Sis membres de l’equip directiu de l’Institut Joan Fuster de Bellreguard van declarar el 26 de març passat com a investigats (acompanyats per un advocat) davant el titular del Jutjat d’Instrucció número 1 de Gandia, arran de la querella d’una entitat ultra de l’òrbita de Vox per un pretés delicte d’enaltiment del terrorisme, amb penes d’un any a tres de presó, per haver autoritzat la instal·lació d’un mural d’homenatge a l’artista basc Fermín Muguruza.
Poc més d’un mes després de la citació, que va propiciar un clima de por en el centre docent, el jutge ha dictat una interlocutòria de sobreseïment provisional de la causa que frena de pla les pretensions de l’associació.
La resolució emmarca la querella en el debat sobre la “possible col·lisió del delicte d’enaltiment del terrorisme amb els drets constitucionalment establits a la llibertat d’expressió i a la llibertat d’opinió”, segons indica la interlocutòria, que no és ferma. “El simple lligam amb la llibertat ideològica o d’expressió no legitima la conducta per se situant-la per definició al marge del Codi penal”, adverteix el magistrat.
La interlocutòria detalla les accions penalitzades pel Codi penal espanyol en relació amb el delicte d’enaltiment del terrorisme a manera de “barreres” a l’exercici de la llibertat d’expressió i opinió, “condicionada per altres drets i exigències constitucionals”.
La tipificació penal de l’enaltiment del terrorisme no consisteix, adverteix el jutge, a “prohibir l’elogi o la defensa d’idees o doctrines per més que aquestes s’allunyen o fins i tot posen en qüestió el marc constitucional”. “Tampoc”, afig, “prohibir l’expressió d’opinions subjectives sobre esdeveniments històrics o d’actualitat”.
“Es tracta”, per contra, “d’una cosa tan senzilla com perseguir l’exaltació dels mètodes terroristes, radicalment il·legítims des de qualsevol perspectiva constitucional, o dels autors d’aquests delictes, així com les conductes especialment perverses dels que calumnien o humilien les víctimes al mateix temps que incrementen l’horror dels seus familiars”. Són actes que “produeixen perplexitat i indignació en la societat i que mereixen un clar retret penal”.
No res més lluny que el mural denunciat per l’associació Educadores contra el Adoctrinamiento’. La querella de l’entitat ressenyava pretesa simbologia d’ETA en l’obra del muralista Toni Espinar en homenatge al músic i cineasta basc Fermín Muguruza. D’acord amb les diligències d’investigació practicades, singularment de la declaració dels sis investigats de l’equip directiu de l’institut, “no es desprén cap indici que s’haja comés un delicte d’enaltiment del terrorisme”, indica el titular del Jutjat d’Instrucció número 1 de Gandia.
Muguruza “no ha sigut mai condemnat”
A més, la interlocutòria recorda que Fermín Muguruza, líder de les mítiques bandes Kortatu i Negu Gorriak, “no ha sigut mai condemnat per cap delicte de terrorisme o d’enaltiment del terrorisme”. De fet, l’artista va demanar públicament a ETA que abandonara la violència.
El mural de Bellreguard era un homenatge a Muguruza aprofitant la seua presència en la localitat de la comarca de la Safor per a presentar la seua pel·lícula d’animació Black is Beltza 2. El magistrat rebat la tesi de la querella d’Educadores contra el Adoctrinamiento, segons la qual l’obra contenia simbologia d’ETA. La interlocutòria afirma que en el mural no figura “cap contingut o imatge relacionats amb la banda terrorista ETA”.
Amb el sobreseïment provisional de la causa, el magistrat fa carpetada a una causa que ha mantingut investigats sis docents. “Més enllà de l’encert o no o del bon o el mal gust del mural de l’IES de Bellreguard i en què figura Fermín Muguruza, no hi ha cap indici que els querellats hagen comés cap delicte relacionat amb enaltiment del terrorisme, i no és raonable mantindre obertes les diligències penals per més temps atesa la pertorbació que això poguera suposar per als investigats”, afirma el jutge.
En l’òrbita de Vox
En paral·lel a la querella contra l’equip directiu de l’institut de Bellreguard, Educadores contra el Adoctrinamiento ha mantingut trobades amb Vox, que governa en la Generalitat Valenciana amb el PP de Carlos Mazón.
L’entitat de l’òrbita ultradretana es va reunir el 31 de gener passat amb dues diputades autonòmiques de Vox, Ángeles Criado i Julia Llopis. Les parlamentàries van mantindre una trobada amb Ángel Hortelano, delegat valencià de l’associació, per a abordar el pretés “adoctrinament lingüístic i de gènere” a les aules.