Aquest dissabte ha fet dos anys de la signatura del segon Pacte del Botànic, pel qual es va donar continuïtat a l'acord que fa sis anys va obrir, després de dues dècades de domini de la dreta, una nova etapa en la política valenciana. En aquest temps, la coalició de govern del PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem s'ha consolidat com una referència per a l'esquerra, la recepta progressista per antonomàsia per a la forma multipartidista que ha adoptat la política espanyola després de la crisi del bipartidisme. Una fórmula que sosté també una altra mirada territorial.
El divendres, a Catalunya, el Cercle d’Economia, presidit per Javier Faus, sense entrar en la polèmica dels imminents indults als dirigents condemnats, convidava els independentistes a reconéixer que “els experiments unilaterals no són admissibles” i advocava pel diàleg, però també criticava el centralisme de Madrid, del qual deia que funciona com “una aspiradora de recursos de la resta d'Espanya”.
Aquests arguments, procedents de l'entitat empresarial que inspirara en la seua fundació Vicens Vives i que aquests dies convoca en unes jornades, entre altres, el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès; el rei Felip VI; el president del Govern, Pedro Sánchez; el líder del PP, Pablo Casado, i fins i tot el primer ministre italià Mario Draghi, plantegen reduir l'enfrontament nacionalista per a canalitzar les discrepàncies a la recerca de solucions.
Són, curiosament, uns arguments calcats en bona part dels que fa temps ve utilitzant el president valencià, el socialista Ximo Puig, que ha defensat amb perseverança el diàleg per a resoldre el conflicte català i ha alertat que Madrid “és una aspiradora de recursos, població i xarxes d'influència”. Són les seues unes afirmacions sustentades en estudis de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), segons els quals la Comunitat de Madrid absorbeix recursos, funcionaris, població i xarxes d'influència gràcies a “l'efecte capitalitat” i es permet deixar d'ingressar 4.100 milions a l'any en impostos per a captar rendes i patrimonis. El vell problema del centralisme.
La setmana va estar marcada per la carta del líder d'Esquerra Republicana Oriol Junqueras en què assumia que intentar l'escissió unilateral no és “viable, ni desitjable”, reivindicava l'objectiu de celebrar un referèndum pactat i obria la porta, per tant, a un debat polític i una negociació institucional en què puguen posar-se en joc posicions que afronten amb voluntat constructiva un problema d'Estat, com les de l'elit empresarial catalana o el federalisme valencianista d'esquerres, sorprenentment pròximes en alguns diagnòstics, com pot veure's.
També des de Balears, la presidenta Francina Armengol s'ha pronunciat reiteradament per la via de la negociació i el diàleg. “El Govern espanyol ha de prendre solucions polítiques que ajuden a això. El món independentista ha de prendre decisions que ajuden a arribar a acords. Per les dues parts ha d'haver-hi acostaments”, ha dit en referència als indults.
Com és lògic, en totes aquestes actituds hi ha matisos i diferències, fins i tot al si dels mateixos governs. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que veu els indults com un pas previ a l'obertura real d'un diàleg i s'ha declarat partidària que aqueix procés acabe en un referèndum, considera una “expressió de feblesa” de la dreta la campanya de recollida de signatures empresa una vegada més contra el Govern en un assumpte extremadament sensible. “Se'ls acaba el marc que els ha donat vots. Alguns han viscut de la polarització, la tensió, la crispació, l'estigmatització de l'adversari i de Catalunya”, ha assenyalat Colau.
Onegen les banderes “rojigualdas” en les concentracions del PP, Ciutadans i Vox, com la d'aquest diumenge en la plaça de Colón, a Madrid, però sobre el territori abunden colors tan variats com la vida mateixa. I, si més no, en la Costa Est l'ambient resulta més propici a observar-los.