Amb 24 anys de govern a l’esquena, a l’exalcaldessa de València, Rita Barberá, sempre l’ha perseguida la sospita en la seua gestió. Mentre els escàndols se succeïen en els primers anys d’Eduardo Zaplana o de Francisco Camps al capdavant de la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament de València, malgrat les ombres, semblava infranquejable a comportaments sospitosos.
No obstant això, l’explosió d’escàndols a partir del 2009 també va esguitar Barberá. I des de llavors ha augmentat la reguera de casos i de sospites. Aquests últims dies ha tornat a la palestra el denominat ‘Ritaleaks’ després que la Fiscalia Anticorrupció haja prorrogat sis mesos més la investigació, i també per les noves revelacions. Malgrat que l’exalcaldessa mai no s’hi ha vist afectada de manera directa gràcies als seus driblatges a la justícia, s’han succeït les investigacions sobre els clarobscurs de la seua etapa. Vet ací una radiografia dels més importants:
Gürtel. Tot i que haja estat de manera tangencial, els tentacles de la trama capitanejada pretesament per Francisco Correa també van arribar a l’Ajuntament de València. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va investigar uns quants contractes del consistori per valor de 36 milions d’euros amb les constructores Lubasa, Sedesa –vinculada a la família Cotino–, Hormigones Martínez i Renos y Cyes per esbrinar si estaven relacionats amb el presumpte finançament irregular del PPCV. I per saber, així, si s’havia utilitzat el mateix modus operandi que s’havia usat a escala autonòmica.
“Estic en Louis Vuitton perquè hi ha una cosa que no hem pensat, perquè fa temps que regalem alguna cosa a l’exalcaldessa i enguany no deixaré de regalar-li-la, saps?”, li va dir uns dels pretesos capitostos de la xarxa, Álvaro Pérez, al gerent d’Orange Market, mercantil clau en la trama. La UDEF va atribuir el nom d’“alcaldessa” a Barberá, malgrat que ella ho va negar. Les bosses de mà que presumptament va rebre de la trama van ser denunciades per Compromís. La denúncia es va arxivar. I també van caure en oblit els 1,3 milions d’euros que va atorgar a empreses de la trama de Correa quan era presidenta de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.
Nóos. Per la rellevància nacional que va assolir perquè afectava la corona, el cas Nóos ha estat un dels episodis que ha colpejat més durament l’Ajuntament de València. Els tribunals investigaven la destinació dels diners públics –1,3 milions d’euros– que el consistori i el Consell havien donat al gendre del rei Joan Carles, Iñaki Urdangarín, i al seu soci, Diego Torres, per a celebrar el València Summit. Malgrat l’àrdua tasca que va dur a terme el PSPV-PSOE en la justícia, Barberá i Camps es van deslliurar de la imputació quan el TSJCV va perdre la competència del cas. L’extinent alcalde de València, Alfonso Grau, serà finalment qui seurà a la banqueta com a imputat.
Trasgos. Després d’haver estat arxivada la investigació per la Fiscalia i ressuscitada posteriorment per la UDEF, es van indagar els contractes per valor de dos milions d’euros que la constructora Trasgos va rebre de l’Ajuntament de València. Adjudicacions que s’hagueren pogut trossejar en casos com el de la Japan Week o l’ExpoJove. Segons va publicar El Mundo, la mercantil va facturar del consistori mentre feia les campanyes del PP local i van ser els ‘socis’ dels capitostos de la Gürtel durant la visita del papa. De fet, i segons la mateixa informació, un dels comissionats de la Fundació V Trobada Mundial de Famílies va formar part del consell d’administració de la mercantil. Els responsables de l’empresa han negat sempre els fets.
Emarsa. El saqueig de l’empresa pública metropolitana encarregada de depurar les aigües de la zona d’influència de València, va afectar de ple el PP de la ciutat. Un dels grans protagonistes, l’exgerent d’Emarsa, Esteban Cuesta, va ser dirigent de la formació a la capital i alcalde pedani de Benimàmet. Cuesta, de fet, va revelar que va donar 100.000 euros a l’exedil d’Hisenda i expresident del PP local i d’Emarsa, Silvestre Senet, per a fer actes del partit. L’exgerent, a més, va apuntar que la pràctica ja era habitual abans d’arribar-hi ell.
La trama que van protagonitzar càrrecs del PP de València unflant factures (encara amb el cervell d’aquesta trama fugat) també va esguitar Barberá. Juan Carlos Gimeno, exedil del PP i exdirector de Qualitat de l’empresa pública, va assegurar que l’exalcaldessa havia rebut tres o quatre bosses de mà pagades per Emarsa. El regal va ser ben valorat per ella, que, en un correu enviat a Cuesta, li reiterava “la seua gratitud per l’obsequi tan bonic que ha tingut l’amabilitat d’enviar-me”.
Rus. La trama que gira al voltant de l’expresident de la Diputació de València i exalcalde de Xàtiva, Alfonso Rus (PP), també va estar present a l’Ajuntament de València. Segons la investigació i el que revelen les cintes gravades pel gran protagonista, Marcos Benavent, va saltar al consistori a través de l’exregidora de cultura, María José Alcón, dona de l’esmentat Grau.
Projectes com el de les Torres de Quart; remodelacions com la dels ponts de la Trinitat i de Serrans, la del pont de Fusta o la de l’església dels Sants Joans; i les adjudicacions a Cleop o les fetes a La Rambleta estan en el punt de mira de la Guàrdia Civil, que va escorcollar l’Ajuntament a la recerca de més informació sobre aquests expedients. D’aquestes perquisicions, s’investiguen possibles suborns. Una trama que, com altres, també apunta a un pretés finançament il·legal del PP de València.
Però, n’hi ha més. De les converses entre Alcón i Benavent s’extrau un presumpte favoritisme a l’hora d’atorgar contractes al nebot de Barberá, Quique Sospedra Barberá. “Pots dir-li a la ‘jefa’: mira, li ho hem donat tot al teu nebot”, es pot sentir en un dels àudios més comprometedors per a Barberá. Segons El Mundo, els contractes a què es refereixen en les gravacions correspondrien a esdeveniments com la Mostra de València o la Japan Week, posada en dubte per estar relacionada amb els contractes a Trasgos.
Púnica. “Tinc els ulls com unes taronges”, va declarar nerviosa l’exalcaldessa quan es va assabentar dels escorcolls de l’Operació Púnica. Una trama que presumptament també es va estendre per l’Ajuntament, ja que es van pagar cinc factures a societats lligades a la xarxa per campanyes institucionals fetes a través del portal Ara València. Després de conéixer-se els fets, Barberá va congelar els pagaments a aquestes empreses. Mesos més tard, van ser alliberats.
Ritaleaks. Batejat així pel partit que ho va revelar, Compromís, s’hi denuncia les despeses luxoses que va dur a terme l’exalcaldessa per un valor de 278.000 € a compte de l’erari públic. Autoritzades, una part, per la seua excap de gabinet, s’investiguen 124 factures de les 466 que hi va aportar la coalició. Dins del cas, també s’indaga un possible fraccionament de contractes –que va certificar en un preinforme la Sindicatura de Comptes fa uns quants mesos– i el presumpte finançament irregular del PP en usar diners de l’Ajuntament per a celebrar actes del partit. Durant aquesta setmana, ha tornat a ser notícia.
Fira València. Malgrat que no afecta directament l’Ajuntament, la investigació que du a terme Anticorrupció sobre els sobrecostos i les contractacions irregulars en Fira València, també esguita Barberá. La causa? La policia investiga els regals per valor de 7.600 euros que la institució li va donar mentre presidia el patronat i apostava per la gestió que ha desembocat en uns sobrecostos de 1.000 milions d’euros.
Secopsa. Malgrat que l’adjudicació no ha transcendit mai la consideració de polèmica i que va ser absolutament legal, el procés va despertar una gran controvèrsia. L’adjudicació de manteniment dels edificis públics –que anteriorment estava dividida en quatre– es va concedir a la mercantil esmentada, dirigida pel zaplanista i imputat en Nóos, José Miguel Aguilar.
Els tècnics van criticar el procés i les empreses perdedores van denunciar sense resultat satisfactori que el plec valorava “excessivament” els criteris en què Secopsa era forta. Els antecedents de la firma –pagaments extres per valor de 8 milions entre el 2006 i el 2012 i incompliments en les obres de l’aparcament de Tabacalera sense càstig– van alimentar la sospita.