Les Balears van registrar 14 atacs a la llibertat religiosa durant el 2025, onze més que l'any anterior, segons l'informe anual de l'Observatori per a la Llibertat Religiosa i de Consciència (OLRC). El document inclou entre aquests episodis el cartell de la il·lustradora Lluïsa Febrer per a la festa reivindicativa 'Santa Punxada' -que mostrava Sant Sebastià, patró de Palma, amb una sobrassada com a penis-, les reivindicacions d'una entitat a favor de fomentar l'“escola laica”, així com diferents manifestacions de Vox contra l'islam, com l'afirmació que és una religió “misògina, homòfoba i excloent” i la petició de deixar d'impartir religió islàmica als centres educatius.

El recompte de l'Observatori mescla així episodis de naturalesa i gravetat molt diferents: des d'amenaces i insults contra creients fins a pintades, vinyetes, articles d'opinió, iniciatives laïcistes i declaracions de representants polítics. El mateix document adverteix que les seves atribucions no procedeixen d'una investigació exhaustiva i que la identificació de persones o entitats no constitueix una acusació formal.

L'informe inclou també una categoria anomenada “laïcisme bel·ligerant”, en la qual enquadra iniciatives que, segons el seu parer, exclouen activament la religió de l'espai públic. Aquesta concepció parteix d'una interpretació àmplia de la llibertat religiosa: l'Observatori sosté que el laïcisme pot convertir-se en una forma d'imposició ideològica. Des d'aquest plantejament, situa en el mateix recompte expressions satíriques sobre símbols catòlics, propostes per avançar cap a una escola laica i declaracions polítiques contra determinades confessions.

Sobre el cartell de la 'Santa Punxada', l'entitat el titlla d'“ofensiu per als catòlics” en assenyalar que en ell “es podia veure Sant Sebastià amb una sobrassada al penis i un diable tocant-li i xuclant-li, i una santa despullada amb una diablessa tocant-li els pits i la vagina. També es podia veure una imatge de Jesucrist com si fos un DJ. El partit polític va vendre samarretes amb aquest cartell. El partit [en referència a Podem] va vendre posteriorment samarretes amb el disseny”.

Una altra de les actuacions recollides és un cartell difós pel sindicat Unió Obrera Balear (UOB) el 22 de desembre. El document assenyala que el sindicat va ratllar la imatge d'un pessebre, va reclamar una “escola laica” i va qualificar els símbols cristians de “dogmes, supersticions i obscurantisme”.

Els atacs de Vox contra l'islam

Una de les actuacions que recull l'informe és una intervenció del diputat de Vox Sergio Rodríguez en una comissió del Parlament balear, el 19 de novembre del 2025. Segons el document, el parlamentari va afirmar: “L'islam és una religió misògina, homòfoba i excloent”. L'Observatori classifica l'episodi com a “insults d'un polític a l'islam”.

L'informe al·ludeix a una altra intervenció de Rodríguez en el ple de la Cambra autonòmica, el 14 d'octubre, durant un debat sobre els menús especials per motius religiosos als centres educatius. El diputat va qüestionar l'oferta de menús adaptats a diferents confessions.

“Nosaltres hem de portar menús especials a les aules, que demà ens vindrà un alumne jueu i demanarà un menú kosher, perquè hi ha el menú halal, però també hi ha el kosher, hi ha els menús hindús, hi ha parts de l'hinduisme que són vegetarianes..., doncs res, escolta, els donem un xec restaurant i que se'n vagin a menjar al restaurant!”, va assenyalar el parlamentari. El document classifica aquestes paraules com a “declaracions d'un polític contra els menús especials per religió”.

Entre les iniciatives parlamentàries que l'Observatori inclou en el seu balanç figura així mateix una pregunta sobre l'ús del vel islàmic, registrada el 9 d'abril del 2025. L'informe atribueix la iniciativa a Vox i la classifica com a “pregunta parlamentària contra l'ús del vel islàmic”.

El 10 d'octubre, la formació d'extrema dreta va formular una altra petició al Parlament perquè es deixessin d'impartir classes de religió islàmica als col·legis públics. La iniciativa apareix atribuïda a Manuela Cañadas Pinilla, portaveu del grup parlamentari.

L'Observatori incorpora, a més, una intervenció del diputat de Més per Mallorca Lluís Apesteguia en una comissió parlamentària. En resposta a un diputat de Vox, l'ecosobiranista va qüestionar que s'assenyalessin determinades pràctiques musulmanes sense criticar comportaments que va atribuir a sectors de la societat cristiana. Entre altres qüestions, va esmentar la imposició social de la depilació femenina i els casos d'homes que prohibeixen a les seves dones vestir minifaldilla. L'informe classifica les seves paraules com a “declaracions d'un diputat” i les vincula amb la confessió cristiana.

Amenaces de mort i pintades

Més enllà de l'àmbit polític, entre els casos registrats a les Illes figura l'incident ocorregut a Palma el 16 de juny del 2025, quan un home va insultar i va amenaçar diversos testimonis de Jehovà que es trobaven en un punt d'informació al passeig del Born. Segons l'informe, l'individu els va dir “us haurien de matar a tots” i “si tingués una metralladora acabaria amb vosaltres”. També els hauria amenaçat de matar-los si avisaven la Policia i va ruixar els seus expositors amb una beguda alcohòlica.

L'Observatori recull així mateix una pintada apareguda a l'agost a l'església de la Mare de Déu del Carme, a Palma, amb el missatge “creus en Déu, l'Església és corrupta”. El cas va ser classificat com una agressió contra un lloc de culte i un símbol religiós.

El document també inclou diversos episodis de caràcter antisemita registrats a les Balears. Entre aquests, una pintada apareguda a l'octubre a l'antic barri jueu de Palma, en la qual es combinaven una estrella de David, una esvàstica nazi i altres símbols. A més, recull vinyetes publicades en mitjans de comunicació de les Illes que, a parer de l'Observatori, equiparaven l'estrella de David amb la simbologia nazi. Un dels dibuixos és classificat com a “vinyeta antisemita”.

Un recompte elaborat amb criteris propis

La metodologia de l'OLRC es basa en notícies publicades durant l'any, diaris de sessions i butlletins parlamentaris, així com en fets comunicats per col·laboradors a través del correu electrònic i les xarxes socials. La mateixa entitat reconeix que l'atribució de responsabilitats no és fruit d'una investigació exhaustiva, sinó d'una conclusió elaborada a partir de les dades de què disposa. Per això, adverteix que les seves atribucions no constitueixen acusacions formals contra persones o entitats.

L'informe classifica els casos en cinc categories: violència física contra creients, agressions contra llocs de culte, insults i vexacions a persones per les seves creences, escarni de la religió i laïcisme bel·ligerant. Per elaborar l'estudi utilitza notícies publicades durant el 2025, diaris de sessions i butlletins parlamentaris, així com informacions de col·laboradors rebudes per correu electrònic i xarxes socials.

El resultat és un recompte propi de l'Observatori, l'interès periodístic del qual resideix tant en els casos que documenta com en el criteri amb què decideix què s'ha de considerar un atac a la llibertat religiosa.

L'informe comptabilitza 306 casos en el conjunt d'Espanya durant el 2025, en comparació amb els 243 registrats el 2024. D'aquests, 173 afectarien directament catòlics, mentre que uns altres 33 es dirigirien contra cristians en general. El document també recull 40 casos contra la comunitat jueva, 26 contra musulmans i 11 contra testimonis de Jehovà.

L'Observatori demana un pla de prevenció

La presidenta de l'Observatori per a la Llibertat Religiosa i de Consciència, María García, considera que l'increment de casos a les Balears constitueix un senyal d'alarma. “Amenaces de mort a la via pública, pintades a esglésies, antisemitisme als mitjans i laïcisme bel·ligerant des de les institucions: el mateix patró que veiem a tota Espanya, però amb una acceleració especialment preocupant a les illes”, afirma.

L'organització reclama al Govern balear, al Parlament, als consells insulars i als ajuntaments que elaborin un pla de prevenció, formin el seu personal i reforcin la protecció dels llocs de culte i del patrimoni religiós. L'Observatori també demana als representants polítics que evitin convertir les creences religioses en objecte de burla o en un instrument de confrontació partidista.

Encara que l'entitat es defineix com una organització dedicada a defensar la llibertat religiosa de totes les confessions, la seva activitat pública està especialment centrada en la protecció dels símbols i la presència social del cristianisme. Al seu consell assessor figuren professors d'universitats de tradició catòlica, representants de l'àmbit evangèlic i Polonia Castellanos, presidenta de la Federació Espanyola d'Advocats Cristians.

Recentment, l'Observatori va recollir un total de 5.110 signatures ciutadanes que reclamen la tornada de la missa del Dia de Covadonga a la radiotelevisió pública asturiana (RTPA), emissió que es va mantenir gairebé 20 anys i que va deixar de retransmetre's el 2025.

L'entitat assegura que els seus documents es presenten davant governs i parlaments i que són utilitzats com a font per institucions com la Secretaria d'Estat dels Estats Units i l'OSCE. També afirma ser una entitat assessora de la Comissió de Seguiment del Pla d'Acció de Lluita contra els Delictes d'Odi, dependent del Ministeri de l'Interior.

El PSOE de Palma vol canviar l'ordre d'accés als autobusos de l'EMT. La formació proposa que els residents que disposin de la targeta TIB o Única puguin pujar abans que els turistes, una mesura amb la qual pretén garantir el desplaçament quotidià d'aquells que utilitzen el transport públic per anar a la feina, al metge o realitzar altres activitats habituals.

El secretari general de l'Agrupació Socialista de Palma i candidat a l'alcaldia, Iago Negueruela, ha presentat la iniciativa aquest dimecres, en el marc de la Setmana Europea de la Mobilitat. La proposta contempla la creació de dues cues diferenciades a les parades: una per als residents amb targeta i una altra per a la resta d'usuaris. L'objectiu és que els veïns puguin accedir primer als autobusos quan la demanda superi la capacitat del vehicle.

“Aquest estiu ha estat massificat, supermassificat, i el batle no ha fet res”, ha afirmat Negueruela, que ha acusat l'equip de govern d'haver reforçat els serveis destinats als turistes sense atendre suficientment les necessitats dels treballadors. “La mobilitat pública no està donant la resposta que demana la ciutadania”, ha assenyalat.

El socialista ha defensat que la mesura podria implantar-se utilitzant les targetes que ja existeixen. “Els turistes han de poder accedir al servei públic, però creiem que han de pujar primer els residents”, ha manifestat. Com a exemple, ha citat les persones que es desplacen a treballar a l'aeroport i que, segons ha explicat, es troben amb parades plenes de turistes.

“Si un treballador arriba tard a la feina, té un problema. Si un turista arriba més tard a passejar per Palma, no té cap problema”, ha argumentat.

Un precedent en el transport de Venècia

Negueruela ha assegurat que la iniciativa compta amb precedents en ciutats com Venècia. En aquesta ciutat italiana, l'empresa de transport ACTV disposa d'accessos d'embarcament prioritari, en el seu cas en els serveis de navegació, per a titulars de la targeta Venezia Unica que resideixen al municipi. També poden acollir-se a aquesta prioritat alguns treballadors i estudiants que es desplacen habitualment al centre històric o a les illes de la llacuna.

A Balears, el Govern va posar en marxa al juliol un projecte pilot de reserva anticipada de places per a residents a la línia 203 del TIB, que connecta Palma amb Deià, Valldemossa i el Port de Sóller. Els usuaris amb targeta intermodal o Única poden reservar seient en determinades expedicions, amb l'objectiu de garantir l'accés al transport en una ruta sotmesa a una elevada demanda estacional.

La iniciativa del PSOE de Palma es planteja per a l'EMT i no contempla, segons la proposta presentada, una reserva prèvia de seients. La seva fórmula consisteix a donar prioritat en l'embarcament als residents acreditats mitjançant les seves targetes.

Més autobusos i una xarxa nocturna

La preferència d'accés forma part d'un paquet de mesures amb el qual els socialistes pretenen modificar la mobilitat de Palma a curt i mitjà termini. Negueruela ha reclamat més autobusos i nous mecanismes de mobilitat per respondre a la pressió que suporta la xarxa durant els mesos de major afluència turística.

El candidat també ha defensat la necessitat d'estudiar una xarxa de transport nocturn que permeti millorar les connexions fora de l'horari habitual i faciliti els desplaçaments dels treballadors. “L'EMT no és un servei turístic, l'EMT ha de ser un servei pensat per a la ciutadania”, ha conclòs Negueruela.

La Fundació Franz Weber ha demanat que es prohibeixin els espectacles amb dofins i lleons marins a Marineland Mallorca, com a “exemple” del que “no s'hauria de fer” en un recinte que té com a objectiu “conservar” la fauna silvestre en captivitat.

L'entitat ha lamentat aquest dimecres en un comunicat que, mentre Europa avança cap a la fi d'aquestes funcions, aquesta situació es manté a Balears “per culpa d'una Llei de Protecció dels Animals que va buidar de contingut qualsevol proposta per reconvertir zoològics i aquaris”.

Segons ha destacat la fundació, la legislació vigent avala els espectacles públics amb cetacis --com els dofins--, “el qual interès científic o educatiu és nul”. Tanmateix, la llei prohibeix a altres animals silvestres criats en captivitat actuar en circs, cosa que ha considerat “una contradicció evident”.

Els estudis científics “demostren com la captivitat afecta la salut orgànica dels cetacis” i constaten que “impacta negativament” sobre el funcionament cerebral d'aquests animals, que tenen unes condicions singulars per la grandària dels seus cossos i cervells, comportament altament social, rangs territorials molt alts o una esperança de vida elevada.

El captiveri implica instal·lacions petites, falta o reducció d'exercici i limitació d'interaccions socials amb individus de la mateixa espècie, la qual cosa impedeix el desenvolupament de comportaments normals de socialització, cures, recerca d'aliments o el recorregut de grans distàncies.

“Cosificació” dels animals

La fundació ha reivindicat que la llei “hauria d'abordar l'ús d'animals” que realitzen parcs com Mundomar --a Benidorm--, en el qual els espectacles “envernissats” d'activitat educativa “suposen una forma de cosificació” dels animals.

Segons ha indicat, aquest recinte també ofereix la possibilitat de “trobar-se” amb els cetacis i lleons marins, cosa que “encara qüestiona més la pervivència d'aquests espectacles en la llei”.

Així, aquests animals es converteixen en “mers objectes d'entreteniment” i la dinàmica diària “no aporta en absolut cap valor a la seva conservació” ni a la “pedagogia amb el públic assistent”.

L'entitat ha criticat que Espanya sigui el país amb més delfinaris oberts de la Unió Europea i que contribueixi “a un model de captivitat per simple negoci”.

D'acord amb les dades de la fundació, prop d'un centenar de dofins i unes sis orques són forçades a realitzar salts i trucs “que res tenen a veure amb el seu comportament natural”.

Els cartells de ‘Es Ven’, ‘Es Traspassa’ i ‘Es Lloga’ pengen sobre diverses reixes i finestres de propietats sense activitat del West End (Eivissa), identificat com la meca de l’oci d’excessos i del turisme hooligan de la costa sud-oest de l’illa. Passen gairebé desapercebuts quan sonen tambors de mitjanit i comencen a emergir amb la foscor venedors ambulants de gas del riure que aguaiten turistes joves que han començat a omplir diverses hores abans les cadires de les terrasses disposades als bars que queden.

Gairebé tots s’estenen al llarg de l’artèria principal, el carrer de Santa Agnès, que va ser tenyit de múltiples colors fa un any i mig amb una obra horitzontal —sobre el terra— del càntabre Okuda San Miguel —conegut com l’artista urbà que acoloreix el capitalisme— perseguint el somni cada vegada més complicat de complir que aquesta zona d’oci nocturn, per la qual s’han embriagat almenys dues generacions —de locals i visitants—, es converteixi en una àrea comercial de botigues, hotels boutique i de negocis més amables.

Esquitxen així la imatge, en aquesta via i en la perpendicular, alguns locals de menjar saludable i restaurants —fruit dels ajuts de 80.000 euros finançats amb fons europeus atorgats per l’Ajuntament de Sant Antoni per reconvertir els establiments— que en el moment en què es va pintar el mural sobre el terra feien témer la gentrificació del barri. El West End es troba al cor del poble —també constitueix el seu nucli històric— que malgrat ser un dels més barats de l’illa es troba en un territori on el preu de l’habitatge està ja pels núvols. Dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) mostren com el mercat immobiliari a Balears acumula avui dia dotze anys de pujades trimestrals.

Menys gent i control policial

Però lluny de complir-se aquestes pors, el nucli recreatiu ha viscut aquesta temporada turística el que des de l’Associació Empresarial d’Oci Nocturn Noches de Ibiza (AEON), formada per empresaris de la zona, qualifiquen de “el pitjor estiu de la història”. “Ha estat un autèntic desastre. Cada vegada arriba menys gent i la presència policial també és cada vegada menor”, afirmen des de la Junta Directiva, que augura un empitjorament d’una situació ja crítica.

Els factors que han precipitat l’escenari desesperançador van començar només arrencar la temporada, amb la polèmica pel desgast de l’obra d’Okuda, la reparació de la qual —el desconxat de la pintura i la necessitat de rehabilitar l’única part vertical del mural— va requerir tanques i precintes que van romandre a la calçada fins a mitjan estiu, causant perjudici als negocis, denuncien.

Els empresaris de la zona denuncien que la reparació de l’obra d’Okuda va requerir tanques i precintes que van romandre a la calçada fins a mitjan estiu, causant perjudicis als negocis

A això s’hi ha sumat, segons els empresaris, la “irregular” presència policial. El Consistori va contractar —no sense controvèrsia— una empresa de seguretat privada per reforçar el control al municipi durant els mesos de major afluència turística, sense que aquests efectes hagin donat resultat. Tampoc la presència d’agents cívics contractats amb el mateix propòsit.

Passejar de nit pel West End encara suposa esquivar turistes ebris, eludir els intents de vendes pirates i sentir una certa sensació de decadència general magnificada per la falta d’il·luminació i de neteja a l’antic barri de sa Raval, que causa una certa reminiscència a l’art delirant d’El Bosco. La inseguretat és una qüestió que també preocupa els veïns.

Els esforços institucionals per executar un rentat de cara van passar per convocar el passat abril un procés participatiu per canviar-ne la nomenclatura. Es va tancar, però, sense la representativitat suficient perquè es donàs suport a un canvi de la denominació popular de la zona, va considerar l’Ajuntament. Entre els errors comesos —pel Consistori—, l’AEON valora que el primer ha estat “pretendre canviar el nom a un lloc degradat sense solucionar els problemes que precisament el converteixen en això”. El “lògic”, consideren des de l’associació, hauria estat canviar primer “el concepte i l’oferta”.

A principis de juliol, l’alcalde de Sant Antoni, Marcos Serra, va inaugurar el nou bulevard de Vara de Rey que connecta l’àrea conflictiva amb el passeig marítim de Café del Mar, on cada temporada s’aglomeren milers de turistes per ser testimonis d’un dels atractius turístics més potents del municipi: la seva posta de sol. El projecte, amb un cost de 5,5 milions d’euros, té el mateix objectiu de revitalitzar la zona incentivant el flux de visitants des de la costa fins al centre i viceversa.

De moment, el carrer de Santa Agnès continua tenint el nom del barri d’oci londinenc pel qual se’l va rebatejar durant la dècada dels setanta, quan va començar a cobrar vida com a nucli per al turisme de borratxera que continua sent ara. De fet, tot just un mes abans de la inauguració del bulevard, una brutal baralla a cops de puny de matinada entre dos turistes sobre l‘Arcoíris Infinito’ de l’artèria principal va posar en evidència que continuen existint-hi els mateixos problemes. 

“És fins i tot irònic que els empresaris del West End valorin negativament la temporada quan tenen un servei a la carta del tipus de turisme que han volgut tenir”, explica a elDiario.es Jordi Campillo. És un dels veïns que durant gairebé tres dècades ha conviscut estiu rere estiu amb el turisme de borratxera que es repeteix en altres àrees de Balears com Magaluf.

En una cosa sí que coincideix amb ells i és que el barri està “pitjor que mai”. “L’han massacrat fins a la sacietat: estèticament, econòmicament i des d’un model turístic que atrau brutor i vulnera el patrimoni”, continua aquest veí. “I és ara, el 2026, quan s’arriba a la conclusió que no és sostenible i es lamenta que ha estat un mal estiu perquè a ningú li interessa una zona tan desastrosa?”, assevera.

Han picat el barri fins a l'avorriment: estèticament, econòmicament i des d'un model turístic que atreu brutícia i vulnera el patrimoni

Jordi Campillo — Veí

Campillo resideix amb la seva família al carrer del General Prim, a escassos metres dels bars més freqüentats per turistes, principalment britànics i d’una mitjana d’edat d’entre 20 i 30 anys. “Els veïns fa temps que avisam que s’estan carregant una part de l’illa que ja no està de moda i l’oferta de la qual es podria enfocar a un servei més respectuós amb l’entorn, seguint el que s’està intentant promoure a tota l’illa. Però [els empresaris] no ho han volgut”, lamenta. Afegeix que el veïnat, així, ha hagut de viure una temporada més de “drogues, brutor, renou” i, en definitiva, “el mateix desastre de cada estiu”, tot i que sí que han notat el “baixó”.

D’altra banda, els residents no eximeixen l’equip de govern municipal —que no ha respost a les preguntes formulades per aquest diari— de responsabilitats: “Tenint damunt la taula un projecte d’harmonització del nucli com a pedra angular de la seva campanya, ha acabat fent just el contrari: destruir-la i tornar-la encara més turbulenta”. Ara, esperen que el West mori del tot per si mateix perquè pugui renéixer, no com una Milla d’Or ni un lloc emblemàtic, sinó com un carrer més amb negocis oberts tot l’any destinats a la gent local.

Les festes privades, un altre factor afegit 

La localitat ha vist com en paral·lel, aquest estiu, se celebraven festes privades en diferents llocs públics amb el beneplàcit de l’Ajuntament, com a la pedrera de Can Coix, on a prop d’una àrea natural protegida es va dur a terme la polèmica festa egípcia de luxe amb un llac artificial que ha acabat en una investigació per part del Govern. També es va organitzar un macroesdeveniment —amb al voltant de 4.000 assistents— a la platja urbana de s’Arenal durant l’eclipsi total del 12 d’agost.

Aquests esdeveniments en un lloc on ja existeix tanta oferta d’oci nocturn subjecta a normatives i limitacions acústiques han generat descontentament entre la població i també entre els negocis d’aquesta meca de l’oci, que lamenten que s’hagi generat una “competència deslleial”, en haver-se organitzat fora de la programació de les festes patronals. “Els esdeveniments s’han concedit amb exempció de l’ordenança de renous, mentre que els locals ens veim obligats a complir escrupolosament la llei, molts de nosaltres, a més, amb el llast de la Zona de Protecció Acústica Especial (ZPAE)”, assenyalen.

La declaració del West End com a ZPAE l’any 2018 —durant el mandat del tripartit progressista format pel PSOE, Reinicia Sant Antoni i el PI— es va materialitzar en el fet que tots els bars (musicals o no), restaurants, cafeteries, cafès concert, discoteques i sales de festes havien de tancar a les tres de la matinada i no a les sis com fins aleshores.

La normativa va delimitar concretament determinats trams de Santa Agnès, Cristòfol Colom, Bartolome Vicente Ramon, Vara de Rey, Sant Antoni, Sant Mateu i General Prim. La delimitació va tenir, a més, certa controvèrsia jurídica, especialment per l’exclusió inicial del carrer de la Mar.

També es va regular la retirada de terrasses i vetlladors en horari nocturn —des de les dotze de la nit (dos quarts d’una per recollir cadires i taules) fins a les vuit del matí— i la limitació del consum d’alcohol a la via pública de tota la zona afectada. Així com qualsevol tipus d’emissió musical a l’exterior. A més de no admetre la implantació de nous recintes vinculats a l’oci nocturn, ni l’ampliació dels ja existents.

Els empresaris ja van denunciar davant elDiario.es el passat març, abans de l’inici oficial de la temporada, que la ZPAE manté el West End en “desigualtat de condicions” respecte d’altres llocs d’oci del municipi, a la qual atribueixen la seva consegüent pèrdua d’activitat i ocupació. Ho van fer després que l’equip de govern municipal decidís dilatar dues hores l’horari de tancament a l’hivern. Una mesura que van considerar “insuficient”.

Per a Pepe Rosselló, president de l’AEON —i fundador de l’extinta discoteca Space— “res canviarà” si no s’estableix una regulació del so i també de l’aforament que s’apliqui a les festes diürnes i nocturnes. Es refereix, sobretot, a hotels-discoteca com el Pikes, l’Ibiza Rocks —propietat tots dos del britànic Andy McKay— o l’O Beach, a la badia, que van proliferar el 2012 amb l’anomenada Llei Delgado. Així com a recintes com el 528, també explotat per McKay: “satèl·lits” que “enterboleixen” l’ecosistema general d’un poble que, exceptuant la primera línia de costa, està totalment en “crisi”, considera.

Principalment, per la retroalimentació i el contagi d’un comportament de discoteca que es dona des de primera hora de la tarda. “Aquest públic —al qual acudeixen aquestes festes— és el que després acudeix al West en l’estat en què ho fa”, determina: “El que queda és aquest client residual i acabat que consumeix. Per tant —si no es dona aquesta regulació general— no veig cap via de progrés o renaixement”. Mentrestant, els veïns, anestesiats després de dècades aguantant la inseguretat, la brutor i el renou de la zona, esperen, pacientment, que “la bombolla exploti”.

La possibilitat de limitar la compra de segones residències en zones tensionades per part de la Comissió Europea (CE) ha obert un nou front en el debat sobre l'habitatge a les Balears. El portaveu del PP al Parlament, Sebastià Sagreras, va advertir aquest dilluns que una eventual regulació podria acabar afectant també els residents: “Em posa els pèls de punta que un mallorquí no pugui comprar una segona residència en un altre municipi de Mallorca”, va asseverar. Tanmateix, Brussel·les no ha aprovat cap prohibició de comprar segones residències ni ha donat carta blanca als governs per impedir aquestes operacions.

La Affordable Housing Act, presentada com una proposta de reglament, pretén establir un marc comú per avaluar la legalitat de les mesures que adoptin els estats, les comunitats autònomes o els ajuntaments per protegir l'accés a l'habitatge en zones sotmeses a una pressió residencial acreditada. El text assenyala que els habitatges utilitzats com a segones residències, els pisos turístics i els immobles buits poden agreujar el desequilibri entre l'oferta i la demanda, però deixa en mans de les autoritats competents decidir si intervenen i de quina manera.

En aquest sentit, la iniciativa no proposa limitar exclusivament les compres d'estrangers o de no residents. El seu plantejament contempla mesures que regulin l'adquisició o l'ús d'immobles residencials quan puguin afectar les llibertats del mercat interior, inclosa la lliure circulació de capitals reconeguda en l'article 63 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea. Per això, una eventual restricció de les segones residències també podria afectar un ciutadà espanyol o un resident a les Balears si la norma es formula atenent el destí de l'immoble i no únicament la residència del comprador.

La presidenta del Govern balear, Marga Prohens, ha assegurat aquest dimarts, durant el ple de la Cambra autonòmica, que el seu Executiu aplicarà “totes les mesures jurídicament viables i efectives” en matèria d'habitatge i ha afirmat que s'alegra del camí obert per la Comissió Europea. La líder del PP, tanmateix, ha evitat comprometre's amb l'aplicació de restriccions concretes als compradors no residents. “El camí s'acaba d'obrir”, ha advertit abans d'assenyalar que les possibles mesures encara no tenen una cobertura jurídica suficient.

La posició de l'Executiu autonòmic es resumeix en una promesa condicionada: si Brussel·les permet una mesura que es pugui aplicar a les Balears, que sigui efectiva i que prioritzi “sí o sí” la gent d'aquí, el Govern l'estudiarà i l'aplicarà. “Seguirem molt atents a aquest procés”, ha assenyalat Prohens. La presidenta, per tant, no ha tancat la porta a les restriccions, però tampoc no ha assumit cap calendari ni cap compromís concret per impulsar-les.

La fórmula ha provocat la reacció immediata de Més per Menorca, MÉS per Mallorca i el PSIB-PSOE, que han interpretat la cautela del Govern com una manera d'ajornar decisions que consideren urgents. El debat ha evidenciat, a més, una diferència de fons: mentre l'Executiu insisteix que qualsevol intervenció ha de superar el filtre jurídic europeu, l'oposició reclama que la crisi de l'habitatge justifica avançar des d'ara en les mesures que ja estan a l'abast de les institucions autonòmiques.

“No tenen intenció ni d'estudiar ni d'aplicar”

El portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, ha qüestionat directament la voluntat de Prohens d'aprofitar el nou escenari europeu. “No menteixin, no tenen intenció ni d'estudiar ni d'aplicar”, ha afirmat el menorquinista, que ha demanat a la presidenta que es pronunciï amb claredat i que no “vengui una moto” a la ciutadania.

Prohens ha respost acusant l'esquerra d'haver defensat durant els darrers anys mesures que, al seu parer, no es podien aplicar. La presidenta ha insistit que el marc normatiu europeu “s'ha obert ara” i ha retret als seus adversaris que pretenguin presentar com a viables propostes que no ho eren fins a aquest moment.

Mentrestant, el portaveu de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha intentat desplaçar el debat des de la viabilitat jurídica cap a la urgència social. “El temps d'estudiar ja ha passat”, ha afirmat. L'ecosobiranista ha censurat les declaracions de Sagreras sobre el dret dels mallorquins a adquirir una segona residència en un moment en què, segons ha assenyalat, moltes persones no poden ni tan sols assumir el cost del seu habitatge habitual.

Apesteguia ha recordat, a més, que un de cada tres habitatges és adquirit per algú que no resideix a les illes, i ha advertit que la pressió immobiliària no procedeix únicament de compradors particulars, sinó també d'empreses, fons d'inversió i fons voltor. El diputat ha reclamat a Prohens que se situï “al costat de la ciutadania i no dels especuladors”.

Per la seva banda, el conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo, ha defensat l'actuació de l'Executiu autonòmic davant les crítiques del PSIB. El conseller ha assegurat que el Govern és conscient del “drama” de l'habitatge i que no mira cap a un altre costat. Com a contraposició, ha acusat els anteriors governs socialistes d'haver deixat sense construir l'habitatge que, al seu parer, necessitaven les illes.

El Govern: “Sánchez tracta els balears com a ciutadans de segona”

Mateo ha centrat part de la seva intervenció en la falta de suport del Govern central. Ha criticat que el nou portal públic de lloguer assequible anunciat per l'Executiu de Pedro Sánchez contempli 800 habitatges en el conjunt d'Espanya i cap a les Balears. “Pedro Sánchez tracta els balears com a ciutadans de segona”, ha sostingut.

El conseller també ha citat els resultats del programa “Lloguer Segur”, que, segons ha detallat, ha assolit els 103 beneficiaris. Així mateix, ha recorregut a dades de portals immobiliaris i dels registradors de la propietat per defensar que s'estan produint descensos en els preus de l'habitatge en determinats segments del mercat.

Davant d'això, la diputada socialista Mercedes Garrido ha rebutjat aquesta interpretació. Després de tres anys de legislatura de l'actual Govern, ha afirmat, els ciutadans de les Balears viuen “pitjor que mai” i molts ja no poden permetre's residir a les illes. Garrido ha llegit durant la seva intervenció diversos testimonis de persones amb dificultats per pagar el seu habitatge i ha descrit una situació en què alguns residents es veuen obligats a marxar o a viure en caravanes.

La socialista ha retret al PP que la seva preocupació se centri en el fet que els mallorquins no puguin comprar una segona residència. “No és que els balears no es puguin comprar una segona residència, és que no poden adquirir la primera”, ha assenyalat. Garrido ha reclamat al Govern que declari les Balears zona tensionada i adopti mesures per contenir els preus del lloguer.

En un altre moment del ple, el portaveu del PSIB, Iago Negueruela, ha acusat el Govern d'actuar per ideologia i ha advertit que l'eurodiputada del PP Rosa Estaràs ja ha avançat que la seva formació vetarà la proposta europea. Al seu parer, l'Executiu autonòmic coneix les dificultats que trobarà la iniciativa i, tot i així, utilitza l'anunci de Brussel·les per aparentar que està disposat a actuar.

Prohens ha respost recordant que el PSIB va votar en contra de la declaració d'emergència habitacional impulsada pel Govern i ha rebutjat rebre lliçons d'un partit que, segons ha retret, “ha venut la seva seu a un suec”.

Més per Menorca reclama que Europa tingui en compte la insularitat

Més per Menorca, per la seva banda, ha reclamat a les institucions europees més ambició i el reconeixement explícit de les particularitats dels territoris insulars. Els menorquinistes consideren que la crisi de l'habitatge adquireix una dimensió especialment greu a les illes per la pressió turística, l'escassetat de sòl disponible i la demanda externa.

El coordinador general de la formació, Esteve Barceló, ha valorat que Brussel·les situï l'habitatge assequible entre les seves prioritats, però ha advertit que no n'hi ha prou amb reconèixer les eines si les condicions per aplicar-les són “pràcticament impossibles de complir”.

El partit defensa que no es poden exigir els mateixos requisits a un territori insular que a un de continental i que les futures normes europees han de permetre a les administracions protegir el mercat residencial. Més per Menorca treballa amb l'Aliança Lliure Europea per analitzar la proposta de la Comissió i explorar vies d'incidència durant la seva tramitació al Parlament Europeu.

La formació menorquinista reclama que les illes disposin d'instruments per prioritzar l'accés a l'habitatge dels qui hi viuen i hi treballen, així com per regular el lloguer turístic quan aquest contribueixi a reduir l'oferta residencial.

La consellera balear de Salut, Manuela García, ha expressat aquest dimarts al Parlament el seu suport a la gerent de l'Hospital Universitari Son Espases, Cristina Granados, en plena polèmica per la successió de sortides en la cúpula del centre i la denúncia pública d'una extreballadora, qui assegura haver patit situacions d'assetjament i humiliació durant la seva etapa a l'hospital.

García s'ha remès a les declaracions realitzades divendres passat pel vicepresident primer i portaveu del Govern, Antoni Costa, en defensa de la responsable de l'hospital de referència de les Balears. “Li dono suport i ho subscric paraula per paraula. L'avala la seva gestió”, ha asseverat García,

La consellera ha respost a la diputada socialista Amanda Fernández, qui ha reclamat el cessament de Granados i ha advertit que el clima laboral a Son Espases és “insostenible i irresponsable”. Segons la parlamentària del PSIB, aquesta situació afecta tant els professionals com els pacients i respon a un servei “desmantellat”.

Fernández ha al·ludit a la sortida continuada d'alts càrrecs de l'hospital durant l'etapa de Granados, que ha xifrat en una dotzena en mig any. “Hem sabut que hi ha hagut humiliacions i maltractament”, ha assenyalat, en referència també a la recent marxa de la directora d'Infermeria.

García ha atribuït aquesta última sortida a “estrictes motius personals” i ha defensat la gestió de la gerent. Com a exemples, ha citat la posada en marxa d'un servei d'Al·lergologia, la millora de l'atenció als pacients amb ictus, la creació d'un servei de cures pal·liatives pediàtriques disponible les 24 hores durant tot l'any i la inversió de més de 20 milions d'euros en l'àrea quirúrgica.

“Estaven bloquejant les UCI i les reanimacions. Els pacients d'ictus estan molt millor cuidats. Cures pal·liatives pediàtriques 365 dies i 24 hores tampoc n'hi havia. S'han invertit més de 20 milions en l'àrea quirúrgica. Tot això s'ha fet sota aquesta gestió. Per tant, l'avala la gestió i li ho torno a repetir”, ha conclòs la consellera.

A principis de setembre, el director general del Servei de Salut de les Illes Balears (IB-Salut), Javier Ureña, va rebutjar el cessament de Granados, assegurant que “en cap moment” s'ha plantejat la possibilitat d'apartar-la del càrrec. Preguntat pels mitjans, va defensar la trajectòria de la gerent així com la seva experiència al capdavant de diferents hospitals. “Tenim una gerent amb molt de coneixement i experiència, ha treballat en molts hospitals”, va incidir.

L'Índex de Preus de Consum (IPC) a Balears va pujar fins al 4,4% a l'agost respecte a un any abans, segons dades d'aquest dimarts de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

En el conjunt d'Espanya, l'IPC interanual es va situar en el 4,3%, 7 dècimes més que el mes anterior, mentre que la taxa anual de la inflació subjacent va disminuir una dècima, fins al 2,9%, respecte al setè mes de l'any.

Respecte a l'agost de 2025, el que més puja a l'arxipèlag és la restauració i els serveis d'allotjament (8,2%), seguit del transport (5,3%) i l'habitatge, l'aigua, l'electricitat, el gas i altres combustibles (5%).

En el vuitè mes de l'any pugen igualment els aliments i les begudes no alcohòliques (3,2%), les begudes alcohòliques i el tabac (3,5), els mobles i articles de la llar (1,7%), la sanitat (1,6%), la informació i les comunicacions (2,9%), les activitats recreatives, esport i cultura (2,3%), l'ensenyament (2,5%), les assegurances i els serveis financers (3,1%) i la cura personal, la protecció social, i béns i serveis diversos (3,7%). Per contra, baixen el vestit i el calçat (-0,2%).

La taxa balear es va situar per sota de la mitjana d'Espanya, que per dalt va estar liderada per Cantàbria (+5,1%), Galícia (+4,8%) i Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Madrid (+4,7%), mentre que a Canàries (+3,8%) i la Rioja i Astúries (+3,9%) va ser on menys van pujar els preus.

Què tenen a veure una ciutat de vacances construïda pel franquisme a Marbella i una colònia de vacances aixecada durant l’Estado Novo portuguès a Caparica? Per a l’artista eivissenca Irene de Andrés (Eivissa, 1986), totes dues formen part d’una mateixa història que arrenca a la Itàlia de Mussolini i travessa els projectes turístics de les dictadures europees: la del turisme com a eina política, com a promesa de benestar i, finalment, com a indústria capaç de transformar radicalment els territoris que ocupa. A l’exposició Por un lugar en el sol, inaugurada a la Galeria Juan Silió en el marc d’Apertura Madrid Gallery Weekend, la creadora confronta arxius, propaganda, fotografies, vídeos i souvenirs per seguir l’evolució dels dos complexos des del seu naixement sota règims autoritaris fins al present.

El projecte prolonga una investigació desenvolupada des del 2018 al voltant de l’oci, el turisme i les arquitectures que el fan possible, des de les discoteques abandonades d’Eivissa fins als grans resorts i creuers. El punt de partida va ser un treball sobre Prora, el gegantesc complex turístic que l’Alemanya nazi va començar a construir el 1936 a l’illa de Rügen com a ciutat de vacances per a treballadors i que, dècades després, va acabar convertit en apartaments de luxe. En la seva nova exposició individual a Madrid, l’artista connecta Marbella i Caparica, dues ciutats de vacances aixecades sota dictadures que van sobreviure a la Segona Guerra Mundial i que compartien una concepció nacionalcatòlica de l’oci.

“Volia saber com actua el turisme, més enllà del que coneixem avui”, explica De Andrés, que el defineix com “una terraformació del lloc, de l’imaginari, que acaba substituint la història d’un lloc amb una postal que funciona com un bé de consum”. Així, el projecte mostra la Ciudad Residencial Tiempo Libre de Marbella, aixecada durant el franquisme, i la Colónia de Férias Um Lugar ao Sol de Caparica, construïda durant l’Estado Novo. Separades per més de 700 quilòmetres, van néixer d’una lògica comuna. “Ambdues ciutats de vacances estan pensades per a les famílies de classe treballadora, en llocs on la principal font d’ingressos des de fa anys és el turisme”, resumeix l’artista.

El projecte mostra la Ciudad Residencial Tiempo Libre de Marbella, aixecada durant el franquisme, i la Colónia de Férias Um Lugar ao Sol de Caparica, construïda durant l’Estado Novo. Separades per més de 700 quilòmetres, van néixer d’una lògica comuna

L’origen d’aquest model es remunta, segons la creadora, a la Itàlia de Mussolini i l’Opera Nazionale Dopolavoro, que l’Alemanya nazi replicaria amb el programa Kraft durch Freude. Portugal va desenvolupar la seva pròpia versió a través de la Fundação Nacional para a Alegria no Trabalho i Espanya mitjançant l’Obra Sindical de Educación y Descanso. Tots aquests organismes responien, en part, a una conquesta prèvia del moviment obrer: el dret al descans, la reducció de la jornada laboral i les vacances pagades. “Els règims dictatorials no podien ignorar aquestes conquestes, però sí apropiar-se’n i organitzar-les des de l’Estat. Era una propaganda molt potent”, resumeix la creadora.

El model no es va desenvolupar, a més, de manera aïllada a cada país. L’artista assenyala que els organismes portuguès i espanyol van mantenir durant anys intercanvis, una circulació d’idees i experiències que permet entendre aquestes ciutats de vacances com a part d’una xarxa més àmplia de polítiques d’oci sota les dictadures. L’objectiu no era només facilitar el descans: també organitzar el temps lliure i oferir una determinada forma de vida sota el paraigua de l’Estat. Després de la Segona Guerra Mundial, aquesta dimensió obertament adoctrinadora va començar a diluir-se, segons l’artista, a mesura que els règims intentaven adaptar-se i mantenir-se en el poder, però les infraestructures i el model turístic van romandre.

Els règims dictatorials no podien ignorar les conquestes [socials], però sí apropiar-se'n i organitzar-les des de l'Estat. Era una propaganda molt potent

Irene de Andrés — Artista

Església, turisme i famílies

En aquestes colònies, la família nuclear i catòlica ocupava, a més, un lloc central. De Andrés aborda aquesta qüestió des de les teories de la reproducció social: “Tenien aquest interès per mantenir la família unida, la família nuclear, nacional i catòlica, i al final és una forma també de continuar reproduint treballadors”. El període vacacional permetia, a més, una pausa en les tasques reproductives que requeien fonamentalment sobre les dones: “Allà podien descansar perquè normalment també altres dones s’encarreguessin d’alimentar la seva família”. La presència de capelles i altres elements religiosos formava part d’aquesta concepció dels complexos. “En estar construït en aquella època, era un element que havia de ser-hi. Al final, són com una mena de pobles on anar de vacances”, assegura De Andrés.

El període vacacional permetia una pausa en les tasques reproductives que requeien fonamentalment sobre les dones: "Allà podien descansar perquè normalment també altres dones s’encarreguessin d’alimentar la seva família", afirma l’artista

La Ciudad Residencial de Marbella es va construir, a més, en paral·lel als anomenats pobles de colonització franquistes, dissenyats per intentar frenar l’èxode rural de la població espanyola. “Es creen en paral·lel als pobles de colonització que s’estaven construint per al treball dels agricultors que mai no anirien a aquells altres pobles”, explica l’artista. La pròpia lògica d’aquells desplaçaments tenia, a més, un revers turístic: mentre uns territoris expulsaven població rural cap a les ciutats i les zones costaneres en expansió, d’altres començaven a rebre aquests treballadors per construir els hotels i les infraestructures del nou sector turístic. La relació entre tots dos models li interessa precisament perquè uns organitzaven la vida laboral i els altres el temps de descans: “És força similar”.

Però aquelles vacances tampoc no estaven obertes indiscriminadament a tota la classe treballadora. A Marbella, els principals usuaris eren funcionaris de l’Estat i treballadors d’empreses vinculades a l’Instituto Nacional de Industria. “No necessàriament eren franquistes, però eren treballadors més emparats per l’Estat”, matisa l’artista. Precisament per això Por un lugar en el sol no s’atura en la caiguda de les dictadures, sinó que segueix què passa després. “Jo he triat alguns dels models que han continuat en funcionament, perquè em semblava especialment interessant estudiar aquesta evolució, que també forma part de l’evolució de la pròpia història del turisme, i no m’interessava estudiar-los com a ruïna, sinó quina ha estat aquesta transformació d’aquest ús social d’aquests espais”, afirma la creadora.

A Marbella, els principals usuaris eren funcionaris de l’Estat i treballadors d’empreses vinculades a l’Instituto Nacional de Industria. "No necessàriament eren franquistes, però eren treballadors més emparats per l’Estat", matisa l’artista

Vacances socials a la ciutat del luxe

A Marbella, la Ciudad Residencial Tiempo Libre va sobreviure a la Transició i va mantenir durant dècades una funció de turisme social. Amb la transferència de les estructures de patrimoni sindical, va passar a mans de Comisiones Obreras i UGT i va continuar oferint vacances de baix cost, inclosos viatges de l’Imserso i programes per a persones amb discapacitat. “Són unes vacances de baix cost en un lloc com Marbella, que té aquesta connotació també de turisme una mica luxós”, assenyala l’eivissenca. En plena Marbella, aquella arquitectura funcionava com una anomalia: un lloc on les vacances continuaven sent accessibles per a aquells que no podien assumir els preus de la resta de la ciutat.

Fins que va deixar de fer-ho. De Andrés ha investigat a l’Arxiu de Comissions i a l’Arxiu Històric de Sevilla l’evolució del complex i recull les denúncies dels seus propis treballadors. “Recentment, per exemple, la de Marbella ha estat privatitzada, i ja denunciaven els propis treballadors de la ciutat residencial la desinversió, una mica com estaven deixant morir una mica aquell espai per després tenir l’excusa de la privatització”.

Durant la pandèmia, les seves instal·lacions van arribar, a més, a posar-se a disposició de treballadors sanitaris que no es podien desplaçar. Per a l’artista, el deteriorament no era inevitable. “Em sembla que ja que hi ha aquesta arquitectura i que hi ha aquesta infraestructura, el que tocava era mantenir-la, no deixar d’invertir-hi. Perquè, és clar, arriba un moment en què el cost de la reforma excedeix el que suposadament es pot pagar, però això es podia haver evitat”, reivindica De Andrés.

A Marbella, la Ciudad Residencial Tiempo Libre va acabar en mans dels sindicats i va continuar oferint vacances de baix cost fins que ha estat privatitzada

D’altra banda, el cas portuguès ofereix una evolució diferent. La FNAT va ser substituïda per l’Instituto Nacional de Aprovechamiento de los Tempos Libres, INATEL, que manté una activitat vinculada al turisme social i gestiona el complex de Caparica. La mateixa artista hi ha estat com a usuària: “Ara pots ser soci, pots no ser soci, i jo hi he anat com a usuària”. Dos edificis nascuts sota dictadures sobreviuen, per tant, de formes diferents als règims que els van construir. Aquesta transformació també apareix a l’exposició, on imatges d’arxiu, postals, materials publicitaris i fotografies turístiques es barregen amb vídeos realitzats durant els seus recorreguts.

La metodologia d’Irene de Andrés busca precisament posar en relació aquestes diferents capes temporals. “Intento treballar amb moltes capes i dades temporals. No m’interessa quedar-me en el passat, en on i com es va construir, sinó quina ha estat l’evolució”, assegura la creadora. Per fer-ho combina documents d’arxiu amb imatges preses durant els seus propis recorreguts, entrevistes a persones que hi van passar les seves vacances i materials turístics contemporanis, des de fotografies de TripAdvisor fins a postals que adquireix i digitalitza. El resultat evita convertir aquests complexos en simples restes d’un passat autoritari i els presenta com a espais la història dels quals continua escrivint-se.

La promesa turística a Eivissa

La investigació connecta amb el lloc d’origen d’Irene de Andrés, Eivissa, on la promesa turística de prosperitat ha transformat completament l’illa. “Hi ha en aquests llocs els qui serveixen i els qui són servits, però per a qui és aquest lloc al sol, per a qui és aquesta promesa d’un lloc al sol”, planteja l’artista. El desenvolupament turístic hi va suposar el pas d’una economia pràcticament de subsistència a una altra basada en el turisme, però també ha dificultat que molts dels treballadors que sostenen aquesta indústria puguin viure a l’illa. “Potser el cambrer que t’està servint el xampany està vivint en una tenda de campanya. A mi això em sembla una vergonya”, critica la creadora.

Potser el cambrer que t’està servint el xampany està vivint en una tenda de campanya. A mi això em sembla una vergonya

Irene de Andrés — Artista

De Andrés recorda també el cas de Can Rova I i Can Rova II, on persones que vivien en assentaments “estaven pagant per un tros de terra sense accés a llum elèctrica”. “És a dir, això està passant a Eivissa”, denuncia. Així mateix, rebutja que la solució passi simplement per substituir el turisme de masses per un suposat “turisme de qualitat” si això significa reservar determinats territoris a qui té més poder adquisitiu: “Que unes persones són de qualitat o no pel seu poder adquisitiu? Tornarem a fer que només els súper rics puguin viatjar. Doncs tampoc no és això”. La seva alternativa passa per “trobar un equilibri” mitjançant “una regularització de l’habitatge” i “un repartiment just dels recursos”.

Aquest és, en darrer terme, el recorregut de Por un lugar en el sol: de les vacances com a dret conquerit a les vacances com a instrument polític i, finalment, al turisme com una de les grans indústries contemporànies. Una història que parteix de les arquitectures de les dictadures europees, però acaba plantejant una pregunta molt present: qui pot viure als llocs convertits en destinacions, qui pot permetre’s gaudir-ne i qui treballa perquè altres ho puguin fer.

Més per Mallorca tornarà a portar al Parlament la seva proposta per limitar la compra d'habitatges a persones no residents a Balears després que la Comissió Europea hagi plantejat impulsar determinades restriccions a l'adquisició de segones residències en zones tensionades. La iniciativa, que ja va ser rebutjada pel PP i Vox el passat mes de febrer, recupera així protagonisme en el debat polític sobre la crisi habitacional de les illes.

La discussió sobre la compra d'habitatge per part de no residents no és nova a les illes: Balears porta anys suportant una forta pressió immobiliària derivada de l'escassetat de territori, la demanda turística i l'atractiu de l'arxipèlag per a compradors i inversors internacionals amb un elevat poder adquisitiu.

Segons l'Anuari de l'Estadística Registral Immobiliària de 2025, publicat el passat mes d'abril, el 29,8% de les compravendes d'habitatges a les illes van ser protagonitzades per compradors estrangers, la proporció més elevada de totes les comunitats autònomes i més del doble de la mitjana nacional, situada en el 13,8%. Per la seva banda, el Banc d'Espanya va assenyalar el passat mes de juny que el 10,9% dels habitatges de Balears són d'ús turístic o pertanyen a estrangers no residents, una xifra que triplica la mitjana estatal.

La setmana passada, la Comissió Europea va presentar la seva proposta de Llei d'Habitatge Assequible, un paquet de mesures destinat a facilitar que les administracions puguin actuar davant la crisi habitacional. Entre els seus plantejaments figura la possibilitat de restringir la compra de segones residències en zones tensionades, especialment quan es tracti d'adquisicions per part de persones jurídiques, així com l'aplicació de mesures fiscals sobre habitatges buits.

Arran d'aquesta proposta, el portaveu parlamentari de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha anunciat aquest dilluns que el seu grup tornarà a presentar una proposició de llei al respecte, incorporant modificacions tant en l'exposició de motius com en l'articulat per adaptar-se a les novetats sorgides en els últims mesos, inclosa la proposta de Brussel·les.

“La Comissió Europea ha tornat a dir que existeix jurisprudència que permet aquesta excepció a la lliure circulació de capitals”, ha defensat Apesteguia durant la roda de premsa prèvia al ple d'aquest dimarts. El diputat considera que el plantejament europeu i les resolucions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) avalen la possibilitat d'establir limitacions en determinades circumstàncies.

La iniciativa de Més pretén restringir la compra d'habitatge per part de persones que no resideixin a les illes amb l'objectiu de contenir la pressió sobre el mercat immobiliari i evitar que els habitatges es converteixin en un actiu destinat principalment a l'especulació.

Brussel·les obre una via, però no dona carta blanca

La proposta de Brussel·les no estableix una prohibició general de comprar habitatge ni obliga els Estats a aplicar aquestes restriccions, sinó que planteja un marc per aportar seguretat jurídica a les administracions que decideixin intervenir. Així mateix, exigeix que les mesures estiguin justificades, siguin proporcionades i responguin a una necessitat real de millorar l'accés a l'habitatge. El procés legislatiu europeu encara ha de continuar al Parlament Europeu i al Consell.

La Comissió també estableix condicions estrictes per declarar una zona tensionada. Les administracions hauran de demostrar que els preus de l'habitatge han evolucionat de forma desfavorable respecte als ingressos de les llars i que existeix una pressió persistent sobre l'accés a l'habitatge. En el cas de les restriccions a les segones residències, hauran d'acreditar a més que aquestes adquisicions contribueixen al deteriorament de la disponibilitat d'habitatge habitual.

Brussel·les recorda, a més, que les restriccions han de respectar el principi de no discriminació per nacionalitat entre ciutadans de la Unió Europea i que les mesures s'han de calibrar d'acord amb l'objectiu perseguit.

La Comissió ha assenyalat que les autoritats poden recórrer a diferents instruments abans d'arribar a prohibicions absolutes, com límits quantitatius, incentius fiscals o règims transitoris. Les restriccions, a més, no tindrien caràcter retroactiu.

Balears, el “monopoly” dels inversors

Apesteguia ha recordat que el 2022 va viatjar a Brussel·les per reunir-se amb la cap de gabinet de l'aleshores comissària d'Habitatge. En aquella trobada, ha recordat, ja li van traslladar que podia existir marge per regular l'accés a l'habitatge si es justificava suficientment l'emergència habitacional. A partir de llavors, Més va estudiar la jurisprudència europea i va elaborar la iniciativa que va presentar el 2024 al Parlament amb la intenció que Balears se situés a l'avantguarda de les mesures per limitar la compra d'habitatge amb finalitats especulatives per part d'empreses, fons d'inversió i compradors que no resideixen a les illes.

“Hem perdut anys perquè la dreta, i en el seu moment el PSOE, no han volgut encarar aquest problema”, ha retret el portaveu ecosobiranista. Apesteguia ha comparat la situació de l'arxipèlag amb “un gran tauler de Monopoly” en el qual inversors internacionals compren i venen propietats sense conèixer necessàriament la realitat territorial de Mallorca.

La proposta de Més haurà, no obstant això, d'ajustar-se al marc europeu. El mateix Apesteguia ha reconegut que la iniciativa anterior incloïa també residents a Balears dins de les limitacions, una qüestió que ara s'haurà de revisar per evitar contradiccions amb les normes comunitàries. El diputat ha advertit que, si una llei no respecta aquest principi, podria ser anul·lada pels tribunals.

Reaccions de PP i PSOE

El PP, per la seva banda, manté una posició contrària a restringir de manera general la compra d'habitatge als no residents. El seu portaveu al Parlament, Sebastià Sagreras, ha acusat els ecosobiranistes i el PSIB de no haver adoptat mesures suficients durant els vuit anys en què van governar les illes.

“Fins ara, la prohibició de venda a no residents era només una mesura populista, perquè el fet que la CE estudiï canviar el marc legal vol dir que fins ara no ho era. Ara que s'han posat sobre la taula modificacions, crec que la responsabilitat dels governs és estudiar si una mesura d'aquestes característiques pot ser bona per als ciutadans”, ha asseverat.

El PSIB-PSOE, mentrestant, també ha aprofitat el gir europeu per portar la qüestió al ple del Parlament. El seu portaveu, Iago Negueruela, ha anunciat que modificarà la pregunta dirigida aquest dimarts a la presidenta del Govern, Marga Prohens, per reclamar-li explicacions sobre la possibilitat d'aplicar les mesures plantejades per Brussel·les. El canvi arriba després que el vicepresident de l'Executiu autonòmic, Antoni Costa, es mostrés obert a estudiar la normativa europea si aquesta ofereix solucions “eficients i eficaces” als problemes d'habitatge.

Negueruela ha qüestionat que el Govern es limiti a estudiar la proposta si no està disposat a aplicar mesures que ja contempla el marc europeu, com la declaració de zones tensionades. El socialista ha recordat que el seu grup ha plantejat aquesta possibilitat mitjançant una esmena a la futura llei de capitalitat de Palma. “No entenc que diguin que ho estudiaran si no volen aplicar ni el més mínim, que és declarar zones tensionades”, ha retret.

Una bossa del Reial Madrid amb quatre quilos de cocaïna, un altre paquet ocult al fals sostre d'un hotel i una persecució en què un vehicle va envestir agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Així va acabar una operació de narcotràfic que aquest dilluns ha assegut a la banqueta dels acusats la nora de Francisca Cortés Picazo, 'La Paca' , històrica matriarca del poblat barraquista de Son Banya (Mallorca), que ha reconegut haver introduït cinc quilos de cocaïna en el considerat major supermercat de la droga de l'illa.

La confessió s'ha produït aquest dilluns durant la primera sessió del judici celebrat a la Secció Segona de l'Audiència Provincial de Balears, en què l'acusada i quatre processats més han arribat a un acord de conformitat amb la Fiscalia. El sisè inculpat ha rebutjat pactar amb l'acusació pública, per la qual cosa el judici continuarà únicament contra ell.

Els cinc processats han reconegut els fets que els atribuïa el Ministeri Públic i han respost a les preguntes del fiscal superior de Balears, Adrián Salazar, i dels seus advocats defensors. Està previst que les condemnes siguin inferiors a les penes inicialment sol·licitades per la Fiscalia.

La principal acusada s'enfrontava a una petició de 16 anys i mig de presó i una multa d'1,3 milions d'euros per delictes contra la salut pública, pertinença a organització criminal, atemptat contra agent de l'autoritat i contra la seguretat viària. La Fiscalia sol·licitava, a més, una indemnització de 3.087 euros.

Per als altres quatre processats, el Ministeri Públic reclamava nou anys i mig de presó i una multa d'1,3 milions d'euros per delictes contra la salut pública i pertinença a organització criminal. En el cas del sisè acusat, la petició ascendia a deu anys i mig de presó, en concórrer-hi l'agreujant de reincidència.

Els fets es van desenvolupar entre juny i novembre de 2024. Durant aquest període, la principal acusada, que mantenia una estreta relació familiar amb Son Banya, es va desplaçar en diverses ocasions fins al poblat per introduir-hi cocaïna i retirar els beneficis econòmics derivats de la seva venda.

La investigació policial va situar altres acusats, alguns dels quals eren familiars de la principal processada, en una operació de transport de droga des d'Alacant fins a Mallorca. L'objectiu era fer un lliurament de cocaïna a Son Banya.

Cocaïna en una bossa del Reial Madrid

La Fiscalia sosté que els acusats van transportar cinc paquets d'aproximadament un quilo cadascun. Quatre d'ells van ser lliurats a la nora de 'La Paca' dins d'una bossa amb l'escut del Reial Madrid. El cinquè paquet va quedar en mans de la resta del grup.

L'operació va ser detectada per la Policia Nacional, que vigilava els moviments de l'acusada. Quan els agents van observar la transacció, un vehicle policial va intentar bloquejar el pas del cotxe en què viatjava la dona. Segons el relat del Ministeri Públic, la processada va intentar escapar i va envestir els agents a gran velocitat.

La fugida va continuar quan una patrulla de la Guàrdia Civil va intentar interceptar-la. Després de diversos intents d'evasió i d'un tret dissuasiu a l'aire, els agents van aconseguir detenir el vehicle. A l'interior hi van trobar la bossa amb quatre fardells de cocaïna, que pesaven una mica més de quatre quilos i el valor dels quals, segons l'acusació, superava els 400.000 euros.

La resta dels acusats van ser detinguts en diferents punts de l'operació. Diversos van ser interceptats quan viatjaven en una furgoneta. Un altre va ser localitzat en una habitació d'un hotel de s'Arenal, al municipi de Llucmajor, on els agents van trobar el cinquè paquet de cocaïna amagat al fals sostre.

La nora de 'La Paca' és la dona de Francisco Fernández Cortés, 'El Ico', que acumula diverses condemnes, entre altres episodis, per assumptes relacionats amb les drogues i per haver protagonitzat un tiroteig en un club d'alterne de Palma.

El seu nom també va aparèixer en el cas Cursach, el 2015, quan desenes de testimonis van començar a declarar  davant l'exjutge Manuel Penalva  i l'exfiscal Miguel Ángel Subirán  sobre suposades irregularitats relacionades amb l'empresari de l'oci nocturn Bartolomé Cursach. Aquestes acusacions, però, no van arribar a acreditar-se en seu judicial.

El fantasma d’una nova allau migratòria sobre les Balears ha tornat al debat polític, però les xifres dibuixen, ara per ara, un escenari molt menys excepcional. Mentre el PP reclama al Govern central explicacions per un informe policial sobre les arribades de migrants a l’arxipèlag –que els conservadors interpreten com una confirmació que les illes es troben sota una alerta de “risc alt” davant una possible “entrada massiva” de migrants–, la ruta algeriana es manté pràcticament estable: 4.934 persones van arribar per via marítima entre gener i agost, només un 1,7% més que en el mateix període de 2025, segons dades del Ministeri de l’Interior.

Davant la por que puguin desembarcar de cop “100 o 200 pasteres” –en paraules del president del Consell d’Eivissa, Vicent Marí–, entitats com la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) assenyalen que la ruta està “més o menys controlada”, com assenyala la directora general d’aquesta organització, Mónica López, en declaracions a elDiario.es.

La polèmica va esclatar durant la setmana passada. En una compareixença al Congrés dels Diputats, el president del Govern, Pedro Sánchez, va negar que la Policia Nacional hagués advertit d’un “risc alt” a la ciutat autònoma els dies previs a la crisi fronterera a Ceuta, si bé va confirmar l’existència d’un informe que es referia a la Península i a les Balears: “També s’ha dit que la Policia Nacional havia advertit una setmana abans d’un risc alt a Ceuta. I no és correcte. Aquest informe va existir, però parlava exclusivament de les arribades marítimes a la península i a les Illes Balears i no, per tant, a la frontera de Ceuta”, van ser les seves paraules. El document va ser elaborat pel Centre Nacional d’Immigració i Fronteres (CENIF), dependent de la Policia Nacional.

Menys de 24 hores després, la líder autonòmica, Marga Prohens, va comparèixer de manera extraordinària per sol·licitar “per tots els canals formals” informació sobre l’informe policial a què es referia Sánchez. La dirigent conservadora va acusar l’Executiu central d’“ocultar” una informació que, al seu parer, comprometia la seguretat de les illes, i va reclamar saber què va fer l’Estat des que en va tenir coneixement i per què no es va comunicar a les autoritats balears. “Creiem que és molt greu l’ocultació d’aquesta informació tan sensible al Govern de les Illes Balears”, va insistir Prohens.

Després que aquesta informació sortís a la llum, Vicent Marí (PP), president del Consell d’Eivissa, va assegurar en una entrevista al Periódico de Ibiza y Formentera que tenia “malsons” al voltant de la idea que poguessin “arribar aquí 100 o 200 pasteres de cop”, fet que mai no ha succeït des que es va consolidar la ruta algeriana. “Estem assistint a un degoteig constant de pasteres procedents d’una ruta consolidada que és Algèria, encara que el Govern ho negui. Ja arriben més migrants en pastera a les Balears que a les Canàries, de manera que és evident que és una ruta consolidada”, va afirmar Marí. Aquesta travessia s’ha consolidat com el creuament migratori més transitat per arribar a Espanya, per sobre de la ruta atlàntica cap a les Canàries, així com dels trajectes des del nord del Marroc, com va informar elDiario.es.

“La ruta està més o menys controlada”

“Nosaltres entenem que qui té aquesta informació o qui pot tenir aquestes alertes, lògicament, és el Govern, el Ministeri de l’Interior i el CNI –que depèn del Ministeri de Defensa–”, respon la portaveu de CEAR quan se li pregunta si considera possible que arribin, de cop, centenars de cayucos a les costes pitiüses. “Crec que les xifres respecte de l’any anterior suposen un increment d’unes 80 persones, de manera que sembla que aquesta ruta està més o menys controlada”. “Sobre el fet que pogués haver-hi una previsió d’arribada de moltes embarcacions, nosaltres, des de CEAR, desconeixem la dada”, insisteix López.

La directora general de CEAR explica que la resposta institucional que s’ha ofert quan s’ha produït l’arribada d’embarcacions precàries als arxipèlags canari i balear “ha funcionat”. López diferencia així l’actuació governamental a conseqüència de la crisi –primer fronterera i després humanitària– de Ceuta, que considera “lenta”. “És cert que les Balears l’estiu passat van tenir una crisi important de capacitat d’acollida per a les persones que arribaven”, reconeix. “S’han fet trasllats [de migrants adults] a la península i crec que la situació està més o menys normalitzada”, afegeix.

Fonts del Ministeri de Joventut i Infància expliquen a aquest diari, pel que fa als menors, que les derivacions estan regulades pel Reial decret llei 2/2025. “No opera a les Balears perquè no es troben en contingència migratòria extraordinària. Només a les Canàries, Ceuta i Melilla. Són 2.000 els menors traslladats des d’aquests territoris des d’aquests tres territoris de la península en els darrers dotze mesos”, asseguren.

La lectura i interpretació que fa el Govern sobre les dades, però, és una altra. Fonts de la Conselleria de Presidència, Coordinació de l’Acció de Govern i Cooperació Local afirmen a aquest diari que, fins i tot amb els informes quinzenals del Ministeri [de l’Interior], es demostra que «es manté la tendència a l’alça», a causa de l’increment de l’1,7%. La Conselleria compara aquestes dades amb les de la ruta canària, que es redueix un 57,4%. “És a dir, a les Balears ja arriben pràcticament les mateixes persones que a les Canàries, que han passat d’unes 12.000 l’any passat per aquestes dates a poc més de 5.000”, puntualitzen.

El Govern balear veu una tendència a l'alça

A més, el Govern del PP –que governa en minoria amb suports puntuals de Vox– considera que els informes quinzenals “poden variar molt” d’una quinzena a l’altra, per diversos motius: mala mar, embarcacions que han arribat dos dies més tard o perquè les arribades dels darrers dies del mes entren en un informe o en el següent. “Voler concloure que ‘ja estem millor’ amb aquestes dades és, com a mínim, precipitat”, consideren. A parer de l’Executiu autonòmic, cal prendre com a referència l’últim informe anual de riscos de Frontex (Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes), del juny, que assenyala que durant el primer trimestre de 2026 les arribades van caure un 40% a Europa i un 60% a través de la ruta canària. Paral·lelament, asseguren que la ruta algeriana cap a les Balears augmenta un 17%, tot i que aquesta dada no apareix a l’informe.

Concretament, sobre la ruta de la Mediterrània occidental –que és més àmplia que l’algeriana perquè inclou el Marroc, Mauritània i el Senegal, a més d’Algèria–, l’informe assenyala que s’espera que “continuï una tendència estable i lleugerament a l’alça” durant aquest 2026. I afegeix que el més destacable, en aquest sentit, és “l’ús creixent de la ruta més llarga i perillosa entre Algèria i les Illes Balears, cada vegada més utilitzada per migrants somalis, malians i guineans”, nacionalitats que anteriorment estaven més associades a les rutes de la Mediterrània central i de l’Àfrica occidental.

L'últim informe de Frontex assenyala "el creixent ús de la ruta més llarga i perillosa entre Algèria i les Illes Balears, cada vegada més utilitzada per migrants somalis, malians i guineans", nacionalitats anteriorment més associades a les rutes de la Mediterrània central i de l'Àfrica occidental

L’informe de Frontex (Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes) atribueix aquests canvis a l’enduriment dels controls a Líbia, Tunísia i Mauritània, que està desviant els fluxos cap a Algèria “com a punt de partida alternatiu”. “La mateixa Algèria és tant país d’origen com de trànsit, i els algerians van representar prop del 54% de les deteccions a la ruta de la Mediterrània occidental el 2025”. Les causes són l’atur juvenil estructural i el descontentament de la població amb la classe política, segons l’agència europea.

L'Executiu insisteix: “El ritme d'arribades és inassumible”

“Tant de bo poguéssim dir que la tendència està baixant. Però, malauradament, la realitat és una altra”, afirma la Conselleria de Presidència. Les fonts consultades assenyalen, així, que la tendència a l’alça continua i que aquest ritme d’arribades “és inassumible per a un territori com les Balears”. Afegeixen que, fins al 9 de setembre, han comptabilitzat 484 persones en més d’una vintena de caiucs.

Aquest 2026 han arribat gairebé 5.300 persones, segons el recompte del Govern. “A més, hi ha els 916 menors que actualment tutelen els consells insulars, quan la capacitat ordinària establerta per l’Estat és de 434”, apunten. Per tot plegat, l’Executiu autonòmic reclama que Frontex tingui “una presència permanent a les fronteres marítimes de les illes”.

Tant de bo poguéssim dir que la tendència està baixant. Però, malauradament, la realitat és una altra

Conselleria balear de Presidència

El Ministeri de l’Interior, per la seva banda, explica a aquest diari que, fins al 31 d’agost de 2025, l’increment de les arribades en comparació amb l’any anterior ascendia al 78%. “Des d’aleshores la tendència ha anat baixant progressivament. El 2025 va acabar amb un augment del 24,5% i la tendència durant el 2026 ha estat de desacceleració fins a assolir algunes davallades o pujades lleus”, apunten. Així, Interior assenyala que s’aplica “una política migratòria preventiva, basada en la cooperació bilateral amb els països d’origen i trànsit de la migració en la lluita contra les màfies que trafiquen amb persones”. Una actuació que, segons el Govern, està funcionant i que “evita en origen el 40% de les sortides irregulars”.

El Ministeri de l'Interior explica que s'està aplicant “una política migratòria preventiva, basada en la cooperació bilateral amb els països d'origen i trànsit de la migració en la lluita contra les màfies que trafiquen amb persones"

La repatriació col·lectiva de menors és il·legal

La posició de les administracions autonòmiques –el PP governa a tots els consells insulars, i també al Govern– és que els menors no acompanyats “han d’estar amb els seus pares”. “Pensar que podem acollir tothom és estar equivocat. Cal ajudar aquests països d’origen. Els menors no han d’estar en centres d’acollida aquí a Eivissa o en qualsevol altre lloc d’Espanya. Han d’estar amb els seus pares”, va afirmar Marí. I va afegir que, si cal, s’han d’“ajudar” els països d’origen per evitar l’arribada de migrants.

Independentment de quina sigui la gestió que exerceixin l’Estat i les comunitats autònomes per rebre l’arribada de menors, la repatriació col·lectiva és il·legal, segons la jurisprudència dictada pel Tribunal Suprem. El que pot fer el Govern –ja ho ha fet, sense èxit– és demanar la modificació del sistema de repartiment, regulat pel Decret llei 2/2025, que és la normativa que va aprovar el Govern per a la creació del sistema obligatori de repartiment de menors migrants en situacions d’emergència.

En aquest sentit, López recorda que, perquè els menors puguin tornar amb els seus pares, cal “complir uns procediments estrictes per no retornar els menors a un context en què no puguin estar”. “La premissa que els nens sempre estan millor amb els seus pares no es compleix en tots els casos. Però ni amb nens migrants ni amb nens espanyols”, adverteix la directora general de CEAR.

En la mateixa línia, explica que cal tenir en compte “l’interès superior del menor”, ja que en la legislació d’un estat de dret hi ha d’haver “procediments que garanteixin que aquests nens no seran retornats a un espai on no seran tractats d’acord amb el dret”. Irene Graíño, tècnica d’incidència política de la Plataforma d’Infància, coincideix: qualsevol repatriació que es faci de nenes, nens i adolescents “s’ha de realitzar mitjançant el procediment adequat que està establert, seguint totes les garanties necessàries, escoltant les nenes, nens i adolescents i fent una determinació de l’interès superior del menor”.

Les entitats demanen “solidaritat interterritorial”

Pel que fa a les crisis d’acollida que es puguin generar a causa de l’arribada de menors, Graíño fa una crida a totes les administracions públiques perquè “es comprometin amb el principi de solidaritat interterritorial i que s’activin, en aquest sentit, els mecanismes per activar solucions que permetin, per exemple, trasllats a la península de nenes, nens i adolescents”. El mes passat, el Govern i les comunitats autònomes es van reunir per abordar l’atenció als menors a Ceuta, malgrat el boicot de tres comunitats governades pel PP i els responsables d’Infància de les quals són de Vox.

“Estem molt preocupades perquè encara hi ha moltes nenes, nens i adolescents en situació de carrer, en una situació d’extrema precarietat i vulnerabilitat, sense tenir un accés adequat a aigua, alimentació i allotjament adequat, sense poder cobrir les seves necessitats bàsiques i igualment sense poder tenir un accés digne i adequat a l’atenció sanitària”, lamenta Graíño, en referència a la crisi humanitària de Ceuta. A més, recorda que encara “hi ha moltíssimes nenes que continuen sense estar identificades degudament d’acord amb el que estableix el nostre ordenament jurídic”. “Això s’ha de fer amb la màxima celeritat possible, perquè és una garantia perquè puguin accedir a la resta dels seus drets”, assenyala.

Estem molt preocupades perquè encara hi ha moltes nenes, nens i adolescents en situació de carrer en una situació d'extrema precarietat i vulnerabilitat sense tenir un accés adequat a aigua, alimentació i allotjament adequat i sense poder cobrir les seves necessitats bàsiques

Irene Graíño — Tècnica d'incidència política de la Plataforma de la Infància

La directora general de CEAR, però, creu que el problema “no és en el repartiment que es fa dels menors”, sinó que està “en el fet que les comunitats autònomes es neguen a assumir aquest repartiment”. “Aquest, per a mi, és el veritable problema. És un problema de facto. Ha passat amb les Canàries, està passant amb Ceuta: hi ha comunitats autònomes que es neguen a assumir aquests menors en cas que s’activés la necessitat de repartiment”, lamenta López.

La portaveu de CEAR assenyala que, al final, tot té a veure amb “les polítiques europees, no només amb les espanyoles i no només amb les de les comunitats autònomes”. El context actual és el Pacte Europeu de Migració i Asil, tot i que les polítiques d’externalització de fronteres i de caràcter securitari són anteriors. López assenyala que el control de fronteres per impedir l’arribada de migrants es duu a terme, almenys, des de la dècada dels 2000. Entre d’altres, cita els acords de la UE i Espanya amb Mauritània, el Marroc i Turquia.

“És una conseqüència d’aquesta política d’externalització de fronteres que, per a nosaltres, ha fracassat. Perquè si vivim crisis migratòries com la que hem viscut el mes passat a Ceuta després de vint anys de polítiques d’externalització de fronteres i de control migratori, és que alguna cosa està fallant”, adverteix. CEAR proposa, des del principi de la crisi fronterera que va derivar en una crisi migratòria, el trasllat dels migrants a la península. “Ha funcionat en el cas balear i canari”. Així s’evitaria que ciutats com Ceuta, o com podria passar a l’arxipèlag canari –que tenen una frontera i un territori limitat–, “col·lapsin o tinguin problemes de convivència”, conclou.

La família de Florencia Bollini vol que les seves restes descansin a la volta familiar, al cementeri de la Recoleta, a Buenos Aires (Argentina). Des que el 14 d’octubre de l’any 2024 l’empresària argentina, de 44 anys en aquell moment, morís en circumstàncies no esclarides en una festa privada amb 150 convidats a la vila Can Frit de Sant Mateu (Sant Antoni), els seus familiars han lluitat amb la Justícia per poder traslladar-ne les cendres. Al llarg d’aquest temps han viscut, a més del patiment causat per la pèrdua, la renúncia per part d’un advocat i una procuradora, una reobertura de la causa i dos arxivaments de la mateixa.

Florencia va ser batejada com la ‘guia espiritual dels empresaris’ per la revista Forbes després de fundar Nanaheals, una plataforma que utilitza psicoactius i molècules químiques per cercar solucions a problemes de salut mental i processos personals. Després de la seva mort, el seu cos va ser incinerat sense notificació ni autorització formal de la seva família directa. Aquestes circumstàncies, denuncien els seus familiars, els han impedit exercir drets com controlar la prova, oposar-se a la incineració, designar un pèrit de part o sol·licitar una segona autòpsia.

«A la meva germana li van robar la Justícia i als meus pares, el dret de vetllar i disposar de les restes de la seva filla», lamenta a aquest diari Federico, el germà de la difunta, qui reclama, juntament amb els seus pares, que se’ls lliurin les fotografies forenses en qualitat original, així com el registre complet de l’aixecament del cos, les imatges originals de la inspecció ocular i tota la documentació tècnica vinculada a l’actuació mèdica, policial i judicial.imatges originals de la inspecció ocular i tota la documentació tècnica vinculada a l’actuació mèdica, policial i judicial.

A la meva germana li van robar la Justícia i als meus pares, el dret de vetllar i disposar de les restes de la seva filla

Federico — Germà de Flor Bollini

L’argentina, coneguda com a ‘estratega psicoespiritual’, era resident a Eivissa i havia assistit, la nit de la seva defunció, a una festa multitudinària en una mansió ubicada al camí de sa Forada. L’esdeveniment va ser organitzat pel magnat suec G.E, que figura en la causa com a investigat. Va ser a les 2.17 hores de la matinada —segons el registre de defunció— quan es va produir la mort; mitja hora després de la cridada als serveis d’emergència per part d’un dels cinc o sis assistents que quedaven a la celebració, dels quals dos són ara testimonis en el procediment.

La pista de l’anell intel·ligent

El germà sosté, no obstant això, que la defunció va succeir diverses hores abans —segons marcava un anell intel·ligent Oura Ring que l’empresària duia al canell— i que Florencia encara tenia pols quan es va fer aquest avís al 112. També afirma que el cos de Bollini havia estat «despullat i mogut» des d’una àrea on hi havia una sauna exterior a una sala on estava tapat i envoltat d’espelmes.

Aquestes qüestions van ser les que van motivar la jutgessa del Jutjat d’Instrucció número 2 d’Eivissa, Maria Paloma Poveda —que havia sobresegut provisionalment la causa el novembre de 2024 a l’espera dels resultats toxicològics definitius—, a reobrir el cas el setembre de 2025 amb el propòsit d’esclarir les circumstàncies en què es va produir la defunció.

Entre altres aspectes, la magistrada sol·licitava que es revisessin les proves següents: la cridada a emergències, amb la consegüent declaració dels facultatius del 061 que van actuar davant l’avís, l’informe mèdic, la història clínica i la identificació i la presa de declaració de dos dels testimonis presents per determinar si van poder existir indicis de subministrament de substàncies estupefaents a la víctima, entre d’altres.

També acordava que el metge forense encarregat de l’aixecament del cadàver i l’autòpsia aclarís si, tal com manifesta l’acusació particular —que exerceix la família—, l’hora registrada de la mort és «equivocada o falsa». Finalment, l’auto oficia l’Institut Toxicològic de Barcelona perquè estudiï les mostres remeses per a la realització de l’informe definitiu d’autòpsia, del qual es desconeixen els resultats.

Una causa entre obertures i arxius

Els fets van ocórrer a la tardor del 2024, però un any i mig després, el maig de 2026, Federico Bollini, des de Buenos Aires, continuava impulsant accions i presentant denúncies. El germà de la difunta havia acusat la Justícia d’Eivissa de no haver investigat el cas i d’haver contribuït a la destrucció del cos i dels registres de la investigació. El passat mes de juliol, els familiars van viatjar d’urgència a l’illa davant la possibilitat que la causa fos sobreseguda. Va ser aleshores, després d’haver aconseguit la reobertura del procediment i la investigació del propietari de la vila, quan l’advocat Vicente Monzo i la procuradora van renunciar al cas.

La defensa legal havia plantejat davant el Jutjat la possible existència de tres delictes: homicidi, «imprudent, en el millor dels casos» —assenyala l’advocat a elDiario.es—; afavoriment i facilitació del consum de substàncies tòxiques, previst a l’article 368 del Codi Penal, i la sostracció de les pertinences de Flor. Entre aquestes, un MacBook, un iPad i dos mòbils que van trobar a Irlanda, a casa d’un soci de l’empresària, segons el testimoni del seu germà, que assegura haver accedit a la geolocalització i l’historial dels navegadors.

Pel que sembla, els responsables del furt haurien esborrat totes les dades dels dispositius, així com tots els documents de la seva empresa i comptes bancaris, continua el familiar. Davant el sobreseïment de la causa, la família va expressar la seva disconformitat amb la resolució i va ser aleshores quan van triomfar els arguments de Monzo, que finalment va cessar la seva activitat com a defensa legal de l’acusació. Ara és el lletrat Francisco Perona qui se n’encarrega. Perona ha sol·licitat que el Jutjat completi l’auto d’arxivament amb una resposta expressa a la petició de preservació del material realitzada per Bollini.

En les diligències —després de la reobertura del cas— es demana tornar a investigar la festa de tancament de temporada celebrada a la vila on es va produir la defunció de Florencia, que es va inscriure al registre civil de Sant Antoni quatre dies després dels fets per ordre del jutjat. També se sol·licita el sotmetiment a interrogatori dels cinc o sis testimonis presents en el moment dels fets.

Sentiment de «desprotecció total»

La família, encara a Eivissa per aquests tràmits als jutjats, expressa, en declaracions a aquest mitjà, un sentiment de «desprotecció total» i qüestiona el tractament atorgat al cas. «No hi va haver notificació consular, es va fer una autòpsia esbiaixada, no existeixen registres fotogràfics sense manipular i no hi ha detalls sobre les lesions. I per acabar, es va fer una incineració exprés sense la contractació dels serveis funeraris per part de la família», sosté el germà. El que tenen són diverses fotografies proporcionades per la Guàrdia Civil (segons Bollini) que mostren hematomes i altres ferides en el cos de la difunta.

«No hi va haver notificació consular, es va fer una autòpsia esbiaixada, no existeixen registres fotogràfics sense manipular i no hi ha detalls sobre les lesions. I, per acabar, es va fer una incineració exprés sense la contractació dels serveis funeraris per part de la família»

No hi va haver notificació consular, es va realitzar una autòpsia esbiaixada, no existeixen registres fotogràfics sense manipular i no hi ha detalls sobre les lesions. I, per acabar, es va fer una cremació exprés sense la contractació dels serveis funeraris per part de la família

Federico — Germà de Flor Bollini

A aquestes reclamacions se suma la falta de resposta a les peticions d’informació fetes a les representacions consulars a les illes d’Itàlia —la difunta tenia passaport italià— i l’Argentina.

El Consolat argentí a Palma es va adreçar per primera vegada al Jutjat d’Eivissa encarregat del cas el setembre de 2025, segons l’escrit signat pel cònsol al qual ha tingut accés aquest diari. En aquest se sol·licita informació sobre la data de notificació de la defunció a la família i/o al consolat, la petició i autorització de l’autòpsia i incineració de l’empresària i l’autorització de disposició del cos per terceres persones alienes a la família.

El passat 2 de juny, l’òrgan consular es tornava a posar en contacte amb el Jutjat via correu electrònic: «Es remet aquesta Nota, en el marc de la Convenció de Viena sobre Relacions Consulars de Relacions Consulars de 1963 […], sol·licitant que tengui a bé remetre a aquest consolat tota la informació sobre l’estat de la causa de referència per petició de la seva família».

Un mes després, el 3 de juliol —abans del primer sobreseïment provisional en considerar el jutge que no hi havia indicis suficients de delicte— hi ha una tercera comunicació per part del cònsol reiterant la seva petició. elDiario.es s’ha posat en contacte per correu amb el Jutjat competent en relació amb aquestes qüestions sense haver obtingut resposta en el moment en què es publica aquesta informació.

La falta de notificació incompleix, segons la família, l’article 5 i l’article 37 del Conveni de Viena, que estableixen que les autoritats competents de l’Estat receptor han d’informar sense demora el consolat corresponent quan mor un ciutadà estranger, sempre que disposin de la informació pertinent. En aquest cas, la Policia Judicial de la Guàrdia Civil va elaborar les diligències que posteriorment va posar a disposició del Jutjat d’Instrucció número 2.

Mort «provisionalment» violenta

L’informe forense inicial, al qual ha tingut accés aquest diari, va qualificar la mort com a «violenta», tot i que va deixar pendent de determinar-ne l’etiologia medicolegal. Com a causa immediata va assenyalar un xoc cardiogènic i com a causa fonamental una mort sobtada cardíaca «en possible relació amb intoxicació per substàncies estupefaents». La qualificació de «mort violenta» no implicava per si mateixa que es tractàs d’un homicidi: deixava oberta la possibilitat d’una defunció accidental, cosa que acabaria sostenint l’informe forense definitiu.

L'informe forense inicial va qualificar la mort com a "violenta", encara que va deixar pendent de determinar-ne l'etiologia mèdico-legal. Com a causa immediata va assenyalar un xoc cardiogènic i com a causa fonamental una mort sobtada cardíaca "en possible relació amb intoxicació per substàncies estupefaents"

Com a causa immediata va assenyalar un xoc cardiogènic i com a causa fonamental una mort sobtada cardíaca «en possible relació amb intoxicació per substàncies estupefaents». Aquesta qualificació no implicava que es tractàs d’un homicidi: en aquell moment, l’informe mantenia oberta la possibilitat d’una defunció accidental. El mateix document assenyalava que, una vegada realitzat l’estudi necròpsic, «no existeixen inconvenients medicoforenses» per a la incineració del cos, sempre que es complissin les «normes legals pertinents».

La companya de pis i amiga de l’empresària va ser qui va autoritzar la funerària a sol·licitar el trasllat del cos i procedir a la seva incineració, segons sosté la família. Posteriorment, el jutjat va autoritzar aquestes actuacions, com recull l’auto. La família qüestiona que l’allegada tingués facultats per decidir sobre el cos de Florencia Bollini sense el seu consentiment, tot i que es desconeix si disposava d’algun poder notarial que li atorgàs aquesta potestat.

La investigació forense posterior va acabar apuntant a una defunció accidental, relacionada amb la combinació de diverses substàncies psicoactives, l’exposició prolongada a altes temperatures a la sauna i una patologia cardíaca prèvia. El mecanisme immediat de la mort es va tornar a situar en un xoc cardiogènic.

La investigació forense posterior va acabar apuntant a una mort accidental, relacionada amb la combinació de diverses substàncies psicoactives, l'exposició prolongada a altes temperatures a la sauna i una patologia cardíaca prèvia. El mecanisme immediat de la mort es va tornar a situar en un xoc cardiogènic

La toxina del gripau bufo

El mateix dia de la defunció es va enviar un formulari de remissió de mostres a l’Institut Nacional de Toxicologia perquè es dugués a terme una anàlisi toxicològica davant la sospita d’una reacció adversa a drogues d’abús. En l’apartat on es resumeix l’historial clínic es descriu que un dels coneguts de la difunta va assegurar que a Mèxic li havien diagnosticat una patologia cardíaca sense especificar quina. També s’assegura que l’empresària es definia a si mateixa com a curandera, amb l’ús de substàncies i medicaments psicoactius entre els quals es trobava el gripau bufo.

Es tracta d’una substància psicoactiva associada a la secreció del gripau del desert de Sonora (Incilius alvarius), que conté un potent component psicodèlic. El seu consum pot provocar una experiència al·lucinògena intensa, amb alteracions profundes de la percepció, la consciència i la sensació d’identitat, a més de possibles efectes físics com l’augment de la freqüència cardíaca o una pressió arterial elevada, entre d’altres.

La difunta havia consumit alcohol i drogues, a més de medicaments i «altres», assenyala l’informe, la nit del succés. Entre les seves pertinences es van trobar, a més, diversos tipus de substàncies estupefaents, entre aquestes, dues caixes de ketamina produïda a Florida (Estats Units) i un pot de pastilles de contingut desconegut. En els indicis de criminalitat, el responsable del departament forense especifica: «Se sospita la participació en la mort de la mateixa de la Bufotenina —toxina del gripau bufo— la qual, tal com oferia a la seva pàgina web, era la seva substància favorita i principal a l’hora de realitzar els seus rituals».

Fonts properes a la Subdirecció d’Eivissa han assenyalat a elDiario.es, i arran de les acusacions dels familiars, que l’Institut de Medicina Legal (IML) sempre manté una traçabilitat, també mitjançant registres fotogràfics.

Per la seva banda, Bollini va presentar una denúncia contra el Metge Forense Titular de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Balears davant el col·legi professional per la seva pràctica deontològica pels resultats i el tractament de l’autòpsia. «Mai vam tenir la custòdia del cos i a dia d’avui no sabem on són les restes», lamenten els familiars.

Hi ha un Mediterrani que no es veu des de la riba. Sota la superfície, entre les praderies de posidònia i els sediments del fons, bacteris i altres organismes intervenen en processos que determinen quins gasos queden atrapats a l’aigua i quins acaben a l’atmosfera. Un equip científic fa anys que segueix aquest intercanvi en diferents punts de la conca. I un dels registres més destacats va aparèixer a les aigües de Mallorca: la badia de Palma va assolir el gener de 2024 el valor més alt d’òxid nitrós de tota la campanya.

La dada, però, encara no permet afirmar que el mar Balear sigui el que més òxid nitrós emet de tot el Mediterrani, segons explica Iris E. Hendriks, investigadora de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea) i una de les científiques que ha participat en aquesta campanya juntament amb la Universitat de les Illes Balears (UIB) i el CSIC.

“No podem afirmar que el mar Balear sigui el que més òxid nitrós emet de tot el Mediterrani perquè no hem mesurat tots els punts”, puntualitza. L’estudi ha permès comparar les concentracions d’òxid nitrós i metà en vuit estacions situades en diferents zones del Mediterrani, amb punts al Marroc, les Balears, Turquia i el Líban. Durant dotze mesos es van fer mesuraments per cobrir les diferents estacions de l’any i s’hi va afegir un mes més que permetés comprovar la variabilitat interanual.

No podem afirmar que el mar Balear sigui el que més òxid nitrós emet de tot el Mediterrani perquè no hem mesurat tots els punts

Iris E. Hendriks — Investigadora de l'Imedea

La campanya ha tornat a posar de manifest la importància de la Posidonia oceanica, una planta marina que exerceix funcions essencials per al Mediterrani: oxigena el mar, captura grans quantitats de diòxid de carboni, protegeix les platges davant l’erosió i acull centenars d’espècies. La seva conservació és essencial per a la biodiversitat i per a la lluita contra el canvi climàtic. Tanmateix, la planta pateix danys a causa de diferents impactes, com ara les aigües deficientment depurades que s’aboquen al mar o els fondejos il·legals sobre les praderies.

En aquest sentit, el treball analitza el paper del Mediterrani com a font natural de gasos d’efecte hivernacle cap a l’atmosfera. No obstant això, Hendriks aclareix que mesurar les emissions del mar no equival a mesurar les emissions provocades directament per l’activitat humana. La investigadora explica que els gasos presents a l’atmosfera es poden dissoldre a l’aigua, ser reabsorbits o tornar posteriorment a l’atmosfera. En el cas del metà, a més, hi ha producció al fons marí que es pot desplaçar a través de la columna d’aigua.

Una praderia sota pressió

L’òxid nitrós té un comportament més complex perquè està relacionat amb el cicle del nitrogen i amb els processos que tenen lloc als sediments i als ecosistemes marins. A les praderies de posidònia, per exemple, els organismes associats a les plantes participen en el reciclatge del nitrogen.

La temperatura és un dels factors que poden alterar aquests processos. La posidònia comença a morir quan el mar supera els 28 graus. Aquest estiu, de fet, la temperatura del mar Mediterrani també ha assolit un rècord històric absolut, amb 33,02 °C a la boia de l’illa Dragonera (Mallorca). Aquesta mesura suposa el rècord nacional absolut de temperatura del mar a Espanya des que se’n tenen registres. La conca mediterrània és considerada per molts científics un dels anomenats “punts calents” climàtics del planeta, és a dir, una zona on els efectes del canvi climàtic es manifesten amb més intensitat.

El perill de les aigües deficientment depurades

Per tant, un augment de la temperatura pot estimular l’activitat bacteriana als sediments associats a les praderies i afavorir la producció de metà, afirma Hendriks. També hi poden influir les aportacions de matèria orgànica procedents dels emissaris. Els investigadors de l’Imedea estan estudiant aquesta relació en un altre projecte, encara en fase d’anàlisi: com les aportacions de matèria orgànica procedents dels emissaris afecten l’activitat bacteriana i les emissions de metà cap a l’atmosfera. És una altra de les assignatures pendents a les Balears: deixar d’abocar aigua, de vegades deficientment depurada, al mar i tancar el cicle de l’aigua.

Els investigadors de l’Imedea analitzen com les aportacions de matèria orgànica procedents dels emissaris afecten l’activitat bacteriana i les emissions de metà cap a l’atmosfera. És una altra de les assignatures pendents a les Balears: deixar d’abocar aigua, de vegades deficientment depurada, al mar i tancar el cicle de l’aigua

D’altra banda, els investigadors mantenen que cal ser prudents respecte dels resultats, ja que caldria mantenir els mesuraments durant prou temps per detectar i establir tendències. Hendriks, així com l’equip d’investigadors amb què treballa, disposa de finançament per continuar recopilant dades fins a l’abril de 2027. Aleshores farà nou anys d’investigació. “Aquestes sèries temporals, perquè tinguin més valor, s’han de mantenir durant més de deu anys”, explica.

La investigadora assenyala un problema habitual en la ciència. Considera que hi ha una contradicció entre la necessitat d’investigar durant més d’una dècada un tema per establir resultats consistents –que vagin més enllà de les hipòtesis inicials– i el fet que, a vegades, els projectes de finançament científic siguin d’entre dos i quatre anys. “Hi ha una discrepància entre la visió a llarg termini i el finançament”, lamenta. Per a Hendriks és fonamental fer més estudis, en més llocs i durant més anys, per comprovar si els resultats obtinguts fins ara responen a una tendència en el temps.

Millorar la salut del mar

Mentre els científics reclamen més finançament per dur a terme més estudis i recopilar més dades, hi ha mesures que sí que es poden adoptar en l’àmbit local, estatal i global. Hendriks distingeix entre les accions necessàries per monitorar l’estat del mar i les que permetrien millorar-lo. Pel que fa al monitoratge, considera fonamentals l’estat de les praderies de posidònia, l’oxigen i la temperatura.

La millora, en canvi, depèn en gran manera de decisions polítiques. El canvi climàtic i l’increment de les temperatures del mar són amenaces per a les praderies de posidònia sobre les quals és difícil actuar únicament a escala local, ja que la crisi climàtica s’ha d’abordar en l’àmbit global, i això va més enllà de les polítiques que es puguin dur a terme a Madrid. O fins i tot a Brussel·les.

No obstant això, Hendriks creu que, dins de l’àmbit de competències de les administracions locals, autonòmiques i estatals, cal dissenyar polítiques de protecció millors per a les praderies de posidònia –a les quals caldria afegir més vigilància–, així com millores en els sistemes de depuració de les aigües residuals i dels emissaris.

El Govern balear del PP ha elegit un exdirectiu del grup Quirón, Alberto Anguera Puigserver, com a director de l’Agència de Salut Pública de les Illes Balears, un organisme amb competències en promoció, prevenció, protecció i vigilància de la salut. L’Agència va ser creada legalment el 2021 i els seus estatuts es van aprovar el 2023, però la seva posada en marxa s’ha reactivat enguany amb la constitució del seu Consell Rector el passat mes de març.

Anguera, que va ser gerent d’Àrea de Quirónsalud entre 2018 i 2024 i anteriorment director territorial de Sanitas, ocupava fins ara la direcció del Departament de Prevenció de la Malaltia i Promoció de la Salut del mateix Executiu autonòmic. El Consell de Govern ha aprovat ara el seu nomenament com a director de l’Agència de Salut Pública.

La seva relació amb Quirónsalud també té una vessant societària. Segons la informació registral consultada per elDiario.es, l’agost de 2021 Anguera va ser inscrit com a apoderat solidari d’Integración Sanitaria Balear SL, vinculada a Quirónsalud i titular de diversos dels seus centres sanitaris a Balears. El poder va ser revocat el febrer de 2022, quan la societat va ser absorbida per IDCQ Hospitales y Sanidad.

Anguera també va passar per Transportes Sanitarios Clinic Balear, una de les societats de Quirónsalud dedicada al transport sanitari. El juliol de 2022, l’exdirectiu, que aleshores exercia com a gerent de la companyia, va lliurar una ambulància de la seva flota destinada a Ucraïna.

El Govern de Marga Prohens destaca, en la nota de premsa difosa després del nomenament, que Anguera compta amb més de 30 anys d’experiència i que ha desenvolupat la seva trajectòria tant en el sector públic com en el privat. Entre els seus càrrecs, cita dues etapes com a director gerent d’Atenció Primària de Mallorca, entre 2004 i 2007 i entre 2014 i 2015, el seu pas per Sanitas entre 2009 i 2013 i la seva etapa com a gerent d’Àrea de Quirónsalud entre 2018 i 2024.

Un perfil sanitari amb passat al PP

Anguera té, a més, una trajectòria política prèvia en el PP. El 2003 es va incorporar com a regidor a l’equip de govern popular d’Estellencs i el 2007 va concórrer com a número tres de la candidatura del partit al municipi.

La seva primera etapa al capdavant d’Atenció Primària va coincidir amb els anys del Govern de Jaume Matas. El 2014 va tornar a la gerència d’Atenció Primària, durant el Govern de José Ramón Bauzá, després de la seva etapa a Sanitas. La premsa sanitària d’aleshores destacava precisament la seva experiència tant en l’Administració com en la sanitat privada.

Anguera arriba a la direcció de l’Agència després d’haver ocupat fins ara la direcció del Departament de Prevenció de la Malaltia i Promoció de la Salut de la Direcció General de Salut Pública. De fet, aquest mateix any ha participat en l’elaboració del diagnòstic que servirà de base al Pla Estratègic de Salut de Balears 2026-2030.

L’Agència no és un organisme acabat de crear: la Llei balear de Salut Pública estableix la seva existència com a organisme autònom i li atribueix l’execució de les polítiques i els serveis de salut pública. Els seus òrgans superiors inclouen el Consell Rector i el director executiu. La seva posada en marxa efectiva s’ha produït durant aquesta legislatura. El passat mes de març es va constituir formalment el Consell Rector, presidit per la consellera de Salut, Manuela García, en una sessió amb la qual el Govern va assegurar que es «reactivava» la posada en marxa de l’organisme.

A les profunditats de Mallorca hi ha un patrimoni quantitativament difícil de valorar: laboratoris naturals on la vida s’ha anat adaptant a condicions complicades per a la major part dels éssers vius, foscor permanent, nivells baixos d’oxigen i recursos energètics limitats. Les coves costaneres submarines són la llar d’organismes únics, alguns encara per descobrir, i també un espai amenaçat per la pressió humana, la contaminació i el canvi climàtic.

Investigadors i experts en conservació marina han assenyalat la massificació turística com la principal nèmesi de la preservació de les cavitats que a la més gran de les Balears sumen més de 4.000. A poc a poc, les més desconegudes es revelen a través de les xarxes socials, que serveixen de finestra a qualsevol espai natural i n’inciten l’exploració. També de guies turístics que, sense llicència per fer-ho, organitzen aquestes visites sense complir amb la normativa establerta pel Govern per al sector de l’espeleologia.

Les coves són ecosistemes calcaris sensibles, en general, però les de Mallorca compten, a més, amb un afegit: són riques en espeleotemes, estructures minerals que es formen per la precipitació de minerals dissolts en l’aigua que degota a l’interior. És a dir, estalactites, estalagmites i columnes, de caràcter molt fràgil i que corren més riscos de trencar-se com més augmenta la presència humana. Funcionen com un univers propi i, de vegades, com a jaciment paleontològic de restes de matèria que ha caigut a l’interior i s’hi ha preservat durant milers o milions d’anys. Això els atorga un elevat valor arqueològic que ha permès extreure conclusions de l’etapa talaiòtic.

Els espeleotemes, a través de la seva erosió, permeten conèixer, per exemple, l’evolució del nivell de la mar en el transcurs dels mil·lennis. També a nivell biològic són importants: hi ha éssers vius que han quedat relegats del medi exterior pels canvis ambientals i es refugien en aquestes cavitats.

“Són ambients que no estan preparats per rebre molta gent”, assenyala Xisco Gràcia, investigador de la Universitat de les Illes Balears (UIB) partícip en el projecte BioCAVE que estudia les grutes del litoral per comprendre-les a nivell ecosistèmic i la seva interconnectivitat —a través de túnels submarins—. “Les coves que no són turístiques —com les famoses coves del Drac o les dels Hams— no estan preparades per rebre visitants i, a més, són una reserva ecològica on hi ha espècies endèmiques estranyes i formacions delicades en les quals qualsevol alteració pot ser perjudicial”, assenyala a elDiario.es.

Són ambients que no estan preparats per rebre molta gent. Les coves que no són turístiques —com les famoses coves del Drac o les dels Hams— no estan preparades per rebre visitants i, a més, són una reserva ecològica on hi ha espècies endèmiques estranyes i formacions delicades en les quals qualsevol alteració pot ser perjudicial

Xisco Gràcia — Investigador de la Universitat de les Illes Balear

És una situació, d’altra banda, difícil de regular en el cas de les cavitats no protegides i excloses de l’activitat comercial, ja que són llocs oberts al públic on no es pot posar un vigilant que en controli l’accés. Algunes estan protegides (especialment les que tenen continuacions aquàtiques, per Recursos Hídrics) amb la categoria de Zona d’Especial Conservació (ZEC) —en són un total de 30, incloses en el Pla de Natura 2000— i d’altres compten amb la categoria de Bé d’Interès Cultural (BIC). Però no és la tònica habitual, fet que dificulta la preservació de les que tenen una condició més salvatge.

La massificació turística, en el punt de mira

Un dels principals problemes d’aquest descontrol rau en la “massificació turística”, segons Gràcia. No només a les coves, sinó també als torrents, les cales i els espais naturals en general. A la saturació s’hi afegeix l’hàndicap afegit de l’anunci d’aquests enclavaments fins ara “secrets” —o coneguts només pels locals— a les xarxes socials. Així com en aplicacions —gratuïtes o de pagament— que ajuden els excursionistes a arribar a llocs recòndits, com Wikiloc, sense que aquests siguin conscients de com s’han de comportar en espais naturals vulnerables.

El nombre de turistes que visiten les illes ha augmentat de 320.000 visitants el 1959 fins als 19 milions el passat 2025, recorden des de la Fundació Marilles. “Això significa que, en poc més de mig segle, la quantitat de persones que ens visiten s’ha multiplicat per 60”, assenyala una portaveu de la fundació sense ànim de lucre, que treballa per la conservació marina a les illes.

Les coves són importants per conèixer l’evolució del nivell de la mar en el transcurs dels mil·lennis i perquè hi ha éssers vius que es refugien en aquestes cavitats

L’augment d’aquesta població visitant provoca pics de més de dos milions de persones al mateix temps al territori insular, generant una pressió humana que es nota a terra i també en el medi marí: “La mar té una certa capacitat de resiliència, però és limitada”.

L’increment del nombre d’embarcacions, el renou, el trànsit marítim, la contaminació o altres alteracions derivades de l’activitat humana són les causants d’impactes que, sostinguts en el temps, acaben afectant el funcionament dels sistemes ecològics i comprometent la seva capacitat de recuperació.

Els efectes, d’altra banda, no són sempre immediatament visibles: un ecosistema pot continuar semblant saludable mentre està sotmès a una pressió creixent. És determinant, en aquest sentit, fer-ne un seguiment i fixar-se en els indicadors ambientals que permeten percebre els canvis perjudicia

‘Influencers’ i intrusisme en el sector

Tant investigadors com ecologistes valoren, tot i així, que conservar el medi marí no significa eliminar l’activitat humana, sinó aconseguir que aquesta activitat sigui compatible amb la capacitat dels ecosistemes: “Necessitam saber quina pressió pot assumir cada espai i gestionar-la en conseqüència, especialment en els períodes i les zones de major afluència”, comenten des de Marilles. Defensen que la conservació marina ha de formar part de la planificació del territori i de l’activitat econòmica.

IB Activa, Associació d’Empreses de Turisme Actiu de les Illes Balears, associada a la Confederació d’Associacions Empresarials de Balears (CAEB), comparteix la “preocupació” expressada per algunes entitats especialitzades en relació amb la conservació de les coves marines de Mallorca. La popularització d’aquests espais naturals per part de creadors de contingut i de l’intrusisme en el sector del turisme actiu és l’altra part del conflicte entre activitat humana i cura mediambiental.

Cada vegada hi ha més guies ‘pirata’ que no s’ajusten als cànons professionals del sector i l’activitat comercial dels quals es desenvolupa al marge de la normativa, que fixa, entre altres coses, un màxim de dotze persones per grup a l’hora d’accedir a les coves i un calendari de visites que va de dilluns a divendres. “De fet, els grups se solen fer només d’entre set i nou persones, perquè una dotzena per a un sol guia són massa”, explica Toni Rotger, president d’IB Activa.

Cada vegada hi ha més guies ‘pirata’ que no s’ajusten als cànons professionals del sector i l’activitat comercial dels quals es desenvolupa al marge de la normativa, que fixa, entre altres coses, un màxim de dotze persones per grup a l’hora d’accedir a les coves i un calendari de visites que va de dilluns a divendres

El representant rebutja, en ser consultat per elDiario.es, que la massificació turística sigui l’origen del problema de conservació: “Els turistes els controlam nosaltres, perquè normalment reserven tours”. Un altre problema afegit són els excursionistes que decideixen pel seu compte, majoritàriament els espanyols, inclosos els illencs.

Aquests són els que, segons Rotger, majoritàriament cometen imprudències, com entrar sense casc a les cavitats, tirar-se de cap dins els llacs de l’enclavament (on es banyen sense neoprè), tocar les formacions geològiques o alçar massa la veu sense tenir en compte que les vibracions i altres intervencions humanes són perjudicials per a l’ecosistema.

Actituds que els guies —amb una formació específica i vinculats al medi natural— intenten evitar mitjançant indicacions abans de començar l’exploració de les coves submarines. Segons Rotger, totes les empreses dedicades al turisme actiu a Mallorca —unes quatre o cinc— compten amb un codi deontològic compartit que, en paral·lel a la legislació de la Conselleria de Medi Ambient, pretén reforçar la protecció mediambiental.

Algunes de les mesures que prenen són fer tots el mateix circuit per reduir l’impacte, mantenir la distància entre grups i impartir una xerrada informativa i de conscienciació en què, a més, es transmeten als visitants les prohibicions per cuidar aquest entorn.

A vegades es troben que a les coves s’han comès actes vandàlics, com ara pintades, o l’any passat van arribar a trobar, en una d’elles, excrements humans. També es veuen obligats a recollir, de vegades, espelmes de gent que hi ha anat a passar “una tarda romàntica”. Sobretot, a la cova des Coloms —l’activitat aquàtica més venuda a l’illa, segons la plataforma turística online GetYourGuide—, on se solen trobar més visitants, fins i tot grups organitzats de 20 i 30 persones. “Ens hem trobat de tot, acabam semblant policies allà dins”, acaba.

“Mallehater go home” (“Els que odieu Mallorca, aneu-vos-en a casa”). És el títol de la nova cançó de dos artistes vinculats al Ballermann, epicentre del turisme alemany de festa a la Platja de Palma. El tema ha sollevat els residents de l'illa, inclosos alemanys que viuen a Mallorca, que sostenen que aquest tipus de missatges alimenta l'enfrontament entorn del turisme de borratxera, a més de considerar-los una burla cap a les mobilitzacions que han portat milers de persones als carrers per protestar contra la pressió turística.

El títol juga amb dues expressions. 'Malle', el terme col·loquial que utilitzen molts alemanys per referir-se a Mallorca, i “go home” -“aneu-vos-en a casa”-, el lema que en els últims anys també s'ha popularitzat com a expressió de rebuig a la massificació turística i als seus efectes sobre la població resident. En el videoclip -que ja ha estat retirat de YouTube- i en els materials promocionals, els seus protagonistes utilitzen també gestos i missatges provocadors per reforçar la idea que els qui menyspreen el turisme alemany de festa són els que haurien de marxar.

Per la seva banda, una pàgina alemanya especialitzada en la promoció de música de festa vinculada a Mallorca subratlla que, amb aquesta cançó, Honk! i Der Partycrasher planten cara als qui “parlen malament” de Mallorca: “No hi ha res a discutir ni es demana opinió: només un missatge clar per a tot Mallehater: Go home!”.

El tema ha generat controvèrsia a les xarxes socials, on nombrosos usuaris veuen en la cançó una mofa de les protestes que han congregat milers de persones contra la massificació turística a Balears. Els seus autors, tanmateix, asseguren que la cançó és una provocació musical dirigida únicament contra els alemanys que “insulten o menyspreen” els turistes que acudeixen al Ballermann per gaudir de la seva oferta de festa, com assenyalen en declaracions al diari Mallorca Zaitung.

La peça musical, publicada el passat 4 de setembre, dura 2 minuts i 36 segons i pertany al gènere conegut com a partyschlager, la música festiva alemanya estretament associada a l'ambient del Ballermann de la Platja de Palma.

Entre les reaccions difoses en xarxes socials hi ha també crítiques procedents d'alemanys residents a l'illa, que consideren que el tema perjudica precisament la comunitat amb la qual conviuen. Un d'ells sosté que la cançó torna a alimentar l'estereotip del germànic arrogant que creu que Mallorca li pertany. L'autor lamenta que els qui viuen i treballen a l'illa paguen allí els seus impostos i tracten de mantenir una bona convivència amb els mallorquins hagin d'assumir les conseqüències de les actuacions de les “estrelles” del Ballermann.

La publicació contraposa a més les reivindicacions dels residents -com poder viure sense trobar-se amb persones orinant al carrer a primera hora del matí- amb el missatge de la cançó. Amb ironia, resumeix la situació: qui viu a Mallorca, paga els seus impostos i vol limitar els excessos del turisme pot acabar sent considerat un 'Mallehater'.

Un altre comentari, també en alemany, reclama que no es confongui els Mallehater amb els mallorquins i sosté que el terme es refereix a persones que volen perjudicar Mallorca. L'usuari assegura que, segons els productors, es tractaria principalment de residents estrangers que “jutgen, insulten i rebutgen” els turistes que trien l'illa com a destinació.

En la mateixa línia, un altre usuari assenyala que la zona de s'Arenal anomenada “Ballermann” entre alemanys “genera molta polèmica a Alemanya” perquè “molts s'avergonyeixen del comportament dels seus compatriotes i de la seva música cutre de salchichera”. “Hi ha tot un subgènere comercial produït per a aquest ambient que és 'odiat' igual que l'expressió 'Malle', ja que va lligada a la cutreria d'un tipus específic de turisme”, assevera.

L'enfrontament es produeix en plena discussió a Mallorca sobre els efectes de la massificació turística i sobre la necessitat de canviar el model de creixement de l'illa. La Platja de Palma i, especialment, l'entorn conegut com a Ballermann 6 s'han convertit durant dècades en un dels principals símbols del turisme alemany de festa.

La polèmica, a més, no és nova. Aquest mateix estiu, un anunci dirigit al públic alemany instal·lat a l'aeroport de Palma va provocar el malestar del Govern per la imatge que projectava de l'illa. El cartell jugava amb el popular lema “El que passa a Mallorca es queda a Mallorca” i el transformava en “El que passa a Malle es paga a Malle”, una referència que l'Executiu autonòmic va considerar vinculada al turisme d'excessos i als estereotips que envolten l'illa entre part del públic alemany.

L'anunci pertanyia a una campanya de l'entitat financera alemanya Sparkasse per promocionar Wero, la seva plataforma de pagaments, i des de la companyia van defensar que es tractava d'un joc publicitari pensat per als seus clients. La controvèrsia va tornar a posar sobre la taula el xoc entre la imatge festiva de Mallorca que s'explota comercialment a Alemanya i el rebuig creixent a l'illa al fet que la destinació segueixi associada a l'alcohol, la festa i els comportaments incívics.

La Guàrdia Civil ha detingut aquest dijous a Calella (Barcelona) Carlos García Roldán, 'Charly', considerat el cervell de la trama de Lujo Casa, la major estafa immobiliària orquestrada a Mallorca. El detingut feia nou mesos que estava fugit de la justícia després d'haver estat condemnat a 14 anys i nou mesos de presó per l'Audiència Provincial de Balears.

Agents de l'Institut Armat de les Illes Balears s'han desplaçat fins a la localitat barcelonina després de localitzar-ne el parador. García Roldán es trobava al domicili de la seva mare, el mateix lloc on era quan va rebre la notificació de la sentència condemnatòria el desembre de l'any passat. Quan els agents s'han personat a l'habitatge, el condemnat estava amagat en un moble situat sota l'aigüera, segons han assenyalat fonts de la investigació a elDiario.es.

La localització ha estat possible arran de la investigació duta a terme per la Unitat Orgànica de Policia Judicial de la Guàrdia Civil de les Illes Balears, que va determinar que podria estar rebent suport del seu entorn familiar. Per accedir a l'habitatge, els agents van obtenir una autorització judicial d'entrada i registre de l'Audiència Provincial de Balears. El detingut haurà de passar ara a disposició del jutjat de guàrdia del municipi on ha estat arrestat.

El tribunal de la Secció Segona de l'Audiència Provincial va condemnar García Roldán per delictes d'estafa agreujada, pertinença a grup criminal, insolvència punible i blanqueig de capitals, i el va assenyalar com el “veritable director” de l'entramat empresarial utilitzat per captar els diners dels compradors.

La sentència considera provat que els integrants de la xarxa criminal van comercialitzar promocions fantasma a través d'una enrevessada xarxa d'empreses pantalla i simulaven ser promotors amb experiència consolidada i gran solvència, malgrat que mai van comptar amb els mitjans financers i materials necessaris per desenvolupar l'activitat. Els acusats van captar bestretes per un total de 3,4 milions d'euros d'almenys 235 compradors, que van lliurar a compte desenes de milers d'euros -entre 5.000 i més de 100.000 euros cadascun- per habitatges que no existien.

Els compradors, en molts casos parelles joves que pretenien adquirir un habitatge, van lliurar desenes de milers d'euros com a reserves per a promocions que finalment mai no es van arribar a executar.

Nou mesos en parador desconegut

García Roldán es trobava en llibertat provisional quan va ser condemnat. L'endemà de la notificació de la sentència havia de comparèixer davant l'Audiència Provincial per a una vista en què estava previst revisar les mesures cautelars que pesaven sobre ell fins que la resolució adquirís fermesa. No s'hi va presentar. Va al·legar que es trobava fora de Mallorca i que no havia trobat vols per tornar a Palma. Des de llavors romania en parador desconegut i pesava sobre ell una ordre de cerca, detenció i ingrés a presó dictada per l'Audiència Provincial el mateix mes de desembre.

La fugida no era, tanmateix, una situació nova per a García Roldán. Durant la investigació de la trama ja havia abandonat Espanya i s'havia traslladat a Colòmbia, on va romandre durant un temps abans de ser extradit per poder continuar el procediment judicial. La pròpia fugida a Sud-amèrica va ser un dels episodis centrals de la investigació sobre Lujo Casa.

El principal responsable de l'entramat va arribar fins i tot a modificar la seva aparença física abans d'abandonar Espanya el 2018, quan els compradors van començar a sospitar que podien haver estat víctimes d'una estafa.

Habitatges que mai no es van construir

Va ser a finals de 2015 quan García Roldán va posar en marxa la immobiliària que acabaria donant nom a una de les majors estafes immobiliàries investigades a les Balears. L'entramat es va recolzar en diferents societats, entre elles Mallorca Investment, que permetien projectar una imatge de solvència i experiència empresarial.

Els compradors eren atrets per promocions d'habitatges sobre plànol que, segons va acreditar posteriorment la investigació, en nombrosos casos ni tan sols es corresponien amb projectes propis. Les empreses utilitzaven fotografies de promocions alienes o extretes d'Internet per publicitar habitatges que mai arribarien a construir-se.

L'aparença de professionalitat era una de les claus de l'engany: a les oficines treballaven comercials, administratius i altres professionals, mentre que arquitectes i constructors contribuïen a reforçar davant dels clients la imatge que darrere de les promocions existia una estructura empresarial real.

L'Audiència Provincial va concloure finalment que no es tractava de simples promocions immobiliàries que haguessin fracassat, sinó d'un “negoci civil criminalitzat”: contractes utilitzats com a pantalla per a un pla preconcebut de captació de fons. El tribunal va considerar provat que García Roldán controlava les societats, les promocions, els contractes i els moviments de diners.

Durant el judici, García Roldán va negar les acusacions. Va assegurar que havia explicat als compradors els riscos de les operacions i va sostenir que les promocions podrien haver-se executat si no s'hagués produït una “estampida” de clients que van reclamar la devolució de les seves reserves. Sobre la seva fugida a Colòmbia, va afirmar que va actuar “per por” i va arribar a dir que hauria d'haver sol·licitat una suspensió de pagaments.

La sentència, tanmateix, va concloure que el grup havia actuat de manera reiterada i organitzada per captar diners dels compradors sense comptar amb la capacitat ni la intenció d'executar els habitatges promesos. A més de García Roldán, l'Audiència va condemnar altres dos integrants de la trama.

Més de dos anys després que tiràs a caminar el Pacte per la Sostenibilitat de les Balears, presentat pel Govern de Marga Prohens com el gran full de ruta per transformar el model turístic de les illes, el PP i Vox han rebutjat aquest dijous que l'Executiu autonòmic, a través del director general de Diàleg Social, doni explicacions al Parlament sobre què queda d'aquell procés.

La petició, registrada pels diputats socialistes Llorenç Pou, Àlex Pitaluga, Malena Riudavets i Verónica Llufriu, ha estat tombada per set vots enfront de sis: els conservadors i Vox s'hi han oposat, mentre que el PSIB-PSOE, Més per Mallorca i Més per Menorca hi han votat a favor.

El Govern va anunciar el Pacte com un ampli procés de participació per transformar el model econòmic, social i turístic de les Balears, però les discrepàncies sobre la metodologia, la transparència i la representació de la societat civil van derivar en un progressiu degoteig d'abandonaments entre partits polítics i organitzacions socials.

La primera fase va comptar amb 12 grups de treball i va culminar el febrer de 2025 amb les denominades Bases de l'Agenda de Transició, un document de 350 pàgines que recollia més d'un centenar d'objectius.

Prohens va arribar a lliurar l'informe al rei Felip VI i va reivindicar que aquest “procés de transformació” és “únic a tot Espanya i pioner en la resta de regions europees”, malgrat que, sis anys abans, més de 60 científics de la Universitat de les Illes Balears (UIB) -biòlegs, físics, economistes, juristes, enginyers, especialistes en intel·ligència artificial i geògrafs, entre d'altres- ja havien elaborat un diagnòstic integral de les illes amb l'horitzó posat en el 2030, amb la participació de més de 400 persones i més de 140 propostes d'actuació.

Després de l'elaboració de les Bases de l'Agenda de Transició, la segona fase va traslladar el protagonisme cap a una estructura més reduïda: el Govern va reorganitzar els 12 grups de treball inicials en cinc grups, cadascun vinculat als grans objectius establerts en el document. L'assessorament tècnic i el desenvolupament d'aquesta dinàmica van quedar novament en mans del coordinador tècnic del procés, Antoni Riera.

Durant la presentació d'aquesta segona fase, Prohens va tornar a reivindicar el compromís de l'Executiu amb el diàleg social i va anunciar la seva intenció de dotar el Pacte per la Sostenibilitat d'una estructura permanent que acompanyàs el procés. La presidenta va defensar que Balears havia de continuar avançant per afrontar el canvi de rumb del model turístic cap a la sostenibilitat i el benestar de la ciutadania.

Precisament per això, els socialistes pretenien que el responsable de Diàleg Social, José Antonio Caldés, acudís al Parlament per explicar l'estat d'aquest procés, quines entitats hi continuen participant i quines propostes de les meses han acabat convertint-se en mesures concretes. La compareixença, tanmateix, no es produirà després del rebuig d'aquest dijous.

Abandonament de partits i entitats

El primer a sortir de les taules va ser el Fòrum de la Societat Civil, que el novembre de 2024 va suspendre la seva participació en considerar que el procés mancava d'una metodologia participativa, rigorosa i transparent. Poc després, el GOB també va abandonar la taula per les polítiques «regressives» de l'Executiu, especialment després de l'aprovació de la llei de simplificació administrativa, criticada per flexibilitzar la normativa urbanística i ambiental. A aquestes organitzacions s'hi van sumar la Federació d'Associacions de Veïns de Palma i EAPN, entre d'altres.

El procés va perdre també progressivament el suport dels partits d'esquerres. El PSIB va anunciar el gener de 2025 la seva sortida, al·legant falta d'ambició, diàleg i propostes per combatre la saturació turística. Una setmana després, Més per Mallorca va comunicar el seu abandonament en considerar que no hi havia avenços significatius i que la metodologia no era “clara ni eficient”. Finalment, Més per Menorca va abandonar el pacte el febrer, just abans de la presentació de les conclusions de la primera fase. D'aquesta manera, a les portes d'aquella presentació, PP i Vox eren els únics grups que continuaven formalment en el Pacte.

Quan sona l’alarma al matí, el meu primer pensament no és què esmorzaré o què he de fer a classe o a la feina. El meu primer pensament és quant pesa el meu cos. És un pes real, físic, com si els llençols estiguessin fets de ciment. No és mandra, és una cosa molt més profunda que ve de tota la medicació que vaig prendre el dia anterior i, sobretot, de l’hipnòtic que em va ajudar a “desconnectar” a la nit. Em quedo allà una estona, mirant el no-res, intentant que els meus músculs responguin. Hi ha matins en què sento que soc un motor vell que arrenca a batzegades i li costa la vida posar-se en marxa, i d’altres, pocs, en què sembla que la medicació per fi fa el que ha de fer i s’encén una llum que em permet funcionar.

Però el més habitual és aquest inici lent. M’aixeco sense forces, amb la sensació que encara no m’he acabat de despertar del tot. És com si una part de mi s’hagués quedat atrapada en el son químic de la nit anterior. Vaig al bany, em rento la cara i em miro al mirall, però de vegades em costa reconèixer-me en aquests ulls que semblen estar sempre una mica entelats. És la rutina de començar el dia a contracorrent, intentant assolir un ritme que la resta del món ja ha agafat fa hores.

I el més dur és saber que no soc una excepció, sinó part d’una generació exhausta: segons les darreres dades del Baròmetre Joventut, Salut i Benestar, més de la meitat dels joves a Espanya (el 54,7%) afirma haver tingut problemes de salut mental durant l’últim any. No és un cas aïllat, és una crisi col·lectiva; de fet, l’Informe Joventut a Espanya alerta que la taxa de problemes psicològics en joves d’entre 15 i 34 anys ha crescut un 590%, recentment. Aquest despertar mediat per la química és, en silenci, la realitat compartida de milers de joves al nostre país.

Vaig al bany, em rento la cara i em miro al mirall, però de vegades em costa reconèixer-me en aquests ulls que semblen estar sempre una mica entelats. És la rutina de començar el dia a contracorrent, intentant assolir un ritme que la resta del món ja ha agafat fa hores

La 'vida en pausa'

Una vegada que aconsegueixo sortir de casa, comença el que jo anomeno la “vida en pausa”. És una sensació raríssima. Soc conscient de tot el que passa al meu voltant: veig la gent córrer per agafar l’autobús, escolto les converses al carrer, veig el moviment de la botiga... però no connecto. Sento que soc dins d’una bombolla on el so arriba esmorteït i res no m’afecta de debò, i això em genera una impotència increïble. És com si jo estigués quieta, en punt mort, mentre el meu món continua girant a tota velocitat. No soc capaç de processar les coses amb la rapidesa que s’espera de mi.

De vegades algú m’explica alguna cosa important, alguna cosa que hauria de fer-me reaccionar, i jo em quedo allà, processant les paraules com si m’estiguessin parlant en un altre idioma. No és que no m’importi, és que el meu cervell està treballant sota l’efecte dels ansiolítics i tot va més a poc a poc. Aquesta falta de connexió em fa sentir molt sola, fins i tot quan estic envoltada de gent. Em pregunto si ells noten que no estic “allà”, si s’adonen que la meva mirada està perduda en algun punt entre el que diuen i el que jo soc capaç d’entendre. És com viure amb un desfasament constant entre la realitat i el meu cap.

De vegades algú m’explica alguna cosa important, alguna cosa que hauria de fer-me reaccionar, i jo em quedo allà, processant les paraules com si m’estiguessin parlant en un altre idioma. No és que no m’importi, és que el meu cervell està treballant sota l’efecte dels ansiolítics i tot va més a poc a poc. Aquesta falta de connexió em fa sentir molt sola, fins i tot quan estic envoltada de gent

El preu de voler seguir

Tot va començar amb una lesió a l’esquena que, d’un dia per l’altre, va paralitzar completament la meva vida durant mesos. Estava intentant afrontar la frustració de perdre la meva rutina quan em van haver d’operar dels queixals del seny. Estava en plena recuperació física quan, al cap d’una setmana, va morir el meu avi, i tot just uns dies després es va acabar la meva relació de parella. Va ser una allau de dolor físic, pèrdua i estrès emocional en molt poc temps. El meu cos i la meva ment no van poder suportar tanta pressió de cop; em vaig enfonsar anímicament, l’ansietat es va disparar i vaig perdre completament la capacitat de dormir. Per això, a principis de gener de 2026, vaig haver de començar aquesta medicació: Zolpidem, Rivotril i Fluoxetina, prescrits per un metge.

Acceptar que la meva vida depenia d’unes pastilles va ser un dels tràngols més amargs que he hagut de passar. Al principi m’hi negava, pensava que era un senyal de debilitat o que m’estava convertint en una mena de robot. Però després em vaig aturar a pensar amb calma. Vaig entendre que no volia estar medicada la resta de la meva vida, però que volia viure la resta de la meva vida i, si per això havia d’acceptar aquest procés, ho faria. Va ser una decisió de supervivència. No m’agrada prendre’m tot això, és que sé que, sense tota la medicació, el pou seria massa profund per poder-ne sortir sola. I és una xarxa de seguretat que sosté moltes més dones que homes: les dades reflecteixen que a Espanya el 10% de la població pateix ansietat, però la incidència en dones duplica la dels homes. Som majoria les que lliurem aquesta batalla.

Vaig entendre que no volia estar medicada la resta de la meva vida, però que volia viure la resta de la meva vida i, si per això havia d’acceptar aquest procés, ho faria

Tot i així, el procés és dur. Estar en aquest estat de “pausa” constant et pren moltes coses. Hi ha dies en què em sento totalment plana, com si les meves emocions estiguessin atrapades i jo hagués deixat de poder sentir-les. No sento alegria, però tampoc una tristesa insuportable... fins que, de sobte, tot esclata. Puc passar hores sense sentir absolutament res i, del no-res, començar a plorar sense saber per què, sense que hagi passat res concret. És com si el meu cos necessités alliberar totes les emocions i sentiments que la medicació manté allunyats de mi durant el dia. És un plor que em deixa esgotada, sense forces per a res, i que em recorda que, encara que estigui medicada, el dolor continua present.

La lluita contra el silenci mental

Quan per fi s’acaba el dia i arribo a casa, apareix la por de la nit. La gent pensa que, amb tota la medicació que prenc, dormir és fàcil, però ni de bon tros. El meu cap és el meu pitjor enemic quan intento dormir. Comença a donar voltes a tot: al que vaig fer malament, al que no vaig fer, al que em fa por del futur... És una lluita constant. La meva ment es resisteix a apagar-se, lluita contra l’efecte de la pastilla com si li anés la vida i és una sensació d’angoixa molt forta. Vull dormir, necessito descansar, però els meus pensaments són com un soroll d’estàtica que no em deixa en pau. I sembla que aquest soroll mental col·lectiu va en augment, ja que la demanda d’antidepressius a les farmàcies, segons l’Observatori de Tendències de Cofares, s’ha disparat un 24% durant l’últim any. Cada vegada som més les ments que necessiten un fre de mà extern.

Al final la química sempre guanya. Per molt que la meva ansietat intenti mantenir-me desperta, arriba un moment en què l’hipnòtic fa efecte. No és un son bonic ni natural. És com si algú em donés un cop i m’apagués a l’instant. Em rendeixo perquè no em queda cap altra opció, perquè el meu cos ja no pot més. És una desconnexió forçosa que em porta fins a aquell buit negre durant tota la nit, fins al matí següent, quan l’alarma torna a sonar i el cicle de pesadesa i falta de forces comença una altra vegada des de zero.

La por del que vindrà després

Viure així et fa plantejar-te moltes coses sobre el futur. Tinc pors, massa. Em fa por pensar que no seré capaç de superar això mai, que aquesta versió de mi, a mitges i medicada, és la que es quedarà per sempre. Em terroritza perdre’m els millors anys de la meva vida per estar en aquest estat de somnolència constant i no saber qui soc jo realment sense tots aquests fàrmacs. De vegades intento recordar com era abans de tot això, però em costa, com si aquella versió de mi fos un personatge d’una pel·lícula que vaig veure fa molt de temps i que no soc capaç de recordar amb claredat.

Tinc pors, massa. Em fa por pensar que no seré capaç de superar això mai. M'aterra perdre'm els millors anys de la meva vida

Però també tinc la por contrària: la por de deixar les pastilles. I si les deixo i descobreixo que no puc manejar la realitat? I si l'abisme que em va portar fins aquí segueix igual de profund i hi caic una altra vegada? És un equilibri molt precari. D'una banda, vull la meva llibertat, però, d'altra banda, em fa pànic el que pugui passar si em treuen aquesta xarxa de seguretat. És una sensació de dependència que em fa sentir petita, però sóc conscient que tot això és un procés i que no puc saltar-me passes.

Una cursa de fons sense meta clara

Malgrat tot el que és dolent, intento ser positiva, encara que sigui per pur esgotament. Sé que el fet d'estar escrivint això, de ser capaç d'analitzar com em sento, ja és un pas. La medicació em té en pausa, sí, però aquesta pausa també m'està donant el temps necessari per recompondre'm per dins, encara que sigui molt a poc a poc. No és el camí que jo hauria triat, però és el que m'ha tocat per tirar endavant i l'he de respectar. No puc demanar al meu cos que corri una marató quan encara està aprenent a caminar de nou.

A qualsevol que llegeixi això, li diria que no em jutgi per la meva falta d'energia o per la meva mirada perduda. Tinc 22 anys i no és que no vulgui esforçar-me, és que estic lliurant una batalla interna que consumeix totes les meves reserves. La medicació és la meva armadura, però és una armadura molt pesada que em cansa només de portar-la posada. Espero que algun dia pugui treure-me-la i caminar lleugera, però mentrestant, segueixo aquí, pas a pas, intentant que el motor no s'aturi del tot i esperant que, a poc a poc, la llum de cada matí deixi de pesar tant i comenci a brillar de nou, però aquesta vegada de veritat.

El concurs públic convocat per l’Autoritat Portuària de Balears (APB) per a la gestió i explotació d’una instal·lació nàutico-esportiva al port d’Eivissa ha rebut dues ofertes, presentades pel Club Náutico Ibiza i Puertos y Litorales Sostenibles SL, empresa que gestiona actualment aquestes instal·lacions.

La licitació, que tendrà una durada màxima de 25 anys, té com un dels seus principals objectius reforçar l’activitat esportiva vinculada a la mar i consolidar la instal·lació com un espai de referència per a la pràctica de la vela i el piragüisme.

Entre les condicions establertes als plecs figura la implantació i el desenvolupament d’escoles per a aquestes dues modalitats, la creació d’equips de competició federats en ambdues disciplines, l’organització d’esdeveniments esportius i de lleure i la posada en marxa d’un sistema d’ajudes i suport logístic als esportistes. Així mateix, es preveu la celebració d’activitats formatives de caràcter esportiu, social, cultural i mediambiental.

El compromís econòmic de cada proposta amb el foment de l’activitat esportiva serà un dels criteris fonamentals per a la valoració de les ofertes, juntament amb la resta de criteris establerts en el concurs.

Una inversió de 20 milions per transformar la instal·lació

Un dels principals elements del concurs és el compromís de modernització de les instal·lacions, amb una inversió estimada de 20 milions d’euros.

L’actuació s’ha estructurat en dues fases. La primera, amb una inversió aproximada de 15 milions d’euros i prevista per als dos primers anys de la concessió, contempla la reordenació integral del mirall d’aigua, la construcció d’un nou dic de recer i la remodelació de les edificacions existents.

La segona fase suposarà una inversió addicional estimada de 5 milions d’euros i estarà condicionada a l’aprovació del Pla Especial del port d’Eivissa. Aquesta actuació permetrà ampliar i desenvolupar les edificacions existents.

El concurs contempla, a més, una instal·lació orientada principalment a embarcacions amb base al port, amb una oferta mínima de 170 amarraments per a embarcacions d’entre 6 i 15 metres d’eslora, dels quals fins a un 15 % es podran destinar a embarcacions transeünts.

La futura gestió haurà de garantir també serveis com la gestió d’amarraments, restauració, subministrament d’aigua i energia, reparació d’embarcacions, aparcament i marina seca. En matèria de sostenibilitat, almenys un 4 % dels amarraments haurà de comptar amb punts de recàrrega per a embarcacions elèctriques.

Desenvolupament de la licitació

La Mesa d'Obertures de concursos de concessions ha procedit a revisar la documentació presentada per les dues empreses i ha detectat la necessitat d’esmenar determinada documentació administrativa. Per aquest motiu, en aquesta primera sessió no ha estat possible procedir a l’obertura del sobre 2, que conté la documentació tècnica corresponent a les propostes objecte de valoració.

Les empreses disposen ara del termini establert en el procediment per dur a terme les esmenes corresponents. Una vegada completat aquest tràmit, la Mesa continuarà amb la fase següent prevista als plecs, que és l’obertura de les propostes tècniques.

Es tracta d’un tràmit habitual dins els procediments de resolució de concursos per l'atorgament de concessions que no suposa la paralització ni l’alteració del calendari ordinari de la licitació, que continua el seu curs d’acord amb el que estableixen els plecs.