La Sindicatura de Comptes considera irregular el contracte a dit de 2,2 milions de Gan Pampols amb PwC per al pla de reconstrucció

L'aleshores vicepresident de la Generalitat i conseller per a la Reconstrucció, el tinent general Francisco José Gan Pampols, va adjudicar a PricewaterhouseCoopers Asesores de Negocios (PwC), per 2,2 milions d'euros (IVA inclòs), el contracte per a l'“assessorament, assistència tècnica i consultoria per a l'elaboració d'un Pla de Recuperació Econòmica i Social de la Comunitat Valenciana, que incloga el diagnòstic, la planificació, la implementació, el seguiment i l'avaluació”. L'adjudicació, avançada en el seu moment per elDiario.es, es va fer el 28 de gener de 2025 per tramitació d'emergència, per la qual cosa la consultora va ser elegida a dit, sense la concurrència pública d'un procediment obert.

Després de destapar-se l'adjudicació per la via d'emergència, des de la Vicepresidència per a la Reconstrucció van explicar que, malgrat que en l'adjudicació només apareixia una oferta, “es van rebre i valorar quatre ofertes”. “Malgrat ser un contracte d'emergència, es va seguir un procediment en què van participar quatre consultores. Es va elaborar un quadre de valoració i va resultar adjudicatària la que va obtindre la millor puntuació”, van assegurar.

No obstant això, el recent informe de la Sindicatura de Comptes sobre la contractació d'obres i serveis els anys 2024 i 2025 com a conseqüència de la dana considera que aquesta contractació mitjançant el mecanisme d'emergència i, per tant, discrecional, en no ser oberta ni estar regida per criteris objectius, va ser irregular

Segons l'òrgan fiscalitzador de la Generalitat Valenciana, el contracte “justifica la seua tramitació d'emergència perquè respon a l'interés general que representa la recuperació i reconstrucció de la Comunitat”. No obstant això, “respecte a aquesta consideració, hem d'indicar que l'article 120 del LCSP no preveu com a supòsit l'interés general, sinó que es refereix a situacions que afecten la defensa nacional, i que els contractes l'adjudicació dels quals haja d'accelerar-se per raons d'interés públic estan regulats en el procediment d'urgència de l'article 119 del LCSP”. Per tant, conclou la Sindicatura, “no queda degudament justificada la tramitació per emergència perquè no compleix la definició de l'article 120.1 del LCSP, i s'havia d'haver tramitat per un altre procediment menys restrictiu com el d'urgència”.

Respecte a això, a preguntes d'elDiario.es, des de la consultora han declinat fer comentaris.

Com va informar aquest diari, la contractació del Pla de Recuperació va implicar el trasllat d'un equip de 15 persones de la consultora a les dependències de la Conselleria per a la Reconstrucció, ubicades al carrer d'Amadeu de Savoia, número 2, en tractar-se d'un departament de nova creació i mancar d'estructura.

Aquesta situació va provocar una denúncia per possible cessió il·legal de treballadors davant la Inspecció de Treball, que va dur a terme la corresponent inspecció, sense que fins ara s'haja fet pública cap resolució.

El vicepresident i conseller, Francisco José Gan Pampols, i el president del Govern valencià, Carlos Mazón, van presentar el 30 de juny de 2025 el Pla de Reconstrucció Econòmica i Social de la Comunitat Valenciana, del qual poc més se n'ha sabut des de la seua presentació. Al cap de pocs mesos, el 3 de novembre, Mazón va presentar la seua dimissió i, un dia més tard, Gan Pampols va renunciar al càrrec, encara que era una decisió que ja havia anunciat que prendria al setembre.

La diputada del PSPV, María José Salvador, ha denunciat que “s'evidencia una vegada més l'enorme fiasco de l'operació de maquillatge de la gestió de Mazón que va suposar el fitxatge per part d'aquest últim del militar jubilat Gan Pampols” i ha lamentat que “al mateix temps, privatitzaven el que havia d'haver estat la seua feina, com era l'elaboració del Pla de Recuperació de la Comunitat Valenciana després de la dana, contractant la seua elaboració amb una consultora privada a colp de talonari: ni més ni menys que 2,2 milions d'euros li van pagar a aquesta empresa privada per fer un document la utilitat del qual ha estat nul·la, entre altres coses, perquè la Generalitat no ha fet ni està fent els seus deures en la recuperació postdana”.

Segons Salvador, “gràcies a l'auditoria de la Sindicatura de Comptes sabem que eixa privatització es va fer de manera irregular, ja que es va tramitar per emergència vulnerant l'article 120 de la Llei de Contractes del Sector Públic, perquè no es complien les condicions per a una via de contractació tan extraordinària, que justifica l'absència de controls precisament perquè ha d'atendre situacions que afecten la defensa nacional”, i ha afegit: “Estem davant un episodi més de la nefasta i lamentable gestió de Mazón sobre la dana, de la qual cada dia assistim, amb indignació i estupor, a tota la caterva de mentides i enganys amb què es va intentar parapetar per blindar-se de la seua responsabilitat judicial, mentre ara s'aferra a l'escó per no donar la cara i contar a la jutgessa de Catarroja la veritat sobre la seua vergonyosa i terrible gestió de la dana”.

Baixa execució d'Educació

En el seu informe, la Sindicatura reflectix que durant els exercicis 2024 i 2025 el sector públic autonòmic valencià va adjudicar un total de 708 contractes per un import conjunt de 672.209.463 euros, per a donar resposta a les necessitats derivades de la dana. Dels 708 contractes, 136 —per un import d'1.909.438 euros— van ser contractes menors, que no han estat objecte de la present fiscalització. Per tant, els contractes no menors, objecte del present treball, van ascendir a 572 per un import conjunt de 670.300.025 euros.

Aquests contractes han estat tramitats fonamentalment per l'Administració de la Generalitat, a través de les seues conselleries, i per les entitats del sector públic instrumental (SPI) de la Generalitat amb competències en infraestructures, medi ambient, vivenda, serveis socials, sanitat i emergències.

L'òrgan fiscalitzador evidencia la baixa execució pressupostària d'alguns departaments, i destaca especialment el cas de la Conselleria d'Educació, aleshores en mans de José Antonio Rovira, ara titular d'Hisenda: “Crida l'atenció el baix nivell d'execució del pressupost de la Conselleria d'Educació, perquè les obligacions reconegudes amb prou feines suposen un 28% de l'import pressupostat. El motiu principal és el retard en la construcció de centres educatius d'infantil i primària (CEIP) i instituts d'educació secundària (IES), que s'havien pressupostat en 26,6 milions d'euros, però només s'han reconegut obligacions per 1,9 milions d'euros, i al tancament de l'exercici 2025 continua pendent la licitació de les construccions d'aquests nous centres”.