Invitació a recuperar espais de la Guerra Civil. Aquests articles recorren escenaris de la Guerra Civil al territori valencià, que per la seua significació cal conèixer i mantenir en la memòria col·lectiva.
Són el resultat de visites freqüents de l'autor a cada lloc, però també de la lectura, la recerca en arxius i hemeroteques i l'estudi de mapes, fotografies i una extensa documentació gens coneguda i sovint inexplorada abans.
Constitueixen una guia per veure de prop restes constructives —trinxeres, aerodroms, búnquers, bases d'artilleria, dipòsits de munició, habitatges militars provisionals, etc.—, que permeten imaginar el que passà en espais ara digerits per la natura i llavors testimonis de la por, la lluita per la vida i la salvaguarda d’ideals de llibertat i democràcia atacats per l'Exèrcit dels rebels, finalment vencedor.
Part davantera d’un fortí que forma part de la segona línia de defensa a l’Est de Novaliches (Jérica). Al fortí se li obrí una porta i s’utilitzà per a guardar ferramentes de camp. A la part superior encara es poden veure el reforços de protecció fets de ciment abocat en sacs i, ja endurits, encastats al frontal. Egalca
Amb l’aprovació per les Corts Valencianes de la Llei 9 de 2017 de 7 d’abril, que ampliava la Llei del Patrimoni Cultural Valencià de 1998, s’incorporà la protecció del patrimoni militar de la Guerra Civil i finalitzà un llarg període d’oblit i d’abandonament de construccions realitzades per necessitats militars d’un conflicte armat en el qual es va decidir el futur del país per al segle XX.
Fins aquell moment, només la iniciativa cívica havia pressionat efectivament en aquest sentit.
Ja té protecció legal aquell conjunt dispers i molt poc conegut, però no totes les institucions tenen clar encara que, com diu el Preàmbul de la Llei, “aquests elements i conjunts constructius tenen un important valor patrimonial, com a mostra notable de l’enginyeria militar i com a espais privilegiats de la memòria de la guerra. Testimonis de la nostra història, són un element integrant del nostre patrimoni històric i cultural”.
En els períodes de govern autonòmic progressista, s’han dedicat inversions per a la restauració d’algunes construccions bèl·liques, però cal difondre-les i sensibilitzar la societat valenciana de la seua existència i de les característiques constructives pròpies. També del valor històric que tenen i el que representen com a testimoni de la lluita per la democràcia.
Aquesta sèrie d'articles apropa al públic llocs molt significatius del conflicte armat, amb les restes defensives més significatives, contextualitzant els episodis bèl·lics que allí tingueren lloc. Sovint, espais naturals fascinants i seductors es van tenyir d’odi, de por, de mort i ferits, de covardia i coratge, de patiment i de solidaritat. Ara poden enlluernar-nos per la seua bellesa, però cal veure'ls també en la seua profunda significació històrica.
Relació d’espais i poblacions que foren escenaris de combats i que quedaren formant part de la línia de contacte del front estabilitzat (molts d’ells coincidents amb la Línia XYZ) i que seran estudiats en pròxims articles de la sèrie. Mapa de l’Institut Cartogràfic Valencià
La Guerra Civil s’inicia el juliol de 1936 a conseqüència de la fallida d’un colp d’estat militar i civil contra la República i contra tot allò que d’innovador significava per a la nostra societat el règim democràtic instaurat feia només sis anys. Els seus començaments van ser caòtics, amb estratègies militars improvisades pels voluntaris republicans, i amb tàctiques de combat apreses en la guerra del Marroc per les forces rebels i pels militars fidels a la República.
En la mesura que forces militars estrangeres van participar en la guerra —de l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista amb els rebels; de l'URSS amb les forces republicanes—, intervingueren estratègies i equipaments més avançats. El nostre territori es convertí en un gran camp d’entrenament i prova de nous materials de destrucció, molt útils per a les potències dictatorials europees que s’estaven preparant per a la Segona Guerra Mundial.
Els combats arribaren al País Valencià per Morella, a principis d’abril de 1938, quasi dos anys després de començada la guerra. Les tècniques militars, ofensives i defensives, ja estaven molt depurades i la potència de foc dels rebels era molt més efectiva i destructiva. Per altre costat, la capacitat ofensiva de l’Exèrcit governamental era molt deficitària, per la qual cosa hagué d'adoptar una estratègia eminentment defensiva i tractar de frenar l’avanç de l’enemic. Així, moltes de les estructures constructives de defensa foren construïdes pels republicans.
Això ocorregué fins que les forces de Franco arribaren a les defenses republicanes construïdes en la línia coneguda com a XYZ, al Nord de la ciutat de València. En aquell sistema defensiu els batallons de construcció de la República estigueren treballant tres mesos abans que les forces enemigues arribaren. Allí es va aturar temporalment l’ofensiva, ja que l’exèrcit atacant no pogué trencar-lo de seguida i hagué d'iniciar també la construcció de defenses franquistes, en previsió d'hipotètiques contraofensives republicanes.
Selecció de poblacions i Centres de Resistència posteriors a la línia principal XYZ. Mapa de l’Institut Cartogràfic Valencià
L'estabilització del front davant de la XYZ es reforçà amb l’ofensiva republicana del 25 de juliol què travessà l'Ebre i guanyà posicions a l’altre costat del riu, obligant les tropes feixistes a desplaçar allí les unitats de xoc més efectives que operaven en l’ofensiva cap a València.
En aquests articles destacarem les fites més importants d’aquestes lluites, que tingueren lloc fonamentalment entre l’abril i juliol de 1938, i algunes ofensives locals significatives entre agost d'aquell any i gener del 1939, ja al final del conflicte. També assenyalarem punts fortificats on no es va combatre però que tenen importància constructiva i són testimonis arqueològics memorables.
Atacs de l'aviació rebel
Per al govern de la República no sols estava el front dels exèrcits de terra; una nova estratègia franquista, amb l’ajut i assessorament d’alemanys i italians, s’obriren dos fronts de guerra més: el de la costa mediterrània, assetjada per l’armada franquista, secundada per la italiana que controlava gran part d’aquest mar, i el de la rereguarda republicana, sobretot les poblacions costaneres atacades sovint per l’aviació italiana que, des de Mallorca, bombardejava les poblacions situades en l’arc Mediterrani republicà.
Algunes posicions de Defensa de Costa i d’un Centre de Resistència al Sud del País Valencià. Mapa de l’Institut Cartogràfic Valencià
Per a defensar la costa i protegir el trànsit marítim republicà de cabotatge, es reforçà extraordinàriament la Defensa de Costa, i es construí un seguit d’emplaçaments per a canons de gran abast. Es completà el sistema defensiu de vora mar construint fortins per a defensar les platges de desembarcaments enemics.
Pel que fa als bombardejos sobre la població civil, i nuclis estratègics, industrials o d'emmagatzemament, el govern republicà aplicà una política d’inversions molt important en defensa passiva, construint gran quantitat de refugis per a la població civil convertida en objectiu militar de les forces rebels. Aquestes construccions defensives, molt esteses pel territori republicà, a penes existeixen en la part del país que estava sota el control dels feixistes.
Índex de llocs
Aquesta sèrie s'ocuparà especialment d'una vintena de llocs fonamentals per la seua importància bèl·lica, per les característiques de les construccions, l'alt grau de conservació de les restes arqueològiques, la situació estratègica o altres motius. S'ha tingut en compte la totalitat del territori valencià, però convé indicar que la major part de les restes que es visitaran estan situades al Nord de la capital, ja que l'ofensiva franquista venia d'aquella direcció. S'inclouran unes poques posicions localitzades al Baix Aragó, que constituïa el punt d'entrada de les forces rebels i els seus aliats italians i alemanys. Llocs principals en la seqüència d'aquests articles seran els següents:
Línies sobrepassades per l'exèrcit rebel
La Pobleta, Morella
Cervera del Maestrat-Vinaròs
La Nevera, Catí
Montegordo-Albocàsser
Les Coves de Vinromà
Onda
Línia de front estabilitzada
Nules
La Vilavella
La Vall d’Uixó
El Castell de Castro-Nevera (Fondeguilla)
Villamalur
La Ràpita-cotes 850 (Algímia d'Almonessir-l'Alcúdia de Veo)
Coll de Gaibiel-Costalata
Viver-Xèrica
Begís
Peña Salada-El Toro
Sarrión-Manzanera
Defenses a la rereguarda republicana
Almenara. Arranc de la XYZ
Sagunt
El Puig de Santa Maria, arranc de la Línia Immediata
El Cabeç Bord (Sagunt, Albalat dels Tarongers i Nàquera)