El papa Lleó XIV ha autoritzat la beatificació de 20 sacerdots de la diòcesi d'Eivissa i Formentera assassinats durant els primers mesos de la Guerra Civil. El decret, aprovat aquest dijous pel Dicasteri per a les Causes dels Sants, reconeix el martiri de Joan Torres Torres i altres 19 diocesans morts entre l'agost i el setembre de 1936 a les Pitiüses. El Vaticà considera acreditat que varen ser assassinats in odium fidei —per odi a la fe—, circumstància que permet la seva beatificació sense necessitat d'atribuir-los un miracle previ.

La decisió culmina un procés iniciat fa gairebé dues dècades. La causa va ser oberta oficialment el novembre de 2008 per l'aleshores bisbe d'Eivissa, Vicente Juan Segura. Després de la recopilació de testimonis i documentació històrica, la fase diocesana va concloure el 2015 i l'expedient va ser remès a Roma. El Dicasteri per a les Causes dels Sants va validar el procés el 2017 i, després que els consultors històrics avalassin l'anomenada Positio a principis d'enguany, el Vaticà ha donat ara el vistiplau definitiu a la beatificació.

Els futurs beats són Joan Torres Torres, Antoni Tur Costa, Antoni Roig Guasch, Josep Tur Bennàssar, Miquel Planells Tur, Josep Ramon Escandell, Joaquim Cirer Sala, Josep Riera Bonet, Antoni Cardona Vingut, Josep Torres Torres, Marià Roig Marí, Josep Ferrer Guasch, Antoni Marí Torres, Ignasi Serra Riera, Antoni Ramon Orvay, Marià Escandell Roig, Miquel Riera Bonet, Andreu Tur Tur, Josep Tur Ferrer i Josep Serra Ribas. La majoria eren rectors repartits per les diferents localitats d'Eivissa i Formentera i diversos d'ells feia dècades que exercien quan els militars sublevats s'alçaren contra la Segona República el juliol de 1936, enderrocant per la força l'ordre constitucional vigent aleshores.

Entre ells convivien dues generacions molt diferents. D'una banda, sacerdots veterans com Josep Tur Bennàssar, canonge de la Catedral des de 1935, o rectors històrics de municipis com Sant Joan, Sant Jordi o es Cubells. De l'altra, clergues molt joves com Joan Torres Torres, ordenat tot just tres mesos abans de la seva mort, o Josep Serra Ribas i Josep Tur Ferrer, que amb prou feines havien iniciat el seu ministeri sacerdotal. La documentació difosa pel Bisbat permet reconstruir els seus destins pastorals, però aporta pocs detalls sobre el seu paper en la vida política i social de l'Eivissa republicana.

La majoria dels sacerdots la beatificació dels quals ha estat recentment aprovada pel Vaticà varen ser assassinats per milicians vinculats al bàndol republicà el 13 de setembre de 1936 al castell d'Eivissa, en el que es coneix com els Fets des Castell. Les morts es produïren només unes hores després dels bombardejos duts a terme per l'l'aviació italiana feixista que donava suport als militars revoltats i que causaren desenes de víctimes civils a la ciutat.

Altres casos es produïren en circumstàncies diferents. Antoni Tur Costa, rector de Sant Carles, va ser assassinat el 8 d'agost de 1936, més d'un mes abans de la matança del castell. Diverses fonts assenyalen que va morir juntament amb el seu pare, Antoni Tur Clapés, i el seu germà Vicent Tur Costa durant els primers dies de l'ocupació republicana. També Antoni Roig Guasch, rector de Sant Francesc Xavier, va ser executat fora del castell: segons la documentació reunida per la diòcesi, va ser rematat pels seus captors a sa Carrossa quan era traslladat cap a Eivissa.

El Bisbat assegura que, amb aquesta beatificació, l'Església “reconeix el testimoni dels qui entregaren la seva vida per fidelitat a Crist enmig de la violència i la persecució, convertint-se en memòria viva de fe, esperança i reconciliació”. En un altre comunicat, sosté que tots ells moriren “únicament per ser servents de Crist” entre el 7 d'agost i el 13 de setembre de 1936. “Ells són la prova més eloqüent de la veritat de la fe, que sap donar un rostre humà —fins i tot a la mort més violenta— i manifesta la seva bellesa enmig d'atroços patiments”, afegeix la institució.

La beatificació, previsiblement a Eivissa

El bisbe d'Eivissa, Vicent Ribas, ha celebrat l'anunci i ha destacat que es tracta dels primers màrtirs oficialment reconeguts de la diòcesi. La cerimònia de beatificació està prevista per a la pròxima tardor i, segons ha avançat el Bisbat, podria celebrar-se a la catedral de l'illa, fet que la convertiria en la primera beatificació organitzada a Balears, ja que les anteriors vinculades a religiosos de les Illes varen tenir lloc a Roma.

La beatificació torna a situar damunt la taula un debat recurrent entorn de la memòria de la Guerra Civil. Des de fa dècades, l'Església catòlica impulsa processos de reconeixement de religiosos assassinats a la zona republicana durant el conflicte. Historiadors i associacions memorialistes han qüestionat en ocasions que aquests reconeixements se centrin exclusivament en víctimes vinculades a l'Església sense referir-se de manera equivalent a les víctimes del franquisme, milers de les quals continuen desaparegudes en fosses comunes o pendents de reparació institucional.

L'octubre de 2013, la Plataforma per una Comissió de la Veritat, que agrupa un centenar d'associacions contra els crims del franquisme, va sol·licitar en una carta al llavors papa Francesc que demanés perdó pel suport que l'Església va donar al cop militar i a la dictadura i ajudés en la recerca de veritat, justícia i reparació per a les víctimes.

Balears no ha facilitat a la Comissió Tècnica de la Llei de Memòria Democràtica informació qualitativa sobre les indemnitzacions concedides per reparar econòmicament les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista, tal com consta en un informe fet públic aquest dijous per aquest òrgan, encarregat d'avaluar les mesures de reparació impulsades per les diferents administracions públiques.

El document analitza les iniciatives desenvolupades per diverses comunitats autònomes per complementar les compensacions estatals a les persones represaliades per motius polítics. Tanmateix, en el cas de Balears -igual que passa a Aragó, Euskadi, Extremadura, Cantàbria, Castella i Lleó, La Rioja, Madrid, Múrcia i la Comunitat Valenciana— la comissió no ha rebut informació suficient per determinar quantes persones van ser indemnitzades ni quines quantitats van percebre.

El Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica matisa que aquesta absència de dades no implica necessàriament que no s'hagin desenvolupat actuacions de reparació econòmica, sinó que la informació no estava disponible o no va ser remesa a la comissió.

L'informe, el contingut del qual recull Europa Press, revela a més una notable desigualtat territorial en les polítiques de compensació. Catalunya encapçala amb diferència el volum d'ajudes autonòmiques, amb més de 52,7 milions d'euros destinats a complementar les indemnitzacions estatals a més de 22.500 víctimes del franquisme. Andalusia figura en segon lloc, amb més de 9,4 milions d'euros repartits entre 2.522 beneficiaris, mentre que Astúries supera els 3,4 milions d'euros en ajudes.

La publicació d'aquestes dades coincideix amb un moment especialment sensible per a les polítiques memorialístiques a Balears. El març passat, el Parlament va derogar la Llei de Memòria i Reconeixement Democràtics amb els vots del PP i Vox, una decisió que el Govern central ha anunciat que recorrerà davant el Tribunal Constitucional en considerar que pot vulnerar els drets de les víctimes.

Malgrat això, la Llei de Fosses continua vigent a la comunitat autònoma. Gràcies a aquesta normativa, aprovada el 2016, s'han impulsat exhumacions i identificacions de víctimes del franquisme mitjançant tècniques arqueològiques i genètiques, convertint Balears en un dels territoris amb més activitat en la localització i recuperació de desapareguts.

D'altra banda, l'Executiu central ha anunciat també un conjunt de propostes de reparació simbòlica dirigides al poble gitano després de segles de discriminació institucional i exclusió social.

Entre les recomanacions figura la celebració d'un congrés específic sobre la memòria històrica del poble gitano i l'organització d'un gran acte d'Estat al Congrés dels Diputats amb la presència del rei Felip VI. L'objectiu seria reconèixer públicament la persecució patida per aquesta comunitat i avançar en una reparació simbòlica d'unes vulneracions de drets que, segons conclou l'informe, es van prolongar durant segles i també van arribar al franquisme.

L'estudi, elaborat per la comissió de treball sobre memòria i reconciliació amb el poble gitano, repassa episodis com la Gran Batuda de 1749, definida com un intent d'extermini burocràtic de la població gitana, i documenta la vigilància i persecució que va continuar durant la dictadura franquista. Els experts conclouen que l'antigitanisme ha estat un fenomen estructural a Espanya i recomanen reforçar les mesures educatives, institucionals i de reconeixement públic per combatre'n els efectes actuals.

La proposta s'afegeix a altres actes institucionals celebrats en els darrers anys per visibilitzar la història i les aportacions del poble gitano. El 2025, amb motiu del 600è aniversari de la seva arribada a la Península, els Reis van presidir al Congrés un homenatge en què Felip VI va reclamar una “plena integració” de la comunitat gitana i va denunciar la persistència de la discriminació.

La Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Calvià (Mallorca) ha detingut un home de 41 anys, entrenador d'automobilisme, per presumptament assetjar i agredir sexualment una menor de 15 anys.

Els fets denunciats s'haurien produït a principis d'aquest any, encara que la denúncia no va ser interposada fins a dates recents, segons ha informat Diario de Mallorca i han confirmat fonts de la investigació a elDiario.es.

Els agents de la Policia Judicial van arrestar aquest dimecres l'entrenador, a qui atribueixen la presumpta comissió d'un delicte d'agressió sexual. Les indagacions romanen obertes i l'Institut Armat continua recaptant informació sobre el succeït.

Hi ha persones que arriben a una illa buscant sol. D’altres s’aferren a l’estacionalitat per trobar una oportunitat professional, i fins i tot n’hi ha que hi recalen per establir-hi una jubilació tranquil·la. El londinenc Silas Wager va arribar a Mallorca fa cinc anys amb una cosa força menys habitual: una col·lecció d’aproximadament 12.000 vinils acumulats durant més de tres dècades. Ho va fer en un antic forn del centre històric de Palma, un espai que va reconvertir per crear-hi la seva botiga-estudi, Eclectic Journeys, un lloc que aspira a ser refugi per a la curiositat musical i un indret on neixen cançons i on encara es creu en el poder de les trobades inesperades.

Aquells discos, reunits des que tenia 17 anys recorrent botigues, mercats de segona mà i col·leccions privades, no eren només una afició, sinó el fil conductor d’una vida sencera travessada per la música, la recerca i l’escolta com a forma de coneixement. Avui, amb més de cinquanta anys, aquells mateixos discos s’han convertit en el centre d’un projecte vital que va trobar a Palma el lloc adequat per desenvolupar-se.

La trajectòria de Wager difícilment encaixa en la imatge clàssica del comerciant especialitzat o de l’emprenedor cultural. Abans d’obrir la seva botiga, havia encadenat una successió d’oficis tan dispars com reveladors d’una vida allunyada de la linealitat i marcada per una adaptació constant: va ser repartidor de diaris durant l’adolescència; va treballar com a carter, instal·lador de moquetes i dissenyador gràfic.

La seva arribada a Espanya es va produir fa una dècada. Ho va fer portant amb ell pràcticament totes les seves pertinences, inclosos els milers de discos que havia acumulat durant anys. Després d’instal·lar-se durant un temps al camp valencià, on va viure uns cinc anys, va començar a pensar en una nova destinació. Mallorca apareixia a l’horitzó per diverses raons: la mida de Palma, la seva tradició cultural i un context musical i una passió pel vinil que, segons ell, feia dècades que formaven part de la identitat de la ciutat.

Una antiga fleca

El local que avui acull Eclectic Journeys té una història pròpia. Durant dècades va funcionar com a fleca i encara conserva l’element que remet a aquell passat. Entre les prestatgeries plenes de discos sobresurt el forn que s’utilitzava per elaborar pa i que conserva quaranta dècades d’elaboració artesanal.

Fa més de cinc anys, la botiga de Silas va obrir originalment sota el nom de Got Blues Listen To Jazz, una elecció que reflectia les influències musicals més importants en la vida del seu propietari. No era casualitat. La seva mare era pianista i la música va formar part de la seva educació sentimental des de la infància. Ell mateix va rebre classes, tot i que resumeix amb humor la seva experiència amb una frase que repeteix entre rialles: “Les meves orelles són massa bones per a les meves mans”. Aquella sensibilitat auditiva va ser la que va alimentar durant dècades una passió col·leccionista que acabaria transformant-se en una professió.

La botiga d’en Silas va obrir originalment sota el nom de Got Blues Listen To Jazz. A l’establiment encara hi ha elements que remeten a l’antiga fleca

Amb el temps, però, el nom de la botiga va començar a quedar-se petit. Molts visitants hi arribaven convençuts que només hi trobarien jazz i blues, quan la realitat era ben diferent. A les prestatgeries convivien el soul, el funk, la música disco, el house, el techno, la música africana, l’electrònica o el folk, així com tota mena de gèneres i enregistraments difícilment classificables. Hi havia discos dels anys vint del segle passat al costat de llançaments contemporanis i rareses que escapaven a qualsevol classificació convencional. Silas va decidir rebatejar el projecte fa aproximadament mig any i així va néixer Eclectic Journeys, un nom que resumeix millor la filosofia d’una botiga on el descobriment importa més que les etiquetes de gènere.

A la botiga, que ara s'anomena Eclectic Journeys, conviuen discos dels anys vint del segle passat al costat de llançaments contemporanis i rareses que escapen a qualsevol classificació convencional

La importància de deixar-se sorprendre

Qui entra a Eclectic Journeys sovint ho fa amb una idea concreta al cap. Hi ha qui pregunta per John Coltrane, Miles Davis, Pink Floyd o Led Zeppelin. Són referències inevitables i molt repetides en les converses. Tanmateix, Silas intenta que l’experiència no s’acabi aquí. Més que vendre un disc concret, opta per despertar la curiositat de les persones que travessen la porta. Considera que la cultura musical “creix quan un es permet explorar territoris desconeguts i abandonar, encara que sigui temporalment, els camins més transitats”. Per això anima els visitants a escoltar, comparar i dedicar temps a gèneres o artistes que mai no s’havien plantejat.

La mateixa dinàmica de l’espai —petit però cozy, com dirien els anglesos— afavoreix aquesta actitud. Els discos es poden escoltar allà mateix gràcies als tocadiscs a disposició dels clients, de manera tranquil·la i sense pressió comercial, entre recomanacions inesperades, històries sobre músics oblidats o debats sobre escenes musicals llunyanes. El visitant té la sensació d’estar en un espai on la música continua sent una experiència compartida i no únicament un producte de consum. Aquesta atmosfera evoca inevitablement determinades botigues londinenques on l’intercanvi cultural importa tant com les transaccions comercials.

Els discos es poden escoltar allà mateix gràcies als tocadiscs posats a disposició dels clients

A més, la imprevisibilitat i la màgia hi són essencials. Aquí ningú no pot garantir quins discos estaran disponibles la setmana següent. Part de l’encant consisteix precisament a acceptar aquesta incertesa. Hi ha persones que hi arriben buscant un títol concret i acaben enamorant-se d’una cosa completament diferent. Per a Wager, aquesta possibilitat de sorpresa constitueix un dels grans plaers associats al col·leccionisme i una de les raons per les quals continua creient en el valor cultural dels espais físics.

La música del passat es troba amb la del futur

Des del principi, Silas va concebre l’espai com una cosa més àmplia. Una de les motivacions que el van impulsar a obrir el negoci a Palma era la possibilitat d’ajudar altres músics i creadors a desenvolupar els seus propis projectes. Darrere les prestatgeries funciona un estudi on actualment treballa amb artistes interessats a gravar o donar forma a noves composicions. La idea no consisteix a dirigir-los ni a imposar-los una visió determinada, sinó a acompanyar-los durant el procés creatiu respectant sempre les seves decisions artístiques.

Aquest desig de col·laborar amb altres músics té arrels profundes. El mateix Silas va produir un LP sota el nom de Neoteric Manoeuvres i, malgrat que va arribar a publicar-lo, l’experiència va estar lluny de convertir-se en un èxit comercial. La majoria de les còpies no van trobar comprador i ni tan sols el sistema de sale or return —la possibilitat de retornar allò que no s’ha venut— va aconseguir donar-li una gran visibilitat. Només una botiga va apostar decididament per aquell treball i únicament va vendre una cinquantena d’exemplars. Tanmateix, aquella experiència li va ensenyar una cosa: a partir d’aleshores reforçaria la seva voluntat de crear un espai que pogués servir de suport a altres creadors.

Contra la lògica de l'algoritme 

Per a algú que sempre s’ha sentit més oient que músic, treballar al costat de persones capaces de transformar idees en cançons representa una manera diferent de participar en el procés creatiu. En parla amb entusiasme i prudència mentre assenyala una petita escultura taronja amb ulleres de sol que representa la imatge artística del creador amb qui treballa actualment i a qui facilita les seves idees i les condicions perquè la música pugui sorgir de manera orgànica. De moment, no en revela més detalls.

Aquesta filosofia —escoltar, conversar i crear— guia els seus plans de futur, que inclouen recuperar concerts íntims, sessions de DJ i projeccions de cinema per a petits grups. Durant la pandèmia, les restriccions van marcar l’inici d’una botiga encara en procés de consolidació, amb una gran incertesa perquè acabava d’arribar a l’illa i no sabia si hi hauria prou públic. Amb el temps, però, van arribar clients habituals, tant turistes com residents interessats en noves músiques.

Ara vol recuperar aquell somni cultural i planeja reformar la zona de l’antic forn per gairebé duplicar l’espai, fet que permetria organitzar concerts, projeccions i trobades amb més comoditat. No ho planteja com un projecte empresarial tancat, sinó com un espai obert a propostes d’artistes i creadors.

Dins del local, la secció ‘Música de l’Illa’ —on crida l’atenció una maqueta de 1981 del mític grup local Forats Negres— reuneix enregistraments produïts a Mallorca i funciona com un projecte personal per preservar i difondre el patrimoni musical de l’illa.

Silas, que vendrà vinils a l’agost al festival de música electrònica Naguaifest i que va participar en l’esdeveniment de Las Dalias Ibiza celebrat a Calvià el maig passat, compra sovint discos locals per acostar-los a nous oients i donar visibilitat a una història cultural sovint desconeguda per al turisme. Això també li ha permès conèixer artistes i observar-ne les dificultats: admira la seva creativitat, però creu que la difusió no pot recaure només en una botiga, sinó que requereix la implicació del creador i també un treball col·lectiu, fruit de la seva experiència en la música independent.

Amb tot, Eclectic Journeys és difícil de definir: botiga, estudi, arxiu musical i espai cultural. Però, sobretot, és una invitació a aturar-se, escoltar i descobrir allò inesperat, fins i tot en l’era dels algoritmes.

La cinquena setmana de vaga mèdica de l'any contra l'Estatut Marc ha suposat fins aquest dimecres a les Balears la cancel·lació de més de 195 intervencions quirúrgiques i més de 4.700 consultes i proves diagnòstiques.

Segons les dades facilitades per l'IBSalut, només aquest dimecres s'han anul·lat un total de 62 operacions i 1.362 consultes i proves diagnòstiques.

Dilluns, últim dada disponible, es van cancel·lar 1.577 consultes en atenció primària.

Els informes tècnics elaborats pel Consell de Mallorca han conclòs que el vicepresident segon de la institució, Pedro Bestard (Vox), ha fet ús exclusiu de tres vehicles oficials sense tenir permís per a fer-ho, atès que no s'ha acreditat que estiguessin assignats en règim d'exclusivitat.

Tot i que les anàlisis internes reconeixen que aquest procedir “no és una conducta apropiada”, sostenen que no es pot “determinar de forma categòrica l'ús indegut”.

Un dels informes ha estat elaborat per la Secretaria Tècnica de Medi Ambient, Medi Rural i Esports, el departament que dirigeix Bestard, i conté una exposició dels fets que s'han pogut acreditar.

El segon, dut a terme per la Secretaria General i la Intervenció General, incorpora una avaluació de les incidències detectades i realitza algunes consideracions rellevants, que, tanmateix, hauran de resoldre's a la Comissió de Transparència.

L'elaboració dels dos documents va ser ordenada pel president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, arran de les informacions publicades pel diari 'Última Hora' que apuntava a l'ús irregular dels vehicles oficials per part de Bestard.

L'anàlisi elaborada per la Secretaria Tècnica confirma que el conseller insular disposa per al seu ús exclusiu de tres vehicles -un Dacia Sandero, un Ford Ranger i un Subaru Crosstrek- que són propietat del Consell de Mallorca.

No obstant això, “no consta formalment documentat ni regulat” el règim d'exclusivitat que empari l'ús dels vehicles únicament per part del vicepresident segon. Tampoc s'ha localitzat cap instrument jurídic, instrucció interna o acte administratiu que així ho determini.

La renovació del parc mòbil

L'informe detalla que el departament de Medi Ambient, medi rural i Esports compta amb un total de 72 vehicles inventariats, dels quals una part significativa tenen una antiguitat mitjana de 13 anys. A causa del desgast, 13 es troben fora de servei i sis estan avariats.

És per això que es va considerar necessari impulsar “de manera progressiva, però prioritària” la renovació del parc mòbil mitjançant l'adquisició de nous vehicles que permetessin substituir als més antics.

Va ser en aquest context en el qual, en 2023, 2024 i 2026, respectivament, es van comprar els tres cotxes que van quedar “sota la plena disponibilitat” de Bestard. Als tècnics els consta que abans que els vehicles s'incorporessin a la flota el personal va ser informat que aquests estarien “reservats” per al conseller.

La Intervenció General considera que el fet que el vicepresident segon fes un ús exclusiu de tres vehicles oficials “no és una conducta apropiada”. És “en una certa manera desproporcionat” que el conseller tingui tres cotxes mentre el seu personal “té unes mancances de vehicles per a executar la seva activitat”.

No obstant això, i encara que la Intervenció insisteix que no consta “cap mena de motivació o raons que justifiquin l'ús exclusiu dels tres vehicles”, es considera que els fets coneguts “no poden determinar de manera categòrica l'ús indegut”.

Va ordenar retirar la retolació

L'anàlisi de la Secretaria Tècnica, per altra banda, contradiu algunes afirmacions realitzades pel vicepresident insular durant la seva compareixença a principis del passat mes de maig per donar explicacions sobre la polèmica suscitada.

Bestard va admetre que “no vigila” si els cotxes porten o no la retolació corporativa del Consell de Mallorca i va assegurar que aquesta era imantada, és a dir, que es podia treure i posar amb facilitat.

Els tècnics s'han posat en contacte amb l'empresa adjudicatària per verificar quin tipus de retolació es va instal·lar i aquesta ha confirmat que, almenys en el cas del Subaru, es va fer mitjançant un vinil adhesiu situat a les portes davanteres.

Va ser el propi Bestard qui, segons la informació recopilada pels tècnics, va ordenar la retirada de la retolació institucional. La seva posterior incorporació es va impulsar “durant la mateixa setmana” en què la polèmica va transcendir als mitjans de comunicació. Els tècnics, com a prova, adjunten una factura emesa l'11 de maig.

És una altra de les qüestions que l'informe de la Secretaria i la Intervenció General consideren que “tampoc, en principi, es considera correcta”.

Desplaçaments que no consten a l'agenda

L'informe dedica un apartat als desplaçaments que el conseller Bestard va fer amb els tres vehicles oficials dels quals feia un ús exclusiu de manera indeguda, alguns dels quals corresponen a activitats que no publicava en la seva agenda institucional que ha d'estar publicada en el portal de transparència del Consell.

Sumant els trajectes dels tres cotxes, es detalla en el document, el conseller va realitzar 26.917 quilòmetres entre l'11 de novembre de 2023 i el 4 de maig de 2026. Són 905 dies naturals, la qual cosa equival d'una mitjana de gairebé 30 quilòmetres al dia.

Consten un total de 34 proveïments de carburant de combustible en els quals es van gastar al voltant de 2.660 euros. Bona part d'ells es van realitzar en els dies en què no consta que tingués cap acte institucional, una cosa “especialment rellevant” per als tècnics.

També destaquen diversos proveïments de carburant efectuats en diumenges i en hores molt primerenques del matí -entre les 06.30 i les 07.15 hores, aproximadament- sense que existeixi una “correlació clara” amb actes oficials publicats en la seva agenda.

Els autors de l'informe posen diversos exemples d'això, com un dia que va parar en una gasolinera d'Andratx malgrat que tenia un acte a Deià o l'assistència a la Fira Internacional de Cinegètica 2026 de Madrid, en el qual malgrat comptar amb bitllets d'avió finalment es va desplaçar per via marítima i acompanyat d'un dels vehicles oficials.

També detalla un viatge en ferri i amb cotxe oficial a Menorca en el qual, malgrat que va declarar que va ser per a assistir a un acte a Maó, “no consta invitació, convocatòria oficial ni una altra documentació justificativa vinculada al desplaçament”. Les despeses van ascendir a 600 euros.

Un altre desplaçament sobre el qual l'informe posa el focus, i del qual s'adjunten fotografies, va tenir lloc el passat 25 d'abril. Bestard va acudir a un acte del seu partit, Vox Marratxí, a bord del Subaru, que no portava la retolació oficial.

En mans de la comissió de transparència

Totes les circumstàncies descrites en l'informe, subratlla la Secretaria Tècnica, responen únicament a la informació i documentació a la qual han pogut tenir accés.

No obstant això, recorda que no li correspon efectuar cap tipus de qualificació, determinar eventuals responsabilitats derivades dels fets exposats o valorar-ne l'adequació jurídica, ètica o moral.

Qualsevol valoració de les incidències exposades i l'eventual obertura d'un procediment sancionador correspon a la Comissió de Transparència del Consell de Mallorca, convocada per a la tarda d'aquest mateix dimecres.

La Junta de Govern de l'Ajuntament de Palma ha aprovat l'avantprojecte per reconvertir l'antiga presó en una residència professional temporal, després d'executar el desallotjament de les persones sense recursos que residien a l'immoble.

La portaveu de l'equip de govern municipal, Mercedes Celeste, ha explicat en la roda de premsa posterior a la Junta de Govern que també s'ha aprovat l'inici de l'expedient de contractació per redactar el projecte bàsic i d'execució de les obres.

El projecte preveu la creació de 139 habitatges dotacionals destinats a donar resposta a les dificultats d'accés a l'habitatge que pateixen determinats col·lectius professionals.

“Amb aquest acord es fa un pas més per fer realitat una iniciativa que permetrà continuar ampliant el parc d'habitatge públic de Palma i oferir, a més, solucions habitacionals adaptades a les necessitats actuals”, ha destacat Celeste.

La portaveu no ha donat més detalls del projecte, argumentant que pròximament l'Ajuntament oferirà una roda de premsa per donar a conèixer el seu abast.

Pere Vicenç Miró va fer un bot quan, el dimecres 3 de juny, va vibrar el seu telèfon mòbil i va veure el nom del seu advocat a la pantalla. Aquella cridada el va agafar per sorpresa, i no només perquè acabava de tornar a Mallorca després d’una llarga temporada vivint molt lluny de l’illa. Les notícies que el jurista va començar a explicar-li eren bones, molt bones, i de cop van transportar Vicenç fins al novembre de 2021.

Quatre anys i mig després, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears obliga el Govern a estudiar una sol·licitud de l’associació Amics de la Casa del Poble que, en el seu moment, no va ser considerada. Aquest és l’origen d’una batalla que aquesta entitat, impulsada per desenes de vesins de l’Eixample de Palma, acaba de guanyar. Almenys, en el terreny judicial.

Perquè el moll de l’os de l’assumpte és la parcel·la que hi ha darrere de Vicenç. O que hi havia: al mateix lloc on entre 1924 i 1975 primer es va aixecar la seu mallorquina dels principals sindicats –fins a la Guerra Civil– i, després, la seu mallorquina de Falange, arran del triomf de la rebel·lió feixista, ara s’hi construeixen pisos. Inflats pels preus de la bombolla immobiliària, seran un producte de luxe. Com a la lletra de Cambalache, la memòria històrica es barreja amb l’especulació urbanística.

Abans que començassin les obres, Amics de la Casa del Poble va intentar que la Llei de Memòria de les Illes Balears protegís i ressignifiqués el solar, que l’inclogués en el seu catàleg de llocs relacionats amb la repressió franquista. Diu Vicenç:

“La Casa del Poble va ser un element de defensa democràtica –allà dins es va debatre i es va conscienciar la classe obrera per aconseguir drets com la jornada de vuit hores o les vacances pagades, tot allò que ara mateix recula– i, per tant, és un element memorialístic de primer ordre. Durant el cop d’Estat, les columnes que surten de les casernes de Palma van primer al Govern Civil i després venen aquí. Fins i tot els falangistes havien guardat una metralladora en una d’aquestes cotxeres per si la situació es complicava i l’havien d’utilitzar. La tarda del 18 de juliol, Aurora Picornell havia anat a veure les autoritats per demanar-los armes i li van respondre que no es preocupés, que tot estava controlat”.

La Casa del Poble va ser un element de defensa democràtica. Allà dins es debatia i es conscienciava la classe obrera per aconseguir drets com la jornada de vuit hores o les vacances pagades. Durant el cop d’Estat, les columnes que surten de les casernes de Palma van primer al Govern Civil i, després, venen aquí. Fins i tot els falangistes hi havien guardat una metralladora

Pere Vicenç Miró — Membre d'Amics de la Casa del Poble

Un dia després, els militars ja havien ocupat la Casa del Poble. Va ser allà mateix on detendrien la mateixa Picornell abans de traslladar-la a la presó de dones de Can Sales i, després de Cap d’Any de 1937, a Son Coletes, a Manacor, on la van assassinar juntament amb la resta de ses roges des Molinar, el nom amb què es coneix un grup de dones republicanes assassinades pels falangistes a Mallorca. Després, els colpistes van utilitzar com a centre de tortures aquell edifici que el banquer Joan March Ordinas havia regalat als sindicats per congraciar-se amb les forces obreres quan exercia com a polític liberal; un lloc, ja situat al centre de Palma, “de molt valor simbòlic”. Així el defineix Vicenç, recolzant-se en l’informe que van lliurar al Govern balear per tramitar una sol·licitud que finalment no va prosperar.

L'informe de l'historiador Santana

Era un document de sis pàgines. Ple de dades i esdeveniments. Des de les 450 butaques que tenia la sala d’assemblees fins a la bomba que va esclatar al costat d’una de les entrades de la Casa del Poble un mes i mig abans del cop d’Estat que després va entrar als llibres d’Història com a “Alzamiento Nacional”.

L’informe estava redactat de manera àgil, amb un fil que entrellaçava xifres, dates i idees. La conclusió no podia ser més clara: “La Casa del Poble és un espai de memòria de la democràcia en un doble sentit. D’una banda, un espai on es va canalitzar la participació de la classe obrera a favor d’una societat més justa i igualitària. Però, al mateix temps, després del cop d’estat de juliol de 1936 i de l’inici de la Guerra Civil, va ser un lloc vinculat a la repressió. Un espai on es van vulnerar els drets més elementals i on persones demòcrates van patir tortura i violència”.

“El més irònic”, explica Vicenç, “és que l’informe el signava Manel Santana, que no només és un historiador especialitzat en el tema, sinó que va ser el director general de Memòria Democràtica que va impulsar una llei recolzada pels mateixos partits que continuaven governant: PSIB, Unides Podem i Més. I, tot i així, no ens van fer cas”. Mentre l’activista –de professió, docent– parla, apareix damunt la seua bicicleta –clàssica i vermella– Joan Segura Miró, un altre dels membres d’Amics de la Casa del Poble. Tan bon punt pren la paraula, vincula la qüestió memorialística amb la macro i la microeconomia:

–Jo vaig viure en aquest barri fins al 2009. Després me’n vaig anar i, tot i que he continuat vinculat gràcies a aquesta associació, ara no hi podria tornar. Qui fa menys de deu anys pagava 650 o 700 euros per un pis, ara no en paga menys de 1.300.

El fet que Palma sigui la segona ciutat espanyola amb el cost de vida més alt o que el preu mitjà de l’habitatge a la capital balear gairebé dobli la mitjana estatal és, per a Vicenç i Segura, una de les claus que van impedir resignificar aquella parcel·la mentre va estar buida. Un llarg parèntesi de gairebé mig segle.

A les 450 butaques de la Casa del Poble s’hi celebraven assemblees de treballadors. El recinte va patir els estralls d’una bomba que va esclatar al costat d’una de les entrades un mes i mig abans del cop d’estat

“El gener de 1975”, explica Segura, “quan ja se sabia que a Franco li quedava poc per morir i ja s’havia produït la Revolució dels Clavells, l’Ajuntament de Palma decideix enderrocar la Casa del Poble perquè, després d’un incendi, havia quedat en estat ruïnós. O això van dir per treure’s de sobre un lloc que els incomodava”. Llavors els sindicats, en plena onada de vagues i manifestacions per dotar de drets laborals els treballadors del turisme, van protestar amb força. I sense èxit. L’edifici va caure. El seu record, però, es va escriure amb grans lletres granats en una de les tàpies que delimitaven el perímetre del solar. Vicenç, que es va criar a prop d’allà, recorda passar-hi quan era infant i, a poc a poc, mentre despertava la seua “consciència política”, assabentar-se del que havia passat a l’altra banda del mur: “Igual que hi ha una memòria democràtica, també hi ha una memòria franquista: abans que morís el dictador la van intentar amagar”.

Al gener de 1975 l'Ajuntament de Palma decideix tirar a terra la Casa del Poble perquè, després d'un incendi, s'havia quedat en estat de ruïna. O això van dir per treure's de sobre un lloc que els incomodava

Joan Segura Miró — Membres d'Amics de la Casa del Poble

Com si fos un presagi, tot va començar a canviar arran del 15-M. Durant la primavera efervescent de 2011, la policia va desmantellar uns horts urbans que s’havien plantat sense permís del propietari: el Ministeri de Treball. L’any 2016, Vicenç va descobrir “per casualitat” que els amos ja eren uns altres. “Vaig passar per aquí i vaig veure que hi havia unes persones dins del terreny. Em van dir que eren els propietaris. Així em vaig assabentar que dos empresaris mallorquins havien comprat una parcel·la que el Govern de Rajoy va subhastar... amb nocturnitat. No es va donar publicitat a aquella venda, només es va publicar al BOE, i qui llegeix el BOE?”

El Ministeri subhasta la parcel·la per menys d’un milió d’euros

El 2014, amb Fátima Báñez com a ministra de Treball –que ja s’havia encomanat a la Verge del Rocío perquè descendís l’atur–, el solar on un dia havia estat la Casa del Poble de Palma es va privatitzar. Una societat anomenada Glicina SL va desemborsar 880.000 euros per una superfície de 1.596 metres quadrats. Una ganga: la normativa permetia construir-hi un edifici de planta baixa i tres pisos destinat a ús residencial a menys de deu minuts a peu de l’Estació Intermodal, el cabdell de Palma.

Segons expliquen Vicenç i Segura, els plans dels compradors eren uns altres: “Tenien un projecte per crear un Airbnb que no va tirar endavant. Quan ens vam imaginar el barri ple de maletes amb rodes amunt i avall –una cosa que ja ha passat: la fesomia d’aquests carrers ha canviat, fins i tot els bars de tota la vida estan plens d’expats–, ens vam organitzar”.

El 2014, el Govern de Rajoy va privatitzar el solar on un dia hi havia hagut la Casa del Poble de Palma: una societat el va comprar per 880.000 euros. Es tractava d’una superfície de 1.596 metres quadrats situada en ple centre de la ciutat

L’espurna que necessitaven va ser la pandèmia. Primer es va crear “una xarxa de suport mutu entre veïnats” anomenada Arxiduc fa pinya. Després, per celebrar la fi del confinament, van organitzar un sopar a la fresca al costat d’una parcel·la que encara no tenia llicència d’obres. Aquell 31 d’agost de 2020 va néixer Amics de la Casa del Poble. Una olibassa es va posar a dalt d’un pal que havien decorat amb garlandes i es va convertir en l’emblema d’una plataforma veïnal que no va desvincular la gentrificació del barri de la seua història recent.

El temps, però, corria en la seua contra. Un any més tard, el mig centenar de persones que d’una manera o altra s’havien implicat en les activitats que ja s’hi organitzaven –concerts, xerrades, tallers d’artteràpia, projeccions de pel·lícules, restauració de les lletres que anunciaven a la tàpia que a l’altra banda hi havia hagut la Casa del Poble– va llegir a la premsa local que el terreny tenia un nou amo. Un fons d’inversió. Sous estrangers.

Recaudació en solitari

–L’estiu de 2021, Amics de la Casa del Poble ja s’havia reunit amb el Govern i amb l’Ajuntament de Palma?

–Sí, però no hi va haver avenços –explica Vicenç– perquè no hi va haver interès per part seua, tot i que la nostra motivació provenia dels llibres i dels articles d’historiadors que vam consultar i que expliquen molt bé la importància de la Casa del Poble. Nosaltres, des del primer moment, vam plantejar que s’intentàs recuperar la titularitat pública de l’espai. Per exemple, oferint una permuta als propietaris. Si tenen afany de lucre –una cosa que l’arquitectura jurídica protegeix molt bé– i Cort té propietats a Son Vida, no es podria haver estudiat una permuta? Supòs que un terreny en una de les zones més exclusives del municipi hauria satisfet aquests compradors estrangers. Però no es va fer res. En José Hila [alcalde socialista entre 2017 i 2023] s’hi va negar a tot, excusant-se que hi havia una llicència d’obres en marxa, que finalment es va concedir. Diuen que hi va haver una Transició, però jo no estic tan segur que fos així...

–És molt representatiu –li respon Segura– que enderrocassin la Casa del Poble i, en canvi, encara es mantingui dreta sa Feixina [el monument franquista més gran de les Illes]. El que no té sentit és que ara els partits i les associacions que volen tombar aquell monòlit no reivindiquin aquest espai.

–El comunicat que Amics de la Casa del Poble va enviar als mitjans de comunicació després de saber que havia guanyat el contenciós administratiu contra el Govern va ser dur amb Francina Armengol i Juan Pedro Yllanes: instava l’expresidenta i l’exvicepresident de les Illes Balears a assumir “voluntàriament” les costes del judici. El desencís del vostre col·lectiu també el provoca la posició de Memòria de Mallorca?

–No va ser fàcil recaptar els fons per presentar la denúncia –diu Vicenç–. Van sortir de les nostres butxaques, de tot allò que organitzàvem i de les aportacions que van fer comerços i negocis del barri (alguns ja no existeixen). Ens hi hem jugat molt i, per això, ens sorprèn que les telefonades de felicitació que hem rebut després de la sentència siguin d’associacions memorialístiques... de la Península. Fa anys que Memòria de Mallorca ens va dir que no ens donava suport perquè no hi havia edifici, però la llei parla d’espais de memòria, no de béns immobles.

“No es pot protegir un edifici que ja no existeix”

Maria Antònia Oliver, presidenta de Memòria de Mallorca, considera que “no es pot protegir mitjançant la llei un edifici que ja no existeix”. I argumenta el seu punt de vista: “Una altra qüestió seria, per exemple, el Fortí d’Illetes, lloc de detenció i afusellaments, que sí que s’hauria d’incloure en el cens estatal de llocs de memòria i protegir-se perquè encara conserva la fesomia que tenia durant la repressió. Aquest és un espai que Memòria de Mallorca ha demanat reiteradament que s’incorpori al registre estatal de memòria democràtica”. Oliver també defensa la gestió que va fer d’aquest assumpte el pacte de centreesquerra que va governar les Illes Balears fins al juny de 2023: “El Govern es va retirar del procés i la comissió de Memòria Democràtica va acordar la inclusió [al catàleg], a més d’instal·lar una placa commemorativa i explicativa al lloc. La resolució [judicial] confirma el que ja s’havia acordat, la qual cosa és positiva”.

Amics de la Casa del Poble, en canvi, “no té notícia” que hi hagi cap actuació en marxa per resignificar aquella parcel·la en construcció. En el comunicat de premsa que van redactar quan van saber que els tribunals els donaven la raó, argumentaven que el Govern es va desdir quan, “després d’escoltar el criteri de l’Advocacia de la Comunitat Autònoma”, va acceptar les pretensions del demandant. Va passar el maig de 2023, just abans de les eleccions en què el PP, sense assolir la majoria absoluta, va granar els socialistes i els seus socis progressistes.

Després de derogar la Llei de Memòria per complaure Vox, obligarà el PP a recordar que l’edifici de pisos que s’està acabant de construir s’aixeca sobre les restes d’una antiga seu sindical? Segons Amics de la Casa del Poble, el batle Jaime Martínez els va emplaçar “a reunir-se per considerar el tema” quan tenguessin la sentència. Encara no hi ha hagut cap comunicació. Des de la Conselleria de Presidència responen de manera més críptica: “La sentència ha de ser estudiada per part de l’Advocacia per decidir com es pot procedir jurídicament. Encara no es poden avançar passos concrets perquè cal valorar què podem fer i, per tant, no seria prudent fer especulacions”.

El fons d’inversió es fa el suec

El febrer de 2022, el Govern va rebutjar suspendre “per manca de fonament jurídic” la llicència d’obres que s’havia concedit al fons d’inversió que havia adquirit la finca. Llavors ja es va posar sobre la taula crear un centre d’interpretació que recordàs què foula Casa del Poble.

Sobre això reflexionen Vicenç i Segura.

–Esteim contents d’haver reivindicat la importància d’aquest racó de Palma –diu el primer.

–Però si tota aquesta odissea no es materialitza en alguna cosa concreta, haurem perdut. La memòria és abstracta –afegeix el segon.

I és just en aquell mateix moment, pel mateix forat per on van sortint, ja sense casc, una dotzena de paletes, quan apareixen tres persones que no van vestides amb granota de feina. Una dona i dos hòmens; un d’ells –segons l’identifica Vicenç– és “propietari de la meitat de Beach Invest, el fons que va comprar el solar”.

Efectivament, és James von Eden. Soci i director de Perlentaucher, una empresa dedicada “al desenvolupament, construcció i venda de projectes propis d’alt nivell”, segons una pàgina web que atribueix a la firma “més de cent milions d’euros anuals en vendes”. Al seu catàleg figuren desenes d’habitatges de luxe –venuts o encara a la venda– construïts a Mallorca. Alguns, prop de Port Adriano, el club nàutic on la promotora té les seves oficines. Els pisos que desenvolupen al centre de Palma, però, no hi apareixen. I l’empresari no vol parlar amb la premsa.

–Senyor Von Eden, som periodistes. Tendria un moment?

–[silenci]

–Li volíem demanar per les reivindicacions d’Amics de la Casa del Poble. Sabem que les coneix perquè hi van tenir contacte fa anys. Sap que la justícia els ha donat la raó en el seu litigi amb el Govern?

–Sí, ho sé. Els nostres advocats es posaran en contacte amb ells.

–Hi haurà un espai dins el seu projecte immobiliari per recordar l’edifici que va desaparèixer el 1975?

–Sí, n’hi haurà.

Escàs de paraules, Von Eden puja al seu tot terreny Mercedes, arrenca i es perd enmig del bullici de la ciutat.

Un dels tècnics canins del centre d’animals d’Eivissa Can Dog, A.A., ha aconseguit que prosperi la demanda contra P.A., antic explotador de la finca de Sant Llorenç, que el condemna a pagar una indemnització de més de 30.000 euros per impagaments al treballador. El recinte havia funcionat, fins al desembre, durant tres dècades sota tota mena de denúncies per maltractament animal per part del Partit Animalista amb el Medi Ambient (Pacma) i altres col·lectius animalistes, fins que, fa sis mesos, va ser clausurat de manera definitiva pel Consell per les seves condicions insalubres: els cans malvivien entre rosegadors i excrements, tal com ja va publicar elDiario.es. A més, diversos treballadors del suposat ‘refugi’, entre ells el demandant, havien acusat el propietari de continus retards en l’abonament del seu salari.

Ara, la jutgessa substituta en funcions de reforç del Tribunal d’Instància, Secció Social 1 d’Eivissa, ha condemnat l’explotador de Can Dog, P.A., al pagament d’una indemnització per les irregularitats laborals que afecten aquest treballador, tal com recull la sentència judicial a la qual ha tingut accés aquest diari. L’afectat va denunciar el seu pare, ja que és el fill de l’antic explotador del centre caní.

La resolució prospera, segons l’auto, per la concurrència del requisit de gravetat en l’incompliment empresarial, ja que l’impagament no és un «simple retard esporàdic, sinó un comportament persistent». «La gravetat de l’incompliment es manifesta així mitjançant una conducta continuada del deure d’abonar els salaris deguts», descriu l’escrit judicial.

El fill duia 15 anys a l’empresa

L’empleat, A.A., va presentar una demanda sol·licitant al jutjat l’extinció de la seva relació laboral amb l’empresa Rancho Can Dog Ibiza, i va reclamar la indemnització legal corresponent a l’import equivalent al que hauria rebut en cas d’haver estat acomiadat de manera improcedent. També reclamava els salaris no percebuts dels últims cinc mesos previs al tancament, des de juliol de 2025 i fins al desembre del mateix any, quan el Consell va decidir clausurar el ranxo definitivament després de diverses inspeccions.

La decisió de la jutgessa deriva de considerar que existeixen els requisits necessaris a l’empara de l’article 50.1 b) i c) de l’Estatut dels Treballadors per extingir la relació laboral en les condicions sol·licitades pel demandant, tècnic caní a Can Dog des de l’any 2010. És a dir, després de 15 anys de relació laboral amb l’empresa.

La normativa disposa que són causes justes de rescissió sempre que existeixi «falta de pagament o retards continuats en l’abonament del salari pactat». S’entén que hi ha demora quan se supera en quinze dies la data fixada per a l’abonament del sou, i la causa concorre quan l’ocupador deu, en el període d’un any, tres mensualitats completes.

En el cas d’A.A., l’antic explotador del ranxo li devia 8.395 euros en total corresponents als cinc mesos d’impagaments que s’afegeixen a l’import que haurà de pagar al demandant, el seu fill, en concepte d’indemnització. El perjudicat va explicar en el seu moment a elDiario.es —i així també ho recull la sentència— que es va celebrar l’Acte de Conciliació al TAMIB (Tribunal d’Arbitratge i Mediació de les Illes Balears) sense que les parts arribassin a un acord.

D’altra banda, l’empresari no es va presentar a la vista judicial tot i estar-hi degudament citat, fet que, a efectes probatoris, porta la jutgessa a donar per acreditats els impagaments referenciats pel tècnic, segons l’auto judicial.

El Tribunal d’Instància estima així la demanda i condemna el propietari de l’empresa al pagament d’una indemnització de 30.456 euros —equivalent a 45 dies de salari per any de servei abans del Reial decret llei 3/12, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, i a 33 dies després de la seva aplicació—. Així com al pagament dels salaris endarrerits als quals s’afegeix un 10% en concepte d’interès per la demora.

Contra la resolució judicial es pot interposar ara recurs de suplicació per part del demandat davant el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB). Aquest diari ha intentat posar-se en contacte amb el propietari de l’empresa per via telefònica i per correu electrònic sense haver rebut resposta en el moment de la publicació d’aquesta informació.

El Consell, per la seva banda, va tramitar al desembre un expedient sancionador a partir d’informes tècnics proporcionats per l’Ajuntament de Sant Joan després de les inspeccions. Tal com ha detallat la institució a elDiario.es, la resolució administrativa de l’expedient ja ha quedat notificada a les persones implicades: en ella s’acorda la baixa de Can Dog com a nucli zoològic, per la qual cosa perd l’autorització municipal per desenvolupar aquesta activitat.

A més, s’han imposat sancions per les infraccions detectades durant les inspeccions realitzades, per un import total de 10.409,13 euros. Actualment, l’expedient es troba en fase executiva per al cobrament d’aquestes sancions, detallen des del Consell.

Tres dècades de denúncies

La demanda del treballador per impagaments i retards en l’abonament de les nòmines i l’expedient sancionador del Consell arriben després de trenta anys des que es va obrir el ‘refugi’ d’animals. Durant aquest llarg període de funcionament, el negoci ha rebut desenes de denúncies per calamitoses condicions i insalubritat, amb cans mal cuidats i envoltats de rosegadors, excrements i fems, per part dels animalistes de PACMA.

Aquestes negligències van ser les que van motivar les autoritats insulars a clausurar el centre el passat mes de desembre. Primer de manera cautelar i, després de la pressió de PACMA, de manera definitiva. El partit animalista reclamava des de feia temps el tancament del ranxo per presumptes maltractaments animals.

Les denúncies del partit estaven avalades pels informes, sancions i les nombroses acusacions que envoltaven el gestor del ranxo, P.A. L’empresari va anar perdent, a poc a poc, les concessions públiques que se li havien atorgat, mantenint només el servei de recollida d’animals amb l’Ajuntament de Sant Antoni. Un dels afectats és el demandant i fill de l’explotador, que té prohibida l’entrada al centre des que va denunciar públicament el cas.

A finals de 2025, després de la resolució de l’expedient administratiu del Consell, Can Dog va deixar d’exercir com a residència canina i també com a nucli zoològic, en constatar-se reiterats incompliments de la normativa de benestar i sanitat animal en diverses inspeccions realitzades entre octubre i novembre, tant per part dels tècnics del Consell Insular i de l’Ajuntament com pel Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil d’Eivissa.

Inspeccions des de juny de 2025

La cadena d’inspeccions al presumpte ‘refugi’ per insalubritat i presumpt maltractament animal va començar fa un any, el juny de 2025, després de l’obertura de l’expedient per part del Consell Insular. Els serveis veterinaris de la institució es van dirigir aleshores al centre d’acollida i la vigilància es va intensificar a la tardor en comprovar indicis d’un escenari ple d’irregularitats. Sobretot, referents a la brutícia de les gàbies i les instal·lacions en general, amb una acumulació de runa que atreia rosegadors i l’abandonament de la cura dels cans, que no rebien, entre altres coses, l’atenció veterinària necessària.

La resolució administrativa imposa sancions per valor de 10.409,13 euros a l’antic responsable de les instal·lacions després de detectar diverses irregularitats relacionades amb la gestió del nucli zoològic i l’estat dels animals allotjats. La infracció més quantiosa correspon a la manca de vacunació antiràbica de 29 dels 31 gossos que es trobaven en règim de pensió durant una inspecció, una conducta considerada greu i sancionada amb 5.808,13 euros. A això s’hi suma una altra multa de 3.001 euros per deficiències en el llibre-registre obligatori dels animals que entraven i sortien del centre.

El Consell també va apreciar dues infraccions lleus. D’una banda, va detectar la presència de tres gossos allotjats sense la identificació electrònica obligatòria mitjançant microxip, cosa que deriva en una sanció de 600 euros. A més, ha imposat una multa de 1.000 euros per les deficiències d’higiene i benestar animal observades durant la inspecció, així com per mantenir animals en habitacles considerats inadequats per al seu allotjament.

El Consell Insular va constatar la brutícia de les gàbies i les instal·lacions en general, amb una acumulació d'enderrocs que atreien rosegadors i abandó de la cura dels cans, que no rebien, entre altres coses, l'atenció veterinària necessària

Per això, el Consell va ordenar, el 17 d’octubre, la baixa del nucli zoològic i va dictar mesures cautelars que prohibien l’entrada de nous animals i obligaven a retornar als seus propietaris els gossos que hi estaven allotjats. Tot i això, inspeccions posteriors van revelar encara la presència d’entre 21 i 41 cans, la majoria pertanyents a persones alienes al centre.

A finals d’octubre, els tècnics van observar com el centre continuava funcionant com a residència tot i no complir els requisits legals i que les mesures cautelars imposades no s’estaven complint plenament. El responsable va assegurar aleshores que necessitaria uns vint dies per completar les devolucions dels gossos, exceptuant els que aparentment havien estat abandonats pels seus propietaris.

Al novembre la situació gairebé no havia variat i es va poder verificar que diversos gossos del mateix titular encara seguien al refugi, tramitant-se, a través de la Policia Local, la seva reubicació per abandó múltiple a les instal·lacions de Can Gossos, gestora animal que es va fer càrrec dels animals després del tancament definitiu de Can Dog. L’Ajuntament no ha sabut especificar, però, el nombre exacte de cans que es van traslladar.

Aleshores només van quedar a la parcel·la set gossos del propietari de la finca, que al principi P.A. va decidir cedir al consistori. Tot i que en menys de 24 hores havia canviat d’opinió i va decidir, finalment, continuar cuidant-los, segons expliquen fonts municipals. L’equip municipal de govern va signar, en compliment de la Llei de Benestar Animal després d’extingir la llicència de Can Dog, un contracte amb l’empresa Natura Parc perquè oferís els mateixos serveis.

El tancament definitiu del ranxo, d’altra banda, podria no estar jurídicament blindat del tot. El propietari va sostenir que no havia rebut el decret d’inici del procediment, datat el 16 d’octubre, ja que va ser tramès a un advocat que el va representar en el passat però que ja no exercia com el seu defensor, segons va publicar El Periódico de Ibiza.

D’acord amb la mateixa informació —i tal com van precisar fonts de PACMA a elDiario.es—, el lletrat va remetre un escrit al Consell en què explicava que la resolució havia estat lliurada al seu despatx tot i no ser ja el representant legal actual de la societat gestora del centre, motiu pel qual va rebutjar la notificació.

L'Audiència Provincial jutjarà pròximament Francisca Cortés, coneguda com La Paca, i a altres 44 persones que s'enfronten a penes de presó que sumen 239 anys acusades de tràfic de drogues i pertinença a grup criminal.

La Paca s'enfronta a cinc anys de presó i multa de 5.400 euros, mentre que per a la resta de processats les penes oscil·len entre els dos i els sis anys de presó i multes que superen en total els 18 milions d'euros.

Els acusats han comparegut aquest dimarts a la Secció Segona de l'Audiència Provincial a una vista preliminar en què les parts han proposat les proves a practicar i han plantejat algunes vulneracions de drets que la Sala, segons ha avançat, abordarà en la fase de judici. Els processats declararan en últim lloc en un judici per al qual encara no hi ha data.

La Fiscalia considera que els investigats, des del mes de gener de 2021 i fins al 31 de març de 2022, es van dedicar a la venda a tercers de cocaïna, heroïna, MDMA, marihuana i haixix. Creu el Ministeri Públic que conformaven una estructura extensa i estable destinada a potenciar la distribució de dita substància i ampliar el seu cercle d'abast.

La fiscal situa en el capdamunt de la trama un home per a qui reclama vuit anys de presó.

La causa deriva de l'Operació Origen, que a finals de març de 2022 va desplegar la Guàrdia Civil contra el narcotràfic i durant la qual es van practicar mig centenar de registres a Palma i altres municipis de Mallorca i de la Península.

L'albirament d'un dron als voltants de l'aeroport d'Eivissa ha obligat a paralitzar les operacions de forma temporal i a desviar quatre vols.

Segons han informat des d'Aena, el vehicle aeri no tripulat ha estat detectat aquest dimarts a prop de les instal·lacions aeroportuàries.

Per motius de seguretat s'ha decidit paralitzar durant 35 minuts les operacions, després dels quals s'ha recuperat l'operativa amb normalitat.

En aquest període de temps s'han vist afectats quatre vols, que han estat desviats, dos a l'aeroport de Palma i altres tants al de Barcelona.

El Pla Especial del port d’Eivissa ha fet una nova passa en la seva tramitació administrativa després de la seva aprovació inicial per part de la Junta de Govern de l’Ajuntament d’Eivissa, una vegada incorporades les al·legacions presentades durant el procés d’exposició pública de la seva versió anterior i que comportaven modificacions substancials del document.

L’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha treballat “de manera prioritària en la tramitació d’aquest instrument urbanístic durant els darrers anys, impulsant-ne el desenvolupament tècnic i mantenint una estreta coordinació amb les diferents administracions implicades, conscient que la seva aprovació és imprescindible per fer realitat bona part de les inversions estratègiques previstes al port d’Eivissa”, afirma l'entitat.

Amb aquest tràmit, el Pla Especial culmina una etapa clau del seu recorregut administratiu i es remet ara a la Direcció General d’Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental del Govern de les Illes Balears per a l’elaboració del corresponent informe ambiental estratègic.

L’aprovació definitiva del Pla Especial, que haurà de comptar també amb els informes preceptius del Consell Insular d’Eivissa, l’Administració General de Costes, l’APB i Ports de l’Estat, “resulta fonamental per al desenvolupament de les actuacions estratègiques previstes en el pla d’inversions de l’APB al port d’Eivissa”.

Més de 104 milions per al port

L’Autoritat Portuària de Balears té definit “un ambiciós programa d’inversions” al port d’Eivissa, amb una dotació global de 104,31 milions d’euros per al període 2026-2029. “Aquest pla suposa una aposta decidida per la modernització de les infraestructures portuàries, la millora de la mobilitat i l’avanç cap a un model de port més sostenible, eficient i integrat amb la ciutat”, afegeix.

Entre les actuacions més rellevants previstes destaca el desenvolupament del passeig marítim d’Ibosim, concebut com un projecte transformador que incorporarà processos de participació ciutadana i actuacions destinades a millorar els accessos viaris a la zona de Botafoc amb l’objectiu de reduir la congestió del trànsit.

Així mateix, es preveuen intervencions al dic de Botafoc, ja en marxa, i a diferents molls del port, juntament amb la construcció i adequació d’infraestructures estratègiques com la dàrsena varador, noves àrees d’aparcament i la futura estació marítima de la línia Eivissa–la Savina.

El programa inversor incorpora també importants actuacions orientades a la sostenibilitat ambiental, entre les quals destaca la implantació de sistemes OPS (Onshore Power Supply), que permetran subministrar energia elèctrica als vaixells durant la seva estada al port i reduir significativament les emissions atmosfèriques i acústiques. Igualment, es preveu la modernització de xarxes bàsiques de servei, com la d’abastament d’aigua potable.

En conjunt, aquestes actuacions reforçaran la capacitat operativa del port, milloraran la qualitat dels serveis prestats i contribuiran a una major integració port-ciutat.

Cronologia del Pla Especial

Els treballs per a l’elaboració del Pla Especial del port d’Eivissa varen començar el març de 2018 mitjançant una comissió tècnica integrada per representants de l’Autoritat Portuària de Balears i de l’Ajuntament d’Eivissa.

La primera aprovació inicial del document va tenir lloc el desembre de 2023 i la segona el maig de 2025. Després de cadascuna d’aquestes fites, el Pla es va sotmetre a exposició pública, incorporant modificacions derivades de les al·legacions a l’ordenació proposada.

L’aprovació inicial acordada ara constitueix el tercer acord d’aquest tipus dins el procediment i permet continuar amb la tramitació administrativa mitjançant la seva remissió a l’òrgan ambiental autonòmic per a l’emissió de l’Informe Ambiental Estratègic, pas previ a l’obtenció dels informes sectorials necessaris i a l’aprovació definitiva del document.

Durant tot aquest procés, l’APB ha mantingut el Pla Especial com “una de les seves prioritats estratègiques per a Eivissa, promovent els treballs tècnics necessaris per agilitzar-ne la tramitació i afavorir la coordinació entre administracions. L’entrada del document en la seva fase ambiental suposa un avanç significatiu per dotar el port del marc urbanístic necessari que permeti executar les inversions previstes i afrontar amb garanties els reptes de mobilitat, sostenibilitat i creixement dels pròxims anys”.

El Pla Especial constitueix l’instrument d’ordenació urbanística dels ports d’interès general de l’Estat i té com a finalitat coordinar les competències de les diferents administracions sobre l’espai portuari, proporcionant “el marc necessari per al desenvolupament dels projectes que definiran l’evolució futura del port d’Eivissa”.

Balti Picornell, expresident del Parlament, ha comparegut aquest dimarts als jutjats de Palma per declarar en el marc de la querella interposada pel diputat de Vox al Congrés, Jorge Campos, per un presumpte delicte d'injúries. La causa es va iniciar arran d'una publicació a la xarxa social X –abans Twitter– en què Picornell va difondre una imatge en la qual apareixia al costat d'una pintada on es podia llegir “J. Campos puto nazi”.

La defensa de l'expresident de la Cambra autonòmica ha presentat un recurs d'apel·lació contra la interlocutòria dictada el 13 de març de 2026, mitjançant la qual el jutjat va acordar incoar diligències prèvies i obrir una investigació per aquests fets. Aquest recurs s'ha presentat davant l'Audiència Provincial de les Illes Balears després que el jutjat admetés la querella “per un presumpte delicte d'injúries greus a l'autoritat”. L'advocat de Picornell, Josep Rosell Fossas, sosté davant elDiario.es que la querella no té “la mínima consistència juridicopenal exigible”, ja que no descriu fets concrets amb rellevància penal, sinó expressions valoratives emmarcades en un context de crítica política i confrontació ideològica.

En el seu recurs, la defensa subratlla que ni tan sols es desprèn de la querella que Picornell sigui l'autor de la pintada, sinó únicament que s'hauria fotografiat al costat d'un mur on apareixia la frase indicada. Rosell recorda que el dret penal “ha d'intervenir de manera excepcional en matèria d'honor, especialment quan les expressions es produeixen en l'àmbit del debat polític”, la ironia o la provocació pròpia de l'espai públic. En aquest sentit, invoca l'article 20 de la Constitució espanyola i adverteix que admetre a tràmit una querella d'aquest tipus sense una ponderació adequada entre el dret a l'honor i la llibertat d'expressió “pot generar un efecte dissuasiu incompatible amb una societat democràtica”.

El recurs també critica la manca de motivació de la interlocutòria impugnada, que considera insuficient i generadora d'indefensió, en “no justificar per què els fets descrits superarien el llindar de gravetat exigible per apreciar un delicte d'injúries”. El lletrat insisteix que només seria possible una investigació penal “si existissin indicis raonables” de criminalitat, una circumstància que, a parer seu, no es dona en aquest cas. Segons la seva opinió, s'està produint una utilització expansiva del dret penal “per perseguir expressions emeses a l'espai públic i dirigides a representants polítics en un context de debat ideològic”.

Llibertat d'expressió

La defensa de Picornell també sosté que el procediment exemplifica la necessitat d'extremar el control judicial en aquest tipus de casos, precisament per evitar que la via penal s'utilitzi com a mecanisme de restricció de la llibertat d'expressió en el debat polític. Rosell emmarca, a més, la seva argumentació en la doctrina constitucional sobre llibertat d'expressió, segons la qual les manifestacions realitzades en contextos de confrontació política gaudeixen d'un nivell reforçat de protecció.

De fet, el lletrat entén aquesta llibertat d'expressió en un sentit ampli. Recorda que Jorge Campos ha participat en actes de campanya, amb Vox, en llocs que són símbols de l'exaltació franquista, com els celebrats a Sa Feixina. El monòlit de Sa Feixina va ser erigit pel franquisme el 1947 per glorificar els “herois” del Creuer Baleares, enfonsat el març de 1938 i responsable del bombardeig dut a terme un any abans contra la població civil que fugia de Màlaga cap a Almeria en plena ofensiva feixista –episodi històricament conegut com ‘la Desbandá’–. Convertit en un dels símbols més controvertits de Palma, aquest vestigi de l'arquitectura feixista ha estat, durant dècades, objecte de diversos intents de ressignificació, campanyes a favor del seu enderrocament i diferents batalles judicials.

“Crec que estem dins de la llibertat d'expressió”, valora Rosell, i afegeix que hi ha d'haver llibertat d'expressió “fins i tot en aquells casos en què una persona va a actes al Valle de los Caídos” i es burla, segons la seva opinió, dels represaliats i afusellats pel règim de Franco. “Va ser un aliat dels nazis fins que els alemanys van perdre la guerra; llavors, es va cercar uns altres aliats”, analitza. Aquesta argumentació reforça, al seu judici, la petició d'inadmissió del procediment.

En la mateixa línia, Picornell va valorar que el procediment és un intent de l'extrema dreta de restringir la crítica política. “El que no podem permetre és que personatges com aquest intentin retallar la nostra llibertat d'expressió, intentin mantenir-nos callats i que no puguem expressar el que una persona reaccionària diu a les xarxes socials”. “Hem de tenir un dret fonamental a la llibertat d'expressió i cal plantar-los cara”, ha insistit.

L'advocat de Campos refuta els arguments de Rosell i afirma que “la querella és prou clara”. “La llibertat d'expressió no empara les lesions a la dignitat ni a l'honor”, assegura. Afegeix que les publicacions —de Balti Picornell— “es fan fora de qualsevol context de discussió” política i que són “gratuïtes i sense debat ni crítica prèvia”. Segons el seu parer, Picornell “sabia perfectament el contingut de la querella perquè la va publicar a X abans de declarar”.

Picornell va ser president del Parlament balear entre 2017 i 2019, durant la primera legislatura del Govern de la socialista Francina Armengol, que va arribar a la presidència després d'assolir un acord amb tot l'espectre progressista –Unides Podem, Més per Mallorca i Més per Menorca–.

La trajectòria de Campos està marcada per un discurs agressiu contra la immigració, les identitats LGTBI+, les polítiques a favor de la llengua catalana i la memòria democràtica. Recentment, va comparar la gran manifestació celebrada a favor del català amb l'Alemanya nazi, utilitzant per fer-ho la imatge d'una desfilada de torxes celebrada només uns mesos després que Adolf Hitler arribés al poder. Campos també va assenyalar en un altre missatge a les xarxes socials catalanistes i independentistes en el context de la Diada de Mallorca. “Aquest dia sabem que, a Palma, els separatistes pancatalanistes són tots al mateix lloc. Aquestes oportunitats s'haurien d'aprofitar”, va escriure al seu compte d'X. “Contra la seva malaltia, la nostra immensa il·lusió de fer un país millor que el que ells representen”, va afegir.

La Revetla de Sant Joan de Palma comptarà amb correfocs infantils i per a adults, música tradicional, ball de bot i un concert del grup mallorquí Xanguito, dins de la programació organitzada al Parc de la Mar el pròxim 23 de juny.

Segons han anunciat aquest dimarts la regidora d'Educació, Serveis Socials, Participació Ciutadana, Joventut i Igualtat, Lourdes Roca, en roda de premsa, la celebració també inclourà l'encesa del fogueró mitjançant l'arribada de la Flama de la Llengua, un pregó i la participació d'una dotzena de colles i bèsties de foc en el correfoc principal de la nit.

La jornada començarà a les 20.00 hores amb l'encesa del fogueró mitjançant la Flama de la Llengua, que comptarà amb la participació de l'Obra Cultural Balear (OCB).

Quinze minuts després (20.15 hores) arrencarà un correfoc infantil amb la participació de les colles Enfocats, Kinfumfa, Patits Encabritats i Realment Cremats.

A les 21.00 hores tindrà lloc una actuació de música tradicional i ball de bot a càrrec del grup Al-Mayurqa. A continuació, a les 22.00 hores, se celebrarà el pregó de la festa i, vint minuts després, la Federació d'Associacions de Veïns de Palma dirigirà una salutació institucional als assistents.

El correfoc principal arrencarà a les 22.30 hores amb la participació de les colles i bèsties de foc Enfocats, Realment Cremats, Kinfumfa, Ses Germanies, Illa Galera, Maleïts Encabritats, Drac i Guardians de Sant Jordi, Òliba de la Real, Es Drac de na Coca, Trabucats, Es Cau des Boc Negre i Incubus. La programació conclourà a les 23.30 hores amb un concert de Xanguito.

La consellera de Famílies, Benestar Social i Atenció a la Dependència del Govern, Sandra Fernández (PP), s'ha mostrat oberta a estudiar accions com la impulsada per Isabel Díaz Ayuso a la Comunitat de Madrid perquè el concebut no nascut compti com a membre de la unitat familiar des que s'acrediti l'embaràs.

“Estem oberts a estudiar altres possibles accions, com ha pogut impulsar la Comunitat de Madrid, però sempre encaminades a la protecció de la família, al suport a la maternitat i tenint molt en compte la realitat i les necessitats concretes i específiques de les famílies de les Balears”, ha dit.

Així s'ha expressat Fenández en el ple d'aquest dimarts en ser preguntada per la diputada Idoia Ribas, dissident de Vox, qui ha exigit al Govern que aprovi la mateixa mesura que la presidenta de la Comunitat de Madrid.

La situació a Madrid

A Madrid, l'Executiu autonòmic ha aprovat recentment un Projecte de Llei, que haurà de passar per l'Assemblea, per la qual l'embrió serà “un membre més de la unitat familiar” i comptarà per accedir a beneficis i ajudes. Segons el portaveu del Govern regional, Miguel Ángel García Martín, la norma busca “protegir la vida i ajudar les famílies que decideixin tenir un fill” a través del reconeixement del “concebut no nascut”.

Segons indica el text de l'avantprojecte, “al concebut se'l tindrà per nascut, sempre que la unitat familiar o algun dels seus membres, mitjançant l'aplicació d'aquesta assimilació, obtinguin un major benefici”. A més, llevat que s'apliqui el contrari en algunes regulacions de procediments concrets, per a aquesta assimilació com a part de la unitat no es demanarà “una setmana mínima de gestació”.

La mesura va ser anunciada fa ja anys, quan Ayuso va entrar al Govern de la Comunitat i imitava un model que s'havia posat en marxa a Galícia o a la Comunitat Valenciana. En aquell moment ja va comptar amb part de l'oposició en contra: des de Ciutadans, que reconeixien “dubtes jurídics”, fins a Podem, que ho veien com un “intent de disfressar d'ajuda administrativa les seves posicions contra l'avortament”.

Encara que hi ha diferències: la llei vigent a Galícia recull només beneficis en el cas de les famílies nombroses, mentre que a Madrid qualsevol família, sigui nombrosa o no, podria accedir a determinades ajudes que tinguin en compte els membres de la unitat familiar “acreditant l'estat de gestació de la mare”, indiquen. Per accedir al títol de família nombrosa, es podrà fer a partir del primer dia després que finalitzi la setmana 14 de gestació.

Per les finestres de l’edifici del costat s’escapa una cadena d’acords majors que recorda els primers compassos d’Into My Arms. Més que una coincidència, sembla justícia poètica. La balada de Nick Cave és un clàssic de funeral; el que està passant a l’altra banda d’aquell llindar pintat de vermell que confronta amb una escola de piano –d’aquí la música en directe– és un adéu. Tanca Literanta, una de les llibreries que han sacsejat la cultura de Palma durant el segle XXI, i desenes de lectors hi acudeixen per donar el condol. De passada, tafanegen i alleugereixen un catàleg que es liquida amb un 30% de descompte.

Són centenars de llibres, desenes de gèneres, temàtiques i formats. Economia, metafísica, viatges, arquitectura, ficció, feminisme, història. Novel·la, poesia, assaig, crònica periodística, fotollibres, revistes –Panenka, Líbero– que en aquestes setmanes mundialistes recorden que el futbol també és narrativa. Hi ha novetats, hi ha clàssics i hi ha alguns exemplars de dècades passades. El disseny de les cobertes dels llibres més antics trasllada el diletant a èpoques no tan llunyanes. El 2010, per exemple. El juliol d’aquell any, Patti Smith va xerrar amb els seus seguidors mallorquins mentre els dedicava Éramos unos niños, on relatava la seua amistat i el seu romanç amb el fotògraf Robert Mapplethorpe. Temps feliços que han quedat enrere.

Avui costa de creure, però la matriarca del punk va signar exemplars a Literanta. Van ser les pàgines daurades d’una història liquidada per la gentrificació.

“Cada vegada hi ha més turistes i menys habitants, persones que facin barri”, explica Sergio González, el darrer llibreter de Literanta. Poc després d’arribar a Mallorca, aquest lleonès va passar de ser un simple “aficionat a la lectura” a un “prescriptor de llibres que es deixa influir pels gustos i les recomanacions dels clients, la part més bonica de l’ofici” quan va entrar a treballar com a empleat a la llibreria a la qual acaba d’abaixar la persiana. Va ser el 2005, quan va arrencar aquest projecte al carrer Can Fortuny, a pocs metres del carrer des Call, on es va traslladar el 2018. Literanta no va fugir de l’antic call jueu de Palma –carrers empedrats, porticons verdosos, portes de fusta noble– però, segons alguns clients, el trasllat va ser un cop per al negoci.

Teresa, Samantha i Elena, tres turistes que coneixen Literanta just abans que la llibreria tanqui

Sergio González — L'últim llibreter de Literanta

“Van mantenir l’esperit, però en un espai molt més petit. El primer local tenia pati i una barra on podies fer un cafè o una copa de vi: allà hi va haver moltes primeres cites. Aquest barri era ple de vida; molts veïnats i funcionaris acabaven fent-hi una aturada per prendre alguna cosa i comprar llibres. Ara, llevat dels turistes, ja no hi passa gairebé ningú. No diré que siguem en una ciutat temàtica, però de vegades costa reconèixer alguns racons de Palma”, explica Josep Maria Aguiló. Aquest veterà periodista s’ha acomiadat del llibreter González enduent-se sota el braç dos lectures de cinèfil –una sobre westerns, una altra sobre Grace Kelly– i amb la mateixa sensació que el poeta Josep Vidal –que ha optat pel pensament filosòfic en la seua darrera compra: Azúa, Sartre…–: de la ciutat que van conèixer quan eren més joves ja no en queden ni les espines.

–Són cicles, però sempre fa pena quan tanca una llibreria –diu Vidal–, perquè en aquest local m’imagín que, si hi obre un negoci, serà d’un altre tipus. Venc de passar dotze dies a París per una qüestió de traduccions que m’han encarregat i m’ha agradat veure que allà, malgrat el turisme, les llibreries continuen essent un lloc de trobada. Literanta també ho ha estat. El febrer passat, sense anar més lluny, hi vaig fer un taller sobre Cortázar i la resposta va ser bona, però és cert que ja no era el mateix que en altres temps. Entenc la decisió d’en Sergio.

Són cicles, però sempre fa pena quan tanca una llibreria, perquè en aquest local m’imagín que, si hi obre un negoci, serà d’un altre tipus. Venc de passar dotze dies a París per una qüestió de traduccions que m’han encarregat i m’ha agradat veure que allà, malgrat el turisme, les llibreries continuen essent un lloc de trobada. Literanta també ho ha estat

Josep Vidal — Poeta

El llibreter marxa a la universitat

A González, però, li va costar ben poc escriure el punt final de Literanta. No només hi influïen la deriva turística –de la ciutat i del barri– o el fet d’haver-se quedat sense socis al capdavant d’un negoci que implica pujar i abaixar la persiana de dilluns a dissabte, fer comandes i devolucions, liquidar vendes amb els distribuïdors, organitzar presentacions, cursos i converses i, si pot ser, llegir, llegir molt. El punt de no retorn per a aquest autònom va ser una oferta de la Universitat de les Illes Balears. L’ofici que va aprendre a Literanta el desenvolupa ara com a assalariat a la llibreria del campus. “Si algun dia us toca pujar a la universitat, allà ens veurem”, diu a una clienta que ha vingut a acomiadar-se acompanyada del seu fill adolescent. Durant els darrers tres mesos ha compaginat les dos feines. Fins al cap de setmana passat: “Un estrès, però ha valgut la pena”.

Mentre liquida unes prestatgeries que torna a omplir tan aviat com es buiden, el llibreter no amaga un somriure. Els lectors responen i ell hi fa broma. A un parell els recorda que també es desfà del mobiliari i els anima a endur-se la taula de billar que ocupa el centre d’una sala interior decorada amb retrats d’escriptors i un cartell que recull les “nou maneres d’ensenyar als infants a odiar la lectura” formulades pel pedagog italià Gianni Rodari: 1. Presentar el llibre com una alternativa a la televisió. 2. Presentar el llibre com una alternativa als còmics (...). 9. Obligar-los a llegir.

–Si una tarda qualsevol entre setmana fos normal veure tant de moviment, no tancaries, oi?

–No, és clar que no! Els creueristes i la massificació s’havien convertit en una mena de muralla que feia que a molts palmesans els resultàs incòmode arribar fins a aquests carrers. Quan vaig anunciar un dimarts a les xarxes socials de la llibreria que tancava, m’esperava que vingués gent, però no tanta com la que està apareixent...

–Trobaràs a faltar aquesta llibreria?

–No. És una història que, com totes, havia d’acabar algun dia.

Quan vaig anunciar, un dimarts, a les xarxes socials de la llibreria que tancaria, m'esperava que vingués gent, però no tanta com la que està apareixent…

Sergio González — L'últim llibreter de Literanta

Les llibreries independents, en risc

Mallorca té una xarxa de llibreries gens menyspreable. El Gremi de Llibreters compta amb trenta establiments associats. Només a la ciutat n’hi ha una vintena. Però el tancament de Literanta és un avís per navegants: els espais independents ho tenen difícil per sobreviure. La Biblioteca de Babel –fundada per José Luis Martínez, un dels impulsors originals de Literanta– o Quart Creixent són les llibreries que resisteixen al cor de Palma per a qui no vol recórrer a El Corte Inglés o a FNAC.

El 2025 va confirmar –paradoxalment– que el mercat del llibre espanyol publica més que mai i factura a nivells del 2008, quan va esclatar la penúltima bombolla immobiliària. L’especulació actual eleva els lloguers dels locals del centre històric de Palma per damunt dels 2.000 euros mensuals. Una quantitat difícil d’assumir en un sector on els preus de venda estan fixats. Aquest factor hauria d’afavorir els petits llibreters davant dels gegants d’internet, però que també estreny els marges. En sortir de Literanta amb la seua compra final –l’evangeli apòcrif que relata la infantesa de Jesús de Natzaret–, Jaime Vázquez resumeix així el context:

–El món digital ens absorbeix i la intel·ligència artificial, trob, acabarà amb negocis com aquest.

Fins que es compleixin els temors d’aquest professor de Periodisme que fa classe al Centre d’Ensenyament Superior Alberta Giménez (CESAG), quedarà la memòria. I la memòria és viatgera. Elena i Samantha s’enduran el record de Literanta a Concord, New Hampshire, i a Moncton, New Brunswick, a l’est dels Estats Units i del Canadà. Són filòlogues, han vengut a Palma per assistir a unes conferències sobre Estudis Hispànics i, de retruc, han conegut la llibreria el mateix dia que tanca.

Les turistes també compren llibres

Samantha, que és canadenca, buscava les edicions en castellà de les dos novel·les més famoses de Carme Riera, Te deix, amor, la mar com a penyora i Dins el darrer blau, però no ha tengut sort. Encara que no s’endugui res, l’espai li ha encantat perquè li recorda les “petites llibreries que el booktok d’alguns influencers està posant de moda en ciutats petites” del seu país: “A Montreal o Toronto gairebé no en queden, d’aquests negocis”. “Tampoc a Boston, que és a una hora i mitja d’on visc”, respon Elena, alternant el castellà i el valencià. “Però mira, jo sóc de Santa Pola i, per comprar un llibre de literatura eròtica dels anys vint, que és el que m’interessa [riu], has d’anar a Alacant... o demanar-lo per internet”.

I llavors Teresa, que també és santapolera i filòloga, surt de la llibreria amb una bossa de paper marró plena de gom a gom. Les amigues li exigeixen un unboxing mentre ella exclama: “Les turistes també comprem llibres!” Una novel·la ben gruixuda de Laura Gallego per a la seua filla d’onze anys; uns assaigs de María Zambrano; un diccionari de llocs comuns de Flaubert. I les memòries de Virginia Woolf, un imprescindible que feia temps que cercava. Quan Teresa el va treure de la prestatgeria de Literanta, l'escriptora que fa gairebé cent anys reclamava una habitació perquè les dones poguessin narrar el món amb mirada pròpia l’observava –ulls escèptics, la palma de la mà esquerra recolzada a la galta– des d’una fotografia en blanc i negre

El nou fiscal superior de Balears, Adrián Salazar, ha pres possessió del seu càrrec aquest dilluns, amb el qual es marca els objectius de fomentar la transparència, reforçar la col·laboració amb els investigadors i situa com una prioritat l'atenció a les víctimes.

Així s'ha expressat Salazar després de prendre possessió del càrrec en un acte al Tribunal de Justícia de Balears a Palma, en el qual ha agraït la confiança dipositada en ell per assumir aquesta responsabilitat.

El nou fiscal superior ha posat èmfasi en el paper d'atenció a les víctimes que té la Fiscalia, especialment a les persones més vulnerables. Al seu entendre, encara que existeix un marc legislatiu pel que fa a la protecció de la víctima, “moltes vegades es produeix una revictimització”.

També ha assenyalat com a repte l'augment de la litigiositat, especialment “l'auge important” de la delinqüència organitzada, la ciberdelinqüència i el narcotràfic. “Allà s'exigeix que hi hagi una col·laboració encara més estreta amb els investigadors”, ha considerat.

Salazar ha fet referència també a la importància de la “transparència” de la institució amb els mitjans de comunicació. Precisament, en declaracions després de l'acte, ha reclamat la creació de la figura de cap de premsa de la Fiscalia de Balears.

“Cal fomentar el contacte i les relacions amb els mitjans, que compleixen un rol important en la societat democràtica, deixant sempre a resguard l'àmbit afectat pel deure de secret”, ha dit.

Igualment, ha posat en valor “l'excel·lent” qualitat de la plantilla, formada per 73 fiscals, que augmentarà en cinc més després de l'ampliació aprovada recentment, la qual cosa representa un 6,8 per cent més.

En aquest sentit, entre els objectius que s'ha marcat, es troba “aconseguir que hi hagi mitjans materials i personals suficients” perquè els fiscals “treballin en les millors condicions”.

Segons Salazar, aquest augment fins als 78 fiscals és “insuficient” davant l'augment “importantíssim” de la conflictivitat i del crim organitzat, que implica judicis amb desenes d'acusats i llarga durada.

“Això al final està repercutint en la situació de l'Audiència Provincial que té un embús considerable”, ha indicat, per després plantejar la necessitat que hi hagués una nova sala de l'Audiència per revertir aquest embús.

Segons el seu entendre, la situació exigeix un pacte d'Estat, ja que la justícia “ha de ser necessàriament àgil”. Així, ha apel·lat al consens i compromís de tots els grups parlamentaris per assolir aquest pacte.

Substitueix a Julio Cano

Salazar ha ocupat fins ara el càrrec de tinent fiscal de Balears i ha substituït Julio Cano de manera interina des que el passat gener prengués possessió com a nou cap de la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General de l'Estat.

El fiscal superior va ingressar el 1988 a la carrera fiscal i va ser destinat a la Fiscalia Provincial de Balears. El 1996 va passar a ser fiscal coordinador de delictes contra el medi ambient i urbanisme, càrrec que va ocupar fins que el 2004 va assumir la Delegació de la Fiscalia Especial Antidroga i la coordinació d'aquesta secció a la Fiscalia Provincial, càrrec que va exercir durant dues dècades anys. Des del 2024 ha estat tinent fiscal de la Fiscalia de la Comunitat Autònoma.

Medis aeris i terrestres estan treballant per sufocar un incendi agrícola declarat la tarda d'aquest dijous en una parcel·la entre Santanyí i Campos.

Segons ha informat la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, hi estan actuant cinc mitjans aeris, dues autobombes, 29 bombers forestals i tres agents de medi ambient.

També hi ha desplegats efectius dels parcs de Felanitx, Llucmajor i Manacor, així com un sergent i un tècnic, dels Bombers de Mallorca.

Incendi forestal a Sant Josep

En paral·lel, efectius de l'Institut Balear de la Natura (Ibanat) han estat combatent un incendi forestal declarat sobre les 13.35 hores a la zona de Porroig, a la localitat eivissenca de Sant Josep de sa Talaia.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural ha declarat el foc com de gravetat potencial zero. L'incendi ha estat extingit sobre les 17.00 hores després de cremar 0,086 hectàrees de pinar.

La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB) ha estimat la mesura cautelar sol·licitada per l'Ajuntament d'Eivissa i ha acordat suspendre l'ordre de sacrifici de la gosseta Ikram, arribada en una pastera a l'abril de 2025.

Segons ha informat el Consistori en un comunicat, l'animal es troba en quarantena al Centre de Protecció Animal de Sa Coma.

L'acte judicial estableix que la gossa seguirà en aïllament i sota vigilància veterinària a les instal·lacions municipals, mentre es resol el procediment contenciós administratiu interposat pel Consistori. A més, la resolució determina que la Regidoria de Benestar Animal continuarà assumint les despeses derivades del seu manteniment durant aquest període.

L'Ajuntament ha recordat que, després de la seva arribada, ja es va fer càrrec d'una intervenció als ulls de l'animal.

Ikram va arribar a Eivissa l'abril de 2025 juntament amb el seu propietari, un jove d'Algèria. La Direcció General de Salut Pública del Govern va ordenar el sacrifici de l'animal en procedir d'un país en què la ràbia és endèmica. El Consistori, però, es va negar defensant que era molt baixa la possibilitat que el gos fos portador de la ràbia.

La Regidoria va interposar un recurs i va sol·licitar la suspensió cautelar de la mesura.

En la resolució, el TSJIB assenyala que, malgrat que la protecció de la salut pública ha de prevaler, en aquest cas és possible compatibilitzar-ho amb el benestar animal ja que Ikram està aïllada, sota vigilància veterinària i sotmesa a controls permanents, sense que això representi un risc per a la població. A més, el Tribunal considera que executar el sacrifici abans de resoldre el procediment provocaria un prejudici irreversible en cas que finalment prosperés el recurs.

El regidor de Benestar Animal, Manuel Jiménez, ha recordat que el Consistori va anunciar el passat any que assumirà la cura d'Ikram, després de reclamar al Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació un informe sobre la situació sanitar i legal de l'animal. El document va confirmar que la gossa va arribar a Espanya sense complir els requisits establerts pel Reglament (UE) 576/2013, relatiu a desplaçaments sense ànim comercial d'animals de companyia.

“Des del primer moment, el nostre compromís ha estat garantir la salut pública i el benestar d'Ikram. La gossa està sota control veterinari i en unes instal·lacions adequades”, ha dit.

“No val la pena fer res que no sigui etern”. Tan contundent i tan romàntica, la frase històricament atribuïda a l’arquitecte Antoni Gaudí (1852-1926) cobra una nova vida en el centenari de la seva mort. El motiu és l’obertura al públic de més de 900 documents —molts d’ells fins ara inaccessibles per a la ciutadania i per a bona part de la comunitat investigadora— que permeten reconstruir, més d’un segle després, una de les transformacions arquitectòniques més profundes que ha viscut la Catedral de Mallorca, coneguda popularment com la Seu.

Entre factures, cartes, pressupostos, rebuts i correspondència administrativa es conserva una part fonamental de la història contemporània de la Seu. Són els papers de la reforma impulsada pel bisbe Pere Joan Campins i executada per Gaudí entre 1904 i 1915, una intervenció que va modificar radicalment l’espai interior del temple i que avui continua sent una de les obres més singulars de l’arquitectura espanyola del segle XX.

Coincidint amb el centenari de la mort de l’arquitecte català i amb la celebració del Dia Internacional dels Arxius, l’Arxiu Capitular de Mallorca ha posat a disposició d’investigadors i públic aquests materials en un moment especialment rellevant. Tot plegat s’emmarca en l’anomenat Any Gaudí 2026, una iniciativa amb què es pretén reivindicar la importància de la reforma mallorquina dins del conjunt de l’obra de “l’arquitecte de Déu” —un apel·latiu popularitzat després de la seva mort el 1926 i revitalitzat recentment per l’impuls del papa Francesc al seu procés de canonització, que el 2025 va reconèixer oficialment les seves virtuts heroiques.

La catalogació ha estat realitzada durant més de set anys de feina pel responsable d’àrea de l’Arxiu Capitular, Rafel Morro, qui destaca a elDiario.es que el principal valor del fons rau precisament en les múltiples lectures que permet. “Un historiador de l’art hi trobarà unes coses; un filòleg, unes altres; un especialista en vitralls o en tècniques constructives es fixarà en aspectes diferents”, explica, afegint que “cada document obre noves possibilitats d’investigació”.

Un historiador de l’art hi trobarà unes coses; un filòleg, unes altres; un especialista en vitralls o en tècniques constructives es fixarà en aspectes diferents. Cada document obre noves possibilitats d’investigació

Rafel Morro — Responsable d'àrea de l'Arxiu Capitular

D’aquesta manera, els materials permeten seguir el rastre d’arquitectes, artesans, proveïdors, obrers i empreses implicades en la reforma. El fons també mostra quins materials es van utilitzar, com es van finançar determinades actuacions i quins van ser els desafiaments quotidians d’una obra que es va prolongar durant més d’una dècada. Es tracta d’una col·lecció que ajuda a comprendre no només el resultat final de les obres, sinó també els processos que les van fer possibles.

Els documents permeten conèixer els arquitectes, els artesans, els proveïdors, els obrers i les empreses implicades en la reforma, així com els materials utilitzats o quins van ser els reptes quotidians de l'obra

La gran transformació de la Seu

Quan Gaudí va arribar a Mallorca ja era una figura reconeguda dins l’arquitectura espanyola. El seu desembarcament a la Catedral responia al desig del bisbe Campins d’impulsar una profunda renovació litúrgica del temple. La intervenció va modificar de manera radical l’espai interior de la Seu. L’arquitecte va eliminar elements afegits durant segles, va ampliar el presbiteri, va recuperar finestrals cegats, va reorganitzar el mobiliari i va dissenyar noves peces destinades a reforçar la dimensió simbòlica i ceremonial de l’edifici.

Entre les seves creacions més conegudes figuren el baldaquí suspès damunt l’altar major, els llums penjants, diverses baranes de ferro forjat, el revestiment ceràmic del presbiteri, l’obertura de finestrals amb nous vitralls, la introducció de sistemes d’il·luminació i diferents elements de mobiliari litúrgic desenvolupats juntament amb col·laboradors com Joan Rubió i Bellver i Josep Maria Jujol. En aquest sentit, la reforma va generar debat des del primer moment. Algunes de les seves decisions van ser rebudes amb recel per aquells que consideraven excessives les modificacions introduïdes en un temple gòtic d’enorme valor històric. Amb el pas dels anys, tanmateix, la intervenció ha estat reconeguda com una de les aportacions més singulars al patrimoni de la Catedral.

La reforma va generar debat al principi, ja que algunes de les decisions de Gaudí van ser rebudes amb recel, però, amb el pas dels anys, la intervenció ha estat reconeguda com una de les aportacions més singulars

Per a la historiadora de l’art Mercè Gambús, la intervenció de Gaudí va ser profundament “radical”. L’especialista situa l’origen de la reforma en les transformacions litúrgiques impulsades per la Santa Seu a partir del Concordat de 1851, que promovia la reorganització dels espais catedralicis i la supressió dels cors situats al centre de les naus. Segons explica, la Catedral de Mallorca constitueix, a més, una excepció dins tota la trajectòria professional de l’arquitecte català. “Va ser l’única catedral i l’únic gran edifici històric en què va intervenir una vegada ja construït”, assenyala. Mentre altres restauracions contemporànies apostaven per criteris neogòtics i conservacionistes, Gaudí va aplicar a la Seu una visió moderna i experimental guiada per criteris litúrgics compartits amb el bisbe Campins.

Va ser l’única catedral i l’únic gran edifici històric en què va intervenir Gaudí una vegada ja construït

Mercè Gambús — Historiadora de l'art

Així mateix, Gambús considera que l’experiència mallorquina va exercir un paper decisiu en l’evolució creativa de l’arquitecte. Durant els anys en què va treballar a la Catedral, entre 1904 i 1915, Gaudí desenvolupava simultàniament alguns dels conceptes espacials i simbòlics que després traslladaria a la Sagrada Família. L’exemple més visible és el baldaquí de l’altar major, concebut inicialment com una estructura efímera i convertit amb el temps en una de les imatges més reconeixibles de la reforma. Per a la historiadora, aquesta peça anticipa solucions que l’arquitecte utilitzaria posteriorment a Barcelona.

La imminent exposició gaudiniana

Un dels principals eixos de l’Any Gaudí a l’illa serà l’exposició Gaudí a la Seu de Mallorca. Litúrgia, Art i Modernitat, que s’inaugura el pròxim 18 de juny i que pretén acostar al gran públic una intervenció arquitectònica que, malgrat la seva rellevància internacional, continua sent poc coneguda per bona part de la societat mallorquina. Comissariada per les tècniques de gestió cultural Cristina Ortiz, Marta de Castro i Aina Rotger, la mostra ha estat concebuda amb un marcat caràcter divulgatiu i amb una atenció especial a l’accessibilitat dels continguts. “De vegades ens adonem que és la mateixa societat mallorquina la que té un major desconeixement de la seva pròpia història, del seu propi patrimoni i de la seva pròpia identitat», explica Ortiz. «La idea és donar a conèixer la reforma de Gaudí al gran públic”, afegeix.

La mostra s’articula en tres espais complementaris que permeten conèixer en profunditat l’empremta de Gaudí a la Catedral. El recorregut comença al mateix temple, on es mostren les principals intervencions de l’arquitecte a través de plafons, imatges i peces originals com maquetes prèvies a la reforma, mobiliari litúrgic, faristols, bancs i una singular escala considerada una de les joies de l’art gaudinià conservades a Mallorca.

El claustre acull el nucli interpretatiu de la mostra, amb fotografies, plànols i documents que reconstrueixen el context històric de la reforma, des de les transformacions del segle XIX fins a la influència posterior de l’obra de Gaudí en creadors com Miquel Barceló. “És la part més interpretativa de la mostra”, assenyala la comissària, que resumeix l’objectiu del recorregut com una manera d’explicar “tot el que va ser i va suposar la reforma de Gaudí”. Finalment, l’exposició es completa al Museu d’Art Sacre de Mallorca, on s’exhibiran vitralls, elements de ferro forjat i altres peces dissenyades per l’arquitecte.

Tanmateix, aquest projecte constitueix només una part de la programació que s’ha dissenyat des de la Seu per a l’Any Gaudí. La institució prepara també un pòdcast divulgatiu sobre la reforma, un ampli programa de visites guiades i activitats educatives que arrencarà a partir del setembre, així com propostes específiques adreçades a centres escolars, famílies i col·lectius en situació de vulnerabilitat. A més, el programa assolirà el seu punt culminant el pròxim 8 de desembre amb un gran acte commemoratiu que recordarà la inauguració de la primera fase de la reforma impulsada per Gaudí i Campins.

Els documents darrere del mite

La nova accessibilitat del fons documental permet, a més, aproximar-se a una imatge menys idealitzada de Gaudí. Davant la figura del geni aïllat, els documents mostren el funcionament quotidià d’una gran obra col·lectiva. Les cartes, factures i contractes reflecteixen negociacions, encàrrecs, problemes tècnics i decisions pràctiques que rarament apareixen en els relats tradicionals sobre l’arquitectura. També permeten identificar nombrosos professionals la contribució dels quals va resultar indispensable per materialitzar les idees de l’arquitecte.

Aquesta dimensió humana i coral de la reforma va ser un dels aspectes explorats en el documental El Bisbe, l’arquitecte i el baldaquí. Gaudí a la Catedral de Mallorca, dirigit per Cesc Mulet el 2015. La producció va reconstruir el procés de transformació de la Seu mitjançant testimonis d’especialistes en patrimoni, història de l’art i arquitectura. Mulet recorda aquell projecte com una immersió en un dels moments més fascinants de la història contemporània de la Catedral.

Segons explica el cineasta a elDiario.es, la investigació va permetre descobrir fins a quin punt l’estada de Gaudí a Mallorca va coincidir amb una època de profundes transformacions tècniques, socials i culturals. “Era un moment de canvi comparable a les revolucions tecnològiques actuals”, assenyala el cineasta, que destaca com la reforma de la Seu “va conviure amb l’arribada de l’electricitat, els avenços industrials i una nova concepció de l’arquitectura religiosa”.

Mulet, que recorda amb gràcia i estima haver interpretat el bisbe Campins al documental, considera, a més, que la intervenció mallorquina va funcionar com un autèntic “laboratori creatiu” per a Gaudí. Durant el rodatge va poder accedir a espais normalment inaccessibles i observar de prop elements com el baldaquí de l’altar major o les intervencions decoratives realitzades juntament amb Josep Maria Jujol. De la mateixa manera que Mercè Gambús, assegura que “moltes de les idees que després va desenvolupar a la Sagrada Família ja eren presents a Mallorca”.

Moltes de les idees que després va desenvolupar a la Sagrada Família ja eren presents a Mallorca

Cesc Mulet — Director del documental El Bisbe, l’arquitecte i el baldaquí. Gaudí a la Catedral de Mallorca

Arxius que expliquen una societat

L’obertura d’aquest fons coincideix amb una creixent reivindicació del paper dels arxius com a eines fonamentals per preservar i comprendre la memòria col·lectiva. La celebració del Dia Internacional dels Arxius ha servit també per visibilitzar altres projectes de conservació patrimonial a les illes, com l’Arxiu de Casa Planas. Considerat un dels fons fotogràfics més importants vinculats a la construcció de l’imaginari turístic de la Mediterrània, conserva milions d’imatges que documenten l’evolució social, econòmica i paisatgística de les Balears des de la dècada de 1940.

Després d’anys de reivindicacions per garantir-ne la conservació, l’arxiu ha iniciat recentment una primera fase de catalogació i inventari gràcies al suport del Govern. El projecte pretén ordenar milers de postals, registrar centenars de milers d’imatges i establir les bases per a futures tasques de digitalització i conservació.

La comparació entre tots dos casos revela una mateixa preocupació: la necessitat de protegir i fer accessible un patrimoni documental que resulta essencial per comprendre la història de les Illes. Si l’arxiu de la Catedral permet reconstruir la transformació d’un dels edificis més emblemàtics de Mallorca, el de Casa Planas ajuda a explicar com es va construir la imatge turística que acabaria definint bona part de l’economia i la identitat contemporània de les illes.