Comunidad Valenciana Opinión y blogs

Sobre este blog

🎙️Guerra cultural o guerra contra la cultura?

0

Fa uns dies vam viure la primera vaga general per l’habitatge. Una jornada que va resultar històrica, no tant pel seguiment que va tindre als centres de treball, sinó per l’impuls i la seua organització, que va descansar en noves formes de sindicalisme pròpies d’una societat postfordista, per les manifestacions massives que es van celebrar, i perquè, en un context de campanya electoral en el marc d’unes eleccions generals, va convertir-se en el blanc de les actuals forces de l’oposició, PP i Vox, avui ja indistingibles en el discurs i en les formes. 

La vaga general va tindre suport en àmplies capes de la població i, des d’alguns sectors, com el cultural, es va fer una crida a l’aturada a través de diferents mecanismes, com exemplifica el manifest “El 11N, la cultura también para”, signat per 750 personalitats del món de l’art, la literatura, la música, el teatre, el cinema o la dansa.

Potser no hauria de ser d’una altra manera, ja que els treballadors de la cultura pateixen una precarietat congènita i estructural, al marge de qui governe. Les dades són demolidores. Només algunes: a Espanya, sols el 16% dels escriptors o escriptores pot viure del que publica. Quatre de cada deu actors o actrius subsisteixen per baix del llindar de la pobresa, encara que tinguen diversos treballs. O un terç de les persones creadores de còmics guanya menys de mil euros a l’any. 

El món de la cultura no solament es mobilitza en defensa dels seus legítims interessos; també ho ha fet per causes justes, com la denúncia del genocidi a Palestina. I és habitual que molts referents de la literatura, la música o el cinema, per exemple, es mullen en les convocatòries electorals donant suport a candidatures progressistes, d’esquerres. Això ha provocat històricament l’animadversió de la dreta espanyola cap als anomenats “sotasignants”, aquells creadors o artistes que no solament escriuen, canten o actuen, sinó que també prenen partit davant dels problemes socials.

En aquest episodi el nostre animal polític és Xavier Aliaga, amb qui conversarem sobre l’estat actual i futur de la cultura, de les polítiques públiques desplegades en la matèria i dels seus efectes sobre les indústries culturals.

Xavier Aliaga va nàixer a Madrid en 1970, però es va criar i viu a Xàtiva. Llicenciat en Filologia Catalana, té una llarga trajectòria com a periodista. Actualment, és el responsable de la secció de cultura en la revista El Temps, on s’ha convertit en una referència de la crítica literària i musical a tot l’àmbit lingüístic català.

En la seua faceta d’escriptor, ha publicat un bon grapat de novel·les, conreant diversos gèneres (negre, juvenil, satíric…) i guanyant importants premis (Andròmina, Joanot Martorell, Samaruc, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en tres ocasions). També va ser responsable de la selecció i edició dels textos del llibre “Fuster per a ociosos”.

Des de 2021, és membre del Consell Valencià de Cultura i durant un temps va formar part també del Consell Assessor de l’IVAM.