Els nou alcaldes afectats rebutgen en ple la privatització de la gestió de l'ABS de l'Escala

Els municipis que conformen l'Àrea Bàsica de Salut (ABS) de l'Escala, en procés de privatització, no estan disposats a tirar la tovallola. Davant l'anunci definitiu de la Generalitat que adjudicarà la gestió d'aquests serveis d'atenció primària a l'empresa privada Eulen Servicios Sociosanitarios, els alcaldes dels nou pobles afectats han elaborat un manifest exigint al Servei Català de la Salut que es faci enrere. Els firmants veuen amb “gran preocupació” que l'atenció primària que han de rebre els veïns de la zona vagi a parar a mans d'una firma amb ànim de lucre i sense experiència en el sector, com és el cas d'Eulen. Temen, en definitiva, que “els criteris empresarials acabin perjudicant la qualitat del servei”, i que aquesta concessió esdevingui “la punta de llança per a la introducció d'un nou model sanitari privatitzat”. No en va, aquest és el primer cas de privatització de la gestió d'uns centres d'atenció primària a Catalunya.

Per ara, la majoria de centres catalans estan a càrrec de l'Institut Català de la Salut (ICS), i una minoria -a l'entorn d'un 16%- a càrrec de fundacions o associacions sense ànim de lucre. És el cas de l'ABS de l'Escala, gestionat els darrers 12 anys per la Fundació Salut Empordà, una entitat sense ànim de lucre que també gestiona l'Hospital de Figueres. A finals de l'any passat, però, la fundació va perdre el concurs públic davant d'Eulen, que es va presentar amb una oferta 8.000 euros més econòmica, i les posteriors al.legacions presentades per l'entitat no han prosperat. Tampoc no van servir de res les queixes del president de la fundació, l'exalcalde de Figueres i actual conseller Santi Vila (CiU), que va arribar a dir que no es podia “comprometre la qualitat assistencial” del centre i que no compartia el model de “gestió privada dels centres de salut”.

Ara la fundació ha presentat un recurs per aturar el procés d'adjudicació, i els afectats seguiran organitzant protestes i accions. L'ABS de l'Escala engloba el Centre d'Atenció Primària (CAP) de l'Escala i els dispensaris de Bellcaire d'Empordà, Albons, Viladamat, Ventalló, l'Armentera, Torroella de Fluvià, Sant Pere Pescador i Vilamacolum. En un últim intent de fer entrar la Generalitat en raó, els alcaldes d'aquests municipis conclouen el manifest demanant “una reflexió i revisió del model sanitari” per evitar-ne el “desmantellament”.

Manifest contra l'adjudicació de l'Àrea Bàsica de Salut de l'Escala a una empresa amb ànim de lucre by

Els municipis que conformen l'Àrea Bàsica de Salut (ABS) de l'Escala, en procés de privatització, no estan disposats a tirar la tovallola. Davant l'anunci definitiu de la Generalitat que adjudicarà la gestió d'aquests serveis d'atenció primària a l'empresa privada Eulen Servicios Sociosanitarios, els alcaldes dels nou pobles afectats han elaborat un manifest exigint al Servei Català de la Salut que es faci enrere. Els firmants veuen amb “gran preocupació” que l'atenció primària que han de rebre els veïns de la zona vagi a parar a mans d'una firma amb ànim de lucre i sense experiència en el sector, com és el cas d'Eulen. Temen, en definitiva, que “els criteris empresarials acabin perjudicant la qualitat del servei”, i que aquesta concessió esdevingui “la punta de llança per a la introducció d'un nou model sanitari privatitzat”. No en va, aquest és el primer cas de privatització de la gestió d'uns centres d'atenció primària a Catalunya.

Per ara, la majoria de centres catalans estan a càrrec de l'Institut Català de la Salut (ICS), i una minoria -a l'entorn d'un 16%- a càrrec de fundacions o associacions sense ànim de lucre. És el cas de l'ABS de l'Escala, gestionat els darrers 12 anys per la Fundació Salut Empordà, una entitat sense ànim de lucre que també gestiona l'Hospital de Figueres. A finals de l'any passat, però, la fundació va perdre el concurs públic davant d'Eulen, que es va presentar amb una oferta 8.000 euros més econòmica, i les posteriors al.legacions presentades per l'entitat no han prosperat. Tampoc no van servir de res les queixes del president de la fundació, l'exalcalde de Figueres i actual conseller Santi Vila (CiU), que va arribar a dir que no es podia “comprometre la qualitat assistencial” del centre i que no compartia el model de “gestió privada dels centres de salut”.