Patronals de promotors reconeixen a les Corts haver participat “activament” en la nova Llei valenciana del Sòl

Dues importants patronals de promotors valencians han reconegut haver participat “activament” en l'elaboració del projecte de la Llei del Sòl de la Comunitat Valenciana, que es tramita a les Corts Valencianes per la via d'urgència, cosa que limita de manera significativa la participació ciutadana.

Es tracta d'un marc legal que substituirà íntegrament la Llei d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (TRLOTUP), aprovada el juny de 2021 pel Govern del Botànic, i que va rebre 53 observacions essencials del Consell Jurídic Consultiu (CJC), és a dir, disposicions que eren directament contràries a dret. Uns advertiments que ja s'han resolt, segons es desprén d'un informe posterior de la Direcció General d'Urbanisme.

En aquest context, experts de l'àmbit urbanístic, legal o immobiliari citats pels diferents grups parlamentaris han comparegut aquest divendres en la Comissió de Territori de les Corts, dins de la fase de participació prèvia a la presentació d'esmenes dels grups parlamentaris.

Ha sigut en aquest àmbit on el representant de l'Associació de Promotors Immobiliaris de la Província d'Alacant i de la Federació de Promotors Immobiliaris i Agents Urbanitzadors de la Comunitat Valenciana, Jesualdo Ros, ha afirmat que van estar “participant activament en tot aquest procés presentant al·legacions i transmetent la nostra experiència”.

A preguntes del diputat de Compromís, Juan Bordera, sobre la seua participació en la normativa, ha assegurat que ha comparegut “a petició pròpia” i ha afegit: “Sempre col·laborem en això i en totes les intervencions i, fins i tot, abans que isca el Pla d'Acció Territorial sobre Prevenció del Risc d'Inundació (Patricova), nosaltres ja hem donat la nostra posició i intervenim activament en això i en totes les lleis. Presentem 102 al·legacions i no són ni la meitat les que ens han coincidit”.

D'altra banda, ha destacat que la llei introdueix “millores importants” per a “un urbanisme més senzill, executable i que permeta construir més habitatges”.

Com a possibles millores, ha advocat per reduir el termini per a resoldre llicències de tres a dos mesos i per la declaració responsable, excepte en els casos d'obres de nova planta o edificis catalogats.

Tot això, ha subratllat, per a agilitzar les llicències d'obra en la situació actual, en què “hi ha una necessitat imperiosa d'habitatge”. Finalment, ha instat la Conselleria a publicar uns criteris generals i vinculants sobre les “qüestions conflictives” perquè tant els ajuntaments com els tècnics “sàpien a què atindre's”.

La UV alerta de la “capacitat excessiva” dels promotors

José Vicente Sánchez, professor d'Urbanisme de la Universitat de València (UV), ha assenyalat que la llei suposa “un pas contundent de flexibilització i d'ús del sòl”, però ha advertit que “pot generar diferents controvèrsies” perquè inclou “menys participació i avaluació”. “És un jo m'ho guise, jo m'ho menge”, ha il·lustrat, i ha demanat tindre “molta cura” perquè “es poden agilitzar els tràmits, però no a costa de perdre garanties”. I ha subratllat: “El sòl no urbanitzable no és un full en blanc, hi ha condicionants”.

En matèria d'habitatge, el professor de la UV ha advertit que la norma “deixa massa en mans dels promotors la capacitat de construir” i ha demanat mesures reguladores per a “frenar un problema que és molt més complex del que pretén resoldre aquesta llei amb un pla d'acció territorial de caràcter sectorial”.

“L'habitatge s'ha de treballar de manera integrada en tot el territori, tenint en compte qüestions de risc, mobilitat, accessibilitat, transport i, per tant, disponibilitat del planejament urbanístic (...) No podem repetir errors en relació amb les lliçons que ens va donar la dana”, ha exposat.

Crítiques del PSPV i Compromís

La diputada socialista a les Corts, María José Salvador, ha comentat que des del Grup Socialista presenten una esmena a la totalitat “a aquest projecte de Llei del Sòl, perquè és una llei que fomenta l'especulació, que torna al pitjor moment i al pitjor model de la pitjor etapa del Partit Popular en matèria d'urbanisme”.

Segons Salvador, “hi ha menys avaluació ambiental, hi ha menys transparència i menys participació; hi ha menys urbanisme i menys territori, a més d'una porta oberta de bat a bat a la gestió indirecta i a la iniciativa dels promotors, fins i tot al marge dels plans generals municipals”.

D'altra banda, en matèria d'habitatge protegit, ha denunciat que “estableixen uns estàndards bàsics de reserva d'habitatge protegit que estan per davall dels que preveu en aquests moments la mateixa llei estatal d'habitatge, que és 40-20 [enfront de 30/15 en el projecte de llei]”, i ha afegit: “Els estàndards d'aquesta llei estan per davall i després, a més, creen figures com els plans sectorials d'habitatge o els plans d'acció territorial d'habitatge, que estan absolutament basats en la requalificació de sòl sense cap mena d'informe sectorial, cosa que podrà posar en risc la població on es construïsquen aquests hipotètics habitatges”.

Per la seua banda, la portaveu adjunta i el diputat de Compromís, Paula Espinosa i Juan Bordera, han destacat que “hui hem escoltat promotors reconéixer en seu parlamentària que han influït en l'elaboració de normes urbanístiques abans de la seua tramitació parlamentària. Això és molt greu. Volem transparència sobre això, saber qui ha participat en la redacció d'aquesta Llei del Sòl i quines propostes s'han incorporat. El Consell ho ha d'explicar, hi ha determinada gent que pot eixir molt beneficiada d'una llei feta a mida”.

Tots dos han denunciat que “és inadmissible que, mentre determinats sectors amb molts interessos en aquesta qüestió han tingut accés a les fases prèvies, el PP tramite una llei d'aquesta transcendència per urgència, retallant els terminis per a estudiar-la, escoltar les entitats i presentar esmenes. No es poden donar totes les facilitats als interessos privats i retallar-les en el debat democràtic”.