🎙️Guerra cultural o guerra contra la cultura?
Fa uns dies vam viure la primera vaga general per l’habitatge. Una jornada que va resultar històrica, no tant pel seguiment que va tindre als centres de treball, sinó per l’impuls i la seua organització, que va descansar en noves formes de sindicalisme pròpies d’una societat postfordista, per les manifestacions massives que es van celebrar, i perquè, en un context de campanya electoral en el marc d’unes eleccions generals, va convertir-se en el blanc de les actuals forces de l’oposició, PP i Vox, avui ja indistingibles en el discurs i en les formes.
La vaga general va tindre suport en àmplies capes de la població i, des d’alguns sectors, com el cultural, es va fer una crida a l’aturada a través de diferents mecanismes, com exemplifica el manifest “El 11N, la cultura también para”, signat per 750 personalitats del món de l’art, la literatura, la música, el teatre, el cinema o la dansa.
Potser no hauria de ser d’una altra manera, ja que els treballadors de la cultura pateixen una precarietat congènita i estructural, al marge de qui governe. Les dades són demolidores. Només algunes: a Espanya, sols el 16% dels escriptors o escriptores pot viure del que publica. Quatre de cada deu actors o actrius subsisteixen per baix del llindar de la pobresa, encara que tinguen diversos treballs. O un terç de les persones creadores de còmics guanya menys de mil euros a l’any.
El món de la cultura no solament es mobilitza en defensa dels seus legítims interessos; també ho ha fet per causes justes, com la denúncia del genocidi a Palestina. I és habitual que molts referents de la literatura, la música o el cinema, per exemple, es mullen en les convocatòries electorals donant suport a candidatures progressistes, d’esquerres. Això ha provocat històricament l’animadversió de la dreta espanyola cap als anomenats “sotasignants”, aquells creadors o artistes que no solament escriuen, canten o actuen, sinó que també prenen partit davant dels problemes socials.
En aquest episodi el nostre animal polític és Xavier Aliaga, amb qui conversarem sobre l’estat actual i futur de la cultura, de les polítiques públiques desplegades en la matèria i dels seus efectes sobre les indústries culturals.
Xavier Aliaga va nàixer a Madrid en 1970, però es va criar i viu a Xàtiva. Llicenciat en Filologia Catalana, té una llarga trajectòria com a periodista. Actualment, és el responsable de la secció de cultura en la revista El Temps, on s’ha convertit en una referència de la crítica literària i musical a tot l’àmbit lingüístic català.
En la seua faceta d’escriptor, ha publicat un bon grapat de novel·les, conreant diversos gèneres (negre, juvenil, satíric…) i guanyant importants premis (Andròmina, Joanot Martorell, Samaruc, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en tres ocasions). També va ser responsable de la selecció i edició dels textos del llibre “Fuster per a ociosos”.
Des de 2021, és membre del Consell Valencià de Cultura i durant un temps va formar part també del Consell Assessor de l’IVAM.
Sobre este blog
Animals Polítics és un podcast d'anàlisi i opinió, dirigit i presentat per Aurora Mora i Ignacio Blanco, que publiquem cada dijous a les 7 del matí.
En cada episodi abordem un tema d’interés amb persones o col·lectius que, per la seua experiència o coneixement directe, puguen aportar informació i anàlisi en profunditat, des d’una posició crítica i compromesa amb la igualtat de tots els éssers humans.
0