Els ajuntaments de Benidorm i de València són dues de les 14 administracions assenyalades per l’Agència Valenciana Antifrau (AVA) com a “incomplidores” per no haver acatat les recomanacions de la institució ni haver corregit les males pràctiques assenyalades, segons va comentar dimarts el director de l’organisme, Joan Llinares, durant la presentació de la memòria de l’entitat. El 2021 van ser tan sols cinc les administracions “rebels”,
En concret Llinares, va enumerar entre les incomplidores la Generalitat Valenciana mateixa; les Diputacions d’Alacant i València; l’IVAM, el Patronat de Turisme Costa Blanca i els ajuntaments de València, Benidorm, Torrevella, Tous, Alcoi, Gavarda, Sant Antoni de Benaixeve i una entitat de l’Ajuntament de Paterna.
Llinares va comentar que, en molts casos, aquestes administracions tenen una actitud de “no caure del burro” en la irregularitat assenyalada, però que no tornen a incórrer-hi, per la qual cosa ha mostrat un “50% de satisfacció” sobre aquest tema. “Hi ha una actitud d’enroc”, ha manifestat respecte al que ja s’ha fet, però també ha indicat que reincidir podria esdevindre conducta de prevaricació.
No obstant això, va posar un èmfasi especial en els casos de Benidorm i de les regidories de Mobilitat i d’Urbanisme de l’Ajuntament de València per la seua “actitud clarament bel·ligerant i ofensiva”.
En el cas de Benidorm, governat pel PP, va recordar que una sentència va declarar provat que s’havien filtrat preguntes d’una oposició a Policia Local i que en la tramitació d’aquell expedient, pel fet de no rebre de l’Ajuntament la documentació sol·licitada, cinc funcionaris de l’Agència es van desplaçar al consistori per sol·licitar-la i que en quedara constància: “La resposta de l’Ajuntament va ser querellar-se contra els funcionaris i funcionàries per a tractar d’acoquinar-los, unes querelles que s’han anat arxivant”.
Quant a València, Llinares va censurar l’actitud de la Regidoria de Mobilitat (Compromís) les respostes de la qual va considerar “impròpies” per no traure a concurs públic el ‘bus turístic’, “un fet pel qual l’Ajuntament experimenta una minva d’uns 500.000 euros a l’any en concepte de cànon”. D’altra banda, va criticar també l’actitud dels tècnics de la Regidoria d’Urbanisme (PSPV) en un expedient relacionat amb una llicència d’obres, en què es qüestionava si tenia la condició d’obra menor que evita tràmits de participació i al·legacions a possibles afectats.
Sobre tots aquests fets, Llinares va advertir: “A partir de l’informe de l’Agència, si tornen a actuar de la mateixa manera, estarien configurant conductes prevaricadores”.
El director de l’AVA, d’altra banda, va voler posar en valor la bona disposició de l’Ajuntament de València en moltes altres recomanacions, principalment en matèria de contractes menors, que no sols s’han acceptat, sinó que s’han aplicat en tots els seus òrgans i delegacions.
Un 26% més de denúncies
L’Agència Valenciana Antifrau (AVA) va rebre 453 denúncies l’any 2022, un 26% més que el 2021. D’aquestes, la major part van ser denúncies anònimes (un 58%) i van ser dirigides principalment a les administracions locals, en concret, a processos de selecció, “una de les pitjors corrupcions”.
A més, l’Agència ha instat a recuperar més de 5,6 milions d’euros. La quantitat és significativament inferior a la del 2021, en què va ascendir a 23 milions d’euros, encara que es devia al fet que l’Ajuntament de Borriana havia de recuperar 21 milions dels PAI de la crisi immobiliària.
Entre les dades que va oferir el director, destaca que el 79% de les persones protegides per l’Agència ho són respecte de les entitats de l’Administració local. El 65% són homes i el 35%, dones.
Antifrau ha concedit, en total, 29 estatuts de protecció: 13 a Alacant, nou a València, quatre en el conjunt de la Comunitat Valenciana i tres a Castelló.
A més, l’Agència ha participat com a perit judicial en 19 procediments; ha detectat i ha bloquejat 19.000 atacs de ciberseguretat, tres vegades més que el 2021, i ha oferit formació a 4.382 persones. D’elles, 1.057 són estudiants de batxillerat, instituts i universitats.
Per tipologia de la denúncia, el 44% de les denúncies del 2022 (201) fan referència a la gestió de recursos humans, en concret, a processos de selecció. “Regalar un sou per a tota la vida a una persona que no reuneix les condicions que la Constitució recull de mèrit i capacitat és una de les pitjors corrupcions que pot haver-hi”, va remarcar Llinares: “És un incompliment de la Constitució aquesta mena de pràctica corrupta que no té responsabilitat penal”.
A més, va lamentar que aquest tipus de persones que accedeixen a un càrrec vitalici sense complir les condicions “sempre el deuran” a la persona que els ha col·locat, amb la qual cosa es vicia la seua gestió de la cosa pública.
Llinares va concretar que hi ha 86 denúncies per processos selectius, 38 per accés i 19 per procediments de provisió de llocs. La resta de les denúncies per motius laborals van des d’incompatibilitats i conflictes d’interessos a retribucions i pagament d’hores extraordinàries.
El director va explicar que han rebut peticions per a involucrar-se en el control d’aquesta mena de processos, encara que l’Agència no té competències per a fer-ho.
També va lamentar que continuen produint-se situacions que entelen aquest tipus de processos, com ara “filtracions, relacions d’acadèmies preparatòries amb membres dels tribunals i preguntes que ixen que s’han explicat en les acadèmies”.