El subdirector d’Emergències va dir davant la jutgessa de la dana que Pradas va rebaixar el text de l’Es-Alert a un de “més suau”

Salomé Pradas va optar per un text de l’Es-Alert per a avisar la població davant la dana amb un to menys “imperatiu” i un “temps verbal més suau” respecte del que li va proposar el principal tècnic de la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) del 29 d’octubre de 2024, tràgica jornada que va acabar amb 230 morts. Així ho va afirmar davant la jutgessa instructora el 4 de maig passat, durant la seua segona testifical, Jorge Suárez, subdirector general d’Emergències, segons consta en l’acta de la seua declaració, a què ha tingut accés elDiario.es.

Si bé Suárez, el funcionari més alt d’Emergències, va proposar que el text al·ludira al fet que la població romanguera en els seus habitatges, la consellera llavors va tindre dubtes de naturalesa jurídica —pensava que “no tenia cobertura legal”— i, finalment, el missatge definitiu simplement sol·licitava suspendre possibles desplaçaments.

“Vaig indicar que, des del meu punt de vista, evidentment que la Llei d’emergències sí que permet dictar mesures en aquest sentit”, va manifestar Jorge Suárez.

El testimoni, un dels més rellevants de la causa que instrueix la magistrada Nuria Ruiz Tobarra, va descriure com Pradas “entrava i eixia diverses vegades” de la sala en què es reunia el Cecopi per a parlar per telèfon. Encara que també va adduir que no podia “connectar” una de les telefonades en concret amb el “canvi d’actitud”.

D’altra banda, el testimoni va descriure l’Es-Alert com una “eina molt útil per a transmetre informació a la població afectada” per una eventual emergència com la dana.

Un Cecopi “tibant”

Salomé Pradas, principal investigada en la causa, va fer consultes a una “font externa”. Sobre aquest particular, el testimoni va postil·lar: “Jo, des del meu punt de vista, no hi veig cap problema”. No obstant això, en un altre moment de la seua declaració, Suárez va detallar els molts “fronts oberts” que havien d’enfrontar, a mesura que avançava aquella catastròfica vesprada, els tècnics d’Emergències i va deixar caure: “No es queda tota una sala d’emergències esperant (...). Va quedar parat l’enviament de l’Es-Alert”.

En tot cas, a Pradas “l’ús de l’imperatiu no li va semblar correcte. (...) Era una cosa que no li agradava”. El testimoni va rememorar la reunió com un Cecopi “tibant”.

“En tot moment va haver-hi una prevenció amb qualsevol mesura imperativa de restricció de mobilitat. (...) La percepció és que sempre va haver-hi dubtes en qualsevol mandat de restringir mobilitat”, va dir Suárez.

El funcionari va reconéixer que la reunió telemàtica fallida amb els alcaldes per a avisar-los de l’enviament de l’Es-Alert i de la delicada situació (que va propiciar la primera pausa del Cecopi) va ser “un factor més que va retardar” l’enviament de l’alerta automàtica als mòbils. “No el quantifique”, va contestar en referència al lapse temporal a què al·ludia un dels lletrats de les acusacions populars.

El subdirector general d’Emergències també va revelar que, a partir de les 19.00, quan es va reprendre la sessió després de la fallida videoconferència amb els alcaldes, els participants del Cecopi van conéixer l’afectació de l’emergència en localitats de la comarca de l’Horta Sud, per la qual cosa la reunió ja no se centrava exclusivament en la possible catàstrofe en les zones situades aigua avall de la presa de Forata, que havia monopolitzat la seua primera fase.

El WhatsApp de les 19.16

La situació de la rambla de Poio es va conéixer per “connexions externes amb diferents municipis”. Jorge Suárez va consultar durant la seua testifical els missatges de WhatsApp que li van arribar al seu telèfon: a les 18.04, el van avisar d’un tornado a Alginet i, a les 18.59, de “problemes” en la conca del riu Magre.

A les 19.16 va ser alertat per part d’un analista meteorològic d’Algemesí, una mena de consultor extern del Centre d’Emergències, que hi havia “problemes” en localitats com Massanassa, Paiporta, Riba-roja i Torrent. El testimoni va matisar que desconeixia quan va llegir exactament aquells missatges.

A Suárez li quadrava i li resultava “perfectament coherent” que, tal com va declarar el 5 de març passat Salvador Romo, comandant de la Unitat Militar d’Emergències (UME) que participava en aquell Cecopi, es coneixia la situació en la zona del barranc de Poio pels missatges rebuts “a títol particular”.

La “decisió última” de l’Es-Alert

Suárez va reiterar, tal com han manifestat diversos testimonis del Centre de Coordinació d’Emergències, que el “text definitiu” de l’Es-Alert “sempre es va validar” en última instància per la consellera. La raó és que la direcció de l’emergència “corresponia sempre a la senyora Pradas”. També va confirmar que la consellera va demanar que no s’enviara l’Es-Alert fins que no hi donara el seu “vistiplau”.

L’advocat Armando Galán, que representa l’acusació popular que exerceix Compromís, va plantejar al testimoni la qüestió, potser, més transcendental amb vista al moll de la instrucció de la causa.

—Vosté creu que els càrrecs polítics van complicar la gestió d’aquella alerta aquell dia?

—Crec que no he de contestar, no ho sé.

La jutgessa Nuria Ruiz Tobarra va intervindre: “És una valoració, home, per la seua experiència tècnica i tenint en compte que vosté hi estava, pot contestar, sí”.

El lletrat va tornar a la càrrega, més suau:

—Contextualitze. Vosté diu això, i després diu que la demora en l’enviament d’aquesta alerta fins a les 20.11 no obeeix a qüestions tècniques. Això és així.

—Sí, és així.

—Si no obeeix a qüestions tècniques, obeeix a qüestions de responsables polítics.

—La decisió última és sempre de la direcció del pla.

—Per tant, se sent amb aquesta reflexió capacitat a contestar si els càrrecs polítics, la direcció del pla o les confirmacions amb alcaldes [i les] necessitats de confirmar externament van complicar l’enviament d’aquella alerta des de les 17.15 [hora d’inici del Cecopi], almenys, des de les 17.38 fins a les 20.11.

—Evidentment, sí, que fins que no es va tindre la seua conformitat no s’envia.

Mazón es va convertir en “el cap” del Cecopi

D’altra banda, Suárez també va relatar l’arribada nocturna al Centre d’Emergències del llavors president Carlos Mazón, que havia allargat aquella infausta vesprada el seu dinar i la sobretaula posterior amb Maribel Vilaplana en un reservat del restaurant El Ventorro. El subdirector d’Emergències, sempre segons la seua pròpia “percepció”, va interpretar que Mazón es va convertir en “el cap en aquell moment”.

“No hi havia un acte formal, però el president era el president de la Generalitat, però evidentment no era un membre més del Cecopi”, va declarar Suárez.