El Govern balear de Marga Prohens (PP) estudia recórrer davant els tribunals el repartiment de 180 milions d'euros en subvencions estatals destinades a les comunitats autònomes que han declarat zones de mercat residencial tensionat, tot i que fa tot just dues setmanes el PP i Vox van rebutjar al Parlament una proposta per habilitar els ajuntaments a sol·licitar aquesta mateixa declaració, que permetria activar mesures per contenir les pujades dels lloguers. L'Executiu considera que excloure territoris com les Balears d'aquestes ajudes suposa una «discriminació» i vulnera el principi d'igualtat territorial.

El portaveu del Govern, Antoni Costa, ha explicat aquest divendres, després de la reunió del Consell de Govern, que l'Advocacia de la Comunitat Autònoma està analitzant la possibilitat de presentar un recurs contra el decret que regula aquestes ajudes. Segons ha assenyalat, la Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat va presentar al·legacions durant la tramitació de la norma, però el Govern espanyol les va «ignorar». Costa sosté que els fons públics destinats a habitatge s'haurien de distribuir en funció de les necessitats de cada territori, i no segons si els seus governs han optat per declarar zones tensionades.

El també conseller d'Economia, Hisenda i Innovació ha defensat que el repartiment hauria de tenir en compte indicadors com l'evolució dels preus del lloguer i de compravenda, l'esforç econòmic que fan les llars per pagar un habitatge, l'escassetat d'oferta residencial i la pressió demogràfica. Al seu parer, el decret no respon a aquests criteris objectius i adopta decisions «discrecionals».

En concret, els 180 milions d'euros aprovats pel Govern central es distribueixen entre les cinc comunitats autònomes que han declarat zones de mercat residencial tensionat: Catalunya, el País Basc, Navarra, Astúries i Galícia. Les ajudes, repartides en funció de la població afectada, es podran destinar a construir, rehabilitar o adquirir habitatges per al lloguer social o assequible, urbanitzar sòl residencial, promoure habitatge protegit i oferir garanties davant possibles impagaments. Catalunya rebrà més de 119 milions d'euros; el País Basc, 31 milions; Navarra, 13,3 milions; Galícia, 10,2 milions, i Astúries, 5,9 milions.

PP i Vox tornen a tancar la porta a les zones tensionades

El passat 6 d'octubre, el PP i Vox van tombar una proposició de llei del PSIB-PSOE que pretenia permetre als municipis de les Balears sol·licitar la declaració de zones tensionades. La iniciativa va ser rebutjada per 33 vots en contra i 24 a favor. El text preveia que els ajuntaments o l'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi) poguessin iniciar el procediment quan es complissin els requisits de la llei estatal, i establia que els consells insulars prestassin suport tècnic als municipis per elaborar la documentació necessària.

La proposta socialista pretenia incorporar a la legislació autonòmica un procediment per activar a les illes una figura prevista en la Llei estatal d'habitatge de 2023. La seva aplicació permet adoptar mesures específiques de contenció de les rendes en àrees on hi hagi un risc especial d'oferta insuficient i dificultats per accedir a un habitatge assequible.

L'estratègia de l'Executiu de Prohens aposta, en canvi, per incrementar l'oferta, liberalitzar sòl, impulsar projectes residencials estratègics i promoure habitatges a preu limitat, a més d'oferir incentius fiscals als propietaris. El Govern sosté que limitar els lloguers pot provocar la retirada d'habitatges del mercat i acabar encarint els pisos disponibles.

El Govern balear de Marga Prohens (PP) estudia recurrir ante los tribunales el reparto de 180 millones de euros en subvenciones estatales destinadas a las comunidades autónomas que han declarado zonas de mercado residencial tensionado, a pesar de que hace apenas dos semanas PP y Vox rechazaron en el Parlament una propuesta para habilitar a los ayuntamientos a solicitar esa misma declaración, que permitiría activar medidas para contener las subidas de los alquileres. El Ejecutivo considera que excluir de estas ayudas a territorios como Balears supone una “discriminación” y rompe el principio de igualdad territorial.

El portavoz del Govern, Antoni Costa, ha explicado este viernes, tras la reunión del Consell de Govern, que la Abogacía de la Comunidad Autónoma está analizando la posibilidad de presentar un recurso contra el decreto que regula estas ayudas. Según ha señalado, la Conselleria de Vivienda, Territorio y Movilidad presentó alegaciones durante la tramitación de la norma, pero éstas fueron “ignoradas” por el Gobierno de España. Costa sostiene que los fondos públicos destinados a vivienda deberían distribuirse en función de las necesidades de cada territorio y no de si sus gobiernos han optado por declarar zonas tensionadas.

El también conseller de Economía, Hacienda e Innovación ha defendido, en esta línea, que el reparto debería atender a indicadores como la evolución de los precios del alquiler y de compraventa, el esfuerzo económico que realizan los hogares para pagar una vivienda, la escasez de oferta residencial y la presión demográfica. A su juicio, el decreto no responde a estos criterios objetivos y adopta decisiones “discrecionales”.

En concreto, los 180 millones aprobados por el Gobierno central se distribuyen entre las cinco comunidades que han declarado zonas de mercado residencial tensionado: Catalunya, País Vasco, Navarra, Asturias y Galicia. Las ayudas, repartidas en función de la población afectada, podrán destinarse a construir, rehabilitar o adquirir viviendas para alquiler social o asequible, urbanizar suelo residencial, promover vivienda protegida y ofrecer garantías frente a posibles impagos. Catalunya recibirá más de 119 millones de euros; el País Vasco, 31 millones; Navarra, 13,3 millones; Galicia, 10,2 millones, y Asturias, 5,9 millones.

PP y Vox vuelven a cerrar la puerta a las zonas tensionadas

El pasado 6 de octubre, PP y Vox tumbaron una proposición de ley del PSIB-PSOE que buscaba permitir a los municipios de Balears solicitar la declaración de zonas tensionadas. La iniciativa fue rechazada por 33 votos frente a los 24 de los grupos de la oposición. El texto contemplaba que los ayuntamientos o el Instituto Balear de la Vivienda (Ibavi) pudieran iniciar el procedimiento cuando se cumplieran los requisitos de la ley estatal, y establecía que los consells insulares prestaran apoyo técnico a los municipios para elaborar la documentación necesaria.

La propuesta socialista buscaba incorporar a la legislación autonómica un procedimiento para activar en las islas una figura prevista en la Ley estatal de Vivienda de 2023. Su aplicación permite adoptar medidas específicas de contención de rentas en áreas donde exista un riesgo especial de oferta insuficiente y dificultades para acceder a una vivienda asequible.

La estrategia del Ejecutivo de Prohens apuesta, por el contrario, a incrementar la oferta, liberalizar suelo, impulsar proyectos residenciales estratégicos y promover viviendas a precio limitado, además de ofrecer incentivos fiscales a los propietarios. El Govern sostiene que limitar los alquileres puede provocar la retirada de viviendas del mercado y acabar encareciendo los pisos disponibles.

El límit de despesa per al 2027 augmenta en 598 milions respecte dels pressupostos vigents i supera en més de 1.200 milions el de la passada legislatura | L'Executiu de Prohens confia en Vox per aprovar els comptes i descarta negociar qüestions alienes a la matèria pressupostària

El Consell de Govern ha aprovat aquest divendres un sostre de despesa de 7.160,88 milions d'euros per al 2027, un 9,1% més que el previst en els pressupostos autonòmics vigents. L'increment ascendeix a 598 milions d'euros i supera en més de 1.200 milions el límit de despesa de la passada legislatura. L'Executiu de Marga Prohens torna així a fixar, segons ha destacat el portaveu del Govern, Antoni Costa, el sostre de despesa més alt de la història de les Balears.

L'acord és el pas previ a l'elaboració i la negociació dels comptes autonòmics del pròxim exercici. Costa, que també és conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, ha defensat que el Govern fa quatre anys que presenta pressupostos amb dèficit zero i ha assenyalat que l'escenari previst per al 2027 manté l'equilibri pressupostari, amb un dèficit de referència del 0% del producte interior brut (PIB).

L'avantprojecte dels pressupostos del 2027 ja està redactat i inclou les mesures fiscals anunciades per Prohens durant el Debat de Política General. Segons Costa, aquestes iniciatives tindran un impacte estimat de 55 milions d'euros. El document incorpora també el segon paquet de 125 milions d'euros per compensar l'encariment dels hidrocarburs a les petites empreses i als treballadors autònoms, una altra de les mesures anunciades per la presidenta.

Pel que fa al transport públic gratuït, els comptes preveuen una aportació estatal de 63 milions d'euros per finançar aquesta mesura, a més de la contribució que la Comunitat Autònoma hi fa des del primer any d'aplicació.

Vox, el soci més probable per aprovar els comptes

El Govern iniciarà la setmana vinent una ronda de reunions amb els grups parlamentaris per negociar tant el sostre de despesa com els pressupostos. Costa ha reiterat la voluntat de l'Executiu d'aprovar els comptes del 2027, però ha limitat el marge de negociació a les qüestions estrictament pressupostàries.

“Si amb el que hi ha inclòs [als pressupostos] hi ha voluntat de negociació, ens podrem entendre. Si es barregen altres qüestions, no hi ha res a negociar”, ha advertit el conseller. Amb aquestes paraules, ha tancat la porta a incorporar a la negociació altres assumptes polítics, en una posició similar a la que va mantenir el Govern durant la negociació dels comptes del 2025, que finalment no van prosperar.

Costa ha assenyalat Vox com el soci amb més possibilitats de facilitar l'aprovació dels pressupostos. Ha recordat que la formació ha donat suport a dos pressupostos de l'Executiu autonòmic i ha considerat que, per aquest precedent, és “bastant més probable” que els comptes tirin endavant amb el seu suport que no amb el dels altres grups.

“Vox va dir que no veia amb mals ulls les mesures fiscals. A partir d'aquí, veurem”, ha afegit. La negociació queda així oberta, tot i que el Govern parteix de la disposició expressada per la formació de Santiago Abascal a estudiar les rebaixes tributàries.

Més ingressos per impostos

El sostre de despesa es basa en una previsió d'ingressos no financers de 6.707,47 milions d'euros per al 2027. La xifra representa un augment del 16,2% respecte dels ingressos previstos inicialment per al 2025. Els 453,4 milions restants fins a completar el sostre de despesa corresponen als ajustos de comptabilitat nacional.

Les previsions de recaptació per impostos directes i indirectes —els capítols u i dos del pressupost— passen de 5.938,57 milions d'euros el 2025 a 6.666,85 milions el 2027. Són 728,28 milions més, un increment que Costa ha atribuït a l'evolució dels indicadors d'activitat econòmica.

El Govern calcula que ingressarà 2.844,04 milions d'euros per l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), un 11% més que el 2025. Pel que fa a l'impost sobre el valor afegit (IVA), la previsió ascendeix a 1.950,16 milions, un 18,63% més que dos anys abans.

Entre els tributs cedits, l'Executiu preveu recaptar 950,64 milions d'euros per l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD), un 12,35% més. Els ingressos previstos per l'impost sobre successions i donacions arriben als 84,05 milions d'euros, un 28,48% més.

Els comptes preveuen, a més, una recaptació de 149,41 milions d'euros per l'impost sobre les estades turístiques, calculada a partir d'unes perspectives d'activitat turística similars a les del 2026.

Menys aportació neta al sistema de finançament

Costa també ha informat que l'aportació neta de les Balears al sistema de finançament autonòmic disminueix en 80,04 milions d'euros. El càlcul té en compte els fons que afecten l'arxipèlag: el Fons de Garantia de Serveis Públics Fonamentals, el Fons de Suficiència Global i el Fons de Convergència. En conjunt, la Comunitat Autònoma manté una aportació neta de signe negatiu de 545,97 milions d'euros.

D'altra banda, les transferències corrents i de capital previstes a favor de la Comunitat Autònoma, excloses les procedents del sistema de finançament autonòmic, augmenten un 25,8% respecte del 2025, fins als 470,78 milions d'euros.

D'aquesta quantitat, 286,89 milions corresponen a ingressos procedents de conferències sectorials i altres aportacions de l'Estat; 152,27 milions, al Factor d'Insularitat, i 31,62 milions, a aportacions de la Unió Europea.

El sostre de despesa aprovat aquest divendres marca el punt de partida de la negociació pressupostària. El Govern aspira a traslladar l'increment previst dels recursos als comptes del 2027, però necessitarà suports parlamentaris per aprovar-los. Per ara, Costa situa Vox com el soci més probable i manté que les converses s'han de limitar al contingut econòmic dels pressupostos.

El límite de gasto para 2027 aumenta en 598 millones respecto a los presupuestos vigentes y supera en más de 1.200 millones el de la pasada legislatura | El Ejecutivo de Prohens confía en Vox para aprobar las cuentas y descarta negociar cuestiones ajenas a la materia presupuestaria

El Consell de Govern ha aprobado este viernes un techo de gasto de 7.160,88 millones de euros para 2027, un 9,1% más que el contemplado en los presupuestos autonómicos vigentes. El incremento asciende a 598 millones de euros y supera los 1.200 millones respecto al límite de gasto de la pasada legislatura. El Ejecutivo de Marga Prohens vuelve así a fijar, según ha destacado el portavoz del Govern, Antoni Costa, el techo de gasto más alto de la historia de Balears.

El acuerdo es el paso previo a la elaboración y negociación de las cuentas autonómicas del próximo ejercicio. Costa, que también es conseller de Economía, Hacienda e Innovación, ha defendido que el Govern lleva cuatro años presentando presupuestos con déficit cero y ha señalado que el escenario previsto para 2027 mantiene el equilibrio presupuestario, con un déficit de referencia del 0% del producto interior bruto (PIB).

El anteproyecto de los presupuestos de 2027 ya está redactado e incluye las medidas fiscales anunciadas por Prohens durante el Debate de Política General. Según Costa, estas iniciativas tendrán un impacto estimado de 55 millones de euros. El documento incorpora también el segundo paquete de 125 millones de euros para compensar el encarecimiento de los hidrocarburos a pequeñas empresas y trabajadores autónomos, otra de las medidas anunciadas por la presidenta.

En materia de transporte público, las cuentas prevén una aportación estatal de 63 millones de euros para financiar la gratuidad, además de la contribución que la Comunidad Autónoma viene realizando desde el primer año de aplicación de esta medida.

Vox, el socio más probable para aprobar las cuentas

El Govern iniciará la próxima semana una ronda de reuniones con los grupos parlamentarios para negociar tanto el techo de gasto como los presupuestos. Costa ha reiterado la voluntad del Ejecutivo de aprobar las cuentas de 2027, aunque ha limitado el margen de negociación a las cuestiones estrictamente presupuestarias.

“Si con lo que hay incluido [en los presupuestos] hay voluntad de negociación, nos podremos entender. Si se mezclan otras cuestiones, no hay nada que negociar”, ha advertido el conseller. Con estas palabras, ha cerrado la puerta a incorporar a la negociación otros asuntos políticos, una posición similar a la que mantuvo el Govern durante la negociación de las cuentas de 2025, que finalmente no prosperaron.

Costa ha señalado a Vox como el socio con más posibilidades de facilitar la aprobación de los presupuestos. Ha recordado que la formación ha respaldado dos presupuestos del Ejecutivo autonómico y ha considerado que, por ese antecedente, es “bastante más probable” que las cuentas salgan adelante con su apoyo que con el de los demás grupos. “Vox dijo que no veía con malos ojos las medidas fiscales. A partir de A partir de aquí, veremos”, ha añadido. La negociación queda así abierta, aunque el Govern parte de la disposición expresada por la formación de Santiago Abascal a estudiar las rebajas tributarias.

Más ingresos por impuestos

El techo de gasto se apoya en una previsión de ingresos no financieros de 6.707,47 millones de euros para 2027. La cifra representa un aumento del 16,2% respecto a los ingresos previstos inicialmente para 2025. Los 453,4 millones restantes hasta completar el techo de gasto corresponden a los ajustes de contabilidad nacional.

Las previsiones de recaudación por impuestos directos e indirectos -los capítulos uno y dos del presupuesto- pasan de 5.938,57 millones de euros en 2025 a 6.666,85 millones en 2027. Son 728,28 millones más, un incremento que Costa ha atribuido a la evolución de los indicadores de actividad económica.

El Govern calcula que ingresará 2.844,04 millones de euros por el impuesto sobre la renta de las personas físicas (IRPF), un 11% más que en 2025. En el caso del impuesto sobre el valor añadido (IVA), la previsión asciende a 1.950,16 millones, un 18,63% más que dos años antes.

Entre los tributos cedidos, el Ejecutivo prevé recaudar 950,64 millones de euros por el impuesto sobre transmisiones patrimoniales y actos jurídicos documentados (ITP y AJD), un 12,35% más. Los ingresos previstos por el impuesto sobre sucesiones y donaciones alcanzan los 84,05 millones de euros, un 28,48% más.

Las cuentas contemplan, además, una recaudación de 149,41 millones de euros por el impuesto sobre estancias turísticas, calculada a partir de unas perspectivas de actividad turística similares a las de 2026.

Menor aportación neta al sistema de financiación

Costa también ha informado de que la aportación neta de Balears al sistema de financiación autonómica disminuye en 80,04 millones de euros. El cálculo tiene en cuenta los fondos que afectan al archipiélago: el Fondo de Garantía de Servicios Públicos Fundamentales, el Fondo de Suficiencia Global y el Fondo de Convergencia. En conjunto, la Comunidad Autónoma mantiene una aportación neta de signo negativo de 545,97 millones de euros.

Por otra parte, las transferencias corrientes y de capital previstas a favor de la Comunidad Autónoma, excluidas las procedentes del sistema de financiación autonómica, aumentan un 25,8% respecto a 2025, hasta los 470,78 millones de euros.

De esta cantidad, 286,89 millones corresponden a ingresos procedentes de conferencias sectoriales y otras aportaciones del Estado; 152,27 millones, al Factor de Insularidad, y 31,62 millones, a aportaciones de la Unión Europea.

El techo de gasto aprobado este viernes marca el punto de partida de la negociación presupuestaria. El Govern aspira a convertir el incremento previsto de recursos en las cuentas de 2027, pero necesitará apoyos parlamentarios para sacarlas adelante. Por ahora, Costa sitúa a Vox como el socio más probable y mantiene que las conversaciones deben limitarse al contenido económico de los presupuestos.

Les entitats memorialistes de les Balears han abandonat en bloc les comissions tècniques del Govern de Marga Prohens (PP) després de denunciar que l'Executiu margina les associacions i els familiars de les víctimes del franquisme, ignora les seves propostes i pren decisions al marge del marc legal, és a dir, d'esquena als òrgans competents en matèria de memòria democràtica. Memòria de Mallorca, el Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera i Memòries de Menorca han presentat aquest dijous la seva renúncia en considerar que aquests òrgans han quedat buidats de les seves funcions i que la presència de les tres organitzacions s'ha convertit en una presència merament testimonial i sense capacitat real per influir en les decisions que afecten les víctimes del cop militar de 1936, la guerra civil i la dictadura franquista.

Així ho han donat a conèixer en un comunicat conjunt, en el qual denuncien l'incompliment dels compromisos institucionals per part del Govern en relació amb l'organització de memorials i homenatges i alerten del desmantellament d'instruments essencials per garantir els seus drets.

La decisió es produeix després de mesos de controvèrsia per les polítiques memorialistes de l'Executiu de Prohens, que, de la mà de Vox, va derogar el passat mes de març la Llei de memòria democràtica de les Balears. El Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el recurs presentat pel Govern central contra la mesura i va suspendre cautelarment l'eliminació de la norma mentre es resol el procediment.

En un escrit presentat durant la reunió de la Comissió de la Llei de Fosses, Memòria de Mallorca relata els detalla els episodis que, assevera, il·lustren aquesta pèrdua de capacitat d'intervenció. L'associació precisa que la ruptura “no és fruit d'un desacord puntual”, sinó “de la constatació” que el funcionament d'aquest òrgan i la gestió de les polítiques de memòria democràtica del Govern “s'han allunyat de les finalitats per les quals van ser creats”.

L'entitat critica que les actuacions de l'Executiu es decideixen i, en ocasions, s'executen abans que les comissions puguin valorar-les. També denuncia que les seves propostes i preguntes són ignorades de forma reiterada, que no s'incorporen assumptes a l'ordre del dia i que les entitats no reben informació adequada sobre decisions que les afecten directament. “La participació no pot limitar-se a assistir a reunions i expressar opinions que després no tenen cap incidència real”, adverteix l'entitat en el document. La seva renúncia afecta tant la comissió vinculada a la llei per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme -més coneguda com a 'llei de fosses'- com a la de la Llei de Memòria i Reconeixements Democràtics de les Illes Balears.

L'associació també qüestiona el funcionament intern d'aquests òrgans. Assegura que el Govern no aplica un reglament aprovat per majoria absoluta perquè sosté que no s'ha localitzat l'acta de la seva aprovació, però tampoc ha procedit a aprovar-lo de nou pel procediment legalment exigit. Així mateix, denuncia que no s'incorporen a l'ordre del dia assumptes que les entitats sol·liciten tractar i que s'impulsen actuacions sense recaptar prèviament el parer de les comissions corresponents.

Un dels exemples que aporta és la informació sobre la derogació de la llei autonòmica. Memòria de Mallorca assegura que va haver de conèixer pels mitjans de comunicació tant la decisió de suprimir-la com la seva posterior suspensió cautelar malgrat formar part de les comissions i ser una de les organitzacions directament afectades. L'entitat també critica que el Govern hagi promogut actuacions relatives als bombardejos de l'aviació republicana sense consultar prèviament a la comissió de memòria democràtica malgrat el paper que la legislació atribueix a aquest òrgan.

El xoc pel Columbari de la Dignitat

Entre els incompliments que han contribuït a la ruptura, Memòria de Mallorca assenyala el cas del Columbari de la Dignitat, inaugurat el passat 28 de setembre al cementiri de Palma. L'associació afirma que va presentar una proposta per al text del memorial i va fixar dues condicions irrenunciables: que s'inclogués una referència expressa al cop d'Estat de 1936 i que la comissió assumís el text com a propi, de manera que així constés a la placa. Segons al·lega, el Govern els va assegurar verbalment que ambdues condicions s'havien incorporat. No obstant això, el memorial es va inaugurar i la placa es va descobrir sense respectar cap d'aquests dos requisits.

Per a l'entitat, la discrepància va més enllà d'una qüestió de redacció. La referència al cop d'Estat és, sosté, fonamental per contextualitzar la repressió franquista i reconèixer les seves víctimes. La participació de la comissió havia de garantir, a més, que el text fos resultat d'un procés col·lectiu i d'un acord institucional, i no d'una decisió unilateral. “No podem acceptar que se'ns asseguri que uns compromisos es compliran i que, finalment, s'incompleixin”, argüeix l'associació.

Un altre dels episodis que denuncia es remunta al passat 2 de setembre, quan va registrar una proposta per instal·lar memorials a les vies públiques de Palma. La iniciativa pretenia recordar les més de 2.000 víctimes de desaparició forçada a Mallorca i les més de 6.000 víctimes mortals dels bombardejos de l'aviació feixista procedent de l'illa contra altres territoris. Segons Memòria de Mallorca, la proposta ni tan sols es va incloure en l'ordre del dia de la reunió d'aquest dijous. L'entitat també assegura que s'elaboren plans de fosses sense la gestió ni la participació de les comissions corresponents.

El desmantellament dels instruments de memòria

La renúncia no respon únicament als problemes de funcionament de les comissions. Memòria de Mallorca la vincula també a la política general del Govern, que, segons denuncia, ha debilitat els instruments públics destinats a garantir els drets de les víctimes del franquisme i les seves famílies. L'associació assenyala expressament l'eliminació de la Direcció General de Memòria Democràtica i de l'oficina d'informació i atenció a les víctimes i els seus familiars. Considera que tots dos instruments van ser possibles després d'anys de reivindicació i que resulten essencials per mantenir una política pública de memòria continuada.

A això suma la derogació de la llei autonòmica, una decisió que les entitats consideren incompatible amb el reconeixement i la defensa dels drets de les víctimes. La suspensió cautelar acordada pel TC manté la norma vigent mentre s'estudia el recurs del Govern central, però no ha resolt l'enfrontament polític sobre el model de memòria democràtica que ha d'aplicar la comunitat.

La sortida de les tres organitzacions suposa un nou revés per als mecanismes de participació vinculats a aquestes polítiques. Les associacions, que treballen en la localització de desapareguts, la investigació i la reparació de les víctimes consideren que no poden continuar formant part d'uns òrgans en els quals, segons denuncien, no se'ls permet intervenir de manera efectiva.

Més de vint anys de treball per la memòria

D'altra banda, Memòria de Mallorca reivindica una trajectòria de més de dues dècades en la defensa dels drets a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició. En el seu escrit recorda que ha participat en més de seixanta reunions relacionades amb les dues lleis autonòmiques i que ha aportat testimonis, documentació, contactes d'especialistes i familiars de víctimes. L'associació destaca la seva contribució a projectes d'investigació i exhumació com els de les fosses de Porreres i Son Coletes. També assenyala que va aconseguir incorporar per primera vegada vint estudis a l'últim Pla de Fosses i Memòria Democràtica des d'una perspectiva transversal.

Entre les seves propostes figuren l'elaboració d'un cens de víctimes, la incorporació de la perspectiva del dret internacional dels drets humans i l'estudi del trauma transgeneracional. L'entitat reivindica aquestes aportacions per subratllar que la seva participació en les comissions mai va ser testimonial i que ha contribuït activament a construir les polítiques autonòmiques de memòria. Per això, l'entitat considera que mantenir la seva presència sense capacitat de decisió podria acabar legitimant una forma d'actuar amb la qual discrepa profundament.

La renúncia, tanmateix, no suposa un tancament definitiu a la participació institucional. Memòria de Mallorca no descarta tornar si es produeix un canvi efectiu en el funcionament de les comissions, es respecten les normes vigents i es garanteix a les entitats memorialistes i a les víctimes una capacitat real d'intervenció. “El diàleg exigeix voluntat d'escoltar, la participació exigeix capacitat d'incidència i la confiança exigeix que els compromisos es compleixin”, resumeix l'associació, que assegura que continuarà treballant de forma independent i fiscalitzant l'actuació de les administracions públiques.

“Per respecte a les víctimes del franquisme, a les seves famílies i als més de vint anys de treball de Memòria de Mallorca, no podem continuar legitimant amb la nostra presència una situació que s'ha allunyat dels objectius i de l'esperit de les lleis autonòmiques de memòria democràtica”, conclou el document.

Las entidades memorialistas de Balears han abandonado en bloque las comisiones técnicas del Govern de Marga Prohens (PP) tras denunciar que el Ejecutivo margina a las asociaciones y a los familiares de las víctimas del franquismo, ignora sus propuestas y toma decisiones al margen del marco legal, es decir, de espaldas a los órganos competentes en materia de memoria democrática. Memòria de Mallorca, el Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera y Memòries de Menorca han presentado este jueves su renuncia al considerar que estos órganos han quedado vaciadas de sus funciones y que la presencia de las tres organizaciones se ha convertido en una presencia meramente testimonial y sin capacidad real para influir en las decisiones que afectan a las víctimas del golpe militar de 1936, la guerra civil y la dictadura franquista.

Así lo han dado a conocer en un comunicado conjunto, en el que denuncian el incumplimiento de los compromisos institucionales por parte del Govern en relación a la organización de memoriales y homenajes y alertan del desmantelamiento de instrumentos esenciales para garantizar sus derechos.

La decisión se produce tras meses de controversia por las políticas memorialistas del Ejecutivo de Prohens, que, de la mano de Vox, derogó el pasado mes de marzo la Ley de memoria democrática de Balears. El Tribunal Constitucional admitió a trámite el recurso presentado por el Gobierno central contra la medida y suspendió cautelarmente la eliminación de la norma mientras se resuelve el procedimiento.

En un escrito presentado durante la reunión de la Comisión de la Ley de Fosas, Memòria de Mallorca relata los detalla los episodios que, asevera, ilustran esa pérdida de capacidad de intervención. La asociación precisa que la ruptura “no es fruto de un desacuerdo puntual”, sino “de la constatación” de que el funcionamiento de este órgano y la gestión de las políticas de memoria democrática del Govern “se han alejado de las finalidades por las cuales fueron creados”.

La entidad critica que las actuaciones del Ejecutivo se deciden y, en ocasiones, se ejecutan antes de que las comisiones puedan valorarlas. También denuncia que sus propuestas y preguntas son ignoradas de forma reiterada, que no se incorporan asuntos al orden del día y que las entidades no reciben información adecuada sobre decisiones que las afectan directamente. “La participación no puede limitarse a asistir a reuniones y expresar opiniones que después no tienen ninguna incidencia real”, advierte la entidad en el documento. Su renuncia afecta tanto a la comisión vinculada a la ley para la recuperación de personas desaparecidas durante la Guerra Civil y el franquismo -más conocida como 'ley de fosas' como a la de la Ley de Memoria y Reconocimientos Democráticos de las Illes Balears.

La asociación también cuestiona el funcionamiento interno de estos órganos. Asegura que el Govern no aplica un reglamento aprobado por mayoría absoluta porque sostiene que no se ha localizado el acta de su aprobación, pero tampoco ha procedido a aprobarlo de nuevo por el procedimiento legalmente exigido. Asimismo, denuncia que no se incorporan al orden del día asuntos que las entidades solicitan tratar y que se impulsan actuaciones sin recabar previamente el parecer de las comisiones correspondientes.

Uno de los ejemplos que aporta es la información sobre la derogación de la ley autonómica. Memòria de Mallorca asegura que tuvo que conocer por los medios de comunicación tanto la decisión de suprimirla como su posterior suspensión cautelar pese a formar parte de las comisiones y ser una de las organizaciones directamente afectadas. La entidad también critica que el Govern haya promovido actuaciones relativas a los bombardeos de la aviación republicana sin consultar previamente a la comisión de memoria democrática pese al papel que la legislación atribuye a este órgano.

El choque por el Columbari de la Dignitat

Entre los incumplimientos que han contribuido a la ruptura, Memòria de Mallorca señala el caso del Columbari de la Dignitat, inaugurado el pasado 28 de septiembre en el cementerio de Palma. La asociación afirma que presentó una propuesta para el texto del memorial y fijó dos condiciones irrenunciables: que se incluyera una referencia expresa al golpe de Estado de 1936 y que la comisión asumiera el texto como propio, de modo que así constara en la placa. Según alega, el Govern les aseguró verbalmente que ambas condiciones se habían incorporado. Sin embargo, el memorial se inauguró y la placa se descubrió sin respetar ninguno de esos dos requisitos.

Para la entidad, la discrepancia va más allá de una cuestión de redacción. La referencia al golpe de Estado es, sostiene, fundamental para contextualizar la represión franquista y reconocer a sus víctimas. La participación de la comisión debía garantizar, además, que el texto fuese resultado de un proceso colectivo y de un acuerdo institucional, y no de una decisión unilateral. “No podemos aceptar que se nos asegure que unos compromisos se cumplirán y que, finalmente, se incumplan”, arguye la asociación.

Otro de los episodios que denuncia se remonta al pasado 2 de septiembre, cuando registró una propuesta para instalar memoriales en las vías públicas de Palma. La iniciativa pretendía recordar a las más de 2.000 víctimas de desaparición forzada en Mallorca y a las más de 6.000 víctimas mortales de los bombardeos de la aviación fascista procedente de la isla contra otros territorios. Según Memòria de Mallorca, la propuesta ni siquiera se incluyó en el orden del día de la reunión de este jueves. La entidad también asegura que se elaboran planes de fosas sin la gestión ni la participación de las comisiones correspondientes.

El desmantelamiento de los instrumentos de memoria

La renuncia no responde únicamente a los problemas de funcionamiento de las comisiones. Memòria de Mallorca la vincula también a la política general del Govern, que, según denuncia, ha debilitado los instrumentos públicos destinados a garantizar los derechos de las víctimas del franquismo y sus familias. La asociación señala expresamente la eliminación de la Dirección General de Memoria Democrática y de la oficina de información y atención a las víctimas y sus familiares. Considera que ambos instrumentos fueron posibles tras años de reivindicación y que resultan esenciales para mantener una política pública de memoria continuada.

A ello suma la derogación de la ley autonómica, una decisión que las entidades consideran incompatible con el reconocimiento y la defensa de los derechos de las víctimas. La suspensión cautelar acordada por el TC mantiene la norma vigente mientras se estudia el recurso del Gobierno central, pero no ha resuelto el enfrentamiento político sobre el modelo de memoria democrática que debe aplicar la comunidad.

La salida de las tres organizaciones supone un nuevo revés para los mecanismos de participación vinculados a estas políticas. Las asociaciones, que trabajan en la localización de desaparecidos, la investigación y la reparación de las víctimas consideran que no pueden seguir formando parte de unos órganos en los que, según denuncian, no se les permite intervenir de manera efectiva.

Más de veinte años de trabajo por la memoria

Por otro lado, Memòria de Mallorca reivindica una trayectoria de más de dos décadas en la defensa de los derechos a la verdad, la justicia, la reparación y las garantías de no repetición. En su escrito recuerda que ha participado en más de sesenta reuniones relacionadas con las dos leyes autonómicas y que ha aportado testimonios, documentación, contactos de especialistas y familiares de víctimas. La asociación destaca su contribución a proyectos de investigación y exhumación como los de las fosas de Porreres y Son Coletes. También señala que consiguió incorporar por primera vez veinte estudios al último Plan de Fosas y Memoria Democrática desde una perspectiva transversal.

Entre sus propuestas figuran la elaboración de un censo de víctimas, la incorporación de la perspectiva del derecho internacional de los derechos humanos y el estudio del trauma transgeneracional. La entidad reivindica estas aportaciones para subrayar que su participación en las comisiones nunca fue testimonial y que ha contribuido activamente a construir las políticas autonómicas de memoria. Por ello, la entidad considera que mantener su presencia sin capacidad de decisión podría terminar legitimando una forma de actuar con la que discrepa profundamente.

La renuncia, sin embargo, no supone un cierre definitivo a la participación institucional. Memòria de Mallorca no descarta regresar si se produce un cambio efectivo en el funcionamiento de las comisiones, se respetan las normas vigentes y se garantiza a las entidades memorialistas y a las víctimas una capacidad real de intervención. “El diálogo exige voluntad de escuchar, la participación exige capacidad de incidencia y la confianza exige que los compromisos se cumplan”, resume la asociación, que asegura que continuará trabajando de forma independiente y fiscalizando la actuación de las administraciones públicas.

“Por respecto a las víctimas del franquismo, a sus familias y a los más de veinte años de trabajo de Memoria de Mallorca, no podemos continuar legitimando con nuestra presencia una situación que se ha alejado de los objetivos y del espíritu de las leyes autonómicas de memoria democrática”, concluye el documento.

Una funcionària de Presidència del Govern assegura que el gabinet de Marga Prohens va descartar recórrer a xofers d'altres conselleries per cobrir temporalment la plaça de conductor personal de la presidenta, una vacant que va acabar ocupant un familiar d'Alejandro Jurado, cap de Gabinet de la dirigent del PP i investigat per presumptes irregularitats en el procés de selecció. L'empleada va justificar que aquesta opció hauria deixat sense conductor els departaments d'origen.

La treballadora va declarar com a testimoni aquest dimecres davant el Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma, en el marc de la causa que investiga el presumpte tracte de favor a un familiar de Jurado —el fill d'un cosí seu— per ocupar una plaça de conductor adscrita a Presidència. En la seva compareixença, recollida per Diario de Mallorca i confirmada per elDiario.es, la funcionària va explicar que una de les alternatives per cobrir la vacant era recórrer a una comissió de serveis per incorporar temporalment un xofer d'una altra conselleria. Tanmateix, va assenyalar que aquesta opció hauria pogut traslladar el problema a un altre departament, que es quedaria sense un dels seus conductors i hauria de buscar-ne un substitut.

A preguntes de la defensa, la testimoni també va declarar que la borsa de xofers interins consultada per cobrir la plaça estava obsoleta, ja que tenia uns deu anys d'antiguitat i no s'havia actualitzat. Per tant, la relació d'aspirants no constituïa, al seu parer, una via adequada per resoldre la necessitat de personal.

La funcionària també va manifestar que, en tractar-se d'un lloc de confiança —en aquest cas, de xofer i secretari personal—, la selecció es podia fer sense baremar els mèrits dels aspirants i sense haver de recórrer necessàriament a candidats de la borsa ni a una comissió de serveis.

Una plaça sota sospita

La causa judicial investiga Alejandro Jurado per la presumpta manipulació del procés de selecció per cobrir la plaça de xofer de Presidència. La querella la va presentar un conductor funcionari de carrera amb més de tres dècades de servei públic, que sosté que les regles de selecció es van modificar per afavorir un familiar del cap de Gabinet: el fill d'un cosí seu.

Segons la querella, uns 200 aspirants es van presentar inicialment al procés i el candidat finalment seleccionat no encapçalava la classificació per mèrits. L'escrit sosté que, posteriorment, es van introduir criteris discrecionals que van permetre escollir la persona considerada més adequada.

El maig passat, Jurado va negar les irregularitats davant la jutgessa i va defensar que el procediment s'havia desenvolupat amb legalitat i transparència. L'investigat va al·legar que la cobertura de la vacant responia a una necessitat temporal provocada per la baixa laboral d'un dels conductors oficials del Govern. També va defensar que la plaça s'havia de cobrir mitjançant lliure designació, atès que estava vinculada directament a Presidència, i va atribuir a un error la convocatòria inicial mitjançant un concurs amb baremació de mèrits. Segons la seva versió, aquest error es va corregir posteriorment per ajustar el procediment a la lliure designació.

La investigació judicial se centra precisament en aquest canvi de criteri. La querella sosté que, després d'una primera baremació en què el familiar de Jurado no hauria obtingut la millor puntuació, es van modificar les bases del procediment per permetre una selecció discrecional i afavorir-ne la contractació. El denunciant descriu la maniobra com una actuació “il·legal, injusta i arbitrària” i acusa l'entorn de Presidència d'alterar les regles a posteriori per garantir-ne el nomenament.

El cas va adquirir notorietat després que el xofer contractat estavellàs el cotxe oficial de Marga Prohens pocs mesos després d'incorporar-se al lloc. L'accident, que es va produir després que hagués deixat la presidenta a la terminal de l'aeroport de Palma, va deixar el vehicle sinistrat i va situar sota el focus públic la contractació impulsada des de l'entorn més pròxim a la presidenta.

La coordinadora de Podem a les Balears i regidora a l'Ajuntament de Palma, Lucía Muñoz, encapçalarà la candidatura de la formació morada al Congrés dels Diputats per les Illes Balears en les eleccions generals del pròxim 29 de novembre. La dirigent, que ja va ocupar un escó a la cambra baixa, tornarà a concórrer a unes eleccions generals al capdavant d'una llista amb què Podem vol reforçar la seva presència a l'arxipèlag.

Secretària d'Habitatge de Podem, Muñoz ha situat l'accés a l'habitatge entre els seus principals àmbits d'actuació política i va participar en la Global Sumud Flotilla, la iniciativa internacional de suport a Gaza, segons ha destacat la formació en un comunicat. La seva designació per a les generals coincideix, a més, amb la seva voluntat de continuar en la política municipal: a principis de setembre va anunciar que es presentaria a les primàries de Podem per tornar a encapçalar la candidatura al consistori palmesà en les eleccions previstes per al maig de 2027.

La candidatura de Podem per Madrid estarà encapçalada per Irene Montero, exministra d'Igualtat i una de les principals figures estatals de la formació. El dirigent del partit Tito Morano ocuparà el segon lloc, mentre que entre els primers noms de la llista també hi figuren l'exassessora Dina Bousselham i l'exdiputat de l'Assemblea de Madrid Serigne Mbayé.

La candidatura incorpora també perfils vinculats als moviments socials i a la defensa dels drets civils. Entre aquests hi ha Boti García Rodrigo, activista pels drets LGTBI i exdirectora general de Diversitat Sexual i Drets LGTBI durant l'etapa de Montero al capdavant del Ministeri d'Igualtat, i Simón de la Riva, educador infantil i membre de la Plataforma Laboral d'Escoles Infantils (PLEI).

A Sevilla, l'activista trans Mar Cambrollé, membre de l'executiva estatal de Podem, encapçalarà la llista. A la Comunitat Valenciana, María Teresa Pérez, coordinadora autonòmica del partit, ocuparà el primer lloc de la candidatura de Compromís-Front Valencià per Alacant.

A Catalunya, Podem estarà representat per Alejandra Sandoval, regidora de l'Ajuntament de Sabadell, que concorrerà com a independent en el sisè lloc de la llista d'ERC per Barcelona, en virtut de l'acord entre totes dues formacions. A Astúries, el número u de la candidatura serà Manuel Pravia, portaveu i delegat del Sindicat d'Estibadors a Avilés.

La coordinadora de Podemos en Balears y regidora en el Ayuntamiento de Palma, Lucía Muñoz, encabezará la candidatura de la formación morada al Congreso de los Diputados por las islas en las elecciones generales del próximo 29 de noviembre. La dirigente, que ya ocupó un escaño en la Cámara Baja, volverá a concurrir a unas elecciones generales al frente de una lista con la que Podemos busca reforzar su presencia en el archipiélago.

Secretaria de Vivienda de Podemos, Muñoz ha situado el acceso a la vivienda entre sus principales ámbitos de actuación política y participó en la Global Sumud Flotilla, la iniciativa internacional de apoyo a Gaza, tal como ha destacado la formación en un comunicado. Su designación para las generales coincide, además, con sus planes de continuar en la política municipal: a principios de septiembre anunció que se presentaría a las primarias de Podemos para volver a encabezar la candidatura al Ayuntamiento de Palma en las elecciones previstas para mayo de 2027.

Mientras tanto, la candidatura de Podemos por Madrid estará encabezada por Irene Montero, exministra de Igualdad y una de las principales figuras estatales de la formación. El dirigente del partido Tito Morano ocupará el segundo puesto, seguido entre los primeros nombres de la lista por la exasesora Dina Bousselham y el exdiputado de la Asamblea de Madrid Serigne Mbayé.

La candidatura incorpora también perfiles vinculados a los movimientos sociales y a la defensa de los derechos civiles. Entre ellos figuran Boti García Rodrigo, activista por los derechos LGTBI y exdirectora general de Diversidad Sexual y Derechos LGTBI durante la etapa de Montero al frente del Ministerio de Igualdad, y Simón de la Riva, educador infantil e integrante de la Plataforma Laboral de Escuelas Infantiles (PLEI).

En Sevilla, la activista trans Mar Cambrollé, integrante de la ejecutiva estatal de Podemos, encabezará la lista. En la Comunidad Valenciana, María Teresa Pérez, coordinadora autonómica del partido, ocupará el primer puesto de la candidatura de Compromís-Frente Valenciano por Alicante.

En Catalunya, Podemos concurrirá a través de Alejandra Sandoval, concejala del Ayuntamiento de Sabadell, que se presentará como independiente en el sexto puesto de la lista de ERC por Barcelona, en virtud del acuerdo entre ambas formaciones. En Asturias, el número uno será Manuel Pravia, portavoz y delegado del Sindicato de Estibadores en Avilés.

“Els drets que tant ens ha costat aconseguir poden desaparèixer d’un cop de ploma”. Aquest és l’advertiment que ha llançat la presidenta de l’entitat LGTBI+ Ben Amics, Tatiana Casado, durant la segona taula rodona de la trobada “Democràcia: drets i llibertats en perill”, organitzada per elDiario.es a Palma. Juntament amb Casado, hi han intervingut la creadora de contingut i graduada en Economia i Relacions Internacionals Constança Ramis, el director general de MarSenses Hotels & Homes, Rodrigo Fitaroni, i el professor de Ciència Política Pau Torres. Durant la conversa, moderada pel periodista Pablo Sierra del Sol, els participants han alertat de l’avenç de l’extrema dreta i de la possibilitat que drets que avui semblen consolidats pateixin retrocessos, i han reivindicat l’educació i el pensament crític com a eines essencials per defensar-los.

Durant la trobada, celebrada al cafè A Tres Bandas de Palma, Casado ha posat el focus en els drets del col·lectiu LGTBI+ i ha recordat que avenços com el matrimoni igualitari i el reconeixement de les famílies diverses no són irreversibles. Segons ha assenyalat, aquesta possibilitat li preocupa especialment quan comprova que algunes persones del seu entorn resten importància a les conseqüències que determinades opcions polítiques podrien tenir per a les seves pròpies famílies.

La ponent ha recordat que les persones LGTBI+ han passat de patir la persecució de normes com la Llei de ganduls i malfactors a poder casar-se i formar una família amb reconeixement legal. També ha fet referència als avenços relacionats amb l’atenció sanitària i l’autonomia sobre el propi cos. Tanmateix, ha lamentat que les noves generacions puguin percebre aquests drets com a conquestes definitives, i no com el resultat de dècades de mobilització. La seva principal preocupació, ha expressat, és que la manca de consciència sobre la fragilitat d’aquestes llibertats en faciliti el retrocés.

La responsabilitat de les empreses

Fitaroni ha traslladat el debat a l’àmbit laboral i ha advertit que cada vegada més persones LGTBI+ tornen a ocultar la seva orientació sexual o identitat de gènere. “El nombre de persones que han tornat a ficar-se dins l’armari ha augmentat en els darrers anys, i l’últim informe de la Federació Estatal LGTBI [que constata un retrocés en la visibilitat del col·lectiu en l’entorn laboral] revela una situació preocupant”, ha assenyalat. “Nosaltres, que som gairebé 500 treballadors, no deixam de ser un mirall de la societat i, dins l’empresa, ens trobam amb discursos i sensibilitats polítiques molt diferents. És un microcosmos”, ha afegit en referència a MarSenses.

En la seva intervenció, el directiu ha valorat l’existència de protocols i l’organització de cursos de formació a les empreses, però ha posat en dubte que siguin suficients per garantir la igualtat si no hi ha una voluntat real d’aplicar-los. “Un curs d’una hora no canvia la mentalitat de ningú”, ha advertit, tot afirmant que les mesures contra la discriminació s’han de traduir en actuacions concretes en el dia a dia de les empreses. Segons sosté, l’existència de normes i mecanismes de seguiment perd eficàcia quan no va acompanyada d’un compromís efectiu per fer-los complir.

Fitaroni ha explicat que MarSenses col·labora amb Ben Amics en iniciatives de sensibilització i en la incorporació de persones trans a través de la seva borsa de treball. També ha subratllat que la discriminació es pot agreujar quan hi concorren altres factors de vulnerabilitat, com ara l’origen o la condició de persona migrant. Com a part d’aquest esforç, l’empresa ha incorporat educadors socials a la plantilla. En aquesta línia, ha defensat la necessitat de comptar amb professionals especialitzats per avançar cap a entorns laborals més inclusius.

L'educació i el pensament crític davant la polarització

Per la seva banda, Pau Torres ha relacionat l’erosió dels drets amb la manca de formació crítica i amb la responsabilitat de les persones que ocupen càrrecs públics. El professor ha defensat la necessitat de transmetre els valors democràtics mitjançant l’educació i ha recordat l’experiència de l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania, implantada durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. A parer seu, no n’hi ha prou que els drets estiguin recollits per escrit a la Constitució: també cal explicar-los, reivindicar-los i transmetre’ls a les noves generacions.

D’altra banda, el docent ha defensat el diàleg com una condició indispensable per a la convivència democràtica, tot apel·lant a establir límits davant els discursos d’odi i qualsevol intent de vulnerar els drets fonamentals. “Hem d’aprendre a suportar qui no ens cau bé, escoltar-lo i debatre”, ha afirmat. També ha advertit que la confrontació política pot alimentar la sensació d’amenaça entre ciutadans amb idees diferents. Quan els dirigents presenten l’adversari com algú disposat a destruir la seva manera de viure, ha alertat, contribueixen a afeblir els vincles que permeten sostenir una societat plural.

De la mateixa manera, Ramis ha reivindicat la necessitat de recuperar la capacitat de dialogar amb persones que pensen diferent, tot afirmant que aquest diàleg ha de tenir sempre límits clars i respectar els drets humans. La creadora de contingut considera que la polarització dificulta escoltar opinions diferents i que la societat ha perdut part de la seva disposició a debatre sense convertir qualsevol discrepància en un enfrontament personal.

En aquest context, ha reivindicat la importància d’escoltar l’altre i debatre des del respecte. Segons sosté, la convivència democràtica exigeix aprendre a gestionar les diferències sense deshumanitzar les persones que mantenen posicions diferents.

El Brasil com a advertència davant l'avenç de l'extrema dreta

Per la seva banda, Fitaroni ha recorregut a l’exemple del Brasil per il·lustrar els riscos de l’expansió de l’extrema dreta. En aquest sentit, ha apel·lat a la necessitat de prestar atenció als discursos dirigits contra les minories i ha advertit que la societat pot arribar a acostumar-se a missatges que abans haurien provocat rebuig, fins que aquests s’integren en la conversa pública i deixen de percebre’s com una amenaça.

“Són discursos que semblen inofensius, que semblen bromes”, ha advertit el directiu, que ha comparat aquesta dinàmica amb la del “pinxo del pati” que acaba sent tolerat per la resta. “No parlam d’assetjament escolar, però la política s’ha convertit en una normalització de determinats discursos”, ha aprofundit, tot criticant que les declaracions de Vox es normalitzin “amb una frivolitat brutal”, en un context en què la reiteració de missatges reaccionaris pot contribuir a desplaçar els límits del que és socialment acceptable. El debat ha coincidit en la importància de no banalitzar els missatges d’odi i d’actuar abans que la seva normalització faci més difícil combatre’ls.

La conversa també ha qüestionat la idea que la joventut estigui inevitablement escorada cap a la dreta. Casado ha recordat el creixement de les manifestacions de l’Orgull a Palma i ha explicat que, quan hi va assistir per primera vegada, la convocatòria va reunir un grup molt reduït de persones, mentre que, anys després, la participació ha augmentat notablement. També ha destacat el potencial de la universitat per formar persones amb esperit crític. L’existència de joves compromesos, defensa, contradiu la idea que tota una generació hagi renunciat a la participació política.

Les notícies falses, combustible dels discursos d’odi

Ramis ha assenyalat que el problema no afecta únicament els joves, sinó també les persones de més edat, i ha alertat del paper de les xarxes socials en la difusió de notícies falses i missatges extremistes. La desinformació, explica, té un avantatge: és molt més senzill i ràpid propagar una falsedat que desmuntar-la amb informació contrastada. Es tracta d’una dinàmica que, ha remarcat, afavoreix que els missatges enganyosos assoleixin una visibilitat desproporcionada i contribueixin a alimentar la polarització, mentre que les rectificacions i les explicacions rigoroses tenen més dificultats per fer-se un lloc. El debat ha posat així el focus en la responsabilitat de les xarxes socials i en la necessitat d’oferir referents capaços de connectar amb les noves generacions sense recórrer a l’insult ni als discursos d’odi.

La taula també ha abordat el paper de les llengües i les desigualtats històriques. Torres ha criticat que la Constitució establís l’obligació de conèixer el castellà sense fixar una obligació equivalent respecte de les altres llengües oficials als seus territoris. Al seu entendre, aquesta diferència ha contribuït a perpetuar una situació de diglòssia en què, durant molt de temps, el castellà s’ha associat als contextos formals i de més prestigi social, mentre que el català quedava relegat als àmbits més quotidians. “En els moments seriosos, en què se suposa que només hi participa gent d’alt estatus, parlam castellà, i el català és per parlar amb la vaca, com deia Unamuno del basc”, ha exemplificat.

El docent retreu que aquesta jerarquització lingüística respon a una injustícia històrica i planteja que, tot i que la construcció de la identitat col·lectiva també té aspectes positius, convé reconèixer-ne les contradiccions. Així mateix, defensa que, igual que el castellà, el coneixement del català també hauria de ser obligatori en territoris com les Balears, ja que considera que aquesta mesura podria facilitar la integració lingüística dels parlants. La conversa ha conclòs reivindicant la coherència entre el que es diu i el que es fa, i assenyalant que els discursos més agressius poden resultar atractius quan es presenten com una forma de rebel·lia. Davant aquesta dinàmica, els participants han defensat l’educació, la memòria de les conquestes socials i el debat públic com a vies per evitar que les llibertats s’erosionin sense que la societat en sigui conscient.

La jornada, organitzada amb el suport de MarSenses, ha combinat la reflexió sobre els desafiaments que afronten la democràcia i els drets socials amb un ambient distès i participatiu. La trobada ha acabat amb un refrigeri de productes mallorquins, acompanyat de música en directe a càrrec del cafè A Tres Bandas, en un espai pensat per allargar les converses i intercanviar impressions més enllà de l’escenari.

Treballar i no poder-se permetre un habitatge, tenir drets reconeguts que no sempre es poden exercir o comprovar com discursos que semblaven marginals guanyen espai en la conversa pública. Les amenaces a la democràcia no es manifesten únicament a les institucions ni es redueixen als grans debats parlamentaris: també es fan visibles en la vida quotidiana, en les condicions materials de la població i en la manera com una societat tracta els seus col·lectius més vulnerables.

Aquesta ha estat una de les idees que han travessat la trobada “Democràcia: drets i llibertats en perill”, organitzada per elDiario.es al cafè A Tres Bandas de Palma amb el suport de MarSenses Hotels & Homes. A través de dues taules rodones, “Espanya, país de llibertats i drets conquerits” i “Col·lectius en perill: una lluita constant”, representants dels àmbits sindical, universitari i empresarial, així com de la creació de continguts, han examinat què posa en risc les conquestes socials i quines eines hi ha per defensar-les. De l’habitatge a la diversitat sexual, el debat ha deixat un advertiment compartit: els drets no són irreversibles i el seu reconeixement legal no basta per garantir que es puguin exercir.

En l’obertura, la directora d’elDiario.es a les Balears, Angy Galvín, ha recordat que llibertats que avui es donen per fetes en la vida quotidiana –casar-se, divorciar-se o accedir als serveis públics– són el resultat de conquestes històriques. Segons ha defensat, la democràcia no es limita a votar cada quatre anys, sinó que exigeix una ciutadania activa i disposada a mobilitzar-se quan els seus drets estan amenaçats. “Això ens ensenya, al cap i a la fi, que el carrer també pot legislar”, ha afirmat, en referència a la capacitat de les protestes per influir en les institucions.

Una vida digna més enllà del salari

La primera taula ha debatut sobre una contradicció cada vegada més present en la vida de moltes persones: tenir una feina ja no garanteix poder viure de manera autònoma. La periodista i creadora de contingut Elena Reinés, el secretari general d’UGT a les Balears, Pedro Homar, i el professor de Dret Constitucional de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Amir Al Hasani Maturano, moderats per Galvín, han abordat la crisi de l’habitatge com un problema que va més enllà del mercat immobiliari i posa a prova la capacitat dels drets socials per traduir-se en unes condicions de vida dignes.

Reinés ha aportat al debat la seva experiència en l’acampada pel dret a l’habitatge a la Puerta del Sol de Madrid, una mobilització que ha descrit com una expressió del malestar acumulat davant les dificultats per emancipar-se. “No és normal que hàgim normalitzat treballar i no poder viure”, ha denunciat. La comunicadora ha qüestionat que es consideri habitual que el lloguer absorbeixi una part desproporcionada del sou o que compartir pis continuï sent una obligació econòmica fins i tot quan les persones esperen poder viure de manera independent.

L’acampada també li ha servit per qüestionar la imatge d’una joventut desmobilitzada. Reinés ha destacat l’organització dels participants, les comissions de treball, les activitats culturals i les xarxes de solidaritat que permeten cobrir necessitats bàsiques. A més, ha denunciat la resposta policial a les protestes i ha reivindicat el dret a manifestar-se com a part de la salut democràtica. “Una democràcia també es mesura per com viuen les persones”, ha resumit.

Homar ha coincidit a situar l’habitatge al centre de l’emergència social. El responsable d’UGT ha reivindicat la negociació col·lectiva i la vaga com a instruments que han permès conquerir drets laborals i equilibrar la relació entre treballadors i empreses. Tanmateix, ha advertit que les millores salarials perden capacitat per garantir una vida digna quan el preu de l’habitatge es dispara i obliga treballadors de sectors com l’hostaleria a compartir pis i, fins i tot, habitació.

Per aquest motiu, ha reclamat treure l’habitatge de la lògica especulativa i apartar-lo dels interessos dels fons d’inversió. “Cal treure’l de la concepció de bé de consum”, ha defensat. La reflexió ha connectat el dret a l’habitatge amb la resta de conquestes socials: tenir una feina, un conveni o un salari no resol per si sol les dificultats per accedir a una vida autònoma si les condicions materials impedeixen exercir aquesta independència.

Els drets també depenen de les majories polítiques

La distància entre el reconeixement formal i l’exercici efectiu d’un dret ha dut la conversa al terreny jurídic. Al Hasani ha explicat que la Constitució i els tractats internacionals reconeixen drets fonamentals, però que el seu desplegament requereix, en molts casos, lleis específiques, polítiques públiques i majories parlamentàries capaces d’impulsar-les.

El professor ha recordat que determinades matèries vinculades als drets fonamentals es regulen mitjançant lleis orgàniques, que necessiten majoria absoluta al Congrés. També ha detallat el recorregut parlamentari que pot seguir una norma, des del debat de les esmenes fins al seu pas pel Congrés i el Senat. El procés posa en evidència que les reivindicacions ciutadanes no es converteixen automàticament en drets efectius: necessiten organització social, voluntat política i suport institucional.

L’habitatge és un dels exemples més clars d’aquesta bretxa. Al Hasani ha advertit que la Constitució no el reconeix com un dret fonamental, sinó com un principi rector de la política social i econòmica, una diferència que limita les possibilitats d’exigir-ne directament el compliment davant els tribunals. El professor ha considerat que hauria estat desitjable dotar-lo d’una protecció constitucional més gran.

El debat sobre l’habitatge i els drets socials ha connectat així amb una idea transversal a tota la jornada: el reconeixement formal d’un dret és important, però no basta si les condicions materials o les decisions polítiques n’impedeixen l’exercici.

Després de la primera taula rodona, la jornada ha posat a prova els coneixements del públic amb el trivial “Quant saps sobre la Constitució espanyola?”, presentat per Albert Xamena, divulgador científic i creador de contingut al compte Entre Fones i Neurones. Ha estat una proposta participativa per acostar la Carta Magna als assistents i posar a prova els seus coneixements sobre els drets i les llibertats que recull. El guanyador ha aconseguit dues nits d’hotel per a dues persones a la cadena hotelera MarSenses.

Drets que poden desaparèixer “d’un cop de ploma”

La segona taula rodona, “Col·lectius en perill: una lluita constant”, ha traslladat aquest advertiment al terreny dels drets LGTBI+ i dels discursos contraris a la diversitat. La presidenta de Ben Amics, Tatiana Casado, ha recordat el camí recorregut des de la persecució legal de les persones homosexuals fins al reconeixement del matrimoni igualitari i de les famílies diverses. També ha fet referència als avenços relacionats amb l’atenció sanitària i l’autonomia sobre el propi cos.

“Els drets que tant ens ha costat aconseguir poden desaparèixer d’un cop de ploma”, ha advertit. Casado ha expressat la seva preocupació davant la possibilitat que una part de la joventut percebi aquestes conquestes com a definitives i davant la confiança de les persones que creuen que determinades opcions polítiques no afectaran les seves pròpies famílies.

Aquesta sensació de seguretat, ha plantejat, pot impedir reconèixer que els drets assolits després de dècades de reivindicacions també poden patir retrocessos. L’advertiment ha situat la defensa de les minories al centre d’una discussió més àmplia sobre la qualitat democràtica. No es tracta únicament de conservar normes escrites, sinó d’impedir que la discriminació torni a guanyar terreny o que els avenços s’afebleixin mentre una part de la societat els considera intocables.

La visibilitat i la igualtat també han centrat la intervenció del director general de MarSenses Hotels & Homes, Rodrigo Fitaroni, que ha alertat que cada vegada més persones LGTBI+ tornen a ocultar la seva orientació sexual o identitat de gènere en l’entorn laboral. El directiu ha descrit una empresa de gairebé 500 treballadors com un reflex de les diferents sensibilitats que conviuen en la societat i ha qüestionat que l’existència de protocols i formacions sigui suficient per erradicar la discriminació. “Un curs d’una hora no canvia la mentalitat de ningú”, ha assenyalat.

A parer seu, les mesures contra la discriminació s’han de traduir en actuacions concretes i en un compromís efectiu de les empreses. Fitaroni ha explicat que MarSenses col·labora amb Ben Amics en iniciatives de sensibilització i en la incorporació de persones trans a través de la seva borsa de treball, a més d’haver incorporat educadors socials a la plantilla. També ha defensat la necessitat de recórrer a professionals especialitzats per avançar cap a entorns laborals inclusius.

Fitaroni ha traslladat el debat a l’àmbit laboral i ha alertat que cada vegada més persones LGTBI+ tornen a ocultar la seva orientació sexual o identitat de gènere a la feina. En descriure una empresa de gairebé 500 treballadors com un reflex de la societat, ha qüestionat que els protocols i les formacions siguin suficients si no hi ha una voluntat real d’aplicar-los.

La polarització no es combat renunciant al diàleg

La defensa dels drets també ha centrat la conversa sobre l’educació, les xarxes socials i la convivència. El professor Pau Torres ha reivindicat la transmissió dels valors democràtics a través de l’educació i ha recordat l’experiència de l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. A parer seu, que un dret figuri a la Constitució no significa que la societat se’n pugui oblidar: cal explicar-lo, reivindicar-lo i formar noves generacions capaces de comprendre’n la importància.

“Hem d’aprendre a suportar qui no ens cau bé, escoltar-lo i debatre”, ha afirmat. Torres ha advertit que la confrontació política esdevé especialment perillosa quan els dirigents presenten l’adversari com algú disposat a destruir la manera de viure dels seus votants. Aquesta dinàmica alimenta la sensació d’amenaça i afebleix els vincles necessaris per sostenir una societat plural. El diàleg, ha defensat, no implica acceptar els discursos d’odi ni renunciar als drets fonamentals, sinó aprendre a gestionar les diferències sense deshumanitzar l’altre.

Constança Ramis, graduada en Economia i Relacions Internacionals i creadora de contingut, ha coincidit en la necessitat de recuperar la capacitat de debatre amb persones que mantenen posicions diferents des del respecte als drets humans. També ha alertat del paper de les xarxes socials en la difusió de notícies falses i missatges extremistes: desmuntar una falsedat requereix més temps i esforç que difondre-la, cosa que permet que els continguts enganyosos assoleixin una gran difusió, mentre que les explicacions contrastades tenen més dificultats per fer-se un lloc.

El debat també ha qüestionat que la joventut estigui inevitablement escorada cap a la dreta. Casado ha recordat el creixement de les manifestacions de l’Orgull a Palma i ha destacat el potencial de la universitat per formar persones amb esperit crític. Reinés, per la seva banda, ha relacionat una part del malestar juvenil amb la precarietat i les dificultats per accedir a l’habitatge, i ha retret als sectors progressistes que durant anys hagin desatès les xarxes socials, un espai en què els discursos d’extrema dreta han guanyat presència.

El Brasil i la normalització dels discursos d'odi

L’experiència del Brasil ha servit a Fitaroni per il·lustrar els riscos de l’expansió de l’extrema dreta. El directiu ha advertit de l’evolució dels discursos dirigits obertament contra les minories i de la facilitat amb què es poden integrar en la conversa pública fins que deixen de percebre’s com una amenaça.

Durant la seva intervenció, ha qüestionat la normalització de missatges polítics que semblen inofensius quan es presenten com a bromes. Ha criticat la frivolitat amb què, a parer seu, s’assumeixen algunes declaracions de Vox i ha advertit del risc d’acostumar-se a expressions que haurien de provocar rebuig. La repetició d’aquests missatges, ha plantejat, pot desplaçar els límits del que és socialment acceptable i fer que sigui més difícil combatre’ls quan ja han arrelat.

La desinformació, els algorismes i l’apel·lació a les emocions han aparegut com a factors que agreugen aquesta dinàmica. Davant d’aquests factors, els participants han reivindicat la responsabilitat dels partits, les empreses, les institucions educatives i les plataformes digitals, així com també la necessitat d’oferir referents capaços de connectar amb les noves generacions sense recórrer a l’insult ni a la simplificació.

La taula també ha abordat les desigualtats històriques entre el castellà i el català. Torres ha qüestionat que la Constitució estableixi l’obligació de conèixer el castellà sense fixar una exigència equivalent per a les altres llengües oficials als seus territoris. El professor ha relacionat aquesta diferència amb una situació de diglòssia que ha associat tradicionalment el castellà als àmbits formals i de prestigi, mentre que el català quedava relegat als espais quotidians. També ha defensat que el coneixement del català hauria de ser obligatori en territoris com les Balears.

La jornada ha conclòs amb una reivindicació compartida: els drets no es mantenen únicament perquè estiguin escrits en una llei, sinó perquè la societat els coneix, els exerceix i està disposada a defensar-los. La mobilització ciutadana, l’acció sindical, l’educació i el pensament crític han aparegut com a eines fonamentals per impedir que les llibertats s’erosionin de manera gradual i sense una resposta col·lectiva.

La trobada, organitzada amb el suport de MarSenses Hotels & Homes, ha combinat el debat sobre els desafiaments democràtics amb un ambient distès i participatiu. Després de les taules rodones, els assistents han prolongat les converses durant un pica-pica mallorquí acompanyat de música en directe de Café a Tres Bandas.

Representants dels àmbits universitari, sindical i empresarial, així com de la creació de continguts, han reflexionat sobre els riscos que afronten la democràcia, els drets i les llibertats en la trobada “Democràcia, drets i llibertats en perill”, organitzada per elDiario.es al Café a Tres Bandas de Palma. La crisi de l’habitatge, la precarització laboral i la capacitat de la ciutadania per frenar els retrocessos democràtics han centrat la primera taula rodona de la trobada. Els participants han denunciat que s’hagi normalitzat “treballar i no poder viure”, han reclamat que l’habitatge quedi al marge de l’especulació i han explicat com les reivindicacions socials poden convertir-se en lleis i quines majories parlamentàries permeten modificar-les.

Abans de donar pas a les taules rodones, la directora d’elDiario.es a les Balears, Angy Galvín, ha reivindicat la llibertat d’expressió com un dels pilars de la democràcia i ha recordat que drets que avui formen part de la vida quotidiana, com casar-se, divorciar-se o accedir als serveis públics, són conquestes històriques que no sempre han existit. Així mateix, ha advertit que no són irreversibles i que no s’han de donar per garantits.

“Tenim drets, tenim llibertats, ens podem casar, divorciar, anar a una escola pública, utilitzar els serveis públics i sembla que, com que formen part de la nostra vida quotidiana, no els donam prou valor. Com la llei de la gravetat, sembla que sempre hagin estat aquí, però, en el moment actual, els hem de donar més rellevància que mai, perquè també els podem perdre”, ha assenyalat durant l’obertura de la trobada.

En la seva intervenció, Galvín ha subratllat que la democràcia no es limita a votar cada quatre anys, sinó que també implica defensar els drets, exercir les llibertats i assumir responsabilitats col·lectives. En aquest sentit, ha valorat el paper de les mobilitzacions socials i sindicals a l’hora d’impulsar canvis polítics i legislatius, i ha fet referència a les protestes sorgides arran de la mort i el desnonament de Maricarmen com a exemple de la capacitat de la ciutadania per influir en les institucions. “Això ens ensenya, al cap i a la fi, que el carrer també pot legislar”, ha afirmat, tot insistint que els avenços democràtics no provenen únicament de les institucions, sinó també de la pressió que exerceix la societat.

Després de la inauguració de la jornada, la periodista ha moderat la primera taula rodona, “Espanya, país de llibertats i drets conquerits”, en què han participat Amir Al Hasani Maturano, professor de Dret Constitucional de la Universitat de les Illes Balears (UIB); Elena Reinés, periodista, cocreadora de Woke Up News i creadora de contingut, i Pedro Homar, secretari general d’UGT a les Balears.

El poder de la protesta social

L’acampada pel dret a l’habitatge a la Puerta del Sol de Madrid ha centrat bona part de la taula rodona. Sobre aquesta qüestió, Reinés ha relatat la seva pròpia experiència en la mobilització, en què ha destacat la presència de joves i de persones amb sensibilitats polítiques diverses, i ha defensat que la protesta respon a un malestar social acumulat davant les dificultats per accedir a un habitatge digne. “No és normal que hàgim normalitzat treballar i no poder viure”, ha manifestat. Reinés ha criticat que s’hagi assumit com a habitual que el lloguer absorbeixi la meitat del sou o que les persones hagin de compartir pis per motius econòmics, fins i tot a edats en què esperaven poder viure de manera independent.

La comunicadora ha assenyalat que l’acampada també qüestiona la idea que la joventut estigui desmobilitzada i n’ha destacat la capacitat d’organització. A diferència del 15M, que va sorgir de manera espontània, ha explicat que la protesta actual compta amb persones vinculades a sindicats, partits i organitzacions juvenils. La periodista ha descrit una acampada autogestionada, amb comissions, activitats culturals i una xarxa de solidaritat que proporciona aliments, medicaments i material.

També ha denunciat la resposta policial a les mobilitzacions i ha defensat que els participants han intentat mantenir una actitud pacífica davant les provocacions. “Una democràcia també es mesura per com viuen les persones”, ha resumit, tot qüestionant la solidesa d’un sistema que, a parer seu, també s’ha d’avaluar per la seva resposta a la protesta social.

El paper històric dels sindicats

Per la seva banda, Homar ha reivindicat el paper històric dels sindicats en la conquesta de drets laborals i en la negociació col·lectiva. En aquest sentit, ha explicat que l’organització dels treballadors permet defensar interessos comuns davant les empreses i ha recordat que la vaga forma part de les eines legítimes de pressió quan no s’arriba a un acord. Com a exemple, ha fet referència a les negociacions del conveni d’hostaleria a les Balears i a la capacitat dels advertiments de vaga per afavorir millores laborals. Homar ha insistit que l’acció sindical no s’ha de limitar a les condicions de treball, sinó que també ha d’afrontar els problemes socials que afecten la vida quotidiana dels treballadors.

El responsable d’UGT ha situat l’accés a l’habitatge entre les principals emergències socials i ha defensat que els salaris i els convenis no basten per garantir una vida digna quan el cost de l’habitatge es dispara. En aquesta línia, ha descrit una situació en què treballadors de l’hostaleria es veuen obligats a compartir pis i, fins i tot, habitació, i ha reclamat que l’habitatge deixi de tractar-se com un bé de consum sotmès a l’especulació.

Pel que fa a la vaga general convocada per a l’11 de novembre, el sindicalista l’ha presentada com una protesta contra una situació que considera insostenible per a les economies familiars. “Cal treure l’habitatge dels fons d’inversió, de la concepció de bé de consum”, ha defensat, tot reclamant una intervenció en el mercat que permeti recuperar l’accés a l’habitatge.

El recorregut parlamentari dels drets

La taula també ha abordat com les reivindicacions socials poden transformar-se en normes jurídiques. A preguntes de Galvín, el professor Amir Al Hasani Maturano ha explicat que els drets fonamentals estan reconeguts en la Constitució i en tractats internacionals, tot i que el seu desplegament concret pot requerir lleis específiques. En el cas de les lleis orgàniques, que s’utilitzen per regular matèries vinculades als drets fonamentals –com l’avortament, l’eutanàsia i el divorci–, és necessària la majoria absoluta al Congrés. Al Hasani ha advertit que el reconeixement d’un dret no garanteix, per si mateix, que les demandes socials es materialitzin en polítiques públiques. També ha assenyalat que les reivindicacions ciutadanes i els compromisos inclosos en els programes polítics són alguns dels motors que poden impulsar canvis legislatius.

Tal com ha assenyalat durant la seva intervenció, convertir una reivindicació en llei és un procés llarg que pot durar entre set i nou mesos de mitjana, i fins i tot arribar a un any. La tramitació comença habitualment amb l’estudi del text en comissió, on es presenten i debaten esmenes, abans de passar al ple del Congrés. Després, la iniciativa arriba al Senat, que pot introduir-hi modificacions o vetar-la, fet que obliga a retornar-la al Congrés per resoldre les discrepàncies. Un cop completat el procediment, la norma se sanciona i es publica al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

Pel que fa a l’habitatge, Al Hasani ha advertit que aquest ocupa una posició secundària en la Constitució espanyola, que no el reconeix com un dret fonamental, sinó com un principi rector de la política social i econòmica. El professor de Dret Constitucional ha explicat que aquesta formulació limita les possibilitats d’exigir-ne el compliment davant els tribunals i deixa en mans dels poders públics l’obligació de promoure polítiques per facilitar l’accés a un habitatge digne. A parer seu, hauria estat desitjable atorgar-li una protecció constitucional més gran.

Joventut i extrema dreta

El debat també ha abordat l’auge dels discursos d’extrema dreta entre una part de la joventut. En aquest sentit, Homar ha vinculat l’exhibició de símbols franquistes i l’auge dels missatges d’odi amb la polarització i la manca de reflexió alimentades pels algorismes de les xarxes socials. Elena Reinés, per la seva banda, ha rebutjat que es responsabilitzi únicament els joves i ha assenyalat el deute pendent amb la memòria històrica, també dins el sistema educatiu. “Jo no vaig estudiar res del franquisme a l’escola”, ha recordat, abans d’atribuir als adults la responsabilitat pels silencis sobre la dictadura.

Reinés també ha relacionat l’apropament d’alguns joves a la dreta amb la precarització laboral i les dificultats per accedir a un habitatge. En aquest sentit, ha advertit que molts s’han incorporat al mercat laboral amb salaris insuficients per fer front als lloguers i ha reivindicat la necessitat d’anar més enllà de les etiquetes ideològiques per entendre la seva situació. També ha retret a l’esquerra que durant anys hagi desatès les xarxes socials, malgrat el seu paper central com a canal d’informació per a les noves generacions, mentre els discursos d’ultradreta han guanyat presència a través de creadors de contingut i altres referents digitals.

Al Hasani ha coincidit que el fenomen no es pot atribuir exclusivament als joves. Ha assenyalat la influència de les grans plataformes tecnològiques, la circulació de desinformació i la dificultat per contrarestar missatges simplificats que apel·len a les emocions. També ha qüestionat que els partits tradicionals, tant liberals com socialdemòcrates, no hagin sabut adaptar-se als nous canals de comunicació ni hagin donat prou prioritat a les polítiques adreçades a la joventut. El repte, ha conclòs, no és tant identificar el problema com trobar respostes eficaces per defensar els valors democràtics.

Un cop acabada la taula rodona, el divulgador científic Albert Xamena, conegut a les xarxes socials com a Entre Fones i Neurones, ha fet de mestre de cerimònies d’un trivial sobre la Constitució, que ha comptat amb un premi sorpresa. A continuació, ha començat la segona taula de la jornada, “Col·lectius en perill: una lluita constant”, conduïda pel periodista i col·laborador d’elDiario.es Pablo Sierra del Sol.

Una funcionaria de Presidencia del Govern asegura que el gabinete de Marga Prohens descartó recurrir a chóferes de otras consellerias para cubrir temporalmente la plaza de conductor personal de la presidenta, una vacante que terminó ocupando un familiar de Alejandro Jurado, jefe de Gabinete de la dirigente del PP e investigado por presuntas irregularidades en el proceso de selección. La empleada justificó que aquella opción habría generado un vacío en los departamentos de origen, que se habrían quedado sin personal.

La trabajadora prestó declaración como testigo este miércoles ante el Juzgado de Instrucción número 3 de Palma en el marco de la causa que investiga el presunto trato de favor a un familiar de Jurado -el hijo de un primo- para ocupar una plaza de conductor adscrita a Presidencia. En su comparecencia, recogida por Diario de Mallorca y confirmada por elDiario.es, la funcionaria incidió en que una de las alternativas a la que podían acudir para cubrir la vacante pasaba por recurrir a una comisión de servicios para incorporar temporalmente a un chófer de otra conselleria. Sin embargo, señaló que esta opción podía trasladar el problema a otro departamento, que perdería a uno de sus conductores y tendría que buscar un sustituto.

A preguntas de la defensa, la testigo declaró también que la bolsa de chóferes interinos que se consultó para cubrir la plaza estaba obsoleta, ya que tenía unos diez años de antigüedad y no se había actualizado. La relación de aspirantes, por tanto, no ofrecía una vía que la funcionaria considerase adecuada para resolver la necesidad de personal.

Con todo, manifestó que, al tratarse de un puesto de confianza (en este caso, chófer y secretario personal), la selección podía realizarse sin una baremación de méritos y sin tener que recurrir necesariamente a candidatos de la bolsa o a una comisión de servicios.

Una plaza bajo sospecha

La causa judicial investiga a Alejandro Jurado por la presunta manipulación del proceso para cubrir la plaza de chófer de Presidencia. La querella fue presentada por un conductor funcionario de carrera con más de tres décadas de servicio público, que sostiene que las reglas de selección se modificaron para favorecer a un familiar del jefe de Gabinete: el hijo de un primo suyo.

Según la denuncia, unos 200 aspirantes concurrieron inicialmente al proceso y el candidato finalmente seleccionado no encabezaba la clasificación por méritos. La querella sostiene que después se introdujeron criterios discrecionales que permitieron escoger a la persona considerada más adecuada.

El pasado mes de mayo, Jurado negó las irregularidades ante la jueza y defendió que el procedimiento se desarrolló con legalidad y transparencia. El investigado, quien defendió que la cobertura de la vacante respondió a una necesidad temporal provocada por la baja laboral de uno de los conductores oficiales del Govern, alegó que la plaza debía cubrirse mediante libre designación, al tratarse de un puesto vinculado directamente a Presidencia, y atribuyó a un error la convocatoria inicial mediante concurso con baremación de méritos, un extremo que posteriormente se corrigió para ajustarlo al procedimiento de libre designación.

La investigación judicial se centra precisamente en ese cambio de criterio. La querella sostiene que, después de una primera baremación en la que el familiar de Jurado no habría obtenido la mejor puntuación, se modificaron las bases del procedimiento para permitir una selección discrecional y favorecer su contratación. El denunciante describe la maniobra como una actuación “ilegal, injusta y arbitraria” y acusa al entorno de Presidencia de alterar las reglas “a posteriori” para garantizar el nombramiento.

El caso adquirió notoriedad después de que el chófer contratado acabara estrellando el coche oficial de Marga Prohens apenas unos meses después de incorporarse al puesto. El accidente, ocurrido tras dejar a la presidenta en la terminal del aeropuerto de Palma, dejó el vehículo siniestro total y terminó situando bajo foco público la contratación impulsada desde el núcleo duro del Govern.

José Luis Cortés Cortés, marit de l'exregidora del PP a l'Ajuntament d'Eivissa Ana Ferrer Prohías i detingut en una operació contra una presumpta xarxa internacional de narcotràfic i blanqueig de capitals, va figurar a les llistes electorals de Vox a l'Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia en les eleccions municipals del 2019. L'empresari i antic entrenador personal va ocupar el desè lloc de la candidatura sota les sigles Vox-Actúa Baleares, tal com va avançar La Voz de Ibiza i ha confirmat aquest diari a partir de la documentació de la Junta Electoral.

La presència de l'investigat en aquella llista ha portat la Federació Socialista d'Eivissa (FSE) a reclamar explicacions a la formació d'extrema dreta sobre la seva relació amb el candidat i sobre les circumstàncies de la seva incorporació a la candidatura. Els socialistes consideren que la formació ha d'aclarir quins vincles va mantenir amb Cortés més enllà de la seva participació electoral, alhora que han reclamat també explicacions als responsables polítics de l'illa. elDiario.es s'ha posat en contacte amb Vox per conèixer la seva postura sobre aquest assumpte, però la formació declina fer declaracions sobre el tema.

José Luis Cortés Cortés va compartir candidatura amb l'actual portaveu de Vox a l'Ajuntament de Sant Josep, Araceli Colomar, qui també està vinculada al sector immobiliari i va ser denunciada per una presumpta estafa de 237.000 euros relacionada amb la compravenda de locals, places d'aparcament i trasters que, segons els afectats, mai van arribar a formalitzar-se, tal com va informar elDiario.es el passat mes de juny. La regidora ha negat haver-se apropiat dels diners.

Segons la FSE, Vox s'hauria limitat a justificar la presència de Cortés a la llista electoral per la quota corresponent a Actúa Baleares, entitat que va néixer el 2018 com a resultat de la reconversió de la Fundación Círculo Balear (FNCB), una associació d'extrema dreta amb gairebé dues dècades d'història a les illes. Pocs mesos després de la seva creació, Actúa va signar una coalició amb el partit de Santiago Abascal per concórrer units al cicle electoral del 2019.

Per als socialistes, però, aquestes explicacions són “absolutament insuficients”. La formació considera que la ciutadania té dret a conèixer quins vincles va mantenir el detingut amb la formació d'extrema dreta i amb el PP d'Eivissa més enllà de la seva relació familiar amb l'exregidora Prohías. Segons insisteixen, el fet que aquesta persona formés part de la candidatura de Vox a Sant Josep “mostra una activitat política recent que és molt preocupant, tenint en compte la gravetat de les informacions”.

Cortés era conegut a Eivissa per la seva activitat com a entrenador personal i per la seva vinculació al món de la boxa. Amb el temps, va desenvolupar una activitat empresarial relacionada amb la promoció, construcció, compravenda i arrendament d'immobles, a través de diverses societats mercantils.

Com va publicar elDiario.es, Cortés figura com a administrador de diferents empreses immobiliàries, entre elles Unero Espacio SL, Cas Mut Unero SL i Ses Torres 3 Unero SL. També apareix al capdavant de World Unero SL, una societat constituïda el 2016 l'objecte principal de la qual és la tinença i gestió de participacions en altres empreses. La seva activitat societària inclou, a més, altres mercantils vinculades a la construcció i al sector immobiliari.

L'operació policial en la qual va ser detingut Cortés investiga una presumpta organització criminal que, segons les indagacions, hauria utilitzat societats mercantils, promocions immobiliàries i habitatges de luxe per introduir en el circuit legal diners procedents del narcotràfic.

La investigació, dirigida per l'Audiència Nacional i la Fiscalia Especial Antidroga, té una dimensió internacional i s'estén a operacions immobiliàries a Eivissa, Marbella i Madrid. Les autoritats investiguen el paper que hauria exercit cadascun dels detinguts en l'estructura. La detenció de Cortés no constitueix per si mateixa una condemna i la seva responsabilitat penal haurà de determinar-se en el procediment judicial.

Per a qui governa el PP de Marga Prohens: per als qui viuen i treballen a les Balears o per als qui converteixen les illes en un negoci immobiliari i turístic? És la pregunta que ha marcat la segona jornada del Debat de Política General al Parlament, en què l'esquerra ha qüestionat el model econòmic del Govern i la seva suposada defensa dels interessos de la població resident. El portaveu del PSIB-PSOE, Iago Negueruela, ha elevat el to contra els vincles que, al seu parer, uneixen l'Executiu amb els grans interessos econòmics. “Cal defensar aquestes illes de vostès, dels seus amics i dels seus amos”, ha proclamat en una intervenció en què ha assenyalat els fons voltor, els grans propietaris i les empreses que, segons ha denunciat, es beneficien de les polítiques de Prohens.

L'oposició ha convertit així la rèplica al discurs de la presidenta -que aquest dimarts va reivindicar el compliment de bona part del seu programa i va presentar les seves polítiques com una resposta als grans desafiaments de les illes- en un qüestionament de fons del model econòmic i residencial des que va arrancar l'actual legislatura. Davant el balanç de Prohens, els grups d'esquerra han contraposat una realitat marcada pels lloguers a l'alça, les dificultats per emancipar-se, la pressió turística i l'expulsió d'una part de la població del seu propi territori.

El primer a fer-ho ha estat el mateix Negueruela, qui ha situat l'habitatge al centre de la seva ofensiva contra la líder del PP i ha acusat els conservadors de posar la política habitacional al servei de les immobiliàries i els fons d'inversió en lloc de prioritzar els drets dels qui resideixen a les illes. “Cal defensar aquestes illes dels milionaris que compren pisos que ja no poden comprar els treballadors d'aquí. Cal defensar-les de Quirón i dels que volen fer-se d'or amb la seva privatització de la sanitat pública. Toca defensar les illes dels que aprofiten el seu poder i les seves lleis per treure més tallada al nostre litoral. Hem de defensar les nostres illes dels que legislen, dels seus amics, d'Engel & Völkers, d'Airbnb. I també cal defensar-les de la seva desídia, senyora Prohens, de la seva desgana i de la seva falta d'idees”, ha emfatitzat el socialista.

En aquesta línia, ha acusat Prohens de presidir un Govern de “promeses incomplertes” en qüestions que afecten directament la vida quotidiana dels residents. “Sí que ha complert”, ha ironitzat, amb aquells que, al seu parer, s'han beneficiat de la gestió del PP: “Ha complert amb els poderosos, amb les immobiliàries, amb els fons voltor, amb aquells amb qui vostè mateixa i el seu conseller decideixen a porta tancada la política d'habitatge d'aquestes illes”.

En aquest sentit, la presidenta ha rebutjat, en una de les seves intervencions, que el PP representi els poderosos i ha atribuït l'allunyament dels treballadors, les rendes mitjanes i els autònoms respecte de l'esquerra a la seva aposta pel confrontament polític. “No sé d'on es pensen que venim ni qui són les nostres famílies, ni els sacrificis que hem hagut de fer tots al llarg de la vida”, ha afirmat, reivindicant l'esforç de les famílies treballadores. Tot seguit, Prohens ha aprofitat per llançar una crítica a l'acampada per l'habitatge a la plaça d'Espanya de Palma: “Nosaltres no podem anar a acampar a la plaça d'Espanya. La gent d'aquesta terra ha de treballar cada matí. No podem estar acampats dies i dies”, ha etzibat.

L'habitatge, “per a la gent que treballa i viu a les illes”

En el seu discurs, Negueruela ha incidit en què l'habitatge “ha de ser per a la gent que viu i treballa a les nostres illes”, una comunitat que “cada vegada més gent es planteja abandonar” a causa de la crisi habitacional que travessa Balears. L'arxipèlag s'ha consolidat en els últims anys, de fet, en la regió amb els preus més elevats per poder accedir a una llar, una realitat que reflecteixen diferents indicadors del mercat immobiliari. El socialista ha descrit un escenari en el qual treballadors de la construcció que aixequen habitatges acaben vivint en caravanes i cada vegada més persones es veuen obligades a compartir pis perquè no poden pagar un lloguer complet.

La crítica s'ha estès a les polítiques turístiques de l'Executiu de Prohens. Negueruela ha acusat la presidenta balear d'haver perdut credibilitat després d'anunciar en debats anteriors mesures de contenció que, ha subratllat, van acabar abandonant-se. En aquest sentit, ha recriminat el “gir” de la presidenta respecte a mesures com la pujada de l'Impost de Turisme Sostenible, la fiscalitat sobre els vehicles de lloguer o les restriccions al creixement turístic.

Durant la seva intervenció, Negueruela ha recordat les promeses de limitar el creixement turístic i ha qüestionat que el Govern hagi mantingut la seva aposta per ampliar l'oferta i ha censurat que l'Executiu promocionés habitatges turístics en fires del sector mentre assegurava voler contenir la saturació. Ha qüestionat, a més, que la presidenta presentés com a novetat la futura utilització de recursos de l'impost turístic per construir habitatge, recordant que el PP va derogar la possibilitat de destinar aquests fons a aquesta finalitat i asseverant que s'han perdut 120 milions d'euros que podrien haver-se dedicat a polítiques habitacionals. “Vostè ha tornat a la casella de sortida. Vostè ha tornat al 2023”, ha resumit.

MÉS: “Volen apagar un incendi amb benzina”

Per la seva banda, el portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha coincidit a situar l'habitatge al centre de la crisi política i social de les Balears. Al seu parer, el Govern no ha respost a les necessitats de la població, sinó que ha insistit en mesures que afavoreixen els qui ja tenen capacitat econòmica per comprar una casa. “La gent normal no pot viure dignament”, ha afirmat, abans d'atribuir el patiment de la població al “fracàs” de Prohens.

El portaveu ecosobiranista ha rebutjat que construir més habitatges sigui una resposta suficient si no s'intervé sobre l'ús que se'n fa. “Volen apagar un incendi amb benzina”, ha advertit. I és que el problema, ha subratllat, no rau únicament en la falta d'oferta, sinó que una part del parc residencial queda fora del mercat d'habitatge habitual. En aquest sentit, ha recordat que a les illes hi ha més de 100.000 habitatges buits i més de 100.000 segones residències, mentre joves paguen 600 euros per una habitació i en alguns pobles els lloguers de llarga durada desapareixen en favor dels destinats a turistes.

El diputat ha retret a Prohens que defensi que l'habitatge ha de ser per a la població local mentre el seu Govern ha modificat la normativa per permetre que empreses adquireixin habitatges de preu limitat destinats al lloguer. En aquest sentit, Més ha presentat una proposició de llei per reformar la legislació urbanística i garantir l'ús residencial del sòl amb l'objectiu de frenar l'especulació. “Ja n'hi ha prou de cases en mans de fons especulatius i de grans tenidors”, ha reclamat Apesteguia, que ha contraposat els barris tradicionals, amb els seus bars i comerços quotidians, a uns espais cada vegada més orientats a visitants i consumidors d'alt poder adquisitiu. “L'especulació ha de ser l'única expulsada, l'única desterrada d'aquest país”, ha afegit.

El portaveu ecosobiranista ha situat el cost de la vida com el segon gran problema de les illes. Per afrontar-lo, la formació ha presentat una esmena al nou Règim Especial de les Balears amb la qual proposa fixar un preu màxim de la benzina que no superi en més d'un 5% el de la Península. Apesteguia ha citat així mateix l'informe de la xarxa europea contra la pobresa EAPN per denunciar la situació de les persones en exclusió social.

¿Segona residència d'europeus o primera residència d'illencs?

Tot seguit, el portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, ha formulat el dilema territorial en termes similars: si Balears ha de convertir-se en la segona residència d'europeus o garantir que continuï sent la primera residència dels qui viuen a les illes. El parlamentari ha fet una esmena a la totalitat al discurs de Prohens i ha acusat la presidenta de presentar xifres que no es corresponen amb la realitat de l'habitatge públic. Davant dels milers de llars que, segons el Govern, s'estan promovent, el menorquinista ha afirmat que només hi ha 90 habitatges públics en construcció.

També ha criticat les rebaixes fiscals anunciades per Prohens, que considera insuficients per resoldre el problema i destinades a abaratir la compra als qui ja poden permetre-se-la.

El diputat ha retret a més a la líder balear que amb prou feines abordés la saturació turística i que Menorca estigués absent de la seva intervenció. En el terreny institucional, ha qüestionat la seva credibilitat per la derogació de la llei de memòria democràtica malgrat el compromís previ de no fer-ho i ha acusat el Govern de no actuar amb prou fermesa davant les agressions lingüístiques. En la seva segona intervenció, Castells ha qualificat de “pur teatre” les mesures de contenció turística i ha posat en dubte que arribi a aplicar-se la limitació d'entrada de vehicles a Menorca anunciada per l'Executiu. El seu escepticisme ha acabat en una aposta: ha ofert pagar una caldereta de llagosta a Prohens i a un acompanyant si la restricció continua vigent durant l'estiu de 2027.

Un model que precaritza els residents

En aquesta línia, el diputat d'Unidas Podemos, José María García, ha rebutjat el “balanç complaent” de Prohens i ha qüestionat que la presidenta pugui reivindicar la moderació mentre governa “de la mà de la ultradreta”. Ha reclamat un canvi de model econòmic en considerar que la riquesa generada a Balears no es tradueix en una millora equivalent de les condicions de vida de la població resident.

En matèria d'habitatge, García ha criticat que el Govern insisteixi en mesures que, al seu parer, no han aconseguit contenir els preus. “Com més ajudes, preus més alts”, ha resumit. També ha recordat que destinar recursos de l'Impost de Turisme Sostenible a habitatge era una reivindicació de l'oposició que els populars havien rebutjat anteriorment.

El diputat ha retret a la líder autonòmica que no fes referència a les mobilitzacions de l'estiu, que ha descrit com a protestes no contra els turistes, sinó contra les polítiques del Govern i les seves conseqüències sobre la vida quotidiana dels residents. Per a Unidas Podemos, el creixement econòmic i turístic no pot presentar-se com un èxit si augmenta al mateix temps la precarietat dels qui viuen a les illes.

El PP reivindica Prohens i responsabilitza Sánchez

Per la seva banda, el portaveu del PP al Parlament, Sebastià Sagreras, ha defensat el balanç de la presidenta i ha assegurat que Prohens està “obsessionada amb els reptes de les Balears”. Davant les crítiques de l'esquerra, ha sostingut que els problemes d'habitatge i la situació turística són una herència de l'etapa anterior i que no es poden revertir de manera immediata en tres anys i mig. Al respecte, ha acusat el PSIB de reclamar ara mesures que no va adoptar quan governava i ha carregat contra el Govern de Pedro Sánchez per la seva gestió en matèria d'habitatge, immigració irregular, finançament autonòmic, infraestructures i aeroports.

El popular també ha reivindicat el compliment dels anuncis realitzats per Prohens en anteriors debats i ha defensat la credibilitat de la presidenta davant les acusacions socialistes. En el terreny electoral, ha assegurat que les previsions acosten el PP a la majoria absoluta el maig de 2027. En aquesta línia, ha acusat el PSIB de ser “els fons voltor” per la suposada presència de persones vinculades a aquest sector en els seus càrrecs, una afirmació amb la qual ha provat de tornar als socialistes les acusacions de connivència amb els grans interessos immobiliaris.

Sagreras ha defensat igualment la política del PP en matèria de pensions i ha assegurat que el seu partit n'ha garantit la revalorització quan ha governat. La seva intervenció ha desplaçat bona part de la responsabilitat dels problemes de les illes cap a Madrid, mentre l'oposició ha insistit que el Govern té competències i marge per actuar sobre el lloguer, el creixement turístic i la protecció del territori.

Formentera reclama un tracte específic per la triple insularitat

El diputat per Formentera, Llorenç Córdoba, mentrestant, ha centrat les seves intervencions en les necessitats específiques de l'illa i ha agraït el suport rebut del Govern durant la legislatura. Ha destacat els avenços en el reconeixement de la triple insularitat, encara que ha reclamat que aquest criteri esdevingui una condició estable i estructural de les polítiques públiques.

Córdoba també ha valorat la reforma relativa al senador per Formentera, que ha definit com un “èxit col·lectiu” fruit d'una reivindicació de diverses generacions. En matèria migratòria, ha demanat que la capacitat ordinària i les situacions de contingència es calculin per cada consell insular, en lloc de prendre com a referència el conjunt de les Balears. El seu argument és que les illes tenen un règim competencial singular en la tutela de menors migrants, que correspon als consells, i que aquest fet hauria de reflectir-se en el càlcul dels recursos i les capacitats d'acollida. Ha reclamat al Govern que traslladi aquesta proposta al Govern d'Espanya.

José Luis Cortés Cortés, marido de la exconcejala del PP en el Ayuntamiento de Eivissa Ana Ferrer Prohías y detenido en una operación contra una presunta red internacional de narcotráfico y blanqueo de capitales, figuró en las listas electorales de Vox al Ayuntamiento de Sant Josep de sa Talaia en las elecciones municipales de 2019. El empresario y antiguo entrenador personal ocupó el décimo puesto de la candidatura bajo las siglas Vox-Actúa Baleares, tal como avanzó La Voz de Ibiza y ha confirmado este periódico a partir de la documentación de la Junta Electoral.

La presencia del investigado en aquella lista ha llevado a la Federación Socialista de Eivissa (FSE) a reclamar explicaciones a la formación de extrema derecha sobre su relación con el candidato y sobre las circunstancias de su incorporación a la candidatura. Los socialistas consideran que la formación debe aclarar qué vínculos mantuvo con Cortés más allá de su participación electoral, al tiempo que han reclamado también explicaciones a los responsables políticos de la isla. elDiario.es se ha puesto en contacto con Vox para conocer su postura sobre este asunto, pero la formación declina hacer declaraciones sobre el tema.

José Luis Cortés Cortés compartió candidatura con la actual portavoz de Vox en el Ayuntamiento de Sant Josep, Araceli Colomar, quien también está vinculada al sector inmobiliario y fue denunciada por una presunta estafa de 237.000 euros relacionada con la compraventa de locales, plazas de aparcamiento y trasteros que, según los afectados, nunca llegaron a formalizarse, tal como informó elDiario.es el pasado mes de junio.

Según la FSE, Vox se habría limitado a justificar la presencia de Cortés en la lista electoral por la cuota correspondiente a Actúa Baleares, entidad que nació en 2018 como resultado de la reconversión de la Fundación Círculo Balear (FNCB), una asociación de extrema derecha con casi dos décadas de historia en las islas. Pocos meses después de su creación, Actúa firmó una coalición con el partido de Santiago Abascal para concurrir unidos al ciclo electoral de 2019. 

Para los socialistas, sin embargo, estas explicaciones son “absolutamente insuficientes”. La formación considera que la ciudadanía tiene derecho a conocer qué vínculos mantuvo el detenido con la formación de extrema derecha y con el PP de Eivissa más allá de su relación familiar con la exconcejala Prohías. Según insisten, el hecho de que esta persona formara parte de la candidatura de Vox en Sant Josep “muestra una actividad política reciente que es muy preocupante, teniendo en cuenta la gravedad de las informaciones”.

Cortés era conocido en Ibiza por su actividad como entrenador personal y por su vinculación al mundo del boxeo. Con el tiempo, desarrolló una actividad empresarial relacionada con la promoción, construcción, compraventa y arrendamiento de inmuebles, a través de varias sociedades mercantiles.

Como publicó elDiario.es, Cortés figura como administrador de distintas empresas inmobiliarias, entre ellas Unero Espacio SL, Cas Mut Unero SL y Ses Torres 3 Unero SL. También aparece al frente de World Unero SL, una sociedad constituida en 2026 cuyo objeto principal es la tenencia y gestión de participaciones en otras empresas. Su actividad societaria incluye, además, otras mercantiles vinculadas a la construcción y al sector inmobiliario.

La operación policial en la que fue detenido Cortés investiga a una presunta organización criminal que, según las pesquisas, habría utilizado sociedades mercantiles, promociones inmobiliarias y viviendas de lujo para introducir en el circuito legal dinero procedente del narcotráfico.

La investigación, dirigida por la Audiencia Nacional y la Fiscalía Especial Antidroga, tiene una dimensión internacional y se extiende a operaciones inmobiliarias en Ibiza, Marbella y Madrid. Las autoridades investigan el papel que habría desempeñado cada uno de los detenidos en la estructura. La detención de Cortés no constituye por sí misma una condena y su responsabilidad penal deberá determinarse en el procedimiento judicial.

¿Para quién gobierna el PP de Marga Prohens: para quienes viven y trabajan en Balears o para quienes convierten las islas en un negocio inmobiliario y turístico? Es la pregunta que ha marcado la segunda jornada del Debate de Política General en el Parlament, en la que la izquierda ha cuestionado el modelo económico del Govern y su supuesta defensa de los intereses de la población residente. El portavoz del PSIB-PSOE, Iago Negueruela, ha elevado el tono contra los vínculos que, a su juicio, unen al Ejecutivo con los grandes intereses económicos. “Hay que defender estas islas de ustedes, de sus amigos y de sus amos”, ha proclamado en una intervención en la que ha señalado a los fondos buitre, los grandes propietarios y las empresas que, según ha denunciado, se benefician de las políticas de Prohens.

La oposición ha convertido así la réplica al discurso de la presidenta -que este martes reivindicó el cumplimiento de buena parte de su programa y presentó sus políticas como una respuesta a los grandes desafíos de las islas- en un cuestionamiento de fondo del modelo económico y residencial desde que arrancó la actual legislatura. Frente al balance de Prohens, los grupos de izquierda han contrapuesto una realidad marcada por los alquileres al alza, las dificultades para emanciparse, la presión turística y la expulsión de una parte de la población de su propio territorio.

El primero en hacerlo ha sido el propio Negueruela, quien ha situado la vivienda en el centro de su ofensiva contra la líder del PP y ha acusado a los conservadores de poner la política habitacional al servicio de las inmobiliarias y los fondos de inversión en lugar de priorizar los derechos de quienes residen en las islas. “Hay que defender estas islas de los millonarios que compran pisos que ya no pueden comprar los trabajadores de aquí. Hay que defenderlas de Quirón y de los que quieren hacerse de oro con su privatización de la sanidad pública. Toca defender las islas de los que aprovechan su poder y sus leyes para sacar más tajada a nuestro litoral. Tenemos que defender nuestras islas de los que legislan, de sus amigos, de Engel & Völkers, de Airbnb. Y también hay que defenderlas de su desidia, señora Prohens, de su desgana y de su falta de ideas”, ha enfatizado el socialista.

En esta línea, ha acusado a Prohens de presidir un Govern de “promesas incumplidas” en cuestiones que afectan directamente a la vida cotidiana de los residentes. “Sí ha cumplido”, ha ironizado, con quienes, a su juicio, se han beneficiado de la gestión del PP: “Ha cumplido con los poderosos, con las inmobiliarias, con los fondos buitre, con los que usted misma y su conseller deciden a puerta cerrada la política de vivienda de estas islas”.

Al hilo de esto, la presidenta, en una de sus intervenciones, ha rechazado que el PP represente a los poderosos y ha atribuido el alejamiento de los trabajadores, las rentas medias y los autónomos de la izquierda a su apuesta por el enfrentamiento político. “No sé de dónde se piensan que venimos y quiénes son nuestras familias, los sacrificios que hemos tenido que hacer todos a lo largo de la vida”, ha afirmado, reivindicando el esfuerzo de las familias trabajadoras. Aacto seguido, Prohens ha aprovechado para deslizar una crítica a la acampada por la vivienda en la plaza de España de Palma: “Nosotros no podemos ir a acampar a plaza España. La gente de esta tierra tiene que trabajar cada mañana. No podemos estar acampados días y días”, ha espetado.

La vivienda, “para la gente que trabaja y vive en las islas”

En su discurso, Negueruela ha incidido en que la vivienda “tiene que ser para la gente que vive y trabaja en nuestras islas”, una comunidad que “cada vez más gente se plantea abandonar” debido a la crisis habitacional que atraviesa Balears. El archipiélago se ha consolidado en los últimos años, de hecho, en la región con los precios más elevados para poder acceder a un hogar, una realidad que reflejan distintos indicadores del mercado inmobiliario. El socialista ha descrito un escenario en el que trabajadores de la construcción que levantan viviendas terminan viviendo en caravanas y cada vez más personas se ven obligadas a compartir piso porque no pueden pagar un alquiler completo.

La crítica se ha extendido a las políticas turísticas del Ejecutivo de Prohens. Negueruela ha acusado a la presidenta balear de haber perdido credibilidad después de anunciar en debates anteriores medidas de contención que, ha subrayado, acabaron abandonándose. En este sentido, ha recriminado el “giro” de la presidenta respecto a medidas como la subida del Impuesto de Turismo Sostenible, la fiscalidad sobre los vehículos de alquiler o las restricciones al crecimiento turístico.

Durante su intervención, Negueruela ha recordado las promesas de limitar el crecimiento turístico y ha cuestionado que el Govern haya mantenido su apuesta por ampliar la oferta y ha censurado que el Ejecutivo promocionara viviendas turísticas en ferias del sector mientras aseguraba querer contener la saturación. Ha cuestionado, además, que la presidenta presentara como novedad la futura utilización de recursos del impuesto turístico para construir vivienda, recordando que el PP derogó la posibilidad de destinar esos fondos a esa finalidad y aseverando que se han perdido 120 millones de euros que podrían haberse dedicado a políticas habitacionales. “Usted ha vuelto a la casilla de salida. Usted ha vuelto a 2023”, ha resumido.

Més: “Quieren apagar un incendio con gasolina”

Por su parte, el portavoz de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha coincidido en situar la vivienda en el centro de la crisis política y social de Balears. A su juicio, el Govern no ha respondido a las necesidades de la población, sino que ha insistido en medidas que favorecen a quienes ya tienen capacidad económica para comprar una casa. “La gente normal no puede vivir dignamente”, ha afirmado, antes de atribuir el sufrimiento de la población al “fracaso” de Prohens.

El portavoz ecosoberanista ha rechazado que construir más viviendas sea una respuesta suficiente si no se interviene sobre el uso que se hace de ellas. “Quieren apagar un incendio con gasolina”, ha advertido. Y es que el problema, ha subrayado, no reside únicamente en la falta de oferta, sino en que una parte del parque residencial queda fuera del mercado de vivienda habitual. En este sentido, ha recordado que en las islas hay más de 100.000 viviendas vacías y más de 100.000 segundas residencias, mientras jóvenes pagan 600 euros por una habitación y en algunos pueblos los alquileres de larga duración desaparecen en favor de los destinados a turistas.

El diputado ha reprochado a Prohens que defienda que la vivienda debe ser para la población local mientras su Govern ha modificado la normativa para permitir que empresas adquieran viviendas de precio limitado destinadas al alquiler. En este sentido, Més ha presentado una proposición de ley para reformar la legislación urbanística y garantizar el uso residencial del suelo con el objetivo de frenar la especulación. “Basta de casas en manos de fondos especulativos y de grandes tenedores”, ha reclamado Apesteguia, que ha contrapuesto los barrios tradicionales, con sus bares y comercios cotidianos, a unos espacios cada vez más orientados a visitantes y consumidores de alto poder adquisitivo. “La especulación debe ser la única expulsada, la única desterrada de este país”, ha añadido.

El portavoz ecosoberanista ha situado el coste de la vida como el segundo gran problema de las islas. Para afrontarlo, la formación ha presentado una enmienda al nuevo Régimen Especial de Balears con la que propone fijar un precio máximo de la gasolina que no supere en más de un 5% el de la Península. Apesteguia ha citado asimismo el informe de la red europea contra la pobreza EAPN para denunciar la situación de las personas en exclusión social.

¿Segunda residencia de europeos o primera residencia de isleños?

Acto seguido, el portavoz de Més per Menorca, Josep Castells, ha formulado el dilema territorial en términos similares: si Balears debe convertirse en la segunda residencia de europeos o garantizar que siga siendo la primera residencia de quienes viven en las islas. El parlamentario ha hecho una enmienda a la totalidad al discurso de Prohens y ha acusado a la presidenta de presentar cifras que no se corresponden con la realidad de la vivienda pública. Frente a los miles de hogares que, según el Govern, se están promoviendo, el menorquinista ha afirmado que solo hay 90 viviendas públicas en construcción.

También ha criticado las rebajas fiscales anunciadas por Prohens, que considera insuficientes para resolver el problema y destinadas a abaratar la compra a quienes ya pueden permitírsela.

El diputado ha reprochado además a la líder balear que apenas abordara la saturación turística y que Menorca estuviera ausente de su intervención. En el terreno institucional, ha cuestionado su credibilidad por la derogación de la ley de memoria democrática pese al compromiso previo de no hacerlo y ha acusado al Govern de no actuar con suficiente firmeza ante las agresiones lingüísticas. En su segunda intervención, Castells ha calificado de “puro teatro” las medidas de contención turística y ha puesto en duda que llegue a aplicarse la limitación de entrada de vehículos en Menorca anunciada por el Ejecutivo. Su escepticismo ha acabado en una apuesta: ha ofrecido pagar una caldereta de langosta a Prohens y a un acompañante si la restricción sigue vigente durante el verano de 2027.

Un modelo que precariza a los residentes

En esta línea, el diputado de Unidas Podemos, José María García, ha rechazado el “balance complaciente” de Prohens y ha cuestionado que la presidenta pueda reivindicar la moderación mientras gobierna “de la mano de la ultraderecha”. Ha reclamado un cambio de modelo económico al considerar que la riqueza generada en Balears no se traduce en una mejora equivalente de las condiciones de vida de la población residente.

En materia de vivienda, García ha criticado que el Govern insista en medidas que, a su juicio, no han conseguido contener los precios. “A más ayudas, precios más altos”, ha resumido. También ha recordado que destinar recursos del Impuesto de Turismo Sostenible a vivienda era una reivindicación de la oposición que los populares habían rechazado anteriormente.

El diputado ha reprochado a la líder autonómica que no hiciera referencia a las movilizaciones del verano, que ha descrito como protestas no contra los turistas, sino contra las políticas del Govern y sus consecuencias sobre la vida cotidiana de los residentes. Para Unidas Podemos, el crecimiento económico y turístico no puede presentarse como un éxito si aumenta al mismo tiempo la precariedad de quienes viven en las islas.

El PP reivindica a Prohens y responsabiliza a Sánchez

Por su parte, el portavoz del PP en el Parlament, Sebastià Sagreras, ha defendido el balance de la presidenta y ha asegurado que Prohens está “obsesionada con los retos de Balears”. Frente a las críticas de la izquierda, ha sostenido que los problemas de vivienda y la situación turística son una herencia de la etapa anterior y que no pueden revertirse de manera inmediata en tres años y medio. Al respecto, ha acusado al PSIB de reclamar ahora medidas que no adoptó cuando gobernaba y ha cargado contra el Gobierno de Pedro Sánchez por su gestión en materia de vivienda, inmigración irregular, financiación autonómica, infraestructuras y aeropuertos.

El popular también ha reivindicado el cumplimiento de los anuncios realizados por Prohens en anteriores debates y ha defendido la credibilidad de la presidenta frente a las acusaciones socialistas. En el terreno electoral, ha asegurado que las previsiones acercan al PP a la mayoría absoluta en mayo de 2027. En esta línea, ha acusado al PSIB de ser “los fondos buitre” por la supuesta presencia de personas vinculadas a ese sector en sus cargos, una afirmación con la que ha tratado de devolver a los socialistas las acusaciones de connivencia con los grandes intereses inmobiliarios.

Sagreras ha defendido igualmente la política del PP en materia de pensiones y ha asegurado que su partido ha garantizado su revalorización cuando ha gobernado. Su intervención ha desplazado buena parte de la responsabilidad de los problemas de las islas hacia Madrid, mientras la oposición ha insistido en que el Govern tiene competencias y margen para actuar sobre el alquiler, el crecimiento turístico y la protección del territorio.

Formentera reclama un trato específico por la triple insularidad

El diputado por Formentera, Llorenç Córdoba, mientras tanto, ha centrado sus intervenciones en las necesidades específicas de la isla y ha agradecido el apoyo recibido del Govern durante la legislatura. Ha destacado los avances en el reconocimiento de la triple insularidad, aunque ha reclamado que este criterio se convierta en una condición estable y estructural de las políticas públicas.

Córdoba también ha valorado la reforma relativa al senador por Formentera, que ha definido como un “éxito colectivo” fruto de una reivindicación de varias generaciones. En materia migratoria, ha pedido que la capacidad ordinaria y las situaciones de contingencia se calculen por cada consell insular, en lugar de tomar como referencia el conjunto de Balears. Su argumento es que las islas tienen un régimen competencial singular en la tutela de menores migrantes, que corresponde a los consells, y que ese hecho debería reflejarse en el cálculo de los recursos y las capacidades de acogida. Ha reclamado al Govern que traslade esta propuesta al Gobierno de España.

Trabajar y no poder permitirse una vivienda, tener derechos reconocidos que no siempre pueden ejercerse o comprobar cómo discursos que parecían marginales ganan espacio en la conversación pública. Las amenazas a la democracia no se manifiestan únicamente en las instituciones ni se reducen a los grandes debates parlamentarios: también se hacen visibles en la vida cotidiana, en las condiciones materiales de la población y en la manera en que una sociedad trata a sus colectivos más vulnerables.

Esta ha sido una de las ideas que han atravesado el encuentro 'Democracia: derechos y libertades en peligro', organizado por elDiario.es en el café A Tres Bandas de Palma con el apoyo de MarSenses Hotels & Homes. A través de dos mesas redondas, 'España, país de libertades y derechos conquistados' y 'Colectivos en peligro: una lucha constante', representantes del ámbito sindical, universitario, empresarial y de la creación de contenido han examinado qué está poniendo en riesgo las conquistas sociales y qué herramientas existen para defenderlas. De la vivienda a la diversidad sexual, el debate ha dejado una advertencia común: los derechos no son irreversibles y su reconocimiento legal no basta para garantizar que puedan ejercerse.

En la apertura, la directora de elDiario.es en Balears, Angy Galvín, ha recordado que libertades hoy asumidas como cotidianas -casarse, divorciarse o acceder a los servicios públicos- son el resultado de conquistas históricas. La democracia, ha defendido, no se limita a votar cada cuatro años, sino que exige una ciudadanía activa y dispuesta a movilizarse cuando sus derechos están amenazados. “Esto nos enseña, al fin y al cabo, que la calle también puede legislar”, ha afirmado, aludiendo a la capacidad de las protestas para influir en las instituciones.

Una vida digna más allá del salario

La primera mesa ha debatido sobre una contradicción cada vez más presente en la vida de muchas personas: tener un empleo ya no garantiza poder vivir de manera autónoma. La periodista y creadora de contenido Elena Reinés, el secretario general de UGT en Balears, Pedro Homar, y el profesor de Derecho Constitucional de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Amir Al Hasani Maturano, moderados por Galvín, han abordado la crisis de la vivienda como un problema que desborda el mercado inmobiliario y pone a prueba la capacidad de los derechos sociales para traducirse en condiciones de vida dignas.

Reinés ha llevado al debate su experiencia en la acampada por el derecho a la vivienda en la Puerta del Sol de Madrid, una movilización que ha descrito como expresión del malestar acumulado ante las dificultades para emanciparse. “No es normal que hayamos normalizado trabajar y no poder vivir”, ha denunciado. La comunicadora ha cuestionado que se considere habitual que el alquiler absorba una parte desproporcionada del sueldo o que compartir piso siga siendo una obligación económica incluso cuando las personas esperan poder vivir de forma independiente.

La acampada también le ha servido para cuestionar la imagen de una juventud desmovilizada. Reinés ha destacado la organización de los participantes, las comisiones de trabajo, las actividades culturales y las redes de solidaridad que permiten cubrir necesidades básicas. Además, ha denunciado la respuesta policial a las protestas y ha reivindicado el derecho a manifestarse como parte de la salud democrática. “Una democracia también se mide en cómo viven las personas”, ha resumido.

Homar ha coincidido en situar la vivienda en el centro de la emergencia social. El responsable de UGT ha reivindicado la negociación colectiva y la huelga como instrumentos que han permitido conquistar derechos laborales y equilibrar la relación entre trabajadores y empresas. Sin embargo, ha advertido de que las mejoras salariales pierden capacidad para garantizar una vida digna cuando el precio de la vivienda se dispara y obliga a trabajadores de sectores como la hostelería a compartir piso e incluso habitación.

Por ello, ha reclamado sacar la vivienda de la lógica especulativa y apartarla de los intereses de los fondos de inversión. “Hay que sacarla de la concepción de bien de consumo”, ha sostenido. La reflexión ha conectado el derecho a la vivienda con el resto de las conquistas sociales: disponer de un empleo, de un convenio o de un salario no resuelve por sí solo las dificultades para acceder a una vida autónoma si las condiciones materiales impiden ejercer esa independencia.

Los derechos también dependen de las mayorías políticas

La distancia entre el reconocimiento formal y el ejercicio efectivo de un derecho ha llevado la conversación al terreno jurídico. Al Hasani ha explicado que la Constitución y los tratados internacionales reconocen derechos fundamentales, pero que su desarrollo requiere en muchos casos leyes específicas, políticas públicas y mayorías parlamentarias capaces de impulsarlas.

El profesor ha recordado que determinadas materias vinculadas a los derechos fundamentales se regulan mediante leyes orgánicas, que necesitan mayoría absoluta en el Congreso. También ha detallado el recorrido parlamentario que puede seguir una norma, desde el debate de las enmiendas hasta su paso por el Congreso y el Senado. El proceso evidencia que las reivindicaciones ciudadanas no se convierten automáticamente en derechos efectivos: necesitan organización social, voluntad política y apoyo institucional.

La vivienda es uno de los ejemplos más claros de esa brecha. Al Hasani ha advertido de que la Constitución no la reconoce como un derecho fundamental, sino como un principio rector de la política social y económica, una diferencia que limita las posibilidades de exigir directamente su cumplimiento ante los tribunales. El profesor ha considerado que habría sido deseable dotarla de una mayor protección constitucional.

El debate sobre la vivienda y los derechos sociales ha conectado así con una idea transversal a toda la jornada: el reconocimiento formal de un derecho es importante, pero no basta si las condiciones materiales o las decisiones políticas impiden ejercerlo.

Tras la primera mesa redonda, la jornada ha puesto a prueba los conocimientos del público con el trivial “¿Cuánto sabes sobre la Constitución española?”, presentado por Albert Xamena, divulgador científico y creador de contenido en la cuenta Entre fones i neurones. Una propuesta participativa para acercar la Carta Magna a los asistentes y poner a prueba cuánto saben sobre los derechos y libertades que recoge. El ganador ha conseguido dos noches de hotel para dos personas en la cadena hotelera MarSenses.

Derechos que pueden desaparecer “de un plumazo”

La segunda mesa, 'Colectivos en peligro: una lucha constante', ha trasladado esa advertencia al terreno de los derechos LGTBI+ y de los discursos contrarios a la diversidad. La presidenta de Ben Amics, Tatiana Casado, ha recordado el camino recorrido desde la persecución legal de las personas homosexuales hasta el reconocimiento del matrimonio igualitario y de las familias diversas. También ha aludido a los avances relacionados con la atención sanitaria y la autonomía sobre el propio cuerpo.

“Los derechos que tanto nos ha costado conseguir pueden desaparecer de un plumazo”, ha advertido. Casado ha expresado su preocupación por la posibilidad de que parte de la juventud perciba esas conquistas como definitivas y por la confianza de quienes creen que determinadas opciones políticas no afectarán a sus propias familias. Esa sensación de seguridad, ha planteado, puede impedir reconocer que los derechos alcanzados tras décadas de reivindicación también pueden sufrir retrocesos. La advertencia ha situado la defensa de las minorías en el centro de una discusión más amplia sobre la calidad democrática. No se trata únicamente de conservar normas escritas, sino de impedir que la discriminación vuelva a ganar terreno o que los avances se debiliten mientras una parte de la sociedad los considera intocables.

La visibilidad y la igualdad también han centrado la intervención del director general de MarSenses Hotels & Homes, Rodrigo Fitaroni, quien ha alertado de que cada vez más personas LGTBI+ vuelven a ocultar su orientación sexual o identidad de género en el entorno laboral. El directivo ha descrito una empresa de casi 500 trabajadores como un reflejo de las distintas sensibilidades que conviven en la sociedad y ha cuestionado que la existencia de protocolos y formaciones sea suficiente para erradicar la discriminación. “Un curso de una hora no cambia la mentalidad de nadie”, ha señalado.

A su juicio, las medidas contra la discriminación deben traducirse en actuaciones concretas y en un compromiso efectivo de las empresas. Fitaroni ha explicado que MarSenses colabora con Ben Amics en iniciativas de sensibilización y en la incorporación de personas trans a través de su bolsa de empleo, además de haber incorporado educadores sociales a su plantilla. También ha defendido la necesidad de recurrir a profesionales especializados para avanzar hacia entornos laborales inclusivos. Fitaroni ha trasladado el debate al ámbito laboral y ha alertado de que cada vez más personas LGTBI+ vuelven a ocultar su orientación sexual o identidad de género en el trabajo. Al describir una empresa de casi 500 trabajadores como un reflejo de la sociedad, ha cuestionado que los protocolos y las formaciones sean suficientes si no existe una voluntad real de aplicarlos.

La polarización no se combate renunciando al diálogo

La defensa de los derechos también ha centrado la conversación sobre educación, redes sociales y convivencia. El profesor Pau Torres ha reivindicado la transmisión de los valores democráticos a través de la educación y ha recordado la experiencia de la asignatura de Educación para la Ciudadanía durante el Gobierno de José Luis Rodríguez Zapatero. A su juicio, que un derecho figure en la Constitución no significa que la sociedad pueda olvidarse de él: es necesario explicarlo, reivindicarlo y formar a nuevas generaciones capaces de comprender su importancia.

“Tenemos que aprender a soportar a quien no nos cae bien, a escucharlo y a debatir”, ha afirmado. Torres ha advertido de que la confrontación política se vuelve especialmente peligrosa cuando los dirigentes presentan al adversario como alguien dispuesto a destruir el modo de vida de sus votantes. Esa dinámica alimenta la sensación de amenaza y debilita los vínculos necesarios para sostener una sociedad plural. El diálogo, ha defendido, no implica aceptar los discursos de odio ni renunciar a los derechos fundamentales, sino aprender a gestionar las diferencias sin deshumanizar al otro.

Constança Ramis, graduada en Economía y Relaciones Internacionales y creadora de contenido, ha coincidido en la necesidad de recuperar la capacidad de debatir con quienes mantienen posiciones distintas desde el respeto a los derechos humanos. También ha alertado del papel de las redes sociales en la difusión de bulos y mensajes extremistas: desmontar una falsedad requiere más tiempo y esfuerzo que propagarla, lo que permite que los contenidos engañosos alcancen una gran difusión mientras las explicaciones contrastadas tienen más dificultades para abrirse paso.

La discusión ha cuestionado, además, que la juventud esté inevitablemente escorada hacia la derecha. Casado ha recordado el crecimiento de las manifestaciones del Orgullo en Palma y ha destacado el potencial de la universidad para formar personas con espíritu crítico. Reinés, por su parte, ha relacionado parte del malestar juvenil con la precariedad y las dificultades de acceso a la vivienda, y ha reprochado a los sectores progresistas haber desatendido durante años las redes sociales, un espacio en el que los discursos de extrema derecha han ganado presencia.

Brasil y la normalización de los discursos de odio

La experiencia de Brasil ha servido a Fitaroni para ilustrar los riesgos de la expansión de la extrema derecha. El directivo ha advertido de la evolución de discursos dirigidos abiertamente contra las minorías y de la facilidad con la que pueden integrarse en la conversación pública hasta dejar de percibirse como una amenaza. Durante su intervención, ha cuestionado la normalización de mensajes políticos que parecen inofensivos cuando se presentan como bromas. Ha criticado la frivolidad con la que, a su juicio, se asumen algunas declaraciones de Vox y ha advertido del riesgo de acostumbrarse a expresiones que deberían generar rechazo. La repetición de esos mensajes, ha planteado, puede desplazar los límites de lo socialmente aceptable y hacer más difícil combatirlos cuando ya han arraigado.

La desinformación, los algoritmos y la apelación a las emociones han aparecido como factores que agravan esa dinámica. Frente a ellos, los participantes han reivindicado la responsabilidad de los partidos, las empresas, las instituciones educativas y las plataformas digitales, así como la necesidad de ofrecer referentes capaces de conectar con las nuevas generaciones sin recurrir al insulto ni a la simplificación.

La mesa también ha abordado las desigualdades históricas entre el castellano y el catalán. Torres ha cuestionado que la Constitución establezca la obligación de conocer el castellano sin fijar una exigencia equivalente para las demás lenguas oficiales en sus territorios. El profesor ha relacionado esta diferencia con una situación de diglosia que ha asociado tradicionalmente el castellano a los ámbitos formales y de prestigio, mientras el catalán quedaba relegado a los espacios cotidianos. También ha defendido que el conocimiento del catalán debería ser obligatorio en territorios como Balears.

La jornada ha concluido con una reivindicación compartida: los derechos no se mantienen únicamente porque estén escritos en una ley, sino porque la sociedad los conoce, los ejerce y está dispuesta a defenderlos. La movilización ciudadana, la acción sindical, la educación y el pensamiento crítico han aparecido como herramientas fundamentales para impedir que las libertades se erosionen de manera gradual y sin una respuesta colectiva.

El encuentro, organizado con el apoyo de MarSenses Hotels & Homes, ha combinado el debate sobre los desafíos democráticos con un ambiente distendido y participativo. Tras las mesas redondas, los asistentes han prolongado las conversaciones durante un picoteo mallorquín acompañado de música en directo de Café a Tres Bandas.

Representantes del ámbito universitario, sindical, empresarial y de la creación de contenidos han reflexionado sobre los riesgos que afrontan la democracia, los derechos y las libertades en el encuentro 'Democracia, derechos y libertades en peligro', organizado por elDiario.es en el Café a Tres Bandas de Palma. La crisis de la vivienda, la precarización laboral y la capacidad de la ciudadanía para frenar los retrocesos democráticos ha centrado la primera mesa redonda del encuentro, en el que los intervinientes han denunciado que se haya normalizado “trabajar y no poder vivir”, han reclamado sacar la vivienda de la especulación y han explicado cómo las reivindicaciones sociales pueden convertirse en leyes y qué mayorías parlamentarias permiten modificarlas.

Antes de dar paso a las mesas redondas, la directora de elDiario.es en Balears, Angy Galvín, ha reivindicado la libertad de expresión como uno de los pilares de la democracia y ha recordado que derechos hoy cotidianos, como casarse, divorciarse o acceder a los servicios públicos, son conquistas históricas que no siempre han existido, advirtiendo con ello de que no son irreversibles y no deben darse por garantizados.

“Tenemos derechos, tenemos libertades, podemos casarnos, divorciarnos, ir a una escuela pública, utilizar los servicios públicos y parece que, como forman parte de nuestra vida cotidiana, no les damos el valor suficiente. Como la ley de la gravedad, parece que siempre han estado ahí, pero en el momento en que vivimos en la actualidad tenemos que darles más relevancia que nunca, porque también podemos perderlos”, ha señalado durante la apertura del encuentro.

En su intervención, Galvín ha subrayado que la democracia no se limita a votar cada cuatro años, sino que implica también defender los derechos, ejercer las libertades y asumir responsabilidades colectivas. En este sentido, ha puesto en valor el papel de las movilizaciones sociales y sindicales para impulsar cambios políticos y legislativos, y ha aludido a las protestas surgidas tras el fallecimiento y el desahucio de Maricarmen como ejemplo de la capacidad de la ciudadanía para influir en las instituciones. “Esto nos enseña, al fin y al cabo, que la calle también puede legislar”, ha afirmado, incidiendo en que los avances democráticos no proceden únicamente de las instituciones, sino también de la presión ejercida desde la sociedad.

Tras la inauguración de la jornada, la periodista ha moderado la primera mesa redonda, 'España, país de libertades y derechos conquistados', en la que estuvieron presentes Amir Al Hasani Maturano, profesor de Derecho Constitucional de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Elena Reinés, periodista, cocreadora de Woke Up News y creadora de contenido, y Pedro Homar, secretario general de UGT en Balears.

El poder de la protesta social

La acampada por el derecho a la vivienda en la Puerta del Sol de Madrid ha centrado buena parte de la mesa. Al respecto, Reinés ha relatado su propia experiencia en la movilización, en la que destacó la presencia de jóvenes y personas de distintas sensibilidades políticas, y ha defendido que la protesta responde a un malestar social acumulado ante la dificultad de acceder a una vivienda digna. “No es normal que hayamos normalizado trabajar y no poder vivir”, ha manifestado. Reinés ha criticado que se haya asumido como habitual que el alquiler absorba la mitad del sueldo o que las personas tengan que compartir piso por motivos económicos incluso a edades en las que esperaban poder vivir de forma independiente.

La comunicadora ha señalado que la acampada también cuestiona la idea de que la juventud esté desmovilizada y ha destacado su capacidad de organización. A diferencia del 15M, que surgió de forma espontánea, ha explicado que la protesta actual cuenta con personas vinculadas a sindicatos, partidos y organizaciones juveniles. La periodista ha descrito una acampada autogestionada, con comisiones, actividades culturales y una red de solidaridad que proporciona alimentos, medicamentos y material.

También ha denunciado la respuesta policial a las movilizaciones y ha defendido que los participantes han tratado de mantener una actitud pacífica ante las provocaciones. “Una democracia también se mide en cómo viven las personas”, ha resumido al cuestionar la fortaleza de un sistema que, a su juicio, debe evaluarse también por su respuesta a la protesta social.

El papel histórico de los sindicatos

Por su parte, Homar ha reivindicado el papel histórico de los sindicatos en la conquista de derechos laborales y en la negociación colectiva. Al respecto, ha explicado que la organización de los trabajadores permite defender intereses comunes frente a las empresas y ha recordado que la huelga forma parte de las herramientas legítimas de presión cuando no se alcanza un acuerdo. Como ejemplo, ha aludido a las negociaciones del convenio de hostelería en Balears y a la capacidad de las advertencias de huelga para favorecer mejoras laborales. Homar ha insistido en que la acción sindical no debe limitarse a las condiciones de trabajo, sino que tiene que afrontar también los problemas sociales que afectan a la vida cotidiana de los trabajadores.

El responsable de UGT ha situado el acceso a la vivienda entre las principales emergencias sociales y ha defendido que los salarios y los convenios no bastan para garantizar una vida digna cuando el coste de la vivienda se dispara. En esta línea, ha descrito una situación en la que trabajadores de la hostelería se ven obligados a compartir piso e incluso habitación y ha reclamado que la vivienda deje de tratarse como un bien de consumo sometido a la especulación.

En relación con la huelga general convocada para el 11 de noviembre, el sindicalista la ha presentado como una protesta contra una situación que considera insostenible para las economías familiares. “Hay que sacarla de los fondos de inversión, de la concepción de bien de consumo”, ha defendido al reclamar una intervención del mercado que permita recuperar el acceso a la vivienda.

El recorrido parlamentario de los derechos

La mesa también ha abordado cómo las reivindicaciones sociales pueden transformarse en normas jurídicas. A preguntas de Galvín, el profesor Amir Al Hasani Maturano ha explicado que los derechos fundamentales están reconocidos en la Constitución y en tratados internacionales, aunque su desarrollo concreto puede requerir leyes específicas. En el caso de las leyes orgánicas, utilizadas para regular materias vinculadas a derechos fundamentales -como el aborto, la eutanasia y el divorcio-, necesitan mayoría absoluta en el Congreso. Al Hasani ha advertido de que el reconocimiento de un derecho no garantiza por sí solo que las demandas sociales se materialicen en políticas públicas y ha apuntado que las reclamaciones ciudadanas y los compromisos incluidos en los programas políticos son algunos de los motores que pueden impulsar cambios legislativos.

Como ha apuntado durante su intervención, convertir una reivindicación en ley es un proceso largo que puede prolongarse entre siete y nueve meses de media e incluso alcanzar el año. La tramitación comienza habitualmente con el estudio del texto en comisión, donde se presentan y debaten enmiendas, antes de pasar al pleno del Congreso. Después, la iniciativa llega al Senado, que puede introducir modificaciones o vetarla, lo que obliga a devolverla al Congreso para resolver las discrepancias. Una vez completado el procedimiento, la norma se sanciona y se publica en el Boletín Oficial del Estado (BOE).

Respecto a la vivienda, Al Hasani ha advertido de que ésta ocupa una posición secundaria en la Constitución española, que no la reconoce como un derecho fundamental, sino como un principio rector de la política social y económica. El profesor de Derecho Constitucional ha explicado que esta formulación limita las posibilidades de exigir su cumplimiento ante los tribunales y deja en manos de los poderes públicos la obligación de promover políticas para facilitar el acceso a una vivienda digna. A su juicio, habría sido deseable otorgarle una mayor protección constitucional.

Juventud y extrema derecha

El debate también ha abordado el avance de los discursos de extrema derecha entre parte de la juventud. En este sentido, Homar ha vinculado la exhibición de símbolos franquistas y el auge de mensajes de odio con la polarización y la falta de reflexión alimentadas por los algoritmos de las redes sociales. Elena Reinés, por su parte, ha rechazado que se responsabilice únicamente a los jóvenes y ha señalado la deuda pendiente con la memoria histórica, también en el sistema educativo. “Yo no di nada del franquismo en el colegio”, ha recordado antes de atribuir a los adultos la responsabilidad por los silencios sobre la dictadura.

Reinés ha relacionado además el acercamiento de algunos jóvenes a la derecha con la precarización laboral y las dificultades para acceder a una vivienda. Ha advertido, en este sentido, de que muchos se han incorporado al mercado de trabajo con salarios insuficientes para afrontar los alquileres y ha reivindicado la necesidad de mirar más allá de las etiquetas ideológicas para entender su situación. También ha recriminado que la izquierda haya desatendido durante años las redes sociales pese a su papel central como canal de información para las nuevas generaciones, mientras los discursos de ultraderecha han ganado presencia a través de creadores de contenido y otros referentes digitales.

Al Hasani ha coincidido en que el fenómeno no puede atribuirse exclusivamente a los jóvenes. Ha señalado la influencia de las grandes plataformas tecnológicas, la circulación de desinformación y la dificultad para contrarrestar mensajes simplificados que apelan a las emociones. También ha cuestionado que los partidos tradicionales, tanto liberales como socialdemócratas, no hayan sabido adaptarse a los nuevos canales de comunicación ni hayan dado suficiente prioridad a las políticas dirigidas a la juventud. El reto, ha concluido, no está tanto en identificar el problema como en encontrar respuestas eficaces para defender los valores democráticos.

Tras finalizar la mesa redonda, el divulgador científico Albert Xamena, conocido en redes sociales como Entre Fones i Neurones, ha ejercido de maestro de ceremonias de un trivial sobre la Constitución que contó con un premio sorpresa y, a continuación, ha dado inicio la segunda mesa de la jornada, 'Colectivos en peligro: una lucha constante', conducida por el periodista y colaborador de elDiario.es Pablo Sierra del Sol.

“Los derechos que tanto nos ha costado conseguir pueden desaparecer de un plumazo”. Es la advertencia que ha lanzado la presidenta de la organización LGTBI+ Ben Amics, Tatiana Casado, durante la segunda mesa redonda del encuentro 'Democracia: derechos y libertades en peligro', organizado por elDiario.es en Palma. Junto a Casado han intervenido la creadora de contenido y graduada en Economía y Relaciones Internacionales Constança Ramis, el director general de MarSenses Hotels & Homes, Rodrigo Fitaroni, y el profesor de Ciencia Política Pau Torres. Durante la conversación, moderada por el periodista Pablo Sierra del Sol, los tres han alertado del avance de la extrema derecha y de la posibilidad de que derechos que hoy parecen consolidados sufran retrocesos y han reivindicado la educación y el pensamiento crítico como herramientas esenciales para defenderlos.

Durante el encuentro, llevado a cabo en el café A Tres Bandas de Palma, Casado ha puesto el foco en los derechos del colectivo LGTBI+ al recordar que avances como el matrimonio igualitario y el reconocimiento de las familias diversas no son irreversibles, una posibilidad que, señala, le preocupa especialmente al comprobar cómo algunas personas de su entorno restan importancia a las consecuencias que podrían tener determinadas opciones políticas sobre su propia familia.

La interviniente ha recordado que las personas LGTBI+ pasaron de sufrir la persecución de normas como la Ley de Vagos y Maleantes a poder casarse y formar una familia con reconocimiento legal. También ha aludido a los avances relacionados con la atención sanitaria y la autonomía sobre el propio cuerpo. Sin embargo, ha lamentado que las nuevas generaciones pudieran percibir esos derechos como conquistas definitivas y no como resultado de décadas de movilización. Su principal temor, ha expresado, es que la falta de conciencia sobre la fragilidad de esas libertades facilite su retroceso.

La responsabilidad de las empresas

Fitaroni ha trasladado el debate al ámbito laboral y ha advertido de que cada vez más personas LGTBI+ vuelven a ocultar su orientación sexual o identidad de género. “El número de personas que han vuelto al armario ha subido en los últimos años y el último informe de la Federación Estatal LGTBI [que constata un retroceso de la visibilidad del colectivo en el entorno laboral] revela una situación preocupante”, ha señalado. “Nosotros, que somos casi 500 trabajadores, no dejamos de ser un espejo de la sociedad y dentro de la empresa nos encontramos con discursos y sensibilidades políticas muy distintas. Es un microcosmos”, ha abundado sobre MarSenses.

En su intervención, el directivo ha valorado la existencia de protocolos y la organización de cursos de formación en las empresas, pero ha puesto en duda que éstos sean suficientes para garantizar la igualdad si no existe una voluntad real de aplicarlos. “Un curso de una hora no cambia la mentalidad de nadie”, advierte, aseverando que las medidas contra la discriminación deben traducirse en actuaciones concretas en el día a día de las empresas. La existencia de normas y mecanismos de seguimiento, sostiene, pierden eficacia cuando no va acompañada de un compromiso efectivo para hacerlos cumplir.

Fitaroni ha explicado que MarSenses trabaja con Ben Amics en iniciativas de sensibilización y en la incorporación de personas trans a través de su bolsa de empleo. También subrayó que la discriminación puede agravarse cuando concurren otros factores de vulnerabilidad, como el origen o la condición de persona migrante. Como parte de ese esfuerzo, la compañía ha incorporado educadores sociales a su plantilla. En esta línea, ha defendido la necesidad de recurrir a profesionales especializados para avanzar hacia entornos laborales más inclusivos.

La educación y el pensamiento crítico frente a la polarización

Por su parte, Pau Torres ha relacionado la erosión de los derechos con la falta de formación crítica y con la responsabilidad de quienes ocupan cargos públicos. El profesor ha defendido la necesidad de transmitir los valores democráticos mediante la educación y recordó la experiencia de la asignatura de Educación para la Ciudadanía, implantada durante el Gobierno de José Luis Rodríguez Zapatero. A su juicio, no basta con que los derechos estén recogidos por escrito en la Constitución: también hay que explicarlos, reivindicarlos y transmitirlos a las nuevas generaciones.

Por otro lado, el docente ha defendido el diálogo como una condición indispensable para la convivencia democrática, apelando, eso sí, a establecer límites frente a los discursos de odio y a cualquier intento de vulnerar los derechos fundamentales. “Tenemos que aprender a soportar a quien no nos cae bien, a escucharlo y a debatir”, sostiene. También advierte de que la confrontación política puede alimentar la sensación de amenaza entre ciudadanos con ideas distintas. Cuando los dirigentes presentan al adversario como alguien dispuesto a destruir su modo de vida, alerta, contribuyen a debilitar los vínculos que permiten sostener una sociedad plural.

De igual modo, Ramis ha reivindicado la necesidad de recuperar la capacidad de dialogar con quienes piensan de forma diferente, aseverando que ese diálogo debe tener siempre límites claros y respetar siempre los derechos humanos. La creadora de contenido considera que la polarización dificulta escuchar opiniones distintas y que la sociedad ha perdido parte de su disposición a debatir sin convertir cualquier discrepancia en un enfrentamiento personal.

En este contexto, ha reivindicado la importancia de escuchar al otro y debatir desde el respeto. La convivencia democrática, sostiene, exige aprender a gestionar las diferencias sin deshumanizar a quienes mantienen posiciones distintas.

Brasil como advertencia ante el avance de la extrema derecha

Por su parte, Fitaroni ha recurrido al ejemplo de Brasil para ilustrar los riesgos de la expansión de la extrema derecha. En este sentido, ha apelado a la necesidad de prestar atención a los discursos dirigidos contra las minorías, advirtiendo de que la sociedad puede llegar a acostumbrarse a mensajes que antes habrían provocado rechazo y cómo estos se integran en la conversación pública hasta que dejan de percibirse como una amenaza.

“Son discursos que parecen inofensivos, que parecen bromas”, advierte el directivo, quien compara esta dinámica con la del “abusón del patio” que acaba siendo tolerado por el resto. “No hablamos de bullying, pero la política se ha convertido en una normalización de determinados discursos”, ha ahondado, criticando cómo las declaraciones de Vox se normalicen “con una frivolidad brutal” en un contexto en el que la reiteración de mensajes reaccionarios puede contribuir a desplazar los límites de lo socialmente aceptable. El debate ha coincidido en la importancia de no banalizar los mensajes de odio y de actuar antes de que su normalización haga más difícil combatirlos.

La conversación también ha cuestionado la idea de que la juventud esté inevitablemente escorada hacia la derecha. Casado ha recordado el crecimiento de las manifestaciones del Orgullo en Palma y ha explicado que, cuando acudió por primera vez, la convocatoria reunió a un grupo muy reducido, mientras que años después la participación ha aumentado de forma notable. También ha destacado el potencial de la universidad para formar a personas con espíritu crítico. La existencia de jóvenes comprometidos, defiende, contradice la idea de que toda una generación haya renunciado a la participación política.

Los bulos, combustible de los discursos de odio

Ramis ha apuntado que el problema no se limita a los jóvenes, sino que también afecta a personas de más edad, y ha alertado del papel de las redes sociales en la difusión de bulos y mensajes extremistas. La desinformación, explica, cuenta con una ventaja: resulta mucho más sencillo y rápido propagar una falsedad que desmontarla con información contrastada. Se trata de una dinámica que, incide, favorece que los mensajes engañosos alcancen una visibilidad desproporcionada y contribuyan a alimentar la polarización, mientras que las rectificaciones y las explicaciones rigurosas tienen más dificultades para abrirse paso. La discusión ha puesto así el foco en la responsabilidad de las redes sociales y en la necesidad de ofrecer referentes capaces de conectar con las nuevas generaciones sin recurrir al insulto o al discurso de odio.

La mesa también ha abordado el papel de las lenguas y las desigualdades históricas. Torres ha criticado que la Constitución estableciera la obligación de conocer el castellano sin fijar una obligación equivalente respecto a las otras lenguas oficiales en sus territorios. A su entender, esa diferencia ha contribuido a perpetuar una situación de diglosia en la que, durante mucho tiempo, el castellano se ha asociado a los contextos formales y de mayor prestigio social, mientras que el catalán quedaba relegado a los ámbitos más cotidianos. “En los momentos serios, en los que se supone que solo participa gente de alto estatus, hablamos castellano, y el catalán es para hablarle al a la vaca, como decía Unamuno con el euskera”, ha ilustrado al respecto.

El docente recrimina que esta jerarquización lingüística responde a una injusticia histórica y plantea que, aunque la construcción de la identidad colectiva también tiene aspectos positivos, conviene reconocer sus contradicciones. Asimismo, defiende que, al igual que el castellano, el conocimiento del catalán también debería ser obligatorio en territorios como Balears al considerar que esta medida podría facilitar la integración lingüística de los hablantes. La conversación ha concluido con una reivindicación de la coherencia entre lo que se dice y lo que se hace y que los discursos más agresivos pueden resultar atractivos cuando se presentan como una forma de rebeldía. Frente a esa dinámica, los participantes han defendido la educación, la memoria de las conquistas sociales y el debate público como vías para evitar que las libertades se erosionen sin que la sociedad sea consciente de ello.

La jornada, organizada con el apoyo de MarSenses, ha combinado la reflexión sobre los desafíos que afrontan la democracia y los derechos sociales con un ambiente distendido y participativo. El encuentro ha concluido con un picoteo mallorquín acompañado de música en directo de la mano del café A Tres Bandas en un espacio para prolongar las conversaciones e intercambiar impresiones más allá del escenario.