La Generalitat ha anunciat que desvincula el finançament de la rehabilitació de l'antic monestir de Santa Clara, un immoble del segle XIV declarat Bé d'Interés Cultural (BIC) del Centre Raimon d'Activitats Culturals (CRAC). No obstant el govern autonòmi continuarà formant part de la Fundació Raimon i Annalisa que gestionarà el centre, una fundació governada per un patronat que està conformat des del seu impuls l'any 2021 per la pròpia Generalitat, la Diputació de València i l'Ajuntament de Xàtiva.
Amb aquest moviment, el govern del PP valencià s'alinea amb el camí marcat pel PP de Xàtiva, una postura que ha comunicat al propi alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà (PSPV) en una reunió produïda aquest divendres.
Segons ha comunicat la Direcció General d’Administració Local, el canvi de posició respon al fet que el consistori xativí no ha executat el pressupost previst en el conveni vigent, que expira el 31 de desembre. De l’import total compromés, 3.043.285 euros, només s’han justificat 399.265,56 euros, segons la Generalitat. Davant d’aquesta situació, l’executiu valencià ha decidit “redactar un nou conveni amb el mateix import” per a centrar-se exclusivament en la rehabilitació arquitectònica del convent de les clarisses, un edifici del segle XIV declarat Bé d’Interés Cultural.
El director general d’Administració Local, José Antonio Redorat, va traslladar la decisió a l’alcalde afirmant que el nou acord “se cenyirà únicament a la restauració de l’edifici per a usos culturals” i que no contemplarà “cap vincle amb la Fundació Raimon i Annalisa ni amb el Centre Raimon d’Activitats Culturals”. El responsable autonòmic va defensar que “seran els habitants de Xàtiva i el seu ajuntament, en exercici de la seua autonomia, qui decidisquen els usos futurs del monestir”; no obstant, segons ha pogut confirmar elDiario.es, la Diputació de València (també governada pel PP) sí que mantindrà la seua vinculació a aquesta fundació.
Des de l’Ajuntament de Xàtiva s’ha confirmat la recepció d’aquesta comunicació, que posa fi al conveni signat fa quatre anys. El govern local, no obstant això, ha remarcat que manté el seu compromís amb el Centre Raimon i ha afirmat que el monestir “continuarà destinat al projecte cultural acordat inicialment”. L’alcalde ha valorat positivament que “es manté la inversió autonòmica i les obres poden adjudicar-se abans de final d’any”, unes obres que suposen habilitar un espai museístic, i cap altra possible funció alternativa, és a dir, un vestit a mesura.
El consistori ha justificat els retards en l’execució per problemes administratius derivats de la tramitació d’actuacions en un Bé d’Interés Cultural i pels requeriments d’excavacions arqueològiques addicionals exigits per Patrimoni, circumstàncies que han retardat l’inici de les obres, actualment en fase d’adjudicació.
Funció del CRAC
El projecte del Centre Raimon d’Activitats Culturals (CRAC) estarà gestionat per la Fundació Raimon i Annalisa, que serà la dipositària del fons patrimonial que Raimon llegarà a la ciutat de Xàtiva. Entre el patrimoni d'aquest fons destaquen obres d'art d'artistes com Andreu Alfaro, Joan Miró, Artur Heras, Antoni Tàpies, Miquel Barceló, Rafael Armengol, Eduardo Chillida o Manuel Boix, unes obres que ja es van exhibir en una exposició a la mateixa ciutat fa mes de dos anys.
Però el CRAC ha estat objecte de polèmica els darrers mesos, especialment després que el PP de Xàtiva reobrira el debat criticant la inversió de més de deu milions d’euros i qualificant-la de “balafiament”. Els populars consideren que els fons haurien de destinar-se a habitatge o a la rehabilitació del nucli antic, i han acusat el govern municipal de voler “cedir” el convent a una entitat privada. No obstant això, el patronat de la Fundació Raimon i Annalisa estava format fins ara per les tres administracions públiques implicades —Generalitat, Diputació i Ajuntament—, i el conveni original establia clarament que la subvenció es concedia per a la posada en marxa del centre cultural dedicat al cantautor xativí.