Anonymous ha filtrat més documents que mostren seguiment d'activistes a les xarxes socials i que provindrien del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat), organisme que depèn de la Generalitat de Catalunya. A diferència de les filtracions anteriors, que mostraven seguiment d'activitat a la xarxa vinculada a esdeveniments concrets, en la nova filtració destaquen un informe de set pàgines sobre el periodista Jordi Borràs i una referència a un informe d'investigació sobre el perfil de Twitter @Culebrae. A més, inclou un document on l'empresa TB Security (ara Incita Security) xifra en 9.064 euros (IVA no inclòs) el cost dels operatius de seguiment del mes de maig del 2012.
Aquest document parla de quatre operatius de seguiment, vinculats a les manifestacions de l'1 de maig, la cimera del Banc Central Europeu a Barcelona, el 12M15M –les convocatòries que es van fer al voltant del primer aniversari del 15-M– i un operatiu anomenat “GECO: Col·laboració ciutadana”, que faria referència a la polèmica web de delacions impulsada pels Mossos d'Esquadra, que buscava identificar manifestants de la vaga general del 29 de març del 2012 fent públiques les seves fotos.
A diferència dels altres operatius, per als quals s'han fet públic la major part dels informes fets fins al maig, Anonymous no ha filtrat cap dels 32 informes de seguiment de l'operatiu GECO elaborats entre el 24 d'abril, quan es va presentar el web de delacions, fins el 8 de maig del 2012. A més d'aquests quatre operatius, la darrera filtració inclou també un document del juny relacionat amb la campanya Aturem Eurovegas.
Diferents advocats ja han denunciat que la legislació de protecció de dades prohibeix elaborar fitxers on es classifiqui a les persones segons la seva ideologia. Des del Bufet Almeida, despatx d'advocats especialitzats en internet i una de les víctimes del seguiment, asseguren que el fet d'haver-hi dedicat recursos públics podria implicar, a més a més, un delicte de malversació de fons.
El Cesicat ha optat per mantenir el silenci respecte els documents. No obstant, Dropbox ha retirat els arxius dels seus servidors en base a una reclamació de drets d'autor de l'organisme. La Conselleria d'Empresa i Ocupació, responsable del centre, ha negat l'autoria dels informes i el portaveu del Govern Francesc Homs s'ha limitat a dir que “no li consta absolutament res” sobre aquest cas. Davant una trucada del fotògraf Jordi Borràs, el cap de seguretat corporativa del Cesicat no va voler ni confirmar ni desmentir l'autoria dels informes i li va dir que el dilluns es posarà en contacte amb ell un responsable jurídic.
Un fotoperiodista vigilat i amenaçat
El fotoperiodista Jordi Borràs cobreix habitualment les manifestacions a Barcelona i recentment ha publicat el llibre Warcelona, una història de violència, plagat d'imatges de violència policial. Fa dues setmanes el fotògraf va haver de suspendre les presentacions del seu llibre davant d'amenaces de grups d'extrema dreta.
Borràs protagonitza un informe de set pàgines que, segons es diu en l'encapçalament, es fa amb motiu de les seves fotogràfies i piulades sobre Mossos d'Esquadra de paisà. El text, a més de diverses fotos seves a actuacions dels Mossos, recull les seves dades de contacte, la seva afiliació a associacions professionals, la seva formació, la marca de la seva càmera i una llarga llista dels seus clients, entre les quals se'n destaquen quatre en negreta: els mitjans de comunicació alternativa Diagonal i Directa i els sindicats UGT i CGT.
“Desitjo i espero que algun membre del Govern es digni a donar la cara, perquè tinc un informe que diu clarament que va dirigit al Cos de Mossos d'Esquadra (CME), on hi surt fins i tot l'adreça de casa meva”, diu Borràs. De moment el fotoperiodista ja ha posat una denúncia davant l'Agència de Protecció de Dades contra el Cesicat per infringir diversos articles de la llei de protecció de dades i contra els responsables de la difusió pública d'aquestes informacions.
L'advocat Carlos Sánchez Almeida, del Bufet Almeida, assegura que “fer una fitxa amb el nom, adreça, telèfons, contactes, nivell educatiu o la seva càmera és tractament automatitzat de dades de caràcter personal”, i que fer-ho sense autorització és un delicte, tot i que les informacions siguin públiques. “Això mateix li va costar seixanta milions de pessetes (360.607 euros) a l'Associació contra la Tortura, que va recollir dades públiques sobre policies, polítics i funcionaris de presons”, explica Sánchez Almeida.
Altres possibles informes personals
Borràs està convençut que “deuen haver-hi molts més informes, de periodistes, activistes, i segurament algun diputat”. Això conviden a pensar també els documents filtrats, que en un informe previ al seguiment de l'1 de maig feien al·lusió a un informe d'investigació pendent sobre el perfil @Culebrae a les xarxes socials.
Culebrae, que es manté en l'anonimat, assegura a aquest diari que “això és una pràctica habitual” i que “també hi ha una altra divisió que punxa telèfons, fa fotografies i persegueix a la gent”. “Molts activistes estem habituats a això, no és cap sorpresa, sinó que forma part de descobrir com funciona aquesta democràcia, sense llibertats reals, on ens tracten com a enemics, no com a ciutadans, o gent emprenyada”, diu.
L'activista explica que considera aquest compte de Twitter “un avatar o un heterònim, una manera de manifestar-me políticament, que no té perquè mostrar al 100% les meves opinions”. No obstant, assegura que si apareix alguna dada personal que involucri el compte amb una persona sí que es plantejarà emprendre accions legals.