Les reivindicacions per l'habitatge marquen el 9 d'Octubre, arrancada electoral a la Comunitat Valenciana

L'habitatge està cridat a ser l'eix central de la campanya electoral del pròxim 29 de novembre. La crisi de l'habitatge, que fa anys que afecta les classes mitjanes i baixes, genera preocupació entre els espanyols —com ja apuntaven els estudis sociològics— i provoca protestes multitudinàries, s'ha situat, finalment, en el centre del debat polític i mediàtic. Fins al punt de sacsejar el tauler polític.

La pressió dels moviments socials ha sigut essencial, i la indignació que va provocar el desnonament de Maricarmen, la dona de 87 anys a qui una empresa va expulsar del seu domicili i que va morir divendres passat, ha sigut la gota que ha fet vessar el got. Les acampades en defensa del dret a l'habitatge i contra l'especulació immobiliària sorgeixen a les capitals espanyoles. I a València, que ja va viure una acampada espontània l'octubre de 2024, la protesta s'ha situat en l'epicentre del 9 d'Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana.

La setmana prèvia a la festa gran ha estat marcada per la tensió entre l'Ajuntament de València i la Delegació del Govern per l'ocupació de l'espai públic. Després de dies d'estira-i-arronsa, l'alcaldessa de València, María José Catalá (PP), va decidir suspendre la mascletà prevista per a divendres, però també mantindre els actes festius a la plaça. Va responsabilitzar la delegada del Govern, Pilar Bernabé (PSOE), dels possibles incidents i d'impedir el desenvolupament normal de la mascletà, en descartar el desallotjament de la plaça. Per a la socialista, prevalia el dret de reunió i la reivindicació dels manifestants per damunt de la festivitat, una posició que li ha valgut uns quants retrets de la dreta. Divendres, la dirigent popular va assenyalar que la decisió havia sigut una “renúncia perquè totes les diferents sensibilitats de la plaça pogueren conviure en aquest espai”.

Així, amb la pressió de les acampades, la reivindicació del dret a un habitatge digne ha centrat la festivitat, que dona el tret d'eixida a la campanya electoral. Les tendes de campanya al centre de les imatges, les pancartes amb els lemes darrere de la processó, l'homenatge a Maricarmen acompanyant l'escena. Una estampa envoltada d'un ampli dispositiu policial davant de l'amenaça de grups d'extrema dreta, que no han pogut rebentar la protesta. Dijous, a penes unes desenes de persones es van concentrar per a increpar els acampats, que van aconseguir una gran mobilització per a blindar el seu espai.

Divendres, la processó cívica es va desenvolupar sense incidents, més enllà dels crits habituals que, any rere any, grupuscles ultres i agitadors dirigixen als partits i les entitats d'esquerres que desfilen. La coalició Compromís va traslladar la reivindicació a la seua pancarta en la processó cívica amb el lema “València no es ven”. El portaveu socialista, Borja Sanjuán, va elogiar que es faça pressió pel “dret a quedar-se a la ciutat”: “Què hi ha més propi d'una festa com el 9 d'Octubre que reivindicar el dret a quedar-se a València?”, va assenyalar. Fins i tot les Noves Generacions del PP volen capitalitzar el malestar, posant el focus en l'enuig per la falta d'ambició de les polítiques del Govern de Pedro Sánchez. L'acampada, un espai autogestionat, no pretén moure's d'allí. I la ciutat sembla disposada a donar-li suport.

També aquest divendres s'han publicat diverses enquestes sobre les eleccions autonòmiques, previstes per a maig de l'any que ve. Els sondejos apunten a una majoria de dretes que supera per diversos diputats la majoria absoluta. Tots, excepte un, apunten a un creixement de Compromís, que guanyaria entre tres i cinc escons segons el sondeig, els que perdria el PSPV, mentre que el PP reduiria la seua representació en un parell de diputats, molt lluny de la caiguda pronosticada quan Carlos Mazón encara era president després de la dana. Vox guanyaria entre tres i cinc escons segons l'enquesta, arreplegant els que perdria el PP. Les enquestes no atorguen representació a Podemos, Esquerra Unida o Sumar i tampoc tenen en compte què passaria si aquestes formacions concorregueren en una candidatura conjunta o sota el paraigua de Compromís, com s'està negociant. Només una enquesta apunta a un creixement del PSPV i del PP, una baixada de Compromís i el manteniment de Vox. En general, reflecteixen un gran descontentament amb els lideratges polítics. Una qüestió transversal que els partits tenen huit mesos per a resoldre. Potser a l'acampada els donen alguna pista.