La Generalitat

Per circumstàncies familiars he hagut de fer hores en el servei d’urgències d’un hospital públic. Contemple la quantitat de gent que hi treballa, l’atenció amb què ho fa, l’amabilitat, la complementarietat d’uns amb altres, com no es regategen mitjans, com són ateses les molèsties i les lesions grans i les petites, joves i majors que ingressen per alguna urgència... La nostra sanitat pública, tot i alguns esperables dèficits humans i deficiències corregibles, és magnífica, solidària, comunal en el millor sentit.

L'observació em du a reflexionar... La sanitat, l’educació i els altres serveis socials són components bàsics del nostre estat del benestar que la Generalitat encarna i representa. Amb la seua potència actual, es van crear amb la consecució de la democràcia i la recuperació de l’autonomia. En cert i millor sentit, la Generalitat Valenciana és el nostre estat del benestar, per bé que demane correccions i se li hagen de fer les crítiques oportunes.

L’autonomia constitucional valenciana, que s’inicia amb l’Estatut de principis dels anys huitanta, personificà uns senyals d’identitat propis, recuperant una institució bàsica que ens va ser arrabassada feia més de tres segles. I, sobretot, va possibilitar un sistema d’autogovern.

Autogovern significa constituir un poder per a decidir i administrar-se amb els avantatges de proximitat, coneixement i participació ciutadana. Un poder proper que facilite la connexió de la ciutadania amb els mecanismes de l’administració i acostar-la a les institucions, en origen i en la realitat diària. La proximitat és condició de poder conèixer a fons la societat i el territori, de manera que les administracions puguen decidir correctament en tindre consciència el més prop possible de les necessitats i els problemes, gestionant més efectivament els afers col·lectius. I l’autogovern suposa també que la ciutadania tinga més possibilitats de controlar les decisions públiques i fer corregir als seus representants i agents de l’administració. Així es pot conformar un sistema millor de facultats d’intervenció pública amb garanties de rigor. L’autonomia és democràcia, és més democràcia.

És cert que la realitat és més complexa, hi ha també el factor humà, com comprovaren el 29 d’octubre del 2024 amb el comportament del President i alguns consellers de la Generalitat en eixe dia. La catàstrofe de la dana, ha contribuït a remoure la confiança d’alguns sectors populars en la institució, una crítica a sumar a les conseqüències de l’actuació del govern valencià. També ha despertat nostàlgies interessades, en servir d’excusa a algú per a tractar carregar-se tot el contingut de l’autonomia política, amagant els segles d’un centralisme ineficient, absurd i injust, règims autoritaris de rígida i extrema jerarquia. Cal recordar-ho quan s’oblida la foscor extrema del centralisme franquista, la seua ineficàcia administrativa i distributiva, les subordinacions lesives que comportava, i com la ciutadania estava incapacitada per verificar l’acció dels que ocupaven el poder.

Amb un autogovern democràtic, els serveis d’educació, sanitaris, socials i culturals, han millorat substancialment la vida de la gent.

Dissortadament, per a la ciutadania valenciana actuacions de determinats governs han tacat eixes millores essencials. És lamentable que alguns governants no ho tinguen clar i facen el seu treball sense entrega ni rigor, com va passar el dia de la dana, contribuint a una pèrdua immerescuda de confiança en la institució. La Generalitat és una consecució ciutadana a valorar i defensar, una creació col·lectiva que ens possibilita la vida de cada dia. Per això hem de saber d’aquells polítics governants que pensen més en si mateixos, o en la seua ideologia, i no tant en servir a la ciutadania.

Cuidar la Generalitat, perfeccionar-la, és cosa de tots, començant pels governants. L’actual indignació popular i la mobilització contra el President té també una lectura de defensa de la Generalitat davant la conducta d’uns polítics que no han actuat correctament i no han sabut regir-la.    

El millor governant és qui s’envolta de gent preparada i capacitada per a aprendre, bons assessors i no bàsicament camarades de confiança personal. És també aquell capaç de reconéixer errors i actuar en conseqüència. Dirigents sense vanitat, arrogància ni retòrica. I honrats, és clar. La Generalitat ens és imprescindible, és una de les raons de per què des de fa un any es demanen dimissions.