PP i Vox han tombat la proposta impulsada pel PSIB-PSOE de recuperar la moratòria al creixement de places turístiques a les Balears fins que els consells de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera aprovin els seus estudis de capacitat de càrrega, una eina clau per fixar els límits de visitants que pot suportar cada illa. La iniciativa arribava al ple en un context marcat per l’assoliment de màxims històrics: l’arxipèlag ha superat per primera vegada els 19 milions de turistes -davant una població d’1,2 milions-, consolidant un nivell de pressió superior al del període prepandèmic.

La Proposició No de Llei (PNL) defensada pels socialistes recull, entre altres qüestions, les dades d’una enquesta elaborada per l’Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balears (AETIB) —dependent del Govern— l’octubre de 2024. El sondeig revelava que un 80% dels residents de les illes estan a favor de reduir el nombre de turistes i de places turístiques i que la percepció de saturació havia augmentat en cinc punts entre 2022 i 2024.

Les dades reforcen, a més, aquesta sensació de massificació: Balears va tancar 2025 amb l’arribada de 19.053.592 turistes nacionals i internacionals, una xifra que representa un increment de l’1,73% respecte de 2024, segons l’enquesta Frontur de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), elaborada per l’Ibestat; un 6,7% més que el 2023 —any en què va canviar el color polític a les illes— i un 16% més en relació amb 2019, quan van arribar a l’arxipèlag 16,45 milions de turistes.

Malgrat això, la majoria que formen PP i Vox a les illes ha rebutjat reinstaurar la moratòria aprovada el 2022, durant la passada legislatura d’esquerres, amb l’objectiu de congelar el creixement de places mentre s’elaboraven els estudis de capacitat de càrrega per part de les institucions insulars, a les quals el Govern atorgava un termini de quatre anys —fins al febrer de 2026— per definir aquests límits. L’abril de 2025, conservadors i extrema dreta varen aixecar la mesura i també el termini de quatre anys concedit als consells, deixant en l’aire l’elaboració dels estudis.

No només això: ambdues formacions van donar llum verda al decret turístic que ha desbloquejat i blindat més de 90.000 places d'allotjament turístic, l'auge de les quals, denuncien les entitats socials, ha disparat -juntament amb l'especulació immobiliària, la compra massiva per part d'estrangers d'alt poder adquisitiu i la irrupció dels fons voltor- els preus de l'habitatge, provocant que nombrosos residents es vegin expulsats dels seus barris com a conseqüència d'una imparable gentrificació.

Durant la defensa de la PNL, el diputat socialista Llorenç Pou ha defensat la necessitat de tornar a aquest “tèntol” per evitar que el nombre de places continuï creixent sense un sostre clar. “Cercam fer un ‘téntol’, ja que vostès no governen”, ha retret, qüestionant el discurs de “contenció” esgrimit pel Govern de Marga Prohens (PP). El parlamentari ha qualificat la situació actual de “paradoxal”: mentre no existeix un límit fixat, l’oferta continua ampliant-se, cosa que podria obligar en el futur a fer retallades més dràstiques si els estudis conclouen que s’ha superat la capacitat de càrrega.

En aquesta mateixa línia s’ha expressat el portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, qui ha recordat que Prohens havia defensat inicialment no aixecar la moratòria sense comptar amb aquests estudis. “Haurien de reflexionar”, ha apuntat. Tant ecosobiranistes com socialistes insisteixen que la saturació ja està afectant l’experiència turística i la reputació del destí: “Si vaig a un lloc on es viu la saturació que hi ha a Balears, no el recoman”, ha assenyalat Apesteguia.

Des d’Unides Podem, José María García ha vinculat el final de la moratòria amb la crisi d’accés a l’habitatge, en considerar que l’augment de places i la pressió turística tenen efectes directes sobre el mercat residencial.

Al bloc contrari, Vox ha rebutjat la proposta per considerar-la una aposta pel “decreixement econòmic”. La seva diputada Patricia de las Heras ha afirmat que el turisme “no és el problema”, sinó un sector que, al seu parer, l’esquerra vol convertir en “enemic”. El PP, per la seva banda, en veu de Maria Salomé Cabrera, ha acusat els socialistes d’intentar “blanquejar” la seva gestió anterior, reivindicant que les polítiques actuals estan donant resultats en contenció, lluita contra l’oferta il·legal i millora del valor turístic, tot i que la moratòria —precisament orientada a fixar un sostre al creixement— va formar part d’un gir regulador que també va incloure l’aprovació de l’ecotaxa el 2016 i l’ordenació del lloguer turístic.

Amb la posició en contra de populars i extrema dreta, la votació ha deixat intacte el marc vigent: sense moratòria, sense calendari per als estudis de capacitat de càrrega i amb el creixement turístic avançant sense un sostre definit, un escenari que, precisament, la PNL pretenia revertir.

PP y Vox han tumbado la propuesta impulsada por el PSIB-PSOE de recuperar la moratoria al crecimiento de plazas turísticas en Balears hasta que los Consells de Mallorca, Menora, Eivissa y Formentera aprueben sus estudios de capacidad de carga, una herramienta clave para fijar los límites de visitantes que puede soportar cada isla. La iniciativa llegaba al pleno en un contexto marcado por el alcalce de máximos históricos: el archipiélago ha superado por primera vez los 19 millones de turistas -frente a una población de 1,2 millones-, consolidando un nivel de presión superior al alcanzado en prepandemia.

La Proposición No de Ley (PNL) defendida por los socialistas recoge, entre otras cuestiones, los datos de una encuesta elaborada por la Agencia de Estrategia Turística de las Illes Balears (AETIB) -dependiente del Govern- en octubre de 2024. El sondeo revelaba que un 80% de los residentes de las islas están a favor de reducir el número de turistas y de plazas turísticas y que la percepción de saturación había aumentado en 5 puntos entre 2022 y 2024.

Los datos respaldan, además, esa sensación de masificación: Balears cerró 2025 con la llegada de 19.053.592 turistas nacionales e internacionales, una cifra que representa un incremento del 1,73% respecto a 2024, según la encuesta Frontur del Instituto Nacional de Estadística (INE), elaborada por el Ibestat; un 6,7% más que en 2023 -año en que cambió el color político en las islas- y un 16% más en relación a 2019, cuando recalaron en el archipiélago 16,45 millones de turistas.

Pese a ello, la mayoría que forman PP y Vox en las islas ha rechazado reinstaurar la moratoria aprobada en 2022, durante la pasada legislatura de izquierdas, en aras a congelar el crecimiento de plazas mientras se elaboraban los estudios de capacidad de carga por parte de las instituciones insulares, a las que el Govern otorgaba un plazo de cuatro años -hasta febrero de 2026- para definir esos límites. En abril de 2025, conservadores y extrema derecha levantaron la medida y el periodo de cuatro años dado a los Consells, dejando en el aire la elaboración de los estudios.

No solo eso. ambas formaciones dieron luz verde al decreto turístico que ha desbloqueado y blindado más de 90.000 plazas de alquiler turístico, cuyo auge, denuncian las entidades sociales, ha disparado -junto a la especulación inmobiliaria, la compra masiva por parte de extranjeros de alto poder adquisitivo y la avidez de los fondos buitre- los precios de la vivienda, provocando que numerosos residentes se vean expulsados de sus barrios como consecuencia de una imparable gentrificación.

Durante la defensa de la PNL, el diputado socialista Llorenç Pou ha defendido la necesidad de volver a ese “parón” para evitar que el número de plazas continúe creciendo sin un techo claro. “Buscamos hacer un ‘téntol’, ya que ustedes no gobiernan”, ha reprochado, cuestionando el discurso de “contención” enarbolado por el Govern de Marga Prohens (PP). El parlamentario ha calificado la situación actual de “paradójica”: mientras no existe un límite fijado, la oferta sigue ampliándose, lo que podría obligar en el futuro a realizar recortes más drásticos si los estudios concluyen que se ha superado la capacidad de carga.

En esa misma línea se ha expresado el portavoz de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, quien ha recordado que Prohens había defendido inicialmente no levantar la moratoria sin contar con esos estudios. “Deberían reflexionar”, ha deslizado. Tanto ecosoberanistas como socialistas insisten en que la saturación ya está afectando a la experiencia turística y a la reputación del destino: “Si voy a un lugar en el que se vive la saturación que hay en Balears, no lo recomiendo”, ha señalado Apesteguia.

Desde Unidas Podemos, José María García ha vinculado el fin de la moratoria con la crisis de acceso a la vivienda, al considerar que el aumento de plazas y presión turística tiene efectos de forma directa sobre el mercado residencial.

En el bloque contrario, Vox ha rechazado la propuesta por considerarla una apuesta por el “decrecimiento económico”. Su diputada Patricia de las Heras ha manifestado que el turismo “no es el problema”, sino un sector que, a su juicio, la izquierda quiere conviertir en “enemigo”. El PP, por su parte, en boca de Maria Salomé Cabrera, ha acusado a los socialistas de intentar “blanquear” su gestión anterior, reivindicando que las políticas actuales están dando resultados en contención, lucha contra la oferta ilegal y mejora del valor turístico, a pesar de que la aprobación de la moratoria precisamente dirigida a fijar un techo al crecimiento y que formó parte de un giro regulador que también incluyó la aprobación de la ecotasa en 2016 y la ordenación del alquiler turístico.

Con la postura en contra de populares y extrema derecha, la votación ha dejado intacto el marco vigente: sin moratoria, sin calendario para los estudios de capacidad de carga y con el crecimiento turístico avanzando sin un techo definido, un escenario que, precisamente, la PNL trataba de revertir.

El Ayuntamiento de Barcelona ha aprobado una Modificación del Plan General Metropolitano (MPGM) que pondrá las bases para prohibir el alquiler de temporada en la ciudad. Esta propuesta, que forma parte de un pacto entre el PSC y los Comuns y que ha contado con los votos favorables de ERC, define los usos a los que pueden estar sometida la vivienda, los parámetros y, consecuentemente, las prohibiciones que se consideren en las normativas municipales.

Esta es la fórmula que han encontrado ambos grupos parlamentarios para eliminar el alquiler de temporada y reforzar también la prohibición de las viviendas turísticas, una modalidad que ocupa casi la mitad de residencias disponibles en diversos barrios de Barcelona como el Gòtic o la Barceloneta.

El consistorio convierte el uso “habitual y permanente” de la vivienda en su uso “característico”, mientras que las segundas residencias, el alquiler temporal o turístico pasan a ser usos “asimilados”. De esta manera, según se sostiene en el informe del MPGM, se podrán prohibir, condicionar o restringir los usos diferentes a los característicos de la vivienda. Eso implicará que el Ayuntamiento también podrá limitar las compras especulativas -en tanto que se tratan de adquisiciones de pisos que no están pensados para vivir en ellos- y complementaría así la normativa en la que está trabajando el Govern para prohibir este tipo de adquisiciones.

Los límites a los usos secundarios de la vivienda dependerá de la zona de la ciudad y de la necesidad de vivienda habitual que haya en cada barrio. Igualmente, el Ayuntamiento se asegurará de regular la renta temporal y turística también para las habitaciones, las plantas de casas unifamiliares, así como las parcelas.

A partir de aquí, el consistorio propone elaborar regulaciones y normas para “fomentar y proteger” el uso habitual de la vivienda. De esta manera, se pretende que los alquileres sean “más accesibles para sus residentes”. Según ha defendido la primera teniente de alcaldía y responsable del área de Urbanismo, Laia Bonet, “Barcelona necesita todas las herramientas disponibles para luchar contra la especulación y garantizar el derecho a quedarse en la ciudad”.

La modificación ha contado finalmente con los votos de ERC, que durante todo el proceso de negociación han mostrado públicamente sus “dudas sobre los efectos que pueda tener la MPGM”, pero este viernes han decidido emitir un “voto político” y de “confianza a los movimientos sociales”, tal como ha expresado la concejala republicana Eva Baró.

A falta de informes oficiales, de las ofertas de los portales inmobiliarios se estima que el alquiler de temporada puede llegar a suponer un 30% de la oferta de alquiler en ciudades tensionadas como Barcelona, llegando a crecer esta cifra hasta el 40% en más de un barrio. La intención del pleno es que la normativa pueda estar lista antes de verano, pero lo cierto es que estos plazos son ambiciosos porque el texto todavía debe pasar por la subcomisión de Urbanismo de la Generalitat y, una vez pase ese trámite allí, volverá al Ayuntamiento para su aprobación definitiva.

La normativa era “urgente” según palabras de la líder de los Comuns, Gemma Tarafa, que ha apuntado datos al pleno: en una ciudad de 1,7 millones de personas, hay 800.000 viviendas, lo que supone un piso para cada dos personas. Pero la realidad es que el consistorio ha contabilizado hasta 130.000 viviendas en las que no vive nadie de forma habitual, lo que reduce la oferta “de manera alarmante”.

Esta MPGM fue pactada en diciembre de 2024 y su paso por el pleno llega un año más tarde de lo previsto. Aun así, se adelanta al Gobierno central, que hace casi dos años que anunció la necesidad de regular los alquileres turísticos y de temporada, dos modalidades de renta que la Ley de Vivienda no regula y que se han convertido en un “agujero negro”, según palabras de la ministra Isabel Rodríguez.

Por eso, el Parlament de Catalunya también se avanzó al Gobierno y aprobó, en diciembre de 2025, una ley para limitar el precio del alquiler turístico y de temporada y meterlos en el mismo saco que la vivienda habitual. Esto afecta a arrendamientos por razones profesionales, de estudios, por temas médicos o por obras. Solo se excluyen los motivos turísticos o recreativos.

Eso enmienda la ley de vivienda, que excluía estas tipologías del tope de los precios de alquiler -algo que, de momento, es algo que sólo se aplica en las zonas tensionadas de Catalunya. Todo ello ha provocado que muchos propietarios saquen sus pisos del mercado habitual para pasarlo al de temporada y exigir precios muy por encima del límite. Aunque actualmente el uso del arrendamiento por temporada para inquilinos que en realidad viven en el piso de forma permanente es un fraude, es una realidad en la que se encuentran muchos vecinos de Barcelona.

Así, el Ayuntamiento se suma a la voluntad reguladora y va más allá de la ley aprobada en el Parlament, llegando a querer prohibir sus usos gracias a las competencias que tienen los consistorios en materia de urbanismo. “La regulación del Parlament es imprescindible, pero no puede ser la única”, ha apuntado la primera teniente de alcalde, Laia Bonet.

Expectantes, decenas de empresas, promotores e inversores aspiran a obtener una de las 500 nuevas plazas de alquiler turístico ofertadas en edificios protegidos o catalogados como Bienes de Interés Cultural (BIC) de Mallorca. Siguen de cerca la convocatoria, conscientes de que estas autorizaciones, convertidas hoy en un activo codiciado, pueden determinar la rentabilidad de sus proyectos en un mercado limitado que ha disparado el valor de este tipo de licencias. Despachos de abogados y gestorías aprovechan la ocasión para publicar guías sobre cómo participar en el procedimiento y ofrecerles su asesoramiento: “Se trata de un hito especialmente relevante, ya que durante los últimos años la posibilidad de obtener nuevas plazas ha estado condicionada por una moratoria en materia de establecimientos turísticos”, señala uno de los bufetes en su web. Una consultora de alto standing pone incluso precio a cada una de estas plazas: 3.500 euros.

Sin embargo, la decepción no tarda en llegar: los fallos técnicos registrados en el sistema telemático del Consell de Mallorca, responsable de la convocatoria, obligan a suspender y finalmente anular el procedimiento, frustrando las expectativas de quienes confiaban en obtener una de las codiciadas plazas del sector del alquiler vacacional. El sistema telemático de la Bolsa de Alojamientos Turísticos ha colapsado y, con ello, se han abierto las puertas a la batalla judicial.

La primera promotora en recurrir la anulación, producida el pasado mes de septiembre, no ha sido un pequeño propietario. Tras el recurso, publicado en el Boletín Oficial de las Illes Balears (BOIB), figura una sociedad aparentemente domiciliada en Palma, Sa Talaia Gestión SL, que está a su vez participada al 100% por un holding patrimonial con sede en Ludwigshafen (Alemania), 4L4M Beteiligungen GmbH. Se trata de una estructura empresarial dedicada a la gestión de activos con el foco puesto, sobre todo, en la explotación de bienes raíces. No es un caso aislado. En Mallorca, numerosas empresas operan como filiales operativas de grupos alemanes, suizos o británicos, un modelo habitual en la inversión inmobiliaria transnacional dado que permite canalizar capital hacia territorios con alta rentabilidad turística.

Una sede 'fantasma'

En concreto, 4L4M Beteiligungen GmbH responde a un esquema habitual en la inversión inmobiliaria alemana. Beteiligungen significa participaciones: su objeto social no es operar hoteles ni anunciar viviendas al consumidor final, sino poseer y gestionar activos a través de filiales. La fórmula GmbH -el equivalente germano de las sociedades limitadas- permite a los empresarios optimizar la fiscalidad de dividendos, gestionar el posible riesgo patrimonial de sus sociedades y agrupar inversiones fuera del país donde se explotan los activos. En el caso de Sa Talaia Gestión SL, esta figura en los distintos registros empresariales como filial operativa de 4L4M Beteiligungen GmbH, cuyo administrador, Joachim Frank Franz Hermann Lampert, aparece vinculado a ambas. En el Registro Mercantil (Borme), Sa Talaia Gestión SL está inscrita desde 2021 como empresa dedicada a la actividad de promoción y alquiler de bienes inmobiliarios

Al no contar con web propia ni con teléfonos o correos electrónicos visibles, elDiario.es ha intentado ponerse en contacto con esta sociedad personándose en la dirección en la que aparece domiciliada, en pleno casco histórico de Palma, una de las zonas más tensionadas por la expansión del alquiler turístico en paralelo al imparable encarecimiento de la vivienda para residentes. Tras llamar al timbre en varias ocasiones, nadie responde. El domicilio social de Sa Talaia Gestión SL coincide con un despacho jurídico en el que ejercen profesionales que figuran como administradores concursales, apoderados o representantes en distintas sociedades radicadas en las islas -ninguna de ellas Sa Talaia-. Tampoco nadie contesta al llamar a los teléfonos que aparecen en la placa de este bufete colocada en la fachada.

En agosto de 2024, Sa Talaia Gestión figuraba, además, como promotora de una vivienda unifamiliar aislada con piscina en suelo rústico en Sant Llorenç des Cardassar, según los planos técnicos del proyecto analizados por este medio. Se trata de una villa con lámina de agua de más de 34 metros cuadrados, anexo, sótano y garaje: un perfil de inmueble que encaja plenamente en el mercado de alquiler vacacional de gama media-alta. CompanyHouse muestra, además, otras empresas integradas en la red de los Lampert (como WHH Hotel-und Gaststättengesellschaft mbH o Immola Verwaltungs-GmbH) que componen un conglomerado integrado por varias sociedades patrimoniales y hoteleras. No todas tienen presencia en Mallorca, pero confirman que el holding opera a través de múltiples vehículos.

Puerta de entrada del capital extranjero

En declaraciones a elDiario.es, Eduard Vila, abogado especializado en materia de vivienda y mercado inmobiliario, subraya que el auge del alquiler vacacional ha abierto una nueva vía de entrada para inversores internacionales que, décadas atrás, tenían más difícil acceder al sector turístico, dominado por las grandes cadenas hoteleras locales. A diferencia del modelo hotelero tradicional, que exige grandes inversiones y una presencia empresarial visible, la explotación de viviendas permite operar mediante sociedades limitadas y estructuras patrimoniales más flexibles, a menudo con menor exposición pública. “Muchas veces se montan empresas locales como pantalla para que sea más complicado saber si detrás hay una familia que tiene 50 pisos o es una empresa que con 50 accionistas”. Cuando esto ocurre, incide, “ya no estamos hablando de vivir del alquiler turístico, sino de un negocio empresarial con reparto de dividendos”.

Muchas veces se montan empresas locales como pantalla para que sea más complicado saber si detrás hay una familia que tiene 50 pisos o es una empresa que con 50 accionistas. Ya no estamos hablando de vivir del alquiler turístico, sino de un negocio empresarial con reparto de dividendos

Eduard Vila — Abogado especializado en vivienda

El abogado apunta, asimismo, a la desventaja competitiva que esto supone para los operadores locales, al tratarse de inversiones extranjeras de alta capacidad económica con las que “es muy difícil competir”. Y subraya: “Lo que no consiguieron al intentar comprar y gestionar hoteles, ahora lo están haciendo con el alquiler vacacional”, aludiendo así al desembarco del capital internacional en el negocio del alquiler vacacional, un ámbito más accesible y menos concentrado que el sector hotelero tradicional.

La impugnación de la convocatoria del Consell no es un gesto menor: las plazas turísticas son un recurso limitado en Balears y su asignación determina la posibilidad de explotar legalmente viviendas en alquiler de corta duración. En un contexto de contención debido a la creciente saturación turística, cada plaza equivale a un goloso activo económico. El recurso presentado por Sa Talaia Gestión SL introduce un elemento relevante: la defensa judicial de intereses inmobiliarios respaldados por capital extranjero frente a decisiones regulatorias insulares. No se trata solo de una discrepancia administrativa, sino de un pulso entre política pública y estructuras de inversión.

A diferencia del modelo hotelero tradicional, que exige grandes inversiones y una presencia empresarial visible, la explotación de viviendas permite operar mediante sociedades limitadas y estructuras patrimoniales más flexibles, a menudo con menor exposición pública

La judicialización como herramienta empresarial

La utilización de sociedades extranjeras como titulares formales de bienes no es nueva en los tribunales españoles. A través de distintas resoluciones consultadas por este periódico, la Audiencia Provincial de Madrid y el Tribunal Supremo han analizado el papel de mercantiles constituidas bajo la firma alemana Beteiligungen GmbH que reclamaban la propiedad de participaciones sociales y varios inmuebles embargados en España. Los magistrados examinaron si tales mercantiles eran propietarias reales de los bienes o si actuaban como estructuras interpuestas para ocultar al titular efectivo.

En una sentencia de 2009, la Audiencia de Madrid desestimó la demanda interpuesta por Waldimmob Beteiligungen GmbH e Ibhan Handels & Beteiligungs GmbH, que alegaban ser propietarias de la mayoría de participaciones de una empresa española y, junto a esta, reclamaban la titularidad de varios inmuebles embargados para cubrir responsabilidades derivadas de un proceso penal. La sentencia, sin embargo, determinó que no habían probado la adquisición real de los bienes y que las operaciones podían constituir “meras apariencias jurídicas creadas para ocultar la titularidad real” de los activos. Posteriormente, el Supremo aplicó la doctrina del levantamiento del velo societario, un mecanismo que permite ocultar la personalidad jurídica del beneficiario cuando se utiliza para encubrir fraude o abuso.

Aunque estos procedimientos no guardan relación directa con Sa Talaia Gestión SL ni con 4L4M Beteiligungen GmbH, ilustran un criterio consolidado: las estructuras societarias internacionales son legales, pero pueden convertirse en instrumentos de opacidad cuando separan la titularidad formal del control económico real.

El debate sobre quién controla el modelo

En los últimos años, el alquiler turístico se ha convertido en una pieza central del modelo turístico balear. El Consell de Mallorca fijó hace varios años, a través del Plan de Intervención de Ámbitos Turísticos (PIAT), un techo de 430.000 plazas turísticas, de las cuales unas 115.000 corresponden a viviendas vacacionales. El objetivo de establecer este límite pasaba por hacer frente a la creciente masificación que afecta a la isla, golpeada en los últimos años por la sobreconstrucción y la degradación del entorno. El año pasado, el entonces conseller de Turismo, Marcial Rodríguez, planteó la posibilidad de rebajar el tope a las 412.000 plazas (308.000 tradicionales y 104.000 de alquiler turístico). Sin embargo, la institución insular, gobernada por PP y Vox, descarta ahora proceder a esa disminución.

El pasado mes de agosto, con Rodríguez aún como conseller, un análisis pionero del Consell de Mallorca detectó que el 39,5% de la oferta turística en estancias vacacionales que se oferta en plataformas comercializadoras no está registrada ni cuenta con número de licencia en los registros oficiales de la institución insular, por lo que opera de forma ilegal. El estudio arrojaba que, de un promedio mensual de 20.204 publicaciones analizadas, 7.978 (de entre 42.342 plazas turísticas) se corresponden con inmuebles que no cuentan con ningún tipo de control ni garantías y funcionan en competencia desleal con quienes sí cumplen la normativa.

La asociación Habtur, que agrupa a propietarios de viviendas turísticas en Balears, ha denunciado en reiteradas ocasiones un trato desigual respecto a otros operadores del sector. La organización critica el endurecimiento de las limitaciones al alquiler vacacional frente a otras modalidades turísticas, lo que, a su juicio, genera inseguridad jurídica y reduce el valor económico de las licencias.

Las entidades sociales, por su parte, recriminan que el auge del alquiler vacacional, junto a la especulación inmobiliaria, la compra masiva por parte de extranjeros de alto poder adquisitivo y la avidez de los fondos buitre, ha disparado los precios de la vivienda, provocando que numerosos residentes se vean expulsados de sus barrios como consecuencia de la imparable gentrificación. No en vano, muchos propietarios prefieren alquilar a turistas a corto plazo para obtener mayor rentabilidad, lo que ha agravado la escasez de vivienda disponible para los ciudadanos locales y ha provocado la pérdida de identidad de las barriadas.

Expectants, desenes d'empreses, promotors i inversors aspiren a obtenir una de les 500 noves places de lloguer turístic ofertades en edificis protegits o catalogats com a Béns d'Interès Cultural (BIC) de Mallorca. Segueixen de prop la convocatòria, conscients que aquestes llicències poden determinar la viabilitat dels seus projectes en un mercat limitat que ha disparat el valor econòmic d'aquest tipus d'autoritzacions. Despatxos d'advocats i gestories aprofiten l'ocasió per publicar guies sobre com participar en el procediment i oferir-los el seu assessorament: “Es tracta d'una fita especialment rellevant, ja que durant els últims anys la possibilitat d'obtenir noves places ha estat condicionada per una moratòria en matèria d'establiments turístics”, assenyala un dels bufets a la seva web. Una consultora d'alt standing posa fins i tot preu a cadascuna d'aquestes places: 3.500 euros.

Tanmateix, la decepció no triga a arribar: les fallades tècniques registrades en el sistema telemàtic del Consell de Mallorca, responsable de la convocatòria, obliguen a suspendre i finalment anul·lar el procediment, frustrant les expectatives dels qui confiaven a accedir a una de les cobejades llicències del sector del lloguer vacacional. El sistema telemàtic de la Borsa d'Allotjaments Turístics ha col·lapsat i, amb això, ha obert les portes a la batalla judicial.

La primera promotora a recórrer l'anul·lació, produïda el passat mes de setembre, no ha estat un petit propietari. Després del recurs, publicat al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB), figura una societat aparentment domiciliada a Palma, Sa Talaia Gestión SL, que està al seu torn participada al 100% per un holding patrimonial amb seu a Ludwigshafen (Alemanya), 4L4M Beteiligungen GmbH. Es tracta d'una estructura empresarial dedicada a la gestió d'actius amb el focus posat, sobretot, en l'explotació de bens immobles. No és un cas aïllat. A Mallorca, nombroses empreses operen com a filials operatives de grups alemanys, suïssos o britànics, un model habitual en la inversió immobiliària transnacional atès que permet canalitzar capital cap a territoris amb alta rendibilitat turística.

Una seu 'fantasma'

En concret, 4L4M Beteiligungen GmbH respon a un esquema habitual en la inversió immobiliària alemanya. Beteiligungen significa participacions: el seu objecte social no és operar hotels ni anunciar habitatges al consumidor final, sinó posseir i gestionar actius a través de filials. En ocasions, els empresaris empren la fórmula GmbH -l'equivalent germànic de les societats limitades- per optimitzar la fiscalitat de dividends, gestionar el possible risc patrimonial de les seves societats i agrupar inversions fora del país on s'exploten els actius. En el cas de Sa Talaia Gestión SL, aquesta figura en els distints registres empresarials com a filial operativa de 4L4M Beteiligungen GmbH, l'administrador de la qual, Joachim Frank Franz Hermann Lampert, apareix vinculat a ambdues. El Registre Mercantil (Borme) la reflecteix com a empresa dedicada l'activitat de promoció i lloguer de béns immobiliaris.

En no comptar amb web pròpia ni amb telèfons o correus electrònics visibles, elDiario.es ha intentat posar-se en contacte amb aquesta societat personant-se en l'adreça en la qual apareix domiciliada d'acord al Borme, en ple casc històric de Palma, una de les zones més tensionades per l'expansió del lloguer turístic en paral·lel a l'imparable encariment de l'habitatge per a residents. Després de cridar al timbre en diverses ocasions, ningú respon. El domicili social de Sa Talaia Gestión SL coincideix, a més, amb un despatx jurídic en el qual exerceixen professionals que figuren com a administradors concursals, apoderats o representants en distintes societats radicades a les illes –cap d'elles Sa Talaia–. Tampoc ningú contesta en cridar als telèfons que apareixen a la placa d'aquest bufet col·locada a la façana.

A l'agost de 2024, Sa Talaia Gestión figurava com a promotora d'un habitatge unifamiliar aïllat amb piscina en sòl rústic a Sant Llorenç des Cardassar, segons els plànols tècnics del projecte analitzats per aquest mitjà. Es tracta d'una vil·la amb làmina d'aigua de més de 34 metres quadrats, annex, soterrani i garatge: un perfil d'immoble que encaixa plenament en el mercat de lloguer vacacional de gamma mitjana-alta. CompanyHouse mostra, a més, altres empreses integrades a la xarxa dels Lampert, com WHH Hotel- und Gaststättengesellschaft mbH, Immola Verwaltungs-GmbH, Rala GmbH & Co. KG, que composen un grup amb diverses societats patrimonials i hoteleres. No totes tenen presència a Mallorca, però confirmen que el holding opera a través de múltiples vehicles.

Porta d'entrada del capital estranger

En declaracions a elDiario.es, Eduard Vila, advocat especialitzat en matèria d'habitatge i mercat immobiliari, subratlla que l'auge del lloguer turístic ha obert una nova via d'entrada per a inversors internacionals que, dècades enrere, tenien més difícil accedir al sector turístic, dominat per les grans cadenes hoteleres locals. A diferència del model hoteler tradicional, que exigeix grans inversions i una presència empresarial visible, l'explotació d'habitatges permet operar mitjançant societats limitades i estructures patrimonials més flexibles, sovint amb menor exposició pública. “Moltes vegades es munten empreses locals com a pantalla perquè sigui més complicat saber si darrere hi ha una família que té 50 pisos o és una empresa que amb 50 accionistes”. Quan això ocorreix, incideix, “ja no estem parlant de viure del lloguer turístic, sinó d'un negoci empresarial amb repartiment de dividends”.

Moltes vegades es munten empreses locals com a pantalla perquè sigui més complicat saber si darrere hi ha una família que té 50 pisos o és una empresa que amb 50 accionistes. Ja no estem parlant de viure del lloguer turístic, sinó d'un negoci empresarial amb repartiment de dividends

Eduard Vila — Advocat especialitzat en habitatges

L'advocat apunta, així mateix, al desavantatge competitiu que això suposa per als operadors locals, en tractar-se d'inversions estrangeres d'alta capacitat econòmica amb les quals “és molt difícil competir”. I subratlla: “El que no van aconseguir en intentar comprar i gestionar hotels, ara ho estan fent amb el lloguer vacacional”, al·ludint així al desembarcament del capital internacional en el negoci del lloguer vacacional, un àmbit més accessible i menys concentrat que el sector hoteler tradicional. I sentencia: “El que no van aconseguir en intentar comprar i gestionar hotels, ara ho estan fent amb el lloguer vacacional”.

La impugnació de la convocatòria de places no és un gest menor: les places turístiques són un recurs limitat a les Balears i la seva assignació determina la possibilitat d'explotar legalment habitatges per a llogar de curta durada. En un context de contenció a causa de la creixent saturació turística, cada plaça equival a un golós actiu econòmic. El recurs presentat per Sa Talaia introdueix un element rellevant: la defensa judicial d'interessos immobiliaris amb el suport de capital estranger enfront de decisions regulatòries insulars. No es tracta només d'una discrepància administrativa, sinó d'un pols entre política pública i estructures d'inversió.

A diferència del model hoteler tradicional, que exigeix grans inversions i una presència empresarial visible, l'explotació d'habitatges permet operar mitjançant societats limitades i estructures patrimonials més flexibles, sovint amb menor exposició pública

La judicialització com a eina empresarial

La utilització de societats estrangeres com a titulars formals de béns no és nova als tribunals espanyols. A través de distintes resolucions consultades per aquest periòdic, l'Audiència Provincial de Madrid i el Tribunal Suprem han analitzat el paper de mercantils constituïdes sota la forma alemanya Beteiligungen GmbH i que reclamaven la propietat de participacions socials i diversos immobles embargats a Espanya. Els magistrats van examinar si tals mercantils eren propietàries reals dels béns o si actuaven com a estructures intermèdies per ocultar el titular efectiu.

En una sentència de 2009, l'Audiència de Madrid va desestimar la demanda interposada per Waldimmob Beteiligungen GmbH i Ibhan Handels & Beteiligungs GmbH, que al·legaven ser propietàries de la majoria de les participacions d'una empresa espanyola i, juntament amb aquesta, reclamaven la titularitat de diversos immobles embargats per cobrir responsabilitats derivades d'un procés penal. La sentència, tanmateix, va determinar que no havien provat l'adquisició real dels béns i que les operacions podien constituir “meres aparences jurídiques creades per ocultar la titularitat real” dels actius. Posteriorment, el Suprem va aplicar la doctrina de l'aixecament del vel societari, un mecanisme que permet ocultar la personalitat jurídica del beneficiari quan s'utilitza per encobrir frau o abús.

Tot i que aquests procediments no guarden relació directa amb Sa Talaia Gestión SL ni amb 4L4M Beteiligungen GmbH, il·lustren un criteri consolidat: les estructures societàries internacionals són legals, però poden convertir-se en instruments d'opacitat quan separen la titularitat formal del control econòmic real.

El debat sobre qui controla el model

En els últims anys, el lloguer turístic s'ha convertit en una peça central del model turístic balear. El Consell de Mallorca va fixar fa diversos anys, a través del Pla d'Intervenció d'Ambients Turístics (PIAT), un sostre de 430.000 places turístiques, de les quals unes 115.000 corresponen a habitatges vacacionals. L'objectiu d'establir aquest límit passava per fer front a la saturació que afecta l'illa, colpejada en els últims anys per la massificació, la sobreconstrucció i la degradació de l'entorn. L'any passat, el llavors conseller de Turisme, Marcial Rodríguez, va plantejar la possibilitat de rebaixar el sostre a les 412.000 places (308.000 tradicionals i 104.000 de lloguer turístic). Tanmateix, la institució insular, governada per PP i Vox, descarta ara procedir a aquesta disminució.

El passat mes d'agost, amb Rodríguez encara com a conseller, una anàlisi pionera del Consell de Mallorca va detectar que el 39,5% de l'oferta turística en estades vacacionals que s'oferta en plataformes comercialitzadores no està registrada ni compta amb nombre de llicències en els registres oficials de la institució insular, per la qual cosa opera de forma il·legal. L'estudi projectava que, d'una mitjana mensual de 20.204 publicacions analitzades, 7.978 (relatives a 42.342 places turístiques) es corresponen amb immobles que no compten amb cap mena de control ni garanties i funcionen en competència deslleial amb qui compleixen la normativa.

L'associació Habtur, que agrupa propietaris d'habitatges turístics a les Balears, ha denunciat en reiterades ocasions un tracte desigual respecte a altres operadors del sector. L'organització critica l'enduriment de les limitacions al lloguer vacacional enfront d'altres modalitats turístiques, la qual cosa, a parer seu, genera inseguretat jurídica i redueix el valor econòmic de les llicències.

Les entitats socials, per la seva banda, recriminen que l'auge del lloguer vacacional, juntament amb l'especulació immobiliària, la compra massiva per part d'estrangers d'alt poder adquisitiu i l'aviditat dels fons voltor, ha disparat els preus de l'habitatge, provocant que nombrós resident es vegin expulsats dels seus barris a conseqüència de la imparable gentrificació. No en va, molts propietaris prefereixen llogar a turistes a curt termini per obtenir major rendibilitat, la qual cosa ha agreujat l'escassetat d'habitatge disponible per als ciutadans locals i ha provocat la pèrdua d'identitat dels barris.

El Parlament balear ha rebutjat, amb els vots de PP i Vox, instar els Consells Insulars a posar en marxa un programa específic de seguiment i control de l'oferta turística il·legal durant el proper estiu. L'arxipèlag figura, de fet, entre les comunitats autònomes amb major nombre d'habitatges turístics i de temporada que operen fora de la legalitat, d'acord a les dades fetes públiques el passat dilluns pel Ministeri d'Habitatge en el marc de la posada en marxa del nou registre únic de lloguers de curta durada. En total, 3.062 sol·licituds de registre obligatori han estat revocades a Balears per no complir amb els requisits exigits per poder comercialitzar-se com a allotjaments turístics o de temporada.

La iniciativa, registrada pel PSIB-PSOE, es recolzava en el consens social existent al voltant de la saturació turística que travessen les illes -amb un 80% de residents a favor de reduir el nombre de turistes i de places, segons una enquesta del propi Govern-, la qual cosa provoca un impacte directe en el territori i els preus de l'habitatge. El document posava l'èmfasi, així mateix, en el fet que l'Executiu presidit per la popular Marga Prohens hagi eliminat els principals instruments per limitar el creixement del sector.

La proposició no de llei (PNL), debatuda a la Comissió de Turisme, Cultura, Esports, Treball, Funció Pública i Diàleg Social, ha estat tombada amb els vots en contra dels set diputats de PP i Vox, enfront dels sis vots favorables del PSIB, Més per Mallorca i el Grup Mixt.

El text rebutjat, defensat pel diputat Llorenç Pou, recordava que l'actual Govern va aixecar la moratòria turística aprovada el 2022 per l'anterior Executiu d'esquerres a través de la llei de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de Balears, que a més va donar un període de fins a quatre anys -també eliminat- perquè els Consells establissin la capacitat de càrrega de turistes que podia suportar cadascuna de les illes.

La iniciativa lamentava, així mateix, la supressió de la mesura de decreixement de places establerta per l'anterior norma, que instava a donar de baixa dues places per poder donar d'alta una nova. “Atès que s'han eliminat la data topall per a la determinació del límit de càrrega de les illes i la mesura d'intercanvi del 'dos per un', les decisions de l'actual Govern han provocat que l' únic camí per reduir el nombre de places sigui la reducció de l'oferta il·legal”, afegia el text, que assenyala la creació, per part del Consell de Mallorca, de dues borses transitòries a través de les quals “s'està ampliant el nombre de places comercialitzades a la illa”.

El text subratllava a més el fracàs de les mesures aprovades fins ara per combatre aquest fenòmen, com la possibilitat de precintar habitatges turístics il·legals. En aquest sentit, Pou ha recriminat que els resultats obtinguts per la mesura aprovada en aquest sentit a l'octubre de 2023 per l'actual Executiu “han estat nuls”, atès que “no s'ha pogut precintar cap habitatge turístic il·legal a Balears”.

Davant aquest escenari, els socialistes defensaven que la reducció de l'oferta turística il·legal s'ha convertit en “l'únic camí” per contenir el nombre de places. Per a això, la PNL instava els Consells de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, en coordinació amb el Govern, a executar durant l'estiu de 2026 un programa de seguiment i control que permetés als serveis d'inspecció turística comprovar si els habitatges detectats el 2025 com a anunciants d'estades il·legals a plataformes en línia com Airbnb que, un any després, continuen comercialitzant-se.

El Parlament balear ha rechazado, con los votos de PP y Vox, instar a los Consells Insulars a poner en marcha un programa específico de seguimiento y control de la oferta turística ilegal durante el próximo verano. El archipiélago figura, de hecho, entre las comunidades autónomas con mayor número de viviendas turísticas y de temporada que operan fuera de la legalidad, de acuerdo a los datos hechos públicos el pasado lunes por el Ministerio de Vivienda en el marco de la puesta en marcha del nuevo registro único de alquileres de corta duración. En total, 3.062 solicitudes de registro obligatorio han sido revocadas en Balears por no cumplir con los requisitos exigidos para poder comercializarse como alojamientos turísticos o de temporada.

La iniciativa, registrada por el PSIB-PSOE, se apoyaba en el consenso social existente en torno a la saturación turística que atraviesa las islas -con un 80% de residentes a favor de reducir el número de turistas y de plazas, según una encuesta del propio Govern-, lo que provoca un impacto directo en el territorio y los precios de la vivienda. El documento hacía hincapié, asimismo, en en el hecho de que el Ejecutivo presidido por la popular Marga Prohens haya eliminado los principales instrumentos para limitar el crecimiento del sector.

La proposición no de ley (PNL), debatida en la Comisión de Turismo, Cultura, Deportes, Trabajo, Función Pública y Diálogo Social, ha sido tumbada con los votos en contra de los siete diputados de PP y Vox, frente a los seis votos favorables del PSIB, Més per Mallorca y el Grupo Mixto.

El texto rechazado, defendido por el diputado Llorenç Pou, recordaba que el actual Govern levantó la moratoria turística aprobada en 2022 por el anterior Ejecutivo de izquierdas a través de la ley de medidas urgentes para la sostenibilidad y la circularidad del turismo de Balears, que además dio un periodo de hasta cuatro años -también eliminado- para que los Consells establecieran la capacidad de carga de turistas que podía soportar cada una de las islas.

La iniciativa lamentaba, asimismo, la supresión de la medida de decrecimiento de plazas establecida en la anterior norma, que instaba a dar de baja dos plazas para poder dar de alta una nueva. “Dado que se han eliminado la fecha tope de la determinación del límite de carga de las islas y la medida de intercambio del 'dos por uno', las decisiones del actual Govern han provocado que el único camino para reducir el número de plazas sea la reducción de la oferta ilegal”, añadía el texto, que señala la creación, por parte del Consell de Mallorca, de dos bolsas transitorias a través de las cuales “se está ampliando el número de plazas comercializadas en la isla”.

El texto subrayaba además el fracaso de las medidas aprobadas hasta ahora para combatir este fenómeno, como la posibilidad de precintar viviendas turísticas ilegales. En este sentido, Pou ha recriminado que los resultados obtenidos de la medida aprobada en este sentido en octubre de 2023 por el actual Ejecutivo “han sido nulos”, dado que “no se ha podido precintar ninguna vivienda turística ilegal en Balears”.

Ante este escenario, los socialistas defendían que la reducción de la oferta turística ilegal se ha convertido en “el único camino” para contener el número de plazas. Para ello, la PNL instaba a los Consells de Mallorca, Menorca, Eivissa y Formentera, en coordinación con el Govern, a ejecutar durante el verano de 2026 un programa de seguimiento y control que permitiera a los servicios de inspección turística comprobar si las viviendas detectadas en 2025 como anunciantes de estancias ilegales en plataformas en línea como Airbnb que, un año después, continúan comercializándose.

Balears figura entre les comunitats autònomes amb major nombre d'habitatges turístics i de temporada que operen fora de la legalitat. En total, 3.062 sol·licituds de registre obligatori han estat revocades a l'arxipèlag, segons les dades fetes públiques aquest dilluns pel Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana en el marc de la posada en marxa del nou registre únic de lloguers de curta durada.

Encara que en xifres absolutes Balears ocupa el setè lloc del rànquing estatal, la dada adquireix una major dimensió en posar-la en relació amb la seva població: poc més d'1,2 milions d'habitants. En termes per càpita, l'arxipèlag se situa entre els territoris amb major concentració de lloguers il·legals, només per darrere de grans comunitats turístiques com Andalusia, Comunitat Valenciana o Canàries, totes elles amb poblacions molt superiors.

En total, el Ministeri ha notificat a les plataformes digitals la existència de 86.275 habitatges il·legals a tot Espanya que hauran de ser retirats dels portals online. Es tracta d'immobles que van sol·licitar el número de registre obligatori, en vigor des de juliol de 2025, però que no compleixen els requisits legals per operar com a lloguer turístic o de temporada.

De les 412.253 sol·licituds presentades, el 78% corresponien a lloguer turístic i el 22% a lloguer de temporada. Balears s'inscriu de ple en el primer grup, el més vinculat a la pressió sobre el mercat residencial i a l'encareiment de l'accés a l'habitatge.

El Ministeri que dirigeix Isabel Rodríguez subratlla que, amb aquest registre, busca preservar la funció social de l'habitatge i combatre la il·legalitat amb què opera actualment un gran nombre d'allotjaments, provocant “una pujada exagerada dels preus i l'expulsió de moltes famílies dels seus barris, així com una major gentrificació i pèrdua d'identitat en els mateixos”.

Un problema estructural, no puntual

A diferència d'altres comunitats, Balears no col·loca cap municipi entre els 20 amb més sol·licituds revocades, una circumstància que reforça l'abast de la dada: el lloguer turístic il·legal no es concentra en un o dos punts negres, sinó que apareix estès de forma homogènia pel territori, on centenars d'habitatges han sortit del mercat residencial per ser destinades al lloguer turístic, moltes d'elles sense complir la normativa vigent.

Des del Ministeri celebren que aquest registre “ja està funcionant amb l'objectiu de perseguir i posar fi al frau en els lloguers de curta durada, al mateix temps que s'activen altres mecanismes perquè aquests habitatges es puguin incorporar al mercat de lloguer residencial”. En comunitats com Balears, on l'accés a l'habitatge s'ha convertit en una de les principals emergències socials, l'impacte del lloguer il·legal resulta especialment visible.

La retirada obligatòria de milers d'anuncis obre ara una incògnita clau: quantes d'aquestes vivendes tornaran realment al mercat residencial i quantes buscaran noves fórmules per seguir operant al marge de la llei.

Balears figura entre las comunidades autónomas con mayor número de viviendas turísticas y de temporada que operan fuera de la legalidad. En total, 3.062 solicitudes de registro obligatorio han sido revocadas en el archipiélago, según los datos hechos públicos este lunes por el Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana en el marco de la puesta en marcha del nuevo registro único de alquileres de corta duración.

Aunque en cifras absolutas Balears ocupa el séptimo lugar del ranking estatal, el dato adquiere una mayor dimensión al ponerlo en relación con su población: poco más de 1,2 millones de habitantes. En términos per cápita, el archipiélago se sitúa entre los territorios con mayor concentración de alquileres ilegales, solo por detrás de grandes comunidades turísticas como Andalucía, Comunitat Valenciana o Canarias, todas ellas con poblaciones muy superiores.

En total, el Ministerio ha notificado a las plataformas digitales la existencia de 86.275 viviendas ilegales en toda España que deberán ser retiradas de los portales online. Se trata de inmuebles que solicitaron el número de registro obligatorio, en vigor desde julio de 2025, pero que no cumplen los requisitos legales para operar como alquiler turístico o de temporada.

De las 412.253 solicitudes presentadas, el 78% correspondían a alquiler turístico y el 22% a alquiler de temporada. Balears se inscribe de lleno en el primer grupo, el más vinculado a la presión sobre el mercado residencial y al encarecimiento del acceso a la vivienda.

El Ministerio que dirige Isabel Rodríguez subraya que, con este registro, busca preservar la función social de la vivienda y combatir la ilegalidad con la que opera actualmente un gran número de alojamientos, provocando “una subida exagerada de los precios y la expulsión de muchas familias de sus barrios, así como una mayor gentrificación y pérdida de identidad en los mismos”.

Un problema estructural, no puntual

A diferencia de otras comunidades, Balears no coloca ningún municipio entre los 20 con más solicitudes revocadas, una circunstancia que refuerza el alcance del dato: el alquiler turístico ilegal no se concentra en uno o dos puntos negros, sino que aparece extendido de forma homogénea por el territorio, donde centenares de viviendas han salido del mercado residencial para ser destinadas al alquiler turístico, muchas de ellas sin cumplir la normativa vigente.

Desde el Ministerio celebran que este registro “ya está funcionando con el objetivo de perseguir y poner fin al fraude en los alquileres de corta duración, al tiempo que se activan otros mecanismos para que estas viviendas se puedan incorporar al mercado de alquiler residencial”. En comunidades como Balears, donde el acceso a la vivienda se ha convertido en una de las principales emergencias sociales, el impacto del alquiler ilegal resulta especialmente visible.

La retirada obligatoria de miles de anuncios abre ahora una incógnita clave: cuántas de estas viviendas volverán realmente al mercado residencial y cuántas buscarán nuevas fórmulas para seguir operando al margen de la ley.

El Ministerio de Vivienda ha ordenado a las plataformas digitales que promocionan pisos turísticos y alquileres de temporada la retirada de más de 86.000 anuncios, que no han obtenido el número de registro de corta duración al no cumplir los requisitos legales para ejercer esta actividad. El departamento que dirige Isabel Rodríguez puso en marcha este mecanismo, obligatorio desde el pasado 1 de julio y que gestionan los registradores de la propiedad, para controlar la oferta de viviendas de uso turístico y arrendamientos por meses.

Desde entonces, los registradores han recibido 412.000 solicitudes, de las que se han rechazado 86.275. “Se trata de viviendas que han solicitado el número de registro de alquiler de corta duración, pero que no lo han obtenido porque no cumplen los requisitos”, indican desde Vivienda.

Los arrendadores de viviendas que quieran ofertarlas como turística o en alquiler temporal deben acreditar a través de la Ventanilla Única Digital del Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana que cumplen con la normativa y los requisitos para hacerlo. De todas las solicitudes, se han revocado más del 20%, la mayor parte en las ciudades de Madrid (5.344) y Barcelona (5.005), dos modelos de ciudad con Consistorios opuestos en políticas de vivienda y gestión del alquiler turístico.

Por comunidades autónomas, la que más licencias rechazadas acumula es Andalucía, con más de 21.000. “Es especialmente llamativo el caso de la provincia de Málaga, que incluye hasta siente municipios entre los 20 con mayor número de peticiones denegadas”, indican desde Vivienda. Son las localidades de Marbella (2.993), Málaga (1.845), Benalmádena (1.035), Fuengirola (719), Mijas (664) y Estepona (505).

La segunda comunidad por solicitudes revocadas es la valenciana (14.387), seguida de Canarias (13.726), Catalunya (13.350) y Madrid (5.893). De las más de 412.000 solicitudes, el 78% corresponden a alquiler turístico, mientras el 22% restante lo son para temporada. La única excepción es, precisamente, Madrid, donde la proporción se invierte en un 83-17%. “¿Es que no hay pisos turísticos ilegales? En absoluto, es que se está amparando esa ilegalidad”, defendía la ministra Rodríguez en septiembre.

Desde el Ministerio celebran que este registro “ya está funcionando con el objetivo de perseguir y poner fin al fraude en los alquileres de corta duración, al tiempo que se activan otros mecanismos para que estas viviendas se puedan incorporar al mercado de alquiler residencial”. Así, indican desde el departamento que dirige Isabel Rodríguez, se busca “preservar la función social de la vivienda y combatir la ilegalidad con la que operan actualmente un gran número de alojamientos con estas características, provocando una subida exagerada de los precios y la expulsión de muchas familias de sus barrios, así como una mayor gentrificación y pérdida de identidad en los mismos”.

El Colegio de Registradores ha recordado a los propietarios de viviendas de alquiler de corta duración que antes del 2 de marzo tienen la obligación anual de presentar la información del ejercicio anterior en el Registro de la Propiedad o de Bienes Muebles.

Los registradores han iniciado una campaña divulgativa con el objetivo de ayudar a los ciudadanos en los trámites del depósito de arrendamientos de corta duración, de acuerdo con la orden ministerial del pasado enero que estableció la obligación anual de presentar cada mes de febrero la información del ejercicio anterior en el Registro de la Propiedad o de Bienes Muebles, aunque este año el plazo se ha ampliado al 2 de marzo, según recoge Europa Press.

El trámite debe realizarlo, según señalan, los titulares del inmueble o, en su caso, cualquier persona que acredite ser el responsable de su gestión. En caso de no cumplir con la nueva normativa, advierten los registradores, los inmuebles perderán el Número de Registro Único de Alquiler (NRUA) y no podrán comercializar estas propiedades en las plataformas en línea.

Hasta la fecha, según registra la organización, se han otorgado más de 400.000 números NRUA, desde que la orden ministerial del pasado dos de enero estableciese que el trámite debe realizarse anualmente cada mes de febrero.

Se trata de una medida que, según los registradores, permite “centralizar la información sobre las viviendas de uso turísticos en una base de datos común”, y facilitar esa información para que las administraciones públicas tengan más control sobre los alquileres temporales.

Després de dos anys i mig com a conseller insular de Turisme a Mallorca, Marcial Rodríguez ha renunciat com a titular d'aquest departament i serà substituït per Guillem Ginard, actual director general de Cultura i històric dirigent de l'antiga Unió Mallorquina (UM). Segons la institució insular, el nomenament de Ginard respon a “l'aposta decidida” per potenciar el “binomi cultura i turisme” com una estratègia “clau” en aquesta legislatura.

Durant aquest temps, la tasca de Rodríguez s'ha centrat a reforçar la capacitat d'inspecció i a gestionar un dels principals reptes de la política pública insular: l'ordenació i contenció de l'oferta turística. Tanmateix, el seu lideratge s'ha vist entelat en l'últim any per episodis controvertits com el que va tenir lloc a principis del 2025, quan un grup de funcionaris el va acusar de maltractament psicològic, amenaces i un suposat intent d'agressió contra el cap del servei d'Inspecció, uns fets que Rodríguez sempre ha negat de forma taxativa. La denúncia va ser finalment arxivada per manca d'indicis i el mateix Consell va aprovar una moció en suport a Rodríguez, instant els grups de l'oposició a disculpar-se.

Així mateix, determinats errors en la concessió de places turístiques, durament criticada pels grups d'esquerres, van obligar a anul·lar dos procediments per posar a disposició noves llicències en edificis declarats bé d'interès cultural o protegits de l'illa, un factor que ha acabat erosionant la continuïtat del conseller.

Amb tot, Rodríguez va apostar per reforçar la transparència en la gestió de places turístiques i per accelerar processos administratius, a més de defensar una política d'inspecció més activa davant del lloguer turístic il·legal, un dels principals desafiaments que afronta Mallorca enmig de la creixent saturació turística que travessa l'illa. El ja exconseller també es va dirigir en diverses ocasions a l'opinió pública per explicar les decisions del seu departament i subratllar la importància d'una administració “proactiva, eficaç i transparent”.

Tal com ha recordat el Consell en un comunicat, Rodríguez deixa una sèrie d'efemèrides aconseguides com el major pressupost pel departament de Turisme -32,4 milions d'euros per al 2026-, el reforç de la plantilla amb 23 nous professionals -15 d'ells destinats exclusivament a tasques d'inspecció i sanció de l'oferta il·legal-, i el Mètode Bitàcora Mallorca, un model operatiu basat en la intel·ligència de dades i monitorització constant.

En aquest sentit, el president de l'Administració supramunicipal, Llorenç Galmés (PP), ha destacat “la gran tasca” duta a terme per Rodríguez a l'hora de “reestructurar i modernitzar” el departament de Turisme, ordenar l'oferta turística i lluitar contra l'intrusisme.

Guillem Ginard: el nou conseller

Per la seva banda, el seu substitut, Guillem Ginard, arriba amb una àmplia trajectòria en la política i la gestió pública mallorquina. Històric dirigent d'UM en l'època en què aquest va influir fortament en la política insular, Ginard va ser batle de la localitat de Campos entre 2007 i 2010, etapa en què va liderar decisions rellevants sobre la governança local i pactes de govern en un context polític fragmentat.

Després de la seva etapa municipal, i després d'abandonar la formació regionalista, Ginard va desenvolupar la seva carrera també en el sector privat i va mantenir vincles amb l'àmbit cultural. Al juliol de 2023 va tornar al Consell de Mallorca com a director insular de Cultura, lloc des del qual ha coordinat projectes culturals, patrimonials i de promoció artística a tota l'illa.

El nomenament de Ginard es produeix en un moment en què Mallorca afronta pressions creixents relacionades amb la saturació turística, demandes de major regulació del lloguer vacacional i l'exigència per part de residents i col·lectius socials d'impulsar polítiques més sostenibles.

Tras dos años y medio como conseller insular de Turismo en Mallorca, Marcial Rodríguez ha renunciado como titular de este departamento y será sustituido por Guillem Ginard, actual director general de Cultura e histórico dirigente de la antigua Unió Mallorquina (UM). Según la institución insular, el nombramiento de Ginard responde a la “apuesta decidida” por potenciar el “binomio cultura y turismo” como una estrategia “clave” en esta legislatura.

Durante este tiempo, la labor de Rodríguez se ha centrado en reforzar la capacidad de inspección y en gestionar uno de los principales retos de la política pública insular: la ordenación y contención de la oferta turística. Sin embargo, su liderazgo se ha visto empañado en el último año por episodios como el que tuvo lugar a principios de 2025, cuando un grupo de funcionarios lo acusó de maltrato psicológico, amenazas y un supuesto intento de agresión contra el jefe del servicio de Inspección, unos hechos que Rodríguez siempre ha negado de forma tajante. La denuncia fue finalmente archivada por falta de indicios y el propio Consell aprobó una moción en apoyo a Rodríguez, instando a los grupos de la oposición a disculparse.

Asimismo, determinados fallos en la concesión de plazas turísticas, duramente criticada por los grupos de izquierdas, obligó a anular dos procedimientos para poner a disposición nuevas licencias en edificios declarados bien de interés cultural o protegidos de la isla, un factor que ha acabado erosionando la continuidad del conseller.

Con todo, Rodríguez apostó por reforzar la transparencia en la gestión de plazas turísticas y por acelerar procesos administrativos, además de defender una política de inspección más activa frente al alquiler turístico ilegal, uno de los principales desafíos que enfrenta Mallorca en medio de la creciente saturación turística que atraviesa la isla. El ya exconseller también se dirigió en varias ocasiones a la opinión pública para explicar las decisiones de su departamento y subrayar la importancia de una administración “proactiva, eficaz y transparente”.

Tal como ha recordado el Consell en un comunicado, Rodríguez deja una serie de hitos conseguidos como el mayor presupuesto por el departamento de Turismo -32,4 millones de euros para 2026-, el refuerzo de la plantilla con 23 nuevos profesionales -15 de ellos destinados exclusivamente a tareas de inspección y sanción de la oferta ilegal-, y el Método Bitácora Mallorca, un modelo operativo basado en la inteligencia de datos y monitorización constante. En su nota, la institución precisa que el nombramiento de Ginard se produce después de que Rodríguez haya presentado este martes su renuncia como conseller de Turismo para volver a la actividad privada en aras a preparar su jubilación, prevista para los próximos meses.

Sobre su gestión, el presidente de la Administración supramunicipal, Llorenç Galmés (PP), ha destacado “la gran tarea” llevada a cabo por Rodríguez a la hora de “reestructurar y modernizar” el departamento de Turismo, ordenar la oferta turística y luchar contra el intrusismo.

Guillem Ginard: el nuevo conseller

Por su parte, su sustituto, Guillem Ginard, llega con una amplia trayectoria en la política y la gestión pública mallorquina. Histórico dirigente de UM en la época en que éste influyó fuertemente en la política insular, Ginard fue alcalde de la localidad de Campos entre 2007 y 2010, etapa en la que lideró decisiones relevantes sobre la gobernanza local y pactos de gobierno en un contexto político fragmentado.

Tras su etapa municipal, y tras abandonar la formación regionalista, Ginard desarrolló su carrera también en el sector privado y mantuvo vínculos con el ámbito cultural. En julio de 2023 regresó al Consell de Mallorca como director insular de Cultura, puesto desde el que ha coordinado proyectos culturales, patrimoniales y de promoción artística en toda la isla.

El nombramiento de Ginard se produce en un momento en el que Mallorca enfrenta presiones crecientes relacionadas con la saturación turística, demandas de mayor regulación del alquiler vacacional y la exigencia por parte de residentes y colectivos sociales de impulsar políticas más sostenibles.

El conseller de Turisme de Mallorca, José Marcial Rodríguez, ha informat en una roda de premsa aquest dimecres que la plataforma Airbnb ha retirat més de 4.400 anuncis il·legals a l'illa perquè no comptaven amb el corresponent número de registre. Aquesta iniciativa, que forma part de l'acord que manté la plataforma amb la institució insular, implica l'eliminació de més de 20.000 places del mercat il·legal.

Per la seva banda, el Departament de Turisme del Consell ha centrat l'activitat dels seus 27 inspectors en els habitatges de lloguer turístic il·legal. Rodríguez ha informat que han realitzat 1.659 inspeccions al lloguer turístic il·legal durant aquest estiu, gairebé el triple que el 2023 (593), les quals suposen el 55% del total de les actuacions dutes a terme.

En total, el Consell Insular ha obert 188 expedients i n'ha resolt 221. L'import total proposat per a sanció és de 10 milions d'euros, més del doble que el de 2024, que va ser de 4,4 milions d'euros.

L'organisme públic també ha inspeccionat 100 establiments per comprovar si tenen llits elevables, dels quals 77 ja han lliurat una documentació que ha de ser analitzada. Així mateix, el Consell Insular ha inspeccionat que 102 locals respecten el mínim de producte local i ha comprovat que el grau de compliment és del 100%.

El conseller considera que els resultats de la campanya d'estiu “no poden ser més prometedors” i ha destacat que, des de setembre de 2023, han millorat el procés d'inspecció i han reduït els temps d'espera. “Estem molt satisfets amb els resultats”, ha celebrat.

Per a Rodríguez, l'acord amb les plataformes Airbnb i Holidu representa un “pas decisiu” per combatre l'oferta il·legal, la qual és “molt perjudicial” per a “la majoria” que “fa les coses bé”. “Dona els seus fruits”, ha resumit Rodríguez, qui ha apostat per la col·laboració públic-privada com “el camí” per erradicar l'oferta il·legal.

El conseller de Turismo de Mallorca, José Marcial Rodríguez, ha informado en una rueda de prensa este miércoles que la plataforma Airbnb ha retirado más de 4.400 anuncios ilegales en la isla porque no contaban con el correspondiente número de registro. Esta iniciativa, que forma parte del acuerdo que mantiene la plataforma con la institución insular, implica la eliminación de más de 20.0000 plazas del mercado ilegal.

Por su parte, el Departamento de Turismo del Consell ha centrado la actividad de sus 27 inspectores en las viviendas de alquiler turístico ilegal. Rodríguez ha informado que han realizado 1.659 inspecciones al alquiler turístico ilegal durante este verano, casi el triple que en 2023 (593), las cuales suponen el 55% del total de las actuaciones llevadas a cabo.

En total, el Consell Insular ha abierto 188 expedientes y ha resuelto 221. El importe total propuesto para sanción es de 10 millones de euros, más del doble del de 2024, que fue de 4,4 millones de euros.

El organismo público también ha inspeccionado a 100 establecimientos para comprobar si tienen camas elevables, de los cuales 77 ya han entregado una documentación que debe ser analizada. Asimismo, el Consell Insular ha inspeccionado que 102 locales respetan el mínimo de producto local y ha comprobado que el grado de cumplimiento es del 100%.

El conseller considera que los resultados de la campaña de verano “no pueden ser más prometedores” y ha destacado que, desde septiembre de 2023, han mejorado el proceso de inspección y han reducido los tiempos de espera. “Estamos muy satisfechos con los resultados”, ha celebrado.

Para Rodríguez, el acuerdo con las plataformas Airbnb y Holidu representa un “paso decisivo” para combatir la oferta ilegal, la cual es “muy dañina” para “la mayoría” que “hace las cosas bien”. “Da sus frutos”, ha resumido Rodríguez, quien ha apostado por la colaboración público-privada como “el camino” para erradicar la oferta ilegal.

El Consell de Garantiess Estatutàries (CGE) ha avalado la regulación de alquileres de temporada en Catalunya, al considerar que tiene encaje en la Constitución y en el Estatut, y da luz verde a su votación definitiva en el Parlament. La norma, pactada por el PSC, ERC, Comuns y CUP, pone coto a los arrendamientos por meses.

El organismo consultivo cuestiona únicamente el punto que hace referencia a la obligatoriedad de la prórroga autmática de los pisos de protección oficial en zonas tensionadas. Considera que este apartado vulnera el principio de seguridad jurídica y que “haría falta una norma con rango de ley” sobre la cuestión.

El CGE zanja los recursos presentados por Junts y PP, que han tenido como efecto inmediato la paralización de la ley catalana un mes. En un primer momento, fueron solo los 'populares' quienes se pronunciaron en contra, nada más salir adelante en comisión. Pero los independentistas se sumaron unos días más tarde.

Lo que hace la regulación aprobada en comisión es tratar de someter una parte del alquiler de temporada a las normas que aplican a los arrendamientos de vivienda habitual. Por ello, distingue entre los contratos de alquiler de vivienda permanente, con independencia de su duración, y los que se destinan a usos recreativos, turísticos o vacacionales.

A continuación, añade que aquellos pisos alquilados con carácter temporal por razones profesionales, de estudios, por temas médicos o por obras, quedan sujetos a las normas de los arrendamientos de vivienda habitual, entre ellos las limitaciones de subir las mensualidades.

La portavoz del Govern y consellera de Territorio y Vivienda, Sílvia Paneque, respondió ante los recursos de Junts y PP que están “convencidos” de la legalidad de la regulación. “Se está haciendo bien y se adecua al marco normativo vigente”, ha afirmó Paneque.

Catalunya va camino de convertirse en la primera comunidad autónoma en regular el alquiler de temporada y someterlo también al tope de los precios que fija la Ley de Vivienda. El proyecto de ley que pone coto a estos arrendamientos por meses ha salido adelante en comisión parlamentaria gracias a los votos de PSC, ERC, Comuns y CUP.

Junts, PP y Vox han votado en contra de esta medida, mientras que Aliança Catalana (del grupo mixto) se ha abstenido. Aunque la intención de los grupos es llevar el dictamen a votación definitiva en el pleno de la próxima semana, es probable que su validación deba esperar. Los populares han anunciado que trasladarán el texto al Consejo de Garantías Estatutarias, que evalúa su encaje en la Constitución y que tarda un mes en emitir una resolución.

El texto aprobado este miércoles tiene origen en un decreto ley del Govern de Salvador Illa con distintas medidas urgentes en materia de vivienda. A cambio convalidarlo en el Parlament, el Ejecutivo concedió a ERC, Comuns y CUP tramitarlo en forma de proyecto de ley e incluir una normativa sobre los alquileres de temporada y también de habitaciones. Junts se ha mostrado molesto porque propuso su propia regulación de estos alquileres, pero fue rechazada.

La regulación busca someter una parte del alquiler de temporada a las normas que aplican a los arrendamientos de vivienda habitual. Por ello, distingue entre los contratos de alquiler de vivienda permanente, con independencia de su duración, y los que se destinan a usos recreativos, turísticos o vacacionales. A continuación, añade que aquellos pisos alquilados con carácter temporal por razones profesionales, de estudios, por temas médicos o por obras, quedan sujetos a las normas de los arrendamientos de vivienda habitual.

Asimismo, la normativa obliga a los alquileres con carácter temporal a dejar constancia de la finalidad del contrato, así como aportar esa documentación junto con la fianza en el Institut Català del Sòl (Incasòl). Este es el organismo que a día de hoy recoge las fianzas de todos los contratos de alquiler suscritos en Catalunya, lo que permite comprobar la evolución real del precio de la vivienda. 

Lo que pretenden los cuatro grupos que han consensuado el texto es poner fin al trasvase de viviendas del mercado del alquiler habitual al de temporada, una mecanismo al que han recurrido miles de propietarios en Catalunya para evitar aplicar el tope de los precios que prevé la Ley de Vivienda. Desde entonces, en Barcelona entre el 20% y el 30% de los contratos firmados fueron de temporada.

El texto aprobado también prevé que en caso de prórroga de un arrendamiento temporal o de firma de un nuevo contrato, si el inquilino no acredita la causa de esa estacionalidad y que dispone de residencia fija en otro lugar, se considerará automáticamente vivienda habitual. Y de nuevo quedará sujeto el contrato de arrendamiento a obligaciones como su duración (de cinco a siete años), la limitación de las subidas de precio o las prórrogas obligatorias. 

El Congreso activa la ponencia

El Parlament de Catalunya no es el único que trata de regular el alquiler de temporada y el de habitaciones en España. Actualmente el Congreso de los Diputados tiene en trámite una ley con el mismo fin. Impulsada por Sumar, chocó inicialmente con la negativa de Junts, que al final aceptó su admisión a trámite a cambio de que se incluyera el respeto a competencias autonómicas del mismo ámbito. 

Justamente este martes se activó la ponencia para elaborar la Proposición de Ley. “Es imprescindible para atajar el fraude que se está cometiendo con este tipo de alojamientos en toda España, especialmente en las grandes ciudades”, señalaron fuentes del Ministerio de Vivienda, que apremiaron a los grupos a “trabajar para alcanzar un acuerdo”. 

Otra vía en marcha es la que tiene sobre la mesa el Ayuntamiento de Barcelona, a través de una Modificación del Plan General Metropolitano (MPGM). Aprobarlo pronto es un compromiso del Gobierno municipal con los Comuns para sentarse a negociar los Presupuestos de 2026.

Más medidas urgentes de vivienda

El proyecto de ley, cuyo dictamen se ha elaborado este miércoles en el Parlament, recoge el paquete de medidas urgentes de Illa para combatir la crisis de la vivienda en Catalunya. Amplía las opciones para ejercer la compra pública de viviendas a la venta –el derecho de tanteo y retracto–, establece topes permanentes a la venta de los pisos protegidos si han recibido dinero público, y crea una nueva licencia básica para impulsar vivienda de protección. 

En cuanto al acuerdo con Comuns, ERC y CUP, materializado a través de enmiendas, incluye también la regulación del alquiler de habitaciones, otra de las fórmulas usadas por algunos propietarios para no aplicar la limitación de precios. Si se aprueba el proyecto en el sesión plenaria, el precio de todos los contratos por habitación de un mismo piso no podrá superar la renta máxima aplicable para una vivienda entera en esa zona de mercado tensionado.

A 35 quilòmetres de Palma -més d'una hora per carretera entre corbes i pendents-, el municipi d'Estellencs observa amb preocupació els vessants que l'envolten. En ells proliferen urbanitzacions de legalitat incerta, resultat d'una pressió urbanística que des de fa anys amenaça l'equilibri del pulmó verd de Mallorca, la Serra de Tramuntana, declarada en 2011 Patrimoni Mundial per la UNESCO. Les normes impulsades pel Govern de Marga Prohens (PP) amb el suport de Vox sota pretext de donar resposta a l'actual emergència residencial han encès les alarmes de veïns i ecologistes, que temen que aquestes mesures, lluny d'alleujar les dificultats de la població local, agreugin la seva situació i converteixin l'emblemàtic paisatge en un reclam per a grans inversors i propietaris adinerats. “On abans hi havia vinyes i oliveres, ara hi ha piscines i hotels. Què queda de la Serra dels nostres avis?”, lamenta un veí d'aquest poble de poc menys de 300 habitants.

El malestar d'aquests residents resumeix el fons de les denúncies que el Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) i l'Associació de Defensa dels Paisatges d’Estellencs acaben de presentar davant Icomos, l'organisme assessor de la Unesco en matèria de patrimoni. Totes dues entitats alerten de l'enfocament “inversor i rendista” d'aquestes lleis, que, en el cas de la Serra, provocaran un “buidatge de la vida real” dels pobles mentre el mercat immobiliari i turístic continua el seu procés de reorientació cap al “luxe”. En els seus escrits, acusen el Govern de Marga Prohens (PP) d'impulsar, de la mà de l'extrema dreta, una desregulació sense precedents que posa en risc els valors culturals, naturals i socials que van justificar que la Serra de Tramuntana fos reconeguda per la UNESCO.

Aquests advertiments se sumen als efectuats mesos enrere per arquitectes i ambientòlegs de Balears, que sostenen que la construcció “descontrolada” que, al seu judici, es deriva d'aquestes normatives suposa una amenaça per als valors naturals i territorials de l'illa: “Si no cuidem això, deixarem de ser un atractiu i, quan ens vulguem adonar, serem un decorat de cartó pedra en el qual serà difícil viure”, van alertar.

La Serra de Tramuntana, que s'estén al llarg d'uns 90 quilòmetres per la costa nord-oest de Mallorca i alberga alguns dels enclavaments més simbòlics i visitats de l'illa, compta des dels anys setanta amb nombroses figures de protecció: el 1972 va ser declarada paratge pintoresc i, el 1985, Bé d'Interès Cultural (BIC) a l'empara de la llei estatal de patrimoni. Compta, a més, amb altres figures de protecció com la pròpia llei d'espais naturals de 1991, la llei per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (2005) i, amb base en aquesta, el Pla d'Ordenació de Recursos Naturals de la Serra de Tramuntana (2007). També es troba preservada per la declaració de Zones d'Especial Protecció per als Ocells (ZEPA) i pel decret d'ampliació de la llista de Llocs d'Importància Comunitària (2006).

Amnistia urbanística i turisme sense fre

Malgrat això, les entitats ecologistes porten anys denunciant el vertiginós procés edificatori d'aquest territori, agreujat per la substitució de les seves activitats tradicionals per activitats econòmiques que han contribuït a accentuar la pressió immobiliària i turística de la zona, convertida en un objecte cobejat per grups d'inversió i ciutadans estrangers d'elevat poder adquisitiu. A la urbanització d'àmplies àrees de sòl rústic, la proliferació de segones residències i la sobreexplotació dels recursos naturals se suma una massificació turística que cada temporada frega límits extrems i un imparable creixement poblacional amb serioses repercussions en matèria sanitària, educativa i d'habitatge, així com sobre el consum d'energia i d'aigua.

Els ecologistes porten anys denunciant el vertiginós procés edificatori de la Serra, agreujat per la substitució de les seves activitats tradicionals per activitats econòmiques que han contribuït a accentuar la pressió immobiliària i turística de la zona, convertida en un objecte cobejat per inversors i estrangers d'alt poder adquisitiu

En el camí cap a Estellencs, apareixen a la carretera diversos cartells que resen “Es ven”. En trucar per a sol·licitar informació, l'agència immobiliària que gestiona una de les finques avisa que, en cas d'estar interessats a comprar-la, cal estar assessorat per un arquitecte per a conèixer quines obres poden realitzar-se i quins no. Es tracta d'una antiga casa de pedra que s'anuncia amb “vistes panoràmiques a la mar” i possibilitat de solàrium i “estanc-piscina”. L'habitatge es ven per 360.000 euros, però precisa d'una “reforma total”. En aquest municipi, l'immoble més barat l'anuncia, per 350.000 euros, la immobiliària alemanya Engels & Volkers: es tracta d'una “encantadora casa adossada amb impressionant terrassa en el terrat i vistes a la muntanya” destinada a “aquells que desitgen experimentar el costat autèntic de Mallorca, ja sigui com a casa de vacances o residència permanent”.

“Aquí és impossible accedir a un habitatge”, es lamenta Elena, resident del poble, qui assegura que està buscant immobles en el nord d'Espanya: “Amb el que podria pagar per una casa en aquesta zona, aquí no podria pagar ni l'entrada”, es lamenta. Una cosa que no els succeeix als nombrosos alemanys que, en els últims anys, han anat adquirint diferents propietats a Estellencs a cop de talonari. El municipi ha perdut població local mentre veu com es disparen el nombre d'estrangers, les places turístiques i, sobretot, el preu dels habitatges.

“Els alemanys compren bitllo-bitllo i els propietaris prefereixen vendre'ls a ells o llogar a turistes. Nosaltres no podem competir amb això”, recrimina una altra resident, qui recorda que, fa diversos anys, el lloguer d'una casa “podia costar 300 o 400 euros perquè ningú volia venir a viure aquí”. “Ara, és impossible trobar un habitatge per menys de 800. I això si trobes alguna cosa”.

Aquí és impossible accedir a un habitatge. Estic buscant en el nord d'Espanya. Amb el que podria pagar per una casa en aquesta zona, aquí no podria pagar ni l'entrada. Els alemanys compren bitllo-bitllo i els propietaris prefereixen vendre'ls a ells o llogar a turistes. Nosaltres no podem competir amb això

Elena — Veïna d'Estellencs

“L'excusa de facilitar l'accés a l'habitatge, una mentida”

Des de la Associació de Defensa dels Paisatges d’Estellencs critiquen que ara, amb la nova normativa de liberalització del sòl impulsada pel Govern amb el suport de Vox, “legalitzin construccions edificades en el seu moment de forma totalment irregular i sense cap mena de restricció”, la qual cosa permetrà, afegeixen, que “passin al mercat lliure” i fins i tot -temen- que “puguin destinar-se al lloguer turístic”. Un dels membres de l'entitat, Ferran Dídac Lluch i Dubon, lamenta, en declaracions a elDiario.es, que el decret, “amb el pretext de facilitar l'accés a l'habitatge, afavoreixi l'especulació per part dels grans tenidors en àrees pròximes als municipis, modificant els paràmetres de construcció i accedint a sòl que prèviament han pagat a preu de rústic”.

Es refereix, en concret, a un dels punts més controvertits del text, el que estableix és la possibilitat que les anomenades “àrees de transició”, actualment considerades com a sòl rústic, puguin requalificar-se com a urbanitzable per a permetre la construcció de nous habitatges. Una decisió que quedarà en mans dels ajuntaments, sempre que aquests comptin amb més de 20.000 habitants i s'aprovi mitjançant votació en ple municipal. La 'llei d'actuacions urgents destinades a l'obtenció de sòl mitjançant projectes residencials estratègics' contempla liberalitzar sòl i construir 20.000 nous habitatges a Palma, si bé populars i extrema dreta preveuen estendre-la als 24 municipis de l'arxipèlag que compten amb més de 10.000 habitants. Per exigència de Vox, la normativa permetrà, també amb l'última paraula dels consistoris, construir en sòl rústic sense necessitat d'haver esgotat l'urbanitzable.

En aquest sentit, Lluc recrimina que el decret afavoreixi l'increment poblacional amb “l'excusa de fer més accessible l'habitatge, que és una absoluta mentida”, i assevera que en nombrosos casos s'hagin convertit antigues instal·lacions sense llicència “en un hotel, moltes vegades amb el coneixement de l'administració”.

La llei de liberalització del sòl preveu la construcció de 20.000 nous habitatges a Palma, si bé PP i Vox preveuen estendre-la a altres 24 municipis de l'arxipèlag. Per exigència de l'extrema dreta, la norma permetrà, amb l'última paraula dels consistoris, construir en sòl rústic sense necessitat d'haver esgotat l'urbanitzable

“Una bomba demogràfica i territorial”

No en va, un recent estudi publicat per l'entidad Mallorca per viure, no per especular després de diversos mesos d'investigacions, i que per primera vegada quantifica l'impacte territorial i demogràfic del decret, assegura que aquest obrirà les portes a la construcció de més de 37.400 pisos en sòl rústic a Mallorca i a un creixement demogràfic “sense precedents”. El diagnòstic, efectuat per un grup d'experts liderats per Gabriel Garcies, és demolidor: els set municipis afectats per la nova norma podrien sumar 252.810 noves places residencials, és a dir, un 37% més de població respecte al cens de 2024. Per a aconseguir-ho, la llei permetria aixecar 37.432 nous habitatges en 1.246 hectàrees de sòl rústic fins ara protegit. La totalitat d'hectàrees que passaran a ser edificables serà de 1.246, en la seva majoria sòls agraris i forestals.

Un altre dels decrets contra el qual es dirigeixen les entitats ecologistes és el 4/2025, impulsat pel Govern de Prohens amb l'objectiu de lluitar contra l'oferta il·legal i vetllar per la qualitat turística de Balears, una mesura que, tal com posen de manifest en les seves denúncies davant Icomos, ha aixecat la suspensió de places turístiques aprovada per l'anterior Govern d'esquerres i ha introduït de manera excepcional 500 places addicionals destinades a implantar-se en edificis amb protecció patrimonial, “la qual cosa implica fomentar la transformació d'immobles amb valors històrics en allotjaments turístics”.

No sols això: un total de 1.570 places turístiques, entre les destinades al lloguer vacacional, als establiments hotelers i als hotels en edificis catalogats, sortiran a la venda a partir de setembre a Mallorca després de l'aprovació d'aquesta normativa, la qual cosa, tal com recrimina la portaveu del GOB, Margalida Ramis, “promourà la transformació del patrimoni històric en hotels de luxe”.

Un total de 1.570 places turístiques, entre les destinades al lloguer vacacional, als establiments hotelers i als hotels en edificis catalogats, sortiran a la venda a partir de setembre a Mallorca, la qual cosa, segons la portaveu del GOB, Margalida Ramis, "promourà la transformació del patrimoni històric en hotels de luxe"

El GOB lamenta, en aquest sentit, que, lluny d'adoptar mesures encaminades a frenar la turistificación de la Serra, les noves normes no posin fre a l'“excessiu” creixement de places turístiques, que en algunes poblacions multiplica per deu la població local. Una problemàtica que recau amb duresa sobre els ciutadans, com indiquen les denúncies presentades, que subratllen com l'encariment del sòl i l'habitatge “ha arribat a nivells insostenibles”: “La població local es veu progressivament desplaçada cap a municipis més assequibles, sent els joves els més afectats i enfrontant-se a un futur incert”. El fenomen, adverteixen, s'ha vist amplificat per la proliferació del lloguer vacacional, que “absorbeix bona part del parc d'habitatge residencial” i agreuja l'expulsió dels residents.

El Govern dice que no promoverá desarrollos urbanísticos

Des de l'Executiu autonòmic, no obstant això, acusen les entitats de difondre “informació esbiaixada o directament falsa” a Icomos, la qual cosa consideren “una greu irresponsabilitat”. “Ni el Govern de les Illes Balears, ni cap administració competent, ha modificat una sola de les figures de protecció territorial ni ambiental de la Serra de Tramuntana, i, com s'ha expressat de manera reiterada, no es preveu cap desenvolupament urbanístic en aquest valuós paratge natural de les Illes”, asseveren a aquest mitjà.

Ni el Govern de les Illes Balears, ni cap administració competent, ha modificat una sola de les figures de protecció territorial ni ambiental de la Serra de Tramuntana, i, com s'ha expressat de manera reiterada, no es preveu cap desenvolupament urbanístic en aquest valuós paratge natural de les Illes

Govern balear

La única medida adoptada, arguyen, ha sido la regularización de edificaciones “sobre las que la administración ya no puede actuar, a cambio del pago de la correspondiente sanción y de la adopción de medidas de sostenibilidad ambiental, como medidas de eficiencia energética o medidas en eficiencia en recursos hídricos”. Reclaman, incluso, “máxima responsabilidad y compromiso colectivo” en la protección y preservación de un patrimonio natural “único y singular” como es la Serra de Tramuntana.

L'única mesura adoptada, argüeixen, ha estat la regularització d'edificacions “sobre les quals l'administració ja no pot actuar, a canvi del pagament de la corresponent sanció i de l'adopció de mesures de sostenibilitat ambiental, com a mesures d'eficiència energètica o mesures en eficiència en recursos hídrics”. Reclamen, fins i tot, “màxima responsabilitat i compromís col·lectiu” en la protecció i preservació d'un patrimoni natural “únic i singular” com és la Serra de Tramuntana.

Ampliacions i obertura de vials que “no es justifiquen”

A Estellencs, mentrestant, alguns dels veïns miren amb desconfiança el futur de la Serra i, sobretot, dels vessants limítrofs, en les quals, denuncien, s'estaria afavorint determinats interessos polítics mitjançant l'ampliació d'aparcaments i l'obertura de vials que “tècnicament no es justifiquen” i que “no estan adaptats a la realitat d'un municipi situat a la Serra de Tramuntana”. “El problema és que estan desvirtuant el paisatge tot el que poden perquè l'única cosa que els interessa és l'ús turístic que es pugui fer de tot això”, lamenta, en aquest sentit, Ferran Dídac Lluc. Des de Per Estellencs, a l'oposició, lamenten sobre aquest tema l'“obscurantisme” del Ajuntament, governat pel PP.

“No volen destapar el que faran i el que no faran. Tampoc ens deixen tenir accés a les actes. I el que temem, sobretot, és que les polítiques que es duguin a terme siguin per a afavorir a segones residències amb tot el que això provoca: l'abandó dels serveis públics i la pèrdua dels col·legis, els centres de salut... Tot això va en detriment quan fas un creixement urbanístic d'aquest calibre”, asseveren des de la coalició, que el mes de desembre passat també va denunciar davant el Consell de Transparència i Bon Govern de l'Estat l'existència d'un elevat volum de “factures extrajudicials”, aprovades al marge del pressupost inicial del Consistori, per un import de 307.000 euros “sense justificació ni control d'intervenció alguns”. elDiario.es ha intentat posar-se en contacte amb l'alcalde d'Estellencs, Bernat Isern, però no ha atès la petició d'aquest mitjà.

A 35 kilómetros de Palma -más de una hora por carretera entre curvas y pendientes-, el municipio de Estellencs observa con preocupación las laderas que lo rodean. En ellas proliferan urbanizaciones de legalidad incierta, resultado de una presión urbanística que desde hace años amenaza el equilibrio del pulmón verde de Mallorca, la Serra de Tramuntana, declarada en 2011 Patrimonio Mundial por la UNESCO. Las normas impulsadas por el Govern de Marga Prohens (PP) con el apoyo de Vox so pretexto de dar respuesta a la actual emergencia habitacional han encendido las alarmas de vecinos y ecologistas, que temen que estas medidas, lejos de aliviar las dificultades de la población local, agraven su situación y conviertan el emblemático paisaje en un reclamo para grandes inversores y propietarios adinerados. “Donde antes había viñas y olivos, ahora hay piscinas y hoteles. ¿Qué queda de la Serra de nuestros abuelos?”, lamenta un vecino de este pueblo de poco menos de 300 habitantes.

El malestar de estos residentes resume el fondo de las denuncias que el Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) y la Associació de Defensa dels Paisatges d’Estellencs acaban de presentar ante el Consejo Internacional de Monumentos y Sitios (Icomos), el organismo asesor de la Unesco en materia de patrimonio. Ambas entidades alertan del enfoque “inversionista y rentista” de estas leyes, que, en el caso de la Serra, provocarán un “vaciado de la vida real” de los pueblos, mientras el mercado inmobiliario y turístico continúa su proceso de reorientación hacia el “lujo”. En sus escritos, acusan al Govern de Marga Prohens (PP) de impulsar, de la mano de la extrema derecha, una desregulación sin precedentes que pone en riesgo los valores culturales, naturales y sociales que justificaron que la Serra de Tramuntana fuese reconocida por la UNESCO.

Estas advertencias se suman a las efectuadas meses atrás por arquitectos y ambientólogos de Balears, que sostienen que la construcción “descontrolada” que, a su juicio, se deriva de estas normativas supone una amenaza para los valores naturales y territoriales de la isla: “Si no cuidamos eso, dejaremos de ser un atractivo y, cuando nos queramos dar cuenta, seremos un decorado de cartón piedra en el que será difícil vivir”, alertaron.

La Serra de Tramuntana, que se extiende a lo largo de unos 90 kilómetros por la costa noroeste de Mallorca y alberga algunos de los enclaves más simbólicos y visitados de la isla, cuenta desde los años setenta con numerosas figuras de protección: en 1972 fue declarada paraje pintoresco y, en 1985, Bien de Interés Cultural (BIC) al amparo de la ley estatal de patrimonio. Cuenta, además, con otras figuras de protección como la propia ley de espacios naturales de 1991, la ley para la conservación de los espacios de relevancia ambiental (2005) y, con base en esta, el Plan de Ordenación de Recursos Naturales de la Serra de Tramuntana (2007). También se encuentra preservada por la declaración de Zonas de Especial Protección para las Aves (ZEPA) y por el decreto de ampliación de la lista de Lugares de Importancia Comunitaria (2006).

Amnistía urbanística y turismo sin freno

Pese a ello, las entidades ecologistas llevan años denunciando el vertiginoso proceso edificatorio de este territorio, agravado por la sustitución de sus actividades tradicionales por actividades económicas que han contribuido a acentuar la presión inmobiliaria y turística de la zona, convertida en un objeto codiciado por grupos de inversión y ciudadanos extranjeros de elevado poder adquisitivo. A la urbanización de amplias áreas de suelo rústico, la proliferación de segundas residencias y la sobreexplotación de los recursos naturales se suma una masificación turística que cada temporada roza límites extremos y un imparable crecimiento poblacional con serias repercusiones en materia sanitaria, educativa y de vivienda, así como sobre el consumo de energía y de agua. 

Los ecologistas llevan años denunciando el vertiginoso proceso edificatorio de la Serra, agravado por la sustitución de sus actividades tradicionales por actividades económicas que han contribuido a acentuar la presión inmobiliaria y turística de la zona, convertida en un objeto codiciado por inversores y extranjeros de alto poder adquisitivo

En el camino hacia Estellencs, asoman a la carretera varios carteles que rezan “Se vende”. Al llamar para solicitar información, la agencia inmobiliaria que gestiona una de las fincas avisa de que, en caso de estar interesados en comprarla, hay que estar asesorado por un arquitecto para conocer qué obras pueden realizarse y cuáles no. Se trata de una antigua casa de piedra que se anuncia con “vistas panorámicas al mar” y posibilidad de solarium y “estanque-piscina”. La vivienda se vende por 360.000 euros, pero precisa de una “reforma total”. En este municipio, el inmueble más barato lo anuncia, por 350.000 euros, la inmobiliaria alemana Engels & Volkers: se trata de una “encantadora casa adosada con impresionante terraza en la azotea y vistas a la montaña” destinada a “aquellos que desean experimentar el lado auténtico de Mallorca, ya sea como casa de vacaciones o residencia permanente”.

“Aquí es imposible acceder a una vivienda”, se lamenta Elena, residente del pueblo, quien asegura que está buscando inmuebles en el norte de España: “Con lo que podría pagar por una casa en esa zona, aquí no podría pagar ni la entrada”, se lamenta. Algo que no les sucede a los numerosos alemanes que, en los últimos años, han ido adquiriendo distintas propiedades en Estellencs a golpe de talonario. El municipio ha perdido población local mientras ve cómo se disparan el número de extranjeros, las plazas turísticas y, sobre todo, el precio de las viviendas.

“Los alemanes compran a tocateja y los propietarios prefieren venderles a ellos o alquilar a turistas. Nosotros no podemos competir con eso”, recrimina otra residente, quien recuerda que, hace varios años, el alquiler de una casa “podía costar 300 o 400 euros porque nadie quería venir a vivir aquí”. “Ahora, es imposible encontrar una vivienda por menos de 800. Y eso si encuentras algo”.

Aquí es imposible acceder a una vivienda. Estoy buscando en el norte de España. Con lo que podría pagar por una casa en esa zona, aquí no podría pagar ni la entrada. Los alemanes compran a tocateja y los propietarios prefieren venderles a ellos o alquilar a turistas. Nosotros no podemos competir con eso

Elena — Vecina de Estellencs

“La excusa de facilitar el acceso a la vivieda, una mentira”

Desde l'Associació de Defensa dels Paisatges d’Estellencs critican que ahora, con la nueva normativa de liberalización del suelo impulsada por el Govern con el apoyo de Vox, “legalicen construcciones edificadas en su día de forma totalmente irregular y sin ningún tipo de restricción”, lo que permitirá, añaden, que “pasen al mercado libre” e incluso -temen- que “puedan destinarse al alquiler turístico”. Uno de los miembros de la entidad, Ferran Dídac Lluch i Dubon, lamenta, en declaraciones a elDiario.es, que el decreto, “con el pretexto de facilitar el acceso a la vivienda, favorezca la especulación por parte de los grandes tenedores en áreas próximas a los municipios, modificando los parámetros de construcción y accediendo a suelo que previamente han pagado a precio de rústico”.

Se refiere, en concreto, a uno de los puntos más controvertidos del texto, el que establece es la posibilidad de que las llamadas “áreas de transición”, actualmente consideradas como suelo rústico, puedan recalificarse como urbanizable para permitir la construcción de nuevas viviendas. Una decisión que quedará en manos de los ayuntamientos, siempre que estos cuenten con más de 20.000 habitantes y se apruebe mediante votación en pleno municipal. La 'ley de actuaciones urgentes destinadas a la obtención de suelo mediante proyectos residenciales estratégicos' contempla liberalizar suelo y construir 20.000 nuevas viviendas en Palma, si bien populares y extrema derecha prevén extenderla a los 24 municipios del archipiélago que cuentan con más de 10.000 habitantes. Por exigencia de Vox, la normativa permitirá, también con la última palabra de los consistorios, construir en suelo rústico sin necesidad de haber agotado el urbanizable.

En este sentido, Lluc recrimina que el decreto favorezca el incremento poblacional con “la excusa de hacer más accesible la vivienda, que es una absoluta mentira”, y asevera que en numerosos casos se hayan convertido antiguas instalaciones sin licencia “en un hotel, muchas veces con el conocimiento de la administración”.

La ley de liberalización del suelo prevé la construcción de 20.000 nuevas viviendas en Palma, si bien PP y Vox prevén extenderla a otros 24 municipios del archipiélago. Por exigencia de la extrema derecha, la norma permitirá, con la última palabra de los consistorios, construir en suelo rústico sin necesidad de haber agotado el urbanizable

“Una bomba demográfica y territorial”

No en vano, un reciente estudio publicado por la entidad Mallorca per viure, no per especular tras varios meses de investigaciones, y que por primera vez cuantifica el impacto territorial y demográfico del decreto, asegura que éste abrirá las puertas a la construcción de más de 37.400 pisos en suelo rústico en Mallorca y a un crecimiento demográfico “sin precedentes”. El diagnóstico, efectuado por un grupo de expertos liderados por Gabriel Garcies, es demoledor: los siete municipios afectados por la nueva norma podrían sumar 252.810 nuevas plazas residenciales, es decir, un 37% más de población respecto al censo de 2024. Para alcanzarlo, la ley permitiría levantar 37.432 nuevas viviendas en 1.246 hectáreas de suelo rústico hasta ahora protegido. La totalidad de hectáreas que pasarán a ser edificables será de 1.246, en su mayoría suelos agrarios y forestales.

Otro de los decretos contra el que se dirigen las entidades ecologistas es el 4/2025, impulsado por el Govern de Prohens con el objetivo de luchar contra la oferta ilegal y velar por la calidad turística de Balears, una medida que, tal como ponen de manifiesto en sus denuncias ante Icomos, ha levantado la suspensión de plazas turísticas aprobada por el anterior Govern de izquierdas y ha introducido de forma excepcional 500 plazas adicionales destinadas a implantarse en edificios con protección patrimonial, “lo que implica fomentar la transformación de inmuebles con valores históricos en alojamientos turísticos”.

No solo eso: un total de 1.570 plazas turísticas, entre las destinadas al alquiler vacacional, a los establecimientos hoteleros y a los hoteles en edificios catalogados, saldrán a la venta a partir de septiembre en Mallorca tras la aprobación de esta normativa, lo que, tal como recrimina la portavoz del GOB, Margalida Ramis, “promoverá la transformación del patrimonio histórico en hoteles de lujo”.

Un total de 1.570 plazas turísticas, entre las destinadas al alquiler vacacional, a los establecimientos hoteleros y a los hoteles en edificios catalogados, saldrán a la venta a partir de septiembre en Mallorca, lo que, según la portavoz del GOB, Margalida Ramis, "promoverá la transformación del patrimonio histórico en hoteles de lujo"

El GOB lamenta, en este sentido, que, lejos de adoptar medidas encaminadas a frenar la turistificación de la Sierra, las nuevas normas no pongan freno al “excesivo” crecimiento de plazas turísticas, que en algunas poblaciones multiplica por diez la población local. Una problemática que recae con dureza sobre los ciudadanos, como indican las denuncias presentadas, que subrayan cómo el encarecimiento del suelo y la vivienda “ha llegado a niveles insostenibles”: “La población local se ve progresivamente desplazada hacia municipios más asequibles, siendo los jóvenes los más afectados y enfrentándose a un futuro incierto”. El fenómeno, advierten, se ha visto amplificado por la proliferación del alquiler vacacional, que “absorbe buena parte del parque de vivienda residencial” y agrava la expulsión de los residentes.

El Govern dice que no promoverá desarrollos urbanísticos

Desde el Ejecutivo autonómico, sin embargo, acusan a las entidades de difundir “información sesgada o directamente falsa” a Icomos, lo que consideran “una grave irresponsabilidad”. “Ni el Govern de las Illes Balears, ni ninguna administración competente, ha modificado una sola de las figuras de protección territorial ni ambiental de la Serra de Tramuntana, y, como se ha expresado de manera reiterada, no se prevé ningún desarrollo urbanístico en este valioso paraje natural de las Islas”, aseveran a este medio.

Ni el Govern de las Illes Balears, ni ninguna administración competente, ha modificado una sola de las figuras de protección territorial ni ambiental de la Serra de Tramuntana, y, como se ha expresado de manera reiterada, no se prevé ningún desarrollo urbanístico en este valioso paraje natural de las Islas

Govern balear

La única medida adoptada, arguyen, ha sido la regularización de edificaciones “sobre las que la administración ya no puede actuar, a cambio del pago de la correspondiente sanción y de la adopción de medidas de sostenibilidad ambiental, como medidas de eficiencia energética o medidas en eficiencia en recursos hídricos”. Reclaman, incluso, “máxima responsabilidad y compromiso colectivo” en la protección y preservación de un patrimonio natural “único y singular” como es la Serra de Tramuntana.

Ampliaciones y apertura de viales que “no se justifican”

En Estellencs, mientras tanto, algunos de los vecinos miran con desconfianza el futuro de la Serra y, sobre todo, de las laderas aledañas, en las que, denuncian, se estaría favoreciendo determinados intereses políticos mediante la ampliación de aparcamientos y la apertura de viales que “técnicamente no se justifican” y que “no están adaptados a la realidad de un municipio situado en la Serra de Tramuntana”. “El problema es que están desvirtuando el paisaje todo lo que pueden porque lo único que les interesa es el uso turístico que se pueda hacer de todo ello”, lamenta, en este sentido, Ferran Didac Lluc. Desde Per Estellencs, en la oposición, lamentan al respecto el “oscurantismo” del Ajuntament, gobernado por el PP.

“No quieren destapar lo que harán y lo que no harán. Tampoco nos dejan tener acceso a las actas. Y lo que tememos, sobre todo, es que las políticas que se lleven a cabo sean para favorecer a segundas residencias con todo lo que ello provoca: el abandono de los servicios públicos y la pérdida de los colegios, los centros de salud... Todo esto va en detrimento cuando haces un crecimiento urbanístico de este calibre”, aseveran desde la coalición, que el pasado mes de diciembre también denunció ante el Consejo de Transparencia y Buen Gobierno del Estado la existencia de un elevado volumen de “facturas extrajudiciales”, aprobadas al margen del presupuesto inicial del Consistorio, por un importe de 307.000 euros “sin justificación ni control de intervención algunos”. elDiario.es ha intentado ponerse en contacto con el alcalde de Estellencs, Bernat Isern, pero no ha atendido a la petición de este medio.

L'anunci és temptador: viles de luxe amb piscina a primera línia de mar, vistes de postal al Mediterrani i totes les comoditats incloses. Reserves en línia, pagament segur i la promesa d'unes setmanes de descans sense preocupacions. El que semblava unes vacances de somni a Mallorca per a desenes de turistes estrangers s'ha convertit en l'altra cara del paradís: reserves cancel·lades a última hora, milers d'euros sense retornar i maldecaps en els tribunals. Uns fets que no només afecten els propis visitants, sinó també a molts propietaris, que tampoc han vist ni un euro dels lloguers pactats. “Els recomano encaridament que no reservin allí i, si els afecta, que presentin una denúncia”, comenta des del país germànic una de les usuàries afectades.

L'empresa que es troba sota el punt de mira és Fincaurlaub.de, anteriorment MC-Fincaservice Touristik GmbH, que va ser fundada en els anys 90 i ja operava en el sector de lloguers vacacionals. Fincaurlaub.de té la seva seu a Munic, des d'on es dedica a la intermediació en l'arrendament turístic de cases especialment de luxe a Mallorca, Eivissa i els Alps. La mercantil forma part, a més, d'un conglomerat al capdavant del qual es troba Luxury Holiday Holding GmbH, que, com ha pogut comprovar elDiario.es, va entrar en concurs de creditors a la fi del passat mes de setembre. Aquest periòdic ha intentat posar-se en contacte amb l'empresa a través de diversos dels correus facilitats en el seu web i dels de les seves empreses associades, però no ha obtingut resposta. Tampoc a les trucades efectuades fins i tot als nombres d'emergències proporcionats en el portal de reserves.

D'acord amb els registres consultats per aquest mitjà, l'advocat Tobias Hirte ha estat nomenat administrador concursal provisional. Fins llavors, al capdavant del hòlding es trobava Jochen Schmidt, empresari alemany que en 2022 es va fer amb la direcció general de Fincaurlaub.de i va ampliar el negoci sota diferents marques. Aquest mitjà ha intentat posar-se en contacte amb ell a través del seu correu electrònic, però tampoc ha obtingut resposta.

L'aparador alemany de les cases de luxe de Mallorca

“Gaudeix de les seves vacances d'una manera diferent a cases de camp restaurades, finques típiques espanyoles o en còmodes viles i cases senyorials, ideals com a casa de vacances amb un toc exclusiu. Envoltades d'impressionants paisatges, les nostres cases vacacionals es troben sempre prop de les badies més belles”, pot llegir-se en una de les pàgines en línia en les quals es publicita Fincaurlaub.de.

Un cop d'ull a la web de Fincaurlaub.de permet endinsar-se en l'aparador de sumptuoses cases vacacionals, moltes de les quals únicament s'anuncien en aquest portal de reserves, en el d'altres marques associades i en la web d'altres intermediaris dirigits especialment a alemanys i britànics. Moltes de les finques ni tan sols compten amb la seva pròpia pàgina web i tampoc figuren en portals en espanyol. Algunes de les viles s'ofereixen per més de 1.000 euros la nit amb piscina, sauna i àmplies zones enjardinades, vistes a la mar i camps de golf a tan sols uns minuts amb cotxe. “Majestuoses vistes a la Serra de Tramuntana, el pintoresc poble de Deià i la mar. Amb ampli espai per a gaudir de l'aire lliure a qualsevol hora del dia, una generosa piscina d'aigua salada i un encantador jardí”, resa un dels anuncis.

Fincaurlaub.de anuncia sumptuoses cases vacacionals, moltes de les quals únicament es troben publicitades en portals dirigits especialment a alemanys i britànics. Algunes viles s'ofereixen per més de 1.000 euros la nit amb piscina, sauna i àmplies zones enjardinades, vistes a la mar i camps de golf a uns minuts amb cotxe

Atrets per la seva oferta, nombrosos turistes acudeixen a reservar. Paguen a compte i reben la confirmació. Teòricament, la transacció és immediata. No obstant això, en els últims mesos no han cessat les ressenyes de turistes que han abonat elevades quantitats que, denuncien, mai van arribar als propietaris. Tampoc els han estat retornats els pagaments. “Vam reservar una finca amb aquesta empresa per a setembre de 2025. Els diners no s'han pagat al propietari. Ningú en l'empresa contesta al telèfon i no s'han complert les promeses de pagament ni reemborsament; la quantitat en qüestió ascendeix a una xifra de quatre xifres”, denúncia des d'Alemanya una de les afectades, Aki N., qui assenyala que ha denunciat els fets davant la Policia de Múnic.

“Vam reservar una finca amb aquesta empresa per a setembre de 2025. Els diners no s'han pagat al propietari. Ningú en l'empresa contesta al telèfon i no s'han complert les promeses de pagament ni reemborsament; la quantitat en qüestió ascendeix a una xifra de quatre xifres

Aki N. — Turista afectada

“Les oficines fa mesos que estan tancades”

Igual que aquesta turista, l'administradora d'una de les finques afectades assegura a elDiario.es que ha anomenat insistentment a l'empresa, que li deu més de 23.000 euros, i que les oficines “fa mesos que estan tancades”. Es refereix a la delegació amb la qual compta Fincaurlaub.de a la zona de Santa Ponça, on, subratlla la societat en el seu web, el seu equip està a la disposició dels clients “també durant la seva estada a les cases vacacionals”. “El nostre personal multilingüe li mostrarà la seva finca/vila i serà el seu contacte personal”, afegeix. Dies enrere, aquest periòdic es desplaçava fins a la zona per a comprovar in situ l'estat de les oficines. Finestres tancades i un silenci permanent. Ningú obre les portes.

No és d'estranyar. La propietat va decidir recentment posar a la venda el local per 595.000 euros, tal com constava fins a aquest mateix dimarts a la web d'una consultora immobiliària. Tal com confirmen fonts d'aquesta, l'edifici, que s'anunciava com un “extraordinari” local comercial situat “en un dels destins costaners més privilegiats de la zona sud-oest de Mallorca”, al costat del “prestigiós port esportiu de Port Adriano”, i com “una oportunitat única per a qualsevol inversor que busqui un espai comercial en una localització privilegiada”, ja ha estat comprat.

Les denúncies -de les quals va informar en primícia el periòdic Mallorca Magazin- repeteixen pràcticament el mateix patró: turistes que han pagat per endavant diversos milers d'euros per a gaudir d'una setmana en una vila mallorquina i que, a pocs dies de la seva arribada, han rebut un escarit correu en el qual se'ls notifica la cancel·lació de la reserva. Els propietaris, per part seva, asseguren que, malgrat que en anys anteriors no van tenir cap problema, des de l'any passat van començar de deixar de cobrar les quantitats pactades. D'acord amb les informacions de Mallorca Magazin, les quantitats defraudades ascendirien a més de 100.000 euros.

Les denúncies repeteixen pràcticament el mateix patró: turistes que han pagat per endavant diversos milers d'euros per a gaudir d'una setmana en una vila mallorquina i que, a pocs dies de la seva arribada, han rebut un escarit correu en el qual se'ls notifica la cancel·lació de la reserva. El suposat frau podria ascendir a més de 100.000 euros

En una ressenya en la pàgina de Facebook de Fincaurlaub.de, Aki N. adverteix a futurs clients que no reservin ni paguin, al mateix temps que assegura que continuarà “lluitant” fins a recuperar els diners. Recrimina, a més, que el gerent de l'empresa intermediària publiqui en les seves xarxes socials “fotos de vacances i vols amb un jet privat”: “Està vivint enganyosament a costa d'altres persones”.

Turistes sense vacances, propietaris sense ingressos

L'administradora d'una de les finques amb la qual aquest mitjà s'ha posat en contacte recorda que l'any passat van començar a tenir problemes amb algunes reserves. “Els clients reservaven, però no pagaven tot junt, sinó que ho feien en diverses vegades. Ens van deixar a deure uns 3.500 euros. Vaig començar a reclamar-ho durant tots els mesos d'hivern, parlant amb la noia de l'empresa amb la qual solia parlar, i al maig d'enguany ens van pagar aquest deute”, assenyala J. P., administradora amb el seu marit d'un habitatge vacacional a Santanyí. La dona, no obstant això, afirma que, encara que els va semblar “estrany” i després de 34 anys administrant el lloguer de la finca mai havien tingut “cap problema”, va interpretar l'incident com “una cosa burocràtica”. “La treballadora amb la qual parlava em va dir que hi havia hagut un malentès”, relata.

L'administradora d'una de les finques amb la qual aquest mitjà s'ha posat en contacte recorda que l'any passat van començar a tenir problemes amb algunes reserves: 'Els clients reservaven, però no pagaven tot junt, sinó que ho feien en diverses vegades'

Després d'això, explica que, a principis d'aquest estiu, altres clients van reservar una estada de tres setmanes, però tampoc van rebre els pagaments. “Vaig reclamar i l'empresa em va dir: 'Ja t'ho pagarem, no et preocupis'. Després van venir altres clients una setmana i aquests sí que em van pagar”, prossegueix l'administradora, qui recorda, amb tot, que en 2024 tenien una petició de diverses persones per a allotjar-se dos mesos a la casa durant la passada temporada estival. “És una cosa poc habitual, però va pensar: 'Que bé, no tindrem l'estrès d'estar cada dues o tres setmanes canviant clients'. I a més era per gairebé 19.000 euros”, comenta, subratllant que tant el seu marit com ella han “invertit molt a la casa”.

L'afectada al·ludeix a diverses informacions publicades en la premsa local, en les quals Schmidt assegurava a mitjan agost comptar amb un inversor que invertiria “perquè tots els propietaris i clients rebin els seus diners”. Transcorreguts dos mesos des de llavors, J.P. assegura que no ha cobrat cap quantitat i assenyala que, de no cobrar en pròxims dies, interposarà una querella davant els tribunals.

El debat del lloguer turístic

Una de les notícies publicades aquest estiu sobre el suposat frau va ser rebuda, no obstant això, amb recel per part d'alguns residents de Mallorca. “No em fan ni una mica de pena”, comenta en Facebook un d'ells, qui afirma que el que sí que l'afecta és “la quantitat de gent que no pot accedir a un habitatge a l'illa”. En la seva opinió, els propietaris d'aquesta mena d'habitatges “tenen molta culpa”, al·ludint a la bombolla de lloguer vacacional que ha convertit moltes cases en actius especulatius. “El lloguer vacacional hauria d'estar prohibit, per a això ja estan els hotels, que no són pocs”, sosté el mateix usuari. Les valoracions posen sobre la taula el debat sobre fins a quin punt els amos d'aquestes finques -en molts casos adquirides com a inversió i destinades únicament al mercat estranger- tenen part de responsabilitat en la crisi residencial que sofreixen les illes.

No em fan ni una mica de pena, la qual cosa sí que em fa pena és la quantitat de gent que no pot accedir a un habitatge a l'illa, i aquesta gent té molta culpa, el lloguer vacacional hauria d'estar prohibit, per a això ja estan els hotels, que no són pocs

Resident a Mallorca

No en va, Balears s'ha reafirmat com la comunitat autònoma més cara per a adquirir una llar, sobretot en el cas de l'habitatge usat: un pis de 80 metres quadrats en l'arxipèlag costa de mitjana uns 413.000 euros -266.000 euros més que en 2015-, superant els 5.000 euros/m² de mitjana, d'acord amb les últimes dades de l'índex immobiliari de Fotocasa. El mateix portal apunta que, al juliol de 2025, el preu mitjà va superar al de la bombolla immobiliària en situar-se un 84% per sobre del màxim que va aconseguir a l'abril de 2007.

Mentrestant, nombroses propietats emblemàtiques de Mallorca han sortit al mercat immobiliari en els últims anys per a gaubança de grups d'inversió i estrangers amb gran poder adquisitiu, que han anat fent-se amb cadascuna d'elles per a convertir-les en una dels seus múltiples i luxoses residències i, en altres casos, per a treure el màxim profit a l'espai que ocupen i rendibilitzar-les amb la seva conversió en hotels o un altre tipus de negocis.

Una problemàtica que, unida a la turistificació que sofreix l'illa, ha reduït dràsticament l'oferta disponible per als residents locals. En aquest context, molts propietaris han vist en el lloguer vacacional un filó. El rendiment és molt major que el lloguer residencial i les plataformes en línia han facilitat la captació de clients internacionals. Una carrera per maximitzar beneficis que ha tibat encara més el mercat i ha contribuït a expulsar als residents cap a la perifèria o, directament, fora de l'illa.

Sobre aquest tema, l'administradora de la finca de Santanyí assevera que, si bé ni el seu marit ni ella són els propietaris de l'habitatge, el manteniment de la casa requereix de “moltes despeses”. “El jardiner, la neteja... Aquí no es poden fer negocis. Jo també pago els meus impostos. Després no et queda gens de benefici. Lloguem la casa per a cobrir despeses”, afegeix.

El presumpte frau no sols hauria deixat víctimes directes -turistes estafats i propietaris sense cobrar-, sinó que també posa de manifest els riscos d'un model basat en la mercantilització del dret a l'habitatge. La falta de regulació efectiva, l'opacitat de les plataformes i l'aposta cega pel turisme de luxe han creat un ecosistema on els diners ràpids pesen més que la seguretat jurídica o l'accés a l'habitatge. Mentre Mallorca es promociona com a destí d'elit, amb viles de milions d'euros convertides en reclam vacacional, milers de famílies residents busquen desesperadament un pis assequible per a poder viure.