La comissió encarregada pel parlament valencià de proposar el disseny de la nova Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) ja ha lliurat el seu informe. Els experts, professors de les universitats valencianes, aposten per una televisió pública amb “aproximadament la meitat de l’antiga plantilla de treballadors de RTVV”. És a dir, uns 800 treballadors, la qual cosa suposaria assumir “la plantilla més reduïda de les radiotelevisions públiques a Espanya de les comunitats autònomes amb llengua pròpia”.
L’informe, ‘Bases per a la renovació de l’espai comunicatiu valencià i la restitució del servei públic de radiotelevisió“, també fixa el cost anual que hauria de tenir el nou Canal 9: 140 milions d’euros, o 28 euros per valencià i any. La xifra final, en tot cas, ”dependrà de les possibilitats pressupostàries de la Generalitat Valenciana“, que ara mateix, i a l’espera d’un eventual sistema de finançament nou, frega la fallida. L’any del tancament, 2013, la televisió autonòmica havia de costar uns 70 milions. Va ser liquidada abruptament pel PP amb 1.300 milions de deute després d’anys d’aparent corrupció i balafiament.
L’estudi té 113 pàgines i fa un repàs exhaustiu a una gran part de la literatura científica recent sobre televisió, especialment la que analitza l’audiovisual d’àmbit autonòmic a Espanya. D’aquests estudis es comparteixen diverses conclusions. Una, la “baixa productivitat dels treballadors de les televisions públiques”. Per exemple, el 2011 les despeses de personal consumien un 55% del pressupost de RTVV, paràmetre que en “la mitjana de les cinc grans radiotelevisions europees només arribava al 26%”. A la vista de les xifres, els experts proposen “que les despeses de personal no superen el 35% del pressupost”.
La selecció dels nous treballadors ha d’estar oberta a qualsevol professional amb mèrits, però “ha de reconéixer els drets laborals, professionals i morals dels extreballadors de l’antiga RTVV”. L’expedient d’extinció d’ocupació que va precedir el tancament de la plantilla està pendent d’un recurs presentat pel sindicat CGT davant de l’Audiència Nacional, al seu torn condicionat per una denúncia del PSOE davant del Tribunal Constitucional. Més enllà del consens polític tan necessari i les estretors econòmiques de l’Administració, la reobertura de Canal 9 està supeditada a la resolució d’un embull juridicolaboral d’upa.
La comissió proposa que el nou Canal 9 dedique un 25% del temps a la informació, un 35% a la ficció, un 30% a l’entreteniment, un 5% a esports i un altre tant a educació. La producció feta per tercers (aliena, en l’argot del sector) o els drets d’emissió (pel·lícules, per exemple) i la producció pròpia externalitzada (la feta per empreses externes d’acord amb la filosofia i sota la supervisió de Canal 9) sumarien el 60% dels costos.
Sense deute i finançada sense un cànon finalista
La comissió proposa prohibir que la nova RTVV s’endeute (aquest va ser un dels problemes sota la gestió del PP), vol que la televisió es finance amb publicitat i aportacions de la Generalitat i, per això, rebutja el pagament d’un cànon (com al Regne Unit amb la BBC o a França) perquè els valencians sufraguen de manera directa la seua televisió pública. Aquesta, idealment, necessitaria 142 milions d’euros l’any (la major part procedents del contribuent) i mai no hauria de comptar amb menys de 109 milions (22 euros per valencià i any).
Per a evitar els errors del passat, es recomanen “mecanismes de transparència” en la gestió i “control intern i extern”, entre altres mesures per a tenir una “RTVV forta” que siga radicalment diferent de l’anterior i “treballe per recuperar la confiança dels valencians, que li havien girat l’esquena abans del tancament”.
Segons Javier Marzal, catedràtic de comunicació audiovisual i publicitat de la Universitat Jaume I, que ha exercit de portaveu de la comissió, l’informe proposa capgirar l’“espai comunicatiu valencià”. Vol una televisió “multipantalla” i adaptada al moment, un Consell Valencià de la Comunicació que vetle per tenir un sistema informatiu sa, i una corporació valenciana de mitjans (tele, ràdio, plataforma multimèdia) amb un model de gestió i governança radicalment diferent de l’anterior.
L’informe, ja a les mans del parlament, serà ara debatut per la mesa de l’audiovisual, que podrà esmenar-lo, i, posteriorment, en la comissió parlamentària que estudiarà la creació d’una nova televisió pública. Antonio Montiel, portaveu de Podem i encarregat de pilotar el procés cap a un altre Canal 9, creu que el document servirà “perquè no hi haja un altre Nou d’Octubre sense un mitjà de comunicació potent en la nostra llengua”. El govern valencià, compost per PSPV-PSOE i Compromís, vol que la nova televisió pública valenciana estiga operativa durant el 2016.