El conseller de Sanitat, Marciano Gómez, visita dimarts l’Hospital de Manises, en assumir la Conselleria de Sanitat la gestió directa d’aquest departament de salut una vegada finalitzen els 15 anys del contracte de concessió a Sanitas. Gómez mantindrà una reunió amb caps de servei, així com amb representants del comité d’empresa del departament de salut.
El de Manises és el quart dels cinc departaments de salut privatitzats durant l’anterior etapa del PP al capdavant del Govern valencià que recupera l’Administració per a la gestió pública, una vegada vençudes les concessions, descartant d’aquesta manera l’opció de la pròrroga. Amb el Govern del Pacte del Botànic es va revertir l’hospital d’Alzira, el primer centre públic de gestió privada de tot Espanya, així com el de Torrevella, i es van iniciar els tràmits per a recuperar també el control del de Dénia i el de Manises.
En aquests dos últims casos ha sigut l’executiu del president Carlos Mazón, format pel PP i Vox, el que ha culminat el procés de reversió en vista dels informes tècnics de la mateixa Conselleria de Sanitat que desaconsellaven donar continuïtat al model de gestió privada. El conseller de Sanitat, el popular Marciano Gómez, un dels ideòlegs d’aquest model en l’etapa d’Eduardo Zaplana com a president, ha descartat, no obstant això, fer el mateix amb l’últim departament de salut que quedarà de gestió privada en tota la Comunitat Valenciana: el d’Elx-Crevillent, en mans de Ribera Salud, el president de la qual és Alberto de Rosa, germà del diputat del PP en el Congrés, Fernando de Rosa.
El contracte d’aquesta concessió venç al final de maig del 2025, per la qual cosa un any abans, és a dir abans que acabe aquest mes, la Conselleria de Sanitat ha de comunicar a la companyia si donarà per acabat el contracte o si el prorrogarà. La decisió de prorrogar aquest contracte hauria d’anar acompanyada d’un informe que ho justifique del qual fins ara no hi ha constància.
El diputat de Compromís en les Corts Valencianes i portaveu de Sanitat, Carles Esteve, va denunciar dilluns les mancances amb què es produirà la reversió a la gestió pública del centre hospitalari de Manises i la seua àrea de salut.
Per a Esteve “és un dia alegre, perquè acaben 15 anys de gestió de la sanitat en mans d’una empresa, Sanitas, que, gràcies a la política privatitzadora del PP, ha fet negoci a costa de la salut de moltes persones”. Només en aquest departament, “des del 2009, més de 2.000 milions d’euros de la sanitat pública han acabat en mans privades; les persones dels 14 municipis d’aquest departament i que depenen d’aquest hospital tindran des de demà una sanitat 100% pública per fi”.
Esteve ha denunciat que “la degradació i la deterioració de l’atenció en els últims mesos ha sigut especialment greu, com ja ha passat en altres reversions, ja que és una pràctica habitual que les empreses retallen en personal al final del contracte per a augmentar els guanys, cosa que genera agendes tancades amb 6 mesos d’antelació, esperes de més de 3 setmanes per a visitar al metge de capçalera o cites a 9 mesos per a proves diagnòstiques”.
En aquest sentit, Sanitat ha previst incorporar 400 professionals més a Manises després de la reversió, cosa que dona una idea de la falta de recursos amb què s’ha gestionat l’hospital. Sobre aquest tema, fonts de CCOO han explicat que estan “sota mínims” i han posat com a exemple que a les nits tan sols hi ha un tècnic de raigs per a tot l’hospital. També han assenyalat la falta de treballadors socials en els centres de salut o de psicòlegs i psiquiatres.
Per al diputat de Compromís, caldrien entre 200 i 300 professionals més dels previstos per Sanitat (entre 600 i 700) per a equiparar-se a la resta dels departaments: “A penes parlem d’un augment del 20% de la plantilla tot i que a Alzira en va fer falta un 31% i a Torrevella, un 58% més de professionals per a equiparar-se a la resta dels departaments. El mateix passa a Dénia, on, a més dels impagaments de salaris, el retard en l’equiparació de les condicions laborals, els pocs reforços previstos no acaben d’incorporar-se. El resultat és un hospital incapaç d’atendre en condicions i uns centres de salut saturats que han augmentat el temps d’espera. La gestió del govern de Mazón està sent caòtica i incapaç de garantir els mínims d’atenció sanitària”.
Esteve ha recordat que “el Govern de Mazón ha perdonat 46,7 milions del deute pendent de l’empresa amb la Generalitat, com ja va denunciar Compromís fa uns mesos” i que “falten 300 milions per pagar”, més les liquidacions del 2021 fins al 2024: “No permetrem que Mazón perdone més deute que hauria de dedicar-se a millorar-la sanitat pública, especialment en aquest hospital i els municipis afectats per les privatitzacions del PP”. És per tot això que Compromís va anunciar la posada en marxa d’una campanya de control ciutadà del procés de reversió amb l’objectiu que cada persona puga denunciar els incompliments que es puguen donar en l’atenció sanitària, tant en l’hospital com en cada centre de salut.
Protesta a Elx
La Plataforma per la Reversió de l’Hospital del Vinalopó ha convocat a la ciutadania d’Elx, Crevillent, Asp, el Fondó de les Neus i el Fondó dels Frares a manifestar-se el pròxim 18 de maig per a exigir la reversió a la gestió pública del Departament de Salut Elx-Crevillent.
La manifestació està convocada a les 10.00 en la plaça de Las Chimeneas i discorrerà per l’avinguda de la Llibertat, l’avinguda de l’Alcalde Ramón Pastor i el carrer de Tonico Sansano Mora fins a arribar a l’Hospital Vinalopó, on està previst rodejar el centre hospitalari mitjançant una cadena humana.
Aquesta acció se suma a totes les reivindicacions que du a terme la plataforma des de la seua creació fa uns mesos per a exigir al Govern valencià que assumisca la gestió pública de la sanitat d’aquesta part de la població a partir de l’any que ve, que és quan acaba el contracte entre l’empresa concessionària, Ribera Salud i la Generalitat Valenciana.
“No entenem per què, dels vint-i-quatre departaments de salut de la Comunitat Valenciana, solament el nostre es queda en mans d’una empresa privada”, ha assegurat Paqui Ortiz Bustos, integrant de la plataforma i representant del moviment veïnal del barri il·licità del Toscar, que pateix les conseqüències d’aquest model de gestió privatitzada.
“Teníem cinc departaments de salut amb aquesta mena de gestió privatitzada de la sanitat, la Generalitat Valenciana ha assumit la gestió pública de tots, excepte del nostre. No ho entenem i no compartim que es quede una illa de la població amb aquest model de gestió privada, fet que ens converteix en ciutadania de segona davant les persones que gaudeixen d’una sanitat cent per cent pública”, ha manifestat Ortiz.
Sense informes que avalen la pròrroga
En els mateixos termes s’ha expressat Agripa Hervás, integrant de la plataforma i veí d’Asp, que ha assenyalat que “Elx és l’única ciutat de l’Estat espanyol en què la meitat de la població rep una classe d’atenció sanitària diferent de la de la resta de la ciutadania en funció del seu codi postal”, ha afirmat en al·lusió a l’Hospital General d’Elx, 100% públic que dona cobertura a l’altra meitat de la ciutat i la contornada.
Per a Hervás, usuari del Vinalopó i que arrossega una sèrie d’experiències desastroses com a pacient, de la mateixa manera que les persones que integren la plataforma, “la postura del Govern valencià és incomprensible i avalen dur a terme una pròrroga del contracte a l’empresa concessionària amb uns pretesos informes i/o auditories que hem demanat com a plataforma i no ens els fan arribar, segurament perquè no existeixen”.
La també portaveu, Melania Martínez, ha destacat que l’Hospital Genera d’Elx, amb 175.976 habitants assignats, compta amb 14 pediatres, mentre el del Vinalopó, amb 140.000 habitants assignats, només en té quatre “i hi ha hagut moments en què només n’hi ha hagut un”. També en psiquiatria el General compta amb 14 especialistes i el del Vinalopó, tan sols amb tres.
La plataforma ha tornat a recordar els motius pels quals reivindiquen la reversió i insisteixen en les demores de més d’un mes en atenció primària, els canvis constants de facultatius a causa de la rotació de personal –perquè, quan poden, se’n van a la pública buscant millors condicions laborals–, la incompatibilitat del sistema informàtic de Ribera Salud amb la xarxa pública de salut valenciana que fa impossible accedir a l’historial mèdic dels pacients, la falta d’especialistes, les demores de fins a un any en les cites per a una especialitat, les retallades en les plantilles i la situació de saturació que pateixen els professionals, entre altres qüestions.
L’entitat també ha tornat a posar en dubte la legalitat de la possible pròrroga del contracte perquè entén que jurídicament no està clar que es puga dur a terme, atés que la inversió de l’empresa ja està amortitzada al cap dels quinze anys de contracte.