Pere Camps: “La desobediència civil ens cal per ser lliures”

La pàtria és el poble. És el lema de la 19a edició del BarnaSants. El festival va néixer a les Cotxeres del popular barri barceloní el 1996 i s’ha convertit en la referència de la cançó d’autor en tot l’Estat, mantenint-se fidel a l’esperit amb què va sorgir: “És un festival implicat en les coses que passen”, comenta el seu fundador i director, Pere Camps. “En aquest sentit, el lema triat vol dir que la pàtria no és una cosa abstracta ni una simple paraula escrita en un paper. La pàtria és la gent, el poble, és qui té el poder de decidir –encara que ara en el nostre país no ens el vulguin respectar-. I no ens ha caigut del cel, l’hem lluitat”.

“La cançó d’autor és una manera d’explicar aquesta lluita i el BarnaSants n’és un exemple: des del 1996, a les Cotxeres, el festival ha representat els anhels de la societat en cada moment”, explica Camps. I la humanitat ha funcionat conquerint petits (o grans) anhels... “Fa tres o quatre segles una declaració con la dels Drets Humans era impensable. La PAH [Plataforma dels Afectats per la Hipoteca] ho era fa pocs anys... Això demostra que anem conquerint petits espais i despertant consciències. Sense els moviments socials i civils no estaríem en l’estadi en el que estem ara, la desobediència civil ens cal per ser lliures”. Tot plegat és el que es reflecteix en un festival en el qual prenen protagonisme artistes implicats en la realitat que els envolta. “No entendria que estiguessin allunyats o desconnectats de la societat. Cada cantant explica el que passa, és el que han fet sempre, des dels trovadors”.

Dani Flaco, qui s’anomena a si mateix com a “rockautor obrer” i presenta el disc Versos y madera, obre el festival aquesta nit, a l’Auditori, amb les entrades exhaurides. Tant és així que es va fer una segona data (demà) i també es van esgotar les localitats i ja hi ha programat un tercer concert, el 6 de febrer. “Crec que hi haurà un abans i un després d’aquest BarnaSants per a Dani Flaco”, diu Pere Camps. “La seva és una música de barri, amb consciència de classe, no oblida que va començar treballant a la Seat i ho va deixar per dedicar-se a la cançó”.

Entre els més de cent cantants que participen entre el 23 de gener i el 14 d’abril hi trobem de tot. “Des dels veterans fins a les noves generacions”, subratlla Camps. Estils ben diferents i tots autèntics i coherents. Des de l’incombustible i càustic Javier Krahe fins a joves guerrers inconformistes com Pau Alabajos o Cesk Freixas, passant per velles glòries de la cançó, com Maria del Mar Bonet o Pau Riba, per Pedro Guerra, Mazoni o Meritxell Gené o històrics que es retiren com Obrint Pas.

El director del festival no vol destacar un per sobre dels altres, però sí posa èmfasi en els homenatges que preveu el cicle. El 30 de gener, i dins dels actes del Tricentenari, l’Auditori serà escenari del concert 300 anys de cançons de lluita i resistència, un homenatge al General Moragues, militar austriacista detingut, torturat i mort. El seu cap va romandre penjat en una gàbia al Portal de Mar 12 anys. “No és un homenatge amb ganes de revenja ni nostàlgic”, explica el Pere. “És un homenatge als generals moragues d’avui en dia, que són els que lluiten per la sanitat pública, per l’ensenyament o per la llengua a Balears”.

A més de les sis actuacions d’artistes italians programades en la segona edició del cicle Cose di Amilcare i de la presència d’artistes sudamericans, també destaca la commemoració dels 40 anys de l’assassinat de Salvador Puig i Antich, amb un seguit de cançons anarquistes i d’amor, i els 75 de la derrota en la Guerra Civil (“anem de derrota en derrota”, fa broma Camps). I una altra menció especial mereix el concert homenatge a Pi de la Serra. “És una reivindicació, més que homenatge, perquè seran les noves generacions les que faran 15 versions de temes del Quico. És un dels grans de la cançó als Països Catalans però per a molts joves és desconegut”.

En plena expansió geogràfica del festival, amb tres noves seus, a Terrassa, Gelida i Alcoi (la ciutat de l’Ovidi Montllor, on actuarà el seu més que amic Pi de la Serra), Pere Camps vol remarcar també un cert retorn als orígens, al barri y al districte de Sants: “El Casinet d’Hostafranchs acollirà cinc concerts. ”És un espai que ens interessa molt perquè tenim en ment convertir-lo en un centre de la cançó d’autor, amb tota mena de documentació“.

La pàtria és el poble. És el lema de la 19a edició del BarnaSants. El festival va néixer a les Cotxeres del popular barri barceloní el 1996 i s’ha convertit en la referència de la cançó d’autor en tot l’Estat, mantenint-se fidel a l’esperit amb què va sorgir: “És un festival implicat en les coses que passen”, comenta el seu fundador i director, Pere Camps. “En aquest sentit, el lema triat vol dir que la pàtria no és una cosa abstracta ni una simple paraula escrita en un paper. La pàtria és la gent, el poble, és qui té el poder de decidir –encara que ara en el nostre país no ens el vulguin respectar-. I no ens ha caigut del cel, l’hem lluitat”.

“La cançó d’autor és una manera d’explicar aquesta lluita i el BarnaSants n’és un exemple: des del 1996, a les Cotxeres, el festival ha representat els anhels de la societat en cada moment”, explica Camps. I la humanitat ha funcionat conquerint petits (o grans) anhels... “Fa tres o quatre segles una declaració con la dels Drets Humans era impensable. La PAH [Plataforma dels Afectats per la Hipoteca] ho era fa pocs anys... Això demostra que anem conquerint petits espais i despertant consciències. Sense els moviments socials i civils no estaríem en l’estadi en el que estem ara, la desobediència civil ens cal per ser lliures”. Tot plegat és el que es reflecteix en un festival en el qual prenen protagonisme artistes implicats en la realitat que els envolta. “No entendria que estiguessin allunyats o desconnectats de la societat. Cada cantant explica el que passa, és el que han fet sempre, des dels trovadors”.