La vaga educativa de la dignitat

Exercir el dret a vaga no és cap broma. Per començar, perquè cada professor o mestra que deixe d'acudir aquests dies a les aules perdrà entre 160 i 190 euros diaris. Si les mobilitzacions s'allarguen més de deu dies, el retall en les seves nòmines pot equivaldre al sou d'un mes. I, en segon lloc, perquè són conscients que la seva actuació genera un impacte en la rutina diària dels seus alumnes i de les seves famílies, màxim quan s'acosten les qualificacions finals. Però ja no poden més.

La situació de professores i mestres valencians ha arribat a un punt en què, o l'administració autonòmica s'asseu a negociar i atén les seves demandes, o l'educació de centenars de milers de xiquets i joves es ressentirà de manera catastròfica. Professors que abandonen la professió cremats per l'excés d'alumnes, baixes laborals vinculades a la salut mental o la impossibilitat d'ensenyar i atendre adequadament un alumnat cada vegada més divers i que multiplica la càrrega de treball, entre altres problemes.

Perquè el que demanen els docents valencians no és, en absolut, descabellat.

Com no han de reclamar una baixada de ràtios a les aules? El propi president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, sap bé que falten recursos en tota l'administració valenciana, i el mateix passa en Educació. Si no, per què va augmentar el nombre d'assessors permesos per al seu Govern de 72 a 116? Un increment del personal de confiança del 30 % que, segons va explicar el seu equip, permetrà atendre “noves necessitats”. Doncs això mateix demanen els sindicats: contractar més professionals per reduir les ràtios en un 30 %.

Com no han de demanar una pujada salarial si estan entre els pitjor pagats d'Espanya? La pròpia consellera d'Educació coneix la pèrdua de poder adquisitiu de la comunitat docent. No en va, una de les primeres mesures que va prendre Carmen Ortí va ser apujar un 8 % el sou dels inspectors educatius, curiosament el cos administratiu al qual pertany. I el propi president de la Generalitat va defensar el canvi d'ocupació de la seva parella mitjançant una comissió de servei perquè passara de treballar a l'Ajuntament de Finestrat a la Diputació de València. En aquest cas, la pujada salarial va ser de 38.000 euros a més de 53.000. El cost de la vida ha pujat per a tothom, també per als docents.

Com no han de demanar una reducció de la burocràcia? Una de les promeses del Consell del PP des que va guanyar les eleccions de 2023 ha sigut la desburocratització. Si s'han reduït els tràmits per sol·licitar un habitatge protegit o rebaixat requisits en la legislació urbanística o de costes, per què no alleugerir també la càrrega burocràtica dels docents?

Com no han de demanar la protecció del valencià després de la fallida de la consulta i la seua aplicació desigual? En aquest cas, van ser les famílies les que van parlar i van mostrar a l'exconseller José Antonio Rovira, ara en Hisenda, que els valencians i les valencianes volen un model plurilingüe de qualitat, i no un sistema en què els penalitze per triar la llengua pròpia dels valencians.

En aquesta vaga indefinida, les professores i els mestres tenen reivindicacions més que raonables i legítímes. Perquè, si al president i als consellers els agrada treballar en condicions dignes, també als docents els agrada impartir una ensenyament de qualitat. I menjar en restaurants cars, encara que siga de tant en tant.

Estem parlant de les mestres i els professors que han d'educar el futur de la Comunitat Valenciana. I només demanen dignitat. I ahí, el Consell de Pérez Llorca no hauria d'estalviar ni en recursos ni en hores de negociació.