Una escola contra la desafecció política

La desinformació, tant per falta de fonts com per excés, és un dels principals factors de la desafecció política i de la crisi de confiança en les institucions. Des de fa dues dècades organitzacions internacionals i administracions públiques han posat la transparència en el focus de les polítiques públiques i hi han confiat per superar algunes resistències ciutadanes, des de la desconfiança fins a la passivitat. Però en l’esdevenir d’un segle convuls, la mera possibilitat d’accedir a les dades no dota els gestors d’allò públic de més credibilitat.

Per tractar de reduir la bretxa entre governants i governats, el laboratori d’anàlisi i avaluació de polítiques públiques de Les Naus, a València, impulsa aquest curs el programa Polis, un projecte pilot en tres instituts perquè l’alumnat sàpia què són i per a què serveixen les polítiques públiques. El programa, que es du a terme juntament amb la Conselleria de Transparència, consta d’una unitat didàctica amb recursos audiovisuals creats ex professo perquè l’alumnat siga capaç de valorar críticament per a què serveix allò públic i si es dona una gestió adequada dels recursos.

Segons explica Empar Soriano, coordinadora del programa, la idea és dotar els joves d’eines per a poder fer una anàlisi crítica, mitjançant l’ús de dades obertes i d’acord amb els seus valors personals. El programa sorgeix com un intent de respondre al desinterés dels joves en la participació pública i política, com s’observa en alguns estudis que alerten sobre la desafecció.

L’experiència es desenvolupa en els instituts de secundària La Garrigosa de Meliana, Jordi de Sant Jordi de València i Matemàtic Vicent Caselles Costa de Gata de Gorgos, amb tres o quatre sessions en cadascun, adaptades a la matèria que haja triat l’equip docent. La primera fase consta d’una explicació a tall d’introducció sobre com es gestiona un estat, els diferents nivells de l’Administració, què són els impostos o com es dissenyen les polítiques públiques.

A partir d’ací, els alumnes trien un exemple que els afecte –la polèmica sobre la tributació dels youtubers a Andorra n’és un– i fan un treball de recerca per argumentar l’impacte que té una decisió sobre la vida col·lectiva. L’última fase és la defensa i exposició del treball, amb les dades i els arguments esgrimits per a cada cas. Així doncs, mitjançant l’ús d’eines pedagògiques, es tracta de fer-los partícips d’allò públic, d’allò col·lectiu, com una escola de ciutadania.

La desinformació, tant per falta de fonts com per excés, és un dels principals factors de la desafecció política i de la crisi de confiança en les institucions. Des de fa dues dècades organitzacions internacionals i administracions públiques han posat la transparència en el focus de les polítiques públiques i hi han confiat per superar algunes resistències ciutadanes, des de la desconfiança fins a la passivitat. Però en l’esdevenir d’un segle convuls, la mera possibilitat d’accedir a les dades no dota els gestors d’allò públic de més credibilitat.

Per tractar de reduir la bretxa entre governants i governats, el laboratori d’anàlisi i avaluació de polítiques públiques de Les Naus, a València, impulsa aquest curs el programa Polis, un projecte pilot en tres instituts perquè l’alumnat sàpia què són i per a què serveixen les polítiques públiques. El programa, que es du a terme juntament amb la Conselleria de Transparència, consta d’una unitat didàctica amb recursos audiovisuals creats ex professo perquè l’alumnat siga capaç de valorar críticament per a què serveix allò públic i si es dona una gestió adequada dels recursos.