L'empremta invisible de l'incendi de Bejís: més de 620.000 tones de CO₂, més que tota València en un any
LLEGIR EN CASTELLÀ
Els grans incendis forestals no sols arrasen el territori i destrueixen ecosistemes, sinó que també actuen com a acceleradors invisibles del canvi climàtic. Així ho posa en relleu una nova investigació liderada per l'Institut de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (Itaca) de la Universitat Politècnica de València (UPV), en col·laboració amb el Natural Resources Institute Finland (Luke), que ha desenvolupat una metodologia pionera per a calcular amb absoluta precisió la petjada de carboni dels incendis a l'arc mediterrani.
El mètode s'ha aplicat al devastador incendi declarat a Bejís (Castelló) l'estiu de 2022, un sinistre que va calcinar un total de 18.538 hectàrees. Els càlculs revelen que el foc va tindre un impacte en l'escalfament global equivalent a 626.000 tones de diòxid de carboni (COâ‚‚). Aquesta xifra supera àmpliament les emissions generades durant tot un any per una gran ciutat com València i representa prop del 0,22% de les emissions anuals totals de gasos d'efecte d'hivernacle en el conjunt d'Espanya.
Quan un bosc crema, gran part del carboni emmagatzemat durant dècades en els arbres, arbustos i el sòl s'allibera de manera abrupta a l'atmosfera. A aquesta emissió directa se suma la pèrdua temporal de la coberta vegetal, cosa que redueix la capacitat d'absorció de COâ‚‚ dels ecosistemes afectats.
“Els resultats posen de manifest que els incendis no sols generen pèrdues econòmiques, ambientals, socials i emocionals, sinó que també tenen un important impacte climàtic”, assenyala Helena van den Berg Sesma, investigadora d'Itaca-UPV i autora principal de l'estudi, publicat en la revista científica Fire. Per la seua banda, el coautor Edgar Lorenzo-Sáez adverteix que es produïx una retroalimentació perillosa: “L'escalfament global derivat del canvi climàtic afavoreix condicions de risc més elevat d'incendi, mentre que els grans focs poden afegir gasos d'efecte d'hivernacle a l'atmosfera i reduir temporalment la capacitat d'absorció de carboni dels sistemes naturals”.
Fins ara, molts models de càlcul aplicaven un patró uniforme a les superfícies cremades. La gran novetat d'aquest treball radica en el fet que combina les imatges del satèl·lit europeu Sentinel-2 amb dades detallades sobre la biomassa prèvia, el tipus de vegetació i la intensitat amb què va cremar cada metre quadrat.
“A diferència de models que assignen un únic tipus de vegetació a cada superfície, el nou enfocament identifica la coexistència de diferents tipus de coberta vegetal dins d'una mateixa zona”, aclareix l'investigador José Vicente Oliver-Villanueva. L'anàlisi demostra que les majors emissions es van concentrar en les àrees amb presència de coníferes barrejades amb matollar i vegetació herbàcia, especialment en els punts on la severitat del foc va ser alta o moderada-alta, on van representar més del 81% de les emissions estimades.
Els autors de l'estudi defenen que aquesta metodologia transcendeix la simple comptabilitat acadèmica i ha de convertir-se en una ferramenta fonamental per a la gestió forestal preventiva. Conéixer amb exactitud quin tipus de biomassa i quines zones generen més emissions permet a les administracions prioritzar les tasques de neteja de combustible, dissenyar paisatges més resistents i millorar els inventaris oficials de gasos d'efecte d'hivernacle en l'àmbit regional i nacional.