🎙️Manual antirepressiu per a temps convulsos

El passat 3 d’octubre, la manifestació pel dret a l’habitatge (i en protesta per la celebració al Palau de les Arts de València d’una fira d’especuladors immobiliaris) va acabar amb llançament de gasos lacrimògens i dispars de pilotes de goma de manera indiscriminada contra els manifestants per part dels antidisturbis de la Policia Nacional. Tots els assistents en podem donar testimoni.

Va ser una mobilització amb presència massiva de gent jove, molt jove. Als milers que eixe dia es manifestaven per primera vegada no se’ls oblidarà la picor de gola, de la mateixa manera que aquells que van estrenar l’exercici dels seus drets civils en la Primavera Valenciana, fa 15 anys, recordaran sempre les persecucions i els colps de porra al voltant de l’institut Lluís Vives.

Si pense en aquella Primavera Valenciana em venen al cap diverses escenes de violència policial, però una cosa se’m va quedar gravada a foc: la il·lustrativa frase “No es prudente revelarle al enemigo cuáles son mis fuerzas”, pronunciada per l’aleshores cap superior de la Policia Nacional al País Valencià, Antonio Moreno, en referència a xiquets de 14 o 15 anys.

Per cert, unes setmanes després d’aquelles càrregues absolutament desproporcionades i de les seues lamentables declaracions, aquest mando policial va ser ascendit a comissari principal per l’aleshores ministre de l’Interior, un tal Jorge Fernández Díaz, qui precisament fa poc va protagonitzar el judici a la trama Kitchen per posar la cúpula policial al servei de la guerra bruta del PP.

Però tornem a l'univers simbòlic de la protesta. Quinze anys separen ambdues mobilitzacions i, en els dos casos, la resposta va ser la força bruta: amb porres apuntant al cap o amb gas pebrera pulveritzant xavals, ja siguen valencians o migrants a Ceuta. En altres contextos, com el referèndum de l’1 d’octubre, encara hi trobem situacions pitjors amb ulls rebentats per bales de foam que van ser disparades directament al cap.

En aquest episodi el nostre animal polític és Maria Josep Martínez, amb qui conversarem sobre la repressió i la criminalització de la protesta social en els àmbits legislatiu, judicial, policial i mediàtic.

Maria Josep Martínez Cledera va nàixer a Xàtiva en 1978. És advocada en actiu, militant d’Endavant i del col·lectiu antirepressiu Alerta Solidària.

En els últims 20 anys, Maria Josep ha exercit la defensa de nombroses persones vinculades a col·lectius polítics i socials que han patit persecució policial i judicial com a conseqüència d’exercir els seus drets fonamentals: feministes, antifeixistes, treballadors en vaga, manifestants contra el genocidi de Palestina o pel dret a l’habitatge.

També ha exercit l’acusació en molts processos judicials: contra els nazis per les agressions del 9 d’octubre o, més recentment, contra els policies infiltrats en el moviment independentista.