Els docents buiden les classes i inunden els carrers en la primera jornada de vaga indefinida, mentre la Generalitat s’enroca

Dilluns començava la vaga indefinida en l’educació pública valenciana no universitària, i ho feia amb un gran nivell de mobilització —els sindicats convocants, Stepv, CCOO, UGT i CSIF, xifraven el seguiment de l’atur al voltant del 90%, mentre que la Conselleria el reduïa a un 50%—. I mentre es buidaven les aules, més de 40.000 persones han eixit al carrer a València (més de 20.000 manifestants), Alacant (12.000), Castelló (5.000) i Elx (2.100) en el que els representants dels treballadors han qualificat de mobilització “històrica”. Els professors i els mestres tenen el suport de gran part de la comunitat educativa representada en la Plataforma per l’Ensenyament Públic, Fampa-València, la Confederació Gonzalo Anaya o el Sindicat d’Estudiants.

Amb els professors de segon de Batxillerat en el centre de la diana, amb uns serveis mínims que els obliguen a acudir a atendre les qüestions “imprescindibles per a l’avaluació ordinària i extraordinària, la qualificació, la signatura d’actes, la publicació de resultats i la tramitació de reclamacions o documentació necessària per a l’accés a l’EBAU”, el president Pérez Llorca ha insistit a posar-los en el focus amb una publicació en xarxes socials en què escrivia: “Entenc les reivindicacions i, per descomptat, el dret a la vaga; però hui pense en els 31.977 alumnes de 2n de Batxillerat que es juguen el futur d’ací a poques setmanes. I en les seues famílies. Aquest govern està al seu costat. Sempre”.

Precisament, els professors de segon de Batxillerat denuncien la situació d’indefensió jurídica en què es troben per uns serveis mínims, validats pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, que no especifiquen les seues obligacions: “És tot massa ambigu, i suposen un boicot al nostre dret a la vaga”.

Els representants de professors i mestres conviden la consellera d’Educació, Carmen Ortí, que escolte les reivindicacions d’uns docents que estan “indignats” i s’assega a negociar amb una proposta “real i efectiva” que siga satisfactòria per a la millora del sistema educatiu valencià.

Els docents valencians, a més de la recuperació del poder adquisitiu perdut en els últims anys, exigeixen la derogació immediata de la Llei Rovira, “demanem a la consellera que actue amb responsabilitat i escolte el clam unànime dels centres i famílies”; ràtios més baixes i prou recursos, “les aules massificades impedeixen una educació de qualitat”; menys burocràcia i millora de la salut laboral del professorat, “la sobrecàrrega administrativa impedeix fer una docència plena”; infraestructures educatives dignes i recuperació dels pressupostos retallats, “hi ha centres que encara pateixen les conseqüències de la dana i que continuen sense solucions”.

La Conselleria convida els sindicats a negociar “sense soroll de fons”

I mentrestant, la Conselleria d’Educació ha respost a la primera jornada de vaga citant els sindicats de docents a tornar a asseure’s en la taula de negociació per a reunir-se “aquesta vesprada mateixa si calguera” i ha afirmat que respecten el dret a vaga, però consideren que parar-la seria “un bon gest, perquè es negocia millor sense soroll de fons i ens evitaríem aquest sotsobre de l’alumnat i aquest punt mort que no afavoreix ningú”.

El secretari autonòmic d’Educació, Daniel McEvoy, ha subratllat que estan “oberts a qualsevol possibilitat, amb la mà estirada”, ha assegurat que “no són orgullosos ni tossuts” i ha insistit que “no entén” mesures “tan extremes” perquè “no s’havia trencat la via de negociació”.

Aquestes declaracions es produeixen després que divendres passat el departament de Carmen Ortí insistira que els serveis mínims plantejats són “innegociables” i de plantejar una pujada salarial de 75 euros al mes bruts en tres anys fins a un total de 1.050 anuals a partir de l’1 de gener de 2027, mentre que els sindicats reclamen entre 4.000 i 6.000 euros anuals per a compensar la pèrdua de poder adquisitiu que pateixen des del 2007 i que manté els mestres i els professors valencians com “els més mal pagats d’Espanya”.