<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Pablo Sierra del Sol]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/pablo-sierra-del-sol/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Pablo Sierra del Sol]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/1040254/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Els morts sepultats del “primer terror aeri de la Guerra Civil” que va provocar l’aviació de la República]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-morts-sepultats-primer-terror-aeri-guerra-civil-provocar-l-aviacio-republica_1_13269913.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0edb993a-aabe-4fdc-8c12-3cb656695d3d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x394y444.jpg" width="1200" height="675" alt="Els morts sepultats del “primer terror aeri de la Guerra Civil” que va provocar l’aviació de la República"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">‘Mallorca en flames’, un llibre de l’historiador Manuel Aguilera, acaba de treure a la llum les biografies de 86 víctimes de la Guerra Civil oblidades per les forces progressistes i silenciades pel franquisme</p><p class="subtitle">Com els esclaus del franquisme van servir per construir la Mallorca del 'sol i platja'</p></div><p class="article-text">
        Manuel Aguilera Povedano remenava a l&rsquo;hemeroteca de la Guerra Civil quan va ensopegar amb una esquela en qu&egrave; es recordava tres germanes assassinades el mateix dia. Antonia, Magdalena i Mercedes Mu&ntilde;oz Mart&iacute;. Vint-i-un, dinou i set anys. Pertanyien a una fam&iacute;lia de filiaci&oacute; republicana. Vivien a Palma, una ciutat en mans dels feixistes des del cop d&rsquo;estat del 18 de juliol de 1936. No havien mort afusellades, tampoc els havien disparat un tret al clatell sense que hi hagu&eacute;s el simulacre d&rsquo;un judici sumar&iacute;ssim. A les joves i a la boixa les va matar &ldquo;el criminal bombardeig que l&rsquo;aviaci&oacute; roja va llan&ccedil;ar sobre Palma el dia 31 de maig de 1937&rdquo;. Aix&ograve; afirmava l&rsquo;esquela.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Em vaig dir: aqu&iacute; hi ha una gran hist&ograve;ria, perqu&egrave; a m&eacute;s aquestes germanes eren nebodes de Jordi Mart&iacute; i Rossell&oacute;. Aquest personatge era el director de <em>Foch y Fum</em>, una revista sat&iacute;rica tremendament subversiva, i, no se sap gaire b&eacute; com, va aconseguir que no el matassin durant la Guerra Civil. Vaig comen&ccedil;ar a estirar el fil i van apar&egrave;ixer m&eacute;s casos de v&iacute;ctimes a causa dels bombardejos. No hi havia pr&agrave;cticament bibliografia sobre aquests fets. A <em>Els bombardeigs de Mallorca durant la Guerra Civil (1936-1939)</em>, Josep Massot i Muntaner en fa una cronologia, per&ograve; no parla de les v&iacute;ctimes. Amb prou feines queden rastres a Palma d&rsquo;aquells bombardejos, per&ograve; els atacs van colpejar molts barris de la ciutat. Mira, molt a prop d&rsquo;aqu&iacute;, en aquella cantonada va morir una persona&hellip;
    </p><p class="article-text">
        Diu Aguilera. Aquest historiador, professor i periodista est&agrave; assegut en un banc de la pla&ccedil;a del Progr&eacute;s, un gran rectangle &ndash;arbres, bars de treballadors sense terrassa, una avinguda que divideix la pla&ccedil;a pel mig i fins i tot una gasolinera&ndash; que tamb&eacute; &eacute;s un dels escenaris del llibre que acaba de publicar despr&eacute;s de culminar la recerca que va comen&ccedil;ar amb les germanes Mu&ntilde;oz Mart&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        <em>Mallorca en flames. Les v&iacute;ctimes del primer terror aeri de la Guerra Civil</em> (Grupo Editorial Sargantana) &eacute;s una obra de divulgaci&oacute; ben trempada amb tocs de cr&ograve;nica. Al llarg de 270 p&agrave;gines, Aguilera posa nom, cognoms i dades biogr&agrave;fiques a les 86 persones que &ndash;com a m&iacute;nim&ndash; van morir en les m&uacute;ltiples incursions sobre l&rsquo;illa que van dur a terme els avions que controlava el Govern de la Segona Rep&uacute;blica. Bombes i metralla que tenien com a objectiu empla&ccedil;aments militars, per&ograve; que van acabar omplint hospitals i fosses amb els cad&agrave;vers de desenes de ciutadans corrents.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba951e05-0391-4583-b8c0-4589b0c12c4c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba951e05-0391-4583-b8c0-4589b0c12c4c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba951e05-0391-4583-b8c0-4589b0c12c4c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba951e05-0391-4583-b8c0-4589b0c12c4c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba951e05-0391-4583-b8c0-4589b0c12c4c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba951e05-0391-4583-b8c0-4589b0c12c4c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ba951e05-0391-4583-b8c0-4589b0c12c4c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El bombardeig de Palma del 24 de maig de 1937"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El bombardeig de Palma del 24 de maig de 1937                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Unes v&iacute;ctimes que ning&uacute; reivindica</strong></h2><p class="article-text">
        Els morts van ser inc&ograve;modes des del principi: com les germanes Mu&ntilde;oz Mart&iacute;, alguns tenien ideologia republicana, molts pertanyien a la classe treballadora. L&rsquo;ugetista Joan Sampol &ndash;que estava amagat a sa Col&ograve;nia de Sant Jordi perqu&egrave; no el capturessin els colpistes&ndash; o Tolo Piz&aacute; &ndash;un aprenent de ferrer que no havia arribat a la majoria d&rsquo;edat&ndash; s&oacute;n dos exemples a grans trets. Despr&eacute;s de la Guerra Civil, ni a l&rsquo;esquerra li interessava reivindicar-los ni al franquisme recordar-los. I, alhora, les seues morts tenen una gran transcend&egrave;ncia historiogr&agrave;fica. Aix&iacute; ho defensa Aguilera:
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Les v&iacute;ctimes dels bombardejos de Mallorca trenquen el relat que uns nom&eacute;s van fer coses bones i els altres nom&eacute;s van fer coses dolentes. La cronologia b&egrave;l&middot;lica &eacute;s molt important: la intel&middot;lig&egrave;ncia artificial et dir&agrave; que el primer bombardeig contra poblaci&oacute; civil va ser a Gernika. Si li insisteixes una mica m&eacute;s, et dir&agrave; Barcelona &ndash;on es comen&ccedil;a a bombardejar amb m&eacute;s for&ccedil;a el 38&ndash; o Madrid, on ataquen despr&eacute;s de l&rsquo;estiu del 36. Per&ograve; a Palma van comen&ccedil;ar abans, van ser el primer terror aeri de la hist&ograve;ria.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La cronologia bèl·lica és molt important: la intel·ligència artificial et dirà que el primer bombardeig contra població civil va ser a Gernika. Si li insisteixes una mica més, et dirà que Barcelona –on es comença a bombardejar amb més força el 38– o Madrid, on ataquen després de l’estiu del 36. Però a Palma van començar abans, van ser el primer terror aeri de la història</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Manuel Aguilera</span>
                                        <span>—</span> Periodista i doctor en Història
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Oviedo, Saragossa i C&ograve;rdova tamb&eacute; van patir bombardejos republicans durant l&rsquo;estiu del 1936. Eren ciutats on les autoritats de la feble democr&agrave;cia no van poder aturar els revoltats, s&rsquo;havien convertit en punts blaus envoltats de tinta vermella. Els governs de Jos&eacute; Giral Pereira i Francisco Largo Caballero (Izquierda Republicana) i Francisco Largo Caballero (PSOE) van intentar recuperar-les per la via r&agrave;pida. &ldquo;Els atacs de l&rsquo;aviaci&oacute; refor&ccedil;aven una ofensiva miliciana per terra. La difer&egrave;ncia &eacute;s que Palma no vivia una situaci&oacute; de setge&rdquo;, apunta Aguilera. &ldquo;En els papers que he trobat es descarta acompanyar els bombardejos amb un desembarcament&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Els italians &ndash;abans que Mussolini prengu&eacute;s el poder marxant sobre Roma&ndash; ja havien bombardejat poblaci&oacute; civil a la guerra italo-turca lliurada a L&iacute;bia. All&ograve; va ser un preludi d&rsquo;una Primera Guerra Mundial &ndash;en qu&egrave; Espanya no va participar i els seus industrials es van enriquir venent armament i mat&egrave;ries primeres a tots dos b&agrave;ndols&ndash; on es van repetir &ndash;amb zeppelins&ndash; els atacs aeris. Per&ograve;, com insisteix Aguilera, &ldquo;no de manera sistem&agrave;tica&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Aquesta paraula, sistem&agrave;tica, &eacute;s important &ndash;raona l&rsquo;historiador&ndash; perqu&egrave; implica atacar una vegada i una altra objectius de rereguarda. Qui va comen&ccedil;ar? Els republicans. Per qu&egrave;? Van mantenir sota el seu control el 70% de l&rsquo;Ex&egrave;rcit de l&rsquo;Aire. Els hidroavions militars que hi havia a Mallorca van enlairar-se i van anar a Menorca, que va continuar fidel a la Rep&uacute;blica. Aqu&iacute; nom&eacute;s va quedar una avioneta, a la qual van instal&middot;lar una metralladora i van donar unes granades al pilot que va fer una &uacute;nica missi&oacute;: allunyar un submar&iacute; republic&agrave; que era a prop de Cabrera.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Des de la Mallorca dels gaireb&eacute; 34 milions de passatgers anuals costa imaginar una illa sense avions.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;L&rsquo;aviaci&oacute;, el 1936, era eminentment naval: el correu o el primer transport de passatgers amb Barcelona per aire es feia amb hidroavions. Son Bonet i Son Sant Joan ja existien com a aer&ograve;droms, per&ograve; eren molt precaris. Els havien habilitat perqu&egrave;, de tant en tant, hi aterr&eacute;s algun avi&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/24adec22-bdd2-4c4b-ba17-da18172cd69d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/24adec22-bdd2-4c4b-ba17-da18172cd69d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/24adec22-bdd2-4c4b-ba17-da18172cd69d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/24adec22-bdd2-4c4b-ba17-da18172cd69d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/24adec22-bdd2-4c4b-ba17-da18172cd69d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/24adec22-bdd2-4c4b-ba17-da18172cd69d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/24adec22-bdd2-4c4b-ba17-da18172cd69d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La Porta de Sant Antoni, a Palma, després del bombardeig del 24 de maig de 1937"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La Porta de Sant Antoni, a Palma, després del bombardeig del 24 de maig de 1937                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Bombes que van fabricar els franquistes</strong></h2><p class="article-text">
        Acer fos, TNT i octavetes amb un missatge: &ldquo;Mallorca en flames&rdquo;. Aguilera es va servir de la propaganda republicana per titular el seu treball, reconegut amb el Premi Mallorca d&rsquo;Assaig. A m&eacute;s de baixes, els avions republicans buscaven infondre por. &ldquo;Per aix&ograve; hi va haver 46 bombardejos durant el primer mes de guerra! Nom&eacute;s Palma en va patir vint-i-cinc&rdquo;, exclama l&rsquo;historiador. El prop&ograve;sit era desmoralitzar els revoltats. Va succeir, per&ograve;, el contrari. &ldquo;Un munt de gent es va fer franquista: veien com una injust&iacute;cia el bombardeig de civils. Hi va haver manifestacions que van accelerar la repressi&oacute;. Quan el general Goded va marxar per intentar la conquesta de Barcelona, a l&rsquo;oficial que es va quedar al capdavant dels revoltats se&rsquo;l va acusar de &lsquo;tou&rsquo; perqu&egrave; no matava ning&uacute;&rdquo;, diu Aguilera.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Un munt de gent es va fer franquista: veien com una injustícia el bombardeig de civils. Hi va haver manifestacions que van accelerar la repressió. Quan el general Goded va marxar a intentar la conquesta de Barcelona, a l’oficial que va quedar al capdavant dels revoltats se’l va acusar de “tou” perquè no matava ningú</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Manuel Aguilera</span>
                                        <span>—</span> Periodista i doctor en Història
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El coronel Aurelio D&iacute;az de Freij&oacute; va arribar a afirmar p&uacute;blicament que per cada &ldquo;mort de bombardeig&rdquo; afusellarien &ldquo;un pres&rdquo;. Despr&eacute;s no ho va complir. &ldquo;Hi ha cartes que es queixen a Franco de la seva &lsquo;debilitat&rsquo; &ndash;continua l&rsquo;historiador&ndash; i, al cap d&rsquo;uns mesos, el van suspendre per retirar-lo. El maig del 37, si mires la quantitat d&rsquo;avions republicans que van atacar una ciutat que amb prou feines tenia 94.000 habitants i la mida de les bombes (m&eacute;s de cent quilos), t&rsquo;adones de la desproporci&oacute; entre els mitjans i l&rsquo;objectiu. Quan comences a escorcollar, veus que hi ha diferents personalitats a cada b&agrave;ndol&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aguilera no considera que els atacs del maig del 37 fossin una resposta a la matan&ccedil;a &ndash;1.654 morts&ndash; que va causar a Gernika la Legi&oacute; C&ograve;ndor nazi unes setmanes abans, el 26 d&rsquo;abril. L&rsquo;art, la m&uacute;sica i el cinema han immortalitzat un dels episodis m&eacute;s dolorosos de la Guerra Civil. El roure plantat davant la Casa de Juntes d&rsquo;aquesta vila bisca&iuml;na forma part de l&rsquo;inconscient col&middot;lectiu i transcendeix les fronteres d&rsquo;Euskadi. Els fets de Mallorca, no. &ldquo;Jo crec que el que va passar aqu&iacute; t&eacute; m&eacute;s a veure amb el canvi de govern republic&agrave;. Quan el 17 de maig Negr&iacute;n accedeix a la presid&egrave;ncia del Consell de Ministres i posa Indalecio Prieto al capdavant de Defensa, ataquen amb tot el que poden. Largo Caballero era m&eacute;s independent i no tenia tan bona relaci&oacute; amb els russos. Quan salta, comen&ccedil;a a entrar millor material b&egrave;l&middot;lic, que es compra amb el fam&oacute;s or de Moscou&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a25e5e8-8ad7-4d2e-9477-673c7074d942_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a25e5e8-8ad7-4d2e-9477-673c7074d942_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a25e5e8-8ad7-4d2e-9477-673c7074d942_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a25e5e8-8ad7-4d2e-9477-673c7074d942_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a25e5e8-8ad7-4d2e-9477-673c7074d942_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a25e5e8-8ad7-4d2e-9477-673c7074d942_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4a25e5e8-8ad7-4d2e-9477-673c7074d942_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El bombardeig de Palma l’1 de març de 1938"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El bombardeig de Palma l’1 de març de 1938                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Temps despr&eacute;s, el capit&agrave; Alberto Bayo dir&agrave;: &ldquo;Vam perdre Mallorca, vam perdre la guerra&rdquo;. &ldquo;Pot semblar exagerada la frase&rdquo;, contextualitza Aguilera, &ldquo;per&ograve; s&rsquo;ent&eacute;n quan s&rsquo;analitza el paper que jugar&agrave; l&rsquo;aviaci&oacute; italiana. Mussolini va enviar a Franco gaireb&eacute; 800 avions. Una bogeria. Molt m&eacute;s que els alemanys. Els avions italians, tot i ser molt m&eacute;s moderns que els hidros de la Rep&uacute;blica, havien de fer escala a Mallorca perqu&egrave;, si no, no arribaven a la zona nacional&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Primer, la Regia Aeronautica va colpejar les defenses dels milicians que, sota el comandament de Bayo, havien conquerit l&rsquo;illa &ndash;i les Piti&uuml;ses&ndash; l&rsquo;agost del 36. A Art&agrave; (Mallorca), van morir onze persones. A la Marina (el barri portuari d&rsquo;Eivissa), mig centenar. Sota control feixista, les illes es van convertir en un portaavions que va minar les f&agrave;briques, les comunicacions i la moral d&rsquo;una costa mediterr&agrave;nia que era republicana des de Portbou fins a M&agrave;laga. Continua Aguilera: &ldquo;Els testimonis dels pilots italians ens ajuden a entendre que els objectius eren militars, per&ograve; les bombes fallaven i acabaven matant la gent&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        A Palma va passar el mateix. La tecnologia militar &ldquo;encara funcionava una mica a ull&rdquo; i les bombes queien on no tocava. &ldquo;De fet, nom&eacute;s van encertar al port i a l&rsquo;Almudaina, on hi havia la Comand&agrave;ncia&rdquo;, diu l&rsquo;autor de <em>Mallorca en flames</em>. &ldquo;Per qu&egrave; van bombardejar tant el barri de sa Gerreria? Perqu&egrave; all&agrave; hi havia els quarters militars que donaven al carrer Socors i a les Avingudes. Apuntaven a aquests objectius, per&ograve; no sempre encertaven. I, tamb&eacute;, es va llan&ccedil;ar molta artilleria sobre zones plenes de comer&ccedil;os i tallers artesans&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">[La tecnologia militar] encara funcionava una mica a ull. De fet, només van encertar el port i l’Almudaina, on hi havia la Comandància. Per què van bombardejar tant el barri de sa Gerreria? Perquè allà hi havia els quarters militars que donaven al carrer Socors i a les Avingudes. Apuntaven a aquests objectius, però no sempre encertaven. I també es va llançar molta artilleria sobre zones plenes de comerços i tallers artesans</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Manuel Aguilera</span>
                                        <span>—</span> Periodista i doctor en Història
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Un perill que venia del cel</strong></h2><p class="article-text">
        Qui desconeix un perill no sap com protegir-se. Ho il&middot;lustra molt b&eacute; la mort de Bernat Batlle Nigorra. Era mosso de comandes a sou dels Mercadal, els propietaris d&rsquo;un negoci emblem&agrave;tic a la pla&ccedil;a Major de Palma. El 28 de juliol de 1936 va sortir de la sastreria on feia feina cridant &ldquo;ja venen els nostres, ja venen els nostres!&rdquo;. I el foc amic dels seus el va matar. Van morir set persones m&eacute;s i hi va haver una vintena de ferits.
    </p><p class="article-text">
        Aquell dimarts, nom&eacute;s deu dies despr&eacute;s de l&rsquo;inici de la Guerra Civil, milers de palmesans van descobrir un perill que venia del cel. Sense bateries antia&egrave;ries, ni refugis, ni una l&iacute;nia de metro sota la qual aixoplugar-se, es van acostumar r&agrave;pidament a buscar qualsevol forat cada vegada que sentien els brunzits dels avions &ndash;de fabricaci&oacute; russa o francesa&ndash; que la Rep&uacute;blica va comprar per atacar l&rsquo;illa. &ldquo;La poblaci&oacute; depenia dels soterranis, de les criptes de les esgl&eacute;sies o fins i tot de coves naturals&rdquo;, diu Aguilera, que en la seua recerca ha arribat a entrevistar una vintena de familiars i, fins i tot, supervivents dels bombardejos.
    </p><p class="article-text">
        Aguilera ha criticat que el PP i Vox deroguin la Llei de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica de les Illes Balears, per&ograve; tampoc ent&eacute;n per qu&egrave; els governs de centreesquerra no van voler homenatjar els morts dels bombardejos republicans quan van governar l&rsquo;Ajuntament de Palma i el Govern (2015-2023): &ldquo;Al llibre incloc l&rsquo;acta del ple de Cort on l&rsquo;equip de govern de Palma, llavors format per partits d&rsquo;esquerra, va rebutjar una moci&oacute; de Ciutadans per homenatjar les v&iacute;ctimes dels bombardejos&rdquo;. L&rsquo;excusa va ser la negativa de l&rsquo;extint partit taronja a donar suport a la retirada del monument franquista de sa Feixina.
    </p><p class="article-text">
        Gaireb&eacute; sis anys despr&eacute;s d&rsquo;aquella votaci&oacute; municipal, els 786 mariners i oficials que van morir a bord del creuer <em>Baleares </em>davant les costes murcianes durant la batalla del cap de Pals mantenen el mon&ograve;lit que els va erigir la dictadura a Palma. Els palmesans que va matar l&rsquo;aviaci&oacute; republicana continuen sense una placa que els recordi a la ciutat on vivien quan va esclatar la Guerra Civil. El socialista Indalecio Prieto dona nom a un carrer que travessa la barriada de Son Gotleu i fa un quil&ograve;metre.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c291fc5-1939-414a-a27a-5fa9c16a10f3_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c291fc5-1939-414a-a27a-5fa9c16a10f3_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c291fc5-1939-414a-a27a-5fa9c16a10f3_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c291fc5-1939-414a-a27a-5fa9c16a10f3_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c291fc5-1939-414a-a27a-5fa9c16a10f3_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c291fc5-1939-414a-a27a-5fa9c16a10f3_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8c291fc5-1939-414a-a27a-5fa9c16a10f3_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Antonia, Magdalena i Mercedes Muñoz Martí, assassinades en el bombardeig de Palma del 31 de maig de 1937."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Antonia, Magdalena i Mercedes Muñoz Martí, assassinades en el bombardeig de Palma del 31 de maig de 1937.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El PP deroga la llei, per&ograve; vol recordar els bombardejos</strong></h2><p class="article-text">
        El passat octubre, Marga Prohens va anunciar un acte d&rsquo;homenatge amb motiu del norant&egrave; aniversari d&rsquo;uns atacs sobre Mallorca que es van estendre fins al maig de 1938, quan als republicans &ndash;amb Catalunya a&iuml;llada, el Mediterrani bloquejat per als sovi&egrave;tics i amb la batalla de l&rsquo;Ebre a punt de comen&ccedil;ar&ndash; no els va quedar altra opci&oacute; que allargar al m&agrave;xim la guerra esperant una intervenci&oacute; de Fran&ccedil;a o el Regne Unit que mai no va arribar. &ldquo;En altres ciutats i pobles bombardejats s&iacute; que s&rsquo;ha fet un homenatge col&middot;lectiu col&middot;locant plaques als llocs on van morir les v&iacute;ctimes. Aix&ograve; &eacute;s el que far&agrave; el Govern&rdquo;, explica l&rsquo;historiador, que va assessorar l&rsquo;executiu auton&ograve;mic del PP amb un informe ple de dates, noms, fotografies, ubicacions marcades en pl&agrave;nols i mapes.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;No ha estat oportunista Prohens en derogar una llei que tracta de dignificar la mem&ograve;ria de molts assassinats de la Guerra Civil i anunciar un homenatge a les v&iacute;ctimes dels bombardejos?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Crec que Prohens realment vol fer aquest homenatge perqu&egrave; no es va fer i perqu&egrave;, a m&eacute;s de ser un acte de mem&ograve;ria, romp el relat que uns nom&eacute;s van fer coses bones i els altres nom&eacute;s coses dolentes. Jo crec que aquest relat &eacute;s injust, pens que s&rsquo;ha d&rsquo;explicar tot. Igual que la repressi&oacute; republicana que hi va haver a Eivissa o Menorca. Gent dolenta n&rsquo;hi ha a tots els b&agrave;ndols. En un moment en qu&egrave; tothom est&agrave; armat i no hi ha autoritat es produeixen unes atrocitats que crec que la gent ha de con&egrave;ixer perqu&egrave; no es tornin a repetir.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Mem&ograve;ria de Mallorca no reivindica aquestes v&iacute;ctimes?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Jo he parlat amb Maria Ant&ograve;nia Oliver [<em>presidenta d&rsquo;una associaci&oacute; memorialista clau per aconseguir que s&rsquo;estiguin exhumant, estudiant i documentant amb diners p&uacute;blics les fosses comunes de la repressi&oacute; franquista</em>] i la seva resposta &eacute;s que no es dediquen a aquest tipus de v&iacute;ctimes perqu&egrave; saben on estan enterrades. &Eacute;s una ll&agrave;stima. Hi ha un nin, per exemple, que no he pogut identificar perqu&egrave; el seu nom no apareix en cap not&iacute;cia ni tampoc al Registre Civil. Si no apareix cap familiar en el futur, mai no sabrem com es deia.
    </p><p class="article-text">
        Avui, en aquell carrer tan comercial i aquella pla&ccedil;a tan tur&iacute;stica, s&rsquo;hi aixequen finques molt m&eacute;s contempor&agrave;nies. S&rsquo;aprecia a simple vista que no s&oacute;n de principis del segle XX. Una ullada al cadastre confirma que unes quantes es van construir durant els anys seixanta, la d&egrave;cada per excel&middot;l&egrave;ncia del <em>desarrollismo</em> franquista. Aix&iacute; es van acabar d&rsquo;omplir els buits que havien causat uns bombardejos que la dictadura va decidir esborrar del seu disc dur. Almenys, parcialment. Per al franquisme, els morts de l&rsquo;aviaci&oacute; republicana van ser &ldquo;una patata calenta&rdquo;, descriu Aguilera.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1cfa6194-d255-460b-8e11-1d2409b9e2e1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1cfa6194-d255-460b-8e11-1d2409b9e2e1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1cfa6194-d255-460b-8e11-1d2409b9e2e1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1cfa6194-d255-460b-8e11-1d2409b9e2e1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1cfa6194-d255-460b-8e11-1d2409b9e2e1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1cfa6194-d255-460b-8e11-1d2409b9e2e1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1cfa6194-d255-460b-8e11-1d2409b9e2e1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El carrer Jaume Ferrer, a la Llotja, on va morir el portalliteres Antonio Munar Arbona després del bombardeig del 30 de maig de 1938. El lloc és a només uns metres del Consolat de Mar, seu del Govern balear."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El carrer Jaume Ferrer, a la Llotja, on va morir el portalliteres Antonio Munar Arbona després del bombardeig del 30 de maig de 1938. El lloc és a només uns metres del Consolat de Mar, seu del Govern balear.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Els runams de l&rsquo;oblit</strong></h2><p class="article-text">
        El silenci que va decretar la postguerra espanyola &eacute;s una subst&agrave;ncia enganxosa que encara costa d&rsquo;arrencar. Aguilera s&rsquo;ha trobat amb descendents dels 86 assassinats per l&rsquo;aviaci&oacute; republicana que mai no van parlar del que va passar amb els familiars que van sobreviure. El record havia quedat sepultat sota un altre tipus de runams. Els de l&rsquo;oblit. Potser m&eacute;s pesants que els que van aixafar la dona i les filles d&rsquo;Arnau Terrasa Lloret, un perruquer de la pla&ccedil;a del Banc de s&rsquo;Oli que vivia en un edifici que es va esfondrar al carrer Vel&aacute;zquez. Potser m&eacute;s dif&iacute;cils d&rsquo;aixecar que els que van asfixiar l&rsquo;apotecari Benn&agrave;ssar, enterrat durant tot un dia al costat del seu fill &ndash;que s&iacute; que ho va poder explicar&ndash;, quan les bombes van esborrar la farm&agrave;cia que tenien a la Porta de Sant Antoni. Tothom va pagar cara la factura de viure o treballar a sa Gerreria. Massa a prop del quarter dels aviadors italians.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/689163f7-1501-44b0-addb-122b7f867205_16-9-aspect-ratio_50p_1144333.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/689163f7-1501-44b0-addb-122b7f867205_16-9-aspect-ratio_50p_1144333.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/689163f7-1501-44b0-addb-122b7f867205_16-9-aspect-ratio_75p_1144333.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/689163f7-1501-44b0-addb-122b7f867205_16-9-aspect-ratio_75p_1144333.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/689163f7-1501-44b0-addb-122b7f867205_16-9-aspect-ratio_default_1144333.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/689163f7-1501-44b0-addb-122b7f867205_16-9-aspect-ratio_default_1144333.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/689163f7-1501-44b0-addb-122b7f867205_16-9-aspect-ratio_default_1144333.jpg"
                    alt="Manuel Aguilera Povedano, autor de Mallorca en flames. "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Manuel Aguilera Povedano, autor de Mallorca en flames.                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Avui, en aquell carrer tan comercial i en aquella pla&ccedil;a tan tur&iacute;stica, s&rsquo;alcen finques molt m&eacute;s contempor&agrave;nies. Es veu a simple vista que no s&oacute;n de principi del segle XX. Una ullada al Cadastre confirma que unes quantes es van construir durant els anys seixanta, la d&egrave;cada per excel&middot;l&egrave;ncia del desenvolupament franquista. Aix&iacute; es van acabar d&rsquo;omplir els buits que havien causat uns bombardejos que la dictadura va decidir esborrar del seu disc dur. Si m&eacute;s no, parcialment. Per al franquisme, els morts de l&rsquo;aviaci&oacute; republicana van ser &ldquo;una patata calenta&rdquo;, descriu Aguilera.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0615cc72-14f8-41c8-9ead-43a98bf28026_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0615cc72-14f8-41c8-9ead-43a98bf28026_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0615cc72-14f8-41c8-9ead-43a98bf28026_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0615cc72-14f8-41c8-9ead-43a98bf28026_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0615cc72-14f8-41c8-9ead-43a98bf28026_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0615cc72-14f8-41c8-9ead-43a98bf28026_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0615cc72-14f8-41c8-9ead-43a98bf28026_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Portada de Mallorca en flames, Premi Mallorca 2025 en la categoria d’assaig."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Portada de Mallorca en flames, Premi Mallorca 2025 en la categoria d’assaig.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>V&iacute;ctimes menystengudes pel franquisme</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;historiador contrasta el menyspreu que van patir totes les v&iacute;ctimes amb els homenatges que es van retre als dinou falangistes o gu&agrave;rdies civils que van morir sota les bombes. A qui vestia camisa blava o uniforme verd se&rsquo;l va incloure a les llistes de &ldquo;caiguts per D&eacute;u i per Espanya&rdquo;, explicant que no havien mort al front ni per la repressi&oacute;, sin&oacute; en un bombardeig, precisa Aguilera. &ldquo;Tots els altres no van rebre mai res. L&rsquo;&uacute;nica va ser la mare de tres germanes que van morir a la pla&ccedil;a des Pes de sa Palla. Era v&iacute;dua i tenia dos fills m&eacute;s: li van donar un estanc. S&iacute; que he vist algun comunicat a la premsa on s&rsquo;animava els afectats pels bombardejos a anar a l&rsquo;Ajuntament per rebre ajudes. Per&ograve; les persones que he entrevistat m&rsquo;han dit que les seves fam&iacute;lies no van rebre mai res. &Eacute;s cert que alguns van morir de cam&iacute; al refugi, al carrer &ndash;com dos matrimonis als quals va impactar una bomba quan anaven a refugiar-se a l&rsquo;esgl&eacute;sia de la Missi&oacute;&ndash;, per&ograve; molts altres es van quedar sense casa&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">[Als falangistes i guàrdies civils] se&#039;ls va incloure a les llistes de caiguts per Déu i per Espanya, explicant que no havien mort al front ni per la repressió, sinó en un bombardeig. Tots els altres mai no van rebre res</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Manuel Aguilera</span>
                                        <span>—</span> Periodista i doctor en Història
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Manuel Aguilera Povedano ja estava immers en la seua recerca quan va descobrir un altre trio de germanes que havien mort pels avions de la Rep&uacute;blica. &ldquo;La hist&ograve;ria de Joana, &Agrave;ngela i Magdalena Ferragut Pradeny &eacute;s molt dura: vaig entrevistar la fam&iacute;lia i mai no van saber si el cad&agrave;ver de la germana petita se&rsquo;l van endur o si, amb la deflagraci&oacute;, va quedar tan consumit que no se&rsquo;n va trobar cap resta&rdquo;, explica el professor del Centre d&rsquo;Ensenyament Superior Alberta Gim&eacute;nez (CESAG). Tenien edats paregudes a les Mu&ntilde;oz Mart&iacute; &ndash;vint-i-set, vint-i-dos i deu&ndash; i van morir tot just una setmana abans: el dilluns 24 de maig de 1937. En localitzar l&rsquo;adre&ccedil;a de les finades, Aguilera va fer un bot, i no perqu&egrave; el carrer port&agrave;s el nom del primer president de la Segona Rep&uacute;blica: &ldquo;Niceto Alcal&aacute; Zamora, 12. Jo havia viscut all&agrave;, en un edifici nou, &eacute;s clar. Em va impactar molt adonar-me de la coincid&egrave;ncia i, d&rsquo;alguna manera, vaig sentir que havia de continuar investigant. Hi ha hagut moltes casualitats i cops de sort que m&rsquo;han ajudat a acabar <em>Mallorca en llamas</em>&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-morts-sepultats-primer-terror-aeri-guerra-civil-provocar-l-aviacio-republica_1_13269913.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 03 Jun 2026 04:30:47 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0edb993a-aabe-4fdc-8c12-3cb656695d3d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x394y444.jpg" length="174877" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0edb993a-aabe-4fdc-8c12-3cb656695d3d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x394y444.jpg" type="image/jpeg" fileSize="174877" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Els morts sepultats del “primer terror aeri de la Guerra Civil” que va provocar l’aviació de la República]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0edb993a-aabe-4fdc-8c12-3cb656695d3d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x394y444.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Memoria Histórica,Franquismo,República,Guerra Civil Española]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los muertos sepultados del "primer terror aéreo de la Guerra Civil" que causó la aviación de la República]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/muertos-sepultados-primer-terror-aereo-guerra-civil-causo-aviacion-republica_1_13267817.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0edb993a-aabe-4fdc-8c12-3cb656695d3d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x394y444.jpg" width="1200" height="675" alt="Los muertos sepultados del &quot;primer terror aéreo de la Guerra Civil&quot; que causó la aviación de la República"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">'Mallorca en llamas', un libro del historiador Manuel Aguilera, acaba de sacar a la luz las biografías de 86 víctimas de la Guerra Civil olvidadas por las fuerzas progresistas y silenciadas por el franquismo</p><p class="subtitle">Cómo los esclavos del franquismo sirvieron para construir la Mallorca del 'sol y playa'</p></div><p class="article-text">
        Manuel Aguilera Povedano buceaba en la hemeroteca de la Guerra Civil cuando tropez&oacute; con una esquela donde se recordaba a tres hermanas asesinadas el mismo d&iacute;a. Antonia, Magdalena y Mercedes Mu&ntilde;oz Mart&iacute;. Veintiuno, 19 y 7 a&ntilde;os. Pertenec&iacute;an a una familia de filiaci&oacute;n republicana. Viv&iacute;an en Palma, una ciudad en manos de los fascistas desde el golpe de Estado del 18 de julio de 1936. No hab&iacute;an muerto fusiladas, tampoco les hab&iacute;an pegado un tiro en la nuca sin que mediara el parip&eacute; de un juicio sumar&iacute;simo. A las j&oacute;venes y a la ni&ntilde;a las mat&oacute; &ldquo;el criminal bombardeo que la aviaci&oacute;n roja lanz&oacute; sobre Palma el d&iacute;a 31 de mayo de 1937&rdquo;. Eso afirmaba la esquela.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Me dije: aqu&iacute; hay un histori&oacute;n porque, adem&aacute;s, estas hermanas eran sobrinas de Jordi Mart&iacute; y Rossell&oacute;. Este personaje era el director de<em> Foch y Fum</em>, una revista sat&iacute;rica tremendamente subversiva, y, no se sabe muy bien c&oacute;mo, consigui&oacute; que no lo mataran durante la Guerra Civil. Empec&eacute; a tirar del hilo y aparecieron m&aacute;s casos de v&iacute;ctimas a causa de los bombardeos. No hab&iacute;a pr&aacute;cticamente bibliograf&iacute;a sobre estos sucesos. En <em>Els bombardeigs de Mallorca durant la Guerra Civil (1936-1939)</em>, Josep Massot i Muntaner realiza una cronolog&iacute;a, pero no habla de las v&iacute;ctimas. Apenas quedan huellas en Palma de aquellos bombardeos, pero los ataques golpearon a muchos barrios de la ciudad. Mira, muy cerca de aqu&iacute;, en aquella esquina muri&oacute; una persona&hellip;
    </p><p class="article-text">
        Dice Aguilera. Este historiador, profesor y periodista est&aacute; sentado en un banco de la Pla&ccedil;a del Progr&eacute;s, un gran rect&aacute;ngulo &ndash;&aacute;rboles, bares de trabajadores sin terraza, una avenida que parte la plaza por la mitad y hasta una gasolinera&ndash; que tambi&eacute;n es uno de los escenarios del libro que acaba de publicar tras culminar la investigaci&oacute;n que comenz&oacute; con las hermanas Mu&ntilde;oz Mart&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        <em>Mallorca en llamas. Las v&iacute;ctimas del primer terror a&eacute;reo de la Guerra Civil </em>(Grupo Editorial Sargantana) es una obra de divulgaci&oacute;n bien regada con gotas de cr&oacute;nica. A lo largo de 270 p&aacute;ginas, Aguilera pone nombre, apellidos y se&ntilde;as biogr&aacute;ficas a las&nbsp;86 personas que &ndash;por lo menos&ndash; mataron las m&uacute;ltiples incursiones sobre la isla que realizaron los aviones que controlaba el Gobierno de la II Rep&uacute;blica. Bombas y metralla que ten&iacute;an como objetivo emplazamientos militares, pero que acabaron llenando hospitales y tumbas con los cad&aacute;veres de decenas de ciudadanos de a pie.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba951e05-0391-4583-b8c0-4589b0c12c4c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba951e05-0391-4583-b8c0-4589b0c12c4c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba951e05-0391-4583-b8c0-4589b0c12c4c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba951e05-0391-4583-b8c0-4589b0c12c4c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba951e05-0391-4583-b8c0-4589b0c12c4c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba951e05-0391-4583-b8c0-4589b0c12c4c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ba951e05-0391-4583-b8c0-4589b0c12c4c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El bombardeo de Palma del 24 de mayo de 1937."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El bombardeo de Palma del 24 de mayo de 1937.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Unos muertos que nadie reivindica</strong></h2><p class="article-text">
        Los muertos fueron inc&oacute;modos desde el principio: como las hermanas Mu&ntilde;oz Mart&iacute;, algunos ten&iacute;an ideolog&iacute;a republicana, muchos pertenec&iacute;an a la clase trabajadora. El ugetista Joan Sampol &ndash;que estaba escondido en sa Col&ograve;nia de Sant Jordi para que no lo capturaran los golpistas&ndash; o Tolo Piz&aacute; &ndash;un aprendiz de herrero que no alcanzaba la mayor&iacute;a de edad&ndash; son dos ejemplos a vuela pluma. Tras la Guerra Civil, ni a la izquierda le interesaba reivindicarlos ni al franquismo recordarlos. Y, a la vez, sus muertes tienen una gran trascendencia historiogr&aacute;fica. As&iacute; lo defiende Aguilera: 
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Las v&iacute;ctimas de los bombardeos de Mallorca rompen el relato de que unos hicieron s&oacute;lo cosas buenas y los otros s&oacute;lo hicieron cosas malas. La cronolog&iacute;a b&eacute;lica es s&uacute;per importante: la inteligencia artificial te dir&aacute; que el primer bombardeo contra poblaci&oacute;n civil fue en Gernika. Si le insistes un poco m&aacute;s, te dir&aacute; que Barcelona &ndash;donde se empieza a bombardear m&aacute;s fuerte en el 38&ndash; o Madrid, donde atacan despu&eacute;s del verano del 36. Pero en Palma empezaron antes, fueron el primer terror a&eacute;reo de la Historia.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La cronología bélica es súper importante: la inteligencia artificial te dirá que el primer bombardeo contra población civil fue en Gernika. Si le insistes un poco más, te dirá que Barcelona –donde se empieza a bombardear más fuerte en el 38– o Madrid, donde atacan después del verano del 36. Pero en Palma empezaron antes, fueron el primer terror aéreo de la Historia</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Manuel Aguilera</span>
                                        <span>—</span> Periodista y doctor en Historia
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Oviedo, Zaragoza y C&oacute;rdoba tambi&eacute;n sufrieron bombardeos republicanos durante el verano de 1936. Eran ciudades donde las autoridades de la d&eacute;bil democracia no pudieron pararle los pies a los golpistas, se hab&iacute;an convertido en puntos azules rodeados por tinta roja. Los gobiernos de Jos&eacute; Giral Pereira y Francisco Largo Caballero (Izquierda Republicana) y Francisco Largo Caballero (PSOE) intentaron recuperarlas por la v&iacute;a r&aacute;pida. &ldquo;Los ataques de la aviaci&oacute;n reforzaban una ofensiva miliciana por tierra. La diferencia es que Palma no viv&iacute;a una situaci&oacute;n de asedio&rdquo;, apunta Aguilera. &ldquo;En los papeles que he encontrado se descarta acompa&ntilde;ar los bombardeos con un desembarco&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Los italianos &ndash;antes de que Mussolini tomara el poder marchando sobre Roma&ndash; ya hab&iacute;an bombardeado a poblaci&oacute;n civil en la Guerra Italo-turca librada en Libia. Aquello fue un preludio de una I Guerra Mundial &ndash;en la que Espa&ntilde;a no particip&oacute; y sus industriales se lucraron vendiendo armamento y materias primas a ambos bandos&ndash;&nbsp;donde se volvieron a repetir &ndash;con zepelines&ndash; los ataques a&eacute;reos. Pero, como insiste Aguilera, &ldquo;no de forma sistem&aacute;tica&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Esa palabra, <em>sistem&aacute;tica</em>, es importante &ndash;razona el historiador&ndash; porque implica que se ataquen&nbsp;una y otra vez objetivos de retaguardia. &iquest;Qui&eacute;n empez&oacute;? Los republicanos. &iquest;Por qu&eacute;? Mantuvieron bajo su control el 70% del Ej&eacute;rcito del Aire. Los hidroaviones militares que hab&iacute;a en Mallorca despegaron y se fueron a Menorca, que permaneci&oacute; fiel a la Rep&uacute;blica. Aqu&iacute; s&oacute;lo qued&oacute; una avioneta, a la que le instalaron una metralleta y le dieron unas granadas al piloto que realiz&oacute; una &uacute;nica misi&oacute;n: alejar a un submarino republicano que estaba cerca de Cabrera. 
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Desde la Mallorca de los casi 34 millones de pasajeros anuales cuesta imaginarse una isla sin aviones.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ndash;La aviaci&oacute;n, en 1936, era eminentemente naval: el correo o el primer transporte de pasajeros con Barcelona por aire se hac&iacute;a con hidroaviones. Son Bonet y Son Sant Joan ya exist&iacute;an como aer&oacute;dromos, pero eran s&uacute;per cutres. Los hab&iacute;an habilitado para que, de vez en cuando, aterrizara alg&uacute;n avi&oacute;n.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/24adec22-bdd2-4c4b-ba17-da18172cd69d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/24adec22-bdd2-4c4b-ba17-da18172cd69d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/24adec22-bdd2-4c4b-ba17-da18172cd69d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/24adec22-bdd2-4c4b-ba17-da18172cd69d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/24adec22-bdd2-4c4b-ba17-da18172cd69d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/24adec22-bdd2-4c4b-ba17-da18172cd69d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/24adec22-bdd2-4c4b-ba17-da18172cd69d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La Puerta de San Antonio, en Palma, tras el bombardeo del 24 de mayo de 1937."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La Puerta de San Antonio, en Palma, tras el bombardeo del 24 de mayo de 1937.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Bombas que fabricaron franquistas</strong></h2><p class="article-text">
        Acero fundido, TNT y octavillas con un mensaje: &ldquo;Mallorca en llamas&rdquo;. Aguilera se sirvi&oacute; de la propaganda republicana para titular su trabajo, reconocido con el Premi Mallorca d&rsquo;Assaig. Adem&aacute;s de bajas, los aviones republicanos buscaban infundir miedo. &ldquo;&iexcl;Por eso hubo 46 bombardeos durante el primer mes de guerra! S&oacute;lo Palma sufri&oacute; veinticinco&rdquo;, exclama el historiador. El prop&oacute;sito era desmoralizar a los golpistas. Sucedi&oacute;, sin embargo, lo contrario. &ldquo;Un mont&oacute;n de gente se hizo franquista: ve&iacute;an como una injusticia el bombardeo de civiles. Hubo manifestaciones que aceleraron la represi&oacute;n. Cuando el general Goded se march&oacute; a intentar la conquista de Barcelona, al oficial que qued&oacute; al mando de los sublevados se le acus&oacute; de &lsquo;blando&rsquo; porque no mataba a nadie&rdquo;, dice Aguilera.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Un montón de gente se hizo franquista: veían como una injusticia el bombardeo de civiles. Hubo manifestaciones que aceleraron la represión. Cuando el general Goded se marchó a intentar la conquista de Barcelona, al oficial que quedó al mando de los sublevados se le acusó de ‘blando’ porque no mataba a nadie</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Manuel Aguilera</span>
                                        <span>—</span> Periodista y doctor en Historia
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El coronel Aurelio D&iacute;az de Freij&oacute; lleg&oacute; a afirmar p&uacute;blicamente que por cada &ldquo;muerto de bombardeo&rdquo; iban a fusilar &ldquo;a un preso&rdquo;. Luego no lo cumpli&oacute;. &ldquo;Hay cartas quej&aacute;ndose a Franco de su &lsquo;debilidad&rsquo; &ndash;contin&uacute;a el historiador&ndash; y, al cabo de unos meses, lo suspendieron para retirarlo. En mayo del 37, si miras la cantidad de aviones republicanos que atacaron una ciudad que apenas ten&iacute;a 94.000 habitantes y el tama&ntilde;o de las bombas (m&aacute;s de cien kilos), te das cuenta de la desproporci&oacute;n entre los medios y el objetivo. Cuando empiezas a escarbar, ves que hay diferentes personalidades en cada bando&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <a href="https://www.eldiario.es/euskadi/ataque-concentrado-gran-exito_1_3448578.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Aguilera no considera que los ataques de mayo del 37 fueran una respuesta a la masacre &ndash;1.654 muertos&ndash; que caus&oacute; en Gernika la Legi&oacute;n C&oacute;ndor nazi unas semanas antes</a>, el 26 de abril. Arte, m&uacute;sica, cine han inmortalizado uno de los episodios m&aacute;s dolorosos de la Guerra Civil. El roble plantado frente a la Casa de Juntas de esta villa vizca&iacute;na forma parte del inconsciente colectivo y trasciende las fronteras de Euskadi. Los sucesos de Mallorca, no. &ldquo;Yo creo que lo que ocurri&oacute; aqu&iacute; tuvo m&aacute;s que ver con el cambio de gobierno republicano. Cuando el 17 de mayo, Negr&iacute;n accede a la presidencia del Consejo de Ministros y pone a Indalecio Prieto al frente de Defensa, atacan con todo lo que pueden. Largo Caballero era m&aacute;s independiente y no ten&iacute;a tan buena relaci&oacute;n con los rusos. Cuando salta, empieza a entrar mejor material b&eacute;lico, que se compra con el famoso oro de Mosc&uacute;&rdquo;.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a25e5e8-8ad7-4d2e-9477-673c7074d942_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a25e5e8-8ad7-4d2e-9477-673c7074d942_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a25e5e8-8ad7-4d2e-9477-673c7074d942_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a25e5e8-8ad7-4d2e-9477-673c7074d942_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a25e5e8-8ad7-4d2e-9477-673c7074d942_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a25e5e8-8ad7-4d2e-9477-673c7074d942_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4a25e5e8-8ad7-4d2e-9477-673c7074d942_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El bombardeo de Palma el 1 de marzo de 1938."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El bombardeo de Palma el 1 de marzo de 1938.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tiempo despu&eacute;s, el capit&aacute;n Alberto Bayo dir&aacute;: <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/sol-victimas-franquismo_1_9151468.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&ldquo;Perdimos Mallorca, perdimos la guerra&rdquo;. </a>&ldquo;Puede parecer exagerada la frase&rdquo;, contextualiza Aguilera, &ldquo;pero se entiende cuando se analiza el papel que jugar&aacute; la aviaci&oacute;n italiana. Mussolini envi&oacute; a Franco casi 800 aviones. Una locura. Mucho m&aacute;s que los alemanes. Los aviones italianos, aunque fueran mucho m&aacute;s modernos que los hidros de la Rep&uacute;blica, ten&iacute;an que hacer escala en Mallorca porque, si no, no llegaban a la zona nacional&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Primero, la Regia Aeronautica machac&oacute; las defensas de los milicianos que, al mando de Bayo, hab&iacute;an conquistado la isla &ndash;y las Piti&uuml;ses&ndash; en agosto del 36. En Art&agrave; (Mallorca), murieron once personas. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/cueva-refugio-rafael-alberti-maria-teresa-leon-caian-bombas-guerra-civil_1_9573640.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">En la Marina, el barrio portuario de Eivissa</a>, medio centenar. Bajo control fascista, las islas se convirtieron en un portaaviones que min&oacute; las f&aacute;bricas, las comunicaciones y la moral de una costa mediterr&aacute;nea que era republicana desde Portbou a M&aacute;laga. Sigue Aguilera: &ldquo;Los testimonios de los pilotos italianos nos ayudan a entender que los objetivos eran militares, pero las bombas fallaban y acababan matando a la gente&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En Palma sucedi&oacute; lo mismo. La tecnolog&iacute;a militar &ldquo;todav&iacute;a funcionaba un poco a ojo&rdquo; y las bombas ca&iacute;an donde no deb&iacute;an. &ldquo;De hecho, s&oacute;lo acertaron en el puerto y en La Almudaina, donde estaba la Comandancia&rdquo;, dice el autor de <em>Mallorca en llamas</em>. &ldquo;&iquest;Por qu&eacute; bombardearon tanto el barrio de sa Gerreria? Porque all&iacute; estaban los cuarteles militares que daban a la calle Socorro y a las Avenidas. Ellos apuntaban a esos objetivos, pero no siempre acertaban. Y, tambi&eacute;n, se lanz&oacute; much&iacute;sima artiller&iacute;a sobre zonas llenas de comercios y talleres artesanos&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">[La tecnología militar] todavía funcionaba un poco a ojo. De hecho, sólo acertaron en el puerto y en La Almudaina, donde estaba la Comandancia. ¿Por qué bombardearon tanto el barrio de sa Gerreria? Porque allí estaban los cuarteles militares que daban a la calle Socorro y a las Avenidas. Ellos apuntaban a esos objetivos, pero no siempre acertaban. Y, también, se lanzó muchísima artillería sobre zonas llenas de comercios y talleres artesanos</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Manuel Aguilera</span>
                                        <span>—</span> Periodista y doctor en Historia
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Un peligro que ven&iacute;a del cielo</strong></h2><p class="article-text">
        Quien desconoce un peligro no sabe c&oacute;mo protegerse. Lo ilustra muy bien la muerte de Bernat Batlle Nigorra. Era mozo de pedidos a sueldo de los Mercadal, los due&ntilde;os de un negocio emblem&aacute;tico en la Pla&ccedil;a Major de Palma. El 28 de julio de 1936 sali&oacute; de la sastrer&iacute;a donde trabajaba al grito de &ldquo;&iexcl;ya vienen los nuestros, ya vienen los nuestros!&rdquo;. Y el fuego amigo de los suyos lo mat&oacute;. Fallecieron siete personas m&aacute;s y hubo una veintena de heridos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Aquel martes, s&oacute;lo diez d&iacute;as despu&eacute;s del inicio de la Guerra Civil, miles de palmesanos descubrieron un peligro que ven&iacute;a del cielo. Sin bater&iacute;as antia&eacute;reas, ni refugios, ni una l&iacute;nea de metro bajo la que guarecerse, se acostumbraron pronto a buscar cualquier agujero cada vez que escuchaban los zumbidos de los aviones &ndash;fabricaci&oacute;n rusa o francesa&ndash;&nbsp;que la Rep&uacute;blica compr&oacute; para atacar la isla. &ldquo;La poblaci&oacute;n depend&iacute;a de los s&oacute;tanos, de las criptas de las iglesias o hasta de cuevas naturales&rdquo;, dice Aguilera, que en sus pesquisas ha llegado a entrevistar a una veintena de familiares e, incluso, supervivientes de los bombardeos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Aguilera ha criticado que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">PP y Vox deroguen la Llei de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica de las Illes Balears</a>, pero tampoco entiende por qu&eacute; los gobiernos de centroizquierda no quisieron homenajear a los muertos de los bombardeos republicanos cuando mandaron en el Ajuntament de Palma y en el Govern (2015-2023): &ldquo;En el libro incluyo el acta del pleno de Cort donde el equipo gobierno de Palma, entonces formado por partidos de izquierda, rechaz&oacute; una moci&oacute;n de Ciudadanos para homenajear a las v&iacute;ctimas de los bombardeos&rdquo;. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/monumento-barco-asesino-entidad-conservacionista-recurre-declaracion-sa-feixina-simbolo-franquista_1_13193930.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">La excusa fue la negativa del extinto partido naranja a apoyar la retirada del monumento franquista de sa Feixina</a>.
    </p><p class="article-text">
        Casi seis a&ntilde;os despu&eacute;s de aquella votaci&oacute;n municipal, los 786 marineros y oficiales que murieron a bordo del crucero <em>Baleares</em> frente a las costas murcianas durante la Batalla del Cabo de Palos mantienen el monolito que les erigi&oacute; la dictadura en Palma. Los palmesanos a los que mat&oacute; la aviaci&oacute;n republicana siguen sin una placa que les recuerde en la ciudad en la que viv&iacute;an cuando estall&oacute; la Guerra Civil. El socialista Indalecio Prieto da nombre a una calle que atraviesa la barriada de son Gotleu y mide un kil&oacute;metro.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c291fc5-1939-414a-a27a-5fa9c16a10f3_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c291fc5-1939-414a-a27a-5fa9c16a10f3_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c291fc5-1939-414a-a27a-5fa9c16a10f3_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c291fc5-1939-414a-a27a-5fa9c16a10f3_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c291fc5-1939-414a-a27a-5fa9c16a10f3_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c291fc5-1939-414a-a27a-5fa9c16a10f3_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8c291fc5-1939-414a-a27a-5fa9c16a10f3_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Antonia, Magdalena y Merced itas Muñoz Martí, asesinadas en el bombardeo de Palma del 31 de mayo de 1937."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Antonia, Magdalena y Merced itas Muñoz Martí, asesinadas en el bombardeo de Palma del 31 de mayo de 1937.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El PP deroga la ley, pero quiere recordar los bombardeos</strong></h2><p class="article-text">
        El pasado octubre, Marga Prohens anunci&oacute; un acto de homenaje con motivo del noventa aniversario de unos ataques sobre Mallorca que se extendieron hasta mayo de 1938, cuando a los republicanos &ndash;aislada Catalunya, bloqueado el Mediterr&aacute;neo para los sovi&eacute;ticos y con la Batalla del Ebro a punto de comenzar&ndash; no les qued&oacute; otra opci&oacute;n que alargar lo posible la guerra esperando una intervenci&oacute;n de Francia o el Reino Unido que nunca lleg&oacute;. &ldquo;En otras ciudades y pueblos bombardeados s&iacute; que se ha realizado un homenaje colectivo colocando placas en los lugares donde murieron las v&iacute;ctimas. Eso es lo que va a hacer el Govern&rdquo;, explica el historiador, que asesor&oacute; al ejecutivo auton&oacute;mico del PP con un informe lleno de fechas, nombres, fotograf&iacute;as, ubicaciones marcadas en planos y mapas.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-mantiene-ocultos-15-estudios-ineditos-represion-franquista-balears-costaron-218-000-euros_1_13123368.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">No ha sido oportunista Prohens al cargarse una ley que trata de dignificar la memoria de muchos asesinados de la Guerra Civil</a> y anunciar un homenaje a las v&iacute;ctimas de los bombardeos?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Creo que Prohens quiere realmente hacer ese homenaje porque no se hizo y porque adem&aacute;s de ser un acto de memoria rompe el relato de que unos hicieron s&oacute;lo cosas buenas y los otros s&oacute;lo hicieron cosas malas. Yo creo que ese relato es injusto, pienso que hay que contarlo todo. Igual que la represi&oacute;n republicana que hubo en Ibiza o Menorca. Gente mala hay en todos los bandos. En un momento en que todo el mundo est&aacute; armado y no hay autoridad se producen unas atrocidades que creo que la gente debe saber para que no se vuelvan a repetir.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Mem&ograve;ria de Mallorca no reivindica a estas v&iacute;ctimas?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Yo he hablado con Maria Ant&ograve;nia Oliver [presidenta de una asociaci&oacute;n memorial&iacute;stica clave para conseguir que se est&eacute;n exhumando, estudiando y documentando con dinero p&uacute;blico las fosas comunes de la represi&oacute;n franquista] y su respuesta es que no se dedican a este tipo de v&iacute;ctimas porque saben d&oacute;nde est&aacute;n enterradas. Es una l&aacute;stima. Hay un ni&ntilde;o, por ejemplo, al que no he podido identificar porque su nombre no aparece en ninguna noticia ni, tampoco, en el Registro Civil. A no ser que aparezca un familiar en el futuro, nunca sabremos c&oacute;mo se llamaba.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1cfa6194-d255-460b-8e11-1d2409b9e2e1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1cfa6194-d255-460b-8e11-1d2409b9e2e1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1cfa6194-d255-460b-8e11-1d2409b9e2e1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1cfa6194-d255-460b-8e11-1d2409b9e2e1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1cfa6194-d255-460b-8e11-1d2409b9e2e1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1cfa6194-d255-460b-8e11-1d2409b9e2e1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1cfa6194-d255-460b-8e11-1d2409b9e2e1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La calle Jaume Ferrer, en La Llotja, donde murió el camillero Antonio Munar Arbona, tras el bombardeo del 30 de mayo de 1938. El lugar está a solo unos metros del Consolat de Mar, sede de del Govern balear."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La calle Jaume Ferrer, en La Llotja, donde murió el camillero Antonio Munar Arbona, tras el bombardeo del 30 de mayo de 1938. El lugar está a solo unos metros del Consolat de Mar, sede de del Govern balear.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Los cascotes del olvido</strong></h2><p class="article-text">
        El silencio que decret&oacute; la posguerra espa&ntilde;ola es una sustancia pegajosa que sigue resultando dif&iacute;cil de arrancar. Aguilera se ha encontrado a descendientes de los 86 asesinados por la aviaci&oacute;n republicana que nunca hablaron de lo que ocurri&oacute; con los familiares que sobrevivieron. El recuerdo hab&iacute;a quedado sepultado bajo otro tipo de cascotes. Los del olvido. M&aacute;s pesados, quiz&aacute;s, que los que aplastaron a la mujer y las hijas de Arnau Terrasa Lloret, un peluquero de la Pla&ccedil;a del Banc de s&rsquo;Oli que viv&iacute;a en un edificio que colaps&oacute; en el Carrer Vel&aacute;zquez. M&aacute;s dif&iacute;ciles de levantar, quiz&aacute;s, que los que asfixiaron al apotecario Benn&agrave;ssar, enterrado durante un d&iacute;a entero junto a su hijo &ndash;que s&iacute; pudo contarlo&ndash;, cuando las bombas borraron la farmacia que ten&iacute;an en la Porta de Sant Antoni. Todos pagaron cara la factura de vivir o trabajar en sa Gerreria. Demasiado cerca del cuartel de los aviadores italianos.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/689163f7-1501-44b0-addb-122b7f867205_16-9-aspect-ratio_50p_1144333.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/689163f7-1501-44b0-addb-122b7f867205_16-9-aspect-ratio_50p_1144333.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/689163f7-1501-44b0-addb-122b7f867205_16-9-aspect-ratio_75p_1144333.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/689163f7-1501-44b0-addb-122b7f867205_16-9-aspect-ratio_75p_1144333.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/689163f7-1501-44b0-addb-122b7f867205_16-9-aspect-ratio_default_1144333.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/689163f7-1501-44b0-addb-122b7f867205_16-9-aspect-ratio_default_1144333.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/689163f7-1501-44b0-addb-122b7f867205_16-9-aspect-ratio_default_1144333.jpg"
                    alt="Manuel Aguilera Povedano, autor de ‘Mallorca en llamas’."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Manuel Aguilera Povedano, autor de ‘Mallorca en llamas’.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Hoy, en esa calle tan comercial y esa plaza tan tur&iacute;stica, se alzan fincas mucho m&aacute;s contempor&aacute;neas. Se aprecia a simple vista que no son de principios del siglo XX. Una ojeada al Catastro confirma que unas cuantas se construyeron durante los a&ntilde;os sesenta, la d&eacute;cada por excelencia del desarrollismo franquista. As&iacute; se terminaron de rellenar los huecos que hab&iacute;an causado unos bombardeos que la dictadura decidi&oacute; borrar de su disco duro. Al menos, parcialmente. Para el franquismo, los muertos de la aviaci&oacute;n republicana fueron &ldquo;una patata caliente&rdquo;, describe Aguilera.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0615cc72-14f8-41c8-9ead-43a98bf28026_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0615cc72-14f8-41c8-9ead-43a98bf28026_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0615cc72-14f8-41c8-9ead-43a98bf28026_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0615cc72-14f8-41c8-9ead-43a98bf28026_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0615cc72-14f8-41c8-9ead-43a98bf28026_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0615cc72-14f8-41c8-9ead-43a98bf28026_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0615cc72-14f8-41c8-9ead-43a98bf28026_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Portada de ‘Mallorca en llamas’, Premio Mallorca 2025 en la categoría de ensayo."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Portada de ‘Mallorca en llamas’, Premio Mallorca 2025 en la categoría de ensayo.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>V&iacute;ctimas ninguneadas por el franquismo</strong></h2><p class="article-text">
        El historiador contrasta el ninguneo que sufrieron todas las v&iacute;ctimas en comparaci&oacute;n con los homenajes que se rindi&oacute; a los diecinueve falangistas o guardias civiles que perecieron bajo las bombas. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/identifican-restos-antoni-sitges-asesinado-franquismo-no-reunir-siete-firmas-podian-salvarle_1_13175640.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">A quien vest&iacute;a camisa azul </a>o uniforme verde se le incluy&oacute; en las listas de &ldquo;ca&iacute;dos por Dios y por Espa&ntilde;a, explicando que no hab&iacute;an muerto en el frente ni por la represi&oacute;n, sino en un bombardeo&rdquo;, precisa Aguilera. &ldquo;Todos los dem&aacute;s nunca recibieron nada. La &uacute;nica fue la madre de tres hermanas que murieron en la Pla&ccedil;a des Pes de sa Palla. Era viuda y ten&iacute;a dos hijos m&aacute;s: le dieron un estanco. S&iacute; he visto alg&uacute;n llamamiento en prensa donde se animaba a los afectados por los bombardeos a acudir al Ayuntamiento para recibir ayudas. Pero las personas que he entrevistado me han dicho que sus familias no recibieron nunca nada. Es verdad que algunos murieron de camino al refugio, en la calle, &ndash;como dos matrimonios a los que alcanz&oacute; una bomba cuando iban a refugiarse en la iglesia de la Missi&oacute;&ndash;, pero otros muchos se quedaron sin casa&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">[A los falangistas y guardias civiles] se le incluyó en las listas de caídos por Dios y por España, explicando que no habían muerto en el frente ni por la represión, sino en un bombardeo. Todos los demás nunca recibieron nada</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Manuel Aguilera</span>
                                        <span>—</span> Periodista y doctor en Historia
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Manuel Aguilera Povedano ya estaba enfrascado en su investigaci&oacute;n cuando descubri&oacute; a otro tr&iacute;o de hermanas que hab&iacute;an matado los aviones de la Rep&uacute;blica. &ldquo;La historia de Joana, &Agrave;ngela y Magdalena Ferragut Pradeny es muy dura: entrevist&eacute; a la familia y nunca supieron si el cad&aacute;ver de la hermana peque&ntilde;a se lo llevaron o si, con la deflagraci&oacute;n, qued&oacute; tan consumido que no se encontr&oacute; resto alguno&rdquo;, explica el profesor del Centro de Ense&ntilde;anza Superior Alberta Gim&eacute;nez (CESAG). Ten&iacute;an edades parecidas a las Mu&ntilde;oz Mart&iacute; &ndash;veintisiete, veintid&oacute;s y diez&ndash; y murieron apenas una semana antes: el lunes 24 de mayo de 1937. Al localizar la direcci&oacute;n de las fallecidas, Aguilera dio un respingo y no porque la calle llevara el nombre del primer presidente de la II Rep&uacute;blica: &ldquo;Niceto Alcal&aacute; Zamora, 12. Yo hab&iacute;a vivido all&iacute;, en un edificio nuevo, claro. Me impact&oacute; much&iacute;simo darme cuenta de la coincidencia y, de alguna manera, sent&iacute; que ten&iacute;a que seguir investigando. Ha habido muchas casualidades y golpes de suerte que me han ayudado a terminar <em>Mallorca en llamas</em>&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/muertos-sepultados-primer-terror-aereo-guerra-civil-causo-aviacion-republica_1_13267817.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 03 Jun 2026 04:02:32 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0edb993a-aabe-4fdc-8c12-3cb656695d3d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x394y444.jpg" length="174877" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0edb993a-aabe-4fdc-8c12-3cb656695d3d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x394y444.jpg" type="image/jpeg" fileSize="174877" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Los muertos sepultados del "primer terror aéreo de la Guerra Civil" que causó la aviación de la República]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0edb993a-aabe-4fdc-8c12-3cb656695d3d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x394y444.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Memoria Histórica,Franquismo,República,Guerra Civil Española]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Antonio Pampliega, periodista: "El mal son los talibanes, no el Islam"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/antonio-pampliega-periodista-mal-son-talibanes-no-islam_1_13266037.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/bc0e0232-2ea7-4cce-b695-2651f5a9a61a_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144278.jpg" width="851" height="479" alt="Antonio Pampliega, periodista: &quot;El mal son los talibanes, no el Islam&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Pampliega ha publicado Flores para Ariana (Ediciones La Tormenta, 2026), una novela que sitúa en Afganistán: en la protagonista están condensadas muchas de las historias femeninas que este escritor ha recogido en sus coberturas en tierra afgana</p><p class="subtitle">La nueva vida de Sodaba en Zaragoza tras huir de Afganistán: “Las mujeres allí no tienen derecho a nada”</p></div><p class="article-text">
        Alexievich, Svetlana: el alfabeto ha querido que <em>Los muchachos de zinc: Voces sovi&eacute;ticas de la guerra de Afganist&aacute;n</em> sea el primero de los trece libros de la bibliograf&iacute;a que aparece al terminar <em>Flores de Ariana</em>, pero no es casualidad. A la manera de la periodista bielorrusa, la &uacute;ltima novela de Antonio Pampliega Rodr&iacute;guez (Madrid, 1982) tambi&eacute;n est&aacute; narrada en primera persona. 
    </p><p class="article-text">
        La voz de la protagonista, sin embargo, son las voces de muchas mujeres. Es un libro de ficci&oacute;n, s&iacute;, pero se alimenta de decenas de historias reales. Fusiona escenas, recuerdos, datos o sentimientos que este periodista especializado en cr&oacute;nicas de larga distancia incluy&oacute; &ndash;o descart&oacute;&ndash; en los reportajes que film&oacute; y escribi&oacute; durante los ocho a&ntilde;os que estuvo viajando a Afganist&aacute;n. Entre 2010 y 2018 parec&iacute;a que el pa&iacute;s se hab&iacute;a liberado del terror de los talibanes. Un espejismo.
    </p><p class="article-text">
        <em><strong>Flores para Ariana</strong></em><strong> comienza con una imagen muy potente: septiembre de 1996, recibimiento triunfal a los talibanes en las calles de Kabul.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Esa imagen nos hace entender que los afganos lo que quer&iacute;an era vivir en paz. Llevaban en guerra desde el 73, veintitr&eacute;s a&ntilde;os. Salieron a recibir a los talibanes como si fueran h&eacute;roes: en internet puedes encontrar las fotograf&iacute;as y ver c&oacute;mo engalanaron sus tanques. Obviamente, luego la cosa se torci&oacute;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Hay represi&oacute;n moral sin corrupci&oacute;n sist&eacute;mica?&nbsp;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Cuando acaba una guerra, adem&aacute;s de los ajustes de cuentas entre vencedores y vencidos, el poder se sustenta en una red clientelar. No s&oacute;lo ha ocurrido con el r&eacute;gimen talib&aacute;n. He vivido unas cuantas posguerras y creo que ni se estudian lo suficiente ni se les da el espacio que merecen en los medios. Al terminar la invasi&oacute;n sovi&eacute;tica, en el 89, de Afganist&aacute;n nos fuimos todos y all&iacute; los dejamos hasta el 2001&hellip; y porque los talibanes ayudaron a Osama [Bin Laden]&nbsp;a tirar las Torres Gemelas. Si no, seguir&iacute;an en aquel agujero negro.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Cu&aacute;ndo se dio cuenta de que todas las historias de las mujeres afganas eran la misma?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Sobre todo cuando hice un reportaje para Cuatro que se llama <em>Matrimonio infantil</em>, 2018 todas las entrevistadas son el eco de la voz de Ariana, la protagonista de la novela. Da igual que sean de Kabul, de Mazar e-Sharif, de Herat: las historias se van repitiendo y son todas terribles. Ah&iacute; me doy cuenta de que hay un problema muy grande con las mujeres. Las &iacute;bamos a dejar olvidadas. Los talibanes ya ten&iacute;an el 80% del pa&iacute;s bajo su control.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17788603-e650-4beb-a75b-3f620ce50beb_16-9-aspect-ratio_50p_1144279.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17788603-e650-4beb-a75b-3f620ce50beb_16-9-aspect-ratio_50p_1144279.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17788603-e650-4beb-a75b-3f620ce50beb_16-9-aspect-ratio_75p_1144279.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17788603-e650-4beb-a75b-3f620ce50beb_16-9-aspect-ratio_75p_1144279.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17788603-e650-4beb-a75b-3f620ce50beb_16-9-aspect-ratio_default_1144279.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17788603-e650-4beb-a75b-3f620ce50beb_16-9-aspect-ratio_default_1144279.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/17788603-e650-4beb-a75b-3f620ce50beb_16-9-aspect-ratio_default_1144279.jpg"
                    alt="En la novela se refleja la deshumanización de unos niños criados en la cultura de la violencia que imponen los talibanes."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En la novela se refleja la deshumanización de unos niños criados en la cultura de la violencia que imponen los talibanes.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;El matrimonio concertado es el punto de no retorno para la mujer afgana? Es lo que motiva a las protagonistas de su novela a intentar la huida a Pakist&aacute;n.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Las familias se desprenden de sus hijas porque son una especie de mercanc&iacute;a que se compra. Quiz&aacute;s el padre o el hermano les den un poco de libertad para estudiar o trabajar, pero en el momento en que se casen dependen de la voluntad del marido. Cuando se les plantea a las protagonistas &ndash;&ldquo;os vais a casar&rdquo;&ndash; es el momento en que se tienen que ir: eso pasa en la vida real. En mis &uacute;ltimos viajes ya ten&iacute;a m&aacute;s experiencia y contactos y me era m&aacute;s sencillo acceder a las mujeres afganas. Para un hombre es complicado entrar en esa cultura. Uno de los casos que vimos en 2018 fue el de una chica &ndash;diecis&eacute;is a&ntilde;os&ndash; que el padre quer&iacute;a casar con un se&ntilde;or de treinta y cuatro. La chica huy&oacute; &ndash;porque quer&iacute;a seguir estudiando&ndash;, la cogieron en la frontera entre Afganist&aacute;n e Ir&aacute;n y la metieron dos a&ntilde;os en un reformatorio acusada de prostituci&oacute;n. Despu&eacute;s de la condena, la obligaron a casarse con ese se&ntilde;or. Por todo ello, Afganist&aacute;n es uno de los pa&iacute;ses donde la tasa de suidicio entre las mujeres es m&aacute;s alta. El matrimonio, en muchos casos, es una condena a muerte.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&ldquo;Ramera&rdquo; o &ldquo;prostituta&rdquo; son de las palabras que, de forma muy despectiva, utilizan los hombres, m&aacute;s radicalizados o con m&aacute;s poder para insultar a las protagonistas femeninas de su novela. Sin embargo, en el escenario que pinta, la doble moral es el pan de cada d&iacute;a.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Los talibanes incumplen sus normas sin esconderse porque saben que la poblaci&oacute;n les tiene miedo, que nadie les va a toser. A Ariana y su hermana Parvana les llaman prostitutas, pero los talibanes consienten que haya un prost&iacute;bulo en Kabul donde ellos van a tener relaciones sexuales a cambio de dinero. Pero la doble moral no afecta s&oacute;lo a las mujeres en aquel pa&iacute;s. El <em>bacha bazi</em> &ndash;literalmente, jugar con ni&ntilde;os&ndash; es una tradici&oacute;n: se les obliga a danzar y luego se los somete&hellip; Como ocurre una sociedad donde la homosexualidad est&aacute; perseguida y penada con la muerte, se disfraza a ni&ntilde;os de ni&ntilde;as para enmascarar lo que est&aacute;n haciendo. La doble moral es una de las cosas que quer&iacute;a poner en valor en la novela. &iquest;Son radicales? S&iacute;, pero para los que ellos quieren.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La reacci&oacute;n de Salem, el amigo de Ariana, cuando descubre que su padre es ped&oacute;filo puede resultar familiar en cualquier parte del mundo.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Por desgracia, los ni&ntilde;os, cuando hay dinero de por medio, son moneda de cambio. Lo he visto en el Congo &ndash;donde se usaba a ni&ntilde;os peque&ntilde;os y se mataba a chicas v&iacute;rgenes para hacer rituales atroces&ndash;, por ejemplo. El problema de Afganist&aacute;n es que coincide todo en un mismo pa&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo se explica entonces Afganist&aacute;n? &iquest;Las experiencias que acumul&oacute; en Siria, Egipto, Iraq o, incluso, Hait&iacute; le ayudaron a contar un pa&iacute;s que, desde el siglo XIX, es una casilla codiciada en el tablero geopol&iacute;tico?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La repercusi&oacute;n que han tenido los occidentales es clave para entenderlo. Ya fuera con las pugnas entre los imperios Brit&aacute;nico y Ruso hace m&aacute;s de cien a&ntilde;os o durante la Guerra Fr&iacute;a. Adem&aacute;s, Afganist&aacute;n es un estado fallido desde el golpe que se dio contra la monarqu&iacute;a absolutista [<em>de Mohamed Zahir Sha, 1973</em>]. Desde entonces nadie ha sabido darle una soluci&oacute;n. Los veinte a&ntilde;os (2001-2021) que estuvieron las tropas de la OTAN fueron un fracaso absoluto: nunca se invadi&oacute; Afganist&aacute;n con la intenci&oacute;n de estabilizarlo. Simplemente, hab&iacute;a que responder a unos atentados que causaron 3.000 muertos. El objetivo siempre fue Iraq. En 2003, cuando se sacan tropas para moverlas a suelo iraqu&iacute;, los afganos se dan cuenta de que los americanos no han venido para quedarse. &iquest;En qui&eacute;n te refugias? En se&ntilde;ores de la guerra y se&ntilde;ores de la droga: gente corrupta. En los &uacute;ltimos veinte a&ntilde;os, la producci&oacute;n de opio se ha potenciado a niveles de los a&ntilde;os ochenta, cuando la guerra contra los sovi&eacute;ticos. A nadie le ha interesado nunca pacificar aquel pa&iacute;s y, ahora, ya no interesa nada de nada.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Las flores son la riqueza y la condena de los afganos? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Efectivamente. En Kabul existe una calle dedicada a las flores. A los afganos les encanta tenerlas en su casa. A m&iacute; me llamaba la atenci&oacute;n ese contrapunto colorido a un pa&iacute;s tan gris. Y, a la vez, sin las amapolas de Afganist&aacute;n no habr&iacute;a llegado a Europa o a Am&eacute;rica toda la hero&iacute;na que se lleva consumiendo desde los a&ntilde;os sesenta.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La literatura sobre el simbolismo de la flor en la cultura isl&aacute;mica es extensa. &iquest;Qu&eacute; obras le sirvieron de ancla para desarrollar el argumento?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La primera vez que viaj&eacute; a Afganist&aacute;n fue en 2010, a ra&iacute;z de haber le&iacute;do <em>Mil soles espl&eacute;ndidos</em> y <em>Cometas en el cielo</em>, de Khaled Hosseini. Me enamor&eacute; del pa&iacute;s y ahora tengo una estanter&iacute;a s&oacute;lo de libros afganos. Todo lo que va saliendo sobre el pa&iacute;s me lo compro. Me interesa mucho. L&oacute;gicamente, adem&aacute;s de la documentaci&oacute;n, las entrevistas sobre el terreno fueron clave para ambientar la historia.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/28e61ae3-93ed-4181-8707-22a0090b458e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/28e61ae3-93ed-4181-8707-22a0090b458e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/28e61ae3-93ed-4181-8707-22a0090b458e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/28e61ae3-93ed-4181-8707-22a0090b458e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/28e61ae3-93ed-4181-8707-22a0090b458e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/28e61ae3-93ed-4181-8707-22a0090b458e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/28e61ae3-93ed-4181-8707-22a0090b458e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="A Pampliega le llama la atención el contrapunto colorido que representan las flores en un país tan gris."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                A Pampliega le llama la atención el contrapunto colorido que representan las flores en un país tan gris.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Hace hincapi&eacute; en la diversidad afgana. Recuerda al lector, por ejemplo, que resisten minor&iacute;as hind&uacute;es en un territorio dominado por una teocracia. &iquest;Era imposible esconder al corresponsal detr&aacute;s del novelista?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s de ficcionar las historias que me han ido contando durante a&ntilde;os, tambi&eacute;n quer&iacute;a que los lectores tuvieran una visi&oacute;n general de Afganist&aacute;n. A riesgo de ser pesado, quer&iacute;a ser pulcro a la hora de dar datos y cifras. Creo que eso le da realismo a la acci&oacute;n. El editor me dec&iacute;a que en algunos pasajes sent&iacute;a como si lo transportaran a Kabul y, claro, es que he estado en esa ciudad muchas veces. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Esa forma tan visual de escribir, tirando de frases cortas y directas, est&aacute; relacionada con los trabajos para televisi&oacute;n?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Quien me recomend&oacute; escribir con frases cortas fue Ram&oacute;n Perell&oacute;, el editor de Pen&iacute;nsula, con quien saqu&eacute; mi primer libro [<em>En la oscuridad</em>], donde contaba el secuestro. &ldquo;Antonio, sujeto, verbo y predicado. Ya est&aacute;, esa es la mejor forma de escribir&rdquo;. Desde entonces, esa es la f&oacute;rmula que utilizo en todos los textos que escribo.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Es un m&eacute;todo sencillo para explicar cuestiones complejas? </strong><em><strong>Flores para Ariana </strong></em><strong>est&aacute; repleta de contradicciones: las protagonistas, pese a estar sometidas por una teocracia, tienen fe en Al&aacute;. Y lo expresan.</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, s&iacute;. Amigas afganas como Latifah, que est&aacute; en Madrid como refugiada, aunque es chi&iacute;ta y no sunita como los talibanes, siguen creyendo. Lo mismo ocurre con muchos sirios, aunque el Estado Isl&aacute;mico eliminara a miles de personas musulmanas. Al final, la religi&oacute;n no hace a la persona sino que la persona es quien hace a la religi&oacute;n. Lo f&aacute;cil hubiera sido demonizar al Islam. Era importante poner el foco en que el mal son los talibanes, no la confesi&oacute;n religiosa.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo influyen dictaduras como la afgana para que la islamofobia permee en la sociedad occidental a trav&eacute;s del discurso de partidos que no son s&oacute;lo de ultraderecha?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Las noticias que nos llegan de pa&iacute;ses como Afganist&aacute;n son fuego y gasolina para seguir encendiendo a la gente. Cuando hay un asesinato de una mujer, lo primero que muchos preguntan es: &ldquo;&iquest;De d&oacute;nde es el asesino?&rdquo; Si resulta que es marroqu&iacute;, aprovechan el dato para atacar al Islam. Obviar que los talibanes o el Estado Isl&aacute;mico son musulmanes es un error, pero tambi&eacute;n hay que contar que hay muchos musulmanes que est&aacute;n en contra de ese terror. Los kurdos luchan contra ellos, los sirios combat&iacute;an contra ellos, Ahmad Masud [el l&iacute;der del Frente de Resistencia en Afganist&aacute;n] tambi&eacute;n combati&oacute; contra ellos&hellip; Pero quien es racista va a comprar el discurso de la islamofobia y no se va a preguntar los porqu&eacute;s.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Volviendo a su libro, esas contradicciones que nos encontramos en cualquier sociedad sirven para que el relato avance. Un ejemplo es el padre de las protagonistas: un hombre religioso y conectado a las tradiciones, pero de ideolog&iacute;a comunista y due&ntilde;o de una librer&iacute;a.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Ese se&ntilde;or existi&oacute;. Era el padre de una jugadora de baloncesto en silla de ruedas que se llama Nilofar Bayat [<em>qued&oacute; inv&aacute;lida cuando ten&iacute;a dos a&ntilde;os por el impacto de un cohete contra su casa, un ataque talib&aacute;n en el que muri&oacute; uno de sus hermanos</em>]. &Eacute;l no tuvo problema para darle permiso a su hija para que siguiera estudiando y jugando al baloncesto. Los hermanos intentaron vetarla, pero el padre dijo que no. &iquest;Por qu&eacute;? &Eacute;l ten&iacute;a una cultura y una formaci&oacute;n que no ten&iacute;an sus hijos, que se hab&iacute;an criado en un ambiente talib&aacute;n. La cultura machista &ndash;inculcada por el r&eacute;gimen y por el car&aacute;cter afgano de pura cepa&ndash; sobrevivi&oacute; a la invasi&oacute;n americana. Hay que combatir que ese pensamiento arraigue en las segundas y terceras generaciones de musulmanes que viven en Europa. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0bcc4f3a-a8a8-4703-8883-cfec727f807a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0bcc4f3a-a8a8-4703-8883-cfec727f807a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0bcc4f3a-a8a8-4703-8883-cfec727f807a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0bcc4f3a-a8a8-4703-8883-cfec727f807a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0bcc4f3a-a8a8-4703-8883-cfec727f807a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0bcc4f3a-a8a8-4703-8883-cfec727f807a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0bcc4f3a-a8a8-4703-8883-cfec727f807a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Nilofar Bayat lanza a canasta. La historia de su familia una de las que inspiran &#039;Flores para Ariana&#039;."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Nilofar Bayat lanza a canasta. La historia de su familia una de las que inspiran &#039;Flores para Ariana&#039;.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Ocurre tambi&eacute;n con las crisis econ&oacute;micas o, incluso, con los cambios de gobierno: la edad que uno tenga cuando empieza una guerra determina tu manera de ser, tu conducta, tus valores. Muchos de los ni&ntilde;os que aparecen al inicio de la novela est&aacute;n totalmente deshumanizados.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Es muy complicado ponerse en la piel de los personajes, pero si eres tan peque&ntilde;o y has visto lo que has visto, el grado de violencia que se vivi&oacute; en la guerra civil afgana &ndash;del 92 al 96, una aut&eacute;ntica carnicer&iacute;a&ndash;&nbsp;te tiene que afectar de alguna manera. &iquest;C&oacute;mo? Muchos acabaron abrazando la ideolog&iacute;a talib&aacute;n. Eran h&iacute;per violentos. Luego est&aacute; Salem, una rara avis, que ve a Ariana como una igual. En cambio, el resto de ni&ntilde;os del barrio le tiran piedras porque la odian. Es imposible avanzar si no se ve un &aacute;pice de esperanza. Lo tuvieron durante veinte a&ntilde;os, pero ha desaparecido.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Salem, al principio, se enfrenta al poder talib&aacute;n sin ejercer violencia, pero luego le vemos disparar un rifle. &iquest;Con ese personaje quer&iacute;a recordar al lector que llega un momento en el que para sobrevivir no queda m&aacute;s remedio que mancharse las manos?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Por desgracia, s&iacute;. No s&eacute; si matar, pero s&iacute; hacer cosas de las que no est&aacute;s orgulloso con tal de conseguir tu objetivo. &iquest;Cu&aacute;l era el de Salem? Encontrar a Ariana. &iquest;Que se tuvo que afiliar a los talibanes? Lo hizo. &iquest;El bien mayor est&aacute; por encima? Yo te dir&iacute;a que s&iacute;. Ese hombre, a pesar de las cosas que ha hecho, le dio una segunda oportunidad a su amiga&hellip; y a su hija.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; representa el conocimiento, la cultura, la lectura, la escritura en un pa&iacute;s donde incluso est&aacute;n prohibidas las muestras de afecto en p&uacute;blico o salir de casa con las u&ntilde;as pintadas?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Son esas ventanas que puedes abrir de par en par e imaginarte ese mundo que te est&aacute; siendo vetado. Si Ariana no pod&iacute;a darle un abrazo a su amigo, recurre a la literatura, a trav&eacute;s, por ejemplo, de <em>El Principito</em>. Escribir y so&ntilde;ar es algo que no nos van a poder robar nunca. En muchas partes del mundo es as&iacute;. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>Ah&iacute; est&aacute; tambi&eacute;n la red de escuelas clandestinas.&nbsp;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Hay que poner en valor que no todos los hombres son talibanes. Much&iacute;simos est&aacute;n en contra de lo que se est&aacute; haciendo. Tambi&eacute;n se juegan la vida permitiendo que se eduque de forma oculta a las mujeres en sus casas. El machismo puede venir de cualquier parte. Recuerdo, por ejemplo, la historia de Narges: la casaron con un chico de quince cuando ella ten&iacute;a s&oacute;lo ocho a&ntilde;os. En su nuevo hogar fueron su suegra y su cu&ntilde;ada quienes le hicieron la vida imposible porque sent&iacute;an que hab&iacute;a llegado para robarles el sitio.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En las p&aacute;ginas de cortes&iacute;a, Ediciones La Tormenta ha reproducido una de las p&aacute;ginas que escribi&oacute; en un cuaderno durante su secuestro (2015-2016). &iquest;C&oacute;mo era </strong><em><strong>Flores para Ariana</strong></em><strong> cuando Al Qaeda le liber&oacute; despu&eacute;s de casi trescientos d&iacute;as?&nbsp;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Eran retazos, pero no me he desviado mucho de aquel manuscrito. El embri&oacute;n que saqu&eacute; de Siria son los cimientos de la novela. Ya ten&iacute;a el t&iacute;tulo puesto y los personajes perfilados. Luego fui completando con el acceso a los documentos y a Internet que, l&oacute;gicamente, no ten&iacute;a durante el secuestro. Es cierto que el final nunca lo escrib&iacute; porque pens&eacute;: en el momento en que termine y ponga el punto final a Ariana, tambi&eacute;n me lo voy a poner a m&iacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e010fba3-4f73-45b2-b45f-c36510db5cd2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e010fba3-4f73-45b2-b45f-c36510db5cd2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e010fba3-4f73-45b2-b45f-c36510db5cd2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e010fba3-4f73-45b2-b45f-c36510db5cd2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e010fba3-4f73-45b2-b45f-c36510db5cd2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e010fba3-4f73-45b2-b45f-c36510db5cd2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e010fba3-4f73-45b2-b45f-c36510db5cd2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Durante su secuestro en Siria, el periodista se evadía escribiendo sus recuerdos en ciudades como Kabul."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Durante su secuestro en Siria, el periodista se evadía escribiendo sus recuerdos en ciudades como Kabul.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Como Sherezade en </strong><em><strong>Las mil y una noches</strong></em><strong>. Fabulando para sobrevivir.</strong>
    </p><p class="article-text">
        [<em>R&iacute;e</em>]&nbsp;Es que soy bastante supersticioso. Escribir fue una manera de salir adelante dentro de la celda. Me imaginaba paseando por Kabul, donde hab&iacute;a vivido seis meses, y describ&iacute;a el ambiente de sus plazas y avenidas&hellip; Cuando dejo de escribir, de hecho, caigo en una depresi&oacute;n bastante importante.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;No reescribi&oacute; ni edit&oacute; demasiado el manuscrito?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Ten&iacute;a escritas dos terceras partes de la novela cuando vino el viaje a Afganist&aacute;n, en 2018, donde pude acceder a las historias de muchas mujeres. A petici&oacute;n de los editores decid&iacute; pasar la narraci&oacute;n de tercera a primera persona. Me dijeron: tiene much&iacute;sima m&aacute;s fuerza si te lo cuenta Ariana, que es una adolescente que est&aacute; sufriendo en carne propia. S&oacute;lo mantuve la tercera en los cap&iacute;tulos que se centran en Parvana porque quer&iacute;a pon&eacute;rselo f&aacute;cil al lector al diferenciar las dos voces. Entre ellas he intentado plasmar que en un pa&iacute;s donde no hay amor, el amor entre dos hermanas est&aacute; por encima de todo. Publicar esta historia despu&eacute;s de que los documentos hayan estado guardados durante casi diez a&ntilde;os es un regalo para mi hermana Alejandra. Cuando la escrib&iacute; no pensaba que pudiera llegar a leerla.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Se est&aacute;n contando a s&iacute; mismas las mujeres afganas? &iquest;A qu&eacute; escritoras deber&iacute;amos leer para conocer lo que usted ha contado desde su propia perspectiva?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Hay muy pocas mujeres afganas que hayan contado su historia, pero ahora mismo tenemos a Khadija Naim, la autora de <em>Sin velo</em>: donde cuenta c&oacute;mo le obligaron a casarse cuando su sue&ntilde;o era ser periodista y escap&oacute; para venir a Espa&ntilde;a, desde donde lucha para recuperar a sus tres cr&iacute;os. Es una voz s&uacute;per potente.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/antonio-pampliega-periodista-mal-son-talibanes-no-islam_1_13266037.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 01 Jun 2026 12:31:48 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/bc0e0232-2ea7-4cce-b695-2651f5a9a61a_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144278.jpg" length="385641" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/bc0e0232-2ea7-4cce-b695-2651f5a9a61a_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144278.jpg" type="image/jpeg" fileSize="385641" width="851" height="479"/>
      <media:title><![CDATA[Antonio Pampliega, periodista: "El mal son los talibanes, no el Islam"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/bc0e0232-2ea7-4cce-b695-2651f5a9a61a_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144278.jpg" width="851" height="479"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Afganistán,Talibanes,Islam,Islamofobia]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Tres veïnes de Palma guanyen el pols a l’Administració per dormir en silenci: "La festa no va per davant del descans"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/tres-veines-guanyen-pols-l-administracio-per-dormir-silenci-festa-no-per-davant-descans_1_13263752.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a2e2184f-1179-4098-bfef-f9a52b05e5e5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Tres veïnes de Palma guanyen el pols a l’Administració per dormir en silenci: &quot;La festa no va per davant del descans&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’Ajuntament de Palma ha estat condemnat a indemnitzar amb 3.000 euros els tres residents que van presentar un contenciós per aconseguir que acabessin els concerts, les festes i altres esdeveniments al recinte de la plaça de toros de la capital balear</p><p class="subtitle">La Justícia eximeix el Reial Madrid de la responsabilitat pel soroll en esdeveniments del Bernabéu i el lliura del banc dels acusats</p></div><p class="article-text">
        Dos germans juguen a futbol a la gegantina vorera que serveix d&rsquo;acc&eacute;s al Coliseu Balear, la pla&ccedil;a de toros de Palma. Per un moment, el boix fonya la pilota &ndash;la boixa protesta, vol que li la torni a passar&ndash; i es queda mirant quatre dones que formen una pinya. S&rsquo;atraquen per fer-se una foto: abans que el fot&ograve;graf premi el bot&oacute;, despleguen una pancarta de fons vermell on es llegeix una sent&egrave;ncia en maj&uacute;scules:
    </p><p class="article-text">
        <em>&ldquo;El ruido es tortura&rdquo;</em>.
    </p><p class="article-text">
        A sota hi ha un <em>hashtag</em> que entrella&ccedil;a tres paraules: silenci, respecte, civisme. A na Maria, n&rsquo;Ana, na Begonya i na Cecilia les va unir la lluita contra els decibels. Fa unes setmanes, van saber que acabaven de guanyar un judici a Cort, el nom popular que rep entre els mallorquins l&rsquo;ajuntament de la capital. La sent&egrave;ncia, en teoria, evitar&agrave; que torni a encendre&rsquo;s la m&uacute;sica al recinte que tenen a l&rsquo;esquena. Elles s&oacute;n vesines d&rsquo;aquesta pla&ccedil;a de toros gaireb&eacute; centen&agrave;ria. Una joia de l&rsquo;arquitectura neomud&egrave;jar on, durant les darreres d&egrave;cades &ndash;i sobretot en els darrers anys&ndash;, s&rsquo;han celebrat m&eacute;s concerts que corregudes. Tamb&eacute; altres esdeveniments &ndash;<em>tardeos</em>, festes privades o, fins i tot, espectacles acrob&agrave;tics de motos&ndash; on la remor era la norma.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Al meu marit i a mi ens va fer viure en un estat d&rsquo;ira constant&rdquo;, explica la Vanessa per tel&egrave;fon. No ha pogut afegir-se a la foto amb les seues vesines perqu&egrave; es troba malament. Pateix fibromi&agrave;lgia &ndash;s&iacute;ndrome cr&ograve;nica del sistema nervi&oacute;s&ndash; i lupus &ndash;una malaltia autoimmune cr&ograve;nica en qu&egrave; el sistema immunitari ataca per error els teixits i els &ograve;rgans sans&ndash;, dos patologies &ndash;que ha agreujat el fet de no poder dormir&ndash;. Ella viu en un pis situat a l&rsquo;Arxiduc, un dels principals carrers de l&rsquo;eixample palmes&agrave;, i gaudeix d&rsquo;una terrassa amb vistes a la pla&ccedil;a de toros. Llum, aire fresc i, a l&rsquo;abast de la m&agrave;, els ornamentats arcs que va dissenyar Gaspar Benn&agrave;ssar i Moner a finals dels anys vint del segle passat. Estar tan a prop d&rsquo;una de les obres m&eacute;s brillants del t&ograve;tem del modernisme mallorqu&iacute; va ser un dels atractius que van portar na Vanessa i el seu marit a comprar aquell pis el 2012.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e29baf3a-79ef-4b9a-b9b7-5792f787fd81_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e29baf3a-79ef-4b9a-b9b7-5792f787fd81_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e29baf3a-79ef-4b9a-b9b7-5792f787fd81_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e29baf3a-79ef-4b9a-b9b7-5792f787fd81_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e29baf3a-79ef-4b9a-b9b7-5792f787fd81_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e29baf3a-79ef-4b9a-b9b7-5792f787fd81_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e29baf3a-79ef-4b9a-b9b7-5792f787fd81_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Na Begonya, geòloga de professió, va assessorar les demandants perquè trobessin una empresa &quot;professional i independent&quot; que fes sonometries"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Na Begonya, geòloga de professió, va assessorar les demandants perquè trobessin una empresa &quot;professional i independent&quot; que fes sonometries                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ndash;Jo estic en contra de la taurom&agrave;quia &ndash;explica na Vanessa&ndash;, per&ograve; som historiadora de l&rsquo;art, s&eacute; molt b&eacute; quin &eacute;s el valor que t&eacute; aquest edifici. Viure a prop seu va ser un est&iacute;mul per mudar-nos aqu&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;I no imaginaves que podia ser una trampa? Al Coliseu Balear ja s&rsquo;hi organitzaven concerts als anys vuitanta.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;B&eacute;... ens vam informar, vam fer una petita enquesta, i ens van dir que, a m&eacute;s de la correguda que sempre organitzen a l&rsquo;agost, hi havia renou sobretot algunes nits d&rsquo;estiu, per&ograve; que es podia suportar. El problema de deb&ograve; l&rsquo;hem sentit els darrers dos anys, quan va entrar l&rsquo;empresa que va gestionar la pla&ccedil;a fins a la tardor passada. Aquests concerts i totes les festes que s&rsquo;hi han fet dins m&rsquo;han fet patir el doble. D&rsquo;una banda, ens empass&agrave;vem la remor dels camions que transportaven el material, les proves de so, la llum dels focus ens entrava dins casa, i l&rsquo;enrenou, no nom&eacute;s dels altaveus, sin&oacute; del p&uacute;blic. Quan l&rsquo;&eacute;sser hum&agrave; es reuneix en una gran multitud s&rsquo;oblida de respectar certes normes. &Eacute;s una cosa natural. Per&ograve; &eacute;s que despr&eacute;s tamb&eacute; m&rsquo;ha angoixat veure com utilitzaven grues per introduir materials a la pla&ccedil;a que no cabien per les portes. El Coliseu Balear t&eacute; un valor enorme i se li han donat alguns usos que, encara que sigui privat, crec que no li correspondrien. Cal entendre que l&rsquo;&uacute;s dels edificis ha de canviar, adaptar-se als temps. Quan es va construir, aquesta zona era l&rsquo;extrarradi de la ciutat. Ara &eacute;s el centre. No &eacute;s el lloc per organitzar concerts per a milers de persones.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Quan l’ésser humà es reuneix en una gran multitud s’oblida de respectar certes normes. És una cosa natural. Quan es va construir, aquesta zona era l’extrarradi de la ciutat. Ara és el centre. No és el lloc per organitzar concerts per a milers de persones</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Vanessa</span>
                                        <span>—</span> Veïna del barri de Plaça de Toros
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ndash;Al novembre, Cort va retirar el perm&iacute;s per organitzar esdeveniments al darrer promotor que explotava la pla&ccedil;a de toros. Com ha canviat la vostra vida de llavors en&ccedil;a?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Tenc dues filles, de set i de cinc anys. La gran &eacute;s m&eacute;s reservada i ho havia duit amb m&eacute;s esto&iuml;cisme, per&ograve; la petita no para de dir-me: &ldquo;Mumare, que b&eacute; que ara podem dormir&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La demanda que ho va canviar tot</strong></h2><p class="article-text">
        Quan l&rsquo;Ajuntament de Palma va obligar Es Coliseu Centre Cultural a suspendre la programaci&oacute; que havia dissenyat per a aquesta primavera &ndash;havien d&rsquo;omplir un recinte amb capacitat per a 8.000 espectadors amb grups com La Gossa Sorda o Fito y Fitipaldis&ndash;, tres persones ja havien denunciat davant la Just&iacute;cia la &ldquo;tortura ac&uacute;stica&rdquo; que patien. Van ser n&rsquo;Ana, na Maria i un tercer ves&iacute; que s'ha estimat no apar&egrave;ixer en aquest reportatge. Les dos primeres s&oacute;n amigues, de fet, gr&agrave;cies al seu activisme en favor del descans.
    </p><p class="article-text">
        Des que na Maria es va traslladar a Mallorca des de Barcelona per treballar a la banca &ndash;tanmateix, no va tardar a aconseguir una &ldquo;bona indemnitzaci&oacute; per acomiadament per dedicar-se a altres menesters&rdquo;&ndash;, n&rsquo;Ana &ndash;que, curiosament, era administrativa a Cort&ndash; i ella diuen haver-se reunit amb set alcaldes diferents: Joan Fageda (PP), Catalina Cirer (PP), Aina Calvo (PSIB-PSOE), Mateu Isern (PP), Antoni Noguera (M&eacute;s), Jos&eacute; Hila (PSIB-PSOE) i Jaime Mart&iacute;nez (PP, l&rsquo;actual).
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Tots els que ha tengut Palma menys Ramon Aguil&oacute;, amb qui vaig jurar el c&agrave;rrec quan vaig entrar a treballar a l&rsquo;ajuntament&rdquo;, diu ir&ograve;nicament n&rsquo;Ana. Na Maria, encara m&eacute;s morda&ccedil;, repr&egrave;n el fil:
    </p><p class="article-text">
        &ndash;I de tots ells, l&rsquo;&uacute;nica que ens va fer una mica de cas va ser l&rsquo;Aina Calvo. La majoria ens va tractar amb menyspreu i alguns, directament, ens van arribar a insultar. Tant d&rsquo;esquerres com de dretes, eh? Va ser en temps de Catalina Cirer [1999-2003] quan es va donar carta blanca als promotors perqu&egrave; poguessin fer qualsevol cosa aqu&iacute; dins.
    </p><p class="article-text">
        Fartes de predicar en el desert &laquo;durant anys&raquo; i de cercar advocats &ldquo;que no es volien comprometre i donaven llargues quan veien que s&rsquo;haurien d&rsquo;enfrontar a Cort&rdquo;, na Maria, n&rsquo;Ana i el tercer demandant van decidir canviar d&rsquo;estrat&egrave;gia. Despr&eacute;s de la pand&egrave;mia, es van posar en mans del despatx d&rsquo;Andr&eacute;s Morey Navarro. Aquest advocat &eacute;s membre de Juristes Contra el Soroll. Com es pot llegir al seu web, &eacute;s &ldquo;una associaci&oacute; integrada per professionals del dret sensibilitzats i especialitzats en contaminaci&oacute; ac&uacute;stica&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El conflicte que posaven damunt la taula resultava molt familiar a Morey. Tamb&eacute; s&rsquo;havia implicat en el proc&eacute;s judicial mitjan&ccedil;ant el qual desenes de vesins cercaven fer callar els concerts que se celebraven a la Ciutat de les Arts i les Ci&egrave;ncies. Aquesta primavera, valencians i palmesans van guanyar totes dues causes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83f73ef0-3763-4b57-8708-90f3f45f0e74_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83f73ef0-3763-4b57-8708-90f3f45f0e74_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83f73ef0-3763-4b57-8708-90f3f45f0e74_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83f73ef0-3763-4b57-8708-90f3f45f0e74_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83f73ef0-3763-4b57-8708-90f3f45f0e74_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83f73ef0-3763-4b57-8708-90f3f45f0e74_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/83f73ef0-3763-4b57-8708-90f3f45f0e74_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="No és un chroma ni intel·ligència artificial: el pis on viu n’Ana amb el seu marit està aferradíssim a la plaça de toros"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                No és un chroma ni intel·ligència artificial: el pis on viu n’Ana amb el seu marit està aferradíssim a la plaça de toros                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Indemnitzacions que no cobreixen les despeses</strong></h2><p class="article-text">
        El 26 de mar&ccedil;, una sent&egrave;ncia va condemnar l&rsquo;Ajuntament de Val&egrave;ncia a pagar 138.000 euros als afectats pel soroll del Festival de Les Arts, el Big Sound o el Love the 90&rsquo;s. El 19 de maig, n&rsquo;Ana, na Maria i el seu company de fatigues van rebre una telefonada amb gust de vict&ograve;ria: l&rsquo;Ajuntament de Palma renunciava a rec&oacute;rrer contra la sent&egrave;ncia del Tribunal Superior de Just&iacute;cia de les Illes Balears (TSJIB). A l&rsquo;abril, l&rsquo;havia condemnat a pagar 9.000 euros als demandants com a compensaci&oacute; per les mol&egrave;sties sofertes a causa de les activitats que s&rsquo;havien celebrat a la pla&ccedil;a de toros amb perm&iacute;s municipal. La ra&oacute; de la difer&egrave;ncia entre les quantitats? El nombre de vesins que van litigar. A Val&egrave;ncia en van ser quaranta-sis. A Palma, nom&eacute;s tres. La indemnitzaci&oacute; &eacute;s la mateixa: 3.000 euros per cap. &ldquo;El que marca la jurisprud&egrave;ncia del Tribunal Suprem per danys morals si no hi ha informes m&egrave;dics que demostrin un dany f&iacute;sic acreditat&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En termes econ&ograve;mics, va ser un mal negoci per a n&rsquo;Ana, na Maria i el tercer demandant. Reunir les proves que van necessitar per guanyar el judici els va costar 24.000 euros. En altres termes, va ser un negoci rod&oacute;. Na Maria ho explica de manera breu i contundent:
    </p><p class="article-text">
        &ndash;No saps com es dorm de b&eacute; quan et donen la ra&oacute;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Cort no d&oacute;na explicacions despr&eacute;s de perdre el judici</strong></h2><p class="article-text">
        La sent&egrave;ncia que Cort no va rec&oacute;rrer va confirmar que suspendre els concerts al Coliseu Balear no eximia l&rsquo;Administraci&oacute; de pagar indemnitzacions. &ldquo;Sol ser una pr&agrave;ctica habitual dels ajuntaments per confondre els jutges i, de fet, en aquest cas ho van aconseguir&rdquo;, expliquen per escrit des del despatx d&rsquo;Andr&eacute;s Morey: &ldquo;Nosaltres vam presentar una reclamaci&oacute; a l&rsquo;Ajuntament per a la protecci&oacute; dels drets fonamentals que s&rsquo;estaven vulnerant a trav&eacute;s de la contaminaci&oacute; ac&uacute;stica; la reclamaci&oacute; sol&middot;licitava una indemnitzaci&oacute; de 3.000 euros per ve&iacute; i la clausura de l&rsquo;activitat sorollosa. En no contestar, vam anar al contenci&oacute;s i, en primera inst&agrave;ncia, abans que recaigu&eacute;s sent&egrave;ncia, l&rsquo;Ajuntament va adoptar la mesura de clausura i els van donar la ra&oacute;. Nosaltres vam presentar un recurs d&rsquo;apel&middot;laci&oacute; i el TSJIB va fallar a favor dels nostres representats&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <a href="http://eldiario.es/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es</a> va contactar en diverses ocasions amb el gabinet de premsa de l&rsquo;Ajuntament de Palma per recollir el seu punt de vista. L&rsquo;&uacute;nica resposta que va obtenir per part de l&rsquo;equip de govern &ndash;minoria del PP, amb suport extern de Vox als plens&ndash; va ser: &ldquo;No s&rsquo;ha presentat recurs. El consistori ja va adoptar mesures en la mateixa l&iacute;nia [de la resoluci&oacute; judicial] en suspendre l&rsquo;activitat&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66505e84-daad-469a-ba22-7b96c69f2097_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66505e84-daad-469a-ba22-7b96c69f2097_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66505e84-daad-469a-ba22-7b96c69f2097_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66505e84-daad-469a-ba22-7b96c69f2097_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66505e84-daad-469a-ba22-7b96c69f2097_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66505e84-daad-469a-ba22-7b96c69f2097_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/66505e84-daad-469a-ba22-7b96c69f2097_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El domicili de na Maria és un primer pis que dona directament al recinte del Coliseu Balear"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El domicili de na Maria és un primer pis que dona directament al recinte del Coliseu Balear                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La uni&oacute; entre vesins fa la for&ccedil;a</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;A mi m&rsquo;ha canviat la vida con&egrave;ixer-les: elles demostren que quan la ciutadania protesta, persisteix i insisteix perqu&egrave; es compleixin els seus drets... pot guanyar. La festa de molts no pot passar per davant del descans d&rsquo;una sola persona&rdquo;, explica na Cecilia. Aquesta professora de Literatura va n&eacute;ixer a San Isidro, una de les ciutats que integren el Gran Buenos Aires, m&eacute;s de quinze milions d&rsquo;habitants en una superf&iacute;cie &ndash;13.000 km&sup2;&ndash; que no quadruplica la de Mallorca: &ldquo;I mai, ni quan vivia all&agrave; ni des que visc aqu&iacute;, fa m&eacute;s de vint anys, havia patit el mateix des que ens vam mudar tan a prop de la pla&ccedil;a de toros&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A mi m’ha canviat la vida conèixer-les: elles demostren que quan la ciutadania protesta, persisteix i insisteix perquè es compleixin els seus drets... pot guanyar. La festa de molts no pot passar per davant del descans d’una sola persona</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Cecilia</span>
                                        <span>—</span> Veïna del barri de Plaça de Toros
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Na Cecilia, el seu marit i la filla &ndash;una jove d&rsquo;uns vint anys que aleshores estudiava Biotecnologia&ndash; es van mudar a un pis que fins al novembre va tenir dos cares. Un passad&iacute;s llargu&iacute;ssim connecta les habitacions que queden al costat de la porta d&rsquo;entrada amb les estances &ndash;la sala d&rsquo;estar, la cuina&ndash; que donen al carrer. Tot l&rsquo;habitatge &eacute;s molt llumin&oacute;s perqu&egrave; la zona interior, en realitat, no ho &eacute;s: d&oacute;na al Coliseu Balear. All&agrave; la Cecilia hi va instal&middot;lar el seu estudi, una biblioteca carregada de cl&agrave;ssics &ndash;les obres completes de Dostoievski, <em>La Regenta</em> de Clar&iacute;n...&ndash; a la qual renunciava cada vegada que hi havia concert. Despr&eacute;s veuria a la premsa que l&rsquo;Ajuntament de Palma havia susp&egrave;s el perm&iacute;s musical als promotors que gestionaven la pla&ccedil;a. Va voler llavors assabentar-se de si altres vesines protestaven d&rsquo;alguna manera perqu&egrave; la gresca no torn&agrave;s. Va travessar el carrer.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb8eabf4-b06b-4d1e-b141-66c010003d9f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb8eabf4-b06b-4d1e-b141-66c010003d9f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb8eabf4-b06b-4d1e-b141-66c010003d9f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb8eabf4-b06b-4d1e-b141-66c010003d9f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb8eabf4-b06b-4d1e-b141-66c010003d9f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb8eabf4-b06b-4d1e-b141-66c010003d9f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bb8eabf4-b06b-4d1e-b141-66c010003d9f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Na Cecilia posa a la biblioteca que no podia utilitzar cada vegada que el calendari indicava que hi havia un esdeveniment a la plaça de toros"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Na Cecilia posa a la biblioteca que no podia utilitzar cada vegada que el calendari indicava que hi havia un esdeveniment a la plaça de toros                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El 19 de desembre de 2025, na Cecilia va creuar Arxiduc per anar a una reuni&oacute; que havia convocat l&rsquo;Associaci&oacute; de Ve&iuml;ns Coliseu. Un &uacute;nic punt a l&rsquo;ordre del dia: debatre sobre la suspensi&oacute; dels concerts. Hi havia opinions de tota mena. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/remor-pels-concerts-placa-toros-enfronta-els-veinats-palma-m-estim-hi-hagi-cultura-i-no-tauromaquia_1_12868918.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">La junta directiva del col&middot;lectiu ve&iuml;nal estava a favor del retorn de la m&uacute;sica</a>. Va ser all&agrave; on na Cecilia va con&egrave;ixer n&rsquo;Ana i na Maria. Ara, totes tres, a m&eacute;s de na Begonya i altres afectats pel soroll, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/30-anys-soroll-dels-barris-mes-turistics-palma-on-abans-hi-havia-6-taules-ara-n-hi-22_1_13195804.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tenen previst constituir una associaci&oacute; pr&ograve;pia.</a>
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;&Eacute;s que no hi ha barri sense silenci... i sense relacions entre les persones. Noltros vivim a nom&eacute;s uns quants portals de dist&agrave;ncia, per&ograve; mai no ens haur&iacute;em conegut sense ser conscients que pat&iacute;em el mateix problema. El meu marit i jo vivim aqu&iacute; des de finals dels vuitanta i hem vist com tot ha anat canviant. Encara no som al rovell tur&iacute;stic de Palma, per&ograve; han anat desapareixent comer&ccedil;os i bars de tota la vida. Aquest barri era treballador i tranquil. Sense aquesta xarxa, &eacute;s dif&iacute;cil evitar que vengui alg&uacute; a fer negoci davant ca teva i et deixi sense dormir&rdquo;, explica n&rsquo;Ana.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">És que no hi ha barri sense silenci... i sense relacions entre les persones. Noltros vivim a només uns quants portals de distància, però mai no ens hauríem conegut si no haguéssim estat conscients que patíem el mateix problema</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ana</span>
                                        <span>—</span> Veïna del barri de Plaça de Toros
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El soroll vist des d&rsquo;un octau pis</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Estant tan amunt, &eacute;s impossible que el soroll no hi arribi: rebota i s&rsquo;expandeix cap aqu&iacute;&rdquo;, diu la Begonya. La veu de l&rsquo;administrativa jubilada &eacute;s l&rsquo;&uacute;nica que falta a la seva terrassa. Despr&eacute;s de fotografiar-se a la porta de la pla&ccedil;a, n&rsquo;Ana ha tornat a ca seua mentre na Maria i na Cecilia han pujat a casa d&rsquo;aquesta ge&ograve;loga que fa m&eacute;s de dues d&egrave;cades que hi viu.
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s un octau pis: des d&rsquo;all&agrave; dalt es veu una panor&agrave;mica espectacular de la Serra de Tramuntana, la mola del Galatz&oacute; sobresurt entre les muntanyes. Na Begonya no viu gaire lluny de les seues vesines. El seu pis &eacute;s &ldquo;en un carrer paral&middot;lel a Jaume Ferran, dos carrers per damunt de la pla&ccedil;a&rdquo;, un lloc que coneix com a espectadora. All&agrave; hi era, per exemple, l&rsquo;11 de setembre de 2001. El dia dels atemptats contra les Torres Bessones, <a href="https://www.ultimahora.es/noticias/cultura/2001/09/12/830197/manu-chao-ayuda-a-olvidar-la-desgracia.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Manu Chao va tocar davant 14.000 persones al centre de Palma</a>.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;No et sabria dir a quina hora va ser... per&ograve; record que el concert va acabar just despr&eacute;s que es fes fosc, no a mitjanit. Els grans saraus van venir despr&eacute;s.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Quan alg&uacute; es fa gran es torna m&eacute;s llepafils davant la festa que volen gaudir els j&oacute;vens?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;No ho crec. El que va passar aqu&iacute; va ser un canvi de model. <a href="https://www.ultimahora.es/noticias/local/2025/08/01/2437493/solo-flow-freestyle-mallorca-solo-flow-freestyle-mallorca-espectaculo-mas-salvaje-sobre-ruedas-aterriza-agosto.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">El punt d&rsquo;inflexi&oacute; va ser un festival de motos acrob&agrave;tiques</a>. L&rsquo;endem&agrave;, al diari <em>&Uacute;ltima Hora</em>, l&rsquo;organitzador presumia d&rsquo;haver superat els 120 decibels. Any rere any va anar augmentant la quantitat d&rsquo;esdeveniments. Van arribar els festivals per a estudiants de viatge de final de curs.
    </p><p class="article-text">
        <a href="https://www.eldiario.es/euskadi/macrobrote-millar-estudiantes-afectados-pais-viajar-mallorca-obliga-intervenir-sanidad_1_8070777.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&ndash;Com aquell concert de reggaeton del 2021 que va acabar expandint un brot de coronavirus per Espanya.</a>
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Exacte! Despr&eacute;s, passada la pand&egrave;mia, es va concedir un perm&iacute;s perqu&egrave; hi hagu&eacute;s festes des de les dotze del migdia fins a les dotze de la nit. Dotze hores! Va ser aleshores, a trav&eacute;s de les xarxes socials, que vaig con&egrave;ixer la Maria i l&rsquo;Ana.
    </p><p class="article-text">
        Quan es va unir a l&rsquo;equip, la Begonya va assessorar les seves companyes perqu&egrave; contractessin una empresa de sonometries: &ldquo;Necessitaven professionals i jo tenia algun contacte. La Policia Local les havia fet durant anys en moments en qu&egrave; no hi havia tant de soroll&rdquo;. Els resultats que van obtenir oscil&middot;laven entre els 75 i els 80 decibels. Una intensitat l&iacute;mit: si aquest volum es converteix en rutina, les o&iuml;des en surten perjudicades i l&rsquo;organisme se&rsquo;n ressent.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Quan acabaven els concerts&rdquo;, comenta na Maria, &ldquo;durant hores et quedava el brunzit dins el cap... i no te&rsquo;l podies llevar, no hi havia manera. Mira que m&rsquo;encanta pintar i m&rsquo;encanta cosir, i tenc el pis ple de quadres i de m&agrave;quines, per&ograve; ni tan sols a aix&ograve; em podia dedicar. No em concentrava&rdquo;. Les migranyes no s&oacute;n la pitjor seq&uuml;ela que el soroll de la pla&ccedil;a de toros va deixar a na Maria. Fa uns mesos va patir un ictus que ella relaciona amb la tortura ac&uacute;stica i prolongada dels concerts.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Per aix&ograve; no em llevo les ulleres de sol, perqu&egrave; em treguis m&eacute;s guapa&rdquo;, dir&agrave; al fot&ograve;graf quan la retrati al balconet de ca seua, on hi ha tantes plantes que sembla un jard&iacute; bot&agrave;nic.
    </p><p class="article-text">
        Mentre sona el flaix, la Maria deixar&agrave; anar:
    </p><p class="article-text">
        &ndash;El millor &eacute;s que mai no ens han llevat les ganes de riure. Quan sentia dir que nosaltres est&agrave;vem donant aquesta batalla perqu&egrave; alg&uacute; ens pagava per darrere... riure era l&rsquo;&uacute;nic que podia fer!
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/tres-veines-guanyen-pols-l-administracio-per-dormir-silenci-festa-no-per-davant-descans_1_13263752.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 01 Jun 2026 09:05:26 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a2e2184f-1179-4098-bfef-f9a52b05e5e5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="381894" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a2e2184f-1179-4098-bfef-f9a52b05e5e5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="381894" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Tres veïnes de Palma guanyen el pols a l’Administració per dormir en silenci: "La festa no va per davant del descans"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a2e2184f-1179-4098-bfef-f9a52b05e5e5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Palma,Ruido]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Tres vecinas de Palma ganan el pulso a la Administración para dormir en silencio: “La fiesta no va por delante del descanso”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/tres-vecinas-palma-ganan-pulso-administracion-dormir-silencio-fiesta-no-delante-descanso_1_13261133.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a2e2184f-1179-4098-bfef-f9a52b05e5e5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Tres vecinas de Palma ganan el pulso a la Administración para dormir en silencio: “La fiesta no va por delante del descanso”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Ajuntament de Palma ha sido condenado a indemnizar con 3.000 euros a las tres residentes que presentaron un contencioso para lograr que terminaran los conciertos, las fiestas y otros eventos en el recinto de la plaza de toros de la capital balear</p><p class="subtitle">La Justicia exime al Real Madrid de la responsabilidad por el ruido en eventos del Bernabéu y le libra del banquillo</p></div><p class="article-text">
        Dos hermanos juegan a f&uacute;tbol en la gigantesca acera que sirve de acceso al Coliseu Balear, la plaza de toros de Palma. Por un momento, el ni&ntilde;o pisa la pelota &ndash;la ni&ntilde;a protesta, quiere que se la vuelva a pasar&ndash; y se queda mirando a cuatro mujeres que forman una pi&ntilde;a. Se acercan para sacarse una foto: antes de que el fot&oacute;grafo apriete el bot&oacute;n, despliegan un cartel de fondo rojo donde se lee una sentencia en may&uacute;sculas blancas:&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El ruido es tortura&rdquo;. Debajo hay un <em>hashtag</em> que entrelaza tres palabras: silencio, respeto, civismo.
    </p><p class="article-text">
        A Mar&iacute;a, Ana, Begonya y Cecilia las uni&oacute; la lucha contra los decibelios. Hace unas semanas, supieron que acababan de ganarle a Cort &ndash;el nombre popular que recibe entre los mallorquines el ayuntamiento de la capital&ndash; un juicio. La sentencia, en teor&iacute;a, evitar&aacute; que vuelva a encenderse la m&uacute;sica en el recinto que tienen a su espalda. Ellas son vecinas de este coso taurino y casi centenario. Una joya de la arquitectura neomud&eacute;jar donde en las &uacute;ltimas d&eacute;cadas &ndash;y, sobre todo, en los &uacute;ltimos a&ntilde;os&ndash; se han celebrado m&aacute;s conciertos que corridas. Tambi&eacute;n, otros eventos &ndash;tardeos, fiestas privadas o, incluso, espect&aacute;culos acrob&aacute;ticos de motos&ndash; donde el ruido era la norma. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;A mi marido y a m&iacute; nos hizo vivir en un estado de ira constante&rdquo;, explica Vanessa por tel&eacute;fono. No ha podido sumarse a la foto con sus vecinas porque se encuentra mal. Sufre fibromialgia &ndash;s&iacute;ndrome cr&oacute;nico del sistema nervioso&ndash; y lupus &ndash;una enfermedad autoinmunitaria cr&oacute;nica en la que el sistema inmunol&oacute;gico ataca por error los tejidos y &oacute;rganos sanos&ndash;, dos patolog&iacute;as &ldquo;que ha agravado no poder dormir&rdquo;. Ella vive en un piso situado en Arxiduc, una de las principales calles del ensanche palmesano, y disfruta de una terraza con vistas a la plaza de toros. Luz, aire fresco y, al alcance de la mano, los ornamentados arcos que dise&ntilde;&oacute; Gaspar Benn&agrave;ssar i Moner a finales de los a&ntilde;os veinte del siglo pasado. Estar tan cerca de una de las obras m&aacute;s brillantes del t&oacute;tem del modernismo mallorqu&iacute;n fue uno de los atractivos que llevaron a Vanessa y a su marido a comprar aquel piso en 2012.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e29baf3a-79ef-4b9a-b9b7-5792f787fd81_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e29baf3a-79ef-4b9a-b9b7-5792f787fd81_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e29baf3a-79ef-4b9a-b9b7-5792f787fd81_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e29baf3a-79ef-4b9a-b9b7-5792f787fd81_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e29baf3a-79ef-4b9a-b9b7-5792f787fd81_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e29baf3a-79ef-4b9a-b9b7-5792f787fd81_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e29baf3a-79ef-4b9a-b9b7-5792f787fd81_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Begonya, geóloga de profesión, asesoró a las demandantes para que encontraran una empresa “profesional e independiente” que hiciera sonometrías."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Begonya, geóloga de profesión, asesoró a las demandantes para que encontraran una empresa “profesional e independiente” que hiciera sonometrías.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ndash; Yo estoy en contra de la tauromaquia &ndash;explica Vanessa&ndash;, pero soy historiadora del arte, s&eacute; muy bien cu&aacute;l es el valor que tiene este edificio. Vivir cerca de &eacute;l fue un est&iacute;mulo para mudarnos aqu&iacute;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ndash; &iquest;Y no imaginabas que pudiera ser una trampa? En el Coliseu Balear ya se organizaban conciertos en los a&ntilde;os ochenta.
    </p><p class="article-text">
        &ndash; Bueno&hellip; nos informamos, hicimos una peque&ntilde;a encuesta y nos dijeron que, adem&aacute;s de la corrida que siempre organizan en agosto, hab&iacute;a jaleo sobre todo algunas noches de verano, pero que se pod&iacute;a soportar. El problema de verdad lo hemos sentido en los &uacute;ltimos dos a&ntilde;os, cuando entr&oacute; la empresa que gestion&oacute; la plaza hasta el pasado oto&ntilde;o. Esos conciertos y todas las fiestas que se han hecho all&iacute; dentro me han hecho sufrir el doble. Por una parte, nos trag&aacute;bamos el ruido de los camiones que transportaban el material, las pruebas de sonido, la luz de los focos nos entraba en casa y el barullo, no solo de los altavoces, sino del p&uacute;blico. Cuando el ser humano se re&uacute;ne en una gran multitud se olvida de respetar ciertas normas. Es algo natural. Pero es que luego me ha dado angustia tambi&eacute;n ver c&oacute;mo usaban gr&uacute;as para meter materiales en la plaza que no cab&iacute;an por las puertas. El Coliseu Balear tiene un valor enorme y se le han dado algunos usos que, aunque sea privado, creo que no le corresponder&iacute;an. Hay que entender que el uso de los edificios tiene que cambiar, adaptarse a los tiempos. Cuando se construy&oacute;, esta zona era el extrarradio de la ciudad. Ahora es el centro. No es el lugar para organizar conciertos para miles de personas.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cuando el ser humano se reúne en una gran multitud se olvida de respetar ciertas normas. Es algo natural. Cuando se construyó, esta zona era el extrarradio de la ciudad. Ahora es el centro. No es el lugar para organizar conciertos para miles de personas</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Vanessa</span>
                                        <span>—</span> Vecina del barrio de Plaza de Toros
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ndash;En noviembre, Cort le quit&oacute; el permiso para organizar eventos al &uacute;ltimo promotor que explotaba la plaza de toros. &iquest;C&oacute;mo ha cambiado vuestra vida desde entonces?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Tengo dos hijas, de siete y de cinco. La mayor es m&aacute;s reservada y lo hab&iacute;a llevado con m&aacute;s estoicismo, pero la peque&ntilde;a no para de decirme: &ldquo;Mam&aacute;, qu&eacute; bien que ahora podamos dormir&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text">La demanda que lo cambi&oacute; todo</h2><p class="article-text">
        Cuando el Ajuntament de Palma oblig&oacute; a Es Colisseu Centre Cultural la programaci&oacute;n que hab&iacute;a dise&ntilde;ado para la presente primavera &ndash;iban a llenar un recinto con capacidad para 8.000 espectadores con grupos como La Gossa Sorda o Fito y Fitipaldis&ndash;, tres personas ya hab&iacute;an denunciado &ldquo;la tortura ac&uacute;stica&rdquo; que sufr&iacute;an ante la Justicia. Fueron Ana, Mar&iacute;a y un tercer vecino que ha preferido no aparecer en este reportaje. Las dos primeras son amigas, de hecho, gracias a su activismo en pro del descanso. 
    </p><p class="article-text">
        Desde que Mar&iacute;a se traslad&oacute; a Mallorca desde Barcelona para trabajar en banca &ndash;no tard&oacute;, sin embargo, en conseguir una &ldquo;buena indemnizaci&oacute;n por despido para dedicarse a otros menesteres&rdquo;&mdash;, Ana &ndash;que, curiosamente, era administrativa en Cort&ndash; y ella dicen haberse reunido con siete alcaldes diferentes: Joan Fageda (PP), Catalina Cirer (PP), Aina Calvo (PSIB-PSOE), Mateu Isern (PP), Antoni Noguera (M&eacute;s), Jos&eacute; Hila (PSIB-PSOE) y Jaime Mart&iacute;nez (PP, el actual). &ldquo;Todos los que ha tenido Palma menos Ramon Aguil&oacute;, con el que jur&eacute; el cargo cuando entr&eacute; a trabajar en el ayuntamiento&rdquo;, dice ir&oacute;nica Ana. Mar&iacute;a, a&uacute;n m&aacute;s mordaz, recoge el hilo: &ldquo;Y de todos ellos, la &uacute;nica que nos hizo algo de caso fue Aina Calvo. La mayor&iacute;a nos trat&oacute; con desprecio y algunos, directamente, nos llegaron a insultar. Tanto de izquierdas como de derechas, &iquest;eh? Fue en &eacute;poca de Carolina Cirer [1999-2003] cuando se dio carta blanca a los promotores para que pudieran hacer cualquier cosa aqu&iacute; dentro&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Hartas de predicar en el desierto &ldquo;durante a&ntilde;os&rdquo; y de buscar abogados &ldquo;que no se quer&iacute;an comprometer y daban largas cuando ve&iacute;an que tendr&iacute;an que enfrentarse a Cort&rdquo;, Mar&iacute;a, Ana y un tercer demandante decidieron cambiar de estrategia. Despu&eacute;s de la pandemia, se pusieron en manos del despacho de Andr&eacute;s Morey Navarro. Este abogado es miembro de Juristas Contra el Ruido. Como se lee en su web, &ldquo;una asociaci&oacute;n integrada por profesionales del derecho sensibilizados y especializados en contaminaci&oacute;n ac&uacute;stica&rdquo;. El conflicto que pon&iacute;an encima de la mesa le resultaba muy familiar a Morey. Tambi&eacute;n se hab&iacute;a involucrado en el proceso judicial mediante el que decenas de vecinos buscaban acallar los conciertos que se celebraban en la Ciutat de les Arts i les Ci&egrave;ncies. Esta primavera, valencianos y palmesanos ganaron las dos causas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83f73ef0-3763-4b57-8708-90f3f45f0e74_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83f73ef0-3763-4b57-8708-90f3f45f0e74_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83f73ef0-3763-4b57-8708-90f3f45f0e74_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83f73ef0-3763-4b57-8708-90f3f45f0e74_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83f73ef0-3763-4b57-8708-90f3f45f0e74_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83f73ef0-3763-4b57-8708-90f3f45f0e74_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/83f73ef0-3763-4b57-8708-90f3f45f0e74_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="No es un ‘chroma’ ni inteligencia artificial: el piso en el que Ana vive con su marido está pegadísimo al coso taurino."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                No es un ‘chroma’ ni inteligencia artificial: el piso en el que Ana vive con su marido está pegadísimo al coso taurino.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text">Indemnizaciones que no cubren los gastos</h2><p class="article-text">
        El 26 de marzo, una sentencia conden&oacute; al Ajuntament de Val&egrave;ncia a pagar 138.000 euros a los afectados por el ruido del Festival de Les Arts, el Big Sound o el Love the 90&rsquo;s. El 19 de mayo, Ana, Mar&iacute;a y su compa&ntilde;ero de fatigas recibieron una llamada con sabor a victoria: el Ajuntament de Palma renunciaba a recurrir la sentencia del Tribunal Superior de Just&iacute;cia de les Illes Balears (TSJB). En abril, le hab&iacute;a condenado a pagar 9.000 euros a los demandantes como compensaci&oacute;n por las molestias sufridas a causa de las actividades que se hab&iacute;an celebrado en la plaza de toros con permiso municipal. &iquest;La raz&oacute;n de la diferencia entre las cantidades? El n&uacute;mero de vecinos que pleite&oacute;. En Valencia fueron cuarenta y seis. En Palma, s&oacute;lo tres. La indemnizaci&oacute;n es la misma: 3.000 euros por cabeza. &ldquo;Lo que marca la jurisprudencia del Tribunal Supremo por da&ntilde;os morales si no hay informes m&eacute;dicos que demuestren un da&ntilde;o f&iacute;sico acreditado&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        En t&eacute;rminos econ&oacute;micos, fue un mal negocio para Ana, Mar&iacute;a y el tercer demandante. Reunir las pruebas que necesitaron para ganar el juicio les cost&oacute; 24.000. En otros t&eacute;rminos, fue un negocio redondo. Mar&iacute;a lo explica de forma breve y contundente:
    </p><p class="article-text">
        &ndash; No sabes lo bien que se duerme cuando te dan la raz&oacute;n.
    </p><h2 class="article-text">Cort no da explicaciones tras perder el juicio</h2><p class="article-text">
        La sentencia que no recurri&oacute; Cort confirm&oacute; que suspender los conciertos en el Coliseu Balear no exim&iacute;a a la Administraci&oacute;n de pagar indemnizaciones. &ldquo;Suele ser una pr&aacute;ctica habitual de los ayuntamientos para confundir a los jueces y, de hecho, en este caso lo consiguieron&rdquo;, explican por escrito desde el despacho de Andr&eacute;s Morey: &ldquo;Nosotros presentamos una reclamaci&oacute;n al Ayuntamiento para la protecci&oacute;n de los derechos fundamentales que se estaban violando a trav&eacute;s de la contaminaci&oacute;n ac&uacute;stica, la reclamaci&oacute;n solicitaba una indemnizaci&oacute;n de 3.000 euros por vecino y la clausura de la actividad ruidosa. Al no contestar fuimos al contencioso y, en primera instancia, antes de que recayera sentencia, el Ayuntamiento adopt&oacute; la medida de clausura y les dieron la raz&oacute;n. Nosotros presentamos recurso de apelaci&oacute;n y el TSJB fall&oacute; a favor de nuestros representados&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        elDiario.es contact&oacute; en diversas ocasiones con el gabinete de prensa del Ajuntament de Palma para recabar su punto de vista. La &uacute;nica respuesta que obtuvo por parte del equipo de gobierno &ndash;minor&iacute;a del PP, apoyo externo de Vox en los plenos&ndash; fue: &ldquo;No se ha presentado recurso. El Consistorio ya adopt&oacute; medidas en la misma l&iacute;nea [del fallo judicial] al suspender la actividad&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66505e84-daad-469a-ba22-7b96c69f2097_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66505e84-daad-469a-ba22-7b96c69f2097_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66505e84-daad-469a-ba22-7b96c69f2097_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66505e84-daad-469a-ba22-7b96c69f2097_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66505e84-daad-469a-ba22-7b96c69f2097_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66505e84-daad-469a-ba22-7b96c69f2097_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/66505e84-daad-469a-ba22-7b96c69f2097_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El domicilio de María es un primer piso que da directamente al recinto del Coliseo Balear."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El domicilio de María es un primer piso que da directamente al recinto del Coliseo Balear.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text">La uni&oacute;n vecinal hace la fuerza</h2><p class="article-text">
        &ldquo;A m&iacute; me ha cambiado la vida conocerlas: ellas demuestran que cuando la ciudadan&iacute;a protesta, persiste e insiste en que se cumplan sus derechos&hellip; puede ganar. La fiesta de muchos no puede pasar por delante del descanso de una sola persona&rdquo;, cuenta Cecilia. Esta profesora de Literatura naci&oacute; en San Isidro, una de las ciudades que integran el Gran Buenos Aires, m&aacute;s de quince millones de habitantes en una superficie &ndash;13.000 kil&oacute;metros cuadrados&ndash; que no cuadriplica la de Mallorca: &ldquo;Y nunca, ni cuando viv&iacute;a all&aacute; ni desde que vivo ac&aacute;, hace m&aacute;s de veinte a&ntilde;os, hab&iacute;a sufrido lo mismo desde que nos mudamos tan cerca de la plaza de toros&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A mí me ha cambiado la vida conocerlas: ellas demuestran que cuando la ciudadanía protesta, persiste e insiste en que se cumplan sus derechos… puede ganar. La fiesta de muchos no puede pasar por delante del descanso de una sola persona</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Cecilia</span>
                                        <span>—</span> Vecina del barrio de Plaza de Toros
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Cecilia, su marido y su hija &ndash;una veintea&ntilde;era que estaba estudiando entonces Biotecnolog&iacute;a&ndash; se mudaron a un piso que hasta noviembre tuvo dos caras. Un pasillo largu&iacute;simo conecta las habitaciones que quedan junto a la puerta de entrada con las estancias &ndash;el sal&oacute;n, la cocina&ndash; que da a la calle. Toda la vivienda es muy luminosa porque la zona interior, en realidad, no lo es: mira al Coliseu Balear. All&iacute; instal&oacute; Cecilia su estudio, una biblioteca cargada de cl&aacute;sicos &ndash;las obras completas de Dostoievski, <em>La Regenta</em> de Clar&iacute;n&hellip;&ndash; a la que renunciaba cada vez que hab&iacute;a concierto. Despu&eacute;s ver&iacute;a en la prensa que el Ajuntament de Palma hab&iacute;a suspendido el permiso musical a los promotores que gestionaban la plaza. Querr&iacute;a entonces enterarse si otras vecinas estaban protestando de alguna manera para que la farra no regresara. Cruzar&iacute;a la calle.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb8eabf4-b06b-4d1e-b141-66c010003d9f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb8eabf4-b06b-4d1e-b141-66c010003d9f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb8eabf4-b06b-4d1e-b141-66c010003d9f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb8eabf4-b06b-4d1e-b141-66c010003d9f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb8eabf4-b06b-4d1e-b141-66c010003d9f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb8eabf4-b06b-4d1e-b141-66c010003d9f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bb8eabf4-b06b-4d1e-b141-66c010003d9f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cecilia posa en la biblioteca que no podía utilizar cada vez que el calendario indicaba que había un evento en la plaza de toros."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cecilia posa en la biblioteca que no podía utilizar cada vez que el calendario indicaba que había un evento en la plaza de toros.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El 19 de diciembre de 2025, Cecilia atraves&oacute; Arxiduc para ir a una reuni&oacute;n que hab&iacute;a convocado la Associaci&oacute; de Ve&iuml;nats Coliseu. Un &uacute;nico punto en el orden del d&iacute;a: debatir sobre la suspensi&oacute;n de los conciertos. Hab&iacute;a voces de todo tipo. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ruido-conciertos-plaza-toros-enfrenta-vecinos-palma-prefiero-cultura-tauromaquia_1_12868256.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">La junta directiva del colectivo vecinal estaba a favor del retorno de la m&uacute;sica</a>. All&iacute; fue donde Cecilia conoci&oacute; a Ana y a Mar&iacute;a. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/30-anos-ruido-barrios-turisticos-palma-habia-6-mesas-ahora-hay-22_1_13195205.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ahora, las tres, adem&aacute;s de Begonya y otros afectados por el ruido, planean constituir una asociaci&oacute;n propia</a>. &ldquo;Es que no hay barrio sin silencio&hellip; y sin relaciones entre las personas. Nosotras vivimos a s&oacute;lo unos portales de distancia, pero nunca nos hubi&eacute;ramos conocido sin ser conscientes de que sufr&iacute;amos el mismo problema. Mi marido y yo llevamos aqu&iacute; desde finales de los ochenta y hemos visto c&oacute;mo ha ido cambiando todo. No estamos todav&iacute;a en el meollo tur&iacute;stico de Palma, pero han ido desapareciendo comercios y bares de toda la vida. Este barrio era trabajador y tranquilo. Sin esa red, es dif&iacute;cil evitar que venga alguien a hacer negocio a la puerta de tu casa y te deje sin dormir&rdquo;, explica Ana.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es que no hay barrio sin silencio… y sin relaciones entre las personas. Nosotras vivimos a sólo unos portales de distancia, pero nunca nos hubiéramos conocido sin ser conscientes de que sufríamos el mismo problema</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ana</span>
                                        <span>—</span> Vecina del barrio de Plaza de Toros
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text">El ruido visto desde un octavo piso</h2><p class="article-text">
        &ldquo;Al estar tan alto, es imposible que no llegue el ruido: rebota y se expande hacia arriba&rdquo;, dice Begonya. La voz de la administrativa jubilada es la &uacute;nica que falta en su terraza. Despu&eacute;s de fotografiarse en la puerta del coso, Ana se ha retirado a su hogar mientras Mar&iacute;a y Cecilia han subido a casa de esta ge&oacute;loga que lleva viviendo desde hace m&aacute;s dos d&eacute;cadas. Es un octavo piso: desde all&iacute; arriba se ve una panor&aacute;mica de la Serra de Tramuntana espectacular, la mole del Galatz&oacute; sobresale entre las monta&ntilde;as. Begonya no vive muy lejos de sus vecinas. Su piso est&aacute; &ldquo;en una paralela a Jaume Ferran, dos calles por encima de la plaza&rdquo;, un lugar que conoce como espectadora. All&iacute; estuvo, por ejemplo,&nbsp;el 11 de septiembre de 2001, el d&iacute;a que atentaron contra las Torres Gemelas, <a href="https://www.ultimahora.es/noticias/cultura/2001/09/12/830197/manu-chao-ayuda-a-olvidar-la-desgracia.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Manu Chao toc&oacute; ante 14.000 personas en el centro de Palma</a>.
    </p><p class="article-text">
        &ndash; No sabr&iacute;a decirte a qu&eacute; hora fue&hellip; pero recuerdo que el concierto acab&oacute; justo despu&eacute;s de que oscureciera, no a medianoche. Los grandes saraos vinieron despu&eacute;s. 
    </p><p class="article-text">
        &ndash; &iquest;Cuando alguien se hace mayor se vuelve m&aacute;s quisquilloso ante la fiesta que quieren disfrutar los j&oacute;venes?
    </p><p class="article-text">
        &ndash; No lo creo. Lo que sucedi&oacute; aqu&iacute; fue un cambio de modelo. <a href="https://www.ultimahora.es/noticias/local/2025/08/01/2437493/solo-flow-freestyle-mallorca-solo-flow-freestyle-mallorca-espectaculo-mas-salvaje-sobre-ruedas-aterriza-agosto.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">El punto de inflexi&oacute;n fue un festival de motos acrob&aacute;ticas</a>. Al d&iacute;a siguiente, sali&oacute; en el diario &Uacute;ltima Hora el organizador presumiendo de haber superado los 120 decibelios. A&ntilde;o tras a&ntilde;o fueron aumentando la cantidad de eventos. Llegaron los festivales para estudiantes de viaje de fin de curso.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ndash; <a href="https://www.eldiario.es/euskadi/macrobrote-millar-estudiantes-afectados-pais-viajar-mallorca-obliga-intervenir-sanidad_1_8070777.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Como aquel concierto de reguet&oacute;n de 2021 que termin&oacute; expandiendo un brote de coronavirus por Espa&ntilde;a.</a>
    </p><p class="article-text">
        &ndash; &iexcl;Exacto! Luego, al pasar la pandemia, se concedi&oacute; un permiso para que hubiera fiestas desde las doce del mediod&iacute;a hasta las doce de la noche. &iexcl;Doce horas! Entonces, a trav&eacute;s de redes sociales, fue como conoc&iacute; a Mar&iacute;a y a Ana.
    </p><p class="article-text">
        Al unirse al equipo, Begonya asesor&oacute; a sus compa&ntilde;eras para que contrataran a una empresa de sonometr&iacute;as: &ldquo;Necesitaban profesionales y yo ten&iacute;a alg&uacute;n contacto. La Polic&iacute;a Local las hab&iacute;a hecho durante a&ntilde;os en momentos en los que no hab&iacute;a tanto ruido&rdquo;. Los resultados que consiguieron se mov&iacute;an entre los 75 y los 80 decibelios. La potencia l&iacute;mite: si ese volumen se convierte en rutina, ensordecen los o&iacute;dos, el organismo se resiente. &ldquo;Cuando terminaban los conciertos&rdquo;, comenta Mar&iacute;a, &ldquo;durante horas se te quedaba el runr&uacute;n dentro de la cabeza&hellip; y no te lo pod&iacute;as quitar, no hab&iacute;a manera. Mira que me encanta pintar y me encanta coser, y tengo el piso lleno de cuadros y de m&aacute;quinas, pero ni a eso pod&iacute;a dedicarme. No me concentraba&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Las jaquecas no son la peor secuela que le dej&oacute; a Mar&iacute;a el ruido de la plaza de toros. Hace unos meses sufri&oacute; un ictus que ella relaciona con la tortura, ac&uacute;stica y prolongada, de los conciertos. &ldquo;Por eso no me quito las gafas de sol, para que me saques m&aacute;s guapa&rdquo;, le dir&aacute; al fot&oacute;grafo cuando la retrate en el balconcillo de su casa, tantas plantas hay que parece un jard&iacute;n bot&aacute;nico. Mientras suena el <em>flash</em>, Mar&iacute;a soltar&aacute;:
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Lo bueno es que nunca nos han quitado las ganas de re&iacute;r. Cuando escuchaba decir que nosotras est&aacute;bamos dando la batalla porque alguien nos pagaba por detr&aacute;s&hellip; &iexcl;re&iacute;rme era lo &uacute;nico que pod&iacute;a hacer!
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/tres-vecinas-palma-ganan-pulso-administracion-dormir-silencio-fiesta-no-delante-descanso_1_13261133.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 01 Jun 2026 04:00:59 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a2e2184f-1179-4098-bfef-f9a52b05e5e5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="381894" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a2e2184f-1179-4098-bfef-f9a52b05e5e5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="381894" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Tres vecinas de Palma ganan el pulso a la Administración para dormir en silencio: “La fiesta no va por delante del descanso”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a2e2184f-1179-4098-bfef-f9a52b05e5e5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Palma,Ruido]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Santa Eulària planta cara a la crisis de vivienda para retener el talento joven ibicenco]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/edcreativo/santa-eularia-planta-cara-crisis-vivienda-retener-talento-joven-ibicenco_1_13239217.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b5d76dda-1e69-49ae-ad8c-61f41fce6cf1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Santa Eulària planta cara a la crisis de vivienda para retener el talento joven ibicenco"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El municipio del noreste de Ibiza conecta una serie de políticas destinadas al retorno del talento joven, el emprendimiento y el desarrollo vital de las clases medias </p></div><p class="article-text">
        &ldquo;La preocupaci&oacute;n n&uacute;mero uno de los residentes de toda la isla es la vivienda. A partir de ah&iacute; se articula todo y, desde el Ajuntament de Santa Eul&agrave;ria, llevamos a&ntilde;os ofreciendo alternativas que sean viables y fiables&rdquo;, explica Miguel Tur Rubio, teniente de alcalde y concejal de Promoci&oacute;n econ&oacute;mica, Hacienda y Econom&iacute;a de un municipio que ya supera los 40.000 habitantes. Este pol&iacute;tico fue, en su momento, uno de los muchos j&oacute;venes que regresaron a la isla despu&eacute;s de estudiar una carrera en la pen&iacute;nsula.
    </p><p class="article-text">
        Ese camino de regreso es m&aacute;s complicado de recorrer desde que los precios del metro cuadrado se dispararon, especialmente, despu&eacute;s de la pandemia. Santa Eul&agrave;ria des Riu, de hecho, suele encabezar los r&aacute;nkings nacionales de los municipios donde m&aacute;s cuesta comprar o alquilar una vivienda.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/843fb5ab-a263-4f83-812e-29876e3c9407_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/843fb5ab-a263-4f83-812e-29876e3c9407_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/843fb5ab-a263-4f83-812e-29876e3c9407_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/843fb5ab-a263-4f83-812e-29876e3c9407_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/843fb5ab-a263-4f83-812e-29876e3c9407_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/843fb5ab-a263-4f83-812e-29876e3c9407_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/843fb5ab-a263-4f83-812e-29876e3c9407_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Miguel Tur Rubio, teniente de alcalde y concejal de Promoción económica, Hacienda y Economía de Santa Eulària des Riu."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Miguel Tur Rubio, teniente de alcalde y concejal de Promoción económica, Hacienda y Economía de Santa Eulària des Riu.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;No podemos permitirnos el lujo&rdquo;, reflexiona Tur, &ldquo;de desaprovechar la formaci&oacute;n y el conocimiento de todas las personas que, despu&eacute;s de haber nacido y haberse criado en Santa Eul&agrave;ria, quieren volver a desarrollar su proyecto de vida aqu&iacute; y no pueden independizarse de casa de sus padres. Aqu&iacute; tienen sus ra&iacute;ces y aqu&iacute; deben mantenerlas, si es lo que desean&rdquo;. Esa es la idea central de una serie de pol&iacute;ticas que este ayuntamiento ibicenco ha puesto en pr&aacute;ctica a lo largo de la &uacute;ltima d&eacute;cada.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La m&aacute;s evidente es el <em>Retorn del Talent Jove</em>. Esta l&iacute;nea de ayudas econ&oacute;micas premia a quien elige volver tras sus estudios y trabajar en una empresa local. O constituir su propia sociedad. &ldquo;La subvenci&oacute;n es todav&iacute;a m&aacute;s alta, y alcanza los 5.000 euros, si esa persona crea un negocio en Santa Eul&agrave;ria&rdquo;, especifica el concejal. En un entorno tan din&aacute;mico y puntero como Santa Eul&agrave;ria, no faltan oportunidades para emprender si se salta el muro del acceso a la vivienda. Un handicap que tambi&eacute;n desemboca en la falta de profesionales de nivel y mano de obra cualificada.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Quiz&aacute;s el proyecto m&aacute;s ilusionante que tengamos en marcha ahora mismo&rdquo;, explica el concejal, &ldquo;sea la promoci&oacute;n de 94 viviendas de precio limitado en es Puig d&rsquo;en Valls. Todas con su correspondiente garaje y trastero. Es una idea pionera en Balears, pero con bastante recorrido en comunidades como Catalunya. Ser&aacute;n pisos de una, dos y tres habitaciones, a un precio asequible y respetuosas con el medio ambiente: contar&aacute;n con la calificaci&oacute;n energ&eacute;tica A, la m&aacute;xima certificaci&oacute;n de sostenibilidad.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Ya est&aacute; en fase de ejecuci&oacute;n: la empresa adjudicataria ha presentado los planos y nuestros t&eacute;cnicos los est&aacute;n revisando. &iquest;Qu&eacute; vamos a conseguir? Ofrecer una alternativa realista a quien quiera vivir y trabajar durante todo el a&ntilde;o en Santa Eul&agrave;ria. Igual que se pide unas rentas m&aacute;ximas y m&iacute;nimas para acceder a estas viviendas, tambi&eacute;n solicitamos diez a&ntilde;os, como m&iacute;nimo, de empadronamiento en el municipio.&nbsp;Ayudar&aacute; a fomentar la natalidad y dar&aacute; una oportunidad a muchas personas que, teniendo un buen trabajo, no pueden permitirse vivir solas o en pareja. Creo que es un buen complemento a las VPO&ldquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ba7589a-d718-4427-884c-f610a8faca07_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ba7589a-d718-4427-884c-f610a8faca07_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ba7589a-d718-4427-884c-f610a8faca07_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ba7589a-d718-4427-884c-f610a8faca07_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ba7589a-d718-4427-884c-f610a8faca07_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ba7589a-d718-4427-884c-f610a8faca07_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8ba7589a-d718-4427-884c-f610a8faca07_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fachada del Ajuntament de Santa Eulària des Riu."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fachada del Ajuntament de Santa Eulària des Riu.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El problema de la vivienda</strong></h2><p class="article-text">
        El Ajuntament de Santa Eul&agrave;ria considera que estas acciones guardan relaci&oacute;n. &ldquo;Quien abre una empresa, necesita una vivienda y, tambi&eacute;n, personal. Por eso, adem&aacute;s de las VPL, dentro del plan <em>Santa Eul&agrave;ria Crea Futur</em>, llevamos a&ntilde;os ofreciendo ayudas en la compra de una nueva vivienda o para el alquiler de los pisos y casas que se pueden encontrar en el mercado libre. En ese concepto, tenemos a m&aacute;s de 150 beneficiarios anuales que reciben entre 1.600 y 1.800 euros por cabeza. En total, la inversi&oacute;n municipal es de 250.000 euros, que no est&aacute; nada mal. Todo suma&rdquo;, defiende Tur.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En un contexto de aceleraci&oacute;n tecnol&oacute;gica y alta inversi&oacute;n de capitales extranjeros, el verano ibicenco es tambi&eacute;n un h&aacute;bitat en el que prolifera &ldquo;la econom&iacute;a sumergida&rdquo;. El concejal de la Villa del R&iacute;o no elude hablar de &ldquo;esta lacra que acaba condicionando todo lo dem&aacute;s&rdquo;. &ldquo;No podemos acostumbrarnos a que cualquier empresa o aut&oacute;nomo pase las de Ca&iacute;n para tener en regla todos sus papeles y vea que a su lado alguien le est&aacute; haciendo la competencia sin tener nada registrado ni pagar los impuestos que le corresponden&rdquo;. Por ese motivo, explica Tur, el consistorio santaeulariense se ha lanzado a combatir el intrusismo con todas sus fuerzas. &ldquo;Igual que ocurre con la vivienda&rdquo;, dice el teniente de alcalde, &ldquo;nosotros no tenemos la competencia directa, pero creemos que podemos ayudar a administraciones como el Consell d&rsquo;Eivissa o el Govern balear porque estamos m&aacute;s cerca del ciudadano&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        De esa voluntad nace la labor de los agentes de Polic&iacute;a Local. Beneficiados &ldquo;por unas subvenciones europeas&rdquo; que han permitido &ldquo;la compra&rdquo; de herramientas tecnol&oacute;gicas &ldquo;como drones o c&aacute;maras&rdquo;, el Ajuntament de Santa Eul&agrave;ria se ha puesto las pilas para cazar piratas en diferentes sectores de la econom&iacute;a de proximidad. Especialmente, dentro del turismo. As&iacute; lo explica Miguel Tur: &ldquo;Ahora, quien quiera desarrollar una actividad econ&oacute;mica no permitida o sin tenerlo todo en regla tendr&aacute; que pens&aacute;rselo dos veces. Las multas que estamos imponiendo no son ninguna broma. Alcanzan los 200.000 euros&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/edcreativo/santa-eularia-planta-cara-crisis-vivienda-retener-talento-joven-ibicenco_1_13239217.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 26 May 2026 03:01:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b5d76dda-1e69-49ae-ad8c-61f41fce6cf1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1505360" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b5d76dda-1e69-49ae-ad8c-61f41fce6cf1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1505360" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Santa Eulària planta cara a la crisis de vivienda para retener el talento joven ibicenco]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b5d76dda-1e69-49ae-ad8c-61f41fce6cf1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Viure en una tenda de campanya amb una feina de deu hores al dia a Eivissa: “Tornaré a Cadis, l’illa no funciona”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/viure-tenda-campanya-amb-feina-deu-hores-dia-eivissa-tornare-cadis-l-illa-no-funciona_1_13241037.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/30f76458-4008-4057-a0c2-0e573c9b7088_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Viure en una tenda de campanya amb una feina de deu hores al dia a Eivissa: “Tornaré a Cadis, l’illa no funciona”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Els desnonaments de dos poblats barraquistes en només tres setmanes han creat un nou nucli a les portes de l’hospital de Can Misses, en un terreny on el Govern vol habilitar un aparcament i, en el futur, habitatges per a funcionaris</p><p class="subtitle">Eivissa escombra amb una altra 'barraca' i encadena el sisè desallotjament en dos anys: "No sé on passaré la nit"</p></div><p class="article-text">
        Des de la planta on es concentren els despatxos dels directius que gestionen el dia a dia de l&rsquo;&Agrave;rea de Salut d&rsquo;Eivissa i Formentera es veuen punts taronges, blaus i grisos. S&oacute;n els colors de les tendes de campanya que s&rsquo;han plantat en un terreny que limita amb l&rsquo;Hospital Can Misses. Des de principis de maig hi ha desenes d&rsquo;infrahabitatges &ndash;tamb&eacute; barraques aixecades amb fusta i pladur&ndash; en una franja de terra situada entre el complex hospitalari i el segon cintur&oacute; que envolta la capital eivissenca. S&ograve;l p&uacute;blic que pertany a l&rsquo;Ajuntament d&rsquo;Eivissa. Fa anys, el consistori va signar un conveni amb l&rsquo;Ib-Salut &ndash;el servei sanitari de les Illes Balears&ndash; per cedir-li l&rsquo;&uacute;s d&rsquo;una parcel&middot;la que va romandre buida durant molt de temps. Ara fa falta. La ra&oacute;? Les obres que durant dos anys traslladaran l&rsquo;activitat d&rsquo;un centre de salut fins a l&rsquo;hospital p&uacute;blic.
    </p><p class="article-text">
        Es Viver &eacute;s un dels tres centres de salut situats a Vila, el top&ograve;nim popular del municipi d&rsquo;Eivissa, el m&eacute;s poblat de l&rsquo;illa: 56.000 habitants. Per absorbir el gran flux de pacients &ndash;almenys 25.000 targetes sanit&agrave;ries&ndash; que es mouran fins a Can Misses, la ger&egrave;ncia de la sanitat piti&uuml;sa t&eacute; previst ubicar un aparcament en el terreny municipal. No n'hi haur&agrave; prou amb desbrossar aquesta hect&agrave;rea i mitja plena de pins i mates de savina, aplanar el terreny i abocar-hi grava. Els punts taronges, blaus i grisos que acoloreixen la vegetaci&oacute; confirmen que la finca s&rsquo;ha convertit en un refugi. De persones sense llar. Tamb&eacute; caldr&agrave; desallotjar-les.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La vida dins una tenda de campanya</strong></h2><p class="article-text">
        El primer que va fer A. en arribar a Eivissa va ser atracar-se al Decathlon per comprar una tenda de campanya. Segons la descripci&oacute; que es llegeix a la web del centre comercial, &eacute;s un envelat plegable amb un habitacle pensat perqu&egrave; sis persones es reparteixin els seus sis metres quadrats. Per poc m&eacute;s de cent euros, confort a la natura en cas d&rsquo;acampada; una altra hist&ograve;ria si la tenda &eacute;s ca teua: 1,75 metres d&rsquo;al&ccedil;ada que permeten estar dret si un no &eacute;s massa alt, vuit quilos de pes f&agrave;cils de transportar, terra antiinsectes, finestres i portes amb mosquitera i teles impermeabilitzades.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc16e8aa-eb6b-4e42-9429-d4e89c4278fa_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc16e8aa-eb6b-4e42-9429-d4e89c4278fa_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc16e8aa-eb6b-4e42-9429-d4e89c4278fa_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc16e8aa-eb6b-4e42-9429-d4e89c4278fa_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc16e8aa-eb6b-4e42-9429-d4e89c4278fa_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc16e8aa-eb6b-4e42-9429-d4e89c4278fa_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cc16e8aa-eb6b-4e42-9429-d4e89c4278fa_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="A. va desembarcar a Eivissa amb l&#039;objectiu de ser temporer per estar la resta de l&#039;any amb el seu fill al Sàhara Occidental."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                A. va desembarcar a Eivissa amb l&#039;objectiu de ser temporer per estar la resta de l&#039;any amb el seu fill al Sàhara Occidental.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5218e49-1a32-4b41-8b0c-495297391a43_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5218e49-1a32-4b41-8b0c-495297391a43_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5218e49-1a32-4b41-8b0c-495297391a43_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5218e49-1a32-4b41-8b0c-495297391a43_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5218e49-1a32-4b41-8b0c-495297391a43_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5218e49-1a32-4b41-8b0c-495297391a43_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d5218e49-1a32-4b41-8b0c-495297391a43_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una tenda de campanya emergeix entre l’herba davant dels blocs de l’Hospital Can Misses"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una tenda de campanya emergeix entre l’herba davant dels blocs de l’Hospital Can Misses                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Per si de cas, A. ha col&middot;locat una capa extra &ndash;esquitxada amb taques de vaca lletera&ndash; sobre l&rsquo;&uacute;nic sostre que es podia permetre. Ell no tenia ni els contactes ni els materials per construir-se una barraca de fusta recolzada en la soca i les rames d&rsquo;un garrover. Aix&iacute; ho han fet alguns dels seus vesins. Ara, A. haur&agrave; de confiar en la resist&egrave;ncia que garanteix el fabricant &ndash;aguanta vents de fins a 50 quil&ograve;metres per hora&ndash; i creuar els dits quan l&rsquo;helic&ograve;pter de l&rsquo;hospital voli baix en els seus enlairaments i aterratges. Buscar un lloguer no &eacute;s una opci&oacute;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A. és sahrauí. Va passar tres estius a Andalusia perquè era un dels infants acollits durant les vacances per una família espanyola. Després es va traslladar a l’illa, on va comprar al Decathlon una tenda de campanya per poc més de 100 euros en no poder assumir el lloguer. Ha de confiar que resisteixi els vols de l’helicòpter de l’hospital</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Encara que disposi de perm&iacute;s de resid&egrave;ncia perqu&egrave; t&eacute; un carnet d&rsquo;ap&agrave;trida, A. no podria firmar un contracte. Els ingressos no li arriben:
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Quan vaig veure els preus de les habitacions em vaig adonar que havia de guanyar molts, molt&iacute;ssims diners, per pagar-me una habitaci&oacute; i que encara em quedessin m&eacute;s de mil euros per passar la resta del mes. Per aix&ograve; vaig venir aqu&iacute; amb la tenda de campanya... i em vaig trobar altres persones que em van dir que abans vivien en altres terrenys molt propers, per&ograve; que va arribar la policia i els va fer fora. Alguns s&oacute;n compatriotes meus.
    </p><p class="article-text">
        A. &eacute;s sahrau&iacute;. Va n&eacute;ixer a Dakhla, una ciutat fundada pels espanyols el 1884 amb el nom de Villa Cisneros perqu&egrave; fos la capital de la col&ograve;nia i un dels seus principals ports pesquers. Avui &eacute;s territori sota domini marroqu&iacute;. A., que t&eacute; vint-i-nou anys, en va marxar &ldquo;fa tres&rdquo;. Per emigrar a Andalusia, una terra que coneix b&eacute; perqu&egrave; ell va ser, segons explica, un dels infants acollits durant les vacances per una fam&iacute;lia espanyola. &ldquo;Vaig passar tres estius a Sevilla, mantenim el contacte, aquella gent s&oacute;n com el meu pare i la meua mare... per&ograve; abans de venir a aquestes illes, el meu poble era San Fernando&rdquo;, explica en un castell&agrave; molt fluid on el deix gadit&agrave; &eacute;s innegable.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Vaig estar tres estius a Sevilla, mantenim el contacte, aquelles persones són com el meu pare i la meva mare… però abans de venir a aquestes illes, el meu poble era San Fernando</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">A.</span>
                                        <span>—</span> Resident en una tenda de campanya
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El problema cr&ograve;nic del barraquisme eivissenc</strong></h2><p class="article-text">
        &Eacute;s un efecte Guadiana: desapareix un assentament barraquista, en sorgeix un altre en l&rsquo;espai lliure m&eacute;s pr&ograve;xim. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-abusius-preus-deixen-milers-joves-sense-ajudes-lloguer-eivissa-els-meus-estalvis-tampoc-arriben-per-comprar-casa_1_12570036.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Sense opcions realistes d&rsquo;habitatge en un mercat asfixiat per uns preus que doblen la mitjana estatal,</a> el barraquisme i els campaments de caravanes i furgonetes fa anys que s&rsquo;escampen a la vista de tothom. El poblat on viu A. &ndash;per exemple&ndash; va cr&eacute;ixer quan es van desallotjar, a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/policia-desallotja-centenar-treballadors-precaris-eivissa-l-inici-temporada-tots-mereixem-sostre_1_13164897.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">principis</a> i <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ibiza-barre-villa-miseria-encadena-sexto-desalojo-anos-no-pasare-noche_1_13183274.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">finals</a> d&rsquo;abril, dos campaments situats a pocs metres.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Com a norma general, davant d&rsquo;un desallotjament mantenim un dispositiu especial de vigil&agrave;ncia permanent en zones sensibles susceptibles d&rsquo;ocupaci&oacute;. Si detectem que s&rsquo;hi acumulen materials per construir presumptament casetes o infrahabitatges, es retiren. I hi ha pres&egrave;ncia policial constant. &Eacute;s el que es pot fer. Aix&ograve;, i instar els propietaris dels terrenys a tancar-los&rdquo;, insisteixen des de l&rsquo;Ajuntament d&rsquo;Eivissa, governat amb majoria absoluta pel Partit Popular.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0f4f826-8ff6-4529-bd1d-a1419150d8b9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0f4f826-8ff6-4529-bd1d-a1419150d8b9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0f4f826-8ff6-4529-bd1d-a1419150d8b9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0f4f826-8ff6-4529-bd1d-a1419150d8b9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0f4f826-8ff6-4529-bd1d-a1419150d8b9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0f4f826-8ff6-4529-bd1d-a1419150d8b9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a0f4f826-8ff6-4529-bd1d-a1419150d8b9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Matalassos damunt la terra i un parell de sabatilles al costat de l’entrada: el lateral de la tenda de campanya on viu el sahrauí A."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Matalassos damunt la terra i un parell de sabatilles al costat de l’entrada: el lateral de la tenda de campanya on viu el sahrauí A.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tancar la finca va ser el que va fer l&rsquo;Ib-Salut dies despr&eacute;s de l&rsquo;ocupaci&oacute;. El per&iacute;metre no es va clausurar del tot perqu&egrave; les barraques ja hi eren; es va deixar un espai perqu&egrave; els habitants poguessin entrar i sortir. El tancament &ldquo;no ha tengut res a veure&rdquo; amb l&rsquo;aparici&oacute; de les barraques, sin&oacute; &ldquo;amb els preparatius per convertir la zona en aparcament&rdquo;, expliquen des de l&rsquo;&Agrave;rea de Salut d&rsquo;Eivissa i Formentera. Es podr&agrave; fer aquesta reconversi&oacute; si el solar est&agrave; habitat? En casos similars i pr&ograve;xims &ndash;en el temps i en l&rsquo;espai&ndash;, els propietaris han hagut d&rsquo;esperar fins a un any i dos mesos per obtenir l&rsquo;ordre judicial que autoritzi el desallotjament d&rsquo;un terreny ple de barraques.
    </p><p class="article-text">
        Per iniciar el proc&eacute;s, fa falta presentar una demanda als jutjats. Ni l&rsquo;Ajuntament d&rsquo;Eivissa ni l&rsquo;Ib-Salut ho han fet encara. Des de l&rsquo;equip de govern entenen que ha de ser la ger&egrave;ncia de l&rsquo;hospital qui mogui fitxa, ja que t&eacute; la cessi&oacute; d&rsquo;&uacute;s. Des de Can Misses responen que &ldquo;els serveis jur&iacute;dics estan valorant com procedir&rdquo;. Dos especialistes en dret urban&iacute;stic consultats per <a href="http://eldiario.es/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es</a> coincideixen que tant el consistori com la ger&egrave;ncia de l&rsquo;hospital podrien iniciar el proc&eacute;s judicial.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La requalificaci&oacute; del terreny ocupat</strong></h2><p class="article-text">
        Mentrestant, la pol&iacute;tica continua el seu curs i allarga els terminis. Al mar&ccedil;, abans que els altres dos desallotjaments creessin el nou poblat, el ple de Vila va acordar deixar en mans de l&rsquo;Institut Balear de l&rsquo;Habitatge (IBAVI) el mateix terreny cedit a l&rsquo;Ib-Salut. <a href="https://cadenaser.com/baleares/2026/03/26/ibiza-cede-al-ibavi-un-solar-en-can-misses-para-construir-200-vpo-destinadas-a-funcionarios-radio-ibiza/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Objectiu: construir dos-centes VPO destinades a funcionaris</a>. Per fer-ho, el PP, amb el suport del PSOE, Vox i Unides Podem &ndash;tota l&rsquo;oposici&oacute;&ndash;, va requalificar la parcel&middot;la perqu&egrave; es pugui urbanitzar en un futur pr&ograve;xim. La condici&oacute; &eacute;s que l&rsquo;habitatge assequible per a treballadors p&uacute;blics es construeixi en un termini m&agrave;xim de cinc anys. Des de la Conselleria d&rsquo;Habitatge asseguren que &ldquo;s&rsquo;est&agrave; tramitant la cessi&oacute; del solar&rdquo; a l&rsquo;IBAVI des de l&rsquo;Ib-Salut. Per&ograve; abans, l&rsquo;organisme sanitari hauria d&rsquo;aconseguir el desallotjament del terreny i habilitar-hi un aparcament. El possible retard del trasllat del centre de salut Es Viver a Can Misses podria concedir cert marge.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f83a6a93-7eee-423c-aa91-aa0621f11a48_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f83a6a93-7eee-423c-aa91-aa0621f11a48_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f83a6a93-7eee-423c-aa91-aa0621f11a48_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f83a6a93-7eee-423c-aa91-aa0621f11a48_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f83a6a93-7eee-423c-aa91-aa0621f11a48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f83a6a93-7eee-423c-aa91-aa0621f11a48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f83a6a93-7eee-423c-aa91-aa0621f11a48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Algunes de les barraques s&#039;han alçat a pocs metres de la tanca que delimita el complex hospitalari."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Algunes de les barraques s&#039;han alçat a pocs metres de la tanca que delimita el complex hospitalari.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Fonts sanit&agrave;ries que prefereixen no identificar-se expliquen que la data del trasllat a l&rsquo;hospital &ldquo;ha canviat diverses vegades&rdquo; i no sembla que hagi de comen&ccedil;ar &ldquo;fins a finals d&rsquo;any&rdquo;. Havia de passar durant el segon semestre de 2026,<a href="https://www.caib.es/webgoib/es/-/centre-de-salut-es-viver" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> tal com consta a la p&agrave;gina web de la Conselleria de Salut</a>. En tancar aquesta edici&oacute;, la Conselleria de Salut, dirigida per la popular Manuela Garc&iacute;a Romero &ndash;de professi&oacute;, anestesi&ograve;loga&ndash;, no havia respost si les obres del nou centre de salut comen&ccedil;arien en els terminis previstos. Si fos aix&iacute;, la necessitat d&rsquo;un aparcament extra per agilitzar el tr&agrave;nsit en un barri &ndash;amb dos escoles properes a l&rsquo;hospital, instal&middot;lacions esportives i una sortida del nucli urb&agrave;&ndash; que col&middot;lapsa de vehicles a les hores punta no seria tan urgent.
    </p><p class="article-text">
        Ara, qui aparca en un descampat &ndash;encara&ndash; obert al carrer per deixar els infants a l&rsquo;escola a les nou del mat&iacute; o recollir-los a les dues del migdia deixa el cotxe davant d&rsquo;una filera de caravanes i furgonetes industrials. Perfectament visibles des de les finestres de les habitacions dels pacients ingressats a l&rsquo;hospital. En un d&rsquo;aquests vehicles va viure, segons apunta la investigaci&oacute; policial, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sense-alarmes-uniformes-protegits-fallar-l-agressio-sexual-dona-69-anys-pal-liatius-l-hospital-d-eivissa_1_13232918.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">l&rsquo;individu que la setmana passada va esquivar els controls de seguretat de Can Misses per agredir sexualment una malalta de c&agrave;ncer</a>.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els pacients de l’hospital veuen des de la finestra una filera de caravanes i furgonetes industrials</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Els temporers continuaran sent necessaris&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Fa molts anys els temporers sabien que tindrien allotjament dins l&rsquo;hotel on treballaven. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/eivissa-rebotiga-salvatge-paradis-despres-30-anys-bombolla-immobiliaria_1_11702085.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ara no hi ha on ficar-se. </a>La gent continuar&agrave; sent necess&agrave;ria, s'ha de trobar una soluci&oacute;. Hi ha un estudi publicat el febrer de 2023 que indicava que nom&eacute;s a la ciutat d&rsquo;Eivissa hi havia mil habitatges buits. Qu&egrave; passa, que es mantenen tancats tot l&rsquo;any i es guarden per llogar-los a turistes a l&rsquo;estiu encara que estigui prohibit? <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-subvencionara-grans-propietaris-per-rescatar-pisos-buits-i-ampliar-l-oferta-lloguer-balears_1_13225115.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">A Eivissa nom&eacute;s quatre habitatges s&rsquo;han adherit al programa de lloguer segur del Govern</a>. D&rsquo;una banda tenim propietaris que diuen que necessiten m&eacute;s seguretat jur&iacute;dica per llogar, per&ograve; quan els la donen, els habitatges no surten al mercat&rdquo;, explica Gloria Corral Joven en una nota de veu. Representant de la Plataforma d&rsquo;Afectats per la Hipoteca, aquesta jubilada amb experi&egrave;ncia en pol&iacute;tica institucional &ndash;va ser regidora per la coalici&oacute; d&rsquo;esquerres Guanyem a l&rsquo;Ajuntament d&rsquo;Eivissa entre 2015 i 2019&ndash; parla amb coneixement de causa. Coneix b&eacute; com funciona l&rsquo;estiu eivissenc: durant quatre d&egrave;cades va treballar per al turoperador alemany TUI.
    </p><p class="article-text">
        Corral planteja una dicotomia per resoldre &ldquo;el drama social&rdquo;: <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/guerra-caravanas-ibiza-acoso-trabajadores-turistas-isla-lujo_1_10537317.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&ldquo;El Consell ha aprovat una llei perqu&egrave; les caravanes no puguin estar en llocs que no siguin p&agrave;rquings</a>, per&ograve; no he vist que cap ajuntament ni el mateix Consell hagin plantejat cap zona de pagament amb els serveis necessaris i habituals d&rsquo;un c&agrave;mping (dutxes, tractament d&rsquo;aig&uuml;es residuals, serveis, una bugaderia...). Em pareix la soluci&oacute; m&eacute;s l&ograve;gica... encara que alhora sigui il&middot;l&ograve;gic normalitzar que la gent hagi de viure en caravanes, <em>campers</em>, barraques o tendes de campanya. &Eacute;s un problema molt complex, per&ograve; sabent que hi ha persones que es mouen d&rsquo;unes comunitats aut&ograve;nomes a unes altres per poder treballar... la soluci&oacute; &eacute;s posar 20.000 euros de multa a alg&uacute; que viu en una caravana?&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/22ca39a0-47b8-497b-ae2d-03912633be66_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/22ca39a0-47b8-497b-ae2d-03912633be66_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/22ca39a0-47b8-497b-ae2d-03912633be66_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/22ca39a0-47b8-497b-ae2d-03912633be66_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/22ca39a0-47b8-497b-ae2d-03912633be66_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/22ca39a0-47b8-497b-ae2d-03912633be66_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/22ca39a0-47b8-497b-ae2d-03912633be66_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El terreny ocupat és ple d’arbres i vegetació; el risc d’incendi es multiplica"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El terreny ocupat és ple d’arbres i vegetació; el risc d’incendi es multiplica                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Retorn a Cadis</strong></h2><p class="article-text">
        A. surt de la tenda per deixar un gotet de te mig begut damunt la safata que t&eacute; al costat de la cremallera de la tenda, la porta de casa seva. Sobre el metall platejat hi ha dos tetes, dos gots m&eacute;s dret i el bassiot que ha deixat un tercer got quan ha perdut l&rsquo;equilibri. A dos passes del raconet on prepara les infusions descansen unes sabatilles i un cal&ccedil;ador. Quan entra a casa, A. se les lleva religiosament; mai no fonya amb la sola les tovalloles que li fan de catifa. Quan surt, fa el gest contrari. La falca va al tal&oacute; i el peu llisca cap avall fins a la punta.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a717ddce-a058-4c95-be0f-2b6db9da50ec_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a717ddce-a058-4c95-be0f-2b6db9da50ec_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a717ddce-a058-4c95-be0f-2b6db9da50ec_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a717ddce-a058-4c95-be0f-2b6db9da50ec_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a717ddce-a058-4c95-be0f-2b6db9da50ec_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a717ddce-a058-4c95-be0f-2b6db9da50ec_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a717ddce-a058-4c95-be0f-2b6db9da50ec_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vuit i quart del matí: A. ja ha compartit te amb els seus veïns."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vuit i quart del matí: A. ja ha compartit te amb els seus veïns.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ndash;Per qu&egrave; vas venir a Eivissa? No tenies feina a Cadis?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;S&iacute;. All&agrave; guany 1.800 euros al mes amb una empresa, i tamb&eacute; tenc habitatge i menjar. Nom&eacute;s em pag el tabac [<em>riu</em>] i el transport.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Llavors, per qu&egrave; vas venir?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;A Dakhla tenc un fill petit. M&rsquo;agradaria portar-lo algun dia a Espanya, per&ograve; quan sigui m&eacute;s gran, quan tingui vuit o nou anys li far&eacute; els papers. Un cos&iacute; meu que treballava a Mallorca em va dir que hi an&agrave;s: sis mesos de temporada i els altres sis mesos podia anar al S&agrave;hara a estar amb el meu fill.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;I qu&egrave; va passar?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Que a l&rsquo;hotel on vaig comen&ccedil;ar a treballar rentant plats nom&eacute;s pagaven 1.500 euros. Compart&iacute;em una casa entre uns quants, pag&agrave;vem 250 euros de lloguer cadasc&uacute;, per&ograve; em vaig assabentar que a Eivissa hi havia feina i es pagava millor. I &eacute;s aix&iacute;. Aqu&iacute; puc guanyar 2.500 o 3.000 euros si faig feina sis dies a la setmana, deu hores cada dia. S&oacute;n sous, per&ograve; on visc? <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/xalet-pastera-amb-habitacions-sis-metres-quadrats-per-treballadors-negoci-fa-anys-funciona-eivissa_1_12394048.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">S&eacute; que hi ha cases a Eivissa on viuen vint o vint-i-cinc persones</a>. Molt b&eacute;, el lloguer &eacute;s m&eacute;s barat, per&ograve; on et dutxes, on rentes la roba, on menges...?
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A Dakhla tinc un fill petit. M&#039;agradaria portar-lo algun dia a Espanya, però quan sigui més gran. Aquí em puc guanyar 2.500, 3.000 si treballo sis dies a la setmana, deu hores cada dia. És diners, però on visc?</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Amb les sabates posades, estira l&rsquo;esquena i mira l&rsquo;horitz&oacute;. Darrere les copes dels arbres, el sahrau&iacute; entreveu la silueta de l&rsquo;hospital. Porta uns pantalons <em>cargo</em>, amb diverses butxaques, ideals per guardar-hi ferramentes lleugeres. A. es posa les mans a les butxaques m&eacute;s properes a la cintura i diu:
    </p><p class="article-text">
        &ndash;A San Fernando em dedicava a instal&middot;lar plaques fotovoltaiques. &Eacute;s una feina dura i f&iacute;sica, la construcci&oacute;, per&ograve; al final era de vuit del mat&iacute; a quatre de la tarda, amb mitja hora per al panet i mitja hora per dinar. Pensava que en el turisme, a l&rsquo;hostaleria, estaria millor... per&ograve; si no fan alguna cosa amb l&rsquo;habitatge, aquesta illa no funciona... Crec que tornar&eacute; a Cadis d&rsquo;aqu&iacute; a unes setmanes. All&agrave; els men&uacute;s costen 11 euros i aqu&iacute; vaig baixar al centre per anar a la bugaderia, vaig comprar quatre coses, vaig menjar alguna cosa per all&agrave; i no vegis! Quin clau, amic! [<em>riu</em>]
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/viure-tenda-campanya-amb-feina-deu-hores-dia-eivissa-tornare-cadis-l-illa-no-funciona_1_13241037.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 22 May 2026 05:41:27 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/30f76458-4008-4057-a0c2-0e573c9b7088_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="350053" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/30f76458-4008-4057-a0c2-0e573c9b7088_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="350053" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Viure en una tenda de campanya amb una feina de deu hores al dia a Eivissa: “Tornaré a Cadis, l’illa no funciona”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/30f76458-4008-4057-a0c2-0e573c9b7088_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Vivienda,Alquiler]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Vivir en una tienda de campaña con un trabajo de diez horas al día en Ibiza: “Volveré a Cádiz, la isla no funciona”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/vivir-tienda-campana-trabajo-diez-horas-dia-ibiza-volvere-cadiz-isla-no-funciona_1_13240365.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/30f76458-4008-4057-a0c2-0e573c9b7088_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Vivir en una tienda de campaña con un trabajo de diez horas al día en Ibiza: “Volveré a Cádiz, la isla no funciona”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los desahucios de dos villas miserias en apenas tres semanas han creado un nuevo asentamiento a las puertas del hospital de Can Misses, un terreno donde el Govern quiere habilitar un aparcamiento y, en el futuro, casa para funcionarios</p><p class="subtitle">Ibiza barre con otra 'villa miseria' y encadena su sexto desalojo en dos años: “No sé dónde pasaré la noche”</p></div><p class="article-text">
        Desde la planta donde se concentran los despachos de los directivos que gestionan el d&iacute;a a d&iacute;a del &Agrave;rea de Salut d&rsquo;Eivissa i Formentera se ven puntos naranjas, azules y grises. Son los colores de las tiendas de campa&ntilde;a que se han plantado en un terreno que linda con el Hospital Can Misses. Desde principios de mayo hay decenas de infraviviendas &ndash;tambi&eacute;n barracas alzadas con madera y pladur&ndash; en una lengua de tierra situada entre el complejo hospitalario y el segundo cintur&oacute;n que circunvala la capital ibicenca. Suelo p&uacute;blico que pertenece al Ajuntament d&rsquo;Eivissa. Hace a&ntilde;os, el Consistorio firm&oacute; un convenio con el Ib-Salut &ndash;el servicio sanitario de las Illes Balears&ndash; para cederle el uso de una parcela que permaneci&oacute; vac&iacute;a durante un largo per&iacute;odo. Ahora hace falta. &iquest;La raz&oacute;n? Las obras que durante dos a&ntilde;os trasladar&aacute;n el trabajo de un centro de salud hasta el hospital p&uacute;blico.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Es Viver es uno de los tres centros de salud situados en Vila, el top&oacute;nimo popular del municipio de Eivissa, el m&aacute;s poblado de la isla: 56.000 habitantes. Para absorber el gran flujo de pacientes &ndash;al menos, 25.000 tarjetas sanitarias&ndash; que se mover&aacute;n hasta Can Misses, la gerencia de la sanidad pitiusa tiene previsto ubicar un aparcamiento en el terreno municipal. No bastar&aacute; con desbrozar esa hect&aacute;rea y media repleta de pinos y matorrales de sabinas, aplanar el firme, volcar unos camiones de grava. Los puntos naranjas, azules y grises que colorean la maleza confirman que la finca se ha convertido en un refugio. De personas sin hogar. Tambi&eacute;n ser&aacute; necesario desahuciarlas.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La vida en una tienda de campa&ntilde;a</strong></h2><p class="article-text">
        Lo primero que hizo A. al pisar Eivissa fue acercarse al Decathlon a comprar una tienda de campa&ntilde;a. Es, seg&uacute;n la descripci&oacute;n que se lee en la web del centro comercial, una carpa plegable con un habit&aacute;culo pensado para que seis personas se repartan sus seis metros cuadrados. Por poco m&aacute;s de cien euros, confort en la naturaleza en caso de acampada, otro cuento si la tienda es un hogar: 1,75 metros de altura que permiten estar de pie, ocho kilos de peso que se pueden transportar con facilidad, suelo anti insectos, ventanas y puertas con mosquitera, lonas impermeabilizadas. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc16e8aa-eb6b-4e42-9429-d4e89c4278fa_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc16e8aa-eb6b-4e42-9429-d4e89c4278fa_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc16e8aa-eb6b-4e42-9429-d4e89c4278fa_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc16e8aa-eb6b-4e42-9429-d4e89c4278fa_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc16e8aa-eb6b-4e42-9429-d4e89c4278fa_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc16e8aa-eb6b-4e42-9429-d4e89c4278fa_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cc16e8aa-eb6b-4e42-9429-d4e89c4278fa_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="A. desembarcó en Eivissa con el objetivo de ser temporero para estar el resto del año con su hijo en el Sáhara Occidental."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                A. desembarcó en Eivissa con el objetivo de ser temporero para estar el resto del año con su hijo en el Sáhara Occidental.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5218e49-1a32-4b41-8b0c-495297391a43_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5218e49-1a32-4b41-8b0c-495297391a43_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5218e49-1a32-4b41-8b0c-495297391a43_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5218e49-1a32-4b41-8b0c-495297391a43_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5218e49-1a32-4b41-8b0c-495297391a43_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5218e49-1a32-4b41-8b0c-495297391a43_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d5218e49-1a32-4b41-8b0c-495297391a43_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una tienda de campaña emerge entre el pasto frente a los bloques del Hospital Can Misses."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una tienda de campaña emerge entre el pasto frente a los bloques del Hospital Can Misses.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Por si acaso, A. ha colocado una capa extra &ndash;moteada con manchas de vaca lechera&ndash; sobre el &uacute;nico techo que pod&iacute;a permitirse. &Eacute;l no ten&iacute;a ni los contactos ni los materiales para construirse una barraca de madera que se apoyara en el tronco y las ramas de un algarrobo. As&iacute; lo han hecho algunos de sus vecinos. Ahora, A. tendr&aacute; que fiarse de la resistencia que asegura el fabricante &ndash;aguanta hasta 50 kil&oacute;metros por hora&ndash; y cruzar los dedos cuando el helic&oacute;ptero del hospital vuele bajo en sus despegues y aterrizajes. Buscar un alquiler no es una opci&oacute;n. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A. es saharaui. Pasó tres veranos en Andalucía porque era uno de los niños apadrinados en vacaciones por una familia española. Después se mudó a la isla, donde compró en Decathlon una tienda de campaña por poco más de 100 euros al no poder hacer frente al alquiler. Tiene que confiar en que resista los vuelos del helicóptero del hospital</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aunque disponga de permiso de residencia por ser propietario de un carn&eacute; de ap&aacute;trida, A. no podr&iacute;a firmar un contrato. Los ingresos no le alcanzan:&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Cuando vi los precios de las habitaciones me di cuenta de que ten&iacute;a que ganar mucho, much&iacute;simo dinero, para pagarme una habitaci&oacute;n y que me quedaran m&aacute;s de mil euros para pasar el resto del mes. Por eso me vine aqu&iacute; con la tienda de campa&ntilde;a&hellip; y me encontr&eacute; a otras personas que me dijeron que antes viv&iacute;an en otros terrenos que est&aacute;n muy cerca, pero que lleg&oacute; la polic&iacute;a y los echaron. Algunos son paisanos m&iacute;os.
    </p><p class="article-text">
        A. es saharaui. Naci&oacute; en Dakhla, una ciudad fundada por los espa&ntilde;oles en 1884 con el nombre de Villa Cisneros para que fuera la capital de la colonia y uno de sus principales puertos pesqueros. Hoy es territorio bajo dominio marroqu&iacute;. A., que tiene veintinueve a&ntilde;os, lo abandon&oacute; &ldquo;hace tres&rdquo;. Para emigrar a Andaluc&iacute;a, una tierra que conoce bien porque &eacute;l fue, seg&uacute;n cuenta, uno de los ni&ntilde;os apadrinados en vacaciones por una familia espa&ntilde;ola. &ldquo;Estuve tres veranos en Sevilla, mantenemos el contacto, esas personas son como mi padre y mi madre&hellip; pero antes de venir a estas islas, mi pueblo era San Fernando&rdquo;, explica en un castellano m&aacute;s que fluido donde el deje gaditano es innegable.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Estuve tres veranos en Sevilla, mantenemos el contacto, esas personas son como mi padre y mi madre… pero antes de venir a estas islas, mi pueblo era San Fernando</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">A.</span>
                                        <span>—</span> Residente en una tienda de campaña
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El problema cr&oacute;nico del chabolismo ibicenco</strong></h2><p class="article-text">
        Es un efecto Guadiana: desaparece una villa miseria, surge otra villa miseria en el espacio libre que quede m&aacute;s pr&oacute;ximo.<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/precios-abusivos-dejan-miles-jovenes-ayudas-alquiler-ibiza-ahorros-llegan-comprar-casa_1_12564050.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> Sin opciones realistas de vivienda en un mercado necrosado por precios que doblan la media nacional</a>, el barraquismo y los campamentos de caravanas y furgonetas llevan a&ntilde;os esparci&eacute;ndose a la vista de todo el mundo. El poblado en el que vive A. &ndash;por ejemplo&ndash; creci&oacute; cuando se desahuciaron a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/policia-desaloja-centenar-trabajadores-precarios-ibiza-inicio-temporada-merecemos-techo_1_13160116.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">principios</a> y <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ibiza-barre-villa-miseria-encadena-sexto-desalojo-anos-no-pasare-noche_1_13183274.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">finales</a> de abril dos campamentos que estaban s&oacute;lo unos pocos metros.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Como norma general ante un desalojo mantenemos un dispositivo especial de vigilancia permanente en zonas calientes susceptibles de que se instalen en ellas. Si detectamos que se hace un acopio de materiales para presuntamente construir casetas o infraviviendas se retiran. Y hay presencia policial constante. Es lo que se puede hacer. Eso, e instar a los propietarios de terrenos a que los vallen&rdquo;, insisten desde el Ajuntament d&rsquo;Eivissa, gobernado con mayor&iacute;a absoluta por el Partido Popular.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0f4f826-8ff6-4529-bd1d-a1419150d8b9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0f4f826-8ff6-4529-bd1d-a1419150d8b9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0f4f826-8ff6-4529-bd1d-a1419150d8b9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0f4f826-8ff6-4529-bd1d-a1419150d8b9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0f4f826-8ff6-4529-bd1d-a1419150d8b9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0f4f826-8ff6-4529-bd1d-a1419150d8b9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a0f4f826-8ff6-4529-bd1d-a1419150d8b9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Colchones sobre la tierra y un par de zapatillas junto a la entrada: el lateral de la tienda de campaña donde vive el saharaui A."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Colchones sobre la tierra y un par de zapatillas junto a la entrada: el lateral de la tienda de campaña donde vive el saharaui A.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Cercar la finca fue lo que hizo el Ib-Salut d&iacute;as despu&eacute;s de la okupaci&oacute;n. El per&iacute;metro no se cerr&oacute; del todo porque las chabolas ya hab&iacute;an aparecido, se dej&oacute; un hueco para que sus habitantes pudieran entrar y salir. El vallado &ldquo;no ha tenido nada que ver&rdquo; con la aparici&oacute;n de las chabolas, sino &ldquo;con los preparativos para convertir la zona en aparcamiento&rdquo;, explican desde el &Agrave;rea de Salut d&rsquo;Eivissa i Formentera. &iquest;Se podr&aacute; hacer esa reconversi&oacute;n si el solar est&aacute; habitado? En casos similares y cercanos &ndash;en el tiempo y en el espacio&ndash;, los propietarios han tenido que esperar hasta un a&ntilde;o y dos meses para conseguir la orden judicial que autorice a desahuciar un terreno lleno de barracas.
    </p><p class="article-text">
        Para iniciar el proceso, es necesario presentar una demanda en los juzgados. Ni el Ajuntament d&rsquo;Eivissa ni el Ib-Salut lo han hecho todav&iacute;a. Desde el equipo de gobierno entienden que debe ser la gerencia del hospital quien mueva ficha al tener la cesi&oacute;n de uso. Desde Can Misses responden que &ldquo;los servicios jur&iacute;dicos est&aacute;n valorando c&oacute;mo proceder&rdquo;. Dos especialistas en derecho urban&iacute;stico consultados por elDiario.es coinciden en que el proceso judicial podr&iacute;a iniciarlo tanto el Consistorio como la gerencia del hospital.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La recalificaci&oacute;n del terreno okupado</strong></h2><p class="article-text">
        Entre medias, la pol&iacute;tica sigue su curso, dilata los tempos. En marzo, antes de que los otros dos desahucios crearan el nuevo poblado, el pleno de Vila acord&oacute; dejar en manos del Institut Balear de l&rsquo;Habitatge (IBAVI) el mismo terreno que tiene cedido al Ib-Salut. <a href="https://cadenaser.com/baleares/2026/03/26/ibiza-cede-al-ibavi-un-solar-en-can-misses-para-construir-200-vpo-destinadas-a-funcionarios-radio-ibiza/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Objetivo: construir doscientas VPO destinadas a funcionarios</a>. Para ello, el PP, con el apoyo de PSOE, Vox y Unides Podem &ndash;toda la oposici&oacute;n&ndash;, recalific&oacute; la parcela para que pueda urbanizarse en un futuro cercano. La condici&oacute;n es que la vivienda barata para trabajadores p&uacute;blicos se construya en un plazo m&aacute;ximo de cinco a&ntilde;os. Desde la Conselleria d&rsquo;Habitatge aseguran que &ldquo;se est&aacute; tramitando la cesi&oacute;n del solar&rdquo; al IBAVI desde el Ib-Salut. Pero, antes, el organismo sanitario tendr&iacute;a que conseguir el desalojo del terreno y habilitar un aparcamiento. El posible retraso del traslado del centro de salud Es Viver a Can Misses podr&iacute;a conceder algo de margen.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f83a6a93-7eee-423c-aa91-aa0621f11a48_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f83a6a93-7eee-423c-aa91-aa0621f11a48_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f83a6a93-7eee-423c-aa91-aa0621f11a48_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f83a6a93-7eee-423c-aa91-aa0621f11a48_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f83a6a93-7eee-423c-aa91-aa0621f11a48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f83a6a93-7eee-423c-aa91-aa0621f11a48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f83a6a93-7eee-423c-aa91-aa0621f11a48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Algunas de las barracas se han alzado a pocos metros de la valla que delimita el complejo hospitalario."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Algunas de las barracas se han alzado a pocos metros de la valla que delimita el complejo hospitalario.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Fuentes sanitarias que prefieren no identificarse cuentan que la fecha de la mudanza al hospital &ldquo;se ha cambiado varias veces&rdquo; y no tiene visos de empezar &ldquo;hasta finales de a&ntilde;o&rdquo;. Deb&iacute;a ocurrir durante el segundo semestre de 2026, <a href="https://www.caib.es/webgoib/es/-/centre-de-salut-es-viver" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como consta en la p&aacute;gina web de la Conselleria de Salut</a>. Al cierre de esta edici&oacute;n, la Conselleria de Salud, que dirige la popular Manuela Garc&iacute;a Romero &ndash;de oficio, anestesi&oacute;loga&ndash;,&nbsp;no hab&iacute;a respondido a la pregunta de si las obras del nuevo centro de salud comenzar&iacute;an en los plazos estimados. Si fuera as&iacute;, la necesidad de un aparcamiento extra para agilizar el tr&aacute;fico en un barrio &ndash;dos colegios pr&oacute;ximos al hospital, instalaciones deportivas, salida del casco urbano&ndash; que se colapsa de veh&iacute;culos en las horas punta no ser&iacute;a tan urgente.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Ahora, quien aparca en un descampado &ndash;a&uacute;n&ndash;&nbsp;abierto a la calle para dejar a los ni&ntilde;os en el cole a las nueve de la ma&ntilde;ana o recogerlos a las dos de la tarde deja el coche frente a una ristra de caravanas y furgonetas industriales. Perfectamente visibles desde las ventanas de las habitaciones de los pacientes que est&aacute;n ingresados en el hospital. En uno de esos veh&iacute;culos vivi&oacute;, seg&uacute;n apunta la investigaci&oacute;n policial, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/alarmas-uniformes-protegidos-fallo-agresion-sexual-mujer-69-anos-paliativos-hospital-ibiza_1_13231805.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el individuo que la semana pasada burl&oacute; los controles de seguridad de Can Misses para agredir sexualmente a una enferma de c&aacute;ncer</a>.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los pacientes del hospital ven desde su ventana una ristra de caravanas y furgonetas industriales</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Los temporeros van a seguir siendo necesarios&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Hace ya muchos a&ntilde;os los temporeros sab&iacute;an que ten&iacute;an alojamiento dentro del hotel en el que trabajaban. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/ibiza-trastienda-paraiso-revista-vivienda_1_11684127.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ahora no hay d&oacute;nde meterse</a>. La gente va a seguir siendo necesaria, hay que encontrar una soluci&oacute;n. Hay un estudio publicado en febrero de 2023 que indicaba que s&oacute;lo en la ciudad de Ibiza hab&iacute;a mil viviendas vac&iacute;as. &iquest;Qu&eacute; pasa, que se mantienen cerradas durante todo el a&ntilde;o y se guardan para alquilarlas en verano a turistas aunque est&eacute; prohibido? <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-subvencionara-grandes-propietarios-rescatar-pisos-vacios-ampliar-oferta-alquiler-balears_1_13224226.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">En Ibiza ha habido s&oacute;lo cuatro viviendas que se han adherido al programa de alquiler seguro del Govern</a>. Por un lado, tenemos a propietarios que dicen que necesitan m&aacute;s seguridad jur&iacute;dica para alquilar, pero, cuando se la dan, no salen las viviendas&rdquo;, explica Gloria Corral Joven a trav&eacute;s de una nota de voz. Representante de la Plataforma de Afectados por la Hipoteca, esta jubilada con experiencia en pol&iacute;tica institucional &ndash;fue concejala por la coalici&oacute;n de izquierdas Guanyem en el Ajuntament d&rsquo;Eivissa entre 2015 y 2019&ndash; habla con conocimiento de causa. Sabe bien c&oacute;mo funciona el verano ibicenco: durante cuatro d&eacute;cadas trabaj&oacute; para la Touristik Union International, el turoperador alem&aacute;n TUI.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Corral plantea una dicotom&iacute;a para resolver &ldquo;el drama social&rdquo;: <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/guerra-caravanas-ibiza-acoso-trabajadores-turistas-isla-lujo_1_10537317.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&ldquo;El Consell ha hecho una ley para que no puedan estar las caravanas en sitios que no sean parkings</a>, pero no he visto que se haya planteado ninguna zona de pago con los servicios necesarios y habituales de un camping (duchas, tratamiento aguas sucias, servicios, una lavander&iacute;a&hellip;) por parte de ning&uacute;n ayuntamiento o del propio Consell. A m&iacute; me parece la soluci&oacute;n m&aacute;s l&oacute;gica&hellip; aunque sea a la vez il&oacute;gico que se normalice que la gente tenga que vivir en caravanas, <em>campers</em>, chabolas o tiendas de campa&ntilde;a. Es un problema muy complejo, pero sabiendo que hay personas que se mueven de unas comunidades aut&oacute;nomas a otras para poder trabajar&hellip; &iquest;la soluci&oacute;n es ponerle 20.000 euros de multa a alguien que vive en una caravana?&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/22ca39a0-47b8-497b-ae2d-03912633be66_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/22ca39a0-47b8-497b-ae2d-03912633be66_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/22ca39a0-47b8-497b-ae2d-03912633be66_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/22ca39a0-47b8-497b-ae2d-03912633be66_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/22ca39a0-47b8-497b-ae2d-03912633be66_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/22ca39a0-47b8-497b-ae2d-03912633be66_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/22ca39a0-47b8-497b-ae2d-03912633be66_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El terreno okupado está lleno de árboles y maleza, el riesgo de incendio se multiplica."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El terreno okupado está lleno de árboles y maleza, el riesgo de incendio se multiplica.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Regreso a C&aacute;diz</strong></h2><p class="article-text">
        A. sale de la tienda para dejar un vasito de t&eacute; a medio beber encima de la bandeja que tiene junto a la cremallera de la tienda, la puerta de su hogar. Sobre el metal plateado hay dos teteras, otros dos vasos de pie, el charco que desparram&oacute; un tercer vaso cuando perdi&oacute; el equilibrio. A dos pasos del rinconcito donde prepara sus infusiones descansan un par de zapatillas y un calzador. Al entrar en casa, A. se las quita religiosamente, nunca pisa con la suela las toallas que le sirven de alfombra. Al salir de casa, el gesto contrario. La cu&ntilde;a va al tal&oacute;n y el pie resbala empeine abajo hacia la puntera.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a717ddce-a058-4c95-be0f-2b6db9da50ec_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a717ddce-a058-4c95-be0f-2b6db9da50ec_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a717ddce-a058-4c95-be0f-2b6db9da50ec_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a717ddce-a058-4c95-be0f-2b6db9da50ec_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a717ddce-a058-4c95-be0f-2b6db9da50ec_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a717ddce-a058-4c95-be0f-2b6db9da50ec_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a717ddce-a058-4c95-be0f-2b6db9da50ec_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Ocho y cuarto de la mañana: A. ya ha compartido té con sus vecinos."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Ocho y cuarto de la mañana: A. ya ha compartido té con sus vecinos.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Por qu&eacute; viniste a Ibiza? &iquest;No ten&iacute;as trabajo en C&aacute;diz?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;S&iacute;. All&iacute; me gano con una empresa 1.800 euros al mes, tengo tambi&eacute;n la vivienda y la comida. S&oacute;lo me pago el tabaco [<em>r&iacute;e</em>] y el transporte.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Entonces por qu&eacute; viniste?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;En Dahkla tengo un hijo peque&ntilde;o. Me gustar&iacute;a traerlo alg&uacute;n d&iacute;a a Espa&ntilde;a, pero cuando sea m&aacute;s grande, cuando tenga ocho o nueve a&ntilde;os lo traer&eacute; y le har&eacute; los papeles. Un primo m&iacute;o trabajaba en Mallorca me dijo que fuera para all&aacute;: seis meses de temporada y los otros seis meses pod&iacute;a ir al S&aacute;hara a estar con mi hijo.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Y qu&eacute; pas&oacute;?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Que en el hotel donde me puse a trabajar de friegaplatos s&oacute;lo pagaban 1.500 euros. Compart&iacute;amos una casa entre varios, pag&aacute;bamos 250 euros de alquiler cada uno, pero me enter&eacute; que en Ibiza hab&iacute;a trabajo y se pagaba mejor. As&iacute; es. Aqu&iacute; me puedo ganar 2.500, 3.000 si trabajo seis d&iacute;as a la semana, diez horas cada d&iacute;a. Es dinero, &iquest;pero d&oacute;nde vivo? <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/chale-patera-habitaciones-6m2-negocio-funciona-decadas-margen-ley-ibiza_1_12390864.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">S&eacute; que hay casas en Ibiza donde viven veinte o veinticinco personas</a>. Muy bien, el alquiler es m&aacute;s barato, pero &iquest;d&oacute;nde vas a ducharte, d&oacute;nde vas a lavar la ropa, d&oacute;nde vas a comer&hellip;?
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En Dahkla tengo un hijo pequeño. Me gustaría traerlo algún día a España, pero cuando sea más grande. Aquí me puedo ganar 2.500, 3.000 si trabajo seis días a la semana, diez horas cada día. Es dinero, ¿pero dónde vivo?</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Calzado, A. estira la espalda y mira al horizonte. Tras las copas de los &aacute;rboles el saharaui vislumbra la silueta del hospital. Lleva unos pantalones cargo, con varios bolsillos, ideales para guardar herramientas ligeras. A. mete las manos en los bolsillos que le quedan m&aacute;s cerca de la cintura y dice:
    </p><p class="article-text">
        &ndash;En San Fernando me dedicaba a instalar placas fotovoltaicas. Es un trabajo duro f&iacute;sicamente, la obra, pero, al final, era de ocho de la ma&ntilde;ana a cuatro de la tarde, con media hora para el bocadillo y media hora para comer. Pensaba que en el turismo, en la hosteler&iacute;a, iba a estar mejor&hellip; pero si no hacen algo con la vivienda, esta isla no funciona&hellip; Creo que me volver&eacute; a C&aacute;diz en unas semanas. &iexcl;All&iacute; los men&uacute;s cuestan 11 euros y aqu&iacute; baj&eacute; al centro para ir a la lavander&iacute;a, compr&eacute; cuatro cosas, com&iacute; por algo por ah&iacute; y no veas! &iexcl;Vaya agujero, hermano! [<em>r&iacute;e</em>]
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/vivir-tienda-campana-trabajo-diez-horas-dia-ibiza-volvere-cadiz-isla-no-funciona_1_13240365.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 21 May 2026 19:45:32 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/30f76458-4008-4057-a0c2-0e573c9b7088_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="350053" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/30f76458-4008-4057-a0c2-0e573c9b7088_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="350053" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Vivir en una tienda de campaña con un trabajo de diez horas al día en Ibiza: “Volveré a Cádiz, la isla no funciona”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/30f76458-4008-4057-a0c2-0e573c9b7088_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Vivienda,Alquiler]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[D'encaixar la mà a Nelson Mandela a fotografiar l'Eivissa hippy: “Vaig ser al lloc correcte en el moment indicat”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/d-encaixar-ma-nelson-mandela-fotografiar-l-eivissa-hippy-vaig-lloc-correcte-moment-indicat_1_13207233.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/42a17253-1b86-4678-875b-1da7b143c139_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142608.jpg" width="997" height="561" alt="D&#039;encaixar la mà a Nelson Mandela a fotografiar l&#039;Eivissa hippy: “Vaig ser al lloc correcte en el moment indicat”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’estatunidenc Allan Tannenbaum va documentar l’escena musical de la Nova York dels setanta, just després de viatjar per plaer el 1970 a una illa a la qual ara torna per exposar per primera vegada a Espanya</p><p class="subtitle">Freddie Mercury a l'illa de l’excés: “Va ser la persona més gran que he conegut a la meva vida”</p></div><p class="article-text">
        La vida d&rsquo;Allan Tannenbaum hauria estat diferent, potser, si no hagu&eacute;s viatjat fins a Eivissa amb una c&agrave;mera a les alforges d&rsquo;aquella Norton Commando que va comprar a Londres i que acabaria circulant pels carrers de Manhattan. Era l&rsquo;estiu de 1970: la carrera d&rsquo;aquest fot&ograve;graf &ndash;retratista de la contracultura de Nova York als setanta, periodista internacional als vuitanta i noranta, arxiver del seu propi banc d&rsquo;imatges des de llavors&ndash; encara no havia comen&ccedil;at. &ldquo;Jo era un jove nord-americ&agrave;, graduat en Belles Arts i amb moltes ganes de veure m&oacute;n, que viatjava a Europa per primera vegada i volia con&egrave;ixer la Mediterr&agrave;nia. Aquella ruta amb moto que va acabar a Eivissa va ser molt important per a mi, efectivament. En els cercles universitaris dels Estats Units en qu&egrave; m&rsquo;havia mogut es parlava for&ccedil;a d&rsquo;un lloc que, a difer&egrave;ncia de Mallorca, encara no havia estat del tot espatllat pel turisme&rdquo;, explica Tannenbaum, tot explicant per qu&egrave; va conduir mil cinc-cents quil&ograve;metres cap al sud per embarcar-se cap a una illa que va donar un gir a la seva vida: &ldquo;La setmana que hi vaig passar em va marcar molt, va ser l&rsquo;inici de tot el que va venir despr&eacute;s&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Duu un bigoti esp&egrave;s, can&oacute;s com el remol&iacute; de cabells que li creix a les celles i al cap: Tannenbaum es connecta a l&rsquo;entrevista des d&rsquo;una habitaci&oacute; decorada amb fotografies en blanc i negre. &Eacute;s el record d&rsquo;una feina que no s&rsquo;atura: mant&eacute; perfils a les xarxes socials i continua sortint de casa amb una c&agrave;mera penjada a l&rsquo;espatlla. Per exemple, una Hasselblad anal&ograve;gica que va comprar per internet fa uns anys a un paio &ldquo;de K&iacute;iv&rdquo;. Saluda en castell&agrave; &ndash;la mateixa llengua que fa servir per interrompre un minut la conversa amb una excusa de pes: &ldquo;He de treure un peix que tinc al forn&rdquo;&ndash;, tot i que demana de forma educada passar-se a l&rsquo;angl&egrave;s per parlar de fotografia, m&uacute;sica i pol&iacute;tica. L&rsquo;accent de Tannenbaum &eacute;s nord-americ&agrave;, s&iacute;, per&ograve; sense exagerar. Des de fa una d&egrave;cada, nom&eacute;s viu a Nova York la meitat de l&rsquo;any.
    </p><p class="article-text">
        Ara el fot&ograve;graf &eacute;s a Nazar&eacute;, Portugal. Davant l&rsquo;onada m&eacute;s gran de l&rsquo;oce&agrave; Atl&agrave;ntic, la seua dona i ell passen els mesos m&eacute;s c&agrave;lids, gaudeixen de la jubilaci&oacute; i aprofiten per rec&oacute;rrer amb cotxe la pen&iacute;nsula Ib&egrave;rica: &ldquo;Ens encanta Nerja, a M&agrave;laga&rdquo;. Amb vuitanta anys fets, el fot&ograve;graf sembla no haver perdut la pulsi&oacute; que el va portar d&rsquo;El Salvador a les Filipines o de Bagdad a Gaza, quan va documentar conflictes b&egrave;l&middot;lics al final de la Guerra Freda. De fet, la seua maleta &eacute;s preparada per tornar a marxar. Quan acabi l&rsquo;entrevista amb <a href="http://eldiario.es/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es</a>, un taxi el recollir&agrave; per portar-lo a l&rsquo;aeroport de Lisboa. Far&agrave; &ndash;una altra vegada&ndash; escala a Barcelona i tornar&agrave; a Eivissa: &ldquo;M&eacute;s de mig segle despr&eacute;s, qui ho havia de dir&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1865d2d0-393f-4180-b6e9-ecb6134229cb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1865d2d0-393f-4180-b6e9-ecb6134229cb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1865d2d0-393f-4180-b6e9-ecb6134229cb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1865d2d0-393f-4180-b6e9-ecb6134229cb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1865d2d0-393f-4180-b6e9-ecb6134229cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1865d2d0-393f-4180-b6e9-ecb6134229cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1865d2d0-393f-4180-b6e9-ecb6134229cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Entre el seu ampli arxiu rock, el fotògraf tria aquesta imatge del guitarrista John Cale –ex Velvet Underground– al costat de Nico: “Crec que té sentit que surti perquè ella va viure i va morir a Eivissa”."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Entre el seu ampli arxiu rock, el fotògraf tria aquesta imatge del guitarrista John Cale –ex Velvet Underground– al costat de Nico: “Crec que té sentit que surti perquè ella va viure i va morir a Eivissa”.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un carret ple de moments &uacute;nics</strong>&nbsp;</h2><p class="article-text">
        El segon viatge a l&rsquo;illa servir&agrave;, a m&eacute;s, per inaugurar la primera exposici&oacute; que fa a Espanya. Contrast Ibiza el va convidar fa uns mesos i el fot&ograve;graf no s&rsquo;ho va pensar. Com que la filosofia d&rsquo;aquest festival, que ja suma sis edicions, &eacute;s aprofundir en la hist&ograve;ria del rock-and-roll, l&rsquo;obra de Tannenbaum s&rsquo;adaptava a l&rsquo;esdeveniment com si fos un guant. Als setanta va ser editor de fotografia de la revista <em>SoHo Weekly News</em>. Aquella feina li va permetre ser testimoni directe d&rsquo;uns anys vibrants per a la ind&uacute;stria musical sense haver de sortir gaireb&eacute; del seu barri novaiorqu&egrave;s. Gaireb&eacute; tot passava en aquell rac&oacute; de la Gran Poma. Alguns exemples en s&oacute;n prou il&middot;lustratius:
    </p><p class="article-text">
        James Brown fent un salt al mig d&rsquo;una avinguda de Manhattan. Bruce Springsteen i Steven Van Zandt &ndash;guitarres enlaire&ndash; acompanyant un solo de saxo de Clarence Clemons. Muhammad Ali preparant la seva picada d&rsquo;abella davant d&rsquo;un mirall. Jack Nicholson repenjat en un sof&agrave; regalant a l&rsquo;objectiu la m&eacute;s dura de les seues mirades. Patti Smith, angelical, esquin&ccedil;ant amb desgana una guitarra el&egrave;ctrica mentre John Belushi li passa un bra&ccedil; per damunt de l&rsquo;espatlla. Bob Marley &ndash;com calia esperar&ndash; amb jaqueta de xandall. El serrell de Joe Strummer guaitant per la finestreta d&rsquo;un taxi groc. John Lennon i Yoko Ono passejant feli&ccedil;os per Central Park. Mick Jagger fent moltes coses &ndash;divertint-se a Studio 54 amb la seua esposa Bianca, agitant els bra&ccedil;os com una oca a l&rsquo;ombra d&rsquo;un gratacel, deixant-se abra&ccedil;ar per Dolly Parton en un camerino, obrint la boca mentre comparteix una cigarreta i una copa amb la resta dels The Rolling Stones&hellip;&ndash; i cap d&rsquo;elles sobri. O, simplement, la silueta urbana del <em>downtown </em>novaiorqu&egrave;s un solpost qualsevol.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66e552d5-9e57-402c-b72f-4c7c3b468a6b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66e552d5-9e57-402c-b72f-4c7c3b468a6b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66e552d5-9e57-402c-b72f-4c7c3b468a6b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66e552d5-9e57-402c-b72f-4c7c3b468a6b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66e552d5-9e57-402c-b72f-4c7c3b468a6b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66e552d5-9e57-402c-b72f-4c7c3b468a6b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/66e552d5-9e57-402c-b72f-4c7c3b468a6b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Brooklyn, s&#039;acaba l&#039;estiu de 1970: el viatger acaba de tornar d&#039;Eivissa a Nova York amb la motocicleta amb què va anar des de Londres fins a la illa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Brooklyn, s&#039;acaba l&#039;estiu de 1970: el viatger acaba de tornar d&#039;Eivissa a Nova York amb la motocicleta amb què va anar des de Londres fins a la illa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El material que es mostra a la sala d&rsquo;exposicions Sala Walter Benjamin &eacute;s ple de moments &uacute;nics. Per&ograve; al carret de Tannenbaum tamb&eacute; hi haur&agrave; una fotografia fora de lloc i, alhora, molt propera per al p&uacute;blic eivissenc. En aquella imatge hi apareixen cases de parets emblanquinades. &Eacute;s un carrer&oacute; sense asfaltar. En primer terme, gaireb&eacute; menjant-se l&rsquo;objectiu, el morro d&rsquo;una furgoneta Barreiros. A l&rsquo;esquerra, d&rsquo;esquena, un Renault L4 i, al costat dret, tamb&eacute; d&rsquo;esquena, un Escarabat de la casa Volkswagen. Tots els vehicles comparteixen matr&iacute;cula: PM, Palma de Mallorca. Darrere la ferralla amuntegada s&rsquo;entreveu una terrassa. Cadires i taules plenes de gent amb m&agrave;niga curta. &Eacute;s un bar del qual penja un r&egrave;tol: <em>English Pub</em>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/082aed0e-cfe2-4204-9fd9-66309b65dcc9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/082aed0e-cfe2-4204-9fd9-66309b65dcc9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/082aed0e-cfe2-4204-9fd9-66309b65dcc9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/082aed0e-cfe2-4204-9fd9-66309b65dcc9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/082aed0e-cfe2-4204-9fd9-66309b65dcc9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/082aed0e-cfe2-4204-9fd9-66309b65dcc9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/082aed0e-cfe2-4204-9fd9-66309b65dcc9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cossos i turistes a la part vella d&#039;Eivissa: la modernitat i el passat xocaven en una illa que ja havia descobert el turisme."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cossos i turistes a la part vella d&#039;Eivissa: la modernitat i el passat xocaven en una illa que ja havia descobert el turisme.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A l&rsquo;Eivissa de 1970, l&rsquo;Eivissa que va con&egrave;ixer Allan Tannenbaum, les coses noves i les coses velles topaven sense remei.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;He triat aquesta imatge &ndash;explica el fot&ograve;graf&ndash; perqu&egrave; m&rsquo;agrada especialment. Transmet molt. Realment, l&rsquo;illa era un lloc que semblava tret d&rsquo;una altra &egrave;poca... i al mateix temps, tot era molt modern. La hist&ograve;ria d&rsquo;Espanya no m&rsquo;era aliena i, quan, despr&eacute;s d&rsquo;aturar-me a Par&iacute;s i travessar Fran&ccedil;a, vaig travessar els Pirineus, de nit, abans d&rsquo;allotjar-me tres dies en una pensi&oacute; de Les Rambles i agafar el vaixell per arribar a l&rsquo;illa, sabia que entrava en un pa&iacute;s sota una dictadura. El primer que em va cridar l&rsquo;atenci&oacute; van ser aquells capells de tres puntes que duia la Gu&agrave;rdia Civil.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;El tricorni.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Exacte! A Eivissa, veies les parelles de la Gu&agrave;rdia Civil creuant-se amb aquells carros estirats per animals amb qu&egrave; encara es movien els habitants de l&rsquo;illa. I, entremig, turistes com naltros.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d19ffd70-2941-407c-9e31-0d51157053de_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d19ffd70-2941-407c-9e31-0d51157053de_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d19ffd70-2941-407c-9e31-0d51157053de_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d19ffd70-2941-407c-9e31-0d51157053de_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d19ffd70-2941-407c-9e31-0d51157053de_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d19ffd70-2941-407c-9e31-0d51157053de_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d19ffd70-2941-407c-9e31-0d51157053de_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dinar turístic a s’Aigua Blanca, una de les platges salvatges on es va banyar el fotògraf quan va visitar Eivissa el 1970."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dinar turístic a s’Aigua Blanca, una de les platges salvatges on es va banyar el fotògraf quan va visitar Eivissa el 1970.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un &agrave;lbum hedonista </strong></h2><p class="article-text">
        Abans de l&rsquo;entrevista, Tannenbaum ha enviat algunes fotografies per WhatsApp per anar fent boca. &Eacute;s el seu &agrave;lbum eivissenc: dos al&middot;lotes baixen amb bicicleta pel Portal de ses Taules, uns cossos nus es torren al terrat d&rsquo;una casa, uns banyistes esmorzen amb els peus enfonsats a l&rsquo;arena daurada de s&rsquo;Aigua Blanca... Va utilitzar un objectiu de 50 mm, fixat a una c&agrave;mera de la marca Mamiya Sekor. La t&egrave;cnica i l&rsquo;equip no s&oacute;n els que far&agrave; servir despr&eacute;s, quan es converteixi en professional, per&ograve; ja s&rsquo;hi intueix una mirada documentalista en les seues postals mediterr&agrave;nies. Dos anys abans d&rsquo;aquella aventura inici&agrave;tica, Tannenbaum havia congelat alguns moments d&rsquo;una concentraci&oacute; antibel&middot;licista a San Francisco amb una Miranda de 35 mm. Va ser la seva primera experi&egrave;ncia com a fot&ograve;graf amateur. El Vietnam cremava i els j&oacute;vens als quals els seus pares podien pagar-ho escapaven del reclutament per evitar entrar en aquell escorxador. No pocs acabarien amagant-se a la serra de Tramuntana o als camps eivissencs. El c&ograve;ctel que vindria despr&eacute;s &eacute;s prou conegut: natura, amor lliure, LSD. El poder de les flors.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec76520e-149f-4508-bfcf-10b60c5dc647_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec76520e-149f-4508-bfcf-10b60c5dc647_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec76520e-149f-4508-bfcf-10b60c5dc647_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec76520e-149f-4508-bfcf-10b60c5dc647_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec76520e-149f-4508-bfcf-10b60c5dc647_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec76520e-149f-4508-bfcf-10b60c5dc647_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ec76520e-149f-4508-bfcf-10b60c5dc647_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dues noies baixen amb les seves bicis pel Portal de ses Taules, l&#039;entrada principal de les muralles renaixentistes de Dalt Vila."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dues noies baixen amb les seves bicis pel Portal de ses Taules, l&#039;entrada principal de les muralles renaixentistes de Dalt Vila.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ndash;Era cert el mite hippy o es va magnificar?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;B&eacute;... La meua oportunitat de venir a l&rsquo;illa va ser un amic que havia llogat una vila al camp, for&ccedil;a lluny de la ciutat. Com que no tenia gaires diners, depenia bastant de la seua hospitalitat, aix&iacute; que vam passar una setmana prenent el sol, tocant la guitarra, banyant-nos en platges salvatges. Record que vaig pintar molt i vaig passar hores escrivint un diari. Per al visitant, aquella Eivissa era id&iacute;l&middot;lica: tot estava ancorat en el passat i, al mateix temps, tot era molt lliure. Es respirava hedonisme i no calia sortir de festa per gaudir-ne.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;El 1970 encara no existien les discoteques, nom&eacute;s alguns bars que punxaven vinils a Sant Antoni o al port de Vila. Ara, en canvi, hi ha desenes, potser centenars de llocs que podr&iacute;em anomenar discoteques: a qualsevol restaurant de platja hi punxen m&uacute;sica electr&ograve;nica i ja han comen&ccedil;at la temporada. T&rsquo;animaries a fer una volta per la festa eivissenca? &Eacute;s un bon exercici antropol&ograve;gic.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Per al visitant, aquella Eivissa era idíl·lica: tot estava ancorat en el passat i, alhora, tot era molt lliure. Es respirava hedonisme i no calia sortir de festa per gaudir-ne</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Allan Tannenbaum</span>
                                        <span>—</span> Fotògraf
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ndash;[<em>pensa uns segons</em>] Potser ja soc una mica gran per a aix&ograve;... Saps qu&egrave; passa? Jo vaig viure una &egrave;poca d&rsquo;efervesc&egrave;ncia al Soho. El barri es desindustrialitza, la ciutat no t&eacute; ni cinc, els &iacute;ndexs de criminalitat s&oacute;n alt&iacute;ssims, el cost de la vida est&agrave; per terra. Aleshores, molt&iacute;ssimes ments brillants &ndash;escultors, pintors, poetes, m&uacute;sics&ndash; s&rsquo;estableixen al mateix lloc i hi ha una explosi&oacute; creativa. Jo la vaig poder fotografiar. Sent que vaig ser al lloc correcte en el moment indicat.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;La m&uacute;sica disco, els inicis del rap, l&rsquo;auge de la salsa com a g&egrave;nere comercial: sembla que al Nova York de finals dels setanta tothom es passava el dia ballant. Va ser aix&iacute;?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;[<em>somriu</em>] Amb Tito Puente ens ho vam passar molt b&eacute;! Quins temps. Curiosament, crec que ja no queden llocs on la gent vagi nom&eacute;s a ballar a prop d&rsquo;altres persones. Als concerts, als j&oacute;vens ara pareix que els interessi m&eacute;s fer-se selfis o gravar v&iacute;deos per a les seves xarxes. No presten atenci&oacute; al que veuen!
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Les xarxes socials i els m&ograve;bils han matat l&rsquo;espontane&iuml;tat amb qu&egrave; es comportaven els artistes a la vostra &egrave;poca... o &eacute;s un altre mite que tenim els millennials?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Jo crec que &eacute;s veritat.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Llavors, aquella famosa sessi&oacute; que va fer amb John Lennon i Yoko Ono abra&ccedil;ant-se nus sota uns llen&ccedil;ols blancs avui seria impensable. Sense anar m&eacute;s lluny: els fot&ograve;grafs tenen prohibit l&rsquo;acc&eacute;s als concerts de Rosal&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Mira, jo no he tornat a Eivissa, per&ograve; he intentat seguir tot el que ha anat passant a l&rsquo;illa durant les darreres d&egrave;cades a trav&eacute;s de reportatges i documentals. Tot s&rsquo;ha convertit en un negoci. Qu&egrave; va passar amb el Nova York dels setanta? El mateix. La ciutat mai no ser&agrave; avorrida, per&ograve; l'&egrave;xtasi d&rsquo;aquella &egrave;poca ja no tornar&agrave;. Va desapar&egrave;ixer.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;La culpa va ser dels yuppies que sortien en pel&middot;l&iacute;cules com Wall Street?
    </p><p class="article-text">
        Va comen&ccedil;ar a haver-hi sous, les converses van canviar &ndash;es parlava d&rsquo;actius i d&rsquo;accions&ndash; i els espais encantadors es van convertir en una font d&rsquo;ingressos. Vam viure de primera m&agrave; all&ograve; que despr&eacute;s es va anomenar gentrificaci&oacute; i que s&rsquo;ha est&egrave;s per la resta del planeta. Alguns galeristes es van fer rics, per&ograve; molts artistes van haver de marxar del barri. No podien pagar el lloguer. Aquells canvis, als noranta, es van fer profund&iacute;ssims. Va ser llavors quan es va posar de moda gastar-se set-cents d&ograve;lars en una botella de xampany i presumir-ne. La imatge que tenc a la mem&ograve;ria per definir aquella &egrave;poca &eacute;s la d&rsquo;uns tipus encorbatats fumant un puro dins d&rsquo;una limusina a la recerca de llums vermells. Per&ograve;, llavors, jo ja em dedicava a una altra cosa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A Nova York vam viure de primera mà la gentrificació. Alguns galeristes es van fer rics, però molts artistes van haver de marxar del barri. No podien pagar el lloguer. Aquells canvis, als noranta, es van fer profundíssims. La imatge que tinc a la memòria per definir aquella època és la d&#039;uns homes amb vestit fumant-se un puro a bord d&#039;una limusina a la recerca de llums vermelles</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Allan Tannenbaum</span>
                                        <span>—</span> Fotògraf
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/715c6791-336a-4647-a583-81b01cd44dc5_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/715c6791-336a-4647-a583-81b01cd44dc5_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/715c6791-336a-4647-a583-81b01cd44dc5_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/715c6791-336a-4647-a583-81b01cd44dc5_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/715c6791-336a-4647-a583-81b01cd44dc5_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/715c6791-336a-4647-a583-81b01cd44dc5_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/715c6791-336a-4647-a583-81b01cd44dc5_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La setmana eivissenca d&#039;aquell llicenciat en Belles Arts no va necessitar de discoteques per considerar-se “hedonista”: “A l&#039;illa es respirava llibertat malgrat que Espanya estava sota una dictadura”."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La setmana eivissenca d&#039;aquell llicenciat en Belles Arts no va necessitar de discoteques per considerar-se “hedonista”: “A l&#039;illa es respirava llibertat malgrat que Espanya estava sota una dictadura”.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Dos d&agrave;cades cobrint conflictes</strong></h2><p class="article-text">
        A finals dels setanta, el fot&ograve;graf estava saturat de les llums de Nova York. Havia passat massa nits fotografiant sota els focus de l&rsquo;Studio 54, on a Diana Ross, Truman Capote o Jacqueline Kennedy Onassis se&rsquo;ls feia de dia. Havia entrat centenars de vegades amb la c&agrave;mera penjada a l&rsquo;espatlla al seu local preferit: el Mad Club, on, segons explica, hi havia &ldquo;menys postureig&rdquo; que a la discoteca fetitxe d&rsquo;Andy Warhol. &ldquo;Necessitava un canvi&rdquo;, explica. Un altre viatge &ndash;a Israel, el 1979&ndash; li&rsquo;l concediria. Es va treure la ca&ccedil;adora de cuir i es va vestir amb roba de camuflatge. Va reorientar la seva carrera cap al periodisme internacional, es va ficar en embolics for&ccedil;a menys pac&iacute;fics que una gira d&rsquo;una banda de rock. La Revoluci&oacute; Sandinista (1980-1990), la Primera Intifada (1987), la Primera Guerra del Golf o la caiguda de Kabul en mans dels talibans (1996) van ser alguns dels episodis que Tannenbaum va cobrir per a l&rsquo;ag&egrave;ncia Sigma Photo News. &ldquo;Ucra&iuml;na o l&rsquo;Iran s&oacute;n paraules majors. &Eacute;s pitjor l&rsquo;escena geopol&iacute;tica ara que en aquells anys?&rdquo;, es pregunta per respondre&rsquo;s ell mateix: &ldquo;No s&eacute; qu&egrave; dir. Malauradament, el m&oacute;n &eacute;s un lloc boig i agressiu. Per aix&ograve; cal aferrar-se a l&rsquo;esperan&ccedil;a. Aix&ograve; &eacute;s el que vam sentir a Sud-&agrave;frica&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79a7b7ad-ea5a-40bd-8dca-6feea88bf792_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79a7b7ad-ea5a-40bd-8dca-6feea88bf792_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79a7b7ad-ea5a-40bd-8dca-6feea88bf792_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79a7b7ad-ea5a-40bd-8dca-6feea88bf792_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79a7b7ad-ea5a-40bd-8dca-6feea88bf792_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79a7b7ad-ea5a-40bd-8dca-6feea88bf792_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/79a7b7ad-ea5a-40bd-8dca-6feea88bf792_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Mad Club de Nova York va ser per al cap de redacció de la revista SoHo Weekly un temple “de la música en directe i del ball: no hi havia postureig”."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Mad Club de Nova York va ser per al cap de redacció de la revista SoHo Weekly un temple “de la música en directe i del ball: no hi havia postureig”.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Allan Tannenbaum no vol penjar sense parlar abans de l&rsquo;apartheid. La primera vegada que va rec&oacute;rrer el pa&iacute;s &ndash;1985&ndash; el supremacisme blanc era incontestable. Malgrat el bloqueig internacional. &ldquo;He estat en diverses guerres, per&ograve; crec que aquell &eacute;s el context amb m&eacute;s viol&egrave;ncia que m&rsquo;ha tocat viure. La repressi&oacute; que vam poder documentar era terrible&rdquo;, diu. Les seues fotografies van acabar en una carpeta que va portar el govern sud-afric&agrave; &ndash;profundament anticomunista&ndash; a denegar-li el visat durant un lustre. No va ser fins al febrer de 1990 que va poder tornar a Ciutat del Cap, l&rsquo;epicentre del poder b&ograve;er. Ja havia caigut el Mur de Berl&iacute;n, l&rsquo;URSS era al caire de la desaparici&oacute;, les guerres iugoslaves encara no havien esclatat, i anaven a alliberar Nelson Mandela despr&eacute;s de vint-i-set anys empresonat a Robben Island.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Allan Tannenbaum va ser vetat de Sud-àfrica durant cinc anys per les seves fotografies, que van acabar sent el pretext d&#039;un govern profundament anticomunista</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ndash;Mandela transmetia la mateixa sensaci&oacute; davant la c&agrave;mera que totes aquelles estrelles del rock que havies fotografiat abans?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Era un tipus ic&ograve;nic, un s&iacute;mbol de llibertat per a tots els sud-africans que estaven oprimits. Quan el van alliberar, vaig sentir, com poques vegades, que aquell dia s&rsquo;estava escrivint una p&agrave;gina de la Hist&ograve;ria. Crec que cal aferrar-se al que representen personatges com aquell.
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s 12 de febrer de 1990, un dia despr&eacute;s que el guerriller que va acabar apostant per la reconciliaci&oacute; pac&iacute;fica a Sud-&agrave;frica hagi sortit de la pres&oacute;. Els Mandela &ndash;Nelson i Winnie, la seua esposa&ndash; estan asseguts a la part del darrere d&rsquo;un cotxe que circula per una pista d&rsquo;aeroport. Despr&eacute;s d&rsquo;haver-se reunit a Ciutat del Cap amb l&rsquo;arquebisbe Desmond Tutu, volen cap a Johannesburg. Un eixam de c&agrave;meres els envolta. La finestreta baixa i un home d&rsquo;uns quaranta-cinc anys &ndash;duu un bigoti esp&egrave;s, que ja can&oacute;s, com el remol&iacute; de cabells que li creix a les celles i al cap&ndash; dibuixa un somriure d&rsquo;orella a orella. Al fotoperiodista, en comptes de pr&eacute;mer el bot&oacute; de la seva Canon, li surt de l&rsquo;&agrave;nima estr&egrave;nyer la m&agrave; del futur president de Sud-&agrave;frica. Wim de Vos, un c&agrave;mera neerland&egrave;s de la CBS, capta el moment.
    </p><p class="article-text">
        Allan Tannenbaum sembla tenir tant d&rsquo;afecte per aquella instant&agrave;nia sud-africana com per una altra imatge que enviar&agrave; despr&eacute;s per correu electr&ograve;nic. Vol que aparegui en aquest reportatge. A la fotografia, el fot&ograve;graf surt assegut, amb l&rsquo;esquena lleugerament encorbada, al seient d&rsquo;una Norton Commando comprada a Londres. Llueix un bigoti esp&egrave;s, negre com el remol&iacute; de cabells que li creix a les celles i al cap &ndash;el porta llarg, amb una est&egrave;tica que recorda Frank Zappa&ndash; i el seu rostre pareix cansat. Mira a c&agrave;mera, com si des d&rsquo;aquells portals de Brooklyn estigu&eacute;s recordant-se d&rsquo;Eivissa, l&rsquo;illa on ha tardat cinquanta-cinc anys a tornar.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/d-encaixar-ma-nelson-mandela-fotografiar-l-eivissa-hippy-vaig-lloc-correcte-moment-indicat_1_13207233.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 09 May 2026 07:02:13 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/42a17253-1b86-4678-875b-1da7b143c139_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142608.jpg" length="805935" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/42a17253-1b86-4678-875b-1da7b143c139_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142608.jpg" type="image/jpeg" fileSize="805935" width="997" height="561"/>
      <media:title><![CDATA[D'encaixar la mà a Nelson Mandela a fotografiar l'Eivissa hippy: “Vaig ser al lloc correcte en el moment indicat”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/42a17253-1b86-4678-875b-1da7b143c139_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142608.jpg" width="997" height="561"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Nueva York,Fotografía]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[De darle la mano a Nelson Mandela a fotografiar la Ibiza hippie: "Estuve en el lugar correcto en el momento indicado"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/darle-mano-nelson-mandela-fotografiar-ibiza-hippie-estuve-lugar-correcto-momento-indicado_1_13206691.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/42a17253-1b86-4678-875b-1da7b143c139_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142608.jpg" width="997" height="561" alt="De darle la mano a Nelson Mandela a fotografiar la Ibiza hippie: &quot;Estuve en el lugar correcto en el momento indicado&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El estadounidense Allan Tannenbaum documentó la escena musical del Nueva York de los setenta, justo después de viajar por placer en 1970 a una isla a la que regresa ahora para exponer por primera vez en España</p><p class="subtitle">Freddie Mercury en la isla del exceso: “Fue la persona más grande que he conocido en mi vida”</p></div><p class="article-text">
        La vida de Allan Tannenbaum habr&iacute;a sido diferente, tal vez, si no hubiera viajado hasta Eivissa con una c&aacute;mara en las alforjas de aquella Norton Commando que compr&oacute; en Londres y terminar&iacute;a rodando por las calles de Manhattan. Era el verano de 1970: la carrera de este fot&oacute;grafo &ndash;retratista de la contracultura de Nueva York en los setenta, periodista internacional en los ochenta y noventa, archivero de su propio banco de im&aacute;genes desde entonces&ndash; todav&iacute;a no hab&iacute;a comenzado. &ldquo;Yo era un joven americano, graduado en Bellas Artes y con muchas ganas de ver mundo que viajaba a Europa por primera vez y quer&iacute;a conocer el Mediterr&aacute;neo. Aquella ruta en moto que termin&oacute; en Ibiza fue muy importante para m&iacute;, en efecto. En los c&iacute;rculos universitarios de Estados Unidos en los que me hab&iacute;a movido se hablaba bastante de un lugar que, a diferencia de Mallorca, todav&iacute;a no hab&iacute;a estropeado del todo el turismo&rdquo;, cuenta Tannenbaum, explicando por qu&eacute; condujo mil quinientos kil&oacute;metros hacia el sur para embarcarse hacia una isla que dio un giro a su vida: &ldquo;La semana que pas&eacute; all&iacute; me marc&oacute; mucho, fue el inicio de todo lo que vino despu&eacute;s&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Luce un frondoso bigote, canoso como el remolino de pelo que le crece en las cejas y la cabeza: Tannenbaum se conecta a la entrevista desde una habitaci&oacute;n decorada con fotograf&iacute;as en blanco y negro. Es el recuerdo de un trabajo que no cesa: mantiene perfiles en redes sociales y sigue saliendo de casa con una c&aacute;mara al hombro. Por ejemplo, una Hasselblad anal&oacute;gica que compr&oacute; por internet hace unos a&ntilde;os a un se&ntilde;or &ldquo;de Kiev&rdquo;. Saluda en castellano &ndash;el mismo idioma que usa para interrumpir un minuto la charla con una excusa de peso: &ldquo;Tengo que sacar un pescado que tengo en el horno&rdquo;&ndash;, aunque pide cort&eacute;smente pasarse al ingl&eacute;s para conversar sobre fotograf&iacute;a, m&uacute;sica, pol&iacute;tica. El acento de Tannenbaum es yanqui, s&iacute;, pero sin exagerar. Desde hace una d&eacute;cada, s&oacute;lo vive en Nueva York la mitad del a&ntilde;o.
    </p><p class="article-text">
        Ahora el fot&oacute;grafo est&aacute; en Nazar&eacute;, Portugal. Frente a la ola m&aacute;s grande del Oc&eacute;ano Atl&aacute;ntico, su mujer y &eacute;l pasan los meses m&aacute;s c&aacute;lidos, disfrutan de la jubilaci&oacute;n, aprovechan para recorrer en coche la Pen&iacute;nsula Ib&eacute;rica: &ldquo;Nos encanta Nerja, en M&aacute;laga&rdquo;. Cumplidos los ochenta, el fot&oacute;grafo parece no haber perdido la pulsi&oacute;n que lo llev&oacute; de El Salvador a Filipinas o de Bagdad a Gaza, cuando document&oacute; conflictos b&eacute;licos al final de la Guerra Fr&iacute;a. De hecho, su maleta est&aacute; preparada para partir de nuevo. Cuando acabe la entrevista con elDiario.es, un taxi lo recoger&aacute; para llevarlo al aeropuerto de Lisboa. Har&aacute; &ndash;otra vez&ndash; escala en Barcelona y regresar&aacute; a Eivissa: &ldquo;M&aacute;s de medio siglo despu&eacute;s, qui&eacute;n lo dir&iacute;a&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1865d2d0-393f-4180-b6e9-ecb6134229cb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1865d2d0-393f-4180-b6e9-ecb6134229cb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1865d2d0-393f-4180-b6e9-ecb6134229cb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1865d2d0-393f-4180-b6e9-ecb6134229cb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1865d2d0-393f-4180-b6e9-ecb6134229cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1865d2d0-393f-4180-b6e9-ecb6134229cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1865d2d0-393f-4180-b6e9-ecb6134229cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Entre su amplio archivo rockero, el fotógrafo elige esta imagen del guitarrista John Cale –ex Velvet Underground– junto a Nico: “Creo que tiene sentido que salga porque ella vivió y murió en Ibiza”."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Entre su amplio archivo rockero, el fotógrafo elige esta imagen del guitarrista John Cale –ex Velvet Underground– junto a Nico: “Creo que tiene sentido que salga porque ella vivió y murió en Ibiza”.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un carrete repleto de momentos &uacute;nicos</strong>&nbsp;</h2><p class="article-text">
        El segundo viaje a la isla servir&aacute;, adem&aacute;s, para inaugurar la primera exposici&oacute;n que realiza en Espa&ntilde;a. Contrast Ibiza lo invit&oacute; hace unos meses y el fot&oacute;grafo no se lo pens&oacute;. Como la filosof&iacute;a de este festival que ya suma seis ediciones es escarbar en la historia del <em>rock and roll</em>, la obra de Tannenbaum le iba al evento como anillo al dedo. En los setenta fue editor de fotograf&iacute;a de la revista<em> SoHo Weekly News</em>. Ese trabajo le permiti&oacute; ser testigo directo de unos a&ntilde;os vibrantes para la industria musical sin tener que salir apenas de su barrio neoyorquino. Casi todo suced&iacute;a en aquel rinc&oacute;n de la Gran Manzana. Valgan algunos ejemplos:
    </p><p class="article-text">
        James Brown pegando un bote en medio de una avenida de Manhattan. Bruce Springsteen y Steve Van Zandt &ndash;guitarras al aire&ndash; acompa&ntilde;ando un solo de saxo de Clerence Clemons. Muhammad Al&iacute; preparando su picadura de abeja frente a un espejo. Jack Nicholson repantingado en un sof&aacute; regal&aacute;ndole al objetivo la m&aacute;s dura de sus miradas. Una Patti Smith angelical rasgando con desgana una el&eacute;ctrica mientras John Belushi le pasa un brazo por encima del hombro. Bob Marley &ndash;c&oacute;mo no&ndash; en chaqueta de ch&aacute;ndal. El flequillo de Joe Strummer asomando por la ventanilla de un taxi amarillo. John y Yoko, de paseo feliz por Central Park. Mick Jagger haciendo muchas cosas &ndash;jangueando en Studio 54 con su esposa Bianca, aleteando los brazos como un ganso a la sombra de un rascacielos, dej&aacute;ndose abrazar por Dolly Parton en un camerino, abriendo la boca mientras comparte un piti y un trago junto al resto de los Rolling Stones&hellip;&ndash; y ninguna sobrio. O, simplemente, el <em>skyline</em> del <em>downtown </em>neoyorquino un atardecer cualquiera.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66e552d5-9e57-402c-b72f-4c7c3b468a6b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66e552d5-9e57-402c-b72f-4c7c3b468a6b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66e552d5-9e57-402c-b72f-4c7c3b468a6b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66e552d5-9e57-402c-b72f-4c7c3b468a6b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66e552d5-9e57-402c-b72f-4c7c3b468a6b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66e552d5-9e57-402c-b72f-4c7c3b468a6b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/66e552d5-9e57-402c-b72f-4c7c3b468a6b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Brooklyn, acaba el verano de 1970: el viajero acaba de regresar de Eivissa a Nueva York con la motocicleta con la que fue desde Londres hasta la isla."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Brooklyn, acaba el verano de 1970: el viajero acaba de regresar de Eivissa a Nueva York con la motocicleta con la que fue desde Londres hasta la isla.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El material que se muestra en la sala de exposiciones Walter Benjamin de Sant Antoni de Portmany est&aacute; repleto de momentos &uacute;nicos. Pero en el carrete de Tannenbaum habr&aacute; tambi&eacute;n una foto fuera de lugar y, al mismo tiempo, muy cercana para el p&uacute;blico ibicenco. En esa imagen aparecen casas de paredes encaladas. Es una calla sin asfaltar. En primer plano, casi comi&eacute;ndose el objetivo, el morro de una camioneta Barreiros. A su izquierda, de culo, un Renault L4 y, en el costado derecho, tambi&eacute;n de culo, un escarabajo de la casa Volkswagen. Todos los veh&iacute;culos comparten matr&iacute;cula: PM, Palma de Mallorca. Tras el amasijo de hierros se entrev&eacute; una terraza. Sillas y mesas llenas de gente en manga corta. Es un bar del que cuelga un letrero: <em>English Pub</em>. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/082aed0e-cfe2-4204-9fd9-66309b65dcc9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/082aed0e-cfe2-4204-9fd9-66309b65dcc9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/082aed0e-cfe2-4204-9fd9-66309b65dcc9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/082aed0e-cfe2-4204-9fd9-66309b65dcc9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/082aed0e-cfe2-4204-9fd9-66309b65dcc9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/082aed0e-cfe2-4204-9fd9-66309b65dcc9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/082aed0e-cfe2-4204-9fd9-66309b65dcc9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Coches y turistas en la parte vieja de Eivissa: la modernidad y el pasado chocaban en una isla que ya había descubierto el turismo."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Coches y turistas en la parte vieja de Eivissa: la modernidad y el pasado chocaban en una isla que ya había descubierto el turismo.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En la Eivissa de 1970, la Eivissa que conoci&oacute; Allan Tannenbaum, lo nuevo y lo viejo chocaban sin remedio. 
    </p><p class="article-text">
        &ndash;He elegido esa imagen &ndash;explica el fot&oacute;grafo&ndash;&nbsp;porque me gusta especialmente. Transmite mucho. Realmente, la isla era un lugar que parec&iacute;a sacado de otra &eacute;poca&hellip; y al mismo tiempo, todo era muy moderno. La historia de Espa&ntilde;a no me era ajena y, cuando, despu&eacute;s de parar en Par&iacute;s y atravesar Francia, cruc&eacute; los Pirineos, de noche, antes de alojarme tres d&iacute;as en una pensi&oacute;n de Las Ramblas y coger el barco para llegar a la isla, sab&iacute;a que entraba en un pa&iacute;s bajo una dictadura. Lo primero que me llam&oacute; la atenci&oacute;n fueron esos sombreros de tres picos que llevaba la Guardia Civil.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;El tricornio.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iexcl;Eso mismo! En Ibiza, ve&iacute;as a las parejas de la Guardia Civil cruz&aacute;ndose con aquellos carros tirados por animales en los que a&uacute;n se mov&iacute;an los habitantes de la isla. Y, entre ellos, turistas como nosotros.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d19ffd70-2941-407c-9e31-0d51157053de_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d19ffd70-2941-407c-9e31-0d51157053de_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d19ffd70-2941-407c-9e31-0d51157053de_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d19ffd70-2941-407c-9e31-0d51157053de_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d19ffd70-2941-407c-9e31-0d51157053de_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d19ffd70-2941-407c-9e31-0d51157053de_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d19ffd70-2941-407c-9e31-0d51157053de_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Almuerzo turístico en s’Aigua Blanca, una de las playas salvajes en las que se bañó el fotógrafo cuando visitó Eivissa en 1970."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Almuerzo turístico en s’Aigua Blanca, una de las playas salvajes en las que se bañó el fotógrafo cuando visitó Eivissa en 1970.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un &aacute;lbum hedonista </strong></h2><p class="article-text">
        Antes de la entrevista, Tannenbaum ha enviado algunas fotograf&iacute;as por <em>WhatsApp </em>para ir abriendo boca. Es su &aacute;lbum ibicenco: dos chicas descienden en bici por el Portal de ses Taules, unos cuerpos desnudos se tuestan en el tejado de una casa, unos ba&ntilde;istas almuerzan con los pies metidos en la arena dorada de s&rsquo;Aigua Blanca... Utiliz&oacute; un objetivo de 50 mm, fijo a un aparato de la marca Mamiya Sekor. La t&eacute;cnica y el equipo no son los que utilizar&aacute; despu&eacute;s, cuando se convierta en un profesional, pero ya se intuye una mirada documentalista en sus postales mediterr&aacute;neas. Dos a&ntilde;os antes de aquella aventura inici&aacute;tica, Tannenbaum hab&iacute;a congelado algunos momentos de una concentraci&oacute;n antib&eacute;lica en San Francisco con una Miranda de 35mm. Fue su primera experiencia como fot&oacute;grafo amateur. Ard&iacute;a Vietnam y los j&oacute;venes a quienes sus padres se lo pod&iacute;an costear escapaban del reclutamiento para entrar en aquel matadero. No pocos se acabar&iacute;an ocultando en la Serra de Tramuntana o en los campos ibicencos. El c&oacute;ctel que vendr&iacute;a despu&eacute;s es de sobras conocido: naturaleza, amor libre, LSD. El poder de las flores.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec76520e-149f-4508-bfcf-10b60c5dc647_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec76520e-149f-4508-bfcf-10b60c5dc647_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec76520e-149f-4508-bfcf-10b60c5dc647_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec76520e-149f-4508-bfcf-10b60c5dc647_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec76520e-149f-4508-bfcf-10b60c5dc647_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec76520e-149f-4508-bfcf-10b60c5dc647_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ec76520e-149f-4508-bfcf-10b60c5dc647_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dos chicas descienden con sus bicis por el Portal de ses Taules, la entrada principal de las murallas renacentistas de Dalt Vila."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dos chicas descienden con sus bicis por el Portal de ses Taules, la entrada principal de las murallas renacentistas de Dalt Vila.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Era cierto el mito hippie o se magnific&oacute;? 
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Bueno&hellip; Mi <em>chance</em> para venir a la isla fue un amigo que hab&iacute;a alquilado una villa en el campo, bastante lejos de la ciudad. Como no ten&iacute;a mucho dinero, depend&iacute;a bastante de su hospitalidad, as&iacute; que nos pasamos una semana tomando el sol, tocando la guitarra, ba&ntilde;&aacute;ndonos en playas salvajes. Recuerdo que pint&eacute; mucho y pas&eacute; horas escribiendo un diario. Para el visitante, aquella Eivissa era id&iacute;lica: todo estaba anclado en el pasado y, al mismo tiempo, todo era muy libre. Se respiraba hedonismo y no hac&iacute;a falta salir de fiesta para disfrutarlo.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;En 1970, todav&iacute;a no exist&iacute;an las discotecas, s&oacute;lo algunos bares que pinchaban vinilos en Sant Antoni o en el puerto de Vila. Ahora, en cambio, hay decenas, quiz&aacute;s cientos de lugares, que podr&iacute;amos llamar discoteca: en cualquier restaurante de playa pinchan electr&oacute;nica y ya han empezado la temporada. &iquest;Te animar&iacute;as a dar una vuelta por la fiesta ibicenca? Es un buen ejercicio antropol&oacute;gico.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Para el visitante, aquella Eivissa era idílica: todo estaba anclado en el pasado y, al mismo tiempo, todo era muy libre. Se respiraba hedonismo y no hacía falta salir de fiesta para disfrutarlo</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Allan Tannenbaum</span>
                                        <span>—</span> Fotógrafo
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ndash;[<em>piensa unos segundos</em>]&nbsp;Quiz&aacute;s ya est&eacute; un poco mayor para eso&hellip; &iquest;Sabes qu&eacute; pasa? Yo viv&iacute; una &eacute;poca de efervescencia en el Soho. El barrio se desindustrializa, la ciudad no tiene un duro, los &iacute;ndices de criminalidad son alt&iacute;simos, el coste de la vida est&aacute; por los suelos. Entonces, much&iacute;simas mentes brillantes &ndash;escultores, pintores, poetas, m&uacute;sicos&ndash; se establecen en el mismo lugar y hay una explosi&oacute;n creativa. Yo pude fotografiarlo. Siento que estuve en el lugar correcto en el momento indicado.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;La m&uacute;sica disco, los inicios del rap, el auge de la salsa como g&eacute;nero comercial: parece que en el Nueva York de finales de los setenta todo el mundo se la pas&oacute; bailando. &iquest;Sucedi&oacute; as&iacute;?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;[<em>sonr&iacute;e</em>] &iexcl;Con Tito Puente lo pasamos muy bien! Qu&eacute; tiempos. Curiosamente, creo que ya no quedan lugares a los que la gente vaya s&oacute;lo a bailar cerca de otras personas. En los conciertos, a los j&oacute;venes ahora parece que les interese m&aacute;s sacarse selfies o grabar v&iacute;deos para sus redes. &iexcl;No prestan atenci&oacute;n a lo que ven! 
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Las redes sociales y los m&oacute;viles han matado la espontaneidad con la que se comportan los artistas en vuestra &eacute;poca&hellip; o es otro mito que tenemos los millennials? 
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Yo creo que es cierto.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Entonces, aquella famosa sesi&oacute;n que hizo con John Lennon y Yoko Ono abraz&aacute;ndose desnudos bajo unas s&aacute;banas blancas hoy ser&iacute;a impensable. Sin ir demasiado lejos: los fot&oacute;grafos est&aacute;n vetados en los conciertos de Rosal&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Mira, yo no he vuelto a Ibiza, pero he tratado de seguir todo lo que ha ido ocurriendo en la isla durante las &uacute;ltimas d&eacute;cadas a trav&eacute;s de reportajes y documentales. Todo se ha convertido en un negocio. &iquest;Qu&eacute; pas&oacute; con el Nueva York de los setenta? Lo mismo. La ciudad nunca ser&aacute; aburrida, pero el &eacute;xtasis de esa &eacute;poca ya no volver&aacute;. Desapareci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;La culpa fue de los yuppies que sal&iacute;an en pel&iacute;culas como <em>Wall Street</em>?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Empez&oacute; a haber dinero, las conversaciones cambiaron &ndash;se hablaba de activos y de acciones&ndash; y los espacios adorables se convirtieron en una fuente de ingresos. Vivimos de primera mano lo que luego se llam&oacute; gentrificaci&oacute;n y se ha extendido por el resto del planeta. Algunos galeristas se hicieron ricos, pero muchos artistas tuvieron que marcharse del barrio. No pod&iacute;an pagar el alquiler. Aquellos cambios, en los noventa, se hicieron profund&iacute;simos. Fue entonces cuando se puso de moda gastarse setecientos d&oacute;lares en una botella de champ&aacute;n y presumir de ello. La imagen que tengo en la memoria para definir esa &eacute;poca es la de unos tipos trajeados fum&aacute;ndose un puro a bordo de una limusina en busca de luces rojas. Pero, para entonces, yo ya me dedicaba a otra cosa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En Nueva York vivimos de primera mano la gentrificación. Algunos galeristas se hicieron ricos, pero muchos artistas tuvieron que marcharse del barrio. No podían pagar el alquiler. Aquellos cambios, en los noventa, se hicieron profundísimos. La imagen que tengo en la memoria para definir esa época es la de unos tipos trajeados fumándose un puro a bordo de una limusina en busca de luces rojas</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Allan Tannenbaum</span>
                                        <span>—</span> Fotógrafo
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/715c6791-336a-4647-a583-81b01cd44dc5_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/715c6791-336a-4647-a583-81b01cd44dc5_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/715c6791-336a-4647-a583-81b01cd44dc5_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/715c6791-336a-4647-a583-81b01cd44dc5_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/715c6791-336a-4647-a583-81b01cd44dc5_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/715c6791-336a-4647-a583-81b01cd44dc5_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/715c6791-336a-4647-a583-81b01cd44dc5_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La semana ibicenca de aquel licenciado en Bellas Artes no necesitó de discotecas para considerarse “hedonista”: “En la isla se respiraba libertad pese a que España estaba bajo una dictadura”."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La semana ibicenca de aquel licenciado en Bellas Artes no necesitó de discotecas para considerarse “hedonista”: “En la isla se respiraba libertad pese a que España estaba bajo una dictadura”.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Dos d&eacute;cadas cubriendo conflictos</strong></h2><p class="article-text">
        A finales de los setenta, el fot&oacute;grafo estaba colapsado por las luces de Nueva York. Hab&iacute;a pasado demasiadas noches fotografiando bajo los focos del Studio54 donde a Diana Ross, Truman Capote o Jacqueline Onassis se les hac&iacute;a de d&iacute;a. Hab&iacute;a entrado cientos de veces con la c&aacute;mara al hombro en su garito preferido: el Mad Club, donde seg&uacute;n cuenta, hab&iacute;a &ldquo;menos postureo&rdquo; que en la discoteca fetiche de Andy Warhol. &ldquo;Necesitaba un cambio&rdquo;, explica. Otro viaje &ndash;a Israel, en 1979&ndash; se lo conceder&iacute;a. Se quit&oacute; la chupa de cuero y se visti&oacute; con ropa de camuflaje. Reorient&oacute; su carrera al periodismo de larga distancia, se meti&oacute; en meollos bastante menos pac&iacute;ficos que una gira de una banda de rock. La Revoluci&oacute;n Sandinista (1980-1990), la Primera Intifada (1987), la Primera Guerra del Golfo (1990-1991) o la ca&iacute;da de Kabul en manos de los talibanes (1996) fueron algunos de los episodios que Tannenbaum reporte&oacute; para la agencia Sigma Photo News. &ldquo;Ucrania o Ir&aacute;n son palabras mayores. &iquest;Est&aacute; peor la escena geopol&iacute;tica ahora que entonces?&rdquo;, se pregunta para responderse a s&iacute; mismo: &ldquo;Pues no s&eacute; qu&eacute; decir. Por desgracia, el mundo es un lugar loco y agresivo. Por eso, hay que aferrarse a la esperanza. Eso fue lo que sentimos en Sud&aacute;frica&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79a7b7ad-ea5a-40bd-8dca-6feea88bf792_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79a7b7ad-ea5a-40bd-8dca-6feea88bf792_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79a7b7ad-ea5a-40bd-8dca-6feea88bf792_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79a7b7ad-ea5a-40bd-8dca-6feea88bf792_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79a7b7ad-ea5a-40bd-8dca-6feea88bf792_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79a7b7ad-ea5a-40bd-8dca-6feea88bf792_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/79a7b7ad-ea5a-40bd-8dca-6feea88bf792_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Mad Club de Nueva York fue para el editor jefe de la revista SoHo Weekly un templo “de la música en directo y del baile: no había postureo”."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Mad Club de Nueva York fue para el editor jefe de la revista SoHo Weekly un templo “de la música en directo y del baile: no había postureo”.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Allan Tannenbaum no quiere colgar sin hablar antes del <em>apartheid</em>. La primera vez que recorri&oacute; el pa&iacute;s &ndash;1985&ndash; el supremacismo blanco resultaba incontestable. Pese al bloqueo internacional. &ldquo;He estado en varias guerras, pero creo que aquel es el contexto con m&aacute;s violencia que me ha tocado vivir. La represi&oacute;n que pudimos documentar era terrible&rdquo;, dice. Sus fotograf&iacute;as acabaron en una carpeta que el gobierno sudafricano &ndash;profundamente anticomunista&ndash; llev&oacute; a denegarle el visado durante un lustro. No fue hasta febrero de 1990 cuando pudo volver a Ciudad del Cabo, el epicentro del poder boer. Ya hab&iacute;a ca&iacute;do el Muro de Berl&iacute;n, la URSS estaba al borde de la desaparici&oacute;n, las guerras yugoslavas a&uacute;n no se hab&iacute;an desatado, iban a liberar a Mandela despu&eacute;s de veintisiete a&ntilde;os preso en Robben Island.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Allan Tannenbaum estuvo un lustro vetado de Sudáfrica por sus fotografías, que acabaron siendo el pretexto de un gobierno profundamente anticomunista</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Mandela desprend&iacute;a la misma sensaci&oacute;n delante de la c&aacute;mara que todas esas estrellas del rock a las que hab&iacute;as fotografiado antes?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Era un tipo ic&oacute;nico, un s&iacute;mbolo de libertad para todos los sudafricanos que estaban oprimidos. Cuando lo liberaron, yo sent&iacute;, como pocas veces, que aquel d&iacute;a se estaba escribiendo una p&aacute;gina de la Historia. Creo que hay que agarrarse a lo que representan personajes como aquel.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Es 12 de febrero de 1990, un d&iacute;a despu&eacute;s de que el guerrillero que acab&oacute; apostando por la reconciliaci&oacute;n pac&iacute;fica en Sud&aacute;frica haya salido de la c&aacute;rcel. Los Mandela &ndash;Nelson y Winnie, su esposa&ndash; est&aacute;n sentados en la parte de atr&aacute;s de un coche que circula por una pista de aeropuerto. Despu&eacute;s de haberse reunido en Ciudad del Cabo con el arzobispo Desmond Tutu, vuelan hacia Johannesburgo. Un enjambre de c&aacute;maras los rodean. La ventanilla se baja y un tipo en sus cuarenta y cinco &ndash;luce un bigote frondoso, que ya canea, como el remolino de pelo que le crece en las cejas y la cabeza&ndash;&nbsp;dibuja una sonrisa de oreja a oreja. Al fotoperiodista, en vez de apretar el bot&oacute;n de su Canon, le sale del alma estrechar la mano al futuro presidente de Sud&aacute;frica. Wim de Vos, un camar&oacute;grafo neerland&eacute;s de la CBS, capta el momento.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Allan Tannenbaum parece tenerle tanto cari&ntilde;o a esa instant&aacute;nea sudafricana como a otra imagen que enviar&aacute; despu&eacute;s por correo electr&oacute;nico. Quiere que aparezca en este reportaje. En la fotograf&iacute;a, el fot&oacute;grafo aparece sentado, la espalda ligeramente encorvada, en el asiento de una Norton Commando comprada en Londres. Luce un frondoso bigote, negro como el remolino de pelo que le crece en las cejas y la cabeza &ndash;lo lleva largo, con un <em>look</em> que recuerda a Frank Zappa&ndash; y su rostro parece cansado. Mira a c&aacute;mara, como si desde esos portales de Brooklyn estuviera acord&aacute;ndose de Eivissa, la isla a la que ha tardado cincuenta y cinco a&ntilde;os en regresar.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/darle-mano-nelson-mandela-fotografiar-ibiza-hippie-estuve-lugar-correcto-momento-indicado_1_13206691.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 08 May 2026 20:22:16 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/42a17253-1b86-4678-875b-1da7b143c139_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142608.jpg" length="805935" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/42a17253-1b86-4678-875b-1da7b143c139_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142608.jpg" type="image/jpeg" fileSize="805935" width="997" height="561"/>
      <media:title><![CDATA[De darle la mano a Nelson Mandela a fotografiar la Ibiza hippie: "Estuve en el lugar correcto en el momento indicado"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/42a17253-1b86-4678-875b-1da7b143c139_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142608.jpg" width="997" height="561"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Nueva York,Fotografía]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[30 anys de soroll en un dels barris més turístics de Palma: “On abans hi havia 6 taules, ara n'hi ha 22”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/30-anys-soroll-dels-barris-mes-turistics-palma-on-abans-hi-havia-6-taules-ara-n-hi-22_1_13195804.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/57ef03ef-bff4-4175-a706-0bd54230fda7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="30 anys de soroll en un dels barris més turístics de Palma: “On abans hi havia 6 taules, ara n&#039;hi ha 22”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Diversos col·lectius veïnals reclamen que es “controlin” les molèsties que causen la restauració i l’oci en llocs com sa Llotja, declarada com a Zona Acústicament Contaminada des de finals dels noranta</p><p class="subtitle">Santa Catalina, el barri transformat en 'la petita Suècia' que expulsa els seus veïns: “Això s'ha tornat infernal”</p></div><p class="article-text">
        Feli Marcos est&agrave; farta de desmentir que ca seva est&agrave; en un lloc &ldquo;fant&agrave;stic&rdquo;. Aquest &eacute;s l&rsquo;adjectiu que surt per la boca de molts quan s&rsquo;assabenten que el domicili d&rsquo;aquesta vesina de Palma est&agrave; en un n&uacute;mero d&rsquo;Antoni Maura. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/cent-anys-mort-d-antoni-maura-politic-dretes-qui-no-mira-pp_1_12842314.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">L&rsquo;avinguda dedicada al pr&ograve;cer de la Restauraci&oacute; borb&ograve;nica</a> &eacute;s el quil&ograve;metre zero de la ciutat. S&oacute;n nom&eacute;s cent metres que enllacen el passeig del Born amb el Moll Vell. A un costat, la Seu de Mallorca; a l&rsquo;altre, sa Llotja de Mercaders. Massa atractius junts per a no haver-se transformat en un actiu econ&ograve;mic. Les dos voreres d&rsquo;aquesta recta &ndash;tan ampla, tan rectil&iacute;nia, tan arbrada&ndash; s&oacute;n un formiguer tur&iacute;stic. Una font de contaminaci&oacute; ac&uacute;stica que va comen&ccedil;ar a rajar fa ja diverses d&egrave;cades: aix&iacute; ho denuncien alguns dels ve&iuml;ns que encara hi viuen.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El renou &eacute;s tortura i des de temps immemorials s&rsquo;ha utilitzat amb aquesta finalitat. Noltros vivim davant la mar, per&ograve; no podem obrir les finestres perqu&egrave; sempre hi ha aldarull sota casa. Vam haver de posar-les dobles i instal&middot;lar aire condicionat a casa&rdquo;, diu Feli Marcos, descrivint un problema que &ldquo;va comen&ccedil;ar uns anys despr&eacute;s&rdquo; que el seu marit i ella es mudassin, el 1986, al pis en el qual continuen vivint: &ldquo;Antoni Maura &eacute;s un exemple del que no hauria de ser una ciutat. Crec que no hi ha un altre carrer a Palma que estigui m&eacute;s ple de bars i restaurants. &Eacute;s un menjador a l&rsquo;aire lliure que no respecta les normes. Quan els vaixells arriben plens de turistes, toca fer colzes per arribar al portal. Les terrasses ens deixen molt poc espai i no han deixat de cr&eacute;ixer. On abans hi havia sis taules ara n&rsquo;hi ha vint-i-dues. A aix&ograve; suma-hi la c&agrave;rrega i desc&agrave;rrega, la neteja&hellip; i no &eacute;s el pitjor: el Parc de Mar s&rsquo;ha convertit en una revetla. Quan no hi ha un concert, hi posen casetes o, si no, hi ha una cursa que posa els altaveus a tot volum el diumenge al mat&iacute;&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/985321a3-9016-41eb-b4cd-7fdf64fc05e4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/985321a3-9016-41eb-b4cd-7fdf64fc05e4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/985321a3-9016-41eb-b4cd-7fdf64fc05e4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/985321a3-9016-41eb-b4cd-7fdf64fc05e4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/985321a3-9016-41eb-b4cd-7fdf64fc05e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/985321a3-9016-41eb-b4cd-7fdf64fc05e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/985321a3-9016-41eb-b4cd-7fdf64fc05e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Diversos col·lectius veïnals de Palma han repartit entre els seus associats un cartell on es llegeix que “el renou és tortura”"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Diversos col·lectius veïnals de Palma han repartit entre els seus associats un cartell on es llegeix que “el renou és tortura”                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A mitjan noranta, el Center for Hearing and Communication &ndash;una entitat estatunidenca dedicada a la salut auditiva&ndash; va impulsar el 29 d&rsquo;abril com a Dia Internacional de la Conscienciaci&oacute; sobre el Soroll. Per aquesta ra&oacute;, Feli Marcos va sortir la tarda del passat dimarts de ca seua per rec&oacute;rrer els vint minuts que separen l&rsquo;avinguda Antoni Maura de l&rsquo;inici del carrer F&agrave;brica, just on es troben <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sa-feixina-monument-franquista-recentment-blindat-pel-pp-honora-els-autors-massacre-desbanda_1_12216088.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el parc de sa Feixina</a> i Santa Catalina. All&iacute; l&rsquo;esperaven una altra dotzena de persones. Totes, censades a Palma. La majoria, residents als carrers i places que Feli Marcos va haver de rec&oacute;rrer per arribar fins al punt de trobada. Un triangle &ndash;&eacute;s Puig de Sant Pere, ses Drassanes, tamb&eacute; es Jonquet i el passeig Mar&iacute;tim&ndash; on l&rsquo;oci ha arrelat. Sota la lluna i a plena llum del dia.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Noltros vivim davant la mar, però no podem obrir les finestres perquè sempre hi ha aldarull sota casa. Vam haver de posar-les dobles i instal·lar aire condicionat a casa. [El meu carrer] és un menjador a l’aire lliure que no respecta les normes. Quan els vaixells arriben plens de turistes, toca fer colzes per arribar al portal. Les terrasses ens deixen molt poc espai i no han deixat de créixer. On abans hi havia sis taules ara n’hi ha vint-i-dues</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Feli Marcos</span>
                                        <span>—</span> Veïna
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El anhel d'un barri c&iacute;vic</strong></h2><p class="article-text">
        Esperan&ccedil;a Lliteras t&eacute; una lona enrotllada entre les seues mans. Quan la desplegui per fotografiar-se amb la resta de vesins, sobre un fons vermell es llegir&agrave; la mateixa afirmaci&oacute; que proclama Feli Marcos. El renou &eacute;s tortura. Ella tamb&eacute; assegura patir-ho. Va n&eacute;ixer a Porreres, per&ograve; la seua feina d&rsquo;infermera la va portar a Palma. Fa vint anys que viu en un dels carrers frontissa que uneixen es Jonquet amb Santa Catalina i ha acabat convertint-se en la presidenta de l&rsquo;associaci&oacute; ve&iuml;nal que representa aquestes dos barriades lim&iacute;trofes amb molt en com&uacute;. Ambd&oacute;s van ser un dia llar de pescadors i mariners. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/santa-catalina-barri-transformat-petita-suecia-expulsa-els-seus-veins-aixo-s-tornat-infernal_1_13104574.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Avui, en canvi, estan consagrades al turisme</a>. Amb totes les mol&egrave;sties que comporta.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/558bdb82-bcc8-4a7c-8aa9-e8950e6a8614_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/558bdb82-bcc8-4a7c-8aa9-e8950e6a8614_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/558bdb82-bcc8-4a7c-8aa9-e8950e6a8614_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/558bdb82-bcc8-4a7c-8aa9-e8950e6a8614_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/558bdb82-bcc8-4a7c-8aa9-e8950e6a8614_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/558bdb82-bcc8-4a7c-8aa9-e8950e6a8614_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/558bdb82-bcc8-4a7c-8aa9-e8950e6a8614_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Esperança Lliteras és la presidenta de l’Associació de Veïnats Barri Cívic es Jonquet i Santa Catalina"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Esperança Lliteras és la presidenta de l’Associació de Veïnats Barri Cívic es Jonquet i Santa Catalina                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Com si volguessin recalcar que encara queden vesins d&rsquo;altres temps en un dels exemples m&eacute;s clars de gentrificaci&oacute; que poden trobar-se a Espanya, l&rsquo;associaci&oacute; que encap&ccedil;ala Esperan&ccedil;a Lliteras ha incorporat les paraules barri c&iacute;vic despr&eacute;s dels top&ograve;nims de Santa Catalina i es Jonquet. M&eacute;s que un eloq&uuml;ent sintagma, &eacute;s un anhel. En alguns dels balcons d&rsquo;aquestes cases d&rsquo;una o dos plantes <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/quan-comprador-estranger-expulsa-resident-aquestes-illes-mes-rendible-llogar-habitatges-fer-feina_1_12938205.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">que fan les del&iacute;cies dels inversors del centre i el nord d&rsquo;Europa</a> poden veure&rsquo;s cartells com el que ella acaba de desenrotllar. &ldquo;Quan [fa tres anys] va canviar el govern municipal [d&rsquo;un pacte de centreesquerra a una majoria simple del PP] tant el batle [Jaime Mart&iacute;nez Llabr&eacute;s] com els nous regidors van ser molt amables: qualsevol cosa, ens ho deis... Despr&eacute;s, a poc a poc, costa m&eacute;s accedir a les persones que s&oacute;n les responsables d&rsquo;arreglar el problema que patim&rdquo;, diu Esperan&ccedil;a Lliteras abans de llan&ccedil;ar una reflexi&oacute;:
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&Eacute;s una ll&agrave;stima que molts dels problemes comen&ccedil;assin quan es va convertir en zona de vianants el carrer F&agrave;brica. Abans hi havia comer&ccedil;os de tota la vida i, ara, restaurants i <em>tardeo</em>. Els qui patim el renou que generen les terrasses o els locals d&rsquo;oci vivim en barris plens de contrastos.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;En quin sentit?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;El diumenge al mat&iacute; resulta agradable passejar pels mateixos carrers de Santa Catalina que s&rsquo;omplen de cotxes i de motos, de gent que crida i acaba tirant el tass&oacute; a terra, a partir del dissabte a la tarda. Quan passa, gaireb&eacute; prefereixes ficar-te a casa i no veure-ho, per&ograve; noltros no ens rendim, no ens quedarem de bra&ccedil;os plegats. Aqu&iacute; tamb&eacute; hi ha ve&iuml;nats de la pla&ccedil;a de Toros: <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/remor-pels-concerts-placa-toros-enfronta-els-veinats-palma-m-estim-hi-hagi-cultura-i-no-tauromaquia_1_12868918.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fa uns mesos van aconseguir que se suspengu&eacute;s el perm&iacute;s per organitzar concerts i festes all&agrave; dins</a>. &Eacute;s un precedent que crea jurisprud&egrave;ncia i ens d&oacute;na esperan&ccedil;a.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4eed2a64-798a-4474-855f-a86f0ec19fc1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4eed2a64-798a-4474-855f-a86f0ec19fc1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4eed2a64-798a-4474-855f-a86f0ec19fc1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4eed2a64-798a-4474-855f-a86f0ec19fc1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4eed2a64-798a-4474-855f-a86f0ec19fc1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4eed2a64-798a-4474-855f-a86f0ec19fc1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4eed2a64-798a-4474-855f-a86f0ec19fc1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La proliferació de bars i restaurants a sa Llotja és una de les raons, segons diversos residents en aquest barri històric, dels decibels que es colen a les seves cases. "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La proliferació de bars i restaurants a sa Llotja és una de les raons, segons diversos residents en aquest barri històric, dels decibels que es colen a les seves cases.                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A una illa de dist&agrave;ncia del grup d&rsquo;afectats per les remors, un bar t&eacute; abaixada la persiana met&agrave;l&middot;lica. Tanca els dilluns i els dimarts, obre de dijous a diumenge, de cinc de la tarda a dos de la matinada, i a Instagram la paraula <em>copas</em> acompanya el seu nom comercial. Devora el marc de la porta &ndash;com passa en altres restaurants amb els quals comparteix carrer&ndash; hi ha un mesclad&iacute;s de plaques. Demanen &ndash;en catal&agrave;, en castell&agrave;, en angl&egrave;s&ndash; &ldquo;respecte&rdquo; perqu&egrave; els vesins puguin descansar. Sota els lemes apareix el logotip de l&rsquo;Asociaci&oacute;n Balear del Ocio y el Entretenimiento. <a href="http://eldiario.es/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">eldiario.es</a> es va posar en contacte amb aquesta patronal, que agrupa les principals discoteques i pubs de Mallorca, per con&egrave;ixer el seu punt de vista, per&ograve; no va obtenir resposta. El seu president, Miguel P&eacute;rez-Mars&aacute;, <a href="https://www.ondacero.es/emisoras/baleares/mallorca/noticias/presidente-ocio-nocturno-baleares-abone-han-convertido-palma-ciudad-mas-aburrida-mediterraneo_20260113696639b25b0f02269960f321.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en una entrevista realitzada aquest hivern a la sintonia d&rsquo;Onda Cero</a>, va acusar les institucions de convertir Palma &ldquo;en la ciutat m&eacute;s avorrida del Mediterrani&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El president de l’Associació Balear d’Oci i Entreteniment va acusar les institucions de convertir Palma &#039;en la ciutat més avorrida del Mediterrani&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La Petita i Mitjana Empresa de Mallorca (PIMEM) assegura que no existeixen negocis de restauraci&oacute; associats a aquesta patronal a Santa Catalina, es Jonquet, el passeig Mar&iacute;tim, sa Llotja o es Born. La Confederaci&oacute; d&rsquo;Associacions Empresarials de Balears &ldquo;no t&eacute; const&agrave;ncia de les protestes&rdquo; relacionades amb l&rsquo;exc&eacute;s de decibels. I Cort &ndash;la manera popular de referir-se al consistori palmes&agrave; entre els mallorquins&ndash; no va concedir declaracions a eldiario.es per a aquest reportatge. Tampoc xifres d&rsquo;expedients per contaminaci&oacute; ac&uacute;stica iniciats en el present mandat. Una portaveu de l&rsquo;equip de govern es va limitar a apuntar que el set&egrave; municipi m&eacute;s poblat d&rsquo;Espanya &ndash;Palma frega ja els 480.000 habitants&ndash; compta amb la seva &ldquo;ordenan&ccedil;a corresponent&rdquo; per regular el soroll i amb una &ldquo;nova ordenan&ccedil;a c&iacute;vica que t&eacute; la patrulla verda de la Policia Local treballant en aquest &agrave;mbit&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19a80bcb-d6cf-4ce3-a083-5a615056123c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19a80bcb-d6cf-4ce3-a083-5a615056123c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19a80bcb-d6cf-4ce3-a083-5a615056123c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19a80bcb-d6cf-4ce3-a083-5a615056123c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19a80bcb-d6cf-4ce3-a083-5a615056123c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19a80bcb-d6cf-4ce3-a083-5a615056123c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/19a80bcb-d6cf-4ce3-a083-5a615056123c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Plaques que reclamen als clients d’un bar musical del carrer Fàbrica “respecte pel descans dels veïns”."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Plaques que reclamen als clients d’un bar musical del carrer Fàbrica “respecte pel descans dels veïns”.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El pessimisme cansat de Feli Marcos</strong></h2><p class="article-text">
        &ndash;No crec que les protestes canvi&iuml;n res.
    </p><p class="article-text">
        El llenguatge de Feli Marcos per explicar la seua conviv&egrave;ncia amb la remor &eacute;s sec. No utilitza floritures quan explica que el seu pessimisme es deu &ldquo;al cansament&rdquo; que provoca una lluita ve&iuml;nal que va arrencar als noranta. La mobilitzaci&oacute;, conta aquesta vesina de sa Llotja, ve &ldquo;de tan enrere&rdquo; que abasta els mandats de set dels vuit alcaldes que ha tengut Palma des que es van tornar a celebrar eleccions municipals despr&eacute;s del final de la dictadura. Els dotze anys del socialista Ramon Aguil&oacute; &ndash;1979-1991&ndash;, just quan aquesta ve&iuml;na i el seu marit es van mudar a Antoni Maura, serien l&rsquo;excepci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Jo he estat molt generosa per reivindicar que vol&iacute;em viure en silenci &ndash;conta Feli Marcos&ndash; i he donat part de la meva salut, i com jo s&eacute; que hi ha molta gent en aquesta ciutat. Ja estic mig retirada: a la protesta de l&rsquo;altre dia hi vaig ser perqu&egrave; el president [de l&rsquo;Associaci&oacute; de Ve&iuml;nats de sa Llotja i es Born, el metge Jaume Herrero] tenia gu&agrave;rdia i em va demanar que hi an&agrave;s per ell.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Mai ha pensat a mudar-se a un altre lloc m&eacute;s silenci&oacute;s, Feli?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;No. Noltros seguim aqu&iacute; perqu&egrave; l&rsquo;edifici on hi ha ca nostra era de la fam&iacute;lia del meu marit: vam venir fa quaranta anys &ndash;quan a la zona nom&eacute;s hi havia un bar, el L&iacute;ric, on els cambrers i els clients ens coneix&iacute;em&ndash; i hem fet un gran esfor&ccedil; per mantenir-lo, per&ograve; la xarxa tan guapa que es va crear entre els residents &ndash;m&eacute;s que un barri d&rsquo;una ciutat gran, semblava un poble&ndash; ha desaparegut&hellip; Molts altres, &eacute;s clar, se n&rsquo;han anat per culpa del renou. Noltros hem arribat a passar nits senceres a casa d&rsquo;uns amics perqu&egrave; no es podia dormir al nostre pis. Passa a molts barris de Palma: si es fessin mesuraments i s&rsquo;afront&eacute;s de deb&ograve; el problema s&rsquo;adonarien que no es pot estar a casa. Com en aquell del carrer Vallseca [tamb&eacute; a sa Llotja] quan van sortir vuitanta decibels! L&ograve;gicament, la persona que hi vivia se&rsquo;n va haver d&rsquo;anar.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Molts altres, és clar, se n’han anat per culpa del renou. Nosaltres hem arribat a passar nits senceres a casa d’uns amics perquè no es podia dormir al nostre pis</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Feli Marcos</span>
                                        <span>—</span> Veïna
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ndash;Aquest nivell de soroll supera el que pot causar una autovia. A quina sonometria es refereix? Quan es va fer?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Ui! Ja fa molts anys d&rsquo;aix&ograve;. Va ser quan en F&egrave;lix Pons va deixar la pol&iacute;tica i va portar el nostre cas. Crec que el batle era Fageda. Aconsegu&iacute;rem que Cort declar&agrave;s el barri com a zona de protecci&oacute; ac&uacute;stica: som l&rsquo;&uacute;nica que hi ha a la ciutat i no ens va sortir gratis. Aconsegu&iacute;rem que les terrasses tanquessin a les onze. Per desgr&agrave;cia, el nostre advocat es va morir i vam haver de deixar-ho. Llavors hi va haver un altre plet i l&rsquo;horari es va allargar fins a dos quarts d&rsquo;una.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/795930b3-a1a9-4faa-a02a-437ccc557aa0_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/795930b3-a1a9-4faa-a02a-437ccc557aa0_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/795930b3-a1a9-4faa-a02a-437ccc557aa0_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/795930b3-a1a9-4faa-a02a-437ccc557aa0_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/795930b3-a1a9-4faa-a02a-437ccc557aa0_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/795930b3-a1a9-4faa-a02a-437ccc557aa0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/795930b3-a1a9-4faa-a02a-437ccc557aa0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Feli Marcos Barrado ha viscut al barri de sa Llotja des de 1986: malgrat la remor de les terrasses no vol marxar de ca seua."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Feli Marcos Barrado ha viscut al barri de sa Llotja des de 1986: malgrat la remor de les terrasses no vol marxar de ca seua.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Estira-i-arronsa a causa dels decibels</strong></h2><p class="article-text">
        El primer volum de <a href="https://palmaxxi.com/wp-content/uploads/2015/12/Llibre-gentrificaci%C3%B3.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>La gentrificaci&oacute; a Palma. Barri a barri</em></a><a href="https://palmaxxi.com/wp-content/uploads/2015/12/Llibre-gentrificaci%C3%B3.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a>ofereix una cronologia molt detallada &ndash;dates, noms, decisions&ndash; de la hist&ograve;ria que esbossa Feli Marcos. El llibre, publicat per l&rsquo;associaci&oacute; ciutadana Palma XXI i la Fundaci&oacute; Iniciatives del Mediterrani, va apar&egrave;ixer a l&rsquo;octubre de 2019. Per entendre el context, els seus autors &ndash;Carlota Cabeza, Jaume Garau i Juanjo Su&aacute;rez&ndash; es remunten a 1995. Llavors, Cort va desenvolupar la seua primera ordenan&ccedil;a de remors. La norma ja va n&eacute;ixer amb pol&egrave;mica. La PIMEM va tractar de tombar-la sol&middot;licitant-ne la suspensi&oacute;. El Tribunal Superior de Just&iacute;cia de les Illes Balears (TSJB) ho va rebutjar. Comen&ccedil;ava un estira-i-arronsa a causa dels decibels que encara no ha acabat. Una vinyeta publicada a la premsa local de l&rsquo;&egrave;poca ironitza amb el suposat mareig al qual l&rsquo;Administraci&oacute; sotmetia els residents que protestaven: un grup de vesins armats amb botzines i cassoles, dos fletxes que indiquen camins oposats (a l&rsquo;esquerra, Ajuntament; a la dreta, Govern) i dos fumets que es demanen: &ldquo;B&eacute;, al final qui t&eacute; les compet&egrave;ncies dels sorolls de la Llotja?&rdquo; &ldquo;No ser&agrave; que volen dividir-nos?&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Durant els quatre anys seg&uuml;ents &ndash;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/jaque-mate-gran-trama-narcotrafic-ressuscitat-fantasma-corrupcio-politica-mallorca_1_11248375.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">segon mandat de l'alcalde popular Joan Fageda</a>&ndash;, l&rsquo;associaci&oacute; ve&iuml;nal de sa Llotja va aconseguir per al barri la declaraci&oacute; de Zona Ac&uacute;sticament Contaminada. Les limitacions, denuncia el llibre, no es van aplicar. Per demostrar-ho, en citen dos exemples. El Defensor del Poble &ndash;Fernando &Aacute;lvarez de Miranda, el president del Congr&eacute;s dels Diputats que va aprovar la Constituci&oacute; de 1978&ndash; ho va recordar a l&rsquo;Ajuntament de Palma amb l&rsquo;objectiu de preservar &ldquo;el dret al descans, la salut i la inviolabilitat del domicili&rdquo;. Temps despr&eacute;s, vist que el PP &ldquo;rebutjava prendre mesures i els empresaris exigien nous mesuraments&rdquo;, el TSJB va llan&ccedil;ar un altre recordatori: l&rsquo;Ajuntament de Palma tenia &ldquo;l&rsquo;obligaci&oacute; de defensar el medi ambient&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La batalla legal va acabar a Madrid. El 2004, una sent&egrave;ncia del Tribunal Suprem va donar la ra&oacute; als ve&iuml;ns. La seg&uuml;ent batlessa &ndash;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/prohens-remodela-seu-govern-hores-despres-dir-confianca-maxima-tots-els-seus-consellers_1_12457471.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Catalina Cirer Adrover: consellera de Fam&iacute;lies i Serveis Socials en el Govern fins que Marga Prohens la va cessar el juliol de 2025 per pressions de Vox</a>&ndash; va haver d&rsquo;avan&ccedil;ar el tancament dels locals. Els problemes no van cessar, tanmateix. <em>La gentrificaci&oacute; a Palma. Barri a barri</em> explica que els habitants de sa Llotja van sol&middot;licitar &ldquo;sonometries independents&rdquo; l&rsquo;octubre de 2005 (i tornarien a fer-ho el 2012, 2013 i 2017). El motiu? L&rsquo;associaci&oacute; ve&iuml;nal assenyalava que els mesuraments que s&rsquo;havien fet fins llavors es duien a terme &ldquo;en punts estrat&egrave;gics&rdquo; i &ldquo;a l&rsquo;hivern&rdquo;, quan el volum era &ldquo;m&eacute;s baix&rdquo;. El 2012, continua el llibre, &ldquo;el Govern va eliminar per decret les restriccions&rdquo;. Fins set anys despr&eacute;s no tornarien els l&iacute;mits a un dels barris hist&ograve;rics i institucionals de la capital balear: envoltada pels bars de la pla&ccedil;a de sa Drassana hi ha la porta posterior del Consolat de Mar, el despatx de la presid&egrave;ncia auton&ograve;mica.
    </p><p class="article-text">
        Com recorda la recerca de Cabezas, Garau i Su&aacute;rez, el febrer de 2019 va ser com tornar a comen&ccedil;ar. Es va tornar a declarar llavors sa Llotja com a &agrave;rea lliure de soroll i les terrasses van avan&ccedil;ar el tancament a les onze de la nit. Una decisi&oacute; presa tamb&eacute; per decret. A l&rsquo;Ajuntament de Palma governava de nou una coalici&oacute; de centreesquerra: PSIB, M&eacute;s per Mallorca i Podem. Havien elaborat un mapa ac&uacute;stic de la ciutat i semblaven tenir una mirada diferent respecte a l&rsquo;assumpte.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4562faae-f9b3-481a-8cb8-e0b0afd2c8ae_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4562faae-f9b3-481a-8cb8-e0b0afd2c8ae_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4562faae-f9b3-481a-8cb8-e0b0afd2c8ae_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4562faae-f9b3-481a-8cb8-e0b0afd2c8ae_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4562faae-f9b3-481a-8cb8-e0b0afd2c8ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4562faae-f9b3-481a-8cb8-e0b0afd2c8ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4562faae-f9b3-481a-8cb8-e0b0afd2c8ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La plaça de sa Drassana, un dels espais que evidencien la gentrificació turística de Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La plaça de sa Drassana, un dels espais que evidencien la gentrificació turística de Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El TSJB falla a favor dels empresaris</strong></h2><p class="article-text">
        Els nous horaris no van tenir una vida gaire llarga. <a href="https://www.diariodemallorca.es/palma/2023/05/03/confirman-suspension-restricciones-horarias-terrazas-86785585.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">CAEB Restauraci&oacute; va presentar un contenci&oacute;s</a> i el va acabar guanyant en un moment clau. Comen&ccedil;ava el maig de 2023. Setmanes despr&eacute;s se celebrarien eleccions municipals i el PP aconseguiria la vara de comandament a l&rsquo;Ajuntament de Palma gr&agrave;cies al suport extern de Vox. <a href="https://www.diariodemallorca.es/palma/2023/10/09/terrazas-llotja-podran-ampliar-horario-93141946.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">A l&rsquo;octubre, el nou equip de govern complia la sent&egrave;ncia</a> i donava perm&iacute;s per obrir a sa Llotja fins a mitjanit, amb mitja hora extra els caps de setmana. A difer&egrave;ncia del que havia ocorregut vint anys abans davant la mateixa problem&agrave;tica, el TSJB es pronunciava aquesta vegada a favor dels empresaris. Hi havia, tanmateix, una difer&egrave;ncia: la nova sent&egrave;ncia no concedia la possibilitat de presentar recurs a inst&agrave;ncies superiors.
    </p><p class="article-text">
        Com apuntava Feli Marcos, F&egrave;lix Pons Iraz&aacute;bal no va poder defensar en segona inst&agrave;ncia els interessos dels ve&iuml;ns de sa Llotja. El pol&iacute;tic socialista que va tornar a l&rsquo;advocacia <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/contracronica-de-raquel/felipe-sigue-forma_129_12615368.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">despr&eacute;s de presidir el Congr&eacute;s dels Diputats durant la major part del felipisme (1986-1996) </a>havia <a href="https://www.eldiario.es/la-rioja/fallece-el-ex-presidente-del-congreso-de-los-diputados-felix-pons_1_11053485.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">mort el 2010 a causa d&rsquo;un c&agrave;ncer de p&agrave;ncrees</a>. Quan va compar&egrave;ixer davant el Tribunal Suprem per defensar la regulaci&oacute; que havia d&rsquo;evitar que sa Llotja fos una font de contaminaci&oacute; ac&uacute;stica, l&rsquo;advocat Pons va dir:
    </p><p class="article-text">
        &ndash;La Llei 8/1987 d&rsquo;1 d&rsquo;abril de la CAIB d&rsquo;ordenaci&oacute; territorial de les Illes Balears assenyala en el seu pre&agrave;mbul que, en regular l&rsquo;&uacute;s del s&ograve;l, l&rsquo;ordenaci&oacute; del territori ha de perseguir &ldquo;el m&agrave;xim benestar de l&rsquo;home que l&rsquo;ocupa&rdquo;. (...) Pot alg&uacute; imaginar o sostenir que &eacute;s una societat &ldquo;a escala aut&egrave;nticament humana&rdquo; aquella en qu&egrave; es demana el sacrifici del descans, el son i la tranquil&middot;litat de centenars de ve&iuml;ns perqu&egrave; altres milers ocupin sorollosament carrers i places per pur plaer i inter&egrave;s privat, durant la nit i la matinada? Quina classe d&rsquo;humanitat inspira aquest model?
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/30-anys-soroll-dels-barris-mes-turistics-palma-on-abans-hi-havia-6-taules-ara-n-hi-22_1_13195804.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 06 May 2026 08:35:04 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/57ef03ef-bff4-4175-a706-0bd54230fda7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="525948" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/57ef03ef-bff4-4175-a706-0bd54230fda7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="525948" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[30 anys de soroll en un dels barris més turístics de Palma: “On abans hi havia 6 taules, ara n'hi ha 22”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/57ef03ef-bff4-4175-a706-0bd54230fda7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Ruido,Vecinos,Palma,Turismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[30 años de ruido en uno de los barrios más turísticos de Palma: “Donde antes había 6 mesas, ahora hay 22”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/30-anos-ruido-barrios-turisticos-palma-habia-6-mesas-ahora-hay-22_1_13195205.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/57ef03ef-bff4-4175-a706-0bd54230fda7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="30 años de ruido en uno de los barrios más turísticos de Palma: “Donde antes había 6 mesas, ahora hay 22”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Varios colectivos vecinales reclaman que se “controlen” las molestias que causan la restauración y el ocio en lugares como sa Llotja, declarada como Zona Acústicamente Contaminada desde finales de los noventa</p><p class="subtitle">Santa Catalina, el barrio transformado en 'la pequeña Suecia' que expulsa a sus vecinos: “Esto se ha vuelto infernal”</p></div><p class="article-text">
        Feli Marcos est&aacute; harta de desmentir que su casa est&aacute; en un sitio &ldquo;estupendo&rdquo;. Ese es el adjetivo que sale por la boca de muchos cuando se enteran de que el domicilio de esta vecina de Palma est&aacute; en un n&uacute;mero de Antoni Maura. La avenida dedicada <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/cien-anos-muerte-antoni-maura-politico-derechas-no-mira-pp_1_12842086.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">al pr&oacute;cer de la Restauraci&oacute;n borb&oacute;nica</a> es el kil&oacute;metro cero de la ciudad. Son apenas cien metros que enlazan el Passeig des Born con los muelles del Moll Vell. 
    </p><p class="article-text">
        A un costado, la Seu de Mallorca; al otro, sa Llotja de Mercaders. Demasiados atractivos juntos como para no haberse transformado en un activo econ&oacute;mico. Las dos aceras de esa recta &ndash;tan ancha, tan rectil&iacute;nea, tan arbolada&ndash; son un hormiguero tur&iacute;stico. Una fuente de contaminaci&oacute;n ac&uacute;stica que empez&oacute; a manar hace ya varias d&eacute;cadas: as&iacute; lo denuncian algunos de los vecinos que todav&iacute;a viven all&iacute;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El ruido es tortura y desde tiempos inmemoriales se ha utilizado con ese fin. Nosotros vivimos frente al mar, pero no podemos abrir las ventanas porque siempre hay barullo debajo de casa. Tuvimos que ponerlas dobles e instalar aire acondicionado en casa&rdquo;, dice Feli Marcos, describiendo un problema que &ldquo;empez&oacute; unos a&ntilde;os despu&eacute;s&rdquo; de que su marido y ella se mudaran, en 1986, al piso en el que siguen viviendo: &ldquo;Antonio Maura es un ejemplo de lo que no deber&iacute;a ser una ciudad. Creo que no hay otra calle en Palma que est&eacute; m&aacute;s tomada por bares y restaurantes. Es un comedor al aire libre que no respeta las normas. Cuando los barcos llegan llenos de turistas, toca hacer codos para llegar al portal. Las terrazas nos dejan muy poco espacio y no han dejado de crecer. Donde antes hab&iacute;a seis mesas ahora hay veintid&oacute;s. A eso s&uacute;male la carga y descarga, la limpieza&hellip; y no es lo peor: el Parque de la Mar se ha convertido en una verbena. Cuando no hay un concierto, ponen casetas o, si no, hay una carrera que pone los altavoces a tope el domingo por la ma&ntilde;ana&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/985321a3-9016-41eb-b4cd-7fdf64fc05e4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/985321a3-9016-41eb-b4cd-7fdf64fc05e4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/985321a3-9016-41eb-b4cd-7fdf64fc05e4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/985321a3-9016-41eb-b4cd-7fdf64fc05e4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/985321a3-9016-41eb-b4cd-7fdf64fc05e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/985321a3-9016-41eb-b4cd-7fdf64fc05e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/985321a3-9016-41eb-b4cd-7fdf64fc05e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Varios colectivos vecinales de Palma han repartido entre sus asociados un cartel donde se lee que “el ruido es tortura”."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Varios colectivos vecinales de Palma han repartido entre sus asociados un cartel donde se lee que “el ruido es tortura”.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A mediados de los noventa, el Center for Hearing and Communication &ndash;una entidad estadounidense dedicada a la salud auditiva&ndash; impuls&oacute; el 29 de abril como D&iacute;a Internacional de la Concienciaci&oacute;n sobre el Ruido. Por esa raz&oacute;n, Feli Marcos sali&oacute; la tarde del pasado martes de su casa para recorrer los veinte minutos que separan la Avinguda Antoni Maura del inicio del Carrer F&agrave;brica, justo donde se encuentran el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/sa-feixina-monumento-franquista-recien-blindado-pp-honra-autores-masacre-desbanda_1_12206433.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Parc de sa Feixina </a>y Santa Catalina. All&iacute; la esperaban otra docena de personas. Todas, censadas en Palma. La mayor&iacute;a, residentes en las calles y plazas que Feli Marcos tuvo que caminar para llegar hasta el punto de encuentro. Un tri&aacute;ngulo &ndash;es Puig de Sant Pere, ses Drassanes, tambi&eacute;n es Jonquet y el Passeig Mar&iacute;tim&ndash; donde el ocio ha arraigado. Bajo la luna y a plena luz del d&iacute;a.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Nosotros vivimos frente al mar, pero no podemos abrir las ventanas porque siempre hay barullo debajo de casa. Tuvimos que ponerlas dobles e instalar aire acondicionado en casa. [Mi calle] es un comedor al aire libre que no respeta las normas. Cuando los barcos llegan llenos de turistas, toca hacer codos para llegar al portal. Las terrazas nos dejan muy poco espacio y no han dejado de crecer. Donde antes había seis mesas ahora hay veintidós</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Feli Marcos</span>
                                        <span>—</span> Vecina
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El anhelo de un barrio c&iacute;vico</strong></h2><p class="article-text">
        Esperan&ccedil;a Lliteras tiene una lona enrollada entre sus manos. Cuando la despliegue para fotografiarse con el resto de vecinos, sobre un fondo rojo se leer&aacute; la misma afirmaci&oacute;n que proclama Feli Marcos. <em>El renou &eacute;s tortura</em>, el ruido es tortura. Ella tambi&eacute;n asegura sufrirlo. Naci&oacute; en Porreres, pero su trabajo de enfermera la llev&oacute; a Palma. Lleva veinte a&ntilde;os viviendo en una de las calles-bisagra que unen es Jonquet con Santa Catalina y ha acabado convirti&eacute;ndose en la presidenta de la asociaci&oacute;n vecinal que representa a estas dos barriadas lim&iacute;trofes con mucho en com&uacute;n. Ambas fueron un d&iacute;a hogar de pescadores y marineros. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/santa-catalina-barrio-transformado-pequena-suecia-expulsa-vecinos-vuelto-infernal_1_13098642.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Hoy, en cambio, est&aacute;n consagradas al turismo</a>. Con todas las molestias que conlleva.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/558bdb82-bcc8-4a7c-8aa9-e8950e6a8614_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/558bdb82-bcc8-4a7c-8aa9-e8950e6a8614_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/558bdb82-bcc8-4a7c-8aa9-e8950e6a8614_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/558bdb82-bcc8-4a7c-8aa9-e8950e6a8614_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/558bdb82-bcc8-4a7c-8aa9-e8950e6a8614_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/558bdb82-bcc8-4a7c-8aa9-e8950e6a8614_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/558bdb82-bcc8-4a7c-8aa9-e8950e6a8614_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Esperança Lliteras es la presidenta de la Associació de Veïnats Barri Cívic es Jonquet i Santa Catalina."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Esperança Lliteras es la presidenta de la Associació de Veïnats Barri Cívic es Jonquet i Santa Catalina.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Como si quisieran recalcar que todav&iacute;a quedan vecinos de otros tiempos en uno de los ejemplos m&aacute;s claros de gentrificaci&oacute;n que pueden encontrarse en Espa&ntilde;a, la asociaci&oacute;n que encabeza Esperan&ccedil;a Lliteras ha incorporado las palabras <em>barrio c&iacute;vico</em> tras los top&oacute;nimos de Santa Catalina y es Jonquet. M&aacute;s que un elocuente sintagma, es un anhelo. En algunos de los balconcillos de esas casas de una o dos plantas que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/comprador-extranjero-expulsa-residente-islas-rentable-alquilar-viviendas-trabajar_1_12937281.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">hacen las delicias de los inversores del centro y el norte de Europa</a> pueden verse carteles como ella acaba de desenrollar. &ldquo;Cuando [hace tres a&ntilde;os] cambi&oacute; el gobierno municipal [de un pacto de centroizquierda a una mayor&iacute;a simple del PP] tanto el alcalde [Jaime Mart&iacute;nez Llabr&eacute;s] como los nuevos concejales fueron muy amables: cualquier cosa, nos dec&iacute;s... Luego, poco a poco, cuesta m&aacute;s acceder a las personas que son las responsables de arreglar el problema que sufrimos&rdquo;, dice Esperan&ccedil;a Lliteras antes de lanzar una reflexi&oacute;n: 
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Es una l&aacute;stima que muchos de los problemas empezaran cuando se peatonaliz&oacute; la calle F&agrave;brica. Antes hab&iacute;a comercios de toda la vida y, ahora, restaurantes y tardeo. Quienes sufrimos el ruido que generan las terrazas o los locales de ocio vivimos en barrios llenos de contrastes. 
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;En qu&eacute; sentido?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;El domingo por la ma&ntilde;ana resulta agradable pasear por las mismas calles de Santa Catalina que se llenan de coches y de motos, de gente que grita y acaba tirando el vaso al suelo, a partir del s&aacute;bado por la tarde. Cuando ocurre, casi prefieres meterte en casa y no verlo, pero nosotras no nos rendimos, no vamos a quedarnos con los brazos cruzados. Aqu&iacute; tambi&eacute;n hay vecinos de la Pla&ccedil;a de Toros: <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ruido-conciertos-plaza-toros-enfrenta-vecinos-palma-prefiero-cultura-tauromaquia_1_12868256.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">hace unos meses consiguieron que se suspendiera el permiso para organizar conciertos y fiestas all&iacute; dentro</a>. Es un precedente que crea jurisprudencia y nos da esperanza.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4eed2a64-798a-4474-855f-a86f0ec19fc1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4eed2a64-798a-4474-855f-a86f0ec19fc1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4eed2a64-798a-4474-855f-a86f0ec19fc1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4eed2a64-798a-4474-855f-a86f0ec19fc1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4eed2a64-798a-4474-855f-a86f0ec19fc1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4eed2a64-798a-4474-855f-a86f0ec19fc1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4eed2a64-798a-4474-855f-a86f0ec19fc1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La proliferación de bares y restaurantes en sa Llotja es una de las razones, según varios de los residentes en este barrio histórico, de los decibelios que se cuelan en sus casas."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La proliferación de bares y restaurantes en sa Llotja es una de las razones, según varios de los residentes en este barrio histórico, de los decibelios que se cuelan en sus casas.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A una manzana de distancia del grupo de afectados por el ruido, un bar tiene echada la persiana met&aacute;lica. Cierra los lunes y los martes, abre de jueves a domingo, de cinco de la tarde a dos de la ma&ntilde;ana, y en Instagram la palabra <em>copas</em> acompa&ntilde;a a su nombre comercial. Junto al marco de la puerta &ndash;como ocurre en otros restaurantes con los que comparte calle&ndash; hay una macedonia de placas met&aacute;licas. Piden &ndash;en catal&aacute;n, en castellano, en ingl&eacute;s&ndash;&nbsp;&ldquo;respeto&rdquo; para que los vecinos puedan descansar. Bajo los lemas aparece el logo de la Asociaci&oacute;n Balear de Ocio y Entretenimiento. elDiario.es se puso en contacto con esta patronal que agrupa a las principales discotecas y pubs de Mallorca para conocer su punto de vista, pero no obtuvo respuesta. Su presidente, Miguel P&eacute;rez-Mars&aacute;, <a href="https://www.ondacero.es/emisoras/baleares/mallorca/noticias/presidente-ocio-nocturno-baleares-abone-han-convertido-palma-ciudad-mas-aburrida-mediterraneo_20260113696639b25b0f02269960f321.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en una entrevista realizada este invierno en la sinton&iacute;a de Onda Cero </a>acus&oacute; a las instituciones de convertir a Palma &ldquo;en la ciudad m&aacute;s aburrida del Mediterr&aacute;neo&rdquo;.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El presidente de la Asociación Balear de Ocio y Entretenimiento acusó a las instituciones de convertir a Palma &#039;en la ciudad más aburrida del Mediterráneo&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La Petita i Mitjana Empresa de Mallorca (PIMEM) asegura que no existen negocios de restauraci&oacute;n asociados a esta patronal en Santa Catalina, es Jonquet, el Passeig Mar&iacute;tim, sa Llotja o es Born. La Confederaci&oacute;n de Asociaciones Empresariales de Balears &ldquo;no tiene constancia de las protestas&rdquo; relacionadas con el exceso de decibelios. Y Cort &ndash;la manera popular de referirse al consistorio palmesano entre los mallorquines&ndash;&nbsp;no concedi&oacute; declaraciones a elDiario.es para este reportaje. Tampoco, cifras de expedientes por contaminaci&oacute;n ac&uacute;stica iniciados en el presente mandato. Una portavoz del equipo de gobierno se limit&oacute; a apuntar que el s&eacute;ptimo municipio m&aacute;s poblado de Espa&ntilde;a &ndash;Palma roza ya los 480.000 habitantes&ndash; cuenta con su &ldquo;ordenanza correspondiente&rdquo; para regular el ruido y con una &ldquo;nueva ordenanza c&iacute;vica que tiene a la patrulla verde de la Policia Local trabajando en ese &aacute;mbito&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19a80bcb-d6cf-4ce3-a083-5a615056123c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19a80bcb-d6cf-4ce3-a083-5a615056123c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19a80bcb-d6cf-4ce3-a083-5a615056123c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19a80bcb-d6cf-4ce3-a083-5a615056123c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19a80bcb-d6cf-4ce3-a083-5a615056123c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19a80bcb-d6cf-4ce3-a083-5a615056123c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/19a80bcb-d6cf-4ce3-a083-5a615056123c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Placas que reclaman a los clientes de un bar musical del Carrer Fàbrica “respeto para el descanso de los vecinos”."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Placas que reclaman a los clientes de un bar musical del Carrer Fàbrica “respeto para el descanso de los vecinos”.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El pesimismo cansado de Feli Marcos</strong></h2><p class="article-text">
        &ndash;No creo que las protestas cambien nada.
    </p><p class="article-text">
        El lenguaje de Feli Marcos para contar su convivencia con el ruido es seco. No utiliza florituras cuando explica que su pesimismo se debe &ldquo;al cansancio&rdquo; que provoca una lucha vecinal que arranc&oacute; en los noventa. La movilizaci&oacute;n, cuenta esta vecina de sa Llotja, viene &ldquo;de tan atr&aacute;s&rdquo; que abarca los mandatos de siete de los ocho alcaldes que ha tenido Palma desde que volvieron a celebrarse elecciones municipales tras el final de la dictadura. Los doce a&ntilde;os del socialista Ramon Aguil&oacute; &ndash;1979-1991&ndash;, justo cuando esta vecina y su marido se mudaron a Antoni Maura, ser&iacute;an la excepci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Yo he sido muy generosa para reivindicar que quer&iacute;amos vivir en silencio &ndash;cuenta Feli Marcos&ndash; y he dado parte de mi salud y como yo s&eacute; que hay mucha gente en esta ciudad. Ya estoy medio retirada: en la protesta del otro d&iacute;a estuve porque el presidente [de la Associaci&oacute; de Vesins de sa Llotja i es Born, el m&eacute;dico Jaume Herrero] ten&iacute;a guardia y me pidi&oacute; que fuera por &eacute;l. 
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Nunca ha pensado en mudarse a otro lugar m&aacute;s silencioso, Feli?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;No. Nosotros seguimos aqu&iacute; porque el edificio donde est&aacute; nuestra casa era de la familia de mi marido: vinimos hace cuarenta a&ntilde;os &ndash;cuando en la zona s&oacute;lo hab&iacute;a un bar, el L&iacute;rico, donde los camareros y los clientes nos conoc&iacute;amos&ndash; y hemos hecho un gran esfuerzo en mantenerlo, pero la red tan bonita que se cre&oacute; entre los residentes &ndash;m&aacute;s que un barrio de una ciudad grande, parec&iacute;a un pueblo&ndash; ha desaparecido&hellip; Muchos otros, claro, se han ido por culpa del ruido. Nosotros hemos llegado a pasar noches enteras en casa de unos amigos porque no se pod&iacute;a dormir en nuestro piso. Ocurre en muchos barrios de Palma: si se hicieran mediciones y se tomaran realmente en serio el problema se dar&iacute;an cuenta de que no se puede estar en casa. &iexcl;Como en aquella de la calle Vallseca [tambi&eacute;n en sa Llotja] cuando salieron ochenta decibelios! L&oacute;gicamente, la persona que viv&iacute;a all&iacute; se tuvo que marchar.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Muchos otros, claro, se han ido por culpa del ruido. Nosotros hemos llegado a pasar noches enteras en casa de unos amigos porque no se podía dormir en nuestro piso</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Feli Marcos</span>
                                        <span>—</span> Vecina
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ndash;Ese nivel de ruido supera al que puede causar una autov&iacute;a. &iquest;A qu&eacute; sonometr&iacute;a se refiere? &iquest;Cu&aacute;ndo se hizo?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iexcl;Uy! Ya hace muchos a&ntilde;os de eso. Fue cuando F&egrave;lix Pons dej&oacute; la pol&iacute;tica y llev&oacute; nuestro caso. Creo que el alcalde era Fageda. Conseguimos que Cort declarara el barrio como zona de protecci&oacute;n ac&uacute;stica: somos la &uacute;nica que hay en la ciudad y no nos sali&oacute; gratis. Conseguimos que las terrazas cerraran a las once. Por desgracia, nuestro abogado se muri&oacute; y tuvimos que dejarlo. Entonces hubo otro pleito y el horario se alarg&oacute; hasta las doce y media.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/795930b3-a1a9-4faa-a02a-437ccc557aa0_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/795930b3-a1a9-4faa-a02a-437ccc557aa0_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/795930b3-a1a9-4faa-a02a-437ccc557aa0_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/795930b3-a1a9-4faa-a02a-437ccc557aa0_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/795930b3-a1a9-4faa-a02a-437ccc557aa0_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/795930b3-a1a9-4faa-a02a-437ccc557aa0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/795930b3-a1a9-4faa-a02a-437ccc557aa0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Feli Marcos Barrado lleva viviendo en el barrio de sa Llotja desde 1986: pese al ruido de las terrazas no quiere marcharse de su casa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Feli Marcos Barrado lleva viviendo en el barrio de sa Llotja desde 1986: pese al ruido de las terrazas no quiere marcharse de su casa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Estira y afloja a causa de los decibelios</strong></h2><p class="article-text">
        El primer volumen de <a href="https://www.google.com/search?q=La+gentrificaci%C3%B3+a+Palma.+Barri+a+barri&amp;client=safari&amp;hs=h29U&amp;sca_esv=c615aacbb620d3c2&amp;rls=en&amp;sxsrf=ANbL-n7dbJzrk8V8c7etCSW4D-q1d7NbJQ%3A1777898333339&amp;ei=XZP4adS3FLmgi-gPuPu_oAk&amp;ved=0ahUKEwiU2uu005-UAxU50AIHHbj9D5QQ4dUDCBE&amp;uact=5&amp;oq=La+gentrificaci%C3%B3+a+Palma.+Barri+a+barri&amp;gs_lp=Egxnd3Mtd2l6LXNlcnAiKExhIGdlbnRyaWZpY2FjacOzIGEgUGFsbWEuIEJhcnJpIGEgYmFycmkyCBAAGO8FGLADMgsQABiJBRiiBBiwAzILEAAYgAQYogQYsANIjg5QAFgAcAF4AJABAJgBugOgAboDqgEDNC0xuAEDyAEAmAIBoAIGmAMAiAYBkAYDkgcBMaAH7gGyBwC4BwDCBwMyLTHIBwSACAE&amp;sclient=gws-wiz-serp" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>La gentrificaci&oacute; a Palma. Barri a barri </em></a>ofrece una cronolog&iacute;a muy detallada &ndash;fechas, nombres, decisiones&ndash; de la historia que esboza Feli Marcos. El libro, publicado por la asociaci&oacute;n ciudadana Palma XXI y la Fundaci&oacute; Iniciatives del Mediterrani, apareci&oacute; en octubre de 2019. Para entender el contexto, sus autores &ndash;Carlota Cabeza, Jaume Garau y Juanjo Su&aacute;rez&ndash;&nbsp;se remontan a 1995. Entonces, Cort desarroll&oacute; su primera ordenanza de ruidos. La norma ya naci&oacute; con pol&eacute;mica. La PIMEM trat&oacute; de tumbarla solicitando su suspensi&oacute;n. El Tribunal Superior de Just&iacute;cia de les Illes Balears (TSJB) lo rechaz&oacute;. Comenzaba un estira y afloja a causa de los decibelios que a&uacute;n no ha terminado. Una vi&ntilde;eta publicada en la prensa local de la &eacute;poca ironiza con el supuesto mareo al que la Administraci&oacute;n somet&iacute;a a los residentes que protestaban: un grupo de vecinos armados con bocinas y cacerolas, dos flechas que indican caminos opuestos (a la izquierda, Ajuntament; a la derecha, Govern) y dos bocadillos que se preguntan: &ldquo;Bueno, &iquest;al final qui&eacute;n tiene las competencias de los ruidos de la Lonja?&rdquo; &ldquo;&iquest;No ser&aacute; que quieren dividirnos?&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Durante los siguientes cuatro a&ntilde;os &ndash;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/jaque-mate-gran-trama-narcotrafico-resucitado-fantasma-corrupcion-politica-mallorca_1_11228696.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">segundo mandato del alcalce popular Joan Fageda</a>&ndash;, la asociaci&oacute;n vecinal de sa Llotja consigui&oacute; para el barrio la declaraci&oacute;n de Zona Ac&uacute;sticamente Contaminada. Las limitaciones, denuncia el libro, no se aplicaron. Para demostrarlo, citan dos ejemplos. El Defensor del Pueblo &ndash;Fernando &Aacute;lvarez de Miranda, el presidente del Congreso de los Diputados que aprob&oacute; la Constituci&oacute;n de 1978&ndash; se lo record&oacute; al Ajuntament de Palma en aras de preservar &ldquo;el derecho al descanso, la salud y la inviolabilidad del domicilio&rdquo;. Tiempo despu&eacute;s, visto que el PP &ldquo;rechazaba tomar medidas y los empresarios exig&iacute;an nuevas mediciones&rdquo;, el TSJB lanz&oacute; otro recordatorio: el Ajuntament de Palma ten&iacute;a &ldquo;la obligaci&oacute;n de defender el medio ambiente&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La batalla legal termin&oacute; en Madrid. En 2004, una sentencia del Tribunal Supremo dio la raz&oacute;n a los vecinos. La siguiente alcaldesa &ndash;Catalina Cirer Adrover: <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/prohens-remodela-gobierno-horas-despues-decir-no-haria-catalina-cabrer-sera-nueva-consellera-trabajo_1_12456742.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">consellera de Fam&iacute;lies i Serveis Socials en el Govern hasta que Marga Prohens la ces&oacute; en julio de 2025</a> por presiones de Vox&ndash; tuvo que adelantar el cierre de los locales. Los problemas no cesaron, sin embargo. <em>La gentrificaci&oacute; a Palma. Barri a barri </em>explica que los habitantes de sa Llotja solicitaron &ldquo;sonometr&iacute;as independientes&rdquo; en octubre de 2005 (y volver&iacute;an a hacerlo en 2012, 2013 y 2017). &iquest;El motivo? La asociaci&oacute;n vecinal se&ntilde;alaba que las mediciones que se hab&iacute;an realizado hasta entonces se llevaban a cabo &ldquo;en puntos estrat&eacute;gicos&rdquo; y &ldquo;en invierno&rdquo;, cuando el volumen era &ldquo;m&aacute;s bajo&rdquo;. En 2012, contin&uacute;a el libro, &ldquo;el Govern elimin&oacute; por decreto las restricciones&rdquo;. Hasta siete a&ntilde;os despu&eacute;s no volver&iacute;an los l&iacute;mites a uno de los barrios hist&oacute;ricos e institucionales de la capital balear: rodeada por los bares de la Pla&ccedil;a de sa Drassana est&aacute; la puerta trasera del Consolat de Mar, el despacho de la presidencia auton&oacute;mica. 
    </p><p class="article-text">
        Como recuerda la investigaci&oacute;n de Cabezas, Garau y Su&aacute;rez, febrero de 2019 fue como volver a empezar. Se volvi&oacute; a declarar entonces sa Llotja como &aacute;rea libre de ruidos y las terrazas avanzaron su cierre a las once de la noche. Una decisi&oacute;n tomada tambi&eacute;n por decreto. En el Ajuntament de Palma mandaba de nuevo una coalici&oacute;n de centroizquierda: PSIB, M&eacute;s per Mallorca y Podem. Hab&iacute;an elaborado un mapa ac&uacute;stico de la ciudad y parec&iacute;an tener una mirada diferente respecto al asunto.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4562faae-f9b3-481a-8cb8-e0b0afd2c8ae_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4562faae-f9b3-481a-8cb8-e0b0afd2c8ae_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4562faae-f9b3-481a-8cb8-e0b0afd2c8ae_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4562faae-f9b3-481a-8cb8-e0b0afd2c8ae_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4562faae-f9b3-481a-8cb8-e0b0afd2c8ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4562faae-f9b3-481a-8cb8-e0b0afd2c8ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4562faae-f9b3-481a-8cb8-e0b0afd2c8ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La Plaça de sa Drassana, uno de los espacios que evidencian la gentrificación turística de Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La Plaça de sa Drassana, uno de los espacios que evidencian la gentrificación turística de Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El TSJB falla a favor de los empresarios</strong></h2><p class="article-text">
        Los nuevos horarios no tuvieron una vida demasiado larga. CAEB <a href="https://www.diariodemallorca.es/palma/2023/05/03/confirman-suspension-restricciones-horarias-terrazas-86785585.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Restauraci&oacute; present&oacute; un contencioso y lo acab&oacute; ganando en un momento clave. Comenzaba mayo de 2023</a>. Semanas despu&eacute;s se celebrar&iacute;an elecciones municipales y el PP conseguir&iacute;a la vara de mando en el Ajuntament de Palma gracias al apoyo externo de Vox. <a href="https://www.diariodemallorca.es/palma/2023/10/09/terrazas-llotja-podran-ampliar-horario-93141946.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">En octubre, el nuevo equipo de gobierno cumpl&iacute;a con la sentencia y daba permiso para abrir en sa Llotja hasta medianoche, con media hora extra los fines de semana</a>. A diferencia de lo que hab&iacute;a ocurrido veinte a&ntilde;os antes frente a la misma problem&aacute;tica, el TSJB fallaba esta vez a favor de los empresarios. Hab&iacute;a, sin embargo, una diferencia: la nueva sentencia no conced&iacute;a la posibilidad de presentar recurso a instancias superiores.
    </p><p class="article-text">
        Como apuntaba Feli Marcos tirando de memoria, F&egrave;lix Pons Iraz&aacute;bal no pudo defender en segunda instancia los intereses de los vecinos de sa Llotja. El pol&iacute;tico socialista que volvi&oacute; a la abogac&iacute;a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/contracronica-de-raquel/felipe-sigue-forma_129_12615368.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tras presidir el Congreso de los Diputados</a> durante la mayor parte del felipismo (1986-1996) <a href="https://www.eldiario.es/la-rioja/fallece-el-ex-presidente-del-congreso-de-los-diputados-felix-pons_1_11053485.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">hab&iacute;a fallecido en 2010 a causa de un c&aacute;ncer de p&aacute;ncreas</a>. Cuando compareci&oacute; ante el Tribunal Supremo para defender la regulaci&oacute;n que deb&iacute;a evitar que sa Llotja fuera una fuente de contaminaci&oacute;n ac&uacute;stica, el abogado Pons dijo:
    </p><p class="article-text">
        &ndash;La Ley 8/1987 de 1 de abril de la CAIB de ordenaci&oacute;n Territorial de las Islas Baleares se&ntilde;ala en su pre&aacute;mbulo que, al regular el uso del suelo, la ordenaci&oacute;n del territorio debe perseguir &ldquo;el m&aacute;ximo bienestar del hombre que lo ocupa&rdquo;. (...) &iquest;Puede alguien imaginar o sostener que es una sociedad &ldquo;a escala aut&eacute;nticamente humana&rdquo; aquella en la que se pide el sacrificio del descanso, el sue&ntilde;o y a tranquilidad de cientos de vecinos para que otros miles ocupen ruidosamente calles y plazas por puro placer e inter&eacute;s privado, durante la noche y la madrugada? &iquest;Qu&eacute; clase de humanidad inspira ese modelo?
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/30-anos-ruido-barrios-turisticos-palma-habia-6-mesas-ahora-hay-22_1_13195205.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 06 May 2026 04:01:53 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/57ef03ef-bff4-4175-a706-0bd54230fda7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="525948" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/57ef03ef-bff4-4175-a706-0bd54230fda7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="525948" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[30 años de ruido en uno de los barrios más turísticos de Palma: “Donde antes había 6 mesas, ahora hay 22”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/57ef03ef-bff4-4175-a706-0bd54230fda7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Ruido,Vecinos,Palma,Turismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[‘Petita Walden’, un retrato del amor en el laberinto del edificio que reinventó la utopía]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/petita-walden-retrato-amor-laberinto-edificio-reinvento-utopia_1_13193005.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/1dd143a8-d2d5-4a23-a145-04dbc3b1ebf8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="‘Petita Walden’, un retrato del amor en el laberinto del edificio que reinventó la utopía"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El cómico mallorquín Pere J. Pastor debuta como escritor con un libro donde, a medio camino entre la novela y la poesía, describe las fases de una relación de pareja sirviéndose de la arquitectura del Walden7, uno de los hitos de la arquitectura postmodernista en España</p></div><p class="article-text">
        Era una ma&ntilde;ana de diciembre cuando Pere J. Pastor recorri&oacute; con su mirada aquella mole rojiza. Desde que se mud&oacute; de S&oacute;ller a Barcelona hace ya veinte a&ntilde;os, hab&iacute;a visto el Walden7 muchas veces, como los cientos de miles de conductores que circulan a diario por la Nacional 340 o la Ronda de Dalt. Aquella ma&ntilde;ana de diciembre fue distinta: el curioso no iba al volante sino a pie. Pudo tomarse tiempo para vagar por los recovecos de un edificio que dista mucho de ser lo que parece, complejidad, desorden, un mundo enrevesado. La experiencia lo sentar&iacute;a despu&eacute;s a escribir, ser&iacute;a la semilla de su primer libro.
    </p><p class="article-text">
        <em>Petita Walden</em> (Kairat, 2026) es la cr&oacute;nica de una relaci&oacute;n &ndash;flechazo, convivencia, rutina, ruptura, el despu&eacute;s&ndash; donde la mole rojiza ejerce de met&aacute;fora y, tambi&eacute;n, de mapa. A Pere J. Pastor le sorprendi&oacute; descubrir que la distribuci&oacute;n de los cuatrocientos apartamentos de aquel laberinto gigante fuera &uacute;nica. Cada planta es &uacute;nica. &ldquo;Y, curiosamente, la suma de esas diferencias es la que crea el conjunto del edificio. Al recorrerlo me puse a imaginar las estructuras que conforman una relaci&oacute;n. Vivirla es como hacerte tuyo un edificio y el Walden era perfecto para representarlo&rdquo;, explica Pere J. Pastor, que acababa de romper con su pareja cuando tuvo aquel brote de inspiraci&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        Hay l&oacute;gica en las dieciocho torres de diecis&eacute;is pisos entrelazadas por una red oculta de patios y pasarelas. Son hijas de un sue&ntilde;o coral que se construy&oacute; en Sant Just Desvern a principios de los setenta. En aquellos tiempos, la utop&iacute;a no hac&iacute;a m&ntilde;as que reinventarse. El Walden7 fue producto de las tertulias entre matem&aacute;ticos, poetas, actrices, cineastas o m&uacute;sicos que se formaban alrededor del Taller d&rsquo;Arquitectura de Ricard Bofill i Lev&iacute;. A su hermana Anna &ndash;pianista y, tambi&eacute;n, arquitecta&ndash; se le atribuy&oacute; la idea de los cub&iacute;culos de treinta metros cuadrados que conforman &ndash;como si fueran una casa ibicenca&ndash; las viviendas de un edificio que termin&oacute; ocupando una superficie de m&aacute;s de 30.000 metros cuadrados. El nombre del proyecto lo tomaron prestado del cuaderno que Henry David Thoreau escribi&oacute; a lo largo de los dos a&ntilde;os, dos meses y dos d&iacute;as (4 de julio de 1845 &ndash;&nbsp;6 de septiembre de 1847) que vivi&oacute; en una caba&ntilde;a de madera de pino. La construy&oacute; con sus propias manos junto a un estanque llamado Walden.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a7d92f4-e235-49a9-aacf-b31852609a67_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a7d92f4-e235-49a9-aacf-b31852609a67_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a7d92f4-e235-49a9-aacf-b31852609a67_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a7d92f4-e235-49a9-aacf-b31852609a67_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a7d92f4-e235-49a9-aacf-b31852609a67_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a7d92f4-e235-49a9-aacf-b31852609a67_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8a7d92f4-e235-49a9-aacf-b31852609a67_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Primera edición de &#039;Walden, la vida en los bosques&#039;, uno de los ensayos más conocidos de Henry David Thoreau."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Primera edición de &#039;Walden, la vida en los bosques&#039;, uno de los ensayos más conocidos de Henry David Thoreau.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Los tres episodios est&aacute;n relacionados.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En plena Revoluci&oacute;n Industrial, un fil&oacute;sofo estadounidense sinti&oacute; la necesidad de escapar de la ciudad y refugiarse en los bosques del interior de Massachusetts.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En plena resaca de Mayo del 68, algunos burgueses de la <em>gauche divine</em> barcelonesa sintieron la necesidad de imaginar un barrio vertical en el extrarradio que pusiera en tela de juicio el urbanismo depredador que practicaba el desarrollismo franquista en su ciudad.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En pleno auge de las inteligencias artificiales, un tipo al borde de los cincuenta que se hace preguntas existenciales sinti&oacute; la necesidad de ser un <em>flan&ecirc;ur</em> dentro del Walden7.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/03b1b2d3-bde9-478b-85b5-fa156182a028_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/03b1b2d3-bde9-478b-85b5-fa156182a028_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/03b1b2d3-bde9-478b-85b5-fa156182a028_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/03b1b2d3-bde9-478b-85b5-fa156182a028_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/03b1b2d3-bde9-478b-85b5-fa156182a028_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/03b1b2d3-bde9-478b-85b5-fa156182a028_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/03b1b2d3-bde9-478b-85b5-fa156182a028_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Patios interiores de uno de los edificios más famosos proyectados por Ricard Bofill."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Patios interiores de uno de los edificios más famosos proyectados por Ricard Bofill.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un libro dif&iacute;cil de catalogar</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Este libro no nace del conflicto, sino del silencio que llega despu&eacute;s. Del momento en que una relaci&oacute;n termina sin gritos, sin culpables claros, sin una explosi&oacute;n que lo explique todo. Termina porque ya no puede seguir siendo lo que era, aunque el amor no haya desaparecido del todo&rdquo;, se lee en el pr&oacute;logo de un libro que se publicar&aacute; el pr&oacute;ximo 24 de junio. Una campa&ntilde;a de micromecenazgo lo ha hecho posible. M&aacute;s de trescientas personas apostaron por financiar una historia que se articula en cap&iacute;tulos que toman como t&iacute;tulo los espacios del Walden7 &ndash;la puerta, los pasillos, los patios interiores, las escaleras, los miradores, las paredes, las habitaciones vac&iacute;as, la salida, el vest&iacute;bulo, la luz&ndash; y que se despliegan en p&aacute;rrafos cortos, casi estrofas de un par de versos. A veces, de uno s&oacute;lo. El texto dibuja formas que recuerdan a las obras futuristas de Joan Salvat-Papasseit.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;<em>Petita Walden</em> es un libro dif&iacute;cil de catalogar. Alguien me ha dicho que tendr&iacute;a que presentarlo a un concurso de poes&iacute;a &ndash;explica Pere J. Pastor&ndash;, pero, aunque haya prosa l&iacute;rica, no es un conjunto de poemas al uso. Tampoco es una novela ni un ensayo. 
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Al estar escrito en segunda persona, parece m&aacute;s bien un archivo epistolar. Cartas, correos electr&oacute;nicos o mensajes de WhatsApp que se quedan en la carpeta de borradores. Como dice el subt&iacute;tulo que has elegido: &ldquo;Textos que nunca te envi&eacute;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Escribir este libro ha sido terap&eacute;utico, una terapia paralela a la que he hecho durante los &uacute;ltimos meses con el psic&oacute;logo. Si me da alg&uacute;n beneficio econ&oacute;mico, lo destinar&eacute; a alguna asociaci&oacute;n de salud mental. Lo que no es <em>Petita Walden</em> es un retrato de mi &uacute;ltima relaci&oacute;n. Me ha inspirado, claro, pero igual como me han inspirado todas las personas que un d&iacute;a fueron casa, y otras ideas de pareja en las que pens&eacute; mientras escrib&iacute;a. Y luego est&aacute;n las voces externas, que influyen en la intimidad aunque nunca tendr&aacute;n una informaci&oacute;n completa de lo que ocurre en la pareja.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb9675cb-d7dc-4307-80c0-ff3635c9f0ca_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb9675cb-d7dc-4307-80c0-ff3635c9f0ca_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb9675cb-d7dc-4307-80c0-ff3635c9f0ca_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb9675cb-d7dc-4307-80c0-ff3635c9f0ca_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb9675cb-d7dc-4307-80c0-ff3635c9f0ca_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb9675cb-d7dc-4307-80c0-ff3635c9f0ca_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cb9675cb-d7dc-4307-80c0-ff3635c9f0ca_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Petita Walden."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Petita Walden.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <em>Igual que en cueva o castillo m&aacute;gico / todo iba a cambiar en aquel sitio / todo iba a cambiar porque en el sue&ntilde;o / las cosas imposibles ocurren f&aacute;cilmente</em>, escribi&oacute; Jos&eacute; Agust&iacute;n Goytisolo, uno de los ide&oacute;logos del Walden7 cuando empezaron a desprenderse las baldosas de la fachada tan s&oacute;lo cinco a&ntilde;os despu&eacute;s de su inauguraci&oacute;n. Empez&oacute; entonces una reforma que alcanz&oacute; los mil millones de pesetas y no concluy&oacute; hasta 1996. Una odisea que mereci&oacute; la pena atravesar, seg&uacute;n refleja la p&aacute;gina web que mantienen los vecinos de un edificio en el que Pere J. Pastor present&oacute; su proyecto literario hace unas semanas, aprovechando la Diada de Sant Jordi. Otra analog&iacute;a con el amor: quien lo prob&oacute;, lo sabe. &ldquo;Aunque d&eacute; la falsa sensaci&oacute;n de que todo sigue igual, los sentimientos hacia la persona a la que amas mutan con el paso del tiempo&hellip; igual que cambia nuestra manera de ver y sentir los espacios que habitamos. Cuando tienes balc&oacute;n disfrutas de las vistas y cuando no lo tienes, te adaptas&rdquo;, afirma el escritor.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7645caab-e3ac-404c-8066-8f1c98c5cf9c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7645caab-e3ac-404c-8066-8f1c98c5cf9c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7645caab-e3ac-404c-8066-8f1c98c5cf9c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7645caab-e3ac-404c-8066-8f1c98c5cf9c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7645caab-e3ac-404c-8066-8f1c98c5cf9c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7645caab-e3ac-404c-8066-8f1c98c5cf9c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7645caab-e3ac-404c-8066-8f1c98c5cf9c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Aspecto exterior del edificio Walden7."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Aspecto exterior del edificio Walden7.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Escritura en anal&oacute;gico</strong></h2><p class="article-text">
        <em>Petita Walden</em> contiene otros detalles que resultar&aacute;n curiosos al lector. Como est&aacute; escrito en catal&aacute;n de Mallorca, bastantes fragmentos transitan por la ambig&uuml;edad entre el plural y el singular. &ldquo;S&iacute;, he jugado bastante con el <em>som</em>&rdquo;, reconoce el autor, &ldquo;que puede leerse como somos o soy&rdquo;. Un desdoblamiento que recuerda al que practic&oacute; &eacute;l mismo para separar sus dos vertientes creativas. Pere J. Pastor es director teatral, actor y uno de los c&oacute;micos que con m&aacute;s filo est&aacute;n reflejando la gentrificaci&oacute;n que sufre Mallorca a trav&eacute;s de las redes sociales: &ldquo;Durante el proceso de escritura, me desconect&eacute; completamente de internet. Fueron dos semanas, de Navidad a Reyes. Lo necesitaba para conectar recuerdos y flashes, para tirar del hilo. Ahora supongo que volver&aacute; el Pere J. que se sube a un escenario a hacer un mon&oacute;logo o que se graba un v&iacute;deo sobre el colapso de coches que vivimos en S&oacute;ller casi todos los fines de semana para publicarlo en su Instagram. Pero creo que con este libro he abierto un camino nuevo. Me gustar&iacute;a que esta idea tuviera continuaci&oacute;n. Cuando me siente a escribir, volver&eacute; a desconectarme de mis perfiles&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/petita-walden-retrato-amor-laberinto-edificio-reinvento-utopia_1_13193005.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 04 May 2026 11:09:21 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/1dd143a8-d2d5-4a23-a145-04dbc3b1ebf8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="131834" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/1dd143a8-d2d5-4a23-a145-04dbc3b1ebf8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="131834" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[‘Petita Walden’, un retrato del amor en el laberinto del edificio que reinventó la utopía]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/1dd143a8-d2d5-4a23-a145-04dbc3b1ebf8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Cultura]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Quan l'hotel del costat et deixa sense aigua per omplir la seva piscina: "És catastròfic, m'obliga a tancar"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/quan-l-hotel-costat-et-deixa-sense-aigua-per-omplir-seva-piscina-catastrofic-m-obliga-tancar_1_13183892.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d6fb8f55-df4e-4a05-8972-348cf6aeb782_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Quan l&#039;hotel del costat et deixa sense aigua per omplir la seva piscina: &quot;És catastròfic, m&#039;obliga a tancar&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Tres establiments deixen sense subministrament altres tres edificis d’Eivissa en utilitzar la xarxa pública. El tall va durar dotze hores i no és una anomalia a Sant Antoni de Portmany, un municipi que, tot i patir una situació d’emergència hídrica, no disposa d’una ordenança que reguli l’ompliment i el buidatge de les piscines
</p><p class="subtitle">Cent piscines més cada any: l'alegria del clor es menja Eivissa</p></div><p class="article-text">
        Un al&middot;lot aferra el nas a un taulell ple de gelat artesanal. Hi ha m&eacute;s de vint sabors, per&ograve; el petit client t&eacute; clar qu&egrave; vol berenar.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Pare, festuc i maduixa!
    </p><p class="article-text">
        Francesca Basta agafa un cucurutxo i el corona amb dues boles &ndash;verda i rosa&ndash; mentre explica: &ldquo;Ara estam en temporada alta perqu&egrave; la nostra clientela &eacute;s sobretot gent local. Com que ja fa bon temps i ve de gust un gelat, venen fam&iacute;lies senceres. Quan comen&ccedil;a de deb&ograve; la temporada tur&iacute;stica &eacute;s m&eacute;s dif&iacute;cil veure-les: el pare o la mare est&agrave; fent feina&rdquo;. L&rsquo;accent itali&agrave; de la gelatera est&agrave; molt matisat perqu&egrave; fa bastant temps que viu a Eivissa. Fa m&eacute;s d&rsquo;una d&egrave;cada que va canviar els Alps &ndash;&eacute;s de Varese, molt a prop de la frontera entre la Llombardia i Su&iuml;ssa&ndash; per la Mediterr&agrave;nia. El seu negoci est&agrave; situat dos metres per sobre des Cal&oacute; des Moro, una caleta on acaba el nucli urb&agrave; de Sant Antoni de Portmany.
    </p><p class="article-text">
        Aquest tram de costa, on es mesclen vesins i turistes quan cau la tarda perqu&egrave; mira a ponent &ndash;el solpost &eacute;s espectacular&ndash;, &eacute;s un territori atape&iuml;t. Pisos de luxe constru&iuml;ts durant l&rsquo;&uacute;ltima d&egrave;cada, un edifici de tres blocs que es va al&ccedil;ar entre els setanta i els vuitanta per allotjar els treballadors d&rsquo;hotels i restaurants, terrasses on punxen m&uacute;sica electr&ograve;nica i diversos hotels de diferents mides. Tots tenen piscina. Que &ldquo;tres establiments&rdquo; les omplissin utilitzant aigua de la xarxa p&uacute;blica va provocar un tall en el subministrament que va afectar aquest bloc de tres edificis on Francesca t&eacute; la seua gelateria. Des de les set del mat&iacute; fins a les sis de la tarda, molts vesins es van quedar sense pressi&oacute;. <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/04/10/tres-hoteles-llenaban-piscinas-dejan-128950761.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Aix&iacute; ho va recon&egrave;ixer a Diario de Ibiza un portaveu de la Societat de Foment Agr&iacute;cola Castellonenca (FACSA)</a>, l'empresa que controla el prove&iuml;ment i el sanejament h&iacute;drics d'aquest municipi eivissenc.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una promoció d&#039;‘alt standing’ sumarà una piscina més al barri on es produeixen els talls d&#039;aigua per excés de demanda."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una promoció d&#039;‘alt standing’ sumarà una piscina més al barri on es produeixen els talls d&#039;aigua per excés de demanda.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En declaracions al mateix mitj&agrave;, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/04/10/tres-hoteles-llenaban-piscinas-dejan-128950761.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Josefa Torres, regidora de Medi Ambient, va minimitzar el problema</a>: &nbsp;&ldquo;Hi va haver un petit problema de pressi&oacute; durant unes hores. No &eacute;s una cosa que passi gaire sovint, per&ograve; ens passa a vegades, i m&eacute;s ara, ja que tots els establiments hotelers i comer&ccedil;os de la zona tur&iacute;stica comencen a obrir i es connecten&rdquo;. Els testimonis de diversos residents que prefereixen mantenir l&rsquo;anonimat s&oacute;n completament diferents. &ldquo;Les aixetes es van quedar seques&rdquo; en uns habitatges on ja estan &ldquo;avesats&rdquo; que l&rsquo;aigua corrent arribi sense for&ccedil;a &ldquo;per la demanda del turisme&rdquo;: &ldquo;Amb prou feines hi ha pressi&oacute; als pisos m&eacute;s alts de l&rsquo;edifici&rdquo;. Al juliol o a l&rsquo;agost pot ser una odissea dutxar-se al set&egrave; pis.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;hotel Blau Parc disposa de piscina i spa, però defensa que a les seves instal·lacions es reutilitza l&#039;aigua per evitar que la xarxa col·lapsi."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;hotel Blau Parc disposa de piscina i spa, però defensa que a les seves instal·lacions es reutilitza l&#039;aigua per evitar que la xarxa col·lapsi.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;L&rsquo;&uacute;ltim tall, per sort, no ens va afectar, per&ograve; s&eacute; molt b&eacute; de qu&egrave; va&rdquo;, explica Francesca. &ldquo;Vaig agafar aquest local el 2013 i totes les temporades passa dos, tres, quatre voltes. No hi veig cap patr&oacute;, pot passar en qualsevol moment de maig a setembre. Per a naltros &eacute;s catastr&ograve;fic. Si ens tallen l&rsquo;aigua a la nit, ho perd tot&rdquo;. La gelatera subratlla les seves paraules assenyalant unes terrines &ndash;tiramis&uacute;, llim&oacute;, xocolates, <em>stracciatella</em>, fla&oacute; eivissenc, vainilla&ndash; que no triguen gaire m&eacute;s d&rsquo;una hora a fondre&rsquo;s si el sistema de refrigeraci&oacute; &ndash;que funciona amb aigua&ndash; s&rsquo;atura.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;&uacute;nic alleujament per a Francesca &eacute;s patir el tall a plena llum del dia. Encara que faci m&eacute;s calor, el contratemps l&rsquo;agafar&agrave; dins del negoci. Llavors, anir&agrave; per feina i transportar&agrave; les cubetes de gelat fins a una cambra frigor&iacute;fica on el producte podr&agrave; resistir fins que torni a c&oacute;rrer l&rsquo;aigua. El que no podr&agrave; fer &eacute;s continuar calmant la gola dels seus clients: &ldquo;Aquest &eacute;s el problema: si ens tallen l&rsquo;aigua, o si baixa molt la pressi&oacute;, he de tancar. Ni puc servir ni puc produir gelat. Est&agrave; clar que a l&rsquo;estiu hi ha molt consum, per&ograve; el que m&rsquo;estranya &eacute;s que es posin a omplir piscines amb aigua de la xarxa p&uacute;blica. No estava prohibit?&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Aquest és el problema: si ens tallen l&#039;aigua, o si baixa molt la pressió, he de tancar. Ni puc servir ni puc produir gelat. És clar que a l&#039;estiu hi ha molt de consum, però el que m&#039;estranya és que es posin a omplir piscines amb aigua de la xarxa pública. No estava prohibit?</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Francesca</span>
                                        <span>—</span> Gelatera
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Si el taulell es queda sense refrigeració, els gelats artesans es fonen"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Si el taulell es queda sense refrigeració, els gelats artesans es fonen                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Francesca Basta, propietària de la gelateria Milu"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Francesca Basta, propietària de la gelateria Milu                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un document guardat en un calaix</strong></h2><p class="article-text">
        El dubte de Francesca t&eacute; diferents respostes. Tot dep&egrave;n del lloc d&rsquo;Eivissa on es pregunti. Sant Antoni de Portmany no t&eacute; normes que controlin el malbaratament h&iacute;dric que suposa buidar i omplir una piscina. El novembre de 2024, l&rsquo;Alian&ccedil;a per l&rsquo;Aigua va presentar al consistori un esborrany sobre el qual es podia sostenir la normativa. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cien-piscinas-ano-alegria-cloro-come-ibiza_1_12983491.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Aquesta organitzaci&oacute; sense &agrave;nim de lucre treballa a nivell balear per aconseguir una gesti&oacute; sostenible d'un recurs tan b&agrave;sic com esc&agrave;s</a> i, anteriorment, ja havia assessorat els ajuntaments de Santa Eul&agrave;ria des Riu o Sant Josep de sa Talaia. All&agrave; &eacute;s obligatori fer tractaments de manera cont&iacute;nua, avisar els t&egrave;cnics municipals cada vegada que es buida una piscina i reutilitzar l&rsquo;aigua sobrant. Omplir amb aigua de la xarxa &eacute;s motiu de multa.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Vivim en una situaci&oacute; de crisi permanent: no es tracta de continuar creixent en infraestructures, sin&oacute; de ser m&eacute;s eficients i aprofitar millor el recurs. La relaci&oacute; &eacute;s clara: menys aigua i m&eacute;s demanda. Aquesta combinaci&oacute; ens fa cada vegada m&eacute;s vulnerables. No es pot demanar esfor&ccedil; nom&eacute;s a una part &ndash;els residents&ndash; quan la pressi&oacute; tur&iacute;stica continua augmentant&rdquo;, raona Juan Calvo Cubero, el cient&iacute;fic que dirigeix l&rsquo;Alian&ccedil;a per l&rsquo;Aigua.
    </p><p class="article-text">
        A la Badia de Portmany l&rsquo;emerg&egrave;ncia h&iacute;drica &eacute;s profunda: Sant Antoni &ndash;28.000 habitants, 19.500 places tur&iacute;stiques&ndash; ha hagut d&rsquo;instal&middot;lar una segona dessalinitzadora &ndash;port&agrave;til&ndash; perqu&egrave; el sobreconsum ha esgotat els seus aq&uuml;&iacute;fers. Els <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2025/07/23/vertidos-bahia-portmany-sistema-borde-119997053.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">abocaments s&oacute;n freq&uuml;ents, afecten l'ecosistema mar&iacute; des de fa d&egrave;cades i obliguen a tancar platges com es Cal&oacute; des Moro</a>. Tanmateix, el document que l&rsquo;Alian&ccedil;a per l&rsquo;Aigua va lliurar fa un any i mig continua en un calaix. Els ecologistes lamenten que l&rsquo;Ajuntament de Sant Antoni encara no hagi desenvolupat cap ordenan&ccedil;a. En el ple d&rsquo;abril, el PSOE tamb&eacute; reclamar&agrave; que es prenguin mesures urgents. Una d&rsquo;elles, &ldquo;sancions greus per a aquells establiments que, per un &uacute;s negligent o massiu de l&rsquo;aigua de xarxa, provoquin un desabastament o la p&egrave;rdua de pressi&oacute; a les llars dels vesins&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un dels hotels situats a prop d&#039;es Caló des Moro que encara no ha obert portes: la seva piscina és buida"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un dels hotels situats a prop d&#039;es Caló des Moro que encara no ha obert portes: la seva piscina és buida                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;equip de govern &ndash;majoria absoluta del PP, la formaci&oacute; hegem&ograve;nica des de finals dels vuitanta&ndash; ha rebutjat fer declaracions a <a href="http://eldiario.es/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es</a>. Tampoc ha perm&egrave;s que parli amb aquest diari un portaveu de FACSA. L&rsquo;empresa gestiona el servei municipal de Sant Antoni des de fa set anys &ndash;quan governava un pacte de centreesquerra&ndash; despr&eacute;s de firmar un contracte que no caducar&agrave; fins al 2043. En teoria, la privatitzaci&oacute; de l&rsquo;aigua deixar&agrave; a les arques p&uacute;bliques 38 milions d&rsquo;euros pels c&agrave;nons sobre els beneficis que l&rsquo;adjudicat&agrave;ria ha d&rsquo;anar abonant.
    </p><p class="article-text">
        elDiario.es tamb&eacute; es va posar en contacte amb els tres hotels que s&oacute;n m&eacute;s a prop dels domicilis afectats pel tall d&rsquo;aigua. Nom&eacute;s un dels establiments va respondre, l&rsquo;Hotel &amp; Spa Blau Parc, propietat d&rsquo;una cadena eivissenca que respon al mateix nom comercial. &ldquo;Naltros no hem estat causants d&rsquo;aquest tema&rdquo;, va explicar Sandra Rodr&iacute;guez Tur &ndash;la directora del complex&ndash; per correu electr&ograve;nic: &ldquo;Al contrari, cuidam molt el consum d&rsquo;aigua i mantenim les piscines tractades tot l&rsquo;hivern i, per fer les reparacions, passem l&rsquo;aigua, amb bombes, d&rsquo;una piscina a una altra per no llen&ccedil;ar-la. No hem patit talls, perqu&egrave; treballam amb una cisterna, cosa que tamb&eacute; ens permet controlar la pressi&oacute;&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Jamaica és un edifici format per tres blocs de pisos en què viuen treballadors del turisme que pateixen els talls d&#039;aigua i les baixades de pressió."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Jamaica és un edifici format per tres blocs de pisos en què viuen treballadors del turisme que pateixen els talls d&#039;aigua i les baixades de pressió.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Poals d&rsquo;aigua marina per poder anar al bany</strong></h2><p class="article-text">
        Un ca petit corre entre quatre cames. S&oacute;n les set de la tarda quan n&rsquo;Isabel i na Mar&iacute;a tornen a casa despr&eacute;s de fer un passeig voramar. Abans d&rsquo;arribar al portal, aquestes amigues &ndash;que tamb&eacute; s&oacute;n vesines&ndash; deixen enrere la terrassa d&rsquo;un hotel on se celebren festes cada setmana &ndash;en aquell moment sona amb for&ccedil;a <em>A Night in the Room</em>, un tema house del productor japon&egrave;s Yuichi Inoue&ndash;; les obres d&rsquo;&ldquo;uns apartaments d&rsquo;alt est&agrave;nding en primera l&iacute;nia de mar amb piscina i garatge&rdquo; &ndash;aix&ograve; diu l&rsquo;anunci de la tanca&ndash;; la piscina &ndash;buida&ndash; d&rsquo;un hotel que encara no ha obert; una caleta d&rsquo;arena i roques on turistes joves es mesclen amb les padrines que baixen a banyar els n&eacute;ts; un gimn&agrave;s ple a vessar; la gelateria de na Francesca; una cerveseria cap per avall: els propietaris i un parell de treballadors s&rsquo;afanyen a envernissar la barra i el mobiliari mentre un altaveu port&agrave;til reprodueix <em>Dog Days Are Over</em> de Florence and the Machine. La caminada de n&rsquo;Isabel i na Mar&iacute;a &eacute;s un <em>travelling</em> a c&agrave;mera lenta que anuncia una temporada tur&iacute;stica a punt d&rsquo;inaugurar-se.
    </p><p class="article-text">
        Elles no fan gaire cas del que veuen &mdash;ja acumulen molts estius d&rsquo;experi&egrave;ncia&mdash; i van xerrant de les seues coses en un castell&agrave; que no ha perdut el seu deix meridional malgrat que totes dos han passat mitja vida a l&rsquo;illa. D&rsquo;en&ccedil;&agrave; que es constru&iacute;, el Jamaica &ndash;l&rsquo;edifici de tres blocs que es queda sense aigua quan el turisme t&eacute; set i les canonades de Sant Antoni demanen auxili&ndash; &eacute;s una petita Andalusia.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Perdonin, a vost&egrave;s els van tallar l&rsquo;aigua fa un parell de setmanes?
    </p><p class="article-text">
        N&rsquo;Isabel posa cara de p&ograve;quer, no vol contestar. Amb recel, na Mar&iacute;a pren la paraula.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Aix&ograve; em van dir alguns ve&iuml;ns. Jo no me&rsquo;n vaig assabentar. Estava fent feina.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Per&ograve; &eacute;s una cosa estranya que els tallin l&rsquo;aigua o els passa sovent?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Que si passa sovent? Alguna vegada he hagut de baixar per omplir dos poals amb aigua de mar. Si no, ni al bany puc anar. No hi ha pressi&oacute; a casa!
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/quan-l-hotel-costat-et-deixa-sense-aigua-per-omplir-seva-piscina-catastrofic-m-obliga-tancar_1_13183892.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 30 Apr 2026 04:30:41 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d6fb8f55-df4e-4a05-8972-348cf6aeb782_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="250309" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d6fb8f55-df4e-4a05-8972-348cf6aeb782_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="250309" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Quan l'hotel del costat et deixa sense aigua per omplir la seva piscina: "És catastròfic, m'obliga a tancar"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d6fb8f55-df4e-4a05-8972-348cf6aeb782_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Piscinas,Crisis climática,Agua]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Cuando el hotel de al lado te deja sin agua por llenar su piscina: "Es catastrófico, me obliga a cerrar"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hotel-lado-deja-agua-llenar-piscina-catastrofico-obliga-cerrar_1_13179526.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d6fb8f55-df4e-4a05-8972-348cf6aeb782_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Cuando el hotel de al lado te deja sin agua por llenar su piscina: &quot;Es catastrófico, me obliga a cerrar&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Tres establecimientos dejan sin suministro a tres edificios de Ibiza al usar la red pública. El corte duró 12 horas y no es una anomalía en Sant Antoni de Portmany, un municipio que, pese a sufrir una situación de emergencia hídrica, no dispone de una ordenanza que regule el llenado y vaciado de las piscinas</p><p class="subtitle">Cien piscinas más cada año: la alegría del cloro se come Ibiza</p></div><p class="article-text">
        Un ni&ntilde;o pega la nariz a un mostrador repleto de helado artesanal. Hay m&aacute;s de veinte sabores, pero el peque&ntilde;o cliente tiene claro qu&eacute; quiere de merienda. 
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iexcl;Pap&aacute;, pistacho y fresa! 
    </p><p class="article-text">
        Francesca Basta toma un cucurucho y lo corona con dos bolas &ndash;verde y rosa&ndash; mientras explica: &ldquo;Ahora estamos en temporada alta porque nuestra clientela es sobre todo gente local. Como ya hace buen tiempo y apetece un helado, vienen familias enteras. Cuando empieza en serio la temporada tur&iacute;stica es m&aacute;s dif&iacute;cil verlas: el padre o la madre est&aacute; trabajando&rdquo;. El acento italiano de la heladera est&aacute; muy matizado porque lleva bastante tiempo en Eivissa. Hace m&aacute;s de una d&eacute;cada que cambi&oacute; los Alpes &ndash;es de Varese, muy cerca de la frontera entre la Lombard&iacute;a y Suiza&ndash; por el Mediterr&aacute;neo. Su negocio est&aacute; situado dos metros por encima de es Cal&oacute; des Moro, una caleta en la que termina el casco urbano de Sant Antoni de Portmany.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Este tramo de costa en el que se mezclan vecinos y turistas al caer la tarde porque mira a poniente &ndash;la puesta de sol es espectacular&ndash; es un territorio abigarrado. Pisos de lujo construidos durante la &uacute;ltima d&eacute;cada, un edificio de tres bloques que se alz&oacute; entre los setenta y los ochenta para alojar a los currantes de hoteles y restaurantes, terrazas donde pinchan electr&oacute;nica y varios hoteles de distinto tama&ntilde;o. Todos tienen piscina. Que &ldquo;tres establecimientos&rdquo; las llenaran utilizando agua de la red p&uacute;blica provoc&oacute; un corte en el suministro que afect&oacute; a ese bloque de tres edificios en el que Francesca tiene su helader&iacute;a. Desde las siete de la ma&ntilde;ana y hasta las seis de la tarde muchos vecinos se quedaron sin presi&oacute;n. <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/04/10/tres-hoteles-llenaban-piscinas-dejan-128950761.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">As&iacute; lo reconoci&oacute; a Diario de Ibiza un portavoz de la Sociedad de Fomento Agr&iacute;cola Castellonense (FACSA)</a>, la empresa que controla el abastecimiento y el saneamiento h&iacute;dricos de este municipio ibicenco.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una promoción de “‘alto standing’” sumará una piscina más al barrio donde se producen los cortes de agua por exceso de demanda."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una promoción de “‘alto standing’” sumará una piscina más al barrio donde se producen los cortes de agua por exceso de demanda.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En declaraciones a ese mismo medio, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/04/10/tres-hoteles-llenaban-piscinas-dejan-128950761.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Josefa Torres, concejala de Medi Ambient, minimiz&oacute; el problema</a>: &ldquo;Hubo un peque&ntilde;o problema de presi&oacute;n durante unas horas. No es algo que suela pasar mucho, pero nos pasa a veces, y m&aacute;s ahora, pues todos los establecimientos hoteleros y comercios de la zona tur&iacute;stica empiezan a abrir y se conectan&rdquo;. Los testimonios de varios residentes que prefieren conservar el anonimato son completamente distintos. &ldquo;Los grifos se secaron&rdquo; en unos domicilios donde ya est&aacute;n &ldquo;acostumbrados&rdquo; a que el agua corriente mane sin fuerza &ldquo;por la demanda del turismo&rdquo;: &ldquo;Apenas hay presi&oacute;n en los pisos m&aacute;s altos del edificio&rdquo;. En julio o agosto puede ser una odisea ducharse en la s&eacute;ptima planta.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El hotel Blau Parc cuenta con piscina y spa, pero defiende que en sus instalaciones se reutiliza el agua para evitar que la red colapse."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El hotel Blau Parc cuenta con piscina y spa, pero defiende que en sus instalaciones se reutiliza el agua para evitar que la red colapse.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;El &uacute;ltimo corte, por suerte, no nos afect&oacute;, pero s&eacute; muy bien de qu&eacute; se trata&rdquo;, cuenta Francesca. &ldquo;Cog&iacute; este local en 2013 y todas las temporadas ocurre dos, tres, cuatro veces. No le veo un patr&oacute;n, puede pasar en cualquier momento de mayo a septiembre. Para nosotros es catastr&oacute;fico. Si nos cortan el agua por la noche, lo pierdo todo&rdquo;. La heladera subraya sus palabras se&ntilde;alando unas tarrinas &ndash;tiramis&uacute;, lim&oacute;n, chocolates, <em>stracciatella</em>, <em>fla&oacute; eivissenc</em>, vainilla&ndash; que no tardan mucho m&aacute;s de una hora en derretirse si el sistema de refrigeraci&oacute;n &ndash;que se alimenta de agua&ndash;&nbsp;se detiene. 
    </p><p class="article-text">
        El &uacute;nico alivio para Francesca es sufrir el corte a plena luz del d&iacute;a. Aunque haga m&aacute;s calor, el contratiempo le pillar&aacute; dentro del negocio. Entonces, se arremangar&aacute; y transportar&aacute; las cubetas de helado hasta una c&aacute;mara frigor&iacute;fica donde el producto podr&aacute; resistir hasta que vuelva a correr el agua. Lo que no podr&aacute; es seguir calmando la gula de sus clientes: &ldquo;Ese es el problema: si nos cortan el agua, o si baja mucho la presi&oacute;n, tengo que cerrar. Ni puedo servir ni puedo producir helado. Est&aacute; claro que en verano hay mucho consumo, pero lo que me extra&ntilde;a es que se pongan a rellenar piscinas con agua de la red p&uacute;blica. &iquest;No estaba prohibido?&rdquo;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ese es el problema: si nos cortan el agua, o si baja mucho la presión, tengo que cerrar. Ni puedo servir ni puedo producir helado. Está claro que en verano hay mucho consumo, pero lo que me extraña es que se pongan a rellenar piscinas con agua de la red pública. ¿No estaba prohibido?</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Francesca</span>
                                        <span>—</span> Heladera
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Si el mostrador se queda sin refrigeración, los helados artesanos se derriten"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Si el mostrador se queda sin refrigeración, los helados artesanos se derriten                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Francesca Basta, propietaria de la heladería Milu"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Francesca Basta, propietaria de la heladería Milu                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un documento guardado en un caj&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        La duda de Francesca tiene diferentes respuestas. Todo depende del lugar de Eivissa en el que se pregunte. Sant Antoni de Portmany carece de reglas que controlen el despilfarro h&iacute;drico que provoca vaciar y llenar una piscina. En noviembre de 2024, la Alian&ccedil;a per l&rsquo;Aigua present&oacute; al Consistorio un borrador sobre el que se pod&iacute;a basar la normativa. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cien-piscinas-ano-alegria-cloro-come-ibiza_1_12983491.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Esta organizaci&oacute;n sin &aacute;nimo de lucro trabaja a nivel balear para lograr una gesti&oacute;n sostenible de un recurso tan b&aacute;sico como escaso</a> y, anteriormente, ya hab&iacute;a asesorado a los ayuntamientos de Santa Eul&agrave;ria des Riu o Sant Josep de sa Talaia. All&iacute; es obligatorio realizar tratamientos de forma contin&uacute;a, avisar a los t&eacute;cnicos municipales cada vez que se vac&iacute;a una piscina y reutilizar el l&iacute;quido sobrante. Rellenar con agua de la red es motivo de multa.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Vivimos en una situaci&oacute;n de crisis permanente: no se trata de seguir creciendo en infraestructuras, sino de ser m&aacute;s eficientes y aprovechar mejor el recurso. La relaci&oacute;n es clara: menos agua y m&aacute;s demanda. Esa combinaci&oacute;n nos hace cada vez m&aacute;s vulnerables. No se puede pedir esfuerzo solo a una parte &ndash;los residentes&ndash; cuando la presi&oacute;n tur&iacute;stica sigue aumentando&rdquo;, razona Juan Calvo Cubero, el cient&iacute;fico que dirige la Alian&ccedil;a per l&rsquo;Aigua.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En la Badia de Portmany la emergencia h&iacute;drica es profunda: Sant Antoni &ndash;28.000 habitantes, 19.500 plazas tur&iacute;sticas&ndash; ha tenido que instalar una segunda desaladora &ndash;port&aacute;til&ndash; porque el sobreconsumo ha esquilmado sus acu&iacute;feros. <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2025/07/23/vertidos-bahia-portmany-sistema-borde-119997053.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Los vertidos son frecuentes, afectan al ecosistema marino desde hace d&eacute;cadas y obligan a cerrar playas como es Cal&oacute; des Moro</a>. Sin embargo, el documento que la Alian&ccedil;a per l&rsquo;Aigua entreg&oacute; hace un a&ntilde;o y medio sigue en un caj&oacute;n. Los ecologistas lamentan que el Ajuntament de Sant Antoni no haya desarrollado todav&iacute;a ninguna ordenanza. En el pleno de abril, el PSOE tambi&eacute;n reclamar&aacute; que se tomen medidas urgentes. Una de ellas, &ldquo;sanciones graves para aquellos establecimientos que, por un uso negligente o masivo del agua de red, provoquen un desabastecimiento o la p&eacute;rdida de presi&oacute;n en los hogares de los vecinos&rdquo;.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Uno de los hoteles situados cerca de es Caló des Moro que todavía no ha abierto puertas: su piscina está vacía."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Uno de los hoteles situados cerca de es Caló des Moro que todavía no ha abierto puertas: su piscina está vacía.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El equipo de gobierno &ndash;mayor&iacute;a absoluta del PP, la formaci&oacute;n hegem&oacute;nica desde finales de los ochenta&ndash; ha rechazado realizar declaraciones a elDiario.es. Tampoco ha permitido que hable con este peri&oacute;dico un portavoz de FACSA. La empresa gestiona el servicio municipal de Sant Antoni desde hace siete a&ntilde;os &ndash;cuando gobernaba un pacto de centroizquierda&ndash; tras firmar un contrato que no vencer&aacute; hasta 2043. En teor&iacute;a, la privatizaci&oacute;n del agua dejar&aacute; en las arcas p&uacute;blicas 38 millones de euros por los c&aacute;nones sobre los beneficios que la adjudicataria debe ir abonando.
    </p><p class="article-text">
        elDiario.es tambi&eacute;n se puso en contacto con los tres hoteles que est&aacute;n m&aacute;s cerca de los domicilios afectados por el corte de agua. S&oacute;lo uno de los establecimientos contest&oacute;, el Hotel &amp; Spa Blau Parc, propiedad de una cadena ibicenca que responde al mismo nombre comercial. &ldquo;Nosotros no hemos sido causantes de este tema&rdquo;, explic&oacute; Sandra Rodr&iacute;guez Tur &ndash;la directora del complejo&ndash; por correo electr&oacute;nico: &ldquo;Al rev&eacute;s, cuidamos mucho el gasto de agua y mantenemos las piscinas tratadas todo el invierno y para hacer las reparaciones, pasamos el agua, con bombas, de una piscina a otra para no tirarla. No hemos sufrido cortes, porque trabajamos con una cisterna, lo que tambi&eacute;n hace que podamos controlar la presi&oacute;n&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Jamaica es un edificio formado por tres bloques de pisos en los que viven trabajadores del turismo que sufren los cortes de agua y las bajadas de presión."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Jamaica es un edificio formado por tres bloques de pisos en los que viven trabajadores del turismo que sufren los cortes de agua y las bajadas de presión.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Cubos de agua marina para poder ir al ba&ntilde;o</strong></h2><p class="article-text">
        Un perro chico corretea entre cuatro piernas. Son las siete de la tarde cuando Isabel y Mar&iacute;a vuelven a casa despu&eacute;s de dar un paseo junto al mar. Antes de llegar al portal de su casa, estas amigas &ndash;que tambi&eacute;n son vecinas&ndash; dejan atr&aacute;s la terraza de un hotel donde se celebran fiestas cada semana &ndash;en ese momento suena con fuerza <em>A Night in the Room</em>, un tema <em>house</em> del productor japon&eacute;s Yuichi Inoue&ndash;; las obras de &ldquo;unos apartamentos de <em>alto standing</em> en primera l&iacute;nea de mar con piscina y garaje&rdquo; &ndash;eso dice el anuncio de la valla&ndash;; la piscina &ndash;vac&iacute;a&ndash; de un hotel que a&uacute;n no ha abierto puertas; una caleta de arena y rocas en la que guiris j&oacute;venes se mezclan con las abuelas que bajan a ba&ntilde;ar a los nietos; un gimnasio a reventar; la helader&iacute;a de Francesca; una cervecer&iacute;a patas arriba: los due&ntilde;os y un par de <em>currelas </em>se afanan en barnizar la barra y el mobiliario mientras un altavoz port&aacute;til reproduce <em>Dogs Days Are Over </em>de Florence and the Machine. La caminata de Isabel y Mar&iacute;a es un <em>travelling</em> a c&aacute;mara lenta que anuncia una temporada tur&iacute;stica a punto de inaugurarse.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Ellas no le echan cuentas a lo que ven, ya son muchos veranos a sus espaldas, y van hablando de sus cosas en un castellano que no ha perdido su deje sure&ntilde;o pese a que ambas han pasado media vida en la isla. Desde que se construy&oacute;, el Jamaica &ndash;el edificio de tres bloques que se queda sin agua cuando el turismo tiene sed y las tuber&iacute;as de Sant Antoni piden auxilio&ndash; es una peque&ntilde;a Andaluc&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Disculpen, &iquest;a ustedes les cortaron el agua hace un par de semanas?
    </p><p class="article-text">
        Isabel pone cara de p&oacute;quer, no quiere contestar. Con mucho recelo, Mar&iacute;a toma la palabra.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Eso me dijeron algunos vecinos. Yo no me enter&eacute;. Estaba trabajando.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Pero es algo raro que les corten el agua o les pasa a menudo?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Que si pasa a menudo? Alguna vez he tenido que bajar para llenar dos cubos con agua de mar. Si no, ni al ba&ntilde;o puedo ir. &iexcl;No hay presi&oacute;n en casa!
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hotel-lado-deja-agua-llenar-piscina-catastrofico-obliga-cerrar_1_13179526.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 29 Apr 2026 20:10:13 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d6fb8f55-df4e-4a05-8972-348cf6aeb782_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="250309" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d6fb8f55-df4e-4a05-8972-348cf6aeb782_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="250309" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Cuando el hotel de al lado te deja sin agua por llenar su piscina: "Es catastrófico, me obliga a cerrar"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d6fb8f55-df4e-4a05-8972-348cf6aeb782_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Piscinas,Crisis climática,Agua]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Ibiza barre con otra 'villa miseria' y encadena su sexto desalojo en dos años: "No sé dónde pasaré la noche"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ibiza-barre-villa-miseria-encadena-sexto-desalojo-anos-no-pasare-noche_1_13183274.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6b5a2557-d89f-470b-94d7-561988d92bcd_16-9-discover-aspect-ratio_default_1141971.jpg" width="1270" height="714" alt="Ibiza barre con otra &#039;villa miseria&#039; y encadena su sexto desalojo en dos años: &quot;No sé dónde pasaré la noche&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Alrededor de un centenar de personas vivían hasta esta mañana en caravanas y barracas dentro de un terreno situado en la periferia de la capital de la isla. La mayor parte de los desalojados son migrantes que trabajan en la industria turística
</p><p class="subtitle">La Policía desaloja a un centenar de trabajadores precarios en Ibiza al inicio de temporada: “Todos merecemos un techo”
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Mi nombre es Yamile Elisabeth Mora&rdquo;. La mujer que dice su nombre y apellido est&aacute; sentada sobre una maleta, las lumbares recostadas contra la tapia grafiteada de un estadio de f&uacute;tbol, las cervicales inclinadas hacia la pantalla del m&oacute;vil. Junto a ella hay un arc&oacute;n de pl&aacute;stico transparente repleto de bolsas &ndash;de pl&aacute;stico fino y de pl&aacute;stico duro&ndash; del que sobresale el manillar de lo que parece un patinete pero resulta ser un montacargas de aspecto ligero. El arc&oacute;n est&aacute; cerrado y en la tapa descansa una mochila de color de rosa. Son las diez menos diez de la ma&ntilde;ana: unos minutos antes, Yamile cruzaba la calle empujando el montacargas, las asas de la mochila encima de los hombros. Estaba haciendo una mudanza &ndash;forzosa&ndash; hacia ninguna parte.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Hasta hoy &ndash;y desde hace diez meses&ndash; esta venezolana &ndash;con NIE: en Espa&ntilde;a desde 2019&ndash; viv&iacute;a en un terreno situado en la periferia burguesa de Vila, el top&oacute;nimo popular del municipio de Eivissa. Su casa era una furgoneta por la que pagaba un alquiler de 550 euros, pero a ojos de la ley era una okupa. Las im&aacute;genes de su desahucio son una r&eacute;plica de los cinco desalojos que en menos de dos a&ntilde;os han eliminado otras villas miseria situadas en el anillo que rodea la capital ibicenca. El drama desaparece &ndash;como la semana pasada en sa Joveria&ndash;&nbsp;para emerger en otro punto de la isla. El &uacute;ltimo caso documentado es Casa Lola, un lugar c&eacute;lebre por albergar villas tur&iacute;sticas que se derribaron tras un maratoniano proceso en los tribunales por haberse construido sin licencia. En este terreno del municipio de Sant Josep tambi&eacute;n se paga por aparcar una caravana para habitarla. Algo ilegal.
    </p><p class="article-text">
        En el barrio de Can Misses &ndash;donde viv&iacute;a Yamile&ndash; una orden con membrete del juzgado de instrucci&oacute;n n&uacute;mero 1 de Eivissa que se emiti&oacute; a mediados de marzo llen&oacute; esta ma&ntilde;ana la parcela de agentes de la Polic&iacute;a Nacional y la termin&oacute; de vaciar de habitantes. Justo en la v&iacute;spera del 1 de mayo, el arranque oficioso de la temporada tur&iacute;stica. Cuando la venezolana sali&oacute; del terreno apenas quedaban dos personas dentro. Hace unos d&iacute;as, sin embargo, eran cerca de un centenar.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Todos se han ido, sobre todo los que ten&iacute;an hijos&rdquo;, dice  Yamile. Pese a que acaba de cumplir su primer a&ntilde;o en la isla, ya ha sufrido dos desahucios. Ninguno en una vivienda con paredes, techo, c&eacute;dula de habitabilidad y referencia catastral: &ldquo;Antes de venir para aqu&iacute; viv&iacute;a en el terreno del IKEA [otra zona del extrarradio vilero conocida como es Gorg]. Entr&eacute; all&iacute; en marzo y en junio o julio nos estaban sacando y me vine para este lado. Yo alquilaba una furgoneta y el due&ntilde;o de la furgoneta la hab&iacute;a movido para aqu&iacute;. No llegu&eacute; a comprarla porque yo no tengo carn&eacute; de conducir y decid&iacute; pagar alquiler. Ayer se la llev&oacute; la gr&uacute;a. El due&ntilde;o ha aprovechado [el desalojo] para llevarla al taller&rdquo;.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a24cd322-dca7-44ac-a811-104968ccf879_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a24cd322-dca7-44ac-a811-104968ccf879_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a24cd322-dca7-44ac-a811-104968ccf879_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a24cd322-dca7-44ac-a811-104968ccf879_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a24cd322-dca7-44ac-a811-104968ccf879_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a24cd322-dca7-44ac-a811-104968ccf879_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a24cd322-dca7-44ac-a811-104968ccf879_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Despliegue policial sobre el terreno en el que vivían decenas de personas antes del desalojo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Despliegue policial sobre el terreno en el que vivían decenas de personas antes del desalojo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Yamile cuenta su historia y por delante de sus ojos pasan camisetas y zapatillas de tonos fosforitos. El mi&eacute;rcoles se ha levantado fresco y hay quien aprovecha para salir a correr. Unos metros m&aacute;s abajo, los futbolistas de la Uni&oacute;n Deportiva Ibiza &ndash;sueldos de seis cifras&ndash;&nbsp;que juegan los domingos a mediod&iacute;a en el campo que Yamile tiene a sus espaldas &ndash;una instalaci&oacute;n municipal patrocinada Palladium, la hotelera de la familia Matutes&ndash; tambi&eacute;n sudan: est&aacute;n entrenando mientras culmina el desalojo de un terreno desde el que se pod&iacute;a seguir &ndash;con visibilidad reducida&ndash; sus partidos en la tercera categor&iacute;a del f&uacute;tbol espa&ntilde;ol.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La comitiva judicial</strong></h2><p class="article-text">
        Cuando los &uacute;ltimos residentes del poblado ya se han ido, entra la comitiva judicial. Recorren los 23.803 metros cuadrados con la carpeta bajo el brazo. Ven somieres, sillas de pl&aacute;stico, una macedonia de enseres esparcidos por los senderos abiertos entre bancales (que delatan el pasado agr&iacute;cola de la finca) y una vegetaci&oacute;n formada por arbustos y pinos (que debieron crecer cuando la tierra qued&oacute; bald&iacute;a). Una de las funcionarias apoya la carpeta en uno de los muebles que se quedaron olvidados &ndash;una especie de aparador sobre el que se ven cestos de mimbre y una tabla de cocina&ndash;, toma unas notas, revisa sus papeles. 
    </p><p class="article-text">
        Horas despu&eacute;s, los veh&iacute;culos pesados &ndash;gr&uacute;as y excavadoras&ndash; borrar&aacute;n los hogares que no hab&iacute;an podido desmontar: alguna <em>roulotte</em>, chamizos de madera cubiertos por lonas, tiendas de campa&ntilde;a a la venta en cualquier gran superficie. Pero, a diferencia de otras ocasiones, no habr&aacute; forcejeos, gritos, llantos o activistas tratando de frenar &ndash;o al menos retrasar&ndash;&nbsp;lo inevitable. El campamento est&aacute; vac&iacute;o. Los antidisturbios no tendr&aacute;n que quitarse el casco de la cintura para pon&eacute;rselo en la cabeza ni blandir la porra, alguna con decoraci&oacute;n rojigualda en el mango.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b3400d70-37ad-4336-8382-8177b107f9da_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b3400d70-37ad-4336-8382-8177b107f9da_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b3400d70-37ad-4336-8382-8177b107f9da_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b3400d70-37ad-4336-8382-8177b107f9da_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b3400d70-37ad-4336-8382-8177b107f9da_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b3400d70-37ad-4336-8382-8177b107f9da_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b3400d70-37ad-4336-8382-8177b107f9da_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La maquinaria pesada hizo trizas los restos de la villa miseria"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La maquinaria pesada hizo trizas los restos de la villa miseria                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Sin im&aacute;genes dentro del terreno</strong></h2><p class="article-text">
        Fuera, dos funcionarias de los servicios sociales del Ajuntament d&rsquo;Eivissa &ndash;vestidas con chalecos reflectantes&ndash; observan c&oacute;mo un polic&iacute;a se dirige con educaci&oacute;n exquisita a los periodistas que cubren la noticia para hacerles un anuncio. La voz &ndash;acento canario&ndash; se hace o&iacute;r entre el zumbido de los coches y los camiones que circulan r&aacute;pido por la circunvalaci&oacute;n de cuatro carriles que marca el l&iacute;mite del terreno: 
    </p><p class="article-text">
        &ndash;La propiedad no ha dado permiso para que entren las c&aacute;maras a grabar y hacer fotos. Sinti&eacute;ndolo mucho, no les podemos dejar que pasen. 
    </p><p class="article-text">
        Nadie podr&aacute; cruzar la misma reja cuadriculada que los due&ntilde;os instalaron para evitar &ndash;sin &eacute;xito&ndash; la okupaci&oacute;n del terreno, Mariano Ram&oacute;n Su&ntilde;er, el abogado del principal propietario hab&iacute;a recordado antes que esta demanda que termina en desahucio se present&oacute; &ldquo;hace catorce meses&rdquo;. Su cliente es el grupo hotelero Inmo Sirenis. Desde hace a&ntilde;os, hay infraviviendas en esa parcela. Es una de las pocas que est&aacute;n por construir en uno de los barrios m&aacute;s cotizados de la isla y, por su cercan&iacute;a al centro, era un caramelo para quien tuviera que buscarse las habichuelas en una isla donde el acceso a la vivienda es cada vez m&aacute;s prohibitivo. Por eso, entre julio y agosto de 2025 brotaron las barracas en el terreno. Los desalojos de es Gorg y de Cas Bunets &ndash;conocido como Can Rova II&ndash; lo provocaron.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d238d57-f3fd-455a-a254-ca81b6813d66_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d238d57-f3fd-455a-a254-ca81b6813d66_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d238d57-f3fd-455a-a254-ca81b6813d66_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d238d57-f3fd-455a-a254-ca81b6813d66_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d238d57-f3fd-455a-a254-ca81b6813d66_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d238d57-f3fd-455a-a254-ca81b6813d66_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5d238d57-f3fd-455a-a254-ca81b6813d66_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una residente en el poblado chabolista habla con unos agentes de Policía Nacional"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una residente en el poblado chabolista habla con unos agentes de Policía Nacional                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un futuro incierto</strong></h2><p class="article-text">
        &iquest;Y ahora qu&eacute;? Para Yamile, el futuro es incierto, empezando por el m&aacute;s inmediato: &ldquo;No sabr&iacute;a decirte d&oacute;nde pasar&eacute; la noche. Si te dijera que en un hotel, te mentir&iacute;a porque no tengo dinero&rdquo;. Trabajo, seg&uacute;n cuenta, s&iacute; tiene y formaci&oacute;n, tambi&eacute;n. Va dos horas al d&iacute;a a limpiar una sucursal de Bankinter &ndash;&ldquo;barro y friego el piso, saco el polvo&hellip;&rdquo;&ndash; y se ha &ldquo;movilizado&rdquo; para echar otra temporada como &ldquo;terapeuta de la rama muscular&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Es usted fisioterapeuta, como decimos en Espa&ntilde;a?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Esa es mi formaci&oacute;n. El verano pasado trabaj&eacute; para una empresa que ofrec&iacute;a masajes descontracturantes en hoteles. He metido papeles en hoteles, a ver si este a&ntilde;o me pueden hacer un contrato directamente. Yo tengo bisabuelo italiano y bisabuela espa&ntilde;ola que emigraron a Venezuela, pero cuando arregl&eacute; mis papeles no me tuve que valer de mis antepasados. No se crea que me conformo con vivir as&iacute;, quiero una habitaci&oacute;n digna que pueda pagar.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff1c5e7d-fb37-4de9-bf81-9856355ac43f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff1c5e7d-fb37-4de9-bf81-9856355ac43f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff1c5e7d-fb37-4de9-bf81-9856355ac43f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff1c5e7d-fb37-4de9-bf81-9856355ac43f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff1c5e7d-fb37-4de9-bf81-9856355ac43f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff1c5e7d-fb37-4de9-bf81-9856355ac43f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ff1c5e7d-fb37-4de9-bf81-9856355ac43f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Yamile carga con las pertenencias de uno de sus vecinos: se las guardará mientras él cubre su turno de repartidor en un supermercado"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Yamile carga con las pertenencias de uno de sus vecinos: se las guardará mientras él cubre su turno de repartidor en un supermercado                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Cu&aacute;nto ganaba el verano pasado?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Unos 1.600 euros, trabajando seis d&iacute;as a la semana, que hay que aprovechar la temporada. Pero es que cuando una busca un alquiler le piden f&aacute;cil mil euros &ndash;y tres o cuatro meses de fianza&ndash;&nbsp;por compartir un espacio chiquito con cinco personas m&aacute;s. 
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;La furgoneta que alquil&oacute; era m&aacute;s c&oacute;moda que las habitaciones que ha visto anunciadas? &iquest;Estaba camperizada?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;S&iacute;, ten&iacute;a su porchecito y todo. Una cama, de madera, en la parte de arriba y espacio abajo para guardar las cosas. Estaba bien equipada. Yo he vivido bien all&iacute; dentro. Me met&iacute;a en mi furgoneta cuando volv&iacute;a del trabajo y no tuve problemas con nadie. La mayor parte de la gente era paraguaya, simp&aacute;tica y trabajadora, todos con empleo. Pero no est&aacute;bamos en casas de verdad. Lo peor, claro, era buscarte la vida para ducharte, traer agua cada dos por tres para llenar una ducha port&aacute;til, de las de Decathlon.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Y qu&eacute; va a hacer con sus pertenencias, Yamile? &iquest;Sabe, al menos, d&oacute;nde las podr&aacute; guardar? &iquest;Lo ha podido solucionar?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;No&hellip; no he podido solucionarlo. Una amiga se ha ofrecido a alojarme en su casa, pero no quiero ir porque ella tiene dos hijos y tambi&eacute;n es un espacio muy peque&ntilde;o. Mis cosas las tengo en la furgoneta de una se&ntilde;ora que me est&aacute; haciendo el favor de guardarlas. Esto que ves aqu&iacute; [<em>se&ntilde;ala el arc&oacute;n-cambalache y la mochila</em>] son las cosas de un amigo que tambi&eacute;n viv&iacute;a all&aacute;. Se las cuido porque &eacute;l trabaja repartiendo en Eroski y ha tenido que ir a trabajar esta ma&ntilde;ana pronto.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f5eda0c-1d98-4fc0-9be1-79653fb6e3e4_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f5eda0c-1d98-4fc0-9be1-79653fb6e3e4_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f5eda0c-1d98-4fc0-9be1-79653fb6e3e4_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f5eda0c-1d98-4fc0-9be1-79653fb6e3e4_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f5eda0c-1d98-4fc0-9be1-79653fb6e3e4_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f5eda0c-1d98-4fc0-9be1-79653fb6e3e4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6f5eda0c-1d98-4fc0-9be1-79653fb6e3e4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dos operarios desmontan una infravivienda con vistas a Dalt Vila"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dos operarios desmontan una infravivienda con vistas a Dalt Vila                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;En TikTok vi que la gente ganaba bien en Ibiza&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Entonces, el rompecabezas encaja: al cruzar la calle dentro de la caja de pl&aacute;stico transparente pod&iacute;a leerse una frase impresa en una bolsa: <em>&Eacute;s bo que sigui d&rsquo;aqu&iacute;</em>, es bueno que sea de aqu&iacute;. La publicidad para promocionar el producto de km0 de la cadena de supermercados que, seg&uacute;n el testimonio de Yamile, le paga un sueldo a un trabajador que no puede pagar una vivienda en Eivissa. Un equilibrio imposible a nivel financiero del que resulta &ldquo;dif&iacute;cil escapar&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Claro que he pensado en irme &ndash;dice la venezolana antes de a&ntilde;adir con sorna&ndash;&nbsp;pero esta isla no me deja.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;No es lo que imagin&oacute; antes de venir, verdad?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iexcl;No! A m&iacute; me emocion&oacute; lo que ve&iacute;a en TikTok. Que la gente ganaba bien en Ibiza y eso&hellip; Y que se pod&iacute;a trabajar de lo que me form&eacute;. Por eso vine.
    </p><p class="article-text">
        El <em>scroll </em>de v&iacute;deos cortos fue, seg&uacute;n Yamile, lo que la llev&oacute; a abandonar el circo en el que tuvo &ldquo;la suerte de conocer gran parte de Espa&ntilde;a&rdquo; durante unas giras en las que se met&iacute;a en el papel de algunos personajes que aparec&iacute;an en las funciones que representaban. Como <em>&Uacute;rsula</em>, la villana de <em>La sirenita</em> que dibuj&oacute; la factor&iacute;a Disney.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Y no volver&iacute;a al circo?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Este&hellip; lo he pensado, pero no quiero rendirme. Donde tengo claro que no volver&iacute;a es a Venezuela. Yo soy de Falc&oacute;n [un estado caribe&ntilde;o justo entre Caracas y Maracaibo] y, aunque ya tengo siete a&ntilde;os lejos de all&iacute;, s&eacute; que ahorita todo est&aacute; peor que cuando me fui. Desde que entr&oacute; el Ch&aacute;vez el pa&iacute;s ha deca&iacute;do. Yo ten&iacute;a catorce o quince a&ntilde;os cuando lleg&oacute; al poder.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ibiza-barre-villa-miseria-encadena-sexto-desalojo-anos-no-pasare-noche_1_13183274.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 29 Apr 2026 16:47:58 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6b5a2557-d89f-470b-94d7-561988d92bcd_16-9-discover-aspect-ratio_default_1141971.jpg" length="341903" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6b5a2557-d89f-470b-94d7-561988d92bcd_16-9-discover-aspect-ratio_default_1141971.jpg" type="image/jpeg" fileSize="341903" width="1270" height="714"/>
      <media:title><![CDATA[Ibiza barre con otra 'villa miseria' y encadena su sexto desalojo en dos años: "No sé dónde pasaré la noche"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6b5a2557-d89f-470b-94d7-561988d92bcd_16-9-discover-aspect-ratio_default_1141971.jpg" width="1270" height="714"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Desahucios,Alquiler,Precariedad,Trabajadores pobres,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Yann Pissenem, “l’Steve Jobs” insomne que controla la nit d’Eivissa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/yann-pissenem-l-steve-jobs-insomne-controla-nit-d-eivissa_1_13173172.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/00d60a63-e80c-4089-b469-2a849c4777e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Yann Pissenem, “l’Steve Jobs” insomne que controla la nit d’Eivissa"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Aquest empresari francès ha creat un imperi amb llums i ombres en tot just quinze anys. A la meca de l’electrònica, els seus tres macroclubs acaparen l’oferta de les sis de la tarda a les sis del matí</p><p class="subtitle">Els Matutes, els 'amos' d'Eivissa: com l'avi, el pare i el fill han controlat l'illa durant dècades</p></div><p class="article-text">
        El silenci de la sala el romp un murmuri col&middot;lectiu. Centenars de boques xiuxiuegen, el pati de butaques &eacute;s ple de gom a gom. Quan entra l&rsquo;home que tothom espera, ho fa envoltat per una cort de j&oacute;vens i no tan j&oacute;vens,<em>millennials </em>i membres de la generaci&oacute; Z, els seus empleats de confian&ccedil;a. Li fan fotos, intenten tocar-lo, alg&uacute; puja a la tarima per robar-li una abra&ccedil;ada. A l&rsquo;escena li escaurien com anell al dit les trompetes de la <em>Marcia trionfale</em> d&rsquo;<em>Aida</em>. Yann Pissenem no &eacute;s un personatge de l&rsquo;&ograve;pera que Giuseppe Verdi va ambientar a l&rsquo;Antic Egipte, per&ograve; no seria gens agosarat anomenar-lo fara&oacute; de la festa eivissenca. O, si m&eacute;s no, v&agrave;lid amb plens poders. Seu &eacute;s el cervell que ha pres les decisions que durant els darrers quinze anys han transformat de cap a peus el sector econ&ograve;mic que condiciona la temporada tur&iacute;stica &mdash;i la vida dels habitants&mdash; de l&rsquo;illa.
    </p><p class="article-text">
        No &eacute;s casual que la conversa que Pissenem va mantenir dijous passat amb Pete Tong &mdash;m&iacute;tic DJ i locutor de la BBC&mdash; a l&rsquo;International Music Summit &mdash;el congr&eacute;s anual de la ind&uacute;stria de la m&uacute;sica electr&ograve;nica que se celebra a Eivissa&mdash; caus&agrave;s tanta euf&ograve;ria. Pissenem parla poc en p&uacute;blic i gaireb&eacute; no concedeix entrevistes. La comunicaci&oacute; que acompanya els seus negocis est&agrave; mesurada al mil&middot;l&iacute;metre. Sense anar m&eacute;s lluny, el seu responsable de premsa va rebutjar la possibilitat que <a href="http://eldiario.es/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es</a> hi parl&agrave;s uns minuts despr&eacute;s d&rsquo;un acte en qu&egrave; tampoc no es va obrir torn de preguntes entre el p&uacute;blic.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;oci representa un ter&ccedil; del PIB eivissenc i Pissenem controla les tres discoteques m&eacute;s potents de l&rsquo;illa: Ushua&iuml;a, H&iuml;, UNVRS. El 2010, quan aquest franc&egrave;s tot just tenia cabells grisos a la barba i al cap, el seu nom i la marca del seu primer negoci eren &mdash;gaireb&eacute;&mdash; desconeguts. Ara compta amb 251.000 seguidors al seu perfil personal d&rsquo;Instagram &mdash;el seu primer negoci, 1,6 milions&mdash; i m&eacute;s de mil cinc-cents treballadors a les seues ordres. El 2024, The Night League &mdash;aix&iacute; es diu la seua empresa&mdash; va repartir,<a href="https://www.elconfidencial.com/empresas/2026-01-13/ushuaia-ibiza-dividendo-matutes-pissenem-millones_4282228/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> segons El Confidencial</a>, 40 milions en dividends pels beneficis acumulats durant els cinc anys anteriors. Ni tan sols la COVID va fer tremolar els fonaments d&rsquo;una pir&agrave;mide basada a oferir m&uacute;sica electr&ograve;nica des de les sis de la tarda fins a les sis del mat&iacute; durant cent cinquanta dies l&rsquo;any. De maig a octubre no hi ha descans per a Pissenem.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Pissenem controla les tres discoteques més potents de l’illa —Ushuaïa, Hï, UNVRS— i dóna feina a més de mil cinc-centes persones</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4eb3b0bc-4887-4b8a-932a-dab5a44d7d95_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4eb3b0bc-4887-4b8a-932a-dab5a44d7d95_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4eb3b0bc-4887-4b8a-932a-dab5a44d7d95_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4eb3b0bc-4887-4b8a-932a-dab5a44d7d95_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4eb3b0bc-4887-4b8a-932a-dab5a44d7d95_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4eb3b0bc-4887-4b8a-932a-dab5a44d7d95_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4eb3b0bc-4887-4b8a-932a-dab5a44d7d95_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Pete Tong escolta Yann Pissenem en un moment de la xerrada celebrada a l’hotel Mondrian de Cala Llonga, seu de l’IMS"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Pete Tong escolta Yann Pissenem en un moment de la xerrada celebrada a l’hotel Mondrian de Cala Llonga, seu de l’IMS                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Eivissa continuar&agrave; sent sempre Eivissa&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        &mdash;&Eacute;s la temporada massa llarga?
    </p><p class="article-text">
        Pregunta Pete Tong. Com si implor&agrave;s una treva, Yann Pissenem, que en un reportatge <a href="https://www.elmundo.es/papel/lideres/2024/10/07/6703ee03fdddff38878b456f.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">publicat per El Mundo</a> l&rsquo;octubre del 2024 va confessar que mentre les seves discoteques eivissenques mantenen la m&uacute;sica encesa,
    </p><p class="article-text">
        ell rarament se&rsquo;n va a dormir abans de les vuit del mat&iacute; i es desperta m&eacute;s tard de les onze i mitja, contesta:
    </p><p class="article-text">
        &mdash;M&rsquo;encanta l&rsquo;hivern a Eivissa. Per a mi, de vegades la temporada se&rsquo;m fa massa llarga perqu&egrave; m&rsquo;agrada tenir el meu temps lliure. L&rsquo;illa necessita respirar. Per&ograve; &eacute;s clar, que la temporada s&rsquo;allargui &eacute;s bo per a molta gent i &eacute;s m&eacute;s f&agrave;cil per a molta gent tenir m&eacute;s feina. &Eacute;s bo per a la ind&uacute;stria i per a la gent que ve aqu&iacute;. Cal trobar un equilibri. Al final, l&rsquo;illa continua plena fins a Halloween i fins a aquesta data es pot omplir una discoteca f&agrave;cilment. (...) La temporada ser&agrave; molt bona, som una destinaci&oacute; al mig d&rsquo;Europa a la qual pot venir f&agrave;cilment tothom. Eivissa continuar&agrave; sent sempre Eivissa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ab1eeeb0-44d5-41e6-804c-76d6aae8cbf7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ab1eeeb0-44d5-41e6-804c-76d6aae8cbf7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ab1eeeb0-44d5-41e6-804c-76d6aae8cbf7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ab1eeeb0-44d5-41e6-804c-76d6aae8cbf7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ab1eeeb0-44d5-41e6-804c-76d6aae8cbf7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ab1eeeb0-44d5-41e6-804c-76d6aae8cbf7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ab1eeeb0-44d5-41e6-804c-76d6aae8cbf7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de les assistents a l’IMS captura el creador d’Ushuaïa, Hï o UNVRS a la pantalla del seu mòbil. "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de les assistents a l’IMS captura el creador d’Ushuaïa, Hï o UNVRS a la pantalla del seu mòbil.                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Col&middot;lapse damunt l&rsquo;arena</strong></h2><p class="article-text">
        Sense dissimular el seu accent franc&egrave;s, Pissenem raona amb molta flu&iuml;desa en angl&egrave;s, la mateixa llengua que ensenyava la seva mare &mdash;professora d&rsquo;idiomes&mdash; i en qu&egrave; es comunica la ind&uacute;stria de l&rsquo;electr&ograve;nica a Eivissa. L&rsquo;empresari tamb&eacute; podria parlar en castell&agrave;: va viure a Barcelona del 1994 &mdash;quan hi va arribar per estudiar una carrera que no va acabar: Turisme&mdash; fins al 2008 &mdash;quan es va traslladar a l&rsquo;illa&mdash; i va aprendre a jugar al Monopoly de l&rsquo;oci nocturn &ldquo;treballant de cambrer&rdquo; i &ldquo;organitzant <em>afters</em>&rdquo; que comen&ccedil;aven quan el sol ja era ben alt al cel.
    </p><p class="article-text">
        Als trenta-quatre &mdash;&eacute;s de la quinta del 74&mdash;, Pissenem va donar un cop de tim&oacute;: va llogar un bar de platja al final de Platja d&rsquo;en Bossa, no gaire lluny de Space, la discoteca m&eacute;s famosa del moment i on ell recorda &ldquo;una de les millors festes&rdquo; que va gaudir en una de les seues primeres visites a l&rsquo;illa on anys despr&eacute;s naixerien les seves filles. Pissenem ha explicat alguna vegada que en la seva nova vida volia dedicar-se a servir sucs i torrades amb alvocat, per&ograve;, pel que sigui, en aquell negoci de platja es va dedicar a imitar el que ja passava en altres quioscos de la costa: altaveus, beats, copes; una gresca sobre l&rsquo;arena. Els seus propietaris eren portadors del cognom m&eacute;s poder&oacute;s en el microcosmos eivissenc.
    </p><p class="article-text">
        &mdash;El teu soci era la fam&iacute;lia Matutes?
    </p><p class="article-text">
        Li pregunta Pete Tong.
    </p><p class="article-text">
        &mdash;Exacte. Jo els llogava el <em>beach club</em>.
    </p><p class="article-text">
        Respon Yann Pissenem.
    </p><p class="article-text">
        &mdash;Ja es deia Ushua&iuml;a?
    </p><p class="article-text">
        &mdash;S&iacute;, perqu&egrave; aquell rac&oacute; de la platja era com la fi del m&oacute;n, per aix&ograve; el vaig anomenar Ushua&iuml;a.
    </p><p class="article-text">
        &mdash;Com et vas adonar que all&ograve; tan especial es podia convertir en una cosa m&eacute;s gran?
    </p><p class="article-text">
        &mdash;Abans de veure el DJ a les tres o quatre de la matinada dins d&rsquo;una discoteca, la gent volia gaudir d&rsquo;una festa a l&rsquo;aire lliure despr&eacute;s de dinar. Quan la cua que es formava era molt llarga, llargu&iacute;ssima; la platja es va comen&ccedil;ar a col&middot;lapsar alguns dies i va comen&ccedil;ar a haver-hi enrenou. Vaig tenir problemes amb el meu soci: hi havia un hotel darrere, un de dos estrelles, dels de tot incl&ograve;s. Vaig patir pressions.
    </p><p class="article-text">
        Yann Pissenem no es va deixar aixafar. Es va reunir amb els Matutes, hi va haver &ldquo;bones converses&rdquo;, &ldquo;cooperaci&oacute;&rdquo; i un trasllat per evitar &ldquo;problemes legals&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dc1e3945-6e01-4827-bf4f-78a407b35bd2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dc1e3945-6e01-4827-bf4f-78a407b35bd2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dc1e3945-6e01-4827-bf4f-78a407b35bd2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dc1e3945-6e01-4827-bf4f-78a407b35bd2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dc1e3945-6e01-4827-bf4f-78a407b35bd2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dc1e3945-6e01-4827-bf4f-78a407b35bd2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/dc1e3945-6e01-4827-bf4f-78a407b35bd2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dorsey E. Hairston i Deniz Reno són un advocat i una DJ que han viatjat a Eivissa des de Los Angeles i Toronto per escoltar la xerrada de Yann Pissenem"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dorsey E. Hairston i Deniz Reno són un advocat i una DJ que han viatjat a Eivissa des de Los Angeles i Toronto per escoltar la xerrada de Yann Pissenem                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El 28 de maig de 2011, l&rsquo;hotel Fiesta Club Playa d&rsquo;en Bossa &mdash;un complex de bungalows&mdash; va reobrir transformat en una discoteca di&uuml;rna a l&rsquo;aire lliure amb capacitat de pavell&oacute; esportiu: aforament de 7.886 persones. El recinte &mdash;batiat com a Ushua&iuml;a Ibiza Beach Hotel&mdash; continuava venent habitacions, per&ograve; en lloc d&rsquo;allotjar fam&iacute;lies allotjava <em>clubbers</em>. Els balcons s&rsquo;havien reconvertit en llotges VIP per gaudir de la festa des d&rsquo;una talaia. &ldquo;Swedish House Mafia i Avicii van ser dos dels primers grans noms que es van atrevir a punxar a la tarda&rdquo;, li va explicar Pissenem a Pete Tong quan li va preguntar a l&rsquo;IMS per aquells inicis. L&rsquo;&egrave;xit va ser rotund; els canvis en la manera d&rsquo;entendre la festa eivissenca, profunds; els beneficis, abundants. Fa dos anys, segons El Confidencial, els Matutes van rebre uns altres 40 milions com a benefici de l&rsquo;activitat d&rsquo;Ushua&iuml;a Entertainment, la societat que tenen a mitges amb The Night League. La fam&iacute;lia Matutes ha declinat fer declaracions a aquest diari.
    </p><p class="article-text">
        A l&rsquo;alian&ccedil;a no li van faltar detractors des del primer moment. Dos exemples clars s&oacute;n els Farr&eacute;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pastis-milionari-repartit-poques-mans-guerra-sibil-lina-les-discoteques-d-eivissa_1_12263188.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">propietaris d&rsquo;Amnesia</a>, o <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/competencia-ataca-l-hotel-favorit-freddie-mercury-i-reobre-guerra-silenciosa-l-oci-nocturn-eivissa_1_13154550.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">l&rsquo;Associaci&oacute; Noches de Ibiza</a>, dirigida per Pepe Rosell&oacute;, antic gestor de Space, antic inquil&iacute; dels Matutes: des que va apar&egrave;ixer Yann Pissenem, un rei destronat. Amnesia ha acabat abandonant la patronal Oci d&rsquo;Eivissa per l&rsquo;entrada d&rsquo;UNVRS, una compet&egrave;ncia situada a tot just un quil&ograve;metre de dist&agrave;ncia. Rosell&oacute; ha estat m&eacute;s incisiu: segons el seu punt de vista, sense l&rsquo;ascend&egrave;ncia pol&iacute;tica d&rsquo;Abel Matutes Juan &mdash;antic comissari europeu i ministre d&rsquo;Afers Exteriors amb Aznar&mdash;, les ambicions d&rsquo;Abel Matutes Prats &mdash;el seu &uacute;nic fill mascle i principal valedor del franc&egrave;s davant l&rsquo;imperi hoteler&mdash; no s&rsquo;haurien complert. Segons una carta publicada per Rosell&oacute; <a href="https://www.noudiari.es/opinion-ibiza/diez-anos-con-la-herencia-envenenada-de-agustinet-por-pepe-rosello/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">al digital Noudiari,</a> les influ&egrave;ncies dels Matutes que van beneficiar els seus projectes amb Pissenem s&rsquo;estenien tant a dreta com a esquerra.
    </p><p class="article-text">
        Quan va obrir, Ushua&iuml;a Beach Club Hotel ho va fer sense llic&egrave;ncia de sala de festes, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2011/07/24/irregularidades-30774803.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tal com va recon&egrave;ixer a la premsa local l&rsquo;alcalde de l&rsquo;&egrave;poca, Josep Mar&iacute; Ribas, </a><a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2011/07/24/irregularidades-30774803.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Agustinet</em></a>. Aix&iacute; va funcionar durant tota la seva primera temporada sense que l&rsquo;Administraci&oacute; fiqu&eacute;s cullerada en l&rsquo;assumpte. L&rsquo;equip de so nom&eacute;s es va apagar una tarda.<a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2011/09/04/fallece-camarero-agredido-portero-30767080.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> La del 4 de setembre de 2011</a>. Fou en senyal de dol per Abel Ure&ntilde;a, un treballador temporal de vint-i-vuit anys que va morir despr&eacute;s de quedar en coma durant dos setmanes despr&eacute;s que Jos&eacute; Pereira Sousa, un dels empleats de seguretat de la discoteca, li amoll&agrave;s un cop de puny. L&rsquo;agressor va resultar ser un pr&ograve;fug de la just&iacute;cia portuguesa que havia entrat a l&rsquo;illa amb identitat falsa: <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2014/02/25/baptista-condenado-cinco-anos-prision-30593319.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">es deia realment Paulo C&eacute;sar Martins Baptista</a> i li van caure cinc anys de condemna per homicidi intencionat amb l&rsquo;atenuant de &ldquo;rampell&rdquo;. Suposadament, va colpejar la v&iacute;ctima perqu&egrave; estava flirtejant amb la seua parella.
    </p><p class="article-text">
        Ni tan sols davant aquells fets violents, l&rsquo;Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia &mdash;<a href="https://www.noudiari.es/opinion-ibiza/diez-anos-con-la-herencia-envenenada-de-agustinet-por-pepe-rosello/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">governat per una coalici&oacute; progressista encap&ccedil;alada per </a><a href="https://www.noudiari.es/opinion-ibiza/diez-anos-con-la-herencia-envenenada-de-agustinet-por-pepe-rosello/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Agustinet</em></a><a href="https://www.noudiari.es/opinion-ibiza/diez-anos-con-la-herencia-envenenada-de-agustinet-por-pepe-rosello/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">, deu anys m&eacute;s tard conseller de Territori amb Francina Armengol al Govern balear</a>&mdash; va decretar el tancament. El 2012, el mallorqu&iacute; Carlos Delgado, conseller de Turisme amb Jos&eacute; Ram&oacute;n Bauz&aacute;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-oferta-luxe-limitacio-lloguer-turistic-com-l-esquerra-i-pp-han-afrontat-massificacio-les-balears_1_11410459.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va aprovar una llei que va servir de paraig&uuml;es a les activitats complement&agrave;ries dels hotels</a>. &Eacute;s a dir, a les festes al costat de la piscina com les que ja celebrava Ushua&iuml;a.
    </p><p class="article-text">
        El que va passar durant l&rsquo;estiu del 2011 va ser la llavor de la qual va cr&eacute;ixer l&rsquo;imperi que gestiona actualment Pissenem. En les temporades successives, fitxaria el seu compatriota David Guetta deixant tocat el grup Pacha; posaria punt final a la hist&ograve;ria de Space per fer n&eacute;ixer al mateix lloc la discoteca H&iuml;; <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/discoteca-mes-gran-mon-reobrira-tres-decades-despres-tancament-ku-local-l-espanya-felipista_1_11761627.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">invertiria 8 milions d&rsquo;euros a &ldquo;excavar i reformar des dels fonaments&rdquo; el vell Privilege</a>; convenceria Will Smith per promocionar la seva nova joguina: <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/catedral-l-electronica-inaugurada-per-will-smith-eivissa-bogeria-col-lectiva-mes-100-euros-nit_1_12346725.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la macrodiscoteca UNVRS</a>.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ushuaïa Beach Club Hotel va obrir sense llicències, però es va veure beneficiat per la llei de turisme del PP del 2012, que va servir com a paraigua per a les festes al costat de la piscina com les que ja celebrava el recinte</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Entrar aquest cap de setmana al club nocturn m&eacute;s gran d&rsquo;Europa &mdash;aforament legal, 10.000 persones&mdash; costa 160 euros. La tarifa inclou viatge en bus, per&ograve; no consumici&oacute;. &ldquo;Els costos s&oacute;n molt m&eacute;s elevats ara que fa vint anys, quan vam comen&ccedil;ar a fer les primeres festes. Intentam llan&ccedil;ar 4.000 o 5.000 entrades a 60 euros, un preu assequible, i despr&eacute;s anam ajustant: escalam preus, optimitzam... Feim servir moltes eines per calcular el preu de les entrades&rdquo;, es va justificar Pissenem a la xerrada de l&rsquo;IMS.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&lsquo;Selfies&rsquo; amb &ldquo;el peix gros&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Yann Pissenem deixa anar el micr&ograve;fon i s&rsquo;aixeca de la cadira. Com sol passar a l&rsquo;IMS, la xerrada ha estat favorable. Pete Tong nom&eacute;s li va buscar les pessigolles quan li va preguntar per &ldquo;l&rsquo;elefant a l&rsquo;habitaci&oacute;&rdquo; de &ldquo;les caravanes acampant il&middot;legalment a Eivissa&rdquo;: &ldquo;Com esteu gestionant el fet de trobar personal, portar-lo a l&rsquo;illa, donar-los visats...? Has pensat a construir habitatge per als treballadors?&rdquo;. &ldquo;S&iacute;. Per&ograve; he de ser molt m&eacute;s ric per poder fer aix&ograve;&rdquo;, va respondre Pissenem abans de deixar anar una riallada.
    </p><p class="article-text">
        Escapar del vest&iacute;bul on se celebra el congr&eacute;s de m&uacute;sica electr&ograve;nica &mdash;dins de l&rsquo;hotel de luxe que Mondrian t&eacute; a l&rsquo;illa&mdash; &eacute;s m&eacute;s complicat per al pare d&rsquo;Ushua&iuml;a. Els admiradors bloquegen la sortida i l&rsquo;&iacute;dol no defuig el cara a cara: autoretrats, targetes de visita, mans que volen tocar la samarreta negra que &mdash;com els genis de Silicon Valley&mdash; vesteix el franc&egrave;s.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5f66d72-d4ab-4823-9cd8-03242cc48b9d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5f66d72-d4ab-4823-9cd8-03242cc48b9d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5f66d72-d4ab-4823-9cd8-03242cc48b9d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5f66d72-d4ab-4823-9cd8-03242cc48b9d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5f66d72-d4ab-4823-9cd8-03242cc48b9d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5f66d72-d4ab-4823-9cd8-03242cc48b9d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f5f66d72-d4ab-4823-9cd8-03242cc48b9d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fotos, abraçades i targetes de visita després de la xerrada del personatge més poderós de l’oci eivissenc. "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fotos, abraçades i targetes de visita després de la xerrada del personatge més poderós de l’oci eivissenc.                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Yann Pissenem &eacute;s el Steve Jobs de l&rsquo;oci nocturn&rdquo;, sentencia Deniz Reno. Es podria dir que aquesta DJ i productora canadenca ha volat des de Toronto a Eivissa nom&eacute;s per presentar-se a l&rsquo;empresari. I no &eacute;s una qualsevol: la seva m&uacute;sica acumula centenars de milers de reproduccions a Spotify i, l&rsquo;estiu passat, el sud-afric&agrave; Black Coffee &mdash;un dels rostres que apareixen als cartells amb qu&egrave; The Night League empapera mitja illa quan s&rsquo;acosten les obertures de les discoteques&mdash; va punxar un dels seus temes. Atracar-se a Pissenem li ha perm&egrave;s, de retruc, con&egrave;ixer un advocat de Los Angeles. Es diu Dorsey E. Hairston, est&agrave; especialitzat a &ldquo;representar professionals de la m&uacute;sica dance&rdquo; i ha viatjat per primera vegada a l&rsquo;illa amb un objectiu clar:
    </p><p class="article-text">
        &mdash;El meu despatx es diu Safari perqu&egrave; aquest m&oacute;n &eacute;s una jungla. Un grapat de persones ho controlen tot, &eacute;s el que hi ha! Per tractar amb els meus clients he d&rsquo;intentar entendre qu&egrave; fan els tipus m&eacute;s exitosos de la ind&uacute;stria. Cada dia milers de professionals envien correus per aconseguir el que he aconseguit ara: encaixar la m&agrave; i donar el meu contacte a un tipus com ell. Per mor d&rsquo;aix&ograve; he vengut aqu&iacute;. Eivissa &eacute;s una cosa fora del com&uacute;, no hi ha cap altra escena d&rsquo;electr&ograve;nica com la d&rsquo;aquesta illa.
    </p><p class="article-text">
        &mdash;Ni tan sols a Las Vegas?
    </p><p class="article-text">
        &mdash;Ni tan sols a Las Vegas.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Sempre m&rsquo;han interessat menys les celebritats que es posen davant dels focus&rdquo;, afegeix Deniz Reno, &ldquo;que els personatges que mouen els fils des del <em>backstage</em>: ells aixequen l&rsquo;estructura perqu&egrave; tot el negoci funcioni. S&oacute;n constructors, els arquitectes d&rsquo;aquesta ind&uacute;stria. De les seues decisions en depenen centenars, milers de llocs de feina. Yann Pissenem &eacute;s com un <em>big kahuna</em>; el peix gros. T&rsquo;hi has fixat que tot el seu equip era aqu&iacute; amb ell? S&oacute;n els peixos que neden al voltant de la balena&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/yann-pissenem-l-steve-jobs-insomne-controla-nit-d-eivissa_1_13173172.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 26 Apr 2026 08:34:02 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/00d60a63-e80c-4089-b469-2a849c4777e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="124939" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/00d60a63-e80c-4089-b469-2a849c4777e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="124939" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Yann Pissenem, “l’Steve Jobs” insomne que controla la nit d’Eivissa]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/00d60a63-e80c-4089-b469-2a849c4777e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Discotecas,Ocio,Abel Matutes]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Yann Pissenem, "el Steve Jobs" insomne que controla la noche de Ibiza]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/yann-pissenem-steve-jobs-insomne-controla-noche-ibiza_1_13169565.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/00d60a63-e80c-4089-b469-2a849c4777e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Yann Pissenem, &quot;el Steve Jobs&quot; insomne que controla la noche de Ibiza"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Este empresario francés ha creado un imperio con luces y sombras en apenas 15 años. En la meca de la electrónica, sus tres macroclubes copan la oferta de las seis de la tarde a las seis de la mañana</p><p class="subtitle">Los Matutes, los 'dueños' de Ibiza: cómo el abuelo, el padre y el hijo han controlado la isla durante décadas</p></div><p class="article-text">
        El silencio de la sala lo rompe un murmullo colectivo. Cientos de bocas cuchichean, en el patio de butacas no cabe un alfiler. Cuando entra el hombre que todos esperan lo hace rodeado por una corte de treinta&ntilde;eros y veintea&ntilde;eros, millennials y miembros de la generaci&oacute;n Z, sus empleados de confianza. Le hacen fotos, tratan de tocarlo, alguien sube a la tarima para robarle un abrazo. A la escena le encajar&iacute;an como un guante las trompetas de la <em>Marcia trionfale </em>de <em>Aida</em>. Yann Pissenem no es un personaje de la &oacute;pera que Giuseppe Verdi ambient&oacute; en el Antiguo Egipto, pero no resultar&iacute;a descabellado nombrarlo fara&oacute;n de la fiesta ibicenca. O, al menos, v&aacute;lido con plenos poderes. Suyo es el cerebro que ha tomado las decisiones que durante los &uacute;ltimos quince a&ntilde;os han transformado de arriba a abajo el sector econ&oacute;mico que condiciona la temporada tur&iacute;stica &ndash;y la vida de los habitantes&ndash; de la isla. 
    </p><p class="article-text">
        No es caprichoso que la conversaci&oacute;n que Pissenem mantuvo el pasado jueves con Pete Tong &ndash;m&iacute;tico DJ y locutor de la BBC&ndash; en el International Music Summit &ndash;el congreso anual de la industria de la m&uacute;sica electr&oacute;nica que se celebra en Eivissa&ndash; causara tanta euforia. Pissenem habla poco en p&uacute;blico y apenas concede entrevistas. La comunicaci&oacute;n que acompa&ntilde;a a sus negocios est&aacute; medida al mil&iacute;metro. Sin ir m&aacute;s lejos, su responsable de prensa rechaz&oacute; la posibilidad de que elDiario.es charlara con &eacute;l unos minutos tras un acto en el que tampoco se abri&oacute; turno de preguntas entre el p&uacute;blico. 
    </p><p class="article-text">
        El ocio representa un tercio del PIB ibicenco y Pissenem controla las tres discotecas m&aacute;s potentes de la isla: Ushua&iuml;a, H&iuml;, UNVRS. En 2010, cuando este franc&eacute;s apenas ten&iacute;a canas en la barba y el pelo, su nombre y la marca de su primer negocio eran &ndash;casi&ndash; desconocidos. Ahora cuenta con 251.000 seguidores en su perfil de Instagram personal &ndash;su primer negocio, 1,6 millones&ndash; y m&aacute;s de mil quinientos trabajadores a sus &oacute;rdenes. En 2024, The Night League &ndash;as&iacute; se llama su empresa&ndash; reparti&oacute;, <a href="https://www.elconfidencial.com/empresas/2026-01-13/ushuaia-ibiza-dividendo-matutes-pissenem-millones_4282228/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">seg&uacute;n El Confidencial</a>, 40 millones de dividendos por los beneficios acumulados&nbsp;durante los cinco a&ntilde;os anteriores. Ni siquiera el COVID hizo temblar los cimientos de una pir&aacute;mide basada en ofrecer m&uacute;sica electr&oacute;nica desde las seis de la tarde hasta las seis de la ma&ntilde;ana durante ciento cincuenta d&iacute;as al a&ntilde;o. De mayo a octubre no hay descanso para Pissenem.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Pissenem controla las tres discotecas más potentes de la isla –Ushuaïa, Hï, UNVRS– y da trabajo a más de mil quinientas personas</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4eb3b0bc-4887-4b8a-932a-dab5a44d7d95_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4eb3b0bc-4887-4b8a-932a-dab5a44d7d95_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4eb3b0bc-4887-4b8a-932a-dab5a44d7d95_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4eb3b0bc-4887-4b8a-932a-dab5a44d7d95_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4eb3b0bc-4887-4b8a-932a-dab5a44d7d95_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4eb3b0bc-4887-4b8a-932a-dab5a44d7d95_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4eb3b0bc-4887-4b8a-932a-dab5a44d7d95_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Pete Tong escucha a Yann Pissenem en un momento de la charla celebrada en el hotel Mondrian de Cala Llonga, sede del IMS."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Pete Tong escucha a Yann Pissenem en un momento de la charla celebrada en el hotel Mondrian de Cala Llonga, sede del IMS.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Ibiza va a seguir siendo siempre Ibiza&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Es la temporada demasiado larga?
    </p><p class="article-text">
        Pregunta Pete Tong. Como si implorara una tregua, Yann Pissenem, que en un <a href="https://www.elmundo.es/papel/lideres/2024/10/07/6703ee03fdddff38878b456f.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">reportaje publicado por El Mundo</a> en octubre de 2024 confes&oacute; que mientras sus discotecas ibicencas mantienen la m&uacute;sica prendida &eacute;l rara vez se va a dormir antes de las ocho de la ma&ntilde;ana y se despierta m&aacute;s tarde las once y media, contesta:
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Me encanta el invierno en Ibiza. Para m&iacute;, a veces la temporada se me hace demasiado larga porque me gusta tener mi tiempo libre. La isla necesita respirar. Pero claro, que la temporada se alargue es bueno para mucha gente y es m&aacute;s f&aacute;cil para mucha gente tener m&aacute;s trabajo. Es bueno para la industria y para la gente que viene aqu&iacute;. Hay que encontrar un balance. Al final, la isla sigue llena hasta Halloween y hasta esa fecha se puede llenar una discoteca f&aacute;cilmente. (...) La temporada va a ser muy buena, somos una destinaci&oacute;n en mitad de Europa a la que puede venir f&aacute;cilmente todo el mundo. Ibiza va a seguir siendo siempre Ibiza.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ab1eeeb0-44d5-41e6-804c-76d6aae8cbf7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ab1eeeb0-44d5-41e6-804c-76d6aae8cbf7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ab1eeeb0-44d5-41e6-804c-76d6aae8cbf7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ab1eeeb0-44d5-41e6-804c-76d6aae8cbf7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ab1eeeb0-44d5-41e6-804c-76d6aae8cbf7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ab1eeeb0-44d5-41e6-804c-76d6aae8cbf7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ab1eeeb0-44d5-41e6-804c-76d6aae8cbf7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de las asistentes al IMS captura al creador de Ushuaïa, Hï o UNVRS en la pantalla de su móvil."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de las asistentes al IMS captura al creador de Ushuaïa, Hï o UNVRS en la pantalla de su móvil.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Colapso sobre la arena</strong></h2><p class="article-text">
        Sin disimular su acento franc&eacute;s, Pissenem razona de forma muy fluida en ingl&eacute;s, la misma lengua que ense&ntilde;aba su madre &ndash;profesora de idiomas&ndash; y en la que se comunica la industria de la electr&oacute;nica en Eivissa. El empresario tambi&eacute;n podr&iacute;a hablar en castellano: vivi&oacute; en Barcelona de 1994 &ndash;cuando lleg&oacute; para estudiar una carrera que no termin&oacute;: Turismo&ndash; a 2008 &ndash;cuando se mud&oacute; a la isla&ndash; y aprendi&oacute; a jugar al Monopoly del ocio nocturno &ldquo;trabajando de camarero&rdquo; y &ldquo;organizando <em>afters</em>&rdquo; que arrancaban cuando el sol ya estaba alto en el cielo. 
    </p><p class="article-text">
        A los treinta y cuatro &ndash;es de la quinta del 74&ndash;, Pissenem dio un volantazo: alquil&oacute; un bar de playa al final de Platja d&rsquo;en Bossa, no muy lejos de Space, la discoteca m&aacute;s famosa del momento y donde &eacute;l recuerda &ldquo;una de las mejores fiestas&rdquo; que disfrut&oacute; en una de sus primeras a la isla donde a&ntilde;os despu&eacute;s nacer&iacute;an sus hijas. Pissenem ha contado alguna vez que en su nueva vida quer&iacute;a dedicarse a servir zumos y tostadas con aguacate, pero, por lo que sea, en aquel negocio playero se dedic&oacute; a imitar lo que ya ocurr&iacute;a en otros chiringuitos de la costa: bafles, <em>beats</em>, copazos; una farra sobre la arena. Sus caseros eran los portadores del apellido m&aacute;s poderoso en el microcosmos ibicenco.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Tu socio era la familia Matutes?
    </p><p class="article-text">
        Le pregunta Pete Tong.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Exacto. Yo les alquilaba el <em>beach club</em>.
    </p><p class="article-text">
        Responde Yann Pissenem.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Ya se llamaba Ushua&iuml;a?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;S&iacute;, porque aquel rinc&oacute;n de la playa era como el fin del mundo, por eso lo llam&eacute; Ushua&iuml;a.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;C&oacute;mo te diste cuenta de que aquello tan especial se pod&iacute;a convertir en algo m&aacute;s grande?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Antes de ver al DJ a las tres o cuatro de la ma&ntilde;ana dentro de una discoteca, la gente quer&iacute;a disfrutar de una fiesta al aire libre despu&eacute;s de comer. Cuando la cola que se formaba era muy larga, largu&iacute;sima; la playa se empez&oacute; a colapsar algunos d&iacute;as y empez&oacute; a haber jaleo. Tuve problemas con mi socio: hab&iacute;a un hotel detr&aacute;s, un dos estrellas, de los de todo incluido. Sufr&iacute; presiones.
    </p><p class="article-text">
        Yann Pissenem no se dej&oacute; aplastar. Se reuni&oacute; con los Matutes, hubo &ldquo;buenas conversaciones&rdquo;, &ldquo;cooperaci&oacute;n&rdquo; y una mudanza para evitar &ldquo;problemas legales&rdquo;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dc1e3945-6e01-4827-bf4f-78a407b35bd2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dc1e3945-6e01-4827-bf4f-78a407b35bd2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dc1e3945-6e01-4827-bf4f-78a407b35bd2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dc1e3945-6e01-4827-bf4f-78a407b35bd2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dc1e3945-6e01-4827-bf4f-78a407b35bd2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dc1e3945-6e01-4827-bf4f-78a407b35bd2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/dc1e3945-6e01-4827-bf4f-78a407b35bd2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dorsey E. Hairston y Deniz Reno son un abogado y una DJ que han viajado a Ibiza desde Los Ángeles y Toronto para escuchar la charla de Yann Pissenem."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dorsey E. Hairston y Deniz Reno son un abogado y una DJ que han viajado a Ibiza desde Los Ángeles y Toronto para escuchar la charla de Yann Pissenem.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El 28 de mayo de 2011, el hotel Fiesta Club Playa d&rsquo;en Bossa &ndash;un complejo de <em>bungalows</em>&ndash; reabri&oacute; transformado en una discoteca diurna al aire libre con capacidad de pabell&oacute;n deportivo: aforo de 7.886 personas. El recinto &ndash;rebautizado como Ushua&iuml;a Ibiza Beach Hotel&ndash; segu&iacute;a vendiendo habitaciones, pero en vez de alojar a familias hospedaba a <em>clubbers</em>. Los balcones se hab&iacute;an reconvertido en palcos VIP para disfrutar del sarao desde una atalaya. &ldquo;Swedish House Mafia y Avicii fueron dos de los primeros grandes nombres que se atrevieron a pinchar por la tarde&rdquo;, le explic&oacute; Pissenem a Pete Tong cuando le pregunt&oacute; en el IMS por aquellos comienzos. El &eacute;xito fue rotundo; los cambios en la manera de entender la fiesta ibicenca, profundos; los beneficios, ping&uuml;es. Hace dos a&ntilde;os, seg&uacute;n El Confidencial, los Matutes recibieron otros 40 millones como beneficio de la actividad de Ushua&iuml;a Entertainment, la sociedad que tienen a pachas con The Night League. La familia Matutes ha declinado hacer declaraciones a este peri&oacute;dico.
    </p><p class="article-text">
        A la alianza no le faltaron detractores desde el primer momento. Dos ejemplos claros son <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/pastel-millonario-repartido-manos-guerra-sibilina-discotecas-ibiza_1_12257710.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">los Farr&eacute;, due&ntilde;os de Amnesia</a>, o <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/competencia-ataca-hotel-favorito-freddie-mercury-reabre-guerra-silenciosa-ocio-nocturno-ibiza_1_13150476.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la Asociaci&oacute;n Noches de Ibiza</a>, dirigida por Pepe Rosell&oacute;, antiguo gestor de Space, antiguo inquilino de los Matutes: desde que apareci&oacute; Yann Pissenem, un rey destronado. Amnesia ha acabado abandonando la patronal Ocio de Ibiza por la entrada de UNVRS, una competencia situada a apenas un kil&oacute;metro de distancia. Rosell&oacute; ha sido m&aacute;s incisivo: seg&uacute;n su punto de vista, sin la ascendencia pol&iacute;tica de Abel Matutes Juan &ndash;antiguo comisario europeo y ministro de Exteriores con Aznar&ndash;, las ambiciones de Abel Matutes Prats &ndash;su &uacute;nico hijo var&oacute;n y principal valedor del franc&eacute;s ante el emporio hotelero&ndash; no se hubieran cumplido. Seg&uacute;n una carta publicada por Rosell&oacute; en el digital <a href="https://www.noudiari.es/opinion-ibiza/diez-anos-con-la-herencia-envenenada-de-agustinet-por-pepe-rosello/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Noudiari</a>, las influencias de los Matutes que beneficiaron sus proyectos con Pissenem se extend&iacute;an tanto a derecha como izquierda. 
    </p><p class="article-text">
        Cuando abri&oacute;, Ushua&iuml;a Beach Club Hotel lo hizo sin licencia de sala de fiestas,<a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2011/07/24/irregularidades-30774803.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> tal y como reconoci&oacute; en la prensa local el alcalde de la &eacute;poca, Josep Mar&iacute; Ribas, Agustinet</a>. As&iacute; funcion&oacute; durante toda su primera temporada sin que la Administraci&oacute;n tomase cartas en el asunto. El equipo de sonido s&oacute;lo se apag&oacute; una tarde. <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2011/09/04/fallece-camarero-agredido-portero-30767080.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">La del 4 de septiembre de 2011</a>. Fue en se&ntilde;al de luto por Abel Ure&ntilde;a, un temporero de veintiocho a&ntilde;os que muri&oacute; tras quedar en coma durante dos semanas despu&eacute;s de que Jos&eacute; Pereira Sousa, uno de los empleados de seguridad de la discoteca, le diera un pu&ntilde;etazo. El agresor result&oacute; ser un pr&oacute;fugo de la justicia portuguesa que hab&iacute;a entrado en la isla con identidad falsa: <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2014/02/25/baptista-condenado-cinco-anos-prision-30593319.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">se llamaba realmente Paulo C&eacute;sar Martins Baptista</a> y le cayeron cinco a&ntilde;os de condena por homicidio intencionado con la atenuante de &ldquo;arrebato&rdquo;. Supuestamente, golpe&oacute; a la v&iacute;ctima porque estaba flirteando con su novia.
    </p><p class="article-text">
        Ni siquiera ante aquellos hechos violentos, el Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia &ndash;<a href="https://www.noudiari.es/opinion-ibiza/diez-anos-con-la-herencia-envenenada-de-agustinet-por-pepe-rosello/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">gobernado por una coalici&oacute;n progresista que encabezaba Josep Mar&iacute; Ribas, </a><a href="https://www.noudiari.es/opinion-ibiza/diez-anos-con-la-herencia-envenenada-de-agustinet-por-pepe-rosello/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Agustinet</em></a>, diez a&ntilde;os m&aacute;s tarde, conseller de Territori con Francina Armengol en el Govern balear&ndash; decret&oacute; el cierre. En 2012, el mallorqu&iacute;n Carlos Delgado, conseller de Turisme con Jos&eacute; Ram&oacute;n Bauz&aacute;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/oferta-lujo-coto-alquiler-turistico-izquierda-pp-han-afrontado-masificacion-balears_1_11409479.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">aprob&oacute; una ley que sirvi&oacute; como paraguas a las actividades complementarias de los hoteles</a>. Es decir, a las fiestas junto a la piscina como las que ya celebraba Ushua&iuml;a.
    </p><p class="article-text">
        Lo que ocurri&oacute; durante el verano de 2011 fue la semilla de la que creci&oacute; el imperio que gestiona actualmente Pissenem. En las temporadas sucesivas, fichar&iacute;a a su compatriota David Guetta dejando tocado al grupo Pacha; finiquitar&iacute;a la historia de Space para alumbrar en el mismo lugar la discoteca H&iuml;; <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/discoteca-grande-mundo-reabrira-tres-decadas-despues-cierre-ku-local-espana-felipista_1_11759671.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">invertir&iacute;a 8 millones de euros en &ldquo;excavar y reformar desde los cimientos&rdquo; el viejo Privilege</a>; convencer&iacute;a a Will Smith para promocionar su nuevo <em>juguete</em>: la macrodiscoteca <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/catedral-electronica-inaugurada-will-smith-ibiza-locura-colectiva-100-euros-noche_1_12346215.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">UNVRS</a>. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ushuaïa Beach Club Hotel abrió sin licencias, pero se vio beneficiado por la ley de turismo del PP de 2012 que sirvió como paraguas para las fiestas junto a la piscina como las que ya celebraba el recinto</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Entrar este fin de semana al club nocturno m&aacute;s grande de Europa &ndash;aforo legal, 10.000 personas&ndash; son 160 euros. La tarifa incluye viaje en bus, pero no consumici&oacute;n. &ldquo;Los costes son mucho m&aacute;s elevados ahora que hace veinte a&ntilde;os, cuando empezamos a hacer las primeras fiestas. Intentamos lanzar 4.000 o 5.000 entradas a 60 euros, un precio asequible, y luego vamos ajustando: escalamos precios, optimizamos... Utilizamos muchas herramientas para calcular el precio de las entradas&rdquo;, se justific&oacute; Pissenem en la charla del IMS.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&lsquo;Selfies&rsquo; con &ldquo;el pez gordo&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Yann Pissenem suelta el micr&oacute;fono y se levanta de la silla. Como suele ocurrir en el IMS, la charla ha sido a favor de obra. Pete Tong s&oacute;lo le busc&oacute; las cosquillas cuando le pregunt&oacute; por &ldquo;el elefante en la habitaci&oacute;n&rdquo; de &ldquo;las caravanas acampando ilegalmente en Ibiza: &rdquo;&iquest;C&oacute;mo est&aacute;is lidiando con el hecho de encontrar personal, traerlo a la isla, darles visados...? &iquest;Has pensado en construir vivienda para los trabajadores?&ldquo;. &rdquo;S&iacute;. Pero tengo que ser mucho m&aacute;s rico para poder hacer eso&ldquo;, contest&oacute; Pissenem antes de exhalar una carcajada.
    </p><p class="article-text">
        Escapar del <em>hall</em> en el que se celebra el congreso de m&uacute;sica electr&oacute;nica &ndash;dentro del hotel de lujo que Mondrian tiene en la isla&ndash; es m&aacute;s complicado para el padre de Ushua&iuml;a. Los admiradores bloquean la salida y el &iacute;dolo no rehuye el <em>t&ecirc;te-&agrave;-t&ecirc;te</em>: autorretratos, tarjetas de visita, manos que quieren tocar la camiseta negra que &ndash;como los genios de Silicon Valley&ndash; viste el franc&eacute;s.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5f66d72-d4ab-4823-9cd8-03242cc48b9d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5f66d72-d4ab-4823-9cd8-03242cc48b9d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5f66d72-d4ab-4823-9cd8-03242cc48b9d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5f66d72-d4ab-4823-9cd8-03242cc48b9d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5f66d72-d4ab-4823-9cd8-03242cc48b9d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5f66d72-d4ab-4823-9cd8-03242cc48b9d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f5f66d72-d4ab-4823-9cd8-03242cc48b9d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fotos, abrazos y tarjetas de visita tras la charla del personaje más poderoso del ocio ibicenco."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fotos, abrazos y tarjetas de visita tras la charla del personaje más poderoso del ocio ibicenco.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Yann Pissenem es el Steve Jobs del ocio nocturno&rdquo;, sentencia Deniz Reno. Podr&iacute;a decirse que esta DJ y productora canadiense ha volado desde Toronto a Eivissa s&oacute;lo para presentarse al empresario. Y no es una cualquiera: su m&uacute;sica acumula cientos de miles de reproducciones en Spotify y, el verano pasado, el sudafricano Black Coffee &ndash;uno de los rostros que aparecen en los carteles con los que The Night League empapela media isla cuando se acercan las aperturas de las discotecas&ndash; pinch&oacute; uno de sus temas. Acercarse a Pissenem le ha permitido, de rebote, conocer a un abogado de Los &Aacute;ngeles. Se llama Dorsey E. Hairston, est&aacute; especializado en &ldquo;representar a profesionales m&uacute;sica <em>dance</em>&rdquo; y ha viajado por primera vez a la isla con un objetivo entre ceja y ceja:
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Mi bufete se llama Safari porque este mundillo es una jungla. Un pu&ntilde;ado de personas manejan todo el negocio, &iexcl;es lo que hay! Para tratar con mis clientes tengo que tratar de entender qu&eacute; es lo que hacen los tipos m&aacute;s exitosos de la industria. Cada d&iacute;a miles de profesionales env&iacute;an correos para conseguir lo que he conseguido ahora: darle la mano y mi contacto a un tipo como &eacute;l. Para eso he venido aqu&iacute;. Ibiza es algo que se escapa de lo com&uacute;n, no hay otra escena de electr&oacute;nica como la de esta isla.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Ni siquiera en Las Vegas?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Ni siquiera en Las Vegas.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Siempre me han interesado menos las <em>celebrities</em> que se ponen delante de los focos&rdquo;, a&ntilde;ade Deniz Reno, &ldquo;que los personajes que mueven los hilos en el <em>backstage</em>: ellos levantan la estructura para que todo el negocio funcione. Son constructores, los arquitectos de esta industria. De sus decisiones dependen cientos, miles de empleos. Yann Pissenem es como un <em>big kahuna</em>; el pez gordo. &iquest;Te has fijado que estaba todo su equipo aqu&iacute; con &eacute;l? Son los peces que nadan alrededor de la ballena&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/yann-pissenem-steve-jobs-insomne-controla-noche-ibiza_1_13169565.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 26 Apr 2026 04:01:42 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/00d60a63-e80c-4089-b469-2a849c4777e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="124939" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/00d60a63-e80c-4089-b469-2a849c4777e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="124939" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Yann Pissenem, "el Steve Jobs" insomne que controla la noche de Ibiza]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/00d60a63-e80c-4089-b469-2a849c4777e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Discotecas,Ocio,Abel Matutes]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Carolina Rodríguez, CEO de Enisa: "Balears tiene capacidad para impulsar empresas emergentes más allá del turismo"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/carolina-rodriguez-ceo-enisa-balears-capacidad-impulsar-empresas-emergentes-turismo_1_13164389.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7b0064ab-3bf7-468b-a8a5-52902aa45be6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x369y415.jpg" width="1200" height="675" alt="Carolina Rodríguez, CEO de Enisa: &quot;Balears tiene capacidad para impulsar empresas emergentes más allá del turismo&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La consejera delegada de la Empresa Nacional de Innovación atiende a elDiario.es en una visita a Palma</p></div><p class="article-text">
        Carolina Rodr&iacute;guez Arias aterriza en son Sant Joan para pasar veinticuatro horas observando de cerca a las empresas emergentes de Mallorca. Esta gallega &ndash;que estudi&oacute; Derecho en Vigo y se especializ&oacute; en Comercio Exterior en Compostela&ndash; es la consejera delegada de la Empresa Nacional de Innovaci&oacute;n (Enisa). Accedi&oacute; a la direcci&oacute;n de esta compa&ntilde;&iacute;a dependiente del Ministerio de Industria, Comercio y Turismo en julio de 2025. Antes hab&iacute;a sido durante una d&eacute;cada su responsable de promoci&oacute;n, relaciones institucionales y, tambi&eacute;n, directora de Coordinaci&oacute;n. Entre medias (2020-2023), form&oacute; parte del Alto Comisionado del Gobierno de Espa&ntilde;a. All&iacute; contribuy&oacute; a dise&ntilde;ar la Estrategia Espa&ntilde;a Naci&oacute;n Emprendedora o la Ley de Startups.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Durante toda la charla con <a href="http://eldiario.es" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es</a>, Rodr&iacute;guez insistir&aacute; en una idea: la misi&oacute;n del sistema p&uacute;blico es conectar formaci&oacute;n, talento y actividad econ&oacute;mica.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo son los emprendedores de las Illes Balears?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El turismo es obviamente la fortaleza de estas islas, pero desde Enisa hemos financiado empresas emergentes que demuestran que se puede hacer tecnolog&iacute;a desde aqu&iacute;. Pienso en el caso de ADNTRO [<em>una compa&ntilde;&iacute;a especializada en tests de ADN con sede en la Col&ograve;nia de Sant Pere, Mallorca</em>] y en el papel que juega el Parc Bit para ofrecer oportunidades al talento local: all&iacute; se est&aacute; haciendo muy buen trabajo y hay un esfuerzo de coordinaci&oacute;n con otras entidades del Govern. Eso es lo que nos gusta ver: saber que desde Enisa podemos aportar valor en el contexto de la comunidad aut&oacute;noma porque nos tienen muy presentes est&aacute; muy bien. Hemos invertido 15 millones de euros para financiar a 112 empresas surgidas de estas islas y nos gustar&iacute;a que esa cantidad siga creciendo en el futuro. Balears tiene capacidad para impulsar empresas emergentes m&aacute;s all&aacute; del turismo.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En esta &eacute;poca de mutaciones tecnol&oacute;gicas tan aceleradas, &iquest;qu&eacute; empresas se est&aacute;n subiendo al tren de la innovaci&oacute;n?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Los sectores econ&oacute;micos tradicionales necesitan innovaci&oacute;n para no perder competitividad: la encontramos en proyectos culturales y, por supuesto, tambi&eacute;n en empresas de &aacute;mbito rural. Lo estamos viendo con la inteligencia artificial, que es la moda del momento y lo atraviesa todo. En estos tiempos cualquier compa&ntilde;&iacute;a necesita soluciones &aacute;giles y flexibles. Por eso, en el &aacute;mbito de la seguridad y la defensa todo el mundo est&aacute; mirando a las <em>startups</em>. Enisa es una empresa p&uacute;blica que naci&oacute; en 1982 para contribuir a la reconversi&oacute;n industrial que se llevaba a cabo entonces en Espa&ntilde;a. Aunque parezca que hemos cambiado mucho durante estas d&eacute;cadas, seguimos creyendo que la innovaci&oacute;n es clave para reindustrializar el pa&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; requisitos debe cumplir un emprendedor para que Enisa financie su proyecto?</strong>&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Nuestra vocaci&oacute;n es apoyar a la pyme innovadora. No financiamos ideas ni proyectos que no est&eacute;n constituidos, ni tampoco aut&oacute;nomos ni grandes empresas. Innovaci&oacute;n es todo cambio &ndash;no solamente tecnol&oacute;gico&ndash; basado en un conocimiento &ndash;no solamente cient&iacute;fico&ndash; que aporta un valor &ndash;no solamente econ&oacute;mico. Es decir, no s&oacute;lo la innovaci&oacute;n est&aacute; en la tecnolog&iacute;a. Apoyamos tanto a empresas que innoven a trav&eacute;s del <em>packaging</em> o que apuesten por una estructura de organizaci&oacute;n diferente. Los pr&eacute;stamos participativos de Enisa son uno de los instrumentos con los que cuenta el Gobierno para que ninguna compa&ntilde;&iacute;a tenga que renunciar a desarrollar sus ideas aunque est&eacute; en una fase muy inicial y lo tenga dif&iacute;cil para acceder a otras fuentes de financiaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo funcionan los pr&eacute;stamos participativos?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El pr&eacute;stamo participativo est&aacute; a medio camino entre el pr&eacute;stamo bancario y el capital riesgo, que es donde nos situamos realmente. No se concede por capricho. Necesitamos que la empresa interesada presente un plan de negocio que refleje las proyecciones financieras de la empresa: qu&eacute; va a hacer y c&oacute;mo lo va a hacer. El an&aacute;lisis que realizamos es exhaustivo.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Sus pr&eacute;stamos cubren un rango ampl&iacute;simo: oscilan entre los 25.000 y el mill&oacute;n y medio de euros, pero llevan a rajatabla una norma que, por ejemplo, no cumplieron las cajas de ahorros que quebraron al reventar la burbuja inmobiliaria. Presumen de que nunca inyectan cantidades que superen el capital social de la sociedad que van a financiar.</strong>
    </p><p class="article-text">
        La nuestra es financiaci&oacute;n de riesgo que va a complementar la financiaci&oacute;n que pueda movilizar el emprendedor, sea privada o p&uacute;blica. Tampoco pedimos avales: la garant&iacute;a es el proyecto y las personas que lo lideran. Enisa es un agente que acompa&ntilde;a la hoja de ruta de la compa&ntilde;&iacute;a, pero nunca seremos sus &uacute;nicos financiadores. Es m&aacute;s, que nuestra empresa est&eacute; presente en una operaci&oacute;n da seguridad a inversores que, por otro lado, ven que no van a perder parte del pastel. Nosotros no tomamos parte del accionariado de la sociedad. Por eso somos una referencia de calidad frente a terceros que, quiz&aacute;s, duden en invertir en una <em>start up</em> por los riesgos que conlleva.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>La econom&iacute;a espa&ntilde;ola durante las d&eacute;cadas del ladrillazo se caracteriz&oacute; por la facilidad para obtener dinero a cr&eacute;dito. Ese grifo se cerr&oacute; tras la grave crisis financiera de 2008. Ahora los requisitos son muchos m&aacute;s duros y se dilatan en el tiempo. Enisa, sin embargo, otorga sus cr&eacute;ditos en apenas un mes. &iquest;Esa rapidez democratiza el emprendimiento?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Despu&eacute;s de los &uacute;ltimos cambios que se aplicaron en el funcionamiento de nuestra empresa, podemos manejar nuestros fondos de forma m&aacute;s &aacute;gil. Es decir, si un emprendedor nos solicita un cr&eacute;dito en enero, no tiene que esperar a que los fondos est&eacute;n disponibles. Si el pr&eacute;stamo no supera los 300.000 euros, los interesados obtienen una respuesta en treinta o cuarenta d&iacute;as. Estoy segura de que una <em>due diligence</em> [<em>auditor&iacute;a</em>] de un operador privado tarda m&aacute;s tiempo. A efectos empresariales, esa agilidad implica que los beneficiarios puedan organizarse mucho mejor y que nuestro funcionamiento sea tambi&eacute;n m&aacute;s eficiente. Hay que recordar que es justo despu&eacute;s de esa crisis que mencionas cuando empieza a eclosionar el sistema de emprendimiento en Espa&ntilde;a tal y como lo conocemos hoy. Unos a&ntilde;os antes se hablaba de las .es y las .com, pero es a partir de 2008 cuando aparecen los fondos ICO o cuando en Enisa empezamos a ofrecer pr&eacute;stamos pensados espec&iacute;ficamente para emprendedores menores de cuarenta a&ntilde;os. South Summit, una de las tres citas m&aacute;s importantes de emprendimiento en Espa&ntilde;a, tambi&eacute;n se crea en aquel momento. Fuimos testigos del cambio de panorama.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; importancia tuvo para Enisa que la Ley de Startup &ndash;hija de la pandemia: se aprob&oacute; en diciembre de 2022&ndash; reconociera el papel de Enisa a la hora de dinamizar empresas emergentes?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Fue un hito importante para nosotros, una manera de reconocer que hemos certificado m&aacute;s de 2.000 empresas como <em>startups</em>, se han concedido m&aacute;s de 10.000 pr&eacute;stamos participativos, se han invertido m&aacute;s de 1.500 millones&hellip; Para una empresa p&uacute;blica que gestiona un presupuesto de unos 100 millones de euros anuales es bastante.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>El confinamiento fue un parteaguas a la hora de entender la vida y, en consecuencia, el trabajo. La Ley de Startups ya menciona en su pre&aacute;mbulo a los n&oacute;madas digitales. Esta figura est&aacute; muy relacionada con el emprendimiento, pero, en destinos tur&iacute;sticos como las Illes Balears, tambi&eacute;n a la gentrificaci&oacute;n. &iquest;Son los precios del mercado inmobiliario el peor obst&aacute;culo para emprender?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Influyen, sin duda, y son una de las principales preocupaciones de muchos emprendedores. Por eso, quiero destacar la importancia de nuestros pr&eacute;stamos participativos. Ya que mencionas los cambios de mentalidad que trajo la pandemia: el emprendimiento, sobre todo en estos a&ntilde;os despu&eacute;s de la covid, es una alternativa s&uacute;per v&aacute;lida para personas que deciden desarrollar su vida en un lugar espec&iacute;fico. Los emprendedores van m&aacute;s all&aacute; de generar una alternativa empresarial sino que eval&uacute;an el impacto que su proyecto va a tener en el entorno, se cuestionan el sentido del trabajo, no quieren que sus proyectos afecten a la calidad de vida de sus vecinos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>Dos tercios de los pr&eacute;stamos que concede Enisa acaban en empresas con sede en Madrid o Barcelona. &iquest;C&oacute;mo est&aacute;n tratando de evitar que los dos puntos m&aacute;s grandes del mapa atesoren la mayor parte del emprendimiento espa&ntilde;ol?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Cuando cubrimos el m&aacute;ximo de presupuesto quiere decir que cada vez hay m&aacute;s empresas emergentes que nos conocen y vienen a Enisa. Por eso, tratamos de desplazarnos all&iacute; donde tengamos que dar a conocer nuestra labor. Somos did&aacute;cticos: nos dedicamos, realmente, a hacer educaci&oacute;n financiera. Difundiendo las ventajas del pr&eacute;stamo participativo, queremos, desde hace a&ntilde;os, salirnos de Madrid y Barcelona.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Es posible que un emprendedor se mude a la Espa&ntilde;a vaciada y no muera en el intento?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Creo que todo el mundo ha entendido que es posible emprender desde cualquier lugar. Yo soy de Ourense: los que procedemos de zonas despobladas y con menos oportunidades, vemos en el emprendimiento una acci&oacute;n y una elecci&oacute;n que permite permanecer en el lugar que quieres a trav&eacute;s de una actividad econ&oacute;mica que genere un impacto positivo en el entorno. Por definici&oacute;n, desde Enisa apoyamos compa&ntilde;&iacute;as con capacidad de crecimiento, pero no tienen que ser de crecimiento desmesurado. Podemos apoyar a pymes m&aacute;s tradicionales que quieren generar un impacto positivo en su entorno y no tengan como objetivo escalar r&aacute;pido para que las compre un fondo de inversi&oacute;n. Un ejemplo que tenemos en Galicia es Innogando, una empresa de Lugo especializada en dispositivos de control inteligente para el ganado. Con la red de universidades y centros de formaci&oacute;n que hay repartidos por toda Espa&ntilde;a, que exista la posibilidad de obtener una posibilidad de desarrollo profesional en el lugar en que te formas es clave. Estamos inmersos en una competici&oacute;n global para atraer talento. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>Ese es uno de los caballos de batalla del empresariado balear: la falta de profesionales. Muchos j&oacute;venes que han nacido y se han criado aqu&iacute;, se marchan a estudiar a la pen&iacute;nsula y el extranjero&hellip; y no regresan.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Como buena gallega, nac&iacute; en Par&iacute;s [<em>r&iacute;e</em>] y desde hace a&ntilde;os el retorno es una idea que me obsesiona. Muchos espa&ntilde;oles, grandes profesionales, que se marcharon del pa&iacute;s tras la crisis de 2008 quieren volver si tienen un proyecto para desarrollar su talento. Queramos o no, en este pa&iacute;s tenemos mucha calidad de vida.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/carolina-rodriguez-ceo-enisa-balears-capacidad-impulsar-empresas-emergentes-turismo_1_13164389.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 22 Apr 2026 15:12:07 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7b0064ab-3bf7-468b-a8a5-52902aa45be6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x369y415.jpg" length="144544" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7b0064ab-3bf7-468b-a8a5-52902aa45be6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x369y415.jpg" type="image/jpeg" fileSize="144544" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Carolina Rodríguez, CEO de Enisa: "Balears tiene capacidad para impulsar empresas emergentes más allá del turismo"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7b0064ab-3bf7-468b-a8a5-52902aa45be6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x369y415.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Diversos funcionaris denuncien ordres del PP de bloquejar reforços i boicotejar la regularització de migrants a Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/diversos-funcionaris-denuncien-ordres-pp-bloquejar-reforcos-i-boicotejar-regularitzacio-migrants-palma_1_13150974.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0d67d87f-2eca-404a-9d31-ef4f6235315b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Diversos funcionaris denuncien ordres del PP de bloquejar reforços i boicotejar la regularització de migrants a Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">“És flagrant que utilitzin persones per a una batalla política”, recriminen els empleats públics, que han remès un comunicat en què expliquen com l’equip de govern de l’Ajuntament ha donat “instruccions” per evitar el desplegament de més personal a les oficines que han començat a atendre els centenars d’interessats a tramitar el permís de residència a Espanya</p><p class="subtitle">El Parlament balear assumeix el discurs neonazi de la “remigració” i insta a deportar els migrants que “no s’integrin”
</p></div><p class="article-text">
        Davant les cues llargu&iacute;ssimes que des de les set del mat&iacute; s&rsquo;han format a les portes de les Oficines d&rsquo;Atenci&oacute; a la Ciutadania de Palma (OAC), atenien els mateixos funcionaris de sempre &ldquo;a causa d&rsquo;instruccions pol&iacute;tiques&rdquo;. &Eacute;s la den&uacute;ncia que reflecteix un comunicat de premsa redactat per diversos empleats de l&rsquo;&agrave;rea de Serveis Socials de la capital balear. Segons el seu testimoni, l&rsquo;equip de govern de la capital balear ha vetat destinar m&eacute;s personal a les finestres on es poden gestionar presencialment tr&agrave;mits administratius o, simplement, obtenir informaci&oacute; per dur-los a terme. L&rsquo;Ajuntament de Palma &eacute;s en mans del PP, amb Vox com a suport als plens per tirar endavant pressupostos, ordenances i mocions.
    </p><p class="article-text">
        Els vesins de Palma que esperen el seu torn davant les oficines de l&rsquo;OAC cerquen, en la majoria dels casos, un certificat de vulnerabilitat social. &Eacute;s un dels documents essencials per a qualsevol migrant que vulgui iniciar la seua regularitzaci&oacute;. El proc&eacute;s va comen&ccedil;ar aquest dimecres despr&eacute;s que el Govern aprov&agrave;s per Reial decret, en l&rsquo;&uacute;ltim Consell de Ministres, concedir perm&iacute;s de resid&egrave;ncia als extracomunitaris que puguin demostrar arrelament a Espanya i no tinguin antecedents penals. Una &ldquo;fita del Pla de Conviv&egrave;ncia i Integraci&oacute; Intercultural&rdquo;, per a la Moncloa. Un cavall de batalla, en canvi, per al PP. A tot el pa&iacute;s i, amb especial for&ccedil;a, a les Illes Balears, on governa en coalici&oacute; o amb suport extern de Vox a les principals institucions de les illes, amb l&rsquo;&uacute;nica excepci&oacute; del Consell d&rsquo;Eivissa. &ldquo;No es pot entrar en aquesta ciutat per la porta del darrere&rdquo;, ha dit aquesta tarda Jaime Mart&iacute;nez Llabr&eacute;s: el batle de Palma ha comparegut davant els periodistes poc despr&eacute;s que els mitjans hagin rebut l&rsquo;escrit dels funcionaris.
    </p><p class="article-text">
        La nota assegura que, davant les cues que ja es van formar ahir, &ldquo;l&rsquo;equip directiu&rdquo; de l&rsquo;OAC va activar per a aquest dijous &ldquo;mesures de refor&ccedil; de personal amb l&rsquo;objectiu de garantir una atenci&oacute; adequada i el compliment dels terminis establerts&rdquo;. Segons continua el text, aquest mateix mat&iacute; hi va haver ordres de &ldquo;no refor&ccedil;ar el servei, deixant tota la gesti&oacute; d&rsquo;aquest volum extraordinari &uacute;nicament en mans de les professionals habituals de l&rsquo;OAC Social&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, s&iacute; que es va intensificar &ldquo;la seguretat&rdquo; a les oficines ciutadanes. Aix&iacute; ho ha explicat el batle Mart&iacute;nez en la seua intervenci&oacute;, on ha exposat un argumentari que no ha esmentat les queixes dels funcionaris. El pol&iacute;tic del PP ha preferit carregar contra el president del Govern, a qui ha nomenat diverses vegades en menys de cinc minuts: &ldquo;Genera falses expectatives i ha provocat un efecte crida clar&iacute;ssim. (...) Ahir els serveis p&uacute;blics ja van comen&ccedil;ar a tenir pressi&oacute;, vam tenir 300 persones que van anar a les instal&middot;lacions municipals per fer tr&agrave;mits. (...) Pedro S&aacute;nchez ha decidit com es fa [la regularitzaci&oacute;] i qui ho fa sense consens. (...) [Els migrants] tenen col&middot;lapsat un servei al qual han d&rsquo;accedir els ciutadans. (...). Com s&rsquo;integrar&agrave; tota aquesta gent a la nostra ciutat?&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Instruccions pol&iacute;tiques&rdquo; a primera hora del mat&iacute;</strong></h2><p class="article-text">
        elDiario.es ha contactat amb un dels funcionaris que han rem&egrave;s el comunicat. &ldquo;Ahir ja es va atendre de manera diferent, en grups, per&ograve; es va poder parlar amb molta gent, tot i que d&rsquo;una manera una mica improvisada. Des de direcci&oacute; es va demanar a diferents departaments qui podia reorganitzar la seva agenda per refor&ccedil;ar l&rsquo;OAC Social [l&rsquo;oficina que est&agrave; suportant m&eacute;s peticions d&rsquo;informaci&oacute;]. Ens hi vam apuntar diverses persones al grup de refor&ccedil;&rdquo;, relata aquest funcionari. Aquest mat&iacute;, segons aquest testimoni, els empleats p&uacute;blics que es trobaven a les oficines centrals de serveis socials de l&rsquo;Ajuntament de Palma s&rsquo;han endut una sorpresa: &ldquo;Mentre ens explicaven qu&egrave; hav&iacute;em de dir als diferents tipus de demandants &mdash;perqu&egrave;, per exemple, si tenen menors a c&agrave;rrec, no necessiten el certificat de vulnerabilitat&mdash; i com anar filtrant la cua, just quan hav&iacute;em de sortir, el director t&egrave;cnic ens ha comunicat que hi havia una instrucci&oacute; de la direcci&oacute; pol&iacute;tica perqu&egrave; no es fessin refor&ccedil;os&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tradu&iuml;t en xifres, l&rsquo;ordre implicava que &ldquo;fossin les dues persones que atenen habitualment a les oficines de l&rsquo;OAC Social les que s&rsquo;encarregassin de tot&rdquo;. &ldquo;No s&eacute; si a escala estatal s&rsquo;hauria pogut fer millor el proc&eacute;s de regularitzaci&oacute;&rdquo;, continua el funcionari, &ldquo;per&ograve; s&eacute; que els mitjans municipals s&rsquo;haurien pogut utilitzar millor. &Eacute;s flagrant fer servir persones per a una batalla pol&iacute;tica. Hem escrit r&agrave;pid el comunicat, entre els sis empleats que &eacute;rem a les oficines centrals i, despr&eacute;s, gaireb&eacute; tot el centenar de treballadors de l&rsquo;&agrave;rea de serveis socials s&rsquo;hi han anat adherint&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>L&rsquo;oposici&oacute; acusa el PP de &ldquo;racisme institucional&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La resposta dels grups municipals que s&rsquo;oposen al govern sense majoria absoluta &mdash;i amb suport extern de Vox&mdash; del PP no s&rsquo;ha fet esperar. &ldquo;La manca de previsi&oacute; de l&rsquo;Ajuntament &eacute;s inadmissible. Les persones tenen drets i han de ser ateses amb dignitat. El que est&agrave; fent avui l&rsquo;Ajuntament &eacute;s indigne. S&oacute;n persones que estan sol&middot;licitant informaci&oacute; i una documentaci&oacute; que els pot servir per regularitzar-se en aquest pa&iacute;s. Exigim al batle que reforci els punts d&rsquo;atenci&oacute; i doni una soluci&oacute; a les persones que viuen i treballen en aquesta ciutat, que tenen uns drets reconeguts des de dimarts i que no mereixen el tracte inhum&agrave; que estan rebent&rdquo;, ha dit Iago Negueruela, secretari general dels socialistes a Palma i el pol&iacute;tic millor situat per encap&ccedil;alar la pr&ograve;xima llista del PSIB a les municipals de 2027.
    </p><p class="article-text">
        Miquel &Agrave;ngel Contreras, regidor de M&eacute;s, ha anat m&eacute;s enll&agrave; qualificant de xenof&ograve;bia el suposat bloqueig dels populars a la decisi&oacute; t&egrave;cnica de destinar m&eacute;s personal a les oficines d&rsquo;atenci&oacute; ciutadana. &ldquo;&Eacute;s una decisi&oacute; pol&iacute;tica&rdquo;, ha afirmat Contreras, &ldquo;que pret&eacute;n deixar fora del sistema milers de persones. El PP utilitza l&rsquo;administraci&oacute; per negar drets a la ciutadania de Palma. Estem parlant de persones que treballen i viuen a la nostra ciutat i les estan deixant al marge. Aix&ograve; &eacute;s racisme institucional&rdquo;. Els ecosobiranistes mallorquins consideren que es tracta d&rsquo;&ldquo;un boicot conscient&rdquo; contra les persones que volen acollir-se a aquest proc&eacute;s de regularitzaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Luc&iacute;a Mu&ntilde;oz, de Podem, ha exclamat un &ldquo;prou ja&rdquo; en un v&iacute;deo publicat a Twitter. L&rsquo;ha gravat davant les cues que es formaven cap a les deu i mitja del mat&iacute; a la mateixa porta de l&rsquo;OAC situada a la seu del consistori, al centre hist&ograve;ric de la ciutat: &ldquo;Demanam a l&rsquo;equip de govern que posi tots els recursos humans per poder tramitar la regularitzaci&oacute; extraordin&agrave;ria&rdquo;. &ldquo;Sembla que el PP vol esclaus per sostenir el turisme&rdquo;, ha continuat l&rsquo;&uacute;nica regidora que conserva Unides Podem a la capital balear: &ldquo;Demanem al batle que aturi la seva guerra contra els pobres. Sembla que les traves burocr&agrave;tiques sempre s&oacute;n per als mateixos: per a les persones migrants, per a les persones que viuen en caravanes (com hem vist amb els empadronaments), per a les persones sense llar&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El silenci de Vox i els &ldquo;&eacute;ssers de llum&rdquo; de Prohens</strong></h2><p class="article-text">
        Vox, per la seua banda, guarda silenci. &ldquo;Potser dem&agrave; valorarem una resposta&rdquo;, comenten fonts de la formaci&oacute;. Als seus perfils a les xarxes socials, la tercera for&ccedil;a de Cort &mdash;sis regidors, un 20% de vot en els &uacute;ltims comicis i enquestes internes que els situen per davant del PSIB en els seg&uuml;ents&mdash; no publica res des de dimarts. Aquell dia, Fulgencio Coll Bucher &mdash;portaveu municipal dels ultradretans i ex cap d&rsquo;Estat Major de l&rsquo;Ex&egrave;rcit de Terra&mdash; es va fotografiar davant el monument de sa Feixina per defensar que la Llei de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sa-feixina-monument-franquista-recentment-blindat-pel-pp-honora-els-autors-massacre-desbanda_1_12216088.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">no destrueixi aquest mon&ograve;lit erigit en honor als caiguts del b&agrave;ndol colpista a la Guerra Civil</a>. M&eacute;s tard, va rebre a la seu del seu partit uns representants de Solidaridad, on va qualificar de &ldquo;independent&rdquo; un sindicat promogut per Vox per cercar el vot de la classe obrera.
    </p><p class="article-text">
        Als perfils auton&ograve;mics de Vox han aparegut aquest dijous alguns retuits dels m&iacute;tings de Santiago Abascal a Andalusia i una &uacute;nica refer&egrave;ncia al col&middot;lapse de les oficines d&rsquo;atenci&oacute; ciutadana a Palma: el retuit d&rsquo;una foto publicada al compte personal de Sergio Rodr&iacute;guez Farr&eacute;. Aquest diputat, conegut per les seves intervencions de to <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/diputat-balear-vox-demana-prohibir-vel-islamic-defensa-les-monges-elles-sotmeses-deu_1_12762701.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">islam&ograve;fob</a> i <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/diputat-balear-vox-enalteix-cop-franco-amb-felic-dia-victoria-ple-hemicicle_1_12181805.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">franquista</a> als plens del Parlament, ha acompanyat la imatge d&rsquo;una frase descriptiva i una altra carregada d&rsquo;intenci&oacute; pol&iacute;tica: &ldquo;<a href="https://x.com/sergiorfarre/status/2044706012028883265?s=20" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Cua ara mateix a les oficines municipals de Cort per a tr&agrave;mits de regularitzaci&oacute; d&rsquo;immigrants. Encara hi haur&agrave; algun il&middot;luminat que digui que l&rsquo;efecte crida de S&aacute;nchez no col&middot;lapsa els serveis p&uacute;blics</a>&rdquo;. La mateixa f&oacute;rmula que va defensar ahir la presidenta Marga Prohens, que ha arribat a dir que &laquo;no tot&raquo; l&rsquo;estranger &ldquo;que arriba&rdquo; a les Illes Balears <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/presidenta-balear-pp-carga-regularizacion-migrantes-senala-no-llega-luz_1_13145021.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&ldquo;&eacute;s un &eacute;sser de llum&rdquo;</a>.
    </p><p class="article-text">
        De fet, mentre Rodr&iacute;guez escrivia a la xarxa social, la cambra balear tornava a posicionar-se contra la regularitzaci&oacute; de migrants gr&agrave;cies als vots del PP i Vox a la comissi&oacute; econ&ograve;mica que se celebra els dijous. El mateix rumb que va portar els conservadors a donar llum verda a una proposici&oacute; no de llei presentada al Parlament a mitjan febrer pels ultradretans. En aquell text s&rsquo;utilitzava la paraula &ldquo;remigraci&oacute;&rdquo;, una proposta que esgrimeixen formacions de tall neonazi com Alternativa per Alemanya. En altres paraules, una expulsi&oacute; cap als seus pa&iuml;sos d&rsquo;origen de desenes de milers de persones no nascudes a Espanya.
    </p><p class="article-text">
        El concepte xoca amb els testimonis recollits als carrers de Palma que s&rsquo;han pogut sentir avui <a href="https://cadenaser.com/baleares/2026/04/16/trabajadores-de-servicios-sociales-de-cort-denuncian-instrucciones-politicas-para-evitar-reforzar-la-oac-social-radio-mallorca/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">als informatius de la Cadena SER.</a> &ldquo;[Amb la regularitzaci&oacute;] deixaran d&rsquo;explotar-nos: hi ha persones que treballen per menys de 8 euros l&rsquo;hora, o fins i tot menys. Parl pels meus compatriotes colombians, equatorians, peruans, bolivians. Som molt treballadors, igual que els migrants d&rsquo;altres nacionalitats. No venim a llevar la feina a ning&uacute;&rdquo;, ha dit esperan&ccedil;ada una dona. Igual de reivindicativa era una altra vegada, tamb&eacute; dona i tamb&eacute; llatinoamericana: &ldquo;Qui pensi que venim a llevar-los la feina que s&agrave;piga que &eacute;s gent que ja existeix, &eacute;s aqu&iacute; i t&eacute; un lloc de feina. Jo fa tres anys que treball en negre, cuidant una senyora, pujant-la, baixant-la, arreglant-la, canviant-li panyals. A canvi de qu&egrave;? Sense vacances ni pagues extres, amb un sou mediocre. Per tenir aquests drets necessitem papers per poder donar-nos d&rsquo;alta a la Seguretat Social&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/diversos-funcionaris-denuncien-ordres-pp-bloquejar-reforcos-i-boicotejar-regularitzacio-migrants-palma_1_13150974.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 17 Apr 2026 11:21:21 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0d67d87f-2eca-404a-9d31-ef4f6235315b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="265395" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0d67d87f-2eca-404a-9d31-ef4f6235315b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="265395" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Diversos funcionaris denuncien ordres del PP de bloquejar reforços i boicotejar la regularització de migrants a Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0d67d87f-2eca-404a-9d31-ef4f6235315b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Migrantes,Migraciones,Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones,Islas Baleares,PP - Partido Popular,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
