Publicacions de la Universitat de València a Mèxic: els llibres d’una trobada

El passat mes d’agost Publicacions de la Universitat de València (PUV) va ser invitada d’honor de  la Fira Internacional del Llibre Universitari (FILUNI 2026) de Mèxic. D’alguna manera es reconeixia una trajectòria editorial i també els lligams teixits al llarg del temps per PUV amb editorials i entitats mexicanes, com la UNAM o la FIL, la Fira internacional del Llibre de Guadalajara. Uns lligams promoguts pels successius directors de PUV, a partir d’Antoni Furió, en els quals hi ha tingut tothora, i és just reconèixer-ho, un paper cabdal el gerent de PUV Lluís Miró, que s’ha jubilat recentment.

Arran de l’esdeveniment, PUV va presentar un seguit de publicacions “de tema mexicà” o, més ben dit, al·lusives al lligam amb Mèxic, degut sobretot a l’exili de tants republicans valencians i espanyols que varen deixar petja en aquell país. En una enumeració sumària trobem, d’entrada, la biografia José Puche. Rector, médico y ‘alma mater’ del exilio republicano en México, de Josep Lluís Barona. El doctor Puche, deixeble d’August Pi Sunyer i de Juan Negrín, fou catedràtic de Fisiologia i rector de la Universitat de València (1936-1939). En aquest llibre es reconstrueix la seua trajectòria: orígens, estudis, inserció acadèmica, rectorat, obra científica i, en una part substancial, la seua activitat de reagrupament dels exiliats a Mèxic, així com la seua vinculació a la UNAM (Universitat Nacional Autònoma de Mèxic) i la represa del seu treball científic.  Ens permet, així, passar d’un nom, d’una referència més o menys coneguda, a un aprofundiment en la personalitat, l’obra i el compromís republicà pregon d’un acadèmic valencià (d’adopció) tan rellevant.

Igualment il·lustrativa és l’obra de Carmen Gaitán Salinas La vida desplazada. Manuela Ballester y el arte en el exilio, que explica fil per randa la vida, vicissituds i obra d’una artista valenciana decisiva. Una vida marcada pel compromís polític i la vivència de l’art al servei de la causa popular en diàleg -no mancat de conflictes- amb el seu company Josep Renau. Manuela Ballester va mantenir en part el valencià dins la família i en els seus dietaris, un aspecte interessant. Una trajectòria intensa: formació i primera etapa a València, exili a Mèxic el 1939 i trasllat a la República Democràtica Alemanya -a Berlín- el 1959, on ja s’havia instal·lat Renau, amb el qual, però, la relació es va deteriorar. Aquest llibre aporta molta llum al coneixement d’una artista que no va perdre mai el tremp creatiu. Són impressionants els quadres que va pintar a l’Alemanya de l’Est, perquè capten una atmosfera apagada i severa, tan allunyada dels seus orígens valencians com de la lluminositat que havia trobat a Mèxic. Carmen Gaitán fou comissària de l’exposició sobre Manuela Ballester que es va fer fa un parell d’anys al Centre Cultural La Nau -que va permetre contemplar en directe la seua obra pictòrica i altres materials-, així com editora dels diaris de l’artista valenciana: Mis días en México. Diarios 1939-1953(Renacimiento, 2021), un volum de 922 pàgines. Són diaris interessants, molt quotidians, però reveladors en els intersticis. La relació amb una personalitat tan forta com la de Josep Renau no fou sempre fàcil. Tampoc va ser-ho compaginar la vida domèstica i familiar amb el quefer artístic i creatiu... Per cert, l’editora, Carmen Gaitán, prengué la decisió de traduir al castellà les (nombroses) entrades escrites en valencià, cosa molt de doldre des de la nostra perspectiva.

Una aportació de pes, em sembla, per a copsar les aportacions de la parella Renau/Ballester és el volum de format gran Los muros del exilio. Manuela Ballester y Josep Renau en México, de la historiadora de l’art mexicana Dina Comisarenco Mirkin. Aquesta coedició de PUV, la UNAM i Bonilla Artigas Editores, amb il·lustracions de qualitat, sovint enlluernadores, i presentacions dels rectors d’ambdues universitats, és un estudi molt complet de l’obra de Renau i Manuela Ballester en l’etapa mexicana, marcada per la col·laboració amb David Alfaro Siqueiros en treballs de muralisme espectaculars. Un dels encerts del volum, com escriu el rector de la UNAM, consisteix a “recuperar la figura de Manuela Ballester no com una presència secundària en la trajectòria de Renau, sinó com una artista amb veu i aportacions pròpies”.  Més enllà de la “perspectiva de gènere”, un cas de justícia històrica. A l’apartat ‘Llegat documental’ es reprodueixen alguns facsímils dels dietaris de Manuela Ballester, que permeten reconèixer el seu valencià tan espontani i fluid. 

Per la seua banda, El exilio republicano español. Memoria colectiva, educación y producción cultural entre España y México, a cura d’Ester Alba, és un recull útil i ple d’informació sobre les condicions, activitat i rendiment dels exiliats republicans a Mèxic, amb especial incidència en la qüestió de la identitat -fracturada i/o reintegrada-, l’acció pedagògica, la ciència, l’art i la literatura, amb capítols breus de bon llegir que componen un balanç actualitzat a càrrec d’autors com Núria Tabanera, Joan Oleza, Fernando Serrano, José Ignacio Cruz Orozco, Josep L. Barona, Juan Vadillo, etc. 

Un altre títol que cal destacar és Max Aub y la memòria generacional. Diálogos entre México y España, a cura de Xelo Candel i Javier Lluch-Prats, un conjunt d’estudis sobre Max Aub que posa l’accent en els epistolaris, la relació amb altres autors, l’edició de la seua obra i la problemàtica del retorn. Una aportació valuosa al coneixement d’aspectes cabdals d’una de les personalitats fonamentals de l’exili republicà, que el va viure com una ferida inguarible. I que amb una lucidesa terrible no es va resignar mai a la derrota.

La civilització maia -una de les grans herències culturals mexicanes- també ha tingut presència en aquestes publicacions. Per exemple, la coedició amb la UNAM del llibre sagrat dels maies, Popol Vuh, en edició de Cristina Vidal i Miguel Rivera, que tempten a més una interpretació de la cosmogonia en la qual es destaca o s’indaga en el paper de les dones en la narració mitològica. D’ací el subtítol d’aquesta edició: “Las mujeres del amanecer”. O bé Mayas. Ecos del tiempo, on s’explora el que pogué ser la vida dels maies a través de l’obra de l’artista Érika Meijide Jansen, un volum il·lustrat a cura de Cristina Vidal i Gaspar Muñoz. 

A més, s’anuncia l’aparició immediata del número 73 de la revista Pasajes dedicat monogràficament a “México, voces y miradas desde la cultura”. Mèxic és un país gran (134 milions d’habitants en 2026), molt complex i amb problemes endèmics, però amb un enorme potencial en tots els aspectes i singularment en el terreny de la cultura. Justament quan una certa dreta extrema se’l mira de reüll i no accepta l’autocrítica històrica -obligada per part dels hereus dels “conquistadores”-, que seria símptoma de maduresa i de comprensió matisada dels clarobscurs del passat, aquest esforç editorial de la Universitat de València té un valor afegit. La imbricació dels exiliats republicans amb la vida mexicana fou exemplar. Hi aportaren el seu bagatge i foren acollits fraternalment. El bo i millor de la cultura valenciana dels anys trenta -Josep Renau, Manuela Ballester, José Puche, José Gaos, Medina Echevarría, Gil-Albert, Max Aub, Francesc Bosch Morata, etc., etc.- trobaren refugi a Mèxic. Un llegat que no podem passar per alt.

Però gosaria dir que el llibre més impressionant de tota aquesta sèrie és el volum no venal (“distribució gratuïta, prohibida su venta”) coordinat per Teresa Ferrer Valls i Socorro Venegas: En defensa de la cultura. Diálogos entre ayer y hoy, amb presentacions dels rectors de la UNAM i la UV, Leonardo Lomelí i Juan Luís Gandia respectivament, i una Introducció d’Antoni Furió, que s’estén sobre el rerefons dels congressos del 1937 i del 1987. Aquesta coedició entre la UNAM i PUV, un volum compacte “impreso y hecho en México”, és un llibre molt singular, fruit d’un treball seriós, que recull una bona tria de discursos i textos de l’època, singularment del Congrés Internacional en Defensa de la Cultura del 1937, i alguns del congrés commemoratiu que es va fer també a València el 1987, comentats per autors actuals. Textos de Carlos Pellicer i Elena Garro, Ramon Xirau i Octavio Paz, Anna Seghers i Maria Zambrano, Joan B. Peset, Fernando de los Ríos, José Agustín Goytisolo (un poema-ponència), Juan Gil-Albert, Rafael Alberti (un poema), Josep Ferrater Mora o Aurora de Albornoz. També de Carles Salvador i una ponència col·lectiva del 1987, que exposa la compromesa situació valenciana. Alguns textos -com els d’Elena Garro i Gil-Albert- provenen de memòries o records d’aquell moment. Els comentaris als textos del 1937 i el 1987 són substancials, amb autors com Javier Sicilia, Martí Domínguez, Paco Cerdà, Luis Garcia Montero, Zira Box o Puri Mascarell. També molts mexicans. Tot acompanyat al final per les fotografies d’aquella avinentesa realitzades per Walter Reuter. De vegades -o tot sovint- els textos d’època, del moment, són com flamarades que il·luminen la foscor del passat i ajuden a entendre’l millor. Em sembla que aquest és el cas del volum En defensa de la cultura, tan oportú en un moment en què -de nou- la cultura es troba en perill, atacada des de diversos fronts.