El nom de Corea —Camp Redó, seguint el topònim original— fa anys que s’associa a Palma (Mallorca) amb la droga i la degradació. Darrere l’estigma hi ha una realitat socioeconòmica complicada i dècades de deteriorament urbanístic, tal com reflecteix el darrer Atles de distribució de la renda de les llars de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), corresponent al 2024. Al cor de Corea, entre els carrers de l’Infant Pagà i Joan d’Àustria, hi ha l’única secció censal de les Balears situada entre el 3% de les de renda més baixa de tot Espanya. La precarietat i la marginació són dues cares d’una realitat complexa marcada per una inacció institucional que no ha aconseguit impulsar la regeneració d’aquesta zona de la perifèria palmesana.

El barri, a l’oest perifèric de la capital balear, constitueix un desert econòmic dins tot l’arxipèlag: tot i registrar una població elevada en risc d’exclusió social a causa de l’alt cost de la vida i dels preus desorbitats de l’habitatge, també té una de les rendes mitjanes més elevades del territori estatal, d’acord amb l’Atles de renda del 2024. Les Balears contenen seccions censals situades entre el 5% de les més riques d’Espanya. Per exemple, la que inclou la urbanització de luxe de Roca Llisa, a Santa Eulària (Eivissa), amb una renda mitjana bruta anual de més de 90.000 euros; algunes zones de Sant Lluís, a Menorca, que s’acosten als 100.000 euros, i el barri de Cas Català, a Calvià (Mallorca), la renda mitjana bruta anual del qual supera aquesta xifra i que se situa entre el 3% més ric del país i entre l’1% més ric de les illes.

El barri, a l’oest perifèric de Palma, constitueix un desert econòmic dins les Balears: tot i registrar una població elevada en risc d’exclusió social a causa de l’alt cost de la vida i dels preus desorbitats de l’habitatge, també té una de les rendes mitjanes més elevades del territori estatal

Palma té seccions censals entre les de més poder adquisitiu del país. De fet, la major part de l’àrea metropolitana està tenyida de blau —el color que representa les regions territorials amb més riquesa—, a excepció dels barris perifèrics afectats per una gran desigualtat i on s’accentua la marginació econòmica i social. Com el barri de la Soledat, Son Gotleu i aquesta illa de Corea, una illa de renda formada per diversos blocs d’habitatges de protecció oficial (HPO) construïts durant el franquisme.

Construïdes per Obra Social de la Llar

El conjunt d’habitatges de protecció oficial (HPO) es va aixecar durant la dècada dels cinquanta com a part d’un pla d’habitatge (1954-1955) de l’Obra Sindical del Hogar (OSH) —l’organisme franquista destinat a facilitar habitatge a famílies treballadores amb dificultats—. L’arquitecte Antoni Roca Cabanellas va ser l’encarregat d’erigir els de Corea en uns terrenys als afores d’una Palma encara per imaginar. El sector, ara pròxim a la Via de Cintura —la principal autovia de la ciutat—, als cinemes Ocimax i a la segona comissaria de Policia, la de l’Oest, en aquella època estava envoltat de camp, als afores d’una metròpoli que encara havia de començar a enlairar-se com a projecte urbanístic.

S’hi van construir, en total, 568 habitatges, repartits en 26 blocs de pisos de dos i tres dormitoris distribuïts en una superfície estreta de 26 metres quadrats, batejats com a ‘Generalísimo Franco’. No va ser l’única zona que va créixer durant la dictadura. L’anell perifèric de la capital balear va augmentar, en general, amb promocions d’habitatges protegits per respondre al dèficit d’habitatge que va provocar l’arribada de famílies que van migrar des de la Península per treballar en el sector turístic.

A més de Camp Redó, durant els anys cinquanta es van construir habitatges impulsats per l’Obra Sindical del Hogar a prop del límit amb Marratxí, mentre que durant les dècades següents van sorgir noves promocions en barris com Son Gotleu —els coneguts com a edificis blancs—, Son Roca i Son Ximelis. A finals dels seixanta i durant els setanta, sa Indioteria també va rebre promocions: 629 habitatges a finals d’aquella primera dècada i 320 a mitjan segona.

Avui dia, quan caduquen els HPO de Camp Redó, al cap de 75 anys, els habitatges ni tan sols compleixen els requisits perquè se’ls concedeixi la cèdula d’habitabilitat. Així ho assenyala Eduard Vila, exdirector d’Arquitectura i Habitatge del Govern balear, que durant el seu mandat en el càrrec (2017-2019), en el primer govern de Francina Armengol (PSIB-Unides Podem-Més), va intentar impulsar diverses mesures per rehabilitar Corea. Aquesta nova denominació del barri es va anar forjant gradualment, amb l’estigma dels “guetos” i de la venda de droga per part de clans que s’han anat apoderant de la zona. 

Avui dia, quan caduquen els HPO de Camp Redó al cap de 75 anys, els habitatges ni tan sols compleixen els requisits perquè se’ls concedeixi la cèdula d’habitabilitat

Entre el 3% de famílies més pobres d'Espanya

Aquest és un dels motius pels quals alguns veïns s’obstinen a reivindicar el seu topònim autèntic: Camp Redó (Campo Redondo, en castellà), proposat en honor d’una antiga possessió agrícola situada allà al segle XVII, i no de la guerra de Corea, pels bàndols enfrontats al seu interior. De moment, aquest n’ha estat el resultat: 1.021 habitants d’aquest nucli de població es troben entre el 3% de la ciutadania espanyola amb menys renda per llar (amb uns ingressos bruts anuals que freguen els 28.000 euros) i entre l’1% de les famílies més pobres de tot l’arxipèlag. Malgrat això, moltes no volen marxar perquè vinculen la seva llar i el seu “estil de vida” al barri.

1.021 habitants d’aquest nucli de població es troben entre el 3% de la ciutadania espanyola amb menys renda per llar (amb uns ingressos bruts anuals que freguen els 28.000 euros) i entre l’1% de les famílies més pobres de les Balears

El pas del temps ha fet que els blocs —ara repartits entre mans privades, l’Ajuntament de Palma i l’Institut Balear de l’Habitatge (Ibavi)— hagin tengut sorts diferents. Tot i que s’hi han fet tasques de sanejament de façanes i s’han tancat els jardins amb tanques, els intents institucionals no han aconseguit mantenir el vandalisme allunyat: als carrers de Corea és fàcil veure-hi cotxes completament desballestats i venda al detall de tota mena de substàncies, i no és segur per a tothom passejar-hi de nit.

L’escenari, lluny de millorar, ha anat empitjorant des que s’hi han instal·lat antics residents de Son Banya, el poblat de barraques de la matriarca Francisca Cortés, àlies ‘La Paca’. Residents del barri han assegurat als mitjans locals que han rebut propostes dels clans per vendre droga “per cinquanta euros al dia”, segons testimonis recollits i publicats per Última Hora.

Això ha fet que els habitants de Camp Redó es trobin encara més davant una antiga cruïlla: marxar per continuar vivint tranquils o lluitar contra les festes, el tràfic de drogues i l’ocupació —dels HPO— per enderrocar allò que no funciona i aconseguir que hi hagi un procés real de rehabilitació.

Iniciatives municipals sense èxit

El 2020, l’àrea de Benestar Social de l’Ajuntament de Palma, juntament amb el GREC, va impulsar un projecte d’intervenció comunitària en col·laboració amb els Centres Municipals de Serveis Socials de Nord i Llevant Nord que incloïa Camp Redó. Però avui, aquest conjunt de blocs d’habitatges de protecció oficial amb un termini de 75 anys continua caracteritzant-se per la vulnerabilitat, la brutícia i un futur poc prometedor per la manca d’inversió i de mesures institucionals que han aconseguit reduir el barri, que, d’altra banda, no acaba de desaparèixer.

El 2020, l’àrea de Benestar Social de l’Ajuntament de Palma, juntament amb el GREC, va impulsar un projecte d’intervenció comunitària en col·laboració amb els Centres Municipals de Serveis Socials de Nord i Llevant Nord que incloïa Camp Redó

Els intents de regenerar Corea han passat per diverses propostes, entre les quals hi ha convertir la via principal propera en una zona verda. “En cinquanta anys, ningú no ha invertit ni un cèntim en els pisos”, afirma Vila. Fa uns anys, una part dels blocs va ajudar l’Ajuntament a retirar els vehicles abandonats i altres residus acumulats en un descampat per contribuir a transformar-lo. El consistori, d’altra banda, va tancar el recinte amb tanques per delimitar-ne perimetralment la zona per “insalubritat”.

En cinquanta anys, ningú no ha invertit ni un cèntim en els pisos

Eduard Vila — Exdirector general d'Habitatge

La valoració tècnica dels edificis havia estat negativa i, després de tancar-los amb tanques, també es van tapiar alguns accessos. Tanmateix, els treballadors socials comunicaven periòdicament que els immobles continuaven sent ocupats. Malgrat els informes que es remetien a la Policia, els problemes al veïnat no s’arribaven a solucionar.

Durant l’alcaldia d’Aina Calvo (2007-2011), un dels blocs es va arribar a enderrocar per facilitar-ne el reacondicionament, amb els residents en contra: una part d’ells va recórrer aleshores a la plataforma Stop Desahucios, que va defensar que no s’havia d’enderrocar cap altre habitatge protegit a Palma. Des d’aleshores, els veïns de Corea han defensat el seu dret a romandre al barri, davant un possible “esponjament” urbanístic, malgrat el deteriorament dels immobles.

En contra d’un “interès polític”

“La vigilància policial [que és freqüent] no ha anat acompanyada d’una iniciativa política suficient per abordar la situació”, subratlla l’exdirector d’Habitatge del Govern. Al llarg dels anys, la degradació imminent del barri no ha estat, això sí, un impediment perquè el lloguer continuï augmentant-hi. De fet, s’ha duplicat fins a situar-se al voltant dels 700 euros mensuals.

Vila assenyala, d’altra banda, els problemes relacionats amb Son Banya, on, segons afirma, la reducció d’habitatges protegits també ha generat conflictes. “Hi ha un supermercat [de droga]”, sosté. Els qui s’oposen als desallotjaments i enderrocs recorren a plataformes contra els desnonaments i a altres mecanismes per intentar frenar-los costi el que costi.

En opinió de Vila, el que funcionaria seria un projecte de rehabilitació i esponjament —reformar els habitatges perquè n’hi hagi menys, però més grans, i reduir-ne la densitat— i adjudicar-los prioritzant els residents de Corea: “Això implicaria que d’aquí a uns anys el problema actual del barri quedaria més o menys resolt. Però no es fa perquè es pagaria un preu en l’àmbit polític”.

El que funcionaria, en opinió d’Eduard Vila, és un projecte de rehabilitació i esponjament —reformar els habitatges perquè n’hi hagi menys però més grans, reduir-ne la densitat— i adjudicar-los prioritzant els residents de Corea

En aquest sentit, des de l’Ajuntament de Palma, que en el moment de publicar-se aquesta informació no ha respost les preguntes de elDiario.es, i des del Govern, darrerament s’ha posat el focus en el nou projecte residencial —de 800 habitatges— de la societat estatal CASA47 a Son Busquets. Alguns residents de Corea han manifestat la voluntat de traslladar-s’hi.

En l’encreuament de retrets amb el Govern central, que té les competències del projecte, el consistori i el veïnat defensen que a l’antic quarter militar s’hi projecten massa habitatges de protecció oficial, cosa que amenaça, segons ells, amb que Son Busquets es converteixi en un “gueto”, en les seves pròpies paraules. Mentrestant, la situació problemàtica a Corea persisteix sense que hi hagi cap voluntat sobre la taula de canviar-ne el rumb.

L'organització d'ajuda a les persones migrants Alarm Phone ha alertat de la desaparició de 20 persones que viatjaven a bord d'una pastera amb destinació a les Balears des de la costa d'Algèria. L'embarcació va salpar dilluns passat, 26 d'octubre, des de la localitat algeriana de Boumerdés i, tres dies després, no hi ha constància que els seus ocupants hagin arribat a terra.

L'entitat, que documenta i alerta sobre emergències i naufragis de persones migrants a la Mediterrània, ha difós l'avís a través del seu compte a la xarxa social X i ha assenyalat que Salvament Marítim ha estat informat de la desaparició. Alarm Phone ha expressat el desig que les persones que viatjaven a l'embarcació puguin ser localitzades amb vida.

Boumerdés és un dels punts de la costa algeriana des dels quals parteixen habitualment embarcacions precàries rumb a l'arxipèlag balear, segons recull un informe recent de l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM).

Des de dilluns, el dia en què va salpar la pastera desapareguda, han arribat a les costes de Mallorca, Eivissa i Formentera 258 persones migrants a bord de 16 embarcacions, segons les dades facilitades per la Delegació del Govern a les Balears.

Una ruta marcada per les desaparicions i els naufragis

La nova alerta es produeix en una ruta migratòria en què, durant els darrers mesos, s'han succeït els avisos per embarcacions desaparegudes i els naufragis amb víctimes mortals.

L'agost passat, 28 persones van morir en el naufragi d'una pastera que havia partit precisament de Boumerdés rumb a les Balears. L'embarcació transportava 32 migrants i només quatre van ser rescatats amb vida. Pocs dies abans, dos supervivents d'una altra travessia havien relatat la mort de 17 persones després que la pastera en què viatjaven romangués 15 dies a la deriva.

Les alertes per desaparicions tampoc no són un fenomen aïllat. Al febrer, la Guàrdia Civil va localitzar amb vida 22 persones que havien partit d'Algèria en una pastera, en el marc d'un dispositiu de recerca activat després que es perdés el rastre de diverses embarcacions amb un total de 81 ocupants, entre els quals hi havia dones i nadons.

La magnitud d'aquesta situació va quedar reflectida en l'informe anual de l'organització Caminando Fronteras sobre les morts a les rutes migratòries. Segons les dades publicades per elDiario.es, 1.037 persones van morir o van desaparèixer el 2025 durant la travessia entre Algèria i les Balears, una de les rutes més perilloses per arribar a territori espanyol.

Les organitzacions que treballen amb persones migrants han advertit de les dificultats per localitzar embarcacions desaparegudes i dels problemes de coordinació en les operacions de recerca i rescat a la Mediterrània. En molts casos, les famílies passen dies o setmanes sense saber què ha passat amb els seus éssers estimats.

Mari Carmen García, una jove mallorquina que viatjava en un dels trens implicats en l'accident ferroviari d'aquest dimecres a Urda (Toledo), continua desapareguda. En les darreres hores, diverses publicacions a les xarxes socials han demanat la col·laboració ciutadana per intentar esbrinar on és.

Fonts de l'Ajuntament d'Inca, localitat d'on és natural, han confirmat a Europa Press que encara no s'ha pogut localitzar la jove, que resideix i treballa a Madrid i que anava a bord d'un tren de la companyia Iryo amb destinació a Sevilla.

Segons la informació difosa a les xarxes, García viatjaria als vagons set o vuit del comboi. Els seus familiars i amics demanen que qualsevol persona que en tengui informació es posi en contacte amb ells.

La cerca es produeix enmig de la incertesa que viuen nombroses famílies després del greu accident ferroviari registrat a Urda, on varen col·lidir dos trens d'alta velocitat, un de Renfe i l'altre d'Iryo. El sinistre ha deixat almenys 68 víctimes mortals i desenes de ferits, mentre els equips d'emergència i les autoritats treballen per identificar les persones mortes i localitzar els passatgers el parador dels quals encara es desconeix.

Les famílies recorren a les xarxes socials per cercar els desapareguts

La desaparició de Mari Carmen se suma a la d'altres viatgers que els seus familiars i amics intenten localitzar a través de les xarxes socials. Des de les primeres hores posteriors a l'accident, s'hi han difós fotografies, noms i dades sobre els vagons i els seients que ocupaven algunes de les persones amb les quals no s'ha aconseguit contactar.

Davant la magnitud de la tragèdia, les autoritats han habilitat recursos per atendre els familiars i facilitar les tasques d'identificació. La Guàrdia Civil ha habilitat dependències per recollir informació i mostres d'ADN de familiars de primer grau, amb l'objectiu d'agilitar la identificació de les víctimes.

L'accident d'Urda ha obligat a interrompre la circulació ferroviària d'alta velocitat entre Madrid i Andalusia i ha obert una investigació per esclarir les circumstàncies de la col·lisió. Segons la reconstrucció publicada per elDiario.es, una avaria en el sistema de senyalització va anar seguida d'una cadena d'errors al centre de control d'Adif a Atocha, que va autoritzar el tren de Renfe a reprendre la marxa a velocitat normal tot i que el comboi d'Iryo continuava aturat a la mateixa via. La investigació haurà de determinar les responsabilitats pels fets.

Eivissa és un dels territoris on la crisi de l’habitatge colpeja amb més duresa. Un territori de poc més de 572 quilòmetres quadrats que cada estiu rep milions de turistes necessita no tan sols garantir un habitatge digne a les persones que resideixen tot l’any a l’illa, sinó també als treballadors del sector turístic que s’hi desplacen entre els mesos d’abril i octubre. Tanmateix, durant l’última dècada, la crisi residencial s’ha agreujat a causa de l’augment tant dels preus de compravenda com dels lloguers.

El Consell Insular –les competències en matèria d’habitatge corresponen a la comunitat autònoma– té previst aprovar el març de 2027 el Pla d’Intervenció en Àmbits Turístics (PIAT), que inclourà una iniciativa que permetria allotjar temporalment fins a 30.000 treballadors procedents de fora de l’illa. Mariano Juan, vicepresident primer i conseller insular de Territori i Ordenació Turística, explica que la proposta planteja situar aquests allotjaments en zones turístiques i a prop dels principals centres de treball. “Es tracta de diferenciar necessitats diverses. Els treballadors de temporada necessiten un allotjament digne durant uns mesos, mentre que els residents necessiten habitatges disponibles durant tot l’any. La planificació territorial ha de poder donar una resposta específica a cadascuna d’aquestes realitats”, afirma Juan.

D’aquesta manera, es busca “facilitar una solució residencial temporal adequada, reduir desplaçaments innecessaris i evitar que els treballadors de temporada i les empreses competeixin pels mateixos habitatges destinats a cobrir les necessitats permanents dels residents”. El vicepresident primer també ha assenyalat que disposar de solucions d’allotjament temporal a prop dels centres de treball pot facilitar l’estabilitat de les plantilles i la incorporació dels professionals que necessiten les empreses de l’illa.

Es tracta de diferenciar necessitats diverses. Els treballadors de temporada necessiten un allotjament digne durant uns mesos, mentre que els residents necessiten habitatges disponibles durant tot l’any

Mariano Juan — Vicepresident primer i conseller insular de Territori i Ordenació Turística

Una iniciativa privada

La iniciativa haurà de partir de les empreses privades. És a dir, el projecte es podrà desenvolupar en sòls urbans privats i també es finançarà amb capital privat. La tipologia dependrà del que permetin les ordenances municipals de cada ajuntament. “El PIAT no entra en la tipologia constructiva. Només permet aquest ús provisional”, assenyala el Consell Insular, en resposta a la pregunta de si es permetrà habilitar estructures prefabricades i modulars o edificis de construcció convencional.

La proposta ha estat ben rebuda per les patronals consultades, tot i que la Confederació d’Associacions Empresarials de les Balears (CAEB) considera que els seus efectes seran “limitats” i la Petita i Mitjana Empresa d’Eivissa i Formentera (PIMEEF) creu que l’objectiu de 30.000 places d’allotjament és “excessivament optimista”

La mesura de fons ja s’havia debatut anteriorment en les taules de diàleg social entre patronals i sindicats. Aquests últims reconeixen que la iniciativa podria contribuir a alleujar la crisi de l’habitatge, però posen el focus en les condicions en què viurien els treballadors i en el risc que l’accés a un habitatge depengui del fet de mantenir la feina.

“L’exemple més clar que ens posaven era el d’aquell hotel que té al voltant una àmplia disponibilitat d’espai –on no es pot construir– i on es podrien habilitar aquest tipus de residències”, explica Alfonso Rojo, president de la PIMEEF. “Amb la normativa actual no està permès, però es pot modificar perquè es tracta de mesures excepcionals”, indica.

L’exemple més clar que ens posaven era el d’aquell hotel que té al voltant una àmplia disponibilitat d’espai –on no es pot construir– i on es podrien habilitar aquest tipus de residències. Amb la normativa actual no està permès, però es pot modificar perquè es tracta de mesures excepcionals

Alfonso Rojo — President de PIMEEF

El portaveu dels petits i mitjans empresaris pitiüsos considera “excessivament optimista” pensar que es podrien assolir les 30.000 places, perquè hi ha “molts condicionants”. Entre aquests, que les empreses disposin de terrenys on poder habilitar-les, una condició que només està a l’abast de molt poques. “Benvingudes siguin, però són molt poques les empreses que disposen de terrenys”, assegura. Aquesta limitació, a més, deixa moltes empreses fora, ja que els ajuntaments no posaran sòl municipal a disposició d’aquesta iniciativa. Malgrat tot, Rojo valora positivament que les empreses que tinguin aquesta opció “ara vegin una porta oberta”.

“És una solució tècnicament viable si es modifiquen les normatives de planificació urbana i territorial”, explica José Antonio Roselló, vicepresident de la CAEB a Eivissa i Formentera. Roselló considera que es tracta de terrenys, normalment propietat dels hotels, que no s’utilitzen i que, si se’n modifica la classificació urbanística, podrien destinar-se “a aquest ús residencial per als treballadors”. “Tampoc no és la panacea; crec que serà una mesura amb efectes molt limitats, perquè tampoc no hi ha tants terrenys disponibles”. “Però, si tenim en compte que molts pocs poden acabar fent molt, pot ser una mesura útil”, considera.

Les patronals hi veuen limitacions

Per la seva banda, el president dels petits i mitjans empresaris afirma que la mesura tindrà un impacte molt limitat per als associats de la patronal. “Una de les nostres reivindicacions és la manca de sòl industrial. No tenim ni tan sols terrenys per desenvolupar la nostra activitat al nivell i amb les dimensions que necessitem. Seran mesures a les quals es podrà acollir un sector molt concret i reduït, però benvingudes siguin”, insisteix Rojo. En aquest sentit, valora que cada allotjament temporal que s’habiliti deixarà un habitatge lliure per a la resta de la població.

“Nosaltres sempre hem defensat que els nostres empleats estiguin allotjats de la millor manera possible. Aquesta opció és molt millor: que els treballadors puguin disposar d’allotjaments dignes, que no siguin expulsats ni hagin de subarrendar qualsevol mena d’habitació a algun pirata”, sosté. José Antonio Roselló, vicepresident de la CAEB, coincideix que la iniciativa pot ser útil, tot i que també dubta que assoleixi la dimensió anunciada. “Sens dubte, és una mesura que pot alleujar el problema, però, per la seva pròpia naturalesa, els seus efectes són limitats. És evident que, per si sola, no resoldrà el problema estructural”, valora Roselló.

Sens dubte, és una mesura que pot alleujar el problema, però, per la seva pròpia naturalesa, els seus efectes són limitats. És evident que, per si sola, no resoldrà el problema estructural

José Antonio Roselló — Vicepresident de CAEB

Sonia Iglesias, portaveu del Sindicat de Llogateres d’Eivissa, considera que “augmentar l’oferta d’allotjament pot ajudar, però no garanteix per si sol una baixada dels preus”. Per això, defensa que aquesta mesura s’ha d’acompanyar d’altres actuacions: una reducció del 50% dels lloguers, l’ampliació del parc d’habitatge públic i social, la regulació dels preus dels lloguers, la lluita contra l’especulació i la limitació de l’ús turístic dels habitatges residencials.

La portaveu insisteix que qualsevol model d’allotjament per als treballadors de temporada ha de garantir unes condicions dignes i preus assequibles, sense perjudicar l’accés a l’habitatge de les persones que resideixen a l’illa durant tot l’any. “Cal garantir que l’habitatge sigui un dret accessible i no un negoci a costa de les persones que vivim i treballem a Eivissa”, sosté. En aquest sentit, defensa que les solucions adreçades als treballadors temporals no han d’agreujar les dificultats d’accés a l’habitatge de la població resident.

La secretària general de CCOO a Eivissa i Formentera, Consuelo López, explica que hi ha dues versions de la proposta. “D’una banda, hi ha els mòduls prefabricats, una solució que podríem acceptar, sempre que es garanteixin les condicions en què viuran els treballadors. De l’altra, s’ha parlat d’aixecar residències de maó per a treballadors, una mena d’edificis tipus rusc. Això no ho veiem de cap manera”, adverteix. El motiu és que, si es construeixen residències permanents per als treballadors, l’empresari tindria “tot el poder sobre la vida de les persones que hi viuen”, segons López.

D’una banda, hi ha els mòduls prefabricats, una solució que podríem acceptar, sempre que es garanteixin les condicions en què viuran els treballadors. De l’altra, s’ha parlat d’aixecar residències de maó per a treballadors, una mena d’edificis tipus rusc. Això no ho veiem de cap manera

Consuelo López — Secretària general de CCOO a Eivissa i Formentera

Segons la portaveu sindical, és una situació que ja es dona en alguns hotels de l’illa. “L’empresari et dona allotjament, però tu has de fer el que et digui: pel que fa a les hores de feina, els dies lliures i moltes altres qüestions que has d’acceptar perquè t’està donant un habitatge. Moltes vegades, a més, són exigències que ni tan sols són legals”, afirma.

I posa exemples concrets: treballadors que emmalalteixen, agafen la baixa i, al cap de dos dies, els responsables de l’hotel “ja els diuen que han de deixar l’habitació”.

“Si t’acomiaden, evidentment, també has de marxar. L’habitatge es converteix així en una arma llancívola, perquè, perquè et donin allotjament, moltes vegades has d’acceptar condicions que no hauries d’acceptar”, afegeix López. “Abans, quan veníem a Eivissa a treballar de temporada i llogàvem un pis, aquell habitatge era casa nostra. Hi podia venir la teva família de vacances, podies celebrar-hi un aniversari i fer vida amb normalitat. Als allotjaments que hi ha avui dia en alguns hotels no pots fer això”, lamenta la portaveu sindical.

A parer seu, el fet que l’empresari faciliti un habitatge als treballadors es pot convertir, alhora, en un problema per als empleats, que afecta tant la seva llibertat com les seves condicions laborals. “Els mòduls residencials no ens semblen malament, perquè es poden muntar i desmuntar. Ara bé, cal veure en quines condicions s’habiliten”, apunta. En aquest sentit, assenyala que, si s’opta per aquesta solució, hi ha d’haver “un contracte” i el lloguer no ha de representar més d’un terç del salari del treballador. A més, si s’ofereix una solució modular als empleats, aquesta s’ha de considerar casa seva.

D’altra banda, la portaveu sindical es pregunta què passaria si el treballador deixés l’empresa. “El problema és que les persones que perden l’habitatge marxen de l’illa. Perdre la feina és que t’expulsin de l’illa. Això és el que volem evitar”, opina López. Per a ella, al capdavall, es tracta d’“un pedaç per a unes poques temporades”. “Si es fa mitjançant mòduls, haurien de ser una solució per a molt poques temporades, perquè no deixa de ser un altre pedaç dels molts que es posen damunt la taula mentre s’intenta resoldre el problema de l’habitatge a l’illa”, valora.

Declarar l'illa zona tensionada

Pel que fa a les mesures estructurals, López reclama que es declari l’illa zona de mercat residencial tensionat i que s’estableixin límits als lloguers. “No entenc per què no es fa. Bé, sí que ho entenc: aquí tot és una qüestió ideològica”, sosté. A més, considera que la manca de mesures està agreujant la crisi de l’habitatge. “Estem fent malbé l’illa per qüestions ideològiques”, afirma.

La dirigent sindical també posa el focus en els habitatges buits i defensa que surtin al mercat de lloguer. Tot i insistir que cal garantir la protecció legal dels propietaris, qüestiona que la por a l’ocupació s’utilitzi com a argument per mantenir els pisos tancats. “Hem vist guàrdies civils, policies i funcionaris públics de diferents àmbits dormint als seus cotxes. De debò que un propietari no pot llogar un habitatge a uns mestres o a uns guàrdies civils? També els ocuparan la casa i els la destrossaran?”, planteja. A parer seu, falta voluntat per mobilitzar aquests habitatges.

A més, defensa la renovació automàtica dels contractes de lloguer per als llogaters que compleixen les seves obligacions, una de les reivindicacions del Sindicat de Llogateres a la qual s’han sumat CCOO i UGT. “Si tens uns llogaters que et paguen i assumeixen totes les despeses, arriba el final del contracte i els fas fora al carrer. Que aquest propietari expliqui per què i per a què”, assenyala López.

La secretària general de CCOO considera que, en molts casos, darrere de la finalització dels contractes hi ha la intenció d’apujar el preu del lloguer. “Si tens uns llogaters que paguen i no et donen problemes, per què els has de fer fora? La resposta, en molts casos, és que el propietari vol guanyar més diners perquè als nous llogaters els apujarà molt el lloguer”, sosté.

L'habitatge és un dret, no un negoci. Viure i treballar a Eivissa no hauria de ser un luxe. Ningú no hauria de haver de marxar de ca seva per no poder pagar un lloguer

Sonia Iglesias — Portaveu del Sindicat de Llogateres d'Eivissa

Segons López, aquesta situació obliga els llogaters a assumir augments que no poden pagar o a abandonar casa seva. “Els diu que se’ls acaba el contracte i que han de pagar molts euros més, o bé que se’n vagin al carrer. I, com que no ho poden pagar, marxen i hi entra una altra persona que paga més”. La dirigent sindical atribueix aquestes pràctiques a “la pura avarícia i l’especulació”.

“L’habitatge és un dret, no un negoci. Viure i treballar a Eivissa no hauria de ser un luxe”, reivindica, en la mateixa línia, Iglesias, que reclama mesures que permetin a la població continuar vivint a l’illa. “Ningú no hauria d’haver de marxar de casa seva perquè no pot pagar un lloguer”, conclou.

El president del Parlament, Gabriel Le Senne (Vox), serà jutjat del 25 al 29 d'octubre de 2027 per haver romput, el 18 de juny de 2024, una fotografia de tres víctimes del franquisme, exposada a la tapa de l'ordinador de la vicepresidenta segona de la Mesa, mentre es debatia la proposta del PP i de la formació d'extrema dreta de derogar la llei autonòmica de memòria democràtica. Els fets varen provocar una onada d'indignació dins i fora de les Balears, amb peticions de dimissió que Le Senne mai no ha atès. El Govern de Marga Prohens (PP) tampoc no l'ha forçat a abandonar el càrrec.

L'acusat ha comparegut aquest dimecres davant l'Audiència Provincial de les Balears en una vista preliminar en què la seva defensa ha negat que hagués comès cap delicte -se l'acusa d'un delicte d'odi-, cosa que ha frustrat la possibilitat d'arribar a un acord amb les acusacions per evitar el judici. Els tribunals hauran de determinar durant el judici si el també president de Vox a les Balears va actuar deliberadament o si, com sosté, la ruptura de la fotografia va ser accidental. Diversos familiars de víctimes de la repressió franquista s'han congregat a les portes de l'òrgan judicial per protestar pels fets.

Fins ara, Le Senne ha defensat que es va limitar a aplicar el reglament parlamentari, mentre que les acusacions sostenen que l'episodi va constituir un atac a la dignitat de les dones assassinades pel franquisme. La Fiscalia, per la seva banda, manté que no hi ha elements suficients per acreditar un delicte d'odi.

Entre altres qüestions, la Sala ha rebutjat citar com a pèrit testimoni l'historiador David Ginard, autor de la biografia d'Aurora Picornell, coneguda popularment com la Pasionaria de Mallorca, en considerar que la importància de la seva figura no és un fet controvertit. Sobre aquesta qüestió, l'advocat del col·lectiu Estimada Aurora, Sebastià Frau, ha explicat que l'objectiu era contraposar la ideologia de Picornell i de la resta de víctimes amb “la ideologia de l'acusat”.

Fins a quatre anys de presó i onze d'inhabilitació

En concret, Memòria de Mallorca, juntament amb els descendents d'Aurora Picornell i de les activistes Maria i Antònia Pascual, que apareixien a la fotografia, sol·licita per a Le Senne una pena de vint mesos de presó. El Col·lectiu Aurora reclama un any i quatre mesos de presó, onze anys d'inhabilitació per a càrrec públic i una multa de 30.000 euros, mentre que el Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE) demana fins a quatre anys de presó, quatre anys més d'inhabilitació i una multa de 13.000 euros. Aquest darrer partit també havia sol·licitat que Vox fos jutjat com a responsable civil subsidiari, una petició que el jutge instructor va rebutjar.

Le Senne, en canvi, en demana l'absolució perquè considera que no ha quedat acreditada la intenció d'humiliar les víctimes ni cap motivació discriminatòria. Durant la declaració que va prestar com a investigat el setembre de 2024, Le Senne es va aferrar als mateixos arguments que fins aleshores havia esgrimit públicament: que l'episodi va ser “accidental” i que es va produir després que Garrido es negàs a retirar el retrat, fet que, segons el president, contradeia la neutralitat exigida a la Mesa del Parlament.

Quan la Fiscalia li va demanar si hauria fet el mateix amb una fotografia de Franco, el màxim representant de la cambra autonòmica va respondre afirmativament. El parlamentari es va negar a respondre a les acusacions particulars, però sí que va contestar les preguntes del Ministeri Fiscal, del seu advocat i del jutge.

Per la seva banda, el Ministeri Fiscal, que s'ha pronunciat en diverses ocasions a favor de l'arxivament de la causa, sosté que, tot i que la conducta de Le Senne va constituir un acte que qualifica de “colèric” -i n'ha censurat les formes-, no ha quedat acreditat, amb les exigències pròpies del dret penal, el dol necessari per considerar que s'ha comès un delicte d'odi. En aquest cas, aquest delicte s'hauria concretat en la voluntat de lesionar la dignitat i la memòria de les dones víctimes de la repressió franquista. La Fiscalia tampoc no aprecia cap motivació discriminatòria en els fets.

El jutge va apreciar indicis d'una actuació intencionada

En la interlocutòria que va posar fi a la instrucció del cas i va deixar el dirigent d'extrema dreta a les portes del judici, el jutge va considerar que el seu gest havia lesionat “la dignitat d'aquestes persones i dels seus familiars i dels partits polítics dels quals eren militants, i acredita la clara intenció d'humiliar-los”. La resolució es basava en les diligències practicades fins aleshores, entre les quals hi havia les imatges aportades al procediment. En aquestes, segons el magistrat, “es pot apreciar com el senyor Le Senne, després d'arrabassar la fotografia, no la tira immediatament a terra, sinó que la manté a la mà esquerra, la deixa un moment a la zona situada damunt les cames, on podria semblar que l'estigui manipulant d'alguna manera, i després la tira amb la mà dreta”.

La Sala de l'Audiència Provincial que va confirmar l'obertura del judici oral també va considerar que les imatges aportaven indicis compatibles amb la possible existència de dol, és a dir, d'una actuació conscient i intencionada. Els magistrats varen assenyalar que corresponia al judici determinar si la ruptura havia estat deliberada o accidental, una qüestió central per esclarir la responsabilitat penal de l'acusat. Tant la defensa com la Fiscalia rebutgen aquesta interpretació.

El canvi climàtic amenaça d'elevar 24 centímetres el nivell del Mediterrani fins al 2050 i de reduir dràsticament l'amplada de les platges de Palma: Cala Estància podria perdre el 96% de la seva amplada i ses Troneres, el 80%. A més, els efectes del canvi climàtic podrien reduir fins a un 17% el PIB per càpita de les Balears en els pròxims 25 anys, amb conseqüències per a l'activitat econòmica i, especialment, per al turisme. Així ho adverteix l'informe de la Fundació AXA Cuidar el presente, proteger el mañana: adaptación climática de la ciudad de Palma, que analitza els riscos derivats de l'augment de les temperatures, la intensificació de les onades de calor i l'escassetat d'aigua.

Durant la presentació de l'estudi, que ha tingut lloc aquest dimecres a la Cambra de Comerç de Mallorca, l'experta en riscos d'inundació Claudia Ylla ha explicat que les Illes Balears s'enfronten a un escenari de riscos climàtics creixents d'aquí al 2050. L'augment de les temperatures, la reducció de les precipitacions i la pujada del nivell del mar amenacen d'alterar les condicions que han convertit les illes en una de les principals destinacions turístiques de la Mediterrània.

El turisme, ha assenyalat Ylla, depèn directament de la disponibilitat d'aigua, la conservació de les platges i unes condicions tèrmiques que permetin gaudir de la destinació. El deteriorament d'aquests factors podria reduir l'atractiu de Mallorca i provocar un descens del nombre de visitants. Davant aquest escenari, l'experta ha advertit que les empreses s'hauran d'adaptar si es manté la trajectòria actual de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. Entre les mesures necessàries, ha destacat el reforç de la cultura de la prevenció de riscos i la revisió de l'oferta turística.

Palma podria registrar 99 nits tropicals a l'any

Les previsions per a Palma dibuixen un escenari especialment preocupant pel que fa a la calor extrema. Segons l'estudi, les temperatures màximes podrien augmentar fins a quatre graus d'aquí al 2050, un increment que podria traduir-se en una caiguda del 16,3% del PIB per càpita de la ciutat. El nombre de dies en què l'índex de calor supera els 33 graus passaria dels 15 actuals a 62 a mitjan segle. Palma podria registrar fins a 98 dies de calor intensa a l'any, enfront dels 36 actuals, i 99 nits tropicals. La durada mitjana de les onades de calor podria triplicar-se.

L'informe també contempla un escenari extrem de fins a 12.000 morts relacionades amb la calor a Palma si no s'adopten mesures addicionals d'adaptació. Ylla ha assenyalat que l'aplicació d'aquestes mesures podria reduir aquesta xifra fins a dotze vegades.

L'impacte de la calor no es limitaria a la salut pública. Les temperatures extremes també afectarien l'activitat econòmica, el benestar de la població i l'atractiu turístic de la capital balear.

Platges que podrien perdre gairebé tota l'amplada

La pujada del nivell del mar constitueix una altra de les amenaces identificades per l'estudi. Tot i que Palma no és un dels punts de les Balears més exposats al risc costaner, el nivell mitjà del mar podria augmentar uns 24 centímetres fins al 2050. Aquesta pujada amplificaria els efectes dels temporals, l'onatge i les marees, i incrementaria el risc d'inundacions al litoral.

A més, reduiria l'amplada de les platges, algunes de les quals podrien quedar pràcticament reduïdes a la mínima expressió. És el cas de Cala Estància i ses Troneres. Segons les estimacions recollides a l'informe, l'amplada d'aquestes platges podria reduir-se un 96% i un 80%, respectivament, cap a mitjan segle.

L'avanç del mar també tindria conseqüències sobre els aqüífers, ja que afavoriria la intrusió d'aigua salada i reduiria la disponibilitat de recursos hídrics. L'amenaça és especialment rellevant per a Palma, on el 75% de l'aigua consumida procedeix dels aqüífers.

Menys pluja i aqüífers sobreexplotats

L'estudi preveu que les precipitacions disminueixin un 20% fins al 2050, mentre que l'evaporació augmentaria un 10%. La combinació d'aquests dos fenòmens limitaria significativament la recàrrega dels aqüífers i agreujaria l'estrès hídric, especialment durant els mesos d'estiu, quan la pressió sobre els recursos augmenta a causa de l'activitat turística.

La situació de partida ja és delicada. Segons Ylla, nou aqüífers que abasten Palma estan sobreexplotats i cinc més ho estaran el 2027. Tres presenten actualment un estat deficient a causa de la intrusió salina.

La disponibilitat d'aigua es perfila així com un dels principals desafiaments de la capital balear davant l'escalfament global. La reducció de les precipitacions i l'augment de la demanda durant els mesos de més activitat turística poden agreujar les dificultats per garantir el subministrament.

El 60% de la població, exposada a inundacions

Les inundacions constitueixen una altra de les principals amenaces per a Palma. Prop del 60% de la població de la ciutat, unes 309.000 persones, estaria exposada a aquest risc, segons l'estudi. Entre les zones més vulnerables hi ha les Rambles, es Molinar i diversos polígons industrials.

Els episodis d'inundació podrien provocar interrupcions del transport, danys a les xarxes de sanejament, problemes d'accés a l'aigua, contaminació dels recursos hídrics i alteracions de l'activitat econòmica. Davant aquests riscos, Ylla ha defensat la necessitat de combinar mesures de prevenció immediates amb transformacions urbanístiques i ambientals de més abast.

Entre les actuacions més senzilles i econòmiques, l'estudi proposa reforçar la cultura de la prevenció, utilitzar materials resistents a l'aigua i instal·lar sistemes de protecció contra les inundacions, com ara murets, barreres i vàlvules antiretorn.

També planteja habilitar zones de refugi, restaurar la vegetació autòctona del litoral i conservar els ecosistemes marins. A més llarg termini, contempla intervencions de més complexitat, com ara la renaturalització de la costa, l'adquisició de terrenys agrícoles per retornar-los a la natura, la reubicació de carreteres i la retirada d'activitats situades en zones costaneres vulnerables.

L'Ajuntament defensa més zones verdes i recursos hídrics

Durant la presentació de l'estudi, el batle de Palma, Jaime Martínez, ha defensat que l'adaptació al canvi climàtic requereix la implicació de les administracions, les empreses i la ciutadania. El batle ha assenyalat que Palma incorpora unes 5.000 persones empadronades cada any i ha situat entre els reptes de la ciutat la necessitat de compatibilitzar el creixement amb la protecció de l'entorn. En aquest sentit, ha reivindicat la sostenibilitat com un dels pilars de l'adaptació climàtica.

Martínez ha destacat les actuacions municipals en matèria d'aigua i zones verdes. Entre aquestes, ha citat les millores a la depuradora de Palma, el desenvolupament d'una futura dessaladora municipal i l'ampliació dels espais verds. També ha esmentat la incorporació de 60 autobusos elèctrics a la flota de l'Empresa Municipal de Transports enguany. El batle ha defensat, a més, la creació d'un centre de control que permeti prendre decisions i actuar a

El Tribunal Constitucional (TC) ha decidit mantenir suspesa la derogació de la Llei de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears, una supressió a la qual el Govern de Marga Prohens (PP) va donar llum verda amb el suport de Vox el març passat. D'aquesta manera, la norma continuarà vigent cautelarment mentre es resol el recurs d'inconstitucionalitat que va interposar el Govern espanyol contra la derogació, en considerar que vulnera els drets de les víctimes del franquisme i dificulta el compliment de la legislació estatal en matèria de memòria democràtica.

Mitjançant una interlocutòria datada el 20 d'octubre, a la qual ha tingut accés elDiario.es, la Sala manté suspesa la part essencial del text que va derogar la llei de memòria: l'article que deixa expressament sense efecte la norma i la disposició transitòria que l'acompanya, que estableix el règim aplicable als procediments de memòria democràtica que estaven en curs quan es va derogar la llei.

El tribunal justifica la decisió per la necessitat d'evitar perjudicis que podrien ser difícils o impossibles de reparar si la derogació entràs en vigor abans que es resolgués el recurs d'inconstitucionalitat. En aquest sentit, sosté que “el caràcter irreversible del pas del temps” en l'exercici d'aquests drets, juntament amb la importància de disposar d'estructures administratives per garantir-los, fa que els perjudicis derivats de l'aixecament de la suspensió s'hagin de qualificar d'“irreparables o de molt difícil reparació”.

En la seva anàlisi, la majoria dels magistrats considera que la desaparició del marc autonòmic de memòria democràtica pot afectar el reconeixement i la protecció dels drets de les víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura franquista. També assenyala les conseqüències que tindria la derogació per a les actuacions públiques d'investigació, localització i exhumació de persones desaparegudes, així com per a les polítiques de reconeixement i reparació. Per això, considera que mantenir la mesura cautelar no resulta “excessiu o desproporcionat”. La decisió encara no suposa un pronunciament definitiu sobre la constitucionalitat de la derogació, però n'impedeix l'aplicació plena mentre es resol el recurs.

La interlocutòria també té en compte les obligacions de col·laboració entre les administracions públiques en matèria de memòria democràtica. En el seu recurs, el Govern central al·legava que l'aixecament de la suspensió podia perjudicar l'efectivitat de les mesures de reconeixement i reparació, així com el desenvolupament de les actuacions previstes en la legislació autonòmica.

L'Executiu balear, per la seva banda, va defensar que no hi havia motius suficients per mantenir la mesura cautelar i va sostenir que la derogació no deixava les víctimes desprotegides, ja que existien altres instruments legals i administratius per garantir-ne els drets. El Constitucional no accepta aquests arguments pel que fa a la derogació de la llei i al seu règim transitori, i considera que, en aquesta fase del procediment, la protecció cautelar dels drets en joc justifica mantenir suspesos tots dos preceptes.

El tribunal permet recuperar la llibertat d'expressió i de càtedra

A diferència del que ha decidit respecte de la part essencial del text derogatori, el tribunal aixeca la suspensió de l'article 2, que recull el dret a expressar i difondre pensaments, idees i opinions, així com la llibertat de producció i creació científica, tècnica, cultural i artística. També empara la llibertat de càtedra i la investigació històrica. En aquest sentit, l'exposició de motius de la norma acusa la llei de memòria de perseguir el dret a dissentir i de penalitzar els historiadors les conclusions dels quals no coincidissin amb la interpretació històrica de determinats partits.

El Constitucional assenyala que no s'han acreditat prou els perjudicis irreparables que justificarien mantenir suspès aquest article. Així mateix, aixeca la suspensió de la disposició final única del text derogatori, relativa a la seva entrada en vigor.

La interlocutòria incorpora vots particulars de magistrats que discrepen de la decisió majoritària i consideren que s'hauria d'haver aixecat la suspensió de tota la llei derogatòria. Els magistrats discrepants qüestionen que s'hagin acreditat prou els danys irreparables que justificarien mantenir la mesura cautelar. També sostenen que l'incident s'hauria d'haver resolt d'acord amb els criteris constitucionals sobre el caràcter excepcional d'aquestes suspensions i amb la necessitat de ponderar els interessos en conflicte.

La llei balear de memòria, aprovada el 2018, va establir un marc institucional per investigar els crims del franquisme i reconèixer públicament les persones represaliades després del cop militar de 1936. Entre altres fites, la llei de memòria democràtica va permetre ampliar la consideració de les víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura: no només va fer possible reconèixer les persones represaliades directament, sinó també organitzacions socials, professionals i culturals, partits polítics i sindicats, entre d'altres, a més de les víctimes dels bombardejos, els nadons robats i les persones perseguides per motius ideològics.

A l'empara d'aquesta normativa, també es va declarar la nul·litat de ple dret de totes les sentències i resolucions dictades per motius polítics en causes penals, civils o administratives durant la dictadura a les Illes Balears. Es tractava d'una mesura simbòlica destinada a reparar jurídicament les persones condemnades pels tribunals franquistes. La llei també va introduir mesures en l'àmbit educatiu per garantir la transmissió d'aquest període històric a les noves generacions. Entre altres disposicions, establia la incorporació de la memòria democràtica als currículums escolars, l'impuls de programes pedagògics sobre el conflicte bèl·lic i el règim franquista, així com activitats d'investigació i divulgació en col·laboració amb centres educatius i universitats.

El pols del Govern espanyol contra la derogació de les lleis de memòria

La impugnació de la decisió adoptada pel PP i Vox s'emmarca en l'estratègia judicial iniciada pel Govern de Pedro Sánchez en altres comunitats autònomes, com la Comunitat Valenciana, Aragó i Cantàbria, on les normatives de memòria històrica han estat substituïdes per lleis de concòrdia que, sota el pretext de “reconciliar” els espanyols en lloc de “reobrir ferides”, equiparen el franquisme amb la democràcia.

El Govern central considera que aquests textos “blanquegen la dictadura franquista, neguen l'existència del cop d'Estat com a causant de la Guerra d'Espanya de 1936 a 1939, pretenen que no es conegui la veritat del que va ocórrer i, el que és pitjor, condemnen les víctimes de nou a l'oblit”. Així mateix, sosté que aquestes reformes mantenen alguns aspectes vinculats a les exhumacions, però eliminen elements essencials relacionats amb el dret a la veritat, la reparació i les garanties de no-repetició.

Rubén Díaz (Palma, 1979) és fotògraf, però des de fa anys dedica bona part de la seva vida a acostar-se a les persones que viuen al carrer i a mobilitzar d’altres perquè les ajudin. El seu projecte, Alma, no és una associació ni una fundació, sinó un moviment cívic nascut d’una convicció personal: ningú no hauria de ser invisible quan travessa una situació de vulnerabilitat. Amb la col·laboració d’una comunitat de milers de persones, ja ha contribuït a fer que 26 persones deixin de viure al carrer a Palma.

El seu compromís està lligat a la seva pròpia història. Prové d'una família humil, mai no ha tingut un habitatge en propietat, ha viscut desnonaments, el varen fer fora de casa quan era un infant i ha passat per nou llars. Coneix la inseguretat de no disposar d'un lloc propi i defensa que tenir un sostre és el primer pas per reconstruir una vida. “Volen que treballem, que siguem productius, etcètera, però el primer és tenir un habitatge digne”, sosté. Atribueix la seva sensibilitat a l'educació que va rebre dels seus pares, basada en la compassió, l'amor, el perdó i la justícia social. Quan va començar a aturar-se per parlar amb persones que dormien al carrer, es va fer una pregunta que acabaria marcant el seu camí: “Rubén, acosta't a ells; a veure què pots fer per millorar la seva situació”. Per a ell, aquesta manera de mirar els altres constitueix “l'herència més bonica” que té.

Al principi, Rubén actuava tot sol. Caminava pels carrers de la ciutat, escoltava històries i les compartia amb les persones més properes. Després va comprendre que les xarxes socials podien multiplicar l'abast de la seva iniciativa. “Per què no visibilitzar tot això a les xarxes socials?”, es va demanar, conscient del poder d'aquestes plataformes. Allà va donar a conèixer un projecte que va començar a agafar embranzida durant la pandèmia de la COVID-19, quan va decidir aprofitar aquell moment de canvi per despertar consciències i connectar persones disposades a ajudar.

Deixar de mirar cap a una altra banda

Rubén centra la seva atenció en les persones que ho han perdut tot i viuen al carrer, però també vol desmuntar els prejudicis que les envolten. Rebutja que se les identifiqui automàticament amb les addiccions i recorda que, darrere la pèrdua d'un habitatge, hi pot haver problemes de salut mental, ruptures sentimentals, depressions, dols i altres circumstàncies capaces de desestabilitzar una vida. “He conegut i atès gent al carrer que ho tenia tot i que, per algun motiu, ho ha perdut tot”, explica.

Quan s'acosta a algú que dorm a la intempèrie, intenta imaginar-se'l d'infant, abans que les circumstàncies el duguessin a aquella situació. No hi veu únicament algú que necessita menjar o allotjament, sinó una persona amb una història que mereix ser escoltada. “Han estat innocents i han tengut una vida molt dura, però no es mereixen continuar essent invisibles”, assenyala.

Han estat innocents i han tengut una vida molt dura, però no es mereixen continuar essent invisibles

Rubén Díaz — Responsable del projecte Alma

El que més l'indigna és la indiferència amb què s'ha normalitzat el patiment a l'espai públic. “Hem normalitzat veure algú completament destruït al carrer i girar el cap”, denuncia. Considera aquesta actitud “absolutament inhumana” i recorda que ningú no està exempt de passar per una situació semblant: “Et pot passar a tu i, quan et passi, voldràs que algú t'ajudi”, sentencia. Per això, reclama recuperar l'empatia i la solidaritat. “Humanitzem de nou, recuperem els valors, l'empatia i la solidaritat que uneixen el poble”, sosté.

Et pot passar a tu i, quan et passi, voldràs que algú t'ajudi. Humanitzem de nou, recuperem els valors, l'empatia i la solidaritat que uneixen el poble

Rubén Díaz — Responsable del projecte Alma

Alma també respon a la seva desconfiança envers les estructures tradicionals. Rubén va decidir no constituir una entitat formal per evitar els tràmits, la burocràcia i les obligacions que, al seu parer, poden complicar una iniciativa ciutadana. “Ho vaig fer expressament perquè, quan crees alguna cosa legal, has de retre comptes, fer papers i bregar amb la burocràcia; és un embolic”, explica. I es demana: “Per què hem d'entrar sempre dins el sistema?”, ja que considera que qualsevol ciutadà pot ajudar els altres sense necessitat de crear una organització.

Model actual

La seva crítica arriba al model de societat actual, marcat, segons la seva opinió, pel consumisme, les empreses que destrueixen el planeta i la por com a eina de control. Es defineix com a apolític i no s'identifica amb cap religió, tot i que manté una fe profunda en les persones. També qüestiona el racisme i la xenofòbia, que considera mecanismes per dividir la població. “Són les persones les que són bones o dolentes, no el color de la seva pell ni el seu lloc de procedència”, afirma.

Rubén recorda l'època dels seus padrins com un temps en què hi havia més contacte entre veïns, més vida familiar i més disposició a escoltar. En contrast amb aquella convivència, lamenta que les pantalles, la por i l'egoisme hagin afeblit els vincles comunitaris. També qüestiona la manera com es percep les persones migrants, sovint presentades com una amenaça, mentre que els espanyols que varen emigrar a l'Amèrica del Sud en altres èpoques podien ser vistos com a exploradors. Gràcies a la seva passió pel bàsquet, i trencant la imatge que potser ocupa una part de l'imaginari col·lectiu, Rubén Díaz assenyala que ha conegut nombrosos sud-americans que han arribat a les Balears i han creat empreses que han donat feina a mallorquins i a altres espanyols.

Viatjar més cap a dins

Per a Rubén, recuperar la solidaritat exigeix també un exercici d'introspecció. Proposa conèixer-se millor, reconèixer la part fosca de cadascú i aprendre a acceptar-la, en lloc de projectar les pròpies contradiccions sobre els altres. Només així, sosté, podem reconèixer les capacitats i les possibilitats de les persones que tenim al davant, sense reduir-les als seus errors o a les circumstàncies que travessen.

Aquesta mirada és present en la seva manera d'acompanyar les persones que troba al carrer. Un dels casos que millor il·lustra la seva bona tasca és el de José, un jove que li va demanar ajuda per abandonar la seva addicció a l'alcohol i a les drogues. Treballava en la construcció, però es gastava tot el sou a consumir, fins que va acabar perdent la llar. Rubén recorda la seva història com un exemple de la dificultat de reconèixer a temps que alguna cosa ha de canviar. “Sembla que fins que no tocam fons no ens adonam de les coses”, reflexiona, i hi afegeix: “Tots tenim aquesta part d'aprenentatge; el que és bonic de la vida és aprendre”.

José va passar dos anys en un centre de desintoxicació, durant els quals Rubén va ser la seva persona de referència i acompanyament. Després se'n va anar a Andalusia i, dos anys més tard, tots dos es varen retrobar per casualitat a Palma. José havia refet la seva vida: caminava al costat de la seva dona i del seu fill. L'infant tenia un nom que va convertir aquella trobada en un moment especialment emotiu: Rubén, en agraïment a la persona que l'havia ajudat a sortir del carrer.

Rubén va ajudar José, que li va demanar ajuda per abandonar la seva addicció a l'alcohol i a les drogues. Després de passar dos anys en un centre de desintoxicació, se'n va anar a Andalusia i, dos anys més tard, es va retrobar amb ell a Palma. Havia refet la seva vida: caminava al costat de la seva dona i del seu fill, a qui va posar el nom de Rubén

El mallorquí considera que les addiccions poden estar vinculades a traumes no superats i a la dificultat d'afrontar determinades experiències. Per trencar els patrons de consum, explica, és necessari construir una vida més atractiva que aquella en què l'addicció ocupa el centre. Això pot implicar canviar d'amistats, modificar rutines o passar el dia en un altre barri i tornar al lloc d'origen únicament per dormir, per evitar així l'entorn associat al consum. Per aconseguir-ho, destaca la importància de la natura, l'esport, l'alimentació, la cura personal i la capacitat de demanar perdó a les persones que varen ser al seu costat i que no va saber valorar.

Belén: del carrer a ajudar altres persones

A l'entrevista també hi participa Belén Simón, la primera persona a qui Rubén va ajudar a sortir del carrer. Ell la considera “la seva germana gran” i assegura que són família. Avui té feina i casa, i col·labora amb Alma acompanyant altres persones que travessen situacions de vulnerabilitat. La seva història, però, està marcada pels maltractaments, l'exclusió residencial i una greu addicció a l'heroïna.

Belén i Rubén es varen conèixer el novembre de 2019 al mercat de l'Olivar de Palma, quan ella vivia al carrer amb els seus dos cans. “En aquell moment ens vàrem reconèixer”, recorda ell, com si estiguessin predestinats a conèixer-se aquell mes de tardor. Rubén va creure que la podia ajudar i tots dos varen connectar des del principi. Abans d'aquella trobada, Belén havia viscut una situació d'extrema vulnerabilitat. Durant la pandèmia, va ser desallotjada d'un habitatge a la zona de Pere Garau arran d'una estafa relacionada amb el lloguer. 

Segons relata, havia lliurat una quantitat de doblers com a reserva, però no va arribar a signar cap contracte. Uns dies després, el propietari va denunciar davant la policia que dues persones —ella i la seva parella— havien ocupat casa seva i els va tallar la llum i l'aigua. Intentava expulsar-los en plena pandèmia, una experiència molt dura a la qual s'afegia la violència masclista que patia Belén, un “autèntic malson”.

Va acabar al carrer amb els seus dos cans i es va instal·lar a la zona de l'Olivar, on va conviure amb persones que bevien i que, en aquelles circumstàncies, constituïen la millor protecció que podia trobar. Allà, enmig de l'abandonament, va conèixer Rubén, el seu “àngel de la guarda”. Al carrer, sense habitatge, sense suport familiar i sense una xarxa d'afectes que la sostengués. Malgrat tot, la seva recuperació és especialment significativa perquè va començar quan encara vivia amb tot aquell pes i totes aquelles dificultats.

L'addicció de Belén havia arribat a un punt devastador després de la mort del seu oncle Juan, a qui estimava molt. Va acabar al poblat de Son Banya i va passar una setmana fumant heroïna sense aturar-se. Ho va fer amb una promesa: si sobrevivia, abandonaria aquell món. Una ambulància la va haver de recollir i traslladar a l'hospital. Pesava 22 quilos i era “un autèntic cadàver”, recorda quan evoca aquella etapa. Tanmateix, i per fi, “a mi, Déu em va salvar de les cendres”, afirma avui.

Fins i tot quan vivia al carrer, Belén cercava la manera de treballar. Cobrava quaranta euros per anar a fer net i, d'aquests doblers, en destinava vint a pagar una al·lota que li cuidàs els cans. Amb el temps, l'ajuda de Rubén i la seva pròpia voluntat li varen permetre deixar enrere l'addicció, trobar feina i aconseguir un habitatge. Ara, aquesta dona de cinquanta-tres anys, i gràcies al programa d'intervenció social Housing First, del Consell de Mallorca, que ofereix habitatge a persones en situació de sensellarisme crònic, disposa d'un habitatge individual, utilitza l'experiència viscuda per a orientar a Rubén sobre les persones que troba als carrers de Palma.

Ha desenvolupat, explica, una capacitat per reconèixer les circumstàncies de cada cas i detectar qui pot estar preparat per iniciar un procés de recuperació. “Jo vaig rebre el bé i ara és el que intent transmetre”, afirma. N'ha comprovat l'efecte amb una persona que feia més de 25 anys que bevia alcohol i que, gràcies a l'afecte i l'atenció rebuts, ha decidit entrar en un programa per deixar la beguda. “De vegades, n'hi ha prou de parlar uns minuts amb algú que està pitjor que tu i retornar-li la dignitat que li correspon”, explica.

Rubén també va ajudar Belén, que va acabar al carrer amb els seus dos cans després d'una història marcada per la violència masclista, la pèrdua de casa seva i una addicció a l'heroïna. Ara ha aconseguit una llar i una feina i ajuda Rubén: 'Jo vaig rebre el bé i ara és el que intent transmetre'

Posar-se a l'altura de qui és vulnerable

Rubén Díaz demana a les persones que sentin por o incomoditat davant les persones que viuen al carrer que s'hi acostin amb humilitat. Proposa ajupir-se físicament, donar-los la mà i començar amb una frase senzilla: “Som aquí, t'escolt”. Potser les persones que han passat anys essent invisibles han perdut la confiança en els altres; per això, que algú s'aturi i les escolti pot rompre una barrera, explica. I és que “en aquell moment sorgeix la màgia”, afirma el fotògraf, que cada dia rep missatges a les xarxes socials de persones que necessiten ajuda. Prioritza els casos més urgents, tant els de les persones que ja viuen al carrer com els de les que estan a punt de perdre l'habitatge. La resposta pot consistir a proporcionar roba d'abric, una tenda de campanya o una habitació temporal. “Som un grup que oferim ajuda en el moment; no donam cita”, explica.

Cada dia, Rubén rep missatges a les xarxes socials de persones que necessiten ajuda. Prioritza els casos més urgents, tant els de les persones que ja viuen al carrer com els de les que estan a punt de perdre l'habitatge

Abans de compartir una història amb la seva comunitat de milers de seguidors, comprova que la situació sigui real i demana permís a la persona afectada per difondre el seu cas. Després n'explica les necessitats i coordina, juntament amb el seu equip, les ofertes d'ajuda que arriben: allotjament, feina, roba, doblers o altres recursos. Les microdonacions permeten pagar habitacions i cobrir les necessitats bàsiques mentre es cerca feina i s'intenta que cada persona pugui recuperar la seva autonomia.

Va ser un dels casos. Una dona alemanya li va escriure un dilluns perquè dijous havia de ser desnonada juntament amb els seus cinc moixos. Havia acumulat un deute, no trobava feina tot i tenir formació en màrqueting i direcció d’empreses, i havia acudit a diverses ONG i als serveis socials sense aconseguir cap solució. El fundador d’Alma es va reunir amb ella i, en dos dies, va trobar una habitació en una casa de camp que oferia una seguidora. Va reunir els 500 euros necessaris per pagar-la i va aconseguir que un amic s’encarregàs de la mudança.

Això, tanmateix, no desmereix la feina dedicada i compromesa que s'està duent a terme en l'àmbit social des de les institucions públiques -com ara el Consell de Mallorca, la Xarxa d'Inclusió o alguns ajuntaments- i des d'entitats privades. El fet que aquesta dona, una jove alemanya, no trobàs una resposta a la seva situació s'ha d'entendre com un cas puntual. El propòsit d'aquest reportatge és posar el focus en la iniciativa individual de Rubén i d'altres persones disposades a ajudar. Una acció que du aquest mallorquí a instar els governants a continuar treballant de manera conjunta i a cercar solucions a la vulnerabilitat i a les diverses situacions de precarietat que pateixen alguns ciutadans.

Amb el temps, la dona va trobar feina i va començar una relació sentimental amb aquell mateix amic de Rubén que li havia donat un cop de mà. “Quan estàs en una vibració alta, quan t’entregues als altres, passen coses molt boniques”, afegeix. Durant l'entrevista, recorre a la llegenda dels dos llops dels pobles cheroquis per explicar que l'actitud amb què afrontam la vida influeix en les nostres decisions. No es tracta de negar les dificultats, sinó de trobar forces i suports per no quedar-hi atrapats.

Una altra de les persones beneficiàries ha estat una dona alemanya sense llar que, en dos dies, va trobar una habitació en una casa de camp oferida per una seguidora de Rubén a les xarxes socials

Habitatge, salaris i resposta pública

La tasca d'Alma posa de manifest les mancances d'una resposta social que, segons Rubén, ha d'abordar tant les urgències com les causes de l'exclusió. A Palma, assegura, hi ha pisos buits els propietaris dels quals no els volen llogar per por que els ocupin. Per això, defensa la regulació dels preus i la creació d'habitatge social per facilitar l'accés a una llar. Dona suport a les manifestacions ciutadanes, però demana que les reivindicacions no es radicalitzin ni quedin subordinades a les banderes i les voluntats dels partits polítics. “Si vols governar i t'oblides del poble, això no té sentit”, sosté.

A més, reclama una relació més equilibrada entre l'Índex de Preus de Consum (IPC) i els salaris. “La gent ja no pot més”, afirma quan descriu persones que necessiten dues feines per alimentar els seus fills i que acaben esgotades, amb el consegüent deteriorament de la seva salut. Des del seu punt de vista, no es pot exigir productivitat sense garantir abans unes condicions de vida dignes.

La tasca d'Alma ha despertat l'interès de responsables públics de Palma. Rubén explica que la directora d'Afers Socials i la tinent de batle de l'ajuntament li han demanat ajuda per estructurar un pla d'actuació. Entre les qüestions abordades, hi ha la necessitat de comptar amb més agents de camp, capaços de sortir dels seus despatxos i parlar en un cara-a-cara amb les persones que necessiten ajuda. D'aquestes converses podria sorgir un voluntariat destinat inicialment a oferir suport emocional i psicològic a les persones que viuen al carrer, en caravanes, tendes de campanya o diversos assentaments, i després acompanyar-les cap a una vida millor. Rubén també reclama una coordinació més gran entre els serveis socials de la comunitat i més places als albergs per reduir les llistes d'espera.

Deixar de jutjar per començar a ajudar

Belén i Rubén rebutgen que es pugui jutjar la situació d'una persona des de fora sense conèixer-ne la història. “Les persones que més critiquen els altres, que menys veuen el patiment aliè, són les que estan més podrides per dins”, sentencia ell. El seu missatge convida a revisar la pròpia conducta i a recordar que ningú no està completament protegit davant la possibilitat de perdre la llar, l'estabilitat o els suports. Per això insisteix que ajudar els altres també transforma qui ajuda. Es tracta d'estimar el proïsme com a un mateix i de deixar que sonin les campanes de la solidaritat, que fan vibrar les persones i permeten construir una vida més plena.

Amb tot, Alma va néixer quan Rubén va decidir deixar de passar de llarg davant les persones que dormien al carrer. Per la seva banda, Belén, que un dia va necessitar aquella mà estesa, ara l'ofereix a les persones que travessen situacions semblants. I José demostra que reconstruir una vida requereix voluntat, oportunitats i una xarxa de suport. Tot plegat es resumeix en una mateixa recepta: deixar de jutjar, tornar a mirar els altres als ulls i reconèixer que, darrere cada persona que viu al carrer, hi ha una història que mereix ser escoltada.

Vídeos de DEVEGA PRODUCTIONS.

“Després de dues dècades en aquest ofici, moltes de nosaltres tenim el cos destrossat i ens hem de medicar per poder afrontar cada jornada laboral. Arribem a la jubilació fetes pols”. Rosa és cambrera de pis i treballa des del 1999 a l'hotel Guadalupe, a Magaluf (Mallorca), on neteja 21 habitacions per jornada. A punt de fer 62 anys, arrossega una hèrnia discal, problemes als tendons de l'espatlla i lesions als genolls. Les habitacions de sortida, explica, poden requerir entre 45 minuts i una hora i mitja de feina, segons com les hagin deixat els hostes. “Trobem escombraries, ampolles, menjar, arena i els banys en condicions desastroses”, relata a elDiario.es.

Rosa Fiteni és una de les desenes de 'kellys' que participen aquest dimarts i dimecres en les jornades Coeficients reductors. Un deute històric amb les cambreres de pis, organitzades per la Federació de Serveis, Mobilitat i Consum d'UGT (FeSMC-UGT) a Magaluf. Entre aplaudiments, abraçades i proclames, les treballadores han reclamat una jubilació anticipada que tingui en compte el desgast físic de la seva feina, així com una reducció de les càrregues de treball i unes condicions laborals dignes que evitin que les noves generacions acabin la vida professional amb el cos destrossat.

Fiteni defensa que les cambreres de pis puguin retirar-se abans sense que això impliqui una penalització en la pensió. La reivindicació va més enllà d'avançar l'edat de jubilació: també exigeix reduir la càrrega de feina i millorar les condicions laborals per evitar que els anys d'esforç passin factura a la salut de les treballadores. Tot i que es considera afortunada perquè al seu hotel hi ha personal dedicat a les zones comunes i ella es pot centrar en les habitacions, adverteix que aquesta situació no és generalitzada: algunes companyes han de netejar 28 o fins i tot 30 habitacions per jornada.

L'habitatge agreuja, a més, la situació econòmica de les persones que treballen en el sector turístic a Mallorca. “Perquè si et costa 1.500 euros i tu en cobres 1.500, no es pot”, assenyala, en al·lusió a la dificultat de pagar el lloguer amb un salari equivalent. La cambrera de pis defensa que les treballadores que acumulen un desgast físic important puguin retirar-se abans i que, alhora, s'adoptin mesures per evitar que les generacions que s'incorporin al sector acabin en una situació similar.

“Què menys que poder gaudir d'uns anys de vida digna després de tota una vida laboral?”, planteja. L'objectiu de la seva reivindicació és que les 'kellys' puguin disposar d'uns anys de descans en què visquin sense arrossegar les conseqüències de tota una vida de feina.

“No es pot deixar en l'oblit les que aixequen aquest país”

“Espanya és un país que viu del turisme. No pot deixar en l'oblit les que aixequen aquest país. I aquí hi som nosaltres”, proclama Rosa Requena, que assegura que el desgast físic que implica netejar entre 17 i 18 habitacions al dia la fa dubtar que pugui continuar exercint aquesta feina fins a l'edat ordinària de jubilació. Després d'onze anys com a cambrera de pis en un hotel d'Alacant, afirma que el seu cos ja pateix les conseqüències d'un ofici que, tot i sostenir bona part de l'activitat turística, encara no té reconegut el dret a una jubilació anticipada per la seva penositat. “El nostre esmorzar és un cafè amb llet i un paracetamol o ibuprofèn per poder aguantar la jornada”, assegura a aquest diari.

Tot i que al voltant del 60% dels llits del seu hotel ja són elevables, Rosa i les seves companyes encara han d'aixecar manualment els que no disposen d'aquest mecanisme. Si li assignen 17 habitacions, calcula que pot haver d'aixecar 34 llits d'uns 32 quilos cadascun, a més dels elements que s'hi col·loquen, que pesen uns set quilos més. A aquesta càrrega s'hi suma l'esforç de netejar els banys, moure mobles i repetir els mateixos moviments durant tota la jornada. “Jo no tenia res a l'esquena. Tinc una hèrnia produïda pel meu lloc de feina”, relata a elDiario.es.

Rosa denuncia, en aquest sentit, les dificultats que les 'kellys' travessen perquè algunes lesions siguin reconegudes com a derivades de la seva activitat laboral: quan una treballadora pateix una dolència a l'espatlla, per exemple, el fet que pugui estar relacionada amb moviments repetitius del seu lloc pot complicar el seu reconeixement com a contingència professional.

El resultat, prossegueix, és que les treballadores no només pateixen les conseqüències físiques de l'ofici, sinó que també poden trobar-se amb dificultats quan necessiten una baixa: “Et cruix l'esquena, notes un clic i quan vas a la mútua et diu que no, que no és una lesió professional perquè és un moviment repetitiu propi del teu lloc de treball o de netejar un vidre. El manegot dels rotatoris de l'espatlla tampoc no te'l reconeixen per ser conseqüència de moviments repetitius, la qual cosa, a sobre, acabes perdent diners quan has d'agafar una baixa”.

Les seqüeles es prolonguen més enllà de la vida laboral. Rosa coneix companyes que han arribat a la jubilació amb les espatlles destrossades, operades dels genolls, els peus, les hèrnies o les cervicals. “És una feina molt digna per acabar amb una jubilació que no és gens digna”, lamenta. I adverteix que no n'hi ha prou amb reconèixer públicament el problema: “Que no es quedin en paraules, que es quedin en fets i en escrits i que aparegui al BOE. Que les paraules se les emporta el vent”.

“Que ens deixin jubilar-nos amb temps”

Des d'Eivissa, Nusi, qui treballa per a una empresa auxiliar que presta serveis a una de les grans hoteleres de l'illa, reclama que les cambreres de pis puguin jubilar-se anticipadament als 56 anys, una reivindicació que justifica per la duresa física de l'ofici. “Les cambreres han d'estar tots els dies medicant-se per poder tirar endavant la jornada laboral”, denuncia igual que les seves companyes. La falta de personal agreuja la situació: quan una treballadora està de baixa, les seves habitacions es reparteixen entre les companyes, que poden veure's obligades a prolongar la seva jornada per acabar les tasques assignades.

Tot i que assegura no tenir queixes concretes per la seva part, lamenta que el problema afecta el conjunt del sector hoteler, perquè les càrregues de treball són similars. Per això, reclama contractar més personal i reduir el volum de tasques que assumeix cada treballadora. La mobilització, adverteix, continuarà fins a aconseguir compromisos concrets: “Necessitem arribar a un acord. Si no, sortirem al carrer a reivindicar”.

Fernanda -45 anys de trajectòria en el sector hoteler a les seves esquenes- comparteix la mateixa preocupació. Va començar com a cambrera de pis i després va passar per altres llocs i es va formar professionalment. Des d'aquesta experiència, considera que la neteja d'habitacions és una part essencial del funcionament dels hotels, però que les treballadores que la realitzen no reben suficient reconeixement. Denuncia que els carros pesants, el moviment constant de roba i les càrregues assignades obliguen moltes empleades a continuar treballant malgrat trobar-se malament.

El seu testimoni subratlla la contradicció entre la importància de la neteja per a l'experiència del client i la invisibilitat de les condicions en les quals es desenvolupa. Mentre els hostes gaudeixen d'una habitació preparada, les tasques necessàries per aconseguir-ho queden fora de la seva vista. La treballadora reclama que les direccions dels establiments tinguin més en compte un col·lectiu que considera un dels pilars de l'activitat hotelera.

Sabina i Cecilia, dues cambreres de pis que treballen a la zona de Calvià, denuncien que les càrregues de treball impedeixen realitzar les tasques amb el temps i les condicions que se'ls exigeixen. “Els és igual posar-nos 24 que posar-nos 27 que posar-nos 30”, explica Sabina en referència al nombre d'habitacions que han de netejar durant una jornada. La pressió augmenta quan es tracta d'habitacions de sortida, que requereixen canviar els llençols i fer una neteja més profunda.

A la càrrega física se suma l'exigència de mantenir els estàndards de l'hotel sense disposar sempre del temps necessari. “Si t'has deixat un pèl t'exigeixen. Per què no està en condicions? T'exigeixen, per què corres? No corris, que fa mala imatge”, relata una de les treballadores. La contradicció, explica, és que se'ls demana rapidesa i, al mateix temps, que no es noti que treballen de pressa.

Les dues donen suport a la reivindicació d'una jubilació anticipada per a les cambreres de pis, però insisteixen també en la necessitat d'augmentar les plantilles i reduir les càrregues de treball. “La feina de deu no pot sortir entre set”, resumeix Cecilia. La sobrecàrrega, afegeix, acaba repercutint en les treballadores, a les quals es responsabilitza quan no assoleixen els objectius marcats, malgrat que no compten amb suficient personal per complir-los.

El treball invisible que no s'explica

“Sembla que només és canviar els llençols, però al darrere hi ha moltíssima, moltíssima feina”, il·lustra la Montse, cambrera de pis en un hotel d'Elx i que va treballar fa 35 anys a Palmanova. Segons el seu parer, mesurar la jornada únicament pel nombre d'habitacions no permet reflectir l'esforç real que exigeix el lloc. Cada estança requereix, a més, una sèrie de tasques i detalls que condicionen el temps necessari per deixar-la preparada per al següent client. La Montse, durant el seu torn de tarda, calcula que pot moure entre 300 i 400 quilos de roba en buidar els contenidors de bugaderia. “No és només la càrrega de les habitacions”, puntualitza. A tot això se sumen el transport de roba neta i bruta, el maneig del carretó i altres funcions, com la reposició dels minibars.

L'experiència de la Montse també li permet comparar diferents tipus de turisme. Als establiments vacacionals de les Balears, assenyala, les habitacions poden arribar a presentar més brutícia que en hotels amb una clientela principalment comercial o vinculada a congressos. Tanmateix, sosté que el nombre d'habitacions assignades i les dificultats físiques per netejar-les no desapareixen per canviar de destinació. El seu testimoni ajuda a explicar per què la reivindicació de la jubilació anticipada no es limita a una zona turística concreta: les tasques i el desgast poden repetir-se en establiments de diferents categories i llocs.

Les treballadores reclamen que es reconegui aquest desgast acumulat i que puguin retirar-se abans de l'edat ordinària de jubilació. La reivindicació, però, segueix pendent d'una resposta normativa específica. La sol·licitud anunciada per la UGT al juliol de 2026 busca obrir el procediment per aplicar coeficients reductors a l'edat de jubilació de les cambreres de pis, però no suposa que el dret ja estigui reconegut. Per a totes elles, el debat no és abstracte: es tracta que els anys de treball no acabin convertint-se en una jubilació marcada per les lesions i el dolor.

“No som números, som persones”

Sara del Mar, cambrera de pis amb 23 anys de trajectòria i presidenta de Kellys Unión Balears, coneix de primera mà el desgast físic d'un ofici que exigeix treballar a un ritme accelerat i sota una pressió constant. Sevillana d'origen, recorda que moltes treballadores van arribar a l'arxipèlag atretes per la possibilitat de guanyar un sou que els permetés viure i estalviar durant la temporada, però la realitat és que bona part encadena mesos de feina amb períodes d'atur. “Aquí treballem set, vuit mesos, però després anem a l'atur”, explica. Davant el discurs que atribueix la falta de personal a la dependència dels ajuts, reivindica la duresa d'unes condicions laborals que dificulten sostenir-se durant tot l'any.

En el diàleg que, en el marc de la jornada, ha mantingut amb la directora general de Treball i Salut Laboral del Govern, Virginia Abraham, la treballadora ha posat el focus en la sobrecàrrega i en la necessitat que els mesuraments de les càrregues de treball es tradueixin en canvis reals. No n'hi ha prou amb elaborar informes: han de servir per reduir el nombre d'habitacions assignades, modificar els procediments i rebaixar el ritme de treball. La presidenta de Kellys Unión Balears adverteix que, encara que alguns hotels han començat a mesurar aquestes càrregues, moltes treballadores no saben si s'han realitzat avaluacions o si els seus resultats s'han aplicat. “Això ha d'implicar mesures preventives, mesures correctores de reduir la càrrega de treball, de modificar els procediments de treball i de reduir aquest ritme tan intens”, recull la transcripció de la intervenció.

L'altra gran batalla és el reconeixement efectiu de les malalties professionals. Del Mar denuncia que, malgrat els avenços, les cambreres de pis continuen trobant obstacles quan necessiten que les seves lesions es reconeguin com a derivades de la seva feina, amb conseqüències també per a les baixes mèdiques. “Les malalties continuen sense estar incloses en el Butlletí Oficial de l'Estat i, mentre continuïn sense estar-hi posades, encara que les tinguem aprovades, hi ha mútues que es neguen a donar-les com a malaltia professional”, afirma. El seu missatge als responsables polítics i als hotelers és que deixin de tractar les treballadores com a peces substituïbles d'una cadena de producció. “No som números, som persones”, ha proclamat, valent-se de l'aplaudiment dels assistents.

Una demanda històrica

La demanda d'una jubilació anticipada per a les cambreres de pis porta gairebé una dècada present en el debat polític i sindical. El 2017, el Parlament de les Canàries va aprovar una iniciativa per demanar al Govern central que posés en marxa el procediment. Aquell mateix any, el Senat va debatre una proposta en aquesta direcció, que no va tirar endavant. En els anys posteriors, els sindicats han mantingut la reivindicació i han intentat implicar les organitzacions empresarials del sector. El 2024, també a les Canàries, les organitzacions sindicals i empresarials van arribar a plantejar la possibilitat d'una jubilació als 58 anys, encara que aquesta xifra formava part de la reivindicació i no constituïa un dret reconegut per al conjunt de les cambreres de pis.

La qüestió va tornar a arribar al Congrés mitjançant iniciatives parlamentàries, entre elles preguntes de la diputada de Coalición Canaria Cristina Valido i del diputat balear de Sumar Vicenç Vidal. El setembre del 2025, el Govern central va respondre sobre el marc normatiu aplicable i el procediment per estudiar la possible implantació de coeficients reductors, sense reconèixer un dret específic per a les cambreres de pis.

El marc normatiu va canviar el 2025 amb l'aprovació del Reial Decret 402/2025, de 27 de maig, que regula el procediment per determinar quines activitats poden acollir-se a coeficients reductors de l'edat de jubilació per raó de la seva penositat, perillositat, toxicitat o insalubritat. La norma exigeix avaluar les condicions de treball i els seus efectes sobre la salut mitjançant indicadors objectius, entre ells la morbiditat, la mortalitat i la incidència de la incapacitat temporal i permanent. També contempla la intervenció d'organismes especialitzats en prevenció de riscos laborals i de la Inspecció de Treball, que ha d'analitzar si és possible modificar les condicions laborals per eliminar les circumstàncies que justificarien anticipar la jubilació.

En el cas de les cambreres de pis, l'avaluació ha de determinar fins a quin punt l'esforç físic sostingut i les condicions en les quals es desenvolupa l'activitat tenen conseqüències sobre la salut que justifiquin una reducció de l'edat de jubilació. No basta, per tant, amb què el treball sigui físicament exigent: és necessari acreditar els requisits previstos en la legislació i completar el procediment administratiu.

El reial decret estableix, a més, que les iniciatives relatives a treballadors per compte aliè han de promoure's conjuntament per les organitzacions empresarials i sindicals més representatives. Si l'avaluació resulta favorable, serà necessari establir la regulació específica corresponent per reconèixer els coeficients reductors al col·lectiu afectat. L'últim pas en aquesta reivindicació es va produir el juliol d'enguany. El responsable estatal d'Hostaleria, Restauració Social i Turisme d'UGT, Omar Rodríguez Cabrera, va registrar el dia 9 una sol·licitud per iniciar el procediment dirigit a reconèixer coeficients reductors per a les cambreres de pis.

La Policia Nacional prepara diversos dispositius per a aquest divendres 30 d’octubre a Palma davant la possibilitat que grups de joves, organitzats a través de les xarxes socials, iniciïn aldarulls, destrossin aparadors, saquegin comerços o cremin contenidors, com ha passat al centre de Barcelona dissabte passat. Gen Z, una branca de ‘Blocus’, ha convocat una protesta a partir d’aquest divendres a les 19.30 hores a la plaça d’Espanya, tot i que encara no ha estat sol·licitada oficialment a les autoritats. Fonts de la Policia Nacional, però, fan una crida a la “tranquil·litat”.

Aquestes fonts expliquen a elDiario.es que en ocasions recents ja s’han difós missatges d’aquest tipus –a través de grups de WhatsApp o Telegram– sense que després hagi passat res. No obstant això, afirmen que estan en “prealerta” i que es mobilitzaran diversos dispositius “de més i de menys envergadura” per evitar que es produeixin aldarulls, arran de la preocupació que s’ha generat entre els veïns i els comerciants.

L’“alarma” ha saltat aquest dimarts, després que Diario de Mallorca hagi publicat que un grup de Telegram convoca una protesta “pacífica” per a divendres que ve a les 19.30 hores a la plaça d’Espanya. “No vull que se saquegin botigues fins que no ens ataquin. No volem que això es converteixi en el que va passar a Barcelona i París”, afirma l’administrador del grup, segons el diari local. No obstant això, altres participants sí que han parlat de la possibilitat de saquejar botigues de luxe. “El dia 30 només s’han de saquejar botigues de luxe. No fem el beneit i anem a botigues de menjar”, afirma un dels missatges, segons el diari.

Fonts de la Delegació del Govern expliquen a elDiario.es que “treballen conjuntament, de manera molt estreta i permanent” amb la Policia Nacional per “garantir la seguretat ciutadana i prevenir qualsevol tipus d’incident” relacionat amb aquesta convocatòria o amb d’altres que puguin alterar l’ordre públic. Així, assenyalen que aquestes actuacions inclouen “el reforç dels dispositius que la Prefectura de Policia considera convenients per al manteniment de la seguretat pública”.

El cartell amb què s’està difonent aquesta concentració indica clarament que es tracta d’un acte de ‘Blocus’, el mateix moviment que va provocar els aldarulls i els incidents de Barcelona. Blocus, que en francès significa “bloqueig”, és el terme que ha inspirat les protestes estudiantils a París i altres ciutats franceses, i que ara s’ha traslladat al context català i balear.

Prohens demana un “ampli desplegament policial”

La presidenta del Govern balear, Marga Prohens, ha exigit a la Delegació del Govern que organitzi un ampli desplegament policial davant una possible concentració de “kale borroka”, com la que, a parer seu, va tenir lloc a Barcelona. La presidenta balear s’ha expressat en aquests termes després que Manuela Cañadas, portaveu de Vox al Parlament, li demanés quines mesures adoptaran les autoritats davant el “risc” que es produeixin aquestes protestes.

“Crec que els episodis de Barcelona, París, Lió o Milà només poden merèixer una condemna. No són manifestacions ni protestes, són aldarulls i episodis de violència i delinqüència atiats per l’extrema esquerra”, ha respost Prohens, sense aportar cap prova que sustenti aquestes afirmacions. “Respon més aviat a una dinàmica desorganitzada de la qual s’aprofiten molts menors i molts joves amb ganes de saquejar”, van explicar fonts del servei d’informació a aquest diari.

Pel que fa als fets ocorreguts a Barcelona, la presidenta del Govern balear ha considerat que “els saquejos i els robatoris a negocis i petits comerços” transmeten la imatge que les administracions “no són capaces de protegir” la ciutadania, una cosa que, a parer seu, “no es pot permetre”. Per aquests motius, ha exigit a la Delegació del Govern que “tingui preparats tots els efectius policials per actuar amb celeritat i contundència davant el més mínim indici de violència”.

“Que garanteixin la protecció de les forces i els cossos de seguretat, dels comerços i dels establiments. Que estiguin preparats per protegir la nostra gent, els ciutadans de les Balears. Que facin identificacions i detencions, que els caigui al damunt tot el pes de la llei”. També ha aprofitat l’ocasió per carregar contra els migrants sense papers. “Si algú ha entrat de manera irregular, que el tornin a casa seva el mateix dia”, ha assegurat.

Per la seva banda, la portaveu ultradretana Cañadas atribueix l’origen ideològic d’aquests grups a l’esquerra, igual que Prohens. Per aquest motiu, a parer seu, Palma “no pot quedar a mercè dels qui volen exercir la violència, dirigits per l’esquerra i subvencionats pel globalisme”. També responsabilitza les persones migrants del que va passar a Barcelona, tot i que no s’ha demostrat que entre els 130 detinguts hi hagués una majoria de ciutadans estrangers.

Els convocants rebutgen “categòricament” la violència

L’anomenat grup Gen Z, que estaria darrere d’una convocatòria de protesta per a aquest divendres a Palma i que està vinculat al moviment ‘Blocus’, ha afirmat aquest dimarts que rebutja “categòricament” qualsevol acte de vandalisme, violència o dany al patrimoni públic i privat. “Volem deixar absolutament clar que la nostra mobilització es defensarà d’acord amb els principis del pacifisme, la dignitat i el respecte”, han assegurat. “Els qui intentin desvirtuar la nostra lluita amb actes vandàlics no ens representen”, han indicat al grup de Telegram on s’està difonent la convocatòria.

D’aquesta manera, demanen als participants que es comportin de manera “exemplar” i que respectin la comunitat en un ambient de suport mutu. “Porteu les vostres pancartes, les vostres consignes i les vostres reivindicacions amb el cap ben alt”, han indicat. Així mateix, han manifestat que no necessiten “la destrucció” perquè se’ls escolti. “La nostra presència massiva, ferma i organitzada és el missatge més potent que podem enviar”, han afegit, tot reiterant que la força de la reivindicació rau “en la solidesa de les idees, la legitimitat de la causa i la quantitat de persones disposades a donar la cara de manera conscient”.

La situació de les macrogranges dels horrors de Mallorca ha tornat aquest dimarts al Parlament durant la sessió de control al Govern. La diputada del PSOE-PSIB Malena Riudavets ha interpel·lat el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, per les condicions documentades en diverses explotacions avícoles de l’illa i per la manca de garanties que, a parer seu, ofereix la normativa aprovada per l’Executiu autonòmic.

El debat s’ha generat una setmana després que elDiario.es publiqués les imatges de la granja de Mirabó, on es veuen gallines amb ferides obertes, aus que es picotegen fins a arribar als teixits interns i cadàvers en descomposició al costat d’animals vius. Dijous passat es van fer públiques imatges de la granja d’Es Caparó, també del mes de juliol, que mostren gallines canibalitzades per altres, cadàvers desmembrats i en diferents estats de descomposició, i aus plomades i malaltes. Ambdues explotacions són propietat d’Avícola Son Perot S.A., que ja havia estat al punt de mira per una altra granja seva, la de Llucmajor.

El departament de Simonet ha iniciat una investigació per determinar la veracitat de les imatges i valorar si escau obrir els expedients administratius corresponents. Simonet ha assenyalat que encara no disposa de conclusions perquè els tècnics estan analitzant el material rebut. “En un estat de dret cal actuar d’acord amb els procediments que estableix la llei”, ha defensat el conseller, que ha acusat els socialistes d’assumir alhora les funcions d’“inspectors, jutges i botxins”.

El conseller ha explicat al Parlament que va rebre un primer vídeo la setmana passada, a les cinc de la matinada, amb la indicació que les imatges s’havien enregistrat a Mirabó al juliol. Segons la seva versió, la Conselleria va enviar inspectors tant a aquesta explotació com a la resta de granges del mateix grup empresarial. Simonet ha assegurat que aquestes inspeccions no van detectar irregularitats greus, com les que es van corroborar a Llucmajor.

En la seva resposta, Simonet ha assegurat que la granja de Mirabó havia passat controls anuals durant els cinc anys anteriors sense incidències destacables, llevat d’un positiu de salmonel·la detectat l’agost de 2025. També ha assenyalat que la granja d’Es Caparó va ser inspeccionada enguany sense que s’hi detectessin incidències remarcables.

Pel que fa a Mirabó, la Conselleria va explicar a elDiario.es que l’explotació no té gallines a les instal·lacions després que l’empresa comuniqués al Govern, a l’octubre, la decisió de buidar-la. Segons Simonet, les aus van ser traslladades a un escorxador de Múrcia un cop obtingudes les autoritzacions pertinents. El departament no ha establert cap data per a la reintroducció d’animals i, segons la informació facilitada a aquest diari, preveu fer una nova inspecció quan es reprengui l’activitat.

El Govern defensa la seva actuació

El conseller ha defensat les inspeccions dutes a terme pel seu departament i ha insistit que encara s’està comprovant la veracitat de les imatges difoses sobre la granja de Mirabó, a Manacor. “Pel que fa a aquest cas que vostè em cita, sap si els fets denunciats són verídics? Ha analitzat la normativa que s’hi ha d’aplicar? Ha analitzat la veracitat de les proves i els preceptes suposadament incomplerts? Si és així, digui-m’ho i ho incorporarem a la investigació”, ha respost Simonet.

El conseller ha afegit que el Servei de Ramaderia ha actuat en diversos àmbits arran de les inspeccions que han dut a terme els tècnics de la Conselleria. Riudavets, en canvi, ha considerat que “la història es repeteix” i que la Llei 2/2025 “no ha posat ordre” al sector. “Les irregularitats continuen, els veïns estan preocupats perquè es volen construir noves macrogranges i vostè no fa res”, ha retret Riudavets.

Les imatges de Mirabó es van enregistrar els dies 12, 15 i 17 de juliol, mentre que les d’Es Caparó corresponen als dies 11 i 13 del mateix mes. Les van facilitar les entitats ARDE (Animal Respect and Defence for the Environment) i Satya Animal. Els enregistraments disposen de sistemes de geolocalització i es van fer al costat de diaris locals del dia, elements que aporten referències per acreditar-ne la procedència i la data.

“Ens han convertit en un exemple del que no s’ha de fer”, ha lamentat la diputada socialista, alhora que ha qüestionat l’eficàcia de la nova normativa que regula les explotacions de gallines ponedores. Riudavets ha posat en dubte l’eficàcia de la llei de macrogranges aprovada pel Govern i ha preguntat per a què ha servit una normativa que, segons ha denunciat, no ha impedit que continuïn les irregularitats ni ha dissipat la preocupació dels veïns per la possible instal·lació de noves explotacions, com la de Son Brau, que preveu allotjar fins a 80.000 gallines.

“Aquesta llei permet macrogranges de milers de gallines –fins a 160.000– sense tenir prou control ni tenir en compte el nostre territori ni les condicions en què viuen els animals”, ha assenyalat. També ha recordat a Simonet que el grup parlamentari socialista va demanar “una moratòria, més controls, més garanties per al medi ambient i per al benestar animal, i que es protegís els pagesos”.

Simonet, en canvi, ha recordat que el Servei de Ramaderia de la Conselleria fa controls a totes les granges de Mallorca i que actua a partir de les inspeccions dels tècnics i dels expedients corresponents. Sobre les denúncies concretes, ha assegurat que els mecanismes d’inspecció es van activar ràpidament i que es va actuar el mateix dia que es va rebre la informació. Riudavets ha insistit que aquesta indústria “podria contribuir a la sobirania alimentària” i al desenvolupament d’una indústria agroalimentària pròpia a les Balears, però ha posat en dubte que la gestió de l’Executiu estigui garantint aquest objectiu.

L'antecedent de la salmonel·la en una de les naus

L’agost de 2025, la Conselleria va detectar un positiu de salmonel·la en una de les dues naus de Mirabó, tot i que no tenia constància que s’hi hagués detectat cap risc per a la salut pública. Quan es detecta salmonel·la en una explotació de gallines ponedores, hi ha dues opcions: destruir els ous i sacrificar les gallines, o bé destinar els ous a la indústria de productes derivats de l’ou. Segons va explicar Simonet, la Conselleria va autoritzar Avícola Ballester a produir ou líquid.

Kike Gimeno, portaveu de Satya Animal, ha afirmat que hi ha la possibilitat que la salmonel·la detectada en una nau s’hagi estès a l’altra, ja que a Mirabó hi ha dues naus. Es tracta d’una hipòtesi plantejada per l’entitat i vinculada a la seva interpretació de les imatges i de l’informe veterinari, no pas d’una conclusió confirmada per les autoritats sanitàries.

Salut Pública ha comunicat a elDiario.es que està avaluant la informació disponible i l’informe pericial aportat per les organitzacions denunciants, en què es descriuen possibles deficiències higièniques i un eventual risc de salmonel·la. La Conselleria considera necessari contrastar els fets mitjançant controls oficials, confirmació analítica i proves verificades abans de determinar possibles mesures. De moment, ha assenyalat que no ha identificat riscos per a la salut pública i que qualsevol actuació dependrà dels resultats dels controls i de l’avaluació tècnica del risc.

D’altra banda, Avícola Ballester –que opera a través de les societats Avícola Son Perot S.A. i Avícola Ballester S.A.– ha anunciat que presentava “una demanda de conciliació” contra Kike Gimeno, portaveu de Satya Animal, per les seves declaracions sobre els possibles riscos associats al consum d’ous procedents de les naus de Mirabó. En concret, li retreu haver-ne desaconsellat el consum sobre la base d’una possible contaminació per salmonel·la.

Els animalistes demanen més transparència

Satya Animal i ARDE qüestionen que les inspeccions permetin donar per aclarits els fets denunciats. “Que no s’hagin detectat incidències remarcables no significa que els fets denunciats hagin quedat aclarits ni que es puguin ignorar les irregularitats documentades a les imatges”, assenyalen totes dues organitzacions, que insisteixen que no es tracta de casos aïllats.

Les entitats recorden que Avícola Ballester acumula antecedents de sancions per infraccions detectades en altres explotacions, entre les quals hi ha una multa de 200.100 euros, a causa de les irregularitats greus detectades a la granja de Llucmajor. Per això, demanen conèixer els detalls de l’expedient i les actes d’inspecció per saber “exactament què s’ha revisat i què s’hi ha trobat”. A més, exigeixen que s’investiguin i s’aclareixin els fets denunciats a partir de les proves aportades.

Les dues joves investigades per la seva presumpta vinculació amb els danys ocasionats el passat mes de maig en diverses immobiliàries de luxe de Santa Maria del Camí (Mallorca) han denunciat aquest dimarts davant el Jutjat la possible vulneració dels seus drets fonamentals durant la detenció practicada per la Guàrdia Civil el passat 15 de juliol. El seu arrest va provocar una onada de mobilitzacions i reaccions polítiques dins i fora de l'illa tot just uns dies abans de la multitudinària manifestació duta a terme aquell mes per protestar contra la turistificació i la crisi de l'habitatge.

Les dues activistes han comparegut de forma voluntària davant el Jutjat d'Instrucció número 12 de Palma, on han exposat les circumstàncies en les quals es va produir la seva detenció i han qüestionat la legalitat d'algunes de les actuacions policials. Ambdues han assegurat que els agents les van pressionar perquè admetessin la seva participació en els fets abans que poguessin parlar amb un advocat en condicions que, segons la seva defensa, poguessin garantir l'exercici efectiu dels seus drets.

En acabar la seva declaració, en la qual únicament han estat presents el jutge i el seu advocat, Josep de Luis, aquest ha explicat que les joves no van poder mantenir inicialment una conversa directa i privada amb un lletrat, sinó que per a la seva primera assistència només van poder contactar amb una lletrada per telèfon, en mans lliures i en presència de diversos agents de la Guàrdia Civil. La defensa considera que aquesta circumstància podria haver compromès el seu dret a l'assistència lletrada i sosté que existeixen elements que han d'examinar-se per determinar si es van vulnerar les seves garanties durant l'arrest.

L'advocat també ha denunciat que els agents van instar les investigades a lliurar diverses peces de roba que suposadament podrien relacionar-les amb els fets. La defensa assevera que els guàrdies civils haurien acompanyat aquesta petició d'advertiments sobre la possibilitat d'escorcollar els seus domicilis o prolongar la detenció si no accedien a lliurar-les i considera que aquestes circumstàncies podrien tenir conseqüències sobre la validesa de les diligències practicades i estudia les vies legals per impugnar-les.

Un altre dels aspectes que ha qüestionat l'advocat és l'ús dels enregistraments de les càmeres de videovigilància incorporades a la investigació. Tal com va informar en el seu moment elDiario.es, l'informe policial aportat a la causa es recolza en l'anàlisi de càmeres de videovigilància públiques i privades, un fet que va generar la crítica de les entitats socials davant els dubtes sobre si diverses d'elles, instal·lades a la façana d'una de les immobiliàries, gravava més espai públic del permès per la normativa de protecció de dades.

A partir de l'anàlisi dels enregistraments, la Benemèrita va reconstruir els desplaçaments de les persones investigades, va identificar vehicles, roba i motxilles i, posteriorment, va recórrer a perfils públics en xarxes socials per mirar de confirmar les seves identitats i les relacions existents entre elles. L'advocat ha denunciat que alguns dels dispositius no captaven únicament les façanes dels establiments, sinó també una part considerable de la via pública, per la qual cosa ha demanat examinar si l'obtenció d'aquestes imatges es va ajustar a la normativa aplicable i si poden utilitzar-se com a prova en el procediment.

Una investigació per danys i pertinença a grup criminal

Les dues joves van ser detingudes el passat 15 de juliol en el marc de la investigació de la Guàrdia Civil pels danys ocasionats en cinc immobiliàries de Santa Maria del Camí. Els fets investigats es remunten a la nit del 31 de maig i inclouen pintades, danys materials i la inutilització de panys. Les actuacions es van produir en un context de creixent tensió per la turistificació i la crisi d'accés a l'habitatge a Mallorca.

Després del seu arrest, ambdues es van acollir al seu dret a no declarar tant en dependències de la Guàrdia Civil com davant el jutjat, després de la qual cosa van quedar en llibertat provisional.

La investigació policial atribueix a les dues dones i a un tercer investigat presumptes delictes continuats de danys, danys contra el patrimoni històric i pertinença a grup criminal. Segons l'atestat de la Guàrdia Civil, els atacs haurien estat coordinats i premeditats. Les organitzacions socials contràries a la turistificació han qüestionat la qualificació dels fets com a pertinença a grup criminal i han denunciat el que consideren una resposta desproporcionada contra l'activisme pel dret a l'habitatge.

L'operatiu va generar també controvèrsia per l'exposició pública de les detingudes durant els arrestos i el seu trasllat a dependències judicials. El cap de la Guàrdia Civil a Balears, el general de brigada Alejandro Hernández, va defensar posteriorment l'actuació dels agents i va assegurar que no s'havia produït “cap tipus de desproporció”. El comandament va justificar el dispositiu per la gravetat dels danys investigats i va rebutjar que l'actuació policial respongués a motivacions polítiques.

Amb la seva declaració d'aquest dimarts, les dues joves han traslladat al jutjat les seves objeccions sobre les condicions de la detenció i l'obtenció de les proves. La seva defensa considera que les circumstàncies denunciades podrien afectar la validesa d'algunes actuacions policials i fins i tot obrir la via a sol·licitar l'arxivament del procediment, una possibilitat que dependrà de la valoració judicial dels fets i de les diligències practicades.

Mig matí en una biblioteca. Pública, petita, de poble. No hi ha lectors ni estudiants, però no deixa d’entrar i sortir gent. Es presenten davant un taulell, hi deixen les seues dades, recullen una acreditació que es pengen al coll i uns fullets que guarden dins una bossa de tela. La bossa és un cartell a l’espatlla que ajuda a entendre el perquè de tot plegat. Sobre la tela blava, un trapezista es despenja cap per avall davant unes finestres, la majoria amb les persianes obertes. Davall del trapezi hi ha un vers del poeta Joan Alcover: Beneïda l’hora que m’ha duit aquí. Això mateix deu pensar Anna Palacios quan una de les dos dones que l’han atesa al taulell marca un número de telèfon i demana per Catalina Bover Nicolau: “Cati, què ets a casa? Sí? Ara t’envii la teva convidada. Sí, acaba d’arribar de Palma amb bus. En deu minuts, més o manco, ja la tens allà”. Un quart d’hora més tard, Cati i Anna s’asseuran en dues butaques a l’aire lliure i conversaran —una, en català del Pla de Mallorca; l’altra, en català de les Terres de l’Ebre— com si fossin amigues de tota la vida. I, en realitat, s’acaben de conèixer.

Per il·luminar una escena així, el creatiu encarregat d’escriure un anunci d’una plataforma d’allotjament turístic conscient seria capaç de matar, però la trobada entre na Cati i n'Anna no és cap ficció. Va ser una de les moltes que es varen produir aquest cap de setmana a Vilafranca de Bonany durant el FIET, la Fira de Teatre Infantil i Juvenil de les Illes Balears. Un miracle altruista en temps de turbocapitalisme: si aquest municipi mallorquí que amb prou feines arriba als 4.000 habitants pot organitzar cinc dies plens d’obres, muntatges i espectacles de carrer és gràcies “a la xarxa de generositat de centenars de persones que, entre altres coses, obren les portes de ca seva perquè hi entri el teatre”.

Si aquest municipi mallorquí que amb prou feines frega els 4.000 habitants pot organitzar un cap de setmana de quatre dies ple d'obres, muntatges i espectacles de carrer és gràcies 'a la xarxa de generositat de centenars de persones que, entre altres coses, obren les portes de casa seva perquè entri el teatre', comenta el veí Joan Gomila

La frase la diu —davant un plat de pollastre rostit amb tumbet, encara sense començar, quan ja són gairebé les quatre de la tarda— Jaume Gomila. Aquest metge és una de les cares visibles de Sa Xerxa, l’entitat sense ànim de lucre que impulsa un festival que acaba de celebrar la vint-i-cinquena edició. “El primer any, el 2002, varen ser només deu obres, totes de companyies d’aquí, excepte una que va venir de Catalunya”, explica Gomila. “Va agradar tant que, a més de l’Ajuntament, molts veïnats de Vilafranca varen fer seu el FIET. Des del principi, col·laboren venent entrades a les taquilles, fent de caps de sala, ajudant en la logística, penjant el cartell del festival al balcó o decorant el seu carrer… Sense aquest voluntariat, la idea no podria perdurar. Jo mateix em deman vacances per poder ser a la fira, però ho faig amb molt de gust. El teatre, des que vaig començar a practicar-lo de jove a Manacor, d’on som, amb el grup Capsigranys, és la meva passió”.

Jo mateix em deman vacances per poder ser a la fira, però ho faig amb molt de gust. El teatre, des que vaig començar a practicar-lo de jove a Manacor, d’on som, amb el grup Capsigranys, és la meva passió

Joan Gomila — Director de Sa Xerxa i veí del poble

El director de la fira explica com la penúltima crisi econòmica els va fer perdre el descompte amb què els obsequiava una cadena hotelera, just en el mateix moment en què moltes subvencions s’esfumaven: “El 2013 va ser el moment clau per al FIET. A partir d’aquí, molts dels professionals que venien de fora varen començar a allotjar-se a ca les persones del poble”. Una xarxa que no ha deixat de créixer. Ja són una trentena de cases les que obren les portes, totes a Vilafranca. Que bona part d’aquell voluntariat s’entusiasmàs amb la idea d’allotjar durant un cap de setmana llarg un actor, una dramaturga, una directora, un productor, un titellaire o una programadora “va reforçar l’essència de la fira”, recalca Gomila.

“Tenim patrocinadors, però el FIET no seria viable si els vilafranquers no el sentissin com a part de la seva identitat, i crec que això passa perquè aquest poble és relativament jove: es va fundar fa menys de quatre-cents anys, segregant terres que pertanyien a Manacor, Petra o Porreres. Crec que això fa que la manera de ser de la gent d’aquí sigui molt cooperativista”, afegeix. Així varen arribar les produccions internacionals —enguany, del Brasil, França o Dinamarca—, els premis —el 2022, coincidint amb el vintè aniversari, varen rebre el 31 de Desembre de l’Obra Cultural Balear, el Jaume II del Consell de Mallorca i el Premi Nacional del Ministeri de Cultura— i el reconeixement d’uns professionals que, a més de les jornades que organitza el mateix FIET, continuen parlant de teatre quan s’aturen a dinar.

'Que bona part d’aquell voluntariat s’entusiasmàs amb la idea d’allotjar durant un cap de setmana llarg un actor, una dramaturga, una directora, un productor, un titellaire o una programadora va reforçar l’essència de la fira', recalca Gomila

L'àpat col·lectiu pot tenir lloc a la residència de gent gran o, com en aquest cas, al bar del camp de futbol municipal. Entre pilotes amb patates, coques de trempó, cafès i veïnats que, a les tres i mitja, compareixen per fer una partida de truc, el joc de cartes per excel·lència de la Mallorca pagesa, es teixeix un networkingben interessant. Uns han vengut a representar i uns altres, a presentar una idea que encara fa xup-xup dins l’olla. És el cas, per exemple, de Ses Honorables Virtuts Il·lògiques: Diego Martínez i Jèssica Ferrer —els eivissencs que hi ha darrere aquest duet que mescla música i poesia amb unes gotes de clown— no amaguen que els faria “molta il·lusió” entrar a la programació d’un esdeveniment que s’ha posat a l’altura de les cites en què es va inspirar —com la Mostra Igualada— sense perdre’n l’esperit de poble. D’un poble sense problemes d’allotjament, encara que només disposi de 280 de les 412.000 places d’allotjament turístic legal que hi ha a Mallorca.

“Quants hotels té Vilafranca?”

—Perquè… quants d’hotels té Vilafranca?

—Cap ni un! Aquí només hi ha un agroturisme.

—Si no ens allotgéssiu, on ens hauríem de quedar? 

—No ho sé… però si us quedau a ca nostra és perquè estam encantades que vengueu. A mi m’agrada conèixer gent.

Gemma Ros —productora de la companyia catalana La Tresca i la Verdesca— i Sílvia Artigues Vilanova —la seua amfitriona durant el FIET— estan assegudes en una sala d’estar àmplia. Sofàs baixos i còmodes, prestatgeries plenes de llibres i màscares de dimonis, fotografies de viatges que adornen les parets i unes finestres tancades que filtren una llum tardoral. Blanca, agradable i càlida. Des de fa un parell d’anys, la casa de Sílvia és una de les trenta que obren les portes per col·laborar amb el FIET.

—Per noltros és un privilegi tenir una fira de teatre així a Vilafranca —insisteix Sílvia, l’amfitriona—. Jo l’he recorreguda de cap a cap amb els meus fills: quan eren petits, compràvem el bo de deu o quinze actuacions i anàvem encalçant obres. Ells es tornaven locos d’emoció; jo, també. Després vaig col·laborar-hi com a cap de sala. Ara que ja són grans, don una mà amb l’allotjament.

—Jo ja et dic que l’ambient que m’he trobat aquí no l’he viscut en cap altra fira o festival d’Espanya —li explica Gemma—. Al FIET pots parlar amb tothom, et pots moure amb molta llibertat i, des que entres a Vilafranca, sents que el poble està de festa. Si ho compares amb la FiraTàrrega, que és un monstre, t’adones que hi ha molta qualitat i rigor en la programació, però a una escala molt humana.

L’ambient que m’he trobat aquí no l’he viscut en cap altra fira o festival d’Espanya

Gemma Ros — Productora de la companyia catalana La Tresca i la Verdesca

I na Sílvia somriu mentre escolta na Gemma. Que el FIET continuï celebrant-se al poble on ha triat viure és una “prioritat”. Ella és palmesana —“per això no tenc la ela tan profunda que pronuncien aquí”—, però, “quan vaig acabar la uni”, va decidir partir de la ciutat per posar en marxa un centre de psicomotricitat i viure més tranquil·la al poble d’on procedia la seua família, molt abans que els preus de la bombolla immobiliària empenyessin altres persones a seguir el mateix camí.

Dels padrins a les mares, de les mares als fills

En una Mallorca cada volta més accelerada, Cati Bover reivindica amb orgull el caràcter vilafranquer que abans descrivia Jaume Gomila. Segons ella, el fet que el poble no renunciàs a l’agricultura i la ramaderia quan es va produir el boom turístic està molt relacionat amb la “set de cultura” que va recórrer la seva generació durant els anys setanta i vuitanta —Cati era mestra i s’ha jubilat fa poc— i que s’ha transmès a la dels seus fills. Com si el camp i la curiositat anassin de bracet.

—Jo tota la vida he vist gent a ca nostra. Els meus pares eren una parella molt amorosa, molt tranquil·la, i era normal allotjar persones que ni tan sols coneixíem, simplement perquè eren amics d’amics d’amics. Aquesta manera d’entendre la vida va encaixar molt bé amb el FIET, que té l’origen en la cessió que la parròquia va fer a l’Ajuntament: l’antiga rectoria es va convertir en un teatre. Era mester fer-lo funcionar i Jaume Sansó, el batle que teníem llavors, era un gran entusiasta del teatre i va trobar la gent ideal perquè en programàs les obres i el gestionàs. Són les mateixes persones que continuen traient temps de les seves feines per aixecar el FIET cada octubre, i crec que és digne de valorar que un esdeveniment així continuï organitzat per una entitat sense ànim de lucre, que, encara que s’hagi professionalitzat, no s’ha convertit en un promotor que s’endú un gran benefici. Ben al contrari, la fira mou l’economia de Vilafranca d’una manera molt circular —explica Cati a Anna Palacios, la seva hoste, que és vicepresidenta de la Xarxa d’Espectacles Infantil i Juvenil de Catalunya i es dedica a programar muntatges des d’Amposta, la petita ciutat on viu.

–A mi, que ja fa quatre anys que hi venc, i sempre m'he quedat a casa diferent, aquesta generositat és la que em fascina –li respon l'Anna–. Viure el teatre és viure també el que hi ha darrere el teló. Qui pensa que el teatre infantil són obres per entretenir nens (cada vegada més petits) s'equivoca. Un titellaire pot representar una obra que arribi, de manera diferent, a tots els públics. Perquè la finalitat del teatre sempre serà fer-te pensar i, de vegades, pequem de voler deixar idees massa clares o òbvies. I això els nens no t'ho compren!

A mi, que ja fa quatre anys que hi venc i sempre m’he allotjat a una casa diferent, aquesta generositat és el que em fascina

Anna Palacios — Vicepresidenta de la Xarxa d’Espectacles Infantil i Juvenil de Catalunya

—Això ho hem notat fa una estona, quan hem entrat a l’església per fotografiar i amarar-nos de l’ambient d’una de les primeres obres que s’hi representaven. El públic eren alumnes d’educació infantil. Hi havia música i ombres xineses, però no sembla fàcil que infants tan petits mantenguin l’atenció si no els interessa allò que veuen.

—Si els infants són els que tenen més esperit crític, són més vius que una centella! —exclama na Cati—. M’encanta que, en l’acollida del FIET, hi hagi relleu i que s’animin a participar-hi els fills de les persones que vàrem començar a allotjar les companyies al principi. De petits, varen viure la fira molt intensament i els ha deixat empremta. A tu, Anna, t’he preparat l’habitació del meu fill, que ja s’ha independitzat (em passaré el FIET veient obres amb el meu net). Jo et don la clau i tu entres i surts en voler.

—Vaja, i aquest piano tan preciós?

—És del meu germà, que es dedica a la música, però com que havia estudiat Arquitectura, ell em va fer els plànols d'aquesta casa…

La Junta Electoral Provincial de les Balears considera que el Govern de Marga Prohens (PP) ha vulnerat el principi de neutralitat institucional en utilitzar els seus canals oficials per difondre els assoliments de la seva gestió i les mesures que preveu impulsar, més enllà de la mera informació sobre el Debat de Política General, que va tenir lloc la setmana passada al Parlament. L'organisme ordena retirar aquests continguts, tot i que descarta obrir un expedient sancionador contra la presidenta.

La resolució, datada el 26 d'octubre, estima parcialment la reclamació presentada pel PSIB-PSOE el 22 d'octubre contra l'actuació de la presidenta durant la primera jornada del debat, celebrat els dies 20 i 21 d'octubre. Els socialistes van denunciar tant l'exposició dels assoliments del Govern i l'anunci de mesures futures durant la intervenció de Prohens com la difusió institucional posterior d'aquests continguts.

En aquest sentit, la vicepresidenta segona de la Cambra i diputada socialista, Mercedes Garrido, retreu a la presidenta que durant la seva intervenció “es va dedicar a fer anuncis partidistes”. “Prohens no només utilitza el Debat de Política General i les institucions de manera partidista, sinó que, a més, fa anuncis com ha fet durant tota la legislatura i que després ha incomplert. Els anuncis realitzats durant el debat parlamentari estan prohibits per la legislació electoral i, a més, els incomplirà, com ha estat incomplint tots els anuncis que ha fet durant aquests tres anys i mig”, ha asseverat Garrido aquest dilluns.

La diputada també ha assenyalat que Prohens coneix aquestes circumstàncies i els límits que imposa la legislació electoral, ja que ha participat en nombroses campanyes. “Li exigim que compleixi les regles del joc que complim la resta. Si tots nosaltres les podem complir, ella encara més”, ha remarcat.

D'una banda, la Junta Electoral considera legítima la celebració del debat parlamentari, fins i tot durant un procés electoral, perquè es tracta d'una activitat ordinària de control i impuls polític prevista en l'Estatut d'Autonomia i en el Reglament del Parlament. De l'altra, conclou que la nota informativa publicada posteriorment pel Govern va excedir la finalitat estrictament informativa que ha de regir la comunicació institucional durant el període electoral.

El Govern va destacar els assoliments de la seva gestió i els projectes de futur

En la resolució, la Junta Electoral assenyala que la publicació difosa al portal institucional de l'Executiu, titulada “Prohens intervé en la primera jornada del debat de política general”, no es va limitar a informar de la celebració de la sessió o a resumir-ne el desenvolupament. Segons l'organisme, incloïa una exposició sistemàtica de les actuacions impulsades pel Govern, dels assoliments que atribuïa a la seva gestió i de les mesures de futur anunciades per la presidenta.

La Junta considera que aquesta elaboració comunicativa va anar més enllà de la simple informació sobre el debat i va utilitzar els canals institucionals per destacar determinats continguts del discurs de Prohens, amb un èmfasi especial en les actuacions del Govern i els seus projectes de futur. Al seu parer, aquesta difusió addicional no era necessària per garantir la publicitat oficial del debat, ja assegurada mitjançant els instruments propis de la Cambra i els canals ordinaris d'informació institucional.

La resolució recorda que l'article 50.2 de la Llei orgànica del règim electoral general (LOREG) té per objectiu preservar la neutralitat dels poders públics durant els processos electorals i impedir que els recursos i els canals institucionals s'utilitzin per afavorir directament o indirectament les opcions polítiques que concorren a les eleccions, mitjançant l'exaltació de les actuacions del Govern o la presentació de projectes futurs.

Per aquest motiu, la Junta Electoral estima la reclamació socialista pel que fa a la nota informativa i estén l'obligació de retirada a altres publicacions oficials de contingut equivalent que reprodueixin o destaquin els assoliments del Govern o les actuacions previstes per al futur més enllà del que és necessari per informar objectivament sobre el debat parlamentari.

No hi haurà cap expedient sancionador contra Prohens

L'organisme electoral, tanmateix, rebutja la petició del PSIB-PSOE perquè es declari contrària a la legislació electoral la celebració i el desenvolupament del Debat de Política General. La Junta argumenta que l'article 40 de l'Estatut d'Autonomia i l'article 185.1 del Reglament del Parlament preveuen aquesta sessió com un instrument ordinari de control i impuls polític i que cap disposició n'impedeix la celebració durant un procés electoral.

La resolució afegeix que es tracta d'una activitat parlamentària pública, sotmesa al contrast d'arguments i a la participació dels diferents grups amb representació a la Cambra. Considerar-ne il·lícita la celebració pel fet de coincidir amb un període electoral suposaria, segons la Junta, una interpretació de l'article 50.2 de la LOREG incompatible amb la dimensió parlamentària de la institució i amb el funcionament ordinari dels òrgans representatius.

El PSIB-PSOE també havia sol·licitat l'obertura d'un expedient sancionador contra Prohens per una possible infracció de la legislació electoral i de la Instrucció 2/2011 de la Junta Electoral Central. Aquesta petició també ha estat desestimada.

L'organisme considera que no hi ha motius suficients per incoar un procediment sancionador, ja que la irregularitat apreciada es limita a la utilització de determinats canals institucionals per difondre continguts concrets. La Junta subratlla que ha descartat expressament que la celebració del debat parlamentari constitueixi una infracció i considera desproporcionat adoptar mesures sancionadores en aquestes circumstàncies.

La resolució ordena notificar l'acord al PSIB-PSOE, al Partit Popular i al Govern perquè es retirin els continguts afectats. Contra aquesta resolució es pot interposar un recurs davant la Junta Electoral Central en el termini de 24 hores des que se n'hagi notificat l'acord.

La Sindicatura de Comptes ha constatat que el Govern de Marga Prohens (PP) va incomplir la regla de despesa el 2024, quan la despesa computable de la comunitat autònoma va augmentar un 17,8%, davant la taxa de referència del 2,6% fixada per a aquell exercici. Això va suposar una desviació de 15,2 punts percentuals. L'òrgan fiscalitzador també alerta de les deficiències en la gestió econòmica del Servei de Salut de les Illes Balears (IB-Salut), que va recórrer a procediments excepcionals per regularitzar 213,6 milions d'euros en despeses derivades de contractacions irregulars. La Sindicatura qualifica aquesta pràctica d'“incompliment sistemàtic de la legalitat” i adverteix que aquests mecanismes no es poden utilitzar de manera ordinària per atendre necessitats recurrents de l'Administració ni eximeixen de les possibles responsabilitats derivades de les irregularitats.

L'informe, aprovat pel Consell de la Sindicatura el passat 8 d'octubre i lliurat aquest dilluns al president del Parlament, Gabriel Le Senne, torna a posar el focus en l'evolució dels comptes públics de les Illes Balears. L'incompliment de la regla de despesa es constata a partir de les dades definitives del Ministeri d'Hisenda, publicades el novembre de 2025. La despesa computable va passar de 4.254 milions d'euros el 2023 a 5.010 milions el 2024.

La regla de despesa limita el creixement de la despesa pública computable per contribuir a la sostenibilitat de les finances públiques. Incomplir-la no implica necessàriament incórrer en dèficit, ja que es tracta d'obligacions fiscals diferents. De fet, les Balears van tancar el 2024 amb una capacitat de finançament d'uns 101 milions d'euros, equivalent al 0,2% del PIB regional, segons les dades recollides en l'informe.

Durant l'acte de lliurament, el síndic major, Joan Rosselló, va advertir que un increment de la despesa superior al creixement de l'economia pot generar dificultats si els ingressos s'estanquen o disminueixen. El risc, va explicar, rau en el fet que una part important de la despesa pública té caràcter estructural i es manté en exercicis successius. No obstant això, va assenyalar que, de moment, l'evolució dels ingressos per damunt de les despeses permet descartar un problema immediat.

L'IB-Salut va regularitzar 213,6 milions d'euros en contractes irregulars

L'informe dedica una atenció especial a la gestió econòmica de l'IB-Salut. La Sindicatura detecta deficiències en la planificació pressupostària i adverteix que els crèdits inicials són insuficients per atendre les necessitats reals de despesa de l'organisme. En concret, l'òrgan fiscalitzador assenyala que l'IB-Salut recorre sistemàticament a la revisió d'ofici per regularitzar despeses derivades de contractacions irregulars. Recorda que aquest procediment té caràcter excepcional i no es pot utilitzar de manera ordinària per satisfer necessitats recurrents de l'Administració.

Segons l'informe, el Servei de Salut va contractar sense seguir els procediments legalment establerts i sense disposar de dotació pressupostària suficient per abonar els serveis rebuts. La Sindicatura considera que aquesta actuació constitueix un “incompliment sistemàtic de la legalitat”. El 2024 es van reconèixer pressupostàriament 213,664 milions d'euros mitjançant expedients de revisió d'ofici per declarar la nul·litat o la inexistència jurídica dels contractes.

L'organisme fiscalitzador precisa que el reconeixement de les despeses no valida ni esmena les irregularitats contractuals ni elimina les possibles responsabilitats que se'n puguin derivar. La Sindicatura no qüestiona la legalitat de recórrer a aquests mecanismes quan correspon, sinó la seva utilització sistemàtica per corregir deficiències de gestió, algunes de les quals són estructurals.

L'informe també detecta que, a 31 de desembre de 2024, hi havia 71,6 milions d'euros en despeses pendents d'aplicació al pressupost. D'aquesta quantitat, 26,5 milions corresponien a factures ja conformades que no s'havien reconegut en l'execució pressupostària d'aquell exercici.

La Sindicatura recomana elaborar pressupostos inicials suficients i ajustats a les necessitats reals de l'IB-Salut, garantir un finançament adequat i acompassar l'execució de la despesa als ingressos disponibles. També reclama millorar la gestió pressupostària i contractual per evitar l'acumulació d'obligacions sense crèdit suficient.

El pressupost de Salut va augmentar un 8% el 2024 respecte de l'any anterior, segons les dades exposades per Rosselló. Tanmateix, l'increment dels recursos no va evitar que persistissin els problemes de planificació i la necessitat de regularitzar posteriorment despeses derivades de contractacions irregulars.

Un informe amb 65 recomanacions

La fiscalització del Compte General de 2024 inclou 65 recomanacions dirigides a millorar la gestió economicofinancera de l'Administració autonòmica i dels organismes examinats. El document analitza, entre altres aspectes, el compliment de les regles fiscals, la gestió pressupostària, la contractació pública i els sistemes de control intern.

L'informe recull valoracions sobre els comptes de l'Administració general de la comunitat autònoma, l'IB-Salut i l'Agència Tributària de les Illes Balears, entre altres organismes. Aquestes valoracions s'han de llegir tenint en compte les excepcions i les incidències concretes que la Sindicatura identifica en el document, entre les quals hi ha l'incompliment de la regla de despesa i les deficiències en la planificació pressupostària del Servei de Salut.

L'informe reflecteix així dues dimensions de la situació econòmica de les Balears: d'una banda, la comunitat va tancar el 2024 amb capacitat de finançament; de l'altra, la despesa computable va créixer molt per damunt de la taxa de referència i van persistir deficiències en la pressupostació d'un servei essencial. Les advertències de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) apunten, a més, que el repte no es limita a corregir l'incompliment passat, sinó que exigeix garantir que l'evolució dels ingressos i les despeses sigui compatible amb les regles fiscals en els pròxims exercicis.

L'AIReF ja havia advertit del risc

L'incompliment confirmat per la Sindicatura s'emmarca en les advertències de l'AIReF sobre l'evolució de la despesa autonòmica i el risc d'incomplir les regles fiscals. El novembre de 2024, l'autoritat fiscal va alertar que les Balears podien incomplir la regla de despesa tant el 2024 com el 2025.

L'AIReF també va expressar reserves sobre la política de rebaixes tributàries del Govern en un context de creixement de la despesa i d'incertesa sobre l'evolució d'alguns ingressos. Entre les mesures analitzades figurava la reducció del mínim exempt de l'impost sobre el patrimoni, que, segons les estimacions de l'organisme, comportaria deixar de recaptar uns 50 milions d'euros el 2025.

L'autoritat fiscal també va advertir dels riscos de dependre d'ingressos temporals o de recursos l'evolució futura dels quals no estigués garantida per finançar decisions amb efectes permanents sobre els comptes públics.

La qüestió de fons és la sostenibilitat dels comptes a mitjà termini: les rebaixes tributàries poden reduir els ingressos estructurals, mentre que una part important de la despesa sanitària, educativa i social també té caràcter estructural. Si els ingressos deixen de créixer al ritme previst, el marge pressupostari per finançar aquests serveis pot reduir-se. No obstant això, les advertències de l'AIReF sobre les rebaixes fiscals s'han de distingir de l'incompliment de 2024 constatat per la Sindicatura: l'informe fiscalitzador acredita la desviació de la despesa, però no l'atribueix a una mesura tributària concreta.

Noves advertències per al 2026

L'AIReF ha mantingut les seves advertències en els informes més recents. El juliol de 2026, va assenyalar que les Balears havien de presentar un pla economicofinancer arran de l'incompliment de la regla de despesa el 2025 i va qüestionar alguns aspectes de les mesures incloses pel Govern per corregir les desviacions.

L'autoritat fiscal va considerar que el pla complia formalment els apartats exigits per la legislació, però hi va detectar deficiències. També va advertir del risc d'incompliment de la regla de despesa el 2026 i va reclamar que les previsions de l'Executiu estiguessin avalades per mesures concretes, amb els efectes i el calendari d'aplicació corresponents.

En l'informe sobre els pressupostos inicials de 2026, publicat a l'abril, l'AIReF ja havia assenyalat que persistien riscos elevats d'incompliment. Estimava que el creixement de la despesa computable se situaria en el 5,9% el 2026, per damunt de la taxa de referència aplicable. L'organisme també va qüestionar l'absència de mesures d'estalvi addicionals amb efectes concrets sobre aquell exercici.

La successió d'advertències apunta que l'incompliment de 2024 no és l'únic exercici en què els comptes autonòmics han suscitat preocupació per l'evolució de la despesa. Mentre la Sindicatura ha confirmat la desviació corresponent a 2024, l'AIReF ha alertat de riscos posteriors i ha reclamat mesures per reconduir l'evolució de la despesa i garantir el compliment de les regles fiscals.

Podem s’incorporarà finalment a la coalició Ara Més-Front Ampli per a les eleccions generals del pròxim 29 de novembre. La coordinadora de la formació morada a les Balears, Lucía Muñoz, ocuparà el tercer lloc de la candidatura al Congrés dels Diputats com a independent, després que totes dues parts hagin aconseguit desbloquejar unes negociacions que, fa tot just una setmana, semblaven abocades a deixar Podem fora de la confluència.

L’acord l’ha anunciat la mateixa Muñoz a les xarxes socials, tot just tres dies després que Podem comuniqués que seria la seva candidata al Congrés per les Illes. «Podem i Ara Més hem arribat a un acord per a les generals. Pactem amb ERC, el partit de Rufián, cooperar i no competir. Aquesta col·laboració és una realitat a casa nostra. Estimada Carme Gomila [cap de llista de la coalició], molta força. La teva sort serà la nostra», ha escrit a X la també regidora de l’Ajuntament de Palma.

Amb aquest pacte, les forces de l’esquerra alternativa de les Balears aconsegueixen materialitzar la seva voluntat de concórrer a les generals sota una única candidatura. La coalició Ara Més-Front Ampli està integrada per Més per Mallorca, Més per Menorca, Ara Eivissa, Esquerra Unida, Sumar, Recortes Cero i Progreso en Verde, a les quals ara se suma Podem.

La candidatura estarà encapçalada per Carme Gomila, coordinadora d'Ara Més -qui assumirà el lideratge de la llista després de la renúncia de Vicenç Vidal-, mentre que el segon lloc correspondrà a una persona proposada per les formacions del Front Ampli -Esquerra Unida o Sumar-, que encara no han designat al seu representant. Muñoz, que a més és secretària estatal d'Habitatge de Podemos, ocuparà el tercer lloc de la llista, en qualitat d'independent, en virtut de l'acord assolit entre les organitzacions.

Cooperar en lloc de competir

Ara Més ha explicat en un comunicat que el pacte s'emmarca en una estratègia de col·laboració amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) basada en el respecte a l'autonomia política i la identitat de cada organització, així com en la voluntat de “cercar espais de cooperació en lloc de competició electoral”.

La formació sosté que aquesta orientació compartida s'ha traslladat també a les Balears, on les particularitats polítiques i territorials han obligat a trobar una fórmula pròpia per articular la candidatura.

“Totes les forces hem entès que les Balears tenen una realitat política i territorial particular que requereix diàleg, generositat i capacitat per arribar a acords”, ha assenyalat Gomila. La candidata d'Ara Més ja havia apuntat el passat dilluns que les parts estaven cercant vies per fer efectiu l'entesa, després que les converses inicials no aconseguissin tancar la incorporació de Podem.

Gomila ha defensat que l'acord demostra que és possible construir espais de cooperació sense renunciar als projectes polítics propis. L'objectiu, segons la formació, és articular una candidatura comuna des del reconeixement de la pluralitat de les organitzacions que la integren, en lloc de concórrer per separat i competir pel mateix espai electoral.

La incorporació de Podem arriba després de diversos dies d'incertesa sobre la configuració definitiva de la candidatura. La formació morada havia quedat inicialment fora de les converses i, davant la falta d'acord, anuncià Muñoz com la seva candidata al Congrés per les Balears. L'entesa assolida en l'últim moment resol així un dels principals obstacles per a la configuració de la llista unitària de l'esquerra alternativa a les Illes.

El pacte a Balears arriba després del fracàs de les negociacions per articular una candidatura estatal conjunta entre Podem i el Front Ampli impulsat per Esquerra Unida, Movimiento Sumar, Más Madrid i els Comuns, amb Ada Colau com a candidata a la Presidència del Govern espanyol. La ruptura aboca ambdues forces a competir per separat en la majoria de les circumscripcions. En paral·lel, Podem ha optat per una estratègia d'aliances territorials que inclou el seu acord amb ERC a Catalunya i, ara, la seva incorporació a la candidatura d'Ara Més-Front Ampli a Balears.

El sud-oest d’Eivissa és el quilòmetre zero de la destrucció del paradís. Als voltants de Cala Llentrisca, la vista aèria resulta particular: viles de luxe construïdes damunt uns penya-segats escarpats que davallen cap a la Mediterrània. La majoria d’aquestes mansions es van construir durant els anys setanta i vuitanta en una zona que els natius van evitar com la pesta durant segles. Per la inclinació, fortíssima, i el tipus de sòl, argilós.

Qualsevol família des Cubells —la parròquia on es troba aquest enclavament, al municipi de Sant Josep de sa Talaia— sabia que aquelles marines podien convertir-se en un tobogan quan arribassin les tempestes de tardor. La toponímia no enganya; el nom del lloc —es Salt d’en Sit— incloïa la paraula salt. Per actuar amb sentit comú, la saviesa ancestral no necessita estudis d’Arquitectura, Enginyeria o Geologia.

Però, en plena dictadura, la cobdícia va guanyar la partida. Sense plans generals d’ordenació urbana ni, molt menys, lleis que protegissin la costa, la zona es va convertir en un eixam d’inversors, aconseguidors, constructors i, al final de la cadena, compradors. Milionaris que no van dubtar a abocar ciment per inventar-se escales per arribar a la vorera de mar. Sense respectar la servitud, aquella franja d’entre sis i vint metres que s’ha de deixar entre les edificacions i el litoral. Només cal fer una ullada a Google Maps per localitzar uns accessos que, de facto, són privats.

L’Administració, expliquen els experts consultats per elDiario.es, podria actuar “d’ofici” per eliminar-les. Tanmateix, els documents que ara mateix té damunt la taula el Govern pretenen aconseguir una concessió que doni cobertura legal durant les pròximes cinc dècades a una d’aquestes escales.

Thomas Friedrich Schlytter-Henrichsen. Així es diu el propietari que ha sol·licitat aquest permís a la Direcció General de Costes i Litoral, el departament que atorga o denega la instal·lació de quiosquets, lots de gandules i para-sols, o molls i embarcadors des que, el juliol de 2023, l’Estat va transferir part de les seves competències a la comunitat autònoma balear.

Per tramitar el permís, el Govern ha posat una condició a Schlytter-Henrichsen: obrir les portes de la seva mansió a qualsevol persona que vulgui utilitzar l’escala. És a dir, si l’expedient —que ja s’ha publicat al Butlletí Oficial de les Illes Balears— s’aprova, qui vulgui dirigir-se a la costa hauria de passejar per un camí que recorre el jardí de la finca. 

Thomas Friedrich Schlytter-Henrichsen, propietari d’una mansió a l’illa, haurà d’obrir les portes de casa seva a qualsevol persona que vulgui utilitzar l’escala que dona accés a la mar

El desembre de 2024, Schlytter-Henrichsen va presentar davant el Govern un projecte tècnic signat per Antonio Garau Obrador, un enginyer de camins amb despatx a Mallorca. L’objectiu de la sol·licitud era obtenir el títol administratiu que li permetés, concretament, encarregar-se del manteniment i la conservació de les escales, que el document situa entre les fites 1100 i 1101 de la delimitació costanera vigent.

La infraestructura està formada per uns escalons de formigó que, adaptant-se al terreny rocós, donen a la mansió accés directe a la mar. A costa d’ocupar 42,92 metres quadrats del domini marítim-terrestre. Un descens de més de 30 metres d’altura que donaria sentit al mur lateral i als caps mariners nuats a una barana de fusta que completen l’escala i figuren en els documents elaborats per l’enginyer Garau. Segons el projecte, les obres es van fer abans de l’entrada en vigor de la Llei de costes (1988) i es troben en bon estat, per la qual cosa no seria necessari executar noves actuacions.

Per això, el projecte que Schlytter-Henrichsen va presentar davant el Govern preveia un pressupost baixíssim: només 9.552,75 euros. Una minúcia en el manteniment que comporta un habitatge que, segons el Cadastre, ocupa una superfície de 278 metres quadrats.

Tot i que l’ús recreatiu de les escales sembla evident —per gaudir d’una tarda de sol en una cala sense banyistes, per rebre convidats que arribin amb iot—, l’enginyer Garau va presentar altres arguments, sempre recolzat en documentació. El projecte assegura que obtenir un permís per evitar que els escalons continuïn fora de joc urbanístic respon a l’interès de facilitar l’accés a la costa i que puguin ser útils per als serveis de vigilància i salvament i per a l’ús de les forces de seguretat.

L’informe tècnic sosté, a més, que la instal·lació no afecta la dinàmica del litoral i que la seva ubicació permet descartar perjudicis ocasionats pels efectes del canvi climàtic durant el termini de concessió sol·licitat. elDiario.es ha intentat posar-se en contacte amb l’enginyer Garau per via telefònica i per correu electrònic. En el moment de publicar aquest reportatge, no havia obtingut resposta.

La infraestructura està formada per uns escalons de formigó que, adaptant-se al terreny rocós, donen a la mansió accés directe a la mar

El requeriment de Costes

La Direcció General de Costes i Litoral del Govern va respondre gairebé deu mesos després, l’octubre de 2025, a la sol·licitud de Schlytter-Henrichsen. Per justificar l’interès públic de les escales i garantir que la ciutadania pogués accedir a la mar, el propietari va haver de moure fitxa de nou. El juny de 2026 va presentar un annex: proposava habilitar un itinerari que connectàs el carrer amb el primer escaló. Travessant la vila de cap a cap.

El recorregut, de poc més d’un metre d’amplada, travessaria la seva parcel·la utilitzant una escala i una passarel·la que ja existeixen, i un tram de jardí. Per delimitar el recorregut, s’hi instal·larien pals de fusta —també units per caps— per senyalitzar el pas. L’annex també preveu l’obertura d’una porta per a vianants —la vila en té una altra destinada exclusivament als vehicles—, però només “durant l’horari laboral diürn”. A la nit es tancaria per “motius de seguretat”.

Segons el text de l’enginyer Garau, va ser una solució plantejada de manera independent després que un veí —també propietari d’un xalet de dimensions enormes— es negàs a coordinar un itinerari comú per a totes dues escales. Aquesta parcel·la també intenta cercar empara legal per a la seva escala, que també envaeix el domini marítim-terrestre.

Schlytter-Henrichsen també ha adjuntat a la seva petició una declaració responsable en què reconeix que només és possible accedir fàcilment a les escales —i, per tant, a la mar en aquest tram de costa— a través de la propietat privada. I en què afegeix: “Atès el caràcter de l’ús per al qual ara se sol·liciten les obres objecte de la concessió, és a dir, públic i gratuït, en benefici de la millora de l’interès general i públic d’aquestes”.

Schlytter-Henrichsen reconeix que només és possible accedir fàcilment a les escales —i, per tant, a la mar en aquest tram de costa— a través de la propietat privada

En el mateix document es compromet a senyalitzar degudament i a instal·lar els elements desmuntables necessaris per connectar el vial públic. elDiario.es també s’ha posat en contacte amb la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua, que ha declinat fer declaracions sobre les respostes administratives o l’habilitació de l’accés.

Tallar un carrer públic

L’hemeroteca recull centenars de notícies —a la premsa local, nacional i internacional— sobre aquestes mansions situades entre la bucòlica església des Cubells i les casetes de pescadors de Cala Llentrisca. Des que el 1977 l’actriu Ursula Andress —noia Bond a 007 contra el Doctor No— va vendre la seva casa, esquerdada per les esllavissades que tant temien els pagesos del terreny. I fins que l’exfutbolista Marco Borriello va recórrer la sanció milionària que li intenta imposar el Consell d’Eivissa per construir centenars de metres quadrats sense llicència d’obra —un procés judicial que va començar el 2023 i encara no s’ha resolt—, les històries sucoses s’acumulen.

Marco Borriello ha recorregut la sanció milionària que li intenta imposar el Consell d’Eivissa per construir centenars de metres quadrats sense llicència d’obra —un procés judicial que va començar el 2023 i encara no s’ha resolt—

La prova que qui compra a es Salt d’en Sit cerca exclusivitat durant tot l’any es pot llegir en aquest reportatge d’elDiario.es. El gener de 2025, un vigilant va negar el pas a unes excursionistes en un carrer públic tallat per una tanca. Quan el grup va arribar a la garita de seguretat, el treballador contractat pel complex d’habitatges de luxe els va explicar que, si no vivien a la urbanització, no podien continuar. Uns fets qualificats d’“il·legals” per la Policia Municipal.

El carrer que els volien tallar és el mateix per on circulen amb els seus cotxes quan entren i surten de casa tant Borriello com Schlytter-Henrichsen —el que va ser davanter centre de l’AC Milan, la Roma o la Juventus i aquest empresari de llinatges germànics són veïns, porta amb porta. Uns metres més enllà, l’asfalt desapareix i dona pas a un camí de terra que després s’estreny i es transforma en sender. És l’única manera —sense recórrer al trekking— de baixar per terra a Cala Llentrisca.

La urbanització privada està situada en una Àrea Natural d’Especial Interès d’Alt Nivell de Protecció (AANP). Es tracta d’una de les àrees naturals de l’illa declarada d’especial interès mitjançant la Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d’especial protecció.

Explotació privada d'un recurs natural

“El que demana el propietari d’aquest xalet està a l’estratosfera del nostre ordenament jurídic. Es corre el risc que el propietari de la concessió obri i tanqui la porta quan li doni la gana. L’accés seria a través de casa seva”, explica una font especialitzada en l’àmbit del dret urbanístic i mediambiental. 

Aquesta veu experta considera que una concessió per mantenir una obra que envaeix el domini maritimoterrestre només es pot concedir “per causes justificades d’interès públic”. I posa un exemple molt concret: “Per usos industrials, com l’accés a un embarcador o a una platja on, de manera racional, s’exploti un recurs natural”. 

Com les antigues pedreres on eivissencs i formenterers van extreure marès —gres dunar—, la pedra morta que convertien en calç, reforçaven les parets de pous i aljubs o, ja al segle XX, utilitzaven per construir cases i teatres d’estil indià com el Pereyra. Un ús que no apareix en la sol·licitud de Schlytter-Henrichsen.

Aparentment, aquest empresari —que entre el 2004 i el 2019 va administrar Fairlane Trading SL, una societat domiciliada a Eivissa i dedicada al negoci immobiliari— vol continuar baixant uns escalons que salven un desnivell de més de trenta metres per fer-se una capbussada a la Mediterrània. Una cosa que, segons la font consultada per elDiario.es, “mai no autoritzarien la Demarcació de Costes ni l’Advocacia de l’Estat”. Ara, però, qui decidirà serà el Govern.

L’escala eivissenca serà una de les primeres patates calentes de Joan Cristòfol Jaume Mulet com a director general de Costes i Litoral. Marga Prohens va haver de recórrer a aquest veterà de la política mallorquina —regidor d’Urbanisme i alcalde de Llucmajor, vicepresident del PP durant el turbulent període de Juan Ramón Bauzá— per substituir Xima Ferrer Matas.

Ferrer és funcionària de carrera. Quan el popular Carlos Simarro va abandonar la direcció general per anar-se’n al Senat, el Govern la va triar com a substituta. Durant l’any en què va gestionar els 1.573 quilòmetres de costa balear, Ferrer va destacar per denunciar que un empresari havia intentat regalar-li una capsa de bombons que contenia 20.000 euros en metàl·lic. Els alts càrrecs del govern autonòmic van aplaudir la seva integritat. Però els elogis van durar poc. A principi de l’estiu, la directora general va intentar impedir que es col·locassin més gandules a les platges de Formentera. La van destituir el 8 d’agost.

Poques garanties de recuperació del domini públic

“La situació pot ser molt enrevessada si aquesta escala es va construir abans del 1988, quan es va aprovar la Llei de costes (que és la que continua regint, encara que les competències s’hagin transferit a la comunitat autònoma), però, teòricament, aquesta invasió del domini públic s’hauria de resoldre amb un expedient de recuperació”, reflexiona aquesta font experta en urbanisme i medi ambient.

L’illa de Toralla seria el paradigma del litoral colonitzat: una dotzena de xalets amb jardí i piscina als quals només un espigó separa de les aigües de la ria de Vigo. Construïts durant el desenvolupisme franquista, encara hi són. La recuperació d’alguns rius càntabres —com l’Asón— mitjançant la neteja de tot allò que es va construir als terrenys inundables dels seus marges seria, per a aquesta veu experta, un bon exemple per explicar per què allò individual no hauria de prevaldre sobre allò col·lectiu.

—En el cas d’Eivissa, ordenar la convivència entre els xalets situats damunt el penya-segat i l’accés a la vorera de mar també és una qüestió d’interès públic. El que no se m’acut és com es pot concedir una concessió a un particular. Si jo soc l’Administració, no puc donar una concessió a en Pepe, en Juan o en Manolo.

—Encara que en Pepe, en Juan o en Manolo obrin les portes de la seva finca per permetre que qualsevol baixi fins a la mar? O tornaríem al mateix: que l’accés al domini marítim-terrestre només es pot limitar per raons d’interès públic?

—Així és. Per exemple, per protegir una platja on hi hagi nius d’animals. Però si és el propietari d’un xalet que està bloquejant l’accés a la mar, entenc que no. A més, permetre que hi passi gent [a través de la seva propietat], però només al matí (perquè a la tarda i a la nit ningú no el molesti), no té cap mena de cobertura en el nostre ordenament jurídic. Si es duu a terme —que no et dic que no—, serà una nyap perquè, al final, s’intenta donar forma a tot plegat. El que caldria garantir és recuperar el domini públic amb unes condicions que siguin positives per a l’entorn.

Al voltant de 70 veïns de Manacor (Mallorca), mobilitzats per la Plataforma Macrogranjas No, han format una cadena humana aquest diumenge per oposar-se a la nova granja avícola projectada a la finca de Son Brau, que podria arribar a explotar unes 80.000 aus, i que està projectada per la polèmica empresa que gestiona altres 'macrogranges dels horrors' a l'illa: Avícola Ballester.

L'acció de protesta, que ha tingut lloc el matí als voltants de la citada finca, arriba després que l'empresa promotora del projecte, Avícola Son Perot (explotada per Avícola Ballester), hagi estat denunciada en dues ocasions davant la Fiscalia i la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural aquesta mateixa setmana per les entitats animalistes després de la difusió d'unes impactants imatges.

El divendres, a més, les entitats animalistes Arde i Satya Animal, autores de les investigacions que han desembocat en les denúncies i que han estat publicades en primícia a elDiario.es, van lliurar a la Presidència del Govern 50.000 signatures recollides a tota Espanya per reclamar que s'arxivi el nou projecte, que es troba en fase d'autorització ambiental.

Preguntada per la manifestació d'aquest diumenge, l'empresa ha afirmat a elDiario.es: “Sincerament no tenim res més a dir perquè el projecte està en fase de tramitació administrativa”.

“Ningú no vol la macrogranja”

La portaveu dels veïns de Son Sureda, Sílvia Llull, ha alertat dels impactes que la construcció d'aquesta explotació avícola tindria sobre la contaminació de l'aigua i de l'aire i, en conseqüència, sobre la salut dels residents de la urbanització. “No volem que ens construeixin aquesta macrogranja a Son Brau sabent els antecedents que té aquesta empresa. Mallorca té recursos escassos i no és sostenible que ens posin una granja ni aquí, ni a Campos, ni a Llucmajor, ni a Lloseta. No és que no la vulguem nosaltres, és que no la vol ningú”, ha explicat en declaracions als mitjans de comunicació.

Llull ha advertit que els nitrats que aquesta activitat agrícola genera es filtren fins a arribar a l'aigua dels aqüífers, la qual cosa suposaria una “mort lenta” per als veïns que la consumeixin, i que la granja s'instal·laria a pocs metres de la Xarxa Natura 2000 i enmig de diversos negocis, principalment agroturismes. “No és només la mala olor, l'impacte va més enllà. El soroll de les turbines també afectarà tot l'ecosistema que es mou per aquí”, ha subratllat la portaveu veïnal.

Una veïna ha advertit que els nitrats que aquesta activitat agrícola genera es filtren fins a arribar a l'aigua dels aqüífers, la qual cosa suposaria una 'mort lenta' per als veïns que la consumeixin, i que la granja s'instal·laria a pocs metres de la Xarxa Natura 2000 i enmig de diversos negocis, principalment agroturismes

Al seu parer, l'Administració hauria d'analitzar l'impacte que la instal·lació podria tenir sobre els residents de la zona, que no ha sabut quantificar. “Que ho mirin els tècnics, que estan per això”, ha insistit. La plataforma veïnal ja ha traslladat les seves preocupacions al Govern mitjançant un conjunt d'al·legacions al projecte, redactades amb la col·laboració de tècnics i enginyers.

“Estem tranquils perquè ho hem presentat tot amb gent professional, no ens hem inventat res”, ha puntualitzat. Ara, ha afegit Llull, la decisió dependrà de “la consciència” del conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, que a principi de setmana ja es va mostrar caut quan li van demanar si es plantejava arxivar el projecte. Segons el conseller, actuar basant-se en les denúncies contra la mateixa empresa per la manera com gestiona altres explotacions podria constituir una “prevaricació” administrativa.

“El futur de Mallorca depèn d'ells. Hi ha 50.000 signatures, hi ha unes al·legacions que demostren que això no es pot fer i tenim tot el suport d'organitzacions animalistes. Això va més enllà de colors polítics i d'eleccions. Que facin el que hagin de fer, que facin la seva feina, simplement això. Nosaltres no tenim previst parar”, ha conclòs la portaveu veïnal.

La Fiscalia té constància de les imatges

Per part seva, la portaveu d'Arde, Julia Elizalde, ha destacat la necessitat d'aturar el projecte abans que la granja comenci a funcionar. “Una vegada comencen, es dificulta moltíssim el procés”, ha assegurat. L'activista considera que els perjudicis que patirien els veïns estan avalats per l'experiència d'altres municipis i del mateix Manacor, com evidenciarien els casos de les granges de Mirabó i Es Caparó, denunciades aquesta mateixa setmana.

Les entitats animalistes ja han rebut un acusament de recepció de la Fiscalia, que ara haurà de decidir si hi ha indicis de delicte suficients per obrir una investigació. La Conselleria d'Agricultura també els ha comunicat que ha rebut les proves aportades i que està valorant la possibilitat d'imposar sancions.

Segons Elizalde, encara no han rebut cap notificació sobre la demanda per falsedat documental que Avícola Son Perot va anunciar que presentaria contra els denunciants. “Encara no ens ha arribat res al respecte, llavors no podem dir gaire més del que vam veure en el comunicat de l'empresa. Parlaven sobretot d'alguna demanda per conciliació, anunciaven algun tipus d'acció civil i penal, però no entraven més en detall”, ha explicat. En qualsevol cas, ha emmarcat aquest anunci en un context d'“amenaces a periodistes, entitats veïnals i organitzacions per la protecció animal”.

“Es basen únicament en el fet que podem estar fent mal a la seva reputació. Però cadascú és responsable de la seva reputació i aquesta empresa ha demostrat durant els últims anys, amb moltes sancions i expedients, que no estan tenint en compte els veïns ni la legalitat vigent. Al final, els danys reputacionals estan en la consciència de cadascú d'actuar com s'ha de fer i conforme a la legalitat”, ha reblat.

Aquesta setmana, la companyia ha publicat diversos comunicats en què assegura que tot respon a “una campanya de difamació i falsedats” de les entitats animalistes que han denunciat les condicions en què viuen les gallines de les diferents explotacions. En els enregistraments es poden observar paneroles, aus amb lesions greus, cadàvers en descomposició, casos de canibalisme entre les gallines i manca d'higiene, entre altres circumstàncies.

Suposada denúncia contra elDiario.es

L'empresa també ha assegurat en un comunicat que fa mesos que ha presentat una demanda contra elDiario.es, de la qual aquest diari no ha rebut cap notificació. A més, ha acusat el mitjà d'haver publicat “fets rotundament falsos”, com ara la que considera una “inventada sanció de 200.100 euros” a Avícola Son Perot, que qualifica d'“objectivament falsa”.

La informació esmentada, però, està contrastada i no només ha estat publicada per elDiario.es, sinó també per altres mitjans de comunicació de les Illes Balears. L'inici del procediment sancionador el va anunciar el conseller d'Agricultura, Joan Simonet, el 30 de maig de 2025, després de les irregularitats detectades a la macrogranja de Llucmajor. El Govern va fer públic l'expedient sancionador arran de les infraccions en matèria d'higiene en la producció ramadera. L'expedient va concloure que s'havien comès set infraccions greus i una de lleu, amb sancions que podien arribar fins als 60.000 euros per cadascuna de les infraccions greus.

El 19 de juny de 2025, aquest diari va publicar en exclusiva que Avícola Son Perot SA s'enfrontava a una multa de 200.100 euros per set infraccions greus i una de lleu, després d'haver accedit a l'expedient sancionador. L'import de la sanció es podia reduir un 20%, fins als 160.080 euros, si l'explotació feia el pagament voluntari abans que es dictés la resolució definitiva del procediment administratiu.

En l'àmbit judicial, el cas està pendent de la revisió de l'Audiència Provincial, que haurà d'examinar l'arxivament acordat pel Jutjat d'Instrucció número 11 de Palma. El jutjat va decretar el sobreseïment provisional en considerar que les deficiències detectades corresponien a infraccions administratives, ja sancionades, i no penals. La via administrativa -la sanció de 200.100 euros- no es reobrirà fins que es resolgui la via penal.

Carles Gispert i Jaume Barceló es prenen una cervesa a la terrassa del Chaparro. Aquest bar és un bocí d’Andalusia a la perifèria de Palma: per les tapes, pels preus –la cinquena part d’un litre de cervesa costa poc més d’un euro– i per l’escut del Betis que adorna una paret. Davant les barres verd-i-blanques, les converses es barregen. Un taxista parla pels EarPods dels cans que cria. Uns homes madurs es llancen órdags durant la partida que juguen a la taula més discreta del local. Unes jubilades buiden tasses de cafè acabat de fer mentre omplen el cendrer de la taula que comparteixen. I, mentrestant, els dos amics de llinatges mallorquins analitzen com està canviant el barri on viuen.

–La Soledat és una joia en brut. Les construccions són humils, però, si estan ben conservades, tenen molt d’encant. A més, com que eren cases baixes amb hort, moltes tenen pati. Després hi ha el patrimoni industrial: les fàbriques i els tallers, edificis que fa molt de temps que estan tancats. Són espais grans, amb moltes possibilitats. Crec que aquí passarà el mateix que a Santa Catalina o a Pere Garau. Ja ens estem posant de moda.

Així ho diu Gispert. El comentari sona més cru que no pas lamentós. Aquest activista i promotor cultural fa cinc anys que viu al barri i encara més temps que el visita per motius de feina. Temps suficient per veure l’evolució dels preus. Els del lloguer i els de la compra, “que pugen com l’escuma”: “Això ja ho he viscut perquè he passat per molts barris de Palma. Abans de venir aquí, era a la plaça del Pes de sa Palla. Ara sembla ciència-ficció que s’hi pogués llogar un habitatge, en ple centre històric. Però era així. El mateix passava quan vaig començar a venir a la Soledat per organitzar tallers i activitats amb Aatomic Lab, el meu projecte cultural. Devia ser cap al 2019 i, aleshores, ningú no s’imaginava que aquesta zona pogués gentrificar-se. I ho està fent. Si la cultura no és crítica i no ho denuncia… malament anem”.

Les afirmacions de Gispert estan corroborades pels experts del mercat immobiliari que analitzen la realitat de Palma. Alguns dels carrers més pobres d’una de les ciutats més cares d’Espanya són un caramel per als inversors. Sobretot, per als estrangers. Barceló assenteix, com si posàs una doble marca blava de confirmació a la idea que acaba d’exposar el seu company de tertúlia. Aquest tècnic de so es va criar a la Soledat. Viu a la mateixa casa on es va criar la seva mare, una planta baixa construïda el 1903 a la qual els seus avis van afegir un primer pis poc després d’anar-hi a viure.

–Mai no havia vist guiris al barri… tret que s’hi haguessin perdut –diu Barceló–, però, en els darrers anys, després de la pandèmia, cada vegada és més fàcil trobar-n’hi. Ja no els fa respecte entrar en uns carrers que sempre havien tengut molt mala fama per la delinqüència i el tràfic de drogues, tot i que era una de les zones de Palma on es podia fer més vida de poble.

–Ja hi viuen? O lloguen pisos per passar-hi les vacances?

–Jo crec que encara n’hi ha pocs… perquè els turistes s’allotgen als edificis del polígon de Nou Llevant… i allà no hi veuràs cap persiana mallorquina –riu–. Per aquí, quan et trobes un estranger passejant pel meu carrer, si veu un veí assegut davant ca seva, no és estrany que s’aturi a demanar-li si la té en venda.

Mai no havia vist guiris al barri… tret que s’hi haguessin perdut”, però, en els darrers anys, després de la pandèmia, cada vegada és més fàcil trobar-n’hi. “Quan et trobes un estranger passejant pel meu carrer, si veu un veí assegut davant ca seva, no és estrany que s’aturi a demanar-li si la té en venda

Jaume Barceló — Veí de la Soledat

El comprador més conegut de La Soledat

És probable que el comprador més conegut de la Soledat sigui Johann Nowak. Aquest empresari alemany va adquirir fa dos anys cinc propietats situades en un radi de cent metres. L’eix de les seves inversions és el carrer Siquier, una de les vies que travessen el barri de sud a nord. Segons la documentació consultada per elDiario.es, les operacions immobiliàries que va fer Nowak es varen dur a terme entre començament de juny i final de setembre de 2024.

En menys d’un trimestre, una societat limitada en què figura com a soci i administrador únic va acumular un patrimoni gens menyspreable. Una casa gran amb corral de 272 metres quadrats –dividida en un taller mecànic de 138 metres quadrats, una primera planta de 69 i una segona de 70–; un forn de pa de 72 metres quadrats; una segona planta de 95 metres quadrats, i un altre habitatge de 59 metres quadrats situat en un primer pis. Les motivacions de Nowak per embarcar-se en aquest Monopoly són fàcils d’esbrinar. Només cal llegir el nom de la seva empresa: ArtDistrict Soledad.

Al final del 2024, la societat tenia gairebé 1,2 milions d’euros en actius i més d’1,1 milions de patrimoni net, després d’haver destinat més de 600.000 euros a adquisicions d’immobilitzat. Però també acumulava pèrdues properes als 180.000 euros, tenia gairebé 96.000 euros de deutes a curt termini i disposava de poc més de 7.400 euros en efectiu i dipòsits bancaris. Dos anys després, tres dels seus immobles varen quedar afectats per un embargament de la Seguretat Social per un deute de 8.451 euros.

Al final del 2024, la societat de Johann Nowak, el comprador més conegut del barri, tenia gairebé 1,2 milions d’euros en actius i més d’1,1 milions de patrimoni net, a més d’unes pèrdues de 180.000 euros

Les compres varen disparar el balanç de l’empresa. El 2024, el valor dels seus actius materials va passar de 515.060 a 1.124.253 euros. La societat va declarar 609.193 euros en adquisicions durant aquell exercici, una xifra que coincideix en el temps amb les cinc operacions immobiliàries registrades entre juny i setembre. Al tancament de l’any, el conjunt dels seus actius ascendia a gairebé 1,2 milions d’euros, més del doble que el 2023.

Però la dimensió del patrimoni contrastava amb la poca activitat de la companyia. ArtDistrict Soledad només va facturar 8.150 euros el 2024, davant els zero euros de l’any anterior. Va sumar-hi 15.410 euros més d’ingressos, però les despeses de personal i de funcionament varen superar els 200.000 euros. El resultat d’explotació va ser negatiu, de 185.132 euros, i l’exercici es va tancar amb unes pèrdues de 142.804 euros. Si s’hi sumen les del 2023, l’empresa acumulava gairebé 180.000 euros de números vermells durant els dos primers anys. L’estructura laboral també era reduïda: la plantilla mitjana va ser d’1,12 treballadors el 2024, davant un treballador l’any anterior. Segons els comptes, durant aquell exercici varen treballar a l’empresa dues dones amb contracte fix.

Un centre artístic a la Soledat

Nowak està convençut que la Soledat pot convertir-se en el centre artístic de Palma. El seu epicentre. L’alemany somia a traslladar cap als suburbis un focus que fa més d’una dècada que il·lumina alguns barris històrics –Ca n’Amunt i Ca n’Avall–, on és més fàcil topar-se amb una galeria que amb els comerços que hi varen existir durant segles, fins que el turisme va invertir la proporció entre residents i visitants. Quan va arribar al barri, el galerista va concedir diverses entrevistes a mitjans locals com ara Última Hora.

Nowak està convençut que la Soledat, un dels barris més humils de Palma i associat al món de la droga, pot convertir-se en el centre artístic de la capital balear

Es va mostrar confiat que podria atreure talent de ciutats com Nova York, on un artista independent ho té difícil per pagar l’habitatge i el taller amb els ingressos de la seva obra, a causa dels elevats preus dels lloguers. En aquelles trobades amb la premsa, Nowak solia rebre els periodistes sempre al mateix lloc: un antic taller mecànic reconvertit en un espai diàfan. Un lloc ideal per organitzar-hi exposicions, projeccions, desfilades de moda o concerts, alguns dels esdeveniments documentats a les xarxes socials d’Art District Palma. La marca comercial del projecte fa servir el topònim de la ciutat, no el del barri. Curiosament, aquella nau de 350 metres quadrats és l’única de les propietats vinculades a Nowak que no figura a nom de la seva societat limitada. La persona que l’explotava anteriorment encara consta com a titular d’uns garatges rebatejats com a Studio 31, malgrat que a la façana es manté un rètol on es llegeix “Talleres Soledad. Mecànica, xapa i pintura”.

Un antic taller mecànic reconvertit en un espai diàfan és el lloc triat per organitzar-hi exposicions, projeccions, desfilades de moda o concerts

“L’art viu en aquestes habitacions i no necessita un cub blanc. De moment, una arquitectura exagerada no afavoriria la integració del projecte al veïnat. A llarg termini, hi ha diversos plans d’arquitectes mallorquins reconeguts”, explica Nowak. Per escrit, elDiario.es va intentar entrevistar-lo diverses vegades durant el darrer mes i mig. Com que es trobava a Alemanya i al·legava que havia d’atendre problemes personals greus, el galerista va respondre –només parcialment– les preguntes plantejades durant l’elaboració d’aquest reportatge. “M’hauria agradat ensenyar-vos l’espai personalment. Potser ho podrem fer en una altra ocasió”, va escriure Nowak.

La darrera publicació de l’Instagram d’ArtDistrict Palma data del 28 d’abril, però, segons els missatges que l’empresari va enviar per WhatsApp, la iniciativa està més forta i més vinculada a la Soledat que mai. L’alemany anuncia una mostra “d’artistes coreans” que ha rebut finançament públic del país asiàtic i que està prevista per a mitjan novembre, així com una altra exposició col·lectiva coordinada per “la comissària mallorquina María Muñoz”. Confia que, “a llarg termini”, podrà “llogar” Studio 31 per a “esdeveniments subvencionats”. Afirma que el seu projecte se sosté econòmicament gràcies a un préstec a llarg termini concedit per un hòlding que posseeix a Alemanya. Defensa que organitzar festes com el Paella Fest ajuda el barri a retrobar-se amb «la seva antiga tradició» dels sopars a la fresca.

Tant a Berlín com a Mallorca

La història ve de lluny, perquè no deixa de repetir-se. Es pot llegir a les façanes de xapa de La Boca, a Buenos Aires, i als murs pintats de Wynwood, a Miami. Un barri deprimit –i conflictiu– reneix –i s’encareix– gràcies a l’impuls que li donen els artistes –gairebé sempre joves, moderns i alternatius– que s’hi traslladen. De vegades, tot s’accelera perquè la ciutat organitza uns Jocs Olímpics. Així va passar a les naus del Poblenou barceloní o, vint anys més tard, als canals de Hackney Wick, a Londres.

Un dels models originals d’aquest procés –almenys a Europa– és Berlín. El final de la Guerra Freda va transformar completament barris sencers. La capital alemanya es convertia en la meca del turisme underground mentre Nowak feia les primeres passes en el negoci de l’art. Així ho va explicar l’empresari en l’entrevista que li varen fer a Mallorca Majorca, un pòdcast en anglès conduït per Vicki McLeod i Oliver Neilson, dos periodistes d’accent britànic que viuen a l’illa.

L'estampa és la següent: un barri deprimit –i conflictiu– ressuscita –i s'encareix– gràcies a l'impuls que li donen els artistes –gairebé sempre, joves, moderns, alternatius– que s'hi muden

En aquella època –els anys noranta i els primers anys del segle XXI–, Kreuzberg –el cas més conegut– va passar de ser la frontera entre el socialisme i el capitalisme –es trobava just a l’oest del Mur– a convertir-se en un gresol ètnic. Als refugiats de les guerres iugoslaves s’hi varen afegir turcs –i kurds–, libanesos, palestins i sirians. Finalment, es va convertir en un emblema de la gentrificació, un terme que va començar a aparèixer a les pàgines dels diaris. Actualment, alguns portals immobiliaris situen el preu mitjà del metre quadrat a Kreuzberg en gairebé 6.000 euros. Unes xifres que encara queden lluny de les que es demanen a la Soledat, tot i que ja no tant.

“Si a les Balears l’habitatge ha pujat un 80% en els darrers deu anys, al districte de Llevant cal multiplicar aquest augment per dos. Era una zona deteriorada, especialment la Soledat, el barri on els preus eren més baixos perquè no tenia atractiu. Ara s’assemblen als que es demanen a Palma Nord: 4.200 euros el metre quadrat”, explica per telèfon José Miguel Artieda Ferragut. El president autonòmic del Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària considera que la Soledat continuarà sent, a curt termini, un lloc interessant per invertir. Encara està per sota del preu mitjà de mercat que es paga a Palma per un habitatge o un local de segona mà, al voltant dels 5.500 euros el metre quadrat. A més, hi ha projectes públics que estan impulsant la revalorització del sòl. Els 100 milions d’euros que l’Ajuntament de Palma està invertint per transformar l’edifici de Gesa en una gran infraestructura cultural –amb un institut d’arts plàstiques, una biblioteca, un centre d’innovació i un macroaparcament subterrani– constitueixen un “atractiu innegable” per a Artieda.

Era una zona deteriorada, especialment la Soledat, el barri on els preus eren més baixos perquè no tenia atractiu. Ara s’assemblen als que es demanen a Palma Nord: 4.200 euros el metre quadrat

José Miguel Artieda Ferragut — President autonòmic del Col·legi Oficial d'Agents de la Propietat Immobiliària

–L’est de Palma s’està convertint en el gran bulevard d’entrada a la ciutat. Allò que fa cinc anys et costava vendre per 120.000 euros, ara es ven per més de 250.000… i les operacions es tanquen –analitza l’agent de la propietat immobiliària–. L’arrel d’aquesta diferència és que el desenvolupament de les promocions de Nou Llevant s’ha estès als barris més propers. La Soledat és just al costat i, si la situes al mapa, també veus que és a prop de la mar.

–Es pot dibuixar un retrat robot del comprador més habitual al districte de Llevant?

–Cada vegada són més estrangers. No tenen un poder adquisitiu gaire elevat, però són de classe mitjana, podríem dir.

–No els preocupa la conflictivitat d’aquests barris? A la Soledat, sense anar més enfora, varen tornar a desmantellar el clan del Pablo, un conegut traficant.

–Aquesta percepció la tenim més els mallorquins que no pas els estrangers. Qui compra veu que hi ha una oportunitat de canvi, que obren franquícies de supermercats i negocis nous. Això es nota a la carretera de Manacor o a Son Gotleu, que n’és un altre exemple clar: allà pràcticament s’ha esgotat l’oferta d’immobles ocupats il·legalment o per reformar que fa uns anys es venien per 30.000 o 40.000 euros. Ara te’n pots trobar de buits per 130.000, 140.000 o 150.000 euros. O es lloguen per habitacions. Qui hi compra sol tenir un perfil inversor.

–Com definiríem aquest “perfil inversor”?

–Algú que no compra per viure-hi.

Un poble dins la ciutat

Birra mai no s’ha sentit estranya quan el seu amo la treu a passejar. Sap que no tardaran a trobar el descampat on pot sentir-se lliure. La mascota de Jaume Barceló és un ca de bestiar, el ca preferit dels pastors mallorquins. Una petita bèstia de gairebé quaranta quilos que no desentona en un paisatge de carrers estrets i persianes pintades de verd. La Soledat podria haver quedat atrapada dins el nucli urbà de Palma, però mai no ha deixat de semblar un poble. Amb la seva parròquia, el seu casino, les seves festes populars, el seu club de futbol, els seus petits comerços i el seu moviment obrer: teixit social. Un poble que primer va ser agrícola, fins que hi varen arribar les fàbriques, i que, des de fa dècades, és un dormitori per a molts treballadors de les zones turístiques, com s’Arenal, a un tir de pedra amb autobús. I, tanmateix, ara la Soledat és un poble que es despobla. Almenys pel que fa als veïns amb qui Barceló recorda haver-se criat.

–Soc l’estrany perquè he decidit –i he pogut– quedar-m’hi, però el més habitual durant els darrers anys és fer el mateix que els meus pares. Estic a ca seva perquè ells se n’han anat a Vilafranca de Bonany, d’on és mon pare; estan més a gust fora de la ciutat. Aquest barri ha acollit tots els migrants que arribaven a Palma: mallorquins de vuit llinatges, gent de la Península –paios i gitanos– i, ara, llatinoamericans o asiàtics… Aquesta barreja és la nostra identitat, però crec que serà molt difícil mantenir-la. En la seva generació era molt habitual que es formassin famílies en què un dels dos membres de la parella fos de la Soledat i l’altre, de la Part Forana. En els darrers anys, moltes d’aquestes parelles s’han jubilat i, si no tenen familiars interessats a venir a viure aquí, venen la casa. Els preus són temptadors. He preferit llogar la planta de dalt de ca meva a uns amics que acabaven de ser pares –i no trobaven habitatge– per un preu raonable, abans que a algú altre. M’interessa estar envoltat de gent que faci barri.

El turisme ven paisatges, cultura i formes de vida que no li pertanyen. Per a Jarkko Saarinen, catedràtic de Geografia Humana a la Universitat d'Oulu (Finlàndia), aquesta paradoxa és al centre de molts dels conflictes que travessen avui les destinacions turístiques: una activitat econòmica que depèn dels recursos naturals, culturals i socials d'un territori, però els beneficis de la qual no sempre arriben a les comunitats que la sostenen. Especialista en turisme sostenible, canvi climàtic i relacions entre visitants i població local, Saarinen ha estudiat aquestes dinàmiques en escenaris tan diferents com la Lapònia finlandesa i el sud d'Àfrica, i ha col·laborat amb responsables polítics en qüestions com l'adaptació climàtica, l'estacionalitat i l'evolució de les destinacions turístiques.

Les seves investigacions conviden a mirar més enllà de les xifres de visitants i dels ingressos que genera el sector per preguntar-se qui guanya amb el turisme, qui n'assumeix els costos i quina capacitat tenen els residents per decidir sobre la transformació del seu entorn. Una qüestió especialment rellevant a les principals destinacions turístiques espanyoles, com les Balears, on l'aposta per atreure visitants de més poder adquisitiu conviu amb una dificultat creixent per accedir a l'habitatge i amb el debat sobre els límits de l'activitat turística. Aquest cap de setmana, Saarinen participa a l'Observatori COSTA, a Mallorca, per abordar els futurs del turisme de masses i reflexionar sobre els models de governança que poden fer compatible l'activitat turística amb les necessitats de les comunitats locals.

Estam assistint a una nova fase en què les destinacions concebudes per al turisme de masses es converteixen en espais reservats a aquells que tenen més poder adquisitiu?

La gran història d'èxit del turisme és que va començar sent una activitat exclusiva, amb l'anomenat Grand Tour, quan els aristòcrates britànics viatjaven a Itàlia i Espanya. Després van arribar les guerres napoleòniques i la màquina de vapor, que va abaratir els desplaçaments i va permetre democratitzar els viatges. A les dècades de 1960, 1970 i, especialment, 1980, la gent va començar a viatjar de manera generalitzada. A Finlàndia, anar a Mallorca o Tenerife era una cosa extraordinària; avui viatja gent corrent i les vacances s'han normalitzat. Però ens estem encaminant en una altra direcció.

Crec que el canvi climàtic serà un factor clau. Les transformacions geopolítiques i l'encariment dels vols també hi influiran. Viatjar no havia estat mai tan barat en termes històrics, però alguns desplaçaments ja costen molt més que fa una dècada i els salaris no han augmentat al mateix ritme. Això limitarà els viatges de les classes mitjana i mitjana-baixa.

Viatjar no havia estat mai tan barat en termes històrics, però alguns desplaçaments ja costen molt més que fa una dècada i els salaris no han augmentat al mateix ritme. Això limitarà els viatges de les classes mitjana i mitjana-baixa

Podria arribar un moment en què la gent corrent no es pogués anar de vacances?

És un procés gradual. Els viatges de curta distància continuaran sent possibles, però els de llarga distància plantejaran més problemes, especialment per a les destinacions del Sud Global. Espanya continuarà sent accessible, encara que potser no tant com ara. Moltes destinacions espanyoles depenen també dels propietaris de segones residències. Podran continuar invertint en un habitatge a Espanya els qui viatgen des del Regne Unit o Alemanya si no es poden permetre desplaçar-s'hi amb tanta freqüència? Això pot modificar l'estructura turística en un futur relativament pròxim. D'aquí a una dècada, les coses podrien ser força diferents.

En les seves investigacions planteja la importància d'una governança turística orientada a la sostenibilitat. En què consisteix?

El turisme és un negoci estrany: ens ven una cosa que no posseeix. Comercialitza la cultura local, la gastronomia, els paisatges, la forma de vida i els espais protegits, però no n'és propietari. Per això insistim en la sostenibilitat: el turisme ha de retornar alguna cosa a les comunitats. Els visitants hauran de contribuir cada vegada més a les destinacions de què gaudeixen. Les polítiques públiques són fonamentals perquè estableixen el marc en què es desenvolupa l'activitat i determinen com se'n distribueixen els beneficis.

He estudiat aquestes qüestions tant a la Lapònia finlandesa com a Botswana. Allà volien desenvolupar el turisme per diversificar una economia dependent dels diamants. Van observar la massificació dels safaris a Kenya i van optar per un model de baix volum: menys visitants que paguessin més. És una estratègia que recorda el pas del turisme de masses al turisme de qualitat que es planteja a Mallorca.

Però hi ha un problema: per oferir un producte turístic d'alta qualitat, sovint és necessari importar capital, coneixements i personal. Això genera fugues econòmiques, perquè els diners acaben tornant al lloc d'on prové la inversió. A Botswana, aquestes fugues superen el 70%. El producte pot ser excel·lent, però l'economia local amb prou feines se'n beneficia. El mateix principi es pot aplicar a Europa. Per això, la qüestió no és únicament quin tipus de turisme volem, sinó qui n'obté els beneficis.

Però hi ha un problema: per oferir un producte turístic d'alta qualitat, sovint és necessari importar capital, coneixements i personal. Això genera fugues econòmiques. A Botswana, aquestes fugues superen el 70%. El producte pot ser excel·lent, però l'economia local amb prou feines se'n beneficia

Creu que les protestes als carrers de diferents ciutats europees tenen a veure amb aquesta problemàtica, amb l'accés a l'habitatge i l'encariment de la vida? A Espanya, el cas de Maricarmen, una dona gran desnonada de casa seva per un fons d'inversió, es va convertir en un símbol d'aquesta situació.

Conec força bé el cas de Maricarmen. Ens trobem davant d'un procés de gentrificació. El cost de la vida augmenta i les classes mitjana i mitjana-baixa es veuen obligades a desplaçar-se a zones més allunyades, on també han d'assumir més despeses de transport. El turisme no és l'única causa d'aquests problemes, ni culparia els turistes com a tals. Però a les ciutats afectades pel sobreturisme, la pressió sobre l'habitatge agreuja la situació.

Tradicionalment distingíem entre els espais destinats als visitants i aquells on els residents desenvolupaven la seva vida quotidiana. L'autor Dean MacCannell va plantejar als anys setanta una distinció entre l'escenari turístic i el rerefons de la vida local. Mentre tots dos espais romanien separats, els habitants podien continuar amb les seves activitats. L'economia de plataformes ha canviat aquesta situació: ha portat els turistes a zones residencials i ha generat problemes de soroll, encariment de l'habitatge i desplaçament dels veïns. Quan aquestes pressions coincideixen amb una crisi general d'accés a l'habitatge, s'acumulen i es retroalimenten. No atribuiria les protestes exclusivament al turisme, però sí que crec que aquest agreuja els problemes existents.

Les Balears estan apostant per la cultura com a eina turística. Ho va dir, fa pocs mesos, la Comissió Europea en un informe per al procés de selecció de la Capital Europea de la Cultura 2031. Des de fa alguns anys, les institucions promouen fires d'art, grans exposicions i esdeveniments culturals com a part d'una estratègia per atreure un turisme de més qualitat. Pot la cultura transformar el model turístic o corre el risc de convertir-se en una altra eina d'exclusivitat?

Aquest perill existeix, especialment quan la cultura s'utilitza per atreure més visitants i fer créixer el turisme. L'objectiu original del desenvolupament sostenible no era mantenir el turisme i aconseguir que creixés indefinidament, sinó preservar les comunitats locals, el medi ambient, el seu benestar i la seva cultura. Tanmateix, el concepte de sostenibilitat turística ha estat segrestat, en certa manera. Ara sembla que l'objectiu és mantenir el turisme i continuar fent-lo créixer. La cultura s'ha convertit en una eina al servei del turisme, quan hauria de passar el contrari: el turisme hauria d'estar al servei de la cultura i de la comunitat local, i no a l'inrevés.

A Oulu, on visc, som Capital Europea de la Cultura el 2026. S'ha apostat per iniciatives que sorgeixen des de baix, amb milers d'esdeveniments de menor escala, en lloc de concentrar els recursos en grans infraestructures o esdeveniments elitistes. Un estudi realitzat a Austràlia va concloure que nombroses iniciatives culturals petites poden beneficiar més l'economia local que uns quants grans esdeveniments. Les primeres generen un flux constant de persones i afavoreixen les relacions entre visitants i residents. Els macroesdeveniments, en canvi, atreuen públic de fora i requereixen infraestructures el futur de les quals s'ha de resoldre un cop acabats.

Les Balears van batre el rècord de 19 milions de turistes el 2025, mentre els preus de l'habitatge continuen augmentant. Es pot considerar exitós un model que incrementa els visitants i els ingressos mentre una part de la població té cada vegada més dificultats per accedir a un habitatge?

Pot ser un bon negoci durant un temps. Però els inversors que venen de fora poden invertir, obtenir beneficis i marxar després a un altre lloc. En els estudis turístics parlem del cicle d'evolució de les destinacions: primer creixen, després arriben la consolidació i l'estancament. A partir d'aquí, es poden renovar i iniciar una altra etapa de creixement o entrar en declivi.

Els inversors que venen de fora poden invertir, obtenir beneficis i marxar després a un altre lloc. En els estudis turístics parlem del cicle d'evolució de les destinacions: primer creixen, després arriben la consolidació i l'estancament

Torremolinos n'és un exemple. Després de patir un deteriorament relacionat, entre altres coses, amb l'excés de desenvolupament urbanístic, va necessitar millorar les condicions sanitàries i mediambientals i els seus sistemes de sanejament per recuperar el seu atractiu. Mallorca hauria d'adoptar una perspectiva més proactiva i preguntar-se quina direcció vol seguir. També hauria de plantejar-se si un model de governança que permet el sobreturisme beneficia realment la destinació. Res no pot créixer per sempre: tard o d'hora, el creixement troba els seus límits.

Si pogués recomanar una sola mesura al Govern per reduir els efectes negatius del sobreturisme, quina seria?

En molt pocs llocs el sobreturisme es deu principalment a l'allotjament reglat, és a dir, als hotels. El problema rau en els lloguers de curta durada, que són sobretot un negoci immobiliari. Formen part de l'urbanisme, del desenvolupament urbà i de la governança de les ciutats. Per això, s'haurien d'establir límits. La capacitat d'allotjament sense regular ha generat problemes a Barcelona, Amsterdam, Londres i París. En ciutats com Amsterdam i París, les regulacions han contribuït a reduir-los, encara que no els hagin resolt del tot. També cal regular estrictament els creuers, establint quants vaixells poden arribar al mateix temps.

Una regulació ferma i sostinguda a llarg termini pot beneficiar la destinació, les comunitats i també les empreses, en contribuir a un turisme més sostenible. Hi ha una última qüestió fonamental: el turisme depèn no només de l'atractiu de la natura i la cultura, sinó també de l'acceptació social; és a dir, del fet que la població local consideri legítima l'activitat turística i hi estigui d'acord. Si els residents es mostren hostils, això acaba repercutint en l'experiència dels visitants. Aquests es preguntaran si són benvinguts i, si senten que no ho són, poden marxar a un altre lloc. Per això, la comunitat local és un actor fonamental i s'ha de prendre seriosament. Encara que el turisme sigui un negoci privat, ven una cosa que no li pertany: una cosa que pertany a la comunitat. Per aquesta raó, li ha de retornar alguna cosa a canvi.