De la celebritat que es desintoxica al 'ionqui' del carrer: com el sensacionalisme i les xarxes distorsionen el relat sobre les drogues

Les addiccions apareixen sovint als mitjans de comunicació quan es converteixen en un succés, protagonitzen un episodi especialment cridaner o deixen al descobert les seves conseqüències més visibles. Molt menys habitual és que siguin objecte de reportatges capaços d'aprofundir en els factors socials, econòmics i psicològics que intervenen en el seu desenvolupament. Aquesta és una de les qüestions centrals del col·loqui “Periodisme ètic, responsabilitat social en la comunicació”, celebrat aquest dijous en el marc de les V Jornades d'Intercanvi Professional de Projecte Home Balears.

El debat, que ha tingut lloc a la seu de la Fundació Sa Nostra i ha estat moderat pel periodista David Oliver, ha reunit Angy Galvin, doctora en Periodisme, directora d'elDiario.es a les Balears i professora del CESAG-Comillas; Ángeles Durán, doctora en Comunicació, presidenta de l'Associació de Periodistes de les Illes Balears (APIB) i professora del CESAG-Comillas, i Antoni Parets, director de Comunicació i Projectes de Projecte Home Balears. Sota el lema general de les jornades, “Comprendre l'addicció des d'una mirada integradora”, els participants han reflexionat sobre la responsabilitat dels mitjans a l'hora de representar el consum de drogues, evitar l'estigma i explicar un fenomen que no es pot reduir a decisions individuals.

“Jo crec que no s'explica prou o no s'explica bé”, ha afirmat Durán durant la seva intervenció, en què ha defensat una cobertura més profunda i formativa, en forma de reportatges que incorporin fonts expertes, dades, xifres i evidència científica, en lloc de limitar-se a recollir declaracions de veïns o testimonis que alimentin el morbo sense aportar coneixement sobre el problema. En aquesta línia, la presidenta de l'APIB sosté que no informar d'una realitat no contribueix a resoldre-la. “No parlar d'aquest problema no implica que s'hagi de solucionar”, ha remarcat, tot subratllant que la qüestió no consisteix a publicar indiscriminadament qualsevol episodi relacionat amb les drogues, sinó a abordar les addiccions amb context, rigor i una finalitat preventiva.

També ha defensat la necessitat d'oferir informació útil sobre les possibilitats de tractament i recuperació i, com passa amb la cobertura del suïcidi, ha afegit que informar responsablement exigeix evitar determinats enfocaments i, alhora, contribuir a fer que la ciutadania conegui la dimensió del problema. La periodista ha defensat que les addiccions s'han de tractar en reportatges que incorporin fonts expertes, dades, xifres i evidència científica, i no únicament a través de declaracions de veïns o testimonis sense coneixements especialitzats. L'objectiu, ha recalcat, ha de ser oferir informació que ajudi a comprendre el problema i que inclogui recursos d'ajuda i possibilitats de recuperació.

En aquest sentit, Galvín ha posat l'accent en la importància de contextualitzar: “Per molt que el periodista no expliqui el que està passant, això no vol dir que desaparegui”. La directora de la delegació balear d'aquest diari ha defensat una cobertura que no es limiti a reaccionar davant casos concrets, sinó que permeti comprendre el fenomen i les seves diferents dimensions. “Jo sempre seré partidària d'explicar-ho i contextualitzar-ho”, ha remarcat.

Des de Projecte Home, Parets ha defensat la necessitat d'extremar la prudència a l'hora d'informar sobre persones amb addiccions i d'evitar que una notícia acabi condicionant-los la vida. El responsable de Comunicació i Projectes de l'entitat ha explicat que, quan es plantegen donar veu a una persona que ha passat per un procés de recuperació, valoren tant la seva edat com les conseqüències que l'exposició pública pot tenir en el seu futur. La decisió, assenyala, exigeix trobar un equilibri entre l'interès informatiu i el respecte a la persona.

De la secció de successos a un problema col·lectiu

Els ponents han coincidit que el tractament informatiu de les addiccions ha evolucionat respecte de dècades anteriors, quan el consum d'heroïna apareixia sovint vinculat a la delinqüència, la inseguretat i la marginalitat. Sobre aquesta qüestió, Galvín ha assenyalat que les redaccions tenen avui una consciència més gran de les conseqüències del llenguatge que utilitzen. “Els periodistes ara tenim en compte que no tot s'hi val per tal de comunicar una cosa de manera més efectiva”, ha apuntat, tot explicant com durant anys els mitjans han fet servir expressions estigmatitzants com ara “ionqui” i “porrero”, que han contribuït a revictimitzar les persones que patien problemes d'addicció.

Durán, per la seva banda, ha advertit que persisteixen els enfocaments que redueixen un problema complex a una imatge estereotipada, especialment en les informacions de successos i en determinats continguts que circulen per les xarxes socials. “Les paraules no són neutres”, ha afirmat Durán, que defensa l'aplicació dels principis deontològics del periodisme i, en particular, el respecte a la dignitat humana.

Tot i que el codi de la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya (FAPE) no inclou un apartat específic dedicat a les addiccions, la periodista assenyala que els seus principis ètics són aplicables a la cobertura d'aquestes realitats. També alerta que els mitjans continuen tenint una capacitat important per marcar l'agenda pública, malgrat l'auge de les plataformes digitals.

Parets també ha advertit dels riscos de construir els relats periodístics al voltant dels aspectes més morbosos d'una història. Durant la seva intervenció, ha explicat com Projecte Home intenta evitar que els testimonis es redueixin a episodis de violència, delictes o conflictes familiars, especialment quan aquests elements no representen necessàriament la realitat de les persones amb addiccions. La intenció, sosté, és oferir una visió més àmplia i evitar que la cobertura reforci els prejudicis que vinculen automàticament el consum de drogues amb l'exclusió social o la delinqüència.

Els vídeos sensacionalistes

La directora de la delegació balear d'aquest diari ha advertit, d'altra banda, que el repte no es limita a les pràctiques dels mitjans tradicionals, sinó que s'estén als continguts que circulen per les xarxes socials i que arriben especialment als més joves. En aquesta línia, ha expressat la seva preocupació per la viralització d'alguns continguts de youtubers que presenten visites a barris vulnerables com si fossin experiències extremes, amb titulars que exageren el perill. A parer seu, aquest tipus de continguts reprodueix males pràctiques periodístiques que es consideraven superades i contribueix a construir una imatge distorsionada de les persones amb addiccions. “La imatge que tenen moltíssims joves sobre la drogodependència moltes vegades els arriba a través de les xarxes socials”, afegeix.

Galvín defensa la necessitat que els qui comuniquen, siguin periodistes o creadors de contingut, assumeixin la responsabilitat social que implica informar sobre una problemàtica complexa. Tot i que considera que les redaccions han avançat i que hi ha més atenció als codis deontològics, rebutja que els mitjans puguin donar el problema per resolt: “Crec que ara la batalla és a les xarxes socials i demana intentar educar aquests comunicadors, que no són periodistes, però sí comunicadors, sobre la necessitat de tractar el tema amb més consciència social”.

El context social que queda fora del relat

La mirada integradora que han plantejat els participants implica no explicar les addiccions exclusivament a partir del comportament de qui consumeix. La precarització, les condicions de vida, els problemes psicològics i les circumstàncies personals formen part del context que pot ajudar a comprendre les trajectòries de consum, tot i que no hi ha una única causa que expliqui el desenvolupament d'una dependència.

El debat ha assenyalat així una limitació freqüent de la informació sobre drogues: quan la notícia es construeix al voltant d'un episodi aïllat, el focus es concentra en la conducta individual i deixa en segon pla les circumstàncies que l'envolten. Per aprofundir-hi calen temps, investigació i fonts especialitzades, recursos que no sempre encaixen amb la lògica de la notícia immediata.

Els participants també han qüestionat la tendència a associar les addiccions amb la marginalitat. Sobre aquesta qüestió, Galvín ha advertit que els estereotips continuen condicionant la percepció pública i dificulten reconèixer el problema quan afecta persones que no responen a la imatge tradicional de l'exclusió social.

Com ha posat de manifest, el consum de cocaïna pot tenir dues lectures molt diferents segons qui el protagonitzi. En determinats ambients, consumir durant una festa es presenta com una forma més de diversió; quan el consum es fa visible al carrer i s'associa a la pobresa, la imatge canvia i apareixen els estereotips de la marginalitat i la delinqüència. “El ionqui no és el del xalet d'Eivissa que es fica ratlles. Aquest és un festero”, afirma per il·lustrar com un mateix consum pot rebre una consideració social diferent segons qui el protagonitzi i l'entorn en què es produeixi. La diferència de percepció, ha afegit, contribueix a invisibilitzar els problemes d'addicció entre persones que mantenen una vida aparentment normal.

La periodista ha advertit així que el tractament mediàtic d'aquesta qüestió està travessat per prejudicis de classe. “Hi ha un component d'aporofòbia quan es tracta el tema del consum de drogues”, assenyala, tot contraposant la imatge de la celebritat de Hollywood que acudeix a una clínica de desintoxicació amb la del “ionqui” que apareix “estès al carrer” i el problema del qual es percep com una amenaça pública. Entre tots dos extrems, lamenta, gairebé no hi ha “una escala de grisos”: mentre determinats consums es normalitzen i fins i tot es presenten com a part d'un estil de vida atractiu, les persones que desenvolupen una dependència continuen carregant amb l'estigma.

Parets, per la seva banda, recorda que l'acceptació social de les substàncies també influeix en la manera de percebre'n les conseqüències. La dependència de l'alcohol, tot i que pot tenir efectes greus, no sempre rep la mateixa consideració que el consum de drogues il·legals. Per al director de Comunicació i Projectes de Projecte Home Balears, comprendre les addiccions exigeix una perspectiva biopsicosocial que en tingui en compte la complexitat.

Durán insisteix que les paraules no són neutres i que els principis deontològics del periodisme també s'han d'aplicar en aquest àmbit. La informació ha d'evitar els prejudicis i la revictimització, sense que això impliqui ocultar fets rellevants. La clau, ha defensat, és explicar les coses en profunditat i no convertir cada cas en un espectacle.

Investigar el negoci que hi ha al darrere

La responsabilitat dels mitjans, segons Durán, tampoc no s'ha de limitar a les persones que consumeixen o desenvolupen una dependència. La periodista reclama investigar els interessos econòmics que operen darrere de determinats mercats relacionats amb les drogues i cita el cas del fentanil als Estats Units com a exemple de la importància d'examinar les responsabilitats empresarials.

“Els mitjans de comunicació són empreses que tenen interessos”, ha advertit, abans de reivindicar un periodisme valent que investigui què hi ha darrere del negoci. La reflexió introdueix una altra dimensió en la cobertura de les addiccions: a més d'analitzar-ne les conseqüències individuals i socials, el periodisme pot examinar qui n'obté beneficis econòmics i quines responsabilitats se'n deriven.

Al final del col·loqui, Parets ha reclamat un periodisme “creatiu, professional, educatiu i que generi valor” davant del mercantilisme. Galvín ha recordat que darrere de cada fotografia, frase o titular hi ha una persona i que allò que es publica pot tenir conseqüències tant per a ella com per al col·lectiu al qual pertany.

Les intervencions de la taula han coincidit en una idea: informar sobre les addiccions requereix molt més que explicar el consum quan es converteix en notícia. Exigeix aportar context, contrastar la informació amb fonts expertes, evitar els estereotips i examinar les dimensions socials i econòmiques del problema. El repte per als mitjans és deixar de mirar únicament l'episodi visible i dedicar espai a explicar què hi ha al darrere.