LLEGIR EN CASTELLÀ
El Parlament balear ha aprovat aquest dimecres la primera Llei de gestió i modernització de les àrees de promoció industrial de Balears, amb el suport de PP, Vox i els diputats no adscrits, i l'abstenció dels partits d'esquerra. La norma, impulsada pel Govern, té com a objectiu enfortir el teixit empresarial dels polígons industrials, millorar la seva competitivitat i regular noves formes de col·laboració públic-privada.
Segons va explicar el conseller d'Empresa, Ocupació i Energia, Alejandro Sáenz de Sant Pere, la llei pretén fomentar l'associacionisme en els 53 polígons industrials de l'arxipèlag, ja que “molt pocs” compten actualment amb estructures organitzades que vetllin per la coordinació empresarial. El conseller va destacar que es tracta d'una normativa “flexible, que dona eines, no genera obstacles i no imposa”, la qual cosa permetrà que cada polígon triï el model de gestió més adequat a les seves característiques.
Una llei criticada per l'esquerra per les seves “incongruències”
Malgrat el suport majoritari, la llei ha estat durament criticada pels grups d'esquerra, que la consideren una norma “mal treballada” i amb “incongruències i incoherències”. Més per Mallorca, Més per Menorca i PSIB han coincidit que el text va entrar al Parlament “mal redactat” i han denunciat la falta d'ambició del Govern.
El diputat de Més per Menorca, Josep Castells, va assegurar que “hi ha algú que no ha fet el treball que tocava fer de seguiment de la llei”. Per part seva, Ferran Rosa (MÉS) i Marc Guerrer (PSIB) van assenyalar contradiccions internes en l'articulat, com l'esment a formes de col·laboració que van ser eliminades a posteriori mitjançant esmenes de Vox. També van lamentar la supressió, per iniciativa d'aquesta formació, d'una Comissió per a la Competitivitat de les Àrees de Promoció Industrial. “Creen conceptes nous sense definir què són”, va advertir Rosa.
Esmenes clau
La llei incorpora una disposició addicional introduïda per Més per Mallorca, aprovada per unanimitat, que restringeix l'àmbit d'aplicació de la llei de projectes industrials estratègics a les instal·lacions d'energies renovables destinades a proveir directament un projecte d'industrialització o modernització industrial. Els ecosoberanistas van celebrar l'esmena, assegurant que amb ella s'evita que la normativa sigui “un colador” per a parcs solars en sòl rústic.
En contrast, va ser rebutjada l'única esmena viva de Vox, defensada per la diputada Manuela Cañadas, que pretenia eliminar tota referència normativa a polítiques climàtiques. Segons Canyades, la legislació està “ideologitzada” i la veritable barrera és “el dogma climàtic i burocràtic”, motiu pel qual va demanar al PP “eliminar el rastre de l'esquerra”. Per part seva, el diputat popular Jordi López va defensar el text final, destacant el procés de negociació parlamentària: “Aquest Parlament demostra que quan hi ha voluntat política, el diàleg i la col·laboració dels grups és possible i hi ha resultats”.
En la tramitació també s'havien inclòs diverses esmenes del PSIB per a establir mecanismes de control pressupostari en cas de pròrrogues dels pressupostos autonòmics. Aquestes esmenes, secundades inicialment per Vox quan no existia encara un acord pressupostari, van ser finalment rebutjades després del pacte entre PP i Vox. L'eliminació d'aquestes disposicions –les finals terceres bis, ter, quater, quinquies i sexies–, així com de l'article 29 (que promovia l'ús d'energies renovables en les àrees industrials), va suposar un nou revés per als socialistes.
Amb aquesta aprovació, Balears fa el primer pas cap a la regulació específica de les seves zones industrials, encara que amb un camí parlamentari marcat per tensions polítiques i crítiques al contingut tècnic i polític de la norma.