Les coves marines, desprotegides davant les urbanitzacions del litoral balear: “Són les agressions més dures”

Les coves submarines que poblen el subsòl de Mallorca superen les 4.000: són formacions càrstiques d’alt valor geològic i ecològic que alberguen espècies que només poden viure en les condicions que aquestes cavitats els ofereixen. I, malgrat això, la seva conservació s’ha vist durant els darrers anys amenaçada per diversos factors. Principalment, per l’aixecament de nuclis urbans a la superfície, just a sobre d’on es troben aquests ecosistemes sensibles que cal protegir, però que no compten amb les figures formals suficients perquè quedin estrictament a salvaguarda d’activitats perjudicials, denuncien els experts. Entre aquestes, la construcció d’habitatges d’alta categoria.

“Al litoral hi ha un gran nombre d’urbanitzacions i també és on hi ha totes les coves, les perjudiquen perquè aboquen les seves aigües residuals a l’interior de les cavitats”, lamenta Xisco Gràcia, investigador de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i participant en el projecte BioCAVE, que estudia les grutes del litoral per comprendre-les a nivell ecosistèmic i la seva interconnectivitat a través de túnels submarins.

Entre les perjudicades per aquest escenari hi ha la Cova des Coll, la més extensa d’Espanya amb un recorregut de 7.020 metres, 5.529 dels quals són subaquàtics. Altres 300 transcorren pel nucli poblacional de la localitat de Portocolom. A principis de 2025, una promoció immobiliària de luxe va amenaçar d’afectar una de les cambres de l’estructura natural, amb el risc de col·lapse que suposaria tant per a la nova edificació com per a la mateixa cova, una de les catalogades com a Zona d’Especial Conservació (ZEC) per la Xarxa Natura 2000, com ja va publicar elDiario.es. Diversos estudis espeleològics van concloure que la ubicació del seu accés terrestre –molt a prop del centre urbà– posava en perill la seva preservació, afectada pels processos urbanístics desenvolupats.

Al litoral hi ha un gran nombre d’urbanitzacions i també és on hi ha totes les coves, les perjudiquen perquè aboquen les seves aigües residuals a l’interior de les cavitats

També la Cova del Pas de Vallgornera –de roca porosa i foradada–, al municipi de Llucmajor, la situació de la qual va indignar fa un any i mig els espeleòlegs, que van denunciar danys i contaminacions a l’estructura natural per la filtració precisament d’aigües residuals procedents d’una altra urbanització d’alta categoria formada per un centenar d’habitatges i construïda just a sobre.

A penes un mes abans, la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural havia demanat als agents del Grup Especial d’Activitats Subaquàtiques (GEAS) i del SEPRONA de la Guàrdia Civil una recollida de mostres d’aigua d’aquest espai protegit per analitzar-les fisicoquímicament i biològicament. El test va concloure que la cavitat, segons va informar el Govern, no presentava símptomes de contaminació per aigües fecals, sinó de caràcter animal pels organismes presents a la cova o de lixiviats de la superfície terrestre, van determinar.

D’altra banda, el SEPRONA sí que està pendent d’un informe pericial de l’Estudi Geològic i Miner d’Espanya sobre mostres que van recollir en diverses coves de Mallorca per analitzar precisament aquest tipus de contaminacions, ha assenyalat la Guàrdia Civil a elDiario.es.

Trenta coves declarades ZEC

El Pla de Gestió de Coves del Govern inclou a l’arxipèlag balear trenta coves submarines, totes a Mallorca, protegides amb la categoria ZEC. La major part d’aquestes es troben al terme municipal de Manacor, que alberga nou de les grutes amb aquesta consideració. A més, altres cavitats de l’illa balear, especialment les que tenen continuïtats aquàtiques, compten amb una protecció especial per part de Recursos Hídrics, explica Gràcia.

Altres, de caràcter arqueològic, estan nomenades com a Bé d’Interès Cultural (BIC) o emmarcades dins altres espais naturals protegits, com la Serra de Tramuntana. A Menorca i a les Pitiüses no hi ha coves categoritzades com d’especial conservació, però sí integrades dins altres espais pertanyents a la Xarxa Natura 2000.

Entre aquests, la franja del sud menorquí entre Cap de ses Penyes i la Punta de na Picada, contigua al canal LIC (Lloc d’Importància Comunitària), de competència estatal, que inclou praderies de posidònia oceànica –espècie endèmica i protegida a les illes–, esculls i aquestes coves marines submergides o semisubmergides. Així com el litoral est, a l’entorn de s’Albufera des Grau, compta amb coves de “gran valor ambiental”.

A Eivissa, compten amb la protecció ZEC el litoral oest, els illots de Ponent, que comprèn els illots de l’oest de l’illa, així com els seus fons marins i està categoritzat també com a Zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA). Tanmateix, la major de les Illes Balears és, amb diferència, l’illa amb més cavitats d’aquest tipus, amb unes 4.000 en total.

A Mallorca hi ha trenta cavitats declarades com a Zona d’Especial Conservació (ZEC). A Menorca i Eivissa, les grutes protegides ho estan perquè pertanyen a altres àrees naturals amb categories de conservació semblants

En part, el problema de conservació d’aquests entorns naturals rau en la massificació turística que s’accentua una mica més cada estiu, i un altre, més greu –el que realment preocupa els experts–, és la construcció d’aquestes edificacions al litoral. Per aquest motiu, els espeleòlegs fa anys que lluiten perquè s’acabi l’abocament d’aquestes aigües fecals a les coves i els veïns, reclamant a la zona una xarxa de clavegueram.

Antigament, la troballa d’aquestes joies geològiques ara en perill es produïa en fer un pou negre –o pou cec– per a conjunts d’habitatges. En no tenir sortida a l’exterior, quedaven fins aleshores ocultes i era durant aquest procés quan sortien a la llum. “Ja amb això, no es contaminaven només les grutes, sinó també les aigües subterrànies”, assenyala Gràcia. Una cosa que continua succeint i empitjorant. L’investigador de la UIB indica que, en ocasions, els agents contaminants també provenen de ruïnes, runa i restes d’obra. Aquest, assenyala, és el veritable problema de les coves submarines, no tant els influencers, els guies ‘pirata’ o la massificació turística, que, tanmateix, també contribueixen a la seva degradació.

Les coves afronten un doble problema: la massificació turística i, sobretot, més greu, la construcció d’edificacions al litoral

Endarrerits respecte a altres comunitats

En cas de tenir la intenció d’edificar a la superfície, se solen elaborar primer uns estudis geotècnics. Però la conservació real requereix un estudi exhaustiu. Molt més, per exemple, del que es faria si es trobassin restes arqueològiques. Aleshores les obres es paralitzen directament. En aquest sentit, assenyala Gràcia, Balears està “endarrerida” respecte d’altres comunitats autònomes.

Una d’elles és el País Basc, on l’article 30 de la Llei 9/2021, de 25 de novembre, de conservació del patrimoni natural d’Euskadi protegeix el “Karst i les Cavitats”: “Amb caràcter general, s’hauran de preservar en condicions naturals totes les coves, avencs i altres conductes subterranis situats als sòls calcaris del territori de la Comunitat Autònoma del País Basc”.

També a la Comunitat Valenciana existeix, des de fa dècades, una protecció jurídica específica de les coves –l’article 16 de la Llei 11/1994 d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana–, i no només la protecció derivada del fet que una cavitat estigui dins d’un espai natural.

A més, el 2006 la Generalitat va aprovar el Decret 65/2006, i estableix dos nivells de protecció: un de general, per a totes les grutes de la comunitat (es prohibeix en general alterar-ne les característiques o introduir-hi materials que les danyin) i un altre d’especial (que incumbeix les incloses en un Catàleg que es va aprovar també amb el Decret).

A Balears, és aquesta desprotecció la que provoca que hi hagi punts de les illes –especialment a Mallorca– on hi hagi construccions erigides sobre coves submarines: la urbanització de Vallgornera, on existeix una problemàtica veïnal considerable; la cova Genovesa –al municipi de Manacor–, on les edificacions de la superfície terrestre generen greus contaminacions, o la cova del Dolç –a la Colònia de Sant Jordi–, molt a prop de ses Salines, afectada per la depuradora que de vegades no dona “abast”. Un problema que s’estén a l’àmbit marí.

D’altra banda, hi ha una diferenciació entre les coves turístiques –habilitades i condicionades per a visites– i aquelles salvatges, que són les que pateixen aquest tipus d’afectacions. Tant per la saturació per part de persones que volen explorar naturalment les illes (sobretot a partir de la seva popularització a les xarxes socials) com pels problemes urbanístics que pateixen. “Aquestes darreres agressions –les urbanístiques– són, per descomptat, les més dures”, lamenta Gràcia.