🎙️Manual antirepressiu per a temps convulsos
Sobre este blog
Animals Polítics és un podcast d'anàlisi i opinió, dirigit i presentat per Aurora Mora i Ignacio Blanco, que publiquem cada dijous a les 7 del matí.
En cada episodi abordem un tema d’interés amb persones o col·lectius que, per la seua experiència o coneixement directe, puguen aportar informació i anàlisi en profunditat, des d’una posició crítica i compromesa amb la igualtat de tots els éssers humans.
El passat 3 d’octubre, la manifestació pel dret a l’habitatge (i en protesta per la celebració al Palau de les Arts de València d’una fira d’especuladors immobiliaris) va acabar amb llançament de gasos lacrimògens i dispars de pilotes de goma de manera indiscriminada contra els manifestants per part dels antidisturbis de la Policia Nacional. Tots els assistents en podem donar testimoni.
Va ser una mobilització amb presència massiva de gent jove, molt jove. Als milers que eixe dia es manifestaven per primera vegada no se’ls oblidarà la picor de gola, de la mateixa manera que aquells que van estrenar l’exercici dels seus drets civils en la Primavera Valenciana, fa 15 anys, recordaran sempre les persecucions i els colps de porra al voltant de l’institut Lluís Vives.
Si pense en aquella Primavera Valenciana em venen al cap diverses escenes de violència policial, però una cosa se’m va quedar gravada a foc: la il·lustrativa frase “No es prudente revelarle al enemigo cuáles son mis fuerzas”, pronunciada per l’aleshores cap superior de la Policia Nacional al País Valencià, Antonio Moreno, en referència a xiquets de 14 o 15 anys.
0