La portada de mañana
Acceder
Inflación y ‘efecto Feijóo’: Sánchez encara el curso más endiablado para su Gobierno
La CNMV blinda el expediente de Borrell sobre las acciones de Abengoa
Cinco aclaraciones sobre la 'bajada' de impuestos de Alemania

A les víctimes no se'ls demana perdò, se'ls fa justícia

0

Això és el que ha fet Mònica Oltra amb totes les víctimes. No sols les de violència masclista i les xiquetes i xiquets, però també. Oltra representa sobretot la veu de les persones més vulnerables, de les que pateixen exclusió, precarietat, les que estan en situació de dependència, de les dones, de totes les dones, que ara tenim més serveis que mai haguérem imaginat. La dependència i la renda valenciana d’inclusió, la duplicació dels centres 24h, la creació de la xarxa d’igualtat, la itinerant per al món rural, els punts violeta, el programa Alba, el pacte contra la Violència de Gènere i masclista, l’estratègia Valenciana contra les violències sexuals... són només algunes de les moltes coses que hui gaudim gràcies a les seues polítiques. Ah, i l’avantprojecte de la llei valenciana d’igualtat, una llei transformadora i valenta, de segle 21, com les polítiques que fa Mónica, com totes les que fem des de Compromís.

Qui clama perquè es demane perdó a una sola una víctima, ni sap ni vol ni entén de drets ni de democràcia. Ni li importen la resta de víctimes, ni tan sols per la que reclamen, a la que utilitzen i menyspreen el seu nom i la seua dignitat de persona.

“Lo siento, me he equivocado, no volverá a ocurrir” no és el que la ciutadania vol. El que volem i el que fem als governs és millorar la vida de cada persona, dotar-la de drets i d’instruments perquè ningú li haja de demanar perdó. Eixa és la diferència entre qui es «rasguen» les vestidures, posant la mirada en un fet puntual, però que són sords i cecs a totes les demès. Prou de burles! Prou d’utilitzar les dones!

Malgrat tindre que cedir la presidència en 2015, Compromís vam fer una revolució democràtica obrint els governs a la ciutadania una revolta que va encapçalar Mónica Oltra, portant-nos fins ací, exigint un govern paritari, elevant la igualtat a la Vicepresidència, invertint els diners que ningú, mai, havia posat en polítiques socials. I en eixe moment, just en eixe moment totes les forces començaren a treballar per al seu desprestigi. A posar-li «nota» al seu feminisme, a criticar les més nímies qüestions i guardar silenci o apropiar-se’n del treball fet.

No cal contar ací com hem aconseguit avançar en igualtat, malgrat la visió ultra-crítica d’una part del feminisme, conservadorista i amb pretensió d’hegemònic. Només vos diré que escolteu el silenci tronador que han guardat algunes autoproclamades «vertaderes» feministes davant l’acusació, a una dona, per part de la ultradreta, del que ha fet o ha deixat de fer el seu marit o ex-marit. És el masclisme més barroer, elevat a l'enèsima potència.

Les dones, les feministes, totes, hauríem d’haver omplit les xarxes de manifestos i els carrers de pancartes, però no ha sigut així. Pot ser perquè els grans poders també s’infiltren en el feminisme i a algunes els fan oblidar què és la sororitat i que juntes som més fortes. Que açò no és una lluita pel poder, sinó de transformació social. Pot ser per això.

Fins i tot en la seua dimissió, Mónica Oltra i Jarque ha mostrat la seua alçada moral i la seua dignitat, el respecte per la política com l’eina fonamental de la gent i especialment, la seua autenticitat per millorar la vida de les persones. De totes. Pot ser penseu que algunes no s’ho mereixen, però ella sí que ho creu i sempre ha actuat en conseqüència. I per això ha decidit dimitir. Per fer-nos la vida més fàcil a qui l’hem acompanyada a canviar el món. A qui la seguirem acompanyant en el projecte valencianista, feminista, ecologista i d’esquerres que és Compromís. La fàbrica de somnis per la transformació social.

Després de fer el que creu que és millor per al projecte que som Compromís, nosaltres, les feministes -si més no les que entenem el que està passant- només podem posar-nos al seu costat per dir-li que el feixisme no podrà amb nosaltres. Que no està sola. Que si ens toquen a una, ens toquen a totes. Com ha fet ella sempre amb nosaltres.

Per dir-li que és un exemple i una inspiració i que totes juntes, anem a desemmascarar a la gentola que s’amaga darrere d’aquesta cacera política i personal contra ella i contra cada dona del nostre territori.

Perquè ahir, potser van guanyar els «malos» però demà en serem més i més les que els pararem els peus.

Cap persona honesta del País Valencià pot negar hui que la seua vida és un poc -o un molt- millor gràcies a Mónica Oltra. Mireu les xarxes, escolteu la gent i sabreu qui està en quin bàndol.

Nosaltres, benvolguda, admirada i estimada Mónica, seguirem caminant juntes perquè cuidar de les persones i fer-los la vida un poc més feliç, aconseguir-los drets i no excuses, continua sent el nostre full de ruta.

*Anna Perpinyà i Saragossà. Coordinadora Sectorial DaC

Això és el que ha fet Mònica Oltra amb totes les víctimes. No sols les de violència masclista i les xiquetes i xiquets, però també. Oltra representa sobretot la veu de les persones més vulnerables, de les que pateixen exclusió, precarietat, les que estan en situació de dependència, de les dones, de totes les dones, que ara tenim més serveis que mai haguérem imaginat. La dependència i la renda valenciana d’inclusió, la duplicació dels centres 24h, la creació de la xarxa d’igualtat, la itinerant per al món rural, els punts violeta, el programa Alba, el pacte contra la Violència de Gènere i masclista, l’estratègia Valenciana contra les violències sexuals... són només algunes de les moltes coses que hui gaudim gràcies a les seues polítiques. Ah, i l’avantprojecte de la llei valenciana d’igualtat, una llei transformadora i valenta, de segle 21, com les polítiques que fa Mónica, com totes les que fem des de Compromís.

Qui clama perquè es demane perdó a una sola una víctima, ni sap ni vol ni entén de drets ni de democràcia. Ni li importen la resta de víctimes, ni tan sols per la que reclamen, a la que utilitzen i menyspreen el seu nom i la seua dignitat de persona.

“Lo siento, me he equivocado, no volverá a ocurrir” no és el que la ciutadania vol. El que volem i el que fem als governs és millorar la vida de cada persona, dotar-la de drets i d’instruments perquè ningú li haja de demanar perdó. Eixa és la diferència entre qui es «rasguen» les vestidures, posant la mirada en un fet puntual, però que són sords i cecs a totes les demès. Prou de burles! Prou d’utilitzar les dones!

Malgrat tindre que cedir la presidència en 2015, Compromís vam fer una revolució democràtica obrint els governs a la ciutadania una revolta que va encapçalar Mónica Oltra, portant-nos fins ací, exigint un govern paritari, elevant la igualtat a la Vicepresidència, invertint els diners que ningú, mai, havia posat en polítiques socials. I en eixe moment, just en eixe moment totes les forces començaren a treballar per al seu desprestigi. A posar-li «nota» al seu feminisme, a criticar les més nímies qüestions i guardar silenci o apropiar-se’n del treball fet.

No cal contar ací com hem aconseguit avançar en igualtat, malgrat la visió ultra-crítica d’una part del feminisme, conservadorista i amb pretensió d’hegemònic. Només vos diré que escolteu el silenci tronador que han guardat algunes autoproclamades «vertaderes» feministes davant l’acusació, a una dona, per part de la ultradreta, del que ha fet o ha deixat de fer el seu marit o ex-marit. És el masclisme més barroer, elevat a l'enèsima potència.

Les dones, les feministes, totes, hauríem d’haver omplit les xarxes de manifestos i els carrers de pancartes, però no ha sigut així. Pot ser perquè els grans poders també s’infiltren en el feminisme i a algunes els fan oblidar què és la sororitat i que juntes som més fortes. Que açò no és una lluita pel poder, sinó de transformació social. Pot ser per això.

Fins i tot en la seua dimissió, Mónica Oltra i Jarque ha mostrat la seua alçada moral i la seua dignitat, el respecte per la política com l’eina fonamental de la gent i especialment, la seua autenticitat per millorar la vida de les persones. De totes. Pot ser penseu que algunes no s’ho mereixen, però ella sí que ho creu i sempre ha actuat en conseqüència. I per això ha decidit dimitir. Per fer-nos la vida més fàcil a qui l’hem acompanyada a canviar el món. A qui la seguirem acompanyant en el projecte valencianista, feminista, ecologista i d’esquerres que és Compromís. La fàbrica de somnis per la transformació social.

Després de fer el que creu que és millor per al projecte que som Compromís, nosaltres, les feministes -si més no les que entenem el que està passant- només podem posar-nos al seu costat per dir-li que el feixisme no podrà amb nosaltres. Que no està sola. Que si ens toquen a una, ens toquen a totes. Com ha fet ella sempre amb nosaltres.

Per dir-li que és un exemple i una inspiració i que totes juntes, anem a desemmascarar a la gentola que s’amaga darrere d’aquesta cacera política i personal contra ella i contra cada dona del nostre territori.

Perquè ahir, potser van guanyar els «malos» però demà en serem més i més les que els pararem els peus.

Cap persona honesta del País Valencià pot negar hui que la seua vida és un poc -o un molt- millor gràcies a Mónica Oltra. Mireu les xarxes, escolteu la gent i sabreu qui està en quin bàndol.

Nosaltres, benvolguda, admirada i estimada Mónica, seguirem caminant juntes perquè cuidar de les persones i fer-los la vida un poc més feliç, aconseguir-los drets i no excuses, continua sent el nostre full de ruta.

*Anna Perpinyà i Saragossà. Coordinadora Sectorial DaC

Això és el que ha fet Mònica Oltra amb totes les víctimes. No sols les de violència masclista i les xiquetes i xiquets, però també. Oltra representa sobretot la veu de les persones més vulnerables, de les que pateixen exclusió, precarietat, les que estan en situació de dependència, de les dones, de totes les dones, que ara tenim més serveis que mai haguérem imaginat. La dependència i la renda valenciana d’inclusió, la duplicació dels centres 24h, la creació de la xarxa d’igualtat, la itinerant per al món rural, els punts violeta, el programa Alba, el pacte contra la Violència de Gènere i masclista, l’estratègia Valenciana contra les violències sexuals... són només algunes de les moltes coses que hui gaudim gràcies a les seues polítiques. Ah, i l’avantprojecte de la llei valenciana d’igualtat, una llei transformadora i valenta, de segle 21, com les polítiques que fa Mónica, com totes les que fem des de Compromís.

Qui clama perquè es demane perdó a una sola una víctima, ni sap ni vol ni entén de drets ni de democràcia. Ni li importen la resta de víctimes, ni tan sols per la que reclamen, a la que utilitzen i menyspreen el seu nom i la seua dignitat de persona.