Aitana Mas, presidenta de la comissió sobre la DANA: “No podem cometre l’error de creure que amb el ciment ho arreglarem tot”

Al febrer d’enguany arrancava la comissió especial promoguda per tots els grups de les Corts, tret de Vox, per trobar resposta a les errades que van portar el Baix Segura a inundar-se ara fa dotze mesos. Al capdavant de l’òrgan està des de llavors la jove diputada Aitana Mas (Crevillent, 1990).

Quin balanç fa del rodatge de la comissió nou mesos en què han passat alcaldes i encara estan pendents la Confederació Hidrogràfica del Segura i els regants?

El balanç de moment és moderadament satisfactori. Hem pogut iniciar la comissió, que era una de les qüestions que, encara que semble senzilla, era complicada pel tema COVID que ens va afectar a l’inici de la comissió. Ara estem intentant agafar embranzida per poder acabar les compareixences dins d’un temps prudent. Aquest primer inici l’hem fet amb alcaldes i alcaldesses. Encara en falten sis i ha sigut positiu, perquè han pogut contar la seua experiència i aportar el seu granet d’arena a la prevenció amb vista al futur, que és el que està precisament buscant la comissió.

Es podrà complir el compromís inicial de no estendre la comissió més de 12 mesos?

Doncs, en això estem. Un dels hàndicaps del pla de treball era que, com que ens havíem compromés a no garbellar el que aportava cadascun dels grups, tindríem un nombre elevat de compareixents. Ens tocarien unes tres comissions per mes per poder complir els 12 mesos amb les compareixences acabades. Estaríem parlant del mes de març i ens donaríem un mes, mes i mig per poder aprovar-ho. En definitiva, ens passaríem potser un parell de mesos de la data prevista, però crec que és comprensible.

Les conclusions de la comissió, tindran recorregut?

Volem que el dictamen siga profitós i que servisca d’alguna manera de radiografia del que ha passat, de les errades, però també una radiografia de les aportacions que ens facen els experts, així com dels regants, agricultors, associacions mediambientals i per descomptat els alcaldes i alcaldesses. Aquest dictamen i les seues propostes han de ser un complement a aqueixes mesures que s’estan prenent ja, com el pla Vega Renhace o qualsevol altra reparació d’infraestructures. En definitiva, no volem culpabilitzar ningú, sinó com podem preveure una catàstrofe com aquesta o de quina manera podem mitigar-ne els efectes.

Una catàstrofe que podria repetir-se amb més freqüència i intensitat, segons els experts, arran d’uns estius cada vegada més llargs, amb clima més extrem. I tot en una comarca amb un sòl inundable i un desenvolupament urbanístic que no hi ajuda.

Si fem la vista arrere, vam tindre la DANA fa un any i després vam viure el temporal Gloria cinc mesos després i que, per sort, no va afectar la mateixa zona, però sí unes altres; i després hem tingut un confinament amb pluges freqüents tot i que ací per aqueixes dates no plou tant. A parer meu, no podem cometre l’error que amb el ciment i el formigó ho arreglarem tot. És una qüestió que dependrà de l’ordenació del territori, de la planificació hídrica, d’una cosa senzilla com netejar els llits i de més coordinació amb la Confederació Hidrogràfica del Segura.

Un partit negacionista del canvi climàtic, com Vox, finalment va ser l’únic grup que no va donar suport a la constitució d’aquesta comissió, que sí que ha tingut el suport de la resta dels grups.

La comissió, encara que va ser proposada de Compromís, la resta dels partits estaven per la faena i crec que va ser important conjuminar totes aqueixes veus en un pla de treball per estar còmodes. Des del principi vam dir que no volíem una comissió en què només s’escoltaren veus del Botànic, sinó de tothom. Buscàvem propiciar aqueixa unitat i no esperàvem que Vox s’hi sumara.

Al Baix Segura fa anys que cala el discurs que València no inverteix en aquesta comarca. En aquest any post-DANA creu que el Consell ha aconseguit revertir aqueixa imatge negativa o continua igual?

És cert que al Baix Segura hi ha un sentiment majoritari d’allunyament o falta de sensibilitat respecte a les institucions de València. Crec que, a poc a poc, en els últims dos anys o tres s’han incrementat les dotacions pressupostàries pel que fa a les comarques alacantines, cosa que ha afavorit un acostament i ha calmat aquest recel. Això i més presencialitat de les autoritats fan que disminuïsca aquest sentiment de falta d’atenció.

Malgrat comptar el govern valencià amb un pressupost pròxim a 100 milions d’euros per a la comarca en concepte d’ajudes, ens hem trobat amb petites empreses a les quals se’ls ha denegat qualsevol ajuda de València. Què té a dir-hi?

Tinc entés que la partida d’ajudes de sis milions d’euros a petites empreses continua estant oberta. M’imagine que deu una qüestió de requisits i estaria disposada a tindre una reunió per traslladar les necessitats que tenen els empresaris del Baix Segura.

Divendres, el seu company de partit i portaveu en la Diputació d’Alacant, Gerard Fullana, ha insistit a denunciar les nul·les ajudes del govern provincial als pobles afectats per la DANA tot i que ha tingut un any de temps. Opina igual?

A mi, com a alacantina, m’avergonyeix el paper que ha fet la Diputació d’Alacant amb aquesta DANA. És veritat que han estat un any omplint-se la boca de bones paraules, de promeses milionàries i hem vist que tot això s’ha traduït a zero euros. És decebedor que una administració com la Diputació, que és més àgil que l’autonòmica, no haja destinat diners a una partida per poder ajudar els municipis.