La comissió del Congrés sobre la dana torna a citar Mazón perquè explique la seua tesi de la inevitabilitat de les morts
LLEGIR EN CASTELLÀ
La comissió d’investigació del Congrés sobre la dana de València ha acordat tornar a citar l’expresident de la Generalitat Carlos Mazón perquè explique el seu últim escrit davant la jutgessa d’instrucció, en el qual defén que la majoria de les morts produïdes pel temporal haurien sigut pràcticament inevitables encara que s’haguera llançat abans l’ES-Alert, segons han confirmat a elDiario.es diversos diputats pertanyents al grup de treball. Tot i que encara no hi ha data per a la seua compareixença, haurà de produir-se en les pròximes setmanes —el segon aniversari de la tragèdia en la qual van morir 232 persones és el pròxim 29 d’octubre—, ja que els treballs d’investigació hauran de concloure cap al mes de novembre perquè puguen presentar-se les conclusions dins del termini legal.
L’expresident de la Generalitat té l’obligació d’acudir a la crida del Congrés, més encara quan continua sent diputat autonòmic i no està imputat formalment en el procés judicial que dirigeix la magistrada de Catarroja Nuria Ruiz Tobarra. En el seu anterior interrogatori davant els diputats del Congrés, el passat 17 de novembre de 2025, Carlos Mazón es va desentendre de la gestió de l’emergència i va defendre que “res hauria canviat” si haguera arribat abans a la reunió clau del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi). Els parlamentaris també han sospesat una nova citació de l’exconsellera Salomé Pradas, però ha sigut descartada per recomanació dels serveis jurídics del Congrés.
A més, el diputat de Compromís-Sumar en la Comissió, Alberto Ibáñez, va anunciar aquest diumenge que demanarà la citació de l’exsecretari autonòmic d’Emergències Emilio Argüeso, qui s’ha negat a comparéixer davant el Congrés per “causes de força major”, després que haja escrit un article en un mitjà de comunicació.
Segons han explicat a elDiario.es, la majoria dels membres de la comissió de la dana —a excepció del PP i Vox— han decidit convocar l’expresident perquè done explicacions després del seu escrit de defensa, presentat el passat 1 de setembre, en el qual considera que “no existeix causalitat” entre 41 de les morts succeïdes després de les 20.00 hores i el retard de l’avís massiu a la població. Segons la seua tesi, un ES-Alert enviat a temps poc hauria canviat els esdeveniments, ja que es va enviar a les 20.11 hores i, hores després del seu llançament, van morir ofegades nombroses persones: a les seues cases, garatges o mentre conduïen per carretera.
L’expresident de la Generalitat utilitza exemples de 41 víctimes que van morir ofegades als seus aparcaments, al carrer, mentre conduïen o als seus domicilis. Cas per cas. I conclou que no hi hauria hagut temps material perquè li pogueren salvar les vides o que, malgrat haver-se llançat el missatge, aquest no hauria canviat prou la situació per a permetre’ls sobreviure. “Encara admetent, als exclusius efectes dialèctics, que existira aquesta demora —a llançar l’ES-Alert— i que poguera atribuir-se al meu representat, l’anàlisi individualitzada dels resultats mortals no permet identificar quina persona concreta hauria sobreviscut si haguera rebut uns minuts abans el mateix missatge que va ser enviat a les 20.11 hores”, conclou l’escrit.
Per a la defensa de Mazón, “la via de la inacció ha sigut descartada per absència de posició de garant”, una responsabilitat que situa en l’aleshores consellera d’Emergències, Salomé Pradas, i en els membres del Cecopi, al qual l’expresident no es va incorporar fins passades les 20.30 hores. En aquest sentit, s’escuda en la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, que ja va concloure que l’expresident no tenia competències en la gestió de l’emergència, ni directament ni com a coordinador de l’acció del seu Govern.
La jutgessa de la dana ja ha contestat aquest escrit de Mazón que els diputats volen que explique al Congrés. La magistrada, en una interlocutòria dictada aquest divendres, qüestiona obertament l’argumentari de l’expresident i considera que la “tesi exculpatòria” de Mazón “es converteix en inculpatòria respecte de” l’exconsellera Salomé Pradas. Ruiz Tobarra considera que les seues afirmacions sobre el caràcter consensuat del contingut de l’ES-Alert “impliquen desconéixer” tant l’estructura del Cecopi com la “seqüència” de l’elaboració del text d’alerta als mòbils.
“No és només que no s’enviara cap missatge ES-Alert fins a les 20.11, retardat amb disquisicions jurídiques absurdes sobre el confinament, per no dir de les lingüístiques, sinó que prèviament, de manera incomprensible, no es van utilitzar altres mitjans d’avís a la població, absolutament aliena als riscos, especialment en les zones on no plovia”, afirma la jutgessa.
La magistrada refrenda que les mesures de protecció a la població “mai van arribar a temps” i que el contingut de l’ES-Alert va ser “manifestament erroni i incomplet”. El següent missatge als mòbils, que sí que incloïa la recomanació de buscar refugi en altura, “va ser summament tardà”, postil·la la resolució.
La primera i única declaració de Carlos Mazón davant el Congrés va servir perquè l’expresident es llevara de damunt qualsevol responsabilitat política i perquè insistira en les tesis defeses pel PP, i tombades per la jutgessa instructora, que Emergències no va tindre informació del barranc de Poio fins que va ser massa tard, passades les 19.00 hores.