Entre la Mallorca somiada i la Mallorca real hi ha un abisme que, per a Rodrigo Sorogoyen, és realment dolorós. “Tinc una idea de l’illa com un paradís, però quan veus el que passa amb el turisme se’t trenca el cor”, ha afirmat el director durant la presentació d’El ser querido, la pel·lícula que clou la 16a edició de l’Atlàntida Mallorca Film Fest. En el seu pas pel certamen, el cineasta ha reivindicat el documental Suportant el paradís, de Marga Melià, per denunciar els efectes d’un model turístic que, al seu parer, “perverteix” l’illa.

El cineasta ha defensat la necessitat del documental perquè, al seu parer, mostra “del que som capaços de pervertir un lloc per aquesta idea de progrés mal entesa”. “Fins quan s’ha de continuar guanyant diners tota l’estona?”, s’ha preguntat Sorogoyen, en una crítica al model de creixement turístic massiu que viu l’illa. Les declaracions s’han produït durant una compareixença a Palma en què el director ha estat acompanyat per la guionista Isabel Peña, els actors Javier Bardem, Victoria Luengo, Raúl Arévalo i Melina Matthews, a més de representants de la producció i de Movistar Plus+.

Durant la roda de premsa també es s’ha demanat a Javier Bardem pel paper de les figures públiques del cinema a l’hora de pronunciar-se sobre l’actualitat política i social, tal com la cineasta Judith Godrèche reivindicava aquesta setmana a elDiario.es. En aquest sentit, Bardem ha assegurat que aquells que compten amb un altaveu públic “poden i han de” expressar les seves conviccions. “Jo parlo com a persona que paga els seus impostos i que diu el que pensa. Si tens una opinió és important compartir-la. El silenci sempre anima els qui perpetren els crims”, va sostenir.

La intervenció de Sorogoyen ha servit també per aprofundir en les claus d’El ser querido, una pel·lícula que explora les relacions familiars, el pes del passat i la dificultat de la reconciliació. El director ha explicat que, després de l’èxit d’As bestas, ell i Isabel Peña volien allunyar-se d’aquell univers per construir una història molt més íntima. “Volíem allunyar-nos d’As bestas i portar un altre enfocament, on no hi hagués morts ni assassinats, i apropar-nos a un món que ens interpel·lés d’una manera més íntima”, ha explicat el cineasta.

Segons Sorogoyen, la idea va començar a prendre forma a partir d’una conversa durant un dinar, en què van començar a parlar sobre pares, fills i filles. “Vam veure que allà hi havia una història interessant. Hi havia Javier Bardem, i vam pensar que podia ser el pare de Victoria Luengo. Vam començar a imaginar aquella relació, aquella família disfuncional, i un any després vam coincidir amb Bardem a Cannes. A partir d’aquí li va interessar el projecte i el procés d’escriptura va ser molt bonic”, recorda el director de cinema.

El ser querido narra la història d’Esteban Martínez, un prestigiós director de cinema interpretat per Javier Bardem, la carrera del qual està marcada tant per l’èxit com per un passat de violència i excessos. Quan decideix oferir un paper protagonista a la seva filla Emilia, interpretada per Victoria Luengo, amb el pretext d’impulsar una carrera professional estancada, tots dos es veuen obligats a conviure durant el rodatge d’una pel·lícula. Aquesta proximitat acaba reobrint vells conflictes familiars que mai no van arribar a resoldre’s.

Per la seva banda, Bardem ha explicat que va acceptar el projecte per la solidesa de la història i per les ganes que tenia de treballar amb Rodrigo Sorogoyen i Isabel Peña. “M’interessen les bones pel·lícules, i aquesta està molt ben explicada. Entre els guionistes, el director i la nostra ajuda com a actors s’aconsegueix una emoció i una transparència dels conflictes humans que resulta aclaparadora”, ha assenyalat l’actor.

Relacions familiars ‘infumables’

Bardem ha destacat, a més, que la pel·lícula aborda una realitat recognoscible per a moltes famílies. “Hi ha relacions entre pares i fills que són infumables”, ha afirmat. “Tenia moltes ganes de treballar amb Rodrigo i Isabel. Sabia que fan una feina molt interessant amb els actors i que tenen molt de gust i delicadesa, també en el muntatge. Em sentia segur i protegit”, ha afegit l’actor.

El llargmetratge suposa el retorn de Sorogoyen a la direcció cinematogràfica quatre anys després d’As bestas, la pel·lícula que es va convertir en un dels grans èxits del cinema espanyol recent després d’aconseguir nou premis Goya, entre ells els de millor pel·lícula i millor direcció. Abans, el realitzador madrileny ja havia consolidat una trajectòria marcada per títols com Que Dios nos perdone, El reino, Madre o Stockholm, obres en què ha explorat amb freqüència la violència, les relacions de poder i els dilemes morals des d’una posada en escena de gran intensitat.

La presentació d’El ser querido arriba després de la seva estrena mundial al Festival de Canes, on la pel·lícula va competir per la Palma d’Or i va rebre una notable acollida per part de la crítica internacional. Després del seu pas pel certamen francès, la producció inicia ara el seu recorregut a Espanya abans d’arribar a les sales de cinema el pròxim 26 d’agost. Durant la roda de premsa també hi han participat Victoria Luengo, Raúl Arévalo i Melina Matthews, que han compartit impressions sobre el procés de rodatge i la construcció d’uns personatges marcats per la culpa, la memòria i els vincles familiars. Juntament amb ells hi han estat presents Isabel Peña, Clara Gavilán, en representació de Movistar Plus+, i els productors Eduardo Villanueva i Nacho Lavilla, de Caballo Films.

La projecció d’El ser querido posa el punt final a la 16a edició de l’Atlàntida Mallorca Film Fest, celebrada entre el 24 de juliol i el 2 d’agost i que ha reunit a Mallorca més de 300 convidats i un total de 165 títols, la meitat dels quals estrenats per primera vegada a Espanya. Durant el festival també han estat homenatjats Alexandre Desplat, Gael García Bernal i Trine Dyrholm amb el premi Masters of Cinema, mentre que el Premi Illa de Cinema ha reconegut la trajectòria del mallorquí Rafael Ruiz per la seva contribució a la memòria cinematogràfica de Palma.

Menorca serà el pròxim 12 d'agost un dels territoris de l'Estat espanyol en què millor podrà observar-se l'eclipsi total de Sol, que es produirà entre les 19:30 i les 19:40 hores i que enfosquirà el dia per complet durant 96 segons. Segons dades de l'Institut Geogràfic Nacional, es tracta d'un “fenomen astronòmic inusual” –molt menys freqüent que els eclipsis lunars–, que serà visible des de diverses comunitats autònomes del nord i, menys, del centre peninsular. Balears, i específicament Menorca, es preparen per rebre centenars d'aficionats i també professionals vinculats al món de l'astronomia, a més d'investigadors i fotògrafs especialitzats en astrofotografia i foto nocturna vinguts de tot arreu d'Europa.

Punta Nati, Pont d'en Gil, Binibèquer Vell, Binisafuller, Cala Sant Esteve o la badia de Fornells seran alguns dels enclavaments insulars on s'espera la concentració més gran de persones per presenciar l'eclipsi, un fenomen tan infreqüent com fascinant que, al llarg de la història, ha despertat sorpresa, supersticions i interès científic a parts iguals. Cal destacar que no es tracta només que el Sol desaparegui durant uns segons, sinó de poder observar efectes que únicament es produeixen durant un eclipsi total: la possibilitat de veure la corona solar –la més capa externa de l'astre rei–, el descens brusc de la llum i la temperatura en ple mes d'agost o l'aparició de planetes i estrelles en ple dia. Es tracta, aleshores, d'una oportunitat extraordinària.

Els fenòmens dels anys 603 i 1539

Per posar en perspectiva l'excepcionalitat de l'eclipsi del pròxim 12 d'agost, la NASA recopila en el Five Millennium Canon of Solar Eclipses els càlculs i registres dels eclipsis solars ocorreguts durant els últims 5.000 anys. Segons aquest catàleg, un eclipsi total de Sol travessa un mateix punt de la Terra, de mitjana, un cop cada 373 anys, encara que aquesta freqüència varia considerablement segons el lloc.

A les Balears, per exemple, aquests fenòmens han estat encara més escassos. El primer eclipsi total del qual es té constància a l'arxipèlag es remunta a l'any 603 de la nostra era, quan Menorca formava part de l'Imperi bizantí. Aquell fenomen —que, curiosament, també va tenir lloc un 12 d'agost, segons el calendari julià, vigent en aquella època— va travessar l'illa, encara que la totalitat només es va poder contemplar des de l'extrem occidental, en el que avui és Ciutadella.

El primer eclipsi total del qual es té constància a l'arxipèlag es remunta a l'any 603 de la nostra era, quan Menorca formava part de l'Imperi bizantí

L'illa hauria d'esperar gairebé un mil·lenni perquè un altre eclipsi total tornés a assolir territori menorquí. Va ocórrer el 18 d'abril de 1539, quan l'ombra projectada pel fenomen —coneguda en astronomia com umbra— va travessar l'est de l'illa i va permetre contemplar la totalitat únicament des del seu extrem sud. Aquell enfosquiment del Sol es va produir en un període especialment convuls per a Menorca, marcat per alguns dels episodis més dramàtics de la seva història: els atacs dels pirates otomans, comandats pel temible Jarieddín Barbarroja, que van assaltar Maó el 1535 i, anys més tard, Ciutadella el 1558, causant la mort de milers de menorquins i el segrest d'altres tants que serien venuts com a esclaus a l'antiga Constantinoble.

Val la pena esmentar que en aquesta mateixa ciutat va succeir, gairebé un segle abans, un episodi que ha contribuït enormement a forjar el simbolisme que els eclipsis van tenir a Occident, com a auguri de mort, guerres i destrucció. Durant el setge otomà de la primavera de 1453, un eclipsi parcial de Lluna va ser interpretat pels sacerdots de l'Imperi bizantí com un mal presagi. Tot just uns dies més tard, les tropes del soldà Mehmet II van conquerir la capital bizantina, donant origen a l'actual Istanbul. L'emblema del nou soldà era, precisament, una mitja lluna.

La comunitat científica es fixa en les Illes

No seria fins al 30 d'agost de 1905, a partir de les 12:00 hora local, que les Illes Balears van ser testimoni novament d'un eclipsi total de Sol, aquesta vegada, amb una durada de gairebé tres minuts, la qual cosa va despertar un gran interès en la comunitat científica internacional. Lluny de la perspectiva obscurantista i d'inspiració màgica de l'antiguitat, els eclipsis ja eren aleshores un fenomen predilecte per a la ciència. En aquesta ocasió, centenars de físics, astrònoms, investigadors, astrofísics i científics de fins a quaranta països –segons les cròniques d'època– es van desplaçar a l'illa per observar el fenomen.

El 30 d'agost de 1905 les Illes Balears van ser testimoni novament d'un eclipsi total de Sol

Segons explica Joan March i Noguera en el seu monogràfic Els observadors estrangers a la Mallorca de 1905 publicat per la Societat Catalana d'Història de la Ciència i recopilat per la Universitat de les Illes Balears (UIB), alguns dels noms més importants d'aquella expedició massiva van ser l'astrònom britànic Sir Norman Lockyer, fundador de la revista Nature i descobridor de l'heli en l'espectre solar, i Andrew Claude, membre de l'Observatori de Greenwich i cèlebre pels seus càlculs orbitals de cometes –inclòs el cometa Halley–. Des d'Itàlia va acudir Giorgio Abetti, pioner de l'astrofísica italiana i futur director de l'Observatoriastrofísic d'Arcetri, que dedicaria bona part de la seva carrera a l'estudi del Sol. Al costat d'ells van treballar investigadors com els físics alemanys Julius Elster i Hans Geitel, referents internacionals en l'estudi de l'electricitat atmosfèrica i la radiació.

Però segurament la figura de més pes en l'àmbit científic de l'època present a Mallorca va ser Raoul Gautier, astrònom, geodesta i professor de la Universitat de Ginebra, que dirigia des del 1889 el prestigiós Observatori de Ginebra, un dels principals centres europeus dedicats a l'astronomia de precisió, la cronometria i la geodesia. L'equip va instal·lar el seu observatori provisional a Santa Ponça (Mallorca), des d'on va realitzar observacions de la corona solar i de diferents fenòmens atmosfèrics associats a l'eclipsi total.

Per observar l'eclipsi de 1905, diversos científics reconeguts internacionalment es van desplaçar a Mallorca: Norman Lockyer, Andrew Claude, Giorgio Abetti, Julius Elster, Hans Geitel i, especialment, Raoul Gautier

Per altra banda, lluny de l'acadèmia, però sempre amb la vista posada en els astres, una figura interessant i clau en l'escenari d'aquell eclipsi és Jordi Anckermann, divulgador i observador amateur, autodidacta i apassionat dels astres, qui va dedicar incomptables hores a l'estudi astronòmic fins a convertir-se en el principal organitzador local de les expedicions científiques que van acudir a l'illa amb motiu de l'eclipsi total de Sol de 1905. Fill del pintor Ricard Anckermann, va iniciar molt jove la seva activitat com a divulgador. L'any 1900 va participar en la seva primera campanya d'observació durant l'eclipsi d'Elx, on va entrar en contacte amb destacats astrònoms europeus com Camille Flammarion, fet que li va generar el padrinatge necessari per entrar a la Societat Astronòmica de França, cosa que va donar projecció internacional als seus treballs, i amb el temps es convertiria també en l'impulsor del primer servei meteorològic de les Balears.

La concentració de totes aquestes figures va convertir Mallorca en un autèntic laboratori científic a l'aire lliure i va situar l'arxipèlag, encara que només fos durant unes hores, al centre de la investigació astronòmica internacional. Com assenyalen els historiadors de la ciència Josep M. Camarasa i Antoni Roca en el seu paper sobre l'eclipsi publicat per la Universitat de les Illes Balears, “mai en la seva història l'illa havia reunit una concentració tan elevada de científics”.

'Mai en la seva història l'illa havia reunit una concentració tan elevada de científics', comenten els historiadors Josep M. Camarasa i Antoni Roca sobre la concentració de figures científiques a Mallorca el 1905

Mentre el desplegament científic més important de la seva història s'expandia per tot el territori mallorquí, Eivissa també va rebre l'impacte de l'esdeveniment astronòmic. La investigadora i arxivera Ana Colomar Marí ha recuperat fragments de premsa i retalls de cròniques de l'època per explicar com es va viure l'eclipsi a les zones rurals de les Pitiüses. “Al camp, moltes persones es van refugiar a les seves cases per por de quedar-se cegues. Els pagesos van veure com les gallines tornaven al galliner creient que havia arribat la nit i un nen que es trobava al bosc va arribar a pensar que es moria quan el Sol va desaparèixer de sobte”, relata.

Colomar també va assenyalar a IB3 que, en situar-se la franja de totalitat entre Eivissa i Mallorca, les expedicions científiques internacionals van escollir majoritàriament Mallorca per instal·lar els seus observatoris, una decisió que, segons va deixar escrit el secretari municipal Artur Pérez Cabrero, va provocar el malestar de les autoritats eivissenques per haver quedat al marge d'aquell extraordinari desplegament científic.

El Trio d'Eclipsis a Espanya

Tot i ser excepcional, l'eclipsi del pròxim 12 d'agost no serà l'únic que es podrà veure en territori espanyol en els anys vinents. Segons la Fundació Starlight, una entitat impulsada per la UNESCO juntament amb la Unió Astronòmica Internacional, Espanya viurà tres eclipsis solars consecutius el 2026, 2027 i 2028. La Dra. Antonia M. Varela Pérez, directora de la fundació, ha explicat a elDiario.es que l'aparent contradicció entre que la NASA estimi que un eclipsi total passa per un mateix punt de la Terra cada 373 anys i que Espanya visqui tres eclipsis en tot just tres anys desapareix quan es canvia l'escala d'observació. “No hi ha realment cap contradicció. La clau és entendre què significa exactament 'un mateix lloc'”, assenyala. Mentre aquesta mitjana estadística es refereix a un punt geogràfic concret, l'anomenat Trio d'Eclipsis respon a una combinació poc freqüent, però perfectament possible, de les òrbites de la Terra i la Lluna.

D'altra banda, Varela Pérez ha recordat que, més enllà de la seva espectacularitat visual, un eclipsi total constitueix “un autèntic laboratori natural” per a la comunitat científica en el qual, en pocs minuts, la Lluna actua com un “coronògraf natural”, ocultant per complet el disc solar i permetent estudiar regions de l'atmosfera del Sol que romanen fora de l'abast dels instruments convencionals. “Aquesta informació resulta essencial per comprendre el comportament del camp magnètic solar, millorar les prediccions del temps espacial i fins i tot analitzar com reaccionen la flora i la fauna davant un canvi brusc de llum i temperatura”, ha assenyalat.

Finalment, la investigadora i científica ha destacat que Espanya té davant seu una oportunitat excepcional per impulsar la divulgació, despertar vocacions entre els més joves i reivindicar la protecció del cel nocturn com un patrimoni científic, cultural i ambiental gràcies al Trio d'Eclipsis, així com per consolidar l'astroturisme com una eina de desenvolupament sostenible en territoris rurals.

“La veritable singularitat d'aquest Trio d'Eclipsis no resideix únicament en la seva excepcionalitat astronòmica, sinó en l'extraordinària oportunitat que brinda per impulsar la ciència, l'educació, la conservació del cel nocturn i un model de desenvolupament sostenible que deixi un llegat durador molt després que l'últim eclipsi hagi acabat”. Finalment, la directora de la Fundació Starlight recorda que l'illa, reconeguda com a Reserva i Destinació Turística Starlight des del 2019, no només oferirà un dels millors llocs d'Europa per contemplar la totalitat, sinó també la possibilitat de perllongar l'experiència sota un dels cels nocturns més ben conservats del Mediterrani.

Un home –canós– i un infant –ros– alcen la mirada cap al cel. Unes ulleres –quadrades, platejades, futuristes– els protegeixen els ulls. És fàcil topar amb aquesta imatge que simula un pare i un fill passejant pels carrers de Palma. La parella apareix emmarcada en un mupi, aquells panells publicitaris que proliferen al centre de les ciutats. Al cartell s’hi llegeix: Eclipsi segur. Evita els riscos greus d’observar l’eclipsi solar. A sota, una llista de recordatoris, entre els quals hi ha el si beus no condueixis –ni governis una embarcació– o la prohibició d’encendre fogueres durant l’estiu. Al capdavall de tot, dos escuts: el del Govern i el de l’Ajuntament de Palma.

És una crida a la responsabilitat col·lectiva davant d’un esdeveniment insòlit que també es podrà contemplar des de Menorca, Mallorca, Eivissa i Formentera. Les quatre illes se situen just al límit de la franja d’observació d’un eclipsi total que tindrà lloc en la setmana més calorosa de l’estiu. El 12 d’agost exemplifica el devessall demogràfic d’un dels arxipèlags més turistificats del planeta. La causa és la població flotant. Segons les dades publicades a l’Índex de Pressió Humana de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (Ibestat), més de dos milions de persones van coincidir entre el 18 de juliol i el 23 d’agost de 2025 en uns territoris que freguen els 5.000 quilòmetres quadrats i tenen una població censada d’1,2 milions d’habitants.

Aquesta anomalia demogràfica va ser una de les forces invisibles que van impulsar la manifestació –25.000 persones, segons la Policia Nacional; 70.000, segons els convocants– que va recórrer la capital balear diumenge passat. Irònicament, la marxa va passar al costat de diversos cartells que demanen sentit comú davant un eclipsi que –gairebé– totes les institucions públiques de la comunitat autònoma han decidit, durant els darrers mesos, no promocionar com un reclam turístic addicional.

Per contra, els governs –autonòmic i insulars, tots sota el mandat del Partit Popular– s’han bolcat a delimitar 26 zones segures d’observació, aplicar talls de carretera (des de les tres de l’horabaixa fins a les nou del vespre, amb la possibilitat d’avançar-los) als accessos als espais de més valor natural i preparar un gran dispositiu de prevenció d’incendis amb 161 bombers forestals. “Un dispositiu sense precedents”, en paraules de Joan Simonet, conseller de Medi Natural. Fins i tot, el Govern ha oficialitzat una aplicació desenvolupada per l’associació AstroMallorca per divulgar tota la informació que cal tenir en compte sobre el fenomen. Unes mesures que, segons el GOB, són “molt pareguts” a les que aquesta entitat ecologista –amb una influència que es remunta als anys setanta– “hauria exigit” si no s’haguessin anunciat. La por a un col·lapse és fàcil de copsar.

El Govern aposta per la prudència

–El 12 d’agost ja tenim un nivell de saturació... Som als nivells màxims d’ocupació de les illes. Potser en altres zones d’Espanya l’eclipsi és un element d’atracció per a les economies rurals –pens en algunes comarques de Galícia, a Castella i Lleó, Guadalajara...–, però, per a naltros, no. A les Balears la gent ve amb eclipsi o sense; és un element col·lateral i, tenint en compte l’estrès del nostre sistema, es va decidir no promocionar-lo.

A l’altra banda del telèfon no hi ha l’arquitecte de les polítiques turístiques del Govern, sinó el seu principal expert en matèria de seguretat ciutadana. Pablo Gárriz Galván es va doctorar en Seguretat Ciutadana i Dret Global per la Universitat Autònoma de Barcelona –cum laude– durant la seua darrera etapa al capdavant del 112, el Servei d’Emergències de les Illes Balears, a Eivissa, on va treballar entre el 2004 i el 2023. Després va passar un any a Madrid assessorant el Ministeri de Defensa –és militar de carrera– abans de tornar a les Illes Balears: Marga Prohens el va nomenar director general d’Emergències. Un càrrec que l’ha convertit en una cara habitual als mitjans de comunicació durant les darreres setmanes. Gárriz no ha deixat de reunir-se amb alcaldes, consellers o representants de patronals i entitats ecologistes per cercar la col·laboració necessària per viure –tal com demanen els cartells un eclipsi segur.

–La població flotant és un element de risc, director? El 12 d’agost podria haver-hi un 40% més de persones que la població censada a les Illes Balears.

–Aquest fet ens genera la mateixa situació de tensió que vivim cada any en el punt àlgid de la temporada. L’estacionalitat condiciona el funcionament dels nostres serveis i la gestió dels riscos. El sistema ja està sotmès a una forta pressió. El factor afegit és la incertesa de no saber on anirà la gent. La realitat és que hi ha molts punts des d’on es pot veure l’eclipsi. Per què no hi ha punts oficials d’observació a la Serra de Tramuntana? Perquè, amb l’evident risc d’incendi que patim, el que volem evitar costi el que costi és la concentració de persones en indrets amb accessos i vies d’evacuació difícils.

El sistema ja està sotmès a una forta pressió. El factor afegit és la incertesa de no saber on anirà la gent. Per què no hi ha punts oficials d’observació a la Serra de Tramuntana? Perquè, amb l’evident risc d’incendi que patim, tenir bosses de concentració de persones amb rutes d’accés i evacuació difícils és el que volem evitar costi el que costi

Pablo Gárriz — Director general d’Emergències del Govern

–I podem estar tranquils?

–El que estam fent és aplicar els protocols i la normativa de seguretat pública i protecció civil que ja existeixen. No hem creat estructures paral·leles ni noves, sinó que utilitzam els centres de coordinació operativa des dels quals gestionam, per exemple, els riscos previsibles, com ara una DANA. I treballam braç a braç amb altres administracions amb les quals compartim competències, com ara la Delegació del Govern. Es tracta de trobar un equilibri entre les llibertats individuals i la seguretat col·lectiva. Crec que l’única clau és informar, informar, informar...

La prudència s’ha convertit en un mantra per als alts càrrecs del PP. Juan Miguel Costa, director insular de Turisme del Consell d’Eivissa –una illa que duplica la seva pressió humana en plena temporada: de 160.000 a 320.000 persones– insisteix en la mateixa idea:

–No podem controlar ni el nombre de vols ni com aniran de plens, però crec que no fer promoció aportarà alguna cosa. Si hagués coincidit amb altres dates, sí que s’hauria promocionat de manera específica per la voluntat que tenim de repartir el turisme al llarg de l’any, però, a mitjan agost, ajuntant-se la gent que vulgui veure l’eclipsi amb la que ja estigui mirant la posta de sol... el més sensat és que tot el que passi sigui en espais controlats.

Si hagués coincidit amb altres dates, sí que s’hauria promocionat de manera específica per la voluntat que tenim de repartir el turisme al llarg de l’any, però, a mitjan agost, ajuntant-se la gent que vulgui veure l’eclipsi amb la que estigui mirant la posta de sol... el més sensat és que tot el que passi sigui en espais controlats

Juan Miguel Costa — Director insular de Turisme del Consell d’Eivissa

Més turistes, més pobresa

Les Illes Balears concentren actualment una quinta part del turisme espanyol: 19 milions de visitants el 2025. Vuit milions més dels que van rebre el 2015. Unes xifres que alguns experts relacionen directament amb la caiguda del PIB per càpita i, per tant, amb el cansament d’una part de la població. Una d’aquestes veus és la de Guillem López Casasnovas: menorquí, economista veterà i assessor en diferents organismes locals, nacionals i internacionals. La seva darrera crida d’atenció és l’Informe Fènix, un estudi en què López Casasnovas i cinc autors més alerten que el creixement econòmic de les illes empobreix la majoria dels illencs.

La imatge més crua d’aquesta doble realitat es pot veure aquesta setmana a la plaça de l’Hospital de Palma. Al pati de La Misericòrdia s’hi fan concerts i es projecten pel·lícules durant l’Atlàntida, el festival de cinema que organitza Filmin. A les portes d’aquest complex –que, com indica el seu nom, abans de ser un centre cultural va ser una casa de beneficència– desenes de persones es cobrien amb cartrons i plàstics per passar-hi la nit. El seu llit: el mur de pedra de La Misericòrdia. Dimarts, a l’altra banda d’uns murs construïts pels jesuïtes entre els segles XVI i XIX, Nacho Vegas va fer una pausa entre cançó i cançó. Va acabar Fíu i, mentre sonaven els primers acords de Cómo hacer crac, l’asturià va condemnar les “agressions” dels antiavalots de la Policia Nacional contra alguns participants de la manifestació que va demanar el final de la massificació. Bona part del públic va aplaudir amb ganes. Alguns, fins i tot, van aixecar el puny. A les Illes Balears, el turisme ha deixat de ser un ídol sagrat.

–Crec que l’eclipsi reflexiona per telèfon López Casasnovas, que viu a Barcelona però és de visita a la seua Ciutadella natal– és una altra bombolla que hem inflat entre tots. Sembla que qui no el vegi serà un desgraciat. O, fins i tot [en el cas del Ponent menorquí], si no el pots veure des del Pont d’en Gil i has d’anar a Cala Blanca, seràs igualment un desgraciat. Aquest pensament col·lectiu ens fa perdre l’oremus perquè condueix a l’exclusivitat, a qui s’ho pugui pagar, quan l’eclipsi, tret que siguis un amant de debò de l’astrofísica, t’hauria de donar gairebé el mateix.

–I què li pareix, professor, la decisió dels consells insulars de no fer promoció turística de l’eclipsi?

–Crec que és, simplement, una neteja d’imatge, que forma part d’un paquet [de mesures de contenció] que començava a fer aigües. L’eclipsi li ha donat una vida nova i ha servit com a excusa per incloure dins la cistella pública (que va a càrrec del contribuent) una necessitat nova.

Observar l’eclipsi: el privilegi d’una elit

Des de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca no consideren que l’eclipsi atregui “més turisme” a l’illa en unes dates en què l’afluència ja és màxima. Des de la Confederació d’Associacions Empresarials de les Balears, la promoció era “supèrflua”, aplaudeixen la decisió de no fer-ne i, tot i entendre que alguns negocis poden aprofitar-se de “la seua renda de situació” (és a dir, el seu avantatge geogràfic: ser al lloc i en el moment adequats), demanen que l’eclipsi es visqui “d’acord amb la legalitat i sense grans escarafalls”.

Una mica de rebombori, però, sí que n’hi ha. Festes en discoteques –i party boats– amb temàtica solar o paquets de nits d’hotel amb vistes cap a ponent. A internet és fàcil rastrejar els anuncis que conviden a celebrar –en el sentit literal de la paraula– un esdeveniment que no es podia observar a les Illes Balears des del 1905. Quan les vacances no eren un dret constitucional, sinó el privilegi d’una classe privilegiada. En el manual del bon burgès, estiuejar era un must. Per als proletaris, una promesa irrealitzable. Aquesta és la melodia que ressona al cap de Macià Blázquez Salom –catedràtic de Geografia i un dels analistes més incisius a l’hora d’interpretar la massificació que pateixen les Illes Balears– quan valora la gestió de l’eclipsi:

–La contenció que proposen les institucions, començant pel Govern, lliga amb la deriva cap a l’elitització del turisme balear; encaixa molt bé, per tant, amb l’escalada de preus.

La contenció que proposen les institucions, començant pel Govern, lliga amb la deriva cap a l’elitització del turisme balear; encaixa molt bé, per tant, amb l’escalada de preus

Macià Blázquez Salom — Catedràtic de Geografia

El geògraf Blázquez no nega l’evidència: l’estacionalitat “és un sobrecost” en molts àmbits: “Dimensió dels aeroports, subministrament elèctric i d’aigua, recollida i incineració de residus...”. Perquè, “com va remarcar” recentment l’associació Terraferida, la pressió humana que suportaven les Illes Balears l’estiu de 1997, quan es van començar a recollir aquestes dades, és la mateixa que tenim actualment a l’hivern; és a dir, l’agost de fa gairebé trenta anys era com el gener de 2025. Una corba que, en versió animada, es va fent més alta any rere any. Amb l’excepció de la pandèmia (2020 i 2021), és clar. Entre els especialistes que l’estudien és habitual referir-s’hi com “el gràfic del suflé”.

El sostre se situa en les 2.080.731 persones, el 8 d’agost de 2025. Tot i que Blázquez entén que l’eclipsi pot suposar un nou “rècord històric”, insisteix que “és un moment perfecte per observar com les classes dirigents assumeixen que les illes han de ser més exclusives”. Un punt que el porta a xocar “amb alguns col·legues biòlegs”: “El decreixement que es proposa és injust perquè només afecta qui no s’ho pot pagar. Si et pots gastar milers d’euros podràs gaudir del fenomen des d’un hotel de cinc estrelles o una mansió del Port de Sóller, però si ets un simple resident no podràs pujar a la Serra de Tramuntana perquè les carreteres estaran tallades. És la mateixa lògica que ha dut les famílies Entrecanales o March a tancar els camins que passen per les seves finques. El cabrum, com anomenam a Mallorca la massa, molesta. Qui arriba amb un avió privat o navega en un iot de luxe, no”.

Com explica Raquel Vaquer-Sunyer –de Felanitx, al Llevant de Mallorca, la zona de l’illa des d’on no serà possible veure l’eclipsi sobre la Mediterrània, doctora en Ciències del Mar i coordinadora de l’Informe Mar Balear–, el turista VIP podria causar “greus danys a les praderies de posidònia” el 12 d’agost: “El fondeig massiu d’embarcacions provocarà el despreniment de sediments pels ancoratges massius i augmentarà el risc d’abocaments d’aigües negres, olis, combustible... Moltes embarcacions de xàrter no tenen les sentines com toca i aboquen directament al mar. Tampoc podem oblidar-nos de la contaminació acústica o del risc –que augmentarà– d’accidents: les Pitiüses són un exemple dels incendis que es produeixen a bord a conseqüència del trànsit massiu de vaixells entre les dues illes. La major part dels problemes que afronten els ecosistemes terrestres i marítims es deuen a l’extraordinària pressió humana que rebem. Veurem com responen davant d’un esdeveniment extraordinari com l’eclipsi.

El fondeig massiu d’embarcacions provocarà el despreniment de sediments pels ancoratges massius i augmentarà el risc d’abocaments d’aigües negres, olis, combustible... Veurem com responen els ecosistemes davant d’un esdeveniment extraordinari com l’eclipsi

Raquel Vaquer-Sunyer — Doctora en Ciències del Mar i coordinadora de l'Informe Mar Balear

Formentera, destinació astronòmica

I després hi ha Formentera. La més petita de l’arxipèlag –com en tantes altres coses– juga a banda. El seu Consell Insular sí que va decidir oferir-se com l’escenari ideal per observar l’eclipsi. Poca contaminació lumínica i –si la calitja ho permet– cel clar enmig del mar de llàgrimes de Sant Llorenç.

“La campanya Formentera mira al cel és una aposta clara per diversificar la nostra oferta turística des del respecte al territori i aprofitant un recurs natural únic com és la qualitat del nostre cel nocturn”, va argumentar Artal Mayans en la passada edició de Fitur. El conseller de Turisme presumia del certificat que la Fundació Starlight va concedir a Formentera el 2023. Un reconeixement que pot impulsar l’astroturisme a l’illa.

“Ens sentim molt orgullosos de ser a l’única illa que ha fet promoció perquè creiem que pot ser un bon impuls per a la divulgació que feim els aficionats a l’astronomia que vivim aquí. Formentera és ideal per a l’observació astronòmica. A l’octubre ja vam tenir la primera reunió amb els polítics i els vam avisar: prepareu-vos perquè serà històric. Crec que ho han fet. Ens han escoltat, han comprat ulleres homologades per repartir-les, i pens que la zona d’observació que han habilitat, a es Cap, amb capacitat només per a cinc-centes persones, funcionarà molt bé: en una illa tan petita és fàcil regular el trànsit de persones perquè només hi ha dues carreteres. En el seu moment hi va haver un projecte per habilitar un observatori en una casa abandonada de la Mola i somiam recuperar-lo”, diu Jordi Alemany, president de l’Associació Astronòmica de Formentera.

Ens sentim molt orgullosos de ser a l’única illa que ha fet promoció perquè creiem que pot ser un bon impuls per a la divulgació que feim els aficionats a l’astronomia que vivim aquí. Formentera és ideal per a l’observació astronòmica

Jordi Alemany — President de l'Associació Astronòmica de Formentera

Aquest arquitecte català va ser un dels socis que van crear, el 2019, un col·lectiu on el més semblant a un expert en satèl·lits, planetes i estrelles era Carles Batlle: l’actual vicepresident de l’associació imparteix classes de Física a l’institut públic de l’illa. D’aquí a dues setmanes plantaran els seus telescopis –“autofinançats”– devora el far de Barbaria i gaudiran del desordre còsmic. Es farà fosc abans de la posta de sol quan la Lluna –a 384.000 quilòmetres de distància– tapi el Sol –a 150 milions de quilòmetres de distància–: molt més a prop –entre el sud de Formentera i Marratxí, a la perifèria de Palma, on hi ha el lloc de comandament del 112, hi ha 184 quilòmetres en línia recta– començaran unes hores molt llargues per a Pablo Gárriz, el director general d’Emergències:

–No sé si som la persona que més ganes té a les Balears que arribi el 13 d’agost, però sí que som una de les més preocupades perquè tot surti bé, perquè donam una bona resposta com a societat i tothom pugui gaudir de l’eclipsi. Jo, és clar, no podré veure’l.

El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible ha iniciat la tramitació per modificar la denominació oficial de l'aeroport de Son Sant Joan, que deixarà de dir-se “Aeroport de Palma de Mallorca” per passar a denominar-se “Aeroport de Palma-Mallorca”, amb un guionet entre el nom de la ciutat i el de l'illa.

La denominació del principal aeroport de Balears ha estat objecte de debat en diverses ocasions durant les últimes dècades. L'aprovació de la Llei de Capitalitat de Palma i la recuperació del nom oficial de la ciutat, que va deixar de ser “Palma de Mallorca” per passar a denominar-se simplement “Palma”, van reobrir el debat sobre la conveniència d'adaptar també el nom de la infraestructura aeroportuària a la nomenclatura oficial.

No debades, la proposta del Ministeri justifica la modificació en el fet que la denominació oficial de la capital balear és Palma des de l'aprovació de la Llei 15/2016, actualment vigent, i en els criteris de l'Organització d'Aviació Civil Internacional (OACI) sobre la nomenclatura dels aeroports situats en illes.

El canvi figura en un esborrany d'ordre ministerial remès aquest divendres a l'associació 'Fem-ho en Català', a la qual el departament dirigit per Óscar Puente ha concedit un termini fins al pròxim 15 de setembre per presentar al·legacions abans de l'aprovació definitiva. La modificació suposa un canvi respecte al nom oficial vigent des de fa dècades, encara que no afecta el codi aeroportuari PMI ni a l'operativa de l'aeroport.

'Fem-ho en Català' ha celebrat que el Ministeri hagi acceptat parcialment una reivindicació que va presentar el setembre de 2025, quan va sol·licitar la normalització dels noms dels aeroports de Balears.

En el cas de Mallorca, l'entitat reclamava que l'aeroport passés a denominar-se “Aeroport de Palma”, argumentant que el nom oficial de la capital és únicament Palma. Encara que aquella petició va ser inicialment rebutjada, l'associació sosté que el Ministeri ha rectificat ara la seva posició en acceptar substituir “Palma de Mallorca” per “Palma-Mallorca”.

L'entitat considera que l'ús del guionet permet mantenir la referència a l'illa, atès que la infraestructura dona servei a tot el territori insular.

No obstant això, 'Fem-ho en Català' estudia presentar al·legacions per reclamar que la denominació oficial figuri íntegrament en català, de manera que passi a ser “Aeroport de Palma-Mallorca”. Segons l'associació, aquesta seria la fórmula plenament coherent amb l'oficialitat de la llengua catalana a les Balears. L'any passat, per la seva banda, l'Obra Cultural Balear (OCB) es va dirigir al ministre de Transports per modificar la denominació oficial de l'aeroport perquè passés a denominar-se “Aeroport de Palma”.

Al llarg dels últims anys s'han succeït distintes propostes, com la possibilitat de rebatejar l'aeroport amb el nom de Rafa Nadal que ha aflorat en diverses ocasions en el debat públic, especialment després dels principals èxits esportius del tenista manacorí. No obstant això, la proposta mai no ha arribat a traduir-se en una iniciativa formal amb recorregut administratiu.

El Ministeri de Transports ha optat ara per un canvi de caràcter estrictament toponímic i jurídic, limitat a adaptar la denominació de l'aeroport al nom oficial de la capital balear i als criteris de nomenclatura aplicables als aeroports situats en illes, sense contemplar la incorporació del nom de cap personalitat.

Al setembre de l'any passat, el ple de l'Ajuntament de Palma va rebutjar una iniciativa presentada per Vox per recuperar per a la ciutat la denominació Palma de Mallorca en lloc de Palma, un debat que ha ressorgit de forma intermitent al llarg de la darrera dècada i sota el mandat de partits de diferent signe polític. La proposta es va topar amb la ferma oposició de tots els grups, inclòs el PP -que governa el Consistori al costat de la formació d'extrema dreta-.

L'aeroport de Palma, situat a vuit quilòmetres de la ciutat i amb una capacitat per a 34 milions de passatgers, segons dades del Ministeri de Transports, és el tercer aeroport de la xarxa d'Aena en trànsit de viatgers i una de les principals infraestructures de l'illa, a més de la seva principal porta d'entrada i sortida. És un referent a nivell internacional pel seu volum d'activitat que assoleix els seus nivells més alts durant els mesos d'estiu.

Gairebé mig centenar de persones s'han concentrat aquest dijous en una manifestació antitaurina a la plaça de toros de Palma durant la celebració de la primera correguda mixta nocturna de toros de l'estiu. Convocats per Satya Animal, Progrés en Verd, Mallorca Against Bullfighting (MAB), PETA i Foundation Franz Weber s'han situat davant del Coliseu Balear i han expressat el seu “rebuig ferm i coordinat” davant la continuïtat de la tauromàquia a l'illa. “Infligir-los aquest patiment, jugar amb ells d'aquesta manera, no té sentit”, declara Enric Gimeno, portaveu de Satya Animal, a elDiario.es.

L'objectiu d'aquesta mobilització ha estat denunciar la persistència d'espectacles basats en el maltractament animal i la normalització social d'aquestes pràctiques. Enrique Gimeno explica que estan en contra d'aquesta “mal anomenada tradició”. “No podem quedar-nos mirant mentre fan servir els animals com a joguines”, declara.

Els manifestants s'han situat al carrer contrari d'on se celebrava el festeig amb lemes com “Tantes persones i tan poques neurones” o “Sang i dolor mai poden ser tradició”, mentre els qui anaven a veure la correguda de toros havien de vorejar la zona, ja que la Policia ha tancat el carrer per evitar altercats. Segons les forces de seguretat, han ocorregut amb anterioritat, però no en aquesta protesta.

Enmig de la manifestació, els participants han representat un acte simbòlic en el qual s'ha format una fila de protestants amb màscares de bou que miraven un home amb la vestimenta de torero donant-los l'esquena agenollat i amb el cap abaixat i el crit “la tortura no és art ni cultura” de fons.

Davant les protestes i els crits de “catets” “escòria” i “psicòpates” per part dels manifestants, diversos assistents a l'esdeveniment taurí han saludat amb la mà a manera de burla. Més d'un assistent fins i tot s'ha intentat apropar amb els braços enlaire i cridant, de manera que la policia l'ha obligat a retrocedir.

El finalitzar, Marina Sánchez, la cofundadora de Satya, ha llegit un manifest en el qual declaren ser “la part correcta de la història” i que són els que “elegeixen l'empatia” i defensen la vida. A més, han reiterat que no callaran ni deixaran d'assenyalar el maltractament.

Denuncien, a més, les legislacions que permeten la celebració d'aquest tipus d'espectacles i sosté que la normativa “està regulada perquè es pugui causar patiment i una tortura absoluta als animals”, cosa que, segons el portaveu de Satya, es presenta com una pràctica positiva. En aquest sentit, considera que la legislació “està en contra dels interessos socials i, particularment, dels animals”.

La tauromàquia “hauria d'estar prohibida”

Així mateix, la Federació Franz Weber (FFW), en un comunicat de premsa, lamenta que aquest Govern local ignori de forma deliberada el consens internacional i científic al voltant de l'exposició a la violència i no faci absolutament res per desincentivar que nenes i nens de molt curta edat entrin a aquests actes de caràcter taurí, fins i tot amb activitats paral·leles que adoctrinen en la futura violència.

Des de l'organització defensen que la tauromàquia “hauria d'estar prohibida per la seva extrema crueltat”, ja que es tracta d'una activitat en què hi ha “mort i sang” i que resulta perjudicial “tant per a la societat com per als qui hi participen i per als mateixos animals”.

Gimeno, per la seva banda, reclama que les administracions replantegin aquest tipus de festejos i apostin per alternatives d'oci que no impliquin el patiment animal. “L'única alternativa és deixar els animals en pau. Els humans tenim activitats molt diverses per entretenir-nos”, afirma. De la mateixa manera, demana “prohibir la crueltat i fomentar altres tradicions que no facin mal a ningú i que tots puguem gaudir”.

L'espectacle s'ha dut a terme a la Plaça de Palma que compta amb lloc per a uns 14.400 espectadors. Segons treballadors de l'esdeveniment, s'han venut aproximadament 7.500 entrades, sense comptar els convidats.

El focus en els menors

De la mateixa manera, la convocatòria ha posat el focus en l'assistència dels menors a aquest tipus d'esdeveniments “sense supervisió adequada ni una protecció real davant l'impacte psicològic i educatiu que poden generar”. “Que es permeti l'entrada a menors ha estimulat més les protestes, ens sembla un punt especialment sensible”, afegeix el portaveu.

El crit que més s'ha sentit durant la protesta ha estat: “Els nens al parc i no a veure matar”. “Ens sembla un horror que en l'educació d'un nen s'integri un espectacle en què s'infligeix violència de manera gratuïta i monstruosa contra un animal, està absolutament contraindicat per al seu desenvolupament emocional i psicològic”, al·lega Gimeno.

Ens sembla un horror que en l'educació d'un nen s'integri un espectacle en què s'infligeix violència de manera gratuïta i monstruosa contra un animal, està absolutament contraindicat per al seu desenvolupament emocional i psicològic

Enrique Gimeno — Portaveu de Satya

Per part dels assistents, no han faltat famílies amb nens de totes les edats. Oscar Ortiz ha vingut amb la seva dona i la seva filla i diu que el seu amor pels toros ve d'“herència” i que no afecten els nens de cap manera. Per altra banda, Tina Sánchez declara que les corregudes de toros són una “festa nacional” i que s'ha de “respectar tot”. “Em sembla molt bé que vinguin els nens si venen acompanyats dels seus pares a una festa nacional com són els toros”, afegeix.

Per la seva banda, la FFW ha qualificat de “aberrant” la promoció de l'empresa organitzadora de les corregudes de toros de Palma de plantejar ofertes dirigides a menors d'edat, també de franges molt primerenques, per presenciar violència real sobre animals en horaris intempestius. A més, destaquen que diferents especialistes han advertit sobre l'exposició dels menors d'edat a continguts violents, comprovant alteracions en el seu comportament i mesurant diferents nivells d'agressivitat i ansietat posterior.

Ni l'empresa promotora de la cursa de braus ni el Coliseu Balear han contestat a les preguntes d'elDiario.es en el moment de publicació d'aquest reportatge.

Canvis normatius

Els menors d'edat poden accedir a les corregudes de toros a l'arxipèlag després de la normativa aprovada per PP i Vox. El 2024, el Parlament va aprovar modificar la llei de regulació de les corregudes de toros per permetre entrar menors d'edat als festejos taurins, una exigència dels ultradretans, que condicionen el Govern de Marga Prohens (PP).

Abans que la dreta governés a les Illes, l'Executiu de Francina Armengol (PSIB-PSOE) va aprovar una norma que de facto prohibia les corregudes de toros, la coneguda com a Llei de 'Toros a la balear'. No obstant això, el Tribunal Constitucional va anul·lar parcialment la normativa sobre benestar animal que obligava a respectar la vida de la res durant els festejos gràcies a un recurs del Govern de Mariano Rajoy (PP), que va recórrer en l'últim moment perquè va considerar que la tauromàquia és competència de l'Estat en ser patrimoni cultural.

La llei d'Armengol va suposar un “avanç” per a les entitats animalistes: suposava bloquejar les parts més conflictives d'una correguda, que són els punts de més patiment de l'animal en què s'inclou la seva mort, i van establir altres punts on es garantia el benestar de l'animal. “Com a avanç era molt significatiu, però no era la línia de meta a la qual s'havia d'arribar”, afegeix el portaveu animalista.

Ens sembla un horror que en l'educació d'un nen s'integri un espectacle en el qual s'infligeix violència de manera gratuïta i monstruosa contra un animal, està absolutament contraindicat per al seu desenvolupament emocional i psicològic

“Una falsa sensació de ressorgiment”

Segons les Estadístiques d'Assumptes Taurins del Govern central, el 2025 hi va haver un total de cinc festejos taurins a les Balears. Hi va haver dues corregudes de toros, un festival i dues corregudes mixtes amb rejons, repartits entre la Plaça de toros de Palma, la d'Inca i a Muro, que va marcar el retorn dels festeigs taurins al municipi després de vuit anys sense corregudes.

Segons l'últim estudi estadístic anual de l'Associació Nacional d'Organitzadors d'Espectacles Taurins, el 2025 va tancar amb 21.569 festejos a Espanya. Això ha suposat un augment de 619 celebracions respecte al 2024. Aquest creixement del 3% consolida una tendència a l'alça. La tauromàquia ha sumat 68 nous municipis al seu mapa d'activitat, entre els quals es troba Balears, fins a assolir els 2.170 ajuntaments amb programació taurina.

Per altra banda, l'estudi de la Fundació BBVA publicat el febrer de 2025 mostra que el 77% dels espanyols rebutja les corregudes de toros. Només un 8% de la població mostra acceptació per la tauromàquia, reflectint un augment de l'empatia cap als animals al país. A més, la sèrie temporal d'estudis mostra una tendència decreixent en el nivell d'acceptació de diferents usos dels animals com per a l'alimentació, en investigacions mèdiques i científiques i l'ús dels animals al circ, entre d'altres.

Davant les dades de ressorgiment de la tauromàquia, el portaveu de Satya assegura que és “una falsa sensació de suport”. Gimeno defensa que la societat espanyola “té clar” que el maltractament animal no té cabuda i considera que “com més avancem com a societat, més evident és que acoltellar i dessagnar un animal davant del públic està malament”. En aquest sentit, afirma que l'increment de corregudes genera una “falsa sensació de suport” que, segons sosté, no es correspon amb l'assistència als festeigs.

En la seva opinió, l'augment de festejos acabarà evidenciant la manca de públic. “Com més corregudes organitzin, millor, perquè es veurà que les places no s'omplen”, sosté, en considerar que mostrar suport puntual a la tauromàquia no implica que hi hagi una afició suficient per mantenir una programació continuada. Fins i tot afirma que places de gran capacitat, com la de Palma, “no les ompliran mai” i que l'“efecte novetat” ja comença a diluir-se.

Els Reis Felip VI i Letícia rebran les principals autoritats de les Balears i una representació de la societat balear el pròxim dimarts 4 d'agost a partir de les 21.00 hores al Palau de Marivent.

Cal recordar que aquesta cita altres anys havia tingut lloc al Palau de l'Almudaina, però a partir del 2022 els Reis Felip VI i Letícia ja van decidir celebrar aquesta recepció a la seva residència a Mallorca.

Així, està previst que hi acudeixi la presidenta del Govern, Marga Prohens, i els seus consellers, com també el president del Parlament, Gabriel Le Senne, entre altres autoritats i representants de la societat de les Illes.

Aquesta cita serà la segona de la Reina Letícia, ja que està previst que aquest diumenge 2 d'agost participi en l'acte de cloenda de l'Atlàntida Mallorca Film Fest, que tindrà lloc a partir de les 21.00 hores al centre cultural de La Misericòrdia a Palma.

A més, el Rei assistirà el dissabte 8 d'agost al lliurament de trofeus de la 44a Copa del Rei de Vela al Palau Reial de l'Almudaina de Palma, precisament un dia després que el monarca hagi acudit a Colòmbia a la cerimònia de presa de possessió del nou president electe del país, Abelardo de la Espriella.

La comissió de l'eclipsi del pròxim 12 d'agost ha posat sobre la taula la possibilitat de demanar reforços de l'Exèrcit per controlar els accessos i que es compleixin les mesures de seguretat.

Ho ha explicat el portaveu del Govern, Antoni Costa, en la roda de premsa posterior al Consell de Govern d'aquest divendres en ser preguntat per aquesta possibilitat.

Segons ha indicat, encara no s'ha materialitzat i, en tot cas, és la Delegació del Govern la que haurà de prendre aquesta decisió. Així, no s'ha fet una petició formal, però sí que es va abordar en la comissió de l'eclipsi.

“El Govern vol que es compleixin les mesures, si per a això es necessiten recursos addicionals, confiem que es posin damunt la taula”, ha subratllat Costa.

El Govern manté el seu rebuig a la proposta de reforma del sistema de finançament autonòmic, encara que ha valorat positivament que s'hagi ajornat al mes de setembre la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) per debatre aquest acord.

En la roda de premsa posterior al Consell de Govern, el portaveu de l'Executiu, Antoni Costa, ha considerat que el retard de la convocatòria, després de la petició de les comunitats autònomes governades pel PP, “obre una nova línia” i és “una bona notícia”.

El Govern, ha continuat, formularà propostes per millorar la reforma del sistema i que tingui en compte les principals reivindicacions de Balears encara que, segons el portaveu, continua sent “pessimista”.

La Guàrdia Civil ha detingut un professor de ball de Mallorca com a presumpte autor d'agressions sexuals a almenys cinc de les seves alumnes menors d'edat -d'entre vuit i 12 anys-, a les quals suposadament va gravar mentre abusava d'elles i posteriorment va difondre el contingut a través d'internet.

Segons ha avançat aquest divendres el diari Última Hora i fonts de la investigació han confirmat a elDiario.es, els fets investigats es remunten, almenys, al passat mes de març. L'arrestat és un home de 25 anys i nacionalitat espanyola.

Les presumptes agressions van sortir a la llum després d'una alerta emesa per la base de dades internacional International Child Sexual Exploitation Database (ICSE). A partir d'aquest avís, els investigadors van localitzar diverses gravacions de contingut sexual explícit que, presumptament, havien estat realitzades pel professor i distribuïdes posteriorment mitjançant aplicacions de missatgeria i a través de la 'dark web'.

En total, s'haurien identificat almenys 27 vídeos i diverses fotografies de les menors, obtingudes, segons la investigació, aprofitant-se de la posició d'autoritat que exercia sobre elles. Entre el material intervingut també figuraven imatges generades mitjançant intel·ligència artificial.

Després de l'alerta remesa per l'agència internacional especialitzada en la lluita contra l'explotació sexual infantil, els investigadors van analitzar el material intervingut fins a identificar un element clau: la samarreta que vestia una de les menors. L'estampació va permetre als agents del Departament de Ciberdelinqüència de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil relacionar-la amb una associació de break dance de Mallorca, cosa que va permetre centrar la investigació i avançar en la identificació de l'entorn de les víctimes.

Després de ser posat a disposició judicial, el Jutjat de guàrdia va decretar el seu ingrés a presó provisional. Per el moment no han transcendit més detalls sobre la investigació.

Hi ha imatges que marquen una època per sempre. El maig del 2024, un grup de dones es va posar les mans a la boca davant d'una multitud. En meitat de les escales del Palau de Festivals i Congressos de Cannes, el gest pretenia mostrar el silenci imposat a les víctimes dels abusos sexuals a França. Una d'elles era Judith Godrèche, la reconeguda actriu francesa que, en aquella ocasió, presentava el seu curtmetratge Moi aussi, el documental amb què va reunir els testimonis de més de dues mil supervivents de violència sexual. Ella i la resta de dones del seu equip que l'acompanyaven no van pronunciar ni una sola paraula, perquè no calia.

Aquesta imatge, que resumia dècades de silenci imposat a les víctimes, va convertir Godrèche en el rostre més visible del #MeToo al seu país. La seva història, però, havia començat molt abans. Convertida en una de les grans actrius del cinema francès des de finals dels anys vuitanta, va denunciar el 2024 els abusos sexuals que va patir quan tenia 14 i 15 anys per part dels directors Benoît Jacquot i Jacques Doillon. Les seves acusacions van desencadenar una onada de nous testimonis, van sacsejar l'Acadèmia dels Premis César i van obligar la indústria francesa a afrontar una cultura d'impunitat sostinguda durant dècades.

Després de tornar aquest any a Cannes amb Memòria de noia, el seu primer llargmetratge com a directora, aterra a Mallorca per presentar-lo a l'Atlàntida Mallorca Film Fest. La pel·lícula és una adaptació de la novel·la homònima d'Annie Ernaux protagonitzada per la seva pròpia filla, Tess Barthélémy, que reprèn qüestions que travessen la biografia de la directora, com ara la memòria, el consentiment, les relacions de poder i la manera com el cinema pot narrar la violència sense reproduir-la. Acompanyada per la seva filla, la cineasta visita l'illa amb les vivències d'Ernaux al cap i amb una profunda consciència del caràcter universal que poden arribar a tenir.

Annie Ernaux va escriure Memòria de noia molt abans del #MeToo, però avui el llibre sembla dialogar directament amb aquest moment històric. Quan hi va tornar per adaptar-lo al cinema, què va descobrir que potser no havia vist en una primera lectura?

Crec que va ser a través dels ulls d'Annie Ernaux que vaig redescobrir la pel·lícula. Després d'un mes de muntatge i de tota la feina d'edició, veure-la amb ella va ser una experiència molt emocionant. L'Annie es va emocionar profundament perquè, d'alguna manera, es va tornar a veure a ella mateixa en la història. Va ser aleshores quan vaig redescobrir la pel·lícula i vaig comprendre fins a quin punt una adaptació cinematogràfica pot tenir un impacte completament nou sobre la persona la història de la qual s'està explicant.

En aquell moment vaig prendre una veritable consciència del poder del cinema, del poder de les imatges. L'Annie havia escrit aquell llibre després de treballar-hi durant anys; de fet, va trigar cinquanta anys a escriure'l. I, de sobte, va arribar la pel·lícula i la vaig veure completament desbordada per l'emoció. Recordo que vaig pensar: «Aquest és el poder de les imatges i d'explicar una història». Va ser una experiència molt reveladora per a mi.

Què pot aportar avui Memòria de noia a una conversa col·lectiva sobre el consentiment, la memòria i la violència en un moment en què assistim, en molts països, a un gir conservador que qüestiona alguns avenços del moviment feminista?

L'Annie Ernaux va viure el moment en què l'avortament era il·legal a França i es va haver de sotmetre a un avortament clandestí, i després va viure la legalització de l'avortament. I ara, amb 84 anys, mentre presentem aquesta pel·lícula —que també aborda aquesta qüestió, tot i que no sigui el seu tema principal—, està veient com aquest dret torna a ser qüestionat en diferents parts del món.

Pensava en com n'és, d'increïble, imaginar que, quan l'avortament va ser legalitzat, pogués creure que algun dia tornaria a presenciar un retrocés semblant. És una bogeria comprovar fins a quin punt els nostres drets són fràgils, perquè vivim en un món patriarcal. En el fons, això és també el que explica la pel·lícula. Parla d'una dona que intenta emancipar-se del poder i de l'abús de poder exercit pels homes i, en un sentit més ampli, del mateix patriarcat. És la història d'algú que resisteix, que lluita i que sobreviu.

És una bogeria comprovar fins a quin punt els nostres drets són fràgils, perquè vivim en un món patriarcal

La pel·lícula es va estrenar a la secció Un Certain Regard del Festival de Cannes i ara arriba a l'Atlàntida Mallorca Film Fest. Com està vivint aquest recorregut i quines converses espera que obri amb el públic?

Pot semblar molt senzill, però hi ha dues coses que em semblen importants. La primera és que vaig intentar fer una pel·lícula feminista en el sentit que tota la història està filmada des de la mirada d'una dona. No està explicada des del punt de vista dels homes que l'envolten ni del grup al qual intenta pertànyer, sinó des dels seus propis ulls. Per a mi, aquest personatge és completament universal. És un personatge en què qualsevol es pot reconèixer. Per això espero que la pel·lícula faci que qui la vegi se senti menys sol amb allò que ha viscut.

Potser també pot ajudar algunes persones a posar paraules a experiències que encara no havien aconseguit comprendre del tot. De vegades necessitem tota una vida per entendre què ens va passar o per reconèixer situacions que van succeir sense el nostre consentiment, encara que no responguin a la imatge espectacular que solem associar amb la violència.

La pel·lícula pot ajudar algunes persones a posar paraules a experiències que encara no havien aconseguit comprendre del tot. De vegades necessitem tota una vida per entendre què ens va passar o per reconèixer situacions que van succeir sense el nostre consentiment, encara que no responguin a la imatge espectacular que solem associar amb la violència

Què va significar compartir entre mare i filla una història que parla precisament de la transmissió entre generacions, del consentiment i de la construcció del desig? Com ho han viscut, cadascuna, des de la seva pròpia perspectiva?

Per ser sincera, vaig pensar en la Tess des del primer moment. I aquest pensament va venir acompanyat de moltes preguntes. La primera era molt senzilla: la Tess voldrà fer aquesta pel·lícula? Després va venir una altra qüestió important: una pel·lícula mai no depèn només de mi. Hi ha productors, socis financers i moltes persones implicades. És una decisió col·lectiva i la Tess els hauria de convèncer a tots, igual que qualsevol altra actriu.

També em vaig plantejar la qüestió del nepotisme. Volia afrontar aquest elefant a l'habitació i no esquivar una realitat que existeix. Però, sobretot, per a mi era molt important que la seva primera gran experiència com a protagonista —perquè ella feia molt de temps que volia ser actriu i ja havia treballat abans, amb mi i amb altres persones— tingués lloc en un entorn on jo sabés que estava protegida.

Volia que aquest primer gran rodatge fos la base des de la qual pogués construir la resta de la seva carrera. Un lloc des d'on pogués enlairar-se amb seguretat. Vam treballar amb una coordinadora d'intimitat durant tot el rodatge i vam voler fer una pel·lícula feminista també des de la posada en escena. Volíem demostrar que és possible explicar una història que inclou violència sexual sense recórrer al nu, sense objectualitzar el cos de l'actriu i sense convertir aquesta violència en un espectacle o en una cosa glamuritzada.

A més de la seva trajectòria com a actriu i directora, des de fa uns anys s'ha convertit en una de les veus que han impulsat el #MeToo a França. Fa dos anys, als Premis César va dir: “Sé que fa por. Por de perdre les subvencions, por de perdre papers”. Fins a quin punt creu que aquesta por sostenia el silenci dins del cinema francès?

Sí, crec que la gent té por. Al vostre país teniu algú d'extraordinari: Javier Bardem. Necessitem molts Javier Bardem a França. Necessitem moltes persones com ell. No n'hi ha gaires. I crec que una de les raons és precisament la por. Tot i que, de vegades, també hi ha persones a qui senzillament no els importa.

Em resulta difícil parlar de la meva pròpia situació, perquè seria injust fer-ho. He pogut dirigir aquesta pel·lícula, ha trobat finançament i això ja suposa un enorme privilegi. Seria injust posar-me a queixar-me. Però la realitat és que ja no treballo com a actriu. Això és un fet. I també veig moltes directores intentant tirar endavant les seves pel·lícules en condicions molt difícils. Per això em considero una privilegiada. Sí, algunes portes se m'han tancat, però d'altres se m'han obert.

Necessitem molts Javier Bardem a França. Necessitem moltes persones com ell. No n'hi ha gaires. I crec que una de les raons és precisament la por

Ja han passat anys des que va decidir denunciar Benoît Jacquot i Jacques Doillon i va esclatar el moviment #MeToo a França. Des del seu punt de vista, quins canvis reals ha vist en la indústria cinematogràfica francesa i quines resistències continuen intactes?

Crec que algunes coses estan canviant. El que continuem necessitant són més veus perquè, tot i que sempre n'hi ha hagut, aquestes han estat silenciades. Hi ha moltíssimes tècniques, treballadores i professionals de la indústria els rostres de les quals no ocupen el focus mediàtic i que també parlen, que també denuncien, però les seves paraules queden enterrades perquè no tenen aquesta visibilitat.

Per això crec que és important que més dones, més actrius i més directores amb una posició reconeguda —o, si més no, amb un estatus que la societat estigui disposada a escoltar— utilitzin la seva veu. I dic això també perquè té molt a veure amb la classe social.

A la meva indústria, i a França en general, el sistema continua sent profundament aristocràtic. Continua sent un sistema piramidal, amb uns pocs a dalt i molts a baix. I això no està canviant. És una estructura molt arrelada a la nostra cultura.

Els fondejos il·legals sobre la Posidonia oceanica representen un dels problemes més greus per a l'ecosistema marí de les Pitiüses. En el cas d'Eivissa, una de cada cinc embarcacions i iots fondeja il·legalment sobre aquesta planta, causant-li greus danys. Entre les zones més afectades hi ha Talamanca, una de les tres platges urbanes de la capital eivissenca. És precisament aquesta cala la que s'ha convertit, presumptament, en el nou centre d'operacions de l'empresari ‘pirata’ Evaristo Soler Cardona, que antigament actuava a la badia de Porroig, al sud-oest de l'illa.

La pressió social, policial i judicial el va obligar a abandonar Porroig. Tanmateix, ha trobat un nou escenari on, presumptament, continua duent a terme aquesta activitat il·lícita. Ha estat l'Associació d'Amarradors de Talamanca qui ha denunciat Evaristo Soler aquest dimecres a la tarda davant la Comandància de la Guàrdia Civil de Sant Josep de sa Talaia per la presumpta comissió de diversos delictes, d'acord amb la documentació consultada per elDiario.es. Fonts de l'Institut Armat han confirmat a aquest diari que la denúncia s'ha presentat correctament i que investigaran sobre el terreny els fets que s'hi denuncien.

Entre els fets denunciats hi figuren la instal·lació de fondejos il·legals sobre posidònia, l'apropiació indeguda i el robatori d'estructures de fondeig, l'explotació econòmica il·lícita, la invasió de la zona de bany abalisada, l'ocultació de matrícules, la contaminació acústica i la utilització d'una embarcació auxiliar presumptament robada. Així mateix, també se li atribueixen danys i coaccions, tal com ha avançat Diario de Ibiza. L'advocat del denunciat no ha respost a les preguntes d'aquest diari.

Els afectats expliquen a aquest diari que Evaristo Soler exerciria aquesta activitat il·legal a Talamanca des d'almenys l'estiu de 2025. Disposen, a més, d'una gravació de 16 minuts en què es veu el denunciat fondejant il·legalment una embarcació, tal com consta a l'atestat policial. La denúncia presentada davant la Guàrdia Civil documenta com el ‘pirata’, que en el passat va ser condemnat per fets similars, gestiona una xarxa de fondejos il·legals a la badia de Talamanca.

En la denúncia, els afectats sostenen que el denunciat instal·la de manera clandestina i il·legal ‘morts’ –estructures de formigó utilitzades per al fondeig– que presumptament sostreu als seus legítims propietaris i col·loca sobre la posidònia, causant un greu dany ecològic a aquesta planta marina. La posidònia exerceix funcions essencials per a l'ecosistema balear: oxigena la mar, captura grans quantitats de diòxid de carboni, protegeix les platges davant l'erosió i serveix d'hàbitat a centenars d'espècies. La seva conservació és, per tant, essencial tant per preservar la biodiversitat com per combatre el canvi climàtic.

La legislació protegeix la planta marina

Cal recordar que, durant la primera legislatura (2015-2019) de la socialista Francina Armengol al capdavant del Govern –en coalició amb Més per Mallorca i mitjançant un acord de governabilitat amb Podem–, es va aprovar el Decret 25/2018 per a la conservació de la Posidonia oceanica a l'arxipèlag balear. L'article 13 d'aquesta norma estableix que les infraccions relacionades amb els danys a la planta marina poden ser sancionades tant d'acord amb la normativa autonòmica com amb l'estatal.

La Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), descriu en l'article 51 com a infraccions greus les accions relacionades amb l'obstrucció de l'actuació dels agents de l'autoritat encarregats de la vigilància de l'espai natural; l'alteració dels processos ecològics fonamentals per a la integritat dels ecosistemes, i les accions que atemptin de manera greu contra la flora, la fauna o la configuració geològica dels espais naturals, sempre que el dany sigui reversible. En l'article 52 qualifica de molt greus les alteracions deliberades i irreversibles dels hàbitats dels espais naturals que contravinguin la seva normativa o planificació. L'article 54 estableix sancions d'entre 6.001 i 100.000 euros per a les infraccions greus, i d'entre 100.001 i 450.000 euros per a les molt greus.

D'altra banda, l'article 80.1.j) de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat qualifica d’infracció greu el deteriorament o l'alteració significativa dels components d'hàbitats prioritaris d'interès comunitari, com la posidònia, mentre que l'article 80.2 la qualifica de molt greu si el dany causat al medi ambient supera els 100.000 euros.

Aquests danys inclouen pràctiques com l'ús de substàncies –abocaments i productes químics– que alterin els ecosistemes; la destrucció o la mort dels hàbitats d'espècies en perill d'extinció; la introducció o el comerç d'espècies exòtiques o invasores, i el fondeig permanent de vaixells cisterna en espais protegits. Les infraccions greus se sancionen amb multes d'entre 3.001 i 200.000 euros, mentre que les molt greus oscil·len entre els 200.001 i els 2 milions d'euros, sens perjudici que les comunitats autònomes puguin incrementar-ne l'import màxim, tal com es desprèn de l'article 81.

A més de la possible degradació del medi ambient a causa dels danys a la posidònia, la denúncia de l'Associació d'Amarradors de Talamanca també atribueix al denunciat l'explotació lucrativa il·lícita mitjançant el lloguer d'aquests amarraments i el robatori de materials a altres navegants. La denúncia subratlla un entorn de coacció i amenaces envers els usuaris locals per assegurar el control de la zona i evitar represàlies legals. Els testimonis consultats per aquest diari han aportat, finalment, proves audiovisuals que vinculen diversos col·laboradors amb les activitats delictives desenvolupades per Evaristo Soler a Talamanca.

Ja va ser condemnat per fets similars

Els presumptes delictes denunciats per l'Associació d'Amarradors de Talamanca van ser corroborats en seu judicial en un procediment diferent del que ara s'ha denunciat, quan l'empresari ‘pirata’ encara operava a la badia de Porroig. Situada al sud-oest de l'illa, aquesta cala funciona com un port natural i constituïa el seu principal centre d'operacions clandestines. El Jutjat Penal número 2 d'Eivissa va condemnar Evaristo Soler a sis mesos de presó per un delicte de coaccions a finals de gener de 2026, tal com va avançar elDiario.es.

La sentència va considerar provat que Evaristo Soler Cardona pretenia cobrar a cada embarcació que arribava a la badia per fondejar-hi, tot i no disposar de cap mena d'autorització per fer-ho. A més, la magistrada Martina Rodríguez també el va condemnar per haver vulnerat una mesura cautelar (ordre d'allunyament), per un delicte de danys, així com al pagament de diverses multes, segons recull la resolució judicial. L'advocat del condemnat no va respondre a les preguntes d'aquest diari, formulades amb la finalitat d'incloure la versió de l'empresari «pirata», més enllà del que va argumentar durant la vista oral.

El Consell de Mallorca i les navilieres Baleària, Trasmed i GNV han signat el conveni que els permetrà compartir dades sobre l'entrada i sortida de vehicles a l'illa, amb vista a aplicar la limitació d'entrada l'any que ve.

En l'acte de la signatura de l'acord hi han estat presents el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, el president de Baleària, Adolfo Utor, el director de Relacions Institucionals de Trasmed, Miguel Pardo, i el director de GNV a Espanya, Matteo da Candia.

Galmés ha ressaltat aquest acord com a “un pas molt important” per avançar en la “principal mesura de contenció” promoguda per la institució insular durant la present legislatura.

L'acord preveu que en un mes les navilieres remetran les xifres dels anys 2024 i 2025, i les de 2026 es traslladaran trimestralment. Aquí s'especificaran les dades d'entrada, sortida, el saldo net diari i un balanç anual. A més, es detallarà si els vehicles corresponen a un resident, un turista o si són vehicles de lloguer.

En aquest sentit, ha destacat la necessitat de disposar d'aquesta informació “clau” per prendre decisions sobre la regulació de vehicles amb dades “reals” i “contrastades”.

Per això, ha valorat l'inici d'un nou estudi de capacitat de càrrega el passat 14 de juliol, amb l'esperança de comptar a l'octubre per prendre “les millors decisions” sobre una limitació de vehicles, que espera que s'apliqui “el més ràpid possible”.

L'objectiu, ha relatat, és controlar el flux de vehicles i veure les diferències estacionals que pugui haver-hi al llarg de l'any. Per altra banda, s'informarà sobre les limitacions a través de panells i tríptics en els quals es detallaran els punts més complicats de la mobilitat a l'illa, informació sobre el transport públic o consells per circular per les infraestructures de Mallorca.

Galmés ha citat l'anterior estudi de càrrega desenvolupat el 2023 en el qual es van quantificar en uns 400.000 els vehicles que van entrar a l'illa, la qual cosa duplicava el nombre dels que accedien a Mallorca el 2017.

D'aquesta manera, ha incidit en el fet que el Consell mira d'atendre un “clam social” en governar “per als mallorquins”, atès que ha pronosticat que la regulació de vehicles entrarà en funcionament el 2027 i això “millorarà la mobilitat en la infraestructura viària”.

Navilieres, “conscients” de la saturació i a la recerca de l'“equilibri”

Per la seva banda, Utor ha remarcat que aquests convenis són fruit de les converses entre les navilieres i el Consell per “trobar solucions” als problemes de “saturació”, per la qual cosa els tècnics de la institució insular disposaran de “tota la informació que necessiten per aturar el malestar generalitzat entre els residents i turistes”.

El representant de Baleària ha afirmat que la intenció és trobar un “equilibri” però ha advertit que el que impacta en la mobilitat de l'illa és el saldo entre les entrades i sortides de vehicles.

En aquest sentit, ha argumentat que la població de l'illa “s'ha disparat” i el parc mòbil està “molt estès” amb una elevada proporció de vehicles per resident, cosa que genera situacions de trànsit “indesitjables”.

Utor ha demanat aplicar mesures d'intel·ligència artificial a la gestió del trànsit per així fer possible la “coexistència” entre els treballadors i visitants.

No obstant això, ha puntualitzat que aquestes restriccions podrien fer que caigués el turisme nacional que porta el cotxe a Mallorca i es queda una o dues setmanes, en favor d'aquelles persones que venen amb avió, alhora que ha defensat que el transport marítim és “més sostenible”.

Això ha recalcat que “no són excuses”, ja que estan al servei del Consell perquè tot sé “des del rigor tècnic” perquè Mallorca sigui una illa “més sostenible i habitable”.

Utor ha facilitat unes dades sobre els efectes que ha tingut les restriccions a l'entrada de vehicles a Eivissa en la primera meitat de 2026, on haurien registrat una caiguda de l'11 per cent en l'arribada de vehicles de turistes.

Seguidament, ha pres la paraula el representant de Trasmed que ha reconegut ser “conscient” de la saturació, però ha incidit que per conèixer el problema “cal tenir dades”.

Pardo ha aportat alguns com que el 99,9 per cent de les mercaderies que entraven a Mallorca ho feien per vaixell, que per l'aeroport haurien passat 33 milions de passatgers l'any passat o que d'aquests 400.000 cotxes que van entrar a l'illa el 2023, “no se sap quants es queden o si eren de residents”.

Per altra banda, ha demanat que aquestes limitacions no afectin els balears que resideixen en altres illes, de manera que les persones de Menorca, Eivissa o Formentera puguin accedir amb els seus vehicles a Mallorca. “No es pot tancar una illa a la resta i espero que això la llei ho tindrà en compte”, ha subratllat.

Da Candia ha expressat la seva “satisfacció” per la signatura del conveni, ja que les navilieres ofereixen la seva col·laboració per “solucionar el problema de la mobilitat que afecta els residents” i que no es produeixin embussos, alhora que afavoreixen la mobilitat entre les illes o de treballadors temporals de la península.

Així, ha manifestat el seu desig que aquest acord trobi un “equilibri” perquè no afecti un servei que aquestes empreses ofereixen al llarg de l'any.

Les navilieres cobrarien la taxa d'accés

Preguntat pel cobrament de la taxa per a l'accés dels vehicles, el conseller insular de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Fernando Rubio, ha aclarit que quan entri en vigor la llei s'haurà d'aprovar una ordenança fiscal en què ja es treballa.

D'aquesta manera, ha indicat que en un primer esborrany s'establia que el cobrament el fes el Consell de Mallorca, però a causa que les navilieres tenien l'experiència prèvia d'Eivissa, s'ha considerat “més eficient” que elles mateixes puguin fer aquesta liquidació.

Quant al plantejament que feia Pardo i da Candia per no limitar la mobilitat entre illes, ha asseverat que ja es contemplava que es poguessin fer excepcions per motius mèdics i laborals, però ara es negocia amb la resta de Consells insulars perquè en la tramitació parlamentària s'introdueixi una esmena que ampliï la casuística.

L'Ajuntament de Calvià (Mallorca) ha retut homenatge aquest dijous als guàrdies civils Diego Salvà Lezaun i Carlos Sáenz de Tejada, assassinats per ETA fa 17 anys a Palmanova en el que va ser el darrer atemptat mortal comès per l'organització terrorista a Espanya. L'acte s'ha celebrat al costat del nou monument commemoratiu instal·lat a la localitat mallorquina.

La cerimònia ha estat marcada per les paraules de Montse Lezaun, mare de Diego Salvà, que ha assegurat que “cap mare hauria de sobreviure al seu fill” i ha defensat que els terroristes “no han pogut esborrar en Diego ni en Carlos”. També ha afirmat que continuarà assistint a aquest homenatge mentre tingui forces i fins que tots els responsables de l'atemptat responguin davant la Justícia.

Abans de l'inici de l'acte, els assistents han dipositat rams de flors al costat del monument, una escultura dissenyada i cedida per l'artista calvianer Carlos Terroba. La peça, de 110 centímetres d'alçada i uns 207 quilos de pes, incorpora un sistema d'il·luminació interior en tons verds que evoca l'uniforme de la Guàrdia Civil i pretén convertir l'espai en un lloc de record i de recolliment.

Durant la seva intervenció, el batle de Calvià, Juan Antonio Amengual, ha subratllat que l'homenatge no només serveix per recordar els dos agents, sinó també per reclamar que no s'afluixi “ni un àpex” en la recerca, captura i càstig dels responsables de l'atemptat. Així mateix, ha agraït la tasca que du a terme la Guàrdia Civil tant al municipi com al conjunt del país i n'ha destacat la intervenció en els recents incendis forestals.

A l'acte hi han assistit, entre altres autoritats, el president del Parlament, Gabriel Le Senne; el delegat del Govern a Balears, Alfonso Rodríguez; el cap de la Guàrdia Civil a les Illes Balears, el general de Brigada Alejandro Hernández; familiars de les víctimes, i representants de diverses institucions, cossos de seguretat i entitats de la societat civil.

El 30 de juliol de 2009, ETA va fer esclatar un cotxe bomba carregat amb uns 60 quilos d'explosius davant el quarter de la Guàrdia Civil de Palmanova. L'explosió va causar la mort de Diego Salvà, de 27 anys, i Carlos Sáenz de Tejada, de 28, i va deixar diversos ferits.

El crim de Palmanova va ser el darrer assassinat perpetrat per ETA a Espanya. El 16 de març de 2010, la banda va matar a Dammarie-lès-Lys (França) el brigadier de la Policia francesa Jean-Serge Nérin durant un tiroteig després del robatori d'uns vehicles. El 2011, l'organització va anunciar el cessament definitiu de la seva activitat armada i, anys més tard, la seva dissolució.

La presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, també ha recordat els dos guàrdies civils a través d'un missatge a les xarxes socials. “Tal dia com avui, fa 17 anys, Diego Salvà i Carlos Sáenz de Tejada van ser assassinats per ETA a Palmanova. Continuen presents en la nostra memòria, i el seu record ens manté ferms en la defensa de la democràcia, la concòrdia i el diàleg. La meva abraçada més sentida als seus”, ha escrit.

Des de la Conselleria de Presidència, Coordinació i Cooperació, la responsable de la qual, Antònia Estarellas, ha estat present a l'acte d'homenatge, també han dedicat unes paraules en record dels qui “van perdre la vida a mans del terrorisme”. “Avui els hem recordat amb emoció i respecte, en homenatge a la seva valentia i al seu llegat. El seu record continua ben viu. Tot el nostre respecte a les seves famílies i companys”, han assenyalat.

Les àncores d'embarcacions, vaixells i iots, quan es llancen sobre les praderies de Posidonia oceanica, continuen causant un dels impactes més perjudicials per a aquest valuós ecosistema marí. Es tracta d'una planta marina que exerceix funcions essencials per a la Mediterrània: oxigena el mar, captura grans quantitats de diòxid de carboni, protegeix les platges de l'erosió i serveix d'hàbitat a centenars d'espècies. La seva conservació és fonamental tant per a la biodiversitat com per a la lluita contra el canvi climàtic.

En el cas de l'arxipèlag balear, aquesta planta marina ocupa més de 591 quilòmetres quadrats, és a dir, més del 50% de tota la superfície de posidònia del litoral espanyol. A Eivissa, més del 21% dels fondejos il·legals es fan sobre la posidònia, segons Destrucción a toda costa 2026, el darrer informe de Greenpeace. Aquesta xifra podria ser encara més elevada, ja que el servei de vigilància i inspecció del Govern no pot controlar tots els fondejos. A més, les embarcacions canvien constantment d'ubicació, de manera que el nombre real de fondejos irregulars podria ser superior.

Ports de les Illes Balears –ens públic dependent de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua del Govern– tenia previst implantar aquesta temporada turística tres nous camps de boies de baix impacte per reduir la pressió nàutica sobre les praderies afectades. Les boies ecològiques, o boies de baix impacte, són sistemes d'amarratge permanents dissenyats perquè les embarcacions puguin fondejar sense haver de llançar l'àncora al fons marí, evitant així danyar hàbitats sensibles com les praderies de Posidonia oceanica.

Estava previst instal·lar un camp de boies de baix impacte a Porroig i un altre a Cala d'Hort (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa), com també un tercer a l'Illa de l'Aire (Sant Lluís, Menorca). Tanmateix, els projectes s'han endarrerit i caldrà esperar, com a mínim, un any més, segons han confirmat fonts de la Conselleria que dirigeix Juan Manuel Lafuente. “Es troben en fase de tramitació i està previst que ja estiguin en funcionament la temporada vinent”, asseguren.

Les cales en pitjor estat

Inma Saranova, directora d'Ibiza Preservation, explica que, tot i que el febrer d'aquest any Ports de les Illes Balears va licitar la instal·lació de 25 boies ecològiques a Cala d'Hort i 24 a Porroig, el problema rau en “l'enorme distància que continua existint entre anunciar, projectar i executar”. “Considerem preocupant que dues zones amb tanta pressió com aquestes hagin arribat a aquesta temporada sense disposar d'aquesta infraestructura”, lamenta Saranova.

“De les zones que hem estudiat, Porroig, Cala Vedella i Talamanca són les que es troben en pitjor estat de conservació”, afirma Xisco Sobrado, llicenciat en Ciències Marines i tècnic de l'àrea marina del grup ecologista GEN-GOB. La primera és una petita cala d'uns 150 metres de longitud, plena de casetes varador, situada al sud-oest de l'illa, molt a prop d'Es Cubells i Es Jondal. Aquesta cala està molt malmesa, ja que, segons diversos estudis, almenys un 40% de la posidònia hi és morta.

Saranova també identifica la badia de Sant Antoni de Portmany entre les zones més afectades pel fondeig il·legal, d'acord amb les dades més actualitzades del Govern. En el cas de Formentera, afegeix, la zona més sensible és ses Illetes, situada dins del Parc Natural.

Almenys el 40% de la posidònia de la cala de Porroig està morta

Pel que fa a Cala Vedella, està situada al sud-oest de l'illa, entre es Caló d’en Real i es Caló de s’Oratge, encaixonada entre penya-segats i envoltada de turons coberts de pinedes. És una platja de sorra fina plena de petites botigues de records, bars i restaurants de cuina tradicional eivissenca. Aquest entorn es caracteritza per un creixement urbanístic que ha estat desordenat i els seus turons han quedat esquitxats per diferents promocions immobiliàries. És, a més, un indret molt desitjat pel turisme nàutic.

Pel que fa a Talamanca, és una de les platges urbanes de Vila –el topònim de la ciutat d’Eivissa–, una de les més afectades per la pressió nàutica, com també per la crisi climàtica. El mateix informe assenyala que podria quedar-li “amb prou feines deu anys d’existència” si no es produeixen canvis dràstics en la seva gestió. Aquesta platja, com passa amb altres de l’arxipèlag balear, pateix greument els impactes dels temporals. L’onatge arrasa constantment la passarel·la de fusta i les instal·lacions costaneres, fet que demostra “la inviabilitat de continuar guanyant metres al mar”, segons els ecologistes. Una situació similar es va produir en una altra platja urbana del municipi, ses Figueretes, on el temporal Harry va provocar una gran pèrdua de sorra i danys tant al passeig marítim com a la passarel·la de fusta.

A Talamanca, una de les platges urbanes d’Eivissa, li podrien quedar ‘amb prou feines deu anys d’existència’ si no es produeixen canvis dràstics en la seva gestió

“Talamanca és probablement l’exemple més evident”, argumenta Saranova. El camp de boies de baix impacte previst en aquesta platja, afegeix, permetria ordenar el fondeig amb uns 90 punts d’amarratge situats principalment sobre sorra; retirar els fondejos irregulars i evitar l’impacte de les àncores i les cadenes sobre la praderia. “Tanmateix, la manca de coordinació entre administracions ha fet que encara no estigui operatiu”, assegura.

La posidònia protegeix les platges

Cal recordar que les praderies de Posidonia oceanica funcionen com a barreres naturals contra l’onatge, tot i que estan en retrocés a causa dels fondejos il·legals i de la pesca d’arrossegament. A més, la biodiversitat marina i costanera també pateix un greu retrocés per la crisi climàtica i per la pressió humana en general. “En aquestes zones no hi hem percebut millores; el que hem observat és una tendència a empitjorar”, lamenta Sobrado, tècnic del GEN-GOB. Pel que fa a les zones que es troben en millor estat de conservació, el científic cita Cala Roja, una cala del sud-oest de l’illa caracteritzada pel to vermellós dels seus penya-segats.

La posidònia es veu afectada pels fondejos il·legals, la pesca d’arrossegament, la crisi climàtica i la pressió humana

En la primera legislatura (2015-2019) de la socialista Francina Armengol al Govern –que va governar amb Més i mitjançant un acord de governabilitat amb Podem– es va aprovar el Decret 25/2018 per a la conservació de la Posidonia oceanica a l’arxipèlag balear. Tanmateix, les entitats ecologistes consultades consideren que, malgrat els avenços normatius, la supervivència d’aquest ecosistema “continua en risc”.

“Les causes són un model turístic que ignora la capacitat de càrrega, una gestió deficient de les aigües residuals –que continua tractant el mar com un abocador– i unes previsions climàtiques extremadament preocupants”, assenyala Amics de la Terra. Pel que fa a la pressió dels vaixells i els iots, aquesta entitat sosté que la situació “és crítica, especialment al sud-oest” de l’illa. “Eivissa suporta una de les majors pressions de fondeig de tota la Mediterrània”, lamenten.

Tres barques d'inspecció

El Govern disposa de tres embarcacions per desplegar el seu dispositiu de vigilància i inspecció del litoral d’Eivissa i Formentera, explica la Conselleria de la Mar. Està format per dues embarcacions destinades al servei de vigilància, inspecció i control del litoral, amb bases als ports d’Eivissa i de Sant Antoni de Portmany. A més, hi ha una tercera embarcació destinada al suport de les operacions portuàries al port de Portmany. Entre les seves funcions destaquen la detecció d’activitats irregulars, el control del lloguer il·legal d’embarcacions, la supervisió de fondejos no autoritzats, la comprovació de la documentació i de les autoritzacions administratives, com també la coordinació amb la resta d’administracions i cossos que desenvolupen funcions de vigilància al litoral.

Tres embarcacions del Govern inspeccionen les activitats irregulars, controlen el lloguer il·legal d’embarcacions i supervisen els fondejos no autoritzats

Durant el 2025 es van incoar 162 expedients sancionadors per infraccions relacionades principalment amb el xàrter nàutic il·legal, amb propostes de sanció per un import total de 471.600 euros. Pel que fa al 2026, a data de 8 de juliol, s’han iniciat 39 nous expedients i n’hi ha prop de 70 pendents d’incoació, una quinzena dels quals corresponen a inspeccions efectuades aquest any. A més, també s’ha aconseguit retirar anuncis irregulars d’allotjament en embarcacions i ofertes de lloguer d’embarcacions de llista setena publicades en plataformes digitals, després de les peticions adreçades als seus responsables.

Pel que fa a l’augment de la temperatura a la Mediterrània, afecta la posidònia perquè la seva supervivència comença a estar en perill a partir dels 28 graus. El 2025, en alguns punts de la costa balear i mediterrània es van superar els 30 graus. “De res servirà protegir les praderies si no aturem immediatament el sobreescalfament causat pel model de producció i consum del Nord Global, que afecta directament la temperatura de la Mediterrània, tant marítima com terrestre”, adverteix Amics de la Terra.

De res servirà protegir les praderies si no aturem immediatament el sobreescalfament causat pel model de producció i consum del Nord Global, que afecta directament la temperatura de la Mediterrània, tant marítima com terrestre

Amics de la Terra

Un pla integral de millora

En un informe anterior, diferents científics i entitats ecologistes van proposar implementar diverses mesures per garantir la protecció de la posidònia. Entre aquestes mesures hi ha la instal·lació de fondejos de baix impacte, d’acord amb criteris de capacitat de càrrega ambiental; l’establiment d’àrees de recuperació ambiental a les zones més degradades amb la prohibició de fondejar-hi; l’habilitació de fondejos fixos de baix impacte i d’ús social per als residents de la zona; la informació als navegants sobre la importància de no fondejar damunt la posidònia; la reducció del nombre d’embarcacions durant la temporada d’estiu i el decreixement turístic.

“S’han produït avenços, però l’aplicació encara és parcial i desigual”, afirma Saranova. La directora d’IbizaPreservation cita, entre els avenços positius, el reforç de la vigilància, la cartografia de les praderies, l’assessorament als navegants i el desenvolupament d’eines com Posidonia Maps o el Telèfon Posidònia, tot plegat en el marc del Decret 25/2018 de conservació de la planta. Així mateix, afegeix que hi ha camps de boies de baix impacte a ses Salines, s’Espalmador i es Caló de s’Oli, que en conjunt van acollir un total de 122 boies d’aquest tipus l’any 2025.

També valora positivament que l’Ajuntament d’Eivissa hagi allunyat de la costa el balisament de la zona de bany de Talamanca. “En ampliar l’espai abalisat s’impedeix el fondeig dins d’aquest perímetre i es protegeix una superfície més gran davant de fondejos il·legals o incontrolats”, reconeix. Així, recorda que és una actuació que “ajuda a reduir el risc immediat i demostra que les administracions poden actuar fins i tot quan les solucions de més abast es retarden”, dins de les competències municipals, ja que les de més abast són autonòmiques o estatals.

Matisa que el balisament protegeix la zona de bany, però “no ordena el conjunt de la badia ni estableix quantes embarcacions pot suportar ambientalment”. “Reclamem que el camp de Talamanca deixi de ser una promesa recurrent, que se’n garanteixi el finançament i que s’estableixi un calendari públic i verificable per a la seva execució”, insisteix Saranova.

En termes generals, la directora d’IbizaPreservation proposa aplicar una ordenació integral del fondeig basada en la capacitat de càrrega ambiental de cada cala; la creació de zones específiques de recuperació als punts més degradats; una xarxa de fondejos socials de baix impacte per als residents; i, sobretot, un límit efectiu al nombre de vaixells i iots que es concentren simultàniament en determinades zones.

D’altra banda, recorda que Eivissa va assolir el 2025 un màxim històric de 3,39 milions de turistes. Davant d’aquestes xifres, instal·lar camps de boies de baix impacte pot contribuir a evitar que les àncores danyin directament la posidònia en determinades zones, però “no resol per si sol els altres efectes d’una concentració excessiva d’embarcacions, com els abocaments, el soroll submarí, els residus, les emissions i la saturació de l’espai marítim”.

Per tant, assenyala que en els darrers anys hi ha hagut millores pel que fa a la legislació, la vigilància, la informació i la tecnologia. El 2025, el Servei de Vigilància va dur a terme 181.468 actuacions a les Balears, un 40% més que l’any anterior. El percentatge mitjà de fondejos detectats sobre praderies va baixar del 6,8% al 6,4%. A més, hi ha una utilització més gran de la cartografia i de les aplicacions per part dels navegants.

Tanmateix, segons Saranova, les mesures de millora implantades no es reflecteixen prou a Eivissa, ja que l’illa continua tenint el percentatge més elevat de fondeig irregular sobre la planta de tot l’arxipèlag balear. Per això, considera que calen “solucions estructurals”. “La funció preventiva és molt important, però ha d’anar acompanyada d’una capacitat sancionadora suficient per evitar la reincidència”, afegeix.

Finalment, argumenta que cal passar d’una gestió principalment reactiva a una planificació preventiva: determinar la capacitat de càrrega ambiental de cada cala; limitar el nombre de vaixells i iots quan se superi aquest límit; completar amb urgència els camps de baix impacte pendents; reservar zones per a la recuperació de les praderies; reforçar la inspecció i les sancions, i oferir alternatives de fondeig social als residents. “La solució no pot consistir únicament a ordenar un nombre cada vegada més gran d’embarcacions; a les zones més saturades també cal reduir la pressió”, conclou.

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dimecres que ha remès una carta a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, amb l'objectiu que el nou hub per a la lluita contra els incendis al Mediterrani occidental s'ubiqui a Mallorca, concretament a la base aèria de Son Sant Joan. Von der Leyen va anunciar l'any passat que aquest centre s'instal·laria a Xipre.

Durant la seva intervenció davant els mitjans després de reunir-se amb el rei Felip VI en el tradicional despatx d'estiu que tots dos mantenen a Mallorca, Sánchez ha demanat a la ciutadania que extremi les precaucions davant les “altes temperatures que s'esperen aquests dies” i que s'informi a través dels canals oficials, evitant “els bulos i la desinformació”.

En aquests moments, ha dit, hi ha deu incendis actius a Espanya, el darrer dels quals s'ha declarat a Zamora, mentre que a Àvila i a la Comunitat de Madrid ja han començat els desconfinaments i els reallotjaments. Amb tot, ha assenyalat que la situació continua sent “crítica” i que les ratxes de vent estan afavorint la propagació dels focs.

Pel que fa al hub, Von der Leyen va anunciar el setembre de l'any passat la creació d'“eines” com aquesta per combatre els incendis forestals, agreujats pel canvi climàtic a mesura que els estius esdevenen “més calorosos, més durs i més perillosos”.

Contenció dels fluxos migratoris

D'altra banda, Sánchez ha explicat que durant el seu recent viatge oficial a Alger va traslladar a l'Executiu algerià la necessitat d'activar els mecanismes de repatriació de migrants amb l'objectiu de reduir les arribades irregulars per mar, una qüestió que afecta directament les Balears.

Sánchez ha revelat que la qüestió migratòria va ocupar un lloc destacat en la trobada que la setmana passada va mantenir a Alger amb el president d'Algèria, Abdelmayid Tebune. En aquesta reunió, ha dit, va plantejar la necessitat de reforçar la cooperació bilateral per contenir els fluxos migratoris irregulars i va reclamar l'activació dels mecanismes de retorn.

El president ha defensat que la seva recent visita a Alger marca “un punt d'inflexió en la relació bilateral” entre tots dos països i ha confiat que aquest acostament permeti avançar en la gestió dels fluxos migratoris. En aquest sentit, ha insistit que va traslladar a les autoritats algerianes la necessitat d'“activar els mecanismes de repatriació” per evitar que l'arribada de migrants irregulars “tensi unes illes que estan patint una situació que veiem amb cautela”.

Així mateix, ha assegurat que el Govern espanyol abordarà aquesta qüestió de manera coordinada amb l'Executiu autonòmic. “He traslladat a la presidenta que ho tractem de manera conjunta per intentar reduir la pressió”, ha afirmat Sánchez, que ha defensat la cooperació entre administracions per fer front a l'augment de les arribades de pasteres a les Balears.

La presidenta del Govern balear, Marga Prohens (PP), ha defensat aquest dijous davant el president del Govern central, Pedro Sánchez, les polítiques impulsades pel seu Executiu en matèria d'habitatge, assegurant que ha introduït la “prioritat absoluta” dels residents en l'accés a un habitatge i ha arribat a fer seves les reivindicacions llançades durant la macromanifestació duta a terme diumenge passat a Palma per reclamar un canvi profund en el model econòmic, territorial i turístic que, denuncien els organitzadors, està expulsant la població local i contribuint al deteriorament creixent de la seva qualitat de vida.

“Les nostres polítiques van en la línia del que es reclamava en la manifestació: priorització dels residents, prohibició del lloguer turístic en plurifamiliars, lluita contra l'oferta il·legal”, ha assegurat, malgrat que les demandes eren molt més àmplies i que, durant aquesta legislatura, el Govern ha rebutjat, entre altres mesures, recuperar la moratòria al creixement de places turístiques impulsada per l'anterior Executiu progressista. A més, PP i Vox han donat llum verda a un decret que ha desbloquejat i blindat més de 90.000 places de lloguer turístic. Les entitats socials sostenen que l'auge d'aquest tipus d'allotjament, juntament amb l'especulació immobiliària i la compra massiva per part d'estrangers d'alt poder adquisitiu, ha contribuït a disparar els preus de l'habitatge.

L'arxipèlag, a més, ha assolit màxims històrics: a finals de 2025, les illes van superar per primera vegada els 19 milions de turistes —davant una població d'1,2 milions—, consolidant un nivell de pressió superior al d'abans de la pandèmia. Amb tot, Prohens ha assenyalat que el seu Govern és el primer a ser conscient del creixement turístic “desbocat” que, ha incidit, “va tocar sostre” durant el mandat anterior, i ha assegurat haver traslladat a Sánchez que l'Executiu balear està aplicant mesures com la limitació de places turístiques, la prohibició de nous pisos turístics, la reducció del sostre de creueristes i la prioritat per als residents en el transport públic.

Després de gairebé una hora reunida amb Sánchez, la líder balear ha destacat el desenvolupament d'uns 10.000 habitatges de preu limitat (VPL). També ha assenyalat que l'Executiu autonòmic ha introduït la prioritat per als residents en l'accés als futurs habitatges que, segons ha indicat, començaran a construir-se abans que finalitzi la legislatura. Durant aquesta legislatura, PP i Vox han rebutjat declarar Balears zona tensionada i limitar el preu dels lloguers, com també han declinat regular la compra d'immobles per part de no residents.

Per altra banda, Prohens ha traslladat al president del Govern un “crit d'auxili” davant la pressió migratòria de l'arxipèlag i li ha reclamat un pla específic per a Balears, l'activació permanent de Frontex en la ruta entre Algèria i les illes i una actuació més gran contra les màfies i als països d'origen. Prohens ha assegurat que la crisi migratòria ha estat una “constant” en totes les reunions mantingudes amb el cap de l'Executiu i ha insistit que es tracta d'una competència exclusiva de l'Estat.

“Li he traslladat una vegada més el crit d'auxili de les quatre illes. El Govern no pot continuar de braços plegats davant una de les principals preocupacions dels ciutadans”, ha afirmat. La presidenta ha assenyalat que les dades “no han millorat”, amb l'arribada d'unes 11.000 persones en l'últim any i mig, i ha recordat que només aquest mes s'han recuperat set cossos sense vida a les costes balears, “la cara més dura de la crisi migratòria”.

Saturació dels centres de menors

Prohens també ha posat el focus en la situació dels menors migrants no acompanyats. Segons ha explicat, els consells insulars tutelen actualment 880 menors, una xifra que, segons el seu parer, suposa una “sobreocupació inassumible”.

En aquest sentit, ha criticat que, mentre la ministra de Joventut i Infància reconeixia recentment que no tenia sentit continuar traslladant menors a territoris saturats, Balears continua rebent propostes de derivació des d'altres comunitats autònomes. La líder autonòmica ha defensat que els recursos interposats pel Govern davant el Tribunal Suprem contra els decrets de repartiment responen a la manca de diàleg amb les comunitats autònomes i ha recalcat que el problema “no és una qüestió de solidaritat”, sinó de capacitat real del sistema de protecció.

“No estem en condicions d'acollir amb la dignitat que mereix qualsevol vida humana, sobretot quan parlem d'infants”, ha afirmat. En aquesta línia, ha afegit que les dificultats no es limiten al finançament, sinó també a la manca d'espais i de professionals. Com a exemple, ha citat el centre habilitat a Son Tous pel Consell de Mallorca i ha advertit que no descarten que alguns menors abandonin aquestes instal·lacions sense les garanties de protecció pròpies d'un centre d'acollida.

Prohens ha incidit especialment en la situació de Formentera, on, segons ha explicat, han arribat 1.800 persones en 118 pasteres a una illa de poc més de 12.000 habitants. “No pot ser que no es faci cas de Formentera, com si no formés part d'Espanya”, ha retret. “Ja no sé com traslladar-ho. Necessitem que no es quedi només en paraules i començar a veure una reacció i una política migratòria que no faci efecte crida”, ha conclòs.

El Govern de balear ha finalitzat les excavacions arqueològiques per localitzar la fossa de la carretera del Comellar Fons, al terme municipal de Son Servera, una actuació emmarcada en el V Pla de Fosses de la comunitat i que ha permès descartar la presència d'una fossa comuna a la zona prospectada.

Segons ha informat en un comunicat la Conselleria de Presidència, Coordinació amb l'Acció de Govern i Cooperació Local, la intervenció s'ha desenvolupat durant el mes de juliol per l'equip tècnic de la UTE ATICS-Aranzadi, i tenia com a objectiu localitzar una possible fossa on, segons els testimonis recollits en l'estudi històric de les fosses de Son Servera elaborat en el marc de l'anterior Pla de Fosses del Govern, podrien haver estat enterrats combatents morts durant els enfrontaments del Puig de Son Corb, en el transcurs de la Batalla de Mallorca, a l'agost de l'any 1936.

Els treballs s'han desenvolupat sobre una superfície de més de 400 metres quadrats, en l'espai assenyalat pels testimonis, situat al costat de la carretera del Comellar Fons. Per dur a terme la intervenció s'han obert set sondejos arqueològics distribuïts al llarg de tota l'àrea de treball.

El Govern ha assenyalat que la col·laboració de la família Servera-Frau, propietària de la finca, ha facilitat el desenvolupament dels treballs arqueològics. Durant la intervenció també s'ha pogut documentar una conducció d'aigua moderna i un antic pas hidràulic, així com constatar que l'estratigrafia de la zona està formada principalment per aportacions associades de nou a la construcció de la carretera i per nivells naturals característics de la geologia de l'entorn.

Els resultats dels sondejos han estat negatius pel que fa a la localització de la fossa, si bé subratllen que es tracta d'un entorn condicionat per les inundacions i per les modificacions que ha experimentat el traçat de la carretera al llarg dels anys, factors que podrien haver alterat el terreny.

La Conselleria ha recordat que aquesta actuació forma part del V Pla de Fosses de Balears, amb el qual el Govern impulsa les tasques d'investigació històrica i arqueològica per avançar en la localització de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i contribuir al coneixement dels fets ocorreguts a les Balears.

El 12 d’agost de 2026 serà un dimecres diferent per a l’Antonio García, el seu fill Alejandro, el seu amic Paco Natera i un parell de persones més. Quedaran al matí, arribaran abans del migdia a l’aparcament que ja tenen localitzat a Google Maps (i que, és clar, no revelen), buidaran el maleter dels cotxes i baixaran per una drecera carregats com xerpes. Menjar, aigua, ombra, alguna peça d’abrigar, càmeres i equip fotogràfic: tot el necessari per muntar un campament base amb vistes a la mar.

Amb els dits creuats perquè l’indret no s’umpl de gent, esperaran. Una, dos, cinc, vuit hores. Temps a prou per enquadrar, compondre i fer proves. Quan, passades les set i mitja del capvespre, la Lluna comenci a tapar el Sol, arribarà el moment de la veritat. No cada dia es pot fotografiar un eclipsi total: aquest és el motiu que durà aquests aficionats a la fotografia –membres d’un col·lectiu conegut com a Tu Foto de Ibiza– a convertir-se en turistes a la seua pròpia illa. Una missió complicada en plena temporada alta.

En les mateixes dates, l’any passat hi havia més de 320.000 persones a Eivissa, segons l’Índex de Pressió Humana de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears. El doble dels habitants censats en un territori de només 577 quilòmetres quadrats. Però l’eclipsi és un reclam que passa per damunt de la massificació. La costa de Ponent i el moment en què es produirà –en ple capvespre, trenta minuts abans de la posta de sol– conviden a observar-lo des de l’illa. Això sí, per a les butxaques que s’ho puguin permetre.

–Sé molt bé que, a la majoria d’hotels d’Eivissa, per menys de 400 euros no hi podràs dormir aquella nit. I aquest preu només el trobaràs si has reservat amb molta antelació. Però entenc perfectament que hi hagi tanta gent, faci fotografies o no, que vulgui venir a una illa des d’on l’eclipsi es podrà observar tan bé; sempre que la boirina provocada per la calitja d’aquests darrers dies ens ho permeti, és clar. Veure’l sobre l’horitzó, en un paisatge net, ens donarà molt de joc a l’hora de fer composicions fotogràfiques. Jo, per evitar-me ensurts amb les restriccions i els talls de carretera, m’he demanat tota la setmana de vacacions... i em quedaré a casa. Deu o quinze... bé, unes quinze o vint hores les hauré invertit a mirar tutorials d’altres fotògrafs que ja han documentat un eclipsi solar. Per exemple, m’ha ajudat molt Photo Pills, una aplicació desenvolupada per uns fotògrafs menorquins que ofereix moltíssimes eines per planificar un dia com el que ens espera. Sí, l’eclipsi només durarà un minut i mig, però després ens quedarem a fotografiar els Perseids i, encara que caiguem de son, ja tornarem a casa l’endemà al matí.

Jo, per evitar-me ensurts amb les restriccions i els talls de carretera, m’he demanat tota la setmana de vacacions... i em quedaré a casa. Deu o quinze... bé, unes quinze o vint hores les hauré invertit a mirar tutorials d’altres fotògrafs que ja han documentat un eclipsi solar

Antonio García — Aficionat a la fotografia

Ho explica Antonio García. Aquest eivissenc –va néixer a Lucena (Còrdova) fa quaranta-nou anys i va arribar a Eivissa, illa de la qual se sent plenament part, quan en tenia sis– fa feina com a muntador a Servicios Palau, una de les empreses més destacades del sector de les reformes i les instal·lacions –cuines, banys, instal·lacions elèctriques, de gas...– en una illa per la qual l’any passat van passar més de 3,7 milions de turistes, comptant també els visitants que van botar després a Formentera.

En el seu temps lliure cultiva una gran afició: la fotografia de paisatge. Després d’una dècada fent fotografies, ha reunit un bon arxiu d’imatges. Aquesta primavera, de fet, va presentar la seva primera exposició, Pitiusas, tiempo en pausa. Hi va exhibir una composició de l’eclipsi que el 29 de març de 2025 va ocultar una cinquena part del Sol al voltant del migdia i que es va poder observar des d’Eivissa. Aquella va ser una experiència iniciàtica per a Antonio García. Sense saber-ho, el va convertir en un caçador d’eclipsis. Ja està fent números per viatjar a Cadis (Algesires, Tarifa, Barbate...) el 2 d’agost de 2027 i captar amb la seua Lumix DC-S5II el segon dels tres eclipsis totals que, fins al gener de 2028, travessaran diferents franges del mapa espanyol.

El gurú dels caçadors d’eclipsis recomana les Balears

“Els caçadors d’eclipsis que estan completament enganxats i es poden permetre viatjar tenen una cosa en comú: tots saben exactament on passaran les vacances durant la resta de la seva vida”, escriu –per correu electrònic– Jamie Carter. Aquest “britànic de Cardiff” és un dels principals divulgadors d’un fenomen astronòmic que no és tan poc freqüent com difícil de capturar. La clau són els viatges que implica observar els eclipsis en el seu màxim apogeu. Qui vulgui veure els eclipsis totals que es produiran el 25 de novembre de 2030 o el 2 de setembre de 2035 haurà de passar, com a mínim, una setmana a Botswana, a l’Àfrica meridional, o a Nova Zelanda, al Pacífic Sud. Carter ho sap prou bé. Ara té cinquanta anys. Tot just era un jove de vint anys quan, a Cornualla, la península de la Gran Bretanya que s’endinsa a l’Atlàntic sota el mar d’Irlanda, va veure el seu primer eclipsi. Va ser l’estiu de 1999. Un 11 d’agost.

Si del primer el va sorprendre “que els llums dels barcos” del port pesquer on es trobava “començassin a brillar a les 11.11 del matí”, mai no oblidarà el que va veure a Xile el 2 de juliol de 2019: “El Sol era molt baix, just damunt d’unes muntanyes, i quan es va començar a fer fosc els periquitos que teníem al nostre voltant van començar a xisclar. Era com si l’ombra de la Lluna ens estigués engolint. Vaig sentir una por primitiva que el Sol no tornàs mai més”. Ara, amb cinquanta anys acabats de fer, una pàgina web dedicada a aquest tipus de fenòmens que antigament s’associaven a la ira divina, una columna habitual en mitjans com Forbes o la BBC i una guia publicada i centrada exclusivament en l’eclipsi que tindrà lloc d’aquí a dues setmanes, Carter no ha deixat d’arxivar eclipsis totals al seu disc dur. Fins i tot aquells que no ha vist o que no podrà veure. Si li concedissin un superpoder, el divulgador probablement escolliria poder ser a tot arreu alhora quan els astres s’alineen.

Jamie Carter mai no oblidarà l’eclipsi que va veure a Xile el 2 de juliol de 2019: "El Sol era molt baix, just damunt d’unes muntanyes, i quan es va començar a fer fosc els periquitos que teníem al nostre voltant van començar a xisclar. Era com si l’ombra de la Lluna ens estigués engolint. Vaig sentir una por primitiva que el Sol no tornés mai més'

El 12 d’agost, Carter navegarà per Scoresby Sund, el fiord més gran del planeta. Aigües de Groenlàndia. A bord d’un creuer impartirà conferències i farà de guia per a New Scientist Discovery Tours, una empresa especialitzada en aquest tipus d’experiències que ronden “els 12.000 euros perquè és molt difícil arribar-hi!”, remarca el britànic. I no pas per caprici. Durant els darrers mesos no ha perdut de vista el que passa a les Illes Balears. Fins al punt d’estudiar a fons un arxipèlag que mai no ha visitat. Consultant l’aplicació Horizonte Eclipse 2026, coneix els talls de carretera que aplicarà el Govern, imagina la dificultat que suposarà entrar i sortir de la serra de Tramuntana, aconsella evitar Palma –“des d’on serà impossible veure el Sol completament eclipsat”– i proposa diverses alternatives, tant a Mallorca com a Menorca, també orientades cap a ponent: es Trenc, es Carbó, Son Bou, cap d’Artrutx...

“Que les illes estiguin just al final de la franja de totalitat les converteix en un lloc fantàstic per observar l’eclipsi. Per això les he recomanades als meus articles. A més, encara que tot s’encareixi –sempre passa amb els eclipsis, els preus es multipliquen–, crec que serà una destinació més assequible que altres indrets remots”, reflexiona Carter. I els fanàtics, adverteix, no hi faltaran: “Fa aproximadament una dècada hi va haver un augment de l’interès per l’exploració espacial quan SpaceX desenvolupava els seus coets reutilitzables i semblava que érem a les portes d’una nova era. Aquell entusiasme ha disminuït, però la pandèmia de la COVID-19 va crear una nova generació d’aficionats a l’observació del cel, perquè la gent buscava activitats per fer des de casa. Es van vendre moltíssims telescopis! A més, la caça d’eclipsis ha experimentat un gran auge perquè a l’Amèrica del Nord es van produir dos eclipsis totals de Sol, el 2017 i el 2024, que van ser observats per més de cinquanta milions de persones!”.

Que les illes estiguin just al final de la franja de totalitat les converteix en un lloc fantàstic per observar l’eclipsi. Per això les he recomanades als meus articles. A més, encara que tot s’encareixi –sempre passa amb els eclipsis, els preus es disparen–, crec que serà una destinació més assequible que altres indrets remots

Jamie Carter — Especialista en eclipses

De Nova York a Mallorca

Una d’elles va ser Kaitlin Díaz, una nord-americana de Nova Jersey amb arrels porto-riquenyes. El 22 d’agost de 2017 era una jove acabada de graduar que s’havia traslladat a Nova York després de completar els seus estudis universitaris a Oklahoma. A les tres menys quart de la tarda va baixar a un parc amb els seus companys de feina, es va posar unes ulleres especials per protegir-se la vista i va presenciar un fenomen breu, però profund. Nou anys després, una de les millors amigues que va deixar a la ciutat que mai no dorm i vuit nord-americans més –gairebé tots residents a la Costa Est– viatjaran amb ella a Mallorca. Ella fa anys que viu a Barcelona. S’hi va traslladar primer per treballar com a auxiliar de conversa i, actualment, és gerent d’una empresa.

“Ells es coneixen d’aquella època, van veure junts aquell eclipsi, els va marcar i ara s’ha convertit en una bona excusa per passar uns dies de vacances plegats a la Mediterrània. Jo he estat diverses vegades a l’illa, m’encanta i intentaré fer-los de guia. Això sí, ja he vist que, tot i ser temporada alta, les tarifes han pujat. Els vols els han costat més de 1.300 euros, anada i tornada. A mi, el Barcelona-Mallorca, 350 euros. Hem llogat una casa al sud i ens ha sortit per 200 euros per persona i nit. És el preu que toca pagar per fer una cosa així en temporada alta. Des que vaig arribar a Espanya, una de les coses que més em va sorprendre és que a l’agost tothom s’aturi i faci vacances. Als Estats Units, encara que t’escapis a la costa el cap de setmana si no vius gaire lluny, no és tan exagerat”.

La nord-americana Kaitlin Díaz viu a Barcelona i viatjarà a Mallorca amb els seus amics per veure l’eclipsi: "Un altre eclipsi ens va captivar i ara aquest s’ha convertit en una bona excusa per passar uns dies de vacances plegats a la Mediterrània'

El pressupost d’aquest grup de turistes nord-americans és paregut al que hauria de desembutxacar qualsevol persona que volgués allotjar-se durant la setmana de l’eclipsi en alguna de les seixanta propietats que gestiona Travila, una empresa mallorquina que no ha aplicat “cap increment” a les tarifes dels allotjaments arran d’aquest fenomen, però que, des de fa un any, li dedica un espai destacat a la seva pàgina web.

“El perfil dels nostres clients no ha canviat gaire: alemanys, escandinaus, neerlandesos, amb un poder adquisitiu que els permet aquest tipus de vacances. Ara bé, arran d’un article que vam publicar amb recomanacions sobre l’eclipsi, vam començar a rebre preguntes pels nostres canals interns. Per exemple, si les muntanyes dificultarien la visió del fenomen. Per això vam decidir publicar un altre article al blog de la nostra web perquè tinguessin presents qüestions com decidir amb antelació des d’on volen observar l’eclipsi o no oblidar-se d’aconseguir ulleres de protecció”, explica Marc Frau Alzina, un dels professionals que integren el departament de comptabilitat i administració d’aquests allotjaments turístics.

El perfil dels nostres clients no ha canviat gaire: alemanys, escandinaus, neerlandesos, amb un poder adquisitiu que els permet aquest tipus de vacances. Ara bé, arran d’un article que vam publicar amb recomanacions sobre l’eclipsi, sí que vam començar a rebre preguntes a través dels nostres canals interns

Marc Frau Alzina — Empleat de Travila, empresa de lloguers turístics

El que es posa de moda, es massifica

Les “ulleretes” dels seus fills petits ja les té a casa Santi Tur Roig, que el 12 d’agost delegarà funcions als hotels que la seva família té a Eivissa, prepararà “un pícnic” i s’escaparà amb els boixos a un “racó amagat” a prop del Cap Llentrisca. Un tram de costa tan bell com difícil d’accedir-hi. I, relativament, poc conegut, tot i trobar-se a prop de l’imponent penyal des Vedrà. “Més que temporada alta, el 12 d’agost és temporada extra”, diu aquest eivissenc.

“Encara que sigui difícil de percebre, sí que hi haurà un cert increment de visitants. Amics que també es dediquen a l’hoteleria i a la restauració m’han dit que s’estan preparant per a la bogeria que pot suposar l’eclipsi. Als nostres hotels, que són petits hotels boutique, aquella data està reservada des de fa gairebé un any. El meu somni és viatjar a les estepes i les muntanyes de l’Àsia Central, que encara crec que és una zona poc turística. Perquè, al final, el problema és que quan alguns llocs es posen de moda els acabem fent impracticables. Jo ho he vist i patit als Dolomites, una serralada que conec bé: ja hi ha aparcaments on només pots estar-hi un màxim de quinze minuts per visitar un llac. Això també es nota en els preus, i no només allà: passar una nit d’hotel s’està convertint en una despesa molt elevada gairebé a qualsevol indret del món. Per això, potser surt més barat anar en aquestes dates a Islàndia –on pots arribar amb un vol directe; una vegada, per arribar a Groenlàndia, vaig haver d’agafar nou avions– que venir a Eivissa. Ara bé, com que només veig els noms dels clients que han reservat amb nosaltres i no m’expliquen per què venen, no et puc dir si vindran de festa o si seran dels meus [riu]”.

Tot i que “encara” no n’ha vist cap de total, aquest empresari encaixa perfectament en el retrat robot que Jamie Carter feia dels caçadors d’eclipsis. Els 44.000 seguidors que acumula a Instagram en són una bona prova. A @atfunk, el compte que gestiona Santi Tur Roig, s’hi han anat publicant les fotografies que ha capturat durant la dotzena de viatges que l’han dut a recórrer el cercle polar Àrtic. Moltes d’elles, tenyides dels tons fluorescents que encenen les aurores boreals. Un regal de la natura tan fascinant com esquiu, igual que els eclipsis.

“La primera vegada, a Islàndia, vaig passar diversos dies buscant aurores i les vaig trobar quan ja tornava cap a l’aeroport de Reykjavík. Va ser una imatge inoblidable. Encara que hi hagi zones i èpoques en què les aurores boreals siguin freqüents, cal tenir paciència per trobar-les. Però quan en veus una, t’hi enganxes per a tota la vida. És molt difícil descriure el que sents. Jo no me n’he cansat mai de veure’n. A Eivissa vam tenir una explosió solar fa dos anys i va ser com si estàs ocorrent un miracle”.

Aquells reconeixements van fer que Santi Tur Roig replantejàs les seues aficions i dedicàs tant de temps i diners a un hobby que li ha donat moltes satisfaccions. L’any 2020, una de les seves imatges d’Islàndia va guanyar el premi de la categoria de drons dels Siena Awards. I això que es va iniciar en la fotografia tard, als trenta anys: “Abans em vaig dedicar amb molta intensitat a la producció musical i, des de l’adolescència, passava el temps mesclant i component música. Era l’època daurada del Café del Mar i del chill out; s’hi guanyava bé la vida, però me’n vaig cansar. Llavors, tot i mantenir l’àlies –Atfunk ve d’aquí–, em vaig aficionar a la fotografia. Deu ser que som Aquari: la vena artística no em deixa estar quiet. Des de fa un temps m’he passat al vídeo, m’encanta treballar amb dron i els resultats són espectaculars. Al març, el dia que el Sol va fer el mateix recorregut que farà el 12 d’agost, ja vaig estar fent proves d’altura. Em genera molta expectació saber què en sortirà. Passarem moltes hores esperant i, després, tot passarà molt de pressa”.

Santi Tur Roig gestiona el compte d’Instagram @atfunk, amb 44.000 seguidors, on publica imatges de la natura, com ara aurores boreals. Sobre l’eclipsi comenta: "Em genera molta expectació saber què en sortirà. Passarem moltes hores esperant i, després, tot passarà molt de pressa"

Artesania per capturar un instant insòlit

Salva Carbó Castells és artesà. Va estudiar ebenisteria, es va graduar en disseny industrial, va impartir classes de fotografia publicitària a la Universitat Miguel Hernández d’Elx i, des que va canviar València per Eivissa, es dedica a fotografiar tota mena d’arquitectures. És una feina pacient en què la tecnologia s’ha anat obrint camí sense que aquest documentalista, seguint les petjades del seu admirat Joan Fontcuberta, hagi renunciat a pensar a través de la mirada.

Aquell dimecres tan especial per a tanta gent també sortirà de casa ben prest, esquivarà els guiris, triarà un dels seus indrets predilectes i equiparà les seves càmeres amb els filtres corresponents. Càmeres analògiques. Una Canon EOS5 –l’últim model abans del pas a les rèflex digitals– amb un objectiu de 70-200 mm, ideal per compondre paisatges, i una altra càmera de gran format, carregada amb plaques de 9 × 12 centímetres, a l’estil dels retratistes de l’Oest americà.

–Et preocupa tanta preparació, tants maldecaps, perquè al final la fotografia no surti bé, quedi desenfocada o es cremi?

–Des del punt de vista tècnic serà més difícil, però també molt més gratificant. La ISO, és a dir, la sensibilitat de la pel·lícula, és fixa! No la pots modificar, així que abans que comenci aquell minut i pico en què es decidirà tot ho hauré de tenir molt clar. Hui dia hi ha moltes ferramentes que permeten preveure moltes circumstàncies atmosfèriques i astronòmiques. Precisament per això aquesta part d’imprevisibilitat serà divertida. A més, jo mai no he fet astrofotografia, però crec que serà polit conservar el testimoni d’un fenomen tan insòlit. L’eclipsi total serà històric. Per això el fotografiaré en analògic. Tot i així, per si de cas, també hi muntaré una càmera digital.

La Policia Local de Sant Josep de sa Talaia ha desmantellat aquest dimarts una presumpta festa il·legal celebrada a la coneguda vila de luxe ‘Casa Paola’, situada a es Cubells. Es tracta d’una de les mansions il·legals de Francisca Sánchez Ordóñez, també coneguda com a Paquita Marsan, la propietària dels famosos. Sobre aquest immoble pesen des de fa anys ordres d’enderrocament i expedients per presumptes irregularitats urbanístiques, tot i que això no ha impedit que es continuïn comercialitzant festes sense autorització en no disposar la vila de la llicència habilitant.

L’operatiu va començar després que els agents detectassin dos punts de trobada utilitzats per organitzar l’arribada dels assistents. Un es trobava al costat del CEIP L’Urgell i un altre a la carretera de Sant Josep, a l’altura del quilòmetre 7. Des d’ambdós llocs es canalitzava l’accés fins a la finca, una estratègia habitual en aquest tipus de convocatòries per evitar una concentració massiva de motos, cotxes i vehicles al lloc de la festa.

Quan la Policia Local va arribar a la vila de luxe hi va trobar més d’un centenar de persones esperant per accedir-hi. L’afluència va obligar a desplegar un dispositiu de seguretat ciutadana i de regulació del trànsit. Els agents van restringir l’accés de vehicles i van tancar temporalment el pas de persones pel camí d’entrada per evitar el col·lapse de la zona.

Amb la col·laboració del servei de seguretat de la mateixa finca, l’activitat va acabar poc després. La música va cessar, el DJ va deixar d’actuar i més de 250 persones van abandonar el recinte de manera esglaonada.

Durant la inspecció, la Policia Local va constatar l’existència de diferents elements compatibles amb l’organització d’una activitat recreativa sense autorització. Entre aquests, promoció prèvia a les xarxes socials, punts de trobada per traslladar els assistents, control d’accés, personal de seguretat, animació i equips professionals de so. Com a resultat de l’actuació, els agents van aixecar diverses actes per organitzar una activitat sense el corresponent títol habilitant i per “alteració de la convivència ciutadana”. A més, un dels conductors va ser denunciat després de donar positiu en un control de drogues. Paquita Marsan no ha respost a la pregunta d’elDiario.es sobre si ha organitzat una festa a Casa Paola.

Anys de festes il·legals

Casa Paola fa anys que protagonitza festes il·legals —en alguns casos amb conegudes ‘influencers’, esdeveniments i polèmiques de tota mena. És una vila que, malgrat les infraccions urbanístiques, les resolucions administratives i les intervencions policials, continua reapareixent estiu rere estiu a les portades de la premsa local.

El juny de 2024, una investigació d’elDiario.es va reconstruir l’estada d’un grup de conegudes influencers espanyoles a Casa Paola. Durant diversos dies, les creadores de contingut van compartir imatges, a través d’Instagram, des de la piscina, les terrasses i els jardins de la finca mentre participaven en un viatge promocional associat a empreses vinculades al turisme de luxe.

La investigació mostrava que el juny de 2024 van passar per la vila de Casa Paola Melyssa Pinto, Marta Riumbau, Anita Matamoros i Ángela Rozas (Madame de Rosa). El grup va arribar a l’illa en el marc d’un viatge vinculat a experiències de luxe i creació de contingut, amb publicacions a les xarxes socials des de la vila i activitats associades a la promoció de iots, així com a l’oci de luxe.

Una ‘guerra’ infinita

Casa Paola pertany a Francisca Sánchez Ordóñez, coneguda com a Paquita Marsan, a través d’una de les seves societats. Durant anys, l’Ajuntament ha impulsat successius expedients urbanístics sobre la vila per obres executades sense llicència, ampliacions il·legals i construccions incompatibles amb les normes urbanístiques. El conflicte va acabar derivant en una ordre d’enderrocament per restituir la legalitat, una resolució que va convertir l’immoble en un dels casos més emblemàtics de la lluita municipal contra les edificacions irregulars de gran luxe, com també va ocórrer amb ‘Casa Lola’, també propietat de la propietaria dels famosos.

Paral·lelament, el Consell d’Eivissa va actuar en l’àmbit de les seves competències en matèria turística. La institució insular ha sostingut que l’habitatge no disposa de la llicència necessària per comercialitzar-se com a allotjament turístic, motiu pel qual també ha tramitat expedients relacionats amb la seva explotació.

El resultat és una complexa successió de procediments administratius i judicials que s’allarga des de fa anys i que ha donat lloc a inspeccions, actuacions policials, expedients, sancions i recursos.

El 2023, fins i tot abans de l’episodi protagonitzat per les instagramers, la Guàrdia Civil i la Policia Local ja havien desallotjat turistes que es trobaven a la finca en compliment de resolucions judicials. Aquella actuació va evidenciar les dificultats de les administracions per impedir que la vila de luxe continuàs comercialitzant-se irregularment mentre continuaven els litigis oberts.

Cal esmentar que la festa desmantellada aquest dimarts tampoc figurava a l’‘objectiu’ d’Ocio de Ibiza, la patronal que agrupa la major part de les empreses del sector de l’oci.

El gerent d’Ocio de Ibiza, José Luis Benítez, explica a aquest diari que el sector va tenir coneixement de la intervenció policial quan l’operatiu ja estava en marxa, però va assegurar que no tenien localitzada la celebració ni havien rebut informació prèvia sobre la seva organització.

La valoració de Benítez evidencia el caràcter discret amb què es va preparar la presumpta festa il·legal. Els punts de trobada habilitats fora de la finca i el trasllat posterior dels assistents són fórmules utilitzades amb freqüència per dificultar la detecció primerenca d’aquest tipus d’esdeveniments i minimitzar l’impacte d’una possible intervenció administrativa abans que comenci l’activitat.

Fins a 300.000 euros de sanció

Les actes aixecades per la Policia Local obren ara un procediment que haurà de determinar la naturalesa exacta de les infraccions comeses i les responsabilitats dels organitzadors.

La Llei 7/2013, de 26 de novembre, d’activitats de les Illes Balears, preveu per a les infraccions molt greus multes que oscil·len entre 30.001 i 300.000 euros, a més de preveure altres mesures accessòries, com la suspensió de l’activitat o la seva clausura, en funció de la gravetat dels fets i de les circumstàncies que concorrin en l’expedient. Aquest extrem encara ha de ser verificat per la investigació.

Mentrestant, Casa Paola continua en el focus de la polèmica. La mateixa vila que fa dos estius apareixia com a teló de fons d’un viatge d’‘influencers’ torna ara a ser escenari d’una actuació policial per una presumpta festa il·legal multitudinària. Estiu rere estiu es repeteix el mateix ‘modus operandi’, cosa que no només genera maldecaps a les autoritats sinó també indignació i malestar entre els veïns i residents. L’oci reglat, a més, es queixa de la impunitat amb què actuen les empreses que comercialitzen aquest tipus d’activitats i festes il·legals.

Un final que, d’altra banda, no s’albira i la realitat del qual conviu amb una llarga cadena d’expedients urbanístics, procediments administratius i resolucions que des de fa anys converteixen aquesta vila de luxe en un dels focus contra les festes i el lloguer turístic il·legal.

Més de vint persones que, d'acord amb les informacions de la plataforma Menys Turisme Més Vida, van resultar ferides en el marc de les càrregues policials durant la multitudinària manifestació celebrada contra la saturació turística a les Balears, estudien interposar una denúncia col·lectiva contra els agents de la Policia Nacional que van participar en el dispositiu. Una de les persones lesionades roman encara hospitalitzada.

Així ho ha anunciat el portaveu de l'entitat, Jaume Pujol, durant la concentració duta a terme aquest dimarts davant la Delegació del Govern a les Balears per exigir la dimissió del seu màxim responsable, Alfonso Rodríguez, a qui responsabilitzen política del dispositiu policial desplegat. La concentració d'aquest migdia ha reunit prop de mig miler de persones, segons els organitzadors.

“Tenim més de vint persones ferides amb parts de lesions, ateses en hospitals o pels serveis d'emergències. Més de deu van acabar amb ferides al cap, malgrat que els cops de dalt cap avall no estan permesos”, ha asseverat Pujol, qui ha avançat que els afectats estan valorant emprendre accions legals conjuntes. Un dels ferits és un fotoperiodista que es trobava cobrint la manifestació. En un moment donat, un agent li va propinar un cop amb la porra que li va provocar una ferida sagnant al cap que el va deixar estès a terra.

El portaveu de Menys Turisme Més Vida ha mostrat també la seva desconfiança cap a la investigació interna oberta per la Policia Nacional per aclarir si algun dels agents va actuar de forma desproporcionada durant l'operatiu. “Si la Policia Nacional s'investigarà a si mateixa, dubto molt de la fiabilitat d'aquests informes”, ha afirmat.

Pujol ha insistit que les càrregues es van produir quan la protesta ja està pràcticament finalitzada i els assistents escoltaven la lectura del manifest al Parc de la Mar, després que la Policia impedís l'accés a Ses Voltes. “Simplement estàvem llegint el manifest quan va arribar un grup de sis policies i va carregar contra les persones que l'estaven escoltant. Creiem que va ser una operació absolutament desproporcionada”, ha sostingut.

Des de Menys Turisme Més Vida insisteixen que la violència de diumenge passat no va ser la protagonitzada pels manifestants, sinó l'actuació policial que, segons el seu parer, va impedir finalitzar una mobilització pacífica. En el seu manifest, la plataforma ha acusat la Policia d'haver emprat la força per “defensar interessos econòmics”. També assegura que un dels manifestants va ser agredit pel propietari d'un negoci, un incident pel qual també reclama explicacions.

L'activista també ha qüestionat l'explicació oferta pel delegat del Govern, qui va atribuir la decisió d'intervenir als comandaments policials que dirigien el dispositiu de seguretat. “Quan demanàvem explicacions als agents, ens responien que estaven seguint ordres de la Delegació del Govern”, ha assegurat.

La concentració, que s'ha prolongat durant més d'una hora i mitja davant la seu de la Delegació del Govern, ha reclamat, a més de la dimissió d'Alfonso Rodríguez, el cessament del cap superior de la Policia Nacional a les Balears, José Antonio Puebla, com també la depuració de responsabilitats entre els agents que van participar en les càrregues.

Entre els lemes més repetits s'han sentit “Els carrers seran sempre nostres”, “Ser policia, vergonya em faria”, “Traïdors de classe”, “Em cuiden les meves amigues, no la Policia” i “Alfonso, dimissió”. Durant la concentració també s'han exhibit pancartes contra la “violència policial” i en defensa del dret de manifestació amb missatges com “Un món sense violència és possible”, “Policia: protecció o provocació?”, “Qui ens protegeix de la Policia?” i “Fora les forces d'ocupació”.

A la zona s'han desplegat diversos furgons de la Policia Nacional i més d'una desena d'agents de la Policia Nacional, a més d'un helicòpter i un dron que vigilaven el desenvolupament de la marxa. També s'han instal·lat tanques que impedien aproximar-se a la seu de la Delegació del Govern.