Enquesta sobre la recuperació després de la dana: el 80% de veïns afectats consideren que el seu municipi no està millor preparat davant una emergència
LLEGIR EN CASTELLÀ
Un any i mig després de la DANA del 29 d'octubre de 2024, la recuperació a les zones afectades de la Comunitat Valenciana continua sent parcial i genera més sensació de fragilitat que de seguretat entre la població damnificada. Així ho reflecteixen les conclusions de la segona enquesta elaborada per l'edició valenciana d'elDiario.es i la fundació Placemaking Europe, que analitza com perceben els veïns l'evolució de la reconstrucció entre maig de 2025, quan es va realitzar el primer sondeig, i maig de 2026.
El procés participatiu ha tingut dues fases. Un sondeig sobre una mostra de 397 persones de les zones afectades i un focus group en què van participar membres dels Comitès Locals de Reconstrucció, empreses i institucions públiques que treballen en la reconstrucció com la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
L'estudi dibuixa una ciutadania que no només reclama recuperar la normalitat prèvia a la catàstrofe, sinó aprofitar la reconstrucció per transformar el territori i fer-lo més segur, més habitable i més preparat davant futures emergències climàtiques. Entre les principals demandes apareixen més espai públic, millors equipaments, protecció enfront d'inundacions, salut comunitària i una major capacitat real de participació en les decisions públiques.
L'enquesta detecta una de les grans contradiccions del procés de recuperació: existeix una forta capacitat d'organització veïnal i comunitària, però una percepció molt baixa d'influència ciutadana sobre les decisions institucionals. “Aquesta bretxa entre l'energia social desplegada després de la dana i la capacitat de les administracions per canalitzar-la constitueix un dels principals reptes de la reconstrucció”, explica Ramon Marrades, director de Plamaking Europe.
“Les conclusions reforcen la proposta de crear un observatori ciutadà de la recuperació que permeta fer seguiment de les actuacions, visibilitzar les necessitats encara pendents i traslladar l'experiència de les persones afectades a futures polítiques públiques”, afegeix el director de la fundació amb seu a Amsterdam i especialitzada en processos de participació pública en canvis urbanístics i socials.
Satisfets amb la recuperació d'infraestructures i obertura de comerços
Las respostes obertes dels participants mostren una percepció ambivalent. Entre les millores més visibles, els veïns destaquen les obres en ponts, barrancs i línies de metro, així com la neteja de municipis, la reobertura de comerços, els sistemes d'avís d'emergències i una major consciència ciutadana sobre el risc climàtic. No obstant això, també abunden les respostes que asseguren no haver percebut avanços o consideren que la reconstrucció avança amb massa lentitud.
Els principals problemes pendents es concentren en cinc grans àmbits. El primer és la millora de les infraestructures hidràuliques i de drenatge per previndre futures inundacions. El segon afecta els equipaments públics i espais de vida quotidiana, com poliesportius, auditoris, biblioteques, col·legis, parcs i zones verdes. També persisteixen danys en habitatges, garatges, ascensors i baixos comercials.
La salut mental apareix igualment com una de les grans assignatures pendents. Molts veïns reclamen més suport psicològic, acompanyament en els processos de dol i mesures per afavorir la recuperació social i comunitària després de l'impacte emocional de la catàstrofe.
El cinquè gran bloc de crítiques es dirigeix directament a la gestió institucional. Els enquestats denuncien lentitud administrativa, excés de burocràcia, falta de coordinació entre administracions i escassa escolta envers la ciutadania.
La valoració general de la recuperació reflecteix una percepció encara marcada per la lentitud i la insuficiència de les actuacions. En una escala de 0 a 10, les respostes es concentren principalment en puntuacions mitjanes i baixes, especialment entre el 5 i les notes compreses entre el 2 i el 4, cosa que evidencia una sensació de recuperació només parcial. Tot i que hi ha avanços visibles, la majoria dels enquestats no percep encara una tornada plena a la normalitat. De fet, el 50,3% considera que la situació està “més o menys igual” que fa un any, enfront del 42,4% que creu que ha millorat o millorat molt. Només un 7,3% opina que la situació ha empitjorat respecte al maig de 2025.
En les recomanacions adreçades a les institucions, els veïns insisteixen especialment en tres demandes: escoltar més les persones afectades i els experts, millorar la coordinació entre administracions i accelerar les actuacions. També reclamen més transparència, calendaris públics d'execució, menys tràmits burocràtics, polítiques de prevenció climàtica i una planificació urbana més verda i adaptada a xiquets, joves, gent gran i col·lectius vulnerables.
El 73% confia més en els seus veïns i només un 8,9% en la Generalitat
L'enquesta reflecteix a més una profunda fractura en la confiança institucional. Els actors millor valorats són els veïns i moviments socials, mentre que les administracions suspenen àmpliament. El 74,7% dels enquestats afirma tenir bastant o molta confiança en els seus veïns i el 62,5% en els moviments socials. En canvi, la Generalitat Valenciana a penes assoleix un 8,9% de confiança, enfront d'un 81,5% que expressa poca o cap confiança en la institució autonòmica.
Els ajuntaments tampoc aconsegueixen revertir aquesta percepció: un 57,5% mostra poca o cap confiança en els governs locals, mentre que el Govern central obté xifres una mica menys negatives, encara que igualment insuficients amb un 51% d'acceptació.
La percepció sobre la preparació dels municipis davant futures emergències climàtiques tampoc mostra grans avanços. La majoria dels enquestats, un 58,8%, considera que la seva localitat està igual de preparada que fa un any per afrontar un nou episodi extrem, mentre que un 21,9% creu fins i tot que la situació ha empitjorat. Només un 13,7% percep una millora clara en la capacitat de resposta municipal. Les dades reflecteixen així que, malgrat les obres i actuacions realitzades després de la DANA, continua predominant una sensació de vulnerabilitat i incertesa entre la població afectada.
Les conclusions de l'estudi apunten així que el teixit social ha eixit reforçat de la dana, però no tant l'institucional, que a la postre ha estat el que liderat la reconstrucció. Un diagnòstic que, segons Marrades, no implica una demanda de menys administració pública, sinó d'institucions “més transparents, coordinades, pròximes i capaces d'escoltar”.
0