El Constitucional manté suspes un article de la llei de costes valenciana del PP que pretén frenar enderrocaments al litoral

Contratemps judicial per al Consell que presideix Juan Francisco Pérez Llorca. El Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat les al·legacions presentades per l'Advocacia de la Generalitat contra la suspensió cautelar de l'article 17 i de la disposició final primera de la Llei de Protecció i Ordenació de la Costa Valenciana aprovada al maig del passat any.

La resolució de l'alt tribunal publicada aquest dilluns en el Boletín Oficial del Estado (BOE) conclou que s'ha de mantindre la dita suspensió fins que hi haja un pronunciament definitiu sobre la inconstitucionalitat dels articles esmentats, ja que, en cas contrari, podrien ocasionar-se perjudicis “d'impossible o difícil reparació”. Per contra, accepta l'al·legació de la Generalitat i valida la disposició addicional quarta sobre la creació d'inventaris d'espais degradats.

Com va informar elDiario.es, el passat mes de febrer l'Advocacia de l'Estat va portar al TC aquestos preceptes de la normativa valenciana en entendre que envaïen competències estatals en matèria de protecció de la costa. En admetre's a tràmit el recurs un mes després, els articles impugnats van quedar suspesos cautelarment. Contra la suspensió cautelar d'estos van recórrer la representació legal de la Generalitat i de les Corts Valencianes.

L'article 17 de la Llei de Protecció i Ordenació de la Costa Valenciana que continuarà suspés estableix que “la Generalitat Valenciana, amb la sol·licitud prèvia de l'ajuntament en què radiquen o d'ofici, o a instància de la persona interessada, podrà declarar nuclis urbans amb especials valors etnològics aquells conjunts d'edificacions residencials, comercials o vinculats a activitats econòmiques tradicionals” que complisquen una sèrie de característiques.

Als nuclis declarats d'aquesta manera els associa un règim específic de protecció, mitjançant la possible aprovació de plans especials destinats a garantir-ne la conservació; preveu l'impuls de convenis amb l'Estat quan radiquen en el domini públic marítim-terrestre i disposa que, en tal cas, la Generalitat durà a terme els estudis pertinents per a determinar si els béns conserven o no les característiques pròpies del demani, i podrà instar, si és el cas, la seua desafectació conforme a la legislació de costes.

D'aquesta manera, la Conselleria de Medi Ambient que dirigeix el vicepresident Vicente Martínez Mus va crear un marc de protecció per a immobles situats fora d'ordenació, la qual cosa xocava per tant amb la Llei de Costes.

Quant a la disposició final primera que també es manté suspesa, incorpora aquesta nova categoria a la Llei 4/1998, de 11 de juny, del patrimoni cultural valencià, i disposa que tals nuclis es regiran, a més de per la dita llei, per les previsions de la mateixa Llei 3/2025.

En la seua ponència, el Constitucional acorda el manteniment de la suspensió cautelar de tots dos preceptes en considerar que, en cas contrari, podrien generar-se “perjudicis d'impossible o difícil reparació per al demani i per als interessos ambientals la protecció dels quals ha sigut reiteradament considerada prevalent per aquest tribunal” i afegeix: “Aquesta protecció adquireix una especial intensitat quan les normes impugnades incideixen sobre el domini públic marítim-terrestre i la zona de servitud de protecció, la regulació de la qual respon a l'obligació que incumbeix al legislador estatal de preservar la integritat física i jurídica del demani, garantir-ne l'ús públic i salvaguardar-ne els valors naturals i paisatgístics”.

En el cas de l'articulat impugnat, “l'aplicació de la doctrina exposada condueix a apreciar que concorren els perjudicis al·legats per l'advocat de l'Estat respecte de l'article 17 i de la disposició final primera”.

Segons la resolució del TC, “la nota informativa elaborada per la Direcció General de la Costa i del Mar aporta un exemple concret d'aquesta incidència respecte de l'enclavament de la platja de Babilonia (Guardamar del Segura), espai integrat en la Xarxa Natura 2000 sobre el qual l'administració de l'Estat havia desenvolupat actuacions dirigides a la recuperació del domini públic marítim-terrestre”.

De la documentació aportada es desprén que “les concessions administratives que emparaven l'ocupació d'eixos habitatges van ser extingides; l'administració de l'Estat va acordar la seua demolició per raons de protecció ambiental i de seguretat; tals decisions van ser confirmades per la jurisdicció contenciosa administrativa i les actuacions dirigides a la seua execució, que passaven per la demolició, es trobaven ja en curs”.

El mateix informe posa de relleu que, després de l'entrada en vigor de la Llei 3/2025, “la Conselleria competent va adoptar mesures cautelars de protecció respecte d'eixe enclavament i va comunicar posteriorment al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic l'admissió a tràmit de la sol·licitud de declaració de la platja de Babilonia com a nucli urbà d'especial valor etnològic, a l'empara del règim previst en l'art. 17 de la Llei 3/2025. Afegeix igualment que, en eixe context, les demolicions previstes no van arribar a iniciar-se en la data programada”.

Així, “la documentació aportada permet apreciar que l'aplicació del règim jurídic establit per l'article 17 ha tingut ja incidència efectiva sobre actuacions estatals de protecció i regeneració del domini públic marítim-terrestre, mentre es manté mentrestant la situació de degradació ambiental descrita en l'informe”, motiu pel qual procedeix mantindre la suspensió cautelar.