L’Ajuntament de València defensa que el contracte de gestió per al Servei de l’Albufera és només una assessoria específica i que té vocació de millora del servei. El consistori nega l’externalització del Servei Devesa-Albufera, dependent de la regidoria que dirigeix el portaveu de Vox i que costarà un milió d’euros per a dos anys, i ho justifica en la falta de mitjans propis.
La junta de govern local va publicar al novembre en la plataforma de contractació la proposta per a la gestió del Servei Devesa-Albufera, per valor de mig milió d’euros –IVA inclòs– amb caràcter pluriennal. Compromís va recórrer en contra al Tribunal Administratiu de Recursos Contractuals (TARC), considerant que és una privatització encoberta, i l’òrgan administratiu acaba de paralitzar cautelarment el procediment.
En l’informe remés al TARC, en què proposa que es desestime el recurs de Compromís, el consistori defensa la necessitat d’un contracte extern i la seua legalitat. El Servei de Contractació, que dirigia llavors el regidor José Marí Olano, va traslladar que les consideracions del regidor Sergi Campillo són meres suposicions polítiques i no tenen cap fonament. Amb tot, l’edil, que és un advocat experimentat, va fer algunes consideracions davant el supòsit que el Tribunal considerara convenient resoldre sobre les qüestions de fons plantejades.
Marí Olano exposa que es tracta d’un contracte d’“assessorament específic” i inclourà “propostes de millora” i “informes puntuals”. “El contracte que es licita és precisament per a l’assoliment més eficient dels objectius del Servei Devesa-Albufera, com elaborar plans concrets i informes tècnics que els avalen”, diu la resolució, a què ha tingut accés elDiario.es. Ho justifica atesa la insuficiència de mitjans del Servei de Devesa-Albufera, materialitzada en un informe del servei mateix, sota la regidoria de Vox. “Els recursos humans de què disposa el servei no són prou per a l’elaboració específica del que es pretén i per a la càrrega de treball que tot això implica”, defensa l’edil de contractació, que recalca que només disposen d’un professor i tres tècnics per a la gestió del servei.
El consistori nega que s’haja d’emprar una empresa per a resoldre expedients: “En cap moment s’indica en el PPT que es faran informes per a l’exercici de potestat pública reservada als funcionaris, com és la resolució d’expedients administratius”. La proposta, continua la resolució, “és només això, una proposta d’un programa per a gestió, una planificació que només es desenvoluparan lògicament si són aprovades així pels òrgans que les tenen atribuïdes –Junta de Govern i Delegació– i amb crèdit pressupostari i amb els informes corresponents dels tècnics municipals i pels serveis de fiscalització requerits; la resta són presumpcions de caràcter polític, però sense cap fonament”, censura en l’escrit Marí Olano.
El que es contracta és un servei d’assessorament que es reflectirà en aquesta proposta de PGA fonamentat lògicament amb informe tècnic pel contractista, que s’incorpora en l’objecte del contracte, subratlla el responsable de Contractació, encara que reconeix que l’objecte principal és el servei de formació en matèria mediambiental.
Ressalta l’edil, en un escrit extens, que “és un assessorament específic administratiu, per això es determina la necessitat d’un programa capaç de donar resposta als objectius i els continguts d’aquest acompanyat de les anàlisis, els estudis o els informes tècnics que les avalen, modelització d’escenaris futurs per a la planificació ambiental així com, si escau, avaluació, seguiment i mesurament de les intervencions en el medi natural, i inclourà propostes de millora en la gestió ambiental del Parc així com emissió d’informes puntuals”. I recorda que fins a la data les activitats d’educació o sensibilització es duen a terme a través de contractes menors o mitjançant conveni amb entitats sense publicitat.
El regidor Campillo va recórrer al TARC per considerar que pretén una externalització del servei i que s’incompleix la llei de contractes. Va optar pel tribunal especial, perquè el contracte suposa un muntant important de recursos públics, que presenta defectes substancials i que causa perjudici institucional i funcional concret, perquè altera la manera com l’Ajuntament executa les polítiques públiques sobre les quals el regidor té dret i deure d’intervindre. L’Ajuntament va considerar que el regidor no estava legitimat per a interposar recurs, encara que el TARC ha admés la seua sol·licitud i ha paralitzat el procediment de manera cautelar.