Pintura, restes d'ou, una bandera gai i, al costat, una estelada. Tot plegat descansa sobre el metall enfosquit i erm de l'estàtua decapitada de Franco al Born; aquest dies, el dictador, fins i tot ha tingut una nina inflable a sobre. I li ha aparegut cap... Un de porc, concretament. És dijous 20 d'octubre i, en només quatre dies d'exhibició per l'exposició Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà les reaccions han estat de tota mena. L'última, la mateixa nit de dijous, quan un grup de persones van tombar –de matinada– el símbol eqüestre franquista. L'Ajuntament de Barcelona va decidir retirar-la a altes hores de la nit d'aquell mateix dijous.
Barcelona ha conviscut amb l'estàtua de Franco menys d'una setmana, tot i que feia mesos que la ciutat experimentava rebombori polític per la col·locació del monument efímer; el soroll es va fer notori finalment aquest dilluns, després de la inauguració del símbol franquista a l'espai públic. Diversos partits van reaccionar-hi: ERC i CiU es van mostrar especialment vehements. Sobretot Esquerra, que va demanar a Colau que recapacités i que va exigir la retirada de l'estàtua. A les crítiques s'hi va sumar també la Fundació Francisco Franco.
Catalunya Plural s'ha acostat al monument al llarg d'aquesta intensa setmana per reflexionar sobre la memòria històrica i la intervenció a l'espai públic. El diari ha contat amb les veu de: Blanca Gutiérrez, membre del Col·lectiu Punt 6; Marc Laporte, portaveu de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC); José Mansilla, membro de l'Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà; Carles Vallejo, de l'Associació Catalana d'Ex Presos Polítics del Franquisme; i Manel Risques, comissari de l'exposició Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà.