Els veïns de la Losa del Obispo es rebel·len contra el projecte de magatzem de fibrociment a 250 metres del nucli urbà

Els veïns de la localitat de la Losa del Obispo (500 habitants), a la comarca valenciana dels Serrans, s’han mobilitzat per a mostrar el seu rebuig al projecte d’una planta per al tractament, la valorització, el depòsit i l’eliminació de residus de fibrociment que la mercantil Reciclajes Losa SL pretén situar en el municipi. La instal·lació se situaria en un antic buit miner a uns 250 metres del nucli urbà, cosa que ha encés les alarmes: “No s’ha avaluat de manera específica el risc per a la població resident ni s’han analitzat els riscos derivats del transport i el depòsit de residus que puguen contindre amiant”. El fibrociment, compost principalment d’amiant o asbest, s’utilitzava en cobertes d’uralita i canonades abans de la seua prohibició a Espanya el 2002.

L’Asociación NO al vertedero de Losa apunta que la legislació marca que una instal·lació d’aquestes característiques ha d’estar a més de 2.000 metres d’un nucli urbà, “i a més es troba a tot just 100 metres de l’ermita del calvari, el principal atractiu del poble, que es veuria directament afectat, i uns 80 metres del cementeri”. El magatzem seria “la mort del poble”. En dos dies van recollir 900 signatures en format paper i sengles en línia.

Demanen una “valoració rigorosa” del risc potencial

En les al·legacions presentades davant la Conselleria de Territori, els afectats apunten que la declaració d’interés comunitari (DIC) no incorpora un estudi específic de dispersió de fibres en cas de trencament, manipulació o incident; tampoc inclou una modelització de transport per vent, anàlisi d’escenaris accidentals ni un estudi de riscos per als residents.

La gestió i el depòsit de residus amb contingut en amiant, “fins i tot tractant-se de fibrociment encapsulat, requereix una valoració rigorosa del risc potencial per a la salut humana, especialment quan hi ha habitatges en un radi inferior a 250 metres”, sostenen, al mateix temps que afigen que el projecte podria resultar “contrari al principi de precaució sanitària”.

L’Estratègia Europea cap a un Futur sense Amiant (2022) i la Directiva (UE) 2023/2668 reforcen el principi de màxima protecció davant l’exposició a aquestes fibres, “cosa que obliga a extremar els criteris d’ubicació d’instal·lacions d’eliminació, prioritzant emplaçaments allunyats de nuclis residencials i compatibles amb la planificació territorial”. No obstant això, denuncien que en les proximitats del lloc triat “trobem múltiples explotacions agrícoles, tant de gran extensió com de reduïda, la major part en producció, en què destaca el cultiu d’oliveres, garroferes i ametlers”.

Risc potencial per a la salut pública

Tal com recorden en el text d’al·legacions, l’amiant està reconegut com una substància carcinògena. Encara que el projecte es refereix a residus de fibrociment encapsulat, adverteixen que “el transport, la manipulació, la descàrrega i el depòsit poden generar situacions de risc en cas de trencament d’embalatges, deterioració del material, manipulació accidental o episodis de vent”. Critiquen, a més, que la documentació sotmesa a informació pública “no incorpora un estudi específic de dispersió de fibres ni una modelització d’escenaris accidentals”.

La proximitat del projecte al nucli urbà “genera una preocupació raonable entre la ciutadania pel que fa als possibles efectes sobre la salut pública i la qualitat ambiental”, per la qual cosa insisteixen que és imperatiu aplicar el “principi de precaució”.

Falta de justificació de l’interés comunitari

Els veïns consideren que no està acreditat que l’ús projectat responga a un interés comunitari “real i directe, ni que resulte imprescindible la seua localització en sòl no urbanitzable”. A parer seu, la planta “respon a una iniciativa privada la càrrega ambiental de la qual recau principalment sobre l’entorn immediat”. A més, assenyalen una incompatibilitat amb el model rural del municipi: la planta a penes preveu crear quatre llocs de treball, una xifra “manifestament insuficient” per a justificar la instal·lació. S’hi suma l’impacte negatiu que asseguren que tindria per al turisme rural de la zona i de poblacions veïnes com Xulilla.

Així mateix, addueixen que aquesta mena d’infraestructures produeixen un efecte d’“especialització funcional” del territori associat a usos industrials de baixa compatibilitat amb activitats agrícoles i turístiques, la qual cosa “redueix l’atractiu del municipi per a la inversió i la fixació de població”. Es tracta de decisions que “poden suposar una autèntica hipoteca territorial irreversible”.

Possible afectació a les aigües subterrànies i a l’entorn natural

L’emplaçament es troba en una zona catalogada com a àrea estratègica de recàrrega d’aqüífers, amb una permeabilitat del terreny elevada: “Aquestes condicions incrementen la vulnerabilitat del sistema hidrogeològic davant processos d’infiltració”. Com que no consta un estudi hidrogeològic complet en l’expedient, alerten que “no pot descartar una possible afectació als recursos hídrics”.

D’altra banda, la zona es localitza en l’àmbit funcional de la ZEPA Alt Túria i serra del Negrete (Xarxa Natura 2000), “un espai protegit de gran importància ecològica”, confrontant al barranc de la Cava. Aquest llit desemboca al Parc Natural del Túria i se situa pròxim al Paratge Natural Municipal de Los Calderones. “El desenvolupament del projecte pot suposar conseqüències molt negatives en l’estat de conservació de les espècies per l’acumulació de pols en suspensió i la possible inhalació”, indiquen.

Augment del trànsit pesant i incendis

Un altre aspecte crític és el trànsit regular de vehicles pesants: “Aquest increment en l’entorn pot generar efectes indirectes sobre la mobilitat i la seguretat viària en carreteres utilitzades habitualment per residents i visitants”. A més, l’àmbit se situa en una zona amb risc d’incendis forestals, cosa que requereix una avaluació de riscos que, segons els veïns, no s’ha fet.

Per tot això, sol·liciten a la Conselleria una resolució desfavorable a la DIC promoguda per Reciclajes Losa SL, pe considerar que el projecte “perjudica greument la salut pública, el medi ambient, l’economia i el model territorial del municipi”.

L’Ajuntament de la Losa del Obispo, tal com va fer públic en un ban municipal, ha comunicat de manera expressa l’oposició social a l’empresa promotora de la instal·lació, “deixant constància de la preocupació existent en el municipi i de la postura majoritària dels seus veïns i veïnes”.

Paral·lelament, tal com ressenyen des del consistori, mantenen un contacte “constant i permanent” amb la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, “a la qual es trasllada de manera reiterada el compromís ferm de l’Ajuntament amb la defensa dels interessos i el benestar de la població de la Losa del Obispo”.

La plataforma ciutadana reconeix que l’Ajuntament, a pesar que no s’ha posicionat com han fet altres, “ha contractat una tècnica mediambiental per a elaborar un informe que és bastant contundent”. A més, ressalten que el projecte sorgeix i la població no té cap informació fins un any i mig després. “No hi ha cap comunicació municipal oficial”, sostenen.

La Conselleria de Territori explica que l'expedient és una Declaració d'interés Comunitari que es troba en fase de recaptar informes sectorials després de finalitzar la fase d'al·legacions. Ara, s'estan analitzant per a incorporar propostes o realitzar modificacions. De manera paral·lela s'està recaptant informació municipal de Carreteres de Diputació, d'Espais Naturals, de la Secció Forestal i de Sanitat Ambiental o de residus, que consideren “fonamental” i estan en elaboració: “Fins que no es complete la tramitació de l'expedient, amb tots els informes i la respostes d'al·legacions, no es podrà incloure en la Comissió Territorial d'Urbanisme per a la seua resolució”.

De moment, la Subdirecció General d'Epidemiologia, Vigilància de la Salut i Sanitat Ambiental, ha emés un informe desfavorable a la declaració d'Interés Comunitari en els termes plantejats, al no quedar acreditada la idoneïtat sanitària de l'emplaçament ni la suficiència de les garanties preventives necessàries per a protegir la salut de la població i de l'entorn.

La plataforma espera que es facen públics la resta dels informes que s'han sol·licitat.