La metgessa Candela busca urgentment pis a Formentera: “Si no trob res, me n’he d’anar. I no vull”
LLEGIR EN CASTELLÀ
Candela és una metgessa d’urgències que, com moltes especialistes de la medicina, arriba a l’arxipèlag balear després d’haver aprovat el MIR amb l’objectiu de guanyar experiència. Graduada en Infermeria i Medicina, va fer la residència com a metgessa de família a l’Hospital Universitari Ramón y Cajal de Madrid, que va acabar el juliol de 2025. Els contractes que li van començar a oferir als hospitals públics de la Comunitat de Madrid són precaris i temporals, de manera que la sanitària es va plantejar emprendre el camí cap a un lloc que estigués més a prop de Dénia, la seva ciutat natal. Va ser així com va acabar a Formentera.
“Vaig parlar amb el gerent de l’hospital [de Formentera] i just tenia contractes disponibles”, explica la urgenciòloga. Es va topar, com moltes altres treballadores públiques, amb un mercat del lloguer devorat per l’especulació al voltant de l’habitatge. Li han arribat a oferir “compartir ja no un pis, sinó una habitació”. És una altra volta de rosca més al trilerisme immobiliari que pateix una illa que només es llegeix en clau mercantil. En un dels portals digitals més coneguts només es lloga un pis per sota dels 1.200 euros. En realitat, és un estudi de 38 metres quadrats situat a Es Pujols. El següent que es pot llogar per menys de 2.000 euros: un pis de 30 metres quadrats al costat del port de la Savina, amb una habitació. Té una petita terrassa i zona enjardinada. Es lloga per temporada. 1.900 euros al mes.
“Llogar a Madrid també és difícil, però hi ha més possibilitats per triar, per posar les teves condicions”, assegura Candela. La metgessa lamenta que a les Balears “no tens opció de triar”. En el cas de Formentera, “hi ha el que hi ha: tens sis o set opcions per triar, però no pots valorar ni el pressupost ni les condicions”. En el seu cas, necessita trobar habitació o habitatge per entrar-hi a l’abril perquè a finals de mes ha d’abandonar el pis on és ara. Una persona que coneix li’l lloga sencer per 400 euros. Un preu impossible de trobar no ja a Formentera, sinó a tot l’arxipèlag balear.
L’hospital ofereix llits
A causa del greu problema estructural que hi ha a les Balears amb la falta de sanitaris, l’Àrea de Salut d’Eivissa i Formentera ofereix una alternativa residencial a aquells que arriben de la península o d’altres parts del país. “T’ofereixen una habitació a l’hospital fins que trobes allotjament”, comenta. Quan hi va arribar ella, en temporada alta, va ser impossible trobar res al mercat privat, de manera que va optar per l’opció temporal de l’hospital. El seu cas és molt particular. Igual treballa cinc o sis dies al mes perquè només fa guàrdies a urgències. Per tant, podria viure fora de Formentera. Fins i tot a Dénia. I acudir el dia abans en vaixell primer a Eivissa i després a la pitiüsa del sud. L’hospital facilita l’habitació, però no deixa de ser una solució precària. Per buscar pis, detalla, el que funciona més és el “boca-orella”. “Et van coneixent, ho dius a la gent i corre la veu”. Formentera és una illa que no arriba als 12.000 habitants, amb una superfície de 83 quilòmetres quadrats. Tothom es coneix.
Quan va començar de nou la seva cerca a l’octubre, va veure que la majoria de les opcions disponibles eren lloguers de temporada. És a dir, fins al març o l’abril. “Qui lloga a l’estiu a temporers [per un preu superior], a l’hivern ho lloga a qui hi vivim tot l’any”, afirma Candela. Els sanitaris, així com els treballadors del sector educatiu o altres empleats públics, tenen l’avantatge de tenir una seguretat econòmica. Ho utilitzen com a reclam a través de les xarxes socials per trobar un habitatge. “Com que són feines que aporten estabilitat econòmica, et diuen que diguis la teva professió a les xarxes perquè el propietari sàpiga que no tindràs problemes”, reconeix.
Formentera és una illa que no arriba als 12.000 habitants, amb una superfície de 83 quilòmetres quadrats. Tothom es coneix. La majoria dels lloguers són de temporada
Entre la tardor i l’hivern, els pisos es lloguen en franges que es mouen entre els 1.600 i els 1.800 euros. Dues habitacions, si arriba. Tot i això, entre la primavera i l’estiu, l’augment és molt elevat. “Si és un pis de dues habitacions, les fan dobles i hi posen quatre persones en total, dues a cada una”, lamenta. “Em van oferir una casa de nova construcció: un lloguer de llarga durada que oferien a professors o sanitaris”, detalla. Era una casa amb dues habitacions, dos banys i una terrassa. “Espectacular, tot genial”. Fins que va saber quines eren les condicions. El pis sencer es llogava per 1.800 euros, cosa que li va semblar un preu raonable. “La seva idea era que poguéssim conviure quatre persones. Cada habitació tenia dos llits de 90”, lamenta.
“Em va semblar una falta de respecte”, afirma amb indignació. “No compartesc habitació amb la meva germana des que tinc tretze anys”, afegeix. Candela, per cert, té trenta-cinc anys. “Volen treure la màxima rendibilitat al mínim espai possible”, afirma. “És cert que hi ha gent que es pren aquest treball de temporada com un campament d’estiu: treballen més de 12 hores al dia i només tornen al pis per dormir. Treballen, guanyen diners i se’n van”, afegeix. Tot i això, hi ha gent que vol “arrelar-se en un lloc perquè li agrada la seva feina”.
“No ens cuiden”, insisteix Candela, que recorda que després, la població local espera “arribar a les dues de la matinada a l’hospital i que hi hagi un metge”. Posa com a exemple que, quan hi ha temporal i mala mar, els metges que es desplacen des d’Eivissa de vegades no poden arribar a la seva destinació perquè els vaixells no surten. “Qui es queda treballant és qui ha fet guàrdia del dia anterior”, puntualitza la metgessa. “Estan buscant la màxima rendibilitat a costa de qui vivim aquí tot l’any i no accedim a condicions dignes”.
Els ciutadans volen arribar a les dues de la matinada a l’hospital i que hi hagi un metge. Qui es queda treballant és qui ha fet guàrdia del dia anterior. Estan buscant la màxima rendibilitat a costa de qui vivim aquí tot l’any i no accedim a condicions dignes
“Hi ha poc i és car”
A l’especulació immobiliària se li suma una escassetat de pisos. “Hi ha poc i el que hi ha és car”, va explicar recentment José Miguel Artieda, president del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de les Balears, en declaracions a Europa Press. Entre les raons, destaquen la reducció de la construcció en els últims anys; el creixement demogràfic; l’elevat nombre d’habitatges buits “que per diverses raons no surten al mercat” i l’auge del lloguer de temporada. Aquest sector assegura que hi ha un descens progressiu de l’oferta d’habitatges de lloguer de llarga durada que va començar després de la pandèmia de coronavirus.
Segons Artieda, va ser durant la pandèmia quan algunes immobiliàries que es dedicaven només a la venda van passar a treballar també amb lloguers. Actualment, però, hi ha poca disponibilitat. “Potser tenen d’un a cinc lloguers al mes, però les altres [immobiliàries] poden estar mesos sense tocar un lloguer”, va destacar. De fet, el preu de l’habitatge s’ha tornat a disparar a l’arxipèlag balear: un 13,4% de mitjana durant el 2025, segons dades de l’Índex de Preus de l’Habitatge (IPH) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), publicades el 6 de març.
El preu de l’habitatge s’ha tornat a disparar a l’arxipèlag balear: un 13,4% de mitjana durant el 2025
Candela lamenta que la turistificació també està darrere de l’increment de preus. Recorda que ella ha estiuejat durant molts anys a Formentera, per la qual cosa ha estat testimoni privilegiada de l’evolució especulativa que ha patit l’illa. “Abans pagaves 3.000 o 4.000 euros per una setmana d’allotjament”, mentre que ara són 10.000 euros de mitjana, assegura. Així, opina que s’hauria de posar límit als pisos i apartaments turístics perquè hi hagi més oferta per a la població local i resident.
“No pagaré 1.800 euros per un pis”
Candela insisteix que li agrada molt la seva feina i que li agradaria continuar a Formentera, però que no ho farà a qualsevol preu. Reconoceix que el problema de l’habitatge podria ser una raó per abandonar l’illa. “No pagaré 1.600 o 1.800 euros per un pis que no ho val. No treball per pagar un lloguer, treball per viure”, defensa. La recerca, confessa, va “fatal” perquè ara comencen “els lloguers de temporada”.
Potser pugui anar a viure temporalment a una casa petita del germà d’un company de feina de l’hospital, que forma part de la finca rústica on viu. I que li podria llogar a un preu assequible, fins que ella trobés una opció més estable. “Com no trobi res, me n’he d’anar. I no vull”, conclou.
0