ellas el pago de un arrendamiento de 2.200 euros al mes, una cantidad destinada a cubrir tanto la renta corriente como la amortización progresiva de la deuda acumulada, que rondaba los 30.000. El pacto fue respaldado por la asamblea de socios, pero una parte de los asociados se opuso al considerar que dejaba a la entidad en una posición de vulnerabilidad frente a la propiedad. El desahucio, finalmente, acabó por llegar.

elDiario.es se ha puesto en contacto con la Fundació Sa Nostra para conocer, entre otras cuestiones, qué comunicaciones mantuvo con la asociación gestora respecto a la fecha del desalojo, qué incumplimientos concretos motivaron finalmente la ejecución del mismo, si existieron propuestas o alternativas para evitarlo una vez iniciado el procedimiento judicial y qué uso tiene previsto dar al inmueble a partir de ahora, pero no ha obtenido respuesta hasta el momento de la publicación de este reportaje.

“Solo quedan los médicos y tres farmacias”

Al lado de Fidela está sentada Josefa, quien confiesa que echa de menos la rutina que durante años marcó sus tardes. Acudía al casal para jugar al bingo, comprar la lotería y compartir unas horas con sus vecinos, aunque reconoce que evitaba volver sola de noche porque el camino hasta su casa le daba miedo. No presenció el desalojo, ya que se produjo por la mañana, pero ha escuchado a sus antiguos compañeros narrar lo sucedido, plasmado además en varios vídeos que corrieron como la pólvora.

“Había personas que tuvieron que salir deprisa con el tacataca y los carritos. Fue una falta de respeto. Dicen que recompondrán la situación, pero no lo sé. Me han dicho que ya han comprado el local para hacer pisos”, prosigue. Para ella, el cierre del casal es un capítulo más del progresivo abandono que, a su juicio, sufre Son Cladera. “Lo único que nos queda son los médicos y tres farmacias”, denuncia, convencida de que las personas mayores son las principales perjudicadas.

“A mí me han matado”, afirma en la misma línea Isabel, a punto de cumplir 90 años. En el portal de su casa, próximo al casal, describe el cierre como un duro golpe a su día a día mientras recuerda las tardes de bingo, los talleres de memoria y las conversaciones que hasta hace apenas unas semanas llenaban el local. Allí participaba en las actividades de memoria y pasaba ratos jugando al bingo antes de regresar a casa.

Sentada junto a Fidela y Josefa, Leonor explica que llevaba vinculada al casal desde prácticamente sus orígenes. Recuerda que el club comenzó en un local más pequeño hasta trasladarse al edificio del que ahora ha sido desalojado. “Era muy grande: tenía un comedor muy grande, una cocina muy grande, un patio grande”, rememora. Allí se celebraban comidas dominicales, fiestas y actos como la última misa rociera. “Los sábados hacían pan y bollitos. Nos daba la vida”, recuerda, resumiendo con nostalgia la intensa actividad social que albergabael edificio.

Los sábados hacían pan y bollitos. Nos daba la vida

Leonor — Usuaria de La Cala y vecina de Son Cladera

Ana también echa de menos la rutina que había construido alrededor de La Cala. Allí jugaba al bingo, leía la prensa y, sobre todo, encontraba un lugar donde conversar con sus amigas. Ahora confía en que la asociación consiga un nuevo espacio para retomar las actividades. “Ojalá encuentren otro local. Es una pena lo que ha pasado”, lamenta. A su juicio, el cierre del casal se suma a la desaparición de otros servicios esenciales en Son Cladera, como las oficinas bancarias, una circunstancia que, advierte, ha aumentado la dependencia de muchas personas mayores. “Ahora dependen ya de alguien que les lleve a algún sitio o que les haga las gestiones”, resume.

Ojalá encuentren otro local. Es una pena lo que ha pasado

Ana — Usuaria de La Cala y vecina de Son Cladera

“Los barrios no interesan”

En un banco de la misma plaza, José y Domingo charlan con otros vecinos. José lamenta que el cierre ha perjudicado a personas mayores como uno de sus familiares, que asistía con frecuencia a los talleres de memoria y que, tras el desalojo, depende ahora de que sus hijas lo lleven a otro centro. “Solo no puede ir”, explica, convencido de que el desalojo ha complicado la vida cotidiana de muchos usuarios que encontraban en La Cala un espacio cercano y accesible.

Salvador, por su parte, sostiene que el problema refleja el abandono que, a su juicio, sufre Son Cladera. Lamenta la desaparición de servicios en el barrio, critica la falta de presencia policial y reprocha a las administraciones no haber encontrado una solución antes del desalojo. “Los barrios no interesan”, afirma Salvador, quien también defiende que la asociación había conseguido sanear su situación económica y considera que las personas mayores han terminado pagando las consecuencias de un conflicto que, entiende, podría haberse resuelto de otra manera.

La junta gestora: “Seguiremos luchando”

La presidenta de la junta gestora de La Cala, Yusmelis Coronado, asegura que la asociación no da la batalla por perdida. “Seguiremos luchando”, afirma en declaraciones a elDiario.es, convencida de que todavía existen opciones para recuperar el casal. Sostiene, incluso, que el caso puede sentar un precedente para otras entidades. Coronado confía en que el cierre no sea definitivo dado que, tras el lanzamiento, recibieron la comunicación de que el Juzgado revisaría la documentación del procedimiento y que éste les ha otorgado un plazo de entre cuatro y diez días hábiles para hacerlo.

Sin embargo, lamenta que la resolución se esté demorando por el periodo vacacional. “Lo tomaremos como unas vacaciones y a esperar, porque seguiremos luchando”, señala, aunque reconoce que la espera “se hace una eternidad” para unos usuarios que llevan semanas sin poder acceder al local.

En este sentido, lamenta que quienes más están sufriendo las consecuencias del cierre son las personas mayores. “Ahora no saben dónde ir”, afirma. Explica que muchas acudían cada tarde al casal para escapar del calor, compartir unas horas de compañía y participar en talleres o actividades lúdicas. “Les han cortado esto”, lamenta. A su juicio, el cierre del local se suma a la desaparición de otros servicios básicos del barrio, como las comentadas sucursales bancarias, una situación que, asegura, deja a muchos vecinos de edad avanzada en una posición de mayor dependencia. “Los han dejado abandonados”, concluye.

En los últimos años se han sucedido las protestas, las concentraciones y los llamamientos contra el desalojo de La Cala. Tras conocer la demanda de desahucio, la Asciación de Vecinos de Son Cladera se volcó en la defensa del casal y comenzó a organizar movilizaciones y campañas de apoyo para tratar de frenar el cierre. “Hoy son ellos a quienes echan a la calle; pero mañana todos seremos mayores y nos gustaría mantener nuestros espacios de convivencia con seguridad jurídica y política social humanitaria, sabiendo que se respetan los derechos y obligaciones de todos”, expresaba en un mensaje difundido en Facebook en abril de 2024.

La presidenta de la gestora de La Cala, Yusmelis Coronado, lamenta que quienes más están sufriendo las consecuencias del cierre son los mayores: "Ahora no saben dónde ir". Explica que muchos acudían cada tarde al casal para escapar del calor, compartir unas horas de compañía y participar en talleres o actividades lúdicas

Tras el desalojo del casal, varios socios y vecinos de Son Cladera han hecho públicas cartas abiertas en las que cuestionan tanto la actuación de la Fundació Sa Nostra como la gestión del abogado de la asociación. Uno de los socios, Juan Sánchez, critica que la Fundació rompiese con el modelo de cesión gratuita del local que había estado vigente durante tres décadas tras asumir la gestión del inmueble en 2020 e imponer un alquiler a la asociación. Como relata, la deuda se originó durante la etapa de la anterior junta directiva, que dejó de abonar las rentas, y fue la posterior junta gestora la que asumió el compromiso de sanear la situación económica y mantener la actividad del casal.

Sánchez defiende que, durante los dos últimos años, la asociación ha abonado prácticamente toda la deuda acumulada al duplicar la cuota mensual que pagaba a la Fundación, por lo que considera que el desalojo no responde a un impago, sino al interés de recuperar el inmueble. En la carta acusa además a la Fundació Sa Nostra de haber aprovechado el contrato firmado con la junta gestora para hacerse con el local y dejar “en la calle” a más de 250 personas mayores, una actuación que considera incompatible con los fines sociales que proclama la entidad y que, a su juicio, contradice el espíritu de sus propios estatutos.

Por otro lado, asegura que la voluntad mayoritaria de la asamblea era agotar todas las vías para permanecer en el local, incluida la posibilidad de resistir al lanzamiento si fuera necesario. Dirigiéndose al abogado de la gestora, le reprocha no haber informado a los socios de la fecha prevista para la ejecución del desahucio. “Si hubiera avisado de lo que haría el juez, cuando el juez se presentó en el local se lo habría encontrado lleno de gente negándose a salir”, escribe.

Coronado, sin embargo, rechaza las críticas y asegura que el desalojo cogió por sorpresa incluso a la propia entidad, alegando que la comunicación judicial llegó con muy escaso margen. Según afirma, el letrado recibió la notificación la tarde anterior y, para cuando quisieron reaccionar, la comisión judicial ya se había presentado en el casal a primera hora de la mañana. “No dio tiempo a nada. No entendemos que actúen de esa manera”, lamenta. La máxima responsable de la gestora incide en que la prioridad de ésta siempre ha sido defender los intereses de los usuarios, por lo que, asevera, continuarán luchando para recuperar el local.

Posible cesión municipal

Por su parte, consultadas por este diario, fuentes del Ayuntamiento de Palma explican que el Consistorio, en su momento, puso a disposición de los responsables de La Cala el Casal de Barri de Son Cladera, pero que la propuesta fue rechazada por la entidad. El Ayuntamiento recuerda que su papel consiste en ceder espacios municipales para el desarrollo de actividades.

Coronado recrimina, sin embargo, que lo que se puso sobre la mesa fue únicamente una sala insuficiente para desarrollar la actividad habitual de La Cala. “No era adecuada para lo que nosotros hacemos”, sostiene. Asegura que técnicos municipales llegaron a estudiar la posibilidad de ampliar ese espacio, pero concluyeron que no era viable. La presidenta de la gestora recuerda que el casal acogía actividades diarias y reunía a un número de usuarios muy superior al que permitiría ese emplazamiento.

Desalojo “inhumano” y “antidemocrático”

La Unión de Asociaciones de Mallorca (UAM) también se ha sumado a las críticas por el desalojo del casal de La Cala. En un comunicado público firmado por su presidente, Pere Felip Buades, la entidad asegura que no puede quedarse “con los brazos cruzados” ante el “inadecuado e infame” cierre del local, “máxime teniendo en cuenta que La Cala es la asociación de gent gran [personas mayores en catalán] que más actividades viene realizando” y que aglutina al mayor número de socios y socias de Balears. Aunque asegura respetar la resolución judicial que ha permitido ejecutar el lanzamiento, señala que no la comparte y la califica de “inhumana”, “anticristiana”, “antidemocrática”, “inmoral”, “caciquil” e “ilegal”.

Asimismo, la organización ha retado públicamente a la Fundació Sa Nostra a mantener un debate público “cuando quiera y donde quiera, con el fin de exponer libre y democráticamente los consiguientes puntos de vista por ambas partes”. En la misma nota, advierte de que, si la entidad declina participar en ese debate, interpretará esa decisión como una falta de voluntad para dar explicaciones públicas sobre el caso.

La UAM señala además que este asunto será abordado en el pleno municipal de este mes de julio y sostiene que todos los grupos políticos tienen la obligación de posicionarse en defensa de la asociación. “Aquí no valdrán las abstenciones”, afirma en otro comunicado, en el que considera que no apoyar a La Cala equivaldría a dar la espalda a una entidad que define como “modélica” y un “referente” para el movimiento asociativo de Balears.

Falta de movilización social

Mientras tanto, Stop Desahucios ha cargado duramente contra el desalojo del casal de personas mayores de Son Cladera, que califica de “brutal”, y responsabiliza a la entidad propietaria del inmueble. La plataforma recuerda que durante los últimos años ha respaldado las reivindicaciones de la asociación para conservar el local, difundiendo convocatorias y participando, en la medida de sus posibilidades, en las movilizaciones convocadas en defensa del casal. No obstante, el colectivo también marca distancias con la gestión de la actual dirección de la asociación. En su opinión, tanto la mayoría de la junta directiva como la asamblea de socios que respaldó el acuerdo suscrito en 2024 con la Fundació Sa Nostra “se equivocaron”.

La organización lamenta que, en la reunión en la que se aprobó aquel el acuerdo, prevaleciera el criterio del abogado frente al de otros socios que, pese a no ser juristas, contaban -asevera- con asesoramiento legal y con la experiencia acumulada de años de lucha vecinal. A su juicio, la dirección también erró al no volver a convocar a los socios para valorar la evolución del conflicto y al optar por transmitir un mensaje de tranquilidad mientras avanzaba el procedimiento judicial. Asimismo, sostiene que la falta de información previa sobre la fecha del lanzamiento impidió organizar una movilización vecinal que, en su opinión, podría haber tratado de evitar el desalojo.

En este contexto, el colectivo defiende que la estrategia para recuperar el casal debe basarse en la movilización social y en la colaboración entre entidades, por lo que propone abrir una nueva etapa basada en la unidad del barrio. Para ello, ha solicitado la celebración de una reunión pública entre la junta de la asociación de personas mayores, Stop Desahucios SONKLA (su rama en Son Cladera), la asociación de vecinos y cualquier otro colectivo o vecino que quiera sumarse a la defensa del casal.

“Esperemos que por el bien de la asociación, del casal, de los mayores, la junta rectifique y pase a confiar en la movilización del barrio y alianzas con otros colectivos que queremos apoyar la recuperación del local y la defensa de un barrio digno”, subraya. La plataforma reivindica la necesidad de que las decisiones puedan ser debatidas y cuestionadas dentro de los movimientos vecinales y sociales y reitera su disposición a seguir apoyando la preservación un espacio que considera fundamental para la vida comunitaria de Son Cladera.

Más allá de la batalla judicial, Josefa, Ana, Isabel, Leonor y el resto de usuarios del casal comparten una misma reivindicación: recuperar un lugar que consideran imprescindible para mantener viva la convivencia en Son Cladera. Para ellos, La Cala no era solo un casal de personas mayores: era el espacio donde llenaban las tardes, hacían amistades y seguían sintiéndose parte de un barrio que hoy, dicen, es un poco más pobre que hace dos semanas. “Yo ya voy para noventa años y esto era lo único que tenía para salir de casa”, concluye Isabel.

“La Universitat de les Illes Balears (UIB) considera incompatibles amb els valors que inspiren la institució els discursos d'odi que posen en dubte la legitimitat o la representativitat de membres de la comunitat universitària per raó del seu origen, conviccions o qualsevol altra circumstància personal”. Amb aquestes paraules ha respost la universitat pública de les illes als missatges difosos a les xarxes socials pel diputat de Vox al Congrés Jorge Campos, qui va assenyalar a X una estudiant elegida com a representant de la seva promoció per pronunciar el discurs de graduació per portar hijab.

La alumna sobre la qual el parlamentari ha posat el focus és Khaoula Ikkene, de 22 anys, graduada en Enginyeria i resident a Manacor (Mallorca). Va ser l'estudiant elegida per adreçar-se en nom dels 1.375 titulats durant l'acte de graduació de la UIB, celebrat divendres passat a l'estadi de Son Moix. A més d'un destacat expedient acadèmic, ha complementat la seva formació amb certificacions oficials en ciberseguretat i aprenentatge profund, entre elles una expedida per l'NVIDIA Deep Learning Institute, i domina sis idiomes.

Després de la cerimònia, Campos, la trajectòria del qual està marcada per un bel·ligerant discurs contra la immigració, les identitats LGTBI+, les polítiques en favor de la llengua catalana i la memòria democràtica, va publicar una fotografia de l'alumna a X acompanyada del següent missatge: “S'han graduat 1.375 alumnes de la UIB i la catalanista universitat pública de Balears ha elegit aquesta representant dels alumnes perquè els adreci unes paraules...”.

La publicació va provocar una onada de crítiques. Entre elles, la del professor de Dret Constitucional Joaquín Urías, qui va destacar que Ikkene “domina sis idiomes, és enginyera informàtica, amb 22 anys ja ha treballat en diverses empreses de Balears... És una alumna brillantíssima”. Fent-se ressò del missatge de Campos, va afegir: “Aquest senyor és diputat de Vox (abans era del PP) i creu que la religió d'algú és més important que els seus mèrits. Escòria”.

També va reaccionar Toni Bennàssar, doctor en Dret Públic i DEA en Dret Constitucional, qui va recordar el cas de Teresa Comellas, la estudiant que aquest any ha obtingut la millor nota de la Selectivitat a Balears. Segons va assenyalar, ambdues joves “han estat objecte aquests últims dies de durs atacs a les xarxes socials per part de múltiples perfils afins a l'extrema dreta colonialista”. “Què tenen en comú aquestes dues noies? Són dones, joves, intel·ligents, catalanoparlants, brillants acadèmicament i professionalment, i han arribat on són gràcies al seu esforç i a un sistema educatiu públic que els ha donat oportunitats, no gràcies als talonaris dels seus pares”, va escriure.

La resposta de la UIB

El consell de direcció de la UIB va respondre aquest dilluns mitjançant un comunicat institucional en el qual va expressar el seu rebuig a “qualsevol manifestació que qüestioni la dignitat o la igualtat de les persones”. En el seu comunicat, el consell de direcció va recordar que la graduació constitueix un acte acadèmic destinat a reconèixer “l'esforç, la dedicació i la constància” de l'alumnat i va aprofitar per lamentar les incidències organitzatives derivades de la celebració excepcional d'una única cerimònia conjunta, motivada per les obres a les instal·lacions on habitualment es desenvolupa aquest acte.

Més enllà d'aquestes qüestions organitzatives, la universitat fa èmfasi en el fet que desenvolupa la seva activitat conforme a principis com el pensament crític, la igualtat d'oportunitats, la cooperació, la solidaritat i el respecte a la pluralitat, i defensa que “la diversitat de persones, llengües, orígens, sensibilitats i conviccions” constitueix un element que enriqueix la institució i enforteix la convivència.

Així mateix, recorda en la nota que els estudiants que intervenen en les graduacions ho fan “en representació de tota una promoció” com a símbol d'una generació que ha compartit un mateix itinerari acadèmic. Per això, rebutja “qualsevol manifestació que qüestioni la dignitat o la igualtat de les persones”, asseverant que aquestes són “incompatibles amb els valors que inspiren la institució els discursos d'odi que posen en dubte la legitimitat o la representativitat de membres de la comunitat universitària per raó del seu origen, conviccions o qualsevol altra circumstància personal”.

La institució conclou reafirmant el seu compromís de continuar sent “un espai de llibertat acadèmica, de diàleg, de convivència i de servei públic”, així com amb la construcció “d'una societat oberta, plural i respectuosa amb la dignitat de totes les persones”.

Hores després, Campos, en un altre missatge publicat a X, va elevar el to de les seves crítiques: “La UIB s'ha molestat per no semblar-me correcte que una musulmana amb vel islàmic representi els alumnes de Balears”. El dirigent de Vox sosté que la seva publicació inicial constituïa una “crítica” i no un “assenyalament” contra l'estudiant, i considera que la reacció de la universitat demostra que la seva posició era “encertada”. El diputat va endurir a més les seves desqualificacions contra la institució acadèmica, a la qual arriba a definir com “una universitat convertida en el fangal on jeu la intolerància separatista, on es permeten actes en defensa de grups terroristes com ETA o Hamàs, o on es persegueix la llibertat lingüística”.

El diputat es va oferir així mateix a mantenir un debat públic amb la UIB sobre “dignitat, igualtat de les persones, diversitat, llengües, orígens, sensibilitats i conviccions” i va advertir que, si la universitat no respon a la seva proposta, això constituirà “una demostració més que el catalanisme separatista de la UIB també és porta d'entrada a la islamització”.

El discurs ultra de Jorge Campos

Entre els episodis de caràcter xenòfob protagonitzats per Campos es troben aquells en què no ha dubtat a vincular la “tassa de criminalitat de Balears” amb “l'augment constant d'immigrants il·legals”, manifestacions que, al setembre del 2022, li van valer el retret de l'aleshores presidenta del Govern, Francina Armengol: “No tot s'hi val en política. En política no val la mentida com a norma en les seves intervencions, no val el racisme ni val la xenofòbia que vostè aplica”, li va etzibar la dirigent socialista.

El passat mes d'octubre, Campos va instar el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, a “acollir MENES al seu palau” -reproduint la terminologia amb què l'extrema dreta al·ludeix de forma despectiva els menors migrants no acompanyats- després que el prelat fes una crida a la ciutadania i als responsables polítics per frenar els discursos d'odi contra les persones migrants: “Demanar-los delinqüents és una calúnia, una acusació molt greu contra gent que ha hagut de marxar de casa seva”, va proferir el bisbe.

El diputat ultra també va convertir el debat educatiu en camp de batalla ideològica, en acusar l'anterior Executiu d'esquerres “d'adoctrinar” als alumnes i prometre “treure de les escoles” als qui, segons ell, “ataquen a la nació”. Al seu judici, aquests docents havien de ser expulsats “per higiene democràtica”.

En un altre missatge en X, Campos, lluny de condemnar la crema d'una bandera LGTBI en un institut de Muro (Mallorca), va lamentar els fets en considerar que l'ensenya “embruta la paret” i “podrien haver-se ocasionat danys materials o personals”. “Què pinta aquesta tela multicolor, que representa una ideologia discriminatòria, en la paret d'un institut? Els centres educatius no han de ser murals on es pengin pancartes, banderes o símbols amb càrrega ideològica o política, com aquesta bandera multicolor. Únicament han de comptar amb les banderes oficials”, va manifestar.

Abans de fer el salt a la primera línia política, Campos es va donar a conèixer a Balears com a president i principal rostre visible de l'associació Círculo Balear, una entitat de caràcter ultraconservador fundada el 1999 i centrada a combatre el que denominava “pancatalanisme”. Des d'aquesta plataforma va impulsar durant anys campanyes contra les polítiques de normalització lingüística, l'ensenyament en català i l'ús institucional de la llengua pròpia de les illes. En contra del consens acadèmic i de les evidències filològiques, Círculo Balear defensava que a les illes no es parla català, sinó una llengua diferenciada, l'anomenat “balear”, considerant els dialectes insulars com a idiomes independents i no com a varietats del català.

“La Universitat de les Illes Balears (UIB) considera incompatibles con los valores que inspiran la institución los discursos de odio que ponen en entredicho la legitimidad o la representatividad de miembros de la comunidad universitaria por razón de su origen, convicciones o cualquier otra circunstancia personal”. Con estas palabras ha respondido la universidad pública de las islas a los mensajes difundidos en redes sociales por el diputado de Vox en el Congreso Jorge Campos, quien señaló, por llevar hiyab, a una estudiante elegida como representante de su promoción para pronunciar el discurso de graduación.

La alumna sobre la que el parlamentario ha puesto el foco es Khaoula Ikkene, de 22 años, graduada en Ingeniería Informática, nacida en Marruecos y residente en Manacor (Mallorca). Fue la estudiante elegida para dirigirse en nombre de los 1.375 titulados durante el acto de graduación de la UIB, celebrado el pasado viernes en el estadio de Son Moix. Además de contar con un gran expediente académico, ha complementado su formación con certificaciones oficiales en ciberseguridad y en inteligencia artificial, entre ellas la Fundamentals of Deep Learning, expedida por el NVIDIA Deep Learning Institute, con la que ha acreditado conocimientos en aprendizaje profundo (deep learning), una de las tecnologías fundamentales sobre las que se desarrollan los actuales sistemas de inteligencia artificial.

Ikkene ha compaginado además la carrera con unas prácticas en la energética Sampol, donde ha trabajado como soporte de ingeniería de control en un puesto centrado en sistemas de automatización industrial. Domina seis idiomas. Durante su discurso, la estudiante agradeció la labor de los profesores y la dedicación de las familias y manifestó que el conocimiento que han adquirido debe servir para contribuir a una sociedad mejor.

Tras la ceremonia, Campos, cuya trayectoria está marcada por un beligerante discurso contra la inmigración, las identidades LGTBI+, las políticas en favor la lengua catalana y la memoria democrática, publicó una fotografía de la alumna en X acompañada del siguiente mensaje: “Se han graduado 1.375 alumnos de la UIB y la catalanista universidad pública de Baleares ha elegido a esta representante de los alumnos para que les dirija unas palabras...”.

Al hilo de esta crítica, Vox Vecindario utilizó la foto de Ikkene para escribir en su página de Facebook: “El 9 de julio de 2026, se graduaron más de 1.400 alumnos de la Universidad de las Islas Baleares. Y la UIB no ha encontrado a nadie más representativo del alumnado balear para el discurso”.

Los mensajes difundidos han provocado una oleada de críticas dentro y fuera de Balears. Entre ellas, la del profesor de Derecho Constitucional Joaquín Urías, quien destaca que Ikkene “domina seis idiomas, es ingeniera informática, con 22 años ya ha trabajado en diversas empresas de Balears... Es una alumna brillantísima”. Haciéndose eco del mensaje de Campos, añade: “Este señor es diputado de Vox (antes era del PP) y cree que la religión de alguien es más importante que sus méritos. Escoria”.

También reaccionó Toni Bennàssar, doctor en Derecho Público y DEA en Derecho Constitucional, quien recordó el caso de Teresa Comellas, la estudiante que este año ha obtenido la mejor nota de la Selectividad en Balears. Según señaló, ambas jóvenes “han sido objeto estos últimos días de duros ataques en las redes sociales por parte de múltiples perfiles afines a la extrema derecha colonialista”. “¿Qué tienen en común estas dos chicas? Son mujeres, jóvenes, inteligentes, catalanohablantes, brillantes académica y profesionalmente, y han llegado donde están gracias a su esfuerzo y a un sistema educativo público que les ha dado oportunidades, no gracias a los talonarios de sus padres”, escribió.

“Es talentosa y brillante, y no se lo perdonan”

La Asociación Arena Marroquí también ha salido en defensa de la estudiante. “Khaoula Ikkene, 22 años, graduada en Ingeniería, habla cinco idiomas, pero a Vox no le parece suficiente: es magrebí”, señala la entidad en redes sociales. Tras enumerar su trayectoria académica y profesional, la entidad reprocha que, “para Vox, no son suficientes méritos como para representar a sus compañeros de promoción en el cierre del curso universitario”. “Eso es exactamente lo que define a Vox. No es cierto que solo rechacen a los inmigrantes irregulares o con antecedentes. Khaoula no es ni una cosa ni la otra; es algo peor para ellos: es talentosa y brillante, y no se lo perdonan”, asevera.

Del mismo modo, desde el colectivo Voces Palestinas Málaga destacan que la elección de Ikkene para pronunciar el discurso “no fue fruto de la casualidad, sino un reconocimiento a su excelente trayectoria académica y a sus destacados méritos. Un honor reservado para quienes demuestran esfuerzo, compromiso y excelencia”. “Sin embargo, en lugar de celebrar su logro y el camino que recorrió para alcanzarlo, algunas personas prefirieron centrar el debate en el hecho de que lleva hiyab, ignorando que el verdadero valor de una persona reside en sus conocimientos, su esfuerzo y sus logros, no en su apariencia o en su forma de vestir”, concluyen en un mensaje publicado en Instagram.

“Así son ellos: les toman fotos a las mujeres marroquíes en los parques infantiles y dicen que no aportan nada más que beneficiarse de las ayudas sociales. Y cuando ven a estudiantes brillantes y destacadas, las critican sutilmente diciendo: '¿Acaso la universidad no encontró a nadie más para representar a 1.400 estudiantes?'”, comenta un usuario a través de la página de Facebook de Comunidad Árabe de España. Hablan de integración... Pero cuando te integras y aportas un valor añadido a este país, te rechazan bajo el pretexto de dar prioridad a 'los nativos'“, prosigue la misma publicación, que celebra que, finalmente, ”la excelencia se impuso“. ”Ellos son solo una minoría; en cambio, los españoles reales y justos aplaudieron a la estudiante y reconocieron su mérito“.

La respuesta de la UIB

El consejo de dirección de la UIB respondió este lunes mediante un comunicado institucional en el que expresó su rechazo a “cualquier manifestación que cuestione la dignidad o la igualdad de las personas”. En su comunicado, el consejo de dirección recordó que la graduación constituye un acto académico destinado a reconocer “el esfuerzo, la dedicación y la constancia” del alumnado y aprovechó para lamentar las incidencias organizativas derivadas de la celebración excepcional de una única ceremonia conjunta, motivada por las obras en las instalaciones donde habitualmente se desarrolla este acto.

Más allá de estas cuestiones organizativas, la universidad hace hincapié en que desarrolla su actividad conforme a principios como el pensamiento crítico, la igualdad de oportunidades, la cooperación, la solidaridad y el respeto a la pluralidad, y defiende que “la diversidad de personas, lenguas, orígenes, sensibilidades y convicciones” constituye un elemento que enriquece la institución y fortalece la convivencia.

Asimismo, recuerda en la nota que los estudiantes que intervienen en las graduaciones lo hacen “en representación de toda una promoción” como símbolo de una generación que ha compartido un mismo itinerario académico. Por ello, rechaza “cualquier manifestación que cuestione la dignidad o la igualdad de las personas”, aseverando que éstas son “incompatibles con los valores que inspiran la institución los discursos de odio que ponen en duda la legitimidad o la representatividad de miembros de la comunidad universitaria por razón de su origen, convicciones o cualquier otra circunstancia personal”.

La institución concluye reafirmando su compromiso de seguir siendo “un espacio de libertad académica, de diálogo, de convivencia y de servicio público”, así como con la construcción de “una sociedad abierta, plural y respetuosa con la dignidad de todas las personas”.

Horas después, Campos, en otro mensaje publicado en X, elevó el tono de sus críticas: “La UIB se ha molestado por no parecerme correcto que una musulmana con velo islámico represente a los alumnos de Baleares”. El dirigente de Vox sostiene que su publicación inicial constituía una “crítica” y no un “señalamiento” contra la estudiante, y considera que la reacción de la universidad demuestra que su posición era “acertada”. El diputado endureció además sus descalificaciones contra la institución académica, a la que llega a definir como “una universidad convertida en el lodazal donde retoza la intolerancia separatista, donde se permiten actos en defensa de grupos terroristas como ETA o Hamas, o donde se persigue la libertad lingüística”.

El diputado se ofreció asimismo a mantener un debate público con la UIB sobre “dignidad, igualdad de las personas, diversidad, lenguas, orígenes, sensibilidades y convicciones” y advirtió de que, si la universidad no responde a su propuesta, ello constituirá “una demostración más de que el catalanismo separatista de la UIB también es puerta de entrada a la islamización”.

El discurso ultra de Jorge Campos

Entre los episodios de carácter xenófobo protagonizados por Campos se encuentran aquellos en los que no ha dudado en vincular la “tasa de criminalidad de Balears” con el “aumento constante de inmigrantes ilegales”, manifestaciones que, en septiembre de 2022, le valieron el reproche de la entonces presidenta del Govern, Francina Armengol: “No todo vale todo en política. En política no vale la mentira como norma en sus intervenciones, no vale el racismo ni vale la xenofobia que usted aplica”, le espetó la dirigente socialista.

El pasado mes de octubre, Campos emplazó al obispo de Mallorca, Sebastià Taltavull, a “acoger MENAS en su palacio” -reproduciendo la terminología con la que la exprema derecha alude de forma despectiva a los menores migrantes no acompañados- después de que el prelado hiciese una llamada a la ciudadanía y a los responsables políticos para frenar los discursos de odio contra las personas migrantes: “Llamarles delincuentes es una calumnia, una acusación muy grave contra gente que ha tenido que marcharse de su casa”, profirió el obispo.

El diputado ultra también convirtió el debate educativo en campo de batalla ideológica, al acusar al anterior Ejecutivo de izquierdas de “adoctrinar” a los alumnos y prometer “sacar de las escuelas” a quienes, según él, “atacan a la nación”. A su juicio, estos docentes debían ser expulsados “por higiene democrática”.

En otro mensaje en X, Campos, lejos de condenar la quema de una bandera LGTBI en un instituto de Muro (Mallorca), lamentó los hechos al considerar que la enseña “ensucia la pared” y “podrían haberse ocasionado daños materiales o personales”. “¿Qué pinta esa tela multicolor, que representa una ideología discriminatoria, en la pared de un instituto? Los centros educativos no deben ser murales donde se cuelguen pancartas, banderas o símbolos con carga ideológica o política, como esa bandera multicolor. Únicamente deben contar con las banderas oficiales”, manifestó.

Antes de dar el salto a la primera línea política, Campos se dio a conocer en Balears como presidente y principal rostro visible de la asociación Círculo Balear, una entidad de carácter ultraconservador fundada en 1999 y centrada en combatir lo que denominaba “pancatalanismo”. Desde esa plataforma impulsó durante años campañas contra las políticas de normalización lingüística, la enseñanza en catalán y el uso institucional de la lengua propia de las islas. En contra del consenso académico y de las evidencias filológicas, Círculo Balear defendía que en las islas no se habla catalán, sino una lengua diferenciada, el llamado “balear”, considerando los dialectos insulares como idiomas independientes y no como variedades del catalán.