El Ministeri va alertar que la torre d'oficines de Boluda de 13 plantes incompleix la llei però el Port l'avala

L'Ajuntament de València té previst aprovar aquest dimecres en la Comissió d'Urbanisme el Pla Especial de la Zona Sud 2 del Port de València, el document urbanístic que regula els usos, les activitats i les edificacions que es podran desenvolupar en tot l'àmbit, principalment en l'entorn del moll Príncep Felip. Es tracta d'una aprovació provisional, després del període d'al·legacions, que s'eleva a la Conselleria de Territori perquè procedisca a l'aprovació definitiva.

Entre els edificis que queden dins de l'àmbit del pla està l'actual edifici d'oficines del navilier i president de l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE), Vicente Boluda, així com els terrenys contigus en els quals va iniciar les obres de la seua nova torre d'oficines de 13 altures mitjançant una concessió atorgada per l'Autoritat Portuària de València (APV). L'Ajuntament va paralitzar els treballs perquè s'havien engegat sense la preceptiva llicència municipal, i així continuen a l'espera que es resolga l'expedient sancionador.

En aquest sentit, crida l'atenció el xoc que es va produir durant la tramitació del Pla Especial entre el Ministeri per a la Transició Ecològica i l'APV arran de l'esmentat edifici. Així, un informe de la Direcció General de la Costa i el Mar, dependent de l'esmentat ministeri i firmat el passat mes de març, va advertir d'un excés d'altura de la torre.

Segons el document, al qual ha tingut accés elDiario.es, “el domini públic portuari estatal es regula per les disposicions del Text Refós de la Llei de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant (TRLPYMM) i, supletòriament, per la Llei de Costes, per la qual cosa haurà de garantir-se que amb les altures proposades no es genere una pantalla arquitectònica en els primers 500 metres mesurats terra endins des del límit interior de la ribera de la mar”.

Per tot això, la Direcció General va demanar aclarir els aspectes següents en relació amb l'edifici de Boluda: “Per a l'ordenació proposada en l'àrea d'ordenació especial, si bé s'indica que es consolida l'edificació existent (actualment de 3-4 plantes d'altura), es permet una altura de PB+XIII [planta baixa més 13 pisos] (56 metres d'altura), cosa que resultaria contrària al que regula la normativa de Costes en la zona d'influència”.

A aquest escrit va contestar l'APV remarcant que, malgrat que l'informe s'havia emés fora de termini, s'incloïa en l'expedient, i afirmant que, com que l'immoble està en sòl portuari, la Llei de Costes no és aplicable: “si bé els terrenys objecte del pla tenen la consideració de Domini Públic Maritimoterrestre (DPMT), també tenen la consideració de domini públic portuari. És per això que, en virtut del que indica l'article 67.1 TRLPEMM, el seu règim jurídic és determinat per la normativa portuària, i les disposicions de la legislació de costes només són aplicables de manera supletòria”.

En conseqüència, afegeix l'APV, “l'aplicació de les servituds i altres limitacions a la propietat (zona d'influència) que s'estableixen en la Llei de Costes no serà aplicable sobre el domini públic portuari (DPP), tal com es recull en l'informe de l'Advocacia de l'Estat”.

Boluda al·lega contra la protecció de les seues actuals oficines

Com va informar elDiario.es, la multa de l'Ajuntament a Boluda podria ser doble: una per infracció lleu per haver començat els treballs sense els pertinents permisos municipals i una altra per infracció greu perquè les obres afecten un edifici catalogat.

En aquest sentit, la mercantil del navilier ha presentat al·legacions per a evitar que el Pla Especial reculla el seu actual edifici d'oficines com a catalogat, fet que implicaria una certa protecció patrimonial.

Boluda defensa en el seu escrit que “l'immoble actual ja no es correspon substancialment amb les antigues oficines d'Unión Naval de Levante, perquè ha patit transformacions profundes, especialment en la reforma de 2006-2007, com ara el canvi de volum, la substitució de la segona planta per una altra d'envidrada, la incorporació de nous nuclis de comunicació, l'alteració de les façanes i la demolició de la decoració i la distribució interior prèvies”, per la qual cosa “manca de valor històric, arquitectònic i etnològic suficient per a ser integrat en el patrimoni cultural valencià”.

No obstant això, l'Ajuntament desestima l'al·legació: “Des d'una òptica administrativa, aquestes circumstàncies no exclouen necessàriament l'existència de valors protegibles. La protecció urbanisticopatrimonial pot fonamentar-se no sols en l'autenticitat material absoluta de l'edifici originari, sinó també en la seua significació històrica, en la seua permanència com a fita d'un enclavament productiu i portuari, en la seua relació amb la memòria industrial del front marítim i en els valors compositius, tipològics o de contextualització urbana que el planejament considere concurrents. Per tant, no és procedent estimar la pretensió d'eliminació automàtica de tota referència patrimonial”.