Amb crits de “sí se puede, sí se puede” i música de Txarango ha començat i acabat un dels actes de tall més festiu de Barcelona en Comú (BComú), com a mínim en el que porta de precampanya. La data escollida –el gens casual 14 d’abril— ha tenyit d’esperit republicà una conferència l’alt voltatge simbòlic i personal en què la cap de files de la formació, Ada Colau, ha estat la gran protagonista –i pràcticament l’única—. Aclamadíssima pels assistents, l’alcaldable ha deixat clar que la seva és una candidatura nova –“de regeneració democràtica”—, però amb memòria —“gens arrogant”—, en al·lusió a Maria Salvo i Josep Fontana, les dues persones que tancaran la llista de la coalició.
La líder de BComú ha teixit un discurs íntim –farcit de referències vitals— en què ha insistit en la necessitat de constituir un ajuntament valent, que “camini preguntant i que mani obeïnt”. Un consistori que ha contraposat, sense citar-lo directament en cap moment, a l'Executiu de Trias. “Cal un canvi estructural capaç de combatre la deriva neoliberal” que viu Barcelona, ha dit Colau, que ha filat encara més prim: “No necessitem una pista d’esquí a la Zona Franca, un parc temàtic infantil a la Segrera o subvencions de milions d’euros per la Fórmula 1”.
Sense voler entrar en la lletra petita del seu programa –“ja arribarà el moment”, ha dit–, l'alcaldable ha posat com a prioritat les polítiques que lluitin contra la precarietat i la “creixent precarització”. “Si aquesta bretxa entre persones i barris continua creixent, cada cop serà més difícil fer realitat el somni d’una ciutat integradora, cohesionada, que sigui exemple per a la resta de ciutats del món”. Per a Colau, Barcelona hauria de ser “exemplar” i un “segell de qualitat”, també, en l’estricte compliment, per part de les empreses, dels drets socials i ambientals.
Inclús, ha dit, en l'àmbit turístic. Segons Colau, si bé és cert que el turisme és un sector que genera una riquesa necessària per a la ciutat, també ho és que no està repercutint de “forma equitativa” ni als barris, ni als llocs de treball. Per això, proposa “regular, democratitzar i auditar” el model de turístic que impera a la ciutat i que, segons ella, “està desgastant Barcelona”, i apostar per una fiscalitat “socialment i ambientalment justa”.
Com a mesures urgents, proposa limitar “a través d'una moratòria temporal” els nous allotjaments turístics i reduir l'impacte negatiu amb mesures de protecció del petit comerç, així com els comerços emblemàtics i tradicionals. En aquest sentit, aposta per configurar una “alternativa sensata al monocultiu del turisme”, que hauria de passar per la rehabilitació urbana i energètica, el desenvolupament d'infraestructures lleugeres i de proximitat; i l'atenció a les persones grans i els infants.
Colau ha posat en sobre la taula altres eixos, alguns d'urgents, com erradicar els desnonaments o la pobresa energètica; i d'altres de més concrets, com repensar la Carta de Barcelona, canviar el funcionament de Barcelona Activa i plantejar un Institut Municipal de Crèdit que empenyi l'economia cooperativa.
1992, punt d’inflexió
1992, punt d’inflexió
Colau ha situat els Jocs Olímpics del 92 com “una mena de frontissa”, i ha reconegut les seves llums i sancionat les ombres d’un esdeveniment clau per comprendre la ciutat d’avui. D’una banda, segons ella, els Jocs van expressar la il·lusió d'una ciutat que s'obria al mar o el desenvolupament de importants infraestructures com la xarxa del clavegueram. Exemples que ha atribuït a “la visió audaç i creativa del millor Pasqual Maragall”, en un intent de trobar l’equilibri entre la crítica i el reconeixement de l’herència de les esquerres de la ciutat.
Per contra, Colau ha incidit en què es van deixar escapar oportunitats vitals. “La ciutat no va aprofitar aquell moment per fer un salt qualitatiu en aspectes com el transport públic o l’habitatge”. Unes qüestions en què ha retret la manca de diàleg de governs anteriors amb el teixit veïnal, en un moment clau en què la ciutat va començar a convertir-se en pista d’aterratge d’inversors “poc escrupolosos i amb interessos molts llunyans al bé comú”.
Mirada al procés sobiranista
Mirada al procés sobiranistaTot i que de forma calculadament secundària, el procés sobiranista ha tret el cap en el discurs de Colau, que ha lamentat l’absència d’un ajuntament “valent i ferm” en la defensa del dret a decidir dels ciutadans. Segons la cap dellista, la defensa del dret a decidir cal fer-la “de manera neta i exemplar”, utilitzant les institucions públiques per defensar els drets socials de tots, “i no per amagar corrupteles o afavorir els negocis d'uns pocs”.
Més enllà de la crítica per l’ús partidista dels símbols nacionals, Colau no ha entrat en excessives concrecions sobre la personalitat de la seva formació en aquesta qüestió. “Si volem transformar la nostra ciutat, és també perquè volem canviar el nostre país. Un país que s'ha aixecat moltes vegades contra el centralisme i la prepotència i en defensa de les seves llibertats”, ha dit la líder d’una formació que integra Procés Constituent, l’accent nítidament independentista de tots els actors confluents.
Per a Colau, el dret a decidir supera les fronteres de Catalunya. “Els anhels de canvi no són només nostres”. En aquesta línia, ha dibuixat una Barcelona i una Catalunya més connectades amb el seu entorn, capaces de “trobar complicitats” a totes aquelles iniciatives germanes que a Espanya i a Europa vulguin recuperar, ha dit, “la democràcia segrestada per posar-la en mans de la ciutadania”, on ha posat els casos de Madrid, Coruña, València, Donosti, Sevilla i Atenes, “i a tots els processos constituents i de canvi posats en marxa pels pobles del Sud d'Europa i de la Mediterrània”.
Una candidatura amb memòria
Una candidatura amb memòriaCoincidint amb el 84è aniversari de la proclamació de la Segona República, Colau ha posat en valor la Barcelona que es construeix col·lectivament i ha recordat les lluites que van combatre les desigualtats en aquella època. “Avui és 14 d'abril i fa 84 anys que desenes de mobilitzacions populars arreu de l'Estat van fer fugir el Rei Alfons XIII”, ha recordat entre aplaudiments, i ha donat les gràcies als lluitadors per les llibertats. L’herència d’aquelles lluites les ha vinculat als actuals moviments socials i veïnals: “L'experiència de la PAH, del 15-M i de les marees ciutadanes ens han demostrat que si ens organitzem, tenim més poder del que ens volen fer creure”.
Especialment emocionada s’ha dirigit a l’historiador Josep Fontana i a la lluitadora antifranquista Maria Salvo, absent per un imprevist d’última hora. Tots dos van ser presentats en un acte a La Canadenca la setmana passada com als dos integrants de la seva llista. “Gràcies per seguir lluitant després de tot; el teu coratge és avui el nostre far”, ha dit Colau a Salvo, abans de fer extensible el reconeixement a “les dones del 36, que vau tenir esperança el 14 d'abril, vau ser valentes el 18 de juliol i vau ser perseverants després”.
Abans que Colau pugés a l’escenari, la historiadora Anna Sallés, vídua de Manuel Vázquez Montalbán, ha presentat l’acte. Sallés ha confiat en què Barcelona farà confiança a BComú, la millor manera, ha dit, per fer aflorar de nou a les “persones oblidades” i “fer emergir la ciutat amagada”. Entre els assistents s’hi han pogut veure representats de les forces confluents –ICV, EUiA, Procés Constituent i Podem— i alguns flashos han buscat, sense cap rendiment especial, a un discret Ricard Gomà, actual líder del grup municipal d’ICV-EUiA, que ha seguit amb normalitat l’acte des de la tercera fila.