La portada de mañana
Acceder
El oscuro papel del Deutsche Bank en el pelotazo español de Defex en Angola
Feijóo responsabiliza a Gamarra de las reuniones del abogado del PP con Koldo
Opinión - '¡Una auténtica porquería!', por Neus Tomàs

El tap en l'empadronament en línia de València posa en risc el vot de centenars de persones en les eleccions municipals de 2027

L'embús en els tràmits del padró a València pot posar en risc el dret a vot de diversos centenars de ciutadans en les pròximes eleccions municipals i autonòmiques. El consistori acumula més de 5.600 sol·licituds en els tràmits en línia, un tap que no s'està produint en les oficines presencials i que afecta majoritàriament les noves altes.

Segons les dades datades a 30 de setembre que el consistori ha proporcionat a la coalició Compromís, entre les sol·licituds pendents hi ha 3.753 altes en tràmit i 870 renovacions o confirmacions pendents. Les renovacions són necessàries per als ciutadans estrangers, que han de fer-les cada dos anys si són extracomunitaris i cada cinc si són europeus; en cas contrari, es produeix la baixa automàtica. Només el 2025, l'Ajuntament de València va donar de baixa més de 7.000 persones estrangeres del padró municipal per no renovar el tràmit o per irregularitats.

L'embús en el padró en línia, un tràmit que a priori hauria de ser més senzill que el presencial, s'està cronificant. Al febrer les sol·licituds pendents eren prop de 2.000, com ja va informar elDiario.es, i en uns mesos s'han duplicat. En els primers nou mesos de l'any, segons les dades oficials, el Padró ha obert en la seua plataforma electrònica 13.724 expedients i només n'ha resolt 9.971 relatius a altes, canvis de domicili o baixes, mentre que en les renovacions n'ha obert 3.654 i n'ha resolt 2.784.

Els ciutadans amb nacionalitat espanyola poden revisar el cens fins dos mesos abans dels comicis, però els residents estrangers han de fer-ho molt abans. En les eleccions municipals poden votar els residents comunitaris —de països que pertanyen a la Unió Europea— i aquells estrangers procedents de països en què existeix reciprocitat, com Bolívia, Xile, Equador, Islàndia o el Regne Unit, entre altres.

Els ciutadans de la Unió Europea podran votar en les eleccions municipals si manifesten la seua voluntat d'exercir aquest dret a Espanya, i han de fer-ho abans del 31 de desembre d'aquest any. A Espanya, segons l'Institut Nacional d'Estadística, hi ha prop de 850.000 ciutadans europeus que poden votar, i l'Oficina del Cens Electoral ha enviat per correu postal una comunicació a 515.363 registrats que no han manifestat la seua voluntat de votar.

La coalició Compromís ha exigit un pla de xoc perquè totes les altes pendents estiguen resoltes abans del 30 de desembre i “ningú perda el dret a vot”, com també la publicació mensual dels expedients pendents i de la llista d'espera. El regidor Pere Fuset ha registrat una moció en la Comissió d'Hisenda per a accelerar els tràmits i recorda que hi ha un termini màxim de tres mesos per a resoldre altes i canvis de domicili.