El “turisme sostenible”, l'anestèsia al malestar turístic

Les protestes contra la turistificació dels darrers anys han despertat a alguns visitants sensibles un “malestar turístic”. Ara alguns turistes, quan viatgen, se senten culpables per estar contribuint als problemes que causa el model turístic. 

Aquest malestar s’ha transmès a través de xarxes socials, i també a través de premsa i mitjans de comunicació estrangers. Ara són molts els turistes que volen evitar aquest malestar turístic i ens demanen: com puc fer turisme sense contribuir al problema? 

Ja fa uns anys la indústria turística va encunyar l’eufemisme “turisme sostenible”. Va sortir segurament com reacció a les crítiques que es feia al turisme a causa del seu important impacte ambiental sobre els ecosistemes. Una de les coses que es va fer també per aconseguir aquest turisme sostenible va ser l’ecotaxa o impost de turisme sostenible. Però, si el turisme és de veritat sostenible, és a dir, que no un té impacte, per què hauria de pagar una taxa de sostenibilitat? 

Molts mitjans de comunicació i turistes ens demanen com poden fer turisme sostenible? Després d’un llarg temps de reflexionar aquesta pregunta la resposta és tan fàcil, com incòmoda. No es pot parlar de fer turisme sostenible en unes illes o territoris sobreexplotats. Si vols turisme sostenible, ha de deixar de venir gent a Mallorca.

El que ocorre en aquest debat és que el turista vol obviar la resposta. Com puc venir a Mallorca a fer turisme sostenible? Mentre hi hagi 20, 15 o 10 milions de turistes no podem parlar de turisme sostenible. Solament podem parlar de bones pràctiques, com pot ser comprar producte local en lloc de producte de fora. 

Com la solució de venir menys turistes incòmoda al Govern i al sector turístic, es va inventar l’eufemisme “turisme sostenible” per pal·liar aquest malestar turístic. I fer creure al turista que el seu impacte ecològic es gestionat, així el turista pot passar les seves vacances sense cap mena de remordiment.