Ofensiva del Govern central contra dues lleis estrela del PP a la Comunitat Valenciana: costes i habitatge protegit

El Govern central posa objeccions a tota una sèrie de lleis de les quals el PP valencià, secundat per Vox, ha fet bandera. El mateix dia que el Tribunal Constitucional admet a tràmit el recurs contra la Llei de costes, el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publica l’acord per a analitzar un dels decrets de simplificació administrativa, dels primers amb la signatura de Juan Francisco Pérez Llorca, en què es colen nombroses reformes. Entre les quals —la més qüestionada—, una modificació de la llei d’ordenació del territori per a construir habitatge protegit en sòl destinat a equipaments.

En concret, l’executiu central qüestiona la creació de la figura dels “projectes residencials locals”, una eina a priori excepcional que permet construir habitatges en règim de protecció pública en solars vacants no executats, qualificats d’ equipament, o en solars vacants de patrimoni municipal. La llei preveu que la mesura haja de tirar avant amb majoria absoluta en un ple municipal, i implica poder construir habitatge en sòl destinat a usos escolars, sanitaris o esportius.

La norma, introduïda en un decret òmnibus, no especifica si l’habitatge ha de ser de promoció pública o privada (fins i tot en règim d’habitatge protegit), ni quina serà la fórmula: drets de superfície, permutes... Aquesta última, un intercanvi previst en la llei, és la preferida dels constructors i per la qual advoquen les administracions dirigides pel PP valencià, i ha generat polèmica en els últims mesos pel que fa al control del sòl i les adjudicacions. Apunta a més que la Generalitat podrà executar aquests projectes locals i l’adjudicació dels habitatges directament per la conselleria competent en matèria d’habitatge o a través de l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl.

El Govern central no entra en el fons de l’assumpte, només qüestiona si hi ha invasió de competències. Considera que aquesta regulació pot vulnerar normativa estatal perquè en sòl públic només pot haver-hi habitatge social; és a dir, habitatge de titularitat pública o habitatge cedit per a atendre col·lectius vulnerables. No és un habitatge protegit a l’ús.

Des de la Conselleria de Territori, dirigida per Vicente Martínez Mus, apunten que la figura del projecte residencial local busca utilitzar parcel·les inutilitzades reservades per a dotacions públiques per a habitatges. “Aquesta és una de les apostes de la Generalitat per a fomentar l’habitatge i l’objectiu és arribar a un acord perquè puga tirar avant”, afirmen. En l’executiu autonòmic veuen marge per a negociar amb el Govern central, com s’ha fet amb altres normes en què finalment no ha arribat el recurs d’inconstitucionalitat.

La Generalitat Valenciana va defensar en el seu moment que la reforma vol donar “eines als ajuntaments per a poder fer canvis més àgils quant al sòl dotacional i poder construir habitatges en sòls que en principi eren per a instal·lacions municipals amb el condicionant que es recupere aquest sòl en altres zones”, van apuntar des de la conselleria competent en territori.

Des del Ministeri de Política Territorial expliquen que la comissió bilateral és un procés per a evitar el conflicte. En el decret de simplificació —anomenat “mesures urgents contra la hiperregulació”— també es qüestionen altres articles que tenen a veure amb l’accés a arxius, documentació i qüestions en el marc acadèmic. Aquest procés no implica una suspensió de la norma, que segueix plenament en vigor. “L’aposta de la Generalitat per combatre la hiperregulació és claríssima, ja que entenem que cal eliminar burocràcia, agilitar tràmits i facilitar la vida a les persones”, apunten des de la Conselleria d’Hisenda i Administració Pública, autora del decret llei.

Recurs sobre la Llei de costes

La publicació en el DOGV de l’inici de la comissió bilateral coincideix amb l’admissió a tràmit en el Tribunal Constitucional del recurs del Govern central contra la Llei de costes. L’alt tribunal suspén cautelarment els articles que protegeixen els habitatges construïts en les partions, que el Consell considera nuclis de valor tradicional i “d’interés etnològic del litoral”. L’executiu va impugnar una trentena d’articles i la major part van ser corregits en una comissió bilateral amb la Generalitat Valenciana, excepte aquests últims dos articles i una disposició addicional, sobre la qual es pronunciarà el Constitucional.

L’executiu autonòmic continua reivindicant la llei valenciana de costes com “una eina clau per a protegir habitatges, drets dels propietaris i el patrimoni cultural valencià en el litoral” i remarca es va defensar la norma fins al final davant el Constitucional, apunten fonts de Territori. El departament que dirigeix Vicente Martínez Mus apunta que nuclis costaners com els de la platja de Babilònia (Guardamar del Segura) o Torre la Sal (Cabanes) necessiten el suport que ofereix aquesta llei per a defensar les casetes de primera línia que es veuen “amenaçades” per la inacció del Govern, i recorden que el Constitucional va donar la raó a Galícia quan el Govern va recórrer contra una llei similar. El PP valencià insisteix que les partions no són una solució.

Modificacions en la llei trans

El Govern ja ha recorregut contra altres lleis valencianes aprovades pel PP i Vox, com les modificacions de la ‘llei trans’ valenciana, que dreta i ultradreta van retallar en el parlament valencià, obrint la porta a les teràpies de conversió. Segons una altra resolució publicada dimecres en el DOGV, continua sense haver-hi acord amb l’Administració autonòmica per a revertir les modificacions que afecten l’atenció sanitària de menors trans i els programes i els continguts educatius.